V A L L F O G O N A

SETEMBRE 2003

reu: 1,50 €

Degussa Ibéria, S.A.

Productes Quimlcs, Farmacèutics i altresaditius per

pinsos compostos.

Plantes medicináis

Ctra. Comarca l 13, Km. 26 - Tel. 973 432052 - Fax 973 432092

25680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida)

BEEEEEEIEQ]IEIEIEIEIEIEBEEEEEEEEEEEEEEEIKRE

Editorial

Tot Recordant

Conèixer món

Societat

Moda i complemets

Programa de Festes

Societat i Cultura

Fern un tast

Escrivim sobre

Societat i Esports

Per perdre el temps

Al servei de

La memòria de la vila

Arrels

Intercanvi de joves

XVI Aplec Internacional

La Seu Velia

Lluita contra el cáncer

El Racó de la infónda

Xerrada amb Joan Coll

Apunts de psicologia

Matemàtica facial

Escoles de Disseny Moda

de Sant Miquel 2003

Vallfogona Ràdio

La Rápita Gegants i St. Joan

Quina enganyifa!

Seguretat Clutadana

Astronomia

Aventura Africana

La biblioteca i Llibres

Preguntes amb resposta

Recepta

Practiques habituáis NO

Benvinguts

Ca l'Enric

Grefacsa

Escola Salvador Esprlu

Estiu i Esport 2003

C.F. Vallfogona

EDITAEl Xop - Apt. de correus 1 Vallfogona de Balaguer

DIRECCIÓ Dldac Mateo

SOTSDIRECCIÓ Meritxell Rosselló Mercè A. Solís

CONSELL DE REDACCIÓ Ma Àngels Camarasa, Antonieta Gàzquez, Esther Piqué, Anna Feliu, Mercè Aguila i Ramona Tarragona.

COL.LABOREN EN AQUEST N° Montse Montoliu, Annabel Sol, Montse Ruiz, Pau Vallejo, Ramon Porta, Maribel Mateo, Raquel Jordan, Maria Sarret, Eva Ribes, Esther Piqué, Joan, Josep Ma Bosch, Josep Oms, Pere Tarragona, Joana Suarez, Felip Alfred Galitó, Teresa Baiget, Meritxell Rosselló, Mercè Solís, Esteve 0ms, Frederic Forest.

DISSENY, COMPOSICIÓ I MAQUETACIÓ

creaciógráficad issen ygrá fic

carrersantllu ís, 7 0 baixos

25600balaguer

te l./ fa x 9 7 3 4 4 5 0 16

cre aciografica@ cetren cada.com

CORRECCIÓLaura Corsà I Montse Olivart DIÒSIT LEGAL L-136-1992.

La revista El Xop sortirà els mesos de març, juny, setembre ¡ desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l'heu d'adreçar a EL XOP, apartat de correus, 1, o a la Secretarla de ÍAjuntament, sempre durant els darrers 25 dies del mes anterior a la publicació.

El Xop, és una publicació plural. La direcció respecta la llibertat d’expressió dels comentaristes I no es fa responsable deis criteris exposats en els articles firmats ja que són d'exclusiva responsabilitat dels autors I no necesariáment l'opinió d'aquesta revista.

« I I a h i Generalität de Catalunya » y jü ü Departament de Cultura

INSTITUT r y v i D'ESTUDIS H i l l ILERDENCSEundaciú Pública de la Pipulació de Llcida

Ajuntament de Vallfogona

Al segle XIX el desenvolupament accelerat de les ciències va despertar la imaginació d’un bon grapat d’intel-lectuals i filantrops que es van marcar com a tasca accelerar l’aplicació de les descobertes cientlfiques a la majoria de la gent. En resum, volien, que no és poca cosa, millorar amb la mateixa rapidesa la condicio humana.

Tornant al primer, al que va presentar la proposta a Madrid, es tracta d’un personatge que, havent nascut en una familia aristòcrata, va renunciar als titols i va voler que tothom el conegués per “bonhome”. El seu secretari va seguir la seva passió per la construcció, però en un altre terreny: el social. Va voler ter veure que tradició, progrés, innovació, canvi, ordre, etc., en abstracte, no eren incompatibles sempre i que es mantingués una condicio reai: la convivència en pau.

El que se l¡ va discutir van ser les solucions que va proposar a la pregunta: qué fer en moments en qué sembla que la convivència no es pot mantenir? Pero, de tota manera, va tenir adeptes a tôt el mon. Fins al punt que va contagiar d’optimisme els pioners d’una nova nació que van fer senyera del seu lema “Ordre i Progrés” (vegeu que hi posa a la bandera del Brasil).

Un altre pensador (que de jove va tenir com a tutor el que va popularitzar la màxima “la félicitât és fer el que

Perô també va despertar una fe que es resumía en una frase: tôt és possible. Aixi, per exemple, un d’aquests intel lectuals es va tancar

un grapat de dies al despatx a fer un projecte (va dibuixar plànols, tipus de materials, nombre de treballadors necessaris, temps, etc.). En acabar va agafar la carpeta i es va plantar a la cort de Madrid.

La proposta: la ciutat havia de tenir sortida al mar. El mitjà: la construcció d’un canal. L’assumpte no es va descartar com a mera fantasia. Més aviat va ser un problema de pressupost. I la prova que no era cap quimera és que poc més tard va sentir aquella historia un enginyer i aquest si que va ser més convincent i, al cap de poc, ja engegava el seu projecte que, un cop acabat, havia unit dos mars i estalviava fer la volta, en vaixell, a un continent sencer.

Festa Major ! Dídac Mateo

t’agrada”) el va llegir i li va discutir que no havia entès quin és el principi de la democràcia: no es tracta que tothom sigui igualment feliç, sino que, invertint la fòrmula, es tracta que tots puguem ser feliços sent diferents: el millor que et pot passar és poder fer el que vulguis mentre no molestls els altres (però només referit a la persona física, no a les maneres de pensar, sempre que no sigui un atac perso-nalitzat).

I en el terreny de la “construcció” cultural, que és la preocupado primera d’aquesta nostra revista... Qué passaria si aquests quatre personatges vinguessin a projectar l’acte cultural més imminent, la nostra Festa Major?:El problema, o no (sempre que no ho imposés per la força), del primer podria ser que no li agradés el dia del nostre patró i corn que tot és possible, proposés que no coincidís amb un sant tan enfeinat aquells dies i, en especial, a la capitai, a Lleida.

El segon no dona problèmes. Almenys a priori (altra cosa pot ser a posteriori), perqué segueix la màxima que ara revifa a Occident: política (en el cas que aquí ens ocupa: cultural) de fets consumats.

El tercer diría que ja tenim de tot: balladors, teatristes, escopetistes, escaquistes, futbolistes, sardanistes, coralistes, puntaires, pescadors, basquistes, pin- ponistes, bitllaires, jubilats, joves, quitxalla, no tan joves, etc. I el quart preguntaría: no ens deixem a ningú?

I és per a respondre a aquesta pregunta que a la nostra vila hi ha hagut una oferta feta per un altre personatge (tot un personatge). S’ha ofert a escoltar totes les demandes (en aquests temes), de manera que, encara que el programa de festa pugui semblar pie (més aviat atapei't), l’assumpte no sigui una qüestió, només, d’omplir paper (que a vegades pot acabar essent paper mullat), sino, sobretot, de fer activitats. I activitat vol dir actuar, viure-ho. Com a mínim com a espectador.

A aquest personatge, en alguns cercles, se’l coneix peí Baró de Ramonet. Pero, com el primer personatge, está disposat a penjar el títol, posar-se la roba de fer feina, i fer-se dir, simplement (o plenament) Ramón. Pisto per ais amics (que en som molts, em consta). En resum: “bonjan”.

I mentre eli espera les vostres propostes, des d’aquí, des de la nostra (la de tots) revista, només ens queda esperar (d’esperanga, o sia, desitjar) bona festa a tothom, a la gent de La Rápita, de La Codosa, de L’Hostal Nou, de Vallfogona i de tothom que vulgui venir. I que aquesta Festa Major de Vallfogona estigui a l’altura de les que saben preparar i gaudir a L’Hostal Nou, La Codosa i La Rápita (que també ens consta).

Bona Festa Major.

£V

Acords de l'Ajuntament des de 1951 fins a 1955

19511. Aprovadó del Plec de Condicions per a la subhasta dels solars sobrants de la via pública situats al carrer del Sud, des del camp de fútbol fins a les finques rustiques del cami de Mollerussa.2. Acord de comunicar ais veïns l’obligació de fer festa setmanal el diumnege, en compliment de l'escrit de la Delegado Provincial del Treball, de data de 24 de gener de 1951.3. Acord d’assistència de la corporació en pie als Oficis Solemnes de les Festes del Roser, i a la festa que tindrà lloc a la Seu d’Urgell per a coronado de la Verge de Fàtima.4. Acord de passar per l'Ajuntament a demanar el permis corresponent abans de la matança del porc.5. Acord de reparado del cotxe fúnebre.

19521. Aprovadó del jornal regulador d’un peó en 25 ptes.2. Constitució del nou Ajuntament: Alcalde/president: Josep Oms Fàbregas, Regidors: Pere Closa Remo- lins, Ramón Sandiumenge Resegué, Plácido Flauria Costafreda, Joan Fàbregas Vidal, Claudio Bosch Botines, Francisco Rubio Rubio.3. Acord d’ordenació de vacunado antirrábica de tots els gossos de la poblado, segons un escrit remès pel governador civil.4. Acord d’assistència de la corporació en pie, al Congrès Eucarístic Internacional de Barcelona. I també d’una representado de l’Ajuntament, als actes conmemoratius d’un monument al Bruch del Mig als quais assistirá S.E. El Generalissim.5. Es dóna a conèixer el Nou Reglament de Funcionaris de l’Administraciô Local i s’aplica un plus als funcionaris municipals.6. Acord d’aquirir dos rètols indicadors del nom de la poblado, un per a la sortida pel cami de Mollerussa i l’altre per a l’entrada de la La Rápita.

I també es fan fer uns mapes del terme municipal i provincial, al Servei Cartogràfic i Cadastral.7. Acord de construir un nou dipôsit d’aigua i presa per al poblé, finançant el 50% de les obres.8. Aprovadó del recàrrec del 100 % sobre les consumicions en cafés, bars i tavernes.9. Acord que el guarda municipal faci durant l'hivern els servéis de sereno per 10 ptes. diaries.

19531. Acord de nombrar una comissió per viatjar a Madrid per demanar una ajuda per reconstruir l’església parroquial. Comissió: Sr. alcalde, Sr. secretan, Sr. mossén.2. Acord de nombrar el regidor Joan Fabregás Vidal encarregat de sol-licitar a la Dirección General de Riegos y Fuerzas del Ebro, la construcció de la Central Eléctrica del Segre, en el terme municipal de Vallfogona.3. Concessió al Sr. secretan César Moreno Almenara, d'un plus de 2.000 ptes. per carestía de la vida.4. Expropiació de terrenys a La Rápita per construir-hi el cementiri municipal.5. Acord d’aportació de 400 ptes. a ingressar en el cte. del Sr. governador civil, al Banc d’Espanya, als efectes de contribuir a les despeses del desplaçament a Madrid, per anar a la concentració Falangista el 29 d’o c t . l

Arrels Ramona i Pere Tarragona

n a i x e m e n t s 1988 n a i x e m e n t s 1989 n a i x e m e n t s 1990

Elionor Piñol Casanova 19.01 Laura Tudel Aguila 01.04 Anna Piqué Prats 19.03Arnau Galitó Trilla 22.02 Carolina Vilella Piñol 13.05 Maria Serret Cases 22.03Francesc Torres Moliné 02.03 Jesús Vázquez Garrido 15.05 Mallol Closa Terré 09.05Marta Gatnau Sarret 24.03 Angela Agelet Piñol 26.06 Laura Reixachs Clarisó 14.07Hel.lena Guillén Llop 07.04 Lourdes Alias M. de Oca 13.07 Ramon Bergadá Civit 21.07Georgina Sarret Clarisó 21.05 Elisabeth Reche Gras 24.08 Marc Martinez Pallisé 10.08Oriol Trilla Bellmunt 28.06 Aína Canas Guimet 09.09 Xavier Roca Piqué 13.09Anai's Serret Aleu 05.07 Mariona Pascual Pons 17.09 Mireia Bargalló Sauret 03.11Sonia Más Alcolea 02.08 Antonio Piñol Carulla 21.09Aurembiaix Closa Terré 31.08Carolina Nadal Bach 05.09Sara Pijuan S. de Gáleo 21.10

m a t r i m o n i s 1967 m a t r i m o n i s 1968-1969

Francisco J. Torra Roca - Dolors Trilla caballol 01.04José Roca Bonet - Elvira Carme Camarasa Baró 16.04Josep Berengué Curiá - Remei Piqué Valls 20.08Josep Flauria Roigé - Dolors Tarragona Setó 27.08Antonio Castro G. - Dolores Canals Guimet 19.11Josep Guimet Flauria - Asunsión Roseli 19.11Antonio Franch Biosca - Concepción Pey Birbe 08.12

Jaime Guillaumet B. - Nüria Martinez Guimerà 07.01 José M. Piqué Solé - M. Teresa Majös Pascual 22.09Francisco Planes F. - Dolors Vilajeriu Parramon 06.10

Miquel Peiró Burguet - Carme Camarasa Porta 02.08Jaime Baiges Puigfel - Anna M. Aleu Camarasa 07.12

d e f u n c i o n s 1968

Alejandro Riba Bureo 25.01 76 anysTeresa Mateu Trilla 06.02 75 anysAngela Plens Abadal 12.08 80 anysFelisa Mayoral Montserrat 13.02 90 anysMiquel Setó freixes 22.02 87 anysFrancisca Cibal Balcells 05.04 93 anysAntonio Piñol Lazur 12.04 66 anysFrancisco Majos Figuera 24.04 78 anysJosé Cases Farré 17.05 78 anysLlorens Pijuán Rubio 28.06 73 anysJosefa Vilarrubí Bertrán 08.08 75 anysRosa Feixa Mateu 04.12 70 anysRamón Boladeres Rosell 05.12 52 anysDolores Puig Durany 09.12 70 anys

d e f u n c i o n s 1969

Margarita Rubio Trilla 04.01 80 anysRosa Teixidó Florensa 16.01 87 anysJosé Farré Joval 03.06 80 anysAntonio Plens Joval 05.07 78 anysMiquel Serret Oms 23.07 80 anysFrancisco Cases Folguera 31.08 82 anysFrancisco Pallisé Pijuán 01.10 10 anysJosé Planes Vllageriu 03.10 15 diesRosa Vigata oliva 12.10 65 anysBuenaventura Ricart Serra 21.10 74 anysBernando Roger Font 25.10 10 mesosMaria Puig Durany 21.11 73 anysAngel Boix Colomina 03.12 55 anys

m h

Intercalivi de joves Felip Alfred Galitó i Teresa Bellmunt

Dia quatre d’agost, quatre del mati, un minibus recull els participants a l'intercanvi de joves que s'ha célébrât del quatre al catorze d'agost. Val a dir que el seu viatge, més que viatge es pot dir odissea i es que, a part del llarg que és el viatge per sí (unes deu hores en el millor deis casos) s’hi afegim que el tren es para dins un tunel durant una bona estona i que a partir de llavors el viatge sembla aturar-se estado rera estació. Val a dir que només van arribar unes tres hores tard, d'un deis dies més calorosos en tota la historia francesa.

Un cop a Brassac les Mines (l'estació de destinado) vam trabar alguna cara coneguda que ens va rebre amb un somriure ais llavis i va dir que ara ja estava tot passat (o no!). De d'estació a sopar (horari catalá) per qué degut al retard en el tren el restaurant ja havia tancat i havia préparât el menjar per endur. El menjar era ben estrany, no, no hi havia res del que fa la mama només per nosaltres, només unes coses blanques amb un gust indefinit. A part d'això val a dir que erem la distracció d'un grup de nois i noies de la nostra edat (aproximadament) que ens miraven en la reraguarda.

Després de sopar vam anar a dormir, per qué estávem cansats del viatge i demá havíem de començar a veure totes aqüestes persones d'altres estats que ens han dit que hem de trabar però que, exeptuant els francesos, encara no els hem v is t,... ai que encara ens hauràn estafat!

Més que en la nit, en la matinada va arribar un autocar (no tothom el va sentir) i encara vam sentir menys corn es posáven a les tendes i s'anaven a dormir, eren els italians i els lituans. Esmorzar rápid i benvinguda més Marga (i avorrida que normalment) per qué ho vam haver de traduir tot en cinc idiomes. En acabat vam fer alguns jocs i a quarts d'una vam dinar !! És difícil adabtar-se de la nit al dia ais horaris i els hàbits d'un altre estât, ni que només siguem a set-cents quilòmetres de casa. A poc a poc vam anar parlant en les Mengües que aprenem a Mescola però que mai hem hagut de fer anar, llàstima que n'aprenem tant poques, no? Després de veure el poble on havíem de passar deu dies,

Intercanvi de joves

vam visitar Clermont Ferrand, vam fer activitats (vam dibuixar molt, oi? Ens vam passejar, pero sobretot vam comengar a conéixer altres persones que, com nosaltres, havien arribat allá, sense saber massa qué faríem ni com, i es que de vegades ni que hi sentim no escoltem tota festona...Dones entre activitat i activitat encara vam poder veure el Puy Dome, l'espectacle del castell de Mürol, Brioude, el mercat tradicional que es feia a Auzon, l'exposició de l'associació Lavalette i el museu de la mina.Més rápid de el que ens pensávem els dies (i les nits) passaven fins que de cop i volta érem el dia tretze. Després de la inauguració de l'exposició deis cartells que havíem fet, va arribar l'hora deis adéus, encara plorem ara i així com els lituans i els italians i les italianes, se'n van anar els uns cap a

París per agafar l'avió, els altres, amb l'autocar.

Després del seu comiat vam preparar les bosses i ho vam deixar tot apunt per marxar, després ens tocaria a nosaltres. A les quatre del matí, si no ho recordo malament, sortia el tren, un tren cap a Barcelona i d'allà, altre cop en minibus fins a caseta. Així es va acabar l'intercanvi, cansats però satisfets de fexperiéncia. Segur que s'ha acabat o potser s'ha acabat de començar?

Aquest intercanvi ha estât possible gràcies a la iniciativa, començada al mes de novembre, de l'asso- ciació Soleil Devant (Franga) on faig de voluntan i la col laboració de l'associació La Bas Europa (Lituània), Assonur (Itàlia) i el grup Terres de Ponent, creat per a l'ocasió i ben dirigit per Tresina Bellmunt. ■

= =

Deshidratados d'Alfals, s.a.Carretera de Lleida a Puigcerda, Km. 19 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida) Telefon 973 43 20 07 Fax 973 43 22 50

Un any més s ’ha célébrât en un punt d ’Europa, l ’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklôrics. Enguany, ha estât la ciutat de Manchester l ’anfitriona de sardanistes, diables, bastoners, colles geganteres, castellers, falcons, cavallets, cobles, coráis, grallers i esbarts.

La colla sardanista Sol Ixent de Vilanova de Bellpuig, ha assistit i ballat en una dotzena d’aquests aplecs. Com cada any, organitzen via autocar, una ruta que a més de participar a la testa catalana, permet conèixer el pais on s’exporta. Així, i a més dels de Vilanova, gent de Cervera, Barcelona, Lleida, Albesa, Almacelles, Belianes i Balaguer han pogut gaudir deis paratges i ciutats d’Anglaterra i Escocia.Es va surtir el 31 de juliol a la tarda i és tornà a la matinada del 12 d’agost. Després de travesear l’Eurotúnel, aquests dotze dies han permés visitar grans ciutats com Edimburg, Liverpool, Glasgow o la mateixa Londres amb la seva gesta de Hyde Park torrada per el calor; passejar pels claustres i el campus de Cambridge o veure el procès de destil lació del whisky. Vam comprovar l’encís de poblacions com Dirham i Cork o l’emblemàtica sakespeariana Stradford. Altres, com Windermere, Ambleside o Bowness entorn de llacs escocesos formen uns paratges véritablement idil lics. Les restes de la Muralla d’Adriá ens evidenciaren que Roma no pogué amb Escocia i el Pare Nacional dels Trossacs i el llac Lomond ens van cautivar. Punt i a part mereix el castell de Stirling i personalment vaig sentir alguna cosa molt especial davant del Memorial a William Wallace i vaig pujar gairebé amb devoció les 246 escales que porten al capdamunt d’aquesta torre de reconeixement a l’admirat Bravheart.

L’aplec en sí, es va fer el dissabte 2 i el diumenge 3 amb cercaviles, ballades i actuacions dels diversos grups peí centre de Manchester. Catalans i anglesos van participar plegats a la testa.

Tots els grups hi van posar el coll. Voldria ter esment especial al concert de la Polifònica de Puig Reig a l’Ajuntament. La seua posada en escena d’alguns temes és realment increíble. En quant a les sardanes, no em cansaré de dir-ho: tret d’algunes peces, la majoria són sardanes avorrides i gens engrescadores; en un espectacle com aquest hi ha d’haver peces a- nimades i divertides que invitin a la gent a participarhi. La pregunta que em faig cada any és: qui coi les deu triar? Qui sigui s'ho hauria de ter mirar.

Per acabar, només dir que várem poder comprovar també el poder del Barga: entre els canals, ais antics molls de Manchester on hi ha tota la moguda de pubs i discoteques, un, es diu “Barga” amb el nom i l’escut a la fagana amb senyeres penjades. No es un pub de catalans nostàlgics; tot era pie de jovent del país que anava de marxa el dissabte a la nit. Qui l’ha “fundat”? Dones el cantant de Simple Red. Però carai! Potser aixó també fa ser aldeano com titila la caverna mediática i intel lectualoide mesetària a l'actuació de Joan Laporta.I quins problemas que tenen aquests espanyols amb nosaltres! ■

La Seu Vella i I1 esplendor retrobada Meritxell Rosselló

És una exposició força recomanada, fa vuit segles que es va començar a construir un 22 de juliol de l'any 1213 es va celebrar una emotiva cerimômia amb collaboració de la primera pedra i aixi va començar l'edificació de la gran catedral.Per aixô aprofitant el 800 aniversari s'ha montât una exposició força acurada del que ha estât la Seu al llarg d'aquest temps han fet un recull el màxim possible de peces que havien format part d’aquest conjunt catedralici, corn havia estât la catedral en el moment més esplendorós, veure aqüestes obres sota el sostre de la catedral és un fet força rellevant. Van ésser necessaris el pas de setanta-cinc anys per fer la festa inaugural del temple.Si us animeu i aneu a veure l'exposició aprofitant una sortida familiar els més petits s'ho passaran d'alló més bé gaudin del claustre i el campanar és

à rids daniel, s.a.

- Formigons- Àrids Rentats: Naturals i Artificials- Transports

PLANTA ARIDS i FORMIGO: Afores - VALLFOGONA • Tel. 973 432199 OFICINES: C/ Urgell, 43 • BALAGUER ■ Tel. 973 445057

PARTICULAR: Balaguer • Tel. 973 446858

a ells el que més il.lusió els fa la pujada al campanar és un bon exercici, el campanar amb la seva torre gótica és la més alta de les contrui'des amb planta octogonal de la corona d'aragó HORARIDel 20 de juny al 30 de setembre, de 10.00 a 13.30 h i de 16.00 a 19.00 hDe P1 al 26 d'octubre, de 10.00 a 13.30 h i de 15.00 a 17.30 h Tancat els dilluns no festius Dimarts, entrada gratuita

Lluita contra el cáncer

Nota d'agraïment a na Mercè

AVON informa que ha recaptat 12 mitions de pessetes

amb la venda de pins a favor de la lluita contra el

càncer de marna i alhora agraeix aquest compromis

amb una causa social a la seva collaboradora de la

zona de Vallfogona de Balaguer, per haver estât una

de les més implicades i ella, alhora, agraeix aquesta

implicaciô a la gent d'aquesta vila. ■ Contra el Cáncer

ESCOLA DE CAPACITACIO AGRARIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

CICLES FORMATIUS DE GRAU MAITJÀ CURS 2003-2004

TECNIC EN JARDINERIATECNIC EN EXPLOTACIONS RAMADERES

Durada deis cicles: 2.000 hores. Formado a l'Escola: 1.590 hores. Práctiques en empreses: 410 hores. Requisits d'accés: FP1 de qualsevol branca, ESO, 2n de BUP. Proves d'accés ais cicles formatius (majors de 1 7 anys) Convalidacions: Crédits convalidables amb altres CFGM branca agrària (Forestáis, Agricultura intensiva I extensiva)

AUXILIAR EN TÈCNIQUES AGROPECUARIES(Programa de G arantía Social)

Durada del curs: 750 hores.Requisits d'accés: 16 anys (no cal haver aprovat l'ESO)

Generalität de Catalunya Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca

Informado: teléfon 973 445188Finca l'Empalme s/n

25680 Vallfogona de Balaguer Tel./Fax 973 445188

e-mail: eacaval@correu.gencat.es

B f c

El Racó de la infància

Adolescència

Txell Rosselló ¡ Mercè Solís

L'alegria és la manifestado de la félicitât.La felicitai és la plenitud de benestar que sentim internament, és la complaenga eri allò que ens passa, o en allò que tenim.Tot i que es tracta d'una realitat de la qual tots parlem, ens seria dificil donar una definició, a més cada persona té la seva pròpia versió del que és ser felig.Un dia vam tenir el plaer d'assistir a una conferència en la qual intervenia el Dr.Corbella i eli deia que la felicitat s’assoleix mentre intentem aconseguir el que volem, i un cop ja ho tenim la felicitat desapareix, i per tornar a ser feligos ens hem de marcar un altre objectiu per assolir, és a dir, només som feligos en tant que intentem aconsseguir allò que creiem que ens farà feligos, però ja no ho som quan ho aconsseguim.

A la mateixa taula hi havia el Sr. Artur Mas i el doctor Corbella va aprofitar la seva presència per aclarir la seva teoria, i li va dir que per a ser felig no importava si guanyava o perdia les eleccions, el que havia de fer era guadir mentre intentava guanyar-les. No cal dir que aquesta teoria no va convèncer a tothom.

Sigui com sigui, la felicitat té un efecte extern visible: l'alegria, i si posem massa condicions a la felicitat, és a dir, si necessitem molt per a ser feligos, ens costará més estar alegres.

Ensenyar ais nostres filis a gaudir de les petites coses que ens ofereix la vida será la forma més efectiva d'educar en l'alegria.

Com a pares som educadors perquè pensem que la persona és un ventali de possibilitats i estem segurs que, malgrat tot, el cor de la persona és obert i tolerant, i per sobre de tot tenim fe en els nostres fills.

Conclusions:

uns pares perfectes: pobres fills!

uns pares que ho podrien fer m illor: tots!

uns pares que s'han equivocati normali

uns pares que han perdut l'esperanga: mai! ■

Fern petar la xerrada amb Joan

Va néixer el 24 de maig del 1926 a Bellcaire d ’Urgell. Fill de Joan Coll Torrades i María Molins Pedra, que van ten ir dos filis més, en Ramón (que ja és mort) i la Isabel (que viu a Cerdanyola).

Coll Molins Ramón Porta

Com recordeu la vostra joventut?Fins ais setze anys vaig estar a Bellcaire i, a partir de llavors, va començar el meu periple de forner.

Sempre al mateix forn?No. Vaig començar d’aprenent a Cal Paulino Rosell (avui Restaurant El Tubo) de Vilanova de la Barca. Hi vaig estar prop de dos anys, fins que el va tancar la fiscalía de taxes perqué el va descobrir fent estraperlo amb la farina. Els dos anys que hi vaig passar, vaig dormir cada nit al taulell del forn. Després em va venir a buscar el Genaro de Térmens, on vaig estar uns dos o tres anys. Després a Menárguens amb el Castells. Després quatre o cinc anys de forner a Vallfogona. A ca la Maria del Forn. Després dos o tres anys a Igualada. Uns mesos a Sant Boi. I una temporada a Barcelona, al carrer de Mallorca, a treballar peí Costafreda (fill d’Alfarrás). Ens feia provar de donar més força a la farina de blat barrejant-h¡ al seu laboratori farina de faves. Després, ell va anar ais Estats Units d’América i va comprar la patent d’un producte, per poder-lo fer aquí, que cree que a tots els lectors els sonará: els DONUTS. Després vaig anar un any i mig a Alguaire, a petició d’un cosí meu, a ensenyar a un noi que s'havia casat i havia comprat un forn sense saber de l’ofici. Avui encara s'hi dediquen i tenen negoci a Lleida. Després dos anys a Mollerussa.

Si que heu donat toms, no... I aixó?Vaig complir el conseil del Genaro: no et quedis només en un lloc perqué, encara que tots fern el mateix ofici de forner, cada un treballa a la seva manera i és primer aprendre que pensar en els calers. Així, per exemple, quan vaig treballar a Igualada, el cap havia après a França els misteris deis croissants i la rebosteria francesa.A més, he continuât tenint bona relació amb en Costafreda (queja és mort), el rei de l’imperi DONUT i cap del gremi a Barcelona que, corn que era fill d’Alfarrás, també baixava alguns cops per la festa del nostre sant patró.

I quan us vàreu quedar a Vallfogona?Després de demanar dispensa al Pare Sant de Roma. La Maria i jo ens voliem casar, però el meu pare era cosi germà de la seva mare i del seu pare. Mossèn Mariano ens va dir que necessitàvem permis de Roma i el Tribunal de Rota (Cadis), représentant de la Santa Seu a Espanya, i ens el va concedir. Una anècdota: la Maria va descobrir que jo era forner per un casual. Ho va esbrinar un dia (quan jo traballava a Vilanova de la Barca) parlant amb la meva germana a mercat, a Balaguer.I la primera vegada que vaig venir a treballar al seu forn va ser mentre jo traballava a Térmens. La Roseta del Regany em va demanar si podia donar un cop de mà per la Festa Major.

Com funcionava un forn en aquella època?Quan acabaven de segar, els pagesos portaven el gra al molí i després em portaven la farina a saques i els donàvem targetes de vals per a quilos de pa (segons la farina que portaven). Per als bons clients fèiem tot el que convingués: que volien coca de llardons o d’escalivada o panades, ells portaven el fato (Hard, pebrots, oli, sal, espinacs...) i jo posava el forn; si algù es quedava sense pa, jo treballava fins i tot en diumenge. A més, l’Estat exigía que tot el pa fos integral i era jo qui havia de refinar la farina d ’amagades per fer pa blanc; sobretot me'l demanaven els dies de Festa Major (per la qual cosa jo també treballava aquells dies). Els que vivien a les masies compraven pa per a tota la setmana, a coves, fins a 30 quilograms. El pa d’abans no era corn el d’ara, aguantava més.

I aixô?Entre d’altres coses, el secret és el forn de llenya. Una vegada va pujar tant el preu que el vam retocar i el vam fer de fuel, però hi quedava una certa olor... i vam tornar a la llenya.El que no feia eren mones de Pasqua perqué donaven massa feina. Les anava a buscar a la Inalba. Erem poca gent. Havíem arribat a ser cinc o sis treballant. Entre els mossos i mosses que vàrem tenir hi havia el Ramón de cal Cantin que ens ajudava a repartir pa amb la bicicleta i el remolquet enganxat, i la Carmeta del barber a despatxar. Però amb l’arribada deis impostos, la Seguretat Social i tot això, ens vam quedar la Maria i jo.

I quan no estàveu al forn...?Jugava al fútbol. M’agradava molt, i m'agrada. Recordo el Lluch, el Pere del Bisonga, el Josep del Duler (Torrent), el Pedral de Camarasa, el Castillo de Balaguer... i molts d’altres. I recordo anar a jugar a Térmens, Menárguens, Les Borges...I l’Ambrosio, que ens portava amb el camió.

Recordeu anécdotes de la vida quotidiana al poblé?Amb el Josep Torrent, el Pepito de cal Soldat, l’agustí de cal Canyo i uns quants més vam anar amb el cotxe del Pepito (que era deis pocs que en tenien al poblé perqué vivien en una masia - llavors s’estaven fent la casa al carrer de l'Estació-), set o vuit..., tants que havíem de treure el cap per les finestres. Aquell dia plovia molt i en acabar el ball no arrancava el cotxe. Au! Arremanga't i empeny damunt d’un fangar. Però no hi havia manera. Estávem tots amoínats, xops i plens de fang quan el Pepito va dir que ho tornéssim a provar. A la primera. L'endemá va venir al forn i em va explicar que no va dir que s’havia oblidat de girar la clau del contacte (i és que llavors un cotxe era com un OVNI) i que quan se’n va adonar no va dir res per por que el matéssim.També recordo les festes que fèiem al forn a les nits. L’un portava conills, l’altra caragols, llonganissa...I apa! Tot cap al forn. I el pa acabat de fer. Un dia, el Miquel de cal Camilo em va dir si es podia apuntar al fart. L’endemá, al forn, la seva mare s’exclamava perqué no entenia el que li havia passati li havien fallat els comptes del mandongo i li faltaven un pareli de llonganisses. Encara de gran (quan ja estava malalt) el Miquel em recordava aquella festa.

I ja per acabar.... voleu dir algunes paraules a la gent del poblé?Sí. Estic molt content d’haver viscut i continuar vivint a Vallfogona. I ho die amb coneixement de causa. Ja heu pogut llegir que he treballat i viscut a molts llocs, però aquest és un deis més bonics.l

_ _

¥ L PL5#-

Apunts de psicologia Pau Vallejo

Les Addiccions, una malattia?

Si he triat aquest tema per començar la meva col laboració en aquesta revista, no és fruit de la casualitat. Darrerament tine la sensació que cada cop és més freqüent l'ús de substàncies que creen addicció entre el jovent: l'aparició de les “pastilles”, el seu baix preu i la facilitât en la distribució en tenen molta culpa. L'augment de la normalitat de l’ús del haixix i l’acceleració del transit a la cocaína en tenen la resta. Abans de continuar, he de dir que jo no en sóc cap expert, senzillament sóc un aprenent.

Sobre el món de les addiccions s’ha dit gairebé tot, des de qualsevol punt de vista: psiquiatres, psicólegs, sociólegs, addictes, exaddictes, tots han dit la seva, en programes de televisió, de radio, en els diaris, els llibres, les revistes, tots els mitjans de comunicació se n’han fet ressò, i si hi ha una conclusió en qué sembla que tots están d’acord és en determinar que l'addicció és una malaltia i, en conseqüéncia, l’addicte és un malalt. Aixô, que no fa tant de temps era motiu d'acalorades discussions, avui -sino és que hi hagi present algún despistat- ja no genera gairebé polèmica.

Però parlant amb gent sobre aqüestes qüestions, m’he adonat que una cosa és la informació que reps i un altra és l'assimilació d’aquesta informació, i die això perqué massa sovint, a la que estás deu minuts parlant del tema i sobretot si ho personalitzes en algú, a més d'un, que prèviament no havia dubtat a considerar l'addicció una malaltia, el traeixen les paraules i comença a dir frases topiques que denoten clarament que no ha entés, que l'addició és una malaltia, i si la conversa s'allarga més enllá de mitja hora, al bar i amb un vas a la ma, a més d’un li surt l’animal que tots portem dins, mata l’animal social que tots aspirem a ser i llavors l'addicció es converteix en vici i l’addicte en vicios.

És important que entenguem l’addicció com una malaltia. En primer lloc, perqué a partir d’aquí veurem que ningú está lliure de ser un addicte, amb la qual cosa ja evitem moites de les sorpreses que la majoria deis pares se n'enduen quan descobreixen que els seus filis son addictes. Els pares no poden entendre com aquell noi encantador d’un dia per l’altre s’ha convertit en un “vicios”; ho podrien entendre del fill d'una familia poc estructurada o de nivell social baix, però com que és d’una familia “normal” no poden parar de repetir: “No pot ser, no pot ser” i els familiars i amics repeteixen la cantarella: “Semblava tan bon noi”; en canvi, si s’assabentessin de qualsevol altra malaltia, fins i tot mental, ningú se’n recordaría de la bondat o no del noi, sabrien que aquesta no té res a veure amb caure malalt.

En segon Hoc, davant una malaltia el més important és la prevenció. En el cas de l'addicció, l'ùnica prevenció segura al cent per cent és no entrar mai en contacte amb la substancia que la provoca, però

I M

Apunts de psicologia

com això no es possible, el millor quan tingueu algun dubte o indici és fer una anàlisi d’orina. Ja sé que alguns pares tindran algun dubte moral, però recordeu que hem dit que és una malaltia: tindrieu dubtes si es tractés de fer una anàlisi per descartar una possible infecció al ronyó?, o bé per un altre tipus de malaltia? Estic segur que no.

Mireu si es necessària la prevenció -hi ha pares que han arribat a contractar un investigador privat- que ens trobem davant d'una malaltia que no té cura, el màxim que es pot aconseguir és que l’addicte aprengui a mantenir-se lluny de la substància que li ha causat l’addicció.Afortunadament vacunes contra la cocaina i el tabac ja s’han descobert, però encara están en fase

d'experimentació en humans. Esperem que acabin sent una realitat ben aviat i que els interessos economics no acabin destorbant el que pot ser la cura definitiva d’aquestes malalties.

I en tercer Hoc, si es dona el cas que no heu arribat a temps i us trobeu amb el problema, considerar-ho com un cas de salut us ajudarà a saber qué heu de fer, perqué com per qualsevol malaltia, heu d'anar al metge i ell us conduirà ais especialistes que s’encarregaran d'aconsellar-vos.

Recordeu que també existeix la medicina privada i centres especialitzats, però son molt cars i cal que us assessoreu bé, per algú que ho conegui, abans de prendre cap decisió. ■

CO O PERATIVA

VALLFO G O N IN A"La nostra Cooperativa”

AFORES, S/NTELÈFONI: 973 432 125 - FAX 973 432 26125680 - VALLFOGONAe-mail: administracio@vallfogonina.com

La VALLFOGONINA és que dóna soluclons a les demandes deis socis i per això ofereix aquests servéis:

• COMERCIALITZACIÓ DE LLET.

• PRODUCTES VETERINARIS.

• ALIMENTACIÓ PETITS ANIMALS.

• FERRETERIA.

•ARTICLES NETEJA.

• AGROBOTIGA.

• VENDA DE GAS-OIL

una Cooperativa

S K I

Matemàtica facial Maribel Mateo i Raquel Jordan

Maquillatge per a una Festa Major

INTRODUCCIÔEn aquest numéro de la nostra revista us explicarem com aplicar un maquillatge que pot utilitzar tothom que tingui un esperit jove i vulgui passar una festa major de poble, com per exemple les testes relacionades amb el Xop, en la quai, molts dels moments, estarà en la situaciô següent:

- Esteu de festa a l’aire lliure, aixi que heu de tenir en compte la pluja.- Si baixeu al riu, hi trobareu un ambient humit.- La suor. Pot fer que un maquillatge mal aplicat desaparegui.- Veure en got de boca ampla. Sempre ens regalima el liquid per les comissures de la barbeta.

APLICACIÓ I EXPLICACIÓ

1. Ils de la crema prebase. S’hi adequa més una crema no gaire greixosa. La greixosa fa suar més del que és normal. Utilitzarem una crema aquosa o bé un sèrum.

2. Base de color. Ha de ser résistent a l’aigua. Si né en tenim, podem aplicar sobre la base pélvores translucides de polvos sueltos que absorbiran l’excès de suor i eliminaran brillantors de la pell.

4. Com maquillar els llavis? Hem d’utilitzar una barra de llavis d’un color ciar. Així, si desapareix no es veu tant la diferencia del seu to al principi de la festa.

3. Com maquillar els ulls? Si utilitzem colors, hi posarem un color líquid perqué és més résistent que el compacte.Si nó en tenim, fem simplement una línia amb perfilador d'ulls eye liner del color desitjat.

5. Com maquillar els pómuls? No ho hem de ferde forma excessiva (si no és que voleu assemblar- vos a la Heidi). Simplement, aplicarem una mica de rubor per trancar el color.

6. Máscara de pestanyes. Aplicarem una máscara résistent a l’aigua. Són el tipus de máscaras anomenades “waterproof.

Ombra d 'u llsse At color

~&arra dt llavis,

Máscara de pestanyes

PdiaauIs,

Bé, desitgem que passeu una bona Festa Major i que els nostres conseils us siguin d’utilitat (pràctics, senzills i amb résultats garantits). ■

m o d a ic o m p le m e n t s

Escoles de Disseny i Moda Àngels CamarasaiSantesmasses

Cada vegada més s’imposa el disseny. Tôt observant els petits détails i objectes que ens envolten, darrera tenen un estudi i un disseny, amb l’objectiu d'aconseguir una finalitat.

El disseny, actualment, avarca un camp molt ampli, des de el disseny de peces industrials i objectes d’üs quotidià, fins a teixits i col leccions de moda, incloent també, els elements que ens transmeten informaciô gràfica, corn els anuncis publicitaris, publicacions, multimédia...Un dels camps del que parlarem més concretament, es el disseny i moda.

Com puc ser dissenyador de moda?

Un dels camins (com havia sigut fins ara), continua sent la incorporació directa a una fábrica o taller de moda, on es pot accedir com aprenent o mà dreta del dissenyador, observant i practicant tot el que allí es treballa. Però cada vegada és més difícil, si no es disposa d’una formació prèvia.

D'altra banda, i el més recomanable, és la formació a una escola de disseny i moda de títol oficial, dirigit a un públic interessai a desenvolupar la seva creativitat i adquirir una tècnica de treball. Aquest estudi, li proporciona una visió més amplia i plural a l’alumne, de tots els processos que incideixen a la elaboració i producció d'un projecte, com el disseny, patronatge, confecció... fins a obtenir un resultai, però sense oblidar en cap moment l’estudi del color i teixits. L’estudi del marketing i d’idiomes són factors que juguen un paper molt important dins d’aquest camp.

Escoles de Disseny i Moda:

Qué faig una vegada acabats els estudis?

Hi ha diferents opcions, depenent de les ganes i l’interés que s’hi posi.Durant l’últim any es quan realment, es comenga a pensar quin pot ser el teu futur i quines sortides trabarás relacionades ais teus estudis.Hi ha alumnes, que des de el comengament, ja tenen certa curiositat, i els porta a presentar-se a concursos, confeccionar roba i complements (presentar- los a MerkaFad* o botigues alternatives), aixó, també aconsegueix teñir una visió “comercial” important.

D’entrada tots volen ser dissenyadors de moda, pero mentre arriba aquest moment, es poden buscar altres altrernatives: fer práctiques a una revista, realitzar llibre de tendéncies, treballar a una cadena de televisió,...Són experiéncies molt útils, per que et posen amb contacte amb altres realitats, que tenen a veure amb la realització de les prendes.

Parson’s School of Design - Nueva York i París - Alumnes famosos: Donna Karan - Informació: http://www.parsons.edu Central Saint Martins - Londres - Alumnes famososÉ: Galliano, McQueenEscuela Superior de Diseño y Moda Felicidad Duce - Barcelona - Alumnes famosos: Josep Font, Joaquím Verdú Informació: http://www.fdmoda.com ■

* MerkaFad: mercat de joves dissenyadors, on es venen prendes confeccionades per ells.

feste* de t&antcMiquetdies 26,27,28 i 29 de setembre ^ \ s £ J

Divendres 26 de setembre12.00 li - Repic de campanes anunciant la Festa Major i

penjada de senyeres.

22.00 li Pregó de Festes a càrrec del Senyor Antoni Salud i Miret(Cap d'Àrea de Gestió Externa Relacions tnstitucionals i Protocol de ADIGSA)

Després refrigeri i en acabar tallada del Xop.

Ball a càrrec de l'orquesta CONTRABAND

[ en acabar DÌSCO-MÒbìl fins a la matinada

Dissabte 27 de setembreìó.oo li a Poket-Bike i motocros.20.00 li Al circuit darrora el camp de fútbol.

Ball de tarda i de nit amb l'Orquesta QUARTZ

Gresca de matinada amb el Grup TREMENDOS

Dies 27,28 i 29Restaliració de mobles a càrrec de la professerà na Mciria I aura Piqué i Arno, a la Sala d'actes de rAjuntament

Escalextric gegant per a tothom que Ili vulgui jugar

Diumenge 28 de setembre- Durant tot el día PARC INFANTIL

Matí

Al sortir de misa

16.45 h

-Tirada al plat.

- Campionat de Tennis taula

- GegantS, gegantons i grallers.Recorregut: Ajuntament, Plaga del Roser, Carrer Major,

Plaga Sant Miquel i Ajuntament.

- Ball de vermut a cSrrec dels JUNIORS

■ Partit de Flitbol de la 2a divisi6 regional entre els equips de Vallfogona i Sant Guim.

- Ball de tarda i nit a cSrrec de I'orquesta JUNIORS

Dilluns 29 de setembre12.30 h Missa en honor del patr6 Sant Miquel.

Amb la participaci6 de la CORAL de VALLFOGONA i la Cobla EMPORIUM.

Al sortir hi haurS ballada de sardanes a la Plaga Sant Miquel.

Concert de tarda a cdrrec de la cobla EMPORIUM

Sessi6 de ball llarga a cdrrec de I'orquesta EMPORIUM

Tots els actes són de francEl clia 24 de Setem bre hi haurà el so rte ig de llo tges a les 10 de la nit a I'A juntam ent.

Ajuntament de Vatffogona de BaCaguer convida a tothom a gaudir de íes seves Testes de Sant iMiquei

Vallfogona Ràdio

La mùsica més calenta és a Vallfogona Ràdio

Curt: insuperable. I ras: insuportable, asfixiant, marejant, anestesiant, ofegador, atordidor, des- animador, alentidor, desorganitzador, caòtic, etern... i més i tot.

Tots hem patit un temps de calor extraordinària, però cada un es queixa per la part que li toca. I, com tots sabeu, els setze metres quadrats de Ràdio han estat una autèntica incubadora.Així l’han batejada les ànimes caritatives que venien a saludar-me aprofitant que anaven a fer alguna gestió a l'Ajuntament, que, tot s’ha de dir, també es va quedar orfe de certs aires condicionats i d’altres necessitats estiuenques.Els meus mùsics suaven tinta, les meves orquestres estaven de vaga temporal indefinida. Els cantants no volien cantar.I els aparells arribaven a fer pujar la temperatura de la incubadora fins als 49 o 50 graus “reals”. No pas d’aquella que en diuen “del temps”.

Aital cosa va provocar que, malgrat ventiladors i d’altres enginys de refresca propis deis invents del TBO, l’emissora va haver de parar, venguda per la “GOTA CALENTA”.Ara sembla que la cosa es normalitza. I també les temperatures.I tot aixó ens permetrá poder anunciar, de la manera tradicional (a “bombo y platillos”) les millors festes de la comarca (cosa habitual).Aprofito per donar les grácies als veíns de L’Hostal Nou, La Codosa i La Rápita perqué m’han fet arribar la seva satisfacció per la propaganda i ressó que van teñir les seves festes (també les millors de la comarca) en aquesta, la nostra, la de tothom, emissora.I, per ara, i ara que la suor ja no és prou forta per a impedir-me haver pogut escriure aqüestes quatre línies sense deixar el paper tot xop, rés més. Bé, sí, una cosa més: bones vacances hagueu tingut, i bones festes tingueu. A tothom. ■

gona Ràdio107.9 FM

Tel. 973 43 22 68

Gegants a La Rápita Annabel Sol Oms

La Rápita

La revetlla de Sant Joan a La Rápita

El passat 23 de juny per primer cop es va celebrar al poblé de la Rápita la revetlla de Sant Joan.

Uns dies abans els més petits del poble passaven per les cases a ter recollida de cartrons, fustes i mobles veils.

Cap a les 23 hores es va encendre la gran foguera a la plaga de Santa Margarida davant del campanar, va èsser nombrós el grup de persones reunides per assistir a la festa.

L’Ajuntament de Vallfogona ens va proporcionar la tipica coca de Sant Joan i begudes (per cert tot molt bé), i vam muntar taules i cadires sota els porxos de la plaga.

Annabel Sol Oms

li

Hi va haver música i força pétards, molt de xivarri i gresca. Esperem des del poble de la Rápita que aquesta no sigui l'ultima festa de Sant Joan i desitgem que l’any vivent puguem tornar a celebrar-ho amb tanta alegría i entusiasme com enguany. ■

Els dies 17, 18, 19 i 20 de juliol, com tothom sap, es va celebrar a la Rápita la Festa Major.

Aquest any per primer cop vam poder gaudir de la bailada de gegants i gegantons acompanyats dels graellers de Vallfogona; van pujar diumenge 20 de juliol i cap a les 12 del migdia vam sortir al carrer.

En un primer moment es va parlar de qui portaría els gegants ja que a la Rápita ningú no sabia conduir tais personatges; finalment no hi va haver cap problema i es van portar força bé.

Els gegants van fer una parada a la plaga de Santa Margarida, on van poder beure, i van continuar el trajéete fins al magatzem del Dani. La mainada del poble va poder­se fer una foto amb els gegants i gegantons, que mostrem tot seguit, i esperem si més no que les próximes testes majors siguin tan boniques i variades com aquesta. ■

r

"Estiu i Cultura" quina enganyifa ! Montse Montoliu

A alguns la calor els afecta més que a altres, com ara al de la fotografia de sota. Ha embogit i fa el pallasso per l’Hostal Nou i La Codosa mentre els veïns s’asseuen a mirar. Pobre! No hi ha res a fer, és un cas perdut.

Ja us ho ben diré, aquest estiu i cultura 2003 ha estât una bona enganyifa.I encara us pregunteu per què? Ben senzill. Agafeu l ’agenda cultural i compteu les vegades que hi surt la frase “ a la fresca” . Ni una, ni dues, ni tres, sino quatre! No em digueu que no és per llogar-hi cadires. Avui en dia de températures de 40°C en diuen “ fresca” . Comencem bé si fins i to t en això ens enganyen!

Fixeu-vos en la fotografia. S’està duent a terme una discussió acalorada entre el public; però és que no podia pas èsser de cap altra manera ja que l’aire condicionat de l’ajuntament s’ha solidaritzat amb l’exterior. Ens ha dit: prou, deixo de funcionar. “Si el desti és de patir calor, que així sigui, sense distinció de raça, sexe, religió, Hoc de treball...” IGUALTAT I SOLIDARITÄT. Au, fum-li!

Però a les nenes de la fotografia següent, sembla que no els afecta, els fa gràcia.Ah, noies! Ja sé perqué riuen. Investigant, investigant m’he assabentat que a la sala de pintures, on feien el curs de maquillatge, hi feia FRESCA! No pot ser. O tots o ningú. Resulta que algù, d’incògnit, ha instal lât un aparell d’aire condicionat. Quin privilegi! INJUSTICIA!

"Estiu i Cultura" quina enganyifa !

Observeu la fotografia de sota. Veieu alguna cosa estranya? Oi que no? Dones a algunes d'aquestes persones se’ls està fonent el cervell de tant pensar. No se sap fins a quin punt els ha afectat. Podria èsser que us comencessin a parlar que els volien matar la dama (pobrets, viuen a l’edat medieval), que el rei s’ha enrocat? o que no es recorden del mat del pastor. Viuen en un món quadrieulat i per a més INRI, en blanc i negre.QUE DÉU ENS GUARDI DE TOTS ELS MALS.

Però no tot és misèria. En l'ùltima fotografia estan molt contents. Esbrineu per què? Aixequeu la vista, a la part alta de la fotografia hi ha... no és una al lucinació, ni una imatge virtual, és reai, UN APARELL D’AIRE CONDICIONAT. No s’havien esgotat aquest estiu? Ja podeu riure, ja. Un bon tiberi a la fresqueta, un tast de vi STALLMAN-HIESTAND, d’olor de taronger, lleugerament dolga, groc pàl lid (alguna cosa n’hem tret del curs de tast de vins) i a passar una bona vetllada amb els companys. No us desanimeu, les temperatures descendeixen i a les nits podrem descansar, però, això si, no baixeu la guàrdia perqué ara ens amenaga la gota freda: diluvis i inundacions. ÉS QUE HA ARRIBAT LA FI DEL MÓN TAN ANUNCIADA? ■

,

Us en recordeu del pallasso. Doncs el seu mal s’ha contagiat entre tots els banyistes de Vallfogona de Balaguer. Han muntat un cire a les piscines! I aquests nens, ingénus ells, que llancen pilotes dins d’unes galledes pensant-se que a cada toc de pilota descendirà un grau la temperatura. De tants encerts ja haurien d’estar, com a minim, al punt de congelaciô de l’aigua, 0°C.

Seguretat Ciutadana i col.laboració policial Montse Ruiz

Què vol d ir seguretat ciutadana? És allô que tots volem, estar segurs i conviure en pau.Què vol d ir col-laboració policial? És allô que tots hem de fer per tenir seguretat ciutadana. Hola, sóc la Montse, mossa d ’esquadra des de 1991, i aqüestes descripcions tan plañeres són la introducciô d ’aquests escrit.

El dia 10 de juiol vaig fer una conferència a la nostra vila per parlar de la seguretat ciutadana i col laboracié policial. Vull donar les gràcies, sincerament, a tots i totes les assistents, i per a aquells a qui els interessi el tema ho explicaré en aqüestes linies.

El desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra a la nostra comarca va ser a l’octubre de 1999. D'aleshores ençà ens hem familiaritzat amb els mossos, ja que cada dia fan un tomb peí poblé i pels agrégats, perô quantes vegades hi hem parlât?, quan els hem fet arribar les nostres inquietuds? i els dubtes de qualsevol índole?A qualsevol ciutadà li agrada viure tranquil, segur i dormir d’una tirada. Nosaltres, aquí al món rural, estem acostumats a aixô, perô els temps canvien. Al poble de tant en tant hi ha gent de pas que no haviem vist mai, volten vehicles pels afores que no són de la zona i d’altres situacions semblants. De moment no els donem importància, perô quan passa alguna cosa... Exemple: han robat bestiar en una torre o han entrât en una casa; els veïns ens reunim i traiem conclussions. Si aquesta informació la fem arribar ais professionals adéquats, aquells que tenen formació, disposen d’eines de recerca i d’investigació, i poden tancar el cercle amb efectivitat i enxampar els culpables.

Perô no oblidem que aquesta idílica situació no funciona sense la col laborado ciutadana.

Què hem de fer per estar segurs? Sens dubte, vetllar pel nostre entorn.Recordem que la policia no disposa d’una bola màgica ni pot, en tôt moment, estar pendent de tots i cadascun de nosaltres; per altra banda, tampoc ens agradaria.

El nostre entorn és allô que ens envolta, corn casa nostra. Si no tanquem la porta amb clau facilitem que ens entrin a casa, al magatzem, a la botiga o al cotxe.Si dormin amb la finestra oberta, que sigui la de més dificil accès, ja que si és la que hi ha més a prop del carrer els ho posem molt fàcil.Si ens truquen per telèfon i ens demanen dades personals, hem de saber a qui les donem; si no n'estem segurs els demanem el numéro i truquem per comprobar-ho.Quan portem cèntims no n'hem de fer ostentaciô: si duem una bossa la portarem tancada i si és possible penjada al través, i si no portem bossa els cèntims i la documentaciô els portarem en una butxaca del davant, ja que si ens cauen o ens els prenen estarem més a l'aguait.Canviar aquest hàbits no canvia la nostra llibertat, canvia la nostra seguretat.

No costa tant apuntar una matricula d’un vehicle sospitôs, i, si no ens dôna temps, recordar el color i/o el model, i quan passin els mossos els aturem i els coméntem el fet, perô si aquest fet ens sembla urgent, truquem a la comissaria de Balaguer, ja que per telèfon també es fan gestions.La comunicaciô és bàsica en tota relaciô, per tant no ho és menys entre ciutadans i policia.Restarem en contacte, gràcies.■

MOSSOS D’ESQUADRA 088 COMISSARIA DE BALAGUER 973 450 450

MM»

In rnnàç rl'pQtrnnnmm J o sep Ma.BoschU M I C ( J Q O U a o i l W l i u m i a Professor de l'Institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega.

La conferència es va fer al vestibul de l’ajuntament de Vallfogona el dia 21 de juliol a les deu de la nit. La presentado, feta amb recursos informàtics i amb la base del programa Power Point, va consistir en unes seixanta projeccions, algunes de les quais contenien animacions i simulacions per fer més entenedors els fenômens astronômics que el conferenciant explicava.El públic va ser rebut amb una simulado a la pantalla d’una pluja d’estels fugaços. La temática girava entorn deis cossos menors del Sistema Solar, perd primer hi va haver algunes imatges représentatives del fenomen de la contaminado lumínica per conscienciar el public davant d’aquest problema creixent que impedeix observar les estrelles a la nit. Després es va veure succintament com pertanyem a la galàxia Via Làctia, les seves caractéristiques i dimensions, i com aquesta galaxia pertany a l’anomenat Grup Local de galàxies.L’explicació ja es va centrar en el Sistema Solar quan el conferenciant va presentar una composició deis planetes i les seves proporcions. Per desglossar la qüestió deis cossos menors, van passar per pantalla múltiples imatges de cometes recentment apareguts al cel, alguns de considerable preséncia. Es van explicar les caractéristiques deis cometes, el seu comportament i l’interés que tenen.

Més endavant, una imatge del poeta Jacint Verdaguer va servir per presentar l’asteroide Verdaguer, de designació recent per part del conferenciant, i al mateix temps es va exposar l’estat actual de la qüestió sobre els asteroides del Sistema Solar: famílies i grups d’asteroides, incidéncia del grup de treball del conferenciant (Grup d’Estudis Astronómics, GEA) en el descobriment i la catalogació de nous aste­roides, el control i seguiment d ’objectes aste- roídatsque presenten un perill potencial a causa

de la seva proximitat a la Terra, i avenços en el co- neixement deis cossos menors del Sistema Solar els darrers anys.

Finalment, atès que el dia 28 d’agost el planeta Mart es trobaria en oposicié favorable a la Terra i es podria veure amb molta facilitât, hi va haver una breu explicaciô d'aquest fenomen i sobre les principals ca-racteristiques fisiques de Mart.

Acabada la conferència, els assistents es van desplaçar al camp de fútbol per contemplar el cel nocturn i el conferenciant els va fer un reconeixement d'algunes constel lacions i d’estrelles visibles en aquell moment. ■

Una Aventura Africana Didac Mateo

Aquest estiu ens van visitar quatre aventurers que han participât al ral li París-Dakar. Alguns d’ells han estât (i possiblement repetirán enguany; amb l’equip oficial BMW de ral-lis) campions d ’Espanya. Van venir carregats de fotografíes i records. Entre ells, en volem destacar alguns, tant peí seu vessant anecdótic corn humá:"Alguns cops, enmig del desert de sorra, et trabes algú i et preguntes: d’on ha sortit? Perô, sobretot, on coi va? És més, si li demanes on és el que estás buscant t’hi acompanya a canvi que li regalis, per exemple, un encenedor. Dit així pot semblar molt normal, pero el fet és que ell, després, haurá de tornar a fer 200 quilómetros a peu per tornar a arribar on era, perqué, normalment, sempre te’l trabes en direcció contraria. Són una gent molt forta. Peró, aixó sí, a l’edat de 35 anys, aproximadament, ja n’aparenten 90, i ais 40, la majoria ja són morts."

a sota del cotxe (sort que l’organització no permet correr dintre els poblats i que ho vam poder veure, així vam poder evitar passar-li per damunt). Per qué? Perqué volia una gorra."

"Una altra cosa que hem après és a no assenyalar amb el dit una direcció. Cosa ben habitual a Occident. Per qué? Perqué en la seva cultura, l’home blanc és superior i no s’equivoca mai, per tant no se’l pot contradir. O sigui que, si tens el mal costum de dir, amb el dit, aixó és per allí, no et contradirán. I si portes la direcció equivocada...

Quant a anécdotes técniques. Un d’ells va explicar que el primer any, amb un equip i un tot terreny modest, el primer dia, el de la “crono” (que decideix la posició de sortida el 2n dia), van marcar el 5é millor temps (perqué els favorits, que surten els darrers, van sortir en plena tormenta, cosa que ells no van trabar). El 2n dia, quan els van començar a avançar el Vatanen i companyia, de les pedretes que els tiraven els seus cotxes, els van rebentar els vidres i els fars. Van arribar a les 5 de la matinada a meta. Com? El copilot va fer tot el final d'etapa (tota la nit) a peu amb un encenedor perqué el pilot pogués estar alerta si veia desaparéixer la llumeta (senyal que hi havia una duna). En canvi, quan ja tenia un cotxe oficial BMW, els Citroën i els Peugeot el continuaven avançant. I qué, pensareu? Dones la sorpresa és qué ell corria per damunt la sorra a més de 230 quilómetros per hora.

"Quant ais poblats que et trabes durant l’etapa (a l’Àfrica negra), entre els infants, només tenen valor els nens. Una nena no val res. Fins al punt que una mare ens va tirar la seva nena de pocs mesos

També ens van deixar un munt de xifres del que costa arribar a Dakar. En destaquem dues. La primera és que un plat de sopa preparada et costa 30.000 pessetes. L'altra respon a la pregunta: "voleu fer aquesta aventura?" Hi ha una caixa que te’l deixa pagar en quatre anys. L’aventura et costa, per aquest procediment i moto i sopa incloses, uns 6 milions i mig de pessetes. ■

La Biblioteca Montse Montoliu

Havent estât un temps tancada la biblioteca, hem decidit tornar-la a obrir el dia 15 de setembre perqué els nens, les nenes, els joves i els adults puguin gaudir de la lectura amb els llibres, contes, novelles...L'horari serà de les 17:30 a les 20 h de dilluns a divendres i els dissabtes d'11 a les 13:30 h.Us convidem a tots que hi passeu a veure-la i us avancem que en un futur prôxim hi haurà la possibilitat de connectar- se a internet. Us hi esperem a tots !!! ■

Llibres recomanats Joana Suárez

.. Daniel uweniian

Som a la millor època del any per dedicar una estona a la lectura, un llibre ocupa poc espai i omple molt. Si us agraden la intriga i el suspens, amb aquest llibre no en tindreu prou de llegir “una estoneta”, perqué és d'aquells que enganxen i no pots parar de llegir. E l testamento de Judas, de Daniel Easterman.Crea un dubte sobre la concepció cristiana del món i l'interès que algunes organitzacions molt reconegudes tenen que això no s’esbrini mai. I mPer al mes joves, personatges mítics Historia i ficció, de Francese Salvà. * '**’Editorial Salvatella. De 9 a 11 anys. El llibre que us proposo és de lectura fácil, us introduirà en el mon de personatges histories i de ficció alhora que coneixereu d’una manera senzilla herois de la nostra historia i literatura. ■

tiManicm 'i. ludas

■ F iü Ü J - g ^ - A i l A f

LLAVORS NETEJAADOBS DE LLAVORS

Tel. 973 432195 C/ Estació, 33Tel. móbil 630 257060 25680 VALLFOGONA DE B.

- A

Preguntes amb resposta Anna Feliu

A l'Estiu: Productes RefrescantsArribats al mes de setembre, podem dir que ja ens trobem al final de l'estiu. Aquest estiu, en concret, ha estât especialment reconegut com un deis estius més calorosos en molts anys, la calor sufocant i les altes temperaturas han arribat a aconseguir que el nostre cos deixés de banda plats que en qualsevol altre moment ens haurien delectat i que ara ens decantem sobretot per plats freds corn: esqueixades, amanides de pasta, de végétais, d'arrôs... que combinades amb diferents ingredients i ben fresques resulten molt adients.També tenim un bon assortitment de fruita, sigui natural o bé amb sucs, granissats, begudes de tota mena, gelats... tots ells molt refrescants.Podem dir que tenim un bon ventali de productes i combinats, ens ajuden a fer-nos passar la calor, però qué en sabem, d’alguns d’ells?

L’aigua: un refresc o una nécessitât?L’aigua és el líquid de la vida i és el més natural de tots els refrescs.La veritat és que sense l’aigua la vida seria impossible. El nostre cos nécessita un minim diari d’uns dos litres d’aigua i sobretot a l’estiu amb temperaturas elevades la manca d’aigua suposa un perill de deshidratado; per tant, l’alternativa és beure aigua encara que no es tingui set, per aconseguir un estât ôptim.

Heu provat de refrescar-vos menjant una bona tallada de sindria?És una fruita molt sucosa que pot convertir-se, menjada ben fresca, en un bon substitutiu de qualsevol refresc per calmar la set, a la vegada que és un excel lent diürètic adéquat per al ronyô; pero el que cal destacar és el seu baix contingut de sucre, tan important per als diabètics.

El gaspatxo. Coneixem els seus secrets?El gaspatxo és conegut principalment corn un plat refrescant i nutritiu. Es tracta d’un plat que va néixer a Andalusia i Extremadura. El seu origen es troba en un aliment al qual recorrien els treballadors del camp per lluitar contra la calor i la suor.Per elaborar-lo utilitzaven productes que tenien a l'abast corn: cogombres, pebrots, pa, tomates, ail i oli. Sabem que hi ha diferents varietats d’aquest plat, si bé els végétais son l’ingredient principal. Avui en dia, si ens manca temps per preparar-l'ho, podem recórrer a bones marques que hi ha al mercat que ens n'ofereixen una bona varietat per satisfer tots els paladars.

El meló, sol o acompanyat?El meló, igual que la síndria, ens refresca i ens aporta poques calories. És una fruita que varia de mida, de color groe o verd i amb una polpa dolga i aromática. Existeixen moltes varietats, entre elles les més conegudes són: groe i de pell de granota. El més normal és que el meló es consumeixi al natural com a postres o com a entrant acompanyat de pemil salat, que dóna lloc a un primer plat molt estiuenc.

I dels gelats?Un aliment molt nutritiu i referescant és el gelât. Els seus origens es troben a la Xina i a través dels anys han arribat a tots els continents fins arribar a formar part de la nostra dieta d’una manera habituai. La combinaciô de Met, crema, sucres, ou, xocolata i fruita dôna com a résultat un excel lent aliment.Avui en dia els gelats ja no son exclusius de l’estiu i els trobem en qualsevol època de l’any. ■

I

ALGUNA COSA MÉS:

Com veieu els plats més

senzills poden ser el

més saborosos ja que

per fer aqüestes tapes

no cal cu inar gaire

estona i fins i tot els més

petits de la casa voldran

contribuir en la seva

e laborado i sempre

podreu combinar di-

ferents ingredients i

deixar anar la vostra

imaginado.

D’altra banda si voleu

quedar reaiment bé

amb els convidats

podeu acompanyar els

palets amb un cóctel

ben senzill, escorrerem

el suc d’un Mimó i dues

taronges i el colarem,

tot seguii el posarem en

una jerra amb un litre

de vi blanc sec i fred i

dues cu llerades de

sucre, es remena bé i

ja està a punt per servir.

Recepta Mercè Aguilà

Assortit de Palets

INGREDIENTS:

un alvocat% Kg. de gambes salades, !4 carabassó, una patata,Vi Kg. de sepietes, una tornata, una llauna de anxoves, dos llesques de pa torrat, dos tallades de meló,4 tails de pernii salat,4 tails fins de salmo, una toronja,4 fulles d’enciam, sal i oli.

PREPARACIÓ:

En primer Hoc prepararem els palets llargs, fregirem les sepietes, la patata i el carabassó fet a daus i tot per separat, pelarem les gambes i farem l’alvocat a daus; quant ja tenim els ingredients a punt els colocarem als palets alternant l’alvocat amb les gambes pelades, el carabassó igualment amb gambes i finalment la patata amb les sepietes, ho colocarem en una safata i a continuado prepararem els palets curts, tallarem la tomata i la taronja a rodanxes, el meló a daus, llimpiarem les fulles d’enciam i posarem el salmo en la paella i podrem preparar el palets, agafarem les llesques de pa torrat, en unes hi posarem la tomata i les anxoves enroscades a les altres el meló i el pernil salat enroscat i a les ultimes i colocarem la taronja, una mica d’enciam i el salmo, hi posarem els palets clavats damunt i estará a punt per servir juntament amb d'altres palets.

Per acompanyar aquests entrants o aperitius podem fer una salsa romesco o bé un oli aromatitzat amb grans de pebre, romer i menta i en tot cas per fer-ho més fácil una maionesa. ■

Pràctiques Habituais No

Fa vuit mesos que está penjada, pero encara avui hi ha gent que em para pel carrer per preguntar-me pel seu significat. I és que de totes les pancartes que adornen el poblé, és la que més comentaris i preguntes ha générât.L’origen del "Pràctiques Habituais No" es remunta a una de les primeres assemblées informatives sobre el tema de la incinerado a GREFACSA, el passât mes de desembre. S’estava discutint sobre els proa de 4.000 m2 que l’empresa havia edificat de forma il-legal, i la crispado deis assistents creixia a causa de la complicitat que s’estava posant de manifest entre l’empresa i l’Ajuntament de Térmens. El punt culminant va arribar quan un dirigent de l’empresa, mentre l’alcalde de Térmens assentia nerviosament amb el cap i li queien unes gotes de suor com punys (era desembre i feia fred, perô ell no va parar de suar en tota la nit), va dir amb simulada tranquil litat que no ens haviem d’escandalitzar tant, que els permisos els demanarien ara, i que era un práctica habituai fer les obres que es creuen pertinents i després demanar els permisos necessaris. Em sembla que encara avui es deu despertar

Benvinguts

Em complau donar la benvinguda al nou consistori de la vila de Vallfogona. El poble exercint les lleis démocrates, ha escollit, el veterà Sr. Batlle i el nou equip de govern, que durant quatre anys, governarà la nostra vila, el illustrissimi Sr. Salvador Farré i ho farà amb les dots de seny i santesa en que s’ha format. Ell ha apostat per un equip jove, però a més a més, per un grup de direcció jovenivol amb experiencia, no hem oblidat que els anys anteriors, per una veleitat política, per demés ben licita, el que avui ha estât elegit per sufragi popular dels ciutadans, ja va esdevenir, alcalde dels vallfogonins durant un temps, que li va servir, per obtenir una valuosa experiència.Benvinguts dones a la nova direcció del poble i jo pregunto, en quin camp pot germinar millor i amb més

Esteve Oms Roca

a mitja nit recordant els segons posteriors a les seves paraules, perqué la xiulada que va rebre el va fer seure a la cadira i no va tornar a dir paraula la resta de la nit. I és que es pot perdonar que aquesta práctica esrealitzi... qué sé jo, en reformar una cuina, o en cas

2d’ignorància, però en cap cas per edificar 3.600 m que ja s’estaven equipant amb una maquinària el funcionam ent de la qual -am b greixos com a combustible- pot perjudicar greument la salud de les persones i de l'economia deis pobles vei'ns.L’artista de l’esprai, fent ús d’una fina ironia, volia denunciar amb la seva pancarta aquesta manera de fer les coses, i reivindicar el seguiment de la legalitat i un control transparent i responsable deis assumptes públics en general, i de l’activitat de les grans empreses en particular.

Aquesta pancarta i la resta són una bona mostra d'expressió democràtica, i un Constant recordatori, per a vilatans i gent de fora, que aquest poble pateix un greu problema. I continuaran donat vida al poble amb la seva preséncia fins que aquest sigui resolt. ■

Frederic Forest i Gili

facilitât la llavor política del progrès i de les llibertats democrátiques que dintre d’aquesta joventut plena d’idees generases i que desitja el millorament social, sense cap classe de corrupció, i un pervindre feliç a tots els ciutadans de Vallfogona?Aquests són els homes i aqüestes són les dones que han d’agafar el relleu de mans d’aquells i uns altres que, durament i lluitant, han aconseguit, mantenir alxecada la senyera del catalanisme politic, de la millora social i urbanista del nostre poble.Donem dones la benvinguda aquests ciutadans que senten i palpiten els ideals d’entrega al proïsme, que desitjen que l’esperit democratic fructifiqui a Vallfogona i a Catalunya, millorant les obres socials, assistencials i culturáis de tots nosaltres. ■

Entrevista: "CAL ENRIC"

"Un lloc tan transitable com el Carrer Carretera, es difícil de imaginar, com era anys enrera, on només s ’hi trobava alguna torre.”L’any 1942, l’Enric Balagué Llovera anomenat “el Cafeter”, fill de la Rápita, on juntament amb els seus pares i la seva dona Trini, regentaven el café del poblé, van comprar un terreny a Cal Ribera, situât a peu de carretera i s’hi van construir la torre.En aquell temps les voreres de la carretera, es trobava pie de plataners. La seva filia, la senyora Ventureta Balagué comptava vuit anys, o sigui sempre ha estât vinculada a L’Hostal Nou, i molt amablement ens explica algunes vivéncies de la zona:

En aquell temps eren molts veíns?E ls mes propers eren: Cal Ribera, Torre Domingo, Torre

Rocaspana, la casa de L ’Hostal Nou (Turó) i més enllá la

Torre Sala.

L’Hostal Nou (Turó), qui hi vivia?A la casa hi vivien dues famílies. A la planta baixa, la familia

de G ines Lazo i Ana Martínez. Al pis de dalt, la senyora

Marçela, el seu marit Antoni Teixidó (Tonet de la Torre

Nogués) qui se ’n cuidava de l’explotació de la gravera*, i

les seves quatre filles.

La senyora Marçela, se ’n cuidava d ’aposentar els firaires,

que feien nit a l’hostal quan es desplaçaven a les moites

fires i mercats que s ’organitzaven a Balaguer. Al costat de

la casa i havia unes quadres on e ls an im ais podien

descansar i abeurar. La part de darrera s ’hi trobava una

pleta on tancaven els ramats d’ovelles, una era on es batia

el blat, l’ordi, mongetes,... era amb tot el que comptava.

El seu pare era m olt conegut, ais pobles del voltant?Si, a principi deis 50, va entrar d ’encarregat a la Fibrofil

(antiga fabrica de lli, ja enderrocada, després es va dir

Linofil), se ’n cuidava de contractar i comprar el lli, que

després a la fabrica propietat del seu germá Lluís Balagué,

es procedia al tractament adéquat.

*GRAVERA Es trobava on comença el carrer Rafel de Casanovas, pujant a l’esquerra fins al número quinze, de La Codosa.

Quins records guarda de la seva joventu t a l ’Hostal Nou?De joves, moites vegades, pujávem de col legi, amb la

tartana de Cal Rocaspana, i a l’estiu, amb la meva germana

Rosalia i noies de la Rápita, ens reuníem per cosir amb

la filia gran de la senyora Marçela, la Maria Teixidó, que

era modista.

Cap al vespre sortlem a prendre la fresca i que més enyoro

d ’aquell temps, es el cant dels rossinyols. I

Àngels Camarasa i Santesmasses

Com era aquest procediment?El Ili que s'anava rebent, s ’apilava amb paliers, una vegada

s ’havla destriat, es portava amb carros a la part alta de

La Codosa, on es traba actualment la plaça. Hi havia dues

basses, on s'hi posava el lli, al damunt pedres i aigua, es

de ixava fermentar (la fermentació desprenia una olor

bastant desagradable), al cap d’uns dies, es comprovava

amb un termòmetre la temperatura de la fermentació i un

cop estava apunt, a través d ’unes vàlvules que hl havia al

fons, es buidava. A leshores, els treballadors protegits

amb uns davantals, agafaven el Hi a manats i Lextenien

pel seu assecament als camps de La Codosa. Una vegada

estava sec, es transportava amb els carras a la fabrica,

on després passava per diferents procediments. Finalment

el fil s ’enviava a la fabrica “Viladomiu” de Sant Feliu de

Llobregat. AHI, del fil més senzill se ’n feien saques i del

bo llençols.

Resposta a la declarado de Grefacsa sobre les seves activitats

En dates recents s’ha publicat en diferents mitjans escrits de carácter provincial un comunicat de l'empresa GREFACSA de Térmens, el qual, per faltar a la veritat ¡ per constituir una burla a tots els vei'ns i lectors en general, es mereix una resposta per part nostra en els següents termes:

1 GREFACSA DIU QUE NO INCINERA NI HA CONSTRUÌT RES RELACIO NAT AMB LA INCINERADORA.Recordem que el Departament de Medi Ambient, en data 9 de maig de 2003 ha incoat expedient sancionador a GREFACSA per infracció molt greu per, entre altres coses, cremar greix animai procedent de material especific de rise en les calderes de l'empresa, i per la construcció de part d'una pianta d'incineració, que en aquesta data es trobava ja en funcionament sense disposar d'autorització per fer- ho. La mateixa Liei reconeix com a incineradora "tota instal lació que utilitzi residus especiáis com a combustibles addicionals” (Decret 323/94), que és el que està fent l'empresa amb els greixos animals procedents de MER.

de les industries d'aprofitament de subproductes d'origen animal. S'han ignorât aixi distàncies a nuclis urbans (en el mateix Projecte de la incineradora l'empresa es burla de tôt un poble com Vallfogona de Balaguer, ignorant-ne l'existència), a explotacions ram aderes i a indûstries agroa lim entàries. L'empresa treu pit ara que la Resolució del 23 de juny del 2003 del Departament de Medi Ambient li és favorable a cremar els greixos en les noves instal-lacions (aproximadament 3.600 m2 construits sense cap tipus de permis d'obres, sobre els quais recau un expedient de paralització d'obra), perô recordem que durant anys han estât cremant-ho a les calderes velles i posant en perill potencial la salut de tots els veïns. A més, actualment, els tècnics del DMA han conclés en les seves inspeccions a l'empresa que aquesta continua sense complir diversos requisits per dur a terme la seva activitat. La Llei, pel que fa aixé, és ben clara: "La autorización se suspenderá inmediatamente si dejan de cumplirse los requisitos que haya dado lugar a su concesión" (Reglament 1774/02, punt 3, article 13).

2 GREFACSA DIU QUE TÉ TOTES LES AUTORITZACIONS.La legislaciô vigent deixa ben clar que tôt el material que tracta GREFACSA és de categoria 1 (per ser susceptible de provocar malalties als éssers vius que hi entrin en contacte), per tant, el que està cremant GREFACSA ha d'anar a incineraciô o abocador contrôlât, perô mai parla que pugui ser emprat com a combustible com ho està fent l'empresa. Des de la ubicaciô en la primera llicència d'activitats de 1991 (com funcionava des dels anys 70 fins llavors?),es successives ampliacions de l'em- ticament la normativa sobre ordenaciô zoosanitària

3 GREFACSA DIU QUE DÓNA UN SERVEI ALS RAMADERS COMARCALS I CATALANS.A Catalunya l'Administració ha permés a GREFACSA teñir un negoci d'enormes beneficis a costa dels ramaders. Són aquests els que están al servei de GREFACSA, qui a part de cobrar una prima anual a cada ramader catalá, a sobre cobra de l'Admi-nistració subvencions per cada quilo de material que tracta. La Plataforma exigim que GREFACSA només faci l'activitat per a la qual va ser creada: eliminar els animals de les granges de la comarca, i sempre a les distáncies que marca la Llei. Peró actualment ha esdevingut un monstre que tracta material procedent

Resposta a la declarado de Grefacsa sobre les seves activitats

de Galicia, Navarra, Aragó, Castella, Balears, o Andorra, per exemple.Cai recordar que la Resolució del DMA el que fa és permetre que GREFACSA cremi al costat de casa nostra tot tipus de residus de categoria I, això és, animals amb sospita de malalties transmissibles a persones, teixits de material especific de rise, animals amb substàncies prohib ides o contam inats mediambientalment, material animai d'escorxadors i centres de rise, residus de cuina de càterings d'aeroports, trens o vaixells, residus procedents d'experimentacions, etc.

Denunciem que la crema de greixos procedents de MER pot estar posant en perill la salut dels vei'ns i ser una ruma per a l'agricultura i ramaderia de la zona.Cai recordar a tothom que el que GREFACSA està fent a escassos 1.100 m del nudi urbà de Vallfogona de Balaguer és cremar per damunt les nostres cases tones i tones de material especificat de rise per la possible infecció a altres animals i persones de malalties com ara la brucel losi, la tuberculosi, o la presencia del prió de les "vaques boges" que poden

passar als treballadors, vei'ns, i altres animals de casa nostra, i que diversos experts del Comité Científic de la UE i cientifics de diverses universitats catalanes asseguren que el tractament a què GREFACSA sotmet aquest material NO L'INACTIVA NI Ll RESTA TOTA LA INFECTIVITAT abans de ruixar-ho tot per les xemeneies, cosa que potencialment provoca també l'alliberament de dioxines, furans i altres contaminants toxics.

Nosaltres continuarem lluitant fins on calgui, per que GREFACSA deixi d'enverinar casa nostra. Anirem fins als tribunals si convé, perqué entenem que la Liei ens empara, tot i que entenem que lAdministracié no l'aplica correctament en aquest cas. ■

Térmens-Menàrguens-Vallfogona,20 d'agost del 2003

Josep Oms Roca Joan Bujaraloz Magriñá,Gemma Clarisó Sabanés,Jaume Pascual Reñé,Joan Sangré Estany,Ricard Blanch Villalba

Escola Salvador Espriu Maria Sarret i M eritxell Rosselló

Reunits a Vallfogona de Balaguer a Leseóla Salvador Espriu com a representats del sector pares i mares a la reunió ordinària del Conseil Escolar, que va tindre Hoc el dia 22 de maig, s'excusa la représentant de LAMPA.Vam tractar els temes següents :Lectura i aprovació de l'acta anterior. Estât de Comptes. Justificado econòmica any 2002. Aprovació Programació festa de final de curs, s'aprova la proposta de portar els nens a Balaguer, aprofitant la sortida s’anirà a veure "La ciutat de les tres cultures " L'escola en proporcionará el programa a part. Matriculació del curs vinent.S'adjunta una proposta de protesta per Lampliació d'hores de castellà en détriment del desdoblament i educació especial dut a terme per el Govern central. S'envia a la Delegado. En el torn de precs i preguntes es proposa tornar a fer un sondeig per la possibilitat de tornar a posar en funcionament el menjador escolar el curs vinent. Si algún pare/mare té alguna proposta per comunicar al Conseil, ens ho podeu fer arribar. ■

Estiu ¡ Esport 2003 Eva Ribes

Una vegada més, s'ha acabat l'estiu i amb ell el programa d'esports que organitza la regidoría d'esports. L'activitat que s'ha dut a terme durant tot l'estiu són els cursets de natació, amb l'objectiu d'ensenyar a nedar a tots els nens i nenes que h¡ participen. De cursets de natació també n'hi ha per a adults, l'objectiu deis quals és millorar la técnica i fer exercici físic saludable. Una novetat que h¡ ha hagut aquest any ha estat I aquagym, que ha tingut una participació boníssima.

Aquest any, no hi ha hagut el torneig de fútbol 7, però s'han fet les 12 hores de fútbol sala, que van tenir Hoc el 19 i 20 de juliol. A les 20 h va començar el partit deis infantils, seguidament es va jugar el partit femení i a les 22 h va començar el torneig.

S'hi van inscriure un total de vuit equips que van estar jugant entre ells durant tota la nit.A mig matí es va fer una llonganlssada i a les 11 h es jugava la final.El primer classificat va ser un equip de Vallfogona, els Jasmuels; el segon classificat va ser BTK.El trofeu al porter menys golejat va ser per al Xavier Rubio de l'equip BTK i el trofeu al jugador més golejador va ser per al David Mas, de l'equip guanyador. Va ser una nit d'alló més entretinguda! També hi ha hagut diferents torneigs.

En quant al de tenis, en qué hi va haver poqueta participació però va valer la pena, la final infantil la van jugar el Joan Ramón Farrás contra el Francese Josep Pasqual, i la va guanyar el primer, i la final adults la van jugar el David Tarragona i el Pau Escolé, i la va guanyar el David.Tant les dues finals com la resta deis partits van ser molt entretinguts i alguns, fins i tot, emocionants.

Al torneig de vòlei s'hi van inscriure un total de 3 equips i va guanyar l'equip compost per Joan Ramón Farràs, Francese Ramirez, Francese Josep Pasqual, Aida Vera, Mariona Pasqual i Carolina Vilela.

Pel que fa al w aterpo lo , la final va ser molt emocionant: van quedar amb un resultai de 18 a 20. L'equip guanyador va ser el compost per Maria Serret, Wendy Solé, Paula i Nùria Lopez de la Oliva, Xavier Roca i Ivet Blanch. Només em queda, agrair a tots els nens i nenes voler participar en les activitats, ja que sense ells no s'haurien pogut fer.Altres activitats són la marató de pesca que es fa a finals del mes d'agost, en qué tots els pescadors passen la nit gaudint del que més els agrada, pescar. També queda el torneig de básquet 3x3, el curs de piragüism e i el campionat d'escacs que es fa a mitjans de setembre.B

C.F. VALLFOGONA

CALENDARI CAMPIONAT FUTBOL SEGONA CATEGORIA TERRITORIAL GRUP 14

TEMPORADA 2003-2004JORNADA

DIAEQUIPS G0LS

1 14-09-03 VALLFOGONA TREMP

2 21-09-03 VILANOVENCA VALLFOGONA

3 28-09-03 VALLFOGONA SANTGUIM

4 05-10-03 ST. M. MALDÀ VALLFOGONA

5 12-10-03 VALLFOGONA RIALP

6 19-10-03 TORNABOUS VALLFOGONA

7 26-10-03 VALLFOGONA ANGLESOLA

8 02-11-03 OLIANA VALLFOGONA

9 09-11-03 VALLFOGONA BELLPUIG

10 16-11-03 BUTSÈNIT VALLFOGONA

11 23-11-03 VALLFOGONA BELLCAIRENC

12 30-11-03 VVA. AGUDA VALLFOGONA

13 07-12-03 VALLFOGONA J. PONTSICANA

14 14-12-03 VALLFOGONA R. D'ONDARA

15 21-12-03 BALAGUER VALLFOGONA

16 25-01-04 TREMP VALLFOGONA

17 01-02-04 VALLFOGONA VILANOVENCA

18 08-02-04 SANTGUIM VALLFOGONA

19 15-02-04 VALLFOGONA ST. M. MALDÀ

20 22-02-04 RIALP VALLFOGONA

21 29-02-04 VALLFOGONA TORNABOUS

22 07-03-04 ANGLESOLA VALLFOGONA

23 14-03-04 VALLFOGONA OLIANA

24 21-03-04 BELLPUIG VALLFOGONA

25 28-03-04 VALLFOGONA BUTSÈNIT

26 04-04-04 BELLCAIRENC VALLFOGONA

27 18-04-04 VALLFOGONA VVA. AGUDA

28 25-04-04 J. PONTSICANA VALLFOGONA

29 02-05-04 VALLFOGONA R. D'ONDARA

30 16-05-04 VALLFOGONA BALAGUER

LA REGLA DEL QUADRAT

Aquest final és la lluita d’un rei contra un peó. Veure’m quan el peó aconsegueix coronar i guanyar la partida, o per contra quan el rei atura el peó i salva la partida.

a b c d e f g h

8 8

7 76 65 ______________________________ 54 43 A # 3

f g

Aquest exemple és bastant simple: si el peó blanc aconsegueix coronar; les blanques guanyen. Si el rei arriba a frenar el peó, el résultat és taules. Anem a veure la lógica continuado de la partida.Mouen les blanques.1 a4<é>f4 2a5©e5 3a6©d6 4 a7© c7 5a8W.I les blan-ques guanyen.Si en el mateix exemple que acabem de veure juguessin primer les negres el résultat de la partida seria un altre:1 ...<©f4 2a4á?e5 3a5©d5 4a6©c6 5a7á?b7 6a8W+xa8

I el rei negre ha aconseguit menjar-se el peó blanc. Després de l’exemple que acabem de veure, sorgeix la següent pregunta: Corn podem saber si el peó corona o no? La resposta és mitjançant La regla del quadrat. Des de la posició del peó s’ha de dibuixar un quadrat que arriba fins al final del tauler. Si el rei del bándol contrari aconsegueix entrar dins del quadrat,aquest po­drá aturar el peó.

Per contra si el rei está fora del quadrat, mai podrá arribar a aturar el peó.

k- *

©

Josep Oms

Traba les 7 DIFERÈNCIES d'aquestes dues fotografíes:

Ajuntament de Vallfogona de BalaguerMajor, 29Tel. 973 43 20 08

Casa del Metge Major, 1Tel. 973 43 20 55

Col.legl Salvador Espriu Plaga Sant Miquel, 4 Tel. 973 43 22 14

Llar de Jubilats Escoles, 2 Tel. 973 43 22 75

Regidoria d'esportsMajor, 29Tel. 973 43 20 97

Farmàcia Tel. 973 43 2151

Funerària Borràs Tel. 973 43 22 84

ATS Practicant Tel. 973 43 21 14

Ràdio Vallfogona Major, 29 Tel. 973 43 22 68

Escola C. Agrària Tel. 973 44 5188

Poliesportiu Tel. 973 43 22 00

Casa Parroquial Tel. 973 43 20 63

Funerària Torné Tel. 973 43 20 13

Serveis Assistència SocialTots els d im arts de 9 a 13 h a l'A juntament de Vallfogona

Bombers - Balaguer Tel. 973 44 50 80

Creu Roja Tel. 973 44 57 96

Alsina GraellsBalaguerTel. 973 44 54 76

Correus - Balaguer Tel. 973 44 58 26

C.A.P. BalaguerUrgènciesTel. 973 44 7714

C.A.P. Balaguer Adm inistrado Tel. 973 44 60 28

C.A.P. Balaguer Servei Ambulàncies 902 45 09 02

Mossos d'EsquadraBalaguerTel. 973 45 04 50

Horari d'Autobusos

Sortida de Lleida destinado Seu d'Urgell 9.30 i 16.00 diariBalaguer 11.00 de dilluns a dissabte fe inersAgramunt 12.30 i 19.00 de dilluns a dissabte fe inersSolsona 13.30 dilluns, dim arts, dijous i

dissabte excepte festius

Sortida de Balaguer destinació Lleida Feiners 8.00, 9 .15 ,15.15 ,17 .00 i 17.25 hFestius 16.00 h

Sortida de Lleida destinació Balaguer Feiners 9 .30 ,11.00 ,12 .30,13.45 ,16.00,

16.30,18.30 i 19.00 h Festius 16.00 h

Horari de Trens

Lleida - Vallfogona DiariDe dilluns a Dissabte Dilluns, dt., dv. i diu.

Vallfogona - Lleida Diari

13.25 i 20.45 h 08.40 h 09.35 h

07.40,14.21 i 19.45 h

El

Agent Col.laborador de

b /

gasNaturalServeis

pìquIN S T A L .L A C I O N S R E P A R AC IO NS

ELECTRICITAT * FONTANERIA * CALEFACCIÓ * G A S * AIRE ACOND.

PROMOTORS

AL SERVEI DE

PARTICULARS INDUSTRIES

REVISIONS I INSTAL.LACIONS

DE GAS -CENTRE AUTORITZAT-VENTA I MUNTATGE DE

CUINES

INSTAL. LACIONS DE CALEFACCIÓ (Pressupost sense compromis)

INSTAL.LACIONS ELECTRIQUES

9 7 3 4 3 2 332 CI NORD, 1 - VALLFOGONA DE B. (LLEIDA)9 7 3 711 7 4 2 AVDA. CATALUNYA, 6 - MOLLERUSSA (LLEIDA)