eixample 50

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniaeixample

17-03-2015 · Núm.50 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.975 exemplars mensuals liniaeixample.cat

Cultura pàg 10Margarita Rivière presentaa la llibreria +Bernat laseva primera novel·la

Opinió especial pàg 6Línia Eixample publical’article de Sánchez Piñol rebutjat per La Vanguardia

Agenda Nacional pàg 4El ‘Sí’ torna a alçar la veu:preacord sobre el full de ruta sobiranista

Polèmica pàg 10Col·lectius d’invidentses mostren crítics ambel nou passeig de Gràcia

Comerç pàg 16L’Ajuntament presenta lallista de comerços històrics

Esports pàg 20Cheruiyot i Kassahun vencenen una Marató de rècord

La Sagrada Família reduiràles cues a l’exterior del templeAjuntament i Junta Constructora pacten limitar l’impacte del turisme amb mesures que no satisfan els veïns pàg 10

L’enderroc, més a propComença l’esperat trasllat dels presos de la presó Model pàg 14

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 17 març 2015líniaeixample.cat

3 | Reportatge 17 març 2015 líniaeixample.cat

“El menjar no es llença”. Aques-ta frase que tantes vegades han ditels pares als fills no té aplicació ala vida real. I és que, tal com mos-tren les xifres, el malbaratamentalimentari és un problema greud’abast mundial que Catalunya iBarcelona també pateixen.

Un estudi fet l’any 2011 per laFAO, l’Organització de les Na-cions Unides per a l’Alimentaciói l’Agricultura, va determinarque cada any 1.300 milions de to-nes de menjar -un terç de laproducció mundial- es perden omalbaraten. En el cas de Cata-lunya, ja que per Barcelona enconcret no existeixen dades, se-gons un estudi fet el 2011 per l’A-

gència Catalana de Residus i laUniversitat Autònoma de Bar-celona (UAB) es descarten 1,18milions de tones d’aliments enforma de residus alimentaris.Aquesta xifra es reparteix entre262.471 tones de malbaratament-un 58% corresponen a les llars-i 920.578 tones de residus ali-mentaris inevitables. Si mireml’equivalència per persona, co-rrespondria a 35 quilos per ciu-tadà a l’any.

Aquesta xifra, però, només fareferència als residus a les llars,la restauració i l’hostaleria i la dis-tribució al detall. Si aquí s’hiafegeix l’agricultura, la indús-tria de la transformació i la dis-tribució a gran escala, es calcula-només es tracta d’una estimació-que es podria parlar de 750.000tones malbaratades i de 100 qui-los per persona a l’any.

Paco Muñoz, tècnic de l’Ofi-cina de Medi Ambient de la UAB,afirma que “la situació és greu” iconsidera que cal prendre mesu-res per revertir el problema. Unade les propostes que fa és apostar“per mesures fiscals que premiïno castiguin, sempre fent-se serviramb molt de compte, si es llen-ça més o menys menjar”. Muñoztambé creu que és molt important“aprofundir en campanyes desensibilització i recuperar el valordels aliments a les escoles”.

Qui precisament realitzaaquestes tasques és la PlataformaAprofitem els Aliments, que elpassat novembre va organitzar elGran Dinar, un àpat gratuït iobert al públic fet amb alimentsreaprofitats que es va fer a laplaça dels Àngels. La presidentade la plataforma, Gaby Susanna,explica que “la gent no és cons-

cient del malbaratament d’ali-ments que hi ha”. Tot i això, re-marca que cada vegada es parlamés del problema i destaca quedesprés del Gran Dinar “ens hantrucat des de Mercabarna i dife-rents entitats amb ganes de tre-ballar plegats”.

XERRADES INFORMATIVESQui juga un paper fonamental enla batalla contra el malbaratamenti en fer arribar menjar a aquellesfamílies que viuen dificultatseconòmiques és el Banc dels Ali-ments. L’entitat lluita contra elmalbaratament i fa durant totl’any una important tasca socialgràcies a la recollida d’alimentsque després reparteix a aquellesfamílies que no tenen garantidauna alimentació adequada.

Un cop a l’any celebra el GranRecapte d’Aliments, que en la

seva última edició va recollir mésde quatre milions i mig de quilosde menjar. Anna González, laseva cap d’Estudis i Assessora-ment, explica que “la meta delBanc dels Aliments hauria de serdesaparèixer, però no et puc dir siho aconseguirem perquè dos decada deu catalans viuen sota elllindar de la pobresa”.

Ara l’entitat ha començat uncicle de xerrades sobre el malba-ratament alimentari, els seus orí-gens i com evitar-lo. El passat di-lluns 2 de març es va celebrar laprimera a la biblioteca Joan Ma-ragall de Sarrià-Sant Gervasi i di-jous passat se’n va fer una a la bi-blioteca Francesc Candel, a laMarina. Les pròximes dates sóndemà a la biblioteca Fort Pienc;el 25 de març a la biblioteca NouBarris i el 14 d’abril a la bibliote-ca Poblenou-Manuel Arranz.

Amb el menjar no s’hi juga» El malbaratament alimentari és un problema de primera magnitud que presenta xifres preocupants» El Banc dels Aliments inicia una sèrie de xerrades informatives a la ciutat per conscienciar la gent

Albert RibasBARCELONA

Imatges de la primera edició del Gran Dinar celebrat a Ciutat Vella el passat novembre (esquerra) i del Gran Recapte d’Aliments (dreta). Fotos: Aprofitem Els Aliments i Arxiu

| 4Agenda Nacional17 març 2015líniaeixample.cat

Per casualitat o premeditació,el dia que començava amb la pu-blicació de l’enquesta del CEOdenotant un lleuger retrocés dela suma CiU-ERC al Parla-ment –no de l’independentis-me, que amb la CUP continuasent majoria– va acabar ambun preacord de CDC, ERC, EUiA,MES, ANC, Òmnium i AMI peral full de ruta sobiranista.

Era divendres 13 de març a latarda. Aquesta vegada sense esti-res-i-arronses públiques, senseescenografia de gran ocasió ni capfoto oficial. Però el que s’haviaaconseguit era important si es téen compte els episodis viscutsen els darrers mesos. Hi havia pre-acord sobre què fer després de leseleccions del 27 de setembre si lesurnes acaben recollint una majo-ria sobiranista.

No hi eren tots, és cert, peròhi poden acabar sent, perquè eldocument no se signarà fins a fi-nals de mes i després es mantin-drà obert perquè s’hi puguin su-mar les formacions que ho vul-guin fer més endavant. Tothomté clar que aquí, i com diriaaquell, no hi sobra ningú.

El principi d’acord sobre elspassos a seguir per construir el nouestat català tenen una fase zero: leseleccions del 27 de setembre.Aquests comicis, segons estableixel document acordat, han de ser-vir per “conèixer la voluntat del po-ble català sobre el seu futur polí-tic” i, per tant, adquireixen caràc-ter plebiscitari –estalviant-se ex-plícitament l’adjectiu–.

Si hi ha una majoria sobira-nista, el procés s’hauria de des-envolupar en quatre fases. Enprimer lloc, es començaria la le-gislatura amb una “declaració so-lemne” del Parlament de l’inici delprocés que “ens ha de dur a laconstitució del nou Estat o Repú-blica Catalana”. Seguidament s’im-pulsaria el procés “constituent”, esdesplegarien els “mecanismes detransició nacional” i les “estruc-tures d’Estat” i, finalment, arri-

baria la “culminació democràticadel procés per part del poble”.

PACTE “DE MÍNIMS”Precisament el redactat d’aquestúltim punt deixa la porta oberta aconvocar un referèndum pactatamb l’Estat espanyol. Aquestaflexibilitat del document i el fet deser entès com un pacte “de mí-nims” és el que ha de permetre, se-gons els seus impulsors, poder aca-bar sumant-hi UDC i ICV. En elprimer cas, els democratacris-tians no decidiran fins al junycom acaben encarant el procés i,en el segon, els ecosocialistes fa set-manes que se n’han desmarcat,però falta veure ara com reaccio-naran davant d’un document fle-xible que el seu soci –EUiA–ha re-but força bé tot i algun recel intern.

Aquesta falta de concreciócalculada és, però, el que allunyade moment la CUP del pacte.Ara bé, la formació de l’esquerraindependentista està en ple pro-cés d’elaboració del seu propi fullde ruta i no es posicionarà al res-pecte fins al pròxim 21 de març.

Sigui com sigui, i en un mo-ment que el sobiranisme semblaestar latent –“no podem estartensionats permanentment”, diuCarme Forcadell–, el preacord haservit, almenys, perquè el ‘Sí’ apar-qui els retrets i torni a alçar la veu.

El ‘Sí’ torna a alçar la veu» CDC, ERC, EUiA, MES i les entitats sobiranistes arriben a un principi d’acord sobre el full de ruta

» El document és un pacte “de mínims” que busca sumar la CUP i, en el millor dels casos, UDC i ICV

AGENDA NACIONAL4Semblaque el preacord per al full deruta ha tornat a activar –si ésque s’havien desactivat en algunmoment– les entitats sobira-nistes. I és que l’ANC, Òmniumi l’AMI preparen un gran acte desuport als alcaldables indepen-dentistes el 24 d’abril al PalauSant Jordi.

Segons ha transcendit, lesentitats sobiranistes preveuenomplir els 15.000 seients delrecinte en una nova demostracióde força i de vitalitat del ‘Sí’. Car-

me Forcadell, en declaracionsa la mateixa emissora, va expli-car que l’acte es farà “un mesabans de les municipals per do-nar importància a les eleccions”i per fer possible que “hi hagiajuntaments independentistes”.

Forcadell va dir que l’acte es-tava decidit abans de conèixerl’enquesta del CEO i va destacarque actualment hi ha la mateixamajoria independentista però re-partida d’una altra forma. A més,es va mostrar convençuda que laCUP se sumarà al full de ruta.

Suport als alcaldablesindependentistes

El nou preacord sobre el full de ruta pretén rellançar la il·lusió que el procés sobiranista ha despertat en els darrers anys. Foto: ANC

La CUP ha criticat

la falta de concreció

del document, però

no es posicionarà

fins a finals de mes

Arnau NadeuBARCELONA

El full de ruta,segons el preacord0. Eleccions 27-S:Mecanisme legal per conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític.

Si hi ha una majoria sobiranista, el procés s’estructurarà en quatre fases:

1. Declaració solemne del Parlamentque dóna inici al procés constituent.

2. Comença el procés constituent.

3. Desplegament dels mecanismes detransició nacional i de les estructuresd’Estat.

4. Culminació democràtica del procés per part del poble de Catalunya.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 17 març 2015 líniaeixample.cat

| 6Opinió17 març 2015líniaeixample.cat

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaeixample.cat

amb el suport de:Difusió controlada

14.975 exemplars mensuals

Dipòsit legal: B 43220-2010

¿Hi pot haver res més carregós,més fastiguejant i més digne d’a-nimadversió que els articles delsenyor José Antonio Zarzalejos?Passi el que passi al món, el se-nyor Zarzalejos dedicarà totes icada una de les seves peces pe-riodístiques a atacar, infamar i vi-tuperar el procés sobiranista.

El que acaba resultant inso-frible no són tant les opinions ex-posades com la reiterada idiote-sa dels arguments; la insidiosacançó de l’enfadós contra ArturMas, obtusa i sens dubte contra-produent, perquè l’assetjamentmonomaníac faria semblar sim-pàtic el mateix Barrabàs. El tod’estrateg de saló, de domador depuces. Els raonaments alieníge-nes. Les ínfules barates.

Siguem justos: la prosa zar-zalejiana no és exaltada ni foras-senyada; ni és estultícia furibun-da ni abunda en atzagaiades,però pateix un mal molt pitjor, unmal imperdonable en un homeque va de periodista d’elit: és delaboratori. Els catalans de quiparla diríeu que són molèculesenfocades per un microscopi. Iquan el nostre insigne exdirectorde l’ABC al·lega un sinceríssimamor per Catalunya, aquest sen-timent és tan creïble com im-modificable: ell ens estimaràsempre que els catalans siguinallò que ell exigeix que siguin: queno ho siguin.

A Madrid la política és cosa degabinet. Per a les elits espanyo-les, el carrer no existeix. Noméshi ha seus, cúpules i ministeris.Tan sols un món com l’aznariàpodia ser capaç de crear el voca-ble pancartero. I Zarzalejos ve d’a-quest món. Per tant, que la mi-

rada zarzalejiana intenti valorarel Procés és com demanar a undaltonià que ens descrigui l’Arc deSant Martí.

¿Quants secessionistes deuhaver convertit a la fe unionista,el senyor Zarzalejos? La pregun-ta és irrellevant. En una certa oca-sió em trobava en una remotaciutat del Congo on només hi ha-via dos blancs: jo i un vell mis-sioner belga. Recordo que li vaigpreguntar, de la manera més de-licada possible: “¿N’està segurque les idees religioses del milióde persones que ens envolten són

perfectament errònies i en can-vi les seves, que no manté ningúmés que vostè, són veritats d’u-na aclaparadora perfecció, in-qüestionables i superiors?” Res-posta: “Per descomptat”. La pre-gunta següent va ser quants afri-cans havia convertit a la fe apos-tòlica i romana en trenta anys demissió. “Ah, no, això no”, va con-fessar, tot cofoi: “Cap ni un”. Elque importava era l’apostolat.

Però tornem a la qüestió delprincipi: ¿hauríem de trobarodiós José Antonio Zarzalejos, oalmenys els seus articles fútils ibaladrers, els seus estrèpits d’i-deòleg arcaic i periclitat?

En un relat autobiogràfic,Herman Hesse explica que es varecloure en un balneari per su-perar una crisi nerviosa. Tot vabé fins que a l’habitació contiguas’hi instal·la un client holandès,impertinent i panxut, que li con-verteix l’estada en un infern.Només els separa un lleu envà,i l’holandès arrossega mobles, lesseves riallades són escandaloses.El seu llit grinyola i renilla, es-bronca la dona amb uns udolsguturals. Més que tossir, bra-mula. Hesse no pot més. I haviaacudit al balneari per superar unestat depressiu! Però aleshoreses fa una pregunta màgica: ¿i siper un instant, només un, sub-stitueixo l’odi per la commise-ració? Hesse intenta visualitzarl’holandès quan era petit, lesseves frustracions, les seves pe-nes. Tota la seva vida. Intentaimaginar quin dolor profundl’havia dut al balneari. La mati-nada següent, Hesse ja es mirael seu veí d’una altra manera.Combrega amb el seu sofriment.L’estima. ¿Podríem fer el mateixamb Zarzalejos? A veure.

Diuen del jove Churchill queel primer cop que va ocupar unescó, assegut al costat d’un vellparlamentari del seu mateix par-tit, va mirar les files rivals i va ex-clamar: “Ahahà! De manera queaquests són els nostres enemics!”(Recordem que el parlament an-glès no és un hemicicle, és un rec-tangle: els grups oposats seuencara a cara). I el veterà diputat licontesta: “No, jove, no; els d’aquídavant són els nostres adversaris.L’enemic seu darrere nostre”.

Al pobre José Antonio Zar-zalejos li passa el mateix.

Dir que la seva gent el vaapallissar seria quedar-se curt.Va ser triturat, esquarterat,anorreat en diverses pugnesd’aquestes de gabinet, tan ma-drilenyes, que les molècules noentenen. (I que els importen unrave, a més a més). ¿Com enspot resultar odiós un home queha sofert l’atac cavernari des detots els seus fronts? Jo no sabiaque la cosa fos tan salvatge finsque vaig llegir una sentència enquè el jutge condemnava Ji-ménez Losantos per haver di-famat Zarzalejos. Durant mésd’un any, pel que sembla, Lo-santos havia fet servir el seu mi-cròfon per dedicar-li els epítetssegüents: calvorotas (sic), men-tiroso, traidor, sicario, embus-tero, bobo, analfabeto funcional,inútil, zote, zoquete, fracasado,pobre diablo, pobre enfermo,nulidad, ruindad, pésimo di-rector, director incompetente,ignorante, escobilla para losrestos, Zanzalejos (sic), Carca-lejos (sic) i, per acabar-ho de re-matar, despojo intelectual i de-tritus humano. Amén.

Molt bé: l’estimarem. Unamiqueta, si més no. Però si usplau, que se’ns concedeixindues gràcies. Primera: que,abans de bramular que a Ca-talunya vivim un “ambientcrispat”, llegeixi en veu alta lessentències de les seves bata-lletes intestines. I segona: enlloc de fer-nos tant la murga,¿no es podria dedicar una micamés als seus enemics?

Nota de l'autor: Com molts in-teressats en la literatura i lectorsi seguidors meus ja deveu saber,últimament he mantingut certesdiscrepàncies amb la direcció deLa Vanguardia. Els meus dos úl-tims articles han estat refusats.Això, i d’altres qüestions, m’hanfet prendre la decisió de deixar decol·laborar amb el diari. En qual-sevol cas, em sabria greu queaquest meu últim article no veiésla llum, de manera que els com-panys del Grup Comunicació 21s'han ofert a publicar-lo en paper,i els ho agraeixo, igual que a totsels que em llegiu.

Ell ens estimaràsempre que els

catalans siguin allòque ell exigeix:

que no ho siguin

Un diari plural

4Zarzalejos, lejos, lejosper Albert Sánchez Piñol, escriptor

Actualitat a la xarxa

#Intervingut#PodenTornar #TranquilRei

@ARAsocietat: El Partit Popular aprovasol al Congrés dels Diputats una llei queobre la porta a fer tornar els toros aCatalunya.

@cristina_pardo: El Supremo rectifica yrechaza la demanda de paternidad contrael rey. Ay madre. Esperemos que a don JuanCarlos no le dé por celebrarlo.

@escudellat: El Govern d'Andorra intervéun banc sospitós per irregularitats, a Es-panya, en canvi, s'hi van apuntar tots persaquejar-lo. #Bankia #Rato.

| 8Envia’ns les teves cartes a: [email protected] març 2015líniaeixample.cat

@encampanya: Ara resulta que els pro-grames electorals es fan amb participació.Així, quan no el compleixin, la culpa seràde tots. #WinWin.

@tifusan: Hay cosas que no existen en Es-paña hoy en día: el acoso sexual, eldopping en el mundo del fútbol y los gaysen el ejército.

@As_LaUndecima: Casillas abandona elSantiago Bernabéu con el balón firmadopor todos sus compañeros después de suhat-trick de cantadas contra el Schalke.

Opinió en 140 caràcters

Les paraules humils porten a la justíciai les superbes a la guerra. Més o menysaquesta és la cita que consta en una deles plaques que trobem a l’estàtua que laCiutat de Mallorca va erigir al seu fill mésil·lustre, l’escriptor i místic Ramon Llull,el Doctor Il·luminat, el cappare de les lle-tres catalanes. Llull, com a mestre de lallengua, era perfectament conscient delpaper poderosíssim que les paraulespoden fer, en un sentit o en un altre.

Per alguna raó que se m’escapa,una bona part dels actuals líders políticsopten per l’agressivitat, per les paraulessuperbes, per tot allò que, des de la pers-pectiva de Llull, incita a la guerra. Apa-rentment, ho deuen fer per aprofitar elcabreig d’una part important de la gentenfront del que algú –segurament im-pròpiament– anomena la classe políti-ca. Es tractaria, al cap i a la fi, d’aprofi-tar la mala maror social per treure’n al-gun rèdit electoral.

El que se m’escapa, realment, és siefectivament aquest estil té l’estiradaelectoral que alguns líders polítics cre-uen… o si, contràriament, com sembla-ria indicar el sentit comú, no afavorei-xen gens ni mica. Aparentment, la ma-joria de la gent allò que busca és acon-seguir les millors condicions de vida pera si mateix i per a les persones pròximes.En aquest sentit, allò que importaria, bà-sicament, seria trobar les vies per re-soldre els problemes, i promoure la co-operació per damunt de l’enfronta-ment. Especialment quan l’enfronta-ment es produeix de manera comple-tament gratuïta.

Els partits polítics, a més, constitu-eixen, en si mateixos, altaveus. I comp-ten, a més amb altres altaveus, que sónels mitjans de comunicació. A les tertú-lies polítiques radiofòniques o televisi-ves, en general, es promou l’estil agres-siu. Avui dia, a qualsevol tertúlia, pro-liferen les interrupcions, les actituds mal-educades, el fet de trepitjar contínua-ment la veu de l’altre, les interrupcions,els retrets creuats, i un llarg etcètera queforma part d’un determinat tipus d’es-pectacle. No es tracta tant de discutir i

d’intercanviar idees com d’embrancar-se en una mena de pugilat, on no gua-nya qui té més idees o qui les sap ex-pressar millor sinó qui té més barra, quiostenta més capacitat per trepitjar l’al-tre, qui crida més i qui interromp ambmés seguretat.

I això pot despertar la confiançad’algú? La gent pot pensar que l’ajuda-rà a solucionar els seus problemes algúque crida, que insulta, que interromp,que practica la supèrbia en directe? Hotorno a repetir: se m’escapa. A mi, par-ticularment, aquest estil em genera unaprofunda desconfiança. I, parlant-neserenament, la majoria de les personesamb qui ho comento tenen la mateixasensació que jo mateix. He de dir, em-però, que no n’he fet cap tipus d’indagacióque tingui una mínima base científica.Per tant, només puc parlar d’impressions.A l’extrem més esbojarrat, l’estil agres-siu es converteix, directament, en inci-tacions a l’odi. Per sort, dins del món del’esport es fan contínuament campany-es, i es duen a terme accions per tal de ta-llar qualsevol incitació a l’odi. Els orga-nismes internacionals que regulen l’es-port del futbol ens inciten al respecte. Lacompetició, diuen, no ha d’implicar captipus de discriminació ni de vexació del’adversari. Els esportistes d’elit són ex-emples per als joves. Els polítics, com to-tes les persones públiques en general,constitueixen exemples cívics per a bonapart dels ciutadans.

No trobo, per tant, acceptable, l’es-til agressiu. Conquistar el poder, assal-tar l’estat, promoure campanyes agres-sives, agitar lluites… tot això es troba alsantípodes de la política en el millor sen-tit de la paraula.

Llegeixo les declaracions d’una can-didata a les pròximes eleccions al Par-lament de Catalunya, que diu “desprésdel 9N Mas va tenir un mes de glòria,però al míting de la Vall d’Hebron vamveure l’odi que desperta la seva perso-na, i aquest odi contra Mas és el que fa-rem servir contra ell en la campanya”.Per mi, aquestes paraules bastarien perno votar algú. Fos qui fos.

4Odiper Bernat Joan Marí, exdirector general de Política Lingüística

Las noticias sobre el caso Pujol vienensesgadas para los que no somos de Ca-taluña, aunque me imagino que en Ca-taluña también existe la manipulaciónideológica de quienes las difunden. Y,para colmo, en el Estado español hay di-ferentes varas de medir que se aplican se-gún quien sea la persona sobre la que seopina. Eso no se le escapa a nadie. Ni alos partidarios de los manipuladores.

La primera cuestión sería establecersi Pujol y su familia han cometido algúntipo de delito. Es decir, respetar fielmenteel principio de presunción de inocencia.En este supuesto, lo primero a lo que de-bería haberse abocado la defensa de la fa-milia es a desmontar la patraña, caso deque todo esto fuera una patraña, desti-nada, supongo, entre otros fines, a des-acreditar las posiciones nacionalistas eindependentistas catalanas.

Si, por el contrario, todo, o parte, delo que han descubierto los medios de co-municación es verdad, entonces habríaque investigar los posibles delitos co-metidos, probarlos, juzgar por tribuna-les competentes e imparciales, las con-ductas ilegales en las que pudiera haberincurrido la familia Pujol, y aplicar las pe-nas que correspondan en derecho –ade-más de exigir la devolución de lo retenidoimmediatamente–.

Creo que juzgar conductas persona-les e intentar analizarlas en el Parlamentode Cataluña por una mayoría de dipu-tados inexpertos en leyes y fundamen-tos jurídicos, que digan lo que digan lospreguntados ya les han condenado po-líticamente de antemano, no se corres-ponde con nada judicialmente riguroso.Eso se debe de juzgar en los tribunales,como pasará en breve, y no en una cá-mara política. Se puede citar al expresi-dente a presencia en la Cámara catala-na en una comisión de investigación,però no a su familia y montar un circo deunas dimensiones peyorativas incalcu-lables, que sólo perjudica a la credibili-dad de la Cámara y de sus señorías. No

quiero pensar que se haya hecho adre-de y para erosionar la institución y a todolo que esta representa.

Como comprenderan los lectores,desde Madrid es prácticamente imposi-ble saber nada de esto porque, haya ocur-rido lo que haya ocurrido, el veredicto yase ha emitido antes de celebrarse cual-quier eventual juicio.

Las estructuras, como las ideolo-gías, son sistemas cerrados, inamoviblesy carentes de alma, ante las que se pue-de y se debe emitir un juicio crítico. Porel contrario, ante las personas no, por-que somos seres en camino y en per-manente cambio. Nos equivocamos yrectificamos, y por eso hay que tener pru-dencia porque todos, en algún momen-to de nuestra vida, atravesamos poresas situaciones. Y eso no equivale a quenos quedemos definitivamente atrapa-dos en ellas ni a que nadie tenga derec-ho a identificarnos, ni a definirnos, enbase a un error de nuestro pasado ya sub-sanado. No somos nuestros errores, so-mos mucho más que todo eso.

Dicho esto, de confirmarse que la fa-milia Pujol mantuvo esas conductas,evasión fiscal y un comportamientoimpropio de un gobernante que hacausado un mal moral social de incal-culables proporciones, el juicio es obli-gatorio y condenatorio. Incumplir lasleyes siempre constituirá un acto in-aceptable, lo haga quien lo haga, perodesde luego cuando lo hace la máximaautoridad institucional –Pujol repre-sentaba a la Generalitat– alcanza unagravedad extrema, porque en ese casoes ella, la autoridad legítima y el refe-rente moral, quien transgrede las nor-mas del buen obrar que ella misma hadictado a la sociedad.

Como demócratas hemos de ate-nernos al principio de que alguien siem-pre es inocente mientras no se demues-tre lo contrario, pero cabe decir que, tris-temente la Justicia española es.... "jus-ticia" y muy española.

4La comisión del caso Pujolpor Julio López

Un diari obert

17 març 2015

Eixample| 10

líniaeixample.cat

L’Ajuntament ha arribat re-centment a un acord amb laJunta Constructora de la Sa-grada Família per minimitzarl’impacte turístic que té per a lazona la gran afluència turísticaque rep el monument.

Les principals mesures del’acord busquen evitar les cues alcarrer i l’ocupació de les voreresper part dels turistes mentre es-peren per accedir al recinte. Enaquesta línia, està previst que apartir del pròxim mes d’agost lesllargues cues es facin a dins delrecinte, ja que es traslladaran al’interior les taquilles per tal quela gent que no té entrada puguicomprar-la. A més, es canviaranles franges d’accés al temple peraconseguir una entrada més es-glaonada. Si abans les entrades esfeien cada hora, està previst quees facin cada 15 minuts.

També s’ha posat en marxauna prova pilot d’un dispositiuinformatitzat que detecta lesplaces buides de l’àrea d’auto-cars i avisa els conductors mit-jançant uns panells informa-tius o el telèfon mòbil, al mateixtemps que també s’ha previst, apartir de l’abril, la incorporacióde sis agents cívics que treba-llaran al voltant del temple. Se-gons expliquen des de l’Ajunta-ment, la seva tasca serà “pro-moure el civisme, la convivènciaveïnal i el respecte a les orde-nances municipals”.

L’altra gran novetat presen-tada pel consistori té a veure

amb el solar que hi ha entre elscarrers Lepant i Aragó, que fi-nalment es convertirà en unazona verda. Això suposa quel’Ajuntament descarti fer-hi unaparcament per a autobusos,que era la seva idea inicial, des-prés de les crítiques rebudesper part dels veïns. De totsaquests acords, l’Ajuntament

ha volgut destacar que s’hanaconseguit amb el vistiplau delsveïns i de la Junta Constructo-ra del Temple.

Segons el regidor del Dis-tricte, Gerard Ardanuy, “aques-ta col·laboració intensa amb elteixit veïnal, els comerços i el

Temple representa un pas en-davant molt rellevant. Mentreque amb els veïns sí que havíemmantingut molt de diàleg, ambel temple és la primera vegada,i hi veiem una predisposició iimplicació molt bona per corre-gir aquesta situació”.

ELS VEÏNS DISCREPENEl missatge de l’Ajuntament,però, no el comparteix l’Associa-ció de Veïns de la Sagrada Famí-lia, que nega haver pactat aquestscanvis amb el consistori.

Des de l’entitat considerenque les mesures adoptadess’haurien de posar en marxa im-mediatament i no el mes d’agost,però tot i així creuen que són in-suficients i no serviran per aturarla massificació que pateix tota lazona del voltant de la Sagrada Fa-mília. El seu responsable d’ur-banisme, Joan Itxaso, ha mostraten declaracions als mitjans laseva sorpresa pel fet que “es do-nin per fet unes mesures sobre lesquals no hi ha consens”.

La Sagrada Família és el monument més visitat de la ciutat. Foto: Arxiu

La Sagrada Família reduirà les cues a l’exterior del temple» L’Ajuntament pacta amb la Junta Constructora un paquet de

mesures, que no satisfà els veïns, per limitar l’impacte del turisme

Col·lectius d’invidents, contrael nou passeig de Gràcia

POLÈMICA4La plataforma Ca-rrers per a tothom va reunir dis-sabte passat al matí al passeig deGràcia més d’un centenar de per-sones que van denunciar, en unamarxa de protesta, el risc que su-posa per a les persones cegues lanova plataforma única d’aquestaavinguda, feta durant la seva re-modelació.

La manifestació s’emmarcava dins d’una campanya de pro-testa que va iniciar l’Associació Ca-talana per a la Integració del Cec(ACIC) al novembre de l’any pas-sat amb la difusió d’un vídeo que

denunciava el problema que su-posa la presència d’un carril de ve-hicles sobre la vorera al Passeig deGràcia i, en general, el perill quesuposa per a les persones ceguesi amb baixa visió aquests carrers.

Els membres de l’entitat vanllegir un manifest on van de-manar a l’alcalde de la ciutat, Xa-vier Trias, “que expliqui perquès'ha reformat el passeig de Grà-cia sense complir uns criteris bà-sics i elementals d'accessibilitatmalgrat les reiterades demandesde les entitats de persones ce-gues i amb baixa visió”.

Rivière presenta la seva primeranovel·la a la llibreria +Bernat

CULTURA4La periodista Mar-garita Rivière presentarà el prò-xim dimecres 25 de març a par-tir de dos quarts de vuit del ves-pre a la llibreria +Bernat la sevaprimera novel·la, ‘Clave K’.

Rivière, que estarà acom-panyada durant la presentaciópel periodista Xavier Vidal Folch,s’estrena com a novel·lista ambun thriller polític en clau d’hu-mor en el qual un president ca-rismàtic accedeix al poder i des-plega les seves habilitats políti-ques per convertir-se en el sím-bol de la nació Kaika. Es tracta

d’un relat que traça una radio-grafia del poder en estat pur.

PERIODISTA I ASSAGISTARivière acumula una llarga tra-jectòria com a periodista i assa-gista. Els seus inicis van ser coma corresponsal de la revista MarieClaire i posteriorment va passarpel Diari de Barcelona, El Perió-dico, l’agència EFE i El País. En-tre els seus llibres s’hi troben Elmalentendido. Cómo nos educanlos medios; La Década de la de-cadencia; Crónicas virtuales;Periodistas i El segundo poder.

RedaccióEIXAMPLE

El solar de Lepant i Aragó serà,

finalment, unazona verda

Una imatge de la protesta de dissabte passat. Foto: Carrers per a tohom

Entitats | L’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni, de calçotadaUna vintena d’entitats i col·lectius dels barris de Sant Antoni i l’Esquerra de l’Eixample

organitzen dissabte que ve la segona calçotada popular a l’Avinguda Mistral. La trobada gastronòmica també tindrà com a objectiu, tal com expliquen els seus organitzadors,

“reivindicar l’ús veïnal de l’espai públic”. Al llarg del dia se celebraran diferents actes.

| 12 17 març 2015líniaeixample.cat Pàgines especials

En l’última sessió plenària delmandat, el regidor del Districte del’Eixample, Gerard Ardanuy, va ferun balanç del desenvolupamentdel Pla d’Actuació del Districte(PAD) durant els darrers quatreanys. Ardanuy va destacar que elGovern municipal ha complertamb gairebé el 98% de les actua-cions que contemplava aquestpla, ja que 256 de les 262 accionsque estaven previstes s’han dut aterme o actualment estan en curs.En aquest sentit, Ardanuy va xifraren 260,2 milions d’euros la quan-titat que el Districte ha invertit pertirar endavant les diferents inicia-tives municipals.

ELS DETALLSAquest conjunt d’actuacions hanservit per garantir el bon funcio-nament dels diferents equipa-ments del districte o per posar enmarxa diferents projectes i centresde serveis, entre d’altres.

Les persones i les famílies hanestat els principals destinataris delPAD, ja que han estat l’objectiu del43% de les accions impulsadespel Districte. A continuació es tro-ben les actuacions referents a l’a-dequació de l’hàbitat urbà, que sig-nifiquen un 26% del total. En ter-cer lloc se situen les actuacions re-ferents als agents econòmics i alscentres de coneixement, que con-

formen un 14%. El següent granbloc es refereix als recursos, i en-globa tant el pressupost com els re-cursos humans del govern i as-pectes com el coneixement, latecnologia, la innovació o la col·la-boració. Aquest conjunt d’actua-cions significa un 11% del total. Perúltim, el 6% restant es corresponamb el que s’ha destinat a les en-

titats i a les associacions i agents es-portius, socials i culturals.

Avui dia, molts d’aquests pro-jectes ja han acabat. Es tracta, perexemple, del Projecte Xeix, un pro-grama d’integració per a nouvin-guts que es va posar en marxa el2012, i que és un dels finalistes delguardó Diversity Advantage Cha-llenge, atorgat pel Consell d’Euro-pa. S’aplica amb molta força alFort Pienc i a Sant Antoni.

D’altra banda, s’ha prioritzatl’atenció als col·lectius socials mésvulnerables, amb la creació de dospunts de distribució solidària d’a-liments o la creació d’una xarxa deprevenció en el marc del ProjecteRadars.

A més, l’Eixample ha impulsatmesures destinades a mantenir laconvivència a la via pública, com elcontrol de la venda ambulant o l’O-peració 0,0 (que funciona perpal·liar les molèsties de sorolls as-sociades a l’oci nocturn). Per últim,també han acabat les obres dels En-cants, i més recentment han fina-litzat les reformes del Paral·lel i delpasseig de Sant Joan, on els vianantshan guanyat més espai.

El Districte de l’Eixample assoleix el98% dels objectius del Pla d’Actuació» De les 262 actuacions previstes, 256 s’han acomplert al llarg dels quatre anys de govern

URBANISME4Una de les ac-tuacions més importants que s’hatirat endavant és la transformacióde la plaça de les Glòries.

Entre els mesos de març i se-tembre de 2014, es va enderrocarl’anella viària per on circulaven elsvehicles. La primera fase va ser ladel costat mar i posteriorment esva completar l’enderroc amb elcostat muntanya.

A més, entre març i juny, es vacrear una calçada central per a la cir-

culació dels vehicles que transitinen sentit nord. Entre el juny i el se-tembre es va consolidar el doble ra-mal en superfície de forma el·lípti-ca per on circulen els vehicles.

Durant els últims mesos del’any es va tirar endavant la urba-nització provisional de la bandamar de la plaça, i actualment s’es-tan acabant els treballs al costat dela muntanya. L’última part del pro-jecte consistirà en la construcciódels túnels definitius.

La transformació de Glòries

Una vista aèria del districte i el nou aspecte del Paral·lel i dels Encants, dues de les obres que han acabat durant aquest mandat. Fotos: Districte

S’han impulsat

programes per als

col·lectius vulnerables

RedaccióEIXAMPLE

13 | 17 març 2015 líniaeixample.cat

Moltes de les actuacions que es-tan contemplades al PAD conti-nuen en marxa.

En l’àmbit de l’ensenyament, hiha previst impulsar la construccióde l’escola bressol de l’illa Germa-netes, desenvolupar el projecte del’escola dels Encants (al voltant deles Glòries) -buscant les actua-cions que possibilitin el desenvo-lupament del seu programa edu-catiu-, i habilitar un espai mésdigne per instal·lar-hi l’Escola d’A-dults Pere Calders.

Els mercats són un altre delsequipaments que s’estan modifi-cant. Durant la primavera, i un copacabades les reformes, tornarà afuncionar el Mercat del Ninot. Amés, també continuen els treballsal Mercat de Sant Antoni.

El PAD també contempla am-pliar i millorar la xarxa d’equipa-ments destinats a la gent gran i po-tenciar els equipaments socialsque hi ha al districte. En aquest sen-tit, es vol dotar de contingut totsels espais disponibles a l’antiga seude l’ONCE (al carrer Calàbria, 66-78),ubicant-hi serveis de ciutat i de pro-

ximitat, que donin suport al teixitassociatiu, que compleixin unafunció educativa i que siguin in-clusius. La finalitat és que es con-verteixi en un espai per a diferentsentitats i els veïns del barri hi pu-guin desenvolupar activitats so-cials, culturals, associatives i delleure. A més, s’està treballant en eldesenvolupament d’un projected’allotjaments col·lectius a l’edifi-ci d’habitatge dotacional del carrerd’Ali Bei. Un altre dels punts ques’està desenvolupant és la creacióde més habitatge social.

Un altre dels àmbits en elsquals ja s’està treballant és la in-serció laboral. D’aquesta manera,s’acompanya les persones en elprocés de buscar feina i es reo-rienta a aquelles que actualmentestan a l’atur. Aquests serveiscomplementen el programa Ac-tiva’t. Amb aquest, joves, autò-noms i emprenedors tenen a la

seva disposició les eines que ne-cessiten.

D’altra banda, el Districte tam-bé està treballant per augmentarla superfície dels espais verds. Enaquest sentit, s’han tirat enda-vant projectes per recuperar in-teriors d’illa, preservant l’esperit delPla Cerdà al mateix temps que espromou la seva renaturalització.

Un altre dels eixos de treball ésla mobilitat. El Districte vol im-pulsar l’ús de la bicicleta, promo-vent la creació de nous carrils bicial mateix temps que es té en con-sideració la seguretat dels que jaexisteixen. A més, es vol potenciarl’Eixample com a pol d’atracció cul-tural, de creativitat, coneixementi innovació, al mateix temps que escol·labora amb la programaciód’activitats que difonen la culturacatalana per als visitants.

Al mateix temps, es treballaper reduir els terminis en proce-diments com la concessió de lli-cències d’obres i d’activitats. Aixòs’aconseguirà simplificant els trà-mits necessaris, però garantintsempre el compliment de l’or-denament vigent. Per últim, s’es-tan ampliant el nombre de puntsde servei de Barcelona WiFi, almateix temps que s’estudia l’úsque se’n fa.

Pas endavant en mobilitat,serveis i ensenyament

Pàgines especials

L’antiga seu del’ONCE serà un

equipament social

RedaccióEIXAMPLE

Eixample| 14 17 març 2015líniaeixample.cat

Tres detinguts per estafarbancs amb documentació falsaSUCCESSOS4Un grup d’agentsdels Mossos d’Esquadra de la co-missaria de l’Eixample van dete-nir a principis de mes tres homesde nacionalitat espanyola com apresumptes autors d’uns delictesd’estafa i falsificació documental.

Segons la versió policial, undels detinguts hauria demanat uncrèdit valorat en 16.000 euros enuna oficina bancària del passeigde Gràcia per a la compra d’uncotxe. Uns dies més tard d’haverconcedit el préstec, el director del’oficina, segons detallen els Mos-sos d’Esquadra, va comprovarque el compte bancari obert pelpréstec estava al descobert. Du-

rant la investigació policial, elsMossos van poder comprovarque tant les nòmines com la do-cumentació del concessionari pre-sentades pel client per a la com-pra del vehicle eren falses, al ma-teix temps que també van desco-brir que el detingut que havia de-manat el préstec havia tingut l’a-juda de dues persones més durantl’ingrés del xec. Una d’elless’hauria fet passar com el seuapoderat i l’altra feia tasques de vi-gilància.

La investigació també va de-terminar que els detinguts haurienintentat fer la mateixa operació enun altre banc de la zona.

El departament de Justícia ha co-mençat recentment el trasllatde presos de la Model cap a altrescentres penitenciaris de la ciutatamb places disponibles.

Es tracta d’un trasllat tem-poral fins que no es construeixiuna altra presó de 800 places, enrègim obert, a la Zona Franca.Està previst que el trasllat delspresos acabi el pròxim 27 demarç. Serà a partir d’aquestadata quan es formalitzarà la ces-

sió de l’espai a l’Ajuntament,que té previst enderrocar la partde la presó que fa de centre obert(Centre Obert Barcelona 1), ubi-cada a la confluència dels carrersEntença i Rosselló, per poste-riorment reurbanitzar la zona.

La segona fase del procésserà moure els penats, els presosque no estan en règim obert, a al-tres presons de Catalunya. La re-distribució es farà en funció de lesnecessitats dels presos. Els querequereixin una major especia-lització passaran a la secció ober-ta del Centre Penitenciari d'Ho-mes, mentre que la resta serantraslladats al Centre Obert 2 i a

la secció oberta del Centre Peni-tenciari de Dones de Barcelona(Wad-Ras).

15 MILIONS L’acord del passat mes d’octubreentre la Generalitat i el consis-tori va establir un canvi en la ti-tularitat de la finca que ocupa l’e-quipament penitenciari. D’a-questa manera, l’espai passarà amans del consistori d’aquí apocs dies. L’Ajuntament hi des-tinarà 15 milions d’euros, que esdescomptaran del deute que laGeneralitat té amb el consisto-ri, per aconseguir la titularitatdel terreny.

Està previst que la primera fase del trasllat dels presos acabi el 27 de març. Foto: Arxiu

Justícia comença el trasllat dels presos de la Model

RedaccióEIXAMPLE

17 març 2015

Comerç| 16

líniaeixample.cat

Finalment, el nou catàleg d’es-tabliments històrics de la ciutat,presentat dijous passat, nomésidentifica 228 botigues d’a-questes característiques a la ciu-tat, de les 389 que va delimitarara fa un any en un primer ca-tàleg. Per tant, 161 comerçosqueden descartats i se’ls aixecala suspensió de llicències de-cretada aleshores.

Sobre aquestes 228 botigueshistòriques s’estableix una pro-tecció de diferents nivells: 32 d’e-lles comptaran amb una protec-ció integral del seu patrimoni; en152 casos serà parcial la protec-ció, mentre que en els 42 restantses conservaran “elements pai-satgístics” característics.

Entre les 32 botigues quetindran una protecció integral

del seu patrimoni hi ha l’Indio,El Ingeniero o les situades al’Eixample com ara la FarmàciaGalup –a Pau Claris, 83–, l’Edi-torial Musica Boileau –situada alcarrer Provença, 287– i Gèneresde Punt la Torre –a Ronda SantAntoni, 63–.

Tanmateix, aquesta protecciónomés es limita al patrimoni. Pertant, l’activitat de cadascunad’aquestes botigues no serà ob-

jecte de protecció per part mu-nicipal, una qüestió que des del’Associació d’Establiments Em-blemàtics es critica. “No serveixde res protegir només els mobles,l’activitat de les botigues és unpatrimoni més”, assegura a LíniaEixample Josep Maria Roig, se-cretari de l’associació, que creuque “l’estudi que s’ha fet no és co-rrecte” i anuncia que presenta-ran al·legacions al projecte.

La Farmàcia Galup, un dels establiments protegits. Foto: Google Maps

L’Ajuntament presenta la novallista de comerços emblemàtics» El nou catàleg municipal de botigues històriques en protegeix 228

» L’Associació d’Establiments Emblemàtics no ho veu suficient

Les obres del Mercat de SantAntoni arriben a l’última fase

REFORMA4L’esperada finalit-zació de les obres de remodela-ció del Mercat de Sant Antoniestà cada cop més a prop. Durantel pròxim mes d’abril es licitaranels treballs de la darrera part delprojecte, valorats en 29 milionsd’euros, la meitat del pressupostde la reforma.

Ara per ara les obres hanarribat a la seva part més pro-funda, per sota del tram de la viasepulcral romana, la contraes-carpa i el baluard. Aquestes res-tes es convertiran en un espai

museístic en forma de carrer, alqual es podrà accedir pels carrersUrgell i Manso.

El remodelat mercat, que espreveu que reobri d’aquí a dosanys, tindrà quatre nivells queinclouran les parades tradicio-nals, el Mercat dels Encants i unapart d’ús comercial. Ara es tre-balla en dues fases paral·leles:una interior, amb l’arranjamentde la part subterrània, i una al-tra exterior, amb la rehabilitacióde la façana i de l’estructura del’equipament.

Volen mantenir el nombre deterrasses a l’avinguda Gaudí

URBANISME4El període d’ex-posició pública de la propostamunicipal d’ordenament de lesterrasses de bars i restaurants si-tuats a l’avinguda Gaudí finalit-za demà. La proposta té l’objec-tiu de mantenir el total de me-tres quadrats que ocupen lesara per ara terrasses, tot i quecanviant la seva distribució alllarg de l’avinguda.

L’avinguda Gaudí comptaria,segons el projecte, amb un mà-xim de 228 taules, que són lesexistents actualment. La novetatés que la redistribució de les te-

rrasses es faria per mòduls ogrups de taules –16 en total– ques’atorgarien als establimentsque en demanessin. La mesurabusca evitar saturar la zona i noté en compte la dimensió interiordels locals.

Per altra banda, el projecteindica que les terrasses d’a-quest vial no podran comptaramb jardineres ni mampares.La distància entre les terrasseshaurà de ser d’1,5 metres i es re-comana que les taules no su-perin els 80 centímetres d’am-plada i llargària.

El Congrés Mundial deMercats visitarà l’Eixample

TROBADA4Més de quarantamercats de productes alimenta-ris i no alimentaris distribuïts pertots els districtes. Aquest modelde mercats municipals de Bar-celona es donarà a conèixermundialment els pròxims dies26, 27 i 28 de març amb la cele-bració del novè Congrés Inter-nacional de Mercats, una troba-da organitzada per l’organitzacióProject for Public Spaces (PPS)i que compta amb el suport de

Nacions Unides i l’Institut Mu-nicipal de Mercats de Barcelona(IMMB).

El congrés també acollirà vi-sites guiades a diferents mer-cats de la ciutat, entre ells tres del’Eixample que destaquen per laseva arquitectura: el Mercat deSant Antoni, el Mercat de la Con-cepció, el Mercat del Ninot i elnou edifici dels Encants Vells. Aixídoncs, els mercats també tin-dran el seu propi congrés.

RedaccióEIXAMPLE

El remodelat mercat obrirà, segons les previsions, el 2017. Foto: Ajuntament

Mostra | Sorteig de les places per a la Fira del RamEls passats dies 11, 12 i 13 de març es va dur a terme la recollida de llicències

per col·locar parades a la Fira del Ram de la plaça Sagrada Família i la Rambla Catalunya que tindrà lloc del 25 al 28 de març en aquestes dues ubicacions. El sorteig

de l’emplaçament de les parades es farà avui dimarts a les 4 de la tarda al Districte.

Comerç| 18 17 març 2015líniaeixample.cat

Un notable per al comerç » Els ciutadans valoren amb un 7,8 el comerç barceloní segons l’enquesta Òmnibus Municipal 2014» El consistori es mostra satisfet i recorda les activitats de dinamització que desenvolupa amb els eixos

Més del 70% dels enquestats compren en alguna zona comercial de la ciutat. A dalt a la dreta, una imatge d’una visita del programa El Comerç i les Escoles. Fotos: Ajuntament

El comerç barceloní aprova ambnota. Segons l’enquesta de l’Òm-nibus Municipal de Comerç del2014, la ciutadania valora amb un7,8 el comerç de la ciutat.

Les principals conclusionsque s’extreuen d’aquest informesón la valoració positiva per partdels barcelonins de l’oferta co-mercial, els horaris d’obertura il’atenció personal per part delsbotiguers. En aquest sentit, elmés valorat ha estat el tracte re-but als comerços, la professio-nalitat de les persones que atenenels clients i l’honradesa dels co-merciants –tots tres aspectessuperen el 90% de valoració–.

En aquesta línia, més de lameitat dels enquestats –el 52%–considera que les botigues de ba-rri o especialitzades són els esta-bliments on millor els atenen,per davant dels mercats munici-pals –21%–, supermercats –13%–

i centres comercials i grans ma-gatzems –amb un 3% cadascun–.Per altra banda, el 71% dels en-questats asseguren que semprecompren en alguna zona comer-cial de la ciutat, mentre que un26% diu que no ho fa mai.

COL·LABORACIÓ NECESSÀRIAAquestes dades han estat rebudesde manera positiva per part delconsistori, que recorda que des delmaig del 2013 desenvolupa, encol·laboració amb els botiguers, elPla d’impuls i suport al comerç2013-2016. “En una ciutat amb 21eixos comercials i 43 mercats ésessencial el suport municipal perimpulsar la tasca del teixit asso-ciatiu comercial”, assegura Rai-mond Blasi, regidor de Comerç.

En aquest sentit, el Pla d’im-puls del comerç té l’objectiu d’en-fortir el sector, facilitar la inte-rrelació i sinergies entre el comerçi altres activitats com el turismei obrir-lo a les noves tecnolo-gies. Un exemple d’això és la po-sada en marxa del programa Co-merç a la xarxa, una iniciativa

conjunta del consistori i la Fun-dació Barcelona Comerç que volfer visibles a Google més de4.000 comerços locals. Per altrabanda, el consistori també des-taca el consens assolit amb els ei-xos comercials per definir elsfestius d’obertura d’enguany.

ACCIONS DE DINAMITZACIÓLa col·laboració entre el consis-tori i els eixos comercials tambées tradueix en activitats de di-namització com ara els premisBarcelona, la millor botiga delmón, uns guardons que premienla tasca del comerç de proximi-tat barceloní des del 1997. A més,també s’organitza el programagratuït Obert al futur, un cicle deformació que s’imparteix als deudistrictes de la ciutat i que tot justara engega la seva tercera edició.I per tal de cohesionar el comerçamb el teixit social, una altra ini-ciativa que es desenvolupa des defa uns anys és ElComerç i les es-coles, un programa de visitesque apropa els escolars a les bo-tigues al llarg del curs acadèmic.

RedaccióBARCELONA

SOCIETAT4L’enquesta Òmni-bus del Comerç torna a posar demanifest la importància que elmodel del petit comerç té a laciutat. En aquest sentit, les bo-tigues de proximitat donen fei-na a 141.500 persones i repre-senten un 14% del Producte In-terior Brut (PIB) de la ciutat. “Elcomerç forma part de la llargahistòria de Barcelona”, assegu-ra el regidor de Comerç, Rai-mond Blasi, que recorda que “jades de l’època dels gremis” el co-merç era una de les principalsactivitats de la ciutat.

Tornant al present, el sectorcontinua tenint un paper clau, jaque, segons dades municipals, un34% de les despeses dels turisteses realitzen en compres. Amb tot,passat i present d’una activitat ca-racterística de Barcelona.

El comerç de proximitat: un model arrelat a la ciutat

17 març 2015

Esports| 20

líniaeixample.cat

Barcelona va tornar a viure l’a-tletisme amb la celebració de la37a edició de la Zurich Marató,que va omplir els principals ca-rrers de la ciutat aquest passatdiumenge el matí.

En categoria masculina, l’a-tleta kenyà Philip Cheruiyot vaendur-se la victòria amb un grantemps de 2 hores, 8 minuts i 16segons, el que suposa la terceramillor marca de tots els temps aBarcelona, per darrere de l’as-solida el 2010 per Jackson Ko-tut –2 hores, 7 minuts i 30 se-gons– i la de Matebo Lebi del’any següent –2 hores, 7 minutsi 31 segons–.

El primer representant cata-là que va creuar la línia de metava ser el viladecanenc CarlesCastillejo, que va arribar cinquè

amb un meritori cronòmetre de2 hores, 13 minuts i 3 segons.

El recorregut va travessar eldistricte de l’Eixample d’oest aest, des del carrer Tarragona,creuant tota la Gran Via i pujantper passeig de Gràcia. La prova,però, va arrencar de plaça Es-panya a dos quarts de 9 delmatí, amb el tret de sortida del’alcalde Trias. En total, a la pro-

va van prendre part 19.000 per-sones, una nova xifra rècord departicipació. A més, un 17% deltotal d’inscripcions van ser do-nes, mentre que un 42% dels co-rredors procedien de 83 països.

Per tal d’esperonar els co-rredors i el públic assistent, elsorganitzadors de la Marató vaninstal·lar 51 punts d’animació alllarg del recorregut.

La Marató va comptar amb una xifra rècord de participants. Foto: Ajuntament

Cheruiyot i Kassahun triomfenen una Marató de rècord

» Més de 19.000 corredors participen en la 37a edició de la prova» La marca del kenià Cheruiyot (2:07:30) és la tercera millor a Barcelona

La història del motor català es mostra al Palau Robert

EXPOSICIÓ4Una quarentenade motocicletes de marques ca-talanes, algunes de les quals jano es fabriquen. Aquesta és laproposta de Catalunya Moto,una exposició al Palau Robertque repassa el passat del motorcatalà. S’hi poden veure un to-tal de 39 motos, prototips demarques com ara Derbi, Rieju,Sanglas o la ressorgida Bultaco.

La mostra també fa un ho-menatge als grans noms delmotor català, i és que els cata-lans han estat 78 vegades cam-

pions del món de motociclisme,en totes les seves categories.

El recorregut de CatalunyaMoto acaba obrint una finestraal futur amb un espai dedicat alsavenços tecnològics, on es po-den veure les últimes innova-cions en motos elèctriques. Elsvisitants, a més, també podranveure el motor elèctric, al des-cobert, dels nous prototips ad-quirits per l’empresa municipalB:SM. La mostra va començara principis de mes i finalitzaràa l’octubre.

La ciutat acollirà els europeusde waterpolo del 2018

WATERPOLO4Fa uns dies LligaEuropea de Natació (LEN), va feroficial la designació de Barcelo-na com a seu de la 33a edició delCampionat d’Europa de Water-polo del 2018. D’aquesta mane-ra, les piscines Picornell seranl’escenari d’un torneig on hi par-ticiparan prop de 30 seleccionsnacionals.

La tinent d’alcalde de Quali-tat de Vida, Igualtat i Esports,Maite Fandos, destaca la im-

portància d’aquesta designació,la qual “significa la consolidacióde Barcelona com una ciutat ca-paç d’organitzar grans esdeve-niments esportius a escala in-ternacional”. Per la seva banda,el president de la Federació Ca-talana de Natació, Enric Ber-tran, apunta que “competicionscom aquesta fan que l’afició alwaterpolo creixi”. I és que Bar-celona també acollirà, a finals demaig, la Final Six europea.

Bona jornada per als equips de bàsquet del districte

BÀSQUET4Sengles victòries delsequips de bàsquet del districte.L’AESC Ramon Llull i la UEGaudí es van desfer dels seus ri-vals de manera solvent en la da-rrera jornada de competició.

Pel que fa a l’AESC, els del’Estació del Nord van derrotar adomicili la UE Horta per 41punts a 62, un resultat que elscol·loca desens a la classificaciódel grup 2 de Copa Catalunyamasculina.

En el cas de la UE Gaudí, elsde Sagrada Família van fer elsdeures a casa davant del CB Cor-nellà B, al qual van guanyar per70 punts a 51. D’aquesta mane-ra, el Gaudí es consolida a l’on-zena posició del grup 2 de Sego-na masculina.

La pròxima jornada, l’AESCjugarà a casa contra el Vilade-cans, mentre que la UE Gaudí re-brà la visita del BC Tecla Sala del’Hospitalet.

RedaccióEIXAMPLE

La mostra es podrà visitar fins a l’octubre. Foto: Ajuntament

Patinatge | Barcelona, seu dels World Roller GamesBarcelona serà la seu dels primers World Roller Games, que se celebraran de 9 al 23 de

juliol del 2017. Així ho va decidir la Federació Internacional de Roller Skatin (FIRS). La candidatura catalana es va imposar a la de Lima (Perú). Aquest esdeveniment

és inèdit, i reunirà totes les modalitats de patinatge en una mateixa competició.

Agenda| 22 17 març 2015líniaeixample.cat

[email protected]

AGENDA MENSUALDIVENDRES 20 DE MARÇ20:30 Cicle Jazz&Groove, concert de Clàudia Bar-

dagí, composicions pròpies que oscil·len en-tre el jazz i el pop. Aforament limitat, cal re-serva prèvia. / Casa Elizalde.

DEMÀ DIMECRES 18 DE MARÇ19:00 Lluitem contra el malbaratament ali-

mentari, una sessió per conscienciar sobre lescauses del malbaratament dels aliments, elnostre paper i possibles solucions. / Biblio-teca Fort Pienc.

DIMARTS 24 DE MARÇ21:00 Cicle identitat i diversitat en la societat

d’avui. Conferència sobre la convivència ciu-tadana i la diversitat, i les dificultats i opor-tunitats que s’en poden treure. / Centre cívicCasa Golferichs

FINS AL 27 DE MARÇMatí-Tarda Exposició Sinèrgies, dels artistes

Col·lectiu 7xset, un projecte que neix amb laidea de crear un paral·lelisme entre el con-cepte de casa i món. Es tracta de set cases apa-rentment iguals però amb diferències que estroben a l’interior. / Casa Elizalde.

FINS A L’11 D’ABRILMatí-Tarda Exposició Blanc i Negre. Aquesta és

la qüestió, de Carles de la Cruz, un recull delseu treball fotogràfic després d’anys de vidaal món escènic. Espai on la imatge convidaa la reflexió sobre el món del teatre. / CotxeresBorrell.

AVUI DIMARTS 17 DE MARÇ18:00 Contes màgics en la parla de les Illes Ba-

lears, una sessió on s’explicaran històries ambel català de les Illes. A càrrec de Cesca Vadells,hi col·labora Anin. / Biblioteca Sagrada Fa-mília.

DEMÀ DIMECRES 18 DE MARÇ17:30 Contes contats i cantats, una sessió de pa-

raules, música i moviment, perquè els con-tes estan vius quan s’expliquen. Activitat adre-çada a infants majors de 4 anys i dirigida perAlícia Molina. / Biblioteca Fort Pienc.

DISSABTE 21 DE MARÇ18:00 Partit de bàsquet entre l’AESC Ramon Llull

i el CB Viladecans, corresponent a la 24a jor-nada de Copa Catalunya masculina. / Pave-lló Estació del Nord.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Cada dissabte els més petits tenen unacita per visitar la Casa Lleó i Morera,obra de Lluís Domènech i Montaner,situada al passeig de Gràcia. Es farantallers i activitats diverses per conèi-xer millor el Modernisme.

Tallers infantils a laCasa Lleó i MoreraDs. fins al 28 de març

A càrrec de Kike Herrero, la sessió secentrarà en l’observació i la fotografiade l’eclipsi de sol, que es durà a termeel temps que duri l’eclipsi parcial deldia 20 de març. / Centre cívic Casa Gol-ferichs.

Viu l’eclipsi en directe

Dv. 20 de març a les 21:00

El festival Mecal segueix apostant peldocumental en format curt de menysde 30 minuts, un gènere que actual-ment està experimentant un fort crei-xement. Del 19 al 22 de març, el fes-tival oferirà el bo i millor de la produccióde documentals a altres països. / Ci-nemes Girona.

Festival MecalDocumentalDj. 19 de març

Partit corresponent a la 18a jornada delliga de Divisió d’Honor de waterpolomasculí. / Piscina Sant Jordi.

Partit de waterpoloCN Catalunya-CN Mataró

Dj. 26 de març a les 20:45

| 24 17 març 2015líniaeixample.cat Pròxima edició: 21 d’abril

eixample 50

Documents