140310 projecte co eixample

Centre Obert Eixample Projecte Educatiu 2014 Fundaci Privada Viarany

Fundaci Privada Viarany | Centre Obert Eixample | Projecte Educatiu | 2014

2

2014 | Projecte Educatiu | Centre Obert Eixample | Fundaci Privada Viarany

3

Emmarcament Marc de lentitat

El Centre Obert Eixample s un servei datenci a la infncia i a ladolescncia en situaci de risc social a lEixample, sota la titularitat de la Fundaci Privada Viarany, fundaci promoguda per la Instituci Teresiana, associaci internacional de laics. La Instituci Teresiana

La missi de la Instituci Teresiana s fer, i possibilitar, el dileg entre el transcendent i la cultura. Aix es concreta amb la promoci de la dignitat de la persona a travs de leducaci i de la cultura, mitjanant projectes socioeducatius i socioculturals arreu del mn. La Fundaci Privada Viarany

La Fundaci Privada Viarany neix com a espai de dileg entre persones i grups compromesos en la construcci de la vida quotidiana on es posen en joc els valors, on saccepten els seus reptes, on es demanen respostes i on es construeix la histria. Des daquesta perspectiva, la Fundaci Privada Viarany treballa per a generar processos que facin possible una ciutadania oberta als diferents sistemes de valors, amb conscincia crtica, amb tarann solidari i amb obertura compromesa al mn, especialment a les realitats socials i culturals amb mancances bsiques per al desenvolupament integral de les persones que en formen part. Lacci educativa, la intervenci sociocultural, el suport a la famlia i la mediaci cultural sn, entre daltres, els seus camps especfics dactuaci, tots ells viscuts des duna concepci transcendent de la vida i de les persones. La Fundaci Privada Viarany est registrada amb el nmero 2128 al registre de fundacions del Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya. Dades resum de lentitat

Nom: Fundaci Privada Viarany Adrea de la Fundaci: Cardenal Tedeschini, nmero 72, Barcelona 08027. Adrea del Centre Obert: Pau Claris, nmero 121, Barcelona 08009. Telfons: 663.424.011 663.424.194. Adrea electrnica: [email protected]. Pgina web: www.centreoberteixample.org. CIF: G63798813 Registre com a Fundaci: 2128 (Departament de Justcia). Registre com a Entitat Privada dIniciativa Social: E04532 (D. de Benestar Social i Famlia). Registre com a Servei i Establiment dAtenci Social Primria: S07454 (D. de Benestar Social i Famlia). Presidenta: M. Virtudes Moreno Martnez Director i Representant de la Titularitat: Ferran Bols i Martnez

Coordinadora Tcnica i Educativa: Annabel Hinojosa Molina


4


5

El Centre Obert Histria i evoluci

El Centre Obert neix arran de l'evoluci d'un projecte anomenat Immigraci i Cultura que, a la vegada, estructurava una iniciativa que funcionava des d'abans de 1998 com a refor escolar. Aquesta iniciativa posava en contacte persones voluntries amb infants amb necessitats escolars i amb pocs recursos econmics. El curs 2004-2005 s'elabora el projecte Immigraci i Cultura que sistematitza el refor escolar i millora el contacte amb alguns centres docents; tamb es comena a consolidar una dinmica grupal amb les persones voluntries que hi collaboren. El curs 2005-2006, en converses amb les persones voluntries, es va veure la convenincia d'augmentar l'horari d'atenci a aquests infants i adolescents, passant d'una hora de refor escolar a una hora i mitja o dues, segons els casos. Aquest curs tamb es sistematitza el dileg entre el Projecte i els centres docents enviant informes sobre l'evoluci dels infants i adolescents i intentant un treball conjunt. Des de les famlies i des dels voluntaris es veia la necessitat d'augmentar l'oferta educativa i de professionalitzar la intervenci. Durant el curs 2007-2008 es va tenir l'oportunitat de participar en el programa ProInfncia de l'Obra social La Caixa, a travs de la Fundaci Pere Tarrs (MCEC) on l'Esplai de la Fundaci est federat. Aquest ajut econmic va permetre comptar amb una persona dedicada a nivell professional per donar forma a les respostes necessries per a aquestes necessitats que shavien detectat. Es va fer un treball de recerca i assessorament entre els centres oberts de Barcelona i lrea metropolitana: es van visitar set centres oberts i tamb es van realitzar sessions d'assessorament amb experts: Fundaci Pere Tarrs, FEDAIAFederaci dEntitats dAtenci a la Infncia i Adolescncia, GREDIGrup de Recerca en Educaci Intercultural. Desprs d'aquestes recerques, es va constatar la convenincia de crear un centre obert a l'Eixample, tenint en compte que no n'existia cap (actualment, segueix essent l'nic centre obert del Districte). Durant el curs 2007-2008 es van fer les gestions oportunes davant la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, per a aconseguir el reconeixement oficial com a centre obert, i va quedar registrat con a tal. A partir del curs 2008-2009 es comena a funcionar com a Centre Obert reconegut: quatre professionals que asseguren l'atenci de 40 menors en situaci de vulnerabilitat o risc social; aquests professionals compten amb la collaboraci d'un grup important de voluntariat i d'estudiants en prctiques de facultats de Psicopedagogia, Pedagogia i Educaci Social i, des del curs 2010-2011, tamb alumnes en prctiques de monitors/es de lleure educatiu. Durant els cursos 2011-2012 i 2012-2013 es realitza una reformulaci interna del projecte educatiu i de lorganitzaci per tal de sistematitzar la tasca educativa mitjanant els programes socioeducatius i el seguiment individual dels menors atesos, aix com de les seves famlies. El curs 2013-2014 samplia latenci als infants i es canvia dubicaci, passant a compartir els espais de lInstitut Jaume Balmes de Barcelona.


6

Marc legal

Declaraci Universal dels Drets Humans, lany 1948.

Declaraci Universal dels Drets de lInfant, de 20 de novembre de 1959.

Convenci sobre els Drets de lInfant, de 20 de novembre de 1989.

Constituci de lEstat Espanyol, de 1978.

Llei Orgnica 1/1996, de 15 de gener, de protecci jurdica del menor.

Llei 12/2007, d11 doctubre, de Serveis Socials. Amb laprovaci per part del Parlament catal de la tan esperada Llei de serveis socials, en vigor des de l1 de gener de 2008, es pretn implantar a Catalunya un nou model datenci en qu els serveis socials de la xarxa pblica sofereixin a tota la poblaci. Es vol passar aix dun dret de concurrncia, en virtut del qual, quan un ciutad demandava la prestaci dun servei, a ms de complir els requisits exigits per a tenir-hi accs, calia que hi hagus pressupost per assegurar-lhi, a un dret subjectiu, en qu si la persona usuria compleix les condicions establertes, lAdministraci est obligada a donar-li el servei, no podent allegar en cap cas la falta de recursos.

Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infncia i l'adolescncia.

Decret 142/2010 pel qual soferta la Cartera de Serveis Socials.

Definici

El Centre Obert Eixample (a partir dara, CO) s un servei datenci a la infncia i ladolescncia de la Fundaci Privada Viarany, en el qual realitza una tasca preventiva fora de lhorari escolar, per donar suport, estimular i vetllar per lautonomia i el desenvolupament de la personalitat, ladquisici daprenentatges bsics i en el lleure, i compensar les deficincies socioeducatives dels infants i joves. Saposta per a una socialitzaci mplia, plural, flexible, diversa, capa de produir models dintegraci i de convivncia positiva, on cada persona pot realitzar un procs educatiu personal que comparteix amb daltres infants, adolescents i joves i amb els educadors que els acompanyen en tot el seu itinerari, aix com amb la realitat territorial que els envolta.

Lnia educativa La defensa dels drets dels infants sentn des duna visi activa, des del suport i acompanyament al menor i a la seva famlia mitjanant una acci directa en el treball del dia a dia. Es tracta duna proposta educativa des duna perspectiva humanista. La pedagogia humanista parteix del concepte de desenvolupament integral de la persona, entenent-la en tota la seva amplitud, tenint en compte tots els espais i aspectes del desenvolupament i estructuraci de la personalitat de linfant i ladolescent. Segons aquesta pedagogia linfant descobreix i desenvolupa totes les


7

seves capacitats intellectuals i fsiques, alhora que creix en els dimensions afectiva, social i tica de la persona. Educaci integral s aquell procs que afavoreix i posa a disposici dels infants i joves els elements necessaris per assolir un grau ptim de maduresa com a persona i membre actiu de la societat. El menor s una unitat que ha de crixer harmnicament de forma global. Tamb es pretn donar eines per construir la prpia identitat des del dileg, la collaboraci, el conflicte, la relaci, lacord i el consens. Es volen proporcionar nous coneixements i experincies que els infants i joves puguin assolir, amb lajut dels adults. Per educaci compensatria entenem que el procs educatiu ha dajudar el menor a superar les situacions de desigualtat doportunitats, actuant de forma prioritria en els aspectes ms febles del menor.

Ideari El projecte de CO parteix de la sensibilitat davant les situacions que pateixen els infants, adolescents i joves del Districte de lEixample, territori tradicionalment associat al comer i a un nivell socioeconmic elevat de la ciutat de Barcelona. La realitat s que hi ha moltes famlies amb situacions de necessitat. La realitat del barri implica un treball social que fomenti:

La diversitat cultural i confessional. Un valor important s el respecte per la diversitat de cultures, religions i opcions de vida.

La interculturalitat. Es pretn fomentar les relacions entre els infants i les famlies de diverses cultures que conviuen en el CO.

La coeducaci. Leducaci en condicions digualtat doportunitats i drets entre sexes, amb respecte i valoraci mtua.

El pluralisme i leducaci en valors. La democrcia, la tolerncia, el respecte a la diversitat i a les diferents opinions i opcions personals.

La sensibilitzaci social. El CO est cridat a ser un motor de sensibilitzaci social vers la situaci daquests infants. Aix, es pretn que aquesta sensibilitat arribi a la poblaci en general, fent-la conscient de la realitat i de la possibilitat de canvi per fer, entre tots, un mn ms just.

En resum, es vol aconseguir que cada infant, sentint-se estimat i respectat, rebi una educaci que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions digualtat doportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la responsabilitat moral i social i esdevenir un membre til de la societat (Principi VII de la Declaraci dels Drets dels Infants).


8

Anlisi de necessitats Les principals necessitats que afecten a la infncia i adolescncia a les que el projecte vol donar resposta sn:

- Elevat nombre de famlies monoparentals a causa de laband dun dels membres de la parella, generalment el pare.

- Desorientaci familiar (monoparentalitat, conflictivitat, reagrupaments), situaci socioeconmica o laboral precria i, en alguns casos, manca de coneixement del medi i de la llengua.

- Falta de punts de referncia pel menor que, sovint, es troba sense alternatives de lleure, de formaci (formal o prelaboral) i daccs al mn laboral; generalment, sense lacompanyament dun adult.

- Manca dhbits per seguir un horari estructurat, per saber administrar-se econmicament, per projectar i planificar un futur, per assumir i complir un comproms. Tot aix comporta desmotivaci, baix nivell dautonomia personal, baix nivell de participaci, dimplicaci i inconstncia.

- Dificultats acadmiques dels menors, sovint originades per la manca destructuraci, per la dificultat de concentraci i pel desconeixement de la llengua.

- Analfabetisme funcional. Desconeixement de recursos i de com utilitzar-los.

- Absncia de models i valors que afavoreixin ladquisici de responsabilitats.

Poblaci diana Sacull a infants i joves entre 6 i 17 anys, preferentment del Districte de lEixample de Barcelona, i que presenten dificultats socials, econmiques i familiars. Per tant, en desavantatge o risc social. Entenem per desavantatge social dun infant o adolescent el fet que una o ms de les seves necessitats (higiniques, alimentries, familiars, socials, escolars, laborals...) no estiguin cobertes, i no disposi de les oportunitats necessries per desenvolupar-se adequadament. Aix mateix, entenem per infncia en situaci de risc aquells infants, adolescents i joves amb possibilitat de patir desemparament, dificultats socials i/o econmiques. Tenint en compte que lacci educativa es porta a terme en medi obert, s necessari el treball amb les famlies dels infants i adolescents, aix com amb daltres serveis i recursos que estiguin implicats en el procs de desenvolupament dels menors (treball en xarxa). Els infants i joves sn derivats pels serveis socials primaris del Districte de lEixample (principalment Antiga i Nova Esquerra de lEixample), per centres de salut mental (CSMIJ), per altres serveis especialitzats (EAP, EAIA...)o, en alguns casos, pels centres educatius.


9

La tasca educativa es concreta mitjanant programes socioeducatius que promouen la qualitat de vida infantil i familiar i aix com la promoci social dels joves amb dificultats dadaptaci social, alhora que es fomenta la seva formaci i inserci laboral.

Objectius

Prevenir, detectar i donar a conixer les situacions de risc social i de ruptura amb la famlia i lescola.

o Acompanyant i orientant les famlies en els processos educatius que afecten els seus fills.

o Fent difusi i pedagogia del servei en sectors de la poblaci que el puguin desconixer.

Donar suport, estimular i potenciar el desenvolupament de la personalitat dels menors.

o Promovent el seu desenvolupament duna perspectiva psicoeducativa. o Potenciant ladquisici daprenentatges bsics i competncia social. o Acompanyant i orientant les famlies en el procs de maduraci de

linfant i el jove.

Afavorir la socialitzaci i la integraci social dels infants i adolescents i de les seves famlies.

o Afavorir la integraci de linfant i el jove en el seu entorn quotidi. o Promovent el valor de la convivncia i les habilitats socials amb els

iguals. o Potenciant la interculturalitat entre els infants i joves.

Promoure el comproms i la transformaci social com a opci per a una societat millor.

o Impulsant i acompanyant processos de voluntariat social.

Consolidar les vies de comunicaci entre el CO i altres serveis implicats en el procs de desenvolupament dels menors.

Lnies dacci Entenem doncs el CO com una plataforma educativa que sinspira en el principi de la prevenci de les situacions de risc i que actua en dos nivells: 1. Acci comunitria

Cal destacar el carcter territorial del CO el qual mant una forta vinculaci amb lentorn on es desenvolupa la seva acci, de manera que t una estreta relaci amb la realitat social de la zona basada en les segents conviccions: - Linfant/jove s'educa en el propi medi. El CO s'ha de fer present en els

processos, dinmiques i realitats que afecten els nois i noies. - Plantejament del procs educatiu com una acci comunitria de lluita contra

totes les diferncies socials, culturals, educatives dels destinataris; eliminant o minimitzant els efectes negatius i enriquint i potenciant-ne els positius.


10

- Acollida individualitzada i diferenciada dels menors, adequant la intervenci a les necessitats de cadascun dells/es.

Tot aix demana una coordinaci amb els diferents agents socials i educatius a partir de la realitat dels infants i joves de la zona (treball en xarxa). 2. Acci socioeducativa

Les lnies educatives que caracteritzen la intervenci que es duu a terme al CO sn:

- Leducaci activa: entenent linfant i el jove com a subjecte del seu procs, respectant les fases de la seva prpia evoluci.

- Leducaci integral: entenent per educaci integral, aquell procs que afavoreix i posa a disposici de leducand els elements necessaris per assolir un grau ptim de maduresa com a persona i membre actiu de la societat, treballant tots els mbits del menor: fsic, cognitiu, afectiu, social, cultural i transcendent.

- Leducaci intercultural: entenent que, a partir de la convivncia i la relaci entre persones de diverses cultures, sassoleix una societat on les diferncies sn oportunitats i constitueixen la seva riquesa.

- La coeducaci: leducaci en condicions digualtat doportunitats i drets entre infants i joves, amb lobjectiu que creixin en el respecte i valoraci mtua.

- Leducaci en valors: leducaci dels infants en valors com la democrcia, el respecte i la diversitat.

Metodologia Els principis metodolgics en qu es basa lacci educativa al CO sn:

Pedagogia activa, participativa i socialitzadora. Els infants, adolescents i joves sn protagonistes del seu procs educatiu. Sn ells qui seleccionen, rebutgen, adapten, fan crixer, tot all que els hi posem a labast. Cal adaptar-se als destinataris. Cal procurar posar a labast capacitats, procediments, conceptes, actituds, valors i normes per tal de ser un aprenentatge significatiu, amb sentit. Per aix cal fomentar el treball de grup, la presa de decisions democrtiques i lautogesti dels propis projectes.

Atenci individualitzada. Sha de tenir en compte la individualitat i leducador/a ha de vetllar per latenci individual (tutories, xerrades informals, xerrades formals...). Per fer-ho s important la presncia contnua de leducador, fent un seguiment del seu procs.

Relaci educativa. s fonamental la qualitat daquesta, que leducador estableixi una relaci positiva i de confiana amb linfant o jove com a model de referncia coherent, tot mantenint la distncia educativa adequada.


11

Leducador/a ha de ser un vehicle de la cultura que envolta linfant, amb capacitat per poder-la transmetre i oferir un ventall cultural ampli per a que ell mateix pugui escollir.

Treball cooperatiu. El primer mbit de cooperaci s amb la prpia famlia dels menors, principal agent educatiu i de creixement, perqu simpliqui activament i positiva en el procs del seu fill/a. Un segon mbit de cooperaci s el treball en equip, bsic per a poder donar una atenci educativa adequada i coordinada en les accions del dia a dia. Es pot resumir en aquests principis: Respecte. Coherncia. Corresponsabilitat. Subsidiarietat. Finalment, el tercer mbit de cooperaci s la xarxa dagents socials i educatius que intervenen en els menors i en les famlies (treball en xarxa).

Avaluaci. Sestableix un sistema davaluaci que contempli lanlisi de la tasca educativa individual (PEI) i grupal, aix com el projecte en general, implicant tamb els destinataris.

Entre els principis metodolgics, es destaquen dos:

A. Atenci individualitzada El procs tutorial es concreta en el Projecte Educatiu Individual (PEI), com a eina de treball que desenvolupa el/la educador/a. Selabora tenint en compte lopini daltres professionals (mestres, metges/ses, treballadors/es socials, etc). En ell es troben els objectius concrets a treballar amb aquell infant o jove, el pla dacci a seguir i una avaluaci continua individualitzada. Amb la resta de destinataris del CO amb els quals no es porta endavant un PEI es desenvolupa un seguiment de carcter preventiu amb lobjectiu de millorar actituds, capacitat de relaci, psicomotricitat i aprenentatge.

B. Treball cooperatiu Es treballa en dos nivells:

o Intern: treball en equip, coordinaci amb altres mbits i projectes de la Fundaci Privada Viarany.

o Extern: coordinaci i seguiment amb els diferents agents socioeducatius que deriven i intervenen amb els destinataris del servei i amb altres entitats que permeten definir escenaris de futur, estratgies dactuaci i processos de collaboraci (federacions...):

Agents: Centres de Serveis Socials de lEixample (Antiga Esquerra de lEixample, Nova Esquerra de lEixample, Dreta de lEixample, Fort Pienc, Sagrada Famlia, Sant Antoni), Centres de Serveis Socials de fora de lEixample (Sants, Sant Gervasi, Poble Nou, Les Corts, Roquetes), EAIA (Eixample), EAP (Eixample), CSMIJ (Eixample, Sant Gervasi, Sant Mart Nord), SARA-EAD (Servei dAtenci, Recuperaci i Acollida-Equip dAtenci a la Dona) i centres educatius (CEIPs, IES, centres concertats).


12

Altres entitats i serveis: FEDAIA, MCECC, Xarxa de Centres Oberts de Barcelona, Eixam (Interxarxa de Serveis a les Persones de lEixample).

Organigrama

Fundaci Privada Viarany (Patronat)

Direcci Titular i General

Gesti Econmica

Coordinaci Tcnica i Educativa

Equip de Seguiment

Educadors referents de grup

Equip Educatiu Ampli

Coordinaci del voluntariat

Alumnes en prctiques

Atenci

psicolgica

Participaci (Menors i Famlies)

Voluntariat

Recursos humans Lequip hum professional del CO actualment est format per: 1 persona titulada postgrau en antropologia i director dactivitats de lleure infantil i

juvenil, a jornada complerta (38,5 hores setmanals); 1 persona titulada en educaci social (coordinaci del servei), a jornada complerta

(38,5 hores setmanals); 2 persones titulades en educaci social, a jornada parcial (25 hores setmanals); 1 persona titulada en integraci social, a jornada parcial (25 hores setmanals); 1 persona titulada en psicologia per suport psicolgic, a jornada parcial (12 hores

setmanals); 1 persona de gesti econmica, a jornada parcial (dedicaci proporcional al CO);


13

1 persona titulada en psicologia/educaci social, com a voluntria (coordinaci del voluntariat);

30 persones voluntries (aprox.) amb comproms permanent (1-4 hores setmanals),

6 alumnes de prctiques universitries (aprox.).

Recursos infraestructurals El Centre Obert subica a lIES Jaume Balmes, al Carrer Pau Claris 121 de Barcelona 08009, amb qui ha signat un conveni de collaboraci per al Curs 2013-2014, a canvi duna aportaci voluntria. El CO fa servir les segents installacions del mateix: 4 aules (12, 13, 14, 22); menjador; office; gimns; i pati.

Tot ledifici est completament adaptat segons la normativa vigent: accessos per a persones amb mobilitat reduda (rampa, ascensor), WC adaptat, escala i sortida demergncia, extintors...

Recursos econmics (Previsi 2014)

22%

27% 41%

10% Generalitat

Ajuntament BCN

Proinfncia

Recursos propis


14

Sistema davaluaci Lavaluaci t un carcter continu que sestn durant tot el procs educatiu tot incorporant les modificacions oportunes i prenent decisions per arribar a assolir els objectius proposats. Aquest seguiment s de major o menor intensitat en funci de les necessitats dels menors. Reunions de lequip de seguiment: Reunions setmanals (avaluaci de casos). Reunions de lequip educatiu ampli: Avaluaci diria en acabar lactivitat. Reunions trimestrals. Reunions amb serveis socials/EAP/CSMIJ: Reunions de coordinaci trimestrals. Reunions de preparaci i avaluaci del taller de famlies. Reunions de coordinaci amb altres serveis i centres educatius: Reunions a demanda. Reunions amb les famlies: Reunions generals semestrals. Reunions individuals (dos cops lany i segons necessitat). Assemblees amb els infants, adolescents i joves: Trimestralment. Reunions de supervisi: Coordinaci del Servei amb la Direcci General setmanalment. Direcci General amb el Patronat (anualment) o la Presidncia (setmanalment).


15

Programes dIntervenci

Socioeducativa 2014


16

1. Programa educatiu deducaci per a la salut Objectiu general 1. Educar en els hbits dhigiene i de salut, aix com ajudar a les famlies a cobrir les

necessitats bsiques, quan sigui necessari. Objectius especfics 1.1. Transmetre la importncia duna alimentaci sana i equilibrada. 1.2. Potenciar ladquisici i la interioritzaci dels hbits bsics de la vida quotidiana. 1.3. Fomentar lexercici fsic i la importncia daquest en la nostra vida, estimulant

aix linters i el gust per lesport. Mitjans

Berenars.

Tallers.

Pati.

Jocs lliures i tallers de jocs organitzats.

Taller desports i de jocs preesportius.

Acollida.

Taller dexpressi corporal.

Taller de manualitats i art.

2. Programa educatiu de suport a leducaci formal Objectiu general 2. Donar suport a lescolaritzaci i als processos daprenentatge, fent seguiment del

mateix. Objectius especfics 2.1. Facilitar suport educatiu al treball que es realitza des de leducaci formal. 2.2. Crear un espai on sigui possible desenvolupar diferents activitats de refor. 2.3. Orientar sobre el mn laboral i les sortides professionals. 2.4. Realitzar seguiment continu del procs escolar dels infants i joves, responent al

pla de treball plantejat als Projectes Educatius Individuals. 2.5. Detectar i treballar sobre les possibles deficincies daprenentatge observades. 2.6. Apropar la cultura al temps lliure, des de les inquietuds i experincies. 2.7. Facilitar la integraci i inserci als alumnes al mn laboral. 2.8. Facilitar la bona relaci entre la famlia i lescola. Mitjans

Refor escolar grupal i individual.

Aula oberta.

Recerca de materials pedaggics.

Monogrfics.

Coordinacions i treball en xarxa.


17

Informaci i orientaci professional: activitats, visites, tutories i tallers sobre les sortides laborals.

3. Programa educatiu de promoci i autonomia personal

Objectiu general 3. Fomentar lautonomia, la independncia i la responsabilitat dels nois i noies. Objectius especfics 3.1. Desenvolupar hbits de comportament adequats. 3.2. Fomentar el respecte envers les normes del CO i les normes socials. 3.3. Promoure lautogesti i potenciar lesperit crtic de lalumne. Mitjans

Atenci personalitzada (tutories).

Coordinacions i treball en xarxa.

Taller Parlem-ne!.

Taller sobre cures personals.

4. Programa educatiu de competncia social, participaci i educaci en valors

Objectiu general 4. Desenvolupar habilitats socials de comunicaci, participaci i relaci i fomentar la

descoberta i la interioritzaci de valors socials. Objectius especfics 4.1. Desenvolupar les habilitats socials. 4.2. Fomentar la maduraci tica/moral. 4.3. Treballar i millorar les habilitats cognitives, aprenent a analitzar, reflexionar i

valorar. 4.4. Fomentar actituds i habilitats personals pel treball en equip. 4.5. Potenciar lautogesti. 4.6. Treballar la diversitat des del respecte. Mitjans

Tallers.

Dvd- frum.

Assemblees.

Atenci personalitzada (tutories).

Acollida.

Ludoteca.

Jocs dexterior.


18

Monogrfics.

Projectes cooperatius amb altres centres.

Taller de Competncia Social.

Taller Parlem-ne!.

Taller sobre cures.

5. Programa educatiu dexpressi i joc Objectiu general 5. Expressar i comunicar emocions i vivncies i realitzar processos propis de creaci

artstica. Objectius especfics 5.1. Fomentar el treball en equip, la coordinaci i el respecte mitjanant el joc. 5.2. Donar a conixer les diferents formes dexpressi com: plstica i manuals,

decorats, jocs tradicionals, etc. 5.3. Treballar i desenvolupar la imaginaci i la creativitat. 5.4. Experimentar les possibilitats expressives i comunicatives de diferents materials

i instruments, descobrint la utilitat que tenen en el camp de lexpressi. 5.5. Treballar lexpressi corporal i emocional, a fi dafavorir lestabilitat emocional. Mitjans

Tallers de plstica, manualitats i art-terpia.

Tallers de teatre, vdeo i expressi corporal.

Jocs exteriors lliures i taller de jocs organitzats.

Ludoteca.

Acollida.

Taller de jocs preesportius.

6. Programa educatiu de suport familiar i datenci psicolgica

Objectiu general 6. Donar suport a la famlia en el procs de maduraci i deducaci dels fills Objectius especfics 6.1. Millorar la implicaci de la famlia en el procs educatiu del menor. 6.2. Establir mecanismes vlids de comunicaci emptica entre la famlia i el CO. 6.3. Garantir espais de convivncia de carcter formal i informal. 6.4. Acompanyar en els processos de millora personal i familiar. Mitjans

Taller de famlies: grup de suport i escola de pares.

Atenci psicolgica individualitzada.

Atenci psicolgica familiar.


19

Pautes pels educadors/es del programa de suport a

leducaci formal


20

El refor escolar per crear hbits destudi

Definici Espai de trobada amb un, dos, tres infants/joves per Acompanyar el seu procs daprenentatge.

Objectius a. Ajudar a crear uns hbits de treball, dorganitzaci, dautonomia i destudi. b. Augmentar lautoestima de l infant/jove a travs de laprenentatge (per aconseguir la seva

adaptaci a lentorn diguals). c. Crear un espai de confiana a fi que el jove/infant porti els dubtes reals sobre la seva feina. d. Prendre conscincia de tenir a labast una persona que el pot ajudar, acompanyar en el seu

procs daprenentatge i que pot ensenyar-li estratgies per estudiar ms eficament, com: subratllar, resumir, esquemes, utilitzar colors, etc.

Paper de leducador/a Acompanyar a l infant /jove en el seu procs daprenentatge i dautonomia en el treball.

Ajudarlo a millorar la seva autoestima i a crear hbits de treball, organitzaci i estudi.

Metodologia Ajudant a crear un hbit: 1. Acollida: Com ha anat? Portes el material? Mirar de tenir totes les coses a punt. 2. Treure lagenda:

Veure qu sha de treballar Qu has fet? Qu et toca fer? Per on comencem? Quin material necessitars? Etc.

3. Donar-li eines a fi que ell/a resolgui aquell exercici. Per exemple: si no entn algun tema, problema, fer que el llegeixi en veu alta i anar-li fent preguntes de comprensi a fi que descobreixi el significat del text. Cal no caure en la temptaci dexplicar-li, sha d intentar que ell faci lesfor, per que ho faci en veu alta per adonar-men de quins sn els problemes reals que t. A ms, aix afavorim la seva autoestima quan experimenti que pot resoldre aquell dubte per si sol. Daquesta manera tamb estem treballant la confiana en s mateix i lautonomia en laprenentatge. Cal recordar que no som professors particulars i que el meu objectiu no s fer tots els deures que toquen pel dia segent.

4. Si no ha portat res a fer, a la Biblioteca hi haur unes fitxes per cada alumne que caldr demanar a la persona responsable del refor.

Actituds a promoure El respecte al treball del companys ( parlar fluixet, procurar no haver danar a buscar res

durant lhora de treball).

La motivaci per aprendre ( A la biblioteca hi ha llibres interessants, convindria veurels ja que poden ser un estmul pel treball).


21

Espais de refor escolar / Aula Oberta

Definici s un espai destudi individual i de rebre ajut quan ho necessiti.

Objectiu Aprendre a estudiar i treballar sol/sola. Aix requereix que ens respectem uns als altres, no molestar, fer silenci, preveure qu necessito abans de posar-me a treballar.

Actituds a promoure Silenci per no molestar els altres i per poder-me concentrar.

Treure lagenda a fi de veure qu he de fer.

Preveure qu necessito abans de posar-me a treballar.

Si no portes feina se li donar.


22

Pautes d'actuaci i de resoluci de conflictes

1. Sentit de les pautes En parlar de les pautes hem de tenir presents alguns aspectes:

T sentit com un medi per educar als nois/es amb els que treballem.

No sn un fi per elles mateixes, ni lnic mitj que tenim per educar.

Ens ha dajudar a: - situar els nois/es, - posar lmits, - crear un ambient dacollida, - interioritzar hbits, i - fer equip: unificant criteris i com a eina daprenentatge.

No s ni un llistat de conseqncies daplicaci automtica, ni un escut de protecci, sin una eina educativa.

Les conseqncies es podran reforar amb pactes educatius.

Ha de ser flexible en la seva aplicaci. Sempre que no sestigui segur de laplicaci de la mateixa, shaur de consultar amb leducador/a referent o amb lequip educatiu.

La conseqncia ha de ser raonada i entesa pel noi/a.

Totes les conseqncies han de ser consultades i/o comunicades a lequip educatiu, i han de constar al registre diari.

Una pauta nicament ser bona quan es pugui fer complir. El que canvia s el com es fa complir, no lacompliment en s mateix.

Les conseqncies shan daplicar en clau de motivaci i des de la positivitat.

Tots els conflictes han dafrontar-se la mateixa tarda en que hagin passat, el ms aviat millor.

Les pautes dactuaci ens han dajudar a crear persones crtiques, lliures descollir i responsables de les seves decisions.

2. Relacions Lagressi verbal i/o fsica (no ens oblidem de les burles, els sobrenoms

despectius,etc.) seran sempre avisats per leducador/a que estigui present. En cas de que sigui una actitud repetida, sexpulsar de la sala al noi/a durant uns minuts. Ms tard es parlar amb ell/a.

Una baralla (quan nhi ha dos o ms implicats) s una falta greu. La conseqncia es tractar en equip educatiu.

El fet dinterrompre constantment lexplicaci dun educador/a o dun company/a suposar sortir de la sala i parlar ms tard amb ell/a.

El no voler parlar amb un educador/a quan hi hagi hagut algun problema, suposar sortir de la sala fins que es vulgui parlar. Mentre que no es parli, no es podr participar


23

de lactivitat. Quan ell/a vulgui parlar, haur desperar fins que leducador/a pugui fer-ho.

El no demanar b les coses, sense respecte o amb un volum de veu excessivament alt, implicar no donar el que es demana. No es donar fins que es demani correctament.

Cal respectar les opinions i les coses de la resta de gent (companys/es i educadors/es).

3. Assistncia i puntualitat El control general dassistncia el portar el/la educador/a referent.

Es considerar falta dassistncia el no venir al CO els dies que toca. Si no es ve, savisar als pares o tutors la mateixa tarda.

El fet darribar tard a les activitats significar parlar amb leducador/a. Si sarriba tard sense motiu justificat, es considerar falta. Sha de tenir present que els nois/es de la ESO o ms edat hi ha dies que surten ms tard i no poden estar al CO a les cinc. A ms, en altres casos, el retard no s culpa del noi/a sin de la famlia.

La porta sobre a les cinc de la tarda. Els educadors/es han de ser-hi presents.

No es pot sortir del CO sense perms. Fer-ho implicar avisar a casa.

Per sortir de la sala sha de demanar perms. Si cal, shaur de recordar en cadascuna de les activitats.

No es pot estar sol en una sala.

Pel que fa als joves, la sala sobre els dies i horari concret especificat per lequip educatiu.

Els nois/es podran proposar noves activitats i tallers, que es podran portar a terme, un cop valorada la viabilitat per lequip educatiu.

4. Ordre i neteja Si sembruta alguna cosa, sha de netejar.

No es pot jugar amb pilotes, patins, cordes, etc. dins de les sales. Shaur de fer al pati.

Si sutilitza algun joc, sha de tornar en les mateixes condicions.

Si es trenca alguna cosa de manera intencionada, shaur de reparar. Si no es pot, es pagar tot o una part.

Cal que les sales quedin recollides, implicant a tots els usuaris que les hagin fet servir.

Hi ha espais on els nois/es no poden accedir mai: recepci, despatxos/sala deducadors/es, sala de material, terrassa.

5. Coses personals Si alg agafa alguna cosa que no es seva cal que la retorni.

Els jocs del CO sn de tots/es, per aix tots/es tenen el mateix dret a jugar amb ells.

No es pot menjar llaminadures, xiclets... dintre de les installacions del CO excepte al pati. No es podr menjar a les activitats (excepte aquelles que incloguin o acabin en berenar).

Joguines molestes o violentes seran guardades fins al final de la tarda.

Generalment, est prohibit ls de videojocs, mp3s, mp4s i similars, especialment si creen allament del grup i/o de lactivitat.

Els mbils nicament es podran portar per possibles urgncies i els hauran de tenir guardats i sense so.

Al CO no sha de portar diners.

6. Salut


24

No es pot consumir tabac, alcohol o qualsevol altre tipus de droga en el CO, ni en hores de CO.

No es podr venir al CO sota els efectes de qualsevol substncia.

Les conseqncies daquestes conductes seran: la primera vegada, lexpulsi daquella tarda i avs als pares; la segona vegada, el cas passar directament a lequip deducadors/es i es prendran les mesures adients.

Sempre que shagi de curar a un nen/a, ho far leducador/a. s obligatori, en tots els casos, ls de guants. En el cas de ser un accident greu, ser necessari informar al/a la coordinador/a.

Noms podran donar medicaments a qualsevol noi/a els educadors/es referents, i sempre que hagin estat autoritzats per escrit pels pares i/o tutors.

Si sha de demanar assistncia mdica, sha de portar lautoritzaci i fitxa sanitria i la tarja original de la Seguretat Social o equivalent.

7. Actituds dels educadors/es El ms important que ha de fer un bon educador/a s tenir seny i aplicar-lo.

Fer les coses raonablement, amb amabilitat i estimaci.

Coherncia personal entre all que diem i all que fem.

Intentar no transmetre als nois/es els propis canvis dnims. Encara que tinguem un mal dia, sempre s millor somriure a fer males cares i cridar.

La nostra presncia activa s tan important en els moments de festa i joc com en els moments dassemblea, reflexi, conflicte... i tan en el gran grup com de manera personal, amb els ms tmids o arraconats.

Cadasc sha de guanyar lautoritat i confiana dels nois/es, doncs no per ser leducador ja es t automticament autoritat. Cal recordar que lautoritat no es guanya cridant els nois i noies.

Sha de fer un esfor per conixer el nom de tots els nois/es.

8. Acollida i berenar El CO proporcionar berenar cada dia a tots els infants.

La presncia dels educadors/es durant lacollida ha de ser activa: donar la benvinguda, participar dels jocs, xerrar amb els nois/es, les famlies...

Els nois i noies han de penjar les seves coses als penjadors del passads.

Hi haur un educador/a cada dia encarregat de donar i recollir el material dacollida i/o berenar.

Durant el berenar cal seure, i b.

Cadasc s responsable de rentar-se les mans i de rentar el seu got.

Un cop acabat el berenar, els educadors/es acompanyaran els nois i noies a les seves activitats.

9. Refor educatiu Si hi ha gent estudiant/treballant, cal respectar-los.

Cal fer peridicament una revisi del material de treball.

Cal que hi hagi fotocpies de fitxes, per aquells que no porten deures.

Es pacta amb cada noi/a el treball que ha de fer. Si no ho compleix, leducador pacta amb ell/a la manera de donar soluci al problema.

Es dona prioritat els deures escolars davant altres opcions.

Les sales han de quedar recollides.

En acabar, cal tornar les motxilles als penjadors del passads.


25

10. Assemblees, racons, activitats i/o tallers Lactitud participativa de leducador/a durant aquests espais s clau.

De la mateixa manera, s clau seures entre els nois i noies, intercalats, buscant el millor lloc (al costat de..., entre... i....).

Cada educador/a ha de recolzar les tasques dels companys/es.

Sha de respectar lespai assignat per a lactivitat (tant dinterior com dexterior). Tota proposta de canvi ser presentada al/a la coordinador/a amb temps suficient.

Els educadors/es han de vetllar perqu lespai on es realitzi lactivitat estigui preparat per comenar-la i quedi endreat un cop finalitzada, millor amb els mateixos nois/es.

Sha de recordar en tota activitat als infants el bon s que sha de fer del material, en primer lloc amb el nostre exemple.

El material es compra amb diners del CO. Tota compra de material ha destar justificada amb factures. Cal demanar els diners amb antelaci al/a la coordinador/a del CO.

11. Comiat No senvia cap noi/a al pati sense que hagi sortit cap educador/a.

Sha de reduir el temps que els educadors/es passen a la porta. Si hi ha nens/es que els venen a buscar tard, nicament shauria de quedar un educador/a.

A leducador/a que li toca recollir torna rpidament, desprs dacompanyar als nois/es, per tal de comenar a recollir el material i les sales.

Cal fixar-se en aquells infants que no els venen a buscar i marxen sols.

12. Equip educatiu: reunions i treball en equip Cal igualtat de criteris de lequip educatiu en les coses fonamentals.

s molt important estar informat de totes les activitats i incidncies.

Les reunions shan de fer el ms gil possible.

Es passar el registre diari per a que cadasc hi vagi registrant les seves dades i es parlar nicament daquells aspectes importants de la tarda.

Hi haur una reuni general mensual, aix com una davaluaci i programaci general trimestral. Tot lequip educatiu s convidat a participar-hi.

Es portar registre (acta) de totes les reunions dequip educatiu (equip de seguiment setmanal i equip general mensual).

Cal tenir en compte la Llei de Protecci de Dades de carcter personal.

13. Resoluci de conflictes Els educadors/es sn els encarregats de prevenir els possibles conflictes que hi pugui

haver.

En la mesura de les possibilitats, els educadors/es hauran dafrontar els conflictes en el moment en que passin. En cas contrari, hauran de deixar clar als nois/es implicats el moment en qu es far.

Tot conflicte ha de quedar reflectit en el registre diari i explicat a la resta de lequip educatiu.

En cas de no saber com actuar o quina conseqncia aplicar sha de consultar al/a la educador/a referent o al/a la coordinador/a.


26

Pautes per a la resoluci de conflictes

Per tal dassegurar que tots els educadors/es actuem en la mateixa lnia davant els conflictes,

sofereixen unes pautes que volen unificar les nostres actuacions. Noms sn pautes, que ens

poden fer servei o no, depenent de la situaci concreta, de leducador i de linfant concret.

Provenen del Programa de Competncia Social de Manuel Segura.

Utilitzar un to de veu moderat.

No ridiculitzar als nois/es davant daltres.

Si el noi/a est molt nervis, caldr donar-li un espai i un temps perqu es calmi abans de parlar de lincident.

Parlar amb cadascun dels implicats, primer per separat i desprs tots plegats

Intentar crear una situaci on safavoreixi el feedback del noi/a o nois/es.

Cal assegurar que el noi/a entn lincident i les seves conseqncies.

Hi ha tres preguntes mgiques que ens poden ajudar a treballar amb el noi/a: 1. Qu ha passat? 2. De quantes maneres podria haver actuat? 3. Quina s la millor? Un cop fetes les preguntes, caldr reflexionar sobre la soluci que ha escollit i quina hauria estat la millor.

Sempre que sigui possible, s millor arribar a un pacte que a una conseqncia (encara que tamb sigui pactada).

En cas dhaver daplicar una conseqncia, s millor que estigui relacionada amb lincident.

Davant dun conflicte, no sha doblidar de la resta del grup i de lactivitat que sest realitzant. Aqu cal tenir present el treball en equip.

Qualsevol incidncia, pacte i/o conseqncia ha de quedar recollit al full davaluaci i comunicat a la resta de lequip.

s millor acabar la conversa amb el noi/a amb quelcom positiu.


27


28

Membres de: En conveni amb:

Amb el suport de:

140310 projecte co eixample

Documents