eixample 65

32
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected] barcelona línia eixample 12/7/2016 · Núm.65 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.033 exemplars mensuals liniaeixample.cat Entrevista a Ada Colau pàgs 12 i 13 Alcaldessa de Barcelona “El propietari de l’antic cinema Niza té uns drets als quals no podem fer front” Urbanisme pàg 11 Recuperem el Niza vota si accepta l’ateneu o segueix mobilitzant-se Sagrada Família pàg 14 En marxa la prova pilot de les noves terrasses instal·lades a la calçada Habitatge pàg 8 Llum verda als pisos de lloguer social a Germanetes Esports pàg 28 El CFS Eixample tanca el curs amb quatre títols El consistori intensifica la lluita contra els pisos turístics il·legals La nova estratègia implica crear un equip sobre el terreny, facilitar les denúncies i ampliar els inspectors pàg 8 Vagues a TMB pàg 3 El preacord entre treballadors i empresa allunya l’amenaça de noves aturades al metro Centre Cívic Urgell pàg 8 Antonio Baños serà demà a ‘Les Tertúlies de País’ que organitza Òmnium Eixample

Upload: comunicacio21

Post on 05-Aug-2016

225 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/Eixample_65.pdf

TRANSCRIPT

Page 1: Eixample 65

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniaeixample

12/7/2016 · Núm.65 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.033 exemplars mensuals liniaeixample.cat

Entrevista a Ada Colau

pàgs 12 i 13

Alcaldessa de Barcelona

“El propietaride l’antic

cinema Niza té uns drets als quals

no podem fer front”

Urbanisme pàg 11Recuperem el Niza votasi accepta l’ateneu o segueix mobilitzant-se

Sagrada Família pàg 14En marxa la prova pilotde les noves terrassesinstal·lades a la calçada

Habitatge pàg 8Llum verda als pisos de lloguer social a Germanetes

Esports pàg 28El CFS Eixample tancael curs amb quatre títols

El consistori intensifica la lluita contra els pisos turístics il·legalsLa nova estratègia implica crear un equip sobre el terreny, facilitar les denúncies i ampliar els inspectors pàg 8

Vagues a TMB pàg 3El preacord entre treballadors i empresa allunya l’amenaça de noves aturades al metro

Centre Cívic Urgell pàg 8Antonio Baños serà demà a ‘Les Tertúlies de País’ queorganitza Òmnium Eixample

Page 2: Eixample 65

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 líniaeixample.cat 12 juliol 2016

Page 3: Eixample 65

3 | líniaeixample.cat12 juliol 2016Reportatge

Vaga i metro. Aquestes dues pa-raules ressonen al cap de moltsbarcelonins des de fa setmanes. Lamobilitat és un dels aspectes clauen qualsevol gran ciutat i, en lesúltimes setmanes, els ciutadansque diàriament necessiten eltransport públic per desplaçar-sehan viscut en un estat d’anorma-litat. I és que, no només hi ha ha-gut 15 dies de vaga al metro desdel mes de febrer, sinó que les atu-rades també es van estendre a laxarxa d’autobusos, els treballadorsde la qual van arribar a un acordamb TMB a principis de juny.

Vagons amb la gent tan estre-ta que semblaven llaunes de sar-dines, accessos a les estacions ta-

llats per evitar que les aglomera-cions poguessin provocar algun in-cident o paciències portades al lí-mit. Aquestes han estat algunes deles estampes d’aquestes darreressetmanes.

Més enllà d’això, però, i del’estricte conflicte laboral exis-tent entre TMB i els seus treba-lladors, hi ha una altra realitatparal·lela: el metro va perdre, se-gons TMB, 40.000 passatgersdiaris a causa de les vagues.Aquestes 40.000 validacionsdiàries de menys corresponen al3% dels 1,3 milions de passat-gers que té la xarxa entre set-mana. Aquí cal afegir-hi els300.000 passatgers que no aga-fen el metro els dies de vaga.Una situació que, per exemple,provoca que el servei de bus hagid’absorbir un volum de gentper al qual no està preparat.

Enmig d’aquesta situació, i deles reiterades complicacions queels usuaris del metro han patit, fauns dies va sorgir una nova polè-mica relacionada amb els serveismínims per als dies de vaga. Ge-neralitat i Ajuntament es van llan-çar acusacions mútues. MercedesVidal, regidora de Mobilitat i pre-sidenta de TMB, va assegurar queera una “irresponsabilitat” fixar, enles dues últimes convocatòries, unsserveis mínims del 40% en horespunta i del 20% en hores vallquan en les anteriors ocasionsaquests percentatges eren del50% i el 30%. En declaracions a lapremsa, Vidal va qualificar de“totalment insuficients” aquestsserveis mínims i va anunciar quedes de TMB s’impugnarien.

El Govern de la Generalitat,per la seva banda, va mostrar laseva “sorpresa” amb les acusacions

de Vidal. La portaveu del Go-vern, Neus Munté, va assegurarque no hi havia hagut cap dismi-nució dels serveis mínims, sinó unaugment durant la vaga dels diesdel congrés de mòbils.

En paral·lel, la polèmica tam-bé es va traslladar a l’esfera mu-nicipal, quan el republicà AlfredBosch va acusar l’alcaldessa Colaude “fer mítings a Madrid mentreel metro està aturat”. Bosch va de-manar a Colau que “resolgui elconflicte ja”.

“DEMANEM UNA MISÈRIA”Després de tantes jornades devaga molts barcelonins es pre-gunten quan es resoldrà la situa-ció per no haver de tornar a patirnoves aturades. De fet, la setma-na passada ja van obtenir una res-posta després que la plantilla delmetro avalés la proposta d’acord

parcial feta per la direcció de l’em-presa. Aquest preacord, que fa re-ferència a aspectes com la con-tractació o l’augment salarial, pro-vocarà que, si no hi ha cap dalta-baix en les negociacions que vin-dran a partir d’ara, els barceloninsja no hagin de patir cap més vaga.

Preguntat per les molèstiesque aquestes vagues han causata la ciutadania, el president delcomitè d’empresa, Toni Ceba-llos, lamenta que “són víctimes in-nocents d’un conflicte que hauriad’estar resolt” perquè demanen“un augment salarial de l’1%,una misèria”. Per últim, el pre-sident del comitè d’empresa re-coneix que des dels sindicats nopensaven “que el conflicte duréstant de temps”. Una situació queatribueix “a la inexperiència deMercedes Vidal”, que, diu, els“està perjudicant molt”.

“Víctimes innocents”» Des del mes de febrer els barcelonins han hagut de patir 15 vagues al metro i diferents aturades al bus

» Plantilla i direcció de l’empresa arriben a un preacord que allunya l’amenaça de noves aturades

Albert RibasBARCELONA

Els usuaris del metro han hagut de conviure amb aglomeracions i retards durant els dies de vaga. Fotos: TMB i Línia

Page 4: Eixample 65

| 4Opiniólíniaeixample.cat 12 juliol 2016

publicitat 686 42 95 17líniaeixample.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 43220-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.033 exemplars mensuals

Un diari plural

per @ModernetdeMerda

4L’ànima de Fernández Díaz

Uns dies abans de les eleccions,el 15 de juny, a El Món a RAC1,el mai prou estimat Nacho deSanahuja explicava a Jorge Fer-nández Díaz, assegut davantseu, el temor que té de trobar-se amb una barreja de classessocials allà dalt al cel el diaque mori. El ministre, amb unsomriure, contestà religiosa-ment:"No, les categories hu-manes al cel no hi tenen lloc, lamisericòrdia divina és infinita.Els que creiem en la vida eter-na sabem –ho diu Sant Pau ennombroses cartes i Nostre Se-nyor als evangelis– allà seremcom àngels. Per tant, aquestescategories humanes que vivimaquí, que patim aquí, que enshem d'aguantar els uns als al-tres, això a dalt ja no serà així."

En la mateixa entrevista,uns minuts més tard, el minis-tre, de profundíssimes convic-

cions cristianes, afegia: "Totssom fills de Déu, tots som igu-als. Si parlem de fraternitat ésprecisament perquè conside-rem que tots som germans."

Quan pronunciava aquellesparaules plenes de cinisme fal-taven només 6 dies perquè es-clatés un dels escàndols més es-fereïdors de la democràcia es-panyola. Un escàndol que ha si-tuat Jorge Fernández Díaz, l'ho-me creient, l'home cristià, bon-dadós i fratern, com una de lespersones més tòxiques i per-verses que ha donat la políticad'aquest país.

No cal recordar l'escàndol.Tampoc cal repassar el currí-culum espiritual de FernándezDíaz. És de sobres conegut,perquè ell mateix ha estat l'en-carregat de difondre'l repeti-dament –l'última vegada, ambtot l'atreviment del món, fa un

parell de setmanes davant el se-nyor de Sanahuja–. Però potsersí que cal ressaltar fins a quinpunt ha d'estar corcada i po-drida l'ànima d'una personaque s'atreveix a donar lliçons demoral, de valors i de cristianis-me a la vegada que és conscientque diàriament es carrega l'es-tat de dret més bàsic amb l'únicobjectiu d'enfonsar la vida po-lítica i personal d'adversarispolítics. Ha de ser una ànima re-alment fosca, obscura.

"La política és un magníficcamp per a l'apostolat", deia elministre uns anys enrere enunes declaracions. Un campper a l'apostolat. Marededéu. Sirealment creus en els ideals fra-ternals i religiosos en què diuscreure, Jorge, quina angúniat'has de fer a tu mateix veient-te cada dia al mirall. Quina an-gúnia i quin profund fàstic.

4Vueling y Aena, incompetentesper David Rabadà

Tras muchos viajes en avión, eindependientemente del des-tino aéreo que usted elija, hayalgo que se repite a menudo enel Aeroport de Barcelona. Y esque Aena y Vueling son unosincompetentes.

El verano pasado si llegabasu vuelo pasadas las doce de lanoche, se producía el efecto Ce-nicienta: su maleta se conver-tía en calabaza, es decir, milesde viajeros tenían que esperarhoras sus equipajes por falta depersonal. Ahora, este julio,Vueling y Aena nos traen unacalabaza mayor, los primerospor vender más plazas de lasdisponibles pero con falta depersonal otra vez, y los segun-

dos por permitirlo. En fin quehay miles de viajeros que, sor-presa!, se quedan en tierra.

Ni frustraciones, ni cabreos,ni quejas logran que Aena oVueling den solución a algo quesiempre peca de lo mismo, laavaricia de las empresas pro-tegidas por leyes neoliberalesque les permiten el máximo debeneficios a costa del trabaja-dor. Y eso que Aena se opuso,y su Gobierno del PP, a cedersus competencias a otras ad-ministraciones bajo el pretex-to de no restar calidad al via-jero. Mientras el aeropuerto deBarcelona sigue bajo el efectoCenicienta, habrá muchas ca-labazas y ningún aprobado.

Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

#Efial

@Marat_BCN: Cas de possible corrupcióa alguns ajuntaments: que s'investigui!Ara, que la premsa arribi abans que laGuàrdia Civil... Fernández Díaz go home.

#Vueling

@taxisigualada: Per fi m'ha arribat unvol de Vueling de Venècia, només amb10 minuts de retard! És com si m'haguéstocat la loteria, avui!

#TerceresEleccions?

@jaumepi: Pedro Sánchez diu no. Ni aRajoy ni a un altre. Dec ser un ingenuperò algú sap com s'evitaran unes ter-ceres eleccions?

Page 5: Eixample 65

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 175 | líniaeixample.cat12 juliol 2016

Page 6: Eixample 65

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]íniaeixample.cat 12 juliol 2016

Un diari obert

Que consti que sóc un ferm partidari d'a-quells que creuen i treballen per ampliarel camp de ruptura amb l'Espanya del78, tot creant un camp on els indepes iels comuns puguin trobar-se. Sigui a par-tir del referèndum, de polítiques dedesobediència o de treball munici-pal –recordem Badalona–. Ara bé, dinsde la recent, marquetiniana i postmo-derna mitologia dels comuns hi ha unapràctica molt irritant que em sembla quehaurien d'esbandir si s'ha de treballarplegats: l'apropiació indeguda.

Aquesta setmana, en el consell na-cional d'EUiA en Joan Josep Nuet, queés un bon paio, va fer electoralisme post-electoral en comminar a ERC i la CUPa "triar entre la Catalunya dels casinoso la Catalunya popular que vol repre-sentar En Comú Podem". Passat (¿?) elcicle electoral, veig amb sorpresa queperviu encara la cosa tan tronada de:"Nosaltres som la gent, els indepes sóncasta". Jo entenc que els partidaris de serborbònics alhora que revolucionarishan de construir antagonismes allà onpuguin. El problema és que amb l'in-dependentisme d'esquerres, aquestamena de trucs no colen.

Nuet prova, com fa sempre Domè-nech, de disparar el gran canó soleturistaque, efectivament, fa molt de sorollperò només treu pólvora. El truc de laburgesia catalana –independentisme–vers les classes populars –comuns– nosurt ja ni les capses de Magia Borrás. So-bre tot perquè la burgesia catalana sóntambé ells. La gauche divine 2.0 arren-

glerada amb Podemos és tan burgesa itan catalana com els de CDC. I mentre,han governat dues dècades –amb ICV-EUiA– a Barcelona han representat demanera extremadament eficaç la políticade casino, hotel i robatori.

També ha estat molt irritant veurecom aquest espai polític s'ha apropiat in-deguda i descaradament del 15M. Unservidor, que hi va anar gairebé cada diai algunes nits, constata que va veure detot i tots. I a les places, molts indepes.Igual que a totes les marees i a totes lesprotestes i a tots els desnonaments. Eldia del desallotjament de plaça Catalu-nya un dels colpejats va ser en David Fer-nández, representant de la Catalunya po-pular i de la independentista alhora.Com tanta, tanta gent.

De fet, el primer i més potent fill d'a-quell 15M del 2011 va ser l'11S del 2012.Els carrers i les places des d'aleshores,han estat plens de manifestacions, pa-radetes i actes indepes mentre molts dels"apropiadors" d'aquella data s'ho mira-ven des dels platós de la Sexta. No. Ni el15M és seu, ni ho és la Catalunya popu-lar. I sí, ells també pacten amb la bur-gesia (PSC, Planeta...).

A favor de treballar plegats i decrear un espai comú d'esquerres nacio-nalment centrat. Sobiranista i antiaus-teritari. Molt d'acord. Però sense queningú s'apropiï d'aquell encapçalamentde la constitució Nord americana: We,the people.

Article publicat a El Món

4We, the peopleper Antonio Baños, periodista i exdiputat de la CUP al Parlament

4Aprendre a conviureper Jordi Lleal

El rei Felip VI ve a Girona a repartir pre-mis a joves emprenedors. En el seu dis-curs deixa anar una floreta: S’ha d’a-prendre a conviure, entendre’s i res-pectar-se. Un cap d’estat, que no rep aCarme Forcadell com a presidenta delParlament de Catalunya, ens ve a donarlliçons de convivència.

Xavier Domènech parla de frater-nitat per conviure amb els altres poblesespanyols, afirmant que primer van lallibertat i la igualtat, sense elles no pothaver-hi fraternitat. Que bonic! Ja ensexplicarà com ho pensa aconseguir a lesespanyes. Miquel Iceta tímidament,proposa en el XIII congrés del PSC, alconjunt dels espanyols una llei de “cla-redat a la canadenca” que estableix lescondicions per si s’escau verificar el su-port ciutadà a una eventual secessió. Quis’ho creu? Quan els barons del PSOE no

esperen ni 24 hores per dir-li que s’hiposi fulles. Podemos, que sí però potserja ho veurem, amb una ambigüitat cal-culada per no perdre més vots.

Ciutadans, com si estigués plovent.Quins canvis? PP, PSOE i Ciutadans nodeixen que Jorge Fernández Díaz com-paregui davant de la Diputació Perma-nent del Congrés a donar explicacionsper les infames entrevistes amb De Al-fonso. El PP és normal que voti encontra de la compareixença, però els al-tres dos no s’entén, què volen canviar?És com posar a Tomás de Torquemadaa vetllar pels jueus conversos o posar laguineu a vigilar el galliner. Anem aviats!Per a més inri, es munta una “casa debarrets” a la seu del PP del carrer Gènovai el seu cap diu que no en sap res. Però,qui escull el personal? Sabeu què? Elsdic “fraternalment” adéu-siau!

@moedetriana: La sonda Juno de laNASA ha tardado cinco años en llegar alplaneta de Júpiter. Imagínate tú conVueling.

@edl1072: La dimissió de Nigel Farage latrobo "poc valenta". Molta campanyaperò després ningú vol afrontar les con-seqüències del Brexit.

@JosPastr: Si escuchas un disco deQuimi Portet al revés, puedes oír a Lucifer pidiendo cafés con leche encastellano.

Opinió en 140 caràcters

Parlen elsveïns

Ángel“Malament. No séquin propòsit se-gueix l’Ajuntamentimpulsant mesuresaixí, i més tenint encompte el pes que tél’hostaleria en l’e-

conomia de la ciutat. Les terrasses donenvida als barris i crec que ens en beneficiemtant els veïns com els turistes.”

Cristina“Tot el que siguiprohibir, d’entradaem sembla mala-ment, i més en unazona com aquestaamb pocs espais dedescans. A més,

aquí s’hauria de fomentar el consum iaugmentar el volum d’activitat que hi ha.De fet, jo intentaria promoure això.”

Aleix“Que no hi hagi te-rrasses al voltantdel perímetre deltemple em semblabé, perquè moltesd’aquestes són degrans multinacio-

nals, no de petits negocis que puguin ferbarri. En el meu cas, podré gaudir d’a-quest entorn amb més tranquil·litat.”

Laura“És una mesura quecrec que no té moltsentit, perquè totesles voreres d’aques-ta zona són bastantamples i les terras-ses ocupen, com a

molt, la meitat de la vorera. El problemaés l’afluència turística i la seva massifi-cació, no pas el nombre de terrasses.”

Què et sembla prohibir les terrasses al voltant de la Sagrada Família?per Pau Arriaga

Page 7: Eixample 65

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 177 | líniaeixample.cat12 juliol 2016

Page 8: Eixample 65

Eixample| 8

líniaeixample.cat 12 juliol 2016

L’Ajuntament va anunciar a finalsde juny la seva aposta per inten-sificar la lluita contra els pisos tu-rístics il·legals.

Així doncs, el consistori apos-tarà, a partir d’ara, per una es-tratègia dividida en tres parts. Laprimera fa referència a la detec-ció d’aquests pisos. Per millorar-ne l’efectivitat es crea un equip devint visualitzadors que personal-ment comprovaran si s’estanduent a terme activitats il·legals enpisos turístics concrets. Aquestsvisualitzadors faran una detecciósobre el terreny a través d’entre-vistes amb veïns i turistes per ob-tenir adreces de possibles pisosque operin sense llicència. Aques-ta mesura ja s’aplicava a Ciutat Ve-lla. En paral·lel també s’ha creatun grup especialitzat en recerques

via web per tal de localitzar pisossense llicència que s’anuncien através de plataformes d’internet.

En segon lloc també es posa enmarxa un formulari web perquèels veïns puguin denunciar si te-nen sospites d’un pis turístic il·le-gal. A banda del formulari, elsveïns també podran trucar a unnúmero de telèfon habilitat per ferla denúncia.

Per últim, el consistori tambéaposta per ampliar l’equip d’ins-pectors destinats a controlar elcompliment de la normativa delshabitatges d’ús turístic. Les san-cions, que ja es van començar a

aplicar l’estiu passat a les plata-formes web que publicitaven pi-sos turístics il·legals, també es po-dran aplicar ara als particulars quellogui pisos il·legals. Aquestes no-ves mesures arriben després queel govern municipal admetés quedurant aquest any només s’hanpogut tancar 38 pisos turísticsil·legals. Això va provocar quedes d’ERC es demanés que els vi-sualitzadors haurien de ser entre50 i 100 i no 20. Els republicansdiuen que a aquest ritme cal-drien 132 anys per tancar els mésde 10.000 pisos il·legals que es cal-cula que hi ha a la ciutat.

Els visualitzadors estaran en contacte amb els veïns. Foto: Ajuntament

Colau intensifica la lluitacontra els pisos turístics il·legals» La nova estratègia implica crear un equip de visualitzadors, facilitar les denúncies dels veïns i ampliar l’equip d’inspectors

Antonio Baños, a ‘Les Tertúliesde País’ d’Òmnium Eixample

POLÍTICA4El Centre Cívic Ur-gell acollirà demà a partir de lesset de la tarda la segona jorna-da de ‘Les Tertúlies de País’que organitza Òmnium Eixam-ple i que estan moderades pelperiodista Pere Cardús.

Un dels protagonistes de latertúlia de demà, batejada com‘Compartim lluites, sumem for-ces’, serà el periodista i exdipu-tat de la CUP, Antonio Baños.Baños estarà acompanyat perJosé María Clavero, president deSúmate; Oriol Amat, catedràticd’Economia i diputat de Junts

pel Sí; Jaume Asens, quart ti-nent d’alcaldia de l’Ajunta-ment; Carles Bertran, membrede sindicalistes de CCOO per laIndependència i la RepúblicaCatalana i Marina Llansana, vi-cepresidenta d’Òmnium.

La tertúlia de demà és la se-gona de les tres que organitzaÒmnium Eixample. La prime-ra, ‘Pacte, procés o ruptura’ esva celebrar el passat dia 6,mentre que l’última, que se ce-lebrarà el pròxim dia 20, gira-rà al voltant de la temàtica‘Constituir un nou Estat’.

Colau i Comín acorden laconstrucció del CAP Fort PiencSANITAT4El Departament deSalut, el Consorci Sanitari deBarcelona i l’Ajuntament han fir-mat recentment un nou conve-ni de col·laboració que permetràtirar endavant un total de 37 ac-tuacions en diferents equipa-ments sanitaris fins al 2023.Entre aquestes actuacions hi hael compromís de construir elnou CAP Fort Pienc-EixampleDreta Sud.

Durant la signatura del con-veni, l’alcaldessa Colau va afir-mar que el conveni “és un granacord institucional de mandat”

i va reivindicar que “el dret a lasalut ha de ser una prioritat detotes les polítiques públiques”.

PROTESTES AL CAP MANSO D’altra banda, dijous passat hi vahaver una nova concentració deprotesta a davant del CAP Man-so. Una cinquantena de personesvan denunciar que aquest equi-pament sanitari viu una situacióinsostenible després de la jubi-lació, el passat mes d’octubre, dediversos traumatòlegs. Això, as-seguren, ha provocat que lesllistes d’espera hagin crescut.

Llum verda als pisos de lloguersocial a l’Illa Germanetes

URBANISME4El Ple de l’Ajun-tament va donar llum verda elpassat 1 de juliol a diferents ex-pedients que han de permetre laconstrucció de 747 nous habi-tatges de lloguer social que im-pulsa el Patronat Municipald’Habitatge de Barcelona. Qua-tre d’aquests expedients fan re-ferència a les finques municipalsde l’illa Germanetes.

Aquests expedients perme-tran desbloquejar les actuacions

que hi ha previstes des de l’any2010 en matèria d’habitatges iequipaments.

Concretament, està previstque es construeixin 47 habitat-ges i un equipament sanitari iassistencial al carrer Viladomat142. A Comte Borrell 159 es fa-ran 35 habitatges i una escolabressol.

També està prevista la cons-trucció d’un aparcament i elpati de la futura escola bressol.

Sagrada Família | Nova zona verda i de serveisEl Districte ha confirmat recentment que els veïns del barri de la Sagrada Família tindran una

nova zona verda i un nou espai d’ús veïnal a la cantonada del carrer Aragó amb Lepant. A l’espai,on antigament hi havia el concessionari Mecaplauto, inclourà zones per a activitats, d’estada

i de pícnic i nova vegetació. Les obres començaran a l’octubre i està previst que acabin al gener.

RedaccióEIXAMPLE

Page 9: Eixample 65

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 179 | líniaeixample.cat12 juliol 2016

Page 10: Eixample 65

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 10 líniaeixample.cat 12 juliol 2016

Page 11: Eixample 65

11 | Eixample líniaeixample.cat12 juliol 2016

CiU insisteix en la reformad’un nou tram de la Diagonal URBANISME4El grup munici-pal de CiU va demanar a finals dejuny, durant la celebració del da-rrer Ple, a l’actual govern muni-cipal que posi en marxa la licita-ció de la reforma de la Diagonalen el tram que va del passeig deGràcia al passeig de Sant Joan.

El principal partit de l’opo-sició recorda que “en el passatmandat l’equip de govern lideratper Xavier Trias va impulsar lareforma de la Diagonal en eltram comprès entre FrancescMacià i el passeig de Gràcia”.Unes obres que, segons CiU,“han assolit un alt grau de sa-tisfacció ciutadana”. Els con-vergents consideren que la re-forma és necessària a causa deles “pèssimes condicions quepresenten les voreres lateralsd’aquest tram per als vianants i

el conseqüent elevat nombre delocals de planta baixa en desús”.

MÉS CRÍTIQUES AL TRAMVIAD’altra banda, CiU ha tornat amostrar-se molt crítica amb laintenció del govern de Colaud’unir el tramvia per la Diagonal.

El portaveu de CiU, JoaquimForn, va assegurar fa uns dies enuna roda de premsa que la pos-sible connexió “empitjorarà elservei als usuaris del transportpúblic i augmentarà la conta-minació”. Des de CiU considerenque alguns dels prejudicis “mésgreus” que podria provocar launió del tramvia serien “28.000línies de bus afectades, 175.000passatgers de bus perjudicats,cinc línies eliminades i 9.000usuaris expulsats del transportpúblic en superfície”.

Les plataformes ciutadanes, talcom succeeix en els partits polí-tics, tampoc s’escapen de les di-visions internes. Això és el quepassa a Recuperem el Niza, laplataforma veïnal que va néixerfa dos anys per plantar cara a lafutura construcció d’un super-mercat de la cadena Mercadonaa l’antic cinema Niza.

La visualització d’aquesta di-visió interna va tenir el seu últim,i potser darrer, episodi ahir al ves-pre, amb la celebració d’una vo-tació [va començar a l’hora deltancament d’aquesta publicació]per escollir quina de les dues op-cions que hi ha a la plataforma ésla majoritària. Aquestes visionssón, d’una banda, acceptar laproposta del Districte, que ofereixla construcció d’un ateneu al ca-rrer Nàpols a canvi que els veïnsacceptin el Mercadona. De l’altra,hi ha els membres de Recuperemel Niza que prefereixen no ac-ceptar el tracte i continuar les mo-bilitzacions contra el Mercadona.

L’opció de prioritzar l’ateneués la que es defensa des de l’As-sociació de Veïns Sagrada Famí-

lia. El seu responsable d’urbanis-me, Joan Itxaso, explica a LíniaEixample que “la plataforma es-tava encallada des de fa tres me-sos i la votació és la millor opcióper desencallar l’actual situació”.Des de l’Associació de Veïns de-fensen que “l’ateneu és una con-questa de la lluita i la pressióveïnal” i asseguren que aquestequipament serviria per “donarresposta a les entitats, grups i per-sones que necessiten un audito-ri i una sala polivalent”.

Qui no ho veu així són elsmembres de Recuperem el Niza,molts d’ells provinent del col·lec-tiu juvenil Endavant, que aposten

per “prioritzar la lluita i les mo-bilitzacions” contra la construcciódel Mercadona.

Una representant d’aquestsector, que prefereix mantenirl’anonimat, afirma a aquestapublicació que “si la plataformaes diu Recuperem el Niza, no técap sentit que acceptem un ate-neu però perdem el Niza”.Aquesta integrant de la plata-forma afegeix que “sembla queamb la proposta de l’ateneu ensfacin un favor, però els equipa-ments són un dret que tenim”.Per últim, afegeix que “la vota-ció ja és una petita victòria i te-nim l’esperança de guanyar”.

Recuperem el Niza va néixer el juny de 2014. Foto: Recuperem el Niza

Recuperem el Niza: entre acceptarl’ateneu o noves mobilitzacions

Albert RibasSAGRADA FAMÍLIA

Page 12: Eixample 65

| 12 líniaeixample.cat 12 juliol 2016 Entrevista

Guanyar les eleccions no eral’objectiu, sinó canviar laciutat, i la ciutat ja està can-

viant. Són paraules seves extretesde la carta amb motiu del primeraniversari de govern. Creu que alcarrer es té aquesta sensació?Al carrer es té la sensació que la ciutatha començat a canviar, que quedamolt per fer, però que ha començat acanviar. Crec que hi ha aquesta sen-sació perquè, de fet, la gent m’ho diu.

CiU també creu que hi ha la sen-sació que la ciutat ha canviat,però cap a pitjor. De fet, diu queBarcelona està “degradada”. Quèels respon?Entenc que l’oposició faci oposició,però quan la ciutadania demanacanvis en la manera de fer política,també està dient que tots plegatsposem la ciutat per damunt d’inte-ressos partidistes. A CiU li diria que,si tenen propostes, encantats de de-batre-les, però reiterar sempre queel govern ho fa tot malament... Fapoc el baròmetre ha reflectit que laciutadania valora bé el govern i que

ha augmentat la seva confiançarespecte de la millora de la ciutat enun futur pròxim. No sé si l’oposicióestà dient que la ciutadania s’equi-voca, però crec que tots plegatshem de ser constructius.

Aquesta crítica demanant que l’o-posició sigui constructiva ja la vafer en l’entrevista que ens va con-cedir 100 dies després d’assumir elcàrrec. Llavors deia que havia es-tat “ingènua” amb l’oposició. Ja l’haperdut, aquesta ingenuïtat?Sí, l’he perdut però no m’hi heacostumat. I espero no acostu-mar-m’hi mai. També he de dirque no tots els partits fan la mateixaoposició. En tot cas, no em resignarémai que hi hagi un ús partidista dela institució, sigui des del govern odes de l’oposició. Això, entre tots, hohem de canviar.

El primer aniversari de governva coincidir amb l’anunci del pac-te amb el PSC. Com ho va viure?No deu haver estat fàcil acabarpactant amb el partit que és elpare del model de ciutat que vos-tè tant ha criticat.Sempre hem dit que a Barcelonas’havien fet coses bé i coses mala-ment. Sobre el PSC, qui m’ho havia

de dir, fa dos anys, que jo pactariaamb ells, però el que estem fent ésexecutar el mandat ciutadà. Vamguanyar les eleccions però tambéva guanyar el pluralisme polític. Hiha un mandat de canvi, però d’uncanvi cap a una cultura política depactes que permetin governs es-tables. Quan tens 11 regidors has depactar i buscar acords. El PSC ha es-

tat disposat a incorporar-se al go-vern i ERC, mentre s’allargava el ci-cle electoral, va dir que preferiaacords des de fora. Ara que han pas-sat les eleccions els seguim dientque tenen la porta oberta per en-trar a l’executiu.

Però ERC ja ha dit que endurirà l’o-posició que fins ara ha fet al seugovern.Bé, això ho ha dit durant la cam-panya electoral.

Vol dir que canviarà d’opinió?Ara que ha acabat la campanya, joel que vull és reprendre el diàleg nor-mal amb el conjunt de l’oposició, es-pecialment amb les forces d’esque-rra. I vull pensar, i estic segura, queERC seguirà fent el que ha fet aquestany, que és treballar per la ciutat.

Alfred Bosch, però, va dir, justdesprés del pacte amb el PSC, quevostè havia “traït el somni”. Estàvem en període preelectoral, in-sisteixo. Vull pensar que ara seràmés fàcil seguir parlant i treba-llant junts com hem estat fent du-rant aquest any.

Centrant-nos en el dia a dia, comestà funcionant el govern amb elPSC? S’entenen bé?Doncs sí. Ara ells s’han incorporat enuna dinàmica que ja estava molt con-solidada amb un any de comissió degovern. Hem començat a treballardes de la idea de transversalitat per-què no es tractés d’un simple re-partiment de responsabilitats.

Línia ja ha entrevistat els tres re-gidors socialistes i sembla que en-cara han de llimar algunes dife-rències. La regidora de l’Eixample,Montserrat Ballarín, ens deia que

els “costa veure que la unió deltramvia sigui prioritària”. Aques-ta qüestió pot ser una font de con-flicte?No, perquè hi ha un acord de governque fixa les principals línies progra-màtiques i aquesta discrepància nohi figura. El tramvia és una realitat inomés falta una connexió d’un pe-tit tram. Estem parlant d’un saltqualitatiu que augmentaria la ca-pacitat de mobilitat sostenible.

De totes maneres, l’acord progra-màtic només diu que es compro-meten a treballar per la unió deltramvia però no diu que sigui prio-ritari ni que s’hagi de fer en aquestmandat. Vostè, en canvi, sí quedefensa que és una prioritat.Sí, sí. Era un compromís de governi ens vam posar a treballar des del pri-mer dia en aquest sentit.

Per tant, creu que podrà convèn-cer el PSC.És que... Insisteixo... Evidentmentque hi poden haver matisos i diver-sitat d’opinions, però aquesta qües-tió no ha estat mai al damunt la tau-la com un tema de polèmica.

Una altra afirmació, en aquestcas feta per Daniel Mòdol, va ser

Ada ColauAlcaldessa de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: F. Javier Rodríguez

“Qui m’ho havia de dir fa dos anysque jo pactaria amb el PSC”

“Seguim dient a ERCque té la porta

oberta per entrara l’executiu”

Page 13: Eixample 65

13 | líniaeixample.cat12 juliol 2016Entrevista

que “en lloc de posar més normesper als carrils bici, el que s’hauriade fer és suprimir-los”.[Riu]. Ja li preguntaré... No sé si ho deiaen el marc d’una teoria més àmpliaperquè així, fora de context, sorprèn...

Venia a dir que l’urbanisme actualsempre fa tard i que s’hauria detendir a la integració i no a sepa-rar els espais.Desconec la teoria concreta del re-gidor Mòdol, però això ho hem tre-ballat des de fa temps des de l’àreade Mobilitat. L’ús de la bicicleta hacrescut molt en molt poc temps, a di-ferència dels països nòrdics. Això ge-nera problemes en l’ús de l’espai pú-blic i és necessari ordenar i regular.

Parlant de mobilitat, en aquest casdel metro, ERC li va demanar no fagaire que deixés de “fer campanyaelectoral” i solucionés el conflicte deTMB. Pot garantir que no hi hauràmés vagues?El dret a vaga és un dret dels treba-lladors i com a alcaldessa ni puc nipretenc posar-hi cap límit. Fa un anyque treballem intensament i aquestno és un tema que es resolgui en dosdies, perquè estem parlant d’unade les empreses més grans de Cata-lunya. Des del primer dia hem tinguten compte les demandes dels tre-balladors. No estem parlant de reta-llades o de disminuir el servei. Al con-trari, apostem pel transport públic ihem dit que estàvem disposats a aug-mentar al màxim possible el que pre-veu la llei, que és estatal. Hi ha uns lí-mits pressupostaris que no depenende nosaltres. No parem de treballari esperem que, recuperant el diàleg,hi hagi acord. Els ciutadans no es me-reixen aquestes vagues.

Un altre conflicte viscut última-ment ha estat el del Banc Expro-piat. Un grup de veïns l’ha acusatde no haver entomat el problemai d’haver-lo deixat en mans de lesentitats. Tenen raó?L’Ajuntament ha fet tot el que es-tava a les seves mans. Estem par-

lant d’un conflicte que ve de llunyi que té causes estructurals. Quanapareix un cas com aquest que aca-ba als jutjats... Els jutjats no depe-nen de l’Ajuntament. Els jutjats do-nen una ordre als Mossos d’Es-quadra, que depenen de la Gene-ralitat, i es fa el desallotjament. Arala situació està reconduïda, enbona part, gràcies al teixit veïnal icomercial de Gràcia. I nosaltresens vam afegir a la crida a respec-tar el barri. Per buscar llocs alter-natius sí que ens podem oferir, peròen temes d’ordre públic parlem decoses que escapen de la nostracompetència.

Una altra situació delicada és la dela venda ambulant irregular. És uncas pràctic que li fa veure que lescoses són més complicades delque es pensava abans d’arribar al’alcaldia?Estant al govern coneixes de propfenòmens complexos, com potser aquest. És un problema de di-mensió global, que ve de lluny ité a veure amb diferents qües-tions. Una d’aquestes és la situa-ció d’algunes persones del col·lec-

tiu migrant que no poden acce-dir al mercat laboral, però tambété a veure amb una pràctica devenda il·legal que no es pot per-metre de cap manera. Des quehem arribat al govern hem con-tinuat amb el treball policial. Ésmés, s’ha intensificat, en molts ca-sos. Hi ha hagut més decomisosque l’any passat, però calen mésestratègies, com augmentar lesmesures socials o els plans de for-mació anunciats.

L’anunci de més mesures arribaprecisament després que els co-merciants hagin presentat un ma-nifest conjunt de protesta.Sí, però en aquestes mesures hi por-tàvem mesos treballant. Això nos’improvisa d’un dia per l’altre. Fa me-sos que hi treballem i ara es comen-cen a veure els resultats. No anem tande pressa com voldríem, i aquesta crí-tica la puc assumir perfectamentperquè és veritat, però hem aug-mentat la pressió i al mateix tempshem apostat per mesures socials.

El president de la Fundació Bar-celona Comerç ja ha dit que les no-ves mesures són insuficients.Un fenomen tan complex no té re-ceptes miraculoses, però hi estemdedicant tots els recursos i estratè-gies i col·laborem amb tothom quehi té competències de la maneramés coordinada possible.

Un altre dels temes estrella d’a-quest primer any ha estat la llui-ta contra la massificació turística.En el cas del pla d’allotjaments tu-rístics, amb l’allau d’al·legacionsque hi ha hagut, tem haver de re-cular en algunes propostes peraconseguir consensos?No es tracta que guanyin uns o altres,sinó de fer el millor per a la ciutat. Crecque una de les coses més importantsque hem aconseguit aquest any ésque tothom ja està d’acord que hi haun problema amb el turisme. Fins i totel sector hoteler està d’acord que feiafalta una regulació. Ara estem en lasegona fase, que és quan ens hem deposar d’acord en els detalls. I estic con-vençuda que ens hi posarem. Tothomhaurà de cedir una miqueta però l’a-cord hi ha de ser perquè estem par-lant del model de ciutat.

Parlant del model de ciutat, unade les seves apostes és el Pla debarris, que preveu una renda mu-nicipal complementària. Això noés fer caritat?Al contrari. És fer política de drets. Es-tem estudiant si totes les ajudes dis-

perses que ja es presten es podrienunificar i garantir aquells ingressosmínims que tothom necessita.

Acabem. Els barcelonins podranvotar si volen que la ciutat s’ad-hereixi a l’Associació de Municipisper la Independència (AMI)?Els barcelonins, com tots els catalans,hem de poder votar en un referèn-dum quina relació volem tenir ambl’Estat. S’ha de poder fer un refe-rèndum clar sobre la independèn-

cia i, de fet, això ha estat validat enles darreres eleccions.

A Catalunya sí, però a la resta del’Estat no.Bé, també cal destacar que no hi hahagut un augment de suport als par-tits que clarament s’expressen per laindependència. Sigui com sigui, comque no podem fer el referèndum, aca-bem tenint debats com el de l’AMI.Però la clau és el referèndum. La con-sulta de l’AMI és un succedani.

“Amb el top mantano anem tan de

pressa com voldríem,ho assumeixo”

Finalment no s’ha pogut evitarque el Mercadona a l’antic cine-ma Niza tiri endavant. Deixant debanda la posició que acabi adop-tant Recuperem el Niza al res-pecte –ahir votava per decidir-ho–, és viable que a l’espai del’antic cinema hi hagi un equi-pament?Aquest és un tema que vamcomençar a treballar des delprimer moment del mandat. Elnostre compromís com a governmunicipal era el de revisar la si-tuació de l'antic cinema Niza imirar de buscar solucions per ala manca d'equipaments delbarri de la Sagrada Família. Iaixí ho estem fent. Però la legis-lació actual no ens permet im-

pedir al privat fer l'activitat queté prevista en aquest espai, jaque compleix els requisits quemarca la normativa, i com que elplanejament ja es va aprovar de-finitivament durant l'anteriormandat, el propietari té unsdrets adquirits als quals no po-dem fer front. Dit això, i com quesom molt conscients de l'opo-sició veïnal al planejament imolt sensibles a aquesta ne-cessitat de dotar el barri de mésequipaments, hem assumit lademanda veïnal de fer un ate-neu a la zona i en aquests mo-ments estem treballant, con-juntament amb tots els actorsimplicats, per donar resposta ales demandes expressades.

“El propietari del cinema Niza té uns drets als quals no podem fer front”

EIXAMPLE

Page 14: Eixample 65

Comerç| 14

líniaeixample.cat 12 juliol 2016

Segons dades municipals, 3,2milions de persones visiten cadaany la Sagrada Família, mentreque la xifra puja als 10 milions sicomptem els que visiten el seuentorn. Un volum de personesals quals cal afegir les terrassesdels bars i restaurants de lazona, un còctel complicat pelque fa a la mobilitat dels vianantsa la zona.

Per aquesta raó, l‘Ajunta-ment ha instal·lat plataformesdesmuntables a la calçada del ca-rrer de la Marina –al costat Be-sòs– per col·locar-hi- les terras-ses a sobre. “Volem aconseguir elmàxim d’espai possible per alsciutadans”, explica el regidord’Urbanisme, Daniel Mòdol, queespera que amb aquesta iniciativapilot es faci “compatible” la res-

tauració amb la vida del barri. Perla seva banda, la regidora deComerç, Montse Ballarín, asse-gura que d’aquesta manera “esfacilitarà la circulació de turistes”entorn de la Sagrada Família.

Aquesta prova pilot va arren-car dijous passat amb la col·lo-cació de tres plataformes a Ma-rina. D’aquesta manera es re-serva l’espai que fins ara ocupa-ven aquestes terrasses per a l’ús

de vianants. En concret –sempresegons el consistori– el guany ésdel 30% aproximadament.

Es tracta d’un projecte pionera la ciutat que intentarà rebaixarla saturació de les voreres delscarrers dels voltants de la Sa-grada Família i que té previstcol·locar al setembre una novaplataforma al mateix carrer Ma-rina i ja de cara a l’octubre unade nova a Sardenya.

Les terrasses a sobre de les noves plataformes. Foto: Ajuntament

En marxa les terrasses a la calçadade l’entorn de la Sagrada Família» El consistori calcula que es guanyarà un 30% d’espai per a vianants» Es tracta d’una prova pilot que es porta a terme al carrer Marina

El Tapitast creix i encara amboptimisme els últims dies

GASTRONOMIA4La ruta de ta-pes Tapitast que està organitzantl’Eix Sagrada Família “està fun-cionant”. Així ho explica AmorGarcia, presidenta de l’associa-ció, que destaca com la ruta“està anant de menys a més”.

La ruta se celebra cada dijousal vespre fins al pròxim 28 de ju-liol. Els 10 establiments partici-pants estan oferint una tapa es-pecialment ideada per a l’ocasiómés una beguda, tot a un preu de2,50 euros. Segons expliquendes de l’associació, la gent estàresponent a la crida i està parti-

cipant en una ruta que ofereixdelicatessen com ara camembertcruixent, xixina de lleó o bombespicants, entre altres.

Per altra banda, els clientsque participin en la ruta gastro-nòmica podran entrar en el sor-teig d’un sopar si omplen unabutlleta especial.

REPECTICIÓ A LA TARDORL’Eix Sagrada Família repetirà laruta de cara al pròxim octubre,quan introduiran canvis per fer-la “més extensiva”, segons asse-guren des de l’entitat.

Volen una “condemna clara”del consistori al top manta

POLÈMICA4Després del manifestAfectats del Top Manta signatpels comerciants, i del pla d’ac-tuació del consistori envers aquestfenomen, aquests primers hananunciat que editaran un cartelladvertint del “frau” del top man-ta i han tornat a demanar una“condemna clara” de l’Ajunta-ment cap a aquesta problemàtica.

El pla d’actuació que va pre-sentar el primet tinent d’alcalde,Gerardo Pissarello, va anunciar unaugment de la pressió policial so-bre la problemàtica. De fet, di-vendres passat la Guàrdia Urba-

na –amb la col·laboració de la deBadalona– va decomissar 5.500articles per a la venda ambulant enuna nau, mentre que dies abansvan detenir una persona al Besòsper aquest motiu.

Per la seva banda, l’alcaldessaes va reunir la setmana passadaamb el Síndic de Greuges, RafaelRibó, on va acusar el govern es-panyol de no lluitar contra el fe-nomen. A més, es va anunciar unareunió entre la Delegació del go-vern estatal, Generalitat i ajunta-ments de municipis afectats peltop manta per a avui.

Obren el debat dels usos delnou Mercat de Sant Antoni

PARTICIPACIÓ4Després de lesquatre xerrades informatives so-bre els usos veïnals del nou Mer-cat de Sant Antoni, que s’han ce-lebrat les darreres setmanes, elpassat dissabte dia dos va arren-car la fase de debat –la segonapart del procés participatiu– queconsta de grups de treball ambdiferents col·lectius per tractar lespropostes dels veïns.

Dimarts 5 i dimecres 6 de ju-liol es van celebrar dues sessions

amb la gent gran i amb entitats deSant Antoni, mentre que diven-dres passat va ser el torn dels jo-ves. Avui dimarts hi haurà ses-sions amb els comerciants, les do-nes i persones amb discapacitata l’espai Calàbria 66.

Les sessions transversals esfaran dimarts 19 de juliol i el 20de setembre a l’avinguda Mistral,entre Calàbria i Rocafort. A la desetembre es presentaran els re-sultats del procés.

Concurs | Encants Nous lliura els premis del Comerç BategaL’Eix comercial Encants Nous va lliurar divendres passat els premis de la campanya El

Comerç Batega, que ha consistit en el sorteig de 15 vals de descompte de diverses quantitats –de 50 a 200 euros– entre els clients que van omplir una butlleta després de comprar a les

botigues de l’eix. El sorteig dels premis es va celebrar el passat 1 de juliol a la seu de l’eix.

RedaccióSAGRADA FAMÍLIA

Page 15: Eixample 65

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1715 | líniaeixample.cat12 juliol 2016

Page 16: Eixample 65

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 16 líniaeixample.cat 12 juliol 2016

Page 17: Eixample 65

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1717 | líniaeixample.cat12 juliol 2016

Page 18: Eixample 65

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 18 líniaeixample.cat 12 juliol 2016

Page 19: Eixample 65

19 |

En defensa de les rebaixes» La Fundació Barcelona Comerç fa valdre el concepte i veu important que segueixi associat a l’estiu i a l’hivern

EDITORIAL/ A causa de la derogació de lallei catalana per part del Tribunal Constitu-cional i del retorn a la llei del 2002 pel des-estacionament del període de rebaixes enels comerços de productes no energètics, laFundació Barcelona Comerç vol puntualit-zar el següent:

El terme “Rebaixes” ha estat dotat d’unvalor comercial i de marca molt valorat pelcomerç de proximitat. Creiem que és im-portant que es continuï associant el terme“Rebaixes” amb aquells dos moments pun-tuals de l’any en els quals un producte, queestava a la venda a un determinat preu, es

ven rebaixat. Respectem l’argument sobrel’augment de tràfic en els comerços d’a-fluència massiva si s’expandeix el períodede Rebaixes a més de dues ocasions l’any,però pel comerç de proximitat, que no té lacapacitat de reduir preus en més ocasionsque les citades, aquesta implementació potser perjudicial perquè ajudaria a reforçar latendència a desviar els potencials clientscap a superfícies o negocis amb més capa-citat de reduir preus que el comerciant deproximitat, empitjorant la ja complicada si-tuació d’aquests negocis.

Hem importat el Black Friday, la Shop-

ping Night, la Shopping Week, momentsque han anat sorgint en la societat i alsquals el comerç de proximitat s’ha vist obli-gat a seguir per continuar essent un puntde referència pel consumidor: la desesta-cionalització de les rebaixes de tots elsbéns de consum no energètic impactarianegativament en el comerç de proximitat.

Des de la Fundació Barcelona Comerç,conscients que no podem oposar-nos a lanormativa i comprometent-nos a seguir-la, proposem que el terme “Rebaixes” esdesvinculi de qualsevol altre període en elqual els productes dels establiments es

venguin sota descomptes especials utilit-zant, en aquests casos, altres paraules com“Promoció”, “Descompte”, o “Preu especial”,ja que considerem que la càrrega psicolò-gica implícita en el mot “Rebaixes” ajuda alcomerç de proximitat a tenir pics de ven-des anuals. Una depreciació del terme i dela força de màrqueting que aquest té en lasocietat podria, com s’ha esmentat abans,reduir encara més les possibilitats de crei-xement i desenvolupament del nostremodel de comerç.

Fundació Barcelona Comerç

» Demana que el terme es desvinculi de qualsevol altre període de l’any on també es facin descomptes

Pròsper Puig pàg 21“Crearem una organitzaciópotent a nivell comunicatiuper donar més serveis”

Top manta pàg 20La Fundació Barcelona Comerç reclamaa l’Ajuntament que especifiqui lesmesures per pal·liar el fenomen

líniaEl periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona Núm. 4 · Juliol 2016 · Fundació Barcelona Comerç

líniaencomerç

Page 20: Eixample 65

Juliol 2016| 20 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº4

Parlem de comerç

» La Fundació considera que aquesta problemàtica perjudica la ciutat des de diversos àmbits» Dóna la benvinguda a les solucions que proposa el consistori però demana que s’especifiquin

El repte del top manta

DEMANDA/A Gran de Gràcia portem un mes i migenmig del conflicte del Banc Expropiat i encara nos’ha acabat, tot i que en els darrers dies no ha tin-gut lloc cap acte violent. De fet, els responsables dela situació continuen pensant en la manera de re-obrir el Banc.

La informació que ens arriba des de la conselleriad’Interior de la Generalitat i del grup d’ocupes sóncontradictòries a nivell de detinguts, identificats iinvestigats.

Pel que fa al comerç de la zona, les pèrduess’han comptabilitzat entre un 10% a les zonesmés allunyades del banc i fins d’un 70% a la zonazero –que comprèn els àmbits urbans de TravesseraCentre, Ramón y Cajal, Plaça de la Revolució, Torrentde l’Olla, Torrijos...–, de la mateixa manera que se

n’ha ressentit la imatge del barri, que també afec-ta el petit comerç.

Més d’una desena d’associacions de la zona enshem posat d’acord per millorar la imatge del barrii treballar conjuntament en diferents accions im-mediates de dinamització i potenciació del comerç.Hem escoltat els ocupes per tal de veure si hi po-díem trobar una solució conjunta però han dit quecontinuaran protestant fins que puguin tornar a en-trar al banc.

MILLORAR LA IMATGEEls següents passos seran treballar en la millora dela imatge del barri i treballar amb l’Ajuntament per-què aprovi una sèrie de propostes per canviar la si-tuació actual del comerç i del barri a la Vila.

L’Eix comercial Gran de Gràcia i el ‘Banc Expropiat’

PROBLEMÀTICA/ Des de la FundacióBarcelona Comerç lamentem la situacióde les persones que formen el col·lectiutop manta, però el comerç no pot seguirfent front a la multiplicació del fenomen.És per això que la Fundació es va adherirfa uns dies a la Comissió pel Manifest d’A-fectats pels Top Manta, un escrit que es vapresentar en roda de premsa dimecresdia 29 de juny, un dia abans de la convo-catòria que va fer l’Ajuntament.

El motiu pel qual es va convocaraquesta roda de premsa un dia abansd’escoltar la proposta de l’Ajuntament esva deure al fet que la Comissió, i entre elsseus membres la Fundació, va entendreque l’administració reaccionava a la vo-luntat dels afectats pel fenomen topmanga d’organitzar-se i parlar oberta-ment sobre la situació.

Entre els punts d’afectació del feno-men en destaquen cinc: el fet que tinguiun impacte econòmic negatiu, ja que no-dreix l’economia submergida i suposa unaevasió de les taxes a les que altres col·lec-tius han de contribuir; perjudica el sistema

de la seguretat social; suposa una ocupa-ció, confiscació i privatització il·legal del’espai públic; suposa la comercialitzacióde béns o productes de caràcter il·legal iperjudica el teixit social urbà afectant a lasupervivència dels comerciants.

Creiem que la situació requereix unaacció ràpida per part de les administra-cions, ja que actualment s’acumulenquasi 800 manters a la zona de Joan deBorbó i el fenomen s’estén al conjunt dela ciutat. Des de la Fundació agraïm l’a-nunci del tinent d’alcalde, Gerardo Pisare-llo, sobre la “intensificació de l’actuaciópolicial” però ens agradaria tenir dadesmés concretes sobre com es durà a terme.

També demanem l’especificació delpla sobre les “actuacions adreçades a pro-tegir el comerç de proximitat” que vaanunciar Pisarello en la seva roda depremsa, i creiem insuficients els 40 plansde reinserció i ocupació. El Sr. Pisarello de-fensa el fet que l’Ajuntament està “oferintprogrames diferents des de fa tres mesos”i està d’acord sobre que “en alguns espaisde la ciutat el fenomen ha assolit xifres

preocupants”. Esperem a saber la dataconcreta en la qual l’alcaldessa Ada Colaues reunirà amb el Síndic de Greuges perparlar sobre aquesta problemàtica.

Cal tenir en compte que el mercat ésel que és, i que la precarietat laboral i eco-nòmica s’ha enquistat els darrers anys enel conjunt de la societat. No tan sols en elsmés desfavorits, els exclosos socialment,els immigrants sense papers o els sensesostre, sinó també en les famílies, en pe-tits comerciants i en veïns que fins ara vi-vien d’una forma modesta però còmoda.

Voldríem també recordar que en elsdarrers mesos estem començant a assistira un nou repte: l’acollida i assistència derefugiats sirians i d’altres nacionalitats. La

ciutat i la seva ciutadania estem preparats,però cal un acord conjunt per veure dequina manera i amb quins recursos afron-tarem aquestes noves situacions.

Tot i que des de la Fundació no ente-nem com la situació ha pogut arribar aaquests extrems, entenem que no nomésés competència de l’Ajuntament el fet d’e-radicar el fenomen sinó que cal que totesles administracions que tenen compe-tències en la matèria –Generalitat, GovernCentral, Autoritat portuària, entre d’altres–es coordinin per donar suport a l’Ajunta-ment i desenvolupar un pla d’acció con-cret, efectiu i resolutiu. Cal més control deduanes i fronteres, així com més políti-ques d’atenció als migrants.

Page 21: Eixample 65

Juliol 201621 |

El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº4 comerç en línia

ENTREVISTA/ Parlem amb Pròsper Puig, vi-cepresident administratiu i responsable del’àrea de comunicació. Aborda alguns temescandents que han estat afectant el comerçde proximitat durant les últimes setmanes.

Com es gestiona la comunicació des de laFundació amb la nova Junta?Ara tenim un equip de dues persones quegestionen la comunicació interna i externa.La comunicació és bàsica i hem pres la deci-sió de ser molt proactius. Creiem tambéque és importantíssima la implicació tant delspatrons com dels dinamitzadors dels eixosperquè seran la corretja de transmissió per talque la Fundació pugui fer difusió de les ac-tivitats dels associats, que al cap i a la fi sónles persones per a les quals treballem.

Què engloba el seu càrrec?Coordinem tota la feina administrativa per-què el personal que treballa a la seu de la Fun-dació sigui el màxim d’efectiu possible i ofe-reixi serveis útils i respostes ràpides als eixos.

S’oferiran més serveis?Evidentment. Hem pensat a crear una orga-nització potent a nivell de comunicació perdonar serveis als eixos, perquè a vegades vanjustos de personal. Volem donar suport a es-cala comunicativa, si cal fer publicitat d’algunaactivitat o organitzar els mitjans de comuni-

cació per què cobreixin algun acte. La Fun-dació brindarà les eines perquè els eixos pu-guin utilitzar diferents plataformes de difusió.

Quines han de fer servir?Ara tenim unes eines implacables: les novestecnologies. Hem de potenciar molt les nos-tres webs i la presència a Facebook i Twitter.Aquesta línia no implica una gran inversió eco-nòmica, però sí molta feina. Tot i així, si ho fembé és una cosa que pot ajudar molt als eixos.

Què canviarà a la relació amb els mitjans?La Fundació vol continuar sent el referent delcomerç de proximitat. Per tant, serà impor-tantíssima la relació amb els mitjans. Tenimmolt clar que haurem de generar notícies quehauran de ser interessants tant per al comerçcom per a la ciutadania i les administracions.De fet, ja s’estan desenvolupant plans estra-tègics per arribar al màxim de mitjans i am-plificar la feina que es fa des de la Fundació.

Un dels temes que tracta aquest butlletíés el tema de la desestacionalització de lesRebaixes. Què en pensa?El terme “Rebaixes” ven: hi ha una part de lapoblació molt important per a la qual el 7 degener i l’1 de juliol són dies de despesa extra.És una pena perdre aquests dies consolidatsen el calendari comercial i importar el BlackFriday i altres mots anglosaxons que fem ser-

vir per dinamitzar un dia qualsevol de l’any.Si tenim ja consolidat un moment d’expan-sió comercial, aprofitem-ho. Normativamentserà molt complicat, però el sector hauria deser suficientment intel·ligent com per pre-servar un dia de compra massiva.

Un altre tema candent és el dels manters,una qüestió insostenible...Lamentem molt aquest fet, perquè estem par-lant de persones. Hi ha un problema socialmolt important que han de solucionar les ad-ministracions implicades. Però sí que és certque també hi ha un problema de lucre ces-sant, o sigui, els diners que no es fan per com-petència deslleial o altres motius aliens al bo-tiguer. Ens queixem perquè les administra-cions no fan el que han de fer: complir la llei.

TENDÈNCIA/ Les últimes dadesde l’Institut Nacional d’Estadística(INE) respecte a les vendes del co-merç detallista indiquen que du-rant el mes de maig els comer-ciants catalans van vendre un0,5% més que en el mateix perío-de de l’any passat. Tot i l’aug-ment, Catalunya es queda lluny dela mitjana estatal, que ha estat del3%. La comunitat autònoma oncreixen més les vendes són les IllesBalears, amb un 8,2%, revalidantel primer lloc del mes anterior.

Augmenten lesvendes del comerçcatalà en un 0,5%

AJUTS/ L’Ajuntament ha posaten marxa la convocatòria desubvencions per a l’enllumenatdel pròxim Nadal als carrers de laciutat. Ho farà mitjançant unconcurs públic per a aquellesassociacions de comerciants quepresentin projectes que s’ade-qüin a les bases reguladores,que es poden consultar a la webmunicipal del comerç: ajunta-ment.barcelona.cat/comerc/ca. El període per optar-ne finalitzael pròxim 20 de juliol.

Obren el període de subvencions perals llums de Nadal

TROBADA/Fa uns dies els mem-bres de la nova junta es van reu-nir amb Stefano Bollettinari, pre-sident de Vitrines d’Europe –fe-deració europea de comerciants–per tal de fer arribar el missatge“d’horitzontalitat, transparència iresponsabilitat” que la Fundacióvol transmetre. En la reunió es vaparlar dels serveis que ofereixenles diferents confederacions debotiguers als seus associats i de di-ferents qüestions que afecten elsector comercial continental.

La nova junta de la Fundació espresenta a Vitrines

“Crearem una entitat potent a nivellcomunicatiu per donar més serveis”

CONSUM/ Des de la Fundació BarcelonaComerç s’ofereix als associats un nou servei,el Defensor del client, que pretén informartant al consumidor com a la botiga delsseus drets i deures.

Les primeres coses que voldríem expli-car és que tota reclamació presentada a labotiga ha d’estar resolta abans d’un mesper tal que no arribi a l’administració. Ésd’interès del comerciant gestionar la recla-mació abans que aquest període passi.

Estem creant una plataforma de comu-nicació pels associats on poder resoldre tots

els dubtes que es proposin. Ens compro-metem a enviar una primera resposta en untermini de màxim tres dies, per a despréscomençar a treballar en cada cas particular,des de la més estricta confidencialitat.

Durant les properes seccions parlaremsobre el reglament i sobre el codi de con-sum. Explicarem de quina manera es podenafrontar diferents casos a través d’exemplesreals i proposarem accions concretes pertrobar punts d’unió entre comerciants iconsumidors. Si teniu qualsevol dubte, es-criviu a [email protected].

Resoldre reclamacions al més aviat possible

Pròsper Puig / vicepresident administratiu de la Fundació Barcelona Comerç

Defensor del client

Page 22: Eixample 65

| 22 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº4Juliol 2016

Page 23: Eixample 65

23 | líniaeixample.cat12 juliol 2016Comerç en Línia

S’acosta el mes d’agost i milers decatalans ultimen els detalls de lesseves vacances. La gran majoria jatenen comprats els bitllets i l’es-tança hotelera i compten els diesper començar a gaudir d’un me-rescut descans. Tanmateix, les va-cances es poden convertir en unmaldecap si no es tenen en comp-te alguns consells previs.

La Generalitat, a través de l’A-gència Catalana del Consum (ACC),recomana estudiar les ofertes abansde contractar-ne cap. Si es con-tracten les vacances amb una agèn-cia de viatges, cal assegurar-se dequins són els serveis inclosos en elpreu (bitllets d’avió, taxes d’aeroport,trasllats entre aeroport i hotel, àpats,excursions, etc.). A més, cal saberque les agències només podendemanar fins a un 40% del preu to-tal del viatge per avançat. Abans designar el contracte, a més, és acon-sellable consultar si l’agència formapart del Registre de Turisme deCatalunya –de la Direcció Generalde Turisme– i de la Junta Arbitral deConsum, perquè en cas de conflic-te es pugui resoldre ràpidament.

Un cop confirmat que tot estàen regla, el viatge arrenca. Cal arri-bar d’hora al punt de partida, ja si-

gui una estació o un aeroport, pertal d’evitar nervis. Tot i així, arribaramb antelació no està exempt desorpreses. Qui més qui menys té al-gun familiar o conegut que ha pa-tit el famós overbookingo sobrere-serva a l’hora de volar i ha vist comles seves vacances es complica-ven. Arribats a aquest extrem, lescompanyies aèries tenen l’obligaciód’oferir la devolució de l’import delbitllet o un transport alternatiu finsa la destinació final –amb dret a unacompensació econòmica en funcióde la distància–. Si és necessari,l’empresa haurà d’oferir als afectatsmenjar i hotel de manera gratuïta.

L’altre enemic dels viatgerssón els retards. Si això passa, en elcas del transport aeri, la compan-yia ha d’oferir menjar i hotel i, si elretard és superior a les cinc hores,el viatger pot desistir de volar i exi-gir el reintegrament de l’import delviatge. Si hi ha una cancel·lació delvol –sempre i quan no sigui per cir-cumstàncies extraordinàries comuna meteorologia adversa o riscosen la seguretat del trajecte–, lacompanyia haurà d’oferir triar en-tre la devolució del preu del vol oun transport alternatiu a la desti-nació final, també amb un serveide menjar i hostalatge totalmentgratuït.

Seguint amb els viatges en avió,un altre dels problemes més co-muns és el relacionat amb l’equi-

patge –pèrdua, danys o retard–. Elsviatgers, en aquest cas, poden re-clamar per escrit i formalitzar un In-forme d’Irregularitat d’Equipatge(PIR) al taulell de la companyiaabans de marxar de l’aeroport i de-manar-ne una còpia.

VIATJAR INFORMATSPer altra banda, és molt aconsella-ble informar-se sobre els requisitsper viatjar al lloc escollit –visats o pas-saports– i les seves condicions cli-màtiques i sanitàries. Però malgrataixò, poden seguir havent-hi difi-cultats. Per tal de minimitzar-ne lesconseqüències, la Generalitat re-corda que cal portar a sobre el te-lèfon de l’agència de viatges, aixícom l’adreça de l’ambaixada o con-solat espanyols, que també podenser d’ajuda.

Sigui com sigui, el viatger no estàsol. Si viatja per la Unió Europea, potreclamar o informar-se als centres eu-ropeus del consumidor o a la seccióde Consum Europeu de l’ACC. Ara bé,en cas de problemes o incompli-ments, el primer pas és reclamar al’empresa, que té un mes per res-pondre. Si no s’arriba a un acord, calformalitzar la reclamació en un or-ganisme públic de consum.

Per a més informació, al webwww.consum.gencat.cates poden re-soldre altres dubtes que puguinsorgir en un període de vacances ques’ha de poder gaudir plenament.

Vols unes vacances tranquil·les?» La Generalitat de Catalunya ofereix consells per evitar ensurts durant el viatge i l’estada

» En cas de problemes cal reclamar a l’empresa i, si no hi ha acord, a un organisme públic de consum

RedaccióBARCELONA

La Generalitat aconsella informar-se sobre els paquets d’ofertes de viatge i sobre el lloc que es vol visitar per viatjar amb tranquil·litat. Fotos: Arxiu

TECNOLOGIA4Un altre delsmals de cap dels viatgers des delboom de la telefonia mòbil és el ro-aming, el pagament extra que co-bren les companyies als seus clientsper fer servir el mòbil fora del seupaís. L’Agència Catalana del Consum(ACC) recorda als usuaris que si viat-gen a l’estranger s’informin de les ta-rifes que cobra el seu operador.

El roaming, però, té els diescomptats, ja que a partir del 15 dejuny de l’any que ve desapareixeràentre països de la Unió Europea. Pertant, els usuaris no hauran de pagarmés durant els seus viatges comu-nitaris i mantindran la seva tarifa. Finsa aquell dia, però, s’ha establert un

període transitori durant el qual elsoperadors podran sumar un petit re-càrrec a les tarifes. A banda d’això, laGeneralitat recorda que els usuarispoden contractar paquets específicsamb ofertes.

Pel que fa als viatges fora de laUnió Europea, no hi ha cap regula-ció vigent. En aquest cas és reco-manable informar-se i assegurar-se de les tarifes abans de viatjar.

Sigui com sigui, les companyiesestan obligades a avisar els seusclients quan travessen una fronte-ra –sigui dins de la UE o a l’estranger–amb informació sobre la tarifa per tru-car i rebre trucades, escriure SMS iconnectar-se a internet.

Camí d’eliminar el ‘roaming’

Page 24: Eixample 65

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 24 líniaeixample.cat 12 juliol 2016

Page 25: Eixample 65

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1725 | líniaeixample.cat12 juliol 2016

Page 26: Eixample 65

| 26 líniaeixample.cat 12 juliol 2016

El Centre Cívic Barceloneta recorda l’enderroc del barri i el trasllat forçós dels seus veïns

El rastre del SomorrostroMEMÒRIA/ El 25 de juny de 1966, les 15.000persones que vivien al Somorrostro van serobligades a marxar de la platja de Barcelonaper anar a viure a Sant Roc (Badalona), en unbarri de nova creació.

Ara, el Centre Cívic Barceloneta acullfins al 25 de juliol l’exposició 50 anys de l’en-derroc del Somorrostro, un recull fotogràficque recorda la marxa dels veïns expulsatsdel barri de barraques per deixar via lliurea una Barcelona que volia amagar la misè-ria, enviant-la als seus municipis veïns, iconvertir-se en un una ciutat atractiva pelturisme. Un canvi que, evidentment, impli-cava la reforma del front marítim.

DE LA NIT AL DIA“Vam haver de desaparèixer del Somorros-tro de la nit al dia”. Així explica Miguel San-tiago, un dels seus veïns, el trasllat forçós il’enderroc de l’antic barri de barraquistes deBarcelona, situat a la platja del districte deSant Martí, des de l’alçada de l’actual Hospi-tal del Mar fins a l’antic dipòsit del gas de laplatja del Bogatell.

El trasllat del Somorrostro no es potconsiderar un fet aïllat, segons consideral’historiador Emili Ferrando. “El desmante-llament s’ha d’entendre en el context de vo-ler treure la misèria de Barcelona per deixar-la bonica”, assenyala.

De fet, només sis dies després del trasllat,la platja de Barcelona va acollir la Setmana Na-val, organitzada pel règim franquista i que in-cloïa una exhibició militar. D’altra banda, ladesaparició del Somorrostro era necessàriaper aplicar el pla urbanístic de l’alcalde Por-cioles que preveia transformar la primera lí-

nia de mar de la capital en una zona turísti-ca. Un canvi que els barraquistes ja no vanveure. “Van traslladar-nos amb camions a SantRoc”, recorda Santiago, que aleshores tenia16 anys i vivia amb els seus pares. “Quan vamarribar al nou barri estàvem desorientats.Sempre havíem viscut a la platja”, recorda, al-hora que qualifica d’”experiència dura” el tras-llat. “Era inevitable mirar enrere i trobar a fal-tar el Somorrostro”, reconeix.

No és difícil d’entendre, tenint en comp-te que el nou barri va néixer sense cap equi-pament ni servei públic. “Acabat de construir,Sant Roc ja semblava abandonat”, diu Ferrando.

COMMEMORACIÓAmb el trasllat, els veïns van canviar de ciu-tat i de realitat i Barcelona va oblidar el So-morrostro. Un oblit que l’Ajuntament idiverses iniciatives ciutadanes han inten-tat combatre durant els darrers anys. El 25de novembre del 2014, per exemple, es vadur a terme un homenatge a l’antic barride barraques més gran i poblat de la ciu-tat, en un acte presidit per l’exalcalde Xa-vier Trias.

L’homenatge va consistir en la col·locaciód’una placa commemorativa a l’accés de laplatja. La iniciativa va néixer durant el man-dat de Jordi Hereu, quan un grup de ciuta-dans i entitats van demanar al seu govern quefes visible els principals barris de barraquesde la ciutat i que s’homenatgés els barcelo-nins que hi van viure.

De fet, alguns d’ells van ser presents enl’acte celebrat fa dos anys i van reivindicar lanecessitat de recordar un barri esborrat pelrègim franquista ara fa 50 anys.

POLÈMICA/A principis del mes passat, el Tribunal Supremva revocar la sentència que condemnava Fèlix Millet i Jor-di Montull per tràfic d’influències en les irregularitats ur-banístiques en el projecte de l’hotel del Palau. El tribunal hadesestimat els recursos de la fiscalia i de les acusacions par-ticulars (de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i del’AVV Casc Antic) i ha admès els recursos de Millet i Montull,per als quals es demanaven inicialment 10 anys de presó.

Pocs dies després de conèixer aquesta decisió, la FAVBva emetre un comunicat valorant la sentència, que qualifi-ca de “derrota ciutadana”. La federació considera que la de-cisió del Suprem “deixa sense càstig un procés de manipu-lació urbanística que tenia com a objectiu exclusiu el lucred’uns pocs”. La FAVB considera que “les actuacions judicialses fixen més en les formes que en els continguts” i denun-cia que en “els casos que es fan negocis sense escrúpols sa-ben com esquivar els procediments formals i com ocultarmaniobres amb l’objectiu d'obtenir impunitat”. La federa-ció defensa que cal “un altre model de justícia i una altra ti-pificació de les infraccions, per tal que els grans delictes con-tra la col·lectivitat rebin el tractament que mereixen.”

El text de la FAVB acaba destacant la “tenacitat de la llui-ta del barri encapçalada per Veïns en Defensa de la Barce-lona Vella i l’Associació de Veïns i Veïnes del Casc Antic”.

La sentència de l’hotel del Palau és “una derrota ciutadana”, segons la FAVB IGUALTAT/El passat 28 de juny la ciutat va tornar a com-

memorar el Dia Internacional de l’Orgull Lèsbic, Gai,Transsexual, Bisexual i Intersexual (LGTBI).

Centenars de persones van omplir la plaça Universi-tat, on es va celebrar un acte reivindicatiu en el qual tam-bé es van recordar les víctimes de la massacre d’Orlandodel passat 12 de juny. Lara Sajén, ballarina del grup Fan-goria, va ser l’encarregada de llegir el pregó, un al·legata la igualtat i a la inclusió.

Durant el seu parlament, Sajén també va destacar queactualment hi ha molt més respecte pels drets dels ho-mosexuals, però va recordar que cal continuar lluitantpels drets humans i per la llibertat individual. L’artista vaconcloure el seu parlament recordant que cal aprendredel passat per entendre el present i per poder crear unfutur “respectuós i inclusiu”.

La ciutat torna a celebrar el Dia de l’Orgull LGTBI

veïns en línia

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

Page 27: Eixample 65

27 | líniaeixample.cat12 juliol 2016

SERVEIS/ Canvi d’horaris en les ofi-cines d’atenció ciutadana (OAC).Des de principis d’aquest mes i finsal dia 24 de setembre, aquests es-pais obren de dilluns a divendresentre dos quarts de 9 del matí idos quarts de 3 de la tarda.

Les úniques excepcions sónl’oficina de la Marina, a Sants-Montjuïc, i l’oficina de la ZonaNord, a Nou Barris, que estarantancades fins al 4 de setembre.

En aquests espais es podengestionar tota mena de tràmits, de-manar serveis com la targeta rosao demanar permisos d’obres. Perdemanar cita prèvia cal trucar al010, visitar el portal de l’Oficina Vir-tual o fer servir l’app MobileID.

En marxa l’horarid’estiu de les oficinesd’atenció ciutadana

TROBADA/Durant els dies 1 i 2 d’aquestmes, l’Espai Jove La Fontana de Gràcia esva convertir en l’escenari de la primeraedició del Fòrum Veïnal sobre Turisme.Sota el lema La ciutat és per viure, no perviure’n, l’Assemblea de Barris per a un Tu-risme Sostenible (ABTS) va organitzar dosdies de tallers, jornades i debats amb l’ob-jectiu de “compartir i treballar els conflic-tes provocats per la indústria turística, aixícom proposar solucions i alternatives eco-nòmiques”. Aquestes activitats han coin-cidit amb l’aniversari del primer any devida de l’assemblea.

El periodista i exdiputat de la CUP An-tonio Baños va ser l’encarregat de l’acte depresentació del fòrum el dia 1 a la tarda.La jornada també va comptar amb la par-

ticipació de Paula Martí, de l’ABTS, el pre-sident de la CONFAVC, Jordi Giró, el vice-president de la FAVB, Albert Recio, i lesponències dels geògrafs Francesc Muñozi Ivan Murray, que van posar sobre la tauladiferents temes relacionats amb la situa-ció del turisme a la ciutat.

Durant el matí del dia 2 es van orga-nitzar tallers i dinàmiques obertes alsveïns. Algunes d’aquestes van ser orga-nitzades per les entitats convidades alfòrum, associacions com Ecologistas enAcción Málaga, la plataforma Aturem BCNWorld, els mallorquins responsables de lapublicació Tot Inclòs o el Comitato NoGrandi Navi de Venècia, un dels actorsmés potents de la lluita veïnal contra el tu-risme massiu arreu del món.

L’Espai Jove La Fontana acull el primer Fòrum Veïnal sobre Turisme

LLEURE/ Els patis de 16 centres es-colars de la ciutat es reivindiquencom a alternativa de lleure per al’estiu. Fins al dia 31 d’aquest mes,els patis de tres instituts de Nou Ba-rris, dos de Sant Andreu, SantMartí, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc i un de Ciutat Vella, l’Ei-xample, Les Corts, Sarrià-Sant Ger-vasi i Gràcia obren les seves portesi organitzen activitats educatives,esportives, culturals, artístiques ipedagògiques.

L’horari d’obertura d’aquestsespais pot variar en funció delcentre, però en tots els casos és dedilluns a diumenge en una for-quilla que oscil·la entre les 5 de latarda i les 9 del vespre.

16 patis escolars,alternativa lúdicaper a tot el mes

PUBLICACIÓ/ Carrer, la revistaque edita la FAVB, ha publicat elseu número 140. Aquesta vegada,les pàgines centrals de l’edició esdediquen a abordar el reparti-ment desigual de la riquesa. Sotael títol Què fem amb tanta des-igualtat? s’agrupen articles delprofessor d’economia de la UAB Al-bert Recio, dels sociòlegs XavierBonal i Teresa Forns i del politòlegVicenç Navarro, entre d’altres.

El 140 de Carrer també inclouuna crònica de l’estada de Joan Ma-ria Soler a Buenaventura o unapeça sobre la situació de la gestióde l’aigua a la ciutat, entre d’altres.El PDF de l’edició sencera es pot des-carregar al portal web de la FAVB.

Surt el número140 de la revista‘Carrer’ de la FAVB

veïns en línia

“Deixem de vendre sucs a la Boqueria icomençarem a fer sostenible el turisme”

ENTREVISTA/ El cap de setmanade l’1 i 2 de juliol, l’Assemblea de Ba-rris per un Turisme Sostenible(ABTS) va organitzar el primerFòrum Veïnal sobre Turisme. Una deles veus que hi va participar va serl’arquitecte David Bravo, que vaabordar la substitució d’usos enl’habitatge i l’espai públic. Ara con-versa amb Veïns en Línia sobreaquesta qüestió i altres reptes queha d’encarar la ciutat en relació ambel model turístic que vol per al futur.

La ciutat és per viure-hi, no per viu-re’n. Aquest era el lema del fòrum.El comparteix?Amb el lema no hi estic del tot d’acord.Comparteixo les seves intencionsperò s’hauria de matisar. No es trac-ta que no es pugui viure de la ciutat,sinó que el mercat estigui democra-titzat i que hi hagi igualtat a l’hora d’ac-cedir a la riquesa i a les oportunitats.

Més enllà del lema, vostè va par-lar de la substitució d’usos enl’habitatge i l’espai públic a cau-sa del turisme. És el pal de paller del problema. Sila ciutat fos una paella, l’habitatgeseria l’arròs. És la part cabdal. Des-prés hi ha serveis, comerços, carrers,llocs productius... Sempre cal una re-gulació i, quan no s’actua correcta-ment, el problema afecta l’habitat-ge. El Gòtic, per exemple, ha perduten 4 anys el 45% de la població em-padronada. Això és un barricidi.

Molts habitatges ara són pisos tu-rístics. Hi ha qui demana que es

prohibeixin totalment. Hi estàd’acord?El primer que s’ha de fer és definir elproblema abans de prohibir res. Noés el mateix aquell que marxa de va-cances i lloga casa seva per treure’suns diners extres que un propietaride la Barceloneta que té 30 quarts decasa i els va llogant sistemàticamentsense ni tan sols trepitjar-los. Són dosusos molt diferents de la mateixa einai, per tant, primer cal veure quin ésexactament el nociu. Jo crec que ellímit l’hem de situar en el fet que encap cas l’ús complementari pot subs-tituir l’ús residencial de la casa.

Deixant de banda l’habitatge,pel que fa a l’espai públic hi hallocs, com la Rambla, on el turis-me és majoritari. Què es pot ferper revertir la situació?Abans de fer, el que caldria primer ésdeixar de fer. Per exemple, a moltesparades de la Boqueria ara es venensucs preparats en gots de plàsticorientats al turisme. L’oferta actualperverteix l’ús que se li suposa a unespai públic com aquest. I això té unefecte crida envers els turistes: generauna demanda determinada. Deixemde vendre sucs, recuperem l’ús tra-dicional del mercat i començarem afer sostenible el turisme.

De totes maneres, situacions comaquesta passen arreu del món...Hi ha llocs que, pel seu atractiu,són molt visitats i difícilment aixòcanviarà, no?Al contrari, penso que aquestatendència no pot seguir com fins

ara! Des de fa 40 anys les ciutats es-tan debatent cap a on volen anar.A Europa s’ha fet una aposta pelsector terciari, de serveis, però elque es ven majoritàriament és his-tòria, espais públics, monuments...Això és més sensat que el que s’hafet aquí. Cal civilitzar el turisme. I, ditaixò, organitzar-se perquè elsguanys no es concentrin en poquesmans i la despesa en la resta. Cal de-mocratitzar-lo.

Hi ha marge des del punt de vis-ta de l’urbanisme per afavoriraquest canvi que vostè defensa?No només hi ha marge per regu-lar des de l’urbanisme aquest i al-tres aspectes, sinó que s’ha de fer

urgentment. Cal apostar per unmodel més sostenible i social delsusos que hi ha a la ciutat. I l’urba-nisme és un instrument essencialper aconseguir-ho.

Creu que el què s’està fent des del’actual govern d’Ada Colau va enaquesta línia? És suficient?Crec que va en la línia correcta, peròevidentment encara no és suficient.Cal temps, esforç, coneixement, em-patia i participació per impulsar can-vis així. No és immediat. De fet, és di-fícil canviar el rumb, perquè hi hacompromisos de governs anteriors,contractes ja firmats, inèrcies fortes...Però estem en la direcció correcta:aplicant sentit comú i ordre.

David Bravo / arquitecte i un dels participants en el primer Fòrum Veïnal sobre Turisme

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

Page 28: Eixample 65

Esports| 28

líniaeixample.cat 12 juliol 2016

El CFS Eixample no oblidarà fà-cilment la temporada 2015-16. Elclub ha tancat el curs amb quatrecampionats (sèniors masculinsA i B, sènior femení i cadet A) i latemporada que ve el primer equipserà a la Divisió d’Honor, la cate-goria més alta del futbol sala deCatalunya.

“La temporada ha anat moltmillor del que esperàvem. De fet,tres dels quatre campionats elshem guanyat de manera solvent”,explica el president Adrià Muixía Línia Eixample. Muixí també haviscut en primera persona eltriomf del sènior masculí, ja queforma part del primer equip.

Ara tots els esforços se centrena treballar de cara al curs que co-mençarà a l’octubre. “L’objectiu decara al debut a Divisió d’Honor és

mantenir la categoria. Volem acli-matar-nos i ja es veurà com va elfutur”, explica Muixí. El club téprevist fer entre tres i cinc incor-poracions, que es reforçaran ambl’ascens al primer equip de dos otres jugadors del filial.

DE LOS RISCOS, CAMPIONAS’acumulen les bones notíciesper al club. Marta de los Riscos es

va coronar el passat dia tres cam-piona d’Europa sub17 amb la se-lecció espanyola. En la final con-tra Portugal (2-3), el combinat es-panyol va igualar les dues dianesde les portugueses i, quan totfeia pensar que s’hauria de jugarla pròrroga, de los Riscos va fer elgol de la victòria després de re-matar al primer toc un serveillarg de la portera Elena.

Un moment del sopar de comiat de temporada. Foto: CFSE

El CFS Eixample tanca un cursexcel·lent amb quatre títols

» El sènior masculí debutarà a la Divisió d’Honor el mes d’octubre» Marta de los Riscos, campiona d’Europa sub17 amb Espanya

Més de 25.000 persones gransfan esport als poliesportius

ESTUDI4Segons dades munici-pals, més de 25.000 personesmajors de 65 anys van fer esportals poliesportius l’any passat.

D’aquestes dades destacauna majoria de dones –el 56%–davant dels homes –44%– i qued’entre els gairebé 180.000 abo-nats als centres esportius mu-nicipals, un 15% són gent gran.

A més, cal afegir prop de1.500 persones que participen enel programa Activa’t als parcs,a través del qual diversos espaisverds de la ciutat es converteixenen escenari d’activitats esporti-

ves dos cops a la setmana. De fet,d’entre les 1.500 persones re-gistrades, és el districte qui mésn’aplega, amb 314 inscrits, seguitde Nou Barris. A les Corts, per laseva banda, en van participaruns 86.

L’oferta municipal d’activitatfísica per a la gent gran es com-pleta amb el programa de dina-mització de cinc dels circuitsgimnàstics per a gent gran, en elqual un entrenador dinamitza laclasse i dóna consells d’ús delsaparells de cada instal·lació. Entotal, es van produir 1.331 usos.

CICLISME4La tercera edició de laCicloVolta a Catalunya tindrà elseu punt de partida al districte.Diumenge de la setmana que veels participants de la prova se ci-taran al número 50 del carrer deVilamarí (a tocar del parc deJoan Miró) per donar el tret desortida a una nova edició d’a-questa prova popular.

Després dels bons resultats deles dues primeres edicions de lacompetició, enguany els partici-pants hauran d’afrontar un reco-

rregut de gairebé 750 quilòmetresen sis etapes, una ruta que els por-tarà des de la ciutat fins a Viella.Al llarg d’aquest itinerari, els ci-clistes recorreran carreteres se-cundàries amb poc trànsit i bonapart del patrimoni natural delpaís, com Montserrat, les Guille-ries i bona part de l’Alt Pirineu, es-calant ports com el Turó de l’Ho-me, la Bonaigua, Collfred o Bra-cons. Cadascuna de les etapes dela CicloVolta tindrà, com a mínim,un ascens a una muntanya de més

de 1.500 metres. A més, de ma-nera opcional, els ciclistes po-dran pujar a ports que no entrenen el recorregut obligatori, peròque els donaran punts extra.

L’organització ha comunicatque s’han exhaurit les places perparticipar en la tercera CicloVol-ta. Amb l’import de la inscripció,els participants podran gaudird’allotjaments en règim de mitjapensió i serveis com assistència,guies, transport de la bicicleta i elretorn a Barcelona.

Honor | El consistori atorga la Medalla d’Or a Johan CruyffEl Ple va aprovar el passat divendres 1 de juliol reconèixer l’exjugador i tècnic blaugrana, Johan Cruyff,

amb la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu. D’aquesta manera, el consistori recorda al jugador holandèsmort fa pocs mesos com a símbol del futbol mundial i “compromès amb Barcelona i Catalunya”.

La FIFA considera aquest mític esportista com un dels quatre millors jugadors de la història.

RedaccióEIXAMPLE

La gent gran del districte és la més activa de la ciutat. Foto: Ajuntament

La CicloVolta arrenca al districte

Una imatge de la CicloVolta de 2015. Foto: La Extrema

Page 29: Eixample 65

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1729 | líniaeixample.cat12 juliol 2016

Page 30: Eixample 65

| 30Agendalíniaeixample.cat 12 juliol 2016

[email protected]

AGENDA MENSUALDIMECRES 20 DE JULIOL22:00 La companyia Zero en conducta posarà

el punt final al cicle Un estiu a la fresca de laCasa Elizalde amb La dernière danse de Bri-gitte. / Casa Elizalde.

DIJOUS 21 DE JULIOL19:00 L’Aventura de conèixer. Xerrada sobre els

mosquits i el sistema d’alerta ciutadà per in-vestigar, sigui i controlar l’expansió d’algunesespècies, el Mosquito Alert. / Biblioteca Sa-grada Família.

DIJOUS 28 DE JULIOL17:00 Conferència sobre instruments i música

del Japó a càrrec d’Horacio Curti i música deKeiko Kitamura, Mieko Miyazaki o Michael So-mei. Entrada general cinc euros. / Museu dela Música-l’Auditori.

A PARTIR D’AVUIMatí-Tarda Exposició On van els residus, de l’Au-

la Ambiental. / Mercat de La Concepció.

FINS AL 22 DE JULIOLMatí-Tarda Exposició Barcelona: Identitats, un

conjunt d’imatges que presenten els aspec-tes més identitaris de la ciutat. / Espai de Fo-tografia Francesc Català-Roca.

FINS AL 21 DE JULIOLDm. i dj. a les 16:00 Taller en família Petits mú-

sics, de la mà de Francesca Salcedo per com-partir cançons, dites i danses amb els més pe-tits. Adreçat a infants d’1 a 3 anys. / Centrecívic Cotxeres Borrell.

DIMECRES 3 D’AGOST18:00 Lletra petita. Tallers de descoberta. Ta-

ller per aprendre a construir un vaixell ví-king, els famosos i mítics drakkars. / Bi-blioteca Fort Pienc.

FINS AL 20 DE JULIOL Dl. i dc. a les 19:30 Passejades per la Barcelona

desconeguda, aquella que no apareix enles guies. Cal inscripció prèvia al Centre cívicUrgell.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Taller per a infants de cinc a 12 anysper conscienciar sobre el maltracta-ment animal. / Centre cívic Sagrada Fa-mília.

Taller artístic contrael maltractament animal

Dj. 14 de juliol a les 18:00

A càrrec de BCN Food Tours, ruta queensenya l’Eixample modernista com arala Casa Batlló, la Pedrera o la Casa deles Punxes. / Cotxeres Borrell.

ItinerariEl modernisme a l’Eixample

Dv. 15 de juliol a les 18:00

El Centre cívic Fort Pienc ofereix el seucicle de cinema a la fresca. Dijous vi-nent serà el torn de Big Fish, de TimBurton.

Cinema a la frescaBig Fish

Dj. 14 de juliol a les 22:00

El carrer Vilamarí 50 acollirà l’inici dela tercera Ciclovolta a Catalunya, unaruta amb si etapes per travessar el país.

TerceraCiclovolta a Catalunya

Del 24 al 29 de juliol

Page 31: Eixample 65

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1731 | líniaeixample.cat12 juliol 2016

Page 32: Eixample 65

| 32 líniaeixample.cat 12 juliol 2016 Pròxima edició: 15 de setembre