www.s i t g e s f i lm f e s t i v a l . c om

Dijous 7 d’Octubre de 2010 · Número 1

Pàg. 05 LA SOMBRA PROHIBIDA

Pàg. 09 LOS OJOS DE JULIA

Pàg. 10 KABOOM

Pàg. 11 CAPTIFS

DIARI DEL FESTIVAL Dijous 7 octubre 2010 2

INFO TICKET

ENTRADES (IVA inclòs)

8€ Secció Oficial Fantàstic a Competició – Sitges 43 / Secció Oficial Fantàstic Panorama / Secció Oficial Noves Visions / Secció Casa Àsia / Secció Anima’t / Midnight X-Treme / Secció Seven Chances / Sessions Especials 6€ Retrospectives i Homenatges7€ Sessions de curts d’animació a competició10€ Programa doble / Maratons de 3 o més pel·lícules / Focus 3D 12€ Gales d’Inauguració i Cloenda / Maratons del dia 17 d’octubre4€ Sitges Fòrum (Classes magistrals)

ENTRADES ESPECIALS (IVA inclòs)

Abonament Matinée: 99€

Vàlid per accedir a les sessions de l’Auditori, durant tot el Festival, en la franja de les 10h-12h-15h* (caps de setmana inclòs). El pots comprar fins al 6 d’octubre només a través de Tel-Entrada! Butaca VIP: 295€

La manera més còmoda de no perdre’t cap pel·lícula i sempre des de la teva butaca preferent! Tindràs la teva pròpia acreditació i podràs gaudir de totes les sessions de l’Auditori durant tots els dies del Festival, incloses la Inauguració, la Cloenda i la Maratons de l’últim dia. La pots comprar fins al 6 d’octubre només a través de Tel-Entrada!

Localitat Numerada (LN)Algunes sessions de l’Auditori disposen d’un nombre limitat de butaques numerades. Amb aquesta entrada, per 2€ més, t’estalviaràs de fer cua a les sessions més esperades de l’Auditori (consulta a la programació les sessions LN).

DESCOMPTES FANTÀSTICS** Descompte 20: a partir de la compra de 20 entrades per a pel·lícules diferents s’aplicarà un descompte del 20%.Descompte 10: a partir de la compra de 10 entrades per a pel·lícules diferents s’aplicarà un descompte del 10%.

CARNETS AMB DESCOMPTE **20% de descompte en la compra d’entrades pels clients de Caixa Catalunya (només aplicable a la venda anticipada). 20% de descompte en la venda anticipada i a les taquilles pels titulars de Carnet Biblioteques CBB, Carnet Jove, Targeta Cinesa Card, Club Casa Àsia, Club Fnac Oci i Cultura, Socis Univers de la UPC, Targeta Amiga Desigual, Majors de 65 anys, Club TR3SC, City Deluxe Card, Club UOC i Racc Master.

Els descomptes no són acumulables. El titular haurà de presentar a la taquilla el carnet de soci i el DNI.

* excepte Sessions 3D i Maratons del dia 17** no aplicables a Inauguració, Cloenda, Maratons del dia 17, Abonament Matinée, Butaca VIP i Localitat Numerada.

VENDA ANTICIPADA

Online: www.telentrada.com (Cost de distribució: 0,90€)Telèfon: 902 101 212 (Cost de distribució: 1,5€)Oficines de Caixa Catalunya. (Cost de distribució: 2€)

Les entrades adquirides a través de Tel-Entrada per a les projeccions de l’Auditori s’hauran de recollir a la taquilla de l’Hotel Melià ubicada a la Sala Tramuntana. Les entrades adquirides a través de Tel-Entrada per a les projeccions del Prado i el Retiro s’hauran de recollir a la taquilla de l’edifici Miramar.

L’Abonament Matinée només es podrà imprimir als caixers de Caixa Catalunya. Diàriament s’hauran de recollir les entrades pel mateix dia presentant l’Abonament imprès.

L’acreditació de Butaca VIP només es podrà imprimir als caixers de Caixa Catalunya i s’haurà bescanviar per una acreditació vàlida per a totes les sessions de l’Auditori a la taquilla del Melià.

TAQUILLES DEL FESTIVAL

Es podran adquirir entrades per a tots els cinemes i sessions a:

Taquilla Hotel Melià (Sala Tramuntana)C/ de Ramon Dalmau, s/n Del 7al 17 d’octubreLa taquilla obrirà una hora abans de l’inici de la primera sessió de pagament de l’Auditori i tancarà a l’inici de l’última sessió.

Taquilla Edifici MiramarC/ Davallada, 12 Del 7al 17 d’octubreLa taquilla obrirà una hora abans de l’inici de la primera sessió de pagament del Prado i del Retiro i tancarà a l’inici de l’última sessió.

IMPORTANTS’accepta pagament amb Visa.

Es donarà prioritat a la venda d’entrades per a les sessions immediates.

Queda prohibit l’accés a la sala un cop començada la sessió.

No s’admetran canvis ni devolucions excepte en casos de canvi de programació o suspensió de passi per part del Festival. Si és així, la devolució de l’import o el bescanvi per una altra entrada s’haurà d’efectuar a les mateixes taquilles on ha estat realitzada la compra. En el cas d’haver efectuat la compra per Tel-Entrada la devolució de l’import s’haurà de tramitar a qualsevol oficina de Caixa Catalunya. Aquestes devolucions s’efectuaran en els 10 dies posteriors a l’anul·lació de la projecció.

INFO TRANSPORTS

El Festival no és responsable dels possibles canvis d’horaris d’aquests serveis de transports. Els possibles retards en les projeccions del festival no afectaran a l’horari dels següents transports:

A – DES DE BARCELONATRENBCN Sants – Sitges: Primer tren: 5:45h / Últim tren 00:15hSitges – BCN Sants: Primer tren: 4:48h / Últim tren: 22:26h NOVETAT, TREN FANTÀSTIC! Únicament a la 1:30h de la matinada, del 7 al 17 d’octubre (ambdós inclosos), tren directe sense parades Sitges Barcelona Sants.Preu del bitllet: 3€ (aquest trajecte). Vàlids els abonaments de RENFE i ATM. El Tren Fantàstic sortirà puntualment a la 1:30h sense excepcions. Per a més informació: 902 41 00 41 / www.rodaliesdecatalunya.cat

BUS DIÜRN I NOCTURNBCN (R.Universitat) – Sitges (zona Oasis): Primer bus: 7:20h / Últim bus: 01:55hSitges (zona Oasis) – Barcelona (Pl. Catalunya): Primer bus: 5:55h / Últims busos: 23:45h, 1:10h, 3:02hConsulteu tots els horaris, parades i preus a la companyia Monbús 938 937 060 / www.monbus.cat

COTXEPodeu circular per l’autopista C-32 en direcció Sitges i agafar la sortida 31 (Sitges Nord), la sortida 30 (Sitges Centre) o bé la sortida 29 (Sant Pere de Ribes). Aquesta via ràpida travessa els túnels del Garraf i comporta un peatge.

També podeu sortir de l’autopista C-32 per la sortida Castelldefels Platja i circular per la C-31 o carretera de les Costes en sentit Sitges fins a entrar a la vila pel barri d’Aiguadolç. Aquesta possibilitat també dóna accés a Les Botigues de Sitges i al poble de Garraf i no comporta cap peatge.

A – DES DE VILANOVA I LA GELTRÚTRENSitges - Vilanova: Primer tren 06:21 / Últim tren 00:51 Vilanova – Sitges: Primer tren 04:42 / Últim tren 22:19Per a més informació consulteu www.renfe.es

BUS DIÜRN I NOCTURNSortides des de l’estació de tren. Horaris i preus:Autocars Plana: 977 354 445/ www.autocarsplana.comMonbús: 938 937 060 / www.monbus.cat

COTXEPodeu circular per l’autopista C-32 i agafar la sortida 29 (Sant Pere de Ribes) o bé la sortida 30 (Sitges Centre).

BUS URBÀ DE SITGESVallpineda, Terramar i Llevantina. Horaris i preus:Sarfa 902 302 025 / www.sarfa.com

DIARI DEL FESTIVAL Dijous 7 octubre 20103

BIENVENIDOS“All it takes to be a superhero is a choice to fight Evil. Choose or lose.”

THE CRIMSON BOLT

Here in Sitges, we’re all “The Crimson Bolt”, the two-bit su-perhero from Super, James Gunn’s film that will mark the Festival’s equator on Tuesday the 12th with a special gala. His dedication and commitment to fighting against Evil in its purest form, without nearly enough resources, short on time, always against the elements and all predictions, but also al-ways enthusiastically and determined to take on whoever and whatever’s necessary, reminds me very much of our team, and especially the part that makes this newspaper possible every day. And also of you, the audience; the Festival’s soul. Even though your/our commitment isn’t to fighting crime but to favoring fantastic cinema, we experience it with the same intensity, the same impulse and even the same pain as our friend “The Crimson Bolt”.

From all of this, and exactly like in Gunn’s film, comes an epic that unites us, hard to explain to those who are foreign to our cult. Neither distances or lack of sleep or lines or the cold or the heat can make an impression on our spirit of movie-goers who fill the theaters and the Town of Sitges with just one reward: enjoying those big or little films that we’ve been waiting for, that we’ve even imagined or dreamed about be-forehand, and that are generally made by soul mates who feel that same passion and want to share it. And maybe this year there will be other small, complementary pleasures like finding yourself out having a drink with Vincent Cassel, talk-ing about cinema in an improvised conversation with Roger Corman, and discovering that Rebecca De Mornay, when she isn’t rocking the cradle of someone else’s kid, is a charming person who’s even better from close up.

On the 18th, after the last marathon’s lights go out, you’ll go back to school. Or to the office. You’re classmates will contin-ue to make jokes at your expense: “it’s the gore fan”. Your of-ficemates will treat you like a freak because you go to Sitges and see “those movies where you have to read the screen”. But you’ll only be thinking about the courage of the 13 assas-sins from Takashi Miike’s film of the same name; about the heroic determination of the vampire slayers in Stake Land; about the clear, decided stare of the leading lady in I Spit On Your Grave; about the transgressive artistic daring of the uni-verse of Confessions. And then these people’s little chuckles will become frozen in a grotesque grimace when they see the shining in your eyes. And they’ll understand it: they’ll live one life; you will have lived 200 in 10 days. As many as the amount of movies there are at Sitges 2010. And this newspa-per is your road map.

Mike HostenchDeputy Festival Director, Sitges International Fantastic Film Festival of Catalonia

“Tot el que cal per a convertir-se en superheroi és triar la lluita contra el Mal. Tan fàcil com això.”

THE CRIMSON BOLT

A Sitges, tots som The Crimson Bolt, el superheroi de pa sucat amb oli de Super, el film de James Gunn que assen-yalarà l’equador del festival el dimarts dia 12 amb una gala especial. La seva dedicació i compromís contra el Mal en estat pur, sense prou recursos, curt de temps, sempre amb els elements i els pronòstics en contra, però també sem-pre entusiasta i determinat a enfrontar-se al que calgui, em recorda enormement el nostre equip, i molt especialment l’equip que cada dia fa possible aquest diari. També a vo-saltres, el públic; l’ànima del festival. Encara que el compro-mís de tots vosaltres/nosaltres no és amb la lluita contra el crim, sinó a favor del cinema fantàstic, ho vivim amb la mateixa intensitat, la mateixa rauxa, àdhuc el mateix dolor que l’amic Llampec Carmesí.

De tot això, i exactament igual que en la pel·lícula de Gunn, en surt una èpica que ens uneix, difícilment ex-plicable als aliens al nostre culte. Ni les distàncies, ni la son, ni les cues, ni el fred o la calor fan osca en el nostre esperit de cinèfils que omplen les sales i la vila de Sitges amb un sola recompensa: gaudir d’aquelles pel·lícules grans o petites que esperem, fins i tot que imaginem o somiem per endavant, i generalment fetes per ànimes bessones que senten aquesta passió i volen compartir-la. Potser enguany hi haurà petits plaers complementaris com ara trobar-te fent unes copes amb Vincent Cassel, parlar de cinema en una conversa improvisada amb Ro-ger Corman o comprovar que Rebecca de Mornay, quan no està gronxant el bressol del fill d’algú altre, és una persona encantadora i que encara guanya més en les distàncies curtes.

El dia 18, quan ja s’hauran apagat els llums de la darrera ma-rató, tornaràs a l’institut. O a l’oficina. Les teves companyes continuaran fent brometes a costa teva: “la fan del gore”. Els teus col·legues de despatx et tractaran de freak perquè vas a Sitges i veus pel·lícules “d’aquestes de llegir la pantalla”. Però tu només pensaràs en el valor dels 13 assassins del film homònim de Takashi Miike; en la determinació heroica dels caçavampirs de Stake Land; en la mirada clara i decidida de la protagonista d’I Spit on Your Grave; en la transgressora gosa-dia artística de l’univers de Confessions. Llavors, quan veuran la resplendor als teus ulls, les rialletes d’aquestes persones es congelaran en una ganyota grotesca. I ho entendran: ells hauran viscut una vida; tu n’hauràs viscudes 200 en 10 dies. Tantes com pel·lícules hi ha a Sitges 2010. I aquest diari és el teu full de ruta.

Mike HostenchSots-director del Sitges, Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

“Todo lo que hace falta para convertirse en superhéroe es elegir la lucha contra el Mal. Así de fácil.”

THE CRIMSON BOLT

En Sitges todos somos The Crimson Bolt, el superhéroe de pacotilla de Super, el filme de James Gunn que marcará el ecuador del Festival el martes 12 con una gala especial. Su dedicación y compromiso contra el Mal en estado puro, con muy pocos recursos, el tiempo reducido, siempre con los elementos y los pronósticos en contra, pero también entu-siasta y determinado a enfrentarse a lo que sea necesario, me recuerda enormemente a nuestro equipo y, muy espe-cialmente, al que cada día hace posible este diario. Tam-bién a vosotros, el público; el alma del festival. Aunque el compromiso de todos vosotros/nosotros no es luchar con-tra el crimen, sino a favor del cine fantástico, lo vivimos con la misma intensidad, el mismo ímpetu vehemente y hasta el mismo dolor que nuestro amigo Relámpago Carmesí.

De todo esto y exactamente igual que en la película de Gunn, surge una épica que nos une, difícil de explicar a las perso-nas que son ajenas a nuestro culto. Ni las distancias, ni el sueño, ni las colas, ni el frío o el calor mellan nuestro espíritu de cinéfilos que llenan las salas y toda Sitges con una sola recompensa: disfrutar de aquellas películas, grandes o pe-queñas, que esperamos y que imaginamos o soñamos con antelación y generalmente hechas por almas gemelas que sienten nuestra misma pasión y desean compartirla. Quizá haya este año pequeños placeres complementarios como encontrarse de copas con Vincent Cassel, hablar de cine en una conversación improvisada con Roger Corman o compro-bar que Rebecca de Mornay, cuando no mece la cuna del hijo de alguien, es una persona encantadora y resulta más brillante a corta distancia.

El día 18, después de apagarse las luces del último maratón, volverás al instituto. O a la oficina. Tus compañeras continua-rán haciendo bromas a tu costa: “la fan del gore”. Tus compa-ñeros del despacho te tratarán de freak porque vas a Sitges a ver películas “de las de leer la pantalla”. Pero tú sólo pensarás en el valor de los 13 asesinos del filme homónimo de Takashi Miike; en la determinación heroica de los caza-vampiros de Stake Land; en la mirada clara y decidida de la protagonista de I Spit on Your Grave; en la transgresora osadía artística del universo de Confessions. Entonces las risitas de esas perso-nas se congelarán en una mueca grotesca cuando vean el res-plandor en tus ojos. Y lo entenderán: ellos habrán vivido una vida; tú habrás vivido 200 en 10 días. Tantas como películas hay en Sitges 2010. Y este diario es tu hoja de ruta.

Mike HostenchSubdirector del Sitges, Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

BENVINGUTSWELCOME

DIARI DEL FESTIVAL Dijous 7 octubre 2010 4

Recomiendo a todos aquellos que esta tarde no tengan la oportuni­dad de asistir a la proyección de Catfish que se abstengan de ver el trailer, pues corren el riesgo de quedar atrapados en un suspense difícil de saciar. Todo empieza co­mo un documental sobre internet, en el que el cineasta Ariel Schul­man y su compañero Henry Joost graban el desarrollo de la amistad entre Nev (fotógrafo y hermano del primero) y Abby, una niña de ocho años a la que ha conocido por internet. Los tres jóvenes con­templan a sombrados los cuadros que Abby, una entrañable pintora pre coz, le manda a Nev. El primer vuelco de la película no tarda en llegar: a través de Facebook, Nev conoce a la hermana de Abby, la despampanante Megan. Ambos inician una relación a través del teléfono y el ordenador, mientras Ariel y Henry lo graban todo: Catfish se convierte así en una emotiva cinta romántica.

Hasta aquí, lo que se puede ver en el trailer. A partir de aquí, Catfish se adentra en un terreno más propio del suspense que del documental. Ya se sabe que el “chico conoce a chica” dejó de ser lo que era hace mucho tiempo, desde la eclosión del teléfono móvil, el chat, el foto­log o el Facebook. Ya se sabe que nada es lo que parece y menos en un universo virtual (vean hoy mis­mo Chatroom, de Hideo Nakata). Lo que nadie sabe es qué se es­conde detrás de la encantadora familia de Michigan con la que se escribe Nev. ¿Es un hombre? ¿Una mujer? ¿Una familia? ¿Un psicó­pata? ¿Un gato? ¿Un pescado? “Hubo un momento en que nos dimos cuenta de que estábamos haciendo un largometraje y que no sabíamos cómo terminaría”, dice el director Ariel Schulman. Ese mo­mento se produce cuando los tres chicos empiezan a intuir que hay algo extraño en la familia de Abby y Nev se siente dolido y engañado: la película se precipita entonces ha­cia el corazón del misterio. Catfish maneja los tiempos del sus­pense de manera ejemplar, posee un protagonista tan sólido como un personaje de ficción y trabaja, como pocas películas, so bre her­ramientas propias de este nuevo universo, visual y virtual, en el que habitamos: Google Earth, Facebo­ok, Ipod y una pequeña cámara di­gital que sirve a Ariel y Henry para documentarlo todo. Catfish ha tenido el don de saber guardar muy bien su secreto: des­velarlo pasa por asistir esta tarde al cine Prado.

Catfish¿GATO O PESCADO?

NOVES VISIONS – NO FICCIÓ Prado 18:30

Aquesta nit el festival ret home­natge a L’exorcista, però unes hores abans de retrobar­nos amb l’obra mestra de William Friedkin tindrem l’ocasió de veure una de les variacions més estimulants que el gènere de posseïts ens ha donat en els darrers anys.El punt de partida de Possessed és el retorn de Hee­jin (Nam Sang­mi) a la llar familiar alertada per la sob­tada desaparició de So­jin (Shim Eun­kyung, a qui vam descobrir a Sitges fa dos anys gràcies a Hansel and Gretel), la seva germana de 13 anys. Mentre fa companyia a la se­va mare durant aquest mal tràngol, alguns dels seus veïns comencen a suïcidar­se inexplicablement. A poc a poc, la jove anirà descobrint els vincles que unien aquestes perso­nes amb la seva germana i la fosca veritat que s’amaga darrere el ca­ràcter gairebé autista de la petita i del fervor religiós de la seva mare.D’aquesta opera prima de Lee

Yong­joo, se n’ha parlat molt al seu país ja que es tracta d’una de les primeres pel·lícules coreanes de terror que tracta un tema fins ara tabú com és la religió (d’una ma­nera encara més explicita que Park Chan­wook a Thirst). A diferència, però, de la majoria de títols occi­dentals, basats ex clusivament en les creences cris tianes, Possessed confronta aquestes amb les pràcti­ques de xamanisme. El film manté en tot moment l’ambigüitat entorn de la veritable natura de l’ens que habita el cos de So­jin; tant si es tracta d’una manifestació diabò­lica (o divina) com d’un es perit, l’únic que ens queda clar és que l’autèntic mal el causa sempre una mà humana moguda per interes­sos egoistes o per una fe cega i irracional.L’elegant i ferma posada en es cena de Yong­joo ens sorprèn ja que ex­tirpa del seu codi genètic totes les convencions a què ens havia acos­

tumat el cinema fantàstic oriental i ens proposa una nova iconografia que defuig els espectres de ca­bells llargs i dosifica els ensurts i cops d’efecte, recolzant­se gairebé sempre en elements quotidians i realistes que es van pervertint len­tament i combinant la paranoica claus trofòbia del millor Roman Po­lanski amb la tensió sostinguda de Kiyoshi Kurosawa i el punyent ull crític del seu mestre Bong Joon­ho (va ser el seu ajudant de direcció a Memories of Murder). Per tots aquests motius Possessed és una boníssima notícia per als seguidors de les noves tendències del terror, ja que ens descobreix la mirada d’un cineasta a qui, de segur, hau­rem de seguir molt atentament la pista a partir d’ara.

PossessedQÜESTIÓ DE FE

NOVES VISIONS – FICCIÓ Prado 10:30/22:30

DIARI DEL FESTIVAL Dijous 7 octubre 20105

HOMENATGE A PAUL NASCHY Auditori 14:15

La sombra prohibidaEN EL NOMBRE DE CTHULHU

HOMENATGE A PAUL NASCHY Auditori 14:15

Apenas nueves meses después del estreno de La herencia Valdemar, José Luis Alemán cierra todos los interrogantes abiertos en su personal aproximación al universo literario de H.P. Lovecraft con la continuación directa que supone La sombra prohibida. Eso sí, si el primer capítulo de la saga bebía de la herencia estética de Hammer Films, en esta ocasión el director ha hecho “una apuesta por un género más aventurero. El público encontrará más intriga, más acción”. Así pues, si bien “nunca llegamos a un terror absoluto, sí atisbamos acciones de maldad, odio, perversión, coesenciales al ser humano”.Una vez narrada la desgraciada his­toria de Lázaro Valdemar (Daniele Liotti), la historia se centra, en esta ocasión, en el presente. Tras la desaparición de la tasadora

de fincas Luisa Llorente (Silvia Abascal), dos expediciones salen en su búsqueda: por un lado, Nicolás Trémel (Óscar Jaenada), detective contratado por el jefe de Luisa; por el otro, Ana (Norma Ruiz) y Eduardo (Rodolfo Sancho), compañeros de la tasadora que quieren ayudar a Tremel. Sin embargo, sus destinos se cruzarán en un accidente que pondrá a Luisa en contacto con un grupo de misteriosos gitanos, mientras Trémel intenta averiguar qué papel juega un extraño libro prohibido en la trama esotérica que les arrastra a todos.Prueba de la ambición con la que Alemán ha encarado esta ópera prima en dos partes es que se ha atrevido a visualizar uno de los grandes mitos de Lovecraft, el más famoso de los primigenios: Cthulhu. El aperitivo que mostraba

La herencia Valdemar se concreta ahora, mostrándolo en todo su terrorífico esplendor.El director advierte que, a pesar de la vocación de entretenimiento que tiene La sombra prohibida, y en la que se aprecia la huella del Spiel­berg más espectacular, se trata de “una película que habla principal-mente de la ambición hu mana, del poder de la obsesión, de la capaci-dad de cada uno pa ra sobrevivir en condiciones terribles”.Esta duología ha supuesto, además, uno de los últimos traba­jos del añorado Paul Naschy, que pudo así despedirse de su género preferido, el fantástico, por todo lo alto. La relación de cariño estab­lecida con el veterano actor ha ll­evado a Alemán a producir el docu­mental El hombre que vio llorar a Frankenstein.

La anécdota que Ángel Agudo recogió en su libro ‘Paul Naschy. La máscara de Jacinto Molina’, referente a cómo Naschy llegó a ser testigo de las lágrimas der­ramadas de Boris Karloff duran­te uno de sus últimos rodajes, le sirve ahora a su autor para dar título a este documental que repasa la trayectoria de una figura emblemática de nuestro fantaterror como fue, es y será, Paul Naschy. Producida por Scifiworld, en co­laboración con La Cruzada En­tertainment y Waldemar Me dia, Agudo enriquece este pós tumo homenaje a ‘nuestro hombre de las mil caras’ con testimonios de grandes figuras del género como John Landis, Caroline Munro y Nacho Cerdá, entre otros muchos, y un sinfín de

imágenes inéditas y entraña­bles anécdotas. Rodado entre Ma drid, Barcelona, Londres y Los Angeles, El hombre que vio llorar a Frankenstein cuen­ta además con un anfitrión de excepción: Mick Garris, otro ve­terano del fantástico y la mente creativa de series como Mas-ters of Horror y Fear Itself.

EL hombrE quE vio LLorar a FrankEnstEin

CLub tr3s

Los ÁrboLEs

“Su puesto en la historia del cine fantástico y de terror está asegurado”

John Landis

TR3SC és el club de cultura més gran d’Europa. Tots els socis que en formen part, poden gaudir cada dia de descomptes de fins al 50% per anar al teatre i a concerts. Entrades gratuïtes per assistir a les principals pre estrenes de cinema, rutes i viatges culturals exclusius, descomptes en llibres, cd’s i per descomptat, avantatges exclusius per a tot el Festival Sitges.Per fer­te soci del TR3SC només has d’entrar al web

www.tresc.cat i omplir el formulari corresponent. L’alta al club és de només 50€ que podràs recuperar amb el “Regal club”: entrades de teatre, concerts, packs de llibres o cd’s que tenen un valor de 50€ i que pots demanar durant l’any de vigència del carnet. Amb només 10 dies, rebràs el carnet a casa i podràs començar a gaudir de les més de 1000 propostes que el club TR3SC ha preparat per tu.

La sesión incluirá también el pase del cortometraje Los Árboles, de Joan Vall

DIARI DEL FESTIVAL Dijous 7 octubre 2010 6

¿Qué es 8th Wonderland? ¿Un si-tio web, una comunidad virtual, un país que solo existe en la red? ¿O todas estas cosas al mismo tiempo?. 8th Wonderland, la pe-lícula es, como el espacio virtual que le da nombre, varias cosas a la vez: un falso reportaje de in-vestigación, una ficción basada en eventos y personajes reales (ese presidente americano tan parecido a George W. Bush), una película de denuncia y un experi-mento formal que utiliza las her-ramientas y formatos de la web 2.0 como base de sus decisiones estéticas y de puesta en escena. Los directores, Nicolas Alberny y Je-an Mach, parten de una pregunta lanzada a bocajarro al espectador: sobre imágenes de falsos telediari-os que dan noticias escalofriante-mente verídicas (el rechazo del Pa-pa al uso del preservativo, el apoyo del presidente norteamericano a la pena de muerte) se sobreimpresi-ona la frase “¿Hasta cuando vas a aguantar esto sin hacer nada?”. Esta provocación, esta llamada a las armas, se resuelve con la re-unión virtual de millones de per-sonas, procedentes de todos los países del mundo, que se comu-nican y discuten bajo el paraguas

de ese país digital, ultrademocrá-tico y libertario que es 8th Won-derland. De la discusión política a la acción solo hay un paso, y de la acción provocadora e inofensiva (poner máquinas de preservativos en todas las iglesias del Vaticano) a la violenta y directa, que roza el terrorismo, (asesinar a un presi-dente corrupto), sólo hay otro más. Por los presupuestos de los que parte, 8th Wonderland se sitúa próxima a las no ficciones de de-nuncia política a lo gonzo como los documentales de Michael Moore

o The Yes Men y su secuela. Sin embargo, a nivel formal, la película de Alberny y Mach es una ficción con estructura de clásico thriller político (auge y caída de un gru-po revolucionario) y una estética contemporánea que mezcla el dinamismo e interactividad de la web 2.0 con el zapping televisivo. Según los autores de 8th Wonder-land, Gil Scott-Heron tenía razón cuando decía que la revolución no será retransmitida por TV: la segui-remos por los vídeos de Internet.

8th WonderlandREVOLUCIÓN 2.0

NOVES VISIONS DISCOVERY Prado 20:30

La decisió d’adoptar una de les greguerías més conegudes de Ramón Gómez de la Serna com a títol del seu primer llargmetratge, dóna una idea força aproximada del caràcter lúdic i inusual de la proposta d’Olpama, el col·lectiu ci-ne matogràfic responsable de Lo más importante de la vida es no haber muerto. La irònica contradic-ció que conté aquest breu aforisme es pot aplicar a un film que, jus-tament, es construeix a partir de termes contraposats: exterior-inte-rior, dalt-baix, realitat-somni, boge-

ria-raó. Entre aquests oposats es mou el protagonista, un afinador de pianos (el gran Emilio Gutiérrez Caba) que, cada dia, es lleva amb la feina feta; la seva plaent vida es veurà trasbalsada quan el seu insomni li provoqui al·lucinacions: qui és aquest mis teriós barbut que apareix cada nit a casa seva?. A la manera d’Underground, de Kusturica, o d’alguns guions d’Az-cona (asse nyalat pels directors com un dels seus referents, al cos-tat de Buñuel o Welles), Olpama se serveix de l’humor absurd i el surrealisme, afegint-hi uns tocs de màgia, per a construir un film d’una inventiva visual aclaparadora. El debut d’a quest col·lectiu hispa-no-suís és un collage eclèctic en el qual es barreja el present, filmat en blanc i negre, amb passatges onírics acolorits i contínues digres-sions narratives; una escala de car-gol que dona accés a una cambra secreta; festes de disfresses que donen peu a equívocs, i ovelles garlaires que fan de veu de la tur-mentada consciència del protago-nista... No cal dir-ho: Gómez de la Serna i Azcona hi haurien donat la seva aprovació.

NOVES VISIONS - FICCIÓ Prado 14:30

Lo más importante de lavida es no haber muerto

DIARI DEL FESTIVAL Dijous 7 octubre 20107

Quienes todavía no tengan muy claro qué esperar de la recién na-cida subsección Dark Ficció harían bien en acercarse a alguno de los pases de este filme, ya que es un perfecto avance de lo que desfilará por este estimulante apéndice de Noves Visions: crueldad y mal rollo a punta pala. Cine a cara de perro que no teme bucear en las zonas más oscuras de la mente humana.Pero lo cierto es que, aun siendo una película durísima, sería injusto referirse a The Life and Death of a Porno Gang exclusivamente co-mo título-escándalo. Si el filme de Mladen Djordjevic logra golpearnos

donde más duele es precisamente porque antes de embestir ha de-jado que nos encariñemos con sus personajes, una entrañable tropa de desarraigados que, hartos de ser ignorados por la sociedad, de-ciden darle la espalda a Serbia, al mundo y a la Historia (los vaivenes políticos de su país sólo les causan aburrimiento y el 11-S les pilla en un monasterio alejado de la civi-lización). “Quería personajes con los que fuera difícil identificarse -explica el director- pero que a me-dida que avanzase la película el espectador se fuera acercando a ellos”.Durante los primeros minutos de la película estamos tentados de creer que nos encontramos ante un re-make inconfeso de Boogie Nights, en el que los protagonistas sobre-viven como pueden factu rando porno miserable (Djordjevic ya re-trató el mundillo con el documen-tal Made in Serbia). Pero cuando intentan revolucionar las zonas ru-rales del país con un espectáculo de sexo en vivo y un mefistofélico productor les ofrece un buen fajo de billetes a cambio de hacer algo

un poco más fuerte, las cosas em-piezan a ponerse feas. A partir de ahí los personajes se adentran en el pantanoso terreno de las snuff movies, ejecutando a desdichados que han decidido poner fin a sus vidas por razones que van de la penuria económica al puro masoquismo. Los días pasan, se amontonan los cadáveres y la salud mental de los improvisados verdugos se va erosionando a pa-sos agigantados. Así define Djord-jevic el repentino giro hacia el hor-ror puro que da su película: “Aquí la violencia expresa una actitud destructiva hacia la realidad. Lo que me interesaba era adentrarme en esta energía negativa hasta el fondo para ver si encontraba la luz al final del túnel”.¿Habrá redención o sólo muerte? Lo único que podemos asegurar es que nadie saldrá indiferente de The Life and Death of a Porno Gang, primera entrega de un paseo por el lado salvaje de Serbia que comple-taremos dentro de unos días con la brutal A Serbian Film.

NOVES VISIONS – DARK FICCIÓ Prado 16:30/00:30

PASEO POR EL SEXO Y LA MUERTE

The Life and Deathof a Porno Gang

“El cinema que veus a Sitges es queda amb tu per sempre”

L’agència de publicitat China, col·laboradora des d’aquest any de Sitges – Festival Inter na­cional de Cinema Fantàstic de Catalunya, jun tament amb la productora Wind, ha estat l’encarregada de realitzar l’es­pot del festival d’aquest any.

Amb el 30 aniversari de El Res-plandor com a teló de fons, China ha creat una història que parla de la força del cinema fan-tàstic i de la seva capacitat per crear imatges que et queden gravades per sempre. En aquest sentit, Stanley Kubrick ha es-tat un mestre a l’hora d’acon-seguir que les seves imatges minuciosament creades sobre-visquin al pas dels anys i, fins i tot, de les seves pròpies pel-lícules. La seqüència del nen protagonista de El Resplandor recorrent el passadís de l’hotel amb el seu tricicle és, segura-ment, una de les més memora-bles de la història del cinema. L’espot mostra la història d’una infermera de torn de nit que con-viu amb l’existència d’aquest nen des del mateix dia en què va veure El Resplandor per primera vegada. Durant tres dècades la

dona fa totes les seves activitats quotidianes acompanyada del nen muntat en el seu tricicle, pel que ja viu la situació amb absoluta normalitat i resignació. Per a la seva producció, China i el Festival han comptat amb la col·laboració de Wind, producto-ra que, a causa de la seva apos-ta per creacions que de vegades freguen l’àmbit experimental, ja ha col·laborat en anteriors oca-sions amb el Festival. Per a la direcció s’ha confiat amb Mireia Pujol, una directora amb espe-cial sensibilitat cinematogràfica i una experiència molt interes-sant malgrat la seva joventut, i que ha sabut transmetre el seu coneixement del Festival a to amb la peça. En aquella intri-gant atmosfera contribueix en gran mesura l’elecció de la peça musical, “Aviva Pastoral” de Nat-han Larson.

CHINA: L’ ESPOT DEL FESTIVAL

DIARI DEL FESTIVAL Dijous 7 octubre 2010 8

Más allá de las personalísimas obras de Tsai Ming-liang, un asi-duo de la sección Noves Visions del Festival de Sitges, el cine tai-wanés no ha tenido demasiado predicamento a nivel mundial. Sin embargo, Monga es un esfuerzo consciente por parte de su direc-tor, Niu Cheng-Ze, de elaborar un espectáculo con el que negar que “Taiwan sea incapaz de hacer una película comercial entretenida”. Para ello ha escogido el subgénero gangsteril, versión bandas juveni-les, y lo ha trasladado a la Taipéi de los años 80, justo tras el final de la dictadura impuesta por la Re-pública de China. Ha dado el pro-tagonismo a varios actores de mo-

da, como Mark Chao, Ethan Ruan y Rhydian Vaughan (reservándose un pequeño papel, aunque funda-mental, para él mismo), y ha inten-tado “establecer un nuevo estilo de coreografía de acción, diferente de las películas de acción de Hong Kong o de las de samuráis japone-ses”, con un aire “emocional, im-provisado, realista pero estético”.El guión, escrito por el propio direc-tor junto a Tseng Li-ting, sigue las directrices clásicas del género: un adolescente que recibe palizas de sus compañeros de clase, Mosqui-to (Chao), es acogido por un grupo de jóvenes gangsters liderados por Dragon (Vaughan) y Monk (Ruan), e inicia con ellos una inquebran-

table relación de amistad y cama-radería mientras se ponen a las órdenes del veterano jefe mafioso Geta (Ma Ju-lung). Sin embargo, la llegada de una banda de gangsters chinos, con ideas nuevas y armas de fuego, revoluciona su mundo y les obliga a tomar partido en un contexto completamente nuevo.Niu se inspira en la deconstrucción coreográfica explorada por Ryoo Seung-wan en City of Violence y por Takashi Miike en las dos par-tes de Crows Zero para alumbrar unas escenas de acción brutales y contundentes, aunque mucho más realistas de lo que nos tiene acos-tumbrados la industria de Hong Kong. Aun así, Monga no pone su acento en las batallas, sino en el desarrollo de las relaciones, tanto personales como de poder, entre sus personajes, y cómo evolucio-nan los conflictos creados por las mismas.Hay un poso melancólico en la pe-lícula, que al fin y al cabo describe, en palabras del director, “los recu-erdos sobre mis días de juventud y salvajismo, los viejos tiempos de los 80 en los que la colorida y vi-gorosa Monga se convirtió en algo inolvidable, rebosante de inspira-ción”. Lo que refuerza el tema de la amistad masculina, rozando la confusión sexual, que Monga he-reda del heroic bloodshed de John Woo.

Producció italiana i brasilera i Videojocs i Cinema

Catalan Films & TV inicia avui mateix el seu programa d’ac-tivitats paral·leles al festival, organitzant una jornada de co -producció amb la indústria bra-silera i italiana que tindrà lloc a l’Hotel Melià, es comptarà amb la presència de vuit empreses brasileres i vuit d’italianes que presentaran els seus projectes, així com amb la presència de compradors d’am bdós països. John Hopewell moderarà l’acte que consistirà en un matí de pre-sentacions i una tarda de mee-tings one-to-one.

Demà dia 15 d’octubre tindrà lloc la III Sessió de Videojocs i Ci-nema organitzada conjuntament entre Catalan Films & TV i Tele-visió de Catalunya. Les xerrades versaran sobre: “Audiovisual i vi-deojocs, dos móns condemnats a trobar-se”, “Xarxes socials”, “Cool Hunting: noves tendènci-es” així com de la producció en 3D.

D’altra banda, com en edicions anteriors, CF&TV ha recolzat la producció catalana que el Festi-val ha seleccionat dins de la se-va graella, a través del Catalan Focus recollit en fulletó especial accessible a les seus del festival i dins de les bosses oficials.

MongaCHICOS DE BARRO

S.O. FANTÀSTIC PANORAMA ESPECIALS Retiro 12:00/19:00

Catalan FilMs & tV a sitges

PROGRAMACIÓ SALA TRAMUNTANA

DIVENDRES 811:00 Recordant l’Home Llop.Homenatge a Paul Naschy13:00Presentació Premi de Cinema del Parlament Europeu Lux 201016:00Dolby 7.118.10Sitges Fòrum:Trobada amb l’èquip tècnic de The Life and Death of a Porno Gang (Mladen Djordjevic), Catfish (Henry Joost, Ariel Schulman), 8th

Wonderland (Nicholas Alberny, Jean Mach) i The Door (Anno Saul)

DISSABTE 911:00Presentació Nova Autoria13:00Maquillant fins a la matinada.Trobada amb Tom Savini, el gran mestre dels efectes especials17:40Sitges Fòrum: Trobada amb l’èquip tècnic de La casa muda (Gustavo Hernández) i Rubber (Julien Berlan)

DIARI DEL FESTIVAL Dijous 7 octubre 20109

Los ojos de JuliaHOMENAJE AL GÉNERO

INAUGURACIÓ Auditori 12:00/19:30/22:45

Todo lo que tenía El habitante inci-erto (2004) de bosquejo, de tímido flirteo con el terror y el fantástico, lo tiene Los ojos de Julia de firme y contundente ejercicio de cine de género. En su segundo largo-metraje, la película elegida para la inauguración de esta edición del festival, Guillem Morales (Barcelo-na, 1975) parte de la investigación de un crimen para armar un fasci-nante poliedro genérico, una figura que aglutina prácticamente todas las caras del fantástico y el terror.Su protagonista, Julia (Belén Rue-da), una mujer joven con una enfer-medad que le hace perder la vista progresivamente, decide investigar por su cuenta el supuesto suicidio de su hermana gemela, Sara, ciega a causa de su misma enfermedad. Ese punto de partida podría haber derivado en un thriller al uso, más o menos resultón según la fuerza de sus abalorios (un diseño de pro-ducción acertado, una atmósfera de terror bien resuelta…). Pero Mo-rales, que firma el texto del filme al

alimón con el guionista Oriol Paulo, va más allá; trasciende la buena ejecución de una idea común para adentrarse en toda suerte de terre-nos sin perder en ningún momento el norte, sin que la historia se le vaya de las manos. Quizá se exceda en lo sentimental en el dibujo de la relación entre la protagonista y su marido (Lluís Homar), sobre todo en el epílogo cósmico y romántico del filme, pero se trata de un mal menor en una propuesta rotunda-mente sólida en su apuesta por la hibridación y el homenaje sincero al cine fantástico y de terror.Morales, que rueda con elegancia, juega bien las cartas del misterio y el suspense y brilla --como se intu-ía en El habitante incierto-- cuando se mueve espacios cerrados (las casas como laberintos siniestros y con una lógica propia y capricho-sa), arma una cinta única y perso-nal a partir de lugares comunes del género y referencias bien asimila-das. Respaldada por la magnífica fotografía de Óscar Faura (Spanish

movie, El orfanato) y la música de Fernando Velázquez (El orfana-to, Garbo: El espía o la todavía no estrenada en España Devil), Los ojos de Julia se mueve con extra-ordinaria ligereza y elegancia por el thriller psicológico de alta carga melodramática, pero también por el terror de cámara claustrofóbico, la pesadilla bruta y sangrienta (es-tamos ante una película cero moji-gata y muy plástica en su expresión de la violencia), el cine de psicó-patas más retorcido y visceral y la fantasía siniestra más inquietante-mente sofisticada (a ratos, Los ojos de Julia tiene piel de giallo). Es, sin lugar a dudas, obra de alguien que conoce el cine de género y ha sabi-do utilizar sus muchas referencias sin caer en el pastiche sin alma.

Desirée de Fez

La gala de inauguración, a las 19:30, incluye la proyección del corto V.I.T.R.I.O.L.

Sobre el paper, la pel·lícula té força paral·lelismes amb El or·fanato: Belén Rueda, Guiller mo del Toro, la productora Rodar y Rodar, el fet que inauguri Sitges.L’únic que es repeteix és que Gui-llermo del Toro apadrina una pel-lícula en què la protagonista és Belén Rueda. Per a mi, tota la resta és molt diferent. Si tingués més a veure amb El orfanato es diria El orfanato 2, però es diu Los ojos de Julia i funciona com una pel·lícula autònoma. Crec que és interessant veure què diferencia Los ojos de Julia d’El orfanato. Fins ara, a la Belén l’han treta molt de monja. Jo li vaig dir: no t’han tret molt guapa i en aquesta pel·lícula et traurem molt guapa i sexy. En certa ma-nera, és un objecte de desig, i per això porta vestit jaqueta i talons, ja no fa de mare ni va tapada fins

dalt. A mi, això em feia molta il-lusió.

En canvi, sí que té més punts en comú amb la teva primera pel·lícula, sobretot en les in tèrprets femenines, que fan com dos per·sonatges.També m’és molt difícil veure les similituds entre les dues pel-lícules, perquè per a mi Los ojos de Julia és un punt i a part: suposa la voluntat de fer un cinema una mica més comercial. És el que m’inte-ressa com a director i guionista. És cert que l’actriu fa dos papers, pe-rò la veritat és que no me n’havia adonat fins ara.

Amb El habitante incierto com·parteix també un fort gust pel treball sobre l’espai. A Los ojos de Julia la primera escena ja ho

planteja d’una manera brillant.Crec que la meva fixació amb l’espai és inherent en mi. Tant en els curtmetratges com en els dos llargs, el meu estudi de l’espai, sobretot els espais tancats, és la meva manera de mirar. No és cap voluntat creativa, sinó que és inhe-rent. M’agrada implicar-me molt en la direcció d’art i estudiar els es-pais amb la càmera, no solament fotografiar els personatges, sinó també l’espai. Això va lligat moltes vegades a la utilització d’una òpti-ca concreta, per a integrar més el personatge a l’espai. No m’agra-den gaire els teleobjectius, tot i que n’he utilitzat, perquè destros-sen una mica l’espai. Per a mi, un pla té molta més força si pots veu-re el personatge en un espai que té també un tractament dramàtic.

Un dels moments més in te re s·sants és quan deixem de veure les cares de la gent que envolta la Julia.Estava obsessionat a deixar cec el públic. Volia que compartís la ce-guesa. No volia recórrer a una cosa tan poc interessant com ara posar una pantalla en negre. Això ja es-tava en el projecte inicial. És una manera de transmetre les sensa-cions de la protagonista a l’espec-tador, alhora que funciona com a mecanisme de suspens. Crec que ningú no ho va entendre fins que ja va estar rodat i muntat. En cap cas no és una decisió conceptual: a El habitante incierto en vaig pren-dre algunes; en canvi, a Los ojos de Julia, no. Són tot de decisions que tenen a veure amb l’aspecte emocional. És una part molt com-plicada, perquè estàs molta esto-na sense veure els ulls de ningú. Quan ho rodàvem era molt divertit, perquè els actors havien d’intentar amagar-ho tot.

La pel·lícula té moments d’au·tèntic terror.És un terror psicològic molt fort. Per a mi, l’horror realista és un pas més del drama. Un zombi, un monstre o un fantasma estan molt bé, però són més propis de la fan-tasia. M’encanta el fantàstic i és un gènere que conec molt bé, però

a mi em sembla molt més interes-sant trepitjar els terrenys del terror des d’un vessant molt més psico-lògic i molt més agressiu. No hi ha cap vàlvula d’escapament, és més realista.

Pel tractament de la mirada i per l’argument, recorda una mi ca Psicosi. Concilia, com feia Hitch·cock, un cinema comercial amb unes preocupacions es tè ti ques i temàtiques més personals.Tots ens hem educat amb aques-tes pel·lícules. Per a mi, és més una manera de filmar. A través de la planificació i de decisions visu-als, Hitchcock acostumava a fer un cinema molt psicològic. Tot es desprèn del llenguatge mateix i, en això, sí que té a veure amb Los ojos de Julia. Per a mi, això és propi del cinema clàssic, que a mi m’agrada molt. Em posa molt nerviós anar al cinema i veure una càmera que no para de moure’s sense cap in-tenció, no en un travelling precís. A mi m’agrada molt fer un cinema molt precís, utilitzar molt el fora de camp.

Els teus projectes s’originen a partir d’una idea o d’una imatge?Los ojos de Julia neix d’una imatge. Sempre parteixo d’una cosa visual. Jo veia una dona que portava una bena als ulls, que s’havia d’estar a casa perquè l’havien operada. No

es podia treure la bena perquè po-dia espatllar l’operació. Intuïa que aquella dona que havia vist tota la seva vida, començaria a “veure” millor amb la bena posada. A partir d’aquí va sortir tot el guió. Los ojos de Julia és una mena de versió de l’home invisible. Hi ha gent que és així, que van a un lloc i ningú no s’hi fixa, i han de cridar el cambrer diverses vegades.

Quines diferències pràctiques hi has trobat respecte a El ha·bitante incierto?Que he tingut més temps i més di-ners. M’hi he sentit molt còmode, suposo que perquè sé gestionar bé la tensió. Guillermo del Toro, per exemple, es va implicar des del primer moment, des del guió. Jo no he sentit més pressió de la normal, tampoc en les comparaci-ons amb El orfanato. Los ojos de Julia és Los ojos de Julia. El meu estil és molt diferent. No volia fer una pel·lícula gòtica, de manera que al final la pel·lícula va trobar la seva pròpia estètica. M’he ba-sat en alguns videojocs americans, traslladant-los a Europa, i el film va acabar adoptant un to comunista i ens vam fixar en alguns indrets de l’Europa de l’Est. Sóc molt fanàtic dels videojocs i, de fet, vaig obligar una part de l’equip a jugar a la PlayStation.

Entrevista a Guillem Morales

DIARI DEL FESTIVAL Dijous 7 octubre 2010 10

Cuando Gregg Araki estrenó Nowhe-re en 1997, él mismo la definió co-mo “un capítulo de Sensación de vivir pasado por ácido”. Kaboom se podría definir, del mismo modo, co-mo un psicotrópico (e improbable) crossover entre otras dos series televisivas bien distintas entre sí: Twin Peaks y Buffy cazavampiros.La seminal serie de Lynch sirve a Araki como fuente de inspiración por su libertad formal y narrativa mientras que algo del gusto por lo camp y el sentido del humor de Buffy se cuela en la trama de Ka-boom. Sin embargo, el referente más directo del filme es, justamen-te, la obra previa del propio Araki, en concreto, la trilogía formada por Totally F***ed Up, Doom Ge-neration y Nowhere. Kaboom su-pone la continuación y, al mismo tiempo, la clausura de ésa saga adolescente cuyos protagonistas son los mismos jóvenes de los que

nos hablaban en los noventa Bret Easton Ellis o Douglas Coupland. Al inicio del filme, Smith, el con-fundido protagonista, se come en una fiesta una galleta que contiene sustancias alucinógenas. A partir de este momento, la película se convierte en un “viaje” alucinante al fondo de la mente teen en el que aparecen misteriosas pelirro-jas en peligro, una secta secreta cuyos miembros ocultan su rostro bajo máscaras de animales y ex novias agresivas con poderes pa-ranormales. Todo mezclado con las constantes de la filmografía de Araki: confusión sexual, angst juvenil, iconología pop (la cita a Lady Gaga es obligada), una banda sonora repleta de grupos alternati-vos (de Yeah Yeah Yeahs a The xx) y (mucha) más confusión sexual. Como Donnie Darko, Kaboom despliega una ininteligible trama de ciencia-ficción bajo la que se

perfila un visión apocalíptica de la adolescencia: no sólo es una eta-pa marcada por la incertidumbre y el caos sino que, probablemen-te (y como el onomatopéyico título predice), todo saltará por los aires antes de poder superarla. Araki lanza un mensaje punk (No Future) utilizando una estética cercana a la psicodelia, cuya máxima expre-sión son los pasajes oníricos en los que Smith se ve a sí mismo caminando por un pasillo hacia su mayoría de edad, representada por una puerta en la que aparece es-crito el número 19. Es significativo -y una muestra del irónico humor del cineasta- que lo que encuentre al abrirla no sea más que un enor-me contenedor de basura.

Con la proyección del corto Maska

Poc es podien imaginar els nois i noies protagonistes d’aquest ani-me que les tranquil·les vacances que havien planejat passar en un campament d’estiu s’acabarien convertint en una autèntica odi-ssea espacial. Però això és el que succeeix quan coneixen en Pochi, un extraterrestre amb forma de gos i modals exquisits que se’ls endurà d’excursió a la cara oculta de la Lluna, que resulta ser força més lluminosa del que creien els Pink Floyd. Una ficada de pota del seu amfitrió bloqueja la ruta d’accés a la Terra, de manera que la colla d’amics haurà d’emprendre un vi-atge intergalàctic per trobar un ca-mí de tornada abans que els seus pares vagin a recollir-los al cam-pament. Aquesta fantàstica aventura per a tots els públics és fruit de la nova aliança entre el guionista Hideyuki Karata i el director Koji Masunari. Junts ja ens van oferir l’excel·lent

sèrie Read or Die (basada en les novel·les de Karata) i ara fan el salt al llargmetratge amb una pel·lícula que és també la primera producció cinematogràfica dels prestigiosos estudis d’animació televisiva A-1 Pictures.Fent gala d’una imaginació des-bordant, Karata i Masunari creen a Welcome to the Space Show un univers colorista, ple d’estranyes criatures dissenyades ni més ni menys que per Masashi Ishihama (molt reconegut per la seva feina en pel·lícules com The Girl Who Leap Through Time o Jin-Roh) i el talentós Okama, i fortament inspi-rat per sèries de televisió com ara Gundam o Ideon, que el director devorava quan era petit. El resul-tat és un film alegre que, tanma-teix, no amaga una profunda pre-ocupació ecològica i ètica per les conseqüències de la manipulació genètica i l’esgotament dels recur-sos naturals.

S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ Auditori 17:30

ANIMA’T Retiro 16:30

KaboomAPOCALYPSE TEEN

VACANCES A L’ESPAI

Welcome to the Space Show

DIARI DEL FESTIVAL Dijous 7 octubre 201011

Després de l’èxit apoteòsic de la primera part, la llegenda del mes-tre del wing chun continua en aquest esperat segon lliurament en què el realitzador, Wilson Yip, redobla els esforços per oferir un espectacle marcial d’una qualitat inigualable. Reunint bona part del mateix equip tècnic i artístic, Ip Man 2 situa el focus de l’acció en el Hong Kong de principis dels anys cinquanta, enfrontant el sifu amb les escoles rivals i obligant-lo una altra vegada a defensar l’honor del poble xinès. Sammo Hung torna a meravellar-nos amb les seves core-ografies i l’ubic Donnie Yen torna a fer història. Colossal.

Casa Àsia Retiro 10: 00

Ip Man 2El Este de Europa no es el Midwest estadounidense. Allí no tienes que ser un adolescente descerebrado (o si eres chica, además, un poco facilona) para que te secuestren con intenciones desconocidas pe-ro nada prometedoras; basta con que, como sucede en Captifs, tres desprevenidos cooperantes fran-ceses se desvíen de su camino para iniciar un descenso al mismí-simo infierno. En el Este de Europa el dinero manda por encima de los traumas familiares: no hay jóvenes disfuncionales convertidos en psi-cópatas con máscara de cuero y motosierra en mano, sino violentos y de salmados mercenarios para los que las personas son mercan-cías y escalofriantes doctores que es peran una simple llamada pa ra hacer su trabajo de forma impeca-ble: rápida, afilada y sin (¿o igual con?) dolor. Ambientando el filme en, prác-ticamente, un único escenario –el lóbrego sótano en el que los pro-tagonistas esperan, cada uno en su celda, su terrible destino - el de-butante Yann Gozlan construye un efectivo thriller de terror que saca el máximo partido al reducido es-pacio y a unos determinados ele-mentos generadores de tensión. Así, la puesta en escena de Gozlan subraya el sentimiento de claustro-

fobia de los cautivos pero también la ansiedad que generan en ellos ciertas señales, como la luz que se enciende momentos antes de una visita de los secuestradores o el teléfono cuyo terrorífico sonido pre-sagia una nueva muerte. En este sentido cabe destacar la inteligen-te utilización de la ban da de sonido por parte de Gozlan, no solo por el inquietante recurso del teléfono sino por el persistente ladrido de unos perros que engarza con una traumática experiencia de la infan-cia de la protagonista y con una bru-tal persecución final en el bosque.

Los últimos veinte minutos del filme confirman la excepcional salud del joven terror francés: desde el encu-entro de la protagonista con la ma-ter familias de los se cuestradores (señora oronda de aspecto nada tranquilizador + cer do abierto en canal + cubeta repleta de sangre = apabullante momento gore ) a la persecución por un campo de maíz, que Gozlan resuelve con un excepcional plano cenital, el final de Captifs es de alta tensión.

Captifs

GIRO AL INFIERNO

s.O. FaNTÀsTiC PaNORaMa COMPETiCiÓ Retiro 14:45/22:00

Heeeere’s Johnny! Aquí tienen una de las frases más famosa de la historia del sép-timo arte. La grita el personaje interpretado por Jack Nicholson, Jack Torrance, cuando se asoma por la puerta que acaba de des-trozar y ataca a una aterrorizada Shelley Duvall en El Resplandor. Cuernavilla.com, en colaboraci-ón con The Propstore of London, se complace a presentar en pú-blico el hacha que utilizó Jack Nicholson en la mítica escena del baño, junto con fotografías inéditas de entre bastidores nun-ca antes expuestas a la luz públi-ca y curiosidades del rodaje. ¡Ven al Hall del Auditorium a ver nuestra modesta exposición!

EXPOSICIÓN: EL RESPLANDOR

DIARI DEL FESTIVAL Dijous 7 octubre 2010 12

Sitges arranca sus tradicionales sesiones nocturnas con un ma­ratón de bienvenida: cuatro platos fuertes para empezar a abrir boca. The Possession of David O’Reilly y Captifs darán el pistoletazo de salida y el encargado de echar el cierre será Adam Mason, uno de los mayores talentos del terror underground y viejo conocido de Sitges, donde ya causó estragos con títulos tan descarnados como Broken y The Devil’s Chair. En esta ocasión nos visita por partida doble

con las flamantes Blood River y Pig, mostrándonos dos facetas tan dis­tintas como complementarias de su oscuro universo fílmico. Blood River es sin lugar a dudas el filme más contenido de Mason, un asfixi­ante thriller de carretera protago­nizado por una pareja amenazada por un extraño per sonaje obsesio­nado con la culpa y el Viejo Testa­mento. El director deja la violencia en un plano más psicológico que físico aunque, eso sí, cuando la sangre llega a río haría estremec­

erse al mismísimo John Boorman.En cambio, Pig es “una película repugnante, construida a base de puro desprecio”. Estas pala bras no pertenecen a ningún crí tico furi­bundo sino al propio director, que saca aquí toda la bilis acumulada tras varios de sengaños con la in­dustria del ci ne ¿Quién dijo que la violencia no podía ser terapéutica? El filme es una exhibición de atroci­dades rodada casi enteramente en pla no secuencia, sin piedad y sin guión. Tamaño tour de force está

conducido por el actor fetiche de Mason, Andrew Howard, en una impresionante interpretación que vulnera cualquier tipo de análisis moral o psicológico. Maldad en estado puro que hace de Pig una seria aspirante a película más ex­trema del festival. Y ya os avanza­mos que este año la competición va a estar reñida.

Blood River + PigLA VENGANZA DE ADAM MASON

MIDNIGHT X-TREME-MARATÓ Retiro 22:00

ELS DIMONIS EM PERSEGUEIXENPer a la seva opera prima, el bri­tànic Andrew Cull ha volgut dur a terme una mena d’ampliació de la sèrie que va rodar per a YouTube ara fa tres anys, In the Dark, on va crear, gairebé alhora que Oren Peli estrenava Paranormal Activity (que tants ensurts va provocar l’any pas­sat entre el públic de Sitges), el suposat videobloc d’una tal Louise Paxton, rodat amb aspecte ama-teur i en el qual anaven sorgint a poc a poc elements sobrenaturals. En canvi, a The Possession of Da-vid O’Reilly se serveix de formes extretes del documental amb què sembla construir una narració con­vencional, per a després dinamitar­la intercalant­hi plans subjectius càmera en mà influït per El proyec-

to de la bruja de Blair. Una decisió creativa amb la qual el director vol originar “una situació en la qual l’audiència estableixi una gamma d’emocions que normalment no té en una pel·lícula de por”.De la seva obra anterior, Cull n’ha recuperat el joc establert entre la fantasmagoria i la paranoia més pura. Així, quan David (Giles Al­derson) es presenta a casa d’una parella d’amics, Kate i Alex (Zoe Richards i Nicholas Shaw), i els de­mana passar la nit amb ells perquè acaba de trencar amb la seva xico­ta, es fa evident que hi ha quelcom d’estrany. I quan els confessa que, en realitat, l’assetgen criatures de­moníaques i que necessita un refu­gi, la situació es torna cada vegada

més inquietant, en un crescendo terrorífic en el qual el director reco­neix la influència d’El resplandor, La cosa i [Rec], entre d’altres.El més interessant de The Posses-sion of David O’Reilly és, però, que manté en tot moment una certa ambigüitat, a l’estil de Polanski, que deixa l’espectador amb el dub­te de si el protagonista està tocat del bolet o no. Al cap i a la fi, el di­rector confessa que les seves dues grans pors són la mort i la boge­ria, ja que considera que aquesta última “és més terrorífica que els monstres sobrenaturals perquè és molt més tangible”.

The Possession of David O’ReillyMIDNIGHT X-TREME-MARATÓ

Retiro 22:00

EL LLIBRE DEL FESTIVAL

EL DIARI DEL FESTIVALCoordinació:Ricardo ReparazVioleta KovascicsRedacció:María AdellTonio L. AlarcónGerard CasauVioleta KovacsicsDisseny:Estudio Fénix(Juan Carlos GómezMarta RieraFrancisco Valenciana)Fotògrafs:Miguel Ángel ChazoJesús ParísVoluntària:Patricia Salvatierra

DIARI DEL FESTIVAL Dijous 7 octubre 201013

Casas del terror en parques temáti-cos, en Halloween niñas en pijama con cicatrices, sangre y vómitos, Mike Oldfield sonando de tono de móvil, frases dichas y redichas en voz grave cual estribillo de canci-ón pop y descensos de escaleras en pino puente. El exorcista ocupa meritoriamente un lugar privilegia-do en nuestra cultura popular, es un referente del terror, y la niña del exorcista un icono inagotable. Todo el mundo tiene una concep-

ción sobre el film pero nunca se habrá experimentado ni oído como se presenta ahora en Sitges: una versión mejorada del extended cut con sonido digital. Basada en el relato de William Peter Blatty, El exorcista nos habla de Reagan Mc-Neil (Linda Blair), hija de una actriz divorciada, que empieza a mostrar comportamientos extraños. La ma-dre, no creyente, busca explicación en la ciencia hasta que recurre al padre Karras (Jason Miller) quien

le indica que su caso ya no es de este mundo y debe dejarse en ma-nos de un experto, de un exorcis-ta (Max von Sydow). El argumento es fácil. El Bien y el Mal luchando por la posesión del individuo, en este caso una niña inocente e in-defensa. El Mal personalizado en lo oculto y en lo sobrenatural, en el demonio. El Bien en el cristia-nismo, en la fe en la religión. Que el filme se haya convertido en un clásico del género no es sólo por el

éxito de la fórmula, sino por haber sabido elevar al mito cada plano, cada interpretación, cada momen-to de miedo y cada frase en latín que repetimos mentalmente para no caer en los juegos del diablo. El resto ya es historia del cine.

Cenzo Álvarez de Haro

Joves crítics de La casa del cinewww.lacasadelcine.es

El ExorcistaSITGES CLÀSSICS

Auditori 01:00

Con el pase de esta versión mejorada de El exorcista, el Festival de Sitges re-nueva su apuesta por la digitalización y remasterización de filmes clásicos y su distribución en formatos de alta calidad como el Blu-ray.

DIARI DEL FESTIVAL Dijous 7 octubre 2010 14

PROGRAMACIÓAVUI - DIJOUS 7

10:00h. Auditori

S.O. Fantàstic Especials Panorama Black Lightning

Dmitriy Kiselev i Alexandr Voytinskiy. Rússia, 2009. Amb Grigory Dobrygin, Ekaterina Vilkova, Viktor Verzhbitskiy. 106’

10:00h. Retiro

Casa ÀsiaIp Man 2

Yip Wai-shun. Hong Kong, Xina, 2010. Amb Donnie Yen, Sammo Hung, Huang Xiao-ming. 109’.

10:30h. Prado

Noves Visions - DiscoveryPossessed

Lee Yong-ju. Corea del Sud, 2009. Amb Nam Sang-mi, Ryu Seung-ryong, Shim Eun-kyung. 106’.

12:00h. Auditori

InauguracióLos ojos de Julia

Guillem Morales. Espanya, 2010. Amb Belén Rueda, Lluís Homar, Pau Derqui. 117’.

12:00h. Retiro

S.O. Fantàstic Especials PanoramaMonga

Doze Niu. Taiwan, 2010. Amb Ethan Ruan, Mark Chao, Rhydian Vaughan. 140’.

Chatroom

12:30h. Prado

Noves Visions - FiccióHideo Nakata. Regne Unit, 2010. Amb Aaron Johnson, Imogen Poots, Hannah Murray. 97’

Hideo Nakata, l’home que revolucionà el terror amb la «rebentataquilles» Ring, fa una immersió en el món obscur d’Internet. Cinc joves obren un xat, refugi de tots els problemes que arrosseguen. El fràgil William es posa la màscara d’un líder i, conduït per ell, el joc virtual comença a tenir conseqüències brutals en la vida real. Chatroom converteix les converses entre els joves en una cosa real. Internet pren la forma d’una mena d’hotel amb distintes habitacions. Nakata satura de colors artificials la imatge i ens mena a un món terrorífic que farà dubtar l’espectador d’aquest espai aparentment inofensiu que és Internet.

14:15h. Auditori

Homenatge a Paul NaschyEl hombre que vio llorar a Frankenstein

Ángel Agudo. Espanya, 2010. Amb Joe Dante, John Landis, Caroline Munro. 74’.Los árboles (curt)

La sombra prohibida

José Luis Alemán. Espanya, 2010. Amb Silvia Abascal, Laia Marull, Eusebio Poncela. 90’

14:30h. Prado

Noves Visions - FiccióLo más importante de la vida es no haber muerto

Olivier Pictet, Pablo Martín Torrado, Marc Recuenco. Espanya, Suïssa, 2010. Amb Emilio Gutiérrez Caba, Francisco Nortes, Mercè Montalà. 82’.

14:45h. Retiro

S.O. Fantàstic Competició PanoramaCaptifs

Yann Gozlan. França, 2010. Amb Zoe Félix, Arié Elmaleh, Éric Savin. 85’.

16:30h. Retiro

Anima’tWelcome to the Space Show

Koji Masunari. Japó, 2010. 137’.

16:30h. Prado

Noves Visions - Dark FiccióThe Life and Death of a Porno Gang

Mladen Djordjevic. Sèrbia, 2009. Amb Mihajlo Jovanovic, Ana Jovanovic, Predrag Damnjanovic. 90’.

17:30h. Auditori

S.O. Fantàstic Competició - Sitges 43Maska (curt) + Kaboom

Gregg Araki. EUA, França, 2010. Amb Thomas Dekker, Haley Bennett, Chris Zylka. 86’.

18:30h. Prado

Noves Visions - No FiccióCatfish

Ariel Schulman i Henry Joost. EUA, 2010. Amb Yaniv Schulman, Ariel Schulman, Henry Joost. 86’.

19:00h. Retiro

S.O. Fantàstic Especials PanoramaMonga

Doze Niu. Taiwan, 2010. Amb Ethan Ruan, Mark Chao, Rhydian Vaughan. 140’.

19:30h. Auditori

Gala InauguracióV.I.T.R.I.O.L. (curt)+ Los ojos de Julia

Guillem Morales. Espanya, 2010. Amb Belén Rueda, Lluís Homar, Pau Derqui. 117’.

20:30h. Prado

Noves Visions - Discovery8th Wonderland

Nicolas Alberny i Jean Mach. França, 2008. Amb Matthew Géczy, Alain Azerot, Robert W. Bradford. 95’.

22:00h. Retiro

Marató BenvingudaCaptifs

Yann Gozlan. França, 2010. Amb Zoe Félix, Arié Elmaleh, Éric Savin. 85’.The Possession of David O’Reilly

Andrew Cull. Regne Unit, 2010. Amb Giles Anderson,

Zoe Richards, Nicholas Shaw. 87’.Blood River

Adam Mason. EUA, 2008. Amb Andrew Howard, Tess Panzer, Ian Duncan. 105’.Pig

Adam Mason. EUA, 2010. Amb Andrew Howard, Lorry O’toole, Guy Burnet. 94’.

22:30h. Prado

Noves Visions - FiccióPossessed

Lee Yong-ju. Corea del Sud, 2009. Amb Nam Sang-mi, Ryu Seung-ryong, Shim Eun-kyung. 106’.

22:45h. Auditori

InauguracióLos ojos de Julia

Guillem Morales. Espanya, 2010. Amb Belén Rueda, Lluís Homar, Pau Derqui. 117’.

00:30h. Prado

Noves Visions - Dark FiccióThe Life and Death of a Porno Gang

Mladen Djordjevic. Sèrbia, 2009. Amb Mihajlo Jovanovic, Ana Jovanovic, Predrag Damnjanovic. 90’.

1:00h. Auditori

Sitges ClàssicsDeus Irae + The Exorcist

William Friedkin. EUA, 1973. Amb Ellen Burstyn, Max von Sydow, Linda Blair. 122’.

DIARI DEL FESTIVAL Dijous 7 octubre 201015

PROGRAMACIÓDEMÀ - DIVEnDRES 8

8:30h. Auditori

S.O. Fantàstic GalesThe United Monster Agency (curt) + notre

Jour Viendra

Romain Gavras. França, 2010. Amb Vincent Cassel, Olivier Barthelemy, Justine Lerooy. 85’.

10:00h. Retiro

S.O. Fantàstic Panorama CompeticióThe Door

Anno Saul. Alemanya, 2009. Amb Mads Mikkelsen, Jess ica Schwarz , Heike Makatsch. 100’.

10:00h. Prado

Noves Visions – FiccióRed White & Blue

Simon Rumley. Regne Unit, 2010. Amb Noah Taylor, Amanda Fuller, Marc Senter. 102’.

10:15h. Auditori

S.O. Fantàstic Gales Agnosia

Eugenio Mira. Espanya, 2010. Amb Eduar-do Noriega, Félix Gómez, Bárbara Goenaga. 105’.

12:00h. Retiro

Sitges ClàssicsThe Exorcist

William Friedkin. EUA, 1973. Amb Ellen Burs-tyn, Max von Sydow, Linda Blair. 122’.

12:00h. Prado

Noves Visions – Dark FiccióL.A. Zombie

Bruce LaBruce. Alemanya, EUA, França,

2010. Amb François Sagat, Rocco Giovanni, Wolf Hudson. 62’.

12:30h. Auditori

S.O. Fantàstic CompeticióA Woman, a Gun and a noodle Shop

Zhang Yimou. Xina, Hong Kong, 2009. Amb Sun Honglei, Xiao Shenyang, Yan Ni. 90’.

13:30h. Prado

Noves Visions - FiccióDispongo de barcos

Juan Cavestany. Espanya, 2010. Amb Anto-nio de la Torre, Roberto Álamo, Diego París. 69’.

14:15h. Retiro

Casa ÀsiaGolden Swallow

Chang Cheh. Hong Kong, 1968. Amb Wang Yu, Cheng Pei-pei, Lo Lieh. 108’.

14:30h. Auditori

S.O. Fantàstic Competició To My Mother and Father (curt) + Somos

lo que hay

Jorge Michel Grau. Mèxic, 2010. Amb Fran-cisco Barreiro, Alan Chávez, Paulina Gaitán. 89’.

15:00h. Prado

Sitges Clàssics – Els altres fantàstics 2Cría cuervos

Carlos Saura. Espanya, 1975. Amb Anna To-rrent, Geraldine Chaplin, Mónica Randall. 108’.16:30h. Auditori

S.O. Fantàstic Competició

Confessions

Tetsuya Nakashima. Japó, 2010. Amb Takako Matsu, Yoshino Kimura, Masaki Okada. 106’

16:30h. Retiro

Casa ÀsiaIp Man 2

Yip Wai-shun. Hong Kong, Xina, 2010. Amb Donnie Yen, Sammo Hung, Huang Xiao-ming. 109’.

17:15h. Prado

Noves Visions - No FiccióFreakonomics

Eugene Jarecki, Heidi Ewing, Morgan Spur-lock, Rachel Grady, Seth Gordon i Alex Gib-ney. EUA, 2010. 86’.

18:30h. Retiro

Anima’tWelcome to the Space Show

Koji Masunari. Japó, 2010. 137’.

18:45h. Auditori

S.O. Fantàstic Competició Jack (curt) + Rubber

Quentin Dupieux. França, 2010. Amb Ste-phen Spinella, Roxane Mesquida, Jack Plot-nick. 84’.

19:15h. Prado

Noves Visions – No FiccióLife 2.0

Jason Spingarn-Koff. EUA, 2010. Amb Asri Falcone, Amie Goode, Philip Rosedale. 100’.20:45h. Auditori

S.O. Fantàstic Competició - Sitges 43La culpa (The Guilt – curt)

A Woman, a Gun and a noodle Shop

Zhang Yimou. Xina, Hong Kong, 2009. Amb Sun Honglei, Xiao Shenyang, Yan Ni. 90’.

21:00h. Retiro

S.O. Fantàstic Panorama CompeticióThe Door (Die Tür)

Anno Saul. Alemanya, 2009. Amb Mads Mikkelsen, Jessica Schwarz. 100’.

21:15h. Prado

Noves Visions - FiccióLo más importante de la vida es no haber

muerto

Olivier Pictet, Pablo Martín Torrado, Marc Recuenco. Espanya, Suïssa, 2010. Amb Emi-lio Gutiérrez Caba, Francisco Nortes, Mercè Montalà. 82’.

22:45h. Auditori

S.O. Fantàstic GalesAgnosia

Eugenio Mira. Espanya, 2010. Amb Eduar-do Noriega, Félix Gómez, Bárbara Goenaga. 105’.

23:00h. Retiro

S.O. Fantàstic CompeticióMaska (curt) + Kaboom

Gregg Araki. EUA, França, 2010. Amb Tho-mas Dekker, Haley Bennett, Chris Zylka. 86’.

23:00h. Prado

Noves Visions – No FiccióCatfish

Ariel Schulman i Henry Joost. EUA, 2010. Amb Yaniv Schulman, Ariel Schulman, Henry Joost. 86’.

01:00h. Auditori

Sitges ClàssicsThe Shining Stanley Kubrick. EUA, 1980. Amb Jack Ni-cholson, Shelley Duvall. 142’.

01:00h. Retiro

Killer MaratóPapa Wrestling (curt)

The Legend of Beaver Dam (curt)

Tucker & Dale vs.Evil

Eli Craig. Canadà, EUA, 2010. Amb Tyler Labi-ne, Alan Tudyk, Katrina Bowden. 89’.Hatchet II

Adam Green. EUA, 2010. Amb Danielle Ha-rris, Tony Todd, Kane Hodder. 90’.Primal

Josh Reed. Austràlia, 2010. Amb Krew Bo-ylan, Zoe Tuckwell-Smith, Wil Traval. 85’.

01:00h. Prado

Homenatge a Paul NaschyEl hombre que vio llorar a Frankenstein

Ángel Agudo. Espanya, 2010. Amb Joe Dante, John Landis, Caroline Munro. 74’.E l g ran amor de l conde Drácu la

Javier Aguirre. Espanya, 1972. Amb Paul Naschy, Haydee Politoff, Rossana Yani. 85’.La sombra prohibida

José Luis Alemán. Espanya, 2010. Amb Silvia Abascal, Laia Marull, Eusebio Poncela. 90’