eixample 64

32
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected] barcelona línia eixample 14/6/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.033 exemplars mensuals liniaeixample.cat Reivindicació pàg 12 Un grup de veïns crea la Plataforma Fem Nostre l’Espai de la Model! Cor Eixample pàg 18 La Fira Modernista rep gairebé 20.000 visitants en tres dies d’èxit Urbanisme pàg 14 Reducció dràstica de les terrasses a la Sagrada Família Esports pàg 29 El CFS Eixample guanya la lliga i puja a Divisió d’Honor Comencen a enderrocar l’edifici Transformadors del Fort Pienc El futur equipament tindrà un casal de barri, un espai per a la gent gran i un punt d’informació juvenil pàg 12 Condol Línia Eixample se solidaritza amb les víctimes d’Orlando Entrevista pàg 24 Xavier Llobet (Cor Eixample): “Encaixem més a la Fundació que a Barcelona Oberta” Entrevista a Montserrat Ballarín pàg 15 Regidora de l’Eixample “Ens costa veure que la unió del tramvia sigui la primera prioritat”

Upload: comunicacio21

Post on 02-Aug-2016

239 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/Eixample_64.pdf

TRANSCRIPT

Page 1: Eixample 64

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniaeixample

14/6/2016 · Núm.64 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.033 exemplars mensuals liniaeixample.cat

Reivindicació pàg 12

Un grup de veïns crea la Plataforma Fem Nostrel’Espai de la Model!

Cor Eixample pàg 18

La Fira Modernista repgairebé 20.000 visitantsen tres dies d’èxit

Urbanisme pàg 14

Reducció dràstica de lesterrasses a la Sagrada Família

Esports pàg 29

El CFS Eixample guanya lalliga i puja a Divisió d’Honor

Comencen a enderrocar l’edificiTransformadors del Fort Pienc

El futur equipament tindrà un casal de barri, un espai per a la gent gran i un punt d’informació juvenil pàg 12

CondolLínia Eixample sesolidaritza amb lesvíctimes d’Orlando

Entrevista pàg 24

Xavier Llobet (Cor Eixample):“Encaixem més a la Fundacióque a Barcelona Oberta”

Entrevista a Montserrat Ballarín

pàg 15

Regidora de l’Eixample

“Ens costa veureque la unió deltramvia sigui la primeraprioritat”

Page 2: Eixample 64

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 líniaeixample.cat 14 juny 2016

Page 3: Eixample 64

3 | líniaeixample.cat14 juny 2016Ciutat

365 dies passen volant. Això és elque deu pensar l’alcaldessa AdaColau quan mira enrere ara ques’ha complert el primer any del seumandat. Va ser el 13 de juny de2015 quan va prendre possessió delcàrrec, després d’haver guanyatunes eleccions municipals quevan sacsejar diverses ciutats de l’es-tat, Barcelona inclosa.

La mateixa Colau va celebrarl’efemèride acompanyada delsseus en una jornada festiva al parcde l’Estació del Nord dissabte28 de maig. Un dia que va per-metre a BComú commemoraramb millor regust de boca un ani-versari que institucionalment ipolíticament parlant ha coinciditamb la signatura de l’acord de go-vern amb el PSC i el conflicte delBanc Expropiat, a Gràcia. Dos fetscomplexos i difícils de digerirper la formació de Colau, que fa

un any titllava el PSC de “màfia”i donava suport explícit als oku-pes de Can Vies, a Sants, quan araha de fer equilibris per aconten-tar tant el col·lectiu gracienc comla policia, sense gaire èxit, per cert.De fet, el primer ja els veu esta-blishment i la segona –o com amínim els seus sindicats– hatensat notablement la relacióamb el govern municipal.

Enrere queda aquella presa depossessió retransmesa davant lamultitud que va omplir la plaça deSant Jaume i aquell primer diasimbòlic de treball antidesnona-ments a Nou Barris. “Sóc la ma-teixa”, reivindica ara Colau desprésde 365 dies de mandat, admetentperò que governar l’Ajuntament liha comportat més d’una contra-dicció i que voler canviar la ciutatamb 11 regidors –ara 15– resultamolt més complicat del que podiasemblar al principi.

Tot i això, Colau ja ha com-plert promeses electorals, com lamoratòria hotelera, les actua-cions de memòria històrica i de re-

visió del nomenclàtor, la limitacióde sous –si bé oficiosament–,l’impuls de la connexió del tram-via per la Diagonal –tot i que ambpocs suports–, el pla de xoc i el plade barris recentment presentat itambé ha capitalitzat el suport alsrefugiats. Ara bé, queda feinapendent: millorar els processosparticipatius –crítica de la FAVB–,resoldre la crisi enquistada delsmanters, seguir combatent elsdesnonaments –que no s’hanaturat–, cuidar la relació amb elscomerciants, resoldre el conflicteamb TMB... I, portes del consis-tori endins, redreçar la relacióamb l’oposició i sobretot ambCiU, amb la qual l’enfrontamentés sistemàtic.

Sigui com sigui, potser l’èxitmés gran de Colau d’aquest primerany és haver consolidat el seuprojecte. Ja ningú dubta que hi haBComú per estona. L’ombra ini-cial de la moció de censura quedalluny. “Hem arribat per quedar-nos”, deien. Ara queda clar que,durant tres anys més, segur.

Ada Colau, un any després» BComú arriba als 365 dies de mandat amb diversos fronts oberts però amb el projecte consolidat

» El pacte de govern amb el PSC i el conflicte del Banc Expropiat marquen el primer aniversari

Arnau Nadeu / Albert RibasBARCELONA

Colau va guanyar les eleccions el 24 de maig del 2015 després d’una intensa campanya (esquerra) i ha culminat el primer any de mandat pactant amb el PSC (dreta). Fotos: Arxiu

EIXAMPLE4De la mateixa ma-nera que ho va ser durant elmandat de Trias, el turisme haestat el tema que ha generatmés titulars a l’Eixample du-rant el primer any de govern deBarcelona en Comú. En la líniade la seva promesa electoral, elnou executiu municipal va anun-ciar el mes de març que no per-metrà l’obertura d’allotjamentsturístics, encara que en tanquin,a l’Antiga Esquerra de l’Eixam-ple, a la Dreta de l’Eixample i auna part de Sant Antoni. A la res-ta del districte se’n podran obrirsi primer en tanquen.

A banda del turisme, al llargd’aquest any ha tornat a generarpolèmica el trasllat de la Model, unautèntic serial des de fa temps.Malgrat les reunions entre el nougovern municipal i la Generalitat,

de moment no hi ha hagut passosendavant significatius.

Altres espais que han generatcontrovèrsia són l’antic cinemaNiza, on finalment es farà unMercadona tot i l’oposició de laplataforma Recuperem el Niza, il’edifici Transformadors, que jas’està enderrocant.

Una altra de les decisionsimportants que afecten el dis-tricte és l’aturada de la reformadels extrems del Paral·lel peraconseguir “el màxim consenspossible”. Precisament, a propdel Paral·lel hi ha el Mercat deSant Antoni, la reforma del qualacabarà a finals del 2017.

Per últim, en el marc delpacte entre BComú i el PSC, lasocialista Montserrat Ballarínés la nova regidora del Districteen substitució d’Agustí Colom.

Fre als hotels i pisos turístics icontinua el serial de la Model

Page 4: Eixample 64

| 4Ciutatlíniaeixample.cat 14 juny 2016

La venda ambulant il·legal, malagestió del turisme, proliferació degrups cannàbics o la vaga dels tre-balladors de metro. Aquests sónalguns dels retrets que JoaquimForn, portaveu de CiU a l’Ajunta-ment, va adreçar a Ada Colau enl’acte que els nacionalistes van ce-lebrar el passat 1 de juny a l’EspaiFrancesca Bonnemaison per va-lorar el primer any de mandat del’alcaldessa.

Davant la presència de l’ex-president Artur Mas, els consellersJosep Rull, Neus Munté, JordiBaiget i Santi Vila i el diputat alCongrés Francesc Homs, els lídersde CiU a Barcelona van denunciar“degradació” a la ciutat, fruit de lesdecisions preses, diuen, per Bar-celona en Comú. Al llarg de tot l’ac-te, el president del grup municipalde CiU i cap de l’oposició, XavierTrias, així com Forn van criticardurament la gestió de Colau.

L’exalcalde va donar el tret desortida a l’acte i a partir d’aquí vaser el portaveu qui fa agafar les reg-

nes. “Tenim reptes molt impor-tants, com tornar a guanyar l’al-caldia”, va assenyalar Trias, justabans de donar pas a Forn, que elpodria succeir el 2019 sent l’al-caldable de CiU a les pròximeseleccions municipals.

Els convergents dediquen araels esforços a reivindicar el seumodel de ciutat i a marcar dis-tàncies amb les polítiques im-pulsades per l’executiu de Colau.“La nostra no és nova ni vella po-lítica, sinó bona política”, va dirForn en l’inici de la seva inter-venció. A partir d’aquí, el seudiscurs va centrar-se en el con-cepte concret de la “degradació”i en posar exemples que, segonsCiU, ho evidencien.

“CONTRADICCIONS”A més, el portaveu convergenttambé va acusar Barcelona enComú de “manca d’ambició” enla transformació urbana de laciutat. “Detectem una voluntatideològica de l’alcaldessa demenystenir el creixement”, vaetzibar. “Com es redistribueix lariquesa si no se’n crea?”, va pre-guntar-se tot seguit.

Les crítiques de Forn, però,

van anar més enllà. Per exemple,qüestionant el model cultural ac-tual de la ciutat, així com l’estra-tègia de Colau per projectar in-ternacionalment Barcelona. “L’al-caldessa vol seguir comparant-seamb Madrid”, va lamentar.

El portaveu de CiU també vacriticar el pacte de govern entre

Barcelona en Comú i el PSC.Forn no va buscar l’enfronta-ment amb els socialistes, sinóque va continuar el camí de les crí-tiques a Colau i al seu govern. I ésque el pacte suposa una “contra-dicció”, segons ell. “Colau es re-feria al PSC com el partit de la mà-fia”, va recordar. Les “contradic-

cions” que Forn va assenyalar deColau no es van quedar aquí.Concretament, el portaveu con-vergent va acusar el govern de“falsa consciència social” i de te-nir “tendència al sectarisme”.“Els principis només serveixen pera la campanya i després es desenal calaix?”, va concloure.

CiU veu Barcelona“degradada”» El portaveu convergent, Joaquim Forn, critica durament el primer any de govern d’Ada Colau

» Trias cedeix protagonisme al seu número 2, que agafa força per ser alcaldable a les eleccions del 2019

Xavier Trias i Joaquim Forn van fer balanç del primer any a l’oposició. Foto: CiU

RedaccióBARCELONA

Page 5: Eixample 64

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 175 | líniaeixample.cat14 juny 2016

Page 6: Eixample 64

| 6Agenda Nacionallíniaeixample.cat 14 juny 2016

Les eleccions espanyoles del passat 20 dedesembre no van ser dolentes per a l’in-dependentisme, però tampoc es pot dirque fossin bones. ERC, amb nou diputats,i CDC –sota la marca Democràcia i Lli-bertat–, amb vuit diputats, van veure comla formació més votada va ser En ComúPodem, que va aconseguir 12 represen-tants al Congrés. Ara, la manca d’acordentre els principals partits espanyols performar govern dóna una nova oportuni-tat a l’independentisme per mobilitzar elsseus votants el pròxim 26 de juny.

ERC i CDC, que aquesta vegada no espresenta en coalició, tornen a apostar pelsmateixos candidats. Els republicans hofan per la dupla Gabriel Rufián-Joan Tar-dà, amb Rufián com a número 1, mentreque la candidatura convergent l’encap-çalarà Francesc Homs, que va derrotar enunes eleccions primàries Sílvia Requena.Les dues formacions hauran de compe-tir entre elles per atraure el vot indepen-dentista, però al mateix temps haurand’intentar retallar la distància que els vaseparar el 20D de la candidatura d’EnComú Podem liderada per Xavier Do-mènech, el qual torna a afrontar el rep-

te al capdavant de la formació que im-pulsa Ada Colau.

“Sortim a guanyar. Nosaltres sí que po-dem, tenim les majories socials per fer-ho”,va declarar fa uns dies Rufián en una en-trevista a l’Ara. Durant aquesta entrevis-ta, el republicà també va assegurar que “vo-tar Podem a Catalunya és rendir-se, és de-manar permís”. D’altra banda, el candidatconvergent, Francesc Homs, va asseguraren un acte de suport als imputats del 9Nque “el 26J hem de tornar a les urnes perdefensar Catalunya”.

BATET PER CHACÓNL’única cara nova per al 26J és la socialis-ta Meritxell Batet, que substitueix CarmeChacón al capdavant de la llista del PSCdesprés que aquesta última renunciés a fi-nals d’abril a repetir com a candidata delssocialistes catalans. Batet té el repte de mi-llorar els vuit diputats socialistes de les da-rreres eleccions. Tot i que ja eren uns re-sultats dolents per al PSC, les enquestestampoc són ara gaire prometedores.

Per últim, Ciutadans, amb Juan CarlosGirauta repetint com a candidat, voldrà mi-llorar els 5 diputats aconseguits, que vansuposar una decepció després que les en-questes prèvies els van situar amb opcionsde victòria; mentre que el PP de Jorge Fer-nández Díaz té totalment assumit que laseva batalla no passa per Catalunya.

» Les noves eleccions espanyoles permetran al sobiranisme intentar mobilitzar més els seus votants » Els dos partits independentistes repeteixen candidats: Gabriel Rufián (ERC) i Francesc Homs (CDC)

Albert RibasBARCELONA

26J: una nova oportunitat

RENÚNCIA4El 20D va tenir una absènciaentre les formacions polítiques catalanes,la CUP. Ara a aquesta llista cal afegir-hiUnió, que va anunciar a mitjans d’abril queno repetiria.

Els democristians, després de no acon-seguir cap diputat en els darrers comicis,en els quals van presentar Josep Antoni Du-ran i Lleida com a candidat, han decidit notornar-ho a intentar. “No podem articularuna proposta electoral a curt termini. Noha estat una decisió fàcil. L'hem pres ambel cap”, va explicar Ramon Espadaler. Toti això, Espadaler va dir que la seva forma-ció té futur perquè representa l’espai del “ca-talanisme centrat”. Un espai que el líderd’Unió veu orfe, motiu pel qual el partit harecomanat a la militància que voti en

blanc perquè, segons Espadaler, “cap par-tit recull els nostres plantejaments”.

D’altra banda, els motius de la CUP perno presentar-se són coneguts. La forma-ció de l’esquerra independentista, tal comva explicar abans del 20D en el seu Con-sell Polític celebrat a Perpinyà, consideraque “no té sentit presentar-s’hi”. “No enspresentem a unes eleccions a les quals noens sentim interpel·lats a fer-ho. El Par-lament espanyol no és un marc d’oportu-nitat per a la consecució de la indepen-dència”, van afirmar els cupaires el mes denovembre a Perpinyà.

En aquesta ocasió, caldrà veure si algunmembre de la CUP, tal com va fer l’exdi-putat Quim Arrufat, recomana el vot perEn Comú Podem o no.

La CUP i Unió, absents

Page 7: Eixample 64

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 177 | líniaeixample.cat14 juny 2016

Page 8: Eixample 64

| 8Opiniólíniaeixample.cat 14 juny 2016

publicitat 686 42 95 17líniaeixample.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 43220-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.033 exemplars mensuals

@KasperJuul_0: RIP Muhammad Ali. Undels més grans esportistes de tots elstemps. Gran exemple de l'esportista com-promès, a diferència dels robots d'avui.

@AdaColau: Perquè l'aigua és un bécomú que hem de protegir, avui aBarcelona érem una gran #Riuada5J.#LoRiuÉsVida.

Un diari plural

per Lluís Llanas, president de l’Ass. de Comerciants Creu Coberta i vicepresident executiu de la Fundació Barcelona Comerç

4Els eixos comercials com a promotors en el territori

En els nostres dies, i des d’unaperspectiva internacional, s’a-vança en el concepte de la des-centralització de la gestió. Tantdes dels estats en què es deixa en-rere la idea d’un estat centralitzatper cedir poder a entitats regio-nals o municipalistes, com tam-bé en el sector empresarial, des-localitzant la producció de com-ponents. Es tracta, doncs, d’un as-sumpte global fruit d’unes co-municacions cada dia més ràpi-des i d’unes tecnologies que hopermeten. I també, d’altra ban-da, d’un increment de les desi-gualtats a nivell internacional. Enel nostre àmbit específic, la des-centralització ha de permetremillorar la prestació de serveis ipolítiques socials.

Des de fa temps, la gestió ur-bana de la ciutat de Barcelona hapassat per processos de creaciód’unitats més petites de gestió. Sibé en un principi foren els dis-trictes de la ciutat, que han que-dat en 10 des dels anys 80, fa pocsanys es va crear una nova divisióde barris, amb la figura del con-seller de barri, amb una voluntatd’arribar de forma més efectiva alciutadà, fomentar-ne la partici-pació, tenir una línia més direc-ta d’interacció amb el governmunicipal, etc. De forma paral·lelas’han creat xarxes com la de mer-cats, la d’eixos comercials, xarxesciutadanes que permetin la par-

ticipació, etc. En definitiva, laconsolidació d’àrees de treballmés dinàmiques. En el món delcomerç, aquesta redefinició ter-ritorial també és important.

Ho és bàsicament per a al-guns assumptes que afecten lagestió diària de Barcelona. Par-lem de la gestió del turisme i laseva voluntat de descentralitzar,però també de la concentraciód’allotjaments turístics, de l’ab-sència de dades fiables sobre elcomerç de la ciutat o de la cons-trucció urbana de les superilles,passant per la desertització co-mercial d’algunes zones, el blin-datge ciutadà davant de les granssuperfícies perifèriques o els ho-raris comercials.

En aquest sentit, cal avançaren un concepte en el qual es tre-balla des de fa anys, tot i que nohi ha prou voluntat política comper implementar-ho. El delsAPEUs, o àrees de Promoció Es-pecial Urbana, o BIDs, BusinessImprovement Districts. És unconcepte que, tot i que ja té moltsanys de discussió, no s’ha acabatmai d’implementar per una visióexcessivament liberal i poc pro-teccionista del sector. Cal, tan-mateix, dotar els BIDS d’un con-junt de propostes que superi elconcepte inicial i que l’adeqüi a larealitat social i urbana dels nos-tres barris. Cal avançar cap als Ei-xos Socialment Responsables.

En aquest cas, la implemen-tació d’una àrea d’aquesta mag-nitud ha de venir acompanyadad’un nou sistema de gestió públi-ca-privat. Un dels elements bàsicsque distingeix un eix tradicional ouna associació de comerciantsd’un APEU és que els comerços iestabliments que hi ha en aquestterritori, convenientment deli-mitat, tenen l’obligatorietat decontribuir econòmicament ambuna quota que reverteix en elpropi entorn. En els eixos i asso-ciacions, el fet que la quota siguivoluntària, produeix desequili-bris i greuges comparatius, a l’ho-ra d’aprofitar-se d’accions quebeneficien el conjunt de comerços,siguin associats o no.

Un altre dels beneficis quehan quedat demostrats, a part dela dinamització econòmica, és lacapacitat d’extreure dades realsdel comerç de la zona en qüestió,dades molt rellevants que des ques’eliminà l’IAE no tenim a la ciu-tat de Barcelona, i que són un re-flex fidedigne del sector, im-prescindible per determinar po-lítiques econòmiques a mitjà ollarg termini. Tot acompanyatd’un catàleg de serveis col·lecti-us com la neteja, la seguretat, ac-cions de màrqueting i de comu-nicació, promoció, llums de Na-dal i tants altres elements que,d’una forma localitzada, podengestionar-se molt millor.

Una cogestió pública-pri-vada per a cada àrea permetria,a més, que la part recaptativadel projecte tingués un retornequitatiu i unes mateixes polí-tiques aplicables a tota la ciu-tat, amb el que suposa de ra-diografia del sector.

Tanmateix, un dels nouselements amb què cal imple-mentar-ho a Barcelona ha deser, sens dubte, la Responsabi-litat Social Comercial. En aquestsentit fem nostra la idea de la di-rectora de Comerç en recon-vertir els BIDs en VIDs, és a dirValors, Innovació i Desenvolu-pament. Sens dubte, l’aplicacióde les noves àrees de gestióeconòmica, es diguin com es di-guin, han de venir amb un pa-quet de mesures socials i d’in-tervenció en el territori incor-

porades. Elements com la com-petitivitat, la cohesió social, lasostenibilitat, la cultura... han deser inherents a l’aplicació de lesàrees i a la seva gestió diària, através d’accions dirigides. Nopodem treballar els territoris i laseva activació econòmica sensetenir en compte la seva demo-grafia, els seus problemes ciu-tadans, l’atur, els joves, la gentgran, la interculturalitat, l’ur-banisme, les seves entitats itants altres factors que decidei-xen com és el nostre dia a dia, elnostre entorn.

Promoure la corresponsa-bilitat compartida entre socie-tat civil, empreses i adminis-tració ha de ser la fórmula fu-tura per gestionar els nostresbarris, eixos o unitats socials devalor compartit.

Opinió en 140 caràcters

@SantiVila: De nou un fanàtic fa plorar elmón, assassinant 50 innocents que niconeixia. El meu condol per a les víctimesi per a la família del botxí.

Parlen elsveïns

Marta“És impossible queen un any la perso-na que hi haviaabans hagi pogutfer la feina que vo-lia fer. Ha passatmolt poc temps.

També crec que a la nova regidora li cos-tarà arrencar, com li passa a qualsevolpersona en qualsevol feina. ”

Darío“En tan poc tempsno es pot gestionarbé tot el que generaun districte com l’Ei-xample. Veuremcom s’adapta. Aquíes viu molt bé i estem

ben comunicats, però de vegades tensmassa la sensació de viure en una ciutat, jaque gairebé no coneixes ni els teus veïns.”

Marta“No crec que canviïgaire la cosa i de fetem fa la sensacióque aquestes deci-sions no ens arri-ben, per les raonsque siguin. Voldria

que la nova regidora lluités per fer voreresmés amples en alguns carrers i més es-coles per assumir tota la població.”

Raul“Per manar cal es-tabilitat i un canvitan d’hora potser ésun entrebanc. Quanparlo amb veïns iamb la família sem-pre diem que vol-

dríem tenir més zones verdes, com el Parcde Joan Miró, i també que es construei-xin més escoles públiques.”

Què et sembla el canvi de regidor d’Agustí Colom per Montserrat Ballarín?per Pau Arriaga

Page 9: Eixample 64

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 179 | líniaeixample.cat14 juny 2016

Els centres auditius Widex ara es diuen Aural

AURAL CENTRES AUDITIUSAribau, 169

Tel: 933 624 099Fontanella, 14

Tel: 932 701 233

EIXAMPLE4"Voler millorar lanostra audició és el primer pascap al benestar i la qualitat devida". Aquest és el punt de parti-da de la xarxa de centres auditiusAural, la marca creada pel distri-buïdor de Widex a Espanya, WidexAudiòfons.

Per això, els centres auditiusWidex de l'Eixample ara es diuenAural. Canvien de nom però man-tenen els professionals que hitreballaven, la voluntat de millo-rar la qualitat de vida de les per-sones i l'aliança amb els audiòfonsWidex, la màxima garantia entecnologia auditiva.

La xarxa Aural porta des del1987 treballant amb els audiòfonsWidex i apostant per l'alta tecno-logia, la innovació i el disseny. Au-ral busca posicionar-se en la mentdel consumidor com la "xarxa decentres auditius d'excel·lència"i basa aquesta excel·lència entres pilars: l'atenció que ofereixen(serveis exclusius i rigorosos pro-tocols de treball), la professiona-litat i l'elevat nivell formatiu delsaudioprotesistes que hi treba-llen i l'altíssima qualitat del pro-ducte (audiòfons Widex).

I és que els audiòfons Widex

són la màxima garantia en tec-nologia auditiva: Uns audiòfonsque, fins i tot, salven vides.

UN AUDIÒFON QUE SALVA VIDESÉs el cas de l'explorador britànicJohn Blashford-Snell. L'aventurerviatjava en elefant per l'Índiaquan va escoltar un so inusual.Blashford-Snell, que porta un au-diòfon Widex d'última generació,va sentir una xiulada aguda, i esva quedar quiet. Immòbil.

Es tractava d’una enormeserp que lliscava cap al grup. Erauna cobra Real, una serp gegant,la més gran de les serps verino-ses al món, que pot créixer fins a18 peus i porta suficient verí permatar a un elefant.

"Després de 20 minuts detensió, la serp es va girar i va sor-tir disparada a gran velocitat perla muntanya", explica Blashford-Snell. La claredat del seu audiò-fon Widex li havia permès sentirel so de la cobra abans que elsseus companys.

LA IMPORTÀNCIA DE CUIDARLES PERSONES

Malgrat l'excel·lència dels au-diòfons Widex, als centres auditius

Aural de L'Eixample són ben cons-cients que perquè un audiòfonofereixi a la persona amb pèrduaauditiva les màximes prestacionscal que l'adapti un professionald'alt nivell que, a més, segueixi unexigent protocol de treball.

Aquest protocol d'atencióés el que s'ha anomenat "el camíAural", i consta de diverses fases:una primera destinada a l'escoltaactiva del pacient per saber qui-nes són les seves necessitats ien quines situacions necessitamillorar la seva audició, una se-gona fase de realització dels es-tudis auditius (que són gratuïts,indolors i no invasius), una terceraetapa de prova gratuïta i perso-nalitzada de l'audiòfon i unaquarta d'assessorament i d'expli-cació de totes les facilitats queels centres Aural ofereixen alsseus clients perquè puguin ad-quirir els seus audiòfons. La cin-quena fase és la de l'adaptació del'audiòfon, una adaptació rigo-rosa, precisa i personalitzada.Un cop l'audició resulta satisfac-tòria a la persona, els centresAural planifiquen amb el pacientuna sèrie de visites de segui-ment i de revisions anuals que

tenen com a objectiu assegurarque l'audiòfon està proporcio-nant el màxim rendiment.

Però el camí Aural no acabaaquí: Quan arribi el moment derenovació dels audiòfons, Auraldóna facilitats perquè la personapugui renovar l'audiòfon i puguiseguir gaudint de l'última tecno-logia en audició.

ALTA TECNOLOGIA EN AUDICIÓDe fet, Widex, l’aliat tecnològicdels centres Aural, està innovantconstantment per donar respostaa les inquietuds dels usuaris d'au-

diòfons. Fruit d’aquest esforç perla innovació, la investigació i eldesenvolupament és el nou au-diòfon WIDEX UNIQUE que elfabricant danès va presentar aprincipis d’any i que millora tot elque existia fins ara. WIDEX UNI-QUE permet captar més sons quecap altre audiòfon alhora que eli-mina els sorolls no desitjats (fins itot del vent) i garanteix la milloraudició en qualsevol situació. Unameravella tecnològica que lespersones amb pèrdua auditivapoden provar als centres Aural deL’Eixample.

Centre Auditiu Aural Macsony Casp, 50-52 entl. 2a

Tel: 933 021 329

Page 10: Eixample 64

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 10 líniaeixample.cat 14 juny 2016

Page 11: Eixample 64

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1711 | líniaeixample.cat14 juny 2016

Page 12: Eixample 64

Eixample| 12

líniaeixample.cat 14 juny 2016

L’enderroc de l’edifici Transfor-madors, després del seu des-allotjament del passat mes d’abril,ja està en marxa des de finals demaig i s’allargarà, tal com expli-quen des del Districte, fins a finalsd’agost.

Les obres d’enderroc de l’edi-fici contemplen mantenir la plan-ta subterrània. Un cop l’edifici vells’hagi tirat a terra, el Districte hadecidit que el solar quedarà tan-cat fins que no es comenci laconstrucció del nou.

Mentre aquest procés d’en-derroc i construcció del nou edi-fici avança, el Districte està tre-ballant en la redacció del projec-te del futur equipament que hihaurà a l’espai, que serà gestionatper les entitats del barri. El nouequipament acollirà un casal de

barri, un espai per a la gent grani un punt d’informació jove, talcom va quedar estipulat en elprocés participatiu que va fina-litzar a principis de març. “Laprincipal finalitat d’aquest espaiserà la de consolidar i ampliar elteixit associatiu del barri a travésde l’associacionisme, la cultura ila formació”, expliquen fonts mu-nicipals.

Des de la campanya ExigimEspais, una plataforma que aglu-

tina diferents entitats del barri, la-menten però que “la reivindicaciód’un espai per als joves ha quedaten un simple punt d’informaciójuvenil”, al mateix temps que afe-geixen que “hi ha molt poca con-creció sobre la definició dels equi-paments que acollirà l’espai”.

En declaracions a Línia Ei-xample, un portaveu d’ExigimEspais també demana que hi hagi“més debat públic sobre què sig-nifica realment la gestió cívica”.

L’edifici està cobert totalment amb una lona verda. Foto: Línia Eixample

L’enderroc de Transformadors jaestà en marxa i durarà 3 mesos

» El futur edifici, que serà gestionat per les entitats, acollirà un casalde barri, un espai per a la gent gran i un punt d’informació jove

L’Ermessenda Pop Festivaltanca la seva 5a edició

MÚSICA4El Centre Cívic Urgellva acollir dissabte passat a la tar-da la cinquena edició de l’Er-messenda Pop Festival, que en-guany va reunir els grups DaSouza, Neleonard i InvisibleHarvey.

Els principals protagonistesd’aquest festival que aposta pergrups emergents van ser el quar-tet mallorquí Da Souza. AmbLluís Cabot al capdavant, el grupva presentar el seu últim disc‘Gran salt endavant’, on fan unsalt en el temps i, gràcies a les lle-tres de Cabot, aconsegueixen

capgirar l’univers quotidià. Quitambé va presentar disc va serNeleonard. Amb ‘Casi Cuela’, elgrup presenta una proposta sò-bria i fresca que, al mateixtemps, aposta per un discurs lí-ric i musical molt ric.

Per últim, el públic de l’Er-messenda va poder gaudir de l’a-ventura de Dimas Rodríguezde llençar-se en solitari sota elnom d’Invisible Harvey amb‘La puerta giratoria’. Rodríguezva demostrar la seva capacitat defusionar l’ona del pop americàamb tocs de folk.

El Fort Pienc celebra la sevaFesta Major fins al dia 19

CELEBRACIÓ4Des del passat 9de juny i fins al pròxim dia 19 elFort Pienc celebra la seva FestaMajor.

La diada d’aquest barri pre-senta, un any més, un programafarcit d’activitats pensades per atots els públics. La celebració vaarrencar dijous passat amb elpregó, organitzat per l’Associacióde Veïns Fort Pienc. Divendres vatenir lloc la vetllada de música,dansa i gastronomia ‘Nit de ro-damons’ i el ‘guateque’ organitzatpels joves del barri amb punxa-discos i un concurs de ball. Pel que

fa a dissabte i diumenge, algunade les activitats més destacadesvan ser la baixada d’andròmines,la Festa Ampli, les havaneres, latrobada gegantera, el concurs depaelles o la trobada de colles depercussió. Ahir va ser el torn de lamostra dels tallers de ball de lagent gran, una xerrada sobre l’es-cola moderna de Ferrer i Guàrdiai un concert a la fresca.

Des d’avui i fins diumenge elbarri acollirà moltes activitats,entre les quals destaquen el so-par i el ball de Festa Major i la no-vena Trobada Castellera.

Neix la Plataforma FemNostre l’Espai de la Model!

REIVINDICACIÓ4La mobilitzacióveïnal per reivindicar el trasllat dela presó Model ha fet un nou pasendavant després de la constitu-ció recent de la Plataforma FemNostre l’Espai de la Model!.

Aquesta nova plataforma vaconvocar a finals de maig unafesta reivindicativa a la placetade la Model, l’espai on, fins al2015, hi havia el Centre Obertper a presoners de tercer grau ique va ser enderrocat per l’an-

terior govern de CiU just abansde les eleccions.

La jornada de protesta va in-cloure la pintada d’un mural a laparet d’aquesta actual zona ver-da i també es van instal·lar trescarpes informatives dividides en-tre els eixos reivindicatius veïnals:equipaments, zona verda i me-mòria. En un comunicat, la pla-taforma demana que “es com-pleixin els terminis compromesosper buidar la Model”.

Inauguració | Parc GermanetesLa plataforma Recreant Cruïlles va celebrar dissabte passat la festa d’inauguració de l’illa deGermanetes, un cop transformada en un gran parc urbà provisional de la Nova Esquerra del’Eixample. A l’espera que s’hi construexi una escola bressol, un institut i pisos de protecció,

l’Ajuntament ha arranjat l’espai amb vegetació, zones de lleure infantil i pistes esportives.

RedaccióFORT PIENC

Da Souza, durant la seva actuació. Foto: Twitter (CCUrgell)

Page 13: Eixample 64

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1713 | líniaeixample.cat14 juny 2016

Teresa Sendra | Psicóloga Clínica directora de los programas de entrenamiento de la mente del Centro Denken

¿Qué entrenamientos realizanen Denken?Somos un centro integral de en-trenamiento de la mente. Fortale-cemos los dominios cognitivos(memoria, atención, calculo, fun-ciones ejecutivas, etc) y enseña-mos a las personas a realizar loscambios que desean en sus vidasa través del entrenamiento de lamente.

¿Cuándo habla de cambios, aqué se refiere?Cada persona está siempre afron-tando algún tipo de cambios. Hayquien quiere dejar de fumar, quiendebe dejar su pareja, quien quierecambiar de empleo, quien quisierahacer una elección de vida, quienquiere mejorar su bienestar men-tal, etc. Son innumerables losejemplos. El problema son las re-sistencias de los propios patronesmentales a realizarlos y esto setransforma en obstáculo, frustra-ción y consecuencias emocionales.Nuestro entrenamiento basado enla técnica del mindtrainer y mind-fulness está orientado a vencerestas resistencias a través de unadisciplinada metodología de 8 se-manas que cambia los patronesde percepción mental liberandoenergía y voluntad hacia el cambiodeseado.

¿Por qué habla de entrenamien-tos y no de terapias?Porque nuestro enfoque es el

bienestar mental de las personas ytiene objetivos de prevención ybienestar. Este bienestar se consi-gue con nuestros entrenamien-tos cognitivos donde usamos elaprendizaje y fortalecimientoneuronal que modifican los ac-tuales mapas mentales creandomejores y nuevas posibilidades depercepción de la realidad. Losefectos se concretizan en unmenor estrés y ansiedad, unamayor autoestima y globalmenteun aumento del capital mentalpara vivir mejor.

¿Es como ir a un gimnasio?Sí, efectivamente. El cerebro, res-ponsable de nuestros patronesmentales y reserva cognitiva, esabsolutamente modificable yplástico. Esto ha significado unenorme progreso para las neuro-ciencias ya que han demostrado através de pruebas de neuroima-gen que si entrenamos la mente(como en un gimnasio entrena-mos los músculos) podemos con-seguir cambios substanciales enel cerebro y de consecuencia entodo lo que está relacionado conel; las funciones cognitivas, lascompetencias emocionales, nues-tra manera de percibir la realidad,etcétera.

¿Qué resultados han conse-guido?Tenemos clientes desde 13 a 93años, cada uno con sus exigen-

cias, le puedo solo decir que losclientes que se entrenan en me-jorar la reserva cognitiva vienena “nuestro gimnasio” desde hacemás de un año, por otra parte losclientes que han tenido queafrontar cambios en la propiavida no solamente los han reali-zado si no que continúan el en-trenamiento en sus propioshogares y han mejorado nota-blemente la propia calidad devida.

¿Es un resultado medible?Absolutamente sí. Le hago unejemplo real. El señor M.R, y la se-ñora R.S son nuestros clientes, eltiene 78 años y ella 68. La señoraR.S tiene un principio de Alzhei-mer y se entrena cognitivamentecon nosotros. Sabemos que loscambios que produce esta enfer-medad en la vida diaria de una pa-reja son enormes. La incógnitasobre el futuro de su mujer y de lapropia vida aumentaron muchí-simo los niveles de ansiedad y es-trés y en algunos momentos hastala depresión se apoderaba delseñor M.R. Hemos procedido conel señor M.R a medir los niveles deestrés y ansiedad (junto a otros)antes y después del entrena-miento. Los resultados han sidosorprendentes ya que ha dismi-nuido el estrés, desde fuerte estrésa poco, y los niveles de ansiedadde ansiedad fuerte a ansiedad leve.¿Qué ha sucedido? Ciertamente el

deterioro cognitivo de su señorano ha desaparecido (aunque sí seha estabilizado gracias al entrena-miento que realiza), ni tanto menosse ha separado de ella. En síntesis,la realidad no ha cambiado para elseñor M.R. Lo que ha sucedido esque el señor M.R ha modificado supropia percepción de la realidad yha encontrado, gracias al entrena-miento propuesto, una estrategiade afrontamiento sobre las causasdel estrés y ansiedad que lo ha-cían sufrir.

¿Pareciera que las soluciones alos males del siglo XXI (estrés,ansiedad, depresión, etcétera.)están al alcance de la mano?Para cambiar hay que cambiar.No hay que delegar solo a un fár-maco la solución del estrés, la an-siedad y la depresión. Serásiempre una solución mecánicapero que no elimina la causa. Lasolución real está en la formaque entrenamos nuestra mentey la voluntad de cambiar. Bastasaber cómo.

Denken: Entrena y fortalece la mente. Realiza los cambios deseados evitando

el estrés, la depresión y la ansiedad

BRAIN WELLNESS DENKENMadrazo 33-37. 3era. 2da

Barcelona 08006 Tel. 935477180

www.centrodenken.com [email protected]

Page 14: Eixample 64

| 14Eixamplelíniaeixample.cat 14 juny 2016

Apartat el director d’escolaniade la Sagrada Família

ABUSOS4L’Arquebisbe de Bar-celona, Juan José Omella, vaanunciar la setmana passada ladecisió d’apartar del seu càrrec eldirector de l’escolania de la pa-rròquia del barri de la Sagrada Fa-mília després que un exalumne eldenunciés per uns presumptesabusos comesos entre 1972 i 1974.

En una conferència al FòrumBarcelona, Omella va afirmarque és partidari de la “tolerància

zero” respecte d’aquests casos i varecordar que l’acusat no és sa-cerdot ni religiós, sinó un profes-sor de música laic.

Segons va avançar RAC1, eldenunciant és un exalumne del’escola Cor Maria de Sabadellque feia una assignatura ex-traescolar de música a la parrò-quia de la Sagrada Família. Elpresumpte delicte, probable-ment, ja haurà prescrit.

CiU demana precintar unclub cannàbic de Sant AntoniNORMATIVA4El grup munici-pal de CiU va presentar la set-mana passada un prec a l’alcal-dessa Colau per tal que els ser-veis municipals inspeccionin iprecintin un presumpte clubcannàbic que hi ha al número 65del carrer Sepúlveda, just al cos-tat de l’escola Maria Auxiliado-ra, al barri de Sant Antoni.

Des de CiU asseguren quehan tingut coneixement queaquest local funciona com aclub cannàbic tot i no tenir lli-cència, ja que no està a 100metres de distància de l’escola,tal com marca des del passatmes de maig el Pla Especial Ur-banístic per a l’ordenació de

Clubs i Associacions de Consu-midors de Cànnabis.

La regidora convergent, Fran-cina Vila, va denunciar durant lapresentació del prec que el governmunicipal “és permissiu ambaquests establiments, cosa que ésuna mala notícia per a la salut pú-blica i perjudica greument laimatge de la ciutat, que va camíde convertir-se en un referent delconsum de drogues”.

Vila, que va assegurar que lanormativa original de Trias so-bre aquests clubs era més res-trictiva que la que finalment haaprovat Colau, va acabar dientque “no volem ser la capital eu-ropea dels clubs cannàbics”.

Nova polèmica a la vista. L’A-juntament va anunciar a princi-pis de mes que té la intenció defer una dràstica reducció de lestaules de les terrasses que hi haa l’entorn de la Sagrada Família.El consistori, que vol aconse-guir que els vianants guanyin es-pai, aposta per passar de les 193taules actuals a 92, cosa que sig-nificaria que el total de cadiresquedi en 386. La mesura, rei-vindicada pels veïns, no ha agra-dat gens als propietaris de bars irestaurants de la zona, on en to-tal hi ha 49 locals amb terrassa.

El consistori, que ha preparatuna ordenació específica per a lazona, aposta per prohibir les te-rrasses a les voreres del períme-tre del temple i als xamfransdels quatre encreuaments. Abanda d’aquesta prohibició total,el govern municipal té la inten-ció d’apostar per una fórmula in-novadora perquè les taules i ca-dires de les terrasses de Marinai Sardenya -en el tram que va dela Diagonal al temple- guanyinespai a la calçada per deixar-nede lliure a les voreres. Es tracta

de la instal·lació de deu plata-formes desmuntables que ocu-parien l’espai de 29 de les 44 pla-ces d’aparcament que hi ha enaquesta zona i tindrien capacitatper acollir 30 taules i 120 cadires.De moment l’Ajuntament té pre-vist posar en marxa una prova pi-lot amb quatre plataformes al ca-rrer Marina.

“UNA MALA NOTÍCIA”“No puc entendre que em vul-guin deixar sense terrassa. És im-prescindible per al negoci”. Aixís’expressa el propietari d’un bar,que prefereix mantenir l’anoni-mat, que hi ha en una de les vo-reres del perímetre del temple.La ubicació del seu bar provoca-

rà que, amb la nova regulació, esquedi sense terrassa. “Des del’Ajuntament no ens han dit res,però si el que es diu és cert, hau-ré d’acomiadar gent i el negocise’n ressentirà molt, especial-ment a l’estiu”, explica el pro-pietari del bar. L’encarregat d’unaltre bar, en aquest cas del carrerSardenya, també lamenta la novaregulació perquè “les terrassessón molt importants per als barsde la zona i, sincerament, crecque hi ha lloc per tothom”.

Des de l’Ajuntament, però, re-corden que cal “reordenar l’ús del’espai públic d’un àmbit on en elsdarrers anys no ha parat d’aug-mentar l’afluència de turistesque visiten el temple”.

El consistori vol menys terrasses a la Sagrada Família. Foto: Línia Eixample

Reducció dràstica de les taules de terrasses a la Sagrada FamíliaAlbert RibasSAGRADA FAMÍLIA

Page 15: Eixample 64

15 |

Entrevistalíniaeixample.cat 14 juny 2016

Com valora aquests primersdies de feina al capdavantdel Districte de l’Eixample?

Positivament, però molt intensos.Estem parlant del districte mésgran. És com una Barcelona en pe-tit. Tot el que passa a l’Eixample pas-sa a la ciutat. Els primers dies han es-tat de treball intens, de conèixer totala maquinària del Districte i lesprincipals qüestions que afecten elsveïns i veïnes. Tot plegat porta fei-na, òbviament.

Al llarg de la seva carrera políti-ca a l’Ajuntament ha ocupat di-verses responsabilitats i ha lide-rat alguns districtes, però no l’Ei-xample. Això sí, n’és veïna. El co-neix prou bé?No vull pecar d’autocomplaença. Noel conec excessivament bé, per-què mai no es coneix suficient-ment bé un districte tan ampli.Però el conec, sí. Visc a la Nova Es-querra de l’Eixample i faig moltavida al districte. M’agrada molt i su-poso que això hi ajuda.

Com ha estat el relleu d’Agustí Co-lom?Molt bé. Encara no l’hem acabat,perquè encara no hem pogut par-lar de tots els temes. Però bé, tenimuna magnífica relació personal. Ensconeixem de fa molts anys. Ell tam-bé és veí de la Nova Esquerra de l’Ei-xample. Vivim al mateix carrer, de fet!Amb tot, ha estat un traspàs abso-lutament exquisit.

Fa poc va celebrar el seu primerComitè de Direcció al Districte i vaafirmar que té molts reptes perendavant. Quins es marca deprioritaris?Per a mi, les dues prioritats de l’Ei-xample han de ser generar opor-tunitats per a tothom, començantper les laborals i seguint per les d’en-

senyament, salut, equipaments... Imillorar la convivència. És evidentque el dia a dia entre veïns i turistesés un dels reptes importants que te-nim en aquests moments.

Sobretot a la Sagrada Família.Quin és el seu full de ruta al res-pecte?En primer lloc, el que farem és tre-ballar molt de la mà de la regidoriade Turisme, que precisament portal’Agustí Colom i que penja de la ti-nença d’alcaldia del Jaume Collbo-ni. A la Sagrada Família és molt im-portant aconseguir el màxim decomplicitat del Patronat i l’Arque-bisbat. Ben aviat demanarem unareunió amb ells per analitzar si tam-bé es poden implicar d’alguna ma-nera per fer més sostenible el mo-viment que hi ha al voltant del tem-ple. I també és cabdal com abordemel tema de l’aparcament dels busos.

Agustí Colom deia que, a mitjàtermini, s’hauria de plantejar unprocés molt més ampli a la zona,en la línia de les superilles o al-guna cosa similar, per descon-gestionar-la. Hi està d’acord?Ho treballarem. No sé si parlar de su-perilla... Però de pacificar l’entorn se-gur. Evidentment que cal treballaren aquest sentit, així com en millo-rar la utilització de l’espai. Per exem-ple, l’ordenació de les terrasses ésuna qüestió important que va enaquesta línia.

I que ha topat amb les reticènciesdels comerciants.Sí... Bé, això ja se sap. Però jo vull pen-sar que és possible fer compatiblesels diferents interessos que hi ha.

Per cert, finalment no s’ha pogutevitar que el Mercadona a l’anticcinema Niza tiri endavant. Però laplataforma Recuperem el Niza in-sisteix que hi ha d’haver un equi-pament a l’espai de l’antic cinema.Com ho afronta tot plegat?Jo crec que s’ha fet molt bona fei-na de diàleg i confio que s’arribaràa un acord. L’equipament alternatiuque el Districte ha posat sobre lataula compleix les funcions quedemanen els veïns.

Potser sí, però ells segueixendemanant-ne un a l’antic cinema.O alguna cosa almenys simbòlica enaquest espai, sí. Encara no m’he reu-nit amb ells, però em consta que hiha hagut diàleg i farem tot el pos-sible perquè tot plegat acabi bé.Això sí, cal recordar que la llicènciaque ha permès fer-hi un Mercado-na ve de l’anterior mandat.

Un altre gran tema del districteés el trasllat i l’enderroc de la pre-só Model. Li faig la mateixa pre-gunta que li vaig fer fa pocs me-sos a Agustí Colom: aquest seràel mandat que, ara sí, posarà fi aaquest serial?Això no depèn de nosaltres. Ni delDistricte ni de l’Ajuntament. Això de-pèn que la Generalitat compleixi elconveni en virtut del qual es va com-prometre que construiria dos cen-tres per a reclusos fora de Barcelo-na que permetrien tancar la Modeli la presó de la Trinitat Vella. Nosal-tres tenim molta il·lusió que l’espaide la Model pugui dedicar-se aequipaments al servei de la Nova Es-querra de l’Eixample, que n’estàmolt mancada. Ho dic com a regi-dora i com a veïna. Ara bé, no éscompetència nostra posar-nos aconstruir presons.

Per tant, vostè està en contrade col·laborar en el finançamentd’aquesta operació per poder-ladesencallar.Nosaltres pensem que hi ha moltesnecessitats a dins de Barcelona i que

no podem posar recursos de laciutat a la construcció de presons.És la Generalitat la que ha de com-plir amb les seves competències.

Un altre serial que en aquest cassí que va acabar, i bé, va ser l’o-kupació de Transformadors, queja s’està enderrocant per fer-hiequipaments. Tot i això, la pro-posta municipal no compta ambel vistiplau d’Exigim Espais, laplataforma que demana gestio-nar-lo. Què els pot dir?La veritat és que a mi no em cons-ta això que em comenta. El que emconsta és que el desallotjament vaser absolutament pacífic, a dife-rència del que ha passat aquestsdies a Gràcia, i que el procés parti-cipatiu va ser assumit per una àm-plia majoria de forma consensuada.Segurament, quan s’acabi l’equi-pament podrem parlar més dels sis-temes de gestió, però jo crec que ésun procés que ha anat francamentmolt bé.

Canviant de tema, un altre delsgrans reptes és el de la contami-nació. L’Ajuntament es plantejalimitar els cotxes als carrers Gi-rona i Consell de Cent, tambés’han impulsat els diumengessense trànsit a la Sagrada Famí-lia... Aquest és el camí?Ho hem d’estudiar. Jo comparteixoque aquest és un repte importan-tíssim en el nostre districte, però en-cara no he pogut aprofundir en lesqüestions de mobilitat per saber siha de ser aquesta la solució o s’had’anar per una altra via. Cal estudiarles fórmules, però en tot cas sí que

és cert que ens hem de prendremolt seriosament aquest tema.

Per combatre la contaminaciótambé és clau l’impuls del trans-port públic. En concret, a l’Ei-xample Colau vol unir el tramviaper la Diagonal, però vostès, elPSC, no ho acaben de veure clar.És un dels temes més conflictiusportes endins?No. Nosaltres el fons el compartim.Ens sembla lògic unir els dos tram-vies, i fer-ho en línia recta és el mésnatural. Una altra cosa és el cost defer-ho i si en aquests moments tenimels recursos necessaris o si les prio-ritats són unes altres. Per tant, en elfons estem d’acord, però en aquestsmoments ens costa veure que siguiaquesta la primera prioritat. Però bé,seguirem treballant perquè es puguifer i perquè aquesta obra pugui sercompatible amb donar resposta a lesnecessitats que té la ciutat.

No podem acabar sense parlar delpetit comerç, sobretot tenint encompte que vostè també ha pas-sat a liderar aquest àmbit a nivellde ciutat. Què té pensat fer perajudar el sector a l’Eixample?El petit comerç tindrà en nosaltresun aliat. Començarem per intentarposar les coses fàcils en tema de lli-cències, intensificar els controls, fo-mentar l’associacionisme, les novestecnologies... I generar projectesde dinamització i promoció co-mercial en determinades zones.

[Al suplement Comerç en Línia –pàg. 20–es pot llegir una entrevista a Ballarín

en clau de regidora de Comerç]

“No és competència nostraconstruir presons per

poder traslladar la Model”

Sagrada Família:“Ens reunirem amb

l’Arquebisbat per fer-la més sostenible”

Perfil | Una socialista d’àmplia trajectòria, finalment al seu districteEl currículum polític de Montserrat Ballarín (Osca, 1968) és d’aquells que ocupen més d’una pàgina.

Hisenda, Educació, Les Corts, Sant Martí, Horta... La socialista acumula una àmplia trajectòria a l’Ajuntament.Però no ha estat fins ara, després del pacte Colau-Collboni, que ha passat a liderar el districte on viu, l’Eixample,

i del qual es declara una admiradora. Política a banda, és professora de dret financer i tributari de la UPF.

Montserrat Ballarín (PSC) / Regidora del Districte de l’Eixample

Montserrat Ballarín ens rep pocs dies després d’haver assumit la regidoria de l’Eixample. Reconeix que encara no ha acabat de completar el relleu amb

Agustí Colom, però malgrat tot demostra que està al dia de les principalsqüestions del districte. El fet de ser-ne veïna hi ajuda. Però això no ho fa tot.

Foto: F. Javier Rodríguez

Arnau NadeuEIXAMPLE

Page 16: Eixample 64

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 16 líniaeixample.cat 14 juny 2016

Page 17: Eixample 64

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1717 | líniaeixample.cat14 juny 2016

Page 18: Eixample 64

Comerç| 18

líniaeixample.cat 14 juny 2016

Cor Eixample va celebrar la sevadotzena Fira Modernista els pas-sats dies 3, 4 i 5 de juny, en elmarc de la Festa Major de la Dre-ta de l’Eixample, amb activitatsdiverses que van omplir el carrerGirona des del carrer Aragó finsa la Diagonal.

Des de l’eix comercial han in-format que per la fira van passarprop de 20.000 persones, lesquals van poder gaudir de mésd’una cinquantena d’actes rela-cionats amb el passat modernistad’aquest racó del districte. Hi vahaver exposicions i rues de cot-xes d’època, tallers infantils i dedemostració d’oficis antics, amés del ja tradicional automa-tàrium i la pianola.

El president de Cor Eixam-ple, Xavier Llobet, fa un balanç

“molt positiu” de la fira en unaentrevista a aquesta publicació[pàgina 24]. Llobet destaca, persobre de tot, la intensitat dels dosprimers dies de la mostra.

Per la seva banda, uns 150comerciants de l’associació, en-titats i representants d’altresciutats modernistes van exposara la fira. De manera paral·lela, ala mostra es van celebrar de-gustacions gastronòmiques: Cor

Eixample detalla que va servirgairebé un miler de racions devedella rostida, 150 plats de fi-deuà i 200 sopars populars.

En aquest sentit, des de l’eixorganitzador han volgut agrair lacol·laboració de totes les entitatsdel barri, dels veïns i veïnes i delsvisitants que van omplir el carrerGirona durant aquells tres diesd’una fira qualificada de “mag-nífica” per l’eix.

La fira va acollir més d’una cinquantena d’activitats. Foto: Ajuntament

Prop de 20.000 visitants a la FiraModernista de Cor Eixample

» La mostra de referència del districte registra més de 50 activitats» Des de l’eix destaquen la “bona acollida” d’una fira “magnífica”

Quatre xerrades per explicarel futur Mercat de Sant Antoni

PARTICIPACIÓ4El Districte haorganitzat quatre xerrades perexplicar com serà el futur Mer-cat de Sant Antoni, que seranprèvies al procés participatiuque s’engegarà pròximament.

La primera trobada es va ce-lebrar el passat 8 de juny a l’es-pai Calàbria 66, on va assistir laregidora del Districte, Montse-rrat Ballarín, la qual va assegu-rar que “cada vegada està més aprop el definitiu Mercat de SantAntoni”. Ballarín va obrir el tornd’intervencions d’una xerradaque va comptar amb les expli-cacions dels tècnics encarregatsd’una remodelació que semblano tenir fi. De fet, la regidora java deixar clar que aquest procés

“ha d’anar de pressa” perquè eltemps que hi ha “és limitat”. Enaquest sentit, Ballarín va reite-rar que els botiguers han d’estarinstal·lats al nou equipament elNadal de l’any vinent.

Alguna de les qüestions quees van abordar van estar rela-cionades amb la ubicació deldominical del llibre o quin papertindran les restes arqueològi-ques del subsòl, entre altres.

Per la seva banda, els veïnsvan fer propostes relacionadesamb l’increment de zones verdesa l’espai o una millor organitza-ció de les xerrades perquè hi pu-guin participar més gent. Lespròximes es faran demà i els di-mecres 22 i 29 al mateix lloc.

Bona assistència al Firantonide Sant Antoni Comerç

MOSTRA4Sant Antoni Comerç(SAC) va celebrar dissabte pas-sat la quarta edició de la mostrade comerç i serveis del barri, elFirantoni, una cita que ja s’haconsolidat entre el veïnatge ique va aplegar un bon nombrede visitants durant tot el dia.

A la fira hi va haver paradesde diferents establiments asso-ciats a SAC i, paral·lelament icom a activitats que van servirper dinamitzar la jornada, di-versos tallers i actuacions.

Al migdia es va fer una acti-vitat creativa per als més petits

on es va treballar el respecte, laconvivència i l’acceptació, des-muntant rumors i estereotips.

Però un dels principals actesde la diada va ser la rostida de lavedella, que va arrencar bend’hora perquè estigués enllesti-da de cara a les vuit de la tarda,quan es van començar a repar-tir porcions per dos euros –queincloïen la vedella i una beguda–.

Per altra banda, a la fira vansortir els tres projectes guanya-dors del concurs eXSperiènciesorganitzat per l’Agrupació deJoves Arquitectes.

L’Eix Sagrada Família engegala seva primera ruta de tapesGASTRONOMIA4Els comer-ciants de l’Eix Sagrada Famíliatambé s’han afegit a la febre perles rutes de tapes. I és que hanposat en marxa la seva primeraruta, el Tapitast, que va arrencardijous passat i s’allargarà fins alpròxim dia 28.

Els bars i restaurants parti-cipants en aquesta ruta gastro-nòmica –una desena– ofereixenuna tapa especialment creadaper a l’ocasió amb l’acompan-

yament d’una beguda, tot per unpreu de 2,50 euros.

Des de l’associació expliquena Línia Eixample que els esta-bliments participants van rebremolts clients preguntant per laruta. Tot i que ja ha arrencat, desde l’associació asseguren que elperíode per inscriure’s seguiràobert fins a l’última setmana.

A més, els participants queomplin una butlleta especial en-traran en el sorteig d’un sopar.

RedaccióEIXAMPLE

Campanya | Encants Nous fa bategar el comerçL’Eix comercial Encants Nous va començar a finals de maig una nova campanya. Es tracta de El Comerç

batega, una iniciativa que posa en joc 1.000 euros en vals de compra. En concret, són 12 vals de 50 euros, dos vals de 100 euros i un val de 200 euros. La campanya s’allargarà fins a l’1 de juliol. Per

participar, els clients han d’omplir una butlleta que es reparteixen en els comerços associats.

Page 19: Eixample 64

El comerç, un coixí social» La Fundació Barcelona Comerç col·labora amb

moltes iniciatives solidàries que milloren la societat

EDITORIAL/ El comerç no és només unaactivitat econòmica, un vehicle de relacióentre les persones o un il·luminador de ca-rrers, sinó que també és un actor principalper detectar problemàtiques que moltesvegades no arriben a les administracionspertinents i, si hi arriben, amb la manca derecursos que hi ha en l’actualitat no podensolucionar-les.

A part de la nostra vocació de servei alsaltres, també col·laborem amb moltes ini-ciatives que milloren la societat, sense mésretorn que la satisfacció personal d’ajudar.

Per exemple, la Fundació Barcelona Co-merç col·labora amb multitud d’esdeveni-ments de caire solidari i social, tenint coma objectiu avançar cap a una responsabili-tat social comercial del col·lectiu.

Un altre exemple pot ser una iniciativapresa per l’Ajuntament de Barcelona, endetectar una sèrie de problemàtiques en-vers les persones grans de les quals els ser-veis socials no tenen constància. La sevaproposta ha sigut posar-se en contacteamb les organitzacions comercials d’àm-bit territorial per fer de “radars”: fer arribar

als serveis socials les conductes de risc d’a-questes persones o dels seus familiars ocuidadors. Nosaltres, que estem molt aprop de les persones que vénen als nos-tres establiments, que els veiem quasicada dia i parlem amb ells, podem detec-tar un problema de malnutrició, de mal-tractament, de mala dosificació delsmedicaments, de qualsevol signe evidentde canvis en les seves conductes habituals,duent a terme una tasca d’ajuda social acost zero per a les administracions.

Aquest model de comerç és el que

hem de defensar entre tots. No volemtracte de favor, volem justícia en un mo-ment en què l’ultraliberalisme només be-neficia els que després tenen uncomportament ètic i social deplorable.Promoure la corresponsabilitat compar-tida entre actors socials, comerç i adminis-tració ha de ser la fórmula de gestionar elsnostres entorns de relació tant urbanísticacom relacional.

Pròsper Puig i Brignardelli, vicepresident administratiu de la Fundació BCN Comerç

» L’entitat recorda que fa una tasca de “radar” per detectar possibles problemàtiques als barris

Montserrat Ballarín pàg 20

“Crec que el petit comerç ha d’estar el més associat possible”

19 |

Lluís Llanas pàg 21

“La Fundació Barcelona Comerçnecessitava adaptar-se als nous temps, i això estem fent”

líniaEl periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona Núm. 3 · Juny/Juliol 2016 · Fundació Barcelona Comerç

líniaencomerç

Page 20: Eixample 64

Juny / Juliol 2016| 20 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3

ENTREVISTA/ Montserrat Ballarín és latercera regidora de Comerç en poctemps. Parlem amb ella sobre el seumodel de comerç, sobre l’associacio-nisme i sobre els temes candents.

Com defensarà el comerç de des del’Ajuntament?El nostre pla és ser aliats d’aquell co-merç que està fent les coses bé, quelluita per donar un servei i que està in-teressat a innovar i a tenir un signeidentitari propi. Pensem que el comerçha d’estar el més associat possible ivolem donar-li suport per tal que puguiinnovar i adaptar-se als nous temps.

Quan es començarà a donar aquest su-port?Tenim un diàleg molt fluid amb les asso-ciacions de comerciants més representa-tives i molt aviat reunirem el Consell deComerç i Ciutat, on avaluarem del Plad’Impuls i Suport de Comerç 2013-2016.Volem fer un balanç i anàlisi conjunt sobrel’execució del Pla i, juntament amb lesidees del programa de proximitat, el pactede Govern –on hi ha una clara aposta peldesenvolupament del comerç en àrees

més problemàtiques– i amb altres ideesdel PAM, plantejar les bases del que seràel nou Pla d’Impuls i suport fins al 2019.

Ha parlat abans de l’associacionismecomercial. Com el veu vostè actual-ment?El balanç és desigual segons els barris.Hi ha zones on aquest associacionismeés molt fort i això es tradueix en què elcomerç es desenvolupa, aconseguintmés força. I en altres no existeix, cosaque ens preocupa molt. En aquest sen-tit, amb la Fundació, els Districtes i elstècnics de comerç hem d’aconseguirque el sector s’organitzi. Cal començarde mica en mica, amb coses concretesper anar reforçant el teixit associatiu.

Des del maig portem un ritme frenèticamb els aldarulls de Gràcia. Hem sentita parlar de mesures de suport als co-merciants de Gràcia. En què es basen?Creiem que tota la situació a Gràcia ambel Banc Expropiat ha agreujat la situaciódelicada en la qual estava el teixit asso-ciatiu i comercial de la zona. El passat 8 dejuny hi va haver una reunió on es va pac-tar que a finals de mes hi haurà un Pla de

Comerç amb dos vessants: un de pla dexoc, amb accions ràpides i resolutives permillorar l’afluència de clients, i un segonbasat en un pla estratègic que implicariaintentar formar una federació, crear unamarca per a l’entorn, una identitat prò-pia... Un treball de més recorregut. Posa-rem els recursos que calguin, però hemde rebre informació dels comerciants persaber què els fa falta.

Un altre tema candent és el top manta,què en pensa?Nosaltres estem al costat de les personesque fan les coses correctament i d’acordamb la legalitat i d’aquelles altres que percircumstàncies de la vida estan fora de lalegalitat però que s’hi volen acostar.Creiem que a les persones que exercei-xen la venda ambulant il·legal i volentenir una nova oportunitat cal ajudar-les,i des de l’Ajuntament tenim diferents pla-taformes per fer-ho, com Barcelona Ac-tiva. Però al mateix temps considero que

els productes falsificats, la manca de pa-gament de les taxes d’ocupació o lamanca de pagament dels impostos deri-vats d’aquestes vendes són coses que di-fícilment es poden acceptar en unajuntament democràtic. Cal afegir tambéque l’assemblatge i la venda de produc-tes falsificats és un delicte. Per tant,també caldria el suport de la Generalitati la implicació de les forces de seguretatautonòmiques.

I sobre la qüestió dels horaris, quinaopinió té?Per sort tenim un acord pactat al Ple ambel qual es va arribar a un consens. Crec queaquest és l’acord que funciona, no satisfàdel tot ningú però tothom se sent repre-sentat en gran part. Crec que hem d’avan-çar en el compliment i els compromisos del’acord. Ara per ara no és el moment de tor-nar a obrir aquest debat perquè, tot i quehi ha opinions enfrontades, no podem se-guir aprofundint en les diferències.

MOSTRES/Els eixos i associacions comercials han pre-parat uns mesos de juny i juliol farcits d’activitats i fi-res a l’aire lliure per aprofitar el bon temps. Durant elsprimers dies de juny, diferents eixos han celebrat fi-res comercials, com ara Barnavasi, el passat dia 4, l’EixSant Martí, diumenge 5 de juny, o bé l’Eix Sant Andreu,que va sortir al carrer el passat 4 de juny.

Una altra de les activitats preferides dels eixos sónles rutes de tapes. L’Eix Sagrada Família està celebrantla seva primera fins al 28 de juliol, mentre que els ei-xos del Clot, Sant Martí i Poblenou fan el seu Triata-pes fins a finals del mes que ve.

La calor convida a sortir alcarrer a gaudir dels eixos

ESDEVENIMENTS/ El programa de primavera-estiudel BCN Moda al Carrer va arribar a la seva fi el pas-sat dissabte 4 de juny amb la desfilada de Barnava-si, celebrada al carrer Muntaner, entre Ronda GeneralMitre i Arimón. Abans, uns altres cinc eixos comer-cials van celebrar les seves.

L’Eix Sagrada Família va obrir foc el passat 20 de maig,mentre que l’Eix Sant Andreu la va celebrar l’endemà. Unasetmana més tard, el 27 de maig, l’Eix Sant Martí va treu-re les seves propostes de moda i complements al carrerCantàbria i dijous 2 de juny va ser el torn de l’Eix Sarrià.L’endemà divendres dia 3 va ser el torn de l’Eix Clot.

Des de la Fundació Barcelona Comerç, impulso-ra del cicle d’actes de moda al carrer, s’ha fet un bonbalanç de les desfilades i s’ha assegurat que milers depersones han estat testimonis d’un cicle que preténdemostrar que els barris també marquen tendència.

Milers de barcelonins omplen lesdesfilades del BCN Moda al Carrer

“El comerç ha d’estar elmés associat possible”Montserrat Ballarín / Regidora de Comerç de l’Ajuntament

Page 21: Eixample 64

Juny / Juliol 201621 |

El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3 comerç en línia

“La Fundació necessitava adaptar-seals nous temps, i això estem fent”

CONSUM/ El Parlament Europeuha aprovat una resolució que ins-ta la Comissió a posar en marxamesures contra les pràctiquesdeslleials en la cadena de distri-bució d’aliments, per tal de garantiringressos justos als productors imés varietat de productes alsclients. A més, també reclamacombatre la sobreproducció i elmalbaratament. “Hem de fer mésper millorar l’equilibri entre elsproveïdors i els supermercats”, hadit un dels ponents de la resolució.

El ParlamentEuropeu, contra lapràctica deslleial

FORMACIÓ/ El Cibernàrium, alcarrer Roc Boronat, 117, acolliràels pròxims dies 21 i 23 una ses-sió formativa gratuïta adreçadaa planificar i posar en marxauna botiga virtual. Aquesta ac-tivitat mostrarà els passos que calseguir per muntar la botiga a laxarxa mitjançant el programariOSCommerce, una plataformalliure i gratuïta. El concepte debotiga virtual representa l’in-tent de traslladar l’operativa tra-dicional d’un comerç a internet.

Un taller per posaren marxa unabotiga virtual

Lluís Llanas / Vicepresident executiu de la Fundació Barcelona Comerç

DADES/Segons dades publicadesfa pocs dies per l’Institut Nacionald’Estadística (INE), les vendes delpetit comerç de proximitat cata-là van augmentar un 6,8% a l’abrilrespecte al mateix mes de l’anypassat. Aquest augment ha estat,en aquesta ocasió, superior al dela mitjana estatal, que va ser del6,4%. Les comunitats autònomesque més han augmentat vendeshan estat les Illes Balears –ambprop del 9%–, País Basc –8,5%– iMadrid –8,3%–.

Tornen a créixer lesvendes del comerçde proximitat

ENTREVISTA/ Lluís Llanas és presidenti botiguer a l’Associació de Comerciantsde Creu Coberta i, des del passat mesde maig, quan es va elegir la nova Juntaa la Fundació Barcelona Comerç, tambéés vicepresident executiu. Amb ell par-lem dels canvis a la Fundació i de comen sortiran beneficiats els eixos.

Quins canvis es podran veure a laFundació?Estem avançant cap a una gestió més ho-ritzontal. La nostra intenció és involucrarcada cop més els patrons de la fundació,els presidents dels eixos, els quals tenenun coneixement molt profund del co-merç de la ciutat i són clau per a la nos-tra organització.

Quines funcions desenvoluparà coma vicepresident executiu?M’encarregaré del desenvolupamentd’activitats de la Fundació durant l’any,seguint els programes i les estratègiesdefinides amb el patronat, el presidenti el director. A més, m’encarregaré de lagestió de diferents àrees com el pro-grama de relacions amb nous eixos,acords institucionals, immigració, res-ponsabilitat social corporativa i acom-panyament i serveis als associats, entred’altres.

Què aporta aquesta nova junta? Primer de tot he intentat veure quinessón les necessitats de la Fundació i de-finir quins valors volem defensar. Coma Fundació hem d’adequar-nos als noustemps, amb estratègies definides. LaFundació també ha de ser capaç de do-nar resposta a nous fenòmens: hi ha ha-gut molts canvis en el món associatiu,molts canvis polítics i divisió d’opi-nions en temes sensibles, i això ens haportat a la definició d’un nou programa.Aquest nou programa es basa en qua-tre pilars: transparència, treball en xar-xa, serveis i responsabilitat social cor-porativa.

En què es basarà aquesta transpa-rència que cita?Cal avançar cap a una manera d’actuarque reforci la confiança que els eixos co-mercials tenen en nosaltres: hem de fer

accessible tota la informació i exposar-la als nostres associats, implantant de-terminats mecanismes d’autocontrol irendició de comptes.

I pel que fa al treball en xarxa?La gestió d’una associació, i en aquest casd’una fundació, només es possible quanes pensa i es fa en xarxa. Una associacióés una xarxa de relacions. El treball enxarxa té dues vessants: una d’externa,amb la qual pretenem reforçar la xarxade relacions amb entitats i diferents or-ganitzacions innovadores i comple-mentàries en l’àmbit de ciutat, per poderdesenvolupar projectes compartits iarribar a tots els temes d’importància,convertint-nos en agents de transfor-mació amb capacitat de formular opi-nions i d’exercir lideratge. L’altra vessantés més interna, a nivell d’organització, iens permetrà ser més dinàmics a l’horade prendre decisions i de tirar projectesendavant alhora que impliquem moltmés els patrons.

I com es defensarà la ResponsabilitatSocial Corporativa?El comerç ha de tenir una exigència èti-ca. La Responsabilitat Social Corporati-va ha de ser la contribució activa i vo-luntària per millorar en l’àrea social,

econòmica i ambiental, avançant cap ala formació d’eixos socialment respon-sables.

Tot això com ajuda els eixos?Esperem que, començant per aquestesaccions, els eixos se sentin part activade la Fundació en ser ells mateixos elsque gestionaran les àrees autònomes.Això sí, sempre seguint els valors in-closos dins del nostre codi ètic, el plad’actuació, els estatuts i tenint en comp-te que hi hagi sempre una viabilitat eco-nòmica.

També s’ha parlat molt de nous serveisi iniciatives. En podria citar algunes?La Fundació ha d’evolucionar cap a laprestació de serveis de qualitat. Estàclar que hem de ser una central de ser-veis incorporant accions com la Q dequalitat, desenvolupant plans com eldefensor del client, intentant donarsuport als eixos a nivell de comunica-ció... És a dir, reforçar l’estructura de laFundació per donar serveis als associats.El nostre lema és Cultura, Ciutat i Co-merç i, per tant, hem d’evolucionarcap a aquesta prestació de serveis dequalitat oferint també sistemes de pla-nificació, de seguiment i d’avaluació pertal de valorar-ne l’impacte.

Page 22: Eixample 64

Juny / Juliol 2016| 22 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3

Page 23: Eixample 64

23 | Comerç en Línia líniaeixample.cat14 juny 2016

L’èxit d’una botiga no es mesura no-més amb el volum de vendes o ambel tipus de clientela que aplega. Ladiferència entre mirar cap enda-vant amb optimisme o replantejar-se el negoci depèn, molt sovint, decom es gestionen els recursos. I unexemple n’és l’optimització del con-sum d’energia elèctrica.

Poca gent sap que, de mitjana,una botiga d’alimentació consu-meix 29.128 kWh anuals, el que estradueix en una despesa de 4.500euros, o que un establiment co-mercial dedicat al sector del lleurees gasta cada any una mitjana de1.200 euros només en energia con-sumida. Aquestes dades, propor-cionades per un estudi recent del’Institut Català d’Energia (ICAEN),mostren que el marge de milloraper escurçar despeses als comerçosde Catalunya és ample.

És per aquesta raó que la Ge-neralitat va iniciar el passat 23 demaig una campanya per fomentarl’estalvi i l’eficiència energètica als co-merços, amb l’objectiu d’avançar cap

a un sector “més productiu, rendiblei sostenible”. El programa, que por-ta per nom Estalvi d’Energia al teu co-merç, inclou tallers formatius i fins itot la possibilitat de gaudir d’un diag-nòstic gratuït de consum elèctric ales botigues que així ho sol·licitin.

DIAGNÒSTIC DE FRANCAmb els diagnòstics energètics defranc que ofereix el programa, els bo-tiguers comprovaran quin és el seupotencial d’estalvi i quines mesurespoden posar en pràctica per millo-rar-lo el màxim possible. Aquestaanàlisi s’ha de demanar en la sol·li-citud d’inscripció als tallers.

Un cop assessorats, els boti-guers tenen accés a una línia de fi-nançament per aplicar les obresnecessàries i esdevenir un establi-ment eficient energèticament par-lant. En concret, el Consorci de Co-merç, Artesania i Moda (CCAM) tin-drà disponible, fins al 30 de setem-bre, una línia de préstecs de 10.000a 100.000 euros amb un aval del70%, els quals seran tramitats ambCaixaBank o Banc Sabadell.

EINES PER ESTALVIARPer la seva banda, les sessions for-matives –que a Barcelona van

arrencar el mateix 23 de maig,amb la jornada inaugural– estanencaminades a conscienciar i in-formar sobre la despesa energèti-ca i a conèixer accions, eines i pràc-tiques de gestió elèctrica que qual-sevol persona pot impulsar a la sevabotiga, les quals, de retruc, “acabenredundant en la rendibilitat delnegoci, en la seva imatge envers elsseus clients i en el medi ambient”,asseguren des del departamentd’Empresa i Coneixement.

Aquests tallers se celebraranarreu de Catalunya fins al dia 27 dejuny, tot i que a Barcelona ja vanacabar dimarts dia 7 de juny ambuna sessió al Centre d’Artesania deCatalunya, situat al carrer BanysNous, 11, de dos quarts de 10 a dosquarts de 12 del matí.

Per inscriure’s a les sessions calvisitar la web www.ccam.cato enviarun correu a l’adreça electrònica [email protected]. I per obte-nir més informació sobre el pro-grama, la Generalitat també ha ha-bilitat el telèfon 934 849 909 pera qualsevol dubte. La iniciativaha estat impulsada per la Gene-ralitat a través del CCAM, l’ICAENi l’Associació de Gremis d’Instal·la-dors de Catalunya (AGIC).

Vols estalviar energia a la botiga?» La Generalitat impulsa una campanya per millorar l’estalvi energètic als establiments comercials» El programa ofereix diagnòstics de consum gratuïts als comerços i préstecs per aplicar-hi millores

RedaccióBARCELONA

L’eficiència energètica al comerç el fa ser, segons la Generalitat, “més efectiu i sostenible”. Fotos: Arxiu / Infografia: Línia

CONSELLS4L’estalvi energèticés una acció que no només ajuda arendibilitzar un negoci, sinó quetambé col·labora amb la sostenibi-litat i el medi ambient. En aquest sen-tit, un dels elements que més con-sum elèctric genera i que més im-pacte pot tenir sobre la natura és lail·luminació.

Ara per ara, el 40% de focus dellum de les botigues són fluorescents,els quals generen el 27% del con-sum, una xifra que augmenta fins al57% en el cas dels llums halògens,que suposen el 35% dels puntsd’il·luminació. Una bona pràcticaper reduir la factura de la llum ésapostar per les bombetes de baixconsum, un tipus d’il·luminació que

no arriba al 20% als comerços i queté un consum energètic inferior.

Per altra banda, un altre dels ele-ments a tenir en compte són els ai-res condicionats. Segons l’estudide l’Institut Català d’Energia sobreel consum elèctric a les botigues ca-talanes, un 69% dels establimentstenen aire condicionat. L’antiguitatmitjana dels aparells, tal com descriuel mateix informe, és de poc més dequatre anys, tot i que les xifres varienun pèl en funció del tipus de comerç.En aquest sentit, la renovació i ins-tal·lació d’equips adequats a cada es-pai permetria estalviar més.

Amb tot, aquestes són algunesde les petites accions que poden aju-dar a reduir despeses i ser sostenibles.

Petites accions per estalviar

Page 24: Eixample 64

Entrevista| 24

líniaeixample.cat 14 juny 2016

Quin balanç fa de la 12aFira Modernista, que es vacelebrar fa uns dies?

Molt positiu. El primer dia de fira vaser superior al de l’any passat. El se-gon va ser espectacular i el tercerva ser més pausat. La gent que vavenir no va causar cap problema.

Ha estat la primera fira de lanova junta de l’eix, que vostè en-capçala. Com l’han viscuda?Amb molta alegria i ganes. Tots somCor Eixample. La junta sempre po-tenciarà totes les activitats que elssocis vulguin fer, els ajudarà.

La Fira Modernista és un reclamper atraure visitants. A dia d’a-vui, com veu la situació del co-merç de proximitat? Creu queestà sortint del túnel?Podríem dir que sí. Amb les esta-dístiques s’està dient que el petit co-merç, respecte a temps enrere,està evolucionant cap amunt, cosaque vol dir que està facturant unamiqueta més que l’any passat. Lamitjana seria un 5%, tot i que hi hagent que en el seu moment no vafer els deures i ara no pot estar enaquest tant per cent. Els deuress’han de fer quan toca, amb les ei-nes que proporcionen els eixoscomercials, la Cambra de Comerç,la regidoria, Barcelona Activa... Peròsi quan et proporcionen les eines notens ganes de treballar, no estaràsen la mitjana.

Però la crisi ha estat molt dura.Molt forta, sí.

Creu que això pot ser una excusaper no haver “fet els deures”?Jo, si em poso davant d’un elefant,tinc dues solucions. O fugir o fer-lifront. En l’economia passa el mateix.Una crisi no és un problema, és unagran oportunitat.

Com per exemple?Per formar-te. Si tens menys feina,tens més temps per aprendre. Peraixò tenim la Cambra de Comerç, laregidoria...

Considera que Cor Eixample hasuportat millor la crisi, per laseva tipologia de botiga, que al-tres zones de la ciutat?No. Ara som uns 200 associats. N’hanmarxat però n’han vingut de nous.Els que ja no hi són no veien la quo-ta de l’eix com una inversió, sinó comuna despesa. Altres no han volgut dirper què han marxat. Potser espe-raven més de l’associació, no puc dirmentides. Però penso que ambl’impuls que volem donar a Cor Ei-xample, molts d’aquests establi-ments s’afegiran al carro.

Pot ser una solució atraure tu-ristes a les botigues?Primer de tot hem de saber si estempreparats per acollir turistes. Des deCor Eixample ja volíem anys enre-re crear un sistema amb el qual, mit-jançant una aplicació mòbil o codiQR, el turista quedés informat delsserveis que proporcionen els socisde l’associació.

Com està aquest projecte?En el seu moment l’Ajuntament ensva dir que no féssim res perquè ellsja ho farien.

I en què ha quedat tot plegat?Això es va quedar així. Sé que hanfet alguna cosa, però la nostra ideaera una mica diferent. Ara veuremquè fem perquè creiem que s’ha d’a-tendre el turista i li hem de donar elque els catalans estem acostumats

a fer: ajudar i prestar servei. Quan es-tic en una ciutat estrangera agraei-xo molt que em diguin els horaris demissa, on són les farmàcies... Tot elque necessiti.

En aquest sentit, els turistes vanser una de les principals raonsper la qual es va decidir obrir cincdiumenges al maig i a l’octu-bre, però sembla que no hantingut –almenys els del maig–gaire èxit...A Cor Eixample creiem que no te-nim el teixit per ser una zona tu-rística. A més, no fa falta que obrimtots en diumenge, perquè quin ésel dia que es reuneix la família? Setdies i descansa’n un. Els diumengesja hi ha llocs oberts. Tot i així, no-saltres volem deixar llibertat per-què qui vulgui obrir ho faci.

De fet, vostès han abandonatBarcelona Oberta, partidària d’o-brir més per atendre els turistes.Cor Eixample va entrar en aquestaassociació a instàncies de l’anteriorpresidenta, la qual, quan va marxar,va dir que ens donéssim de baixa,perquè no volia que la nova junta ca-rregués amb una cosa que no haviadecidit. Va ser d’una elegància im-pressionant. Però és que, com he ditabans, el nostre comerç no té ca-ràcter turístic.

Per tot el que em diu entencque no es plantegen la possibi-litat de reingressar-hi...Ho ha de decidir la junta. Ells ja s’hanposat en contacte amb nosaltres,però fa molt poc temps que hem co-mençat i encara no ens hem reunit.

Però ha quedat clar que, pel ta-rannà de les seves botigues, CorEixample està més còmode a laFundació Barcelona Comerç. El nostre teixit encaixa més a la Fun-dació. No n’hem sortit mai perquèens sentim còmodes, perquè el seuprojecte ens sembla molt correcte. Encanvi a l’altre [el de Barcelona Ober-ta] no sabíem com encaixar-hi.

Parlant de Barcelona Oberta i laFundació, el preocupa que hihagi una certa desunió entre elscomerciants?Com a Cor Eixample volem har-monia. En el cas de les dues asso-ciacions, si es poden arribar a en-tendre, molt bé. Si és que no, quefacin com una parella: si no podenanar junts, millor que se separin.Però que no s’ataquin ni es facinmal els uns als altres. L’important ésque es respectin.

S’anirà per aquest camí?D’entrada puc dir que a la Funda-ció hi ha nou president i junta.Hem d’esperar, però no perquè hohagi fet malament la junta anterior,sinó perquè quan n’hi ha una denova, de vegades es produeix uncanvi de ritme. L’important és arri-bar a la meta.

Una altra de les qüestions quepreocupa el sector és la prolife-ració de centres comercials. Estàamoïnat pels efectes que té so-bre el petit comerç?Sí. Però la sort que té el comerç de

proximitat és que té una manera di-ferent de treballar que les grans su-perfícies. Estem parlant del tacte.En un centre comercial ets un nú-mero, un consumidor que hi va adeixar diners, però en una botigatu ets una persona amb noms i fa-mília. El botiguer ha d’afalagar elclient.

Fer els deures, vaja.Sí. Els clients s’han de cuidar, noaguantar. El teu sou te’l donen lesteves vendes, qui et compra. Lameva mare sempre deia que sitractes bé els teus clients, ells et trac-taran bé a tu.

Canviant de tema, el cartipàsmunicipal ha variat recentmenti la socialista Montserrat Ballarínés la nova regidora de Comerç itambé del Districte. Com valoraaquests nomenaments?De cinc estrelles.

És el tercer responsable de Co-merç en un any...La Montserrat Ballarín va estar aquía la Fira Modernista, a la roda depremsa, al sopar, al pregó... Què etpuc dir de la Montserrat Ballarín? Vaparlar amb nosaltres i es va posaral dia. Veni, vidi, vici.

Nova junta, nou impuls, nova re-gidora de Districte i de Comerç...S’ha acabat la crisi?És com la Renaixença. És una novallum i l’hem de saber aprofitar.

“El nostre teixit encaixamés a la Fundació que a Barcelona Oberta”

Perfil | Xavier Llobet, un òptic per mirar cap al futurTot i que Xavier Llobet ha agafat recentment les regnes de Cor Eixample, ja ha pogut experi-mentar el que significa ser el líder d’un dels eixos més grans de la ciutat. La Fira Modernista,

celebrada a principis de mes, ha estat la pedra de toc d’un professional que regenta una òptica que ha tractat els ulls de milers de barcelonins en els seus 70 anys d’història.

Xavier Llobet / president de Cor Eixample

El president de Cor Eixample ens rep a la seva òptica, Llobet Òptics, pocs després dela 12a Fira Modernista, l’emblema de l’eix. Parla dels plans de futur de la nova junta idel nou impuls que volen donar a l’associació. Posa èmfasi en la feina en equip i en

l’esforç, per tal de superar situacions difícils, amb el lema “una crisi és una oportunitat”.

F. Javier RodríguezEIXAMPLE

“Els clients s’han de cuidar: si els

tractes bé, ells ho faran amb tu”

“El nomenament de Ballarín com a

regidora de Comerçés de cinc estrelles”

Page 25: Eixample 64

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1725 | líniaeixample.cat14 juny 2016

Page 26: Eixample 64

| 26 líniaeixample.cat 14 juny 2016

La FAVB ha dut a terme una enquesta a una cinquantena de col·lectius veïnals per tal de conèixer quines són les millores que els veïns reivindiquen en temes com urbanisme o mobilitat

L’estat de la ciutat, a examenINFORME/ Els veïns tenen molt a dir en comvolen que sigui l’urbanisme dels seus barris.Així ha quedat demostrat en un informe quela FAVB ha presentat recentment en el marcdel Fòrum veïnal sobre l’urbanisme de la ciu-tat. El document, que mostra el resultat dedos qüestionaris que han contestat 52 asso-ciacions de veïns, recull les conclusions de laconsulta ordenades per districtes i reflecteixles demandes en àmbits com l’urbanisme, lamobilitat, l’ensenyament o els equipaments.

Així doncs, a Sants-Montjuïc els veïns de-nuncien la desigualtat que hi ha entre la Ma-rina i la resta de barris. El veïnat consideraque cal millorar la mobilitat d’aquest territorii potenciar l’oferta lúdica i de lleure per a to-thom. També denuncia la contaminació deles zones industrials. Des dels barris propersal nucli de Sants, es demana lluitar contra elsoroll de les terrasses a les nits.

Els resultats a les Corts, en canvi, incidei-xen a instar l’Ajuntament a considerar moltmés les decisions dels veïns en el projecte deles superilles o en les reformes de la ColòniaCastells –ja encaminada– o el pla Anglesola.Els cortsencs també reclamen una residènciapública per a persones amb discapacitats,posen l’accent en la pobresa i les personesque dormen al carrer cada nit i demanen mi-llores en el manteniment de les zones verdes.

A Sarrià-Sant Gervasi la mobilitat i la reivin-dicació de més línies de bus nocturn és el temaestrella. Des de Can Caralleu volen un local pera l’associació de veïns i que es reasfaltin els ca-rrers i a les Planes creuen que cal combatre elsoroll dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Els espais per als vianants i de convivèn-cia pública són les grans demandes a l’Ei-

xample. A més, els veïns reclamen la creaciód’escoles, de zones verdes i la necessitatd’impulsar l’habitatge de protecció oficial,millorar la gestió del turisme a la Sagrada Fa-mília i avançar en la connexió del tramvia.

El turisme també és l’eix central de les de-mandes a Ciutat Vella, però els seus veïnstambé volen més equipaments i la millorade l’accessibilitat a escoles i residències. A laBarceloneta demanen reforçar el Pla Espe-cial de Reforma Interior (PERI) del barri.

Pel que fa a Gràcia, la gran reivindicacióque fan els veïns és la renovació del Plad’Habitatge. Altres demandes són la millorade les voreres al nord del districte i la modi-ficació de la línia de bus 87. També es de-mana reformar l’entorn de la plaça Joanic.

Els veïns de Sant Martí reclamen més dià-leg amb les institucions. A més, volen equi-paments públics i esportius per a totes lesedats i que es reforci la xarxa d’autobusos.També demanen que es doni una empentaal teixit industrial del districte.

A Sant Andreu es posa el focus en la re-solució dels plans urbanístics vigents queestan aturats, com el PERI de la Maquinista aBon Pastor. La mobilitat és una altra gran de-manda i els veïns reclamen que s’avanci enles obres del TGV.

La reivindicació més important a Nou Ba-rris és la remodelació i el manteniment de l’es-pai públic. La renovació i millora dels parcs oel reforç de la xarxa de transport urbà són elsaltres punts que consideren que cal millorar.

Per últim, els veïns d’Horta-Guinardótambé incideixen en les deficiències deltransport públic i reclamen millores als ca-rrers i nous centres educatius i sanitaris.

MANIFESTACIONS/ El cap de setmana del 28 i el 29 demaig, la ciutat es va convertir en l’escenari de dues ma-nifestacions en defensa dels drets socials i laborals.

La primera d’elles, anomenada Marxa de la Dignitat,va reunir prop d’un miler de persones d’entitats, partitspolítics i sindicats als Jardinets de Gràcia. Sota el lema ‘Pa,treball, sostre i dignitat’, els manifestants van protestar con-tra les polítiques d’austeritat, van reivindicar el dret al’habitatge i van demanar igualtat social i unes condicionslaborals dignes. Els participants van recórrer el passeig deGràcia i van acabar la seva marxa a la plaça de Catalun-ya, on es van fer els parlaments i es va cloure l’acte.

La segona concentració, la que es va organitzar diu-menge 29, va ser molt més nombrosa (60.000 assistentssegons els organitzadors, 8.000 segons la Guàrdia Urba-na). Sota el lema 'Els drets no se suspenen: treball digne,drets socials i democràcia real', més de 40 sindicats i en-titats socials i sobiranistes van convocar aquesta mani-festació com a resposta a les suspensions de les lleis d'e-mergència energètica i habitacional i de la llei d'igualtatper part del Tribunal Constitucional. La manifestació vacomençar a la plaça Urquinaona, va baixar per la Via Laie-tana i va acabar al Pla de Palau, davant la seu de la Dele-gació del govern espanyol a Barcelona.

Milers de ciutadans surten al carrerper defensar els drets socials i laborals TROBADA/Els dies 1 i 2 de juliol, l’Assemblea de Barris per

un Turisme Sostenible (ABTS) organitzarà un fòrum veï-nal sobre turisme amb la col·laboració de la FAVB i la CON-FAVC. “El fòrum neix perquè volíem crear un espai oberton poder parlar de temes que no podem parlar durant lesassemblees”, explica Daniel Pardo, de l’ABTS.

Les activitats es faran a l’Espai Jove La Fontana de Grà-cia i arrencaran amb la presentació a càrrec de les entitatsorganitzadores i dues ponències de geògrafs que genera-ran temes de debat obert. Durant el matí del dia 2 s’orga-nitzaran tallers i dinàmiques participatives sobre temes comel canvi d’usos en espais públics, el model econòmic o la si-tuació del port amb els creuers, el medi ambient i la soste-nibilitat, on participaran activistes del Comitato Nograndi-navi d’Itàlia. A la tarda es farà un debat sobre formes d’au-toorganització i la cloenda, amb música a l’aire lliure.

Preparen un fòrum sobreturisme per al mes vinent

veïns en línia

Una imatge de la protesta del dia 29. Foto: CONFAVC

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

Page 27: Eixample 64

27 | El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona líniaeixample.cat14 juny 2016

EQUIPAMENTS/ El passat 31 demaig, sis associacions de veïns vandenunciar l’incompliment d’unconveni que l’Ajuntament i Tele-fónica van signar l’any 2007. Lacompanyia es comprometia a as-sumir la conversió de nou edificisantics en equipaments a canvi dela requalificació d’un solar.

Els veïns van reclamar que eltema torni a sobre la taula i vananunciar que han demanat unareunió amb la regidora Janet Sanzper conèixer la seva valoració delconveni, analitzar les possibilitatsque hi ha perquè la ciutat rebi elsequipaments i revisar el projected’edificació a l’antic edifici de lacompanyia a l’avinguda de Roma.

Reclamen queTelefónica compleixiun conveni de 2007

OKUPACIÓ/ En un comunicat que signaconjuntament amb l'Associació de Veïns dela Vila de Gràcia, la FAVB es va posicionar aprincipis de mes en contra del desallotja-ment del Banc Expropiat (Gràcia), va defen-sar la tasca social que els col·lectius que l’hangestionat han dut a terme i va reafirmar elseu suport a trobar una solució que permetila seva continuïtat i a desenvolupar políti-ques “que frenin el procés especulatiu queestà en l’origen del problema”.

La federació critica el desallotjament dellocal, assegurant que és “una mostra de coms’ha resolt la crisi financera generada per labombolla especulativa”. La FAVB denuncia la“persistent pressió especulativa” que pateixla Vila de Gràcia i assegura que “l’immoblemai no hauria hagut de tornar a mans priva-

des i les entitats del barri tenen tot el dret dereclamar-lo per a fins socials”. Des de la FAVBapunten que cal trobar una solució i que, se-gons ells, aquesta passaria per una reflexióconjunta entre els col·lectius del Banc, el tei-xit associatiu del districte i les administra-cions, que “han de fer tots els esforços perobrir portes i no enquistar la situació”.

La FAVB també lamenta la situació detensió que viu el barri i destaca “les mobilit-zacions pacífiques” dels veïns, tot i queapunta que no els semblen “adequades de-terminades actituds”. El comunicat també téparaules per a l’acutació policial, la qual titllade “forassenyada” i diu que “ha contribuït atrencar el clima de convivència”. Per últim, laFAVB denuncia la gestió que Xavier Trias vafer del cas durant el mandat passat.

La FAVB defensa la tasca social del BancExpropiat i confia en la seva continuïtat

URBANISME/ La Plataforma con-tra l’Hotel del Rec Comtal i en De-fensa del Patrimoni Històric vatornar a organitzar una assembleael passat 28 de maig. “Van veniruna cinquantena de veïns i vam ex-plicar que ens oposem a la cons-trucció d’un bloc de pisos socials:creiem que l’espai no és el mésadequat”, explica Maria Mas, co-ordinadora de la plataforma.

Mas explica que estan recollintsignatures en contra del bloc idiu que volen fer una altra troba-da abans de l’estiu. A més, el dia 17d’aquest mes, l’Antic Teatre orga-nitzarà una actuació reivindicati-va que anirà des del Palau de laMúsica fins al davant de l’hotel.

Segueix la lluitadels veïns del Rec Comtal

REIVINDICACIÓ/ La Marea Pen-sionista ha tornat a fer sentir la sevaveu. Aquesta vegada, la platafor-ma va organitzar una concentra-ció davant del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya el passat 10de maig per mostrar el seu rebuiga la politització del sistema judicial.

“Van venir gairebé 500 perso-nes i vam protestar perquè els jut-ges primen els interessos dels po-lítics als dels ciutadans”, explica elportaveu Domiciano Sandoval.Els pensionistes van protestar perla congelació del sistema públic depensions amb efecte retroactiu.Sandoval explica que, si cal, por-taran les seves reivindicacions alTribunal d’Estrasburg.

Marea Pensionista:no a la polititzacióde la justícia

veïns en líniaveïns en línia

“És molt important que es fomenti lasolidaritat entre barris, d’aquí o de fora”

ENTREVISTA/Del 27 d’abril al 2 de maig, unadelegació catalana va visitar Buenaventura(Colòmbia) per supervisar sobre el terrenyl’actuació de l’empresa catalana TCB, acusadade greus impactes socials i ambientals. Entreels integrants de la delegació hi havia JoanMaria Soler, vicepresident de la FAVB. Ara par-lem amb ell d’aquesta experiència i de la vo-luntat de la FAVB de defensar els dretshumans més enllà de les fronteres de la ciutat.

Com va anar el viatge a Buenaventura?Va ser revelador. Vam poder conèixer una re-alitat molt diferent de la que vivim a casa nos-tra, però amb la qual tenim alguns vincles, comla presència de l’empresa TCB, que és catala-na. Allà hi volen construir el port més impor-tant de l’Amèrica Llatina al Pacífic i això alte-ra, i molt, la vida als barris costaners.

Es tracta d’una zona que supera tots els ín-dexs del país en violència i vulneracions dedrets humans. És tan greu la situació?Molt, i no només al país, sinó a tot el continent.De fet, només Juárez, a Mèxic, té una situaciópitjor. La població pateix una pobresa extre-ma, no hi ha hospitals –el més proper és a Cali,a 150 quilòmetres– i com a molt tenen 2 o 3hores d’aigua potable al dia. La gent es quei-xa que, mentre grans empreses fan el seu grannegoci, les condicions de vida no milloren.

Van poder comprovar si, com creien, la fi-lial de l’empresa TCB està implicada en lavulneració de drets humans a la ciutat?No som detectius, però la gent assenyalaaquestes empreses i diu que, per activa o perpassiva, tenen relació amb la situació de vio-lència. Però no tenim elements per arribar auna conclusió així. Tot i això, les dades diuenque en els darrers anys hi ha hagut uns 8.700assassinats i més de 2.000 desapareguts.

Van poder visitar les instal·lacions de l’em-presa? Els van rebre bé?Sí, la rebuda va ser correcta, molt ben prepa-rada per part d’ells, cuidant tots els detalls almàxim per transmetre una imatge de trans-parència i netedat.

A banda d’aquesta empresa, també volienconfirmar si altres companyies catalanes te-nen interessos a la ciutat. Què van trobar?Volíem parlar amb Esteyco perquè han fet elmasterplande Buenaventura, però no van res-pondre la nostra petició fins una hora abansque agaféssim l’avió de tornada. Ens fa la sen-sació que volien evitar la trobada.

Fa un any, el Parlament es va comprometrea seguir la situació. S’ha fet alguna cosa alrespecte des de les institucions?Sí, de fet el viatge forma part d’aquesta voluntati el passat dia 3 vam fer-ne una presentació alParlament. A més, sabem que es vol impulsarun organisme per vigilar el comportament èticde les empreses catalanes a l’estranger.

Creu que és positiu per a la FAVB implicar-se en accions exteriors o s’hauria de res-tringir l’àmbit d’actuació a la ciutat?Creiem que és molt important que es fomentila solidaritat entre barris, siguin de la nostra ciu-tat o de fora. Això forma part del nostre ADN.

Què els diria als veïns que volen ajudar encasos com aquest? Què es pot fer des d’aquí?Han de saber que hi ha un organisme que vet-lla pel dia a dia a Buenaventura i a tot aquestpaís, que és la Taula Catalana per la Pau i elsDrets Humans a Colòmbia, i hi ha moltes ma-neres de col·laborar amb ells. Per part nostra,volem continuar amb el projecte i fer xerra-des explicatives als barris, però això encarahem de treballar-ho bé.

Joan Maria Soler / vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)

Page 28: Eixample 64

| 28Comarcalíniaeixample.cat 14 juny 2016

La Diputació de Barcelona haanunciat una aportació extraor-dinària de caràcter social, dotadaamb 15 milions d’euros, i quedóna resposta a les sentènciesdel Tribunal Constitucional (TC)contra les mesures urgents perafrontar l'emergència en l'àmbitde l'habitatge i la pobresa ener-gètica. Ho va fer Mercè Conesa du-rant l'acte de presentació del Plad'Actuació de Mandat (PAM) 2016-2019 de la corporació, celebrat al'Institut del Teatre, i que va reunirels alcaldes de la demarcació.

La presidenta de la Diputació,Mercè Conesa, defensa que “te-nim un repte social que ens in-terpel·la” i recorda que, “davantdel bloqueig al qual ens abo-quen les últimes sentències delTribunal Constitucional, la Dipu-tació respon de manera consen-

suada amb un pla de 15 milionsd’euros”.

El nou programa dóna cober-tura als subministraments bàsics,al lloguer o la hipoteca de l'habi-tatge habitual, a la pèrdua tem-poral o permanent d'habitatgeper desnonament, a l'alimentaciói necessitats bàsiques de subsis-tència o a l'alimentació infantil, hi-giene i lactància.

Per a Conesa, el nou país ques'està construint “té una emer-gència social que ha de ser ate-sa” i, per aquest motiu, la Dipu-tació negociarà amb les empre-ses subministradores amb qui lacorporació té contractats els ser-veis bàsics amb l'objectiu quedestinin una part de les facturesque s'abonen a cobrir les neces-sitats de subministrament de lespersones que es troben en si-tuació de vulnerabilitat.

“PRIMERA VEGUERIA”A nivell nacional, la presidentaMercè Conesa posa de relleu

que “la Diputació de Barcelonavol ser la primera vegueria de Ca-talunya” i deixa clar que la cor-poració “no vol ser espectadoradel procés”, sinó protagonistade la construcció del nou país.

Des de la corporació tambés’envia un missatge de felicitacióals ajuntaments de la demarcacióperquè “han fet els deures enaquests darrers quatre anys i hanreduït l'endeutament en un 15%”.

QUATRE PILARSTerritori, persones, tecnologia ipaisatges. Aquestes quatre pa-raules defineixen els reptes queafronta la Diputació amb el Plad'Actuació de Mandat 2016-2019,quatre pilars que volen abraçar larica i complexa diversitat del te-rritori, així com “donar resposta ales necessitats i les demandesdels pobles i ciutats”, en paraulesde la pròpia presidenta.

A més de la voluntat d’impulsarla participació activa al procés na-cional, una de les principals apos-

tes d’aquest mandat és la transpa-rència, per la necessitat d’explicar“què volem fer, com ho volem fer”i de poder “rendir comptes”, a travésd’un conjunt d’indicadors que el go-vern de la Diputació ha implantaten aquest document.

La Diputació ha projectat elPla d’Actuació de Mandat sota ellema ‘Connectem’, un documentque també treballa per augmen-tar la inversió al territori i oferirmés atenció a les persones. Per alvicepresident primer, Dionís Gui-teras, les línies mestres de l’àreaque presideix són la cooperacióinstitucional, la protecció delsParcs Naturals, la promoció de l’úsde la biomassa i la millora de lagestió forestal, l’increment delparc d’habitatges socials i l’apos-ta per fer unes vies locals més se-gures i al servei de les persones.

El vicepresident segon, MarcCastells, destaca l’impuls delsPlans Locals d’Ocupació, el man-teniment de projectes com ‘Re-empresa’ i ‘Accelera el creixement’

i l’aposta pels comerços de pro-ximitat i la marca turística ‘Barce-lona és molt més’, a través delsprojectes ‘Camins de Riu’ i del‘Programa Biosphere’.

Per la seva banda, el vicepre-sident tercer, Martí Pujol, posa èm-fasi en poder fer arribar el serveibibliotecari a tota la demarca-ció, així com innovar en el serveique actualment s’ofereix. Des del’àrea que ell encapçala, al llarg delmandat també es continuaràapostant per la cultura, l’esport iel sistema educatiu.

Finalment, la vicepresidentaquarta, Meritxell Budó, recordaque la Diputació ofereix el ServeiLocal de Teleassistència a 69.000usuaris i impulsa plans contra lapobresa i programes contra laviolència masclista. A més, tambées treballa per donar continuïtatal servei ‘Respir’, al foment de laparticipació i la mediació ciuta-dana, al suport als ens locals i lespolítiques per a la salut pública ia defensar els consumidors.

15 milions d’euros per fer front a la pobresa energètica

» La presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, fa pública aquesta aportació social extraordinàriacom a resposta a les sentències del TC durant la presentació del Pla d'Actuació de Mandat

RedaccióBARCELONA

El Pla d’Actuació de Mandat té la voluntat de donar resposta a les necessitats i les demandes dels pobles i ciutats. Fotos: Judit Contreras / Diputació de Barcelona i Arxiu

@diba

Page 29: Eixample 64

29 |

Esportslíniaeixample.cat 14 juny 2016

Cara i creu per al futbolmodest del districte

FUTBOL4El futbol modest del’Eixample ha viscut un any decontrastos. Per una banda, haviscut l’alegria de l’ascens, pro-tagonitzada per l’Esquerra del’Eixample, que jugarà l’any queve a Tercera catalana. Però perl’altra, ha plorat el descens delDon Bosco a Quarta catalana.

L’Esquerra de l’Eixample vaaconseguir l’ascens en un partitdisputat el 29 de maig a casa con-tra l’Hortonenc, on va guanyarper tres gols a dos, fent bon el re-sultat del partit d’anada –d’em-pat a un gol–. Els de l’Esquerravan accedir a l’eliminatòria perl’ascens a Tercera després de fi-nalitzar en segona posició al

grup 14 de Quarta, completantuna temporada molt bona amb19 partits guanyats, tres empatsi només quatre derrotes.

Per la seva banda, el DonBosco va finalitzar últim al grup10 de Tercera catalana, on no vaaconseguir guanyar cap delsseus enfrontaments. De fet, hatancat l’any amb només un punt,fruit d’un empat a casa contral’Hospitalense.

I pel que fa al Fort Pienc, elsdos conjunts que té a Quarta ca-talana van acabar avant penúl-tims –en el cas del ‘B’– i tercersper amunt –l’equip ‘A’–, aquestúltim quedant-se amb la melals llavis per pujar.

Any espectacular. Aquesta ésla sensació que ha deixat el pri-mer equip del CFS Eixample,que es va convertir en campió dela lliga de Primera divisió cata-lana, després d’encadenar 13victòries seguides que l’han per-mès ser campió i aconseguirl’ascens a Divisió d’Honor.

L’equip va aconseguir elcampionat de lliga, i per tantl’ascens directe, en el penúltimpartit contra l’Acció Sant Mar-tí, al qual va derrotar a domici-li per un clar zero a cinc. En eldarrer partit de tràmit, els del’Eixample van guanyar per 10gols a quatre al Barnasants, cer-tificant que enguany han estatun dels equips més forts de la ca-tegoria.

La pròxima temporada l’e-quip jugarà a Divisió d’Honor i,tenint en compte els númerosque ha assolit aquesta tempo-

rada –22 victòries, un empat itres derrotes–, donarà que par-lar a la nova categoria.

DE LOS RISCOS, SELECCIONADALes bones notícies no parend’arribar al CFS Eixample da-rrerament. I és que una jugadoradel club, Marta de los Riscos, haestat seleccionada per Clàudia

Pons per disputar el torneigUEFA sub-17 amb la selecció es-panyola. El campionat arrenca-rà el 30 de juny a Oliveira deAzeméis (Portugal), i s’allarga-rà fins al quatre de juliol. Tan-mateix, de los Riscos es con-centrarà amb el combinat ver-mell a partir del pròxim diu-menge 26 de juny a Madrid.

El conjunt jugarà a Divisió d’Honor l’any vinent. Foto: CFSE

El CFS Eixample fa els deures i es proclama campió de lliga

RedaccióEIXAMPLE

Bàsquet | El Ramon Llull salva la categoriaEl CB Ramon Llull seguirà un any més a Segona masculina després de guanyar

el Bàsquet Gramenet en l’eliminatòria per la permanència. Els de l’Estació del Nord van derrotar els colomencs en el partit d’anada per 66 punts a 60,

mentre que va rematar la feina el passat dia 22 de maig a domicili per 68 a 75.

Page 30: Eixample 64

| 30Agendalíniaeixample.cat 14 juny 2016

[email protected]

AGENDA MENSUALDIJOUS 30 DE JUNY20:00 Joan Baixas dirigeix Daurrodó, una obra

que barreja música, titelles, dansa i artsplàstiques amb el públic integrat a l’escena-ri. / Sala Petita del TNC.

DIJOUS 16 DE JUNY18:30 Segona i darrera jornada del taller Es-

pardenyes. Seguint els consells de la profes-sora Marina Kreen de Japideis, els participantspodran fer una espardenyes personalitzades./ Centre Cívic Cotxeres Borrell.

DISSABTE 18 DE JUNY10:30 Punt final al taller Ceràmica d’inspiració

japonesa, un curs en el qual els alumnes hanpogut aprendre a fer peces seguint la deco-ració tradicional asiàtica, com bols, plats o cu-lleres. / Centre Cívic Casa Golferichs.

FINS AL 30 DE JUNYTot el dia Osiris, déu d’Egipte serà el títol de l’ex-

posició organitzada pel Museu Egipci, apro-fundint en el vessant mitològic i primigeni delsdel monarca, considerat un dels més savis del’antiguitat. / Fundació Arqueològica Clos.

TOT EL MESMatí-Tarda Barcelona: identitats és una reco-

pilació d’imatges i fotografies que presentenels aspectes més identitaris de la ciutat a tra-vés de diferents plantejaments i punts de vis-ta. / Espai de fotografia Francesc Català-Roca.

DIVENDRES 17 DE JUNY17:00 Tarda caribenya, ludoteca i taller familiar.

Activitat pensada per a nens d’entre 0 i 12 anys.Els no usuaris del Casal infantil han d’anar ambun adult. / Centre Cívic Cotxeres Borrell.

DIMARTS 21 DE JUNY18:00 Momificació: anem a fer una mòmia! Di-

vertit taller pensat per a nens d’entre 9 i 11anys que forma part del cicle Tallers de des-coberta - Lletra petita. A càrrec d’Arqueonet./ Biblioteca Sofia Barat.

TOT EL MESMatí-Tarda Com és habitual després de la re-

modelació de la plaça, el nou espai esportiude les Glòries facilita raquetes, pilotes i ma-terial per jugar a voleibol.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Darrera jornada del curs trimestral Iogaamb nadons. Per últim dia, es podrà par-ticipar en aquestes sessions d’exerciciamb els nens i nenes de fins a 11 me-sos. / Centre Cívic Cotxeres Borrell.

L’últim matí del cursfamiliar ‘Ioga amb nadons’

Dl. 20 de juny a les 11:15

Última jornada del taller de conversade nivell avançat en anglès que duranttres mesos ha coordinat la professoraSuzanne Williams. / Centre Cultural LaCasa Elizalde.

Acaba el taller de conversaavançada en anglès

Dc. 15 de juny a les 20:00

La veu de Sílvia Pérez Cruz i el JavierColina Trio oferiran un recital únic al Te-atre Coliseum. Les entrades es podenadquirir a partir de 22 euros. / TeatreColiseum.

Sílvia Pérez Cruz i el Javier Colina Trio, al Coliseum

Dl. 27 de juny a les 21:00

A partir del dia 27 de juny, els nens d’en-tre 3 i 12 anys podran gaudir de quatresetmanes d’esport i lleure. / Escola Fe-rran Sunyer.

Quatre setmanes d’esport i lleure a l’escola Ferran Sunyer

A partir del 27 de juny

Page 31: Eixample 64

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1731 | líniaeixample.cat14 juny 2016

Page 32: Eixample 64

| 32 líniaeixample.cat 14 juny 2016 Pròxima edició: 12 de juliol