CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS

Núm.3 maig Núm.3 maig Núm.3 maig Núm.3 maig –––– juny 2009 juny 2009 juny 2009 juny 2009

FULL INFORMATIU MONOGRÀFIC

2222

Presentació 3333

Programa XIX Trobada dels Consells Escolars Autonòmics i de l’Estat 5555

Situació actual de l’educació de persones adultes a les Illes Balears 13131313

Propostes de futur 15151515

Experiències 18181818

Informacions del CEIB 22222222

Aprenentatge al llarg de la vida

Resum de la ponència base. L’aprenentatge al llarg de la vida. Educació i formació de les persones adultes

6666

S u m a r i

GOVERN DE LES ILLES BALEARS

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA

CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS

Full Informatiu

Redacció i maquetació: Secretaria del CEIB Edició: CEIB

3333

EEEEl XIX Encontre dels Consells Escolars Autonòmics i de l’Estat es va fer en aquesta oca-

sió a la ciutat de Càceres (Extremadura), entre els dies 11 i 14 de maig, i es va centrar en

el tema l’”Aprenentatge al llarg de la vida”.

En representació del nostre Consell Escolar hi assistiren el Sr. Pere Carrió (president), la

Sra. Elvira Badia (vicepresidenta), el Sr. Francesc Abona (conseller representant de

l’administració educativa), la Sra. Maria Isabel González (consellera representant de

l’administració local), el Sr. Amador Alzina (conseller representant dels consells escolars

insulars) i el Sr. Mateu Tomàs (secretari del CEIB).

El CEIB presentà set esmenes al document base i totes foren acceptades.

En el que denominam “Aprenentatge al llarg de la vida” hi integram la formació regla-

da (que aporta els elements bàsics per al desenvolupament emocional, personal, social

i professional dels individus), totes les possibilitats d’aprenentatge de les persones adultes

generades per l’accessibilitat a la informació i la comunicació i, així mateix, l’extensa i

variada oferta formativa dels diferents actors socials. Tot plegat, obliga a una reconside-

ració de les polítiques de desenvolupament de l’educació i la formació de les persones

adultes, tenint en consideració l’educació formal, la no formal i la informal, amb la per-

spectiva àmplia i oberta que els organismes multilaterals proposen per a aquesta fase

de l’aprenentatge al llarg de la vida, considerant que haurien de superar-se els plante-

jaments orientats exclusivament a suplir carències educatives bàsiques i és que, una dè-

cada després de l’adopció d’aquest enfocament ampli per part de la comunitat inter-

nacional, encara perviuen aquests plantejaments en alguns àmbits educatius.

En conseqüència, les propostes i recomanacions acordades a l’Encontre es van dirigir

tant al conjunt de les administracions responsables (educatives i laborals) de la formació

reglada, com a aquelles institucions i actors de la societat civil (ajuntaments, agents so-

P r e s e n t a c i ó

L'APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDAL'APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDAL'APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDA

D’esquerra a dreta, Sr. Pere Carrió (president

del CEIB), Sr. Amador Alzina, Sra. Elvira Ba-

dia (vicepresidenta del CEIB), Sr. Francesc Ar-

bona, Sr. Mateu Tomàs (secretari del CEIB)

4444

cials, associacions, universitats populars, etc.)

que tenen molt per aportar a l’aprenentatge

de les persones adultes en el marc dels ob-

jectius establerts per les institucions de la Unió

Europea.

Per aconseguir que el conjunt dels ciutadans

adquireixin les competències i qualificacions

bàsiques i garantir l’accés universal i perma-

nent a l’aprenentatge, es van proposar

aquestes mesures:

1. Facilitar i millorar l'accés a la informació i a l'orientació sobre les ofertes d'aprenen-

tatge permanent i les possibilitats d'accedir-hi.

2222. . . . Reforçar l'estructura permanent que facilita la coordinació entre les administracions

autonòmiques i la central.

3333. . . . Emprendre una reflexió rigorosa sobre els mecanismes de finançament de la forma-

ció de les persones adultes.

4444. . . . Implantar de forma urgent i efectiva el sistema de reconeixement de competències

adquirides per vies no formals o informals, fa poc regulat, i facilitar mitjançant aquesta

via la reincorporació al sistema educatiu dels adults que no han completat estudis

obligatoris.

5555. Assegurar amb criteris d'eficiència, una oferta suficient dels cursos presencials i on

line en règim nocturn o a distància. En aquest entorn de l'ensenyament on line, confi-

gurar una plataforma d'àmbit estatal que permeti compartir materials i metodologies i

que estableixi sistemes de control de qualitat, amb una especial referència a l'avalua-

ció dels processos i dels resultats.

6. 6. 6. 6. Desenvolupar, de manera immediata, el Repertori de Certificats de Professionalitat.

7. 7. 7. 7. Establir una Xarxa de Centres de Noves Oportunitats que ofereixi informació, aten-

ció personalitzada i formació en competències bàsiques.

8. 8. 8. 8. Millorar i ampliar l'oferta formativa de les institucions i organismes que constitueixen

la societat civil, en coordinació amb les administracions, per assegurar la qualitat de

l'oferta i l'eficiència en l'ús dels recursos.

9. 9. 9. 9. Elaborar i mantenir una base de coneixement i informació, que contingui alguna

forma de registre estatal de centres i entitats que desenvolupen educació i formació

contínues d'adults i de les activitats formatives corresponents.

10. 10. 10. 10. Promoure la col�laboració dels mitjans de comunicació per a l'avanç de la forma-

ció de les persones adultes, en els àmbits tant formal com no formal i informal.

Es tracta, en definitiva, de crear una cultura de l'aprenentatge permanent on la persona

sigui la vertadera protagonista del seu procés formatiu per poder què aprendre, com

aprendre i quan aprendre mitjançant la definició del seu propi itinerari formatiu en el seu

projecte de vida.

Sra. Maribel González, Sr. Amador Alzina, Sra. Elvira

Badia, Sr. Francesc Arbona, Sr. Mateu Tomàs

5555

Presidents i presidentes dels Consells Escolars Autòmics i de l’Estat a Cace-res (Extremadura)

P r o g r a m a XIX T r o b a d a

6666

Concebre l’ésser humà com a subjecte d'educació al llarg de tota la seva vida, obre la porta a la possibi-litat d'altres enfocaments diferents del pròpiament educatiu, com el metafísic, l'antropològic cultural o l'antropològic filosòfic. L’aprenentatge al llarg de la vida forma part del debat sobre l'educació i la formació en els darrers de-cennis, un debat que va més enllà de l'aproximació conceptual a un terme que es relaciona amb altres afins com educació permanent, educació de persones adultes, formació contínua, educació contínua, educació i formació, etc. El desenvolupament d’estratègies en el marc de l’aprenentatge al llarg de la vida ha d’intervenir sobre les causes que poden generar bretxes de desigualtat, actuant directament sobre la pròpia realitat social de cada comunitat i basada en una concepció dinàmica del coneixement, convertint l’aprenentatge en un procés flexible i obert a les noves necessitats formatives en referència al context on s’ofereix. Així, po-dem parlar d’una de les senyes d’identitat d’aquesta oferta educativa, l’educació contínua i comunitària, que no només té la comunitat com a destí de l’acció educativa, sinó que també educa mitjançant múlti-ples recursos, reconeixent així el paper de l’educació no formal, però també la informal.

XIX TROBADA de CONSELLS ESCOLARS AUTONÒMICS I DE L’ESTAT

RESUM DE LA PONÈNCIA BASE. L’aprenentatge al llarg de la vida. Educació i formació de les persones adultes

0. Introducció. 1. El context de l'educació contínua de les persones adultes. 1.1. La societat del coneixement i les seves implicacions educatives. 1.2. L'educació contínua de les persones adultes en el panorama internacional. 2. Fonaments i característiques de l'educació contínua de les persones adultes. 2.1. Sobre el concepte d'educació contínua. 2.2. Els fonaments de l'educació contínua. 2.3. El subjecte de l'educació contínua al llarg de la vida. 2.4. Característiques de l'educació contínua. 2.5. El sistema educatiu a la llum de l'educació contínua. 2.6. L'educació contínua i la formació per a l'ocupació. 2.7. Els professors en el marc de l'educació contínua. 2.8. Implicacions organitzatives de l'educació contínua. 2.9. L'educació contínua i l'orientació. 2.10. Les competències bàsiques en el marc de l'aprenentatge al llarg de la vida. 2.11. L'avaluació en el marc de l'educació contínua.

Introducció Introducció Introducció Introducció

1. El context de l’educació contínua de les persones adultes.1. El context de l’educació contínua de les persones adultes.1. El context de l’educació contínua de les persones adultes.1. El context de l’educació contínua de les persones adultes.

1.1. La societat del coneixement i les seves implicacions educatives.

La societat actual es caracteritza per la generació del coneixement i el processament de la informació. Els conceptes de competència evolutiva i adaptabilitat són dos aspectes inherents a l'individu de la soci-etat del segle XXI. A principis del segle XXI, l'Educació, per la missió que se li ha assignat i les múltiples formes que pot adoptar, comprèn un període que va de la infantesa fins al final de la vida. El document "Polítiques i pràctiques de la Educació d'Adults "(OCDE, 2003) interpreta que l'aprenentat-ge abasta totes les activitats d'educació i formació que es realitzen per raons professionals, personals o socials. Inclou formació general, professional i empresarial amb una perspectiva d’aprenentatge continu al llarg de la vida. A l’anomenat informe Delors es reflexiona sobre la problemàtica de l'educació en el segle XXI i es proposen recomanacions i orientacions per al futur. En la nova societat de la informació, el poder i l'estructura social estaran associats al capital cultural (no al capital econòmic, propi de la societat industrial), tant dels individus com de les institucions i empreses. Aquesta és una de les idees bàsiques que s'expliquen en un altre treball que s'ocupa també d'aquest

7777

problema: el Llibre Blanc sobre l'educació i la formació. Cada cop més, les capacitats per a aprendre i la possessió de coneixements fonamentals situaran els individus en relació amb altres individus en l'àmbit de la societat. La posició de cadascú en l'espai del saber i de la competència serà decisiva. Aquesta po-sició relativa, que podem qualificar de “relació cognitiva”, estructurarà cada vegada més les nostres soci-etats "(Comissió Europea, 1996). Es viu en una societat on estan sorgint noves desigualtats educatives. Es tracta d'una nova societat que comporta tres principals riscos amb relació l'accés i l'ús de la informació: el risc dels que queden exclo-sos per manca d’accés físic a les xarxes per raons geogràfiques o econòmiques; el risc de ser exclosos per problemes de competència laboral o per la dificultat de seguir aprenent, i, finalment, el risc d'exclusió a causa de la incapacitat de convertir la informació en coneixement. L’aprenentatge al llarg de la vida es concep com una cosa que va molt més enllà de les activitats d'ani-vellament i perfeccionament, de conversió i promoció professionals dels adults. Ara es tracta que ofereixi a tots la possibilitat de rebre Educació i això amb finalitats múltiples, tant si es tracta d'oferir noves opor-tunitats educatives o de satisfer les necessitats de coneixement, de millora o de superació personal, com de perfeccionar i ampliar els tipus d'informació estrictament vinculats amb les exigències de la vida pro-fessional.

1.2. L’educació contínua de les persones adultes en el panorama internacional.

De la dècada dels noranta ençà, la Unió Europea i l'OCDE, entre d’altres organismes internacionals, han promogut projectes i estudis que han donat lloc a publicacions rellevants en l'àmbit de l'aprenentatge al llarg de la vida. La major taxa d'atur entre les persones amb baixa qualificació, el creixent i reconegut impacte del capital humà en el creixement econòmic fan necessari incrementar les oportunitats d'educació contínua dins del context més ampli de l'educació al llarg de la vida. Com recull l'informe de l'OCDE, és hora d'anar més enllà de la retòrica i considerar respostes concretes per ampliar les oportunitats d'aprenentatge per a totes les persones adultes. En els darrers anys, la majoria dels països de l'OCDE ha desenvolupat políti-ques públiques per respondre a objectius d'equitat i eficàcia i enfortir el capital humà dels adults. Les diferents mesures adoptades per a augmentar la participació d'adults en formació poden ser de tipus financer, legal, fiscal o d'orientació i es poden dividir en diverses categories segons el seu enfocament:

• Estimular la demanda. • Augmentar o millorar l’oferta. • Enfortir l’oferta i la demanda. • Millorar la qualitat i l’eficàcia dels sistemes d'educació i formació en la Unió Europea. • Facilitar l'accés de tots als sistemes d'educació i formació. • Obrir els sistemes d'educació i formació a un món més ampli.

Per 2010, el nivell mitjà a la UE de participació en l'aprenentatge permanent haurà assolir almenys el 15% de la població adulta en edat laboral (entre 25 i 64 anys), no quedant la taxa de participació en cap país per sota del 10%. L’informe emès per la Comissió Europea publicat el 20 de novembre de 2002 defineix tretze objectius precisos. S’assenyalen aquí les que es relacionen amb actuacions prioritàries i que recull l'Informe Naci-onal sobre el Debat sobre l'Aprenentatge Permanent a Espanya, editat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.

1. Noves qualificacions bàsiques per a tots. 2. Més inversió en recursos humans. 3. La innovació en l'ensenyament i l’aprenentatge. 4. Valoritzar l’aprenentatge. 5. Redefinir l'orientació i l’assessorament. 6. Apropar l'aprenentatge a la llar.

En aquest sentit, es presenten una sèrie de mesures destinades a impulsar una política coherent per millorar les oportunitats i la participació dels adults en educació i formació:

a) Mesures perquè l'educació i formació siguin més atractives per als adults. b) Mesures per fomentar la formació per a l'ocupació, tant per a aturats com per a ocupats. c) Millorar la qualitat de l'educació de persones adultes. d) Coordinar les activitats dels diferents actors de la formació. e)L’ús de tecnologies de la informació i la comunicació aplicades a la formació i en particular a la forma-ció contínua.

8888

2.2. Els fonaments de l'educació contínua.

Tot l'edifici de l'educació contínua reposa sobre dos pilars: Primer: l’educació i la formació permanent és possible. Segon: l’educació contínua, en el moment actual, és necessària. Les ciències de l'home, la ciència de la ment i les neurociències estan demostrant que la capacitat d'a-prendre està inscrita en l'estructura mateixa de la ment i del cervell. Avui sabem, amb una alt grau de cer-tesa, que: • L'enorme plasticitat del cervell ens permet aprendre sense parar. • Hi ha un moment de màxima plasticitat del cervell, en l'anomenada edat evolutiva; però la plasticitat no s'extingeix mai. • La millor utilització de la plasticitat inicial permet una major flexibilitat en la resta de la vida. • És probable que el cervell canviï com a resultat del pensament. • Quan un àrea cerebral no funciona, es reorganitza el conjunt perquè altres àrees assumeixin, almenys en part, la tasca. La complexitat creixent de les societats humanes i dels projectes personals que s’inscriuen en elles, ens fa constatar que les tasques d'aprenentatge, l’adquisició de sabers i competènci-es, valors, actituds, riqueses afectives, relacions humanes, capacitats laborals i tècniques, així com la sa-viesa d'allò humà i de l'humanisme, no poden donar-se per concloses en acabar les edats clàssiques de l'educació.

2.3. El subjecte de l'educació contínua al llarg de la vida.

Tot home, tota dona, en qualsevol edat, lloc i circumstància és capaç d'aprendre, i per tant, possible sub-jecte d'educació. La primera etapa de la vida és destinatària de l’educació formal, obligatòria i postobligatòria, i d'una inten-sa xarxa no formal i informal d'influxos educatius. La conclusió d'aquesta etapa significa l’obertura d’una nova etapa, la de la maduresa adulta; entre ambdues etapes no hi ha cap contradicció sinó continuïtat. Pel que fa als canvis que es produeixen en l'edat adulta convé destacar algunes fites o fets rellevants en el desenvolupament que funcionen com a reptes i que contenen implicacions educatives. a) Trobar una visió d'allò que és humà i de l'humanisme que dóna sentit a la pròpia vida. b) Consolidar una professió. c) Establir relacions d’intimitat. d) Establir una nova residència i assumir la responsabilitat de la llar. e) Formar una família. f) Formar part de grups socials compatibles. g) Participar en la vida social i cultural. h) Anar ajustant-se als canvis propis de l'envelliment. i) Ajustar-se als nous rols. L’aprenentatge és una de les activitats humanes més complexes en què resulta complicat identificar tots els seus elements i difícil de mesurar i analitzar.

2.1. Sobre el concepte de l’educació contínua.

Al nostre país el concepte d'aprenentatge al llarg de la vida, és abordat a l'article 5.1 de la LOE, de 3 de maig de 2006, expressant la necessitat que: "Totes les persones han de tenir la possibilitat de formar-se al llarg de la vida, dins i fora del sistema educatiu per tal d'adquirir, actualitzar, completar i ampliar les se-ves capacitats, coneixements, habilitats, aptituds i competències per al seu desenvolupament personal i professional ". La finalitat última és una formació completa de tots i cadascun dels éssers humans, amb una especial atenció permanent als nous coneixements i possibilitat d'incorporar-los per evitar la desactualització i el que s’ha anomenat la bretxa educativa. En l’educació contínua és fonamental la referència a la comunitat, com a fons nutrició del qual s’alimenta. La comunitat no és només l'últim beneficiari d'aquesta acció educativa, sinó el promotor principal. Això ha de comprometre els seus mitjans i recursos, reconeixent el paper de l'educació formal i de la no formal així com dels influxos educatius informals. El model escolar ha de cedir el lloc al model social.

2. Fonaments i característiques de l'educació contínua. 2. Fonaments i característiques de l'educació contínua. 2. Fonaments i característiques de l'educació contínua. 2. Fonaments i característiques de l'educació contínua.

9999

Es proposa en aquest document una sèrie de principis encaminats a millorar l'aprenentatge en l'edat adulta: a) L'educació de persones adultes no ha d'implicar necessàriament l'eficiència en els resultats. b) Els adults necessiten tenir l'oportunitat d'expressar el que saben. c) Les tasques que resulten rellevants i tenen sentit per a les persones adultes milloren l’aprenentatge. d) Per aprendre millor és important que la informació s'organitzi en categories, amb seqüències lògiques i agrupada en associacions significatives. e) Les persones adultes es mostren més motivades quan comprenen la rellevància o l’aplicació pràctica del que han d'aprendre. f) S’ha de valorar més la precisió en el desenvolupament de tasques que la rapidesa. g) L’aprenentatge de les persones adultes millora si es repeteix la tasca, si s'exposa en veu alta, si s'eli-minen les interferències, si la informació es presenta a través de diversos sentits i si el subjecte no es troba fatigat.

2.5. El sistema educatiu a la llum de l'educació contínua.

El conjunt d’institucions i d’agents que participen o poden participar, en l'educació contínua, no constitu-eix pròpiament un sistema, ja que manca de les notes d'organització i coherència del sistema formal, sinó una xarxa d’instàncies formatives. En aquest sentit, el sistema educatiu formal és un subsistema dins de la xarxa. És necessari incrementar la flexibilitat del sistema educatiu general com a part integrant de la xarxa d'e-ducació contínua. Han d’existir passarel·les de l'educació al treball, del treball a l'educació i entre els di-ferents tipus d’ensenyament. S’han d’obrir portes per les quals els joves que abandonen els seus estudis de manera primerenca puguin reprendre i perquè els adults puguin continuar el seu aprenentatge al llarg de la vida. També és important i urgent la posada en marxa de mesures que tinguin com a finalitat reduir l'abandonament escolar. És especialment interessant coordinar esforços per comptar amb una xarxa educativa i formativa organitzada i coherent. La xarxa inclou, un ampli ventall d'instàncies formatives. La contribució de la Universitat i altres estudis superiors a la configuració de la xarxa és especialment rellevant. Els fulls de ruta, en els nivells superiors del coneixement, han de permetre les múltiples i flexi-bles expectatives personals. La xarxa integra tots els impulsos educatius, informals o no formals, que neixen de la comunitat i que tenen alguna cosa a dir en l'educació permanent: empreses, sindicats, administracions públiques, asso-ciacions cíviques i culturals, professionals excel·lents, mestres, escriptors i artistes, museus i bibliote-ques, fundacions, editorials, mitjans de comunicació, xarxes informàtiques, Internet, filmoteques i heme-roteques, i un llarg etc. Un risc que cal evitar és que es produeixi l’escolarització dels adults, el retorn dels adults a l'edat escolar. Això significaria la mort de l'intent. Les institucions educatives han de realit-zar la "mutació" necessària, en la seva vessant permanent, per adaptar-se a un context formatiu en què la maduresa adulta, amb les seves connotacions de llibertat i flexibilitat, és la nota constituent de la xar-xa.

2.4. Característiques de l'educació contínua.

La UNESCO des de la signatura de la Declaració dels drets humans, en el seu article 26, diu que "Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, almenys pel que fa a l'ensenyament elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatòri ".

Quan es parla del caràcter específic de l'educació contínua el problema que es planteja és el de definir i establir els seus signes d'identitat. Dues concepcions globals han caracteritzat el progressiu procés de definició i caracterització de l'educació d'adults al llarg de la història:

a) Una és la que considera que l'educació contínua no ha de ser altra cosa que una adaptació de l'oferta d'ensenyaments general i ordinària. b) L'altra, concep l'educació contínua com un saber educatiu específic i distintiu en el camp de les Cièn-cies de l'Educació. Hi ha una posició intermèdia: admetre determinades particularitats dins d'una mateixa educació amb ele-ments comuns, identificant els caràcters de l'educació continua en funció de les conseqüències de la maduresa i l'aprenentatge adult, la subordinació de l'activitat educativa als rols socials prioritaris que s’assumeixen en l’edat adulta, les característiques de les institucions que proveeixen aquesta educació i el fet que la educació adreçada a persones adultes és una educació permanent i recurrent, a diferència de l'educació inicial per a infants i adolescents.

10101010

2.6. L'educació contínua i la formació per al treball.

Parlar de formació és parlar d'ocupació, parlar de qualitat en l'ocupació és parlar de productivitat, parlar d'integració és parlar de cohesió social, i en el sentit invers igual. En l’àmbit educatiu i formatiu, a Espanya hi ha hagut millores respecte al passat, però es constaten debi-litats i greus desequilibris. Conviuen taxes elevades de població universitària i sobrequalificació en els llocs de treball amb alts índexs de fracàs escolar, així com dèficit significatiu en ensenyaments postobli-gatoris i formació professional. Una decidida aposta per la formació al llarg de tota la vida i en tots els àmbits ha de servir per: 1. Planificar polítiques educatives basades en la promoció de l'escola i la seva qualitat. 2. Incrementar la inversió per càpita en recursos humans. 3. Reduir a la meitat el nombre de persones entre 18 i 24 anys que no tenen formació posterior a l'ESO. 4. Obrir els centres d'ensenyament al seu entorn aconseguint que siguin centres locals d’aprenentatge, i la seva connexió a Internet. 5. Definir un marc europeu de qualificacions bàsiques en idiomes, TIC, cultura tecnològica ... 6. Estimular la mobilitat de l'alumnat, del professorat, del personal d’investigació. 7. Construir una Xarxa de Centres Integrats de Formació Professional. 8. Promoure la valoració social del treball contribuint al reconeixement de les competències professio-nals. 9. Millorar la gestió dels recursos públics disponibles en els diferents sistemes de formació. 10. Promoure una major vinculació del sistema de formació professional amb el sistema productiu. 11. Aconseguir que els sistemes de formació siguin adaptables a les situacions i expectatives. 12. Facilitar a les persones l’adopció de decisions relacionades amb la qualificació, la formació i els itine-raris professionals. 13. Contribuir a potenciar i prestigiar la formació professional. 14. Contribuir al desenvolupament de polítiques actives d'ocupació en el seu àmbit d'actuació.

2.7. Els professors en el marc de l'educació contínua.

La societat ha de reconèixer al professorat com a tal i dotar de l'autoritat i lideratge necessaris i els ade-quats mitjans de treball. Aquesta afirmació recollida en l'informe Delors indica un dels factors fonamen-tals per al canvi que es proposa en aquesta oferta educativa. Es requereix un tipus de docents immersos en un procés permanent de formació per a actualitzar els coneixements i les competències. En aquest nou perfil, el docent té el dret i l'obligació d'una formació permanent i adequada. S’aconsella a les admi-nistracions educatives que estudiïn l'any sabàtic o altres mesures que puguin facilitar la formació perma-nent dels professors. Es proposa un canvi de mentalitat substituint la cultura de l’ensenyament per la cultura de l’aprenentatge. Cal resituar els rols tradicionals de professor i d'alumne i amb això els mateixos mètodes educatius. L'a-lumne adult no espera, de forma passiva, ser ensenyat, se sent responsable del seu aprenentatge. Do-nat que vol aprendre i se sent motivat per això, les persones adultes s'enfronten als processos de forma-ció amb interès. Amb això el que canvia és l'actitud de l'estudiant, participant de forma activa en el seu propi procés d'aprenentatge. Des d'aquesta perspectiva, també el rol de professor és diferent. El professor col·labora en el diagnòstic de necessitats, valora competències i habilitats i facilita l’avaluació del procés d’aprenentatge. El model social que es proposa assigna noves funcions del professor, el fa partícip en tots els moments de l’aprenentatge, però no els imposa al discent, segons els usos tradicionals. Es requereix un professo-rat ben preparat que no només transmeti sabers, sinó que ajudi a contemplar i operar sobre la realitat, a resoldre els seus problemes, a projectar cara al futur, a avançar-se a les dificultats, a conèixer l'habilitat d'enfrontar-se amb els nous desafiaments, a ser capaços de recollir informació de totes les fonts i a prendre decisions vàlides en totes les situacions possibles. En aquest context de formació al llarg de la vida, els professors, educadors o formadors, per tal d'acon-seguir resultats amb èxit, haurien de considerar alguns factors com: les seves necessitats de formació; les seves experiències i vivències personals respecte a l'aprenentatge; les característiques del que han d'ensenyar; com aprèn l'alumnat; la metodologia més apropiada a la tipologia de l'alumnat, el domini dels recursos informatius i formatius necessaris per a garantir una adequada orientació personal, acadè-mica i laboral, la necessitat de conèixer aspectes curriculars i metodològics que permetin estructurar les matèries al voltant de coneixements i experiències significatius... L'amplitud de les possibilitats educatives que s'obre amb l'educació contínua exigeix que considerem l’emergència d’una nova figura de professor que encara que no es dibuixi com a central en el sistema, tindrà un paper coadjuvant de gran importància: és el voluntariat docent. Es regirà per les normes gene-rals del voluntariat: caràcter altruista i solidari, i respon a la màxima: "el que se sap es pot ensenyar".

11111111

2.8. Implicacions organitzatives de l'educació contínua.

Atès que encara no hem arribat als percentatges que s’han establert a la Comunitat Europea per a l'any 2010, es pot deure als següents factors: • Desconeixement i/o feble convenciment de la necessitat de la formació permanent. • Manca de motivació. • Manca d’ofertes institucionals adequades. • Insuficient inversió en infraestructures i recursos. • L’efecte "Mateo”. L’educació contínua, basada en la responsabilitat i la participació, requereix una oferta que reuneixi determina-des condicions que la facin més atractiva i efectiva. Una de les claus per potenciar aquesta participació està en garantir la presa de decisions i l’autoria de l’educand a l’hora d’elaborar el seu propi full de ruta formativa. Perquè hi hagi presa de decisions és necessària l'existència d'opcions. No té cap sentit plantejar una formació d'oferta pels adults, sense opcions, com si d'un paquet tancat i independent dels interessos dels usuaris es tractés. En aquest sentit, entenem que hem de referir-nos a una formació orientada a la demanda. És possible referir-se als centres d'educació contínua com contextos adequats per practicar la democràcia parti-cipativa i com a espais en els quals s'articula la participació social i cultural de la comunitat. Pensam que cal valorar com a prioritari els aprenentatges obtinguts. Reconeixem que els problemes de coordi-nació, planificació i gestió suposen un repte molt important. Altres elements a tenir en compte en l'organització de l'educació contínua són: • Millorar la visibilitat social d'aquesta oferta educativa. • Organitzar l'oferta en funció dels destinataris. • Connectar funcionalment les xarxes presencial i a distància. • Definir l’oferta de qualificacions professionals i els seus nivells. • Considerar les exigències de la vida adulta en la formulació d'itineraris formatius.

2.9. L'educació contínua i la orientació.

El procés d’orientació ha d’integrar aspectes personals i laborals. L’orientació es configura com un suport permanent al llarg de la vida. Si bé hi ha moments en els que pugui ser més decisiva, com en la inserció dels joves a la vida activa o en el canvi de professió, sempre hi haurà aspectes nous que imposen la necessitat permanent d'aquest suport. L’orientació formativa, sigui professional o personal, no pot tenir com a objectiu l'ajuda individual o parcial. L'ori-entació ha de ser integral i ha d'afectar a totes les facetes de una persona. L’orientador haurà de ser, en el futur, un agent de canvi i un expert en dinàmiques d'innovació. Cal que sigui capaç d'analitzar les tendències i ensenyar cada individu a escollir i a avaluar les conseqüències de les seves eleccions. És a dir, en l’àmbit de la formació permanent, l’orientació ha d’anar més enllà del simple coneixement de les oportunitats formatives i professionals; ha de ser un suport en la conformació d'un projecte personal de vida que orienti a cada individu en la presa de decisions autònomes i res-ponsables.

2.10. Les competències bàsiques en el marc de l'aprenentatge al llarg de la vida.

A la configuració del currículum de l'oferta formativa adreçada a persones adultes, és necessari partir de les propostes de la Unió Europea, que suggereix enfocar el currículum basat en una sèrie de competències clau en el context de l'aprenentatge permanent. L'informe Dessecar (Definició i selecció de competències) de l'OCDE, la Proposta de Recomanació del Parlament europeu i del Consell sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent de novembre de 2005, defineixen les competències clau com aquelles que totes les persones precisen per a la seva realització i desenvolupament personals, així com per a la ciutadania activa, la inclusió social i l'ocupació. Tot això va quedar ratificat en la Recomanació del Parlament Europeu i del Consell el 18 de desembre de 2006. Tenint en compte els principis establerts per la LOE, l'organització i la metodologia dels ensenyaments per les persones adultes es basaran en l’autoaprenentatge i tindran en compte les seves experiències, necessitats i interessos. D’aquesta manera, la idea d’aprenentatge al llarg de la vida ha fonamentat una nova concepció curricular basa-da en la construcció de competències per a la vida. La consideració d’instrumental -referida tradicionalment als coneixements en lectura i escriptura i càlcul- ha d’ampliar-se a altres àrees (idiomes, ciència i tecnologia, ciuta-dania democràtica) impregnant transversalment tots els coneixements que el currículum ha d'incloure. Les competències bàsiques doten d'un caràcter globalitzador al currículum, ja que, com a eix vertebrador, s'han d'expressar en base a la combinació de coneixements, capacitats, habilitats i actituds adients al context.

12121212

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té diverses finalitats. En primer lloc, integren els diferents aprenentatges, tant els formals, incorporats a les diferents àrees o matèries, com els no formals i informals. En segon lloc, permeten a tots els estudiants posar-se en relació amb diferents tipus de contin-guts i utilitzar-los de manera efectiva quan els resultin necessaris en diferents situacions i contextos. I, final-ment, orienten l'ensenyament, en permetre identificar els continguts i els criteris d'avaluació que tenen ca-ràcter imprescindible i, en general, inspirar les distintes decisions relatives al procés d'ensenyament i d'apre-nentatge. Les competències, en l'àmbit educatiu, s'adquireixen, entre d'altres, mitjançant la resolució de tasques. Es requereix una adequada formulació i selecció de les mateixes. La selecció de les tasques precisa que aquestes siguin variades, rellevants per a la vida, adients als objectius que es desitgen i que propiciïn l'ad-quisició del màxim nombre de competències. L'aprenentatge així entès ha de servir com a fonament orientador del treball educatiu, els aprenentatges han d'estar relacionats amb les necessitats i interessos de les persones adultes, tenint en compte les seves ex-periències prèvies. Han d’articular projectes educatius que fomentin la interculturalitat, facilitant informació, formació i orientació. L’educació emocional s’ha convertit en una competència imprescindible per construir, des del personal i pro-fessional, el benestar tant individual com social. L’educació de les emocions s’està convertint en un objectiu estratègic de les accions educatives orientades a afavorir un adient desenvolupament evolutiu i socioemocional dels nins i nines, dels joves i adults, de les famílies i de l’escola. Aprendre a viure amb intel·ligència emocional (IE) depèn, en gran mesura, de practicar-lo, l’entrenament i perfeccionament de les habilitats emocionals i socials al llarg de la vida. Per això, els programes d’educació emocional que s'apliquin en els diferents escenaris educatius, han de tenir un marc científic que permeti als formadors respondre a preguntes tan bàsiques com: quines habilitats estem educant i treballant, per què, com sabem que estem millorant i fins on es pot arribar. Els currículums dels ensenyaments formals per persones adultes no poden ser els mateixos que els dis-senys curriculars dels ensenyaments escolars dirigits als nens i adolescents, sinó que han de ser uns currí-culums propis que donin respostes educatives a les necessitats que tenen les persones adultes i les seves comunitats. El disseny d’aquests currículums ha de ser prou obert per donar lloc a la participació. L’oferta de l’educació contínua, des d'una perspectiva global, ha de reunir dos requisits: d'una banda, han de suprimir les exigències formals i administratives relatives al nivell d'instrucció prèviament adquirit, subor-dinant exclusivament la participació en un programa de formació a la capacitat i coneixements previs de les persones adultes per seguir la formació impartida, i per altra banda, el currículum ha d'incorporar sistemes flexibles d'acreditació que permetin reconèixer, en termes d'educació formal, aquells objectius i competènci-es que vénen definits en els currículums oficials i que les persones adultes han pogut adquirir al marge dels ensenyaments convencionals. Allò important no és tant el camí que ha seguit el subjecte, sinó el que ha ad-quirit i après, tal com es demana des d'instàncies internacionals com la UNESCO, la Comissió Europea (1996: 8 i 39) i l’informa Delors.

2.11. L'avaluació en el marc de l'aprenentatge al llarg de la vida. Considerarem: 1. Valoració de la situació actual de l'educació contínua. 2. Consideracions per a un model d'avaluació de continguts i objectius. 3. Els conceptes d'èxit i fracàs escolars a la llum de l'educació contínua. Totes les dades estadístiques assenyalen de manera clara la distància existent entre el discurs bàsic dels documents oficials i la situació real de l'educació contínua. Els models d’avaluació existent són aplicables, en línies generals. No obstant això, el caràcter específic de l'educació contínua obliga a fer algunes consideracions. 1. Amb especial rellevància per a aquells adults que han interromput prematurament els seus estudis en el sistema general, és necessari, al començament de trajecte de l'educació contínua amb una avaluació de di-agnòstic que determini la situació de partida de l'estudiant i el seu domini (o dèficit) dels sabers instrumentals bàsics. 2. Donat el caràcter personal dels fulls de ruta, les avaluacions durant el procés seran sempre modulars, refe-rits a etapes concretes, mòduls o parts separables del projecte formatiu. 3. El caràcter obert i continu del procés d'aprenentatge al llarg de la vida fa que la avaluació hagi d’entendre com un dels eixos fonamentals de l'acte educatiu. Donat el caràcter continuat de l'aprenentatge al llarg de la vida, els conceptes d'èxit i fracàs escolars queden relativitzat. Tenir èxit sempre serà positiu, fracassar sem-pre serà negatiu, però, en cap cas, aquesta positivitat o negativitat tindrà un caràcter definitiu. El fracàs escolar previ és funcionalment negatiu per a l'educació contínua, encara que la seva importància queda relativitzada; l'essència d'aquesta educació consisteix en que sempre es pot aprendre allò no après abans o après malament, és a dir, que sempre hi haurà possibilitats d'èxit.

13131313

SITUACIÓ ACTUAL DE L'EDUCACIÓ DE SITUACIÓ ACTUAL DE L'EDUCACIÓ DE

PERSONES ADULTES A LES ILLES BALEARS.PERSONES ADULTES A LES ILLES BALEARS.

1. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

La Comunitat Autònoma de les Illes Balears va rebre les competències en matèria educativa el gener de 1998 (RD 1876/97 de 12.12.97 BOE 16/01/98). Abans d'aquesta data, el desenvolupament de l'educa-ció en general i en concret de l'educació de persones adultes anava lligada a la resta de l'estat. Els actuals Centres d’Educació de Persones Adultes (CEPA) es van començar a crear a partir de 1984. En el curs 1984/85 es creà el CEPA Balears (actual CEPA Son Canals) amb diverses aules adscrites que a poc a poc es van anar independitzant i transformant en l'actual xarxa de CEPA, aules i altres actu-acions que es detallen més endavant.

2. PARTICULARITATS

L'educació de persones adultes a les Illes Balears es caracteritza particularment per alguns trets que a continuació s'indiquen: * Llei d’adults. Legislativament s'ha d'assenyalar la Llei 4/2006 de 30 de març, d'educació i formació permanents de persones adultes de les Illes Balears (BOIB núm. 50 de 06/04/2006), que no ha estat desenvolupada. * Professorat. Les places de professorat dels centres vénen marcades per la catalogació de places del cos de mestres i adscripció a elles dels funcionaris definitius dels CEPA (BOIB núm. 10 de 22/01/2000), juntament amb la progressiva creació de places definitives de professorat de secundària, tot això amb la intenció d'aten-dre als diferents camps de coneixement de l'Ensenyament Secundari de Persones Adultes (ESPA). Un CEPA "tipus" pot tenir les següents places de professorat funcionari: En la majoria de CEPA a més del professorat funcionari hi ha un altre professorat aportat per corporaci-ons locals o associacions d'alumnes. Si el contracte d'aquest professorat és a temps total forma part del claustre a efectes de funcionament del centre. * Oferta formativa. Com a trets particulars de l'oferta formativa reglada dels centres de les Illes Balears es pot assenyalar: - En les actuacions petites, on la quantitat d'alumnat o de professorat no és suficient per a impartir l'ES-PA, s'ofereix la preparació de la prova lliure de graduat en educació secundària (GES). - En alguns CEPA s'imparteixen cicles formatius de grau mitjà amb una temporalitat ordinària. En altres centres, i degut a les característiques de l'alumnat adult (disposar de poc temps diari per poder assistir al CEPA per càrregues familiars i/o laborals) els cicles s'imparteixen amb una agrupació modular parti-cular: els 2 cursos s’amplien a 4, sempre que sigui aprovat.

3. XARXA DE CENTRES

A les illes existeixen 14 CEPA, cadascun amb seu pròpia, dels que en depenen les aules i actuacions de la seva àrea geogràfica d'influència. Pràcticament, tots els nuclis urbans importants tenen alguna ac-tivitat d'educació de persones adultes.

Professorat de secundària: Matemàtiques 1

Biologia i geologia 1 Geografia i Història 1

Català 1 Anglès 1

Psicopedagogia 1 Total 6

Mestres: Primària 1 o 2

Matemàtiques i ciències naturals 1 Geografia i història 1

Català 1 Anglès 1 Total 6 o 7

14141414

4. OFERTA FORMATIVA REGLADA

- Formació bàsica: Ensenyaments inicials ESPA Preparació de prova lliure GES - Formació professional: Programa de qualificació professional inicial Agrupació modular Cicles formatius de grau mitjà - Batxillerat. - Preparació de proves d'accés: Cicles formatius de grau mitjà Cicles formatius de grau superior Universitat Altres

5. QUANTIFICACIÓ

Inversió: Personal 11.340.000 € Funcionament 329.000 € Convenis 158.000 € TOTAL 11.828.000 €

- Estrangers: Alfabetització Català Castellà Acollida Extensió cultural Català: preparació per a les proves oficials Informàtica - Idiomes estrangers: Anglès Alemany

Centres, aules i altres actuacions Illa CEPA

Aules i altres actuacions

Total d’actuacions

Mallorca 11 43 54

Menorca 2 6 8

Eivissa 1 3 4

Formentera - 1 1

TOTAL 14 53 67

Professorat funcionari Illa Mestres

Professorat de secundària

Total

Mallorca 70 127 54

Menorca 12 21 8

Eivissa 8 8 4

Formentera 1 - 1

TOTAL 91 156 67

Alumnat Illa Total alumnat

Mallorca 9.307

Menorca 3.886

Eivissa 1.021

Formentera 106

TOTAL 14.320

15151515

L'aprenentatge al llarg de la vida inclou totes aquelles accions edu-catives que afavoreixen i potencien el desenvolupament personal, soci-al i professional de les persones. L’augment de l'esperança de vida, del temps disponible i de les possi-bilitats d'oci, l'accessibilitat a la in-formació i a la comunicació afavo-reixen una implicació d'organismes, entitats i agents socials per impul-sar i recolzar les decisions que les persones realitzin al voltant als seus projectes sobre l'aprenentat-ge. T e n i n t p r e s e n t q u e l e s "Conclusions sobre l'aprenentatge d'adults" del Consell de la Unió Eu-ropea recuperen i actualitzen totes les iniciatives que desenvolupa la Comissió, pel que fa a l’educació i la formació de persones adultes, sembla convenient prendre en con-sideració aquest marc de referèn-cia així com les mesures específi-ques en la definició de les actuaci-o n s que e s c on t emp l i n . Per tot això, les propostes i reco-manacions expressades a continua-ció s'adrecen tant al conjunt de les administracions responsables (educatives i laborals), com a la resta de les institucions i organitza-cions que, segons s'ha assenyalat, tenen un paper rellevant en l'edu-cació contínua. En aquest sentit, llancem propostes per al desenvo-lupament d'iniciatives que millorin les possibilitats d'educació i forma-ció al llarg de la vida de les perso-nes adultes, mitjançant la definició de set objectius: 1. Garantir des de l'Administració un accés a l'aprenentatge perma-nent i a l'adquisició de competènci-es i qualificacions bàsiques per a tothom. 2. Impulsar el compromís de totes les administracions públiques i de les organitzacions i agents socials, mitjançant el foment de programes i accions d'educació, formació i

ocupació al llarg de la vida que afavoreixin més cohesió i benestar social. 3. Renovar l’educació contínua mitjançant el desenvolupament de mètodes i contextos d'ensenya-ment-aprenentatge. 4. Revalorar la formació i l'apre-nentatge permanents com a recur-sos estratègics per al desenvolu-pament personal i social. 5. Facilitar l'accés a la informació i a l'orientació sobre les ofertes d'a-prenentatge permanent i les seves possibilitats d'accés. 6. Garantir l'accés universal i per-manent a l'aprenentatge, establint mecanismes per assegurar la qua-litat i l'eficàcia. 7. Incloure l'educació emocional en l'aprenentatge al llarg de la vi-da per a la millor participació per-manen t en l a s o c i e t a t .

PROPOSTES PER A L'ACCIÓ Cada objectiu està en relació amb el desenvolupament d'una sèrie de m e s u r e s i a c t u a c i o n s : 1. L'adquisició de competències i qualificacions bàsiques per a tots es podran garantir mitjançant: 1.1. Actuacions dirigides a incre-mentar la flexibilitat dels ensenya-ments i la seva orientació a la de-manda. - Integració progressiva dels con-textos d'aprenentatge formal per fer-los més oberts i flexibles, pos-sibilitant currículums d'aprenentat-ge individuals. - Dotar de més flexibilitat l'organit-zació dels ensenyaments quant a la seva estructura temporal, mit-jançant l'aplicació d'un enfocament modular dels corresponents currí-culums, de manera que atengui la disponibilitat discontínua i irregular de temps que solen tenir els adults.

- Desenvolupar mecanismes efica-ços de relació entre les empreses i les estructures de la formació pro-fessional reglada i no reglada, de manera que puguin ser ateses de manera àgil les noves necessitats de qualificacions professionals. - Desenvolupar estructures d'actu-alització permanent dels coneixe-ments i competències professio-nals, de manera que sigui accessi-ble, eficaç i de qualitat. - Desenvolupar una àmplia plata-forma virtual a la Xarxa, on s’instal�laria el major nombre pos-sible d'actuacions formatives per facilitar l'accés dels adults a la for-mació cont ínua en l ín ia . 1.2. Actuacions dirigides a millorar l'educació de persones adultes en la seva concepció d'ensenyaments destinades a adquirir, completar o ampliar la formació bàsica de les persones. En el disseny i desenvolupament de l'educació formal de persones adultes cal prioritzar les àrees se-güents: -Adquisició de competències lin-güístiques a nivell mitjà en idioma anglès i, si escau, en altres llen-gües estrangeres. -Aprenentatge de l'idioma espa-nyol i d'altres llengües cooficials, parlat i escrit, per a immigrants. -Adquisició de competències tec-nològiques bàsiques (TIC). -Afavorir la formació bàsica mit-jançant els ensenyaments de nova oportunitat: Adquisició de les titulacions bàsica i postobligatòria (graduat en ESO i títol de batxillerat). Preparació per a l'acreditació de competències professionals i per a obtenir les titulacions correspo-nents. Preparació per a l'accés a etapes educatives reglades postobligatòri-es i superiors.

Propostes de futur.

16161616

Ensenyaments per afavorir la in-s e r c i ó l a b o r a l r à p i d a . Formació per a pares i mares: pro-toco l d 'educac ió fami l ia r . Atenció educativa intercultural i adaptada per a adults amb greus dèficits formatius per causes soci-oculturals o socioeconòmiques di-verses. Desenvolupament de competènci-es emocionals i socials per a joves i adults amb dificultats d'integració social o risc de marginació. 2. Les mesures per a impulsar el compromís de totes les adminis-tracions públiques i de les organit-zacions i agents socials mitjançant el foment de programes i accions d'educació, formació i ocupació al llarg de la vida, que afavoreixin una major cohesió i benestar soci-al podrien ser: 2.1. Estratègies coherents i glo-bals. - Fer un diagnòstic, a nivell estatal i autonòmic, sobre les necessitats de formació dels ciutadans, adap-tades al seu entorn, que permeti establir plans d'acció per a l'apre-n e n t a t g e p e r m a n e n t . -Desenvolupament de polítiques d'educació i formació de persones adultes, tant de les actuacions de les administracions educatives com les que realitzen altres admi-nistracions i la societat civil en ge-neral, sobre la base de models de cooperació i coordinació de l'oferta d'educació formal, informal i no formal. 2.2. Actuacions orientades a crear cultures d'aprenentatge i aprofita-ment de les oportunitats educati-ves. -Desenvolupament de l'esperit em-prenedor com una competència necessària en tots els àmbits de la vida personal i professional, mit-jançant la inclusió de nous contin-guts i metodologies cooperatives en e l s p l a n s d ' e s t ud i s . - Accés generalitzat als sistemes d'educació i formació, la qual cosa suposa construir un entorn d'apre-

nentatge obert i flexible mitjan-çant un sistema d'aprenentatge permanent sòlid i eficient, que res-pongui a les necessitats i deman-des de la societat i permeti millo-rar les competències i qualificaci-ons, implementant plans i progra-mes integrals que prenguin en consideració l'aprenentatge no for-mal i informal, adaptant els requi-sits d'ingrés, progrés i reconeixe-ment dins del sector de formació formal per a la reincorporació al sistema educatiu dels adults que no han completat estudis obligato-ris. - Apropar l'aprenentatge als alum-nes en moments i llocs compati-bles amb els seus altres compro-misos, eliminant barreres socials, geogràfiques, psicològiques i de qualsevol altre tipus, utilitzant les TIC. 3. Per renovar l'educació contínua és important actualitzar els mèto-des i contextualitzar els processos d'ensenyament-aprenentatge mit-j a n ç a n t a c c i o n s c o m : 3.1. Actuacions orientades a facili-tar l'educació formal, no formal i informal al llarg de la vida. - Establir una oferta formativa àm-plia i diversa que integri i articuli definitivament els seus elements reglats i no reglats per superar la fragmentació tradicional entre ac-tivitats. - Ampliació de l'oferta educativa d'ajuntaments, universitats popu-lars, centres de gent gran i associ-acions ciutadanes sense ànim de lucre, de tal manera que cada per-sona pugui dissenyar i desenvolu-par "full de ruta" del seu autoapre-nentatge. - En el disseny de plans d'acció de l'educació contínua s'haurien d'in-cloure els programes d'educació emocional i garantir que s'apliquin en els diferents escenaris educa-tius, tant formals com no formals. 3.2. Actuacions per a impulsar el desenvolupament de l'oferta, l'ús de les TIC.

- Facilitar el desenvolupament de pràctiques innovadores i la seva transferència entre comunitats au-tònomes. És necessari potenciar la innovació metodològica i la forma-ció de professionals, tenint en compte que la universalitat i conti-nuïtat de l'aprenentatge només estarà garantida si es produeix en c o n d i c i o n s d e q u a l i t a t . - Afavorir l'autonomia dels centres per potenciar la seva vinculació al territori a partir d'adequar els per-fils dels professionals, la seva or-ganització, els horaris, calendaris, projectes i modalitats formatives. - La pràctica docent dels professio-nals de l'educació contínua hauria d’orientar-se al voltant de dife-rents estratègies i recursos meto-dològics com l'ensenyament basat en l'experiència, la diversitat, la participació, el sistema modular i e l s i t i n e r a r i s f o rma t i u s . - L'especificitat que demana aquest tipus d'oferta haurà de comportar necessàriament una especialització docent i és essenci-al introduir en els plans formatius del professorat l'ús de les TIC apli-cades a l 'àmbit educatiu. 4. Per ajudar a revalorar la forma-ció i l'aprenentatge permanent com a recursos estratègics per al desenvolupament personal i social és necessari que les actuacions dirigides a facilitar el progrés per-sonal i professional, mitjançant el reconeixement formal dels conei-xements i les competències adqui-rides, fossin: - Implantació urgent i efectiva del sistema de reconeixement de com-petències adquirides per vies no formals o informals. - Establir sistemes de validació i reconeixement de l'educació o a p r e n e n t a t g e s p r e v i s . - Promoure amb el Consell d'Uni-versitats un acord estatal de con-validacions corresponents als di-versos títols de Grau Superior de Formació Professional, de manera que es consolidin passarel�les amb la Universitat, que tinguin validesa homologada en totes les universi-

17171717

tats espanyoles. Fins ara cada ad-ministració autonòmica pacta amb les universitats del seu territori aquest règim de passarel�les. 5. Per facilitar l'accés a la informa-ció i a l'orientació sobre les ofertes d'aprenentatge permanent i les possibilitats d'accés a les mateixes es proposa: 5.1. Actuacions dirigides a millorar el sistema d'informació i orientació. - Impulsar sistemes integrats d'in-formació, orientació i assessora-ment, als quals es pugui accedir també per via informàtica, per tal d'ajudar que cada persona pugui elaborar el seu itinerari formatiu, en connexió amb uns sistemes educa-tius cada vegada més complexos. -Elaboració i manteniment d'una base de coneixement i informació que contingui alguna manera de registre estatal de centres i entitats que desenvolupen educació i for-mació contínues d'adults i de les activitats formatives corresponents, especialment les adaptades a les demandes del mercat laboral. Aquesta base utilitzaria el Sistema Integrat d'Informació i Orientació Professional. La seva elaboració seria responsabilitat d'una estructu-ra específica i permanent adscrita al ministeri responsable de l'educació i la formació. - Producció d'un programari d'orien-tació educativa i professional que prendria com a base el Registre de Centres i Activitats educatives per a adults. Aquesta eina hauria de ser susceptible de ser utilitzada en Xar-xa pels usuaris adults i per les agències responsables de la seva orientació educativa i professional. -Habilitació de les oficines d'infor-mació al ciutadà de les administra-cions autonòmiques i locals, així

com de les empreses i centres de treball i lleure, les organitzacions empresarials i sindicals, ONG, agències d'ocupació, etc. per facili-tar informació i guia de caràcter formatiu i professional a les perso-nes adultes, prenent com a base el programari d'orientació abans es-mentat. - Una major relació de les oficines d'ocupació amb els centres educa-tius de caràcter bidireccional, infor-mant els alumnes sobre la formació ocupacional i fomentant des de les oficines d'ocupació el retorn a la formació acadèmica reglada. 5.2. Actuacions per a la difusió i divulgació social de la cultura de l’aprenentatge. - Desenvolupament de campanyes de publicitat per animar a la pobla-ció adulta (activa o no) a acreditar i validar competències i a comple-tar o ampliar la seva formació, do-nant a conèixer els punts d'infor-mació disponibles al respecte. -Cal crear marcs per a la difusió de bones pràctiques, promovent al mateix temps el seu coneixement i aplicació. -Promoure la col�laboració dels mitjans de comunicació en l'assoli-ment dels objectius de l'educació formal d'adults, reforçant la seva missió de serveis públics d'educa-ció i difusió cultural. 6. Amb l'objectiu de garantir l'accés universal i permanent a l'aprenen-tatge és imprescindible establir me-canismes per assegurar la qualitat i l'eficàcia: 6.1. Actuacions orientades a la re-cerca de l'excel�lència i el benestar social. - Coordinació de tots els agents socials i organitzacions amb les

administracions per garantir la quali-tat de l'oferta i l'eficiència dels recur-sos. - Seguiment i revisió periòdica de les estratègies de formació de les perso-nes adultes, per mantenir la seva pertinència, eficàcia i complementari-etat respecte d’altres estratègies per al desenvolupament personal, social i econòmic. - Avaluació de l'impacte de les políti-ques d'educació i formació de les persones adultes. 6.2. Actuacions dirigides a millorar els mecanismes de finançament de la formació al llarg de la vida. - Promoure una aproximació de tots e l s s e c t o r s i m p l i c a t s (administracions, agents socials i al-tres components de la societat civil) per concebre un sistema de finança-ment just, efectiu i sostenible. - Assajar nous procediments de fi-nançament d'acord amb l'enfoca-ment de la formació al llarg de la vida. 7. La inclusió de l'educació emocio-nal en l'aprenentatge al llarg de la vida podrà facilitar-se mitjançant: - Integrar l'educació emocional en els currículums, com a factor essen-cial en el procés d'aprenentatge i de f o rm a c i ó d e l a p e r s o n a . - Promoure processos d'aprenentat-ge que vinculin pensament, emoció i acció per impulsar la maduresa per-sonal i la relació positiva amb els al tres i amb la realitat. - Fomentar en l'àmbit acadèmic, pro-fessional i social, l'atenció i l'interès per conèixer i educar les nostres emocions i sentiments amb in-tel�ligència, com a forma de conque-rir el benestar personal i social.

18181818

Experiències

Centro de Educación Permanente de Adultos Santa Maria de Caranza, de Ferrol (Galícia)

Aquesta experiència és producte de la col·laboració entre les entitats que organitzaren i desenvoluparen els últims set cursos (del 2001/02 ençà) els programes d’iniciació professional (PIP), que foren EPA Ferrol, IES Canido, IES Catabois, IES Ferrol Vello i l’Ajuntament de Ferrol, participant totes elles en un projecte únic i comú. Els PIP són programes amb la finalitat immediata de garantir una formació bàsica i professional que faci el possible per millorar el desenvolupament integral dels participants: alumnat, famílies, professorat, tècnics, empresaris... és a dir la societat en general. Integren aspectes formatius de caràcter ocupacional perquè l’alumnat visqui l’experiència formativa com una situació de capacitació diferent del seu context d’escolaritat habitual. Això fa que es transcendeixi l’àmbit educatiu i que aquests pro-grames siguin oberts a la participació d’altres administracions i institucions públiques o personals. En els set cursos que s’han desenvolupat aquests programes i prenent de base les dades de l’observatori ocupacional, s’optà per triar perfils professionals adients amb la demanda del marcat laboral de Ferrolterra com eren: ajudant de pas-tisseria, depenent de comerç, operari de carnisseria/cansaladeria, ajudant de serveis de restaurant i bar, operari de man-teniment bàsic d’edificis, operari de llanterneria, operari de soldadura i operari de carrosseria i pintura de cotxes. Per motius d’organització, cada perfil va ser situat en un centre educatiu tot i que, com ha quedat expressat, es tractava d’una proposta conjunta motiu pel qual el procés és seguit pels quatre coordinadors mitjançant el contacte continuat i reunions periòdiques. Davant la mancança de regulació administrativa que és perceptible en tot allò relacional amb programes de garantia so-cial, ens hem vist en la necessitat d’elaborar una sèrie de materials per poder dur a terme el programa de la forma que nosaltres preteníem.

Instituto de Educación Secundaria Campo de San Alberto, de Noia (Galícia)

El curs 2000/01, l’antic centre EPA de Noia i tots els seus ensenyaments (alfabetització, graduat escolar i programes de garan-

tia social) van ser integrats en l’IES Campo de San Alberto. Aquell curs no hi hagué alumnat matriculat en el nivell II. Actual-

ment, en el centre estan funcionant un grup de nivell I, dos de nivell II i els quatre mòduls corresponents a ensenyaments ESA.

L’experiència surt després d’iniciar una campanya per a la captació d’alumnat el curs 2004/05. Arrel d’això, podem dir que

fins aquell moment hi hagué quatre fases:

1. La creació del grup de treball per a l’elaboració de materials didàctics per al nivell II d’EA.

2. La constitució del seminari permanent “Elaboració de materials interdisciplinars per al nivell II d’EPA”.

3. La participació en el primer projecte europeu Grundtvig: “Building Bridges. Internet based information exchange plat-

forms as an alternativa tool to learn together across Europe”.

4. La participació, coma centre coordinador, en un segon projecte Grundtvig: “OK, Keep learning”.

Les nostres primeres passes en l’elaboració dels materials didàctics les vam fer en dues direccions:

- Integrant l’ús diari de la premsa com a recurs per a implementar els continguts del currículum (conceptuals, procedimentals i

actitudinals).

- Paral·lelament, introduint en la feina quotidiana l’ús de les noves tecnologies centrant-nos en Internet com a recurs comple-

mentari per a aconseguir informació i realitzar tasques cooperatives.

D’aquesta manera aproparem el nostre alumnat al seu entorn real, a la societat del segle XXI, Des dels tres àmbits del conei-

xement en què estan dividits aquests ensenyaments (comunicació, tecnològic-matemàtic i socio-cultural) els vam proporcio-

nar una visió multidisciplinar de tots aquells esdeveniments que recollien en les seves pàgines els mitjans de comunicació, en

cadascuna de les seves seccions, i els vam proporcionar una eina fonamental per a l’autoaprenentatge: l’ús d’Internet.

Aquesta seria la llavor d’un seminari permanent de treball: “Elaboració de materials interdisciplinars per al nivell II d’EPA

(2006/07)” i d’una experiència més ambiciosa encara que ens duria a participar en dos projectes europeus Grundtvig.

La quarta fase s’està desenvolupant en el nostre segon projecte Grundtvig “Ways of attracting adults to keep learning” (2008-

2010) del qual som el centre coordinador de set grups molt diversos de Varna (Bulgària), Tallin (Estònia), Volos (Grècia),

Nàpols (Itàlia), Druskininkai (Lituània) i Ostrava (Txèquia). En aquesta projecte la pràctica totalitat de les competències bàsi-

ques han tingut i tenen un paper preferent:

1.Comunicació en llengua materna.

2.Comunicació en llengua estrangera.

3.Competència matemàtica i estratègies bàsiques en ciència i tecnologia.

4.Competència digital no sols en l’ús d’Internet per a obtenir informació, sinó en l’aprenentatge de diversos programes infor-

màtics i en l’ús de càmeres fotogràfiques digitals.

5.Aprendre a aprendre.

6.Estratègies de comunicació interpersonal, tant de forma presencial i en llurs llengües habituals, com mitjançant correus elec-

trònics amb persones que participen en els diversos projectes europeus.

7.Diàleg intercultural i competències socials i cíviques.

19191919

Formació de l’arquitectura cognitivo-emocional (ACE) en el professorat.

Una experiència online. (Canàries)

Es tracta d’una experiència de formació contínua online, engegada des de l’Instituto Tafor Psicotecnia, amb la col·laboració del Departamento de Psicologia Evolutiva i de la Educación de la Universidad de La Laguna, en sis anys, amb uns 500 professors a Canàries i els tres darrers també al País Basc. Es tracta d’una experiència de for-mació contínua de “rabiosa actualitat” per un doble motiu: per fer-se mitjançant Internet i per abordar un tema nuclear, actualment valorat, com és la dimensió cognitiva-emocional en la qualitat de vida i en l’eficàcia acadèmica.

-L’experiència online. La formació online mitjançant Internet, acompanyada de la riquesa psicoinstruccional de l’e-learning ha estat valorada pel professorat participant per tractar-se d’un aprenentatge personalitzat, experiencial, motivador i reflexiu. A tot això s’hi afegeix la flexibilitat de l’aprenentatge (lloc, temps o ritme personal); la concreció dels objectius establerts mitjançant el desenvolupament d’activitats en el decurs del procés i de l’avaluació en línia de cada unitat; el suport tutorial personal i l’aprenentatge coope-ratiu en els fòrums; aspectes que en conjunt difícilment pot garantir l’ensenyament presencial.

-La formació socio-emocional. És valorada de manera triple: A)Per ser un objectiu fonamental de l’educació. B)Per ser la dimensió cognitiva-emocional un poderós mitjà per a un ensenyament de qualitat i la millo-ra del rendiment. C)Per servir d’ajut i enriquiment personal per al mateix professor.

-La fonamentació ACE. Els diferents cursos es basen en el model arquitectura-cognitiva-emocional (ACE), que es considera la construcció de la personalitat en la interacció de l’univers intern amb l’univers extern, re-lacionant-se la conducta mitjançant cinc components fonamentals: emocions habituals, motlles mentals, situacions crítiques, nuclis implicatius i sensibles (NIS) i els projectes.

-La vessant del professor i de l’ensenyament. D’aquesta manera, la consciència del professor respecte dels motlles mentals i els NIS, per exemple, facilita la pròpia tasca, entén millor l’alumnat, s’autoperfecciona i atorga més sentit a la seva pròpia feina.

-La vessant de l’alumne i l’aprenentatge. El professor o professora té d’aquesta manera altres alternatives més pràctiques per desbloquejar les traves cognitivo-emocionals de l’alumnat i millorar el seu rendiment.

-Explicitació dels cursos. Aquest enfocament teòric i d’investigació ha donat lloc a diferents cursos online, dirigits al professorat, amb un sistema molt interactiu, constructivista i experiencial com la qualificació en millora de l’eficiència, l’autocompetència emocional i la qualificació en competències socials.

-La valoració de l’experiència. La valoració en percentatge acumulat ha estat molt alta i alta, essent del 97,5% en els cursos en general, el 99,2% en continguts i metodologia, el 98,3% respecte dels aspectes tècnics i de disseny, el 94% en l’acció tutorial, el 96% en la utilitat professional dels continguts i el 97% en la dis-posició a repetir un altre curs semblant.

-Expansió de l’experiència. Els deu anys d’experiència en la comunitat canària fa tres anys que arribaren tam-bé al País Basc, per la qual cosa s’ha duplicat la matrícula l’últim curs.

-Les demandes des de l’experiència i perspectives futures. La demanda conseqüent després d’aquests anys d’elevada valoració de l’experiència és la de completar-la amb la realització de tallers presencials d’entrenament en el treball amb l’alumnat en classe.

Aula Mentor. Subdirección General de Aprendizaje a lo largo de la Vida. Ministerio de Educación.

Aula Mentor és un sistema de formació del Ministerio de Educación mitjançant Internet. En ell hi col·laboren institu-cions públiques i entitats privades juntament amb nombrosos professionals estretament coordinats. Ministerio de Educación, comunitats i ciutats autònomes, ajuntaments i mancomunitats, administradors d’aules, tutors, autors i coordinadors fan feina amb una finalitat comú: atendre les necessitats de formació dels alumnes que configuren l’eix fonamental i prioritari de l’Aula Mentor. En un context de mobilitat professional i de canvis continuats, el desenvolupament o perfeccionament de les nos-tres competències s’ha convertit en una necessitat, per això mateix Aula Mentor acompanya els alumnes en els seus projectes de formació al llarg de la seva vida. Aula Mentor ofereix cursos de qualitat i de gran varietat temàtica, relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació, idiomes, cultura general, activitats socio-comunitàries, formació per a l’ocupació, empreses, etc. no sols a Espanya sinó també a Iberoamèrica. En evolució constant, Aula Mentor vol oferir una formació per a tothom, siguin allà on sigui.

20202020

La pissarra digital com a eina educativa. CEPA Francisco Largo Caballero. Talavera de la Reina (Castella-La Manxa)

Des d’aquest centre hem impulsat la utilització de la pissarra digital interactiva (PDI) a l’aula, posant en funcionament un grup de treball que ajudàs els professors interessats en adaptar-se a aquesta eina edu-cativa. A banda d’aprendre a utilitzar la PDI, el grup ha ajudat els docents a millorar les destreses informàtiques i ha servit per compartir les experiències aplicades a l’aula. La utilització d’aquesta eina a l’aula ha resultat molt motivadora per als alumnes adults, ja que permet incorporar-hi activitats més realistes, familiaritzar l’alumnat amb la informàtica i afavoreix el seguiment de les classes. Resulta especialment útil als alumnes de necessitats educatives especials perquè les clas-ses esdevenen menys abstractes.

Proyecto @vanza. Educació i formació mitjançant Internet. (Extremadura)

La Junta de Extremadura considera l’alfabetització digital i la integració de les TIC en tots els processos de la vida soci-al, cultural, política i, naturalment, educativa de la nostra regió, un tema prioritari, esdevenint un dels objectius estratè-gics de l’executiu extremeny. Per això, la Consejeria de Educación ha desenvolupat en els darrers anys una sèrie de plans i programes per afavorir la integració efectiva de la societat del coneixement en les nostres aules, així com la do-tació d’ordinadors en els centres, reduint la ràtio d’equips informàtics per alumne en tots els centres educatius i el des-envolupament de nombrosos i reconeguts materials curriculars interactius. En aquest context, el Proyecto @vanza esdevé el model extremeny d’educació a distància, intentant d’aquesta manera respondre a les necessitats de molts ciutadans i ciutadanes, que tenen la necessitat de continuar aprenent per al seu desenvolupament personal i/o professional, i no disposen de temps o el seu lloc de residència no els permet assistir a classe en la modalitat d’ensenyament presencial. Per això, en el Consejo de Gobierno extraordinari celebrat el 28 de febrer de 2005 a Hervás (Càceres), la Consejeria de Educación proposà l’aprovació del Proyecto @vanza, iniciativa de la Dirección General de Formación Profesional y Aprendizaje Permanente, cofinançat pel Fons Social Europeu que es fonamenta en la modalitat d’aprenentatge, mitjançant Internet, dirigit a les persones adultes i que vol servir de punt de partida per configurar el model extremeny d’educació a distància. El Proyecto @vanza (http://avanza.educarex.es) s’emmarca dins els objectius de revitalitzar l’Agenda de Lisboa, refe-rent a l’aprenentatge al llarg de tota la vida mitjançant l’impuls de les TIC, en la millora de l’aprenentatge, en la capacita-ció de les persones per a adquirir noves habilitats i competències i crear una societat més oberta evitant exclusions. El projecte ha anat creixent d’ençà que s’implantà el curs 2005/06 i actualment s’ofereixen cinc cicles formatius de For-mació Professional, ESO per a persones adultes (ESPA) completa i el batxillerat a distància, amb un total de 1.048 per-sones i 4.753 matrícules. Aquesta determinació de continuar diversificant la resposta educativa mitjançant aquesta mo-dalitat, respon tant al creixent interès demostrat pels centres educatius extremenys com a la planificació de la pròpia Consejeria, que vol donar una resposta educativa que estigui d’acord amb les necessitats i interessos de les persones adultes, i amb les pròpies peticions del mercat laboral i les obligacions imposades per la societat actual. La integració de les TIC en l’educació contínua dirigida a persones adultes, ha suposat establir tres línies de treball pa-ral·leles: la millora de les infraestructures i equipaments tecnològics de tots els centres educatius dependents de la Con-sejeria de Educación; la formació del professorat, necessària per a implementar programes innovadors i l’elaboració de materials educatius adaptats a la realitat social i educativa i a la nova normativa vigent a Extremadura.

L’Institut Obert de Catalunya (IOC): un instrument per a la formació al llarg de la vida. (Catalunya)L’Institut Obert de Catalunya (IOC): un instrument per a la formació al llarg de la vida. (Catalunya)L’Institut Obert de Catalunya (IOC): un instrument per a la formació al llarg de la vida. (Catalunya)L’Institut Obert de Catalunya (IOC): un instrument per a la formació al llarg de la vida. (Catalunya)

L’experiència que es presenta tracta de l’engegament i desenvolupament d’un projecte de formació e-learning

en l’educació secundària, el batxillerat, la formació professional i altres ensenyaments.

L’IOC neix coma resultat de la confluència de diverses formacions a distància que ja existien i que són reorga-

nitzades en una nova institució educativa que les integra i transforma amb una nova orientació.

Els objectius fonamentals de l’IOC estan relacionats directament amb les finalitats que es proposa el Departa-

ment d’Educació. Entre ells és convenient esmentar l’impuls i l’extensió de l’educació perquè a ella hi puguin

tenir accés més persones, superant les barreres de la distància i de temps, facilitant la formació al llarg de la

vida.

El model educatiu que s’està desenvolupant se centre en l’estudiant, facilitant-li, amb una estructura flexible i

adaptable, que pugui progressar en la seva formació al seu propi ritme i amb atenció personalitzada.

La metodologia de treball en l’ensenyament u l’aprenentatge es fonamenten en l’ús de les tecnologies de la

informació i la comunicació, així com en materials didàctics adaptats.

L’observació i el seguiment de l’experiència els tres curs que duu en funcionament, demostren que es tracta d’

un projecte en creixement i permet pensar que s’estan oferint noves oportunitats educatives a persones amb

necessitats de formació que fins ara estaven poc ateses.

21212121

Fundación Peñascal. (País Basc)

1. La Fundación Peñascal es constituí el 1993, recollint l’experiència de treball del Taller-Escuela Peñas-cal i Federación Hezilan de Servicios Sociales, del 1986 ençà, amb la finalitat d’afavorir la integració personal i social d’infants, adolescents i joves inadaptats, afavorint la seva integració educativa i labo-ral, realitzant accions dirigides especialment al foment de l’autoocupació i d’empreses d’economia so-cial. Projectes que treballam:

-Programes complementaris d’escolarització -Programes d’iniciació professional -Mòduls de cicle formatiu de grau mitjà -EPA per als nostres alumnes en els distints cursos -Cursos d’aprofundiment, formació ocupacional i reciclatge professional -Programes d’ocupació i formació -Creació i posada en pràctica d’iniciatives empresarials.

2. Joves amb risc d’exclusió social per fracàs escolar. L’itinerari formatiu que oferim en la Fundación Peñascal parteix de la realitat que viu el col·lectiu d’alumnes amb què treballam, així com de l’objectiu de tractar d’arribar al més alt dels nivells educa-tius possibles per a aquelles persones que ja han fracassat en l’escolaritat obligatòria.

-Tenen dificultats per a adaptar-se als objectius del seu nivell d’edat per les grans mancances que arrosseguen d’una escolaritat molt irregular.

-Presenten diferents situacions de partida, característiques i ritmes d’aprenentatge distints, i diver-sitat de motivacions i necessitats, amb baixa autoestima i baixa eficàcia pròpia per a fer front a qualsevol tasca que estigui relacionada amb l’escola.

-Solen tenir una vinculació negativa amb el centre educatiu, motivada per constants conflictes cur-riculars i disciplinaris i les corresponents actuacions que impliquen, en alguns casos, l’expulsió del centre.

-No disposen del reforç que afavoreix la implicació de les famílies en el seu procés formatiu. 3. Inserció socio-professional. Per poder aconseguir una inserció tal i com nosaltres l’entenem, oferim un itinerari formatiu fonamentat en els següents principis pedagògics.

Pedagogia basada en el model de competència Individualització curricular i ensenyament individualitzat Dinàmica de grup socialitzadora i potenciadora de les relacions interpersonals. Organització de l’atenció al voltant d’un eix (professional), Globalització i interdisciplinarietat. PIA. Actiu significatiu i útil Autoritat que faci possible processos de creixement Pedagogia fonamentada en la presa de decisions Domini de la paraula Ruptura amb el model organitzatiu de l’escola Avaluació com a mitjà de millora formativa

4. Itineraris formatius. Així, doncs, amb aquest col·lectiu i aquesta manera de treballar, tractam d’aconseguir l’objectiu d’intentar arribar al més alt dels nivells educatius possibles per a aquelles persones que ja han fracassat en la seva escolaritat obligatòria. Per això oferim itineraris formatius que entenem com a trajectòries personals dels joves, en base a decisions que van prenent en el decurs de la seva escolarització.

22222222

Ple extraordinari de dia 17 de juny de 2009.

Escola Superior de Disseny i de Conservació i Restauració de

Béns Culturals es dugué a terme el Ple

Conselleres i consellers del CEIB assistents

al Ple.

Es reuní en sessió extraordinària a l’Escola Superior de Disseny i de Conservació i Restau-

ració de Béns Culturals, el Ple del Consell Escolar de les Illes Balears.

En el decurs de la reunió es va aprovar, per unanimitat, l’Informe 5/2009 sobre l’Informe 5/2009 sobre l’Informe 5/2009 sobre l’Informe 5/2009 sobre

l’avantprojecte d’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura pel qual s’estableix el currícu-l’avantprojecte d’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura pel qual s’estableix el currícu-l’avantprojecte d’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura pel qual s’estableix el currícu-l’avantprojecte d’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura pel qual s’estableix el currícu-

lum de l’Educació Secundària per a Persones Adultes lum de l’Educació Secundària per a Persones Adultes lum de l’Educació Secundària per a Persones Adultes lum de l’Educació Secundària per a Persones Adultes que condueix a l’obtenció del títol de

graduat en educació secundària obligatòria a les Illes Balears.

El director de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar,l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar,l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar,l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, presentà al Ple l’avançament

de dades de l’estudi sobre indicadors de la convivència escolar a ESO a les Illes Balearsl’estudi sobre indicadors de la convivència escolar a ESO a les Illes Balearsl’estudi sobre indicadors de la convivència escolar a ESO a les Illes Balearsl’estudi sobre indicadors de la convivència escolar a ESO a les Illes Balears.

Sr. Alfonso Rodríguez durant la presentació de

l’avançament de dades sobre l’estudi sobre la conviviència

escolar a ESO

Sr. Francesc Arbona durant la presentación

de l’Informe 5/2009

I n f o r m a c i o n s del C E I B

23232323

Consell Escolar de les Illes BalearsConsell Escolar de les Illes BalearsConsell Escolar de les Illes BalearsConsell Escolar de les Illes Balears

C/ Cecili Metel, 11, esc B, 1º D 07003 Palma

Telf. 971 715456 - 971 715870

Fax: 971715761

E-mail: ceib.caib@gmail.com http://ceib.caib.es