Degussa Ibéria, S.A

Productes Quimics, Farmacèutics i altres - ' additius per a

pinsos compostos.

Plantes medicináis

Ctra. Comarcal 13, Km. 26 - Tel. 973 432052 - Fax 973 432092 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida)

rnrnariEEEEEEEEIEn ¡

EEEEDUEEEEBEEEEEEEEEEEEHElmm

Editorial

Tot Recordant La memòria de la vila

Guerra Civil a Vallfogona

Societat Xerrada amb Roseta Monclús

El racó de l'infància

CEIP Salvador Espriu

La nostra historia literaria

Estimât diari

Associació contra el Cáncer

Sardanes

Ajuntament de Vallfogona

Moda i complemets Matemàtica facial

Salvador Dalí

Activitats de Setmana Santa

Societat i Salut

Societat i Cultura

Els animals

Fern un tast

Cartes al Xop

Societat I Esports

Per perdre el temps

Al servei de

Consell farmacèutic

Homenatge a Dall

El Noguer

Nadal i Reis a la Rápita

Carnestoltes a la Rápita

Escola de Capacitació Agrària

Joventut

Vallfogona RàtJio

Llibres - Mùsica

El gat

Preguntes amb resposta

Fent safareig ...

Arundhati Roy

Grefacsa

Escacs

CE Vallfogona

EDITAEl Xop - Apt. de correus 1 Vallfogona de Balaguer

DIRECCIÓ Didac Mateo

SOTSDIRECCIÓ Meritxell Rosselló Mercè A. Solfs

CONSELL DE REDACCIÓ Ma Àngels Camarasa, Antonieta Gàzquez, Esther Piqué, Anna Feliu.

COL.LABOREN EN AQUEST N°: Ramon Porta, Maribel Mateo, Raquel Jordan, Joan, Josep Oms, Teresa Baiget, Josep Pia, Teresa Baiaseli, Antoni Rodés, A.M.M., Carme Cortada, Viviana Company és Livian, Imma Montoliu, Escola de Capacitació Agrària, CEIP Salvador Espriu, Associació contra el cáncer de Lleida, Anna Piqué, Esteve Oms, Frédéric Forest, Gemma Pia, Annabel Sol, Co lleg i Oficial Farmacèutic de Lleida.

DISSENY, COMPOSICIÓ I MAQUETACIÓ

creaciógràficadissenygràficcarrersantlluis, 70 baixos

25600balaguer

tel./fax973 44 50 16

in fo@ creac iog rafica .com

CORRECCIÔ Montse Olivart

DIPÔSIT LEGAL L-136-1992.

La revista El Xop sortirà els mesos de març, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l'heu d'adreçar a EL XOP, apartat de correus, 1, o a la Secretaria de l'Ajuntament, sempre durant els darrers 25 dies del mes anterior a la publicaciô.

El Xop, és una publicaciô plural. La direcciô respecta la llibertat d’expressiô dels comentaristes i no es fa responsable dels criteris exposats en els articles firmats ja que son d'exclusiva responsabilitat dels autors i no necesarlàment l'opiniô d'aquesta revista.

Generalität de Catalunya Departament de Cultura

INSTITUT f f f ! D'ESTUDIS I I I I ILERDENCSFundació Pública de la Oipimiciô de Llcida

Ajuntament de Vallfoßona

*0 * EC0<0

Fe d'errades D idac M ateo

Una de les pretensions de la dlrecció d'aquesta revista (la nostra, la de tots) és la d 'arribar a la taxa zero (d'errades).Però entre les ¡dees i els fets no sempre hi ha una línia recta.Quan Plato, ara fa vint-i-cinc segles, va escriure La república, cansat de veure i aguantar el que, segons la seva opinió, era la decadéncia de la civilització grega, va condensar l'esperit de la seva monumental obra en la frase següent: quant més s'allunyen els ideals dels fets, p itjor per ais fets. Influít per les ensenyances de Pitágores, que tants bons fruits havien donat en el desenvolupament del nostre coneixement astronomic, va voler aplicar la mentalitat geomètrica a les relacions entre les persones.Replicant aquest prodigi del disseny, el seu deixeble més eminent, Aristòtil, va escriure La política i les liéis. L'esperit que animava la seva obra era que el primer que ha de fer tot aquell que s'interessi per canviar l'estat de les coses és observar les coses no com una dada de partida sino com un procés. És a dir, intentar esbrinar per qué están com están.

Podríem trabar milers d'exemples (tant histories com actuals) de funcionaris (tant de justicia, com d'hisenda, d'ensenyament, de cultura, d'urbanisme, etcétera, etcétera) que, desafortunadament, han passat massa temps tancats en el seu despatx i han promocionat liéis que, a priori, poden ser defensades com a bones intencions, però que són inaplicables en el moment i la manera en qué es proposen. El problema és que són liéis de compliment obligatori.

Bé, ho deixo aquí perqué aixó requereix un debat inacabable, tan llarg com infinita és la capacitat humana d'innovar, crear o, si més no, alterar i canviar. I, sobretot, perqué en l'ámbit que aquí ens ocupa, la revista, no ens movem per decrets sino per diàlegs (cosa que Plato, inventor de la dialéctica, va oblidar al fer-se gran i escriure La -se va - república). I, a més a més, un altre fet que ens diferencia del que he esmentat fins ara és que no som professionals en sentii estríete. El que ens mou a fer la revista, quant a resultats, és la ¡Musió i, quant a procés, el sentit comú.I aquest sentit comú empeny la direcció a trabar ara pertinent el moment per intentar esmenar, modestament, alguns greuges, involuntaris, comesos darrerament i que només són imputables al director.

En concret, m'interessa, ara, comentar-ne un pareil:

1) En l'espai Tôt Recordant i, concretament, en la secció de les Arrels de fa un pareil de números se'm va colar, entre d'altres coses, algún casori no pertinent. Vull deixar ciar que NO va ser una errada provocada pels qui, amb tot l'afecte i impagable aportado, fan la secció: la Ramona i el Pere Tarragona, els quals mereixen totes les meves més sinceres felicitacions. És per aixó que es va decidir de tornar a repetir, corregida, la secció en el darrer número.

2) En l'escrit passat sobre l'Escala en Hi-Fi no van sortir mencionades les autores. I no es degué pas a un intent d'atemptat contra les normes de la revista, i en concret la que diu que tôt escrit que es publiqui ha d'estar signât (si més no amb pseudónim si el Conseil de Redacció ho traba pertinent i l'autor ens deixa una fotocopia del DNI). Ans al contrari, el motiu va ser, pura i simplement, un descu it (o com d iria un a ltre deis nostres col laboradors, un estaren Bàbia). I per arreglar-lo se m'acut remarcar, en majúscules, la VIVIANA COMPANY i la NURI CÓRDOBA, donar-los les grácies i animar-les a continuar col laborant.

Entonat el mea culpa i un xic més alleugerida la consciéncia, vull acabar fent un cant a l'esperit que mou aquesta revista (El Xop, la nostra, la de tots): l'intent de copsar el més ampli ventall de la nostra cultura, gastronom ía, antropología, etnología, psicología, zoología, musicología, filología, folklore i... actualitat i opinió (encara que, o potser no, admeto el debat, la nostra revista no sigui l'espai més adient, atesa la seva periodicitat trimestral, per intentar donar informació sobre novetats si aqüestes requereixen un tractament més puntual i menys dilatat en el temps).

Sentint-me ex - ...! culpat, no faré ara un cant ais elogis i virtuts, si hi són (jo creó que sí), que es podrien fer a la nostra revista. Ho deixo a l'en - cant deis nostres lectors i (em consta) amics de l'Hostal Nou i la Codosa, la Rápita i Vallfogona i (també em consta) d'altres indrets.

Fins d'aquí a tres mesos. Siau.

t&t reçmdantLa memoria de la vila Esther Piqué i Antonieta Gàzquez

Acords de l'Ajuntament de 1961 a 1965

1961

1. Nou Ajuntament:Alcalde président: José Sarret Cases Représentants familiars: Miguel Guimet Folguera

Ramón Bregada Companys Représentants sindicáis: Pedro Carabina Baró

Lorenzo Pijuan Folguera Représentants d'entitats: Hermenegildo Rubio Rubio

José Piqué Farré Es va acordar de celebrar les sessions ordinàries el dia 31 de cada mes, a les 20 hores.

2. Es va Hogar com a professor de l'Escola Municipal de Música Manuel Moncunill Vilasaló per 5.000 ptes./any.

1962

1. La corporació municipal acordé d 'assistir ais actes religiosos de les testes del Roser, a l'acabar els quals es serviría un vi espanyol a les autoritats.

2. Es van pagar les despeses de les testes de la Rápita: 300 ptes.

3. Es va pagar a l'encarregat de l'enllumenat públic, Joan Parramon Buireu, 4.000 ptes./any.

4. Es van comprar maquines de sumar Olivetti: 10.000 ptes.

1963

1. Es va aprovar el jornal mitjà d'un obrer en 60 ptes./dia.

2. Es va demanar a la Diputació 100.000 ptes. per reparar el dipésit de l'aigua i aquesta en va concedir 50.000.

1964

1. Es van canviar uns quants regidors: Représentants familiars: Francisco Closa Galceran

(Miguel Guimet Folguera) Représentants sindicáis: Jaime Reñé Companys

(Pedro Carrabina Baré) Représentants d'entitats: Manuel Gómez Fernández

(Hermenegildo Rubio Rubio)

2. Es va concedir una llicéncia per a activitats a Recaredo Nou Cortés (Estació de servei de segona categoria).

3. Es va concedir una llicéncia per a activitats a José Farré Pampalona (Taller de reparació de maquinária agrícola).

4. Es va obrir un expedient d'urgéncia per les obres a l'escola de la Rápita en motiu de la reparació del cel ras.

1965

1. Es va concedir assistència hospitalária ais fun- cionaris de la plantilla.

2. Es va concedir llicéncia municipal a la Deshi- dratadora de Alfalfa S.A., per a la construcció d'un habltatge.

3. Es va facultar l'Alcaldla per a l'organitzacló dels actes de la Festa Major de Sant Mlquel.

4. Es van adquirir unes baranes per a la subjeccié del bestiar, a la báscula municipal, en el moment de pesar-lo.

5. Va ser un bon any.

Vallfogona en els documents de la Guerra Civil Josep Pia Blanch

Al número anterior es van reproduir dos documents corresponents a les ordres donades peí tinent coronel Feliu Sintes, cap del 4t. Regiment -que des de la torre Segura era el responsable del front que anava des de Termita del Pedrís a Vallfogona i fins al r iu - per refer i m illorar les defenses deis sectors al nord i est de Vallfogona. En aquesta ocasió, el document -que per Tinterés que té també és millor reproduir-lo sencer- es refereix a la zona sud i sud-oest del poblé. Si bé no menciona noms en concret, de ben segur que ais més grans de la vila no els costará reconèixer els indrets. A destacar la determinació de:«mantener el pueblo de Vallfogona en nuestro poder por encima de todo».

% s S s T ^ . . . y .

' 4» « z s ¡ ¡® * V n * » ° i í r ‘

de d ° 0tÍo a0

}}% V°r *0Oi£ î'

a n tis '1* en ^ 0 ^ CÍ4B*u e ^ o £ “g U ef #eL » ^ ot0°.ea aB an ^ , g u **“ # ? A

t r á « r - “ E s “ 1«1’ w M l l t o ’ ,» - i x * * • " 1'*"

o0r ed- Xa oorreov e 4 — ^ je îo ,

»lU 0 . . o . « ,M rr* * . * • • • ^

<9 ' i ’i •coiioei“11̂ 0

CarU

. Gened’0-'1. cu»° • '

, „ la B iM ia l°u je i'e 'ld av/U A.

„ hohivo w ;;;

fU V ^ â Q Ù Z â

s o c ie t a l

Fem petar la xerrada amb Roseta Monclús Amigó Ramon Porta

Va néixer a Vallfogona, a cal D iego, el 15 de novem bre de 1924. F ilia d 'E zequ ie l M onclús Fábregues i Ram ona A m igó B oncom pte (de M arcoveu, a A rtesa ). Era la te rce ra de tres germ ans. El més gran, Jaum et, ja és mort. El segon, Tonet, encara és viu i viu a M ollerussa.

Quins records ten iu de la vostra in fan tesa?A la meva mare no la recordó perqué va morir quan jo era molt petita. A l'escola tot jus t hi vaig estar un any perqué sempre he hagut de cuidar quitxalla.

I quins records ten iu de la vostra jo ven tu t?N'hi va haver de durs: la Guerra Civil i la fam. Amb altres dones (entre elles la Balbina de cal Bissonga) recordo haver d 'anar a buscar pa a peu a Bellvís perqué a Balaguer no n'hi havia.Vam haver de marxar refugiáis a Alm acelles i quan vam tornar a casa no ens havien deixat ni les portes.

I quan i com vau conèixer l'Antonio Tudel Costa?El festeig va durar un mes.Ja ens coneixíem de feia anys, però quan portava un mes de vidu, el darrer mes es va determ inar tot. En aquell temps vivíem a ca l'Estudiant i ben aviat em vaig fer meu el seu fill Antonio perqué, com ja he dit, sempre havia cu idat nens i m 'agradaven molt. Sem pre he pensat que si jo hagués tingut mare, jo hauria estat mestra.

I quan us vau instal-lar al passeig de Sant Jordi?Ara fa un poc més de trenta anys. I en aquest carrer vaig aprendre a usar el castellò, que era la llengua que em praven més els meus vei'ns en aquell tem ps. I recordo que alguns cops havia de fer de padrina del Joan Manel quan la Carme de ca l'Alias no es trobava bé o de la Maribel quan la Maria de cal Manolo havia d'anar a cosir. Mentrestant el meu marit i jo treballàvem i estalviàvem i el nostre fili Antonio treballava i alhora estudiava per a agrònom.

s a ç ie t a t

A ix i... sem pre heu estât una dona de casa?Ja fa vint-i-cinc anys que els metges em van dir que estava molt greu, però encara sóc aquí i estic molt contenta amb la meva jove Mercè i entretinguda amb els meus néts, la Laura i el Caries.

I per acabar, unes paraules sobre Vallfogona?Encara que sempre he estât molt casolana, sempre he es tâ t m o lt co n te n ta am b e ls m eus ve ïns . Del meu poble només en pue dir bé...

Recordeu alguna anècdota?A mi m'agradava molt ballar. Recordo quan a vegades feien el bail a l'envelat de la plaça, al costai de casa, i jo no podia anar a la sessió de tarda perqué havia de cuinar. De tant neguit i ganes que tenia d'anar-hi, me les havia de passar ballant amb l'escom bra. I recordo que quan l'Antonio encara era solter, algun cop havia vo lgut in tim ar però jo l'havia despatxat perqué sabia que eli no era bailador...Els tres anys que vaig viure a Terrassa, anava a ballar amb la Pepita Carré i unes altres amigues. A més, també anàvem molt al cine.

s o c ie t a l

El Racó de la infancia - Els (libres Txell Rosselló i Mercè Solís

Aviat arriba Sant Jordi, i alhora és temps de llibres, per tant hem d'aprofitar aqüestes dades per atansar els més menuts i no tan menuts al món de la lectura, tot i cada cop ser més difícil ja que ens trobem dins de l'era de la imatge. Malgrat que els pedagogs ens avisen que la pérdua de gust per la lectura comporta un empobriment personal, pensem que val la pena reflexionar sobre aquest problema per poder adoptar solucions o si més no estrátegies.Les raons d'aquesta manca d'interés per la lectura són vàries, però l'hàbit per la lectura l'hem de practicar des de les primeres nocions de lectura, aprofitar el primer moment que els nens-es aprenen a llegir, per tal que s'hi habitui'n. L'aprenenentatge de la lectura s'inicia a cicle inicial i es continua a primària, i és aquí quan molts pocs nens se senten atrets pels llibres, per aixó és feina deis mestres i pares fer créixer aquest Amor a la Lectura en els nens, si ho aconseguim podem estar segurs que l'estimaran per sempre.

La influéncia de la lectura a vegades fa sorgir interessos adorm its, despertar sensib ilita ts , perfeccionar el llenguatge, augmentar la informado, incentivar l'esperit crític, ampliar la propia cultura, i el coneixement del món i de les coses.

Pero hem de pensar sempre en llibres adequats a l'edat, pensar en el tipus de Metra, i si més no en la comprensió perqué si cau a les seves mans una lectura més difícil, no en gaudiran i aixó pot ser molt perjudicial, perqué els pot portar a un desencantament total; també val a dir que és important ensenyar-los que existeixen biblio- teques, on es podem fer préstec de llibres, i així també coneixeran aquest món.Esperem veure-us a tots i totes a la parada que com cada any organitza l'associació de pares i mares del Salvador Espriu, i així contribuir al gust per la lectura i a l'associació. Que celebreu una bona diada de Sant Jordi, més mai ben dit, amb un bon llibre.

Deshidratados d'Alfals, s .a.Carretera de Lleida a Puigcerda, Km. 19 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida) Telefon 973 43 20 07 Fax 973 43 22 50

s&cieta tCEIP Salvador Espriu Claustre de mestres CEIP Salvador Espriu

Festa de carnestoltesEl dia 20 de febrer de 2004 tots els nens i nenes de l'escola juntament amb els de la ZER i els/les mestres vam celebrar la festa del Carnestoltes.Aquest curs hem continuât treballant l'eix transversal "Els boscos", centrant-nos en les flors I fruits que hi podem trobar. Les disfresses les vam realitzar uns dies abans per cicles, els alumnes d'lnfantil anaven de maduixa, Cicle Inicial de violeta, Cicle Mitjà d'aglans i els de Cicle Superior de margarides. Al mati després d'esmorzar, cada cicle va realitzar un taller sobre diferents aspectes relacionáis amb el tema deis boscos. Vam fer la rua pels carres de Vallfogona i vàrem passar força fred. A continuado els nens i nenes de sisé van fer la lectura del testament del Carnestoltes i després el vam cremar. Per acabar tots vam bailar danses molt divertides.

I Dibuix de l'Alba Pons Feliu triât per la revista PFZ com a portada I

i|S Generalitat de Catalunya ID Departamenl«H Delegado Teri

Plans de Formado de Zona, PFZDepartament d’Ensenyament 2003 - 2004

COOPERATIVA VALLFOGONINA"La nostra Cooperativa"

AFORES, S/NTELÈFON: 973 432 125 - FAX 973 432 26125680 - VALLFOGONAe-mail: administracio@vallfogonina.com

La VALLFO G O N IN A és una Cooperativa que dóna solucions a les dem andes dels socis i per a ixô o fere ix aquests serveis:

• COMERCIALITZACIO DE LLET.

• PRODUCTES VETERINARIS.

• ALIMENTACIÓ PETITS ANIMALS.

• FERRETERIA.

•ARTICLES NETEJA.

• AGROBOTIGA.

• VENDA DE GAS-OIL

H I L I

s o c ie t a l

La nostra historia literaria Teresa Balasch

Francesc de Borja Molí

L'any 2003 es va commemorar el naixement de Francesc de Borja Molí. La nostra revista vol recordar la figura i Cobra d aquest gran lingüista deis Paísos Catalans.

Francesc de Borja Molí va néixer a Ciutadella (Menorca) el 10 d'octubre de 1903. El seu pare, Josep Molí i Vidal, tenia una important biblioteca molt completa de llibres i gravats. El jove Francesc de Borja passava moltes estones en aquesta biblioteca, cosa que va contribuir a alimentar el seu interés per la llengua i el dibuix.L'any 1917 va conéixer el filóleg mossén Antoni M. Alcover, que buscava colTaboradors per elaborar un gran diccionari de la llengua catalana. Amb el temps, Molí va esdevenir el principal col laborador de mossén Alcover, a la mort del qual va continuar, acabar i publicar els 10 volums del Diccionari catalá-valenciá-balear, conegut popularment com Alcover-Moll. Molí era un hábil dibuixant, de manera que es va fer carree de les il lustracions del Diccionari. Molí també és autor de moltes altres obres lingüístiques, entre les quals en destaca una dedicada a estudiar l'evolució de l'estructura de la llengua catalana al llarg del temps, la Gramática histórica catalana, publicada per primer cop el 1948.El lingüista menorquí va fundar l'editorial Molí per donar a conéixer nous escriptors en llengua catalana, llibres de lingüística, rondalles mallorquines, manuals per a l'ensenyament de llengües, etc. També va promoure la fundació de l'Obra Cultural Balerar, una entitat dedicada a la defensa i a la promoció de la llengua catalana.Molí va morir a Palma el 18 de febrer de 1991. La seva vida va estar completament dedicada a l’estudi i a la divulgado de la llengua.

Poesia • Amb l'esclat del teu somriure Frederic Forest i Gili

Sento l'amor ardentamb l'esclat del teu somriureque m'ha ferit fogosament.Lo gaudir de mes sentiments amb l'esclat del teu somriure ha saesejat ma torbada frisança.Fie exhaurit les paraules amb l'esclat del teu somriure i la tendresa dels meus poemes. Agitant l'excitant goig de ta xamosia amb l'esclat del teu somriure ha inflamat la meva sensual amorosia. Tinc lo batec intrinsec enguany amb l'esclat del teu somriure al copsar que pots deixar de viure i ma estima pot esdevenir un plany. Sento que se m 'esvaeix l'alenar amb el teu dolorit teu somriure

a l'im aginar que es pugui trencar los goigs alegrois del teu riure.Veig arribar el dolorós mal pas i a la se'm detura l'a lenar a l'ocórrer l'infalible teu traspàs i m irar l'esm arrit i alterat teu somriure.I heus aci que sento l'amor ardent i continuo escrivint poemes i segueixo amb ma torbada frisança i amb l'excitant goig de ta xamosia i tinc lo batec intrinsec enguany després d'acompanyar-te i estimar-te d ’im aginar que es pugui trencar i ma estima pot esdevenir plany i a la fi se'm detura l'a lenar a l'ocórrer el teu penôs traspàs i mirar l'esmarrit i alterat teu somriure més malgrat tot, t'estim o i sempre t'estimaré!

‘1131A13 57113

‘öld^lSI KTVlOq 5p 31 ¿74135 01*3*1^31 ü') 1 'löTIOiyS'lj-SI

öj- 7413 '531 1103X113 071 3710 ÌMHWI3 ‘llöip 7)3741 1»

1741A11053 plöTTvnqTiOO 3710 0^74135 W3 Ol3d 'öpö57iö0

oiis3 öPitiav ‘üTiüid öi537i0ö,p sidioniid sis qTiiö

OTWlj-öSi t413 '"‘OiiTipdyiSI 551 3l7iii053 3710 1Ü1113A 53

‘öpiödTis -vuoqioi p7i0 3p

lölioi/ipj- 01197100 l̂üqoxq. y> löqina 13510di itiö13101

5p711 135 13pod '0710513d 53741 >135 13pod 1 '711310 3741-ipj-

013ds3 5p74i07i oC'ÇXW 101 31713A iTißnd on 7i0mn 1

'iiöip nTi 5i7i0is spinon 37i0 önsd ötiti 5^ ‘Tiioqioi

13 ypiio Bvin 'm'i-'jaqgx 3p doo nTi 07115 'iti0ö öiiöj-

Op97l0 13 10131005 »1 13 Ö011110 önyi 53 ON ¿131)0 13 131p

31150n113 13dlö11öq911101117411)071/1 Ö1135 ON ¿i^ipiüP

311S071 131Ö031 ö 'öpiH9A7l1 1Ö741 Ö1013743153710Ö 13101

1ö1in30n00 'lö1130n3 5p741 HOTl/l Ö1135 071 '“‘05n9d

‘0171130 1» 711A 3710 13A

13 3iq05 '511 13171371/100 51ö1130n353p 741pj- 0 741371011110

3710 571 ij- 74l3103d531 5101 '>135 3p TMSVlSp Ol/| 37)0

Snij- 5710q 7VI05 5101 'Ü0ip3ld 3710 13 171011Oöld 17130 131

9710 019A 071 'n07411113d71371113p 53p '0p013d ‘Ö119710

131 l^ßlTlA 3710 l3iq7M35 71071371 1 '71 öd 10A 74l0qi01

'171374117413157100 713710ipoidoq 5VIO10T|34 591 '3741510ld

13 5>t3A 3103d53>l 3p ö14öd 7440qi0_L ‘ 01^713,744 3710

113131005 131 31 pn 31743, p OqöOÖ 071 1 “74010 qnpj- 01153, W

¡Ö0341IJ9 5374/1 744103j-ö iq 071 '»105 15 isd öpiA k?1 53

ÖX^ldvilOO >10>ld '101 53 1ö0T)dvi/109 7101<d ‘537/105>13d 531

3P 113110T)3j. k?1 1 3103d53>l 13 5J) 'OVlô 101 3p 3>iq05 isd

'3>lpi 13A3Md 3p üllTiöq 3710 13 Ol3<d '3-43X749 5ödn7i öj-

53pi303A 13113710107)10/73 53pö03A 13 'Ö1A74Ö0113131005 m

¿9A 1710 9p 74437401159710 p7l0 >l3d 'SIOAWp „¿17113A713

1Ö111 öj- 5713 37)0 13 m/i37l0S9,1 13 isdoo 13 '013d 13

'öioiiöo »1 '5107111153 50n-iiqn3513 5p on ¿537i05>i3d

531 7419115590971 9710 13 'SIOpJ-ö,') 5p ON,, :010l374l>tlj-l3,1

74431öq011iq lOA351!37t0 'llöip 7/17I 744liqo ‘53A1103j-y

53ionpiü3 >t3d 'suiti 13J.TI1 5374471011 qTiiö 7i307)d

51ö7iy350>l313q 53T|3Hjd 9p 511lj- 3710 '5301/]3j-ni 7105

5)ö7l79504313q 531131 öd 53110771 37101Ö153 ül/| 1011507443a

¿1ÖOOA1H03,1 53 11110053 öl/| 3710 Ü7105>l3d 01

3p 3y3513 0 ön0519d Ö1 97I0 '7)0113 ö lip >!3d 5311)05074

74105 17)0 '5>10A1311 '71>101713 3>I15071 13 171ö103d59>l

9>td74l35 '10A 7171 3710 OHö s? WPTRj- »1 IS

‘1Ö113741 Ö1 5R7197IIIÜ 117131 ö TliqiXIÖ 1710 510717111 oj-ö 1

'oyiö 101 3p 1ip711053ld 7117107ld 3710 513 710135 500ci

¿1017174105 IOöJ- 5713 3710 '317111 10öj-

5713 3710 'löiqiA 10öj- 5713 3710 '711313 107410,1 Ö057iq

071 17129 ¿31110 7171 ,p ölilTlödvilOO Ö1 Ö115530371 071

17129 ¿11011105 713 üpiA Ö153710Ö isd 5öd 13 Ipj- 10A17129

Auedui03 euewiA

‘74117131 071 3710 74135713d 3710 Oy\U 101 'öA11171lj-3p 713 '537113J- 531 '510151741 ö 531 'KlRTlödvwOO Ö1 '107410,1 741310A 3ld74l95 '0171ÜO 13p 13 pl 3710 13 7413(3A713 3ld74l3S ‘53115071 531 53iqipq05 53741 '571 öl0 5p741 '53710Ö741 5p741 7105 9ld74l35 510lj- 531 3 '0171ÖO 13p ipiüPl3 741311741 3ldni3S ‘111055ö,p 113lj-ip 1 öy3ld74100 110741 5dvvi3l yi3lö741 1ö 013d '1OA951ÖH0 ö 13d 3ip7131713 1 917111053,p 110^-)- 'öpö01ldl4l00 Ö55Ö741 071 'Ü171ö1üd 71Ö10 Ü717I 53 ¿10110113-)- Ö1 53 3710 I ‘lölionpj- Ü1 5p Ö057iq Tlioqioi 3710 13 5710J-13 713

‘31031100

13 5p 3710 löioip 13d IIP 713q 5p741 0 lip 13d 1Ö135O0Ö 71 öl 135 10d 1710 O1717103ld 7413 ‘¿„BPÜ17110711153, '17137411Ö1005 7413111p 74100 'ölllTTIöj- Ö7171,p STIip 51713741ö(3l71öld 3p 571 d]1153710ö 7413-)- 5713 071 p710 13<t

¿517131100

1 51Ö7411071 531131 öd 531 qwqsp 3p Ö74191 5p 071 9710 13d '5p '01717109ld 7413 OP9710 13 ‘53500 53153710ö,p löllüd Öp0741 3p Ç153 Ö1K 3710 Öiq74l35 013d 'ySidwiOO Ö55Ö741 Ö741317171 5p 'p5 ON ¿¿¡ ¡3y35 yi31ÖT41 13p 53710513d 513A 5)ÖTiy35 571010Ü71110711 q741ö 71iyi310 3710 '31Ö741 Ö7171 1

91öd7171 713713115 '3iqi5713ldvi100711 5p '07115 p71013<d ¿071 '15 3710 O7110Ö741I 51ö7iy3507410q 531öd q741ö 1Ö110 7iöq,5 5lü7iy35074ioq 53n3iöd 53115 Iö17i7i03id 3q 13

‘1ö111ö7iy35 ÖA35 Ü11ö71010ip7100 3p Ipj-13 0 '117131 ölüqin» 7i3pod 3y35 yi31ü74i 13p 53331 öd 3p 53a)- 519 3ti0 '51ü7iy95 571010Ö71110711 531 M95 1ödl0711ld Ö74l3iq0ld 13 3710 '31Ö741 Ö1 ÖAÜ01ldy3,W '¿¿Bip015710 Ö153710Ö107107413p 13d lötlTlf 1ü löTlö.p 1710öq Tlöiq 3q741ö1

53113 15 O1717103ld7413 ‘5371Ö741130S 53A35 5911 310741

ÖA35 Ö1 q74iö 1Ü110 öq,51 'ppöTi 7171 öl9 71Ö710 3ipisd

ÖA13 'l3iqod '91 öd pi 071 '13A 713741 13 ‘110q74l0q31171 öl

1Ö571Ö0 öq oyiö 3710 13d pq Ö55Ö741 Ö17131713 on ‘571Ö10

513 713711p 3710 'öipOISTIO 971-1111 öd74lOO 1 501-1Ö110

/511lj' 17713171910A 3710 '374l0q-37410q 'Ö710p-Ö710p 11p ö

5p '3y35 V131Ö74113p 53ii3iöd öq iq 3710 iöOildx3 öq,74i

31Ö741 Ö1 510AÜ13 ¿¿¿11lj- 7171 1 53710p 50p '713Air)1ud

pTI0 3p pq Ö55Ö744 Ö17131713 071 idlOTIIld 1ö '7174100

713 71317131 3710 mj- 7171,P öpillödmoo ÖipOISTIO Ö1

17107107413p 53710p 5371 p 71311105 '0151A3131 Ö1 ö 17IAV

‘iödn974ioo

710 13d 5öd p5 071 1 'döO 1ö 9A 7413 „533P3 p öf/qd,, Ö7171 '74100^9710 317111053 53031710^13 71Ö710 p71013d 'ITiioj- 53 ‘yo^oìooi^d 1 )ö7iiiiid53 öitio ö153ti0ö

13j- 13d 'öTlöld Öl37411ld Ö153710Ö oiqo 50710p 'iViv •pi0ÖT4110j-711 Ö171Ö1 9p Ö74131515

3115071 -|3 1ö0iyoi71153p 74100 7413qö5 071 53pö03A ö 3710 1 511öip 5'|717411153,p TUTI'IOA Ö55Ö741 741171 31 59710513d 53") 3710 '011?1pdö131 53 317111053 3710 719711c3

‘ueia }eiu!}S3

s&çîetat iAssociació de la lluita contra el cáncer a Vallfogona Annabel Sol i Oms

Informe campanya 2003L'Associaciô de la lluita contra el cáncer a Vallfogona, un any més ¡ amb la col-laborado de tôt el poblé i el suport de diferents entitats i firmes comerciáis, va organitzar el ja tradicional dinar de germanor "PRODUCTES DEL PORC, CASSOLA TÍPICA A VALLFOGONA" el passât dia 7 de desembre de 2003.L'acte va ser un èxit de participado, 650 persones que van poder gaudir d'un excel lent i abundant menú i un gran

sorteig de régals. La recaptaciô total ha estât de 9.042,00 € (1.504.462. Pts.) les quais varen ser donades a l'A S S O C IA C IÓ E S P A N Y O LA CONTRA EL CÁNCER DE LLEIDA per tal de continuar desenvolupant totes les activitats i prestacions que, gra tu ites per a tothom , ofere ix l'Assodació a Lleida i comarques.Una vegada més, GRÀCIES per la vostra col-laborado.

4 *T aeccCatalunya contra el Cáncer

LleidaASSOCIACIÓ ESPANYOLA CONTRA EL CÁNCER C/Pallars, 25 - 25004 LLEIDA Tlf. 973238148

àrids daniel, s.a.

- Formigons- Arids Rentats: Naturals i Artificiáis- Transports

PLANTA ÀRIDS i FORMIGÓ: Afores - VALLFOGONA • Tel. 973 432199 OFICINES: CI Urgell, 43 • BALAGUER • Tel. 973 445057

PARTICULAR: Balaguer ■ Tel. 973 446858

Sardanes, comença la temporada Teresa Baiget ¡ Agelet

El diumenge 29 de febrer va ser el punt de sortida del Campionat sardanista del 2004. Com és habituai, la Festa de l'Aigua d ’Almacelles compta entre les seues activitats més destacades amb el Concurs de Colles Sardanistes.

Seguint el criteri marcat a l'ùltima assemblea de l’ACSTL (Agrupacié de colles Sardanistes de les Terres de Lleida) de no celebrar els concursos en llocs allunyats del nudi de la poblaciô (camps de futbol, poliesportius...), les anelles dels dansaires van oscil lar al veli mig de la ciutat: al carrer major davant de la casa de cultura; aquest fet, va afegir al public espectadors inhabituals.

Personalment em va produir una sensació molt agradable un grup de magrebis que va seguir amb molta atenció el concurs sense perdre-se'n cap détail. Malgrat un fred que tallava, la festa va resultar d'allò més lluïda.

Com que la segona trabada de les colles no és fins al maig per les Festes de L le ida, aquest concurs d'Almacelles sempre té un molt d'imprevisibllitat quant a classificacions ja que surt de la letargia hivernal i de seguida es nota la colla que ha fet un bon manteniment, la que s'ha près unes bones vacances o la que va justa de personal.

A destacar: la presentado en categoría gran de la gent Blau Cel del Grup Sardanista Montserrat de Lleida als que per aquest fet no sel's podia demanar res més que aixô: que debutessin.

Per altra banda, no hi va haver dubte entre els jurats quant al primer Hoc de la Remembrança ja campiona el 2003. L'ùnica que li podia fer ombra, Força Barres i Escacs anava amb cinc parelles i els balaguerins porten un relaxament que els permet fer el segon lloc sense problèmes. La histérica Font de Valldans de Ponts, que fa un pareil de temporades ha tornat al Campionat, va quedar injustament classificada en penùltim Hoc; al meu parer és el millor concurs que ha ballat; les seues només cinc parelles també van pesar (això del nombre de parelles és un tema pendent de què un dia se n’haurà de parlar seriosament). Els pontsicans si que tenen alguns tics que potser són obsolets en la manera com es balla actualment i això els fa perdre pistonada. Verge del Miracle, Estol i Ferma de Ponent van estar en la seua línia habitual i val a dir que els balaguerins van traure la revessa a la que sembla que darrerament H han trobat el gust. En punts lliures Remembrança i Estol van rivalitzat d'ailé més; els lleidatans eren elegància i els agramuntins rise.

Amb la classificacié final de fons, la Sonia i el Xep Anton em van insinuar (mentre em "presentaven" una sardanista d'última generado: la seua filia Maria de vuit mesos) que podriem veure altre cop la Clavellina en algún concurs. Mentrestant la jove parella sempre acompanyats de la petita bailen amb l'esbart del Sicoris.

Cap a les dos del migdia ja de tornada a casa, unes temoroses volves de neu em van acompanyar entre Alfarràs i Algerri. Havia estât el primer concurs de la temporada i de ben segur també el més fred.

ajun lament de valtfw&naINFORMA Ajuntament de Vallfogona, febrer 2004

IMPOSTOS I TAXES Exempcions i bonificacions:L'AJUNTAMENT DE VALLFOGONA DE BALAGUER, en sessió de Pie de data 10 d'octubre de 2003 i amb efectes de data 1 de gener de 2004, va aprovar la modificació d'Ordenances Fiscals del municipi, aprovació que implica la possibilitat d'exempcions i bonificacions d'interès per als veins, de les quais, entre d'altres, es detallen les següents:

IMPOST SOBRE BENS IMMOBLES ORDENANÇA FISCAL NÚM. 1:Bonificacions. Tindran dret a bonificacions:-Els immobles que constitueixin l'objecte de l'activitat de les empreses d'urbanització, construcció i promoció immobiliària tant d'obra nova com de rehabilitació equiparable a aquesta, i no figurin entre els béns del seu immobilitzat.-Els habitatges que gaudeixin, en les condicions establertes per la legislado autonómica de Catalunya, d'un règim de protecció oficial.-E ls béns rustics de les coopera tives agràries i d 'explotació comunitària de la terra, en els termes establerts a la Liei 20/1990, de 19 de desembre, sobre règim fiscal de les cooperatives.-Els titulars de familia nombrosa, segons els trams que es detallen en l'ordenança, prèvia justificado de les rendes familiars.-Per habitatges amb insta llació d'energia solar per a l'autoconsum, art.14 del RDL 2/2003, de 25 d'abril, de mesures de reforma econòmica (BOE nùm. 100 de 26 d'abril de 2003).

IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIO MECÁNICA. ORDENANÇA FISCAL NÚM. 2: Exempcions i bonificacions1. Estaran exempts d'aquest impost, entre d'altres: -Els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda la tara dels quais no sigui superior a 350 kg i que, per construcció, no puguin assolir en pia una velocita i superior a 45 km/h, projectats i construits especialment (i no merament adaptais) per a l'ús d'una persona amb alguna disfunció o incapacitat física.-Els vehicles matriculats a nom de minusvàlids i per al seu ús exclusiu. Es consideraran persones amb minusvalidesa aquelles que tinguin aquesta condicio legal en grau igual o superior al 33%.-Els tractors, remóles i semiremolcs i maquinària proveíts de la cartilla d'inspecció agrícola.S'estableix una bonificado del 100% de la quota de l'impost als titulars dels vehicles següents:-Els vehicles catalogats com a histories, d’acord amb allò que disposa el Reial décret 1247/1995, de 14 de juliol, pel quai s'aprova el Reglament de vehicles histories. -Els vehicles que tinguin una antiguitat mínima de 25 anys comptats a partir de la data de fabricado.

IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS, INSTALLACIONS I OBRES. ORDENANÇA FISCAL NUM. 3:Exempcions, bonificacions i reduccions, entre d’altres:1. Estan exempts de pagament de l'impost, la realització de qualsevol construcció, instal lació i obra de les quais siguin propietaris l'Estat, les comunitats autonomes o les entitats locals que, estant subjectes a l'impost, siguin directament destinades a carreteres, ferrocarrils, ports, aéroports, obres hidràuliques, sanejament de poblacions i a les seves aigües residuals, tot i que en portin la gestiô organismes autônoms, i tant si es tracta d'obres d'inversiô nova com de conservac i, d'acord amb allô que preveu l'art. 29.2 de la Liei 5/1990, de 29 de juny, sobre mesures en matèria pressupostaria, financera i tributària.2. B on ificaci del 95% de la quota de l'impost a favor de les construccions , installacions i obres que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, historié o artistiques o de foment de l'ocupaciô que justifiquin tal declaració.3. Bonificació del 95% a favor de construccions, instal lacions i obres en les quais s’incorporin sistemes d’aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia solar per a autoconsum.4. Bonificació del 50% a favor de les construccions, instal lacions i obres referides als habitatges de protecció oficial.5. Bonificació del 90% a favor de les construccions, instal lacions i obres que afavoreixin les condicions d'accés i habitabilitat dels discapacitats.

qjuntamœnit de va((i®$maIMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONOMIQUES. ORDENANÇA FISCAL NÚM. 4:Article 4. ExempcionsEstaran exempts de l'impost:- Els subjectes passius que iniciïn l'exercici de la seva activitat en territori espanyol, durant els dos primers périodes impositius d'aquest impost en què es dugui a terme l'activitat.- Els subjectes passius de l'impost sobre societats, les societats civils i les entitats de l’article 33 de la Liei general tributària que tinguin un import net de la xifra de negocis inferior a 1.000.000 €.Bonificacions i reduccions1. A l'empara del que preveu la Liei 20/1990, de 19 de desembre, sobre règim fiscal de coopératives, gaudiran d'una bonificado del 95% de la quota les coopératives, llurs unions, federacions i confederacions, aixi com les societats agràries de transformado.2. Els que iniciïn l'exercici de qualsevol activitat professional gaudiran d'una bonificado del 50% de la quota corresponent, durant els cincs anys d'activitat següents a la conclusici del segon période impositiu de desenvolupament d'aquesta. Aquest période caducará una vegada transcorreguts cinc anys des de la finalització de l'exempciô prevista en la Metra B) de l’apartat 1 de l'article anterior.

TAXA PER A LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS DE PISCINES. ORDENANÇA FISCAL NÚM 18:- Epigraf primer.Piscines/per l’entrada personal a la piscina:- De persones, diària, a partir de 4 anys: 2,40 €- Abonament per temp, a partir de 4 anys: 27 €

Normes d'aplicaciô de les tarifes:a) Queden obligats al pagament d'entrada o en el seu cas d 'abonam ent, tots els nens que hagin complert els 4 anys abans del Ir. d'agost de cada temporada.b) Els qui presentin el CARNET JOVE gaudiran d'una bonificado del 25 % en el lliurament dels abonaments per temporada. Aquesta bonificació es podrá variar per acord corporatiu i en aplicado del CONVENI del Carnet Jove amb la G eneralitä t de Catalunya.c) Els jubilats gaudiran d'una bonificació del 25 % en el lliurament deis abonaments per temporada.

d) Les fam ilies amb tres o més membres abonats gaudiran d'una bonificació del 25 %.

TAXA PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE CENTRE D'EDUCACIÓ INFANTIL DE PRIMER CICLE GUARDERIA "LA MAINADA". ORDENANZA FISCAL NÚM. 23:ANNEX DE TARIFES-Dret de matrícula per curs escolar: 18 €-Quota mensual pel servei de guardería infantil: 60 € -Quota mensual escolaritzats que utilitzen el servei: 30 € Bonificació del 25 % per assisténcia de germans.

"LA CONCESSIÓ DE LES BONIFICACIONS I EXEMPCIONS ESTABLERTES I RELACIONADES HAURAN DE SER SOL LICITADES EXPRESSAMENT".

MAQUINARIA AGRÍCOLA I ANTIGA SENSE DOCUMENTACIÓResolució del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. ARP/2974/2003, de 3 d'octubre, per la qual es regula la ¡nscripció de remóles agrícoles i maquinaria agrícola remolcada.La maquinaria antiga sense documentado s'haurá d'inscriure en el Registre Oficial de Maquinaria Agrícola (ROMA) del DARP, fet que permetrá obtenir la targeta ITV i la matriculació.Per a més informació, oficines comarcáis del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Matemàtica facial - Neteja de cutis a casa M a rib e l M a teo ¡ Raque l Jo rdan

Passos a seguir:

1. Disposició del tocador per estalviar temps.Tots sabem que és difícil trobar el moment per fer-nos la neteja de cutis a casa, pero us demanem que un dia que us la feu, us agafeu aquest moment per a vosaltres. La neteja de cutis vol tranquil litat ja que, a més a més, aquesta operació por suposar un exercici de relaxació corporal i mental. Només requereix una hora. És qüestió de fer les coses en ordre per poder gaudir d'aquest moment. Per aixó és important elegir els mitjans i els materials necessaris.

4. Piling o decapatge de la peli.Amb un lleuger massatge eliminarem les cél lules mortes.

5. Dilatació deis porus amb vapor.Posarem a bullir aigua en una olla. Ens taparem el cap amb una tovallola i atansarem la cara a l'aigua. El vapor farà que es dilatin els porus.

8. Eixugament de la pell.Amb un mocador de paper a cada má, assecarem l'excés d'aigua de la pell, sense friccionar-la. Només cal fer una lleugera pressió.

9. Aplicació d'una máscara.En fundó de cada tipus de pell. Deixeu-vos-la 10 minuts i després retireu-la amb espongetes desmaquilladores humides d'aigua tébia.

2. Desm aquillar la pell.Cal fer-ho amb l'emulsió netejadora. S'ha d'aplicar per tota la pell del cutis fent un lleuger massatge. Després la retirem amb espongetes humides d'aigua. (Nota: hi ha émulsions especiáis per a desmaquillar els ulls. Aqüestes contenen azulé, que és l'extracte de la camamilla).

3. Decoloració i/o depilació del pél del llavi superior i les celles.Abans d'iniciar la neteja, és aconsellable eliminar o decolorar el pél moixi.

6. Extraccio dels barbs.Embolicarem els dits index de cada ma amb un mocador de paper i procedirem a extraure'ls (deixeu en pau I'acne!).

7. Aplicació de compreses calmants.Humitejarem gases i les aplicarem per tota la cara per descongestionar-la i calmar-la.

10. Polvoritzacio freda o tonificacio.Agafeu un polvoritzador amb aigua i dispareu a 10 centimetres de la cara i despres eixugueu-la amb mocadors de paper o be amb cotonets mullats de tonic. Feu petits copets per tota la cara per ajudar a la circulacio de la sang.

11. Aplicació de crema base.Crema que també està en funció del tipus de pell.

Elecció dels productes segons el tipus de peli:

1. Llet netejadora

tipus de pell tipus de llet llimpiadora

......... hidratant

......... astringent

2. Crema base

La seva acciò és superficial. Només absorbeix la humitat. Un cop aplicada i retirada, deixa la peli suau.

3. TènieElimina de la peli restes d'émulsions netejadores i tonifica (dóna pas a una bona circulació sanguinia).

tipus de peli

deshidratada, seca, seborreica, grassa, normal......................

tipus de tonic

. hidratant

. astringent

. tonificant

X

4. PilingL'usarem en forma de gel o lociô que conté petits grànuls arrodonits i produeixen una descamaciô compléta i accelerada de la capa côrnia i hi provoquen una dèbil inflamaciô. No son agressius, perô la freqüència de l'üs també va en funciô del tipus de pell.

Amb capil lars dilatats (o acnèica)No son recomanables els pilings mecànics (manuals). Per suplir-ho hi ha sabons dermatologies que eliminen el greix i la suor.La pell nécessita un exfoliant més fort a mesura que els anys passen.

Esté especialment indicat per a pells:• Senils o arrugades.• Deshidratades.• Amb cicatrius su pe rfic ia l o amb estries.• Amb taques pigmentàries.

Efectes:• A l'eliminar la capa còrnia de la pell, redueix les desigualtats en la superficie cutània. Per tant, redueix o disminueix la diferència de relleu.• Durant la frotació s’afavoreix la circulació sanguinia.• Proporciona en la pell un aspecte suau, lluminós i sa.• Afavoreix la hidratació.

Contraindicacions:• Quan hi ha dermatitis, reaccions al lèrgiques o pells molt sensibles.• Abans o després d'exposicions al sol, ferides, herpes, èczemes, quists i tumors.• En acne purulenta o en periode evolutiu.

5. Máscara

tipus de pell tipus de mascara

.........astringentsenil, seca, desvita litzada, ......... nutritiva

Amb capil lars dilatats (o acnèica)Antiacuèiques.

tipus de pell tipus de máscara

irritada,congestionada o inflamada

desvitalitzada, flàccida.. . per a tot tipus de pell..........

calmant......... plàstica......... refrescant

moda i compA

Genialitats Dalinianes Angels Camarasa ¡ Santesmasses

"Als set anys volia ser Napoleón" explicava Salvador Dalí i això pot ser un reflex de la genial i sempre excèntrica personalitat del pintor.

Dali, sens dubte, va ser un geni i encara que la seva faceta de pintor és la mes coneguda, no podem oblidar que també va fer importants incursions dins el món de la moda, publicitat, cinema.

COSMOPOLITADalí sempre era el centre d'atenció, sigui a Paris, Nova York, Hol lywood o Port Lligat. El geni de Cadaqués tenia una capacitat de convocatoria excepcional i entre les seves amistats es podien trabar personatges de tots els àmbits : intel-lectuals, artistes, modistes, actrius... Una de les grans amistats de Dalí, mentre vivia a París, va ser el modista Christian Dior, aquest el va ajudar a que el seu talent fou reconegut, dins els cercles més exclusius de la capital del Sena. (Gala, la seva dona I musa, va ser enterrada amb un vestit vermeil de Dior). També Coco Chanel, va ser una gran amiga i junts van preparar el vestuari de l'obra teatral "La bacanal". Dalí sentía una gran admirado per Paco Rabanne, per la seva investigado amb el plástic i els metalls.

CREATIUDurant l'Exposiciô Universal de Nova York 1939, Salvador Dali va rebre l'encàrrec de d issenyar un pavellô i respectacle que s'hi havia de representar, que va batejar amb el nom de "Somni de Venus", a mig cami entre un objecte surrealista de grans dimensions i un castell encantat de parc d’atraccions. L'edifici desafiava l'estètica moderna de l'exposiciô i a través d’un espectacle aquàtic, introduïa a l'interior un mon de somnis i d'erotisme. Gala, sempre al seu costat, va co lla b o ra r amb la realitzaciô d'aquest projecte, amb el vestuari i maquillatge de les sirenes.Durant els vuit anys (1940-1948) que va viure als Estais Units , on va conèixer la cultura de masses i la publicitat com a medi per arribar al public, Dali va realitzar intéressants campanyes, derivades d'aquella relaciô (perfums, mitges, pintallavis, mocadors, corbates, xocolates...)

CINEMAL'inquietud i la recerca de noves formes d'expressié el van portar a col laborar amb films avantguardistes com, E l pe rro andaluz i L 'âge d 'o rd e Luis Buñuel (1930), decoráis de la famosa pel licula Recuerda de Alfred Hitchcock (1945), projectes amb els Germans Max, amb Walt Disney Destino 1946, entre altres.

moda i coméent enosMODAPer a Dalí, vestir la dona va suposar una prolongada reflexió sobre el eos femení, que ben freudianament el pintor contemplava com a "desmuntable".L'amistat amb la dissenyadora Elsa Schiaparelli, va ser la que més va definir la relació de Dalí amb la moda. Aquesta dissenyadora va ser una de les més influents deis anys trenta i quaranta, i va captar perfectament la complexa ment de Dalí i posá en práctica els seus extravagants dissenys. Vestit - llagosta, vestit - calaixos, vestit - estrip, barret-sabates (1938), estampáis amb dibuixos surrealistes de teles de crepé, de raió arrugat i raió estampat sobre tafetá de seda. També junts van crear els flascons de perfum, Roi Solell, que van teñir una gran acceptació.

PREMSADalí va utilitzar els mitjans de comunicado per donar-se a conèixer i fer publicitat de la seva obra. Fins i tôt, convençut que els diaris no parlaven prou d'ell, va llançar el seu propi periódic “Dalí News”, que només incloía noticies del pintor. El disseny de portades per a la revista Vogue, 1946, han passai a la posteritat com a véritables obres d'art. L'Especial Nadal, de l'edició francesa, va ser un deis més comentáis. A part de la portada, redactá l'editorial i va promocionar la moda amb motius nadalencs i objectes surrealistes.

CURIOSITATS

• De jove va llegir amb dos anys la gran biblioteca del seu pare. Els calaixos

oberts deis seus quadres simbolitzen el seu interés per la informació i la cultura.

• Per esmorzar sempre es vestía amb la seva samarreta Marcel, també les espardenyes, les ulleres Courrèges , fabric de lleopard i la barretina eren propis del seu vestuari.

• L'any 1969, col-labora amb el disseny de la margarida del Chupa Chups.

Dalí va ser un home d'una gran cultura, coneixedor a fons de tota la historia i per aixó va estar condecorat

activitats setmana santaAjuntament de Vallfogona

05a b r i l

10.00 hInfiable de la Junta de Résidus situât al costat del poliesportiu de Vallfogona de Balaguer, on es realitzaran diverses activitats relacionades amb el consum just i la sostenibilitat. Coordinat per Creu Roja.

'Aquest inflable es desplaçarà el dia 6 d'abril a la Rápita (plaça de Santa Margarida) i el dia 7 d'abrll a l'Hostal Nou i la Codosa (Plaça la Constitucié)

De 16.00 h a 18.00 h.Taller de manualitatsEs repartirá berenar per als participants.

D' 11.00 h a 13.00 h Activitats lúdiques i esportives.

D’ 16.00 h a 18.00 h Activitats ludiques i esportives

*Hi haurà berenar totes les tardes per als participants.

06a b r i l a b r i l

08a b r i l

06m a i g

“LA SOCIETAT ACTUAL : INFORMACIÓ I CONSUM”

Conferencia a cárrec d ’ Arcadi Oliveres, professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universität Autónoma de Barcelona.Expert en Economía Mundial i president de l’ONG Justicia i Pau de Barcelona.

EN FULL A PART US INFORMAREM DE LES ACTIVITATS DE LA FESTA MAJOR DELS DIES 7,8 i 9 DE MAIG.

societat, i sa (utConseil farmacèutic: Els polls Col-legi Oficial Farmacèutic de Lleida

Els polis són els paràsits que teneri més incidència entre la població infantil. Són un dar exemple d'espedalització biològica, ja que només sobreviuen un sol dia lluny del cabell humà i els seus ous no són viables si passa més d’una setmana.El poli és un artropode hematòfag sense ales, de forma allargada i d'uns 2-4 mil limetres. La saliva que secreta després de picar causa hipersensibilitat dèrmica i molta picor.Hi ha diferents espècies de polis segons si es troben al cap (Pediculus humanus capitis), al cos (Pediculus humanus corporis) o als genitals (Phtirius pubis).

ContagiEl més normal és que s'agafin polis en acostar el cap a una persona que en tingui. Tot i així, també es poden agafar per intercanviar gorres, pintes, o fins i tot, el contagi es pot donar a través de llengols, on els polis poden sobreviure durant diferents hores.

Tôt i que els poils només poden viure un dia lluny del cabell, s'ha de rentar tota la roba de la persona que té poils amb aigua molt calenta. En cas dels objectes que no es puguin rentar, s'han de posar dintre de bosses de plàstic tancats durant 48 hores.

Cicle vital dels poilsLa femella adulta i fertilitzada posa els ous, generalment al clatell i darrere les orelles. Al cap de set dies aquests ous ja serán nimfes i al cap de set dies més ja seran adults, que tornaran a començar el cicle. De tots els ous que posa la femella només un 20% són viables.

TractamentHi ha algunes patologies, corn dermatitis seborreica, caspa o fongs, que a vegades es poden confondre amb els poils. Per tant, abans de decidir que hi ha poils s'ha de fer un examen per tal de determinar si n'hi ha o si és alguna altra patología. Per tractar els poils es fan servir pediculicides, que es troben en diferents formes farmacèutiques:

*Loció/solució: amb les locions s'augmenta el temps de contacte del producte amb el cabell, per aixô és el mètode més efectiu. Per tal que l'aplicació de la loció sigui efectiva, el cabell ha d'estar sec i sense rentar, ja que aixi s'augmenta la capacitat de fixaciô. El cap s’ha de cobrir amb una gorra de plàstic, perqué una tovallola absorbida el producte, i deixar actuar entre 6 i 8 hores.

*Xampú: a continuado s’ha de rentar el cap, preferentment amb un xampú antiparasitari que completi l'efecte de la loció. S'ha d’aplicar corn un xampú normal, insistint en el clatell i darrere les orelles, deixar actuar uns 10 minuts, aclarir amb aigua abundant i pentinar.‘ Crema: u tilitzar aigua i vinagre atenúa l'efecte dels pediculicides. Tot i aixl, un mes després del tractament es pot utilitzar una crema suavitzant amb concentrât dérivât d'àcid acètic. D'aquesta manera es desprenen més fàcilment els ous enganxats al cap.‘ Pintes amb pues molt juntes: aqüestes pintes serveixen per augmentar l'efectivitat del tractament fet amb xampús o locions. S'han d'utilitzar durant 5-10 minuts i raspallar des del cuir cabellut cap avall.‘ Fitoteràpia: es poden utilitzar essències de l'arbre del te o de lavanda, citronela o gerani pel seu efecte repel lent.

Tractament farmacologieEn tots els casos, quan el pacient tingui menys de 2 anys s’ha de remetre al metge, ja que les substàncies que es fan servir són tòxiques.- Permetrina : Es fa servir a N %, podent-se associar a un inhibidor com el butòxid de piperonil, per tal de potenciar el seu efecte. En cas que hi hagi una infestació aguda o resistències es pot arribar a utilitzar al 5%, sempre sota tractament mèdie.■ Malation : Es fan servir locions al 0,5%, en casos d'al lèrgia o resistència a la permetrina.S'ha d'evitar el contacte amb les mucoses (respiratòries, digestives i conjuntivals) per l’efecte irritant que té i per una possible absorció.

ComplicacionsRascar-se continuament incrementa el rise d'infecció en la zona, tot i que el perill més gran associât als polis prové de l'ùs incorrecte de les substàncies tòxiques que es fan servir per al tractament.Quan hi ha ferida a causa del rascat, els productes far- macològics que es facin servir pel tractament dels polls poden penetrar a través de les lesions.

Mesures preventives■ Aclarir el cabell amb aigua i vinagre i passar la pinta per

eliminar possibles polls. El vinagre fa que el cabell llisqui, i d'aquesta manera als polls els costa més enganxar-s'hi.

■ Examinar el cabell una vegada per setmana.■ No utilitzar xampús antipolls com a mesura preventiva ja que

poden afavorir l’aparició de resistències.■ No intercanviar pintes, gorres o tovalloles amb altres persones.• Portar el cabell curt o recollit.

No hi ha cap producte eficag per prevenir l'aparició dels polis. El fet d 'utilitzar xam pús o locions només fa que apareguin resistències. Per tant, la forma més eficag de prevenció és mantenir la higiene i mirar de tant en tant el cap, per tal de detectar-los al més aviat possible.

; l r v

s&çietat iHomenatge a Dalí Meritxell Rosselló

Salvador Dalí(1904-1989), aquest any celebrem el centenari del seu naixement, era tot un personatge. Com a pintor va començar dins dels moviments com el puntillisme, cubisme perô de seguida evoluciona cap al surréalisme. El manifest surrealista es va redactar Paris a l'any 1924. Elis mateixos el definien aixi “Automatisme psiquic pur mitjançant el quai algù es proposa expressar verbalment, per escrit o de qualsevol altra forma, el funcionament real del pensament ..., en absència de qualsevol control exercit per la rao i al marge de tota preocupado estética o moral” , és com si els quadres o poemes haguessin de sorgir d'una mena de dictât màgic procèdent de l'inconscient.

Dalí no ha passat ¡ndiferent per la histôra de l'art: ha estât fervosment admirat o cruelment criticat. La seva temática és el retrat psicôlogic, la natura m orta ja representado surrealista de les seves obsessions sexuals, literàries, i mistiques -religiöses. Josep Pía (un gran amie personal) diu d'ell "no és un pintor intuitiu, dels que segueixen un model, ni de rampell, quan pretén fer una cosa abans se la rumia pels quatre cantons".

Eli mateix: "La única difèneia entre un boig i jo és que jo no sóc boig".

D'altra banda Dalí en la seva vida real es decanta cap a una concepció de l'art com a show personal, en la seva vida pública sempre va provocar, perô alhora era un home força intel ligent, i molt sociable.

Exposicions actuals: Barcelona

Caixa forum (parc de Montjuic)

Cercle de Belles Arts (portai de l'Àngel)

Figueres Museu Dali.

Frases que diuen d'ell.

El seu pare: jo tinc un fill que no té la més mínima noticia de la realitat: no sap ni qué és una moneda de cinccéntims.ni d'unapesseta, ni ideacomprén? És un cas desesperat.

societal i catturaEL NOGUER de cal Joan de la Manca Àngels Camarasa i Santesmasses

L'abril de 1944, Joan Betbesé Solé, Joan de la Manca i Concepció Borras Ardiaca (Sant Lloreng de Mongai), van adquirir els terrenys per construir-se la casa i el magatzem, on veins de l'entorn li compraven sacs de calg, ciment i guix.

L'ermita del castell de la Rápita, Hoc molt emblemàtic d’aquesta zona, és on van contraure matrimoni Carme Betbesé Borras i Jaume Pia Guixé. Recorden aquella celebrado com una cerimònia molt emotiva, tipica de l'època.

Com recorden aquells temps?Érem pocs veins. Érem com una gran familia, com els primers colons, que ens vam establir aquí, a mig carni de Balaguer, la Rápita i Vallfogona.Els productes de primera nécessitât, els teníem de casa, com els conills, les gallines i la verdura. La llet l'anàvem a buscar a cal Galant (torre Domingo). També, la meva mare Concepció era mandonguera i col laborava en la matanga del porc, que es feia per les torres o masies d'arreu del terme. S'encarregava de fer les llonganisses i botifarres, que juntam ent amb les altres parts del porc es guardaven per passar part de l'any (costum que encara avui perdura a moites cases de pagès).

Érem com una gran familia, com els primers colons, que ens vam

establir aquí, a mig carni de

Balaguer, la Rápita i Vallfogona.

On es reunien?Generalment, les veines Agostina, Rosita, Bepa, Concepció... es trobaven sota el noguer, que hi havia davant de casa.

I com es desplaçaven?Ens desplaçàvem a peu, amb carro... de totes maneres, la bicicleta era un mitjà per desplaçar-se ràpidament per qualsevol cosa que ens fes falta i a Cicles Perna o cal Vives del carrer del Pont ens les guardaven.Era molt normal trobar pel cami gent de la Ràpita, el Pedris, Vallfogona, carregats amb ciste lles i mocadors de fardo.Antigament, la gent de les masies i pobles només anaven a comprar un cop a la setmana, els dissabtes al mercat de Balaguer.

Toni Pla Betbesé va néixer, l'any 1953, a casa. Assistit per la llevadora Colilles, és nascut a ¡'Hostal Nou i la Codosa. Eli s'hi troba molt vinculat, perqué a part de les seves arrêts, el seu treball el porta a passar moites hores en un lloc amb molts i bons records.

Què recorda d'aquells anys?Era un lloc tranquil, cada mitja hora passava un cotxe. Per aquella época, parlem del any 1958, anàvem tota una colla de nois i noies, de grans i de mes petits (Puyal, cal Missé, Canosa, noies de cal Pascual). Passàvem les estones a les basses de lli, ens reuniem a les escales de la creu, també jugàvem a fútbol a l'era de cal Missé...A l'estiu, cada migdia ens banyàvem a la sèquia, al costa t de la Inpacsa i l'av i Joan Betbesé ens acompanyava.Fèiem algunes diableries bastant sonades.

soçietat i cuttum

Com quines?...Per Sant Joan, la canalla fèiem la gala (foguera), recolliem fustes, cartons... i anàvem a dalt del Pla (carrer d'Àngel Guimera) o al lloc anomenat "el Cantô", situât enmig del magatzem de l'avi Joan i cal Missé (Turô). Recordo que agafàvem els pétards i espantàvem les veines, especialment la senyora Agostina, que ténia tanta por que s'amagava dins el llit.

I a col-legi?Ens quedava bastant lluny i per fer via ràpida passàvem pel costat de la sèquia, un camp de xops, el cami de la Inpacsa i, passades les vies del tren, ja eres al passeig, que aleshores quedava lluny del centre de la ciutat, on hi havia l'escola dels escolapis.

Alguna curiositat?Recordo que durant uns dies teníem a casa una caixa de fusta amb una imatge de sant Josep, la Verge i el nen Jesús, que temporalment s’anava portant per les cases, per protegir-nos, i es donava un donatiu. Li deien la Santeta o Sagrada Familia.El mes curios és que actualment encara continua aquesta tradició.

L'any 1970, a l'enderrocar la casa, vam teñir un gran sentiment.

Al tallar el grandiós noguer, es va endur amb ell els records d'aquells veíns i veínes, que cada tarda o vespre, durant tants anys, feien petar la xerrada mentre jugaven a cartes, feien mitja o ganxet.

K ii

s&cietatr i cuUuraCicle de Nadal a la Rápita_________________ Gemma Pia

La Coral de VallfogonaEl passat 28 de desembre la Coral de Vallfogona va oferir el concert de Nadal a l'església de Santa Margarida de la Rápita. Van participar-hi gairebé una trentena de persones. El concert va èsser càlid i es va fer un ampli repertori de cants. Després es va servir un aperitiu per a tots els assistents, cantants i oients, al Casal de la Rápita.

La nit de Reis a la RápitaEl dia 5 de gener Ses Majestats els Reis d'Orient, acompanyats deis patges, van arribar a la Rápita. La comitiva reial va anar cap al Casal, on ja hi havia molta gent esperant-los i, tal com havien promés, repartiren els regáis a tots els nens i nenes. Els Tres Reis Mags van saludar tots els assistents i van aprofitar per recordar ais més petits que ells ho veien tot i que sabien si s'havien portat bé o no durant l’any. La canalla del poblé va preparar la seva arribada amb dibuixos i pancartes i els van donar una cálida i innocent benvinguda.

s & ç ie t a t c u t t u m

Carnestoltes a la Rápita Annabel Sol i Oms

Un cop més celebrem el Carnestoltes al poblé de la Rápita i des d'aquí voldríem dirigir-nos a la revista E lXop perqué quedi constància que cada any sembla que el nombre de disfressats augmenta i ens fa molt de goig que així sia.Aquest any, com sempre, es va fer la rúa pels carrers del poblé: el diumenge 22 de febrer petits i grans anaven ben disfressats i demanaven la collaboració de tot ciutadá que volgués participar amb donatius per poder fer un bon berenar per a tothom, el dissabte següent.

Dit aixó, el dissabte 28 de febrer va teñir lloc el Carnestoltes a 2/4 de 7 de la tarda, i tots els petits es van tornar a disfressar. Hi va haver un grandíssim nombre de participants i el local deis jubilats va quedar col lapsat. Un grup d'animació es va encarregar de fer-nos bailar i cantar a tots plegats, i tot seguii es va fer un sorteig de regáis per ais més petits i un altre per a les mares amb la col laboració de la perruqueria unisex Nou Millenni.Després es va berenar i a continuado es va fer la tradicional cremada del rei Carnestoltes al carrer.Voldria agrair des d'aqui a tots els participants, col-laboradorsi també a l'Ajuntament de Vallfogona haver fet possible altre cop una festa tan bonica com és el Carnestoltes. Fins aviat, una abraçada.

soçietat i çuUuraEscola de Capacitado Agrària

Explotacions Ramaderes, Jardinería i Tècniques agropecuàries a l'escola

Ja que ens trobem a les portes del periode de preinscripció, volem dedicar aquest article a descriure la proposta formativa de l'Escola Agrària per al curs vinent, 2004-2005.

L'oferta consta de dos cicles formatius de grau mitjà (Jardineria i Explotacions ramaderes), un programa de garantía social (Auxiliar en tècniques agropecuàries) i diferents cursos de formado i reciclatge d'adults.

El cicle de Jardineria

Es tracta d'un cicle que proporciona dues titulacions:

■ Técnic/a en Jardineria

• Aplicador de productes fitosanitaris (nivell básic)

El cicle d'explotacions ramaderes

Aquest cicle, també permet d'obtenir dues titulacions:

■ Tècnic/a en Explotacions ramaderes

■ Qualificació de personal experimentador

La durada és de dos cursos académies, amb un total de 2000 h (1590 h teôricopràctiques i 410 h de formado en centres de treball).

El CFM de Jardineria, a més dels crédits comuns de la familia agrària, està centrât en produccié de plantes, jardineria d ’interiors, arranjaments floráis, mètodes de control fitosanitari, implantado i conservado de zones enjardinades.

A més de les 410 h de form ado en centres de treball, els alumnes realitzen al llarg del cicle pràctiques de disseny i manteniment de jardins, poda de grans arbres, confecció de rams i produccié de plantes en hivernacle i a l’exterior.

Quant a les sortides professionals, cal destacar, entre altres, els llocs de treball de capatàs de viver, de m antenim ent de ja rd ins o de camps de gespes, encarregat d ’obres de jardineria, capatàs de podes, agent de vendes de vivers i empreses de jardineria i col-laborador en activitats d ’educacié mediambiental.

La durada, com l'anterior, és de dos cursos académies, amb un total de 2000 h (1590 h teôricopràctiques i 410 h de formado en centres de treball).

El CFM d 'E xp lo tac ions ram aderes eng loba les especialitats d ’animals de produccié (bovi, porci, oví, conills , aviram ), anim ais de com panyia, anim ais d'experimentacié i atencions al cavali.

Els alumnes d'aquest cicle fan les pràctiques amb bestiar ovi, conills i animais d'experimentacié a la mateixa finca de l'Escola, de porci i bovi de Net en granges de la comarca i realitzen una estada a l'Escola Eqüestre d'Hospitalet de Llobregat.

Entre les principáis sortides professionals, hi ha llocs de treball de ramader o encarregat d'explotacié ramadera, criador de cavalls, treba llador qualificat en sales d'incubacié i en animais d'experimentacié, inseminador, recepcionista en consultes veterinàries i treballador qualificat en animais de companyia.

s&cietat i catturaCurs de tècniques agropecuàries

És un curs destinât als/les alumnes de 16 anys que no han superat l'ESO i que volen accedir ais cicles formatius mitjançant la prova d'accés corresponent.Es tracta d'un programa de 750 h de durada, que inclou 175 h de pràctiques en una empresa agropecuària a més de les següents matèries:

- Mecanització agrària

- Producció agrícola i ramadera

- Aplicado de productes fitosanitaris

- Comptabilitat

- Formado i orientado laboral

- Informática

- Preparació de la prova d'accés ais cicles de grau mitjà

- Tutoria

Un cop finalitzat el curs, s'obté:- El certificat d'assistència o aprofitament d'Auxiliar en

tècniques agropecuàries- L'equivalència al curs d 'Incorporaciô de joves a

l'agricultura

I, si se superen les proves corresponents, també es pot obtenir:- El carnet d'Aplicador de fitosanitaris (nivell bàsic)

- El carnet de Tractorista

- L'accés ais cicles formatius de grau mitjà

Esperem que aquesta proposta per al curs vinent encaixi amb les expectatives de formació dels futurs empresaris del món agrari i ramader, sensibilitzats per la conservado del medi ambient. L'Escola Agrària resta oberta per satisfer aquest objectiu i per facilitar la informació que calgui.

Generalität de Catalunya r \ r \ r \ rDepartament d Agricultura V— U K b ^ U U 4 “Z v J U òRamaderia i Pesca

ESCOLA DE CAPACITACIÓ AGRÀRIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

CICLES FORMATIUS DE GRAU MAITJÀ

TÈCNIC EN JARDINERIA TÈCNIC EN EXPLOTACIONS RAMADERESDurada dels cides: 2 .0 0 0 hores. F o rm ac ió a l'Escola: 1 .5 9 0 hores. Pràctiques en em preses: 4 1 0 hores.

Requisits d'accés: FP1 de qua lsevo l b ran ca , ESO, 2 n de BUP. Proves d 'accés a is c ic les fo rm a tius (m ajors de 1 7 anys)

Convalidacions: C réd its co nva lida b le s a m b altres C F G M b ranca a g rà ria (Forestáis, A g ricu ltu ra intensiva I extensiva)

GARANTIA SOCIAL

AUXILIAR EN TÈCNIQUES AGROPECUÀRIES in fo rm a c ió :(Programa de Garantía Social) Finca |IEmPalme' ^Durada del curs: 7 5 0 hores. 2 5 6 8 0 Vallf° 9 ° na de Bala9UerRequisits d'accés: 16 anys (no ca l haver a p ro va t l'ESO) Tel. 973 44 36 5 0 -F a x 973 44 5 3 0 2

a/e: aecaval.darp@ gencat.net

s&çietat i çuUumJoventut

HOMO TRANSITUS

Els accidents de trànsit constitueixen la primera causa de mortalitat juvenil al nostre país. Una de cada quatre victimes d'accidents de trànsit té entre 15 i 24 anys. Els joves son, per tant, un col-lectiu de rise pel que fa als accidents de trànsit.

Sovint pensem que els accidents de trànsit són cosa del destí, qüestió de mala sort o d'atzar (n'hauríem de dir fatalitat en aquest cas).

Tanmateix, diferents estudis sobre el tema indiquen que la major part dels accidents de trànsit (entre el 70% i el 95%) els causen factors humans. Els factors mecànics, ambientáis o relacionáis amb les condicions de la via, tot i que són importants, tenen una incidéncia menor sobre l'accidentalitat.

El Conseil Comarcal de la Noguera, en el marc del Pía Comarcal de Joventut, impulsa les politiques de promoció d'hábits de vida saludable entre els joves.

Alhora, la reducció i la prevenció deis accidents de trànsit constitueix una de les prioritats del govern de la Generalitat. Per aquest motiu, la Secretaria General de Joventut i el Servei Català de Trànsit han apostat per desenvolupar conjuntament una eina que permeti treballar aquesta qüestió amb els joves d'una manera lúdica i participativa. Fruit d 'aquesta voluntat neix l'exposició Homo Transitus.

Amb aquesta exposició destinada a joves de 15 a 21 anys pretenem, mitjançant 12 plafons i una guia amb

Antoni Rodés i Guillem Tècnic de Joventut del Conseil Comarcal de la Noguera

a c tiv ita ts com p lem entà ries re flex iona r sobre la im portància del factor humà: les distraccions, la velocitat, les presses, l'agressivitat... com a element causai de la majoria dels accidents de trànsit.

Circular significa interaccionar amb altres persones. Per tant, requereix un comportament civic, que compleixi les normes de circulació i que mostri respecte cap als altres conductors i vianants, per tal de fer de la conducció una activitat més segura. Homo transitus defuig de missatges alliçonadors i moralistes, i té un disseny atractiu i innovador, a més d'una elevada qualitat tècnica. Estem segurs que ajudarà els joves a prendre decisions responsables per contribuir a reduir els riscos en la conducció dels vehicles.

En sintesi, HOMO TRANSITUS posa a l'abast dels mediadors i de les entitats que treballen amb joves un material i una metodologia activa de treball que permet suggerir i propiciar elements de reflexió al voltant de la conducció, els accidents de trànsit i les mesures per evitar-los.

L'exposició romandrà a la seu del Conseil Comarcal de la N oguera de l'1 d'abril al 15 d'abril; per a més informado o reserva d 'u n a v is i ta a l 'e x p o - sició, podeu trucar al Tel 973448933 o bé escriure al c o rre u e le c tro n ic arodes@ ccnoguera .o rg

s&cietat iVallfogona RàdioEstimats i respectats oì'dors i oì'dores de la ràdio, un cop més, en unes comptades ratlles, intentaré comentar que, en aquests temps de trànsit (entengui's traspàs, moviment i similars... i cal fer aclariments per si de cas...), l'altre dia em van preguntar per la situació de les emissores municipals i, en concret, de la nostra i de com es farà front al trànsit de la tecnologia analògica (és a dir, la tecnologia de la qual disposem ara, en la actualitat) a la digitai. Veureu, és una mica complicat en el tema de les emissores de ràdio municipals. No aixi quant a les televisions, que sembla que, per principi d’oportunitat, cada cop n'hi ha més. Sembla com si els diners que costa entrar en el món digitai sortissin de la llàntia d’Aladi.

Mireu, a Catalunya, actualment, hi ha més d’un centenar de televisions locals i més de dues-centes emissores de ràdio municipals.Per tant, considero que són xifres d’una magnitud que hauria d'ésser tinguda en compte, tant per la indùstria electrònica digitai com per la de serveis al possible comprador de les noves tecnologies.El 2004 serà important en transformacions audiovisuals. El compte endarrere ja s’ha iniciat i tothom haurà de fer un esforg notable d’adaptació per a poder sobreviure (això voi dir que serà necessari treure la pois de la llàntia d’Aladi que citava abans... és dar, qui la tingui).

Joan

Ara farà 24 anys de la creació de les emissores municipals a Catalunya i moltes vegades, massa, des de lAdministració pública se’ns recorda la importància de la inversió pública que han de fer els ajuntaments a fi de mantenir llurs emissores amb pressupostos milionaris. Pressupostos milionaris que a mi m'atabalen. És aquí quan em quedo satisfet de fer les comparances: constato que, a la nostra emissora, amb el que costa un vermut quasi cobrim despeses. Com podeu observar, de moment no perdo l'humor... Figues d’un altre paner, ara quan s'aclareixi en euros qué pot costar el traspàs al digitai, el consell de Sabisja decidirá. Mentrestant... mùsiques boniques. D'altra banda he de dir que, ja per Nadal i en els darrers temps, hem rebut moltes trucades d'oì'dors/es que continúen fidels a la ràdio i al nostre sistema de ràdio de companyia sense estridències. Trucades que ens encoratgen a continuar en aquesta linia.Una altra cosa. Hem celebrat un any més la tradicional calgotada de la ràdio. Va ser el dia 28 de febrer al restaurant de la nostra vila El Faro. Hi va haver molta presència de ca I gota i res afamats i amb moltes ganes de gresca. Aquesta vegada, a més a més, hem tingut mùsica en viu. Per cert, vull felicitar l’home-orquestra que no va parar de tocar ni un minut. I bé, de moment res més. Guardeu-vos del fred. Us ho desitja el vostre amie Joan.

GREFACSAGREIXOS I FARINES DE CARN, S.A.

Ctra. C-13, km 257 • Apartat de correus 85 25600 BALAGUER (Lleida) • Tel. 973 432 075

-

s®çîetat i çutturaLlibres

Dan Brown El código Da Vinci

Un bon llibre que barreja claus amagades, revelacions sorprenents, endevinalles ingeniöses, veritats, mentides, realitats historiques, mites, símbols . . . en una trama plena de sorpreses que ens porta al secret més gelosament guardat.

Abans de morir assassinat, Jacques Saunière, l'ùltim Gran Maestre d’una societat secreta que té el seu origen en els Templaris, transmet a la seva neta Sófia una misteriosa clau. Saunière i els seus predecessors, entre els quais es trobaven homes com Isaac Newton o Leonardo Da Vinci, han conservât al llarg dels segles un coneixement que pot canviar completament la historia de la humanitat. Ara, Sofia, amb l'ajut de l'expert Robert Langdon, comença la cerca d'aquest secret, en una cursa que els porta d'una clau a una altra, desxifrant missatges amagats en els més famosos quadres del genial pintor i en les parets de les antigües catedrals. Un trencaclosques on no están sols: una poderosa i influent organització católica (molt coneguda en el nostre país) está disposada a fer servir tots els mitjans possibles perqué aquest secret no sigui divulgat.

Didac Mateo

Julia NavarroLa hermandad de la Sábana Santa

L'autora ens construeix una novel-la d'aventures que ens porta a un viatge peí passai, peí présent per les insospitades relacions entre aquests. Una narrado que está destinada a ser un deis "best sellers" de l'any.

Un incendi a la catedral de Torí, on es venera el Llençol Sant, i la mort en el mateix Hoc d’un home a qui havien tallat la Mengua, són els détonants d'una investigado policial del Departament d'Art, encapçalats peí comissari Marco Valoni. Juntament amb la historiadora Sofia Galloni i una periodista ávida de preguntes, el grup de Valoni haurà de resoldre un enigma que comença en els templaris i que arriba fins els nostres dies.Una trama que té com a nexe d'unió a homes de negocis, cuites, refinats i molt poderosos. Els investigadors no defalliran fins demostrar que els successos de la catedral están connectais amb el Llençol Sant i amb les vicissituds que ha viscut al llarg de la seva historia, des de Jesucrist, la nova Turquía, França, Espanya, Portugal ...

Ed. Umbriel 2003 Castellá Rústega 560 págines

Ed. Plaza & Janes2004CastelláTela528 págines

| « l l * S » | M *

LA, H F A M A N D A t ) DE LASÁBANA SANT A

soçietat icuttumMúsica

DANI SICILIANO JOSELE SANTIAGO THE SHINS"Lìkes" "Las golondrinas etcétera" "Chutes Too Narrow"Micro-house - downtempo Rock POP

És quasi impossible no parlar d'en Herbert quan parlem de Dani Siciliano.Però ara parlem només d'elia, vocalista impecable en "Around de H ouse" (1998) i "B od ily F u n tio n s " (2 0 0 1 ), (d is c o s aquestos del geni d'en Herbert), Dani segueix fidel al so que la defineix, juga a descomposar els seus sons tim idament, donant fo rm a a un p ro je c te h ipe r in tim ista , un dise d'un tacte extraordinari que ens demostra que ella no té per què dependre a nivell musical d'en Herbert.

Després de 15 anys facturant el millor rock espanyol (o un dels millors), LOS ENEMIGOS es van separar amb un dise en directe, el quartet madrileny tancava aixi una carrera amb denominació d'origen.Ara el seu líder principal Josele Santiago ens presenta el seu debut en solitari, aquí no domina la guitarra ni l'acceleració (com temps enrere), al contrari tot es posa al serve i d 'una ins tru ­mentado àmplia que deixa Hoc al jazz, al blues, al rock, a la balada .... Josele es converteix en un "Chasonier" de gust urbà

Segon treball d'aquesta formado que ha trencat l'anonim at ais EE.UU., ja que ha aconseguit vendre 15.600 copies durant la primera setmana que aquest disc ha estat a la venda.Disc amb una energía i frescor inusuals en aquests temps, pie de melodies enganxoses i quasi perfectes, pop de tota la vida molt més com plex del que en un principi sembla.Aconsegueixen que agradi amb 10 cangons repartides en poc més de mitja hora. Un encert en majúscules.

VARIOS/ROBERT LAMART “References”Electrònica

Fa ja uns tres anys que Robert Lamart és Dj resident a Florida i poc a poc s'ha anat consolidant dins del ranking de Dj's espanyols.Ara ens arriba el seu primer treball format per un total de 37 temes que segueixen més aviat una linia techno."References" són dos discos, un mesclat i l'altre en què els temes apareixen sense mesclar.Un treball ritmic, fosc, però alhora delicat y elegant.

et s animaùPer qué castrar el gat?________________________________________________ Carme Cortada Pallisé

De ben segur, a molts de vosaltres us pot sorprendre el títol de l'article. De fet, la majoria dels gats máseles son castrats per modificar la conducta normal que té un gat en estat salvatge, pero que resulta inconvenient per a la convivencia a casa.

La castració consisteix en l'extracció quirúrgica dels testicles. Es recomana realitzar-la en arribar a la pubertat, entre els sis i els nou mesos.

Causes i conseqüéncies de la castració:

SEXUAL:El reclam de la femella en època de zel és el miol agut i nocturn que tant per a propietaris com veins pot resultar molt molest. Un gat castrat és estèril, per la quai cosa el desig de muntament és gairebé nul o si persisteix és improductiu.

FUGIDES:La recerca de la femella provoca les escapades del gat, que la majoria de vegades provoquen la desapariciô de l'animal o algun accident de trànsit amb lesions greus per al mateix animal. Un gat castrat no sol fugir de la seva llar.

MARCATGE TERRITORIAL:Les polvoritzacions d'orina dins de la llar amb una desagradable i concentrada pudor és una de les queixes mes freqüents deis propietaris de gats en zel. La castració evita o disminueix notablement aqüestes miccions.

RELACIÓ AMB ELS PROPIETARIS:Els gats máseles poden ser excel lents mascotes, pero quan detecten la preséncia d'una gata en zel o algun altre másele, el propietari deixa de ser la seva principal prioritat.Amb la castració els gats es tornen mes dócils i sociables .

Així dones, els veterinaris recomanem la castració deis gats per optimitzar la seva salut i millorar la relació amb els propietaris.

Per finalitzar, voldria afegir que amb la castració, tant de máseles com de femelles, ajudem a controlar la població de gats abandonats deis nostres carrers i millorem així la salut pública.

BARALLES:La defensa del territori i la femella són la causa de les espectaculars baralles de gats que acaben amb lésions per esgarrapades i mossegades infectades que requereixen tractament. Existeixen també en aqüestes baralles els rises de malalties de transmissió sexual com la leucémia felina i la immunodeficiéncia felina, malalties de pronostic molt

fem un tasiPreguntes amb resposta Anna Feliu

Un costum saTota la vida una persona no pot estar fent dieta. I quan ha aconseguit treure's aquells quilets que li sobren i tornar a menjar "normal" no es pot descuidar i, per tant, ha de seguir una conducta saludable, basada en una alimentació natural i equilibrada que li asseguri un estât de salut optim.La frase famosa "El dilluns començo" l'hem d'oblidar i actuar ja, canviant el nostre xip, menjant d'una forma sana sense que resulti avorrida i que dependrá de la imaginació que hi posem a l'hora de preparar els menús i de modificar certs hábits que no ens convenen.Alguns détails que hem de tenir en compte :

Quantes menjades hem de fer al dia?S'acosella fer una ingesta d'entre 5-6 vegades al dia, procurant fer très menjades fortes i 2-3 més lleugeres, mirant d'aconseguir una dieta variada.

Prenem fibra a diari?No podem descuidar els productes vegetáis i la fruita a taula. A la vegada que són imprescindibles a l'hora d'acompanyar alguns plats de carn o de peix, ens aporten moltes vitamines i fibra i, en canvi, poques calories. Fan que la nostra digestid sigui més lleugera.

a

I per beure?La millor beguda, sens dubte, l'aigua. En canvi, les begudes refrescants i gasoses, que en ocasions venen tan de gust, tan sois ens produiran gasos i sensació de saciament. El mateix que les begudes amb alcohol, que no fan altra cosa que engreixar.

Ép 1

En la porció está el secret?De vegades, és preferible menjar allô que ens agrada en petites porcions corn ara: melmelada, codonyat, formatge... que trobem en el mercat envasat en porcions, que anar menjant a poquet a poquet fins a acabar-nos el pot sencer.

El light engreixa?No pensem que per ser light en podem menjar la quantitat que vulguem. La majoria tenen menys greix però, en canvi, tenen més sucre, cosa que fa que tinguin similars calories que els productes sencers.

En acabar, desparem taula?Malauradament, mengem per la vista i moltes vegades encara que haguem acabat un àpat, si no ens aixequem de taula i fem una bona sobretaula, sense a donar-nos-en ens acabem el que ha quedat sobre la taula. Per tant, el millor, una vegada acabat, es retirar- ho de damunt de taula.

Tens ganes de menjar alguna cosa més?No cal que ens quedem amb gana. Hi ha productes que aconsegueixen anul-lar aquesta sensació sense aportar ni un gram de més al nostre eos, com les maduixes, la pastanaga, la tomata, el meló, l'enciam, els espárrecs... entre altres.

Per a conseguir l'objectiu que ens hem fixât a l'hora de controlar el nostre pes, influeixen més factors: reduir la sal, els sucres i els dolços, fer exercici, deixar de "picar"... En podríem parlar una bona estona i tot ens portaría a la qüestió que ens plantegem: millorar la nostra salut i el nostre benestar.

Fent safareig ... per al.lusionsI

Aprofito aquest espai de El Xop per interpretar, a titol personal (per tant és una interpretacié tan respectable com una altra) i alhora com a d irector de la revista (per tant és una opinié tan qüestionable com una altra), uns fets debatuts en un dels darrers plens del nostre Ajuntament.

En primer lloc, un regidor va comentar que la revista no havia de ser un espai per fe r safareig. Hi estic totalment d'acord. Però discrepo en el que eli entén, i potser erro, per fer safareig i en quin exemple ho concreta: l'aclarim ent d'en Joan de la Ràdio sobre per què no es va emetre un pie. Si tirem d'hemeroteca veurem que, en els darrers 14 anys, en Joan sempre ha aprofitat el seu espai en El Xop per com entar el fet o els fets que han transcendit la quotid ianitat de l'em issora els darrers 3 mesos. I en aquest punt com parteixo la seva filosofia perquè si del que es tractés fos de parlar sobre què ha fet l'em issora els darrers 3 mesos, necessita riem cada vegada un monogràfic de El Xop de 500 pàgines per destacar la ingent bona tasca diària d ’en Joan (i crec que en aquest punt estaran d'acord tots els seus oïdors, que en són molts). I és per això que en Joan va creure oportü aclarir uns fets que anaven més enllà del seu contro l, igual que d ’a ltres vegades ha com entat d ificu lta ts tècniques que li han im pedit d 'estar en antena o d'altres fets que no depenen d'ell sol, com ara com entar la resposta que ha tingut tal o quai festa, esdeveniment, entrevista, etcètera, etcètera, per eli promoguda.

En segon Hoc, i continuo en el terreny de la inter- pretació personal, el mateix regidor va fer esment a les expressions emprades per en Joan en el seu escrit. Sense entrar a debatre si tenia raó o no de sentir-se al ludit més o menys d irectam ent, si vull comentar que em sembla que la seva interpretacié era massa literal. Qui estigui lliure de culpa... És per això que ara vull parlar em primera persona. Quant a la referència feta pel mateix reg idor en to d 'es- candalitzat per l'üs que fa en Joan de l'expressiô sense encomanar-se ni a Déu ni a sa mare li vull dir que jo hauria d'agafar el costum de no acomiadar-me

de les persones dient adéu (què és la condensacié de l'expressiô amb Déu quedeu, amb Déu us deixo, que amb Déu esteu...) perquè si ho agafo pel cantó literal no mereixo fer-ne aquest ús ja que no sóc un cristià practicant (en el sentit formai). Però sí em crec en el dret d'emprar-la perquè entre d ’altres cultures, he rebut des de ben petit la influència de la cultura cristiana. I com tota influència cultural apresa de petit, la m ajoria dels seus tics, ritua ls i connotacions simbòliques, les fem anar de manera inconscient, per això, perquè són connotacions. Us heu imaginât mai qué interpretaría un antropòleg no occidentalitzat de qualsevol dels nostres rituals i cerim ònies si no hi afegis el contingut sentimental, simbòlic, inconscient, etcétera...? Descriuria una gimcana sense sentit (o més ben dit, en sentit massa literal).

En tercer lloc, crec que en Joan volia remarcar dues coses en el seu escrit: 1) constatar un fet: el fet que eli era alié al fet en qüestió o, en paraules seves, que era a Bàvia, 2) ins is tir que s 'equivocaven els que havien posât el clam al cel (altra expressió d'origen cristià) i, d irectam ent, l'havien abordat insinuant-li que eli tenia alguna cosa a veure. No és que en Joan frivolitzi (quant a forma o estil del seu escrit, no quant al fons del tema) amb les dioxines sinó amb el ressó que se ’n van fe r alguns per no haver emés el pie.

En q ua rt lloc cons ta to (de ixo el te rre n y de la interpretacié) que l'assum pte el va tancar (a nivell formal) l'autoritat i la funcionària pertinents.

I per acabar vull recordar que qui s'hagi sentit al ludit també té un espai en aquesta revista. No per a fer safareig sinó per a interpretar i opinar per escrit que (igual que es fa ora lm ent en el pie) tam bé és un exercici democrátic.

Només vull emfatitzar (encara que crec que ha quedat prou ciar fins ara) que, pel que fa en aquest tema, dono to t el meu suport a, i to rno a em prar una entranyable expressió que ja fa 14 anys que utilitza,

... el vostre amie Joan.

'La única seguridad es bajar la cabeza" Esteve Oms

Arundhati Roy, 1998Ricard Blanch ha estât acusat d'injúries, calumnies i alterado de l'ordre public per GREFACSA. Des de feia mesos se sentien rumors que l'empresa volia donar aquest pas, i és que el fet d'intentar dividir una plataforma com aquesta denunciant un deis seus membres és un perill al qual sovint están exposats els moviments socials que s'oposen a empreses que actúen irregularment.

El motiu que hagin tardât tant temps a decidir-se a presentar la denùncia pot deduir-se de les acusacions de què finalment ha estât objecte el Ricard: és que no tenen res en què agafar-se. Deixant de banda la inexplicable acusado d'alteració de l'ordre public, tampoc les acusacions d'injúries i calumnies tenen cap sentit perqué tot el que afirma la Plataforma està contrastât i/o basat en la pròpia documentació de l'empresa, de la Generalitat o de la Unió Europea

És per això que creiem que l'objectiu principal d'aquesta denùncia és sembrar dubtes, dividir el poblé, criminalitzar la Plataforma i desviar cap a la defensa de l'acusat els recursos destinats a portar GREFACSA davant la justicia. Però el tre t els ha sortit per la culata, ja que la poblado va dec id ir per unan im ita t en l'assem blea

de la Plataforma que va tenir lloc a Térmens -e l dia 14 de febrer de 2004- donar suport al Ricard, no cedir a les pressions i continuar la tasca amb més força que mai.O ficia lm ent ha estât acusat com a portaveu de la Plataforma, i per aixó aquesta entitat ha iniciat la campanya de signatures "Jo també sóc portaveu!". Si GREFACSA vol denunciar el portaveu de la Plataforma, haurà de denunciar els centenars de persones que ja han signât com a portaveus.

En referencia a l'encapçalament, Arundhati Roy és una escriptora i activista india que ha posât el reconeixement i el prestigi internacional aconseguit amb la seva única novel-la (El Déu de les Petites Coses) al servei de diverses causes socials com la defensa del riu Narmada (les preses que s'hi volen fer expulsaran de les terres centenars de milers de persones) o a la crítica del projecte nuclear del govern indi. A causa d'aquest canvi está sent criminalitzada pels mitjans de comunicació del seu país i perseguida peí poder judicial, havent ja tastat les presons índies.Aixó no obstant, continua amb el cap ben ait defensant el que creu que és just. També nosaltres continuarem defensant la nostra terra i les nostres vides.

gona Ràdio107.9 FM

à

GrefaCSa... La nostra herència per a les generacions futures Anna Piqué Torné

"Mai cap raça va tenir tant menyspreu pel seu futur"(Soddy, Premi Nobel de Química, 1921).Des del meu punt de vista, aquesta "raça", la humana, és incomprensible. Des de ben petits ens eduquen en la igualtat, la tolerància i el respecte als altres. A mesura que un/a va creixent, es va adonant que moites vegades aquests valors están en perill d'extinciô. És cert que son molt anomenats, però trobar-los en les persones és cada cop més difícil. Em refereixo al fet que inculcar-los és complicai, però adquirir-los encara ho és més. I espe- cialment quan cal demostrar-ho amb fets. Us preguntareu, potser, a què ve tot això. Dones deriva simplement de l'observació de la vida quotidiana, i de veure corn aquells que disposen de recursos (i en certa manera poder, si més no, d'influèneia) creuen que tot té un preu, i en conseqüència estan disposais a pagar el que sigui. I per qué?; dones perqué tenen la completa certesa que el benefici que obtindran cobrirá, i de llarg, tots aquests "petits entrebanes". Igualtat? Si no estic equivocada cree recordar que es dóna quan davant dos situacions idèntiques o análogues, els interessats tenen els mateixos drets, però també les mateixes obligacions. Es dóna en el cas de Grefacsa? Jo cree que no. Un ramader per dur a terme la més petita inversió necessita demanar tots els permisos (tant urbanístics com mediambientals) i, evidentment, si no els té no pot realitzar-la, o en cas d'haver-ho fet és sancionat. En el pitjor deis casos, se li prohibirá la producció per tal de no posar en perill la cadena alimentària.

Per qué Grefacsa no és sotmesa al mateix tracte? No son ambdós empresaris? No haurien d'estar en les mateixes condicions? Per qué l'Administració empara certes activitats empresarials? I per qué determinades empreses tenen dret a la realització de certes practiques que gairebé es podrien qualificar d'habituals (obres sense permis, llicències...)? Tolerància? Sembla que només es vulguin tolerar certes actuacions, concretament aquelles que es burlen de la bona fe i la ingenui'tat deis veïns. Hem de tolerar una empresa que posa en perill la salut de les persones, l'activitat del principal sector que genera riquesa en les nostres contrades i, per últim, pero no menys important, la salut del planeta? La nostra tolerància ja ha anat prou lluny, i la seva, on és? Respecte als altres? Quan se'ns ha respectât com a persones? No tenim, tots igual, el mateix dret a una vida digna? Per qué, dones, es dóna per válida la ubicado d'una empresa, amb greus riscos per a la salut humana i animal, en una zona menys poblada que grans árees metropolitanes, quan aqüestes han refusât tenir-la en el seu territori? Creuen potser que la nostra vida té menys valor que la seva?Així dones, cal que tinguem présent la nécessitât que actuem tots amb força i amb un sol objectiu, ja que, si no, aquesta será la nostra única herència per a les generacions futures, l'heréncia d'una generado que en un moment de la seva historia va oblidar que els seus néts també tenien dret al territori, a la seguretat alimentária i a una qualitat de vida.

LLAVORS NETEJAADOBS DE LLAVORS

Tel. 973 432195 C/Estado, 33Tel. móbil 630 257060 25680 VALLFOGONA DE B.

soçietat i esamtsEscacs Josep Oms

Reglaments de competido

Els escacs són un joc noble i respectuós. És costum que abans de comengar i en acabar una partida, els dos jugadors es donin la má en senyal d'esportivitat i respecte. Durant la partida els jugadors poden estar asseguts un davant de l'altre hores i hores sense dir-se res, sois mouen les peces amb la intenció de fer mat al seu adversan. Aixó sí, els jugadors han de respectar una serie de normes:

- Pega que es toca, pega que s'ha de moure.- S'han de fer les jugades amb la mateixa má amb qué

es prem el rellotge.- És obligatori anotar totes les jugades, tant les teves com les del teu adversan.

- No es poden comentar jugades de la teva partida amb altres Companys o afeccionats que juguin altres partides o bé que sois observin la partida en qüestió.

- Si el rival es deixa capturar el rei, aquest no es pot menjar, s'ha de parar el rellotge i avisar l'árbitre; llavors aquest o bé l'obligarà a moure el rei o a tapar-se davant l'escac.

En els campionats sempre hi ha com a minim un àrbitre, que és la persona que controla que el comportament dels jugadors sigui correcte.

Club d'Escacs Vallfogona Imma Montoliu

El C.E. Vallfogona per aquesta tem porada 2004 ha presentai tres equips:

V a llfogona A - C ategoria Prim era (8 jugado rs)

V a llfogona B - C ategoria Segona (5 jugado rs)

Vallfogona C - C ategoria Tercera (4 jugado rs)

Pel que fa a l'equip A, és el que de moment té més possibilitats de pujar a la categoría de Preferent.En la ronda cinc vam derrotar el Benavent A que liderava la segona posició, i en la sisena ronda vam derrotar el líder, Baix Segre, aconseguint així la tercera posició a mig punt del segon i a un punt del primer. Esperem aconseguir les dues victories que queden de Higa, per quedar en 1a o 2a posició i així aconseguir l'ascens, per a la propera temporada.

L'equip de tercera és un equip on juguem els més petits del club, per tal d'agafar experiéncia en el món deis escacs. Una vegada acabat el campionat, hem de dir que han fet un bon paper per ser el seu primer any com a jugadors federats.

Pel que fa als escacs de base, aquest any s'han implantat classes els divendres de 6 a 8 de la tarda als més petits que s'aficionen en aquest joc i de 8 a 10 per als jugadors més joves federats.

L'equip de segona categoria, el dia d'aquest escrit, esté a dues rondes per acabar i ha estât un equip molt compacte que ha aguantat sobradament la categoria i en segons quins moments hem estât en posiciô d'ascens, esperem que al final del campionat el Vallfogona B, acabi fent una bona posiciô.

Pel que fa als federats, el CE Vallfogona va presentar als comarcals els jugadors Àlex Farré (Sub-12) i Joshua Solani (Sub-14), quedant 1 r i 2n classificai respectivament de les seves categories, els quals esperem que el dia 20 de marg, que es disputa el campionat de menors de la provincia de Lleida, facin un gran paper i es puguin classificar per als campionats de Catalunya que se celebren per Setmana Santa.

* r p a d r e e t t e m p s

Traba les 7 DIFERÉNCIES d'aquestes dues fotografíes:

SOLUCIONS

ai seu serveiAjuntament de Vallfogona de BalaguerMajor, 29Tel. 973 43 20 08

Bombers - Balaguer Tel. 973 44 50 80

Creu Roja Tel. 973 44 57 96

Casa del Metge ATS PracticantMajor, 1 Tel. 973 43 2114Tel. 973 43 20 55

Col.legi Salvador Espriu Ràdio VallfogonaPlaga Sant Miquel, 4 Major, 29Tel. 973 43 22 14 Tel. 973 43 22 68

Llar de Jubiláis Escola C. AgràriaEscoles, 2 Tel. 973 44 51 88Tel. 973 43 22 75

Regidoría d'esports PoliesportiuMajor, 29 Tel. 973 43 22 00Tel. 973 43 20 97

Farmácia Casa ParroquialTel. 973 43 21 51 Tel. 973 43 20 63

Funeraria Borràs Tel. 973 43 22 84

Funerària Torné Tel. 973 43 20 13

Serveis Assistència SocialTots els d im arts de 9 a 13 h a l'A juntament de Vallfogona

Alsina GraellsBalaguerTel. 973 44 54 76

Correus - Balaguer Tel. 973 44 58 26

CAP BalaguerUrgénciesTel. 973 44 77 14

CAP Balaguer Administració Tel. 973 44 60 28

CAP Balaguer Servei Ambuláncies 902 45 09 02

Mossos d'EsquadraBalaguerTel. 973 45 04 50

Horari d'Autobusos

Sortida de Lleida destinació Seu d'Urgell de dilluns a diumenge - 09.15 -16 .00

de dilluns a divendres - 20.00 de dilluns a divendres i diumenge -10.00

Agramunt de dilluns a dissabte -13 .30de dilluns a divendres -19 .00

Solsona divendres -16 .00dilluns, dimarts, dijous i divendres 13.15

Andorra de dilluns a divendres - 20.00de dilluns a divendres i diumenge -10.00

Vielha de dilluns a diumenge - 09.00 -17 .00de dilluns a divendres - 20.00

Sortida de Balaguer destinació Lleidade dilluns a diumenge -17 .55de dilluns a dissabte - 07.45 - 07.48 - 07.56 - 09.15de dilluns a divendres -13 .30 -15 .18dimarts, dimecres i divendres -17.55dilluns, dijous i divendres - 08.00divendres i diumenge -10 .45

Horari de Trens

Sortida de Balaguer destinació Lleida09.25 - diari14.15 - diari21.15 - diari

Sortida de Lleida destinació Balaguer08.25 - diari 14.47 - diari20.15 - diari

Sortida de Lleida destinació Balaguer de dilluns a diumenge - 09.15 -16 .00 de dilluns a dissabte - 11.00 - 12.30 - 16.30 de dilluns a divendres -13.15 -14.45 -18.30 -19.00

(VgasNatural

Serveis

I N S T A L . L A C I O N S R E P A R A C I O N S

E L E C T R IC IT A T * F O N T A N E R IA * C A LEFA C C IÓ * GAS * A IR E ACOND.

AL SERVEI DE :

PROMOTORS PARTICULARS INDUSTRIES

VENTA I MUNTAT6E DE

CUINES

INSTAL.LAaONS DE CALEFACCIÓ (Pressupost sense compromis)

INST AL. LACIONS ELECTRIQUES

REVISIONS I INST AL. LACIONS

DE GAS -CENTRE AUTORITZAT-

973 432 332 CI NORD, 1 - VALLFOGONA DE B. (LLEIDA)973 711 742 AVDA. CATALUNYA, 6 - MOLLERUSSA (LLEIDA)