eixample 52

32
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 [email protected] | administració: [email protected] barcelona línia eixample 19/05/2015 · Núm.52 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals liniaeixample.cat “No valen segons quines demagògies i populismes que ens porten al desastre” Entrevista a Xavier Trias Alcalde de Barcelona i candidat de CiU pàgs 16 i 17 Comerç pàg 20 El Mercat del Ninot reobre les seves portes després de la llarga remodelació Política pàg 12 Juanjo Puigcorbé (ERC) defensa en un acte al Fort Pienc la immersió lingüística Ajuntament i veïns discrepen sobre el disseny del Pla Gaudí El consistori vol un concurs públic però l’AVV Sagrada Família aposta per pactar prèviament “uns acords bàsics” pàg 10

Upload: comunicacio21

Post on 22-Jul-2016

234 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/Eixample_52.pdf

TRANSCRIPT

Page 1: Eixample 52

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniaeixample

19/05/2015 · Núm.52 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals liniaeixample.cat

“No valen segons quines demagògies i populismes que ensporten al desastre”

Entrevista a Xavier TriasAlcalde de Barcelona i candidat de CiU

pàgs 16 i 17

Comerç pàg 20El Mercat del Ninot reobre les seves portes després de la llarga remodelació

Política pàg 12Juanjo Puigcorbé (ERC) defensa en un acte al FortPienc la immersió lingüística

Ajuntament i veïns discrepensobre el disseny del Pla GaudíEl consistori vol un concurs públic però l’AVV Sagrada Família aposta per pactar prèviament “uns acords bàsics” pàg 10

Page 2: Eixample 52

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 19 maig 2015líniaeixample.cat

Page 3: Eixample 52

3 | Anàlisi 19 maig 2015 líniaeixample.cat

Compte enrere. Queda molt pocperquè els barcelonins s’acostina les urnes per triar el nou alcal-de o alcaldessa de la ciutat. I al-calde o alcaldessa no és una pi-cada d’ullet a les noves formes dellenguatge políticament correcte,sinó una realitat. Trias o Colau.D’aquests dos noms sortirà lapersona que dirigirà la ciutat elspròxims quatre anys.

El frec a frec entre l’actualbatlle convergent, que fa quatreanys va trencar l’hegemonia so-cialista, i l’aspirant al tro, l’exlíderde la PAH i cap de llista de la can-didatura Barcelona en Comú, estàmarcant la campanya electoral.Tant l’un com l’altre saben que la

victòria recaurà en un dels dos. NiBosch (ERC), ni Collboni (PSC), niFernández Díaz (PP), ni Mejías(Ciutadans) ni Lecha (CUP) sem-blen tenir cap possibilitat de guan-yar les eleccions. Almenys així hoapunten les enquestes.

Això ha provocat que en els da-rrers dies la campanya s’hagi en-durit. Especialment contundentshan estat les paraules de Colau,que ha qualificat en diverses oca-sions de “mafiosa” la gestió de l’ac-tual alcalde. Fa poc, la número 1 deBarcelona en Comú va acusar, enuna entrevista a Catalunya Ràdio,a “la família” de Xavier Triasd’haver-se “enriquit” gràcies als go-verns de Jordi Pujol. Al mateixtemps, però, va assegurar que noés que Trias sigui “un mafiós”, sinóque “hi ha formes de fer políticamafioses”, que també inclouen, se-gons Colau, el PP i el PSC. “Mai fa-

ria acusacions personals sense te-nir proves de res. Jo no he fet acu-sacions personals. Dic que hi hauna forma de fer política mafiosa.CiU té tants casos de corrupció quela ciutadania hem perdut el comp-te”, va concloure Colau.

L’ofensiva de la líder de Bar-celona en Comú ha provocat queTrias no s’hagi quedat callat. L’ac-tual batlle, en una entrevista aRNE, va lamentar recentment“l’insult fàcil” de Colau. Una set-

mana abans, el polític convergentva afirmar en un acte a la TorreCollserola, fent referència a un mí-ting de Colau celebrat a Nou Ba-rris al costat del líder de PodemosPablo Iglesias, que “és lamentableque una persona que aspira al'alcaldia de Barcelona es dediquia insultar els adversaris comaquesta senyora va fer ahir a NouBarris”. Trias els va acusar a totsdos de “generar odi”.

PROCÉS SOBIRANISTATothom és conscient que les mu-nicipals barcelonines també tenenla seva dimensió nacional. El rumbdel procés sobiranista, tot i que elseu èxit o fracàs depèn principal-ment dels polítics independen-tistes que hi ha al Parlament, potvariar segons qui governi la ciutat.

Malgrat que l’alcalde Triass’ha encarregat de recordar que

aquestes eleccions només sónmunicipals, també ha deixatclar –en una entrevista a aques-ta publicació– que “com a alcal-de de Barcelona no fallaré mai alprocés sobiranista”. Per la sevabanda, Colau sempre s’ha mostratambigua amb el procés sobira-nista i amb el paper que la capi-tal catalana ha d’exercir. “El dreta decidir és irrenunciable, però es-tic a favor del dret a decidir-hotot”, ha assegurat en nombrosesocasions Colau. Sobre el posicio-nament de la seva formació al res-pecte, ha reconegut que no la te-nen definida, ja que hi conviuendiferents opcions.

Per últim, cal no oblidar queaquesta dimensió nacional deles eleccions també pot incidir enel resultat que puguin aconseguirERC i la CUP. Diumenge sortiremde dubtes de tot plegat.

Recta final» Arriba l’hora que els barcelonins escullin qui dirigirà la ciutat els pròxims quatre anys

» El duel entre Trias i Colau ha pujat de to a mesura que la campanya electoral ha anat avançant

Albert RibasBARCELONA

Aquest diumenge els barcelonins escolliran qui seran els encarregats de representar-los. Foto: Ajuntament

Colau veu “mafiosa”la gestió de Trias i l’alcalde l’acusa de “generar odi”

Page 4: Eixample 52

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 4 19 maig 2015líniaeixample.cat

Page 5: Eixample 52

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 19 maig 2015 líniaeixample.cat

Page 6: Eixample 52

| 6Opinió 19 maig 2015líniaeixample.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Estem en campanya electoral du-rant dues setmanes. Cartells, pan-cartes, fulletons, globus i mítings.Tot molt normal, es tracta de fer-se visible als ciutadans perquè elsrecordin el dia d’anar a votar i es-cullin la papereta que pertoca. Calque ens facin un reguitzell de pro-meses que saben que no les com-pliran mai? Cal que ens expliquinel que han fet malament els altresi no ens expliquin què i com ho fa-rien ells fent propostes en positiu?Cal que diguin “cull d’olla” i facininsinuacions velades o es dubtisobre l’honradesa dels oponentspolítics? Com es pot dir que l’in-terès del mateix partit és a fi de bé,i el dels altres és portar a la ruïnael poble? Perquè ens tracten comsi fóssim uns ingenus sense ni ungrau d’intel·ligència? Es pensenque els ciutadans, ens podem em-passar tot el que ens diuen i quenosaltres actuem amb l’impuls deles vísceres?

Molts, que ara es llacen bra-vates els uns als altres, hauran denegociar per formar el govern dela seva ciutat, val la pena entra endesqualificacions ara? Són cons-cients els partits polítics, que lasocietat, a més d’ells, la formentot un munt d’associacions i so-cietats culturals, veïnals, esporti-ves, empresarials, etcètera quetambé han de dir-hi la seva, qui elsconsulta abans de la campanya?La veritat, la majoria de vegadesquan fan els debats electoralsapago la ràdio i la televisió, i hofaig per estalviar-me la vergonyaaliena de veure com uns perso-natges que haurien de fer unaconfrontació de propostes per alseu municipi, es dediquen a tirar-se retrets uns als altres. Si em fal-ten el respecte, apago i marxo!

4Respecteper Jordi Lleal

#Provocador#Campions #Xivatos?

4El 24 votaré! per Bernat Desgrau

El fet que Francesc Torralbas’hagi desvinculat del Constru-ïm de Josep Antoni Duran Llei-da constitueix una interpel·laciód’ètica política al “duranisme”.

Cronistes com José AntonioZarzalejos i Antoni Puigverddonaren la més cordial ben-vinguda al Construïm “dura-nista” i a la incorporació depersonatges com Torralba almanifest fundacional. Entitatsultra catòliques i espanyolistescom ‘Germinans germinabit’també expressaren la seva sa-tisfacció.

Un altre cronista, Francesc-Marc Àlcavo, des de la seva fi-nestra discreta, observa els es-deveniments i deixa constànciaque l’objectiu de Construïr ésdestruir el procés sobiranista ca-talà democràtic i pacífic. Hodiu amb paraules referides a Du-ran: “Un demòcrata cristià d’a-quests que ara tenen tantes ga-nes de construïr com d’atacar aMas sense donar la cara”.

Torralba es desmarca delseu suport inicial. Escriu: “Emdesvinculo formalment de Cons-truïm. No comparteixo la polí-tica que s’està duent a terme,molt allunyada de la meva ma-nera de fer”. Aquest tuit des-col·loca a Zarzalejos, Puigverd,Germinans, Duran i l’entorn“duranista”. I és que Torralba,arrelat en l’humanisme cristià,

és un referent ètic en la societatcatalana i en la comunitat ecle-sial. El filòsof i teòleg FrancescTorralba és director de la Càte-dra Ethos a la Universitat Ra-mon Llull, president del Consellassessor per a la diversitat reli-giosa de la Generalitat de Cata-lunya, consultor del ConsellPontifici de la Cultura de SantaSeu. Dirigeix Qüestions de VidaCristiana on coincideix ambJoan Rigol, històric políticd’UDC i que no te res de veureamb el Construïm “duranista”.

Torralba, com a cristià, ha feta la molt recomanable webwww.catalunyareligió.cat unareflexió sobre la relació entre Es-panya i Catalunya. Propugna lafraternitat tant en una Catalunyaautònoma o federal com sobi-rana. Afirma: “Jo crec que els queens diem cristians no hem deperdre de vista que la fraternitatno pot mancar mai, indepen-dentment de l'encaix que Cata-lunya tingui en el conjunt d'Es-panya. Si Catalunya esdevé unestat, o un estat federal, o un es-tat sobirà, independentment del'encaix que finalment tingui enel conjunt de la península ibèri-ca... de cap manera podem po-sar en situació crítica la frater-nitat entre els ciutadans de la pe-nínsula, les relacions harmòni-ques entre nosaltres, i el sentit debenevolència i estima mútua”.

per Oriol Domingo

4Interpel·lació al duranisme

S’apropen eleccions. No fotin,no ho sabien? Cony, doncs sí,el dia 24 del present mes hemde triar les alcaldesses o els al-caldes de les nostres viles,municipis i ciutats. El mo-ment és transcendent, es res-piren aires de canvi, la crisi, ElProcés™ i que si tomba i quesi gira i blablablà. Però el casés que un servidor no té en-cara del tot clar què collonsvotarà en aquestes munici-pals. De fet, tinc més clar elque NO votaré ni borratxo deratafia que el que SÍ que vo-taré fent ús de les meves ple-nes facultats mentals —aixòdubtant, òbviament, que mailes hagi tingudes.

Jo sóc un barceloní rojo-separatista i animalista, ja hosaben. I amb aquesta autode-finició ja puc descartar unbon grapat de formacions queno em fan el pes. Vull unajuntament independentista,d’esquerres i compromès adefensar, garantir i augmen-tar tant com es pugui els dretsdels animals. Pelut de trobar,aquest últim requisit, ja els ho

dic ara, perquè un cúmul devaguetats, d’ambigüitats i deparaules mig buides palesenque aquest petit país no estàencara prou avançat moral-ment com per parlar-ne ober-tament i sense embuts. Heusací la raó de ser d’aquestapunt: un recull dels com-promisos programàtics ani-malistes de les diferents for-macions que presenten can-didatura a l’alcaldia de Bar-celona.

Per part meva, com com-prendran arran de l’autodefi-nició del paràgraf anterior,tinc absolutament descartatdonar el vot a PP, CiU, Ciuda-danos, PSC o BCN en Comú.Tot i així els inclouré aquí persi es donés l’hipotètic i estra-ny cas que, per exemple, unanimalista federalista o unanimalista de dretes (és aixòpossible?) caiguessin per aquíamb la intenció d’aclarir unamica els seus dubtes. No in-clouré, això sí, les formacionsque segons els sondeigs notenen possibilitat de treure nitan sols un regidor.

@LluísFlaquer: Cinc de les set últimeslligues per al Barça, per a Messi, per a Xavii Iniesta... el cicle irrepetible va fer unapausa, però segueix molt viu.

@AnnaSimo: Dos policies estatals avisen a ji-hadistes que els Mossos els investiguen iministre respon que els Mossos no podencombatre el terrorisme. Dimiteixi.

@david_bassa L'Estat espanyol és estruc-turalment i culturalment franquista. Wertno és una excepció, Wert és la regla, Wertés el seu mainstream...

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaeixample.cat

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Dipòsit legal: B 43220-2010

Page 7: Eixample 52

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 887 | 19 maig 2015 líniaeixample.cat

Page 8: Eixample 52

| 8 19 maig 2015líniaeixample.cat Envia’ns les teves cartes a: [email protected]

Un diari obert

Són quatre i tots ells duen cognoms bencatalans que no els impedeix signarllur article a La Vanguardia amb nomstots ells ben castellans. Si aquesta fal·là-cia de la preservació de la diversitat al’Estat espanyol fos real, no els caldriaamagar o maquillar la seva condició decatalans. I encara menys pervertir-laamb arguments trivials que volen atan-sar la por i sembrar el dubte a lesments, tal vegada, menys pensants delpaís. Menys informades vull dir i méssusceptibles, en definitiva, de caure enel seu parany conspiratiu i pervertidor.

L’article reflecteix i reprodueix els ex-emples recurrents en contra de la crea-ció d’un Estat català: ens faran fora dela UE, l’OTAN i de la resta d’institucionsinternacionals, l’economia quedarà moltressentida, l’autodeterminació no té ca-buda en el món d’avui, la independèn-cia suposa anar contra els temps mo-derns etc. L’article, que segueix a un al-tre que tampoc té preu anomenat “Cos-tes exteriores de la independencia”, po-dria interpretar-se com un darrer serveides d’una daurada jubilació d’aquells quidurant tants anys han servit amb lleialtata Espanya. Una Espanya, per la qual ellshan treballat i de valent, en períodes dic-tatorials, predemocràtics i de relliscosacategoria democràtica com la dels tempspresents. Poca cosa si hi pensem. Desd’aquest punt, cal valorar la seva lleialtata la causa nacional espanyola, en tantque antics i nobles assalariats de l’alta ad-ministració, i esperar que si mai arribala independència, aquests i d’altres desemblant pelatge, no ens vinguin amb lacantarella típica que ells des de la sevadelicada posició varen fer tot el possibleper la llibertat de Catalunya, però que noho podien demostrar ateses les cir-cumstàncies i excuses semblants demal pagador.

En aquest article és molt pobre i de-magog l’ús sistemàtic, acrític i abusiu dela Constitució espanyola del 1978. Es-panya venia en aquell moment d’un pe-ríode antidemocràtic i en la memòria dela gent encara hi coexistia, i de quina ma-nera, la mai apagada del tot Guerra Ci-vil i el trauma que la seguí. No voler ado-nar-se que avui l’estat de les coses hacanviat i que la renúncia catalana d’a-quell moment no va ser volguda, sinóforçada per unes circumstàncies patè-

tiques i terribles demostra que o sóngrans desconeixedors de la història –cosa que tractant-se d’un diplomàtic es-panyol és més que possible- o real-ment són el que a casa meva en diem unscaragirats i uns girabanderes. Triïn laque més els convingui.

Aquests cavallers de trista figuragosen dir-nos, per exemple, que Rússiai la Xina defensen el concepte d’integritatterritorial, sense aturar-se a pensar, o en-rogir de vergonya, que l’annexió de Cri-mea no es va fer precisament d’acordamb el principi d’integritat territorial.Així ens diuen que el Govern britànic,convocant el referèndum en el marc d’u-na “realitat jurídica molt diferent” vacombatre eficaçment el nacionalisme es-cocès. Doncs, haurem de convenir, quesort que ho va fer amb tanta eficàcia atèsque en aquestes eleccions del proppas-sat dijous els nacionalistes escocesos va-ren obtenir un èxit rotund, sense pre-cedents, traduït en la pràctica totalitat dediputats que aquella vella nació envia alParlament de Westminster. Citen l’ar-ticle 4.2 del Tractat de la UE sense in-cloure que aquest article, que parla de lano ingerència de les institucions euro-pees en els afers interns dels estats, s'had'interpretar a la llum de l'article 2 delTUE: obligació dels estats membres i dela Unió d'actuar sempre d'acord amb elprincipi democràtic.

En suma, que desconeixent el queaquests senyors hagin pogut votar a l’Es-panya –dita- democràtica, cosa que noté gens d’interès, el cert és que la recor-dada Formación del Espíritu Nacionalno fou per a ells precisament una as-signatura Maria com es deia aleshores.Els ha deixat un segell irrenunciable i im-mutable per aquesta i la propera vida, onpodrien retrobar-se amb personalitatscom Kant i la seva noció que legalitat imoralitat no sempre són equiparables oAdam Mickiewicz que ens deixà la fra-se que “la força de la raó, més d’hora omés tard, s’imposa a la raó de la força”.Si defensen la unitat d’Espanya, fet deper si gens objectable, que deixin de per-donar-nos la vida i ho diguin senseembuts, trampes, ni actituds displi-cents. Si es volen fer perdonar la sevacondició de catalans, magnífic, peròque recordin com acaben els indis quevolen fer-se amics de l’home blanc.

4Ambaixadors i independènciaper Marc Gafarot

Ja sé que aquest tema ha estat molt trac-tat per part de diferents especialistes enla matèria, però com que els dos pro-cessos continuen, vull aportar a la dis-cussió, si és que n’hi ha, la meva opinió.Esper que sigui útil per aclarir aquestsconceptes, encara que només sigui a unapersona. Que un estat colonitzador,com és l’espanyol, faci bandera del bi-lingüisme en els territoris que colonit-za i que tenen llengua pròpia, és del totnormal, perquè d’aquesta manera es-borra un dels senyals d’identitat d’aquellpoble diferent, que ell vol convertir enigual. I això és el que han procurat ferdurant més de 300 anys tots els colo-nitzadors que han arribat i tots els bo-tiflers que s’han afegit a dur endavantaquesta endemesa. Gran part del pobleo la major part del poble, especialmentles primeres generacions han patit molt.De les generacions que continuen en elterritori, també unes han patit mésque les altres, i les que han sofert aquestpatiment, massa vegades han optat perrenunciar a la lluita, i després d’haver-se bilingüitzat, han volgut tornar a mo-nolingüitzar-se, però en la llengua do-minant, i d’això és del que es tractava,aquesta era la intenció de tots els de-fensors del bilingüisme, especialmentdels que pretenien mantenir-se o con-vertir-se en monolingües.

No existeix cap dubte que el bilin-güisme tot sol és capaç de matar qual-sevol llengua, en el nostre cas la cata-lana. Convertir una persona en bilingüeés bastant fàcil, però convertir-hi tot unpoble, des del segle XVIII, ha estatbastant més difícil; segurament du-rant el segle XXI seria molt més senzill.El bilingüisme és un procés. I el bilin-güisme no s’ha aconseguit fins a final delsegle XX, després de generalitzar-se l’e-ducació a tothom i que a totes les caseshi hagués aparells de ràdio i de televi-sió; i a moltes d’elles, també diaris, coma mínim a tots els establiments on es po-gués anar a prendre un cafè. Els meusdos padrins que he conegut no varen ar-ribar a ésser bilingües, mai no els vaigsentir parlar en espanyol. Segurament

l’entenien, però no el varen haver d’u-sar mai. Ara es pot dir que el poble ca-talanoparlant de les Illes Balears és bi-lingüe, però el procés de bilingüitzaciócontinua. De fet el partit més interessata fer desaparèixer la llengua catalana, elPP, s’ha omplert la boca constantmentde la paraula bilingüisme, que regia pera tothom menys per a ells; l’ha usadatant com ara usa la paraula trilingüis-me, que no és més que una fase del pro-cés bilingüitzador per matar la llenguacatalana.

Quan el poble bilingüitzat conviuamb monolingües de la llengua domi-nant, s’entra en una altra fase, que jaanava fent els seus efectes feia temps,sense adonar-se’n, és la de la catanyo-lització. És el moment d’usar la majorpart de trucs possibles, com són el d’in-tentar minoritzat la llengua, negant-li launitat amb altres llocs on es parli, can-viant-li el nom, i intentant dividir-la,trossejar-la i esmicolar-la, perquè siguimés fàcil la seva desaparició. També s’a-taca el cor de la llengua intentant des-truir-la, desfigurant-la, fent que la gentvagi perdent les paraules genuïnes de lallengua i les vagi substituint per altresde la llengua dominant, llengua que tro-ben a la majoria de diaris, a la ràdio, ala televisió i al carrer. Mentre això pas-sa, els defensors de la llengua intentenque s’usi a l’escola i a tots els mitjans quepoden fer servir. Però en un moment de-terminat sorgeixen botiflers i personesque n’exerceixen el paper, i volen de-purar la llengua, diuen que la volen acos-tar al poble, volen modificar-la, volen in-troduir-hi neologismes que no són mésque espanyolismes, i no se n’adonen, osí, que aquest és el camí per acabar la fei-na del bilingüisme, que és anar desfi-gurant-la fins que arribi el moment enquè, fins i tot sense adonar-se’n, els bi-lingües en llengua dominant i subordi-nada es converteixin en monolingües dela llengua dominant. Quan això passa atots els parlants, la llengua ha mort, en-cara que es continuï ensenyant a les es-coles, com el llatí. Això ja ho deia l’e-nyorat Josep Maria Llompart.

4Ens maten la llenguaper Joan Massagran

@ignasinoguer: Hat-trick de CristianoRonaldo. Anirà a la Cibeles a celebrar-ho ellsol. És el títol que més desitjava guanyar entota la temporada.

@CarlesVinyas: La memòria històrica ésimprescindible per evitar coses així: PP iUPyD voten contra el reconeixement devíctimes de Mathausen, el PSOE s'absté.

@ernestfolch: Principi 43 del hooliganismeelectoral: només valen les enquestes elec-torals que em beneficien. La resta són totesuna conspiració.

Opinió en 140 caràcters

Page 9: Eixample 52

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 889 | 19 maig 2015 líniaeixample.cat

Page 10: Eixample 52

19 maig 2015

Eixample| 10

líniaeixample.cat

Els veïns de la Sagrada Famíliaafectats pel Pla Gaudí, que pre-veu enderrocar de forma parcialdues illes de cases per construiruna avinguda davant de la faça-na principal del temple, han de-cidit donar per trencades les ne-gociacions sobre el disseny delpla amb el consistori.

El motiu de la decisió es deual fet que l’Associació de Veïns dela Sagrada Família no està d’a-cord amb l’estratègia que vol se-guir l’Ajuntament per articular eldisseny del pla. Des del consistories vol obrir un concurs públic perdefinir el projecte urbanístic,però els veïns consideren queabans s’haurien d’acordar una sè-rie de qüestions.

Joan Itxaso, el responsabled’urbanisme de l’associació de

veïns, explica que “no es pot ferun concurs públic partint de zero,sinó que aquest s’hauria de su-peditar a uns acords bàsics”. It-xaso assegura que volen saber“quines serien les afectacionsmínimes i màximes” que patirà lazona i recorda que des de l’asso-ciació ja han enviat una propos-ta al consistori, però que no hanobtingut resposta.

Des de l’Ajuntament, en can-vi, insisteixen en la necessitat de,

primer de tot, convocar el con-curs públic, del qual diuen que hade tenir “unes bases ben defini-des, pactades i consensuades”,per dissenyar els detalls de l’obra,tal com s’ha fet “en el cas de lesGlòries”.

Un concurs en el qual, expli-quen des del consistori, “hi hau-rà una representació veïnal il’opció guanyadora serà una so-lució acceptada per tots elsagents”.

Un dels trams afectats pel projecte és al carrer Mallorca. Foto: Google Maps

Ajuntament i veïns discrepensobre el disseny del Pla Gaudí

» El consistori aposta per fer un concurs públic a l’estil de les Glòriesperò l’AVV Sagrada Família vol pactar primer “uns acords bàsics”

Montserrat Roma i la FundacióElizalde, Medalles d’Honor

RECONEIXEMENT4El Plenaridel Consell Municipal va anun-ciar fa deu dies la personalitat il’entitat del districte que seranreconegudes amb la Medallad’Honor.

D’una banda, el premi re-caurà en Montserrat Roma Pi-tarque, vocal de l’Associació deVeïns i Veïnes de l’Esquerra del’Eixample. Nascuda l’any 1937,Roma continua treballant coma voluntària a l’associació, de laque ha esdevingut un referent.

D’altra banda, l’entitat guar-donada serà la Fundació Eli-zalde, que es va constituir el1985 amb l’objectiu de promo-cionar l’estudi dels orígens de laindústria de l’automoció i l’a-viació a Catalunya.

El plenari també va aprovarla Medalla d’Or al Mèrit Cívic al’Escola Pia de Catalunya per laseva dilatada trajectòria d’in-novació pedagògica integrado-ra i compromesa amb el canvisocial.

MÚSICA4El número quatre delpassatge del Rector Oliveras, en-tre els carrers Roger de Llúria iBruc, és des de fa dos mesos i migun punt de peregrinació obligatoriper a tots els amants del rock.

Aquest petit passatge ha estatel lloc escollit per Philippe Delé-cluse, un editor francès amb unallarga experiència en el món de lesgrans agències de publicitat, ique fa vuit mesos que viu a Bar-celona, per instal·lar-hi la GaleriaJohnson. A l’espai s’hi exposen

una cinquantena de fotografies so-bre les principals icones musicalsdel rock i el soul -Iggy Pop, DaviBowie, Lou Reed, B.B. King, Fred-die Mercury...-, que es poden ad-quirir a partir de 300 euros.

Les fotografies, fetes per fotò-grafs musicals de prestigi mundial,són, tal com explica Delécluse, l’ei-na que permet als amants delrock “comprar les seves memò-ries”. Delécluse explica que durantaquests dos mesos i mig, la gale-ria “ha rebut moltes visites” i afe-

geix que ja té programada per a fi-nals de juny una exposició sobreels Beatles ii una altra per a prin-cipis de setembre sobre el gène-re Glam Rock.

HOMENATGEEl nom de la galeria ret home-natge a Robert Johnson, un elsmúsics pioners del blues, mort als27 anys, i que va influenciar a ban-des com els Rolling Stones, Ae-rosmith, Led Zeppelin o al guita-rrista Jimi Hendrix.

Albert RibasSAGRADA FAMÍLIA

Miguel Elizalde va ser el fundador de la fundació. Foto: Fundació Elizalde

La història del rock, a l’Eixample

La galeria reuneix fotografies del món del rock. Foto: Galeria Johnson

Celebració | Arriba la Festa Major de la Dreta de l’EixampleLa Dreta de l’Eixample celebrarà una nova edició de la seva Festa Major els pròxims 5, 6 i 7 de

juny. Deixant de banda el seu acte estrella, la Fira Modernista (veure la secció Comerç), els veïnsdel barri podran gaudir de tres dies plens d’activitats. Rutes programades, concerts, diferents

tallers, activitats infantils, exposicions o la paellada popular seran alguns dels actes més destacats.

Page 11: Eixample 52

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8811 | 19 maig 2015 líniaeixample.cat

Page 12: Eixample 52

Eixample| 12 19 maig 2015líniaeixample.cat

Puigcorbé defensa la immersióen un acte al Fort Pienc

POLÍTICA4El número dos de lallista d’ERC per a les eleccionsmunicipals d’aquest diumenge,l’actor Juanjo Puigcorbé, va serel passat 8 de maig a la plaça FortPienc en un acte de campanyaelectoral.

L’actor, la incorporació deperfil independent de la llistaque encapçala Alfred Bosch, vafer una clara defensa de la im-mersió lingüística, que va des-criure com una aposta “exem-plar”, després de la resolució delTribunal Suprem que obliga a ferun 25% de classes en castellà adues escoles on les famílies de dosalumnes van demanar que es

fessin la meitat de les classes encastellà.

“Sembla que algú li fa ràbiaque es parli una llengua per so-bre del castellà”, va assegurarPuigcorbé, al mateix temps quees va mostrar crític amb els par-tits ambigus amb el procés in-dependentista, a qui va definir, enal·lusió a Barcelona En Comú,com “l’esquerra del ‘ni’”.

Per últim, el número dos de lallista d’ERC va defensar al caràc-ter plebiscitari de les municipals.“Si no aconseguim els escons ne-cessaris de la majoria, l’endemàels diaris diran que el sobiranis-me s’enfonsa”, va concloure.

La campanya Exigim Espais, im-pulsada per sis col·lectius delFort Pienc fa més d’un any per,tal com ells mateixos expliquen,“reclamar espais i equipamentsper al jovent i el veïnat del barrii un ús de l'espai públic ni res-tringit ni criminalitzat”, presen-tarà aquest dijous els seus prin-cipals arguments a partir de lesvuit del vespre a l’Ateneu Popu-lar El Rec.

Exigim Espais, formada perl’Ampli-Coordinadora Jove deMúsica del Fort Pienc, ArranFort Pienc, la Bastonera de l’Ei-xample, la Bolxepienca, el Casalde Joves Xiroc i l’Esplai Xiroc, de-nuncia “la manca d’espais i equi-paments i de restricció de l’ús del’espai públic que pateixen les en-titats del barri”. És per aquestmotiu que volen posar en marxauna campanya per “difondre lasituació d’aquests col·lectius isensibilitzar els veïns i veïnessobre la necessitat que les entitatsdisposin d’espais i puguin fer úsde l’espai públic”.

Una de les principals peti-cions de la campanya té a veure

amb l’equipament Transforma-dors, situat al carrer AusiàsMarch, buit des de l’any 2008.Es tracta de l’antiga seu del Con-sell de la Joventut de Barcelona,un edifici que des d’Exigim Es-pais demanen que sigui gestionat“pel teixit juvenil i veïnal”.

Una altra de les reivindica-cions de la campanya està rela-cionada amb la Casa Groga, in-closos els seus bucs d’assaig.Les entitats consideren ques’hauria “d’aixecar les restric-cions que prohibeixen l’activitatmusical i tota aquella que vagimés enllà de les deu de la nit” i

demanen una gestió “col·lectiva”dels bucs d’assaig.

REFERENTSEls promotors d’Exigim Espaiss’emmirallen en experiènciesd’altres barris de la ciutat onl’autogestió ha funcionat satis-factòriament, com ara Can Bat-lló, al barri de la Bordeta, o la Florde Maig, al Poblenou. Conside-ren que “el suport mutu, la coo-peració i la pressió popular” vanservir per aconseguir “la cessió,per part de l’administració, d’es-pais per a l’autogestió veïnal”.Ara, volen imitar-los.

La campanya Exigim Espais va néixer fa més d’un any. Foto: Arran Fort Pienc

Exigim Espais demana mésequipaments per al Fort Pienc

RedaccióFORT PIENC

Puigcorbé, en una imatge durant la campanya. Foto: Twitter (@ErcSantsMon)

Page 13: Eixample 52

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8813 | 19 maig 2015 líniaeixample.cat

Page 14: Eixample 52

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 14 19 maig 2015líniaeixample.cat

Page 15: Eixample 52

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8815 | 19 maig 2015 líniaeixample.cat

Page 16: Eixample 52

| 16 19 maig 2015líniaeixample.cat

Està satisfet d’aquests quatreanys al capdavant de l’Ajun-tament?

Satisfet del tot mai no ho estàs, per-què quan la ciutat té 99.000 aturatsno ho pots estar. Però moltes de lescoses que nosaltres ens havíem pro-posat sí que s’han complert.

Quines?Aconseguir que no es faci dèficit, pa-gar tothom a trenta dies, tenir unacapacitat inversora anual d’uns 400milions d’euros sense augmentar elsimpostos, crear activitat econòmicamolt diversificada, potenciar les no-ves tecnologies, millorar la qualitatdels diferents serveis, impulsar la pro-jecció internacional de la ciutat, sercapaços d’atendre moltíssima gentque ho passa malament en un mo-ment molt complicat augmentantel pressupost social un 43%...

Què destacaria especialment?Això últim. Enmig d’una crisi eco-nòmica tremenda, crec que hem do-nat resposta a les necessitats de lagent. Amb moltes dificultats, perquè

altres administracions estan en unasituació difícil, però crec que hem es-tat a l’altura de les necessitats im-mediates.

Si pogués tornar enrere, faria al-guna cosa diferent?Dir que sempre faries el mateix noés realista, però el cert és que no empenedeixo de res del que he fet. Finsi tot el que em critiquen més, que ésla nostra actuació a Can Vies, la tor-naria a fer igual. A més, crec que eltemps ens donarà la raó.

Can Vies ha estat un dels temesprincipals del mandat. També elturisme. Ara ha impulsat un pro-cés que ha d’acabar amb un pac-te local. S’arriba tard?No. Aquest mandat no s’ha prestata un autèntic pacte sobre el turis-me perquè s’ha intentat utilitzar laqüestió per desgastar el govern. Ditaixò, el turisme és molt important.S’ha de veure com el gestionemperquè provoqui poques molèsties,però Barcelona sense el turisme tin-dria una situació econòmica moltmés dura.

Per a algunes zones de la ciutat jaho és molt, de dura. De fet, les des-igualtats entre barris han crescut.

Quina és la responsabilitat de l’A-juntament al respecte?El 2007 va començar una crisi moltimportant que ha accentuat l’atur iles desigualtats. Però la nostra granobsessió ha estat crear activitateconòmica i aquests dos últimsanys s’ha produït un tomb. Barce-

lona és la punta de llança de la sor-tida de la crisi. I m’agradaria tornara remarcar que nosaltres no hem fetdèficit, que és l’acció més antisocialque hi ha.

Però, en una època de tantes difi-cultats socials, realment és unabona aposta tancar els exercicis ensuperàvit?Nosaltres els diners els gastem. El su-peràvit que fem l’invertim en activitatproductiva. El que no es pot fer és elque s’ha fet durant un temps al Go-vern de Catalunya, que és gastar el

que no es té. Quan fas això, acabesamb retallades. Creure que se surtd’una crisi gastant el que no es té ésuna gran irresponsabilitat.

Canviant de qüestió, darreramentha sobrevolat Barcelona l’ombradel jihadisme. Ha arribat a partiren algun moment per la segure-tat de la ciutat?No. Els Mossos d’Esquadra han de-mostrat ser molt competents. Siuna persona perd el sentit comúi vol fer una ximpleria, et pot cre-ar un problema, però es prenen to-tes les mesures possibles per evi-tar-ho. Ara hi ha molta gent entu-siasmada en parlar del jihadismeperò, amb la situació demogràfi-ca d’acolliment de moltes perso-nes, hem d’anar amb compte perno encendre mistos.

Aquí, en línies generals, la convi-vència és bona.Per la quantitat de gent que ha vin-gut tenim una situació equilibrada,sí. Però hem de tenir cura de no fermalbé el bon ambient que hi ha.Això no vol dir que no s’hagi de vi-gilar, però s’ha d’intentar no crear unambient negatiu envers les perso-nes d’origen musulmà, perquè aixòseria molt perjudicial.

Un altre repte important queafronta la ciutat és la contamina-ció. Creu que s’haurien de prendremesures més dràstiques per fre-nar-la?Crec que ja se n’han pres moltes, demesures al respecte. La gent perd laperspectiva històrica. Barcelona erauna ciutat de fàbriques amb unacontaminació espectacular. La ma-joria d’aquestes es van treure i s’hatransformat el litoral. S’han fet can-vis, la circulació ha millorat i estemaconseguint gairebé del tot que eltransport públic sigui de zero emis-sions. Amb tot, la contaminació ésmolt més baixa. Encara n’hi ha, peròens afecta quan l’anticicló està en se-gons quines circumstàncies.

El futur del petit comerç és un al-tre tema de pes. Quin és el camí aseguir?El camí a seguir és posar-se d’acordamb els petits comerciants. Hi hauna línia marcada, que és la de do-nar suport al comerç. Però no noméspel seu vessant econòmic, sinó per-què és una eina de convivència i decohesió social. Amb el comerç s’hade fer el que necessitin els eixos co-mercials, tenint en compte que novolem concentrar les vendes al cen-tre de la ciutat, que ja té el turisme.

Xavier TriasAlcalde de Barcelona i candidat de CiU a la reelecció

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Neus Mármol

“L’acció més antisocial que hi ha és fer dèficit, per això no n’hem fet”

“S’ha intentatutilitzar el turisme

per desgastarel govern”

Entrevista

Page 17: Eixample 52

17 | 19 maig 2015 líniaeixample.cat

Un altre gran repte, en aquest casde país, és el procés sobiranista, alqual se l’ha vist sovint implicat. Ara,però, diu que no li “convé” que leseleccions del 24M tinguin un ca-ràcter sobiranista...És que són unes eleccions a alcalde.No són unes eleccions a presidentde la Generalitat. Jo he dit que no emconvé perquè crec que he de cen-trar-me en explicar l’acció de governque he dut a terme.

No és compatible una cosa ambl’altra?I tant que ho és. Jo com a alcalde nofallaré mai al procés sobiranista.Ningú es trobarà que el Trias no fael paper que ha de fer com a alcal-de de la capital de Catalunya. Peròles eleccions municipals les guan-yes explicant el que fas pels veïns iveïnes de la teva ciutat.

Precisament, la Junta Electoral vadeterminar que vostè va vulnerarla normativa durant la precam-panya per explicar el que feia...Sí, però només en un cas concret: eldel Mercat del Ninot. Ho vaig aca-tar, però ja vaig dir que mantindriala meva agenda perquè no puc evi-tar fer d’alcalde. Faig el paper que he

fet constantment en aquests darrersanys i que em pertoca fer també enaquests moments.

On són els límits?En no fer propaganda de segonsquines coses. Jo no em dedico avuidia a fer fulletons explicant tot el quehe fet, a diferència d’alguns que sí

que ho feien. El que em sorprèn ésque no pogués explicar que unmercat està a punt d’inaugurar-se.Però bé, ho respecto.

Centrant-nos en les eleccions, finsa quin punt la irrupció de Barcelo-na en Comú li pot complicar lapossibilitat de revalidar l’alcaldia?No ho sé. Jo estic tranquil perquè crecque a mi m’aniran bé les eleccions.Però sí que, segons les enquestes, hiha un canvi molt important: certs

partits baixen molt. I això em sorprèni alhora em fa dubtar de les mateixesenquestes. Perquè el fet que es pro-nostiqui que un partit com el PSC,que fa quinze anys tenia vint regidors,pot baixar fins als cinc o a sis és sor-prenent. Potser pot passar, però noés gaire normal. Amb tot, més quepreocupar-me jo, que puc guanyarles eleccions, crec que s’han de pre-ocupar els que tenen aquestes si-tuacions difícils.

Tampoc el preocupa la possiblefragmentació del Ple?En aquests moments, no. La mevaobsessió ara per ara no han de ser elsaltres, sinó quin resultat treu Con-vergència i Unió. I nosaltres treballemper guanyar aquestes eleccions ambclaredat. El problema ja vindrà l’en-demà per veure com pots governar.Però crec que hem demostrat que sa-bem fer-ho en minoria. I no nomésaixò, sinó que sabem fer-ho bé mal-grat les circumstàncies desfavorables.

Creu que aquesta “garantia degovernabilitat” que des de CiUreivindiquen serà un factor clau al’hora de decidir el vot?Bé, jo crec que el que li agrada a lagent és que les coses funcionin amb

un cert sentit comú. Per això sempredic que nosaltres farem la revoluciódel sentit comú.

Més enllà del lema, què és la revo-lució del sentit comú?Saber que no hi ha benestar socialsense crear activitat econòmica ique l’activitat econòmica només té

sentit si deriva en benestar social. I te-nir molt clar que no valen segons qui-nes demagògies i populismes queens porten al desastre. Això és la re-volució del sentit comú.

Per fer-la ha apostat per una llistatotalment continuista. Per què?Perquè són els millors.

...Nosaltres som un grup de gentque ja fa força anys que treballem

junts. Som persones molt diferentsperò que crec que hem fet una fei-na extraordinària, i jo faig un reco-neixement a tot això. A més, enssentim còmodes i col·laborem moltentre nosaltres. Per tant, no tindriasentit que canviés un grup de gentque ha funcionat bé.

Algun canvi sí que hi ha hagut.L’únic canvi important és en el casd’un regidor que ell mateix em va ve-nir a dir que se n’anava al número 12perquè creia que era lògic que elsprimers de la llista fossin els tinentsd’alcalde d’aquest mandat. És un de-tall generós per part seva i que de-nota el bon clima en què es mouaquest equip.

Creu que aquest bon clima no hi ésen les altres candidatures?No ho sé, però quan veig segonsquines candidatures que es fan,molt poc homogènies, penso: quecomplicat que serà... Hi ha gent quefins i tot fitxa persones d’altres par-tits. És sorprenent. En fi, nosaltressom Convergència i Unió, tenim unasort extraordinària perquè estemmolt units, fem un equip molt sòlidi esperem poder continuar servintla ciutat des del govern municipal.

“Hem atès moltagent augmentant

el pressupost social un 43%”

“Com a alcalde de Barcelona

no fallaré mai al procés sobiranista”

Entrevista

Una de les accions que més hanreivindicat des de l’Ajuntamentha estat el desencallament de laModel, que s’ha accelerat a larecta final del mandat. Com ésque no ha començat abans l’en-derroc?L’enderroc de la presó Model ha es-tat una prioritat del govern mu-nicipal des de l’inici del mandat.Aquest ha estat un procés moltllarg i difícil que es va iniciar el 2001,i que hem desencallat gràcies aldiàleg i la col·laboració amb la Ge-neralitat. El mes d’octubre de 2014vam signar un acord per reordenarels equipaments penitenciaris itancar definitivament la Model el

primer semestre del 2017. Barce-lona guanyarà al cor de la ciutat unnou espai ciutadà de 14.000 me-tres quadrats, nous equipamentsi una gran zona verda al servei deldistricte de l’Eixample i de tot Bar-celona. Volem que la gent es faciseu aquest gran espai des de boncomençament. Per això, un copacabem d’enderrocar la part del re-cinte entre Entença i Rosselló, l’ur-banitzarem perquè en puguin ferús els veïns i veïnes del barri. Al ma-teix temps, ja estem posant enmarxa un important procés par-ticipatiu, per tal de conèixer les se-ves propostes, i donar resposta ales seves necessitats.

“Hem desencallat la Model, un procés que es va iniciar el 2001”

EIXAMPLE

Page 18: Eixample 52

19 maig 2015

Ciutat| 18

líniaeixample.cat

Les obres del tren llançadora al’aeroport començaran aviat

INFRAESTRUCTURES4El Con-sell de Ministres ha aprovat re-centment una inversió de mésde 220 milions d’euros per po-sar en funcionament el trenllançadora que unirà l’aeroportdel Prat amb les estacions deSants i Passeig de Gràcia. Lesobres començaran en les pròxi-mes setmanes.

El conseller de Territori iSostenibilitat, Santi Vila, vaqualificar “d’excel·lent notícia”

l’anunci “perquè permetrà qued’aquó poques setmanes, el mesde juny, comencin les obres”.

El servei unirà el centre de laciutat amb l’aeroport del Prat,que tindrà parades a la T1 i laT2, amb un trajecte d’uns 20 mi-nuts, gairebé la meitat del tempsque ara suposa el trasllat amb lalínia de Rodalies fins a la T2.S’estima que entre 7 i 9 milionsde persones a l’any utilitzaranaquest mitjà de transport.

El festival Grec gaudeix d’una sa-lut de ferro i així es va demostrarel passat dijous dia 14 durant lapresentació del programa de laseva 39 edició, que se celebraràdurant tot el mes de juliol.

El festival presentarà en-guany una de les seves edicionsamb un perfil més internacional,amb 17 produccions de teatre,dansa, circ i nous formats hí-brids. Entre els nous artistespresentats destaca el directorIvo van Hove, que torna pertercer any al Grec, en aquestaocasió amb un espectacle mini-malista, La voix humaine, queprotagonitza en solitari l’actriuHalina Reijn. Altres grans nomsde l’escena teatral són WajdiMouawad, l’autor d’Incendis,que ha bastit un nou monòleg fe-mení a Soeurs, i Alain Platel, quecodirigeix amb Frank van Laekeel muntatge En avant, marche!,

un homenatge a les bandes demúsica.

Enguany el festival proposatres espectacles de circ: Il n’estpas encore minuit…, amb què laCompagnie XY porta 22 acrò-bates a escena; Pals, una co-producció del festival dirigida perLeandro Mendoza Artagaveitia,i Fuga, de Res de Res. “Volem ge-nerar un públic que pugui anara veure qualsevol dels especta-cles en el format que els pre-sentem, que pugui transitar de ladansa contemporània al teatre,

del realisme teatral a les novesformes proposades pel circ ofins i tot als espectacles teatralsmultimèdia”, ha explicat Ra-mon Simó, director del festival.

La inauguració del festivalanirà a càrrec de Vorònia, unaobra de dansa proposta de lacompanyia La Veronal i una co-producció del Grec. De fet, en-guany el festival ha coproduïtprop de 40 espectacles, 10 delsquals són internacionals, i s’haconvertit en el primer coproduc-tor d’espectacles de Catalunya.

El Grec se celebrarà durant tot el mes de juliol. Foto: Ajuntament

La 39a edició del Grec presentaun festival més internacional

RedaccióBARCELONA

Protesta | Cadena humana pels immigrants morts al MediterraniL’associació MOAS (Migrant Offshore Aid Station) va convocar el passat 10 de maig una

cadena humana a la plaça del Mar, al barri de la Barceloneta, en senyal de protesta pels més de 3.000 immigrants que van morir l’any passat intentant creuar el mediterrani i pels més de

1.700 que ho han fet aquest any. La cadena humana la van formar una seixantena de persones.

Page 19: Eixample 52

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8819 | 19 maig 2015 líniaeixample.cat

Page 20: Eixample 52

19 maig 2015

Comerç| 20

líniaeixample.cat

Onze anys recordant el passatmodernista de la ciutat a un delsepicentres mundials d’aquestart. Cor Eixample escalfa motorsper acollir la Fira Modernista alcarrer Girona –entre Consell deCent i Diagonal– els dies 5, 6 i 7de juny, una cita que compta ambnovetats, com és el fet que en-guany el Mercat de la Concepciócol·labora amb l’eix per organit-zar alguns dels actes d’aquest es-deveniment. “Entenem que elmercat i els comerciants hem d’a-nar de la mà”, explica a Línia Ei-xample Marisa Aparici, presi-denta de l’eix.

Aquesta col·laboració impli-carà que el sopar de gala de dis-sabte dia 6 de juny a dos quartsde 10 de la nit se celebri a l’inte-rior del mercat.

Com a altres novetats desta-cades de l’esdeveniment hi haels Fogons d’en Sardà, uns tallerson s’ensenyarà com es cuinava du-rant l’època modernista i que esfaran també a l’interior del mer-cat, o un concurs fotogràfic d’Ins-tagram, on els visitants podranpenjar les seves fotos de la fira.

“Esperem que aquesta firasigui la millor”, afegeix Aparici,que “sense menysprear la indis-pensable feina feta abans”, creuque enguany s’ha configurat unafira “pensant en el futur”.

Aquest esdeveniment coin-cideix amb els actes de la FestaMajor de la Dreta de l’Eixample.

La Fira arriba enguany a la seva onzena edició. Foto: Districte

Passat i futur a la FiraModernista de Cor Eixample» L’associació compta enguany amb la col·laboració del Mercat de la Concepció per celebrar una mostra amb noves activitats

L’Eix Sagrada Família celebrala sisena desfilada de moda

DESFILADA4Les passarel·lesde moda del programa BCNModa al Carrer de la FundacióBarcelona Comerç arriben al’Eix Sagrada Família. Diven-dres passat l’associació va cele-brar la seva sisena desfilada demoda amb la roba dels comer-ciants associats a l’encreuamentdel carrer Provença amb el ca-rrer Padilla a partir de dos quartsde 9 del vespre.

Sobre la passarel·la van des-filar models amb les propostes

dels comerciants de l’eix per aaquesta temporada de prima-vera-estiu, una roba que els vi-sitants poden adquirir, si volen,a les botigues de l’associació.

Des de l’eix s’assegura a LíniaEixample que la desfilada vaser “tot un èxit”, i que va comp-tar amb una “bona” afluència devisitants.

Totes les passarel·les del BCNModa al Carrer es realitzen sotaun model comú que fa visible elseu caràcter unitari.

Més de 40 participants en el Tapantoni de primavera

TAPES4Tornen les tapes a SantAntoni. La cinquena edició delTapantoni de primavera vaarrencar divendres passat ambla participació de 45 establi-ments associats a Sant AntoniComerç –l’organitzador de l’es-deveniment–.

Fins al pròxim diumenge 31,els participants oferiran una tapai una beguda a un preu de 2,5 eu-ros. A més, cinc establimentsoferiran un menú especial Ta-pantoni per 25 euros. Per tal deguiar els visitants, l’eix comercialha editat un plànol de la ruta.

L’edició del Tapantoni deprimavera també compta en-guany amb dos concursos: un,en el qual els clients podran vo-tar l’establiment que els ha ofertla millor tapa o el millor menú;i un altre, organitzat pel Consorcide Normalització Lingüísti-ca –en el marc del programa ElCatalà a Taula–, on els partici-pants hauran de penjar a la xar-xa social Instagram una foto dela millor tapa o plat.

Una bona ocasió per desco-brir Sant Antoni i la seva ofertagastronòmica.

El Mercat del Ninot reobre les seves portes

ESTRENA4Ja ha arribat el dia.El Mercat del Ninot, després deles obres de reforma i adequacióde les seves instal·lacions, re-prendrà avui la seva activitatcomercial.

Durant aquest cap de set-mana els comerciants han estattraslladant les seves parades a larenovada instal·lació. El mercat,d’aquesta manera, acollirà 48 pa-radistes, 17 menys que els qui hihavia abans de la reforma. De fet,

el dissabte passat va tancar demanera definitiva la carpa pro-visional del mercat a la plaça Du-ran i Reynals, a davant del’Hospital Clínic. Els comer-ciants ocupaven aquest espaides de l’any 2009, quan van ha-ver de marxar del Mercat del Ni-not perquè comencessin lesobres de remodelació i adequa-ció de les seves instal·lacions.Unes obres que ja han arribat ala seva fi.

RedaccióDRETA DE L’EIXAMPLE

La desfilada va celebrar-se a la cruïlla de Padilla amb Provença. Foto: ESA

Medi Ambient | Catalunya prohibirà les bosses de plàstic gratuïtesL’Agència de Residus de Catalunya ha arribat a un acord amb el sector comercial mitjançantel qual es prohibeix totalment la gratuïtat de les bosses de plàstic a partir del gener de 2016.Aquest acord estableix que tots els establiments comercials faran pagar als clients les bosses

de plàstic d’un sol ús, ampliat al petit comerç una pràctica habitual a les grans superfícies.

Page 21: Eixample 52

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8821 | 19 maig 2015 líniaeixample.cat

Page 22: Eixample 52

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 22 19 maig 2015líniaeixample.cat

Page 23: Eixample 52

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8823 | 19 maig 2015 líniaeixample.cat

Page 24: Eixample 52

19 maig 2015

Esports| 24

líniaeixample.cat

La 31a edició de la Milla SagradaFamília - Trofeu InternacionalCiutat de Barcelona va tornar ademostrar el bon moment que viul’atletisme a Catalunya, en unajornada que va reunir més de2.000 atletes el passat 26 d’abril.Solange Pereira i Adel Mechaalvan ser els més ràpids en les se-ves respectives categories.

Portuguesa de naixement, ca-nària d’adopció i resident a Can-gas, Pereira, del Club AthleticTrack Bikila, va repetir victòriaper quart any consecutiu, impo-sant-se a l’esprint final i aturantel cronòmetre en 4 minuts i 49 se-gons. La corredora va elogiar elgran nivell de la prova, va desta-car el gran ambient que es va viu-re al barri i va admetre que esta-rà encantada de tornar a partici-

par en la prova en un futur si l’or-ganització la torna a convidar.

Per la seva banda, el migfon-dista Adel Mechaal, de l’AA Pa-lamós, va ser el més ràpid encompletar els 1,6 quilòmetres enla categoria masculina. Ja recu-perat d’unes molèsties al taló

d’Aquil·les, Mechaal va buscarimposar el seu ritme ben aviat,per tal d’arribar amb la metaamb més opcions.

A més de les curses profes-sionals, durant el dia es van córreraltres proves amateurs i es van or-ganitzar gimcanes per als nens.

Solange Pereira en el moment de l’arribada a meta. Foto: Ajuntament

Pereira i Mechaal, guanyadors de la 31a Milla Sagrada Família» Més de 2.000 atletes participen en les diferents proves de la jornada,en la qual es va comprovar el bon moment de l’atletisme al país

La ciutat premia l’esforç i lapromoció de l’esport femení

PREMIS4El Saló de Cent de l’A-juntament va ser el passat dime-cres dia 29 d’abril l’escenari de lavuitena edició dels premis Donai Esport, que enguany van tornara reconèixer el paper de la donaen el món de l’esport.

Enguany els premis van re-caure en Olga Palau, premi Mi-reia Tapiador a la Promoció del’Esport; el programa Campiones,de TV3, premi al Mitjà de Co-municació; Jessica Vall, premi ala Dona Esportista; i el Club Vo-leibol Barcelona, que va rebre elguardó al Club Esportiu. Elsequips de la base d’aquesta enti-

tat disputen els seus partits al Pa-velló de l’Illa. També es van con-cedir dues mencions especials:una a la periodista esportivaCristina Cubero, “per la seva tra-jectòria”, i una altra a l’entitatClub Gòtics Rugby, per ser el clubmés votat en la consulta popular.

La tinent d’alcalde de Quali-tat de Vida, Igualtat i Esports,Maite Fandos, que va presidirl’acte, va reivindicar el paper dela dona i va assegurar que “men-tre que existeixin desigualtats,Barcelona continuarà apostantper incentivar l’esport femení i laseva pràctica”.

Safa Claror i UE Gaudí se la juguen als ‘play-off’

BÀSQUET4Després d’una llargatemporada, el Sagrada FamíliaClaror i la Unió Esportiva Gaudíes juguen diferents objectius enels play-off finals.

Després d’una excel·lent cam-panya, els taronges afrontaran l’e-liminatòria d’ascens a Copa Ca-talunya en un enfrontament a do-ble partit contra el CB Ciutat Ve-lla. L’anada es jugarà aquest dis-sabte, mentre que el partit de tor-nada es disputarà el dissabte 30de maig. Si el Claror guanyés,s’enfrontaria al vencedor de l’al-tra sèrie, que disputaran el Bàs-

quet Sitges i el Bianya Roser. Encanvi, la UE Gaudí es troba im-mersa en les eliminatòries perevitar el descens de la Segona Ca-tegoria. Després de guanyar elseu primer partit contra el CBAlisos (72-68), els de l’Eixampleafrontaran el segon partit aquestdissabte a partir de dos quarts devuit del vespre. Una victòria aSant Adrià del Besòs serviriaper garantir la continuïtat a la ca-tegoria.

Per la seva banda, l’AESC Ra-mon Llull va posar punt final a latemporada a la setena posició.

Les Glòries acullen classesd’iniciació al Futtoc

TALLERS4Es juga en una taulaovalada dividida en dos per unapetita xarxa semblant a la detennis taula, i pot ser jugat demanera individual o per pare-lles. Es tracta del Futtoc, un es-port de recent creació que ba-rreja elements del futbol i el ten-nis taula. Ara, la plaça de les Glò-ries –que compta amb taules es-pecialment dissenyades perpracticar aquest esport– és l’es-cenari de classes de futtoc cada

dissabte de mes durant tot elmatí per a grups.

Aquest esport va néixer demanera improvisada al carrer, dela mà de Juan Cano i IldefonsoFernández ‘Toto’, uns apassio-nats del futbol que van comen-çar a passar-se la pilota per so-bre d’una tanca d’obra. A partird’aquí, aquest esport va créixeren nombre de practicants i esvan començar a celebrar les pri-meres competicions.

RedaccióEIXAMPLE

Foto de família amb totes les premiades. Foto: Ajuntament

Futbol sala | Recta final per oblidar del Bosco RocafortLa temporada 2014-2015 no ha estat gens favorable per als interessos del sènior masculí del

Bosco Rocafort, que tan sols ha pogut sumar 9 punts en 25 jornades a la Divisió d’Honor Catalana. Les victòries que han aconseguit durant la temporada han estat com a locals i per això

aquest cap de setmana voldran acomiadar-se de l’afició amb un triomf contra el Puigcerdà.

Page 25: Eixample 52

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8825 | 19 maig 2015 líniaeixample.cat

Page 26: Eixample 52

Esports| 26 19 maig 2015líniaeixample.cat

‘Valley Uprising’ guanya el sisè BCN Sports Film

GUARDONS4La sisena ediciódel festival BCN Sports Filmha arribat a la seva fi. El docu-mental nord-americà ValleyUprising s’ha proclamat guan-yador d’aquesta edició, que unany més ha col·locat la ciutatcom l’epicentre del cinema es-portiu.

Valley Uprising és un film deNick Rosen i Peter Mortimer, ise centra en la contraculturadel Yosemite Valley i les històriesdels exploradors d’aquest in-dret natural privilegiat dels Es-tats Units. Per altra banda, elpremi especial del jurat ha estat

per a Bagdagh Messi, una peçade Sahim Omar Kalifa que narrala història de Hamoudi, un neniraquià que pot jugar a futbolamb només una cama. Fanàticdel futbol i del Barça, Hamoudiaconsegueix convèncer el seupare perquè arregli la televisió id’aquesta manera pogués veurela final de la Lliga de Campionsde 2010 entre l’equip blaugranai el Manchester United.

Diumenge passat es va cele-brar a l’Auditori del MuseuOlímpic un passi amb una se-lecció dels millors films presen-tats al concurs enguany.

La relació de la ciutat amb l’ai-gua i els esports d’aigua és cen-tenària. Aquesta història d’a-mor ha cristal·litzat en el naixe-ment d’associacions, entitats iclubs que tenen l’aigua com aleitmotiv.

Aquest 2015 és el segon anyconsecutiu -i el tercer en menysd’una dècada si comptem l’edi-ció de 2008- en el qual la ciutats’encarrega d’organitzar la fase fi-nal de la Lliga de Campionsmasculina de waterpolo. El 31 demaig de l’any passat la piscina deSant Sebastià de l’Atlètic Barce-lona es convertia en l’escenari deltriomf dels mariners, que acon-seguien la seva primera Copad’Europa davant del seu públic,traslladant també a Europa laseva hegemonia a la Divisiód’Honor estatal.

Enguany serà a les piscinesBernat Picornell, a la muntanyade Montjuïc, on els sis millorsequips d’Europa es disputaran lacompetició de clubs més presti-giosa que es juga en l’actualitat,i que es disputarà entre el 28 i el30 de maig. L’amfitrió i vigent

campió, l’Atlètic Barceloneta,tindrà com a grans rivals per re-validar el títol el Pro Recco ita-lià i el VK Primorje croat. Elshongaresos del ZF Eger i Szol-noki VSK (el primer rival delBarceloneta el pròxim dijous 28de maig) i el VK Jug Dubrovniksón els altres rivals a la Final Six.

SEGONA KIDS FINALPerò la final absoluta no seràl’única atracció per als amants

del waterpolo. I és que les pisci-nes de Sant Sebastià i la Nova Es-cullera es convertiran en l’esce-nari de la segona edició de laKids Final, on setze equips denois d’entre 12 i 14 anys lluitaranper emportar-se aquesta presti-giosa competició, que es dispu-tarà entre el 29 i el 31 de maig.

El planter del CN Barcelona,la selecció aragonesa, l’HirosSport hongarès o el Partizanserbi són alguns dels convidats.

El Barceloneta opta a revalidar el títol europeu de 2014. Foto: CNAB

Barcelona es torna a convertir enla capital europea del waterpoloRedaccióBARCELONA

Foto de família amb tots els participants. Foto: Ajuntament

Page 27: Eixample 52

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8827 | 19 maig 2015 líniaeixample.cat

Page 28: Eixample 52

Pàgines especials| 28 19 maig 2015líniaeixample.cat

Tusgsal no es rendeix i segueixlluitant als jutjats pel Nitbus

» Els ajuntaments del Barcelonès Nord i la societat civil donen suport a l’empresa, que ha presentat un recurs contra la resolució que l’exclou de la gestió del servei nocturn

Suport públic i civil

Els treballadors de Tusgsal s’han manifestat per reivindicar la gestió del Nitbus per a la seva empresa, al mateix temps que han rebut el suport de la gent. Fotos: Tusgsal

No hi ha res decidit. Tusgsal segueixlluitant perquè es reconegui elseu dret a lluitar amb igualtat decondicions amb la competidoraAlsa per a la concessió del servei detransport nocturn metropolità desuperfície, el Nitbus. Per aquest mo-tiu, la companyia badalonina hapresentat un recurs contenciósadministratiu contra la resolució delTribunal Català de Contractes delSector Públic desestimatòria del re-curs interposat contra la decisió del’AMB d’excloure-la de la licitació dela contractació del servei públic detransport col·lectiu urbà de viatgersnocturn a Barcelona i altres muni-cipis de l’àmbit nord de Barcelona,acollint-se a una presumpta erra-da administrativa. Per tal d’aturar el procés de

concessió, que els ha deixat almarge en l’esmentat recurs, l’em-presa ha sol·licitat l’adopció demesures cautelars per a la paralit-zació del procediment, atès que laseva oferta no ha estat valorada. Encas de no prosperar el recurs, l’ad-judicatari passaria a ser l’empresaAlsa, multinacional britànica, en ser,en aquest cas, l’única oferta delconcurs.No es tracta d’una qüestió

qualsevol. La concessió té una du-rada màxima de set anys i està va-

lorada en 106 milions d’euros. Es-tan en joc 163 llocs de treball queactualment desenvolupen els tre-balladors de Tusgsal. Malgrat queAlsa hauria de subrogar-se els tre-balladors, els representants sindi-cals badalonins es mostren enor-mement desconfiats. Es pot perdrela concessió i amb ell un modeld’empresa basada en la participa-ció dels treballadors en la presa dedecisions. La decisió d’excloure Tusgsal

del concurs, sense ni tan sols valorarla seva oferta tècnica ni l’econò-

mica, la va prendre l’AMB perquè,diuen, “Tusgsal va incomplir elplec de condicions en no quedaracreditada la disposició d’uns te-rrenys a Sant Adrià de Besòs (en elbarri de La Catalana), on s’havia deconstruir una cotxera”. La firmabadalonina addueix que “sempres’ha comptat amb els terrenys deSant Adrià, perquè així ens ho vagarantir l’alcalde Joan Callau (PSC)i la regidora d’Urbanisme RuthSoto des del mes de juny en què esvan començar els tràmits. Estavanegociat el preu i redactat el pro-

jecte, cosa que podrem acredi-tar”. L’Ajuntament no diu res tot ique admet que podrien haveratorgat una llicència d’ocupació.Excés de confiança a Tusgsal?

Excés de cel a Sant Adrià? A Tusgsals’esgargamellen assegurant que elseu acord amb l’Ajuntament era unfet. Fa mesos ja van sorgir notíciesque el seu antic conseller delegat,Fermín Casquete, havia filtrat in-formació confidencial de Tusgsala Alsa per a la preparació de la sevaproposta.

EMPRESA HISTÒRICAEls orígens de TUSGSAL els hem d’a-nar a buscar al 1956, quan es creaTransportes Urbanos SA, més co-neguda per l’acrònim TUSA. Quanel 1985 fa fallida i tanca portes, unnombrós grup de treballadors de-cideix fer-se càrrec del servei i creaTransportes Urbanos de BadalonaSociedad Anónima Laboral (TUB-SAL), que el 1998 es reconverteixen Transportes Urbanos y ServiciosGenerales SAL (TUSGSAL), ambl’objectiu de diversificar-se. Al llarg de tot aquest procés de

30 anys, la firma es manté fidel alsplantejaments fundacionals: és unaempresa creada i gestionada pelsseus propis treballadors, la majoriadels quals són accionistes. Un mo-del d’economia social que prioritzaen el treball la “creació d’un ambientque afavoreixi el desenvolupamentde les capacitats personals”, assolintun èxit reconegut per tothom.

SOCIETAT4Malgrat pertàn-yer a partits polítics diferents, elsuport a Tusgsal ha estat unàni-me a Badalona, on governa el Par-tit Popular, amb Xavier GarcíaAlbiol a l’alcaldia, i a Santa Colo-ma de Gramenet i Sant Adrià deBesòs, presidides per Núria Parlóni Joan Callau, del PSC. Els tresplens municipals van aprovar faunes setmanes per unanimitatdeclaracions institucional en so-lidaritat amb Tusgsal i els seus tre-balladors. En tots els casos s’ha instat l’À-

rea Metropolitana de Barcelona(AMB) a “obrir i valorar l’oferta tèc-nica i econòmica de Tusgsal” i lihan demanat que paralitzi el pro-

cés d’adjudicació fins que no hihagi una sentència ferma. El cas més rocambolesc és el

de Sant Adrià. L’alcalde i la regi-dora d’Urbanisme van donar su-port a la moció tot i considerarTusgsal responsables de la situa-ció produïda.El suport social també és molt

ampli. Més de 4.000 personess’han agregat al grup de Face-book “Jo sóc Nitbus” i més de2.000 han penjat les seves fotosen aquesta xarxa social portantmissatges i samarretes amb elhashtag #josocnitbus, que s’havist en nombroses curses popu-lars, manifestacions i actes cívicsa Barcelona i el Barcelonès Nord.

La concessió és per

set anys i té un valor

de 106 milions

RedaccióBARCELONA

Page 29: Eixample 52

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8829 | 19 maig 2015 líniaeixample.cat

Page 30: Eixample 52

Agenda| 30 19 maig 2015líniaeixample.cat

[email protected]

AGENDA MENSUALDIVENDRES 22 DE MAIG22:00 Las cosas que queremos, una comèdia dra-màtica que dirigeix David Pintó i que, de lamà d’un humor corrosiu i de la ironia, parlasobre la vida de tres germans els pares delsquals es van suïcidar sent ells molt joves. / Cen-tre cívic Cotxeres Borrell.

DIJOUS 21 DE MAIG20:00 Xerrada - concert Música i Cervell, que pre-senta l’Associació Neuromusical Barcelona ique està a càrrec de la neurocientífica SofiaSeinfeld i el pianista Rafael Balmaseda. / Cen-tre cultural Teresa Pàmies.

DILLUNS 25 DE MAIG18:00 Conferència sobre la llum i la pell, i so-bre els perills de l’exposició solar, una de lesprincipals causes de l’envelliment de la nos-tra pell i del càncer cutani. / Centre culturalTeresa Pàmies.

FINS AL 25 DE MAIGMatí-TardaMankind Warped. Exposició de fo-tografia a càrrec de Walter Otárola i Alba Pe-ret, un recopilatori de dones exemplars quevan patir discriminació sexual en els seus àm-bits de coneixement. / Centre cívic SagradaFamília.

FINS AL 30 DE MAIGMatí-TardaMagnòlia blanca: una aproximació

a la Xina contemporània. Exposició de foto-grafies de Xiqi Yuwang sobre aquest país asià-tic i dels contrastos entre la seva modernitati el seu passat. / Casa Golferichs.

DEMÀ DIMECRES 20 DE MAIG17:30 El gripau babau. Una activitat a càrrec dela Companyia La Sal adreçada a infants ma-jors de 4 anys. Es tracta de la història d’un cap-gròs que es transforma en gripau. / BibliotecaFort Pienc.

DIVENDRES 22 DE MAIG11:00 Primeres passes. La flor de colors, una ac-tivitat de contes a càrrec de la Flaps adreça-da a infants de 6 mesos a 3 anys. / Bibliote-ca Sagrada Família.

DISSABTES FINS AL 13 DE JUNYMatí A la plaça de les Glòries, número 15, s’o-fereixen classes de Futtoc, un nou esport quecombina futbol i ping pong.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Espectacle familiar per viatjar a travésde la música, els somnis i l’alegria. Acàrrec de Marina Gil. Adreçada a infantsmajors de 4 anys. Activitat gratuïta.Aforament limitat. / Biblioteca Es-querra de l’Eixample.

Sac de rondallesVenim d’altres racons del món

Dm. 2 de juny a les 18:00

L’actor britànic per excel·lència, no-minat i guanyador només una vega-da de l’Òscar, serà el centre de discussiód’aquesta xerrada que s’emmarca enel cicle dedicat a la història del cine-ma. / Centre cultural Teresa Pàmies.

Mites de HollywoodDavid Niven

Dm. 2 de juny a les 18:30

Diversos espais de la ciutat com l’Ari-bau Club i La Pedrera acullen unanova edició del DocsBarcelona, una citaque mostra diversos treballs cinema-togràfics i documentals de diverses te-màtiques.

Festival InternacionalDocsBarcelonaDel 25 al 31 de maig

En el marc dels actes de la Festa Ma-jor de la Dreta de l’Eixample i la FiraModernista, el carrer Girona amb Ara-gó acollirà una classe magistral d’s-pinning.

MasterclassSpinning

Dv. 5 de juny a les 19:30

Page 31: Eixample 52

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8831 | 19 maig 2015 líniaeixample.cat

Page 32: Eixample 52

| 32 19 maig 2015líniaeixample.cat Pròxima edició: 2 de juny