eixample 47
DESCRIPTION
http://comunicacio21.cat/images/Eixample_47.pdfTRANSCRIPT
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]
barcelonalíniaeixample
Desembre de 2014 · Núm.47 · www.liniaeixample.cat
Aniversari pàg 22
La Casa Golferichscelebra 25 anys coma equipament públic
Reportatge pàg 3
Els botiguers encarenamb optimisme lacampanya de Nadal
Comerç pàg 32
Cor Eixample impregna els carrers d’esperit nadalenc
Esports pàg 36
El Catalunya-Euskadi defutbol es presenta al Colet
Més protestes contra el turismemassiu a la Sagrada Família
L’Ajuntament garanteix que es treballarà “conjuntament” amb els veïns per estudiar l’impacte turístic pàg 18
pàg 22
Anàlisi pàgs 14 i 16
La viabilitat d’unpossible Estat català:dubtes amb resposta
Fotografia pàg 18
Acaba l’exposició de Kim Manresa alCentre Cívic Urgell
Arriben elsàtics exprés
3 | En Portada Desembre 2014 líniaeixample.cat
Ja està tot a punt. Els torrons i elscaganers ja han envaït els carrersde tot el país i els comerciants espreparen per intentar millorar lesseves vendes i maquillar els re-sultats dels últims mesos. I és quedurant el Nadal, el balanç devendes dels botiguers milloraconsiderablement.
Des de la Confederació deComerç de Catalunya (CCC) s’es-pera que durant aquesta cam-panya de Nadal “s’incrementin lesvendes un 4% respecte a l’anypassat”, especialment en els sec-tors de l’alimentació, de l’elec-trònica i de la moda, entre altres.
Miquel Àngel Fraile, secreta-ri general de CCC, assegura aaquesta publicació que “la situa-ció de l’economia de les famíliesha millorat”, i assenyala que “l’a-tur s’ha reduït una mica, aspec-te que provoca que enguany hihagi més consumidors poten-cials”. A més, des de la CCC pre-veuen que l’ocupació en el sectoraugmenti entre un 2 i un 3%, elque podria significar la creació deprop de 6.000 llocs de treball.
Aquestes esperances se su-men a la lleugera millora dels re-sultats de venda durant l’últimsemestre d’enguany, malgrat lestemperatures anormals i lleuge-rament càlides de l’últim mes denovembre, un fenomen que haperjudicat el sector de la moda,que no ha pogut vendre gaire
roba de cara a aquesta tempora-da d’hivern.
IMPORTANT TRADICIONSDurant el darrer cap de setmanade novembre el sector es va su-mar a la campanya del Black Fri-dayo Divendres Negre, una tra-dició anglosaxona importada du-rant la qual el petit i gran comerçofereix descomptes d’entre el 20i el 50%. “Estem en un món glo-balitzat, i tot i que hem de refor-çar les nostres tradicions, si ambaquesta moda ajudem al fet quees mogui el consum, benvingu-da sigui”, afegeix Fraile.
El comerç català frisa pertrencar la dinàmica de pèrduesdels últims anys. “Veiem la llumal final del túnel, però encara noestem bé del tot”, conclou Fraile.
» Els comerciants afronten la campanya de Nadal amb la previsió d’un augment de les vendes del 4%» El Black Friday, o Divendres Negre, es comença a consolidar tant al petit com al gran comerç català
F. Javier RodríguezBARCELONA
REDACCIÓ4“Les vendes durantel pont de la Constitució han es-tat millors que les de l’any pas-sat, i això ens crea molt bones ex-pectatives de cara al global de lacampanya de Nadal”, explica aaquesta publicació Vicenç Gasca,president de la Fundació Barce-lona Comerç.
L’optimisme dels botiguersbarcelonins és palpable i, se-gons Gasca, enguany es produi-rà una millora dels resultats deles vendes. “L’augment de lafacturació estarà en una forqui-lla d’entre un 2 i un 4%”, augu-
ra Gasca, que també té esperan-ces en què la campanya nada-lenca 2014-2015 marqui un puntd’inflexió en el panorama deso-lador dels últims anys.
Sobre l’avançament de lesvendes de la temporada, Gascaposa com a exemple la campan-ya de la fundació Avui començael Nadal, on els comerciantsbarcelonins van premiar els seusclients amb vals de descompteper bescanviar a les compresdel mes de desembre. SegonsGasca, l’acollida per part delsclients va ser “molt bona”.
La campanya de Nadal arrenca amb força a la ciutat
El sector comercial preveu un augment de la contractació d’entre el 2 i el 3%. Foto: Mercats BCN
L’hora de la veritat
Desembre 2014
Ciutat| 4
líniaeixample.cat
Barcelona ja té Llibre Blanc so-bre què pot representar per a laciutat el fet d’esdevenir capitald’un hipotètic Estat català in-dependent. L’obra, titulada Bar-celona, capital d’un nou Estat,inclou un conjunt d’opinions ipropostes que ajuden a refle-xionar sobre aquesta qüestió.
Un total de 137 autors, entretècnics, experts i referents cívicsi professionals reflexionen obreels reptes i oportunitats quesorgirien si Barcelona es con-vertís en la capital d’un Estat ca-talà. Alguns dels beneficis queapunten els experts són el crei-xement d’infraestructures, comel port i l’aeroport, i una majorcaptació d’inversió estrangera.Alhora, com a capital, la ciutathauria d’assumir noves respon-sabilitats envers Catalunya.
La idea d’elaborar aquest
Llibre Blanc la va anunciar l’al-calde Xavier Trias el 8 de se-tembre passat en l’acte institu-cional de la Diada Nacional deCatalunya i el passat dimecresdia 5 de novembre es va pre-sentar en un acte al Saló de
Cent. En la presentació, carre-gada d’humor i ironia, es va si-mular una reunió l’any 2024d’alguns dels experts que hancol·laborat amb el llibre. El Salóde Cent es va teletransportarsimbòlicament deu anys des-prés del 9N i es va convertir enla sala d’embarcament d’un hi-
potètic aeroport “Pau Casals” deBarcelona.
L’investigador BonaventuraClotet, la monja teresiana Vic-tòria Molins o la professorad’Hisenda Pública Marta Espa-sa són alguns dels col·laboradorsque van contribuir al col·loqui ique van coincidir a afirmar que“Catalunya serà molt millor si al-gun dia és independent”.
L’alcalde Xavier Trias es va su-mar a aquesta visió de futur i vadir que “si volem construir un noupaís amb una nova capital, ne-cessitem somiar. Necessitem ima-ginar, ser creatius i innovar”.Però des del present també va afe-gir que “penso que el dret a deci-dir va lligat al dret a conèixer, i peraixò vaig creure oportú que ha-víem de disposar de la màximainformació sobre els possiblesescenaris de futur que es pre-senten a la capital del país”.
El llibre s’ha editat en cata-là i es pot consultar al web mu-nicipal. Pròximament estaràdisponible en castellà i anglès.
Pensant en ser capital d’un nou Estat» Barcelona ja té Llibre Blanc sobre què pot representar la capitalitat d’un Estat català independent
» El treball, de 834 pàgines, reuneix articles de 137 autors, entre tècnics, experts i referents cívics
RedaccióBARCELONA
AGENDA NACIONAL4 El Lli-bre Blanc compta també amb untotal d’onze il·lustracions queexpressen, sintèticament i a tra-vés de la imatge, les opinionsdels seus autors, no necessària-ment coincidents, sinó plurals idiverses.
Les il·lustracions ajuden acondensar la multitud de res-postes que existeixen sobre una
mateixa pregunta. I és que elprocés polític que està protago-nitzant el país té múltiples vi-sions, per la qual cosa el LlibreBlanc és una aproximació a al-gunes d’elles.
Toni Batllori i Jordi Calvo,dos dels il·lustradors que hi hancol·laborat, van dibuixar en di-recte l’acció que es va desenvo-lupar al Saló de Cent.
Onze il·lustracions
Xavier Trias:“Si volem construir
un nou país ambuna nova capital,
necessitem somiar”
Foto de família de l’acte de presentació del Llibre Blanc al Saló de Cent, el passat dimecres 5 de novembre. Foto: Ajuntament
L’estat de la ciutat | Una capital en marxaEl Llibre Blanc incorpora una primera part dedicada a l’estat de la ciutat,
una anàlisi elaborada pel Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntamentde Barcelona. En aquest apartat s’hi pot trobar tota mena de dades que per-
meten, segons els seus autors, fer-se una idea acurada de com va la ciutat.
| 6OpinióDesembre 2014líniaeixample.cat
Un diari plural Un diari participatiu
Actualitat a la xarxa
Ser catala no dona ni mes ni me-nys credibilitat a l’hora de donararguments, a favor o en contra,de si Catalunya s’ha d’indepen-ditzar d’Espanya. Escric aixo per-que un tal senyor Marhu-enda –per mes senyes diu que esperiodista–, tot sovint a l’horad’exposar els seus argumentscontra l’independentisme que varepetint com un mantra, primerdeclara a l’audiencia que ell escatala. Un altre es, en Josep Bor-rell, que de tant en tant baixaamb un rai pel riu disfressat dellenyataire i declara que els votshan de ser educats, formats i in-formats i que l’opinio publica ca-talana no esta formada, ni edu-cada sobre que significa laindependencia.
Quina desbarrada, senyor!Aixo nomes s’aplica als ciutadansde Catalunya? Als unionistes es-panyols, no. És que per venturaestan immunitzats de la febre in-dependentista i així ho tenen totclar? Pobrissons catalanets, es-tan abduïts per TV3 i CatalunyaRadio, no tenen remei, estan per-duts, se’ls ha corcat el cervell i noentendran mai el què representaser espanyol. Per que ens hand’insultar? Per que creuen quepensar diferent,es una limitaciode l’enteniment? Alícia Sanchezdiu que enyora aquells temps enquè Franco manava i ella era fe-lic, bona idea! Ens diu: Vull re-cuperar aquella Catalunya de lameva infantesa, on no hi haviatensio. Ostres! Que ho preguntinals morts al camp de la Bota, alsque “queien” per les finestres deles comissaries, als que queda-ven en mans dels germans Creix,Tots tres son catalans, ni que si-gui pel lloc on van naixer.
4Tres beneitsper Jordi Lleal
#TempsDeTorrons#UnAnyDesprés #NoALaViolència
4Convèncerper Josep M. Loste
La sèrie Isabel emesa per TVEva acabar el passat dilluns dia 1.Ha estat una bona sèrie, benubicada, interpretada i forçaben basada històricament. Al-guna cosa no era del tot correc-ta, no obstant Catalunya hi eraben representada: la senyera, elsconflictes dels remences, el títolde príncep de Girona, la con-questa als francesos del Rosse-lló. Alguna cosa més es podiahaver dit, però en fi…
El fe tés que tot es descobreixal darrer capítol: Isabel morta,Ferran II és vist com un estra-nger i els castellans prefereixena Felip el Bell –flamenc– quetantes coses havia fet per Cas-tella: la conquesta de Granada,el descobriment d’Amèrica, con-questa de places africanes, iFerran ha de marxar amb el critdespectiu de “catalanote!”. Aixòla sèrie no ho mostra, només elmostra resignat, quan es treu lacorona de rei de Castella, a ma-nera de renúncia, i ha de tornaral seu país de veritat, la coronacatalano-aragonesa.
Aquest fet, podria ser para-digmàtic de com molts catalanshan contribuït a la construcciód’un Estat espanyol més mo-dern que després no ho agraeix.Podria ser el cas, al segle XIX,del general Prim. Podria sertambé el cas de Cambó quan di-miteix de ministre i adreça una
carta a Alfons XIII a tall de re-tret. Podria ser també el cas dela contribució d’ ERC del 1931 al1939 per a la consolidació d’u-na II República espanyola. Po-dria ser l’exemple de l’operacióreformista de Miquel Roca –l’a-ny 1986– quan un català can-didat a la presidència de l’estatva ser vist com un estranger. Amés “l’encaix a l’estat de Cata-lunya” de Jordi Pujol o el “Fe-deralisme” del PSC.
Segles de col·laboració ca-talana en multitud d’aspectesque han servit de profit a Espa-nya –i de vegades a Espanya ia Catalunya no– no ha tret delcap als espanyols la idea de “loscatalanes lo quieren todo”. Éscom intentar convèncer, ambtots els mitjans a la mà, una es-posa histèricament gelosa que elseu marit, fidel i amantíssim, noli és infidel. Però aquesta conti-nua desconfiant del marit, mal-grat que li hagin demostrat totel contrari.
La millor solució –per almatrimoni i per a Catalunya– ésla independència, que els cata-lans s’esforcin només per alseu verdader país, perquè comva escriure el guionista de ci-nema Jean- Claude Carrière:“No és fàcil fer callar una veuper sempre, esborrar per sem-pre una llengua, els segles par-len en veu fluixa.”
per Francesc Rebolledo
4’El viejo catalanote’
Estic emprenyat, molt empre-nyat –no pas per raons políti-ques– però de tota manera vol-dria expressar, amb tota la ro-tunditat, el meu enuig –aquestsí clarament polític– perquès’acabi, immediatament, aques-ta polèmica tan eixorca i alho-ra tan cancerígena, segons laqual en Mas pujoleja i en Jun-queras caroteja.
Aquesta polèmica d’en-frontament de curta volada –devol gallinaci– entre CiU i ERC,sobre el sexe dels àngels. No, noi no, conciutadans de Catalunya,en aquests moments no po-dem perdre el temps amb con-trovèrsies estèrils. Ara hem d’a-nar per feina: hem de constru-ir un país que té moltes man-cances vitals. Ara i aquí tenimun problema molt greu, el granproblema de debò: a hores d’a-ra, a casa nostra existeixen,com a mínim, 750.000 indeci-sos, que són més propers alNO que no pas al SI, i cal re-convertir-los de totes totes.
És urgent que la gent del car-rer, el poble català de base, s’im-pliqui i comenci a convèncer in-
decisos, tot fent un tallat; és a dir,a través d’arguments simples,però no simplistes. Cal fer ser-vir arguments del dia a dia so-bre qüestions que neguitegen ala gran majoria de la població ca-talana, la qual cosa es resumeixen la dada empírica bàsica.
Si Catalunya no disposaaviat d’una sobirania plena, restindrà sentit a casa nostra i es-devindrem definitivament, i permolts segles, un país del tercermón. Ha arribat l’hora de con-jugar, d’una forma fefaent, elverb convèncer. No tenim mas-sa temps, però tots tenim l’o-bligació de sumar i no pas res-tar, multiplicar i no pas dividirHem de sortir del pou del pes-simisme i la malastrugança i tor-nar a la velocitat de creuer delsanys 2012 i 2013. L’any 2015 ensho jugarem tot: si som capaçosd’albirar l’autèntica llibertat na-cional –la sobirania plena ambjustícia social i equilibri terri-torial– o bé la defenestració deCatalunya. La situació és críti-ca, o ens posen les piles dedebò o bé “finis Catahaloniae”per sempre.
@viudes74: CiU reclama una llista únicaper a una consulta amb una resposta clara.Ara fa un any en van proposar una ambdues preguntes i tres respostes.
@xlemus: Per erradicar la violència cal ac-tuar al futbol base, a l'amateur i al profes-sional. Una feina titànica, però que si no ésconjunta no serveix.
@MaicaMesseguer: Em desitgen BonNadal amb un viral del Whatsapp ple d'er-rades ortogràfiques i acaba dient-me quesi no el reenvio, rebré una mala notícia!
publicitat 619 13 66 88
amb el suport de:
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]
líniaeixample.cat
15.000 exemplars
Dipòsit legal: B.43220-2010
| 8Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] 2014líniaeixample.cat
@ramirp: Els partits unionistes que diuenque la majoria de catalans no van votarSÍ+SÍ no tenen pebrots d’organitzar unaconsulta i comptar els que votin NO.
@irenelagriega: No, si aún se erradicarála violencia en los campos de fútbol antesque la violencia de género... Tiene valor lacosa.
@ramon_valenti: Desitjar Bon Nadal a unapersona que es passarà fins al dia 7 de generembolicant regals en una botiga és unamolt bona idea.
Un diari obert
Opinió en 140 caràcters
Un cop el president Mas i Oriol Jun-queras han fet públiques les seves vi-sions de com hem d’arribar a la inde-pendència, i un cop hem vist que hi hapunts de discrepància, però també deproximitat, vull aportar el que crec potser la solució de consens. A grans trets,el president defensa que cal fer un re-ferèndum per a la independència, icom que l’Estat espanyol no el permet,només resta una possibilitat via elec-cions plebiscitàries. Perquè aquesteseleccions siguin plebiscitàries, el seu re-sultat ha de ser clar i incontrovertit a ullsdels observadors internacionals, elsquals necessitem per a poder legitimarla nostra causa.
Catalunya necessita el reconeixe-ment internacional i el vehicle per ar-ribar-hi és amb una candidatura trans-versal de país que superi la dinàmicaconvencional de partits. Un cop el mónsap quines són les nostres intencions, elpresident diu que hem de convidar elgovern espanyol a negociar els termesde la independència. Sap que el món ensmira i Catalunya no pot aparèixer comqui es nega a negociar. Alhora, el governde Catalunya implementarà el LlibreBlanc per a la Transició Nacional ela-borat pel Consell Assessor i impulsaràun sistema participatiu per a l’elabora-ció de la Constitució de Catalunya.
Aquest procés de negociació, crea-ció de les estructures d’estat i dissenyconstitucional durarà 18 mesos, a par-tir dels quals es convocaran unes elec-cions constituents on l’accent ideològicserà establert pels diferents partits perseparat, i es proclamarà l’estat català viareferèndum. En el cas d’Oriol Junque-ras, la seva proposta defensa unes elec-cions convencionals, on cada partitconcorre en solitari defensant el seu po-sicionament ideològic, sota un paraigües
que agrupi els partidaris de la inde-pendència, i que acabin formant un go-vern de concentració.
Aquest govern ha d’actuar com a es-tat independent des del primer moment,sense requerir la negociació amb l’Es-tat espanyol, i impulsar les lleis i refor-mes necessàries que permetin construirles estructures d’un estat independent.Finalment, s’engegarà un procés cons-tituent que serà ratificat en un refe-rèndum posterior. Com podem obser-var, les dues opcions són clarament co-incidents en el seu objectiu final, la in-dependència.
Cal doncs evitar que les discrepàn-cies pel procediment limitin o impos-sibilitin l’objectiu final. Si no hi haacord en què significa unes eleccionsplebiscitàries, podríem considerar queel menys interpretable són unes elec-cions convencionals amb un govern deconcentració.
Si això és així, podem considerar quel’acció d’aquest govern seria, a la vistadels discursos defensats pel president iper Junqueras, la creació de les estruc-tures d’estat, el disseny de la Constitu-ció i la seva futura ratificació via refe-rèndum. Per tant, crec que la fórmulaper arribar-hi és, com sempre, la méssenzilla i fàcil: Proposo la formaciód’un govern de concentració amb l’ac-tual Parlament, que en el que resta delegislatura implementi el Llibre Blancper a la Transició Nacional i dissenyi lafutura Constitució de Catalunya. Un copesgotat l’actual mandat –si fa no fa els18 mesos proposats pel president Mas–,sotmetre l’aprovació de la Constitucióper part del poble de Catalunya via re-ferèndum, alhora que es vota el primerparlament d’una Catalunya indepen-dent, el recorregut polític més impor-tant dels darrers 300 anys.
4Mas i Junqueras: la solucióper Toni Florido
Lo grifonet és la llavor del fruit, la qualesdevé la mostra de l’olivera. Es con-verteix en un fonament que ha de fruc-tificar mitjançant la combinació de tre-ball, constància, laboriositat, motivació,dedicació i talent, entre tantes altres qua-litats. Òmnium Cultural de les Terres del’Ebre va decidir instaurar el premi LoGrifonet l’any 2011 justament per tal dedonar un reconeixement adequat a di-verses personalitats de les comarquescentrals dels Països Catalans que haginexcel·lit en algun àmbit de la societat,malgrat que no hagin estat altament re-conegudes de manera institucional.
El lingüista tortosí Joan Beltran, elmúsic ampostí Octavi Ruiz i l’escriptorulldeconenc Manel Ollé han estat els tresguardonats en les primeres edicions. Estracta de tres mestres en la seva àrea delconeixement, que han deixat llargapetjada al seu pas, car són admirats atord i a dret. En l’edició d’enguany2014 la guardonada és la infermera iprofessora universitària Lola Santaca-talina i Ubiedo.
Natural de Godella (València), re-sideix a Roquetes des dels anys 1970.Vaig conèixer Lola en època adoles-cent, ja fa més de tres dècades, durantla qual vaig anar adquirint una altaefervescència ideològica. Lola parlavaamb l’accent propi de l’horta valen-ciana, amb claredat i sense embuts. Te-nia uns ideals ferms que em van ser-vir d’autèntic mestratge en el camí a se-guir en la meva activitat pública. El seutret distintiu era l’èmfasi que posava enla dignificació de la dona, de la igual-tat real socialment. Obrerista i femi-nista, tenia molt clar que el futur delsPaïsos Catalans passava exclusiva-ment per la independència, per l’esta-bliment d’un nou estat d’Europa queens permetés crear unes estructuresnoves i molt més justes, adaptades a larealitat catalana actual.
Lola és una grifonet evident, l’espillde l’eslògan d’Òmnium: “llengua, cultura
i país”. Fidel a la terra i a la llengua nos-trada, ha fet de l’àmbit professional i delsideals l’essència de la seva vida. Ha ex-cel·lit en la seva professió i en els estu-dis sobre tot allò relacionat amb la sa-lut, amb tot un seguit de màsters que lihan permès accedir a ensenyaments es-pecífics d’alt nivell. Com a professionalde la salut, ha estat vinculada a l’hospi-tal de Tortosa, a l’escola d’infermeriaVerge de la Cinta i a la Universitat Ro-vira i Virgili en l’actualitat on imparteixassignatures com l’antropologia.
Va ocupar el càrrec de Delegada del’Institut Català de la dona de la Gene-ralitat a les Terres de l’Ebre durant di-versos períodes dels dos governs tri-partits a principis d’aquest segle. Ambel seu ull crític, observa amb tristesa coms’ha anat destruint bona part de la sevatasca a favor de la igualtat de la dona pro-gressivament. De fet, anat fent un o méspassos enrere pel que respecta a un bonnombre d’avenços socials és força ha-bitual depenent del tarannà del governdel moment en qüestió, malaurada-ment. Sense fer esment de l’esperit de re-bel·lia, espill d’inconformisme, no esta-ríem parlant de la Lola, la nostra grifo-net amb tot mereixement.
És una pionera de l’independentis-me durant l’anomenada Transició, du-rant la qual es van perdre massa llençolsa cada bugada i es va passar fulla davantde tants crims. Cal retre homenatge a lespersones com ella que van mantenir altala flama de l’ideari independentista enmoments en què la política catalana ma-joritària anava per altres viaranys, de re-núncia rere renúncia, d’agenollamentrere agenollament. L’eclosió del movi-ment independentista durant aquestsegle XXI deu molt a la feina realitzadaprecisament per aquests pioners inde-pendentistes un cop van passar a millorvida “les llargues vacances del silenci”,Joan Cid i Mulet dixit (Jesús 1907-Ciutat De Mèxic 1982), el 20 de no-vembre de 1975. Per molts anys, Lola!
4Òmnium premia Santacatalinaper Emigdi Subirats
Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected]| 10
Desembre 2014líniaeixample.cat
@XSalaimartin: Por fin Rajoy ha venido aexplicarse y ha explicado que, dentro deEspaña, Catalunya no tiene ninguna posi-bilidad de sobrevivir. Todo claro.
@encampanya: Artur Mas demana posarper davant el país que l'interès de partit.Segur que tenir ERC per davant a les en-questes no hi té res a veure.
@iescolar: Alfonso Alonso, nuevo ministrode Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.Otro hombre. Al parecer, había demasiadasmujeres en el Gobierno.
Un diari obert
Opinió en 140 caràcters
La presència de Mariano Rajoy i la pla-na major del PP ha despertat només in-terès entre els seus acòlits. Entre les se-ves paraules: “Conec Catalunya i sé queés molt plural. Ningú té dret a parlar ennom de tota Catalunya. Ningú”; “quanla Generalitat no pot finançar-se, comhem solucionat el problema? Amb ple-biscits? No, amb el Fons de Liquiditat”;“hem fet a Catalunya el mateix que a al-tres comunitats espanyoles. Precisa-ment per això, perquè és espanyola”; “el9-N es va fer un simulacre de consultaamb el resultat que dos de cada tres ca-talans van decidir no participar”; “no ar-ribem al nivell de sofisticació d’altres,però el desplegament de propaganda in-ternacional preparat pel 9-N va ser unfracàs”; “i ara què? 18 mesos de viatgea enlloc. Mai un governant havia perduttant el temps ni provocat tanta confusiói inestabilitat”.
La veritat és que la visita de Rajoy idel PP no ha interessat massa a ningú;fins i tot la mateixa Carme(n) Chacón hadeclarat que la culpa de la situació de Ca-talunya són els atacs del PP contra l’Es-tatut i la llengua catalana durant la re-collida de signatures que es va fer per totEspanya, i que Rajoy hauria d’haver vin-gut més a Catalunya. Llàstima que ni laChacón, ni Rajoy, ni el PSOE ni el PP te-nen res per oferir a Catalunya. Perquè,quin és el projecte que tenen per a Ca-talunya? N’hem tingut mostres les dar-reres setmanes: des de la suspensió deldecret de pobresa energètica aprovat pelParlament de Catalunya, acusant-lod’insolidari amb la resta de l’Estat es-panyol, a la minsa inversió prevista enels pressupostos espanyols en infraes-tructures per al 2015 (la penúltima au-tonomia en inversió, només superantNavarra, amb 1.072 milions d’euros, lainversió prevista més petita en els dar-rers 17 anys), a més de la querella pre-sentada contra el nostre president idues conselleres per desobediència greu,
prevaricació, malversació i usurpació defuncions en el procés participatiu del 9N.El Govern espanyol ja no té res a oferira Catalunya; per això, molts catalans jahem desconnectat, mentre esperemque es concreti cap a on anirà el procésfins a assolir la sobirania absoluta.
Després de la conferència del presi-dent Mas i d’Oriol Junqueras les altresformacions polítiques van detallant lesseves postures, mentre se succeiran lesreunions i les trobades, més o menys for-mals, per debatre la fórmula que final-ment serà l’escollida per concórrer a lespròximes eleccions anticipades al Par-lament de Catalunya. Perquè ja sabemel què, les eleccions anticipades, nomésens falta saber el com i el quan.
Ara, el perill més gran és com s’hofarà l’Estat espanyol per dinamitar tot elprocés. L’endemà de la conferència delpresident Mas, els mitjans de Madrid s’a-fanyaven a fer propostes sobre com ca-lia fer-ho; de ben segur que el govern es-panyol va repassar tots els editorials i lescolumnes per trobar-hi idees ben suco-ses, però no s’hi val a badar. La hisen-da pròpia i l’acció exterior seguramentsón a l’ull de l’huracà, ja que són dues deles estructures vitals per a la creació delnou estat: la recaptació tributària ga-rantiria els recursos necessaris per man-tenir l’estat del benestar i la seguretat del’èxit del procés, i l’acció exterior asse-gura el reconeixement internacional i lacreixent internacionalització de l’eco-nomia catalana, que suposa ja el 25 % deles exportacions espanyoles.
Per això és tan important trobar lafórmula que garanteixi, en primer lloc,l’èxit del procés, i en segon lloc, que totsels vots independentistes tinguin cabu-da en una o en diverses llistes, ambacords a priori o a posteriori de les elec-cions, per als nous i per als vells inde-pendentistes, per als indecisos que en-cara no s’han convençut i per als queaviat es convenceran.
4Aterratge forçós (o forçat)per Raül Massanella
Adreço aquest article a aquells que,com jo, us agradaria viure en una Cata-lunya independent. No és, per tant, unescrit pels Corbachos, les Sánchez Ca-machos, els Riberas, el Míster o MissisX de Podemos, o els Durans i els Her-rera. És una missiva destinada als polí-tics professionals que viviu de l’erari pú-blic des de fa cinc, deu, quinze vint otrenta anys i preteneu seguir-ho fent uncop siguem independents.
La primera cosa que us vull dir, ésque això del sistema espanyol de partits,això dels alliberats, els sous des del par-tit o des del parlament, els assessors, elplus per ser membre d’una comissióparlamentaria, els tele-tacs, les dietes,els consells d’administració dins d’or-ganismes públics, les invitacions a es-trenes de cine i teatre, les anades a en-tregues de premis, el cava i la croque-ta, ja em sembla bé que ho hàgiu triatcom a sortida professional. I entenc quemolts de vosaltres no sapigueu fer la “O”amb un canuto si se us treu de la vos-tra peixera, del vostre ofici de defensorsde sigles. Li passa més o menys a tothomi l’atur de llarga duració de professionalsde molts i diversos àmbits professionalsho demostra. És fotut reciclar-se, permolt que els llibres d’autoajuda diguinel contrari, o ens insultin dient-nosque la culpa és del pobre home que notroba feina. Malgrat la vostra ineptitudmanifesta, que ha endeutat el país fins
a límits insospitats en el món modern.A pesar de no haver sabut defensar ladignitat del país, avenint-vos al reiteratpacte constitucional espanyol, inven-tant-vos un estatut de mínims que elsvostres col·legues de Madrid van des-trossar davant la vostra covardia gene-ralitzada, el país va reaccionar. La gent.El carrer. Perquè no us vull sentir dir nials uns ni als altres que vau ser vosal-tres, que jo hi era. El 10 de juliol de lamanifestació “Som una nació, nosaltresdecidim”, els qui omplirem els carrers,no ho vam fer per vosaltres, els vam om-plir per nosaltres, pel país, pels nostresfills i pels nostres avis. I si feu memò-ria, allà darrere la pancarta, més d’un noteníeu clar si no us faríem una cara demans aquella tarda al passeig de Grà-cia. Si més no, per burros.
On s’ha vist que ara pretengueu po-sar condicions de partit a la feina quehem fet la gent anònima? Traient tempsd’on hem pogut, anant de la mà els an-arcos amb els carlins, els senyors Este-ve amb les nétes de la FAI, posant-hiquartos de les nostres butxaques, i sen-se plus, ni estrenes, ni cava ni croqueta.Què carai ens parleu ara que si les elec-cions patatim o les eleccions patatam,que si les diferents sensibilitats, que siel que és important és governar l’any imig que ens cal per negociar l’allibera-ment nacional… Però què us empato-lleu? Via fora!
4Per als amants de la llibertatper Carles Savalls
| 14Reportatgelíniaeixample.cat
L’estira-i-arronsa per la legalitat o il·lega-litat d’una consulta sobre el futur polític deCatalunya ha impedit, fins ara, que s’hagifet un debat profund sobre els pros i elscontres d’un hipotètic Estat català inde-pendent. El debat s’ha centrat en les lleisi en la Constitució espanyola, obviant el querealment és important en aquest procés:els avantatges i inconvenients d’una pos-sible Catalunya independent.
No obstant això, i malgrat que el debatpúblic i mediàtic ha girat –forçosament–entorn de la legalitat o no d’una consulta,la societat civil fa temps que està treballantper fer arribar als catalans i catalanes ar-guments sòlids a favor d’un Estat propi.
Fa cosa d’un any i mig va néixer El-Clauer.cat, un web de preguntes i res-postes sobre la independència de Cata-lunya adreçada a totes aquelles personesque dubten sobre la viabilitat –entesa entots els sentits– de l’Estat propi. El projecte,impulsat per Òmnium Cultural, l’Assem-blea Nacional Catalana (ANC) i l’Associacióde Municipis per la Independència (AMI),conjuntament amb onze associacions mésde l’entorn sobiranista, desmunta tòpicsque sovint utilitza el front contrari a la in-dependència de Catalunya en el seu dis-curs –moltes vegades de la por–.
Tanmateix, des de setmanes i mesosabans diversos col·lectius ja s’havien po-sat a treballar –i ho segueixen fent– peroferir arguments sòlids a favor de la in-dependència. Un dels més importants,sens dubte, és el Col·lectiu Wilson, formatper catedràtics catalans –principalmentd’economia– de renom mundial que vo-len “contribuir al fet que Catalunya puguidecidir el seu futur sense por ni amenaces”.
Un altre grup de catalans que treballaper a l’Estat propi és el Col·lectiu Emma,en aquest cas per “respondre a visions es-biaixades que es donin sobre els catalansa la premsa internacional”. I també el Cer-cle Català de Negocis, que ha elaborat di-versos estudis sobre el potencial econòmici la viabilitat d’una Catalunya independent.
Nosaltres, en aquestes pàgines, res-ponem resumidament deu preguntesmolt esteses sobre l’Estat propi.
4CONTINUA A LA PÀGINA 16
» Diversos col·lectius de la societat civil s’organitzen per oferir arguments sòlids a favor de l’Estat propi
Arnau NadeuBARCELONA
10 PREGUNTES AMB RESPOSTA
ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,
una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.
IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya
(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.
ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal
amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.
UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-
guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.
EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de
les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.
PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-
dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.
IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-
cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.
LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-
saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.
DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien
de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.
BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-
cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.
- www.elclauer.cat
- www.wilson.cat
- www.collectiuemma.cat
- www.ccncat.cat
La força del sentit comúDesembre 2014
15 | Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 líniaeixample.catDesembre 2014
| 16Reportatgelíniaeixample.cat
Un país mobilitzat
L’acceleració i velocitat del procés inde-pendentista s’explica –si no del tot, coma mínim en part– per la gran capacitat demobilització que ha demostrat la ciuta-dania, que en els últims anys ha estat ca-paç de sortir al carrer de forma massivaen diverses ocasions.
La sentència del Tribunal Constitu-cional (TC) del juny del 2010, que va su-posar la retallada de l’Estatut que el Par-lament havia aprovat feia quatre anys, vasignificar el tret de sortida a un cicle po-lític carregat de manifestacions i on l’in-dependentisme ha crescut exponencial-ment. Va ser precisament aquesta sen-tència la que va provocar la primeragran mobilització ciutadana. Un milió depersones van omplir, el 10 de juliol del2010, el centre de Barcelona sota el lemaSom una nació. Nosaltres decidim.
Dos anys i dos mesos més tard, durantla Diada del 2012, una nova manifestacióva omplir els carrers de la capital catala-na. Aquella marxa, que va reunir un mi-lió i mig de persones, va ser la primera ce-lebrada sota el paraigua organitzatiu del’Assemblea Nacional Catalana (ANC),que des d’aquell moment ja no ha aban-
donat el lideratge cívic de l’independen-tisme. Un any més tard, l’11 de setembrede l’any passat, l’ANC va aconseguir fer unsalt qualitatiu en el format de la protestai va reunir 1,6 milions de catalans que esvan unir per fer una cadena humana, la ViaCatalana, de nord a sud del país.
La quarta mobilització històrica, la dela Diada d’enguany, també va servir perdemostrar que la capacitat de convoca-tòria que ha aconseguit l’ANC ha anatacompanyada d’una dosi important d’o-riginalitat. Després de la Via Catalanasemblava que ja no hi havia cap repte persuperar, però no ha estat així. A l’abril,l’organització que lidera Carme Forcadellva anunciar que el seu pròxim objectiu erafer una V que omplís la Diagonal i la GranVia. El repte plantejat era majúscul, peròes va tornar a aconseguir. Un total d’1,8milions de catalans es van concentrar ala ciutat i van aconseguir formar una im-pressionant V amb els colors de la senyeraque va donar la volta al món.
Votar. Tot i ser a través d’un procés par-ticipatiu, i no en unes eleccions oficials,aquesta ha estat l’última –i més significa-tiva– mobilització de l’independentisme itambé d’una part, petita, de ciutadans noindependentistes. Va ser el passat 9 de no-vembre, en una jornada històrica on 2,3 mi-lions de catalans van expressar la seva opi-nió sobre el futur polític de Catalunya.
Albert RibasBARCELONA
1 2
3
4
5
1 10 de juliol del 2010. La primera gran manifestació del poblecatalà, en protesta per la sentència del TC contra l’Estatut.
2 L’Onze de setembre del 2012, 1,5 milions de catalans omplenBarcelona sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.
3 La Diada Nacional de Catalunya del 2013 serà recordada per la històrica Via Catalana, que va unir el país de nord a sud.
4 Un total d’1,8 milions de catalans es concentren a Barcelonal’Onze de Setembre del 2014 per fer una impressionant V.
5 El 9 de novembre del 2014, 2,3 milions de persones votenen el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya.
Fotos: ANC
Desembre 2014
17 | Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 líniaeixample.catDesembre 2014
| 18
Desembre 2014
Eixamplelíniaeixample.cat
La plataforma veïnal Recuperemel Niza ha anunciat que prepa-ra una nova jornada de protes-ta per al pròxim dissabte 20 dedesembre a la cruïlla dels carrersAragó i Lepant.
Xavier Monge, un dels por-taveus de la plataforma, explicaa Línia Eixample que es tracta-rà “d’una jornada matinal deprotesta amb un vermut popu-lar per reivindicar la zona verdaa la cruïlla dels carrers Aragó iLepant”. La construcció de lazona verda en aquesta cruïlla, onl’Ajuntament hi ha fet un apar-cament d’autocars que la plata-forma ha denunciat en més d’u-na ocasió, és una de les mesu-res, juntament amb sis més,que Recuperem el Niza consi-dera “urgents”.
Aquesta queixa de la plata-forma s’emmarca en el rebuigque aquests veïns han mostrat ala decisió que ha pres l’Ajunta-ment per estudiar l’impacte tu-rístic en l’entorn de la SagradaFamília. El consistori ha apostatper crear tres grups de treball(dos on només tenen represen-tació l’Ajuntament i la Fundaciódel Temple i un, en paral·lel, onhi ha els veïns), que tenen coma objectiu “l’estudi i el desenvo-lupament de mesures que faci-litin l’encaix del Temple de la Sa-grada Família en el seu entornmés immediat”.
Els dos grups on hi haurà re-presentació municipal i de laFundació del Temple assumiran
l’estudi de mesures sobre “elfutur del temple i el seu orde-nament urbanístic i la gestió del’impacte dels visitants del tem-ple en l’entorn”, tal com s’ha es-pecificat des de l’Ajuntament.Fonts del mateix consistori as-seguren a aquesta publicacióque “d’aquesta divisió dels grups
de treball no se n’ha de treurecap conclusió. Treballarem totsconjuntament i farem reunionstots plegats”.
Aquesta visió, però, xocafrontalment amb l’opinió de laplataforma. Xavier Monge ex-plica que “aquí hi ha un error de
plantejament. Les dues taules onno hi som nosaltres abordaranels temes importants i a l’altrataula, on sí que hi som, es par-larà d’una massa abstracta de te-mes que estaran supeditats alque s’hagi decidit amb la Fun-dació del Temple”.
CARTA A MERCADONAPel que fa a la polèmica sobre elprojecte de construcció d’unMercadona a l’antic cinema Niza-origen de les protestes de la pla-taforma-, Recuperem el Nizaha enviat una carta als respon-sables de l’empresa i de la pro-motora i constructora Cel Urbàper tal de demanar-los que“abandonin el projecte d’ende-rrocar el cinema Niza i ubicar-hiun establiment de 1.500 metresquadrats”.
D’altra banda, la plataformaha mostrat la seva satisfacció peltancament de la botiga del FCBarcelona davant del Temple[veure la secció de Comerç].
Una roda de premsa de la plataforma. Foto: Recuperem el Niza
Recuperem el Niza es tornarà a manifestar el 20 de desembre
» La plataforma no veu bé la manera com l’Ajuntament vol estudiar l’impacte turístic de la Sagrada Família en l’entorn del barri
Una plaça del Paral·lel durà el nom de Pepe Rubianes
HOMENATGE4El Ple del Dis-tricte va aprovar a principis dedesembre batejar amb el nom dePepe Rubianes el nou espai quees construirà a la cruïlla de l’a-vinguda Paral·lel amb el carrerViladomat, just al davant de lesCotxeres Borrell.
Actualment l’espai està enobres a causa de la transforma-ció de l’avinguda i de moment noha quedat clar si es tractarà d’u-na plaça o d’un espai més petit, jaque en principi serà una de les sisplacetes que incorpora aquestprojecte de reforma. La propos-
ta, aprovada amb els vots de totsels partits menys els del PP, ser-virà per homenatjar l’actor ga-laico-català, que va morir el marçde l’any 2009.
El regidor del Districte, GerardArdanuy, creu que sí que es podràanomenar plaça a l’espai, tot i quela decisió final es prendrà a la reu-nió de la Comissió del Nomen-clàtor del 8 de gener, i que despréshaurà de ratificar el Districte. Lanormativa municipal estableixque han de passar cinc anys de lamort de la persona per posar el seunom en un espai públic.
Acaba l’exposició de KimManresa al Centre Cívic UrgellFOTOGRAFIA4L’exposició delfotògraf Kim Manresa, ‘Escolesd’altres mons’, inaugurada elpassat 13 de novembre, va ocu-par un espai del Centre Cívic Ur-gell fins al passat divendres 12de desembre.
‘Escoles d’altres mons’ ésun projecte educatiu de sensi-bilització vers el dret a l’educa-ció i les desigualtats socials.Les fotos de Manresa tenencom a objectiu fer reflexionarsobre el dret de totes les perso-nes a rebre una educació i fugirde l’analfabetisme. L’exposició
és producte d’un treball realit-zat pels cinc continents, desprésque aquest fotògraf barceloníhagi viatjat arreu de 30 païsosdel món per visitar diferents es-coles. En el cas de Catalunya,Manresa, que va iniciar el pro-jecte el 2006, ja ha visitat 70 po-blacions.
Per a la mostra que es va po-der visitar al Centre Cívic Urgelles van seleccionar 50 retrats. Elseu comissari, l’escriptor salva-dorenc Carlos Ernesto García,va col·laborar en la selecció deles imatges.
Albert RibasEIXAMPLE
L’Ajuntament garanteix que es treballarà
“conjuntament”
L’humorista Pepe Rubianes durant una de les seves actuacions. Foto: Arxiu
Solidaritat | La Guàrdia Urbana i Avismón recullen alimentsAmb Nadal a tocar, un any més, la Guàrdia Urbana i l’entitat Avismón-Catalunya van realitzar el passat divendres dia 12 de desembre una recollida d’aliments adreçada als
avis i àvies de la ciutat. L’acte solidari es va celebrar a la Rambla de Catalunya, cantonadaamb Còrsega. Amb tots els productes que es van recaptar es faran lots d’aliments.
| 22Desembre 2014líniaeixample.cat Eixample
Golferichs celebra 25 anyscom a equipament públic
ANIVERSARI4La Casa Golfe-richs va celebrar entre el 10 i el13 de desembre el seu 25è ani-versari com a equipament pú-blic del districte.
Al llarg d’aquests anysaquest espai s’ha anat transfor-mant. Va començar sent una deles ludoteques més innovadoresde la ciutat per passar a ser, du-rant els noranta, un servei pio-ner en oferir una sala d'auto-servei i formació en informàti-ca i tecnologia. Més tard es vaconvertir en la seu de l’Espai defotografia Francesc Català iRoca i en els darrers anys s’ha
transformat en un espai cultu-ral gràcies a la seva programa-ció musical i els seus cicles deconferències orientats a la re-flexió sobre la societat contem-porània.
Durant els tres dies de cele-bració es van organitzar dife-rents visites guiades, una xe-rrada, la festa dels cursos, un es-pectacle de dansa aèria, unacercavila, una mostra de cultu-ra popular, una trobada d’anti-gues alumnes de l’escola El Xa-let, una jam de blues, un concertde música clàssica i una degus-tació de torrons artesans.
El 23 i 30 de novembre passats esvan viure unes imatges del tot in-sòlites al passeig de Sant Joan i alcarrer Aragó, respectivament.Durant els dos dies unes grues degrans dimensions van fer el mun-tatge de dos i sis habitatges pre-fabricats al damunt d’un parelld’edificis d’aquests carrers del’Eixample. L’estampa va cridarl’atenció de la majoria de vianantsque circulaven per la zona.
Es tracta d’un projecte del’empresa La Casa por el Tejado,que amb l’arquitecte Joan Artésal capdavant, ha ideat aquestoriginal sistema per aprofitarl’espai que hi ha en els àtics demolts pisos de l’Eixample i delsquals no se’n va esgotar l’edifi-cabilitat quan es van construir.Artés explica que “el projecteneix de l’observació de les nostresciutats i de la reflexió sobre el mo-del urbanístic més adequat perdesenvolupar-les de forma sos-tenible”. Segons aquest arqui-tecte, “després de l’enorme con-sum de sòl fet durant el boom im-mobiliari, les parcel·les edifica-bles dels centres urbans estan
pràcticament esgotades, però hiha una enorme abundància d’im-mobles en ubicacions privilegia-des que no han acabat la volu-metria prevista”.
Perquè tot això que explica Ar-tés tiri endavant, lògicament fanfalta els permisos de l’Ajunta-ment, que de moment ja ha donatnou llicències a l’empresa, que tésis obres en marxa i té previst fer-ne 17 l’any que ve. A banda, en té44 en procés de concreció eco-nòmica i més de 200 en fased’estudi. Una altra part importantd’aquest projecte són els propie-
taris de l’edifici, que venen el quees coneix com a dret a vol, quepermet edificar sobre la cobertaexistent a canvi d’una contrapar-tida econòmica de l’empresa, quetambé remodela la façana i els es-pais comuns de la finca.
SOSTENIBILITAT I RAPIDESAAquests àtics es construeixen amida i es munten en només 24hores. Estan fets d’acer i mate-rials més lleugers que els utilit-zats en les construccions tradi-cionals. Per completar tot elprojecte, fan falta tres mesos.
La instal·lació de l’àtic del carrer Aragó. Foto: La Casa por el Tejado
Els primers àtics prefabricatsde Barcelona, a l’Eixample
RedaccióEIXAMPLE
| 24
Ciutatlíniaeixample.cat
El metro celebra 90 anys ambun acte i un viatge històric
COMEMMORACIÓ4El metro dela ciutat ha celebrat recentmentel seu 90è aniversari amb unacte institucional al Gran Teatredel Liceu.
Durant l’acte es va presentarel llibre ‘90 anys del metro deBarcelona. 1924-2014’, que con-té una síntesi històrica i abun-dant material gràfic procedentdels fons de la Fundació TMB ide l’Arxiu Fotogràfic de Barce-lona. Després d’un sopar-còctel,
els participants van poder re-viure l’experiència dels primersviatgers del metro fent un tra-jecte amb el tren històric formatpels cotxes M1-M6-M8, que erenpart del parc mòbil del Gran Me-tro el 30 de desembre del 1924,quan es va inaugurar la línia en-tre Catalunya i Lesseps.
L’acte va comptar amb l’as-sistència del president de la Ge-neralitat, Artur Mas, i l’alcaldede la ciutat, Xavier Trias.
L’alcalde de la ciutat, XavierTrias, i l’alcaldable del PSC, Jau-me Collboni, han pactat recent-ment dues mesures que han deservir perquè els socialistes s’abs-tinguin en la votació dels pres-supostos que tindrà lloc el pròxim19 de desembre per tal queaquests puguin tirar endavant.
Després que la setmana pas-sada el líder d’UpB, Jordi Porta-bella, anunciés que la coalició quelidera s’abstindrà en la votació,ara l’abstenció socialista ja espot donar per feta després queTrias i Collboni hagin acordat enels darrers dies una rebaixa de laT-10 i una renda infantil de 100euros al mes per a les famíliesmés necessitades.
Pel que fa a la primera me-sura, aquesta servirà perquè elbitllet més utilitzat per a la ciu-tadania passi de 10,30 euros a9,95 euros. Aquest descens del
preu suposa una rebaixa del3,4%. En el pacte, els líders deCiU i PSC també hi van incloureuna ampliació en les condicionsd’ús de la Targeta Rosa i l’am-pliació del servei d’autobús.
Pel que fa al segon pacte,Collboni va anunciar fa uns diesun pla de rescat social valorat en20 milions d’euros. El pla inclou
una renda infantil garantida de100 euros mensuals per a les fa-mílies de la ciutat que estiguin enel llindar de la pobresa –amb unpressupost de 9,2 milions–. Tam-bé inclourà una partida de 8,3 mi-lions per fomentar l’ocupació i, fi-nalment, l’augment dels recursosmunicipals destinats a combatrela pobresa energètica.
A partir de l’any que ve viatjar amb la T-10 serà més barat. Foto: Arxiu
Collboni i Trias pacten una rendamínima infantil i rebaixar la T-10
RedaccióBARCELONA
El primer comboi del metro que es va utilitzar fa 90 anys. Foto: TMB
Política | Podemos aposta per confluir amb GuanyemEl cercle de Podemos a la ciutat apostarà per confluir amb Guanyem de
cara a les pròximes eleccions municipals del maig de l’any que ve. La decisió es confirmarà el pròxim mes de gener en una votació que es farà un cop s’hagi
constituït formalment el Consell Ciutadà Municipal de Podemos de la ciutat.Desembre 2014
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 26
Desembre 2014líniaeixample.cat
Major de Sarriá 105 · Tel:+34 932 800 393 · [email protected]
Pasear por Sarrià es siempreagradable, y se está convir-tiendo en un lugar de propu-estas gatronómicas cada vezmás interesantes. SubiendoMajor de Sarria, por encimade la Plaça de l’Esglesia, en elnúmero 105, un emblemá-tico edificio con pasado ypresente en la historia deSarrià, anteriormente sedede Valentí, abre sus puertascon un provocador nombre:La Consentida, para propo-nerte disfrutar experienciasorganolépticas más allá de lopuramente gastronómico.
Motivados por las ganasde fusionar sabores mediter-ráneos y matices exóticos dela cocina japonesa, en unmismo espacio, en unamisma mesa, estos dos cata-lanes emprenden su primeraexperiencia en sector gastro-nómico, Tildo Muxart y José
Luis Marin, llegados de sec-tores tan diferentes como lamoda y el inmobiliario, res-pectivamente.
Un ambiente diseñadopor Tildo Muxart ha conse-guido mezclar conceptos, nosolo en la cocina, sino entodos los elementos y mate-riales escogidos.
La Consentida sugieredesde la renovación de lasbravas, tapas mediterráneasy platillos hasta platos máselaborados como rabo debuey a la cordobesa, cevi chesy una exquisita propuesta ja-ponesa con matices muycreativos.
Un consejo, no dejes deprobar Uramaki afrodisíacoLa Consentida, el Cremosode patata con foie y huevo ydéjate seducir por una cartade cocktails clásicos y creati-vos... date el antojo!
La Consentida abre sus puertas con propuestasdivertidas y atrevidas, como su nombre...
Desembre 2014
Ciutat| 28
líniaeixample.cat
Els accidents de moto han patiten els darrers temps un augmentimportant a la ciutat. Si l’anypassat, entre els mesos de generi octubre hi va haver 9 víctimesmortals, enguany la xifra hacrescut fins a 15. Ara, l’Ajunta-ment ha decidit actuar i ha po-sat en marxa un pla de segure-tat viable per frenar aquestatendència.
El passat 14 d’octubre es vacelebrar una reunió entre l’A-juntament i els grups de Segu-retat Viària i de la Moto delPacte per la Mobilitat, on es vaelaborar un primer document ies va posar en comú la proble-màtica. D’allà n’ha sortit un plade 17 mesures per reduir la si-nistralitat de motos i ciclomotorsamb quatre punts que l’articu-len: la sensibilització i la pre-venció, una modificació nor-
mativa, la correcció de les pau-tes de comportament i l’anàliside la informació.
Pel que fa als canvis norma-tius, el consistori vol demanar ala Direcció General de Trànsit lamodificació del reglament ge-
neral de conductors, que permetconduir motos de fins a 125centímetres cúbics amb els car-nets tipus B (els de vehicles dequatre rodes). Aquesta mesurava ser aprovada fa una dècadapel govern espanyol i ha estat undels causants de l’augment devíctimes mortals, ja que segons
dades de l’Ajuntament, el 45%dels conductors morts en acci-dent de moto tenia el permís B.
CANVIAR HÀBITSUn dels grans canvis que vol im-pulsar aquest pla de seguretat ésen els hàbits del motorista. Eldocument insisteix, a través decinc punts, en la necessitat decanviar hàbits “inadequats”. I ésque, segons l’Ajuntament, en-guany els accidents amb vícti-mes han augmentat un 7,1%,amb quasi un 30% a causa dedesobeir un semàfor i quasi un15% per la manca d’atenció en laconducció.
Tot això implica que a partird’ara la Guàrdia Urbana posaràuna atenció especial en les in-fraccions que facin els motoris-tes, com la conducció fent esses,els girs inadequats o arrencarquan el semàfor encara està envermell. També s’augmentaranel nombre de radars, els controlsd'alcoholèmia i drogues i elscontrols de velocitat i d'ITV.
Que anar en moto no sigui un perill» Davant l’increment d’accidents d’aquests vehicles, l’Ajuntament posa en marxa un pla de seguretat» Es recullen 17 mesures, que van des d’augmentar la sensibilització fins a demanar un canvi normatiu
RedaccióBARCELONA
MOBILITAT4Barcelona és laciutat europea amb més motosper habitant, ja que actualmentté al voltant de 277.000 vehiclesde dues rodes a motor, el que su-posa un 30% del parc total d’au-tomòbils de la ciutat.
Segons la darrera enquesta demobilitat feta en dia feiner, entreels usuaris de la moto hi ha unperfil majoritari d’homes, d’en-
tre 30 i 64 anys, que bàsica-ment utilitzen aquest vehicle peranar a treballar i fan uns trajec-tes de 13 minuts de mitjana.
Les víctimes dels accidents demoto representen el 60% deltotal de lesions en accidents. Toti que els de ciclomotor han min-vat, els de motocicleta han aug-mentat. La majoria de víctimestenen entre 26 i 56 anys.
La ciutat amb més motos
Enguany les víctimes mortals
han crescut respecte a l’any
passat
Les motos són un mitjà de transport molt utilitzat pels barcelonins. Fotos: Arxiu
Anàlisi | Estudiar els llocs dels accidentsEl pla de seguretat viària inclou mesures per millorar la informació i
l’anàlisi de l’accidentalitat i poder actuar sobre el lloc de l’accident i lainfraestructura viària. Per aconseguir-ho es faran estudis analítics dels
trams on hi ha els accidents i es prendran mesures per millorar-los.
| 30
Desembre 2014
Comerçlíniaeixample.cat
El passeig de Gràcia va tornar aviure la seva particular nit decompres amb la cinquena edicióde The Shopping Night Barce-lona (TSNB), una cita comercialque va tenir lloc el passat dijous4 de desembre i que va comptar,segons van assegurar els orga-nitzadors, amb la visita de mésde 65.000 persones, una xifraque millora la de l’any passat.
TSNB va tenir enguany coma leitmotiv l’època daurada deHollywood. Al llarg de la nit decompres, l’emblemàtic carrerbarceloní va rendir un home-natge als mites del cinema queencara romanen a l’imaginaricol·lectiu. Enguany, a més, lapadrina de l’esdeveniment vaser l’actriu barcelonina TeresaGimpera.
En total, prop de 90 establi-ments comercials del passeig deGràcia van romandre oberts finsben entrada la nit i van aconse-guir augmentar la seva xifra devendes respecte l’any passat.
Per altra banda, la nit decompres va premiar als millorsestabliments i empreses col·la-boradores amb els TSNB Golden
Awards, que en aquesta edicióvan recaure en els establimentsSanta Eulàlia, Gratacós i Òptica2000.
Per la seva banda, l’Acadèmiadel Cinema Català va organitzara la Pedrera i al Palau Robert,amb entrada gratuïta, una mos-tra de curtmetratges i films fi-nalistes als Premis Gaudí.
Les vendes dels comerços van augmentar respecte a l’any passat. Foto: TSNB
Una Shopping Night cinèfilaomple el passeig de Gràcia
» Els organitzadors xifren l’assistència en prop de 65.000 persones» La padrina de l’acte va ser l’actriu barcelonina Teresa Gimpera
Els veïns fan tancar la botigadel Barça a Sagrada Família
POLÈMICA4La botiga-museudel Barça situada al davant de laSagrada Família va ser clausu-rada per l’Ajuntament fa unsdies perquè no complia amb lanormativa municipal que regu-la les llicències de botigues desouvenirs.
Els veïns de Sagrada Família,agrupats al voltant de la plata-forma Recuperem el Niza –on hiha l’associació de veïns del barri–van denunciar des d’un bon co-mençament l’activitat de la bo-tiga, que va obrir el passat mesd’agost com un espai que per-
metia dedicar el 5% de superfí-cie a la venda de regals, i la res-ta a un museu sobre el club bar-celoní. A la pràctica, la botiga-museu era un establiment co-mercial amb una minsa àreaexpositiva, el qual vulnerava lanormativa d’ordenació d’esta-bliments comercials.
Els veïns han valorat el tan-cament d’aquest establimentcom “un èxit de la pressió veï-nal”, però denuncien que enca-ra hi ha “vuit botigues més al ba-rri que incompleixen les nor-matives”.
Cor Eixample impregna el carrer d’esperit nadalenc
ACTIVITATS4Durant aquestsmesos festius de desembre i ge-ner, Cor Eixample posa en mar-xa diferents iniciatives amb l’ob-jectiu de dinamitzar el carrer ipromocionar l’eix comercial.
En aquest sentit, des de fa unsdies s’ha tornat a posar en mar-xa la Ludoteca de Cor Eixample,un espai de la Casa Elizalde ambel qual compta l’eix perquè ser-veixi d’espai de joc per als méspetits. Per poder accedir-hi, elsbotiguers lliuraran tiquets alsseus clients perquè els seus fillspuguin gaudir de la ludoteca.
Aquest servei s’allargarà duranttota la campanya de Nadal.
Com a novetat, enguany, l’as-sociació portarà els follets dellum, uns personatges amb llu-metes que passejaran pels ca-rrers de l’eix amb una tauletaelectrònica. En total seran qua-tre i, a més d’animar l’ambient alcarrer, ajudaran els visitants adescobrir on poden trobar allòque busquen per regalar.
Per altra banda, Cor Eixampleorganitza un concurs fotogràfic ales xarxes socials sota el nom deViu Nadal a Cor Eixample.
Encants Nous celebra Nadalamb diversos sortejos
FESTA4L’eix comercial EncantsNous escalfa motors per celebrarNadal amb diverses activitats isortejos per als seus clients.
De cara a la loteria de Nadaldel pròxim dia 22 de desembre,Encants Nous regalarà tres pa-neres als clients que tinguin but-lletes –prèviament entregadespels botiguers de l’eix– que coin-cideixin amb els números pre-miats del tradicional sorteig. Elsproductes que formen les pane-
res els han donat els comerços as-sociats. Per altra banda, a partirdel 29 de desembre –i fins al fe-brer– Encants Nous s’afegeix auna campanya del comerç del’Eixample que regalarà vals decompra. Un tindrà un valor de1.000 euros i l’altre de 300.
A més, del 2 al 5 de gener, elsReis Mags visitaran la placeta En-amorats –al carrer Dos de Maig–per rebre els nens del barri i es-coltar els seus desitjos.
RedaccióEIXAMPLE
La botiga-museu no té activitat ara per ara. Foto: Línia Eixample
Horaris | El Constitucional suspèn la llei d’horarisEl Tribunal Constitucional va suspendre fa uns dies la llei d’horaris comercialscatalana, després d’admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat interposatpel govern de l’Estat. L’alt tribunal assegura que aquesta admissió a tràmit no
suposa cap pronunciament sobre el fons del recurs, que resoldrà pròximament.
| 32
Desembre 2014
Serveislíniaeixample.cat
La Diputació de Barcelonaaportarà 920.000 euros a l’A-gència de l’Habitatge de Cata-lunya per finançar la Xarxad’habitatges d’inserció social.Aquest import, que s’abonaràentre aquest any i el pròxim al’Agència, que coordina aques-ta Xarxa, servirà per mantenirel suport econòmic a les entitatsque gestionen pisos tutelatsper a col·lectius en risc d’ex-clusió.
El president de la Diputacióde Barcelona, Salvador Esteve,considera que “la situació d'e-mergència provocada per lacrisi financera i econòmica hasituat les polítiques públiquesd'habitatge en un primer pla,que no els era habitual”. Enaquest sentit, reconeix “el paperde les entitats que formen laXarxa, així com el de la Tauladel Tercer Sector Social en eldesenvolupament d'aquesta ac-ció en favor d'un dret essencialen una societat lliure i demo-cràtica”.
El fort impacte de la crisieconòmica ha tingut com a
conseqüència un empobrimentd’amplis sectors de la població.L’habitatge és una de les ne-cessitats bàsiques més afecta-des. Com a conseqüència, lesentitats que gestionen els pisosinclosos dins la Xarxa d’habi-tatges d’inserció social han vistdesbordades les seves previ-sions i necessiten reforçar elsajuts per mantenir-los en fun-cionament.
PISOS TUTELATSActualment, un total de 100entitats formen part de la Xar-xa a la demarcació de Barcelo-na i gestionen 916 habitatges.Es tracta de pisos on les perso-nes que s’hi allotgen poden
gaudir, a més d’una llar digna,de suport psicosocial per aju-dar-les a reintegrar-se a la so-cietat. S’adrecen, entre d’al-tres, a persones sense llar, do-nes víctimes de la violència,drogodependents, personesamb trastorns mentals, recep-tors de prestacions econòmi-ques molt baixes, joves extute-lats i altres situacions anàloguesque requereixen una especialatenció.
Són les entitats del tercersector les que es fan càrrec delpagament del lloguer i de lesdespeses corrents dels pisos(llum, aigua, gas, etc.), així comdel seu manteniment. A banda,cada entitat fixa els paràmetresd’estada i les condicions dels in-quilins. Els fons procedents dela Diputació de Barcelona aju-daran, per tant, a cobrir aques-tes despeses.
Durant aquest any, l’Agèn-cia de l’Habitatge de Catalunyaha signat convenis amb entitatssocials d’arreu de la demarcacióde Barcelona per cedir-los 153pisos del seu parc públic perdestinar-los a aquesta Xarxad’inserció social. L’any passat esvan signar convenis per cedir122 pisos i el 2012 es va fer perun total de 98.
Objectiu: una llar per a tothom» La Diputació de Barcelona aporta 1 milió d’euros a la Xarxa d’habitatges d’inserció social
» S’amplia el suport a les entitats que gestionen pisos tutelats per a col·lectius en risc d’exclusió
RedaccióBARCELONA
SOCIETAT4Aquesta acció s’em-marca en el conjunt d’actua-cions de la Diputació de Barce-lona per l’impuls de la inclusiósocial i la lluita contra la po-bresa. S’afegeix, per exemple, ala col·laboració d’enguany ambCàritas, que ha permès la cessióa aquesta entitat de 43 pisospropietat de la corporació perdestinar-los a famílies en riscd’exclusió social.
També en col·laboracióamb l’Agència d’Habitatge de
Catalunya, a més dels ens lo-cals i els col·legis d’advocats dela demarcació de Barcelona, laDiputació està desplegant elServei d’Intermediació en Deu-tes de l’Habitatge (SIDH), des-tinat a persones en risc de des-nonament per impagament deles quotes hipotecàries. Ac-tualment estan en funciona-ment 15 punts d’atenció arreudel territori, amb una previsiód’obertura d’11 punts mésabans de final d’any.
Cessió de pisos i intermediació
El president de la Diputació, Salvador Esteve, i el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat,Santi Vila, signant el conveni que formalitza l’acord, en presència de la presidenta de la Taula del TercerSector, Àngels Guiteras; el diputat de Benestar Social, Salut Pública i Consum, Josep Oliva; el secretari
d'Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Carles Sala; i el director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt. Foto: Diputació de Barcelona
Salvador Esteve:“El paper de la
Xarxa és fonamental en aquesta acció en
favor d’un dretessencial en una
societat democràtica”
Ajuda | 30.000 famílies atesesCatalunya és el territori de l’Estat que més recursos destina en matèria d’habitatge per evitarl’exclusió social, amb uns 60 milions d’euros, que beneficien 30.000 famílies. Aquestes llarsperceben una mitjana anual de 2.000 euros en ajuts. Enguany, el Govern ha posat en marxa
una línia d’ajuts específica per a aturats de llarga durada que ha beneficiat 4.000 famílies.
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8835 |
Desembre 2014 líniaeixample.cat
El desembre ens fa pensar areunir-nos amb tota la família alvoltant de la llar de foc, inter-canviar regals, cantar nadales,i en la preparació del pessebre.Aquestes representacions delnaixement del nen Jesús tenenel seu origen en els temps delsprimers cristians, i a principis delsegle IV, a la catedral de Bar-celona ja se n’havia fet algunarepresentació.
Els primers pessebres sónrepresentacions que fan perso-nes; molts segles després, al se-gle XVI, quan hi ha constànciade pessebres a domicilis a Pra-ga. Sabem que a Catalunyaarriben uns cent anys més tardque a la capital txeca, però benaviat comença a crear-se unaartesania genuïna, que té coma grans particularitats la figure-ta del caganer, omnipresent alspessebres de Catalunya i delPaís Valencià.
A banda de les llars, moltscomerços han volgut sumar-se
a aquesta tradició, i no és es-trany passejar per pobles i ciu-tats i observar aquestes repre-sentacions tradicionals. Un d’a-quests establiments és el su-permercat Keisy ubicat al nú-mero 306 del carrer de Nàpols.
Aquest pessebre ocupa unsvint metres quadrats, en dife-rents nivells. En ell, més detrenta figuretes amb vestits bro-dats a mà escenifiquen la visitadels tres Savis d’Orient a Be-tlem. Els materials fets servir enla confecció dels edificis són tra-dicionals i accessibles; són elsuro, el cartró o el guix, treballatsal llarg del temps.
A més, s’ha aconseguit re-crear efectes hidràulics, ambsalts d’aigua i una tempestareal. També es poden sentir elssons que es deriven d’aquesta.Aquesta voluntat de mostrar lanatura en el seu estat més pures fa palesa en la vegetació. Di-verses llavors de blat s’hanplantat en adob, i la intenció ésque germinin i creixin a mida quel’Advent vagi passant i s’acostiel Nadal.
Els animals que hi ha tradi-
cionalment als pessebres tam-bé hi són representats. Les ove-lles estan fetes amb llana, i lesfiguretes de pa també són de pareal decorat.
El pessebre ja es pot visitar,i estarà muntat fins a la segonasetmana del mes de gener.
C/ Nàpols, 306 Telf: 93 250 95 59
Horari 09:00 – 21.00 h
TRADICIÓ
La gran essència del NadalKeisy s’afegeix a la tradició amb un pessebre al seu establiment del carrer de Nàpols
Desembre 2014
Esports| 36
líniaeixample.cat
Ja està tot a punt per al partit en-tre les seleccions de futbol d’Eus-kadi i Catalunya que es dispu-tarà a Bilbao el pròxim 28 dedesembre. De fet, el passat di-jous dia 11 el Museu Colet del’Eixample va acollir la presen-tació d’aquest enfrontament quecommemorarà el primer partitque van disputar aquestes duesseleccions ara fa 100 anys, el 3de gener de 1915.
En aquella ocasió els bascosvan golejar els catalans per uncontundent 6 a 1 a l’antic campde San Mamés. Un mes després,però, Catalunya i Euskadi vanempatar a 2 gols al desaparegutterreny de joc del carrer Indús-tria. Des d’aleshores, els doscombinats han jugat un totald’onze partits, dels quals només
es comptabilitza una victòriacatalana –l’any 1971 a San Ma-més, per 1 a 2– i quatre empats.
A l’acte celebrat a l’Eixampleel passat dia 11 de desembre hivan ser presents el secretari ge-neral de l’Esport, Ivan Tibau, elpresident de la Federació Cata-lana de Futbol, Andreu Subies,el seleccionador català, Gerard
López, i diversos jugadors en ac-tiu com Marc Bartra, VíctorSánchez o Marta Corredera. A lapresentació també es va anun-ciar que durant aquell cap desetmana del 27 i 28 de desem-bre es duran a terme diferentsactivitats per celebrar el cente-nari del primer partit Catalun-ya-Euskadi.
Una imatge de la presentació d’aquest partit amistós. Foto: FCF
El Catalunya-Euskadi de futboles presenta al Museu Colet
» L’enfrontament tindrà lloc a Bilbao el pròxim 28 de desembre» Se celebrarà el centenari del primer partit entre catalans i bascos
Presenten una campanya perfomentar la pràctica esportiva
SALUT4Fomentar la pràcticaesportiva en els municipis de la demarcació de Barcelona.Aquest és l’objectiu de la novacampanya de la Diputació, Pen-ja’t una medalla!, una iniciativaque es va presentar fa uns dies alReial Club Tennis Barcelona.Entre els padrins d’aquesta cam-panya hi ha el capità del FCBarcelona, Xavi Hernández, elsextennistes Albert Costa i JordiArrese i el jugador de waterpo-lo Jordi Sans.
Durant l’acte de presenta-ció, el president de la Diputació,Salvador Esteve, va assenyalar
que “l’objectiu d’aquesta inicia-tiva és potenciar la pràctica es-portiva entre la meitat de la po-blació que no fa esport”, i també“engrescar a la gent perquè uti-litzi els equipaments esportiusmunicipals”.
La primera actuació de lacampanya serà el Festival de laInfància, que se celebrarà del 27de desembre al 4 de gener al re-cinte firal de Montjuïc. Per altrabanda, també es vol celebraruna jornada de portes obertes alsequipaments municipals de caraal mes de març per incentivar lapràctica esportiva.
L’Eixample, epicentre del waterpolo europeu
WATERPOLO4La piscina SantJordi de l’Eixample va ser testi-moni a finals del mes de no-vembre de l’esdeveniment es-portiu més important del pano-rama continental del waterpolo,la final de la Supercopa d’Euro-pa, on l’Atlètic-Barceloneta i CNSabadell es van proclamar su-percampions europeus.
Els barcelonins van vèncerl’Spartak Volgograd rus per 12gols a 7 i van aconseguir així el
seu primer títol en aquesta com-petició. Per la seva banda, les in-tractables noies del CN Sabadellvan revalidar el títol de super-campiones d’Europa, desprésde derrotar l’Olympiakos per 9gols a 8.
La piscina Sant Jordi va re-gistrar una entrada espectacularde públic, que va presenciar unnou èxit de l’esport català. La prò-xima cita serà al maig, quan laciutat torni a acollir la Final Six.
Obren les inscripcions perparticipar en la Magic Line
CURSA4La segona edició de lacaminada solidària BarcelonaMagic Line ja ha començat a ca-minar. El període d’inscripcionses va obrir a principis de des-embre i a finals de novembre esva celebrar l’acte de presentaciód’aquesta prova que tindrà lloc elpròxim 1 de març.
Els participants hauran de re-córrer un circuit que passaràper 7 turons de la ciutat de Bar-celona, cadascú d’ells dedicat a
una causa social. La carrera vo-rejarà els límits del districte del’Eixample, sobretot per l’avin-guda del Paral·lel.
De moment ja s’han inscritmés de 1.000 corredors a la cur-sa i s’han recaptat prop de 1.500euros, tot i que encara és d’horaper fer balanços. L’any passat laMagic Line va recaptar un totalde 120.000 euros, que es vandestinar a diversos projectes dela Fundació Sant Joan de Déu.
RedaccióEIXAMPLE
Un moment de la presentació. Foto: Òscar Giralt / Diputació
Atletisme | Kiplagat participarà en la Mitja Marató de Barcelona 2015La keniana Florence Kiplagat va confirmar fa pocs dies que correrà a la Mitja Marató de Barcelona2015, que se celebrarà el 15 de febrer. L’atleta, a més, es marca el desafiament d’aconseguir baixar
dels 65 minuts i batre així el seu propi rècord mundial en la distància de mitja marató, assolit justament a Barcelona durant la passada edició de la Mitja–1 hora, 5 minuts i 12 segons–.
Agenda| 38
Desembre 2014líniaeixample.cat
FINS A L’11 DE GENERDv., ds. i dg. a les 19:30 Somriures i llàgrimesés una història d’una família austríaca que repla visita d’una minyona que canviarà la sevavida. / Teatre Gaudí.
DIMARTS 16 DE DESEMBRE21:00 Conferència Els silencis mediàtics, a càrrecd’Elisenda Rovira. En els últims anys, a l’Es-tat espanyol s’han tancat prop de 300 mit-jans de comunicació i s’han perdut 12.000 llocsde treball al sector. / Casa Golferichs.
DIJOUS 18 DE DESEMBRE18:00 Xerrada sobre la revolució de les im-pressores 3D. Qui fabricarà el futur? A càrrecde Xavier Martínez, enginyer industrial perl’ETSEIB i responsable de RepRapBCN. / Cen-tre cívic Casa Golferichs.
FINS AL 19 DE DESEMBREMatí-TardaMateria y memoria. Lo sensible y su
representación. Exposició que es preguntaquanta memòria hi ha a la matèria. Partintd’aquí, cada artista participant proposa la sevainterpretació figurativa. / Centre cívic la CasaElizalde.
FINS AL 23 DE DESEMBREMatí-Tarda Exposició El vestido de la memoria,una activitat gratuïta a la sala d’exposicionsÀlex Garcia del Centre cívic Sagrada Família.Es tracta d’una experiència de creació d’ungrup de persones que volen expressar el pro-cés de connexió amb el seu llinatge.
DILLUNS 29 DE DESEMBRE19:00 Contes de cartró. Una activitat on fent ser-vir la imaginació s’inventarà un conte i es cons-truiran estructures amb caixes de cartró. A cà-rrec de Planeando Truchas. / Centre cívic Sa-grada Família.
22 I 23 DE DESEMBRE18:00 Taller de guarniments de Nadal, on s’en-senyarà a construir diferents elements de l’or-namentació nadalenca. A càrrec de SusanaMatagón. / Centre cívic Cotxeres Borrell.
DISSABTE 10 DE GENER18:00 Partit de bàsquet entre l’AESC Ramon Llulli el Círcol Catòlic de Badalona, corresponenta la catorzena jornada de competició deCopa Catalunya. / Pavelló Estació del Nord.
CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS
Projecció d’un audiovisual presen-tant la història i els orígens d’aquesttradicional personatge nadalenc català.En acabar es farà cagar el Tió. / Centrecívic la Casa Elizalde.
Tió de Nadalde la Dreta de l’EixampleDs. 20 de desembre a les 11:00
AGENDA MENSUAL
El Districte i la Universitat Pompeu Fa-bra proposen un cicle de conferències‘economia per a no economistes. A cà-rrec de professors experts de la UPF. /Centre cívic Casa Golferichs.
Xerrades d’economiaper a no economistes
Dc. 17 de desembre a les 19:00
Els amos de l’univers no són els polí-tics, ni els exèrcits, ni els governs.Són els banquers. Amb aquesta pre-missa, Marc Bauder porta aquest do-cumental que dóna una inquietant vi-sió del món de la banca. / BibliotecaAgustí Centelles.
El documental del mesConfessions d’un banquerDm. 16 de desembre a les 19:00
El tai-txi és un mètode d’origen xinèsque integra una sèrie de movimentssuaus per treballar l’acció corporal i larespiració. / Centre cívic Cotxeres Bo-rrell.
TallerTai-txí
Dj. 18 de desembre a les 12:00
| 40Desembre 2014líniaeixample.cat Pròxima edició: gener de 2015