V A L L F O G O N A

ifg-i J »AuTh Jh_ Ü U O

^ ^ r r r x A J ^

gjL Á»6- e !L

£o- 'mtói'UD -wiOJta. '¿ot | itt>. 1 kg . -Aano¿bo~

iAül-cILûmHxc^

-ft£ <2 Orrà Si H 0 £Íí_ Í-0^rr\ií_ ''rv>J \ \ o_<¡

Degussa Ibéria, S.A

Productes Quimics, Farmacèutics i altresaditius per

pinsos compostos.

Plantes medicináis

t(s (k s d q m j, im V\¡QÁ(É l fefo# Qmf mCtra. Comarcal 13, Km. 26 - Tel. 973 432052 - Fax 973 432092

25680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida)

E*mEEE

q

KEEEEE

BEEEEEEEEEEEEEEEEE

Editorial

Tot Recordant

Societat

La memòria de la vila

Arrels

Guerra Civil a Vallfogona

Apunts de psicologia

Xerrada amb Bru Massot

El racó de l'infància

La nostra història literària

Mas Ribera

C.E.I.P. Salvador Espriu

Coral Vallfogonina

Escala en Hi-Fi 2003

Activitats Nadalenques

Societat

Moda i complemets

Societat i Cultura

Fem un tast

Els animais

Cartes al Xop

Societat i Esports

Per perdre el temps

Al servei de

Sardanes

Matemàtica facial

Joies

Correllengua

Joventut

Vallfogona Ràdio

Llibres

Mùsica

Preguntes amb resposta

Recepta

El Gos

La llùdriga a Vallfogona

Escacs

EDITAEl Xop - Apt. de co rreu s 1 Vallfogona de Balaguer

DIRECCIÓ Didac Mateo

SOTSDIRECCIÓ M eritxell Rosselló M ercè A. Solfs

CONSELL DE REDACCIÓ Ma Àngels Cam arasa, Antonieta Gàzquez, Esther Piqué, Anna Feliu, M ercè Aguilà i Ramona Tarragona.

C0L.LAB0REN EN AQUEST N°: Pau Vallejo, Ramon Porta, Maribel M ateo, Raquel Jo rd an, Esther Piqué, Jo a n , Jo sep Oms, Pere Tarra go n a , Te re s a Baiget, M eritxell Rosselló, M ercè Solfs, Josep Pia, Te re sa Balasch, Àngels Cam arasa, Te re s a Palllsé, Josep Borrell, Antoni Rodés, A.M.M., Carm e Cortada.

DISSENY, COMPOSICIÓI MAQUETACIÓ

creaciógràficadissenygràfic

c a r re rs a n t l lu is , 7 0 b a ix o s 2 5 6 0 0 b a la g u e r

te l. / fa x 9 7 3 4 4 5 0 16 c re a c io g ra f ic a @ c e tre n c a d a .c o m

CORRECCIOLaura Corsà i M ontse O livart DIPÒSIT LEGAL L-136-1992.

La revista El Xop sortirà els mesos de marq, juny, setem b re I desem bre. Recordeu que si voleu publicar un article l'heu d'adreqar a EL XO P, apartat de correu s, 1, o a la S ecretaria de l'Ajuntament, sem pre durant els d arrers 25 dies del m es a n te rio r a la publicado.

El Xop, és una publicado plural. La direccló respecta la lllbertat d'expressló dels com entarlstes I no es fa responsable dels criteris exposats en els artícles firm ats ja que són d'exclusiva responsabllitat deis autors I no necesarlàm ent l'opinió d'aquesta revista.

Generalität de Catalunya Departament de Cultura

r - m if r f l D'ESTUDIS

y I I I ILERDENCSF um lació P úb lic a d e la D ipu la cid de Livida

. „ IE « , , ,

Ajuntament de Vallfogona

Bon Nadal 1649 i Feliç 1650 Didac Mateo

Al segle III dC el Papa Fabià qualificà de sacrileg qui intentés determinar el dia que va néixer Jesucrist. Perô uns anys després, al segle IV, Liberi va fixar com a data la nit del 24 al 25 de desembre, dia en què els romans celebraven el naixement del Sol Invencible (testa pagana per excel lència).1 Per tant, si més no per als catôlics, el Nostre Senyor va néixer ara fa 1649 anys el dia 25 de desembre.

L'any 1606, el fisic i astrônom Kepler argumenté que la llegenda de l'estrella de Betlem es degué a l’efecte de la rara triple conjunciô de la Terra amb els pla­nètes 2 Jupiter i Saturn, que va ocôrrer l’any 7 abans de Crist.Les targetes de felicitaciô de Nadal les va inventar un fill de la Gran Bretanya l’any 1843 quan va demanar a un pintor una escena de Nadal on va escriure uns breus desigs de félicitât, va anar a la impremta, en va fer copies i les va enviar a la familia i als amies.La tradiciô de guarnir l’arbre ve dels països nôrdics, on és simbol de vida.Les nadales van sorgir a l’Edat Mitjana, quan entre els trobadors es va posar de moda fer un in memoriam sobre els profetes que anunciaren el naixement del Salvador.Sobre el costum de muntar el pessebre..., la suggerèneia prové de l’any 1223. Sant Francesc d’Asis va reunir els veïns de Grecio (Itàlia) per celebrar una missa a la m itjanit al voltant d ’un pessebre. Enmig, la figura del nen Jésus...3

Fetes unes breus pinzellades de tradiciô, que espero que hagueu pogut llegir abans de començar una <jartà> (que diuen els andalusos) de corredisses pel Jartoys, crec que també son unes dates propicies per a fer examen de consciència (una altra tradiciô prou ben establerta entre els catôlics).

Entre la Mista al record de aquests dies:

1. Segons els torrons El Lobo és el moment de tornar a casa. I estic pensant, entre d ’altres, en el senyor i la senyora Vidal, que em consta que aquest Nadal s ’hauran de quedar a Irlanda. Pel que fa a la Revista E l Xop només puc d ir que s’está fent tot el possible per solucionar la distáncia i que la Noemí té avangada la página web on penjará la nostra (la de tots) revista i així es podrá veure des d ’arreu del món. A ixí dones, almenys al vilatá que estigui fóra aqüestes dates, si bé no li podrem <achicar el espacio> (que diuen al fútbol), si que, m odestam ent, in ten ta rem gua rir-lo la <morriña> (així s'anomena la nostálgia entre els gallees, que són els que més en saben d'a ixó d 'estar fora de casa).5

2. Si abans he dit que des del segle IV, almenys els ca tô lics, sabem quan arriba o fic ia lm en t el Nadal, sembla ser que hi ha, almenys, una marca que no vol combregar. A ixi, El Corte Inglés cada any avança uns dies l’arribada de les festes per evitar aglomeracions. Fet ajudat per un altre invent modem: la targeta de crédit. Andrôm ina que et pe rm e t v iu re , eco n ô m ica m e n t, un m es per endavant de les teves possibilitats. <Ja passarem comptes el dia del jud ic i...>6

de fets habituais que m ’acudeixen les coses que s ’acostum en a fer

3. El Corte Inglés ... una altra estampa nadalenca que té ben explotada (i que utilitza com a tret de sortida) és la d 'a tape ir les façanes dels seus establiments de bombetes i, en un primer pia, un arbre geganti (que r iu -te ’n dels escandinaus!) hipermega guarnit. Però no és un fet aïllat. Sembla ser tret cornu entre els occidentals racionáis que la trad ic ió relaxi a lgunes neurones, els estovi I facin algunes coses que, si les fessin al Tercer Món, les titlla rien de puérils i irracionals. I apa dones! Arriba Nadal: a malgastar energia! M ’agradaria saber qué en pensa l’astrònom que va venir a donar una conferència aquest estiu i que va a rre n ca r la b a te ria de d ia p o s itive s ensenyant-nos que a Occident no es pot guaitar el cel a prop dels nuclis urbans (és el que els écologistes en diuen l’efecte de la contam inado lumínica, que ara sé que no només destorba el voi dels xuts).7

1 Els cristians de la banda de l ’orient de l'antlc Imperi Romà avui dia

continúen célébrant el natalici de Jesús al gener.

2 Mot dérivât el grec planetoi que significa errant Etimologia deguda

als matdecaps que provocaven aqüestes coses que es veien al firmament

i que atacaven el dogma orficpitagôric de la circularitat perfecta, figura

escaient a la regularitat i proporció de la ment matemática grega

convençuda de l ’existèneia d ’un Creador Geómetra.

3 Si voleu saber més coses d'aquesta tradició, podeu visitar, entre d'altres,

lo b é (que no té res a veure amb I'empresa d ’en PJR). O també llegir

sobre la mentalitat fisicmatemàtica del mon clàssic en articles del filôsof J. A. Escohotado Espinosa.

4 Perqué no oblidem que una tradició ben actual és que aquest mes s'ha

tornat un deis més consumistes de l ’any. Si us poseu en el cercador

Google.com trobareu 730.000 pagines web referides al Nadal. I d'elles,

més del 90% són botigues i empreses relacionades amb el turisme

(corn ara hôtels, companyies aèries, etc.). Quant als régals, joguines,

etc., desgraciadament he de donar la rao al pare de l'economia moderna

(A. Smith, que va viure entre els segles XVIII i XIX) i el seu concepte de <mà invisible que regula el mercat>. Hi ha una justicia <natural>

-de ia - (en aixô discrepo d'ell i hi afegeixo l'adjectiu humana i el substantiu injusticia). En el cas del Nadal, els Reis Mags d ’Orient

s'ocupen de <poner a cada uno en su sitio>.

Però la tradició que més m ’agrada és la que em recorden <los niños de San lldefonso>. I és que la Casa de Loterías, Apuestas y Juegos de Azar del Estado és l’autèntica ànima d ’aquestes testes, m a n te n in t l ’a d re n a lin a en tre <el S orteo de Navidad> i <el Niño>. No m’agrada en el vessant m asoquista (el fet de fer-nos rum iar durant uns dies sobre el tema de <qué farem quan serem rics?>), sinó en el vessant consolador. Aquell que, l'endemà d'haver trencat la il-lusió de ser rie a la immensa majoria, fa dir a totes les boques: <m’he quedat en pau (ho he vist a "la pedrea") i conservo la salut que (com sempre) és el més ¡mportant>. A ixí que, si no us ha tocat la rifa i encara sou pobres: pau, salut, amor i bon Nadal 2003 i felig 2 0 0 4 .1

5 A més a més, de moment, i tal com han deixat e l mon en Bush, el <bigotis> i la seva penya, cada cop és més insegur voltar peí món

(i més en avió, i encara més quedar-se en un pa is deis que els

civilitzats occidentals anomenen <exôtics>). I encara més si ets nord-am ericà, anglès, espanyot... I és que p e r m olt que ens repeteixen que ho han fet en nom de la seguretat i la pau (que és

a l que la seva m enta lita t redueix e l concepte de democrácia)

mundial, d ’aquests temes, e l qui s ’h i entén és, entre d'altres, la

Coca-Cola. I a ix í com la h is tó ria de is pe trodó la rs ha estâ t

permanentment tacada de sang, la de <la chispa de la vida> está

en un perm anent copsar les inquietuds occidenta ls; aixi, si els setanta i vuitanta van ser els de reunir représentants de totes les

étnies i races pe r fe r la Cola-Nadala, ara e l que s ’imposa és la

precarietat del treball i eis risc permanent de quedar-te sense feina

(vegeu l'últim anunci de Coca-Cola a la TV).

6 Podria ser l ’eslógan de la publicitat... Mentre una veu en off recorda que el n ive ll d 'endeutam ent de les fam ilies ha arribat a lim its

dificilment sostenibles.

7 Veure’m qué passa s i fina l m ent també es liberalitza e l mercat

energétic. Perqué, ara per ara, com que són monopotis, tenen les

faves comptades i no necessiten tenir departaments de márqueting.

En absèneia de competència s ’adorm ta im ag inado i es poden

centrar a ensenyar-nos (a la TV) llars amb un disseny arquitectónic i humé cada cop més fred per contrastar-lo amb la calor d'aquestes

companyies. A veure quina s'empesquen per retallar la factura del consum (com a argument de venda) quan h i hagi competència...

La memoria de la Vila AntonietaGàzquezi Esther Piqué

Acords de l'Ajuntament de 1954 a 1955

1955

1. Composició del nou Ajuntament1.1. Alcalde: Josep Oms Fábregas1.2. Regidors:

• Representants familiars:• Josep Sarret Cases (elegit el 1954)• Pedro Closa Remollns (elegit el 1950)

• Representants sindicáis:• Claudio Bosch Botines (elegit el 1950)• Fsco. Cases Bergadá (elegit el 1954)

• Representants entitats:• Francisco Rubio Rubio• Josep Balasch Regany

2. Acord d’inscripció en el Registre de la Propietat del solar situat a la Rápita, destinat a construir l'església, les cases deis mestres, el grup escolar i la rectoria.

3. Es construirá el rentador del poblé.

4. S'efectuen les expropiacions pertinents per al trapat i form ado del passeig del Pare Municipal (ara passeig de Sant Jordi).

5. Acord d’obertura del cementiri de la Rápita.

6. Són gratificáis amb motiu de les festes de Nadal: el cárter (50 pessetes), l’agutzil de la Rápita (100 pessetes), el Juan Gázquez Tejedor per netejar el rentador i els abeuradors públics (100 pessetes).

7. Asseguranga ais obrers que treballaran al passeig del Pare i hagin d ’usar explosius. ■

1954

1. La Guardería Rural és cedida a la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos.2. És enderrocada la báscula de la Sucrera del Segre.3. Aportado de 50 pessetes a l’homenatge a Sant Antoni [?] Maria Claret.4. Donar suport a l’Ajuntament de Bellvís en la petició formulada, sol licitant que la Verge de les Sogues sigui patrona de la provincia.5. Sol-licitud de pressupost a l’empresa Explotaciones Hidroeléctricas S.A. pera la instal lació d’enllumenat públic al carrer del Sud (ara carrer de Pau Casals).6. Cessament del secretan César Moreno Almenara i nomenament en el mateix cárrec de Ramón Puyané Cemeli.7. Els regidors i els representants familiars i sindicáis presenten la seva dimissió.

La memoria de la vila

Acords de l'Ajuntament de 1956 a 1960

19561. Aprovaciô del trasllat de cadàvers del Cementiri Vell de La Ràpita al Cementiri Nou.2. Per ordre del Caudillo i el seu bon govern, es concedeix una paga extrao rd inà ria al mes als funcionaris .3. La liquidaciô dels comptes del Pressupost i Patrimoni de l’any anterior varen donar un superàvit de 55.178 pessetes.4. Aprovat el traçat del cam i a la partida ‘Com ü’ .5. Contribuciô de 100 pessetes a l’homenatge a Sa Santedat Pius XII a peticiô del Banc de Crédit Local.6. El mes de juliol es suspengué una sessiô per manca d ’a ss is tè n c ia deguda a les fe in e s del cam p.7. Arrendament de la Pleta Municipal a raô de 3.000 pessetes per corral. L’impost serà de 10 pessetes/any per ramat llaner o cabrer.8. Abonament de 200 pessetes i els médicaments a un vei de Mollerussa per xocar amb la seva moto amb el filferro de la traça del Carrer Major [suposem que dévia ser per la Festa Major].

19571. Veïns del carrer Major i del Bellcaire sol liciten la construcciô d ’una pista de bail al final del carrer Major. Més tard s’afegeixen, a la sol licitud, veïns del carrer del Sol i rodalies de la Bàscula.

19581. Eleccions Municipals i constituciô del nou Ajuntament:• Alcalde Président: Josep Sarret Cases (elegit el 1954).• Représentant familiar: Josep Sarret (idem). Miguel Guimet Folguera (el 1957).• Représentant sindical: Francisco Cases Bergadà (elegit el 1954). Pere Carrabina Barô (elegit el 1957).• Représentant Entitats: Josep Balasch Regany (elegit el 1954). Hermenegildo Rubiô Rubiô.2. Col-locaciô de canonades de ciment a les clavegueres del Carrer Estaciô i de la Plaça Sant Miquel.

19591. Aprovaciô del jornal diari d ’un peó en 35 pessetes.2. Acord de fer donatiu de 200 pessetes al grup 'Les Caramelles’ i de 200 pessetes per a la col lecta del ‘Dia del Seminari'.3. Acord d ’adquisició de bancs amb reclinatori per a l’Església i per a l’ùs de la Corporació Municipal quan a s s is te ix i en Pie a les fe s tiv ita ts re lig iö se s .4. Aprovaciô del plec de condicions per l’arrendament de la Pleta Municipal: subhasta pública el primer diumenge de setembre de cada any: 4.000 pessetes.5. Adquisició d’una máquina d’escriure portátil Hispano- Olivetti: 5.800 pessetes.

19601 . Subvenció de 250 pessetes per les festes Patronais de La Ràpita.2. Contractació dels serveis de 1961 :• L’agutzil de La Ràpita: n’Antonio Carbonell Cases.1.000 pessetes per any.• L’encarregat del Cementiri i conducció de cadàvers a Vallfogona: n’Alejandro Oms Camarasa.2.000 pessetes per any.• Servei de sereno: n’Alejandro Oms Camarasa. 5.000 pessetes per any.3. En vista de la convocatoria d ’eleccions Municipals es van renovar els regidors següents:• R eprésentant fam ilia r: en José Sarret Cases.• Représentant sindical: en Francisco Cases Bergadà.• Représentant d ’entitats: en José Balasch Regany.4. Aprovaciô del projecte de construcciô de la bàscula M unicipal de 40.000 quilogram s, degut a que la Germandat Sindical d’Agricultors subvencionada entre40.000 i 50.000 pessetes. ■

n a i x e m e n t s 1988 n a i x e m e n t s 1989 n a i x e m e n t s 1990Elionor Piñol Casanova 19.01 Laura Tud el Aguilä 01.04 Anna Piqué Prats 19.03Arnau Galitó Trilla 22.02 Carolina Vilella Piñol 13.05 M aria S e rre t Cases 22.03Francese T o rre s Moliné. La Rápita 02.03 Je s ú s Vázq uez Garrido 15.05 Mallol Closa T e rré 09.05M arta Gatnau S a rre t. L'Hostai Nou 24.03 Angela Agelet Piñol 26.06 Laura Reixachs Clarisó. La Rápita 14.07Hel.lena Guillen Llop 07.04 Lourdes Alias M. de Oca 13.07 Ramon B ergadá Civit 21.07G eorgina S a rre t Clarisó 21.05 Elisabeth Reche G ras. L'Hostai Nou 24.08 M arc M artinez Pallisé 10.08O riol Trilla Bellmunt 28.06 Aína Canas Guim et 09.09 X a v ie r Roca Piqué 13.09Anaís S e rre t Aleu 05.07 M ariona Pascual Pons 17.09 M ireia Bargalló S auret 03.11Sonia Más Alcolea 02.08 Antonio Piñol Carulla 21.09A urem biaix Closa T e rré 31.08Carolina Nadal Bach 05.09Sara Pijuan S. de Gáleo 21.10

m a t r i m o n i s 1967 m a t r i m o n i s 1968-1969Francisco J . T o rra Roca - Dolors T rilla Caballol 01.04 Ja im e Guillaum et B. - Núria M artínez Guim erá. La Rápita 07.01Jo s é Roca Bonet - Elvira Carm e Cam arasa Baró 16.04 Jo s é M. Piqué Solé - M. Te re s a M ajos Pascual 22.09

Josep B erengué Curiá - Remei Piqué Valls 20.08Jo sep Flauria Roigé - Dolors Ta rra g o n a Seto 27.08Antonio Castro G. - Dolores Peregrina Sola 29.10Jo a n Té rm e n s F a rrú s - D olors Canals Guim et 19.11 Jo s e p Bonet Sabanés - D olors Simó Solsona 09.05Josep Guim et Flauria - Asunsión Roseli 19.11 Miquel Peiró B urguet - Carm e C am arasa Porta 02.08Antonio Franch Biosca - Concepción Pey Birbe 08.12 Ja im e Baiges Puigfel - Anna M. Aleu Cam arasa 07.12

d e f u n c i o n s 1968 d e f u n c i o n s 1969Alejandro Riba Bureo. La Rápita 25.01 76 anysTe re s a Mateu Trilla 06.02 75 anys M argarita Rubio Trilla 04.01 80 anysAngela Plens Abadal 12.08 80 anys Rosa Te ixid ó Florensa 16.01 87 anysFelisa M ayoral M ontserrat 13.02 90 anys Jo s é F a rré Jo va l 03.06 80 anysMiquel Setó Freixes 22.02 87 anys Antonio Plens Jo va l 05.07 78 anysFrancisca Cibal Balcells 05.04 93 anys Miquel S e rre t Om s 23.07 80 anysAntonio Piñol Lazur 12.04 66 anys Francisco Cases Folguera 31.08 82 anysFrancisco M ajos Figuera 24.04 78 anys Francisco Pallisé Pijuán 01.10 10 anysJo s é Cases Farré 17.05 78 anys Jo s é Planes Vilageriu 03.10 15 diesLlorens Pijuán Rubio 28.06 73 anys Rosa Vigata Oliva. La Rápita 12.10 65 anysJo se fa V ila rru b í Bertrán 08.08 75 anys B uenaventura Ricart S. La Rápita 21.10 74 anysRosa Feixa Mateu 04.12 70 anys Bernando Roger Font. La Rápita 25.10 10 m esosRamon Boladeres Roseli. La Rápita 05.12 52 anys M aria Puig Durany 21.11 73 anysDolores Puig Durany. La Rápita 09.12 70 anys Angel Boix Colom ina. La Rápita 03.12 55 anys

t i t t t s i OH 5 4 li

O R D EH B E J ? Ó R ' Í Í Í íÍ t í t ó l < W .

¿ c rt-.S IM IEM 'JO .,

I

11

to t reçordantVallfogona en els documents de la Guerra Civil j»sePpiaBlanch

' V a fO*.„«VO? Qotav8

aentt

0 *» * ^ * 48

{ V » v

ft»1" « fel eftd©*.3e it ô b **®-,eîl« e ia _»i.ro v

ao

tt» 1°103W

eoueV»»x

Després dels combats del 22 al 29 de maig de 1938, a ambdós exèrcits els tocava nalitzar els résultats, i treure’n ensenyances per al futur.El tinent coronel Feliu Sintes, cap del 4t. Regiment, que des de la Torre Segura era el responsable del front nacinal des de l’Ermita del Pedrís, a Vallfogona i fins al riu, no va tardar gaires dies a donar les primeres ordres per refer i millorar les defenses del seu sector.Aquesta vegada, en Hoc de transcriure els documents cree que és millor reproduir-los sencers, ja que es mencionen indrets, torres i carrers força coneguts i familiars a Vallfogona, i que sens dubte mereixeran l'interés, o si més no, la curiositat dels lectors.

ter»oder

te“ » , y *eB4< oa o ftB -

’*T»”r r, „« . .« » .ra s » r í - S u « ,

« Ï Ï 5 “ *.'

s a v é r e r / ; » °r o V e «° e 3 ca¡o 4«i£ o T r ®

IJOTS038.X»»' 0 .V.oft

5 *« * s#r* « W /

gp.te ^

toúo® 108

.a ï

, O 8® *

3. W . ï ï & i -40»4®as»®!:,

leo i

»o» do S L íaltt»

3 -

O Otl^eïv 3x ®or: io re®

00»O ú i. 4 0

eitae»1.4°

o» °VJ4Ti ° a' V e 'r«1’1" ! » ï* » 116*' ’ „\8t ° s T' ^ ee^o°ft ^ ie » eivt0 etv a3- 40 cu b l® * nà.râ» 3n lr ° n i l i a 408 l »®1 ° °.-O» ! ; r P4oB e^ i r . o , cnu a í * * £ « * « » • • • ■ 6r l ° ^ l 0o eI" n a » « a°

{ue6°® »11^ le 5 888»

866 ¿ ve»

: : : : » ¿ s e a . ^* * • *°4ea n t o eoo»B

sX 48 naCia _ f 30i484*a»

6«, c o »

del ï0ar " ”s»X8C8^ me»t® '- »8 88 &el ^1,81

4 e X Oa»aX

O e B i ® 4^[_805 X

.a Y '805 t

° ° ^ n i ñ o 8 Í e ° n 4 o l® « V e " x a ® » * * 1 ^

* 1 1 0 8 o8®4 lira2 orft®a, V 8 B ^ 098po»4e,BBe ~¿ W ££v**

0»®-L d l °

s?

'ií»40X ¿ f vor °V y da 1°'

i l l ® » 0rO-°e y11 olíalo

e» ^V V °g o t®Xa®** 4e le

í í cob*9^

5' é ® ‘T í S t ó “ to -,i¿» 53

10 16 » Via ro8

seg»»8

palos 30

tf»t reçwéantVallfogona en els documents de la Guerra Civil

‘ Jer,e (j6 18

* ñ ° HlVO G£Ne

’ *> • o íS V íJ J oe * * / , ,pr.,tlh "• if

ne cCO" ^ 6 i t o .

' S,a Stv,

s&çiet-atApunts de psicologia Pau Vallejo

L'estrès laboral

L’estrès no deixa de ser una resposta normal de l’organisme. Quan s’ha de fer front a una “amenaça” el eos es prepara fisicament augmentant la seva activitat fisiológica. Tant en la vida quotidiana corn en el treball son necessàries unes certes dosis de tensió o estrés per funcionar. En aquest cas estem parlant de nivells mínims de estrés, necessaris i adéquats, que alguns autors anomenen estrés positiu.

Per tant, quan parlem d ’estrès corn a malaltia ens referim a nivells alts d’estrès i que continúen présents un cop que els estimuls <amenaçadors> han desaparegut. Es la tensió que ens trobem en aquelles persones que han de fer front a demandes ambientáis que les sobrepassen, o almenys, elles ho creuen aixi.

Quan es parla de l’estrès, automàticament ens ve a la ment la imatge d'un executiu molt atrafegat, perô lamentablement aixô no deixa de ser un tôpic.La realitat és que l’estrès pot afectar a tothom i normalment el que n’està afectat ho sap, i sap posar nom al que li passa. Se n’ha parlai tant de l’estrès, que tothom sap el que és i les conseqüències que se’n deriven.Perô el que resulta més inversemblant és que la majoria de la gent acaba considérant l’estrès corn una cosa normal, quelcom intrinsec a algunes feines, cosa que no és certa, perqué no són les feines les que provoquen l’estrès, sinó la resposta equivocada deis individus i el fet de ser conscients de no donar l’abast, de tenir la sensació constant de no arribar a temps, una mena d’angoixa que es percep de no estar fent les coses bé, que acaben per fer que el cos estigui constantment en alerta, corn en situado de perill, fins i tôt, fora del Hoc de treball.

Per molt estresant que pugui semblar una feina, si l'individu que la realitza passa de tot o creu que ho està fent molt bé és evident que no patirà cap mena d’estrès. Per això és normal trabar que les persones que pateixen estrés són molt responsables, però no saben traballar en equip, tenen els objectius massa elevats, tenen poca capacitat d’organització i desconeixen el sa costum de delegar en els altres quan es veu clarament que no poden donar l’abast en tot.

Si no s'atura a temps les conseqüències poden arribar a ser molt greus: es comença pertrastorns fisics, problèmes gàstrics, cardio­vascu la r, respiratoris, alteracions deis sistema nervios, del sistema immunologie, del son, problèmes de pell, de caiguda del cabell, impotèneia, etc. Qualsevol d'aquests simptomes pot aparèixer.

Es continua amb l’apariciô de pensaments negatius, tot s’interpreta en clau negativa, s’acaba per estar malhumorat i tenint problèmes de parella, familiars i d’amics; l’individu es torna menys social i cada cop està més aïllat. Davant d’un panorama aixi, sobretot, no caigueu en Terror d'intentar adaptar-vos a la situado a cop de tranquil litzats i pastilles per a dormir, no fareu més que agreujar el problema.

Cree que el més assenyat és visitar un especialista, que us ensenyarà tècniques de relaxado, que us ajudarà a instaurar pensaments positius, que farà desaparèixer l’angoixa que provoca la situado i, en definitiva, que us ajudarà a tornar a la vida laboral i social plenament recuperats. ■

Fern petar la xerrada amb Bru Massot Llovera

El senyor Bru Massot Llovera, va néixer el 7 d’octubre del 1925. Fili adoptat a la Casa de la Caritat de Barcelona pel Baptista Massot i la Genoveva Llovera d’Ivars d’Urgell, matrimoni que acabava de perdre el seu fili biologie. En aquell temps, la Casa de la Caritat pagava per fer de dida durant tres mesos, després dels quals, el matrimoni va demanar adoptar-lo.

Com recordeu la vostra infància a Ivars?Quan jo tenia quatre anys, el mateix dia van morir la meva germana i la meva mare. I quan en tenia set, va morir l’altra germana. Ens vam quedar sois el meu pare i jo perqué l’altre germà era a la presó a causa de la guerra. Per aquests motius es van fer càrrec de la meva crianga uns oncles.Però eren temps dificils i, a més a més, jo portava una temporada molt maiali... Una familia de Boldù (la del Ramon Caballoll), a la qual havien matat un fili al front, es va afligir de la meva situado i em van criar dos anys a Boldú, fins que en Ramon i la seva familia es van instal lar a Vallfogona perqué hi tenien familia (la Montserrat Oms, de cal Pepe del Carulla) i van comprar la masia del Basté.

Com va ser la vostra joventut a Vallfogona?Vaig festejar amb la filla de Ramon Caballoll (la Rosenda) durant nou anys en secret, mentre feia de mosso.Un any a ca l’Estudiant.Dos anys a casa de l'Hermenegildo del Farreret. Sis anys a cal Lluch.Després vaig fer el servei militar durant tres anys en un poble d’Àfrica que recordo que era pie de cigonyes.

Heu dit que vau festejar durant nou anys en secret, per què?Perqué la Rosenda era mestra (estava exercint en diferents pobles de Lleida) i em va posar la condicio de deixar de fer de mosso per casar-nos.Recordo, per exemple, que jo havia d’anar a buscar les seves cartes en bicicleta a Balaguer i que quan ella venia a Vallfogona feia com si no em conegués. A més a més, el mossèn que li portava els assumptes espirituals li presentava pretendents amb camera (un mestre, un metge...) perqué deia quejo no li convenia i que si continuava amb mi li retiraría els oficis de director dels seus exercicis espirituals.

I com va acabar el festeig?Quan va morir el pare de la Rosenda ja haviem decidit que canviariem de Hoc i de tipus de vida. Ens vam casar. I el mossèn que havia intentât que s’oblidés de mi, ara la felicitava per la seva decisió. Jo tenia trenta anys i ella quaranta. Vam marxar a Manresa perqué allí hi havia més oportunitats de traballar en la indùstria. Vaig entrar a traballar en el tèxtil a la fábrica propietat d’una familia emparentada amb la meva familia d ’Ivars.La Rosenda m’havia ajudat a aprofundir en el tema de la lectura, de l’escriptura, de les matemàtiques... Això va permetre exercir d ’encarregat a les diverses fàbriques de Manresa on vaig traballar. Canviava de Hoc quan veia l’oportunitat de millorar.Al principi de casar-nos ella va exercir de mestra a Manyanet i ens trobàvem quan podiem. Després va estar un temps sense traballar fins que va fer el concurs de trasllat a Sant Fruitós del Bages.

Fern petar la xerrada amb Bru Massot Llovera

I, a part del festeig i la feina, qué recordeu de la vostra biografía?Quan era jove m’agradava molt la bicicleta. Recordó, mentre era mosso, quan podia, agafar de bon matí i anarfins a Lleida, d ’allí cap a Cervera i a l’hora de diñar ser de nou a Vallfogona.A més a més, jo era molt meticulós i, fins i tot, rentava amb a igua i sabó les m ules de cal L luch. A Manresa, com que jugava molt bé al billar, tal fet va fer que els diferents patrons de les diferents fabriques on vaig estar em portessin al Casino a fer demostracions. Encara se'n recorda molta gent d ’aquí, de Vallfogona, de les meves partides a cal Farré.I, sabeu per qué tinc el costum d ’anar sempre amb barret? Dones perqué em vaig fer la promesa que havia marxat del poblé com a mosso i havia de tornar-hi com a senyor. El senyor Bru.

I com va ser aquesta tornada a Vallfogona?

Després de viure prop de quaranta anys a Manresa, la meva esposa estava delicada i els metges li van dir que convindria que s’envoltés de la seva familia (perqué a Manresa estávem tots dos sois). I de tota la familia que teníem repartida per arreu vam triar la de Vallfogona perqué era on guardava els millors records.

I...?Ara ja fa uns deu anys que sóc aquí (vuitja de vidu) i hi tinc, a part de la familia (de cal Son), molts bons amics.El Ramonet de cal Mingo del Farreret, el Cisco de cal Coronel, els de cal Mas (que són d ’lvars).... i, per descomptat, tots els vei'ns de la vila. ■

Les joguines i els jocs

Com cada any en aqüestes dates, tornem a preguntar-nos quina joguina els hi farà més il-lusió...El joc ocupa un Hoc important i esencial en la vida deis més petits, mitjangant el qual alliberà tensions i canalitza

conflictes.Una de les maneres que tenen de conéixer el món és jugant, el més habitual és fer veure que són diferent tipus de personatges, qui no ha vist ais seus filis jugar al metge i la infermerà, a la profesora i al alumne,...Les joguines han de servir per recrear les seves fantasies, recrear el seu món, activar la seva inteligencia, i alhora forjar uns comportaments socials. És importantissimi i convenient que els pares juguem amb els nostres filis perqué ens permetrà d ’incorporar-los a la nostra manera d’actuar, i facilitará el coneixement mutu.

FUCIONS DEL JOC:- L’obtenció de plaer- Desenvolupar la seva creativitat- El joc li permet assolir éxits, aprendre a aceptar les reglamentacions del joc- Apendre coses noves- Possibilita que el nen pugui expressar les seves pors- Dessenvolupa el llenguatge

És évident que la mainada pot jugar a moites coses sense joguines, les joguines també poden ser estris de la nostra llar: olles, cas- soles, pots, fustes...

Hi ha périodes com el Nadal que la publicitat ens bom barde ja , i augm enta considé­rablement, hem de tractar d ’arreglar aquest atac mediàtic. Parlant amb ells de la publicitat televisiva i enseyar-los qué alió que anuncien no és pas sempre cert.

Abans de comprar la joguina és convenient que en parlem amb els nostres filis, i tractem de triar-les d’acord amb els aspectes del seu desenvolupament i alió que volem potenciar.

y i1

* h .- * v• v

i» * * * k. <a • f * ¿f

f

4m’ <41

REFLEXIONEM:1. No cal oblidar que la joguina és necessària però no fonamental.2. Reinventem els jocs de la nostra infantesa.3. Hem de tenir en compte l’edat.4. Cal tenir especial cura dels aspectes bèllics, sexistes, i discriminàtoris de les joguines. Pensem que formen persones per a un futur.5. La joguina ha de ser segura, facilment muntable (sino pobres pares la nit de Reis).

edats desenvolupament fisic o motriu

desenvolupamentsocial

desenvolupament del pensament

0-6 mesos anelles per mossegar, file ra de boles de plástic en el bressol

sonalls de color viu (vermeil), objectes mobils

6-12 mesos objectes que rodolin: pilotes petites de goma o de plastic

ninots de drap mobils, encaixos senzills, joguines sonores

12-18 mesos joguines per arrossegar, bicicletes de 3 o 4 rodes (sense pedals) de plastic o de fusta, aples, galledes

ninots de roba, goma o pelfa flexibles

môbils, recipients per omplir i buidar, pots de plástic per tapar i destapar, pilotes diverses, encaixos

18-24 mesos joguines de transport: camions, trens, cotxes gonxadors, tobogans i escales, bicicletes i tricicles

plats, pots, olles tapes, animals de fusta

pissarra o paper d'embalar gruixit per pintar, contes només amb dibuixos, caixa de música

2-3 anys bicicleta de tres rodes i pedals, cotxes, tricicles objectes per arrossegar, joguines amb moviment, joguines per a l'aigua

animals de fusta o pelfa, animals de fusta

encaixostrencaclosques, tisores de punta rodona, plastilina, estris musicals

4-5 anys pilotes, bicicletes, globus, gronxadors, patins, objectes per a l'aigua, instruments musicals de percussió, discos

m aterials per fer distresses, cuines, granges, farmacies, telbfons, titelles, eines de diferents professions

plastilina, fang i jocs de construcció de peces grosses, encaixos, jocs d'associació, pissarra i guix, contes amb dibuixos

6-7 anys pilotes, bicicletes, anelles, botxes, bitlles, estris de jardineria, instruments musicals senzills, discos

materials per fer distresses, nines, roba, cuines, botigues, cotxes, avions, vaixells

contes populars

8-9 anys bicicletes, patins, monopatins, objectes d'esport, estels, instruments musicals, discos

teatre, titelles, radiotelbfon, algun animaletviu, col.leccionisme d'intercanvi

eines per fabricar joguines, cosntruccions metàl.liques, jocs de paciencia, experiments, escacs

10-12 anys equips esportius, material esportiu, estels, to ttip u s d'instruments musicals, tocadiscos

jocs amb reglamentacid de certa complexitat (monopoll, trivial, etc.), jocs de magia

materials de construcció, equips cientifics, eines de bricolatge, regies, llibres d'aventures i d'histôria

13-15 anys equips esportius, jocs esportius

musica, discos, objectes d'us personal

aéromodélisme, aprells d'ôptica, llibres, màquines fotogràfies, jocs d'experiemtació científica

Esperem i desitgem que feu una bona tria de joguines, i aquests dies de Nadal practiqueu força estona jugant i jugant amb els vostres fills/es.Us desitgem un BON NADAL.

-----------------------

svtçietatLa nostra historia literària Teresa Balasch

Recordant a Miguel Martí i PoiEl passai onze de novembre ens va deixar un dels poetes més coneguts i estimats de la nostra cultura catalana, Miguel Marti i Pol.

Miquel Martí i Poi va néixer a Roda de Ter el 19 de març de 1929. Era el segon de tres germans, tot nois. El seu pare era manyà d'ofici i traballava de torner en un taller. La seva mare traballava ais dobladors d 'una fábrica tèxtil de filatura de coto i fibres artificiáis. En Miquel estudià al collegi parroquial fins ais 14 anys. A partir d 'aquest moment, corn a casa seva els d iners es- cassejaven, s 'hagué de posar a traba lla r al despatx de ca la Tecla Sala. Als 19 anys, quan ja en feia cinc que traba llava va agafar una tuberculosi pulmonar, una malaltia força comuna entra el jovent de l'època , per la gana que es va passar durant la guerra i la postguerra. El procès tubérculos el va obligar a passar un any llarg al Hit, i aquesta circumstància segurament va influir en la seva dedicado a la poesia ja que, durant aquell temps, va llegir molt.

L'any 1956 es casà amb Dolors Feixes, la seva xicota de tota la vida. El 1958 van tenir una filla i el 1965 un fili. Mi quel Marti i Poi continuava treballant al despatx de ca la Tecla Sala, llegint i escrivint versos. L'any 1970 emmalalti altre cop; una esclerosi mùltiple que en pocs mesos el va deixar quasi paralitic. Va tornar a llegir i, sobretot, a escriure molt. L'any 1984 va morir la seva dona després d'una llarga malatia. El 1986 es torna a casar, aquest cop pel civil, amb Montserrat Sans; companya que suportà estoicament la seva llarga malaltia.

Miquel Marti i Poi ha deixat una obra molt prolixa que comprèn més de cinc dècades de treball i més de 50 titols. En citarem alguns: Paraules al vent (1954), El poble (1966), La fàbrica (1972), La peli del violi (1974), Estimada Marta (1978), Suite de Parlava (1991), Llibre de les solituds (1997).

POEMA DE TOT L’ANY

Aquest poema de tot l'any, és una endevinalla,

ningù no sap de quin any és i, si algù ho sap, s'ho calla.

És d'aquest any?, de l'any passat?, de l'any vinent tal volta?,

és d'un any digne i assenyat o d'un any poca-solta?

Potser no cal saber-ne res, o no saber-ne massa, i vigilar on au el pes

quan fem alguna passa, perqué del temps, el que se'n sap

és que no té mesura i que jugar-hi és com jugar

amb una criatura que, tant si plora com si riu, segur que no ens enganya

i que, per més que fem el viu, al capdavall ens guanya. Aquest poema de tot l'any

és un poema lliure, si ens el prenem amb prou afany

ens pot ajudar a viure.

stKietatOU S FERRATS

Quan es couen, quins esclats, els ous ferrats,

fins i tot, si no es vigila, poden fer alguns disbarats.

I un cop cuits, ben presentats, els ous ferrats,

se'ls mengen sense ganyotes fins i tot els desganats.

Miguel Martí i Poi

NIT DE NADAL Vindrà la nit del gran misteri i haureu de traballar fins que el darrer toe de sirena us alliberi.Aleshores esclatará la joia:Bon Nadal! Bon Nadal!A casa ja us esperen per plomar el gali.Qui sap, potser el maritHaurà posat un arbre al menjador-si ho fan els rics no deu pas ser pecat-i avui, per altra banda, heu cobrat doble.Per una nit oblideu-vos de tot:deis deutes, de la feina, de la gent,i canteu com Infantsles cangons inefablesi confieu que tot será més purd'ara endavant.Bé prou que vaga de plorar!

COOPERATIVA VALLFOGONINA"La nostra Cooperativa"

AFORES, S/NTELÈFONI 973 432 125 - FAX 973 432 26125680 - VALLFOGONAe-mail: administracio@vallfogonina.com

l(s c k s d q m , ftadaAif^a^ m

La VALLFOGONINAés una Cooperativa que dóna solucions a les demandes deis socis i per aixó ofereix aquests servéis:

• COMERCIALITZACIÓ DE LLET.

• PRODUCTES VETERINARIS.

• ALIMENTACIÓ PETITS ANIMALS.

• FERRETERIA.

• ARTICLES NETEJA.

• AGROBOTIGA.

•VENDA DE GAS-OIL

M t i

Mas RiberaAngels Camarasa i Santesmasses

“Tomasets”, era el nom que rebia el Mas que l’avi Jaume Ribera Bellonga, veí de Ratera (Plans de Sió), havia donat de dot al seu fili Jaume Ribera Alseda (24 anys) al contraure matrimoni amb Antonia Tarruella Castella de les Oluges

(Segarra) l'any 1934. A la fagana hi va pintar “Mas Ribera”.

Aquesta Introducció ens la fa el Sr. Jaume Ribera Tarruella, fill d’aquesta Masia de L’Hostal Nou.

Corn era la Masia antigament?Durant la guerra, la casa va quedar pràcticament en ruines i per tant no era habitable. Una vegada tôt va tornar a la normalitat, es va aprofitar la part d’estructura que havia quedat en peu per reconstruir-la, a partir de l’any 1939. La part del davant, on es troben els finestrons, es va afegir.Hi havia un portai de pedres, on es passava amb el carro i les mules, més tard es va optar per enderrocar-lo perqué poguessin passar amb mes amplitud. Aqüestes pedres encara es guarden a l’entrada de la propietat on durant molt de temps els avis sortien a la fresca.

Corn recorda el camp?Aquesta zona antigam ent era de secà (vinya, oliveres, ametllers): ho demostra la premsa per fer vi (1871), que es troba a la part de darrere del mas i els cups vitrificats a la planta baixa.Als anys 30, es regava només per salvar el cultiu de cereals d’hivern i a l’estiu el blat de moro. Als anys 50 els cereals d’hivern es van deixar de cultivar per donar pas a altres cultius de reg, corn el blat de moro i l’alfals. Actualment, es rega cada vint dies.

Per regar els camps, d’on se subministra l’aigua?El canal d ’U rgell i el Canal A ux ilia r o Subcanal subm in is tren l ’a igua per als regad ius. Amb els l’embassaments d’Oliana i de Rialp els camps de conreu van experimentar una millora en els cultius selectius

de reg.

Records de joventut?Anava a col legi als Escolapis de Balaguer, al carrer Miracle. Era una mica entremaliat i juntament amb altres companys, de vegades fèiem pila i anavem a la “Bultra” (actualment variant), allí pescàvem o ens banyàvem. Corn que el col legi quedava lluny i al dia feia quatre viatges, de vegades tornava amb camió. En aquells temps, els camions corrien poc i juntament amb altres nois saltàvem a la part de darrere. Si el conductor se n'adonava accelerava, i més d’una vegada algún rodava per terra, sense greus conseqüències. En canvi si viatjava sol, em deixava asseure al costat.De totes maneres als onze anys em van internar als Escolapis de Tàrrega, durant cinc anys. Em vaig casar l’abril de 1960 i vaig viure a Tàrrega durant 30 anys. L’any 1990 al ocupar-me totalment de l'empresa familiar em tornava a traslladar a l’Hostal Nou.

Mas Ribera

I els dies festius?Els veins de les Masies deis voltants anaven a Missa, a Termita del Castell, mentre es construía Tesglésia de la Rápita (1952-1956).També el dilluns de Pasqua, la gent anava a menjar la “Mona" sota les alzinedes i ametllers que es trobaven al Carni de Bellmunt.

Anécdotes?A la impremta Valls comprávem contes d’aventures com: “El Guerrero del Antifaç, Hazañas bélicas, TBO...” féiem intercanvis amb els Companys i moites vegades féiem negoci.

Nostálgia?Antigament, les fires eren més agricoles, més especialit- zades en l’agricultura. Actualment, s’han diversificat massa i trobo que l'apartat agrícola no té gaire ressé. Potser aixé és un avis per a Tagricultura, que cada vegada més ens anem industrialitzant i necessita més ajudes.

■

.

C.E.I.P. Salvador Espriu Claustre de mestres C.E.I.P. Salvador Espriu

En comengar aquest curs 2003-2004 hem rebut tres noticies que ens satisfan molt i ens encoratgen a continuar treballant amb ànims i illusió: El passat dia 10 d’octubre vam rebre el distintiud’Escola Verda en un acte celebrai al Centre Cultural Europeu de la Natura de Viladrau. Aquest distintiu ens l’ha concedit la Generalitat després de dos cursos de dur a terme diferents activitats que incorporen la dimensió ambientai tant en el curriculum com en la gestió del centre.El dia 6 de novembre dos alumnes del nostre centre van ser premiats en el 21 è Certamen Literari i Artistic Infantil i Juvenil que el Departament d’Ensenyament convoca cada curs a tot Catalunya: Ariadna Villar i Martinez (primer premi de la seva categoria) i Carles Tudel i Aguilà (segon premi de la seva categoria). Els treballs guardonats els vam realitzar el curs passat per la diada de Sant Jordi fent tallers on treballàvem diverses tècniques per commemorar els 110 anys del naixement de Joan Mirò. El treball realitzat per l’Alba Pons i Feliu en els tallers anomenats anteriorment va ser escollit per il lustrar el cartell dels Plans de Formació de Zona del curs 2003-2004 editat per la Delegació de Lleida del Departament d’Ensenyament.Desitgem a tots i totes un bon Nadal i un felig any nou!!! ■

àridsdaniel, s.a.

- Formigons- Àrids Rentats: Naturais i Artificiate- Transports

Ks desiiqM, fm H)QdaAu|A Qiu( mPLANTA ÀRIDS i FORMIGO: Afores - VALLFOGONA ■ Tel. 973 432199

OFICINES: C/ Urgell, 43 • BALAGUER • Tel. 973 445057 PARTICULAR: Balaguer • Tel. 973 446858

P K t

s t K Ì e t - a t

Coral Vallfogonina Coral Vallfogonina

Durant l’últim any hem fet diverses actuacions a Menárguens, Térmens, Balaguer, la Rápita i Linyola. Per al proxirn any ja tenim previstes algunes actuacions: a I'abril estem convidats a Vilafranca del Penedés. També fern saber que durant les testes de Nadal actuarem el dia 24 a la missa del Gall, el 28 de desembre a l'església de St. Miquel Arcángel, i el dia 4 de gener a l’església de la Rápita.

Finalment, convidem i animem tots els veins de la Rápita, l'Hostal Nou, la Codosa i Vallfogona a incorporar-se a la Coral.

La Coral Vallfogonina us desitja bon Nadal i prosper 2004. ■

Ja hem complert vuit anys! La Coral Vallfogonina som una colla d’unes 30 persones, unes que se'ns afegeixen, d’altres que en surten, però tots amb ganes i il lusió per cantar. Actualment, el nostre repertori és bastant complet, amb música de diferents estils: clàssica, tradicional catalana, cardanes i jazz. Fins ara s’han realitzat quatre trobades amb diferents coráis de la provincia, i any rere any amb un èxit creixent. Aixó ens anima a continuar amb aqüestes trobades, esperant una bona acollida.

ESCOLA DE CAPACITACIÓ AGRÀRIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

CICLES FORMATIUS DE GRAU MAITJÀ CURS 2003-2004

IAo<W¡ » TÈCNIC EN JARDINERIA TÈCNIC EN EXPLOTACIONS RAMADERES

Durada deis cicles: 2 .000 hores. Form ado a l'Escola: 1.590 hores. Practiques en empreses: 410 hores.Requisits d'accés: FP1 de qualsevol branca, ESO, 2n de BUP. Proves d'accés ais cicles formatius (majors de 1 7 anys) Convalidacions: Crédits convalidables amb altres C F G M branca agrària (Forestáis, Agricultura intensiva I extensiva)

AUXILIAR EN TÈCNIQUES AGROPECUARIES(Programa de Garantía Social)

Durada del curs: 750 hores.Requisits d'accés: 16 anys (no cal haver aprovat l'ESO)

Ksdesctqcw*

U l

escala en fiFeien els assaigs a l'església. El jovent s'organitzava i muntaven l'escala en Hi-fi a Vallfogona.D'alxò ara ja fa uns 15 anys, que és fins on la nostra memòria ens deixa arribar. Però molt abans ja se n'havien fet, d'escala en Hi-fis, al poblé. El que és curiós és pensar que, després de tants anys, gene-ració rere generado aquesta tradició s'ha mantingut de manera intermitent, però sempre amb ganes i illusió. Petits, joves i grans ens unim com a poblé i unitat que som, perqué aquest dia sigui quelcom especial, tant per als qui hi participem com per als qui vénen a gaudir de les actuacions. L'escala en Hi-fi no es munta en un dia, són dies, setmanes i fins i tot un pareli de mesos d'organització, assaigs, muntatges, reunions i, perqué no, nervis. No és res lucratiu, és quelcom que fem perqué ens agrada.A Vallfogona, se’n fan moltes, d'activitats, durant l'any. L'escala n’és una, com hem esmentat abans, s'ha anat fent de manera intermitent. Sortosament ara ja fa tres anys consecutius que es du a terme, i cada cop ha anat agafant més forga i més carisma. Cada any el nombre de participants s'ha superat, cada any l'assitència de vallfogonins i no vallfogonins ha sorprès. Aquest any fins i tot, hem pogut fer intercanvi amb el poble de Montgai per primera vegada i esperem que no, última. Mirem, dones, l'escala en Hi-fi des d'un prisma més sentimental. Que ens aporta com a poble, com a comunitat?

Nosaltres pensem que molt. És un popurri d'edats, sexes i gustos musicals. És un grup de gent que s'uneix altruistament per poder aconseguir que un dia a l'any Vallfogona s'assegui junta i fem quelcom per la senzilla raó de passar una estona divertida amb els nostres veins.

Tenim moments de tot, és ciar, n'hi ha que ens fan riure gràcies a les seves singulars actuacions, n’hi ha que ens emocionen per la seva senzillesa a l'hora de representar una cangó, n’hi ha que ens deixen bocabadats per la seva originalitat i, naturalment, n’hi ha que ens entendreixen per la seva transparència.

La part més tècnica, però no per això menys sentimental, és la gent que està al darrere de tot això, la gent que no es veu, la gent que com jo diria ofereix una col laboració muda, però imprescindible. Aquest són pares, mares, organitzadors, decoradors, col laboradors i qualsevol persona o entitat que fa possible que això tiri endavant. Sense la seva ajuda, idees, il lusió i empenta, l'escala en Hi-fi, no seria possible. No sobraría esmentar un deis motors que ha fet això possible: voldrlem agrair a la Nuri Córdoba la seva energia, les seves ganes de tirar endavant quelcom d'aquesta magnitud, el temps dedicat i la seva eterna paciència.

En definitiva, el que ens demostra és què sabem traballar junts com a poble per arribar a fer quelcom que indiferentment de l'edad0 el sexe, tots gaudim, des del mes petit fins al més gran, i que sabem tirar les coses d'esplai endavant i amb alegria.

Punt de reflexió: no deixem que això que hem aconseguit pujar els darrers anys, s’aturi en els vinents. Continuem amb aqüestes ganes i forga de fer coses junts com a poble1 veins. Tirem l'escala en Hi-fi endavant i gaudim tots, mainada, joves i grans, d'aquest dia, no hi sobraría dir, tan musical.

1. ARALE D octor Slump

2. DAVID CIVERA Bye, Bye

3. LUNAE H ipnotizadas

4. COYOTE DAX A rrib a , abajo

5. RAÚL Si no me qu ie res hoy ya que querrás mañana

6. FORMULA ABIERTA H e llo m y fr ie n d s

7. DAVID BUSTAMANTE I ALEX 2 hom bres y un destino

8. MELODY Sera

9. UPA DANCE Sambame

10. PATRICIA MANTEROLA Tu y yo

11. BRITNEY SPEARS

1. BONNY TAILER Total eclypse o f m y he a rt

2. PIMPINELA Perro que ladra no m uerde

3. BETH Dime

4. TINA TURNER

5. BEYONCE Crazy in love

6. MALENA GRACIA Loca

7. BETH I ALEJANDRO En e l m ed io de l cam ino

8. DAVID CIVERA I DAVID BISBAL R osas y espinas

9. ANASTASIA Paid m y dues

10. PUPURRI Pausini, Thalia , Lu-grid , Chrostona i A gu ile ra

11. DAVID BISBAL I ELENA GADEL M íentem e

12. VEGA G rita

Activitats Nadalenques 2003-2004HORARI DELS TALLERS: mati: 11.00 a 13.00 h. LLOC: Poliesportiu

tarda: 16.00 a 17.00 h.

T a lle r de m anualitats p er a to te s les edats:elaborado de distresses i representado d'un conte

T a lle r de m anualitats:matí: manioneta de má per ais més petits (dur un mitjó desaparellat)

tarda: sais de colors

T a lle r de m anualitats:matí: máscara de cartró per ais més petits

máscara veneciana per ais més grans tarda: decorado de pinzes d'estendre roba i castells de palles

Ball de tard a:Hora: 19.00 h.

T ite lle s:A les 16.30 h., Tirotitaina i pallassos - Bitxicleta

D esp rés de m issa:Arribada del Patge Reial Ali Patxà

T a lle r de m anualitats i per la tard a Jo c s de pati

T a lle r de m anualitats i per la tarda esp o rts

A rrib a d a dels RRMM d'Orient

* Els dies 22, 23 i 24 de desembre els menors de 12 anys que vulguin cantar amb la Coral el dia 28 __________| de desembre, assajaran amb la professora Pilar Calateli de 12.30 a 13.30 h al mateix poliesportiu.

JAjuntament de Vattfogona de (Bataguer us desitgem 6on NadaCifeûiç any nou

22d i l l u n s

23d i m a r t s

24dimecres

25d i j o u s

27d issabte

28diumenge

29d i l l u n s

30d i m a r t s

05d i l l u n s

Campionat de Colles Sardanistes 2003 Teresa Baiget i Agelet

El diumenge dia 9 de novembre, amb el concurs de Balaguer en pie dia del Sant Crist, patró de les testes i la ciutat, va tenir lloc com és habituai, l’ültim concurs de colles sardanistes de les comarques de Lleida de la temporada. Enguany, ha estât una edició relaxada perquè a la taula de les classificacions ja estava tot dat i beneït, sempre que (i en categoria Gran) a la Remembrença no li passés res fora del que és normal (per exem ple la no -ass is tènc ia al concurs). Aixi, la classificacié en la modalitat reina, el lluïment, és el següent: (quadre).

Cal remarcar un cop més el domini en totes les catégories del Grup Sardanista Montserrat de Lleida. En Grans s'ha de destacar el segon lloc dels vétérans de Verge del Miracle i el cinquè i sisè dels agramuntins i els altres balaguerins respectivament que no respon al seu alt nivell sino a l’assistència a pocs concursos (cal recordar que el sistema de puntuacié prima la participacié).

Molt positiu és el retorn d’uns histories: els de Fonts de Valldans, una colla de les que podriem anomenar <mitica> dels anys seixanta. La nota negativa és per a i'Estanyina d’Ivars, que fa un pareil d’anys va arribar a competir al Bàsic (la divisié d’Honor del sardanisme nacional) i que ara no passa per uns bons moments a causa de la falta de dansaires.

En conjunt cal destacar que si bé es manté el nombre de concursos, ha disminuït la quantitat de colles.

Davant del ventall d ’activitats que els joves tenen per triar, esté vist que la dedicado, disciplina, esforç i treball d’equip (tôt alhora!) que suposa practicar el sardanisme de competido no els deu resultar prou atractiu.

Pregunta final: grans i petits, coneixen minimament la sardana i tôt el seu entorn?

Categoría Gran

1. Remembrança (Lleida) 181 p.

2. Verge del Miracle (Balaguer) 167 p.

3. Ferma de Ponent (Bellpuig) 152 p.

4. Font de Valldans (Pons-Oliana) 130 p.

5. Estol (Agramunt) 125 p.

6. Força Barres i Escacs (Balaguer) 115 p.

7. Sol Ixent (Vilanova de B.) 103 p.

8. Jovenvells (Cervera) 51 p.

9. Estanyina (Ivars d’Urgell) 19 p.

Categoría Juvenil1. Blau cel (Lleida) 183 p.2. Espigol (Agramunt) 116 p.3. Margaridoia (Ivars d'Urgell) 38 p.4. Noves branques (Vilanova de B.) 45 p.

Categoría Infantil1. Dolç infern (Lleida) 202 p.2. Estels Brillants (Les Borges Bl.) 19 p.

Categoría Alevi1. Dimoniets (Lleida) 176 p.2. Espurna (Tàrrega) 59 p.3. Els Trapelles (Les Borges Bl.) 40 p.

A

Matemàtica facial Raquel Jordan i Maribel Mateo

Maquillatge, pentinat i tatuatge de Cap d'Any

PENTINAT:Fa uns anys era com una obligado fer-se un recollit de cabell la nit de Cap d ’Any; ara, encara que el vestit sigui de festa es pot combinar amb una pentinat informal, ja sigui de tipus semirecollit despuntat, rastes temporals soltes o recollides, trenes africanes més gruixudes que les que es duen a l’estiu acabades amb boles lluents, etc. Tant el maquillatge com el pentinat s’han de portar adéquats a l’estil de cada persona.

CORPORAL:Existeixen tatuatges de posar i treure tipus adhesiu de colors lluents, d ’imitació a l'alquena o bé d ’estrás (brillantets solts o amb formes), per a ungles, ñas (tipus pírcing), orelles, coll, escot, melic, etc., que donen un acabat més festiu o també cremes corporals amb purpurina.

• Gent gran: en aquesta nit tan màgica i especial també la gent més gran es pot permetre de posar imaginaciô en el seu maquillatge, évitant l’excès d’ombres massa fosques ja que la pois del producte es diposita a les potes de gall i dôna la imatge d’acabat brut. Existeixen colors que porten purpurina i es pot fer una ombra clara, amb molta llum, que farà que l’ull tingui més vida. Simplement es tracta de maquillar-se l’ull amb el color desitjat; aixô si, ha de ser una mica més fosc que el del punt de llum, per exemple: posar un rosa pàl lid amb purpurina per tota la parpella môbil fins a sota de la cella i amb un rosa més fort donar la forma a l’ull començant des de l'extrem exterior i pujant-lo fins al final de la cella com s’indica en el dibuix (fig.2).

MAQUILLATGE:• Gent jove: aquesta és una nit que permet portar qualsevol tipus de maquillatge: Les ombres d ’ulls poden ser brillants amb pôlvores soltes setinades especials o simplement amb les brillantines de sempre, o ben fosques per allargar al màxim l’ull donant-li forma felina, fins i tôt tipus antifaç, posant ombra fosca per sota de l’ull i fent un acabat amb petits brillants d’estràs als costats dels llagrimals, a l'acabament de les celles, etc. Als llavis també se’ls pot donar un punt de llum: es perfilen i es maquillen com sempre amb el color desitjat i amb una barra de llavis o un llapis gruixut s ’omple l’in terior com indica el d ibuix (fig . 1 ).

om-lora allargoAa ^ô^.^^L.owJûru a sota l'ull brillant d'estrds

punt de llum

tatuatge d'estràs

filia l At la cella

extrem exterior ole l'ull

lia g rimai

ombra Ai punt oie llum (satinada, amb purpurina, blanca ...)

Esperem que aquests conseils us hagin agradat, i poseu-vos ben maques per començar un bon 2004! ■

Joies, petites obres d'art Àngels Camarasa ¡ Santesmasses

Perles australianes, perles de Tahiti (negres o grises), maragdes (pedra de l'esperit i l'equilibri), safirs, diamants, brillants... son sinônim d ’il lusiô, sentiments, luxe, compromis, inversiô... o senzillament un caprici de ser propietària d’una peça ünica i personal.

L’alta joieria es mou dins un mon exclusiu, en què cases especialitzades es dediquen a prom ocionar el seu producte amb exposicions fantàstiques, uniques, com exemple l'organitzada per De Beers i el seu Centre d'Informaciô del Diamant a la plaça de la Vendôme de Paris, famosa per la gran quantitat de joieries que s’hi troben.

Sense deixar la capital del Sena, ciutat de la Hum i de la moda, podriem destacar la figura emblemàtica de Coco Chanel, dona amb una visiô de futur extraordinària, que va oferir a la dona del segle XX la versatilitat de les peces de punt, la comoditat del tweed i la senzillesa del vestit negre de côctel.Les mitiques camèlies, creus amb espectacular pedreria de colors, polseres, collars de perles de mil tombs i diferents mides, han fet que passessin desapercebudes les seves col leccions de diamants. La primera col-lecciô de "Joies de diamants" (1932) va tenir un gran èxit i el seu best-seller, el collar COMETA, actualment es continua fabricant, artesanament, als prestigiosos tallers de joieria de Paris. Per adquirir-lo hi ha una llista d’espera de nou mesos com a minim.“L'objectiu de les meves joies no és fer que la dona que les porti sembli més rica, sinô més bella" (Coco Chanel).

Eis safirs, amb tota la seva amplia gamma de tonalitats: roses, blaus, verds, violetes, groes... i les seves diverses formes, són des de fa molts segles una de les pedres precioses més estimades. És una pedra que destaca no només per la seva bellesa, sino per la seva raresa i durabilitat. El safir més apreciat es el blau fose, d’intensitat mitjana, encara que el blau vellutat és el més exquisit de tots. El safir Padparadscha és el menys conegut de tots, cal destacar el seu color rosa mandarina.

Propietats del safir: És una gemma que desperta l’estat d’ánim i está relacionada amb la intu ido i saviesa. La prefereixen les dones intuitives i elegants. Els anells són les peces adequades per Huir un bon safir. L’or blanc aconsegueix que ressalti la transparéncia i la llum d ’un safir de qualitat. Els anells de promesa són peces adequades per lluir-los.La llegenda relaciona aquesta gemma amb la deessa Venus: “Si el marit o la muller era infidel i portava un safir, perdia la seva brillantor".Encara que el diamant continui sent el símbol de l’amor, cada vegada son més els que es declinen per la distinció d ’altres gemmes com el robí i el safir.

Si fern un gir de 180 graus, podem buscar joies més portadores, com la simplicitat i lleugeresa de la plata, que juntament amb la combinació amb quars, ambre, fusta, or blanc i petits diamants, fa que la primera col lecció de joies de Giorgio Armani sigui un auténtic éxit, perqué van destinades a un tipus de dona d’esperit jove, urbana, moderna, que prefereix la simplicitat. Com diu la seva filosofía: MENYS ES MÉS... ■

CURIOSITATS:Quan Christian Dior dissenyava un vestit, creava una joia exclusiva per a eli. Jonas Eisenberg, dissenyador nord-americà, creava un vestit i al damunt hi posava una joia de fantasia, després es desfeia del vestit i es quedava la joia, perquè segons eli era realment fantàstica.Aquestes curiositats fan que un complement com una joia sigui tan important, com qualsevol peça de roba, i destaqui la personalitat de qui el porta.

Pnrrpllpnmm Teresa PalliséV>U I I C l I C i i y u c i Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL)

Una iniciativa de la societat civil peí catalá

El Correllengua, que enguany ha arribat a la seva setena edició, és una de les iniclatives més consolidades de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, CAL, que impulsa i coordina aquesta actuació o conjunt d'actuacions al Principat. El Correllengua es basa en el recorregut simbólic de la flama de la llengua arreu deis Països Catalans i es concreta en la realització d'activitats lúdiques i reivindicatives per aquelles poblacions per on passa, com ho ha fet aquest any per Vallfogona.La consolidació del Correllengua és important per un triple motiu. En primer lloc, perqué significa la col-laborado i l'entesa entre diverses entitats d'arreu deis Països Catalans: la Federado d'Entitats de la Catalunya Nord, el Centre Cultural Catalá d'Andorra, Joves per la Llengua i Obra Cultural Balear, els Casais Jaume I de la Franja, Acció Cultural del 1 País Valenciá i la CAL; cadascuna entitats, com a coneixedora més directa regió propia i de la vitalitat que hi té la llengua, actúa i coordina les activitats al territori de parla catalana on té implantado. En segon lloc, perqué és un projecte que busca el suport del teixit associatiu per organitzar les activitats a cada poblé i ciutat, de manera que implica en un treball comú per la llengua i la cultura catalanes un ampli ventall d'inquietuds i d'interessos socials i visions politiques, un propôsit que enguany s'ha culminât amb la participado de més de vuit-centes associacions. En tercer lloc, perqué aquesta mateixa implicado es dona per part de persones ja sigui sensibilitzades a priori per la nécessitât de recuperado de la llengua catalana, ja sigui per part de persones que es consciencien a partir del pas del Correllengua per casa seva.

Aqüestes tres consecucions concretes que hem esmentat están directament relacionades amb els objectius més generáis que persegueix la CAL mitjangant el Correllengua. A m b alguna excepció més aviat puntual, els governs que han regit fins ara els diversos territoris de parla catalana no han estat capagos, de vegades perqué cerquen justament el contrari, de vegades per la dificultat imposada per les fronteres administratives, d'unir esforgos i arribar a pactes de col laboració per tal de tragar projectes conjunts en benefìci de la recuperació i posterior normalització de la llengua catalana. La CAL considera que l'alternativa a aquesta inoperativitat governamental pot venir i partir de les organitzacions que tenen com a empresa principal el fet de vetllar per la llengua i la cultura catalanes i que, alhora, engresquen la societat civil en les actuacions que lideren. Per un altre costat, el fet de buscar en el teixit

associatiu la sensibilització lingüística i cultural ens fins a l'individu, el qual recull una característica primordial per a la CAL: el fet de ser actor principal deis canvis socials. Els governs actúen en sentit vertical i influeixen en la mentalitat i en el compor- tament de les persones, però, alhora, es veuen absolutament mediatitzats pels corrents d'opinió que existeixen a la societat, i sobretot si representen un percentatge alt d'individus. Per aixó, la voluntat de la CAL és crear opinió, és convéncer les persones. Convéncer que cal emprar el catalá, que s'ha d'aconseguir que sigui llengua

vehicular entre els individus deis territoris de parla catalana -al marge de la llengua propia de cadascú- i que, perqué esdevindrá una reivindicació, una necessitai social,

acabi estant normalitzada en tots elsámbits deis Països Catalans.

SOÇi

ie ta t i cufiaraCorrellengua

La Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana ha fet campanyes puntuáis dirigides als comerços i empreses, ais diversos governs i partits politics, a diverses administracions, com la de justicia, perô han constituït majoritàriament respostes a diverses actuacions que han lesionat la llengua i la cultura catalanes. Sense menysprear allô que poden fer els poders publics -ans al contrari, pensem que han de complementar les activitats que es poden fer des d'organitzacions com la nostra-, la rao de ser de la CAL son les persones, perqué parteix del supósit que sense ús social la llengua deixa de ser element aglutinador i referent identitari d'una comunitat i, per tant, acaba desapareixent. Precisament, els directors de l'ùs social de la llengua son els individus que integren aquesta comunitat lingüística i els que, sense formar-ne part, viuen en el territori on aquesta llengua hi és propia. I, per aixó, són els destinataris del missatge del Correllengua, mitjançant la seva implicado en la realitzaciô de les activitats al pas de la flama pel català.

D'altra banda, i és évident pel teixit de complicitats que hem descrit més amunt, el Correllengua parteix de la premissa de la unitat de la llengua més enllà de les fronteres artificiáis que es van dissenyar fa anys -una força més que les a ltres- i que encara perviuen actualment. Per tant, el C o rre lle n g u a també forma part d'un procès de reconstrucciô nacional que empra la llengua com a vertebrador, amb l'avantatge que la llengua i la cu ltu ra són in te re s s o s , tô t i que especifics, molt més oberts que altres sensibilitats com per exemple la política i l'adscripció a diferents opcions.

El Correllengua, sota el lema Català, llengua i futur per a un poblé, es va iniciar enguany a Andorra a principi de setembre. Després de recorrer, simultàniament, el Pais Valencià, el Principat i les comarques de més a Ponent en quatre columnes (batejades amb els il lustres noms de Vicent Andrés Estellés, Francesc de Borja Molí, Lola Anglada i Jaume Fuster)r totes les fiâmes vingudes d'arreu van confluir a València el 9 d'octubre. Des d'aquesta ciutat, les fiâmes per la llengua catalana han pujat a través del Correuniversitat (campanya amb la mateixa filosofía que el Correllengua, perô dut a terme en aquests centres docents), per acabar finalment culminant a Perpinyà, el dissabte 8 de novembre. Totes les entitats implicades en el Correllengua han vist la nécessitât de dur a terme la cloenda de la campanya a la capital del Rosselló, com l'any passât, ja que és un dels territoris on calen més mobilitzacions i iniciatives socials per revitalitzar la situado de la llengua i la cultura

catalanes. Un punt de vista reforçat a partir de l'experiència deis tres anys anteriors, en què

la m an ifes tado m assiva va suposar dinam itzar unes comarques en què el català no és ni tan sols reconegut com a oficial.

Al marge d'aquest acte general, també cal destacar com a tant o més important el fet que, cada any, el Correllengua passa per més pobles i ciutats. Precisament, el que dóna sentit al Correllengua és arribar a tots els racons i aglutinar com més persones m illo r en una jornada festiva i reivindicativa entorn del ca ta lá . I m és, si és com a

Vallfogona, on ens vam trobar tanta gent, amb sensib ilita ts concretes diferents, pero amb l ’ob jectiu comú d ’im pulsar la llengua ca ta lana .!

U N Ú N I C C A M ÍAproxim ado a la realitat

deis Pai'sos Catalans

"Un úníc camí" de Daniel Camón

Presentació a Vallfogona per Josep Borrell

“El que, tanmateix, pensó de veritat, té d ’interessant el contingut d ’aquest assaig és la manera clara i sense embuts que té l ’autor de parlar de la historia i del present deis PPCC. A tall d ’exemple, Dani Camón ens recorda que la informació que arriba ais PPCC és controlada, en el seu 90%, per dos grans bañes espanyols, el BBVA i el BSCH".“S ’adonaran els lectors com des del 1714, des del Decret de Nova Planta de Felip V, els PPCC, ja siguí sota monarquies absolutes o parlamentarles, dictadures o democrácies, sempre han estat en el punt de mira com a <región> de les més perilloses, en contra de la <unidad nacional>."“Per a Dani Camón és ciar que el més fort s ’ha menjat el més feble. És un fet que tal volta té, s i més no, un aturador!. La INDEPENDENCIA"Dit a Vallfogona . 18 - Octubre - 2003. R.P. i J.B. ■

Josep Borrell

Us desetefaw ( m h o i M í

^ i k p O M \ m k ,

Deshidratados d'Alfals, s.a.

Carretera de Lleida a Puigcerda, Km. 19 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida)Telefon 973 43 20 07 Fax 973 43 22 50

Sil

U N Ü N I C C A M Í

El Pia Nacional de Joventut Antoni Rodés i Guillem Tècnic de Joventut del Conseil Comarcal de la Noguera

Una eina a l'abast del jove

El Pía Nacional de Joventut de Catalunya (PNJC) és un pla estratègic per desenvolupar més i millors politiques de joventut a Catalunya. És un projecte impulsât per la Secretaria General de Joventut de la Generalität de Catalunya amb el consens del Conseil Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i de totes les forces politiques al Parlament de Catalunya.

El Pla Nacional de Joventut de Catalunya és Teina per definir, coordinar i impulsar les politiques de joventut a Catalunya. Definir les politiques de joventut significa tenir un model teorie que faci les funcions de marc de referèneia, que sigui capaç també d’entendre la situacié de la joventut a Catalunya i que sigui capaç de cercar solucions intégrais a qüestions tan variades corn la formado, el treball, l’habitatge, les noves formes de participado, etcétera.

Politiques éducatives i culturáisPolitiques d’accés al món del treballPolitiques d’accés a ThabitatgePolitiques de promocié de la salutPolitiques de participado democràticaPolitiques d’equilibri territorial i cohesié social.

Coordinar les politiques de joventut significa comptar amb un mètode de treball que permeti desenvolupar politiques intégrais de joventut.

Per això diem que una bona política de joventut se sustenta sobre tres pilars fonamentals:

la coordinado interdepartamental la coordinado interinstitucional la participado jove.

Impulsar les politiques de joventut es posar en marxa les actuacions que es desenvoluparan dins el territori per tal d’assolir els objectius establerts i, pertant, inclouen la concreció dels recursos necessaris per tirar-les endavant.La concreció d’aquest impuls en el desplegament del Pia Nacional de Joventut ha significai Texistència de tres grans linies d’actuació

Am b aquest objectiu, i a partir de Tactual realitat juvenil catalana, que mostra canvis importants i canvis fins i tot estructuráis respecte a décades anteriors, el Pla Nacional de Joventut defineix unes politiques de joventut que inclouen 25 ámbits d'actuació i 117 objectius i se centren en sis eixos principáis:

El Projecte Govern: Inclou totes les actuacions de la Generalität de Catalunya en matèria de joventut, amb una relació detallada de programes i pressupostos que es publiquen anualment. No és, dones, només allò que realitza anualment la Secretaria General de Joventut, sino el conjunt d’actuacions especifiques per a joves o de gran interés pels i les joves que es desenvolupen amb la coordinado dels 13 departaments de la Generalität.

El Projecte Territori: Compren les actuacions en matèria de joventut que impulsen les administracions locáis i comarcáis i que s'inclouen dins del mare del Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Són les actuacions que impulsen els ajuntaments dins dels seus Plans Locáis de Joventut, i el Conselh Generau d’Aran dins el seu Plan Generau de la Joenessa d’Aran.

El Projecte Jove: Inclou totes les actuacions en matèria de joventut realitzades pel teixit social juvenil català. No es tracta només de les actuacions de les entitats membres del CNJC o de les actuacions del conjunt de les associacions juvenils de Catalunya, sinó que també es refereix a totes aquelles actuacions que facin els joves, més o menys organitzats, i que inclouen programes i projectes d’interés públic per ais joves.

Des del Consell Comarcal de la Noguera, mitjangant TOficina de Servéis a la Joventut, hem realitzat accions i programes en cadascun dels eixos del Pla Nacional amb Tobjectiu polític de donar ais nostres joves eines per tal que tinguin un accent marcadament participatiu, i amb dret a ser protagonistes en tots els ámbits de la societat.

Amb l’elaboració dels diversos plans comarcals i locals de joventut hem posât Tessència del Pia Nacional de Joventut sobre el nostre territori. Hem créât débat i de vegades apassionament, però del que estic més orgullós és que hem generat il lusió i expectatives de futur. I

Des del cor de la vila ... Vallfogona Ràdio

Pals de cec

Algunes persones no veuen més enllà de la prôpia nàpia - i que consti que aixô ja és un <piropo> pietós - i els hi dona per exultants embranzides sibilines a tort i a dret.Sense encomanar-se ni a Déu ni a sa Mare! I és que la culpa de tôt, de tôt, de tôt, sembla -p e r a e lles- que la té la ràdio.

Amies, coneguts i saludats... el pie no es va emetre no pas per cap tipus de <boicot hertzià> (perqué les m àquines funcionaven a la perfecció) sino per quelcom tan senzill corn que a Servidor (responsable de la ràdio) absolutament ningù li comunicà en cap moment que la nit del divendres hi havia un pie tan important.

Sempre he dit (i ho he deixat escrit ara farà un pareil de Xops) que la millor i més fiable informado sobre les coses que passen i que interessen al poble es ventilen en rigoros directe als plens de l’Ajuntament, on tots els partits politics, gent, plataformes, veins i ànimes en pena poden expressar-se <en viu> i per la ràdio perqué puguin ser escoltats per mames, papes, padrins, padrines i veins en general, cosa que permet la delectado general i el comentan matuti de l’endemà a tots els bars, cafés i similars de la vila (i rodalies).

Però, ves per on! L’excepció acompleix la regla.

I així, el passai dia 28 de novembre (dia de Sant Honest, mártir ell -com jo- ) es celebrà un pie. Fet el pregó anunciant-lo i arribada l’hora, qui el va voler seguir en la distància, corn de costum, va engegar el transistor i no va trobar senyals de tal pie. I aixô que, sembla s’hi tractava una temàtica que aixeca enrenou i és de d'allô més important i transcendent.I equidistant entre Térmens I Vallfogona, passant pel tanatori potencial de Grefacsa, on sembla -d iu e n - que tots nosaltres, tots (pecadors penediu-vos!), hi tenim un bocí de mala salut (Déu no ho vulgui!). I de veritat us ho die que val més gastar-la amb bon vi. Així sia!

Cree que amb aixô deixo les coses aclarides.

I, a més, en comunicació personal l’endemà mateix al dia deis fets (comunicació que, avui per avui, no em resulta difícil -a pesar de la gent que pensa, o diu, que no hi és mai-) el senyor batlle em digué que havia estât un lapsus del tot incomprensible i inoportú i que -en paraules d’e ll- <vam intentar localitzar-te, peró...> (a mi, personalment, i cree que a qualsevol que hagués escoltat la nostra conversa, les raons que va donar em van semblar pertinents).

I punt. I a continuado em va fer una síntesi del pie, al qual jo, óbviament, no vaig poder assistir per estar, com vulgarment es diu, a <Bábia>.

M’explicà que el debat va ser fluid, intens, amb llargs monôlegs... i pancartes.

Amies oïdors de Vallfogona Ràdio, el que ens vam perdre!

Perô tranquils que continuará... Aixô va per capitols, com el club de la comèdia.

Des de el cor de la vila... Vallfogona Ràdio

Mireu... és intolerable, inacceptable... i del tot incorrecte l'acusació que m’han dirigit alguns que la ràdio està <conxorxada> amb l'equip de govern i que, a ita i conn ivéncia es degué al contingu t incinerador del pie i que no els convenia que tot el poblé se n'assabentés (i d ’altres <mandangues> d’aquesta mena i espessor que he hagut de sentir­me i que em nego a subscriure i continuar fent somriure el personal!, com ara els que pensen que aixó va ocórrer per evitar el rise d ’escapament de més dioxines pels altaveus).

En catorze anys me n’han <fotut> de tots els brocs i calibres, però d’aquesta <pasterada> mai! Així que pregaría a aqüestes persones tan voluntarioses que miressin cap un altre Hoc.

A la millor l’encerten i troben la solució a la dèria que porten enganzada a la clatellera i, en mirar cap a Vallfogona hi vegin gent de gaita inflada i vermella (simptomes de bona salut) i que, amb la salvetat d'excepcions Ilegitimes que proposen la contrària, el <polvo dioxinic> que desprèn la xemeneia no ha de fer més por a la mort que un incommensurable <polvo> desbocat a la llum de la lluna plena.

Tota la resta és marejar la perdiu...

Aquest cop us parla des de Bàbia... el vostre amie Joan.

Bon Nadal, 2003. ■

TheMcDonaldization

of Society

w çietat i cuitaraLlibres Didac Mateo

La McDonaldizaciôn de la societat de George RitzerA la primera part del llibre, l’autor aporta exemples d ’algunes de les catedrals del consum nascudes als Estats Units que s’han exportât de mariera agressiva a la resta del mon. Parcs temàtics corn Disneyland, cadenes de fast-food corn Me Donald’s, restaurants i cafés temàtics corn Planet Holliwood o Hard Rock Cafe, macro centres comercials corn Wal-Mart, grans magatzems temàtics corn Toys’r Us, i fins i tôt ciutats temàtiques corn Las Vegas, etc. Amb l’exportaciô d ’aquests models, els habitants dels llocs més remots s’han convertit també en grans consumidors del mateix gènere de béns i serveis. El gran èxit de les catedrals del consum ha portât als que gestionen altres tipus d’entitats (museus, equipaments esportius, universitats, hospitals, esglésies, etc.) a aplicar el mateix model. El seu poder “encisador” i la seva eficàcia atrauen uns usuaris que passen de ser pacients o estudiants , a ser clients.

TheMcDonaldization

of Society

New (eirtvry Edition

<; i; o h i; r: h i r / k ii

Els “arquitectes” de les catedrals del consum son perfectament conscients que les mateixes ara atreuen el consumidor aviat es tornaran en monuments del desencant. Aixo porta a la continua recerca de l’espectacularitat, afavorint la competido i, en última instància, el consumisme frenètic. ■

Us cksác¡m, ioti/ urn

j jY U A ’-T

LLAVORS NETEJAADOBS DE LLAVORS

Tel. 973 432195 C/ Estació, 33Tel. mòbil 630 257060 25680 VALLFOGONA DE B.

Música

PLASTIKMAN “Closer”2003 Tecno

Després de dedicar-se durant molts anys a fer ballar el public des de les cabines Mr. Richie Hawtin aconsegueix un gran disc d ’elecrònlca minimal, farcit de détails, un dise que no es baila, que im pressiona per la seva fredor, reduint el llenguatge del tecno a la seva mínima expressió. Setanta-cinc minuts d’electrônica pura reivindiquen el seu paper de veritable pioner en aquest camp.

ADAM GREEN “Friends ofmine” 2003 Pop

Ajudat en els treballs de corda per la vio lonelista Jane Scar- pantoni, Adam Green (m eitat activa d’en Moldy Peaches) entra per primer cop en un estudi de gravaciô per sortit convertit en un au tèn tic com pos ito r c làss ic . M elodies senzilles “Jess ica ” , “Friends of mine” , country dolç “musical ladders”, toes naïf propis d'un Jonathan Richman “Bunny- ranch”, Adam Green aconsegueix un veritable disc de pop total.

R IC H A R D D O R FM E IS TE R “A différent drumer sélection."A decade in dub “92-02” Dub

Am b parau les en tenedores podriem dir que el Dub és corn la versió electrónica del reggae, des deis seus origens el Dub ha anat fent-se un lloc en el mon de la música electrónica. Dorfmeister (meitat de Tosca i meitat també del duet Kruder & Dorfmeister), ha élaborât una compilació en qué la sensualitat de la música dub s’ajunta amb l'elegància sense renunciar a la música de bail.

Preguntes amb resposta

Tornen a casa com cada any

Aqüestes testes , com cada any , propicien reunions familiars que ens inviten a deleitar uns bons ápats ja sigui de : c o rd e r, cabrit , marisc ...que es con- verteixen en els protagonistes de la taula de Nadal i en la que no hi pot mancar les postres típiques. És el moment deis torrons , polvorons , massapá .... que són una auténtica tentació per al paladar . L 'ideal en qualsevol cas , és ser prudent sense renunciar a aqüestes delicies .

- El turró . Per quin decantar-me ?Ës el producte nadalenc per excel.léncia i alguns d'ells , com el de xixona , formen part de la nostra cultura des de fa més de cinc-cents anys .Algunes de les varietats que com cada any es presenten a taula en aqüestes testes són : Alacant , xixona , lema , xocolata ...Un altra temtació són els polvorons i el massapá elaborats amb fruits secs i sucres com el torró .

-Ens en podem fiar quan el torró per diabétics , és més dolç del normal ?A l'etiqueta s'especifica que és torró "sense sucre " o " amb fructosa " les dos referéncies venen a indicar el mateix que són per a diabétics.El torró per a diabétics està elaborai amb fructosa , que és el sucre de la fruita i es caracteritza per ser més dolç que la mel i el sucre normal .Quan un producte es ven com " apte per diabétics " voi dir que no conté sacarosa , el sucre de consum habitual , però no voi dir que no porti altres tipus de sucres .1 s'aconsella per a un diabètic no sobrepassar els cinquanta grams per ració. A la taula podriem dir que és un p eca t.

-Per acomiadar l'any : Un bon raïmNo pot faltar per acomiadar i rebre l'entrada del Nou Any .Ës sabut que el raïm és una de les fruités amb més sucre si bé com es diu :" una vegada de tant en ta n t, no fa mal ! "

Celebrar la nit de N ada l, acomiadar l'any i donar la benvinguda a l'any nou sense una botella de cava a la taula podriem dir que és un pecat.Hem de tenir en comte que :-Refredar una botella de cava al congelador té com a résultat una pèrdua de sabor i que és millor refredar-la unes hores a la nevera abans de servir- la .-Cal conservar-la en un lloc fresc , en posiciô ho ri­zontal .-Es servirà a una temperatura que no superi els set graus centigrads .-El cava no guanya en qualitat per guardar-lo d'un any per l'altre .Seguint aquests conseils dins d'un ambient festiu, propicia fer un brindis demanant salut i félicitât pel Nou A n y . ■

Recepta Mercè Aguilà

Uom de porc amb salsa de nata

INGREDIENTS per a 4 persones:

800 gr de llom en un tros 1 ceba mitjana 1 cullerada de farina 50 gr de mantega 14 Kg de nata de cuinar 1/ 2 1. de llet,1 copeta de xérès,50 gr de sucre, sal i pebre

PREPARACIO:

Un cop salprebrat el llom, es posa a bullir a m b la llet durant 14 hora dins d'una Cassola. A continuació s'hi afegeix la nata i es deixa que bulli 14 hora més. Passat aquest temps es treu de la Cassola i es deixa escórrer en una safata.Es ratlla la ceba i es daurà en una paella amb la mantega. S ’hi

afegeix la cullerada de farina i es remou fins que quedi integrada,

s'hi aboca el xérès sense deixar de remenar i, a continuació, la

salsa que hagi quedat de coure el llom.

Deixarem que aquesta salsa cogui durant 10 min., tot seguit la

passarem pel colador xinès i la reservarem.

Mentrestant cobrirem el llom amb el sucre, el cremarem amb una

pala de cremar i el tallarem a rodanxes.

Servirem el llom acompanyat amb la salsa calenta.

També podem acompanyar aquest plat amb unes pomes tallades

a llesques i fregides a la paella amb una mica d 'oli d'oliva.

ALGUNA COSA MES:

Si volem que aquest

plat tingui un punt més

especial i que la earn

ens resulti més tendra,

nom és ens ca ld ria

posar a macerar el llom

un pareil o tres d'hores

amb vinagre de poma

o bé de xerés, rebaixat

amb una mica d'aigua.

El v in a g re és un

ing red ien t ind ispen ­

sable a la cuina i que

dona molta personalitat

ais plats. El més cone-

gut és el vinagre de vi,

pero al mercat trobarem

infin itat de varietats

aromatitzades amb di-

ferents ingredients que

no hem de deixar de

tastar. I no hem d'obli-

dar que una de les

p r in c ip a ls c a ra c té ­

r is t iq u e s d 'a q u e s t

ingred ien t és el seu

valor digestiu.

eû anim atsLa vellesa en els gossos. Disfunció cognitiva canina Carme Cortada Pallisé

L’edat no passa en va ni per a les persones ni per a les nostres mascotes. Els estudis sobre envelliment cani ens revellen que, de la mateixa manera que el cervell huma,a mesura que passa el temps, sofreix un problema d’oxidació de les neurones ,en el cervell cani aquesta oxidació és idèntica. Això provoca que el 50% dels gossos de més de vuit anys presentin alguns canvis en el comportament i en la seva capacitat de resposta. Citarem quatre manifestacions d’alteracions conductuals que ens farien sospitar de l'anomentada sindrome de disfunció cognitiva:

SONS ALTERATS:Apareixen canvis en els patrons del son, els animais dormen moites hores durants el dia i deambulen durant les nits, fet que

provoca so ro lls i voca litzac ion s en horaris no des itja ts .

DESORINTACIÓ:Comportaments déambulants en l’entorn habituai, no reconèixer costums o persones

del seu entorn comporten que l’animal désorientât estigui desganat i en un estât d’alerta molt disminuït.

BAIXA INTERACCIÓ:Disminueixen les benvingudes o els salts de salutació amb persones pròpies del seu entorn.

HÀBITS HIGIÈNICS:Apareixen accidents higiènics en ubicacions que no son les permeses

pels propietaris i comencen a perdre el control dels esfínters.

Si sou propietaris d’animals de més de vuit anys i heu observât algun d ’aquests patrons d ’alteració conductual, no dubteu a consultar-ho amb el vostre veterinari; possiblement amb una correcció nutricional i un tractament farmacologie millorarem i retardarem la possible demèneia senil a què malauradament estem tots exposats. ■

La llúdriga al riu de Vallfogona

Les entitats La Bassa Roja, Amics de la Natura , i el Grup Ecologista L’Escurgó vam presentar a finals del 2002 allegacions al Pía de Conservado de la Llúdriga que havia presentat el Departament de Medi Ambient el mar? del mateix any. El motiu de les al legacions era que pel que fa a l'ámbit territorial del Pía, s'estableix com d'aplicació la protecció de la conca del Segre, des de la capgalera fins a la presa del Partidor de Balaguer, i des de l'indret del sot del Fusté fins a Vilanova de la Barca (adquirit per la Fundado Territori i Paisatge), i de l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Ribagorqana, al terme municipal de Corbins.

Els sots del riu Segre al seu pas pels municipis de Balaguer, Vallfogona de Balaguer i Térmens quedaven,

dones, entremig, i sense cap tipus de protecció davant les amenaces que en els últims anys l'han degradat considerablement.

Dones bé, acabem de rebre una comunicació del Departament de Medi Ambient en qué se'ns comunica que les nostres al legacions han estat acceptades, i a partir del proper cens els sots de Vallfogona estaran inclosos en el mapa amb presencia de llúdriga deis Pa'ísos Catalans, la qual cosa no és poc de cara a poder rebre subvencions, preveure actuacions de preservado, etc.La llúdriga fou censada al Projecte Mediambiental de la zona, redactat el 1997 pels ajuntaments de Balaguer, Vallfogona de Balaguer i Térmens.

La ilúdriga al riu de Vallfogona

L'hàbitat li és ¡doni tant entorn del desguàs de la sèquia Segona, com als voltants de les restes de la resclosa origen de la sèquia de Térmens, la titularitat

de la qual correspon a una concessió de la CHE, que data de temps immemorials, a la Comunitat de Regants de les Hortes de Térmens, que avui en dia no fan anar. Hem parlat amb aquesta Comunitat, i aquesta en principi no veu cap inconvénient que la resclosa sigui reposada i transcorri un cabdal d'aigua per l'antiga sèquia de Térmens, que transcorre de N a S per tot l'indret dels sots de Vallfogona de Balaguer, cosa que potenciaria aixi l'interès naturai i paisatgistic dels sots.

En els últims temps, diferents entitats estem vetllant per la preservado dels sots.Aixi, la zona actualment es troba corn a d'Especial Interés Natural i Paisatgístic en les NN.SS. de l'Ajun- tament de Vallfogona de Balaguer.La Societat de Caçadors de Vallfogona de Balaguer, dins el seu Pia d'aprofitament cinegètic, inclou l'indret dels sots corn a refugi de caça, malgrat que en els últims temps hem de lamentar diverses accions de furtivisme que de ben segur acabarem eradicant. En les finques que gestionem La Bassa Roja i L'Es- curçé, i dins el marc de la Xarxa Catalana de Custodia del Territori, hi estem portant a terme les tasques de recuperació mediambiental que podem, en fundó de les nostres possibilitats i limitacions.

I per acabar, una reflexio en veu alta: en els ültims temps, GREFACSA ens ha volgut perjudicar molt i molt amb un infame projecte d'incineradora en la redacciö del qual deia literalment que la zona on estä ubicada no te cap interes paisatglstic, i que a menys de 10 km no hi tenia cap espai d'important valor natural. En aquest cas fins i tot les entitats ecologistes hem donat un pas mes a l'hora de deixar- los en evidencia. Senyors de GREFACSA, al riu hi volem llüdrigues, no dioxines ni prions. ■

siKietat i esnmisEscacs Josep Oms

EL RELLOTGE D’ESCACSEn els torneigs d'escacs, el rellotge s’utilitza per evitar que les partides siguin eternes, i així se sap quan comencen ¡ quan acaben. Normalment el rellotge es posa a la dreta de les negres, aqüestes premen el botó abans que les blanques facin la primera jugada, donant per iniciada la partida.Tipus de rellotges.De rellotges n’hi ha de dos tipus, els Analógics i els Digitals. Els rellotges analógics, són els clássics, funcionen amb “corda” i a vegades és difícil d’apreciar amb exactitud el temps que et queda perqué la partida s’acabi. Fins no fa gaires anys eren els únics que s’utilitzaven en tot tipus de competicions, fins i tot en les fináis del Campionat del Món. Els rellotges digitals, “són els moderns” funcionen com un cronometre, és a dir el temps corre enrera. Avui en dia en quasi totes les competicions importants s’utilitzen aquest rellotges, la seva principal virtut és que mostren una precisió exacta del temps que et queda en cada moment de la partida. A part que també s’hi pot jugar amb increment de temps; per cada jugada que realitzes automáticament en el rellotge s’incrementa la quantitat de temps establerta, normalment va de 5 a 30 segons.

Tipus de ritmes de joc.Avui en dia els ritmes de joc que s’utilitzen en les competicions són bastants, especialment per les grans possibilitats que aporten els rellotges digitals. No obstant explicaré els més importants:

Partides Blitz: Són les que habitualment s’anomena com a “partides rápides” , 5 minuts contra 5 minuts o menys temps.

Escacs actius: Són les partides que es juguen a un ritme “actiu”; 25 minuts per cada jugador.

Partides Lentes: Fins no fa massa, de partides lentes sois ni havia d’un tipus: 2 hores per realitzar 40 jugades (sinó realitzes les jugades amb aquest temps, es perd la partida). I després 1 hora finish on té res a veure el número de jugades que realitzes, si cap deis dosjugadors fa escac i mat, al primer jugador que se li acabi l’hora final, perd la partida.

També cal dir, que abans les partides, quan es portaven 6 hores de joc s’aplagaven i es continuaven després al cap d ’unes hores quan els jugado rs haguessin descansat. Pero l’evolució que han tingut els ordinadors va aconsellar evitar els aplagaments, ja que tothom demanava consells ais programes o maquines d’escacs.

La FIDE (Federació Internacional d’Escacs) darrerament ha impulsât un ritme més rápid de joc, 1 hora i 30 minuts per jugador, amb un increment de 30 segons per jugada, a ixí com a m olt les partides duraran 3,5 hores. L’Argument que es fa servir per accelerar el ritme de joc, és que de cara a l’es-pectador com més rápid és la partida, més atractiu és peí public. Probablement en cert punt tenen raô, perô no cal oblidar que els escacs són un art, i que per jugar bé és nécessita temps, sinó és perd la bellesa i precisió del nostre joc-ciència.

Traba les 7 DIFERÉNCIES d'aquestes dues fotografíes:

tlsdeóftpu( m l o d a H if j A f y Q M j f m i

• • • •• • • •

GREFACSAGREIXOS I FARINES DE CARN, S.A.

Ctra. C-13, Km. 257 • Apartat de correos 85 25600 BALAGUER (Lleida) • Tel. 973 432 075

Ajuntam ent de Vallfogona de BalaguerMajor, 29Tel. 973 43 20 08

Casa del Metge Major, 1Tel. 973 43 20 55

Col.legi Salvador Espriu Plaga Sant Miquel, 4 Tel. 973 43 22 14

Llar de Jubilats Escoles, 2 Tel. 973 43 22 75

Regidoria d'esportsMajor, 29Tel. 973 43 20 97

Farmàcia Tel. 973 43 21 51

Funerària Borràs Tel. 973 43 22 84

ATS Practicant Tel. 973 43 21 14

Ràdio Vallfogona Major, 29 Tel. 973 43 22 68

Escola C. Agrària Tel. 973 44 5188

Poliesportiu Tel. 973 43 22 00

Casa Parroquial Tel. 973 43 20 63

Funerària Torné Tel. 973 43 20 13

Serveis Assistència SocialTots els dimarts de 9 a 13 h a l'Ajuntament de Vallfogona

Bombers - Balaguer Tel. 973 44 50 80

Creu Roja Tel. 973 44 57 96

Alsina GraellsBalaguerTel. 973 44 54 76

Correus - Balaguer Tel. 973 44 58 26

C.A.P. BalaguerUrgènciesTel. 973 44 77 14

C.A.P. Balaguer Administrado Tel. 973 44 60 28

C.A.P. Balaguer Servei Ambulàncies 902 45 09 02

Mossos d'EsquadraBalaguerTel. 973 45 04 50

Horari d'Autobusos

Sortida de Lleida destinado Seu d'Urgell 9.30 i 16.00 diariBalaguer 11.00 de dilluns a dissabte feinersAgramunt 12.30 i 19.00 de dilluns a dissabte feinersSolsona 13.30 dilluns, dimarts, dijous i

dissabte excepte festius

Sortida de Balaguer destinado Lleida Feiners 8.00, 9.15,15.15,17.00 i 17.25 hFestius 16.00 h

Sortida de Lleida destinado Balaguer Feiners 9.30,11.00,12.30,13.45,16.00,

16.30,18.30 i 19.00 h Festius 16.00 h

Horari de Trens

Lleida - Vallfogona DiariDe dilluns a Dissabte Dilluns, dt., dv. i diu.

Vallfogona - Lleida Diari

13.25 i 20.45 h 08.40 h 09.35 h

07.40,14.21 i 19.45 h

Ks c k s 'd X jm ,

! m % Q À Q & i

pqu IZ Z l

I N S T A L .L A C IO N S R E P A R A C I O N S

Agent Col.laborador de

hgasNatural

Serveis

E L E C T R I CIT A T * F O N T A N E R IA * C A L E F A C C IÓ * G A S * A IRE ACOND.

PROMOTORS

AL SERVEI DE

PARTICULARS INDUSTRIES

REVISIONS I IN ST AL. LACIONS

DE GAS -CENTRE AUTORITZAT-VENTA I MUNTATGE DE

CUINES

INSTAL. LACIONS DE CALEFACCIÓ INSTAL. LACIONS ELECTRIQUES(Pressupost sense compromis)

973 432 332 CI NORD, 1 - VALLFOGONA DE B. (LLEIDA)973 711 742 AVDA. CATALUNYA, 6 - MOLLERUSSA (LLEIDA)