eixample 56

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

Celebració pàg 10L’Esquerra de l’Eixamplediu adéu a la seva FestaMajor d’enguany

Fort Pienc pàg 12Els veïns i l’oposició volen que es desallotgi l’edifici Transformadors

Comerç pàg 16Arriba una nova Mostra deComerç de Sagrada Família

Esports pàg 20Premi internacional per a la Marató i la Mitja Marató

L’Ajuntament atura la reformadels extrems del Paral·lel

El consistori vol consensuar amb veïns i entitats la remodelació i ja s’hi va reunir el passat 16 de setembre pàg 10

Vicenç Gasca pàg 18“Hem d’aconseguirtenir un diàleg francamb el nou govern”

Entrevista a Ada ColauAlcaldessa de Barcelonapàgs 8 i 9

“He estat ingènua amb l’oposició:

hi ha qui es dedica a bloquejar el govern”

Agustí Colom pàg 14“Amb la data del 2017 dela Model hi va haver mésgesticulació que altra cosa”

barcelona 15/10/2015 · Núm.56 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals liniaeixample.cat

líniaeixample

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniaeixample.cat 15 octubre 2015

3 | líniaeixample.cat15 octubre 2015

A Barcelona també va guanyarl’independentisme. Aquesta ésla primera conclusió que espot extreure dels resultats deles eleccions al Parlament, enclau plebiscitària, del passat27 de setembre.

També és cert, i així cal apun-tar-ho abans de desglossar les da-des, que l’independentisme, igualque ha passat al país, no ha acon-seguit superar el llindar del 50%dels vots. De fet, els resultats, enpercentatge de vots, són pràcti-cament idèntics als d’arreu delpaís: 47,24% de vots indepen-dentistes a Barcelona (77,06% departicipació) i 47,74% a Cata-lunya (77,44% de participació).

Donant un cop d’ull al mapaelectoral barceloní post 27S, hi hadiversos factors que cal destacar.El primer és que Junts pel Sí vaser la formació més votada en 9dels 10 districtes i en 58 dels 73barris. On no va guanyar Juntspel Sí ho va fer, a tot arreu, Ciu-tadans, tant al districte restant(Nou Barris) com als 15 barris (8d’aquests 15 són a Nou Barris).

L’EIXAMPLE I GRÀCIALa ciutat té dos grans feus inde-pendentistes: Gràcia i l’Eixample.Aquests són els dos únics dis-trictes on Junts pel Sí i la CUPvan superar el 50% dels vots. Enel cas de Gràcia -l’únic districteon Junts pel Sí i la CUP ocupenla primera i segona posició- la xi-fra es va enfilar fins al 60,68%,mentre que a l’Eixample va serdel 55,29% [veure notícia ad-

junta]. L’independentisme tam-bé va estar molt a prop de supe-rar la barrera del 50% a SarriàSant-Gervasi i a les Corts.

Pel que fa a Junts pel Sí, on varebre més suports va ser als barrisde Vallvidrera, el Tibidabo i lesPlanes, on la llista de Raül Ro-meva va aconseguir un 49,2%dels sufragis, mentre que els seuspitjors resultats es van produir en8 dels 13 barris de Nou Barris.

CIUTADANSL’altre gran vencedor de la nit vaser Ciutadans. La formació taronjava fomentar els seus bons resul-tats a la Marina del Prat Vermelldel districte de Sants-Montjuïc (onva treure els millors resultatsamb un 28,7% dels vots), a Pe-dralbes, a les Tres Torres, a la Tri-nitat Vella, Baró de Viver i a vuitbarris del districte de Nou Barris.

Anàlisi

Victòria independentista» Junts pel Sí i la CUP obtenen el 47,24% de suport a la ciutat, només mig punt menys que a la resta del país» La candidatura liderada per Romeva s’imposa en 58 dels 73 barris, mentre que C’s ho fa als 15 restants

EIXAMPLE4Les eleccions del27S van tornar a confirmarque l’Eixample és, després deGràcia, el districte més inde-pendentista de la ciutat.

Junts pel Sí (44,73%) i laCUP (10,51%) van aconseguirsumar el 55,29% dels vots, vuitpunts per sobre la mitjana de laciutat. Els resultats de la CUPvan permetre que la formacióindependentista fos el tercerpartit més votat del districte,després de Ciutadans, que vaaconseguir el 15,02% dels vots.Fent un cop d’ull als barris, espot observar com la distribuciódel vot independentista va ser

molt homogènia entre els sisbarris del districte. Va ser a laDreta de l’Eixample on la sumade Junts pel Sí i la CUP va sermés alta (56,8%), mentre quedel Fort Pienc es pot dir que ésel barri menys independentis-ta del districte, ja que la sumadels dos partits del Sí es va que-dar en el 52,9%.

Pel que fa a la resta de for-macions, el PSC va quedar enquart lloc, amb un 8,74% delsvots; el PP va ser el cinquèpartit més votat amb el 8,16%de suport; Catalunya sí que esPot, la sisena formació (8,11%)i Unió la setena (3,50%).

El Sí aconsegueix uns gransresultats al districte

Junts pel Sí va guanyar a 58 dels 73 barris de la ciutat. Infografia: Albert M. Castillo i Sampedro

Albert RibasBARCELONA

| 4Opiniólíniaeixample.cat 15 octubre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaeixample.cat

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Dipòsit legal: B 43220-2010

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

A uns dies de commemorar els 75anys de l’afusellament de LluísCompanys, abans caldria retrehomenatge a Francesc Ferrer iGuàrdia, un republicà de pedrapicada que fundà l’Escola Mo-derna que subvertia el modeld’ensenyament de l’època, amb lacoeducació de nens i nenes, ambun ensenyament laic que fomen-tava el pensament lliure i el des-envolupament integral dels in-fants. Exiliat diverses vegades,pels convulsos fets polítics de l’è-poca, en tornar va ser acusat deser l’instigador dels fets anticleri-cals de la Setmana Tràgica, i sofríun procés sense les més mínimesgaranties per poder defensar-se.Durant la paròdia de judici, el ca-pità defensor Francesc Galceran iFerrer denuncià davant del tribu-nal les irregularitats (us recordaalguna cosa?).

Declarat culpable per un tri-bunal militar (us sona la mú-sica?), el matí del 13 d’octubre de1909 va ser afusellat al fossat desanta Amàlia del castell de Mont-juïc (és una coincidència?). Pas-sat el temps, es demostrà queFerrer i Guàrdia no va tenir res aveure amb els desgraciats fets dela Setmana Tràgica. L’any 1990,l’ajuntament de Barcelona aixecàun monòlit amb la inscripció“Barcelona repara amb aquestmonument molts anys d’oblit id’ignorància d’un home que vamorir per defensar la justícia so-cial, la fraternitat i la tolerància”.Els catalans hem de servar en lanostra memòria els nostres màr-tirs i reivindicar-los davant de lesforces espanyolistes que els volenignorar. Honor i glòria a Fran-cesc Ferrer i Guàrdia i Lluís Com-panys i Jover!

4Ferrer i Guàrdiaper Jordi Lleal

#Memòria#TotsSom9N #Recuperació?

4El Déu de la no creient Raholaper Oriol Domingo

La Junta Electoral Central ja deuestar pensant en un espai com-pensatori a TVE. El 12 d'octubrees va preparar amb el desple-gament mediàtic de cada any, iamb tota una parafernàlia debanderes i canons que segur quetenen un caràcter informatiuperò que aquesta vegada, a di-ferència del que va passar ambla Via Lliure, no deurà neguite-jar aquells que vetllen per l'e-quanimitat d'una campanyaelectoral. I això que ja s'hanconvocat les del 20 de desem-bre. Però ja sabem que els de laJunta tenen velocitats diversesper recórrer interferències, itan aviat corren com fan tard.Ho vam veure el 27-S quan vandictaminar que la unionista So-cietat Civil Catalana no podia fercampanya com ho van fer, i hovam veure amb el tracte delvot exterior o quan fan retirar es-telades. La Junta Electoral Cen-tral deu tenir un software tipusVolkswagen que fa que segonsquè no ho detecta. La cabra dela legió ha tingut més minuts detele i reforçat els senyals identi-taris ancestrals, i per contra l'a-se català i fins i tot la cabra his-pànica dels Ports segurament nogaudiran d'un ressò proporcio-

nal. Tots els partits que no vananar a la Castellana, que novan participar de la marxa o novan saludar marcialment la ban-dera espanyola tindran uns mi-nuts de televisió compensatòria?Hi haurà desgreuge abans de leseleccions?

Mentre ho esperem asse-guts, hem pogut contemplarcom n'és de capriciosa la des-memòria històrica. El passat 6d'octubre, dia en què Neus Ca-talà, supervivent als camps d'ex-termini nazi, feia 100 anys,Bertín Osborne entrevistava lanéta del dictador a la televisiópública espanyola. Donar laimatge afable d'un avi que va ge-nerar morts a balquena, i obli-dar l'efecte del feixisme i assi-milats. Amortir l'estampa del'horror entre sofàs i coixinscom si els deguéssim algunacosa, mentre cunetes i fosses es-peren revisió i disculpa institu-cional. Hi haurà un espai com-pensatori a l'estampa televisivadels Franco? Deu ser això el na-cionalisme banal, el que bana-litza el seu propi horror i forçacompensacions.

Article publicat a El Punt Avui

per Xavier Graset

Pilar Rahola, que públicamentconfessa la seva condició perso-nal de no-creient, té un concep-te de Déu. Ho explica en co-mentar la seva trobada ambKrzysztof Charamsa, el sacerdotpolac del Vaticà que ha revelatque és homosexual i que conviuamb la seva parella sentimental,el català Eduard Planas.

Una qüestió d’aquest afermolt significativa està sobre lataula. És la de fins a quin punt l’a-parell doctrinal de la jerarquiaeclesiàstica catòlica s’adequa oestà allunyada del missatge evan-gèlic i de la concepció que Jesústé de Déu.Escoltats i llegits el quediuen i escriuen Charamsa i Ra-hola és legítim i coherent arribara una conclusió. La concepció deDéu que tenen el creient i ho-mosexual Charamsa i la no-cre-ient i heterosexual Rahola és co-incident.

Rahola escriu: “Des de laperspectiva del creient (i fins i totdel no-creient, perquè incideix di-rectament en la salut moral de lasocietat), ¿És imaginable unaidea de Déu confrontada amb lasexualitat, el plaer i l’amor? És a

dir, si Déu existeix, ¿De qui ésmés a prop?, ¿De qui estima i es-tima un altre ésser humà?, ¿O dequi prohibeix segons quin tipusd’amor, empresonat en el preju-dici i la inflexibilitat? ¿Més aprop d’estimar o de prohibir?¿No és Jesús la metàfora uni-versal de l’amor? ¿I qui està méspreparat per difondre el seu mis-satge?, ¿Qui sap estimar, o qui lidiu al proïsme que la seva ma-nera d’estimar és indecent? Per-sonalment, des de la condició deno-creient, enamorada de la llumde molts creients, monsenyorCharamsa m’acosta a Déu”.

Molts cristians sintonitzenamb el plantejament teòric iexistencial sobre Déu i la condi-ció humana del creient Cha-ramsa i de la no-creient Rahola,i se senten molt lluny dels car-denals Cañizares, Rouco i d'altrespersonatges similars. Una pre-cisió. Un cristià pot ser conscientque és un mal cristià i, alhora, de-sitjar convertir-se en un boncristià. Una persona cada vega-da més lliure, més solidària,més humana, més orant, mésprofundament esperançada.

@JoanFMassot: La Unió Europea preveuque el 2015 el deute de l'Estat espanyol su-perarà el 100% del PIB i l'atur el 25%. I Ra-joy insistint que "tot va bé".

@JordiLon: El 15 d'octubre de 1940 es vaestrenar 'El gran dictador' als EEUU. Elmateix dia, el feixisme assassinava LluísCompanys.

4Compensar

@pilarcarracelas: Cap als jutjats a con-templar tot un espectacle: una conselleratractada com una delinqüent per facilitarvotar quelcom que un Estat no vol.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | líniaeixample.cat15 octubre 2015

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]íniaeixample.cat 15 octubre 2015

@maiolsanauja: El meu condol i respecteenvers en Jordi Miralles, qui plegant com adiputat va agafar la porta giratòria pertornar a fer de carter.

@eduardvoltas: Avui estem reaprenent laimportància del segon cercle de complici-tats. Hi ha qui voldria Colau amb l'unio-nisme. Jo la vull ben a prop nostre.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Fa uns dies un sabotatge va paralitzar l'A-VE Madrid-Barcelona. Va ser la policia quiaixí ho va anomenar. Clar i rotund: sabo-tatge. Ara només falta saber qui el va per-petrar però són pocs els dubtes, oi? Hi haalgú interessat a sabotejar la indepen-dència catalana, el procés català, tot allòcatalà. I no fa falta indagar gaire per saberqui i calibrar els recursos dels quals se'n dis-posa, que són ingents, doncs són els de tots,inclosos els dels mateixos catalans. Els sa-botejadors tradicionals de l'Estat espany-ol són especialistes en esmicolar els seusadversaris amb els recursos de les seves víc-times.

Segons 'El País', verdader 'Alcázar' d'a-quest nou i ridícul Moviment Nacionalcompost d'exrojos xacrosos i penedits, elsplans econòmics de la Generalitat "alar-men l'empresariat", ens mitològic tanevanescent com "els mercats". Quanaquest empresariat demana acomiada-ment lliure, eliminar el salari base, supri-mir les cotitzacions, acabar amb les va-cances pagades o que els treballadorsacomiadats retornin els salaris cobrats, elsseus servidors, els intel·lectuals orgànicsdel capital i El Escorial, no alcen la veu perdamunt del nivell de la seva covardia. Alcap i a la fi, es tracta del que pugui caurea Catalunya si els catalans s'obstinen a serlliures i trencar l'atziac destí d'Espanya: in-correran en les ires dels empresaris, els me-cenes d'aquests "plumillas "complaents!

La consigna a Madrid és diàfana: caltrencar l'espinada a Catalunya, trencar laresistència dels catalans. Què s'han cre-gut aquests? Que hom es pot alliberar dela pesada i estúpida càrrega del naciona-lisme espanyol dels parracs i la fanfarro-neria? La consigna d'esporuguir, espan-tar, amenaçar, insultar, i arribat al cas, sa-botejar o alguna cosa pitjor circula per lesseus dels partits, les tertúlies audiovisu-als plenes d'esbirros, les redaccions de lapremsa falangista, les fundacions, les sa-gristies, les dependències administrativesd'un govern tant buit de dignitat com plede lladres i d'un consell de ministrescompost per franquistes d'estricta obe-diència.

L'erari no està per a administrar-lo pru-dentment en benefici general sinó per a ro-bar a mans plenes i, amb el que sobri, fi-nançar campanyes de la por, subornar vo-luntats i pagar actes de sabotatge. Una odues d'aquestes agències de rating, quios-

quets de robaperes per a jugar amb el crè-dit de les institucions segons els seuspropis interessos i els dels seus clients, hapujat la nota dels títols espanyols i baixatla dels catalans. Amb la mateixa justifica-ció amb la qual haguessin fet el contrari sihaguessin estat els catalans els que ha-gueren pagat en comptes dels espanyols.

El cas és esmicolar Catalunya, augu-rar-li les penes de l'infern, vilipendiarl'independentisme i amenaçar en portarMas carregat de cadenes a aquesta cort depandereta i programes cutres en primetime com van fer els romans de Vercin-gétorix. El mateix diari que fa molts anyspresumia de ser independent sense ser-hopas mai, 'El País', publica un editorial encontra d'una opció que ha guanyat neta-ment unes eleccions i d'un home, al qui janomés li falta demanar que el linxin, o méscaritativament, que el tanquin en un fre-nopàtic. Qui hagi perpetrat aquesta ver-gonyosa peça emparat en l'anonimat és unpobre home a qui no li queda ni ànima pervendre al diable.

I això és el nacionalisme espanyol su-posadament civilitzat, el que diu respec-tar els drets dels catalans a la diferencia-ció, sempre que no exagerin, està clar. Delque bramen els altres, aquella màniga d'a-nalfabets bramant en les ones i pagats opí-parament amb els nostres impostos no valla pena ni parlar.

El proper dimarts 13 el rei espanyol vi-sitarà Catalunya. És el dia que comencenles declaracions dels tres imputats/ades dela Generalitat davant el TSJC, Rigau, Or-tega i Mas. Caldria dir que a Espanya la po-lítica va per una banda i el fet judicial peruna altra, però seria mentida. En un paíson el ministre de Justícia administra elstemps processals i, a més, presumeixd'això a la premsa, aquesta aparent sepa-ració és tan falsa com un discurs d'aquestmateix rei o les estadístiques del governque defensa. Felip VI va a Catalunya a do-nar-se un bany de glòria mentre el presi-dent electe dels catalans és forçat a com-parèixer davant els jutges per haver per-mès que el seu poble expressés la seva opi-nió. És un intent més d'humiliació i és d'es-perar i desitjar que siguin molts més els ca-talans que acompanyin a Mas que els quevagin a aplaudir al Borbó, per molts au-tobusos que noliegin en el ministeri de l'In-terior i més entrepans que reparteixin en-tre els jubilats.

4Objectiu: doblegar Catalunyaper Ramón Cotarelo

Artur Mas té clar que l’independentis-me ha de presentar-se a les eleccions es-panyoles. “A Madrid no ens interessa-rà anar-hi l’endemà de la independèn-cia, però fins al dia abans hem de de-fensar els interessos, el dret a decidir, lasobirania i el mandat del 27S de cons-truir un Estat per a Catalunya”, va de-fensar el president de la Generalitat enfuncions a l’últim consell nacional del seupartit a Bellaterra.

El líder de CDC marcava així posi-cions amb el sector de l’independentis-me que aposta per la màxima “a Madridja no hi hem d’anar a fer res”. Un posi-cionament que sempre ha defensat laCUP i que darrerament ha agafat vola-da en el moviment sobiranista. Fins i tot,a les xarxes socials bull el hastahg #Via-Claver que defensa un boicot electoral ales eleccions a Corts Generals del 20 dedesembre.

El calendari crema: tant per la pro-ximitat de la convocatòria com per l’es-cenari post-27S, amb un Parlament en-cara no constituït i la investidura del noupresident pendent de les negociacions jaempreses discretament entre Junts pelSí i la CUP.

HERIBERT I PASQUALPerò el debat polític sobre si el catala-nisme ha de concórrer ara a les generalsve de lluny. Un dels moments culmi-nants va arribar el 2008 de la mà de dospolítics de primer nivell i de posiciona-ments en la qüestió nacional gairebécontraris: Heribert Barrera i PasqualMaragall.

El desembre de 2007, l’expresidentdel Parlament va defensar l’abstenció oel vot en blanc a les eleccions espanyo-les que aleshores estaven convocades peral 9 de març del 2008. Barrera, en un de-bat amb l’expresident de la GeneralitatJordi Pujol al Club Arnau de Vilanova,va argüir que un vot en blanc massiu o

una altíssima abstenció esdevindria unsenyal potent de protesta pel tracte del’Estat a Catalunya. Barrera ho plante-java tot just quatre dies després de la ma-nifestació de l’1 de desembre que amb ellema “Som una nació i diem PROU! Te-nim dret a decidir sobre les nostres in-fraestructures” va omplir els carrers deBarcelona.

Pocs mesos després va reblar el clauel ja aleshores expresident de la Gene-ralitat i exlíder socialista, Pasqual Ma-ragall. En un article a La Vanguardia ti-tulat “Votar en Blanco” i publicat el 4 defebrer del 2008, Maragall titllava elcomportament del Tribunal Constitu-cional amb Catalunya de “sainet”. L’Es-tatut del 2006, el projecte estrella del tri-partit estava en aquell moment pendentde sentència del TC després que l’haguésaprovat el Parlament, el Congrés i el Se-nat i l’haguessin referendat a favor els ca-talans.

Així mateix, Maragall carregavaamb contundència contra les accionsde l’Estat dirigides a torpedinar lareforma educativa que el seu germàErnest, conseller d’Ensenyament, por-tava a terme a Catalunya, la manca derecursos per a infraestructures o bé perla negativa dels poders i els partits del’Estat a reconèixer Catalunya com anació.

En aquest context, Maragall de-fensava obertament i exhortava els ca-talans a votar en blanc a les eleccionsdel 9M en lloc d’optar per l’abstenció-protesta. La tesi de l’expresident era queno anar a votar suposava el “pitjor me-nyspreu a la democràcia” i, en canvi, elvot en blanc mostrava el rebuig dels ca-talans a les posicions de Madrid i, de re-truc, la vocació europea i democràticadel catalanisme.

Article publicat al blog @elnacionalcat

4Quan Maragall predicava el boicotblanc a les eleccions espanyoles

per Quico Sallés

@gcalvetbarot: El TSJC ha de saber que lagarantia de la llibertat d'expressió i mani-festació són la seva raó de ser, la justícia.Mai una amenaça. Suport.

| 8 líniaeixample.cat 15 octubre 2015

Està satisfeta dels primers 100dies al capdavant de l’Ajun-tament?

Molt satisfeta, però sense auto-complaença. Sóc conscient quequeden moltes coses a fer i que notot es pot resoldre amb pocs mesosde mandat. Però tenint en compteles limitacions, com el fet de ser ungovern de només 11 regidors i re-gidores, que per a molts de nosaltresés la primera experiència institu-cional i que hem tingut tots els focusa sobre des del primer dia, crec queels principals objectius els hem po-sat en marxa. I això és el més im-portant: els compromisos que vamadquirir ja els hem activat.

Vostè ha parlat recentment de di-ficultats i contradiccions. A què esrefereix?A què no tot depèn de tu. I repe-teixo, estem en minoria i això ens hoposa més difícil tot. També hem ha-gut d’aprendre com funciona lainstitució i interioritzar les regles deljoc i, mentrestant, intentar tirar en-davant el nostre programa.

Si pogués tornar a començar, fa-ria alguna cosa diferent?Ara que ja conec com funcionen elsmecanismes de l’oposició, segura-ment des del principi hauria in-tentat sistematitzar i fer pública larelació amb la resta de grups, per-què ens han retret que no col·la-borem amb ells però la veritat ésque no hem parat de parlar-hi.Potser no ho hem visibilitzat prou.De fet, nosaltres hem dit i repetitque estem oberts a pactes de ciu-tat i al consens, però algunes for-macions es dediquen a bombar-dejar i bloquejar el govern.

Està decebuda amb l’oposició?Bé, sí. Sento que he estat una micaingènua amb l’oposició. No vull po-sar tothom en el mateix sac perquèno tothom actua igual, però sí queés veritat que una pensa que elsgrups municipals actuaran en be-nefici dels interessos de la ciutat i nosempre és així. Hem vist que algunspartits utilitzen els mecanismes queté l’oposició amb ús partidista.

Expliqui’s.Alguns s’han dedicat, només co-mençar, a fer el que no s’havia fet maien cap altre mandat: convocar co-missions extraordinàries i plens ex-

traordinaris, entrar centenars depreguntes per secretaria per blo-quejar l’acció de govern... Nosaltresrespondrem totes les vegades quecalgui, però quan l’oposició et fa lamateixa pregunta en tres comissionsdiferents una setmana rere l’altraestà clar que ho fa des d’un interèspartidista per atacar i bloquejar elgovern.

Moltes crítiques van adreçades, enconcret, a vostè. L’exalcalde Triasja parla d’una alcaldessa que “bà-sicament es fa selfies”. Com s’hopren?Entenc que l’oposició faci les críti-ques que cregui convenients. Ésnecessari i saludable. Ara bé, crecque la ciutadania, ja no jo mateixa,agrairia que aquestes crítiques secentrin en temes concrets que l’a-fecten i que, sobretot, vagin acom-panyades de propostes.

Aquests primers mesos també haquedat clar que tindrà una fortaoposició per l’esquerra per part dela CUP. La preocupa?Preocupar-me, no. Però crec quehem d’estar d’acord amb unes reglesmínimes de respecte mutu perquèaquesta oposició sigui constructivai dels debats en surti alguna cosa in-teressant per a la ciutat, que al cap ia la fi és pel que estem aquí. Lliber-tat d’expressió tota, però sense co-accionar ni condicionar els altres.

Es veu quatre anys governant enminoria?Si fa falta, m’hi veig, sí. Ho estem fentja. Però també hem dit que som par-tidaris d’arribar a acords el més am-plis i estables possibles. Mentre aixòno succeeix, com a mínim treballemper arribar a pactes de ciutat sobretemes concrets, com en el cas delsrefugiats. Sigui com sigui, la portaestà oberta perquè puguem arribara acords més estables amb les for-ces que tenim coincidències pro-gramàtiques.

Pensa en el PSC i Esquerra? Hi aca-barà havent un pacte perquè en-trin al govern?Nosaltres estem oberts a parlar-ne,però de moment no hi ha conver-

ses concretes sobre això. Estem enun període electoral que no ho afa-voreix. Ja s’anirà veient.

Vostè ho preferiria, però.Jo sóc molt conscient que som el go-vern més en minoria que ha go-vernat Barcelona i, per tant, treba-llarem per arribar a acords el més es-tables possibles. Però en base al pro-grama, això sí, no a interessos par-tidistes.

Parlant del programa, una de lesdecisions que ha pres fins ara queha generat més polèmica ha estatla moratòria hotelera. Als barris onno hi ha conflictes amb el turismees moderarà o s’eliminarà la me-sura?Primer deixin-me dir que el que vo-lem fer és una política seriosa ambel turisme. Ens hem trobat un turis-me descontrolat que es va deixar to-talment en mans de la iniciativa pri-vada, com el cas de la Barceloneta,on els veïns ens segueixen pressio-nant i demanant reunions. Per aixòhem d’escoltar tothom. Fem unaproposta en positiu: cal posar ordrei els primers interessats són els em-presaris del sector. La mesura que ci-ten és temporal i ens ha de servir perfer una foto fixa i aplicar solucions.

Ada ColauAlcaldessa de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Neus Marmol

“Cal posar ordre en el turisme: elsprimers interessats són els empresaris”

“Estem oberts a parlar del govern ambPSC i ERC, però perara no ho hem fet”

Entrevista

9 | líniaeixample.cat15 octubre 2015

Canviant de tema, vostè destina-rà 96 milions del superàvit de l’an-terior govern a polítiques socials.A banda d’això, quines mesures es-tructurals prendrà per reduir lesdesigualtats?D’entrada hem posat en marxa me-sures de xoc com l’augment de be-ques menjador o els ajuts al llo-guer. Però cal pensar en una políti-ca a llarg termini. Des de mesures pergovernar l’economia de la ciutat i re-distribuir millor els beneficis, com lesrelacionades amb el turisme, fins agrans projectes de ciutat, com im-pulsar el transport públic desenca-llant el projecte del tramvia i reacti-vant les obres de la Sagrera. Tambéestem treballant per posar en mar-xa un pla de barris, ja que els més cas-tigats per les desigualtats necessitenuna intervenció extraordinària.

Parlant de pobresa, Barcelona haliderat la resposta de les ciutats en-vers el drama dels refugiats. Estàprevist que n’arribin uns 1.200. Laciutat està preparada?Sí, està molt més preparada que al-tres ciutats. Té grans serveis tècnics,d’emergència, protecció civil i social...Amb el nou responsable, IgnasiCalbó, estem treballant perquè s’a-daptin els plans que ja tenim aaquesta nova situació. És un reptemolt gran que tenim com a ciutatperquè estem davant d’una crisisense precedents. La xifra que citenencara no és oficial i, en tot cas, seràper al novembre. Després en po-drien venir més perquè estem par-lant de centenars de milers de per-sones que sol·liciten asil.

Tornant a temes més locals, ¿hi hauna voluntat expressa de tirarenrere projectes de CiU que ja es-taven molt avançats? La xarxaortogonal de bus, el pla de laRambla, la gestió de dues escolesbressol...Nosaltres apostem per la xarxa or-togonal, en som uns grans defen-sors, però s’ha endarrerit una faseperquè hi hagi participació veïnal peruna millor implementació. És unaclara aposta associada a la del tram-via. El que sí que hem fet, perquè eraun compromís, és aturar processosde privatització de serveis bàsics,com és el cas de les escoles bressols.

Aquest fet ha creat un problemaamb el nombre de places?Treballarem perquè no sigui així. Elque hi ha és un problema de fons,que és el govern espanyol del PP. Ungovern que atempta contra la sobi-rania catalana i municipal i que ambla Llei Montoro limita que no es pu-gui fer oferta i contractació pública.

El Top Manta és un altre dels rep-tes que afronta. El repunt de la pro-blemàtica es deu a una indefiniciódel seu govern amb la qüestió, talcom li han retret?En primer lloc, lamento que algunspartits de l’oposició hagin volgut uti-litzar el Top Manta per atacar el go-vern. Nosaltres hem mantingut elsdispositius de la Guàrdia Urbanaque ja funcionaven per encarar unconflicte que no és nou. I quans’ha produït un incident amb vio-

lència, hem estat taxatius i hem ditque no ho tolerarem. Dit això, el quehem fet ha estat ampliar la respos-ta. Només amb la gestió policial isancionadora de l’ordenança noés suficient, perquè el fenomen esmanté igual des de fa anys. Cal do-nar una resposta més integral quevagi als orígens. Cal ampliar la in-tervenció amb més educadors decarrer i fent un pla transversal per co-nèixer bé el fenomen i intentar in-tervenir més en les causes.

També volíem preguntar-li pelpetit comerç, un sector que el tépreocupat amb el tema de lesterrasses i amb decisions com lade prescindir de la pista de gel. Hacomençat amb bon peu amb elscomerciants?Hem dit sempre que el comerç deproximitat és essencial, i no nomésper ser una de les principals activi-tats econòmiques de la ciutat quegenera més llocs de treball que el tu-risme. És el nostre model de ciutat,diversifica l’activitat econòmica, co-hesiona els barris, genera més vida,seguretat, redistribueix la riquesa...Per tot plegat hem ampliat ajudesi intervencions. Una de les coses queha fet el nou comissionat de Comerç,

Miquel Ortega, és augmentar en160.000 euros les ajudes per gene-rar més activitats de carrer als dis-trictes i així beneficiar el comerç. Ianirem implementant diferents ac-tuacions. Sobre el fet de retirar la pis-ta de gel, la decisió responia a dife-rents motius i ha tingut molt con-sens a la ciutat. Seria criticable que

a canvi no féssim res, però diem quela pista privatitzava l’ús de la plaçaCatalunya amb una activitat poc sos-tenible i que la substituirem per ac-tivitats de carrer, familiars, i diversi-ficarem les actuacions perquè arri-bin a més barris i districtes.

No podem acabar sense pregun-tar-li pel procés sobiranista. Veu-rem un Ajuntament més implicaten el procés, a partir d’ara, peraconseguir el referèndum vincu-

lant que vostè reclama per des-bloquejar el conflicte?Aquest és un dels grans temesque no han de ser només cosa dela formació que és al govern, sinóque s’ha de decidir dialogant ambla resta de grups municipals. Peròcrec que és una evidència que calun referèndum, perquè el 27S hadeixat uns resultats molt igualats enclau plebiscitària però molt clars en-vers el dret a decidir. Hi ha una ma-joria de vots i d’escons que defen-sa que els ciutadans es puguin ex-pressar en un referèndum.

Es replanteja la seva posició res-pecte a l’entrada de Barcelona al’AMI?Nosaltres mantenim la nostra pos-tura al respecte. Creiem que cal unaconsulta a la ciutadania de Barcelo-na perquè pugui decidir-ho ella ma-teixa, però per fer-ho caldria que hihagués consens amb la resta degrups municipals. És una possibilitat,però crec que l’important no és si Bar-celona entra a l’AMI o no. L’importantés poder fer un referèndum a Cata-lunya per donar una sortida al con-flicte. I amb això, com a demòcrates,hi estarem compromesos i farem elque estigui a les nostres mans.

“Només amb lapolicia i les sancions

no se soluciona el Top Manta”

“Mantenim la nostrapostura respecte a

l’entrada de la ciutat a l’AMI”

Entrevista

Vostè ha suspès la remodelaciópendent dels dos extrems de l'a-vinguda Paral·lel per consen-suar-la amb els veïns i les enti-tats. ¿Realment hi ha gaire mar-ge de maniobra? A més, ja lihan criticat que tot plegat en-darrerirà considerablement el fi-nal de l'obra...Actualment, en la reforma de l’a-vinguda Paral·lel queda percomplimentar el final de la pri-mera fase, la relativa als ex-trems del Paral·lel, i la segonafase. En el mandat anterior es vacrear l’Espai de Treball, en el qualhi participen diverses entitats icol·lectius, i a un d’ells se li va en-

carregar un procés de partici-pació. El que ha fet el govern ac-tual és ajornar l’execució del fi-nal de la primera fase per tal depoder incorporar-hi els resultatsdel procés de participació lide-rat per les entitats. En el marcd’aquest procés ja es va produiruna primera reunió de l’Espai deTreball Compartit el 16 de se-tembre i, a partir d’ara, s’abor-darà aquesta i altres actuacionsper tal d’aconseguir el màximconsens possible. La nostra vo-luntat no és altra que assegurar-nos que es reculli la sensibilitatde tots i cada un dels diversosactors implicats.

“Hem ajornat les obres del Paral·lelper aconseguir el màxim consens”

EIXAMPLE

15 octubre 2015

Eixample| 10

líniaeixample.cat

Entra en funcionament el noucarril bici de Joan Carles I

MOBILITAT4El nou carril bicique travessa la plaça de JoanCarles I, i que serveix per donarcontinuïtat al de la Diagonal, en-tra en funcionament avui des-prés que el passat cap de set-mana acabéssin les tasques decondicionament. Ahir, a l’horadel tancament d’aquesta publi-cació, operaris de l’Ajuntamentestaven acabant de pintar les lí-nies del carril.

Al llarg de la setmana pas-sada es va dur a terme una pro-va pilot per comprovar la con-

vivència entre bicicletes i la res-ta de vehicles, ja que es tractad’una zona amb una altraafluència de trànsit. Aquest noutram de carril bici, que va pelcostat muntanya i en sentit Llo-bregat, està delimitat amb pilo-nes de color verd.

El següent projecte que l’A-juntament vol dur a terme a lazona és l’execució d’un altre ca-rril bici que serveixi per creuardes del passeig de Gràcia fins alsJardinets sens haver de des-plaçar-se per la vorera.

ESQUERRA DE L’EIXAMPLE4LaFesta Major de l’Esquerra del’Eixample va posar el seu punt fi-nal divendres passat després denou dies de celebració on el ba-rri ha acollit més de 100 activitatsgràcies a un programa molt va-riat pensat per a tots els públics.

Enguany la Festa Major haacollit un gran nombre d’actesrelacionats amb la cultura po-pular i, especialment, amb ladansa. El primer dia de la festa,després del pregó de Gabriel

López Plana, el grup De Soca-relva oferir un concert de músicatradicional, mentre que dissab-te passat el dia va estar marcatper taller de ball de bot ma-llorquí, pel festival de dansa Eli-senda Tarragó i per l’espectaclede Ballets de Catalunya als Jar-dins de Rosa Deulofeu.

Alguns dels altres actes mésdestacats van ser el concertd’havaneres amb el grup Port-bo,el correfoc infantil i l’adult a cà-rrec dels Diables de l’Esquerra In-

fernal, la trobada de gegants delbarri i l’orxatada popular.

40 ANYSEnguany també s’ha celebrat el40è aniversari de l’Associacióde Veïns i Veïnes de l’Esquerra del’Eixample, l’encarregada d’or-ganitzar la Festa Major. El seupresident, Toni Colomina, explicaque “avui es nota molt la cohesióque hi ha entre el veïnat, i si nofos pels moviments veïnals, Bar-celona seria molt diferent”.

Agenda Nacional | Rigau i Ortega declaren pel 9N i Mas ho fa avuiLa consellera d’Ensenyament en funcions, Irene Rigau, i l’exvicepresidenta Joana Ortega van declarar abans-d’ahir davant el TSJC per haver participat en l’organització de la consulta del

9N. Rigau i Ortega només van respondre les preguntes del jutge. Al carrer, més de 500 persones es van concentrar en suport a les declarants. Avui serà el torn d’Artur Mas.

L’Ajuntament vol potenciar els carrils bici de la ciutat. Foto: Arxiu

Adéu a la Festa Major 2015

Les sardanes, sempre presents a la Festa Major. Foto: Twitter (@joanrportell)

Aturada i procés participatiu.Aquesta és la decisió que l’A-juntament ha pres amb el pro-jecte de remodelació dels ex-trems de l’avinguda Paral·lelque estaven aprovats definiti-vament pel govern anterior deCiU. Els trams afectats són elsque van des del carrer Lleidafins a plaça Espanya i de laronda Sant Pau a la plaça de lesDrassanes.

Ara la intenció del nou equipde govern és iniciar conversesamb els veïns i les entitats perdiscutir i acordar les pròximesactuacions que s’han de dur aterme. De fet, el debat, tal comha explicat ara el consistori, vacomençar el 16 de setembrepassat amb una reunió de l’Es-pai de Treball Compartit del

Paral·lel, creat durant el mandatanterior.

En una entrevista que avuipublica Línia Eixample, l’alcal-dessa de la ciutat, Ada Colau,afirma que “hem ajornat lesobres del Paral·lel per aconse-guir el màxim consens”. Entreles entitats que formen part de

l’Espai de Treball hi ha SantAntoni Comerç. El seu presi-dent, Vicenç Gasca, explica aaquesta publicació que “és unaqüestió complicada però sin’hem de tornar a parlar, en tor-nem a parlar”. “Si es reformula,ha d’anar en consonància amb eltronc central”, afegeix Gasca.

Imatge del Paral·lel a l’alçada de la Ronda de Sant Pau. Foto: Google Maps

Colau atura la reforma delsextrems de l’avinguda Paral·lel» L’Ajuntament vol consensuar amb veïns i entitats la remodelació» La primera reunió del nou procés participatiu es va fer fa un mes

RedaccióSANT ANTONI

| 12Eixamplelíniaeixample.cat 15 octubre 2015

Un curtcircuit causa un incendientre Enric Granados i ValènciaSUCCESSOS4Un curtcircuit enun aparell electrònic va causardivendres passat a primera horade la tarda un incendi visible-ment ostensible en un edifici dela confluència entre els carrersEnric Granados i València, al ba-rri de l’Antiga Esquerra de l’Ei-xample.

Per apagar l’incendi van ferfalta set unitats dels Bombers deBarcelona. Segons va informar

BTV, el foc es va declarar en unestudi d’arquitectes i a causa dela quantitat de llibres que hi ha-via l’extinció va ser més com-plicada del previst.

Tot i que en el moment del’incendi a l’habitatge no hi ha-via ningú, dues persones esvan veure afectades per la in-halació de fums. Una d’elles vahaver de ser ingressada al’Hospital Clínic.

El Conservatori Municipal deMúsica estrena instal·lacions

OBRES4El Conservatori Mu-nicipal de Música ha estrenatrecentment, coincidint amb l’i-nici del nou curs, la renovacióde les seves instal·lacions.

Les obres de rehabilitacióhan permès renovar els dosespais d’aquest equipamentmunicipal: l’auditori EduardToldrà i l’espai central anome-nat la Peixera. A l’auditori s’hihan canviat les butaques, quehan passat de 324 a 315, quesón més amples i còmodes.També s’han millorat les ins-tal·lacions i la sonoritat peradaptar-les a la normativa ac-tual, mentre a nivell de dissenys’ha modernitzat l’espai, que ha

estat decorat amb partitures decompositors. D’altra banda, a laPeixera s’han eliminat les hu-mitats, s’han reparat les es-querdes i s’han recuperat estucsi pintures.

RUTA DEL MODERNISMEAquesta renovació, que ha cos-tat gairebé 800.000 euros, per-metrà que l’edifici passi a for-mar part de la Ruta del Mo-dernisme de la ciutat. El gerentdel Conservatori, David Martí,va explicar durant la presenta-ció de la renovació que “ambaquestes intervencions obriml’espai a la ciutat i el tornem afer valdre”.

L’okupació de l’edifici Transfor-madors del passat mes de juliolper part d’un grup d’okupes vacomplicar encara més el ja de persi enrevessat debat sobre el futurd’aquest espai. Han passat dosmesos i els veïns han decidit de-manar directament a l’Ajunta-ment que desallotgi l’edifici.

Durant l’últim ple del Districteels veïns, tal com va recollir LaVanguardia, es van queixar queels okupes estan alterant la con-vivència del barri a causa del barque han muntat i les festes que or-ganitzen. “Fan soroll a totes ho-res i la seva presència és unaagressió a la vida veïnal”, vanapuntar. Al mateix temps, tambévan advertir que l’edifici està enmolt mal estat i que s’ha de des-allotjar.

PROPOSICIÓ DE CiULes crítiques veïnals van arribardesprés que el grup municipal deCiU defensés una proposició almateix ple on va demanar que“aquest espai de titularitat muni-cipal i ocupat des del juliol esde-vingui un equipament al servei

dels veïns”. CiU considera que arael govern municipal “ha de recu-perar l’edifici i executar els pro-jectes aprovats per tal que puguiesdevenir un equipament al ser-vei dels veïns i veïnes del FortPienc i la Dreta de l’Eixample.

En aquest escenari també hi téun paper molt important ExigimEspais, una campanya impulsa-da per l’Esplai i el Casal Xiroc, elgrup de percussió La Bolxepien-ca, la Bastonera de l’Eixample, lacoordinadora de músics L’Amplii Arran Fort Pienc, que demanenpoder gestionar l’espai. Amb l’o-kupació del juliol els integrantsd’Exigim Espais van veure com laseva tasca de reivindicació del’espai feta durant més de dos anys

quedava desplaçada per les in-tencions dels okupes, que volenque l’espai el gestioni una as-semblea de persones a nivell in-dividual. Els posicionaments d’E-xigim Espais i del col·lectiu oku-pa han provocat que entre ells eldesacord sigui manifest.

LA POSICIÓ DEL DISTRICTE En una entrevista que avui publicaLínia Eixample, el regidor delDistricte, Agustí Colom, explicaque “hem iniciat un procés de re-cuperació de l’espai, instant elsokupants a desallotjar-lo”. “Estemnegociant amb el col·lectiu peraconseguir un desallotjament pa-cífic, que és com s’han de fer lescoses”, conclou Colom.

‘Exigim Espai’ vol gestionar Transformadors. Foto: Twitter (@exigimespais)

Els veïns demanen que esdesallotgi Transformadors

RedaccióFORT PIENC

15 octubre 2015

Entrevista| 14

líniaeixample.cat

Com valora aquests primersmesos de feina al capda-vant del Districte de l’Ei-

xample?Molt interessants, perquè per anosaltres no deixa de ser una no-vetat el fet d’exercir de regidors, enel meu cas del districte on visc. Éscom ser l’alcalde del teu poble. Téaquest component d’interès, dedescobrir els problemes de la gent,les diverses inquietuds i necessitats.També hem començat a entomaralguns dels temes importants ques’arrosseguen des de fa temps,però els primers 100 dies han estatbàsicament de descoberta.

Però vostè és veí de l’Eixample. Pertant, ja devia conèixer bé el dis-tricte prèviament...Bé, tenia una noció notable deldistricte, però quan passes a ser re-gidor el coneixement que se’t de-mana és molt més ampli. Ara heanat penetrant en molts aspectesque de vegades et queden unamica més llunyans com a veí. I, so-bretot, el que sí que desconeixia ésla capacitat de reacció que té l’A-juntament. I en aquest sentit ha es-tat una experiència molt positiva. Haestat una grata sorpresa.

A l’Eixample cada barri és un món.Segurament on trobarà més rep-tes és a Sagrada Família, un delsbarris que pateix més els efectes dela pressió turística. Quin és el seufull de ruta al respecte?En primer lloc, incidir de formapuntual en diferents temes per in-tentar resoldre algunes de les qües-tions que en aquests momentsestan més punyents. I, en segonlloc, ser conscient que no podremsolucionar la problemàtica del tu-risme a Sagrada Família si no femuna actuació molt més global. Ditaixò, ja hem reactivat el pla d’acció

que hi havia al barri amb els veïnsi ja hem començat a prendre de-terminades decisions que encarano s’havien activat, com el temadels busos turístics o l’augment delsagents cívics.

N’hi ha prou amb això?No, per descomptat. Queda moltafeina per fer, però ja ens hi hem po-sat. I tenim clar que a mitjà terminiens haurem de plantejar un procésmolt més ampli a la zona, en la líniade les superilles o quelcom similar,que ens ajudi a descongestionarmés la situació.

El mandat passat va acabar ambl’Ajuntament i l’Associació de Veïnsenfrontats pel Pla Gaudí. El veïnatdemanava pactar uns acords bà-sics abans de fer el concurs públic.Com ho veu vostè?L’experiència em diu que, davant d’u-na actuació de tanta envergadura, otens el consens dels veïns i dels di-ferents actors implicats o et serà

molt difícil executar-la. Nosaltrescreiem que la participació ha de serun element important, en aquest casi en qualsevol altre. Estem a favor delsprocessos participatius perquè sónla millor manera de desbloquejar lessituacions complexes.

Una altra situació complexa és lade l’antic cinema Niça, on hi ha pro-jectat un Mercadona però els veïnsvolen que es recuperi l’espai per albarri. El regidor Ardanuy deia queera un objectiu impossible. Vostètambé ho creu?De coses impossibles n’hi ha po-ques. En tot cas, el que ja hem fet

nosaltres ha estat reunir-nos ambels veïns. Ells estan plantejant unprocés participatiu en el qual es de-baten quines són les necessitats. Uncop el finalitzin, ens faran arribar lesseves propostes i, per tant, conei-xerem millor les demandes. A ban-da, també volem reunir-nos amb lapropietat i el promotor per analit-zar quines possibilitats hi ha. Per-què, de vegades, els impossiblesens els construïm nosaltres matei-xos. Veurem què s’hi pot fer real-ment.

Deixant de banda el barri de la Sa-grada Família, l’altre gran tema deldistricte és el trasllat i l’enderroc dela presó Model. El 2017 tancarà de-finitivament com va anunciar l’an-terior govern?Bé, primer hem de veure quina partde les declaracions que va fer l’an-terior govern són realitat i quinapart són gesticulació. Malaurada-ment, amb la informació escrita quehe pogut veure fins ara dóna la sen-sació que hi va haver més gesticu-lació que altra cosa. El que hem defer nosaltres és analitzar bé la situa-ció i, sobretot, determinar quins sónels compromisos de la Generalitat ien funció d’això actuar. Perquè, pelque he anat veient fins ara, aquestscompromisos no apareixen explíci-tament enlloc, tampoc la data del2017. O hi ha altres documents queencara no he vist, o va ser una ges-ticulació.

Si va ser una gesticulació, com vos-tè apunta, què té pensat fer?Pròximament farem públic quinssón els compromisos reals que hi ha-via sobre aquest tema i, a partir d’a-quí, nosaltres treballarem i farem totel possible perquè el serial de la Mo-del s’acabi com més aviat millor.Però com que em temo que fins arano s’havien fet els passos necessarisper aconseguir-ho, jo no parlaré decap data, almenys de moment. Cau-ria en el mateix error i no és el meuobjectiu. El que vull fer, primer, és aca-bar amb aquesta situació de confu-

sió i explicar als veïns quina és la si-tuació real. Amb la Model s’ha jugatmassa i cal aclarir les coses. I això síque ho farem ben aviat. I aleshoresja fixarem dates. Ara no. Acostumoa ser prudent perquè després m’a-grada poder complir el que he dit.

Una altra llarga reivindicació al’Eixample és la falta d’equipa-ments. Precisament, un dels edi-ficis que els joves reclamaven ques’obrís fa temps, Transformadors,al Fort Pienc, ha acabat okupat pergent de fora del barri. Què farà, enaquest cas?Nosaltres ja havíem començat a re-visar el pla funcional que l’anteriorgovern havia fet per a aquest edifi-ci i havíem posat sobre la taula,amb els diferents actors del barri, lapossibilitat de replantejar-lo, si cal,per poder arribar a un consens so-bre l’espai que es necessita a lazona. Malauradament, durantaquest procés s’ha produït una oku-pació. Evidentment, nosaltres norenunciem a un equipament públic,de la mateixa manera que tampocho fan les entitats veïnals i el mateixcol·lectiu d’Exigim Espais. Per tant,hem iniciat un procés de recupera-ció de l’edifici, instant els okupantsa desallotjar-lo.

I si no ho fan, es planteja recórrera la justícia?El cas seguirà el procés adminis-tratiu que li correspon, això és evi-dent. Però, paral·lelament, estemnegociant amb el col·lectiu peraconseguir un desallotjament pa-cífic, que és com s’han de fer les co-ses. Hem entomat el problema,però entenem la resolució de con-flictes d’una altra manera. No com-

partim les formes d’imposició, sinóde negociació.

Salvant les distàncies, entenc quevol evitar que amb Transforma-dors es puguin reproduir els al-darulls que hi va haver amb CanVies a Sants.Sí, però crec que es tracta de dos ca-sos totalment diferents. Can Vies ésun espai arrelat al barri, l’actualTransformadors no. A més, en elnostre cas hi ha un projecte alternatiuque s’estava ideant de manera par-ticipativa entre tots.

Canviant de tema, un altre delsgrans reptes a l’Eixample, en tantque cor de la ciutat, és la contami-nació. Què té pensat fer per com-batre aquesta problemàtica?És un dels grans problemes, efecti-vament. Resumint, cal pacificar eltrànsit, potenciar el transport públici el sostenible, com la bicicleta, i se-guir desenvolupant les superilles. I totaixò en el marc del Pla de Mobilitatque hem de dissenyar a nivell de ciu-tat, una gran mancança que tenimactualment.

I per al petit comerç, que farà perajudar el sector?Posar-lo al centre de les nostres pre-ocupacions i treballar per impul-sar-lo, perquè és un sector clau de lanostra ciutat en molts aspectes. Jahem començat a treballar qües-tions concretes, com el cas del Mer-cat de Sant Antoni. Abans parlàvemde dates... En aquest cas s’havia par-lat del 2016 com a data de finalitza-ció, però el termini realista és el ter-cer trimestre del 2017. Això sí que lipuc assegurar i amb aquest calendarisí que m’hi comprometo.

“Amb la data del 2017 de la Model hi va haver mésgesticulació que altra cosa”

“Volem desallotjarTransformadors

pacíficament.Estem negociant”

Perfil | Veí de l’Esquerra de l’Eixample, membre d’ICV i economista Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, Agustí Colom és professor del departament de teoria econòmica de la UB. Recentment ha treballat en l’anàlisi de la crisi econòmica, el deute i la

fiscalitat. També va ser síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya entre els anys 2004 i 2011. És membre d’ICV, veí de l’Esquerra de l’Eixample i diu que “toca de peus a terra per canviar-ho tot”.

Agustí Colom / regidor de l’Eixample

Agustí Colom, el nou regidor de l’Eixample, ens rep quan acaba de complir 100 dies al càrrec. Repassem els principals reptes que afronta el districteen un mandat que es preveu intens. No li agrada parlar d’impossibles però tampoc fer promeses en fals. Reivindica la prudència com a valor polític.

Arnau NadeuEIXAMPLE

15 octubre 2015

Comerç| 16

líniaeixample.cat

Botiguers i consistori signenun conveni de col·laboració

ACORD4La Fundació BarcelonaComerç ha signat un conveni decol·laboració amb l’Ajuntamentper a la dinamització dels eixoscomercials de la ciutat. En aquestsentit, la fundació rebrà una sub-venció de 385.000 euros quedestinarà a organitzar actes depromoció del petit comerç a Bar-celona, com ara el programa depassarel·les de Moda al Carrer, latrobada Vitrines d’Europe, l’ela-boració de l’Indicador de Co-

merç Barcelona (IcoB) o a l’or-ganització d’actes durant Nadal.

La signatura d’aquest acord esva fer fa uns dies en el marc d’u-na reunió entre l’alcaldessa, AdaColau, i els patrons de la Funda-ció Barcelona Comerç –els pre-sidents dels eixos comercials querepresenta–, encapçalats pel seupresident, Vicenç Gasca. Durantla reunió, els presidents dels ei-xos van aprofitar per exposar lasituació actual del comerç local.

Arriba una nova Mostra deComerç de Sagrada Família

FIRA4L’Eix Sagrada Família es-calfa motors per celebrar aquestcap de setmana l’onzena edicióde la seva Mostra de Comerç, queocuparà durant dos dies el tramdel carrer Provença entre Mari-na i Castillejos.

La fira comercial tindrà unamostra d’oficis antics i un mercatd’artesans perquè els visitants co-neguin com es feien antigamentalguns oficis. A més, els organit-zadors de la fira han organitzat

diveros actes lúdics. Un exemplesón els tallers que impartiranalgunes escoles de ball del barri,com ara Bailongo, que farà unball-vermut diumenge, o Baila ami ritmo, que dissabte ensenya-rà als visitants a moure les cuixesa ritmes frenètics i llatins.

Pel que fa a l’aspecte pura-ment comercial, des de l’eix s’as-segura que la mostra aplegaràuna “bona representació” delcomerç local.

Tot a punt per a la desfilada demoda de Sant Antoni ComerçCAMPANYA4La moda de SantAntoni es reivindicarà demàamb una nova edició de la pas-sarel·la de Sant Antoni Comerç.Enguany s’arribarà a la vuitenaedició d’aquest esdevenimentemmarcat en el programa BCNModa al Carrer.

En aquesta desfilada, que secelebrarà sota les instal·lacionsprovisionals del Dominical deSant Antoni –entre els carrersTamarit i Floridablanca–, els

visitants podran descobrir lamoda i els complements queofereixen les botigues del barriper a aquesta temporada de tar-dor-hivern.

La passarel·la començarà ados quarts de nou del vespre itindrà una duració aproximadad’una hora. Hi participaran mo-dels professionals que lluiranunes creacions que, un cop fi-nalitzada la desfilada, es podenadquirir a les botigues del barri.

El conveni es va signar durant una reunió amb l’alcaldessa. Foto: FBC

L’Ajuntament ha mogut fitxa.Divendres passat, el comissio-nat de Comerç, Miquel Ortega, vapresentar, acompanyat del tinentd’alcalde d’Economia, GerardoPissarello, les línies generals iestratègies del govern municipalrespecte el petit comerç. Ambaquestes mesures, el govern mu-nicipal vol “revitalitzar” el sectori aconseguir crear ocupació.

Una de les principals accionsserà l’aplicació d’un pla de xoc,dotat amb 150.000 euros, per im-pulsar l’activitat comercial als 11barris més afectats per la crisi i in-tentar reduir l’efecte de la “per-siana abaixada” amb activitats dedinamització i la promoció delsproductes de proximitat.

El nou govern també apostapel “comerç responsable” i per re-

forçar el vincle entre la ciutada-nia i el petit comerç. A més, es do-tarà amb 72.600 euros l’elabo-ració d’un cens actualitzat debotigues de la ciutat.

NOVA TOPADANi el pla de xoc, ni el cens de co-merços ni la promoció dels pro-ductes de proximitat. La qüestióque ha aixecat més polseguera haestat la decisió d’endarrerir l’en-cesa dels llums de Nadal per a l’1de desembre per “estalviar un20% en despesa energètica”, se-gons l’executiu, i la celebració d’u-

na mostra de “comerç responsa-ble” a la plaça Catalunya, encomptes de la pista de gel. Uncanvi de model que el sectorsembla no haver paït bé. En uncomunicat conjunt de diverses as-sociacions –entre elles la Fun-dació Barcelona Comerç, la Con-federació de Comerç i BarcelonaOberta– es critica la decisió is’assegura que “la data proposa-da no s’adequa a les necessitatsdel sector”. Per aquest motiu,els comerciants insten l’Ajunta-ment a rectificar i avançar l’en-cesa de llums.

El full de ruta municipal per alcomerç neix amb controvèrsia» S’impulsarà un pla de xoc de 150.000 euros per revitalitzar el sector» S’endarrerirà l’encesa dels llums de Nadal i els botiguers ho critiquen

RedaccióBARCELONA

Estadística | Augmenten les compres amb targeta de crèditSegons dades del Banc d’Espanya, les compres efectuades a Catalunya amb targeta de crèdit durant el segon trimestre d’enguany van augmentar un 6,20% respecte al mateix període de l’any anterior,

una dada que representa 27.844 milions d’euros més. A més, el nombre de targetes de crèdit en circulació ha augmentat un 0,65%, mentre que les de dèbit han disminuït un 1,82%.

| 18Entrevistalíniaeixample.cat 15 octubre 2015

Afronta un Nadal sense lapista de gel de plaça Cata-lunya. Considera encertada

aquesta decisió de l'Ajuntament?No. Era un acte consolidat i en-guany hauria estat el cinquè any. Peròl’espai on s’ubicava és públic i l’A-juntament el cedeix a qui creu. Res-pectem la seva decisió, tot i que pera nosaltres era molt important.

Com a alternativa a la pista, fa pocva parlar sobre una “descentralit-zació” dels actes de la Fundaciódurant el Nadal. En què consisti-rà aquest nou model?Quan ens van dir ‘no’ a la pista de gel,vam presentar un projecte amb di-verses activitats rotatives i itinerantsals diferents eixos de la ciutat. Ensagradaria, no obstant això, que la co-ordinació dels actes es fes entre laFundació i l’Àrea de Comerç. Però en-cara no sabem com es farà.

No hi haurà, llavors, cap acte cen-tral com la pista...Organitzat per la Fundació no. No sa-bem si l’Ajuntament celebrarà algu-na cosa. Nosaltres volem descentra-litzar els actes a tots els districtes. Lapista de gel, per les seves dimensions,no es podia ubicar a gaires llocs.

Per altra banda, el govern muni-cipal vol implementar un enllu-menat nadalenc “més sostenible”.Creu necessari aquest canvi?No ens podem posar benes abans defer-nos la ferida. Ara estem parlant de

l’enllumenat de Nadal del 2015 elqual, per a la tranquil·litat dels nos-tres companys botiguers, conti-nuarà sent igual que el passat, ja quela subvenció de l’Ajuntament esmantindrà. No passa el mateix, però,amb la subvenció per il·luminarMuntaner i Via Laietana, els dos ca-rrers que es volien enllumenar mit-jançant un concurs públic.

L’Encén el Nadal...Sí. Es premiarà els guanyadors, peròl’enllumenat no es col·locarà a no serque hi hagi un acord entre els boti-guers d’aquella zona i el consistori perpagar la il·luminació al 50% cadascú,com es fa a la resta de carrers.

Amb més o menys llums, com espresenta la campanya de Nadal? Les expectatives són bones. Els indi-cadors econòmics ens mostren quela baixada de les vendes ja s’ha atu-rat. Això no vol dir, però, que hàgimde tirar coets. Ara ja estem començanta remuntar, i esperem que, de mit-jana, ens vagi millor.

Fa un any, vostè ens va dir en unaentrevista que el petit comerç bar-celoní “havia albirat terra”. Podemdir, dotze mesos més tard, que elsector ha arribat a la costa?Si no hi ha cap factor aliè que pro-voqui un canvi de la dinàmica, sí.

El top manta podria ser un d’a-quests factors externs de què emparla. Creu que l’Ajuntament ac-tua amb fermesa davant d’aquestfenomen? En aquesta problemàtica han coin-cidit diversos factors: un canvi d’Ajuntament, la sensació que el nou

equip de govern seria més permis-siu i el fet que a l’estiu hi ha més man-ters. Tot això ha provocat un augmentdels manters als carrers i menys efec-tius de policia amb unes directriusd’actuació, creiem, poc clares.

Ara ja ha passat l’estiu. Esperem que minvi la presència demanters a la ciutat i s’encari aquestproblema, que no només és una di-ficultat per als botiguers, sinó quetambé és una qüestió social. Com-prenem que aquesta és la forma deviure de moltes persones, però aixòs’ha de solucionar perquè no espot permetre que molts carrersamb fort trànsit de vianants estiguininundats de mantes.

O de terrasses... Considera ne-cessari reduir-les, tal com es plan-teja des del govern municipal?Aquest és un tema complicat. Hi hamolts bars que tiren endavant grà-cies a les seves terrasses. Els nostrespassadissos són els carrers de la ciu-tat, per on la gent hi passeja. Per tant,volem que estiguin ordenats, peròtambé creiem que les terrasses ani-men la vida dels nostres carrers.Hem de ser sensibles amb aquestaqüestió.

S’han posat en contacte amb vos-tès des de l’Ajuntament per trac-

tar la possible reducció o no de lesterrasses?No, però nosaltres som part interes-sada i hem demanat participar-hi.

Unes terrasses que se solen omplirde gent els diumenges. Comafronten l’obertura en festius decara a l’any vinent?En aquest tema hem de seure a ne-gociar amb totes les organitzacionsque formen part del món del comerçi els sindicats.

Aquests diumenges servirien peratraure turistes, un sector que l’A-juntament també s’ha proposat re-gular. Com afectaria al comerçuna reducció dels visitants?No es tancaran instal·lacions, els tu-ristes seran els mateixos. Ordenar lacasa no vol dir tancar-la. És bo, tan-mateix, que hi hagi una visió de fu-tur positiva perquè les inversionsno marxin. El que també seria bo ésesponjar el turisme a altres zones dela ciutat, perquè doni vida als barrisi els turistes puguin descobrir novesicones de Barcelona.

Nadal, terrasses, top manta, tu-risme... Creu que han començatamb bon peu amb el nou govern?Sí. L’escenari ha canviat i hi ha uns ac-tors que no coneixem, però creiemque hi ha d’haver una relació de con-

fiança perquè ens puguem conèixeri crear vincles que abans no hi erenperquè no ens coneixíem. Hem d’a-conseguir entre tots que no hi hagibarreres i tenir un diàleg franc.

Un punt de partida és el conveni decol·laboració que han signat re-centment?Sí. Aquest és un acord que valoremmolt positivament, perquè ens dónaeines importants per dinamitzar elsnostres eixos. A més, amb el comis-sionat de Comerç, Miquel Ortega,hem tingut diverses reunions i anempel bon camí pel que fa al diàleg i ala coneixença. Que després puguemestar d’acord amb moltes coses... elcamí ens ho dirà.

Sigui com sigui, seguirà VicençGasca al capdavant de la Fundacióper afrontar els reptes del comerçlocal en els pròxims anys?Acabo mandat a principis de l’anyque ve, però restaré a disposiciódel nou president.

Quina és la relació de la Fundacióamb Barcelona Oberta? Tots els criteris són respectables. A laFundació hi havia diferents posturesque feien que el discurs no fos tancomplet com ho és ara, on la majo-ria dels patrons de la Fundació de-fensem la mateixa línia.

F. Javier RodríguezBARCELONA

Vicenç Gasca és el president de la Fundació Barcelona Comerç

Als peus d’un Mercat de Sant Antoni encara en obres, Vicenç Gasca, que finalitzarà el seu mandat a principis de l’any que ve, fa una crida al diàleg per consolidar el model barceloní de comerç de proximitat.

“Hem d’aconseguir eliminar les barreres i tenir un diàleg franc amb el nou govern”

15 octubre 2015

Esports| 20

líniaeixample.cat

L’Associació Internacional deFederacions d’Atletisme (IAAF)ha premiat la Marató i la MitjaMarató de Barcelona amb la“Cursa de bronze”, cosa que sig-nifica un reconeixement al nivellqualitatiu d’aquestes dues cursesque recorren cada any gran partdel districte de l’Eixample i que,gràcies a aquest guardó, es con-soliden entre les cinquanta mi-llors del món.

La IAAF ha tingut en comp-te per atorgar aquesta distincióel nivell dels esportistes que hicompeteixen, la qualitat del cir-cuit, els serveis que s’ofereixenals corredors –tals com els puntsd’avituallament– o els nivellsde seguretat, entre altres.

La comissionada d’Esports,Marta Carranza, s’ha mostrat

“encoratjada” a continuar treba-llant per assolir l’excel·lència enles dues proves, i ha volgut tam-bé agrair la resposta dels milersd’atletes que any rere any hi par-ticipen. “És una bona notíciaper a l’esport i per a la ciutat deBarcelona”, ha afegit Carranza.

Per la seva banda, el directorde les curses, Cristian Llorens,s’ha mostrat “orgullós” de rebreaquest reconeixement, ja que

és una mostra que la seva vo-luntat de convertir aquestes duesproves en dos referents “estàdonant els seus fruits”, cos queels anima “a seguir treballant”.

Els guanyadors d’enguanyd’aquestes dues proves van serPhilip Cheruiyot i Aynalem Kas-sahun, en el cas de la Marató, iTadesse Abraham i FlorenceKiplagat, pel que fa a la MitjaMarató.

La Marató aplega cada any milers de participants. Foto: Zurich Marató

La Marató i la Mitja Marató,entre les 50 millors del món

» La federació internacional d’atletisme atorga la distinció de ‘Cursade bronze’ a les proves barcelonines per la seva “excel·lència”

Les noves tecnologies, temacentral del Fòrum Olímpic

TROBADA4El Museu OlímpicJoan Antoni Samaranch acullavui l’acte inaugural de l’onzèFòrum Olímpic, una trobadaentre diferents agents interna-cionals de l’esport que se cen-trarà en les noves tecnologiesaplicades a l’esport. Les jornadesfinalitzaran demà.

L’esdeveniment es dividiràen quatre grans blocs: les xarxessocials, la gestió d’esdeveni-ments i instal·lacions, l’entrete-niment i el patrocini interactiu.Les sessions inclouran diversesconferències i taules rodones. Lacomissionada d’Esports, Marta

Carranza, participarà en l’acteinaugural acompanyada pel pre-sident de la UFEC, Gerard Es-teva, i l’expresident del ComitèOlímpic Espanyol, Romà Cuyàs.

Entre les novetats que espresentaran en el fòrum desta-ca tota la tecnologia de l’OpenCamp, el primer parc d’atrac-cions esportiu del món que obri-rà les seves portes a la primave-ra a l’Anella Olímpica.

El fòrum també portarà elsdesenvolupadors d’1d3a, unatecnologia capdavantera en elsector de l’anàlisi esportiva a tra-vés de vídeos.

Jornada desigual per alsequips de bàsquet del districteBÀSQUET4Els conjunts de bàs-quet del districte van viure sen-sacions diferents aquest passatcap de setmana de lliga.

Per la seva banda, el SafaClaror –que juga a Copa Cata-lunya– va caure a domicili con-tra el Roser per 70 punts a 60 iencadenen quatre derrotes en elsprimers quatre partits de lliga.Amb aquests números els deSagrada Família són penúltims.Dissabte l’equip jugarà contra els

Lluïsos de Gràcia, un conjunt an-corat a la part mitjana de la clas-sificació, a les vuit de la tarda.

El Ramon Llull, que juga aSegona masculina, va aconseguiruna gran victòria contra el Ca-tòlic de l’Hospitalet per 72 a 69,però són quarts per la cua. Unasituació molt diferent de la delGaudí, que es manté invicte a lacompetició regular de Terceradesprés de derrotar el Borges-Garrigues per 59 a 39.

L’Eixample torna a quedarsubcampió al Correbarri

ATLETISME4Si Sant Martí és elrei de victòries del Correba-rri –quatre de quatre–, l’Eixam-ple és el rei del subcampionats -també quatre de quatre-. I és queel districte va tornar a finalitzarsegon a la popular cursa barce-lonina, per darrere de Sant Mar-tí i per sobre de Sant Andreu, ambqui va compartir podi.

Per altra banda, els dos co-rredors més ràpids de l’Eixam-ple van ser Andrés Acuña i Lau-

ra Sanzberro. Acuña va ser cin-què a la classificació general,amb un temps de 33 minuts i sissegons, mentre que Sanzberro vaser la segona dona que va creuarla línia de meta, amb un cronò-metre final de 38 minuts i 23 se-gons.

El guanyador individual de lacursa va ser l’atleta Carles Cas-tillejo, que amb un temps de 29minuts i 55 segons va repre-sentar Nou Barris.

RedaccióEIXAMPLE

El fòrum se centrarà en les noves tecnologies. Foto: Arxiu

Sostenibilitat | Arriba la Cursa de Transports públicsAquest pròxim dilluns tindrà lloc la Cursa de Transports Urbana, una competició on es farà

una comparativa dels costos, impactes ambientals i temps de viatge del transport públic i delcotxe. Els participants podran fer un recorregut per la Diagonal a peu, en bici, en transport

públic o en cotxe. Aquest acte s’emmarca en la Setmana de la Mobilitat Sostenible.

| 22Agendalíniaeixample.cat 15 octubre 2015

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

100.20015.02511.025

Total 404.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200104.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

404.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DIMARTS 20 D’OCTUBRE19:00 La casa de la morera és el documental del

mes a la biblioteca Agustí Centelles. El filmnarra a vida de la Sara, filla de pare iemeni-ta i mare escocesa.

DIMARTS 20 D’OCTUBRE15:30 Trobada sobre la transformació digital i

la necessitat d’evolucionar en aquest àmbit,a càrrec d’experts com Jordi Escalé, directorgerent del Centre de Telecomunicacions i Tec-nologies de la Informació del Govern. / Tea-tre Nacional.

DIMECRES 21 D’OCTUBRE18:30 Xerrada sobre la comunicació intercultural

des de la perspectiva audiovisual, comparantdiversos països. / Institut Europeu de la Me-diterrània (C/ Girona, 20).

FINS AL 20 D’OCTUBREMatí-Tarda El fer i no fer. Exposició que repre-

senta un trencaclosques de sons, vídeos,activitats i no-activitat, on Christina Schultzreflexiona sobre la societat del treball. /Casa Elizalde.

FINS AL 22 D’OCTUBREMatí-TardaCamí. Sí, però el silenci. Exposició d’es-

cultures de Josep Maria Camí, organitzada pelVicerectorat de Relacions Institucionals iCultura de la Universitat de Barcelona, encol·laboració amb el Taller BDN. / Universitatde Barcelona.

DILLUNS 19 D’OCTUBRE18:00 Contes i llegendes de l’Àfrica, una activi-

tat sobre com es transmeten les històries i lestradicions orals adreçada a infants més gransde quatre anys. L’activitat estarà a càrrec deBoni Ofogo, procedent del Camerun. / Bi-blioteca Sant Antoni.

DIMARTS 3 DE NOVEMBRE18:00 A Babel amb patinet, una activitat amb

titelles i molt humor a càrrec de Néstor Na-varro. / Biblioteca Agustí Centelles.

DIMARTS 3 DE NOVEMBRE21:15 Partit entre el CB Ramon Llull i el Jesuï-

tes Casp, corresponent a la sisena jornada deSegona categoria masculina de bàsquet. / Pa-velló de l’Estació del Nord.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Activitat en anglès a càrrec de Kids &Us que narra la història de la Jane i enBunny, dos amics que viuen en unamansió amb un fantasma que no sapespantar ningú. Per a infants majorsde tres anys. / Biblioteca Sofia Barat.

Storytime:Phantom Manor

Ds. 17 d’octubre a les 12:00

AGENDA MENSUAL

Taller per ser crític gastronòmic per undia a càrrec del Restaurant Landoamb la projecció de la pel·lícula Amoren su punto, amb Leonor Watling i Ri-chard Coyld. / Centre cívic Cotxeres Bo-rrell.

Taller de críticgastronòmic

Dj. 5 de novembre a les 18:00

La Fundació Goig organitza un concertcoral solidari a favor de la Fundació d’A-mics de la Gent Gran, dins de la cam-panya ‘Un Nadal en companyia’. L’en-trada serà un donatiu voluntari. / Sa-grada Família.

Concert solidariSagrada Família


Torneig del videojoc de futbol Fifa 2016,on el guanyador s’endurà una Xbox ONEi un joc Fifa 2016 (també per al sots-campió). / Botiga FNAC El Triangle.

Torneig de Fifa 2016


| 24 líniaeixample.cat 15 octubre 2015 Pròxima edició: 12 de novembre

eixample 56

Documents