DISSABTE · 5 d’octubre del 2019. Any XLIV. Núm. 15141 - AVUI / Any XLI. Núm. 14011 - EL PUNT

1,50€

1796

92-1

2165

20L

8294

30-1

2164

09Q

Entevista a ARTUR MASAvui a les 22.30 h a El Punt Avui TV

Pressió al ParlamentMÉS · Sánchez apuja el to idemana al TC l’execució de lessentències contra la cambra perl’autodeterminació i sobre el rei

AMENAÇA · Adverteix RogerTorrent i la mesa que incomplirles sentències pot comportarconseqüències penals greus

Cinc marxes per lallibertat pel dia de lasentència de l’1-O

P6-8

La filla de Neus Català, intervenint en la inauguració del passatge de París dedicat a la seva mare ■ ACN

NACIONAL P12

Dediquen un passatge de la capital a la lluitadora antifeixista

París homenatja Neus Català

El TSJC ajorna el judicials membres de la mesa

Nacional P10

Problemes d’agenda fan fixar nova data

Ciutadans denuncia ara els ajuntamentsperquè també retirin el suport als presos

Nacional P7

Retiren els llaçosgrocs dels edificisde la Generalitat

CULTURA-ESPECTACLES P30

Un Lannister,al festivalde SitgesCoster-Waldau presenta‘Suicide tourist’

EUROPA-MÓN P24

Estat desetge al’Equadorper lesprotestesEl president Morenointenta controlar-les

EUROPA-MÓN P27

Johnson,disposat araa demanaruna pròrrogapel ‘Brexit’Ho faria si no hi haguésacord amb la UE

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 D’OCTUBRE DEL 2019

n la Setmana delLlibre en Català

d’aquest any em vaigencaterinar, entremolts altres títols, deLa vida i els fets d’enJustí Tant-se-val, de

Josep Maria Folch i Torres, un títol queaplaudiria Josep Pedrals. És una novel-la de 1929 que ara ha revisat i reeditatl’editorial Adesiara. A la portada hi ha lamateixa il·lustració de Joan Juncedaque apareix a l’edició del 29. M’hi co-menço a endinsar amb il·lusió i nostàl-gia, tothora que em remet a les lecturesd’infància amb aquells Per les terres ro-ges i Les aventures d’en Pere Fi, que emvan ajudar a fer la volta al món. En JustíTant-se-val, un mosso d’hotel enamoratde Lluïsa de Marival, amb el pare con-demnat a la guillotina, en l’època de Ro-bespierre, que segons l’editor ens fa ca-valcar cap al “desig impertorbable dejustícia, cap a la capacitat de sacrificiper assolir un ideal”. Té bona pinta. Elcas és que aquesta setmana una bonaamiga m’ha regalat un exemplar origi-nal, el volum IX, de les Pàgines viscu-des, de Folch i Torres, amb il·lustracionsde Junceda. Els protagonistes tenen

noms que ja no surten a les llistes delsque es posen avui dia: Marianet, Niteta,Baldiró, Tomasó, i Menció, que protago-nitza el relat: Menció, curt de memòria.Aquella herba tendra del camp de 1917,una literatura popular que feia camí perestendre’s entre la massa de lectors.Folch i Torres ho aconseguia. Recordola meva mare com me’n parlava,d’aquestes pàgines viscudes. De la ma-teixa manera que la gent parla de lessèries a les plataformes de streaming. Ipenso que, amb això de la llengua, aral’advocacia de l’Estat ordena que en lesseves comunicacions oficials valen-cians, mallorquins i catalans facin servirl’espanyol, menystenint el sentit comú, iel criteri científic universitari i filològicsobre la unitat de la llengua. De fet l’ad-vocacia de l’Estat diu que aquesta uni-tat és un fet acadèmic que no té aplica-ció a la llei, a l’Estatut. Caldria enviar-losun exemplar de la Breu història de lallengua als Països catalans, de BernatJoan i Esperança Marí, un eivissenc iuna formenterenca, acabada d’aparèi-xer, però potser tant se val. Som herbatendra amb impertorbable desig dejustícia, i em sembla que això també ésuna pàgina viscuda mantes vegades.

E

Keep calmXavier Graset

Herba tendra

Som herba tendra ambimpertorbable desigde justícia

l net que la filla m’ha “donat” esdiu Erill. Ho comunico als fami-liars i amics i és com si els di-

gués Llúcia: vull dir que reben el nomexòtic amb naturalitat o indiferència.Tornaré a ser avi d’aquí a un mes, arade part del fill. El nen es dirà Salvador.“Salvador? I per què Salvador?” “Sal...què?”, va exclamar sense fer comèdiauna amiga l’altre dia. Aquesta amigasap d’on ve Erill: “Erill la Vall, poble dela Vall de Boí amb església romànicade campanar esvelt que conserva undescendiment impressionant...” Algúconeix la vida i miracles de sant Salva-dor? És venerat a Horta de Sant Joan ia Santa Coloma de Farners... Hi ha pa-res, en aquests pobles o en altres, queimposin als fills el nom abans tan habi-tual de Salvador? Em sembla que seriamés fàcil trobar-hi Pol, Marc, Ot,Aran, Ona, Lola... La filla d’una amigaes diu Lola. L’àvia es deia Dolors i li de-ien Lola. La neta rep directament lacontracció, sense intermediari. El“meu” Salvador tindrà per patró unsant argentí d’aquest nom. La mare ésargentina. No surt als calendarisd’aquí. Adoptarà el Salvador d’Horta,

E

18 de març, per celebrar el sant. Quanés santa Ona, sant o santa Aran? Nin-gú no se’n preocupa. Les onomàsti-ques reculen a favor dels aniversaris.Els pares de l’Erill han decidit de totesmaneres que el nen farà el sant persant Cristòfol, patró d’Erill la Vall. Hiha a Erill gent jove que es digui Cristò-fol? Més aviat es deuen dir Taüll, Boí...Barruera, no, suposo. La broma és del’amic Vidal Vidal: “Sort que ha estatnen; si no li haurien posat Barruera.”“Sort”, un altre patronímic possible. OTremp. O Viella. O Ulldecona.

Sempre diem que anys enrere lagent duia noms “normals”: Montser-

rat, Núria, Mercè, Joan, Josep... “DeJoseps, Joans i ases n’hi ha a totes lescases.” N’hi havia més: Enric, Carles,Antoni, Francesc –Franciscu–, Ferran–Fernandu–, Alfons, Lluís, Isabel,Cristina... No van ser aquests al seumoment exòtics i estranys? Algunsevoquen membres de la reialesa lla-vors regnants. Les revistes del cor hanestat més suggestives que el santoral.No diguem les cançons i els seus intèr-prets: Vanessa, Rosalía... Ara vindranles Rosalies. I les Ada. Algun Felip?

Al XIX, els Joans i Joseps de cadacasa van conviure amb els Wenceslau,els Ildefons o els Estanislau d’altrescases. Molts famosos, en el camp de lapolítica, la literatura o la ciència se’nvan dir. Devien ser de bona família.Les bones i ambicioses famílies mar-quen els fills des del naixement. No etpots dir Hermenegild i ser un pelaca-nyes. Abril, Jan, Aran, Ona, Erill... Sal-vador de nou inèdit... Els nens sónavui els reis de la casa. Tot gira al vol-tant seu. La paidocràcia s’imposa. Elsnoms els fan únics i distingits entreels Joseps i Joans, els entronitzen. Elsreserven un gran futur, diu l’avi.

“Pol, Marc, Aran,Ona... Bé, abanss’havien ditEstanislau o Ildefons

Vuits i nous

NomsManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

a veritat és que el més sensat peral nostre equilibri emocional se-ria tapar-se les orelles durant

tres setmanes i desconnectar total-ment dels polítics, perquè la precam-panya per a les eleccions generals hacomençat tan carregada de verí que esfa francament insuportable. Sobretotamb aquestes apel·lacions constants al’aplicació del 155, una mesura queells mateixos saben que seria inconsti-tucional perquè no es donen les cir-cumstàncies legals que la justifiquin itambé perquè, diguin el que diguin, elmecanisme que hauria de permetrearticular-ho no està enllestit. Cal unasessió plenària per validar la reedicióde la suspensió autonòmica i una dipu-tació permanent no és ben bé el ma-teix. Per això ara acaronen la tempta-ció d’activar la llei de seguretat ciuta-dana. Sí, la mateixa que el PSOE voliaderogar en l’anterior campanya electo-ral. En fi, mentrestant, l’Estat espa-

L “Vanmaltractar-nosfísicament amb lesporres i ara ho fanpsicològicamentamb les amenaces

nyol es dedica a maltractar Catalunyaamb l’únic objectiu no pas d’assegurarel benestar dels ciutadans –indepen-dentistes o no– sinó de fornir el seugraner de vots. Primer va maltractar-nos físicament amb els cops de porrade l’1-O i des d’aleshores, igual com laposició de força en una parella mal-

avinguda, ens maltracta psicològica-ment amb aquest ambient d’amenaçapermanent amb què cada dia ens tocaaixecar-nos per anar a treballar. Peraixò es fan insuportables les declara-cions frívoles i irresponsables delsapologistes de la violència. Cal denun-ciar-la, insisteixen, però quan es trac-ta d’investigar la violència policial mi-ren cap a una altra banda. La suposa-da persecució a una violència que noexisteix busca en realitat inocular pora les imminents mobilitzacions deprotesta ciutadana. I sembla estranyque al conjunt de l’Estat no s’alcin mésveus que la de Pablo Iglésias en contrad’una involució democràtica que tam-bé els acabarà afectant a tots. Com siacceptessin amb resignació ovina larenúncia de drets civils a canvi d’unapromesa buida de seguretat, senseadonar-se que això els homologa a lasituació d’abús de poder que es pateixa tants països del tercer món.

Ho tornaran a ferXevi Sala / xsala@elpuntavui.cat

A la tres

El conflicte polític entre Cata-lunya i l’Estat espanyol ha de-

sembocat en un veritable estat desetge judicial. L’acció dels tribunalsespanyols pel que fa a aquest con-flicte suposa una font inesgotablede vulneració de drets fonamentals,amb una successiva farsa judicialbasada en relats policials inversem-blants. Podem trobar exponentsd’aquesta perversió del sistema ju-dicial des del Suprem en el cas delsdirigents independentistes cata-lans que esperen la sentència del’1-O, a l’Audiencia Nacional en ca-sos com ara el del major Trapero i ladirecció dels Mossos, els set CDRempresonats i anteriorment en elcas de Tamara i Adrià Carrasco. Itambé en altres tribunals.

Poder judicial, cossos policials il’ecosistema mediàtic del naciona-lisme espanyol han generat unaconnivència que ha quedat palesaper exemple en les escandaloses fil-tracions del sumari dels darrers de-tinguts que ara han estat recorre-gudes. La posició adoptada pel po-der judicial i les forces i cossos poli-cials de l’Estat atorgant-se el paperde dic de contenció per a la preser-vació de la unitat d’Espanya per so-bre dels drets fonamentals és anti-democràtica. I genera una preocu-pant imatge internacional de l’Estatespanyol que ja ha disparat alar-mes: el Consell d’Europa ha obertuna investigació per l’empresona-ment de polítics a Espanya, junta-ment amb Turquia. Com a mostrade la degradació democràtica calafegir-hi la querella que algunes deles víctimes de la brutalitat policialde l’1-O presentaran per crims con-tra la humanitat, o la resolució del’ONU que exigia l’alliberament delspresos polític que no ha estat atesa.Tot plegat suposa l’evidència d’unEstat que transita cap a un escenaride totalitarisme judicial i policial pelque fa a la dissidència política.

La creaciód’un estat desetge judicial

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’autor de Las tres joyas. El buda, su enseñanza yla comunidad, una introducció a aquest gran mo-viment espiritual, reflexiona en una entrevista so-bre la sortida del budisme de l’Índia. L’editor del’editorial Kairós diu que les tradicions d’origen in-di són filosofies pràctiques.

INVESTIGADORA

Per conèixer el budisme

La investigadora de l’Institut de Ciències del Cos-mos de la UB, que rebrà el Premi Nacional de re-cerca per “haver contribuït de forma decisiva aentendre com es distribueixen la matèria i l’ener-gia fosca a l’univers”, explica en una entrevista quealguna cosa no quadra en el model còsmic.

-+=

-+=

Qui presum, fa fumIrene Lozano

Premi Nacional de recercaLicia Verde

-+=

Agustí Pàniker

La virtut que et sols lloar és la que més falta et fa.La saviesa popular expressada en el refranyer cla-va la valoració que fem de la campanya del governespanyol per explicar al món les virtuts democrà-tiques de l’Estat. Doncs això: mira de què es vantai sabràs què li falta.

DIRECTORA D’ESPANYA GLOBAL

ESCRIPTOR I EDITOR

EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 D’OCTUBRE DEL 2019 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Dau al Set asubhasta

Dau al Set li devem la represa de la modernitatartística després de la Guerra Civil. Només queda

un supervivent del grup, Arnau Puig, el Comte Arnau del’art català. I ens queden les obres de tots ells, que elsmuseus encara no han integrat plenament en els seusrecorreguts (el MNAC hi està a sobre). Dau al Set tambéva ser una galeria que va estar oberta entre mitjan anyssetanta i la mort del seu propietari, Salvador Riera, el1994. Riera va apostar decididament pel moviment queva gronxolar el primer Tàpies i va aconseguir donar-hi

valor, no només de mercat. Sense laseva tasca, Dau al Set hauria quedatmés reclòs en els llibres d’històriade l’art. Dijous que ve, La Suitesubhastarà una vintena de pecesque van ser exposades a la míticagaleria de Consell de Cent. Les vareunir un col·leccionista amic íntimde Riera. Es va quedar amb Ponç

estel·lars (compte amb el Nocturn taronja, del1977-1978), cuixarts ben seleccionats... però també ambpintures d’altres autors fora de l’òrbita de Dau al Settant o més lluminosos de l’art de la postguerra, comGuinovart i Clavé. I, ben assessorat per Riera, vaassimilar el treball de les noves generacions d’artistes,entre ells, Zush i Ferran Garcia Sevilla. Les institucionsartístiques farien bé de considerar la compra d’algunesd’aquestes obres, amb el suport de la Generalitat, perdescomptat. Són temps econòmicament complicats,però d’oportunitats no sempre en sortiran.

A

La Suite posaa la venda unfons d’obresque haviaexposat lamítica galeria

http://epa.cat/c/tpmo8v

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

El president retreu al monarcaque faci seus el discurs i lespolítiques del PP. Mantéel compromís d’aplicar elresultat de l’1-O.

10anys

20anys

La precampanya de leseleccions al Parlament encarano ha començat, però elspartits ja s’hi han abocat ambtota mena de retrets.

L’atur baixa al setembre perprimera vegada en 10 anys. Laindústria i la construcciócompensen la finalització delscontractes de serveis turístics.

“Així no” Retrets CiU-PSC Evolució de l’aturTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 D’OCTUBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

uan l’abast de larepressió s’inten-

sifica i es construeixun relat de violència iterrorisme que puguijustificar un control

encara més profund i directe de l’auto-govern de Catalunya, poca cosa resta ala població compromesa amb la causaindependentista que votar massiva-ment el 10 de novembre i preparar-seper mobilitzar-se i sortir al carrer.

Votar el 10-N per tornar a deixar clarque ningú no abandona l’objectiu final ique la independència continua sentl’opció hegemònica de la política cata-lana, per una banda. Per l’altra, prendreconsciència que quan l’Estat premil’accelerador de la repressió nomésens quedarà una carta per jugar: sortiral carrer de manera massiva, organit-zada i –potser– indefinida. L’indepen-dentisme ha arribat al consens de con-siderar que tard o d’hora hi haurà d’ha-ver una negociació amb l’Estat per ex-ercir amb garanties el dret a l’autode-terminació. El que els esdevenimentsens estan demostrant, malaurada-

ment, és que l’Estat –governi qui go-verni– no s’asseurà a la taula de nego-ciació de manera voluntària i tranquil-la. Només ho farà quan la situació siguitan insostenible que no tingui més re-mei que abordar el problema d’una al-tra manera. Fins avui l’única receptade l’Estat –governi qui governi– és larepressió policial, la persecució judiciali l’asfíxia econòmica i competencial.Tard o d’hora entendran que la receptano funciona, que més de dos milionsde catalans no deixaran de ser inde-pendentistes i que l’Estat espanyol és iserà ingovernable sense una solucióestable i definitiva del conflicte ambCatalunya. L’independentisme had’allargar sempre la mà al diàleg, peròhaurà de fer una demostració de de-terminació més intensa encara que ladel 3 d’octubre del 2017. No serà fàcil, ino serà gratis. Els costos seran enor-mes, però l’Estat, en tancar totes lesportes, no deixa cap altra opció quemobilitzar-se i provocar una inestabili-tat que faci que els poders fàctics for-cin l’Estat a acceptar una negociaciófranca i honesta.

Q

Full de rutaGermà Capdevila

Al carrer

L’Estat espanyol és i seràingovernable sense unasolució estable i definitiva delconflicte amb Catalunya

“El coneixementavança cada diatrencant barreresdisciplinàries

i ha un corrent de fons, una per-cepció cada vegada més inten-sa, que planteja la transmissió

del coneixement, la tasca educativa,des d’un enfocament que superi la tra-dicional compartimentació dels sa-bers. En aquest sentit s’assagen, sobre-tot, noves metodologies d’ensenya-ment on s’intenten abordar els contin-guts des d’un enfocament multidisci-plinari i, en el millor dels casos (de for-ma més intencional que efectiva) inter-disciplinari o transdisciplinari. Tan-mateix per raons comprensibles de di-ficultat normativa, organitzativa i finsi tot gremial, només tímidament esqüestionen les clàssiques disciplines omatèries curriculars. D’aquesta mane-ra, per més interessants i innovadoresque siguin les propostes metodològi-ques que fomenten el treball coopera-tiu de l’alumnat, els àmbits de coneixe-ment, el treball per projectes o la trans-formació dels espais d’aula, en la majo-ria dels casos no aconsegueixen prota-gonitzar una esmena a la totalitat a lesmatèries i especialitats disciplinàries.Sobretot a la secundària obligatòria i,

H encara menys, al batxillerat, que es tro-ba fortament condicionat per les pro-ves d’accés a la universitat i on cadamatèria i disciplina significa un món degran exclusivitat epistemològica i aca-dèmica. Si volem evolucionar enversmodels curriculars més holístics queabordin la comprensió de la realitat desde la seva unitat, ens caldrà avançar,precisament, des d’un paradigma queaposti per la unitat del coneixement.Edward O. Wilson, un dels científicsmundials més reconeguts i Premi In-ternacional Catalunya (2007), en la se-va obra Consilience aposta per un apro-pament de les diferents ciències i sa-bers, tot plantejant una unitat episte-mològica. Ja el 1988 reconeixia com a

mínim quatre línies de convergènciade diferents disciplines. La primera, laneurociència cognitiva; la segona, lagenètica del comportament humà; latercera, la biologia evolutiva i la socio-biologia; i la quarta, les ciències am-bientals. Des de llavors aquests han es-tat alguns dels àmbits més fructífersdel coneixement humà juntament ambels avenços en el camp de la tecnologiadel tractament de les dades i la infor-màtica. El coneixement avança cadadia trencant barreres disciplinàries icreant ponts més holístics dels sabers.Això ens apropa a una comprensió glo-bal dels fenòmens naturals i socialsque, a més, ja percebem indissoluble-ment interrelacionats. Ho estem cons-tatant aquests dies: els problemes am-bientals esdevenen també socials, polí-tics, econòmics, ètics... Si veiem,doncs, les interconnexions de tota rea-litat, què esperem perquè a les escolesels sabers deixin de ser assignaturesisolades? Per això no és estrany quemolts alumnes les percebin molt pocestimulants per afuncionals i, fins i tot,incomprensibles.

Enric Roca Casas. Director d’Edu21 i professor d’educació a la UAB

Unitat del coneixementTribuna

ImperialismeInvasorb El dissabte passat, dia 28,a la nostra televisió, TV3, ien el programa PreguntesFreqüents, ens acompanyàun professor de la Universi-tat de Berkeley, Califòrnia,del qual no recordo el nom.Aquest convidat demostràconèixer molt bé el fonsdel problema que patimla nació catalana fent-neuna exposició clara i senseembuts.

No es tracta aquí de co-mentar al detall el seu crite-ri sobre el tema, però sí quevull recalcar el que va dir di-verses vegades sobre l’im-perialisme castellà. El pro-blema que té la nació cata-lana és que els castellanstenen encara una certa nos-tàlgia del seu imperio, aquellque la història ens va de-mostrar que estava sostin-gut per uns peus de fang, iper això va caure abans que

cap altre. Però ells tenen fi-cat al cap allò que encara nofa pas gaire temps un perso-natge de la seva intel·lectua-litat ens va recordar, aquestdigué públicament: “Catalu-ña es nuestra por derechode conquista.” Això, ho te-nen ben assimilat la granmajoria, encara que en elfons en altres qüestions pu-guin ser raonables i molt bo-nes persones...

Aquí hi ha el fons de laqüestió. Aquest raonamentés senzillament imperialis-me. En molts casos, quanl’emigrant que respectemcom a persona quan respec-ta el país que l’acull, no éscap altra cosa que imperia-lista invasor quan ens negaaquest respecte. Per altrabanda, al cap de 300 anysde viure sota aquesta domi-nació, molts catalans enca-ra no s’han despertat i elssembla un estat de cosesnatural.

El que no entenc és que

sembla que hi hagi una con-signa d’amagar aquestaqüestió –“imperialisme cas-tellà”–; intel·lectuals, perio-distes, polítics... tothom di-vaga per no parlar-ne.MANEL CORULL i MOLINALa Palma de Cervelló (Baix Llo-bregat)

Operació Judesde l’Estatespanyol contraels CDRb La denominació d’aques-ta operació reconeix queaquesta operació, en si ma-teixa, és una traïció, estàrealitzada per traïdors, oque consideren als detin-guts com a tals, possibilitat,aquesta última, que caldesconsiderar, ja que engenèric ens consideren aixía la totalitat d’independen-tistes.

Aquesta traïció està disse-nyada sota la creença de lesprofecies autocomplertes, i

creada per fake news, coma prova d’això, un simpleexemple: citar que disposa-ven de precursors com arahipoclorit de sodi, en lloc dedir lleixiu, per provocar unamajor alarma social; i que elmagistrat consideri tinençad’explosius, conspiració percometre estralls i integracióen organització terroristapreocupa els dos milionsllargs d’independentistes,doncs, tots som CDR.

I que el PSOE (Sánchez,Celaá, Calvo, Ábalos) tinguila immoralitat de demanaral president que condemniel terrorisme inexistent en elnostre independentisme,perquè ha estat, és i serà unmoviment pacífic, ja és elsúmmum del cinisme, peròno hem de caure en aquestparany i fer que la citadaprofecia autocomplerta si-gui una profecia autofrus-trada.AMADEO PALLISER CIFUENTESBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 D’OCTUBRE DEL 2019

Mariano Rajoy, EXPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

“No és bo que ens castiguem sense misericòrdia dient quesom el país més corrupte. No hi estic d’acord”

La frase del dia

“Les properesmobilitzacions sónl’inici d’una lluitano-violentaconcertada i pensadaper a aguantar eltemps que calgui finsassolir els objectius

a sentència està a punt. I s’han fetcrides a la mobilització. Hi hadues maneres d’enfocar-ho.

L’una, creure que des de fa dos anyshem avançat en preparació perquè esculmini el que, llavors, la duresa del’Estat i la insensibilitat d’Europa vaimpedir. L’altra, creure que les mobilit-zacions properes són l’inici d’una lluitano-violenta concertada i pensada per aaguantar el temps que calgui fins asso-lir els objectius, que per ara no hi hacondicions perquè siguin immediats.

ESTIC EN LA SEGONA POSICIÓ. No men’amago. Si tot estigués tan fet, no cal-dria entretenir-nos a fer reflexions so-bre quines dimensions ha de prendre lalluita no-violenta en els propers temps.Fixem-nos com l’episodi de la causaCDR mostra com, tot i ser un muntatgeamb tota probabilitat, té punts feblesperquè la direcció política de la no-vio-lència hauria de ser visible, amb autori-tat moral per validar o invalidar les ac-cions o projectes d’accions que puguinsorgir de grups no enquadrats en el mo-viment. En aquest sentit cada cop mésles entitats legals i mobilitzadores hau-ran de garantir serveis d’ordre discipli-nats i ben formats per a blindar capça-leres i cues de manifestacions i zonesde contacte amb periodistes. Fins al2017, vàrem aconseguir una pulcritudinsuperable en totes les mobilitza-cions. El desconcert posterior i la man-ca de lideratge compartit van deixarcamp per córrer a les accions improvi-sades, desenquadrades o infiltradesque només han fet que anar afegint fo-tos d’incidents a l’àlbum que anavaconfeccionant el Deep State contra elmoviment independentista. Situats enaquest punt, el Tsunami Democràticque s’anuncia té davant seu aquest rep-te de ser pulcrament no-violent. Que noté res a veure amb ser capaç de tocar latecla que més ressoni per a demostrarque vivim en un estat en vies de desde-

L mocratització. I l’altre repte és no po-sar el llistó de les mobilitzacions ve-nent que estem en el primer dels enfo-caments, el de completar immediata-ment allò que no va poder ser fa dosanys. Crec que seria un greu error depercepció; i una decepció.

BEN MIRAT, MENTRE EL PROGRAMA DEL 2017ERA CLAR: exercir l’autodeterminació iprotestar contra els obstacles repressi-us que s’hi oposaven, ara encara hi hauna sensació de dispersió notable. So-bre el paper sembla que s’han anatacostant posicions sobre el programademocràtic comú: llibertats, amnistia iautodeterminació. Llibertats ambl’anul·lació de les lleis repressives comla mordassa, la depuració dels cossospolicials i judicials d’elements corrup-tes i prevaricadors, l’aplicació contun-dent d’un codi ètic contra les fake newsi els discursos d’odi dels mitjans de co-municació espanyols. L’amnistia perals presos polítics que de cap maneraha de ser una amnistia general per als

polítics presos que deixaria immunesels centenars de corruptes del PP i delPSOE. I l’exercici de l’autodetermina-ció amb el poder per a fer-lo, avalat perinstàncies internacionals.

AQUEST ÉS EL MACROPROGRAMA, perònomés amb les mobilitzacions prope-res del Tsunami Democràtic, per mésque durin, no assolirem aquests gransobjectius. Potser políticament caldriaprecisar algun objectiu més concret iabastable. Recordem que en el cas tanalabat de Hong Kong, es van limitar afer retirar una llei. Aquesta sotragadaque està per caure no hauria de servirnomés per a desfogar-se sinó per a serel punt d’arrencada de la nova fase uni-tària d’estratègia no-violenta: com-plexa, múltiple, amb diversitat de ris-cos, adaptada a cadascun dels perfilsd’edat i posició ideològica, mentre com-parteixin la voluntat de construir a Ca-talunya una societat democràticaavançada.

AIXÒ PEL QUE FA AL FRONT CIUTADÀ ons’hauria de barrejar el mínim possibleel front institucional. En aquest, Gene-ralitat, Parlament i ajuntaments hande preservar les institucions d’autogo-vern nacional i local, per més minsesque siguin. I lluitar per a recuperar le-galment allò que l’Estat ha retallat o en-vaït, violentant la pròpia llei. Posar enrisc aquestes institucions no fa cap bé al’estratègia complexa. És clar, però,que caldria posar altes dosis de creati-vitat per a veure en quins aspectes ab-solutament legals es pot fer molt mésdel que s’ha fet per a demostrar que l’in-dependentisme és el que fa funcionarmillor l’autogovern al servei de les ne-cessitats de tots els ciutadans; i quel’independentisme des de l’autogovernexplica i fa entendre a tothom el mal-tractament i les afectacions negativesque té la dependència política i econò-mica de l’Estat.

Josep Huguet. Enginyer industrial

El que s’esperaTribuna

SísifJordiSoler

istoriadors delfutur que encara

busqueu per aquestespàgines una explica-ció a tot el que va pas-sar en aquest nostre/

vostre país abans que esdevinguéssiuel que sou ara, preneu nota una altravegada: després del primer any, el dela repressió, va venir el segon any, el dela derrota cruel i dolorosa. Va ser així,perquè no sempre es pot guanyar de lamanera que es va fer l’1 d’octubre del2017. No, això no és xauxa.

És dur, però és fàcil d’entendre. Unjudici penal contra un vicepresidentd’un govern, la quasi totalitat delsmembres de l’executiu, la presidentadel Parlament i dos líders de movi-ments socials, un confinament a l’exilidel president de la Generalitat i la restade membres del mateix govern és unaderrota en tota regla. No cal esperar lasentència del Tribunal Suprem contraels líders del procés –que vosaltres jasabeu ara que va ser d’una duresa forade tota mida– per afirmar que la justí-cia espanyola ha infringit una dolorosaderrota al moviment independentistacatalà. No hi ha res a fer contra la po-tència de tot un Estat espanyol, ni con-tra la santa aliança de les porres i lestogues parapetades rere el baluard dela Constitució Espanyola.

Historiadors del futur, vosaltres mi-llor que ningú sabeu que una derrotaes combat amb una victòria, però no-més vosaltres sabeu el dolor o la joiadels combats que encara han de venir.Només vosaltres sabeu avui si algú vagosar alçar-se en el seu dia per redre-çar l’ànim i redimir la pàtria, fugint delllot de la derrota, fins arribar al final delcamí. Només vosaltres sabeu si aquestlideratge inexistent ara va aparèixer enun futur i si va ser decididament corat-jós i determinat a assumir la valentiadels altres, la valentia de tot un poble.

H

De set en setJordi Panyella

El segon any

EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 D’OCTUBRE DEL 20196 |

Els comptes delscomuns inclouenpropostes com araaugmentar elsingressos via taxes

Nuet i Simó havienal·legat al TSJC queno podien assistir-hiel 19-N perquètenien altres vistes

El judicials membresde la mesas’ajorna

Colau fagestos ambERC per tenirpressupostNacional

El govern en funcions dePedro Sánchez va apujantel to dels advertiments al’independentisme i a lesinstitucions catalanes amesura que s’acosta lacampanya electoral. Si fauns dies el president delgovern espanyol va obrir laporta a la possibilitat even-tual d’aplicar l’article 155de la Constitució si torna-va a ser necessari, ahir laportaveu, Isabel Celaá,ben secundada pel minis-tre de Política Territorialen funcions, Luis Planas,va comparèixer desprésdel Consell de Ministresper deixar clar que el seuera un “govern en fun-cions, no disfuncional” ielevar el grau d’adverti-ments recordant que l’e-xecutiu té “tots els meca-nismes de l’estat de dret al’abast” per salvaguardarl’interès general en casosd’emergència i “garantirl’estabilitat i el compli-ment de la legalitat”.

Emparant-se en la sen-tència del 17 de juliol delTribunal Constitucional(TC) que anul·lava la re-provació del Parlament aFelip VI i la petició d’aboli-ció de la monarquia que lacambra va aprovar l’11d’octubre del 2018, el go-

vern espanyol va aprovarahir, utilitzant la fórmulade l’incident d’execució,que l’alt tribunal l’apliqui i,per tant, que declari lanul·litat i suspengui “im-mediatament” la nova re-solució del Parlament pre-sentada per la CUP ambun text conjunt de JxCat iERC el 25 de juliol. Enaquell ple sobre la Catalu-nya real es va aprovar eltext en què es reprovava elmonarca “pel seu pronun-

ciament i la seva interven-ció en el conflicte català”,una intervenció de la qualahir va fer just dos anysque el Borbó va enviar unmissatge televisiu contral’executiu català desprésdel referèndum i en defen-sa de la unitat de l’Estat es-panyol. L’executiu de Sán-chez també va utilitzarahir un altre incident d’e-xecució perquè el TC l’apli-qui en un altre apartat delmateix text de la propostade resolució que es vaaprovar en què defensa eldret d’autodeterminaciócom a instrument perexercir la sobirania del po-ble de Catalunya amb osense acord amb l’Estatespanyol. En aquest puntva recordar que hi haviadues sentències del TC del2015 i el 2018 en què vadeclarar com a inconstitu-cionals aquest exercici del’autodeterminació.

AdvertimentL’anunci d’aquest procedi-ment permès en llei orgà-nica de l’alt tribunal i justi-ficat pel ministre Planasperquè “evita plantejar unnou recurs al TC quan ja hiha establerta doctrina”,també va anar acompa-nyat d’un advertiment alpresident del Parlament,Roger Torrent, i a la restade membres de la mesa. I

el van reiterar tant Celaácom Planas en diversesocasions durant la compa-reixença. La portaveu vaavisar-los que “tenen eldeure i hauran d’abstenir-se” d’impulsar o permetrecap acció que suposi “igno-rar o eludir” les sentènciesdel TC en aquestes qües-tions, mentre que el mi-nistre va anar més enllàassegurant que el seu in-compliment pot suposarincórrer en un tipologiadelictiva “de naturalesa ju-rídica i penal que són par-ticularment greus”. Se-gons Planas podria trac-

tar-se d’un delicte de des-acatament, encara quecaldria examinar quin ti-pus jurídic es pot aplicar, ino va tenir cap inconve-nient a assegurar que ha-vien presentat ara aques-ta iniciativa després dedos mesos perquè eraquan ho havien cregutconvenient després d’unprocés de preparació jurí-dica interna.

Resposta de TorrentAhir al vespre, Roger Tor-rent va advertir al governespanyol que els recursosque ha aprovat presentar

al Tribunal Constitucionalno resoldran el conflicte“de naturalesa política”obert amb Catalunya. Elpresident del Parlamentva defensar que a la cam-bra catalana “s’hi ha de po-der parlar de tot” i no no-més d’allò que agradi al go-vern espanyol.

Sobre un possible des-acatament a les sentèn-cies, Torrent va deixarclar que la mesa que presi-deix “no farà de TribunalConstitucional en petit”.“No censurarem la lliureexpressió dels diputats”,va dir.

Jordi AlemanyBARCELONA

SUPRESSIÓ · Mana al TC que anul·li part de les resolucionsdel Parlament sobre la defensa de l’autodeterminació i lareprovació del rei AVÍS · Adverteix a Torrent i a la mesa queincomplir sentències pot tenir conseqüències penals greus

El governde Sánchezapuja el to

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No acatar pot tenirconseqüències denaturalesa jurídica ipenal que són greus”Luis PlanasMINISTRE DE POLÍTICA TERRITORIAL

L’oficina d’Espanya Global delMinisteri d’Exteriors, que diri-geix l’exdiputada d’UPyD Ire-ne Lozano, ha posat en marxauna nova campanya per lloarels nivells de democràcia delpaís a través d’una sèrie devídeos en què ciutadans con-versen sobre diversos aspec-

“El govern té tots elsmecanismes de l’estatde dret al seu abast,que només aplicaràsi s’obre la portade l’excepcionalitat”— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La Generalitat ésla institució que té laclau per obrir la portaa l’excepcionalitat”Isabel CelaáPORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

tes per “reflectir la realitatdemocràtica, moderna i di-versa” de l’Estat espanyol. Elsvídeos, que les ambaixadesdifonen a través de les xarxessocials, tracten aspectescom ara la llibertat d’expres-sió, el feminisme, els dretsLGTBI i la investigació cientí-

fica. En el primer que parla dela llibertat d’expressió, hi par-ticipa la periodista LucíaMéndez assegurant que “lademocràcia i les lleis empa-ren tothom, no nomésaquells que respecten leslleis, sinó també aquells queno les respecten”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Nova campanya d’una Espanya Global ‘democràtica’

La portaveu en funcions delgovern espanyol, Isabel Celaá,acompanyada ahir en roda depremsa dels ministres Luis Planas iNadia Claviño ■ EFE / ANGEL DIAZ

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 D’OCTUBRE DEL 2019

Un 155? Encara pocL’APUNT pressat a la sentència del Suprem. I en aquesta tessi-

tura, el guió és únic. Perquè, amb llenguatges dife-rents, el PSOE, el PP-Cs i Vox han entrat en una cursaa veure qui exhibeix un to més altiu amb Catalunya. Iaixò anirà a més. En plena campanya, la subhasta so-bre qui promet més duresa pot ser endimoniada. Tantés així que el 155, d’aquí res, els sonarà poc.Francesc Espiga

Que Catalunya serà l’eix sobre el qual pivotarà la cam-panya espanyola pot sonar a obvietat. Però serà així.Si filem més prim, parant l’orella al relat polític quedes de fa setmanes s’escolta a Madrid, ja es pot palparque el gran argument de batalla se centrarà en quinahaurà de ser la resposta de l’Estat davant la reaccióque les institucions i la societat catalana ja hauran ex-

En vindran mésAquest embat jurídic con-tra resolucions del Parla-ment tindrà continuïtatels pròxims dies i setma-nes. El mateix dia que elbutlletí del Parlament pu-blicava les resolucionsaprovades en la sessió deldebat de política generaldel 26 de setembre dema-nant la retirada dels efec-tius de la Guàrdia Civil aCatalunya, el reconeixe-ment de l’exercici de l’au-todeterminació i del refe-rèndum de l’1-O i les de-núncies al govern espa-nyol i la direcció del poderjudicial en entendre queamb l’argument de la raód’estat actuen aplicant elseu biaix ideològic i poc de-mocràtic, entre d’altres,Planas ja va deixar clarque l’executiu espanyoltambé ho recorrerà. No sa-bia encara el mecanismeque utilitzarà, si mitjan-çant un recurs ordinaridavant del Constitucionalfent una consulta prèvia alConsell d’Estat o bé tor-

nant a emprar la incidèn-cia d’execució, qüestió quees desvelarà en el Consellde Ministres de divendresvinent. En qualsevol cas,s’afegirà al veto que fa unasetmana ja va fer el TC a lacreació de la comissió d’in-vestigació al rei que vaaprovar el Parlament el 7de març amb els vots deJxCat, ERC, els comuns ila CUP, i l’oposició de Cs, elPSC i el PP. Una comissió

per “investigar les activi-tats delictives o irregularsde persones vinculades ala família reial, incloses lesdestinades a forçar el tras-llat del domicili social debancs, grans empreses imultinacionals fora de Ca-talunya després de l’1-O”,que va quedar suspesa i noes va arribar

a constituir quan el tribu-nal va admetre a tràmit elrecurs que el mateix go-vern espanyol va presen-tar dies després d’un infor-me favorable del Conselld’Estat. La portaveu Celaáva tornar a incidir en l’ar-gument d’atribuir la possi-ble aplicació de l’article155 de la Constitució al’independentisme, comfa dies que ho fa el presi-dent espanyol Pedro Sàn-chez copiant l’estratègiaque ja va utilitzar el seupredecessor, Mariano Ra-joy. “La Generalitat ésl’única institució que té laclau per obrir la porta al’excepcionalitat”, va asse-gurar, per afegir-hi des-prés que si es dona aques-ta excepcionalitat, i per“salvaguardar i garantir”l’interès general, l’estabili-tat i el compliment de la le-galitat, el govern espanyolté “tots els mecanismes del’estat de dret a l’abast”per aplicar, ja sigui el 155,l’aplicació de la llei de segu-retat o d’altres. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Celaá asseguraque l’aplicaciódel 155 depènde la Generalitat

Els edificis públics vanquedar ahir sense estela-des, llaços grocs i cartells afavor dels presos políticsahir a les tres de la tardaen compliment del termi-ni que la Junta ElectoralCentral va donar al presi-dent de la Generalitat perretirar-los. La JEC vaprendre aquesta decisióen resposta a una denún-cia de Ciutadans i desprésde rebutjar les al·legacionspresentades per la Gene-ralitat. Pocs minuts abansque expirés el termini,quan les conselleries pràc-ticament ja no lluïen elssímbols, es va saber queQuim Torra havia presen-tat un recurs per demanarla suspensió de l’ordre.Torra al·legava que la JECno és competent per do-nar aquesta ordre i en de-manava la nul·litat. En re-bre el recurs en català, laJEC va trametre ahir ma-teix un correu electrònic ala Generalitat en què de-

mana a Torra que torni aenviar el recurs, però es-crit en espanyol. Un copcomplert aquest requeri-ment, el recurs quedaràregistrat dilluns vinent.

Divendres es va treurela pancarta del balcó de laGeneralitat i es va substi-tuir per un altre cartell enfavor de la llibertat d’ex-pressió. Fonts de la Gene-ralitat asseguren que niTorra ni el govern van do-nar instruccions de reti-rar els llaços, sinó que elsecretari de l’executiu,Víctor Cullell, es va limitara traslladar l’ordre de laJEC a cada departament.El cas és que els símbols

van desaparèixer. De fet,ahir al matí només queda-ven alguns al Departa-ment d’Agricultura, quevan ser retirats.

A partir d’ara, la delega-ció del govern espanyol aCatalunya estarà pendentdel que li demani la JEC,que li podria requerir in-formació al respecte.

D’altra banda, Ciuta-dans ha presentat un re-curs a les juntes electoralsde zona (JEZ) contral’Ajuntament de Girona ivint-i-dos consistoris giro-nins més perquè retirintotes les pancartes i sím-bols “partidistes”. El dipu-tat de la formació taronja ales comarques gironines,Héctor Amelló, consideraque aquests símbols “con-travenen la resolució” dela JEC en què “es confirmal’obligació de mantenir laneutralitat dels espais pú-blics en període electoral”.Amelló va advertir que elnombre de recursos pre-sentats a les diferents jun-tes de zona anirà en aug-ment els pròxims dies. ■

Les conselleriesacaten l’ordre de laJEC i retiren els llaçosa Ciutadans porta a les juntes electorals de zona vint-i-tresajuntaments gironins perquè retirin els símbols “partidistes”

RedaccióBARCELONA

Façana de seu de la direcció general d’Indústria del Govern i d’ACCIÓ amb senyeres a lesfinestres on abans hi havia llaços grocs ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

23ajuntaments de la demarca-ció de Girona han estat por-tats per Ciutadans a la juntaelectoral pels símbols.

EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 D’OCTUBRE DEL 20198 | Nacional |

Ja és oficial. L’AssembleaNacional Catalana i Òmni-um Cultural van anunciarahir les primeres accionsunitàries per respondre ala sentència del TribunalSuprem contra els presospolítics, que s’espera con-demnatòria. Cinc marxespopulars sortiran de cincpunts diferents del paísper acabar confluint a Bar-

celona. Les anomenenMarxes per la Llibertat ipartiran de Girona, Vic,Berga, Tàrrega i Tarrago-na. Les columnes recorre-ran 100 quilòmetres a peudurant tres dies i aniranrecalant en diferents mu-nicipis de camí a la capital.En concret, es dividiranen cinc etapes. El primer isegon dia se’n recorrerandues (una al matí i una a latarda), mentre que el ter-cer dia només una, ja que

es preveu arribar a Barce-lona al migdia. Cada tramserà aproximadamentd’uns 20 quilòmetres.

La data d’inici de les ca-minades anirà en funcióde quan es conegui la sen-tència, però en cap cas se-rà el mateix dia. Les co-lumnes, inspirades en al-tres marxes pacífiqueshistòriques, pretenen seruna resposta de país a fa-vor de la llibertat dels pre-sos polítics i els exiliats, en

contra de la repressió i perreivindicar el dret a l’auto-determinació. Els organit-zadors van fer una cridadimarts a la mobilitzacióper fer de la resposta al Su-prem un clam massiu. Lavoluntat és implicar-hi totel territori, de maneratransversal, i “retornar ala ciutadania el paper pro-tagonista de les mobilitza-cions”. En aquest sentit,no hi haurà limitacions al’hora d’afegir-s’hi ni tam-

poc caldrà completar eta-pes senceres. El dispositiuestà pensat perquè cadauna comenci i acabi en unnucli urbà, des d’on s’oferi-ran, a preu simbòlic, es-morzar, dinar i sopar po-pulars. També s’hi podràpernoctar de manera gra-tuïta per poder prosseguirla marxa l’endemà (prèviareserva al web marxesper-lallibertat.cat, que es vaactivar ahir al vespre). Lescaminades s’aturaran al

Vendrell, Vilafranca, SantSadurní, la Panadella,Igualada, el Bruc, Marto-rell, Navàs, Manresa, Va-carisses, Centelles, la Gar-riga, Parets, Sant Quirze,Sils, Malgrat, Arenys i Pre-mià de Mar.

D’altra banda, el mateixdia en què se sàpiga la sen-tència, les entitats sobira-nistes també convocaranconcentracions a les vuitdel vespre en diverses lo-calitats. Els detalls d’a-questa acció es concreta-ran a través dels canals ofi-cials de l’ANC i Òmniummés endavant.

“Col·lapsar” la xarxaLa idea de grans marxesper “col·lapsar” la xarxaviària del país i confluir aBarcelona la va revelar unsecretari nacional del’ANC a Betevé dilluns.L’endemà, desenes d’enti-tats sobiranistes, junta-ment amb representantsdels partits independen-tistes, van presentar elmarc de mobilitzacionsprevist, amb la no-violèn-cia i la desobediència perbandera i la llibertat, l’atu-rada de la repressió i l’au-todeterminació com a co-mú denominador.

“Qualsevol sentènciaque no sigui absolutòria, laconsiderarem injusta. El20 de setembre i l’1 d’octu-bre del 2017 vam exercirdrets fonamentals comara el dret de manifesta-ció, el dret d’autodetermi-nació o el dret de partici-pació política, i l’exercicid’aquests drets en cap caspot ser considerat delicteen una democràcia”, vanassegurar les entitats.“L’escalada repressiva, lapresó i l’exili dificulten larecerca d’una solució de-mocràtica al conflicte polí-tic. Davant les injustícies,una societat madura i de-mocràtica com la nostrano pot restar callada”, vanadvertir. ■

Emili BellaBARCELONA

a Les columnes sortiran de Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona i recorreran 100 quilòmetres a peu entres dies per confluir a Barcelona a El mateix dia de la condemna es convocaran concentracions al vespre

Cinc marxes populars perrespondre a la sentència

Les cinc columnes que avançaran cap a Barcelona durant tres dies i els municipis on s’aturaran per menjar i pernoctar ■ MARXESPERLALLIBERTAT.CAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉS REPRESSIÓ

aquesta disgregació no cal-dria que hi fos i ho veuen coma part d’una “estratègia”.

En qualsevol cas, els advo-cats dels detinguts ja treba-llen en un escrit perquè elsseus clients puguin ser tras-lladats a Catalunya. Entenenque, “en primer lloc, han dequedar en llibertat”, però de-manaran que els traslladin acentres penitenciaris cata-lans mentre la justícia no re-solgui la petició.

Soto del Real divideix elsset nous presos polítics

ERC i Bildu han demanat lacompareixença del ministreFernando Grande-Marlaskaal ple de la Diputació Perma-nent del Congrés per infor-mar de “la possible filtraciódes del Ministeri de l’Interior”de dades de la investigaciócontra els set presos.

Les marxes deMartin Luther Kingi Gandhi, inspiració

Els set independentistes de-tinguts el 23 de setembrepassat al Vallès Occidental,l’Oriental i Osona estan desde dimecres en set mòdulsdiferents, on comparteixenespai amb altres presos.

Segons han confirmatfonts de la defensa a l’agèn-

Petició perquèMarlaska expliquiles filtracions

Les Marxes per la Llibertatanunciades per Òmnium Cul-tural i l’ANC s’inspiren en ex-periències de reivindicacionsprèvies que van tenir èxit,com ara la marxa sobre Was-hington pel Treball i la Lliber-tat, de Martin Luther King, ola Marxa de la Sal, de Gandhi.

cia ACN, en els últims dies elshan anat assignant els mò-duls de destí de manera quetots ells han anat deixant elsd’ingrés on eren i ara estanseparats.

Les mateixes fonts expli-quen que, tot i que la norma-tiva de presons ho permet,

El ministre de l’Interior,Grande-Marlaska ■ EFE

EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 D’OCTUBRE DEL 201910 | Nacional |

El Tribunal Superior deJustícia de Catalunya(TSJC) va comunicar ahirla suspensió del judici pre-vist entre el 19 i el 22 denovembre contra cinc ex-membres sobiranistes dela mesa del Parlament–Lluís Maria Corominas(PDeCAT), Lluís Guinó(PDeCAT), Anna Simó(ERC), Ramona Barrufet(PDeCAT) i Joan JosepNuet (EUiA)–, per haver

permès la tramitació deles lleis de desconnexió enels plens del 6 i 7 de setem-bre del 2017, i també l’ex-diputada de la CUP MireiaBoya, per haver presentaten nom del seu grup la pro-posició de llei de transito-rietat. La decisió del lletratque porta les diligènciesd’ordenació d’ajornar lavista, que havia de comen-çar l’endemà de la fixadaper al president de la Ge-neralitat, Quim Torra, perno haver retirat la pancar-ta a favor dels presos polí-

tics i exiliats del balcó delPalau, es produeix encompliment de la legisla-ció vigent arran dels es-crits dels advocats de Nueti Simó, en què explicavenque tenien altres judicisassenyalats amb caràcterprevi aquells dies i, pertant, es consideren “prefe-rents”. Per evitar nousajornaments el lletrat haconvocat totes les partsper a l’11 d’octubre a lesdues del matí per fixar unanova data posant en comúles agendes de tots els re-presentants legals.

Els sis polítics seran jut-jats pel president delTSJC, Jesús María Bar-rientos; el civilista JordiSeguí, i el penalista CarlosRamos, que serà ponent.La fiscalia demana per aells fins a un any i vuit me-

sos d’inhabilitació i unamulta de 10 mesos ambuna quota diària de 100euros. Inés Arrimadas, Mi-quel Iceta, Xavier GarcíaAlbiol i Lluís Rabell, presi-dents dels grups de Ciuta-dans, el PSC, el PP i CSQPal Parlament quan es vanaprovar les lleis de descon-nexió, declararan com atestimonis, a proposta del’acusació popular de Vox,que demana per als polí-tics 12 anys de presó enacusar-los d’organitzaciócriminal. El TSJC tambéha acceptat la majoria delstestimonis proposats perles defenses. ■

J.A.BARCELONA

El judici als membres de lamesa, pendent de nova dataa El TSJC suspèn la sessió del 19 de novembre després que els advocats de Joan Josep Nuet i AnnaSimó notifiquessin que tenien altres judicis a Es fixarà una nova data en una reunió amb els lletrats

El Tribunal de Justícia de laUnió Europea (TJUE) de Lu-xemburg manté el 14 d’octu-bre com a data d’inici de lavista que ha de dirimir si el li-der d’ERC, Oriol Junqueras,té immunitat com a eurodi-putat, la qüestió prejudicialplantejada pel Tribunal Su-prem que dirigeix ManuelMarchena. Tot i que en l’ac-tualització del calendari ofi-cial del TJUE que es fa cada

Nuet, Simó, Guinó i Barrufet, amb l’aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, quan es va conèixer la querella per desobediència ■ A. ESTÉVEZ / EFE

setmana continuava senseaparèixer la vista, sí que vanconfirmar via correu electrò-nic que està previst el seuinici per a quarts de tres de latarda d’aquell dia. Fonts de ladefensa de Junqueras asse-guraven ahir a l’ACN que tam-bé tenien confirmació de lamateixa data i que ja s’esta-ven preparant per ser-hi, tot ique la incògnita continuasent saber si la sentència del

Tribunal Suprem sortiràabans i si, hipotèticament, elmagistrat Marchena podriaretirar la qüestió prejudicial.El mateix jutge va filtrar enl’obertura de l’any judicial, el9 de setembre, que la sentèn-cia es faria pública abans del16 d’octubre, data en quès’acaben els dos anys de pre-só preventiva de Jordi Sàn-chez (ANC) i Jordi Cuixart(Òmnium). ■ S. OLIVEIRA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La vista per la immunitat de Junqueras, el 14 d’octubre

11.10.19es decidirà la nova data del’inici de la vista oral en unareunió amb els lletrats de to-tes les parts.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

La Cambra de Comerç deBarcelona preveu consul-tar als socis sobre la possi-ble resposta a la sentènciaals presos polítics. Ho vaanunciar ahir la presidèn-cia de la institució en lapresentació del servei deconsultes que ha posat en

marxa i que pretén conèi-xer regularment l’opinióde l’empresariat catalàrespecte a diverses qües-tions econòmiques, pro-fessionals i laborals peròtambé polítiques. La insti-tució va estrenar ahir elprojecte preguntant perles conseqüències que elsempresaris creuen quetindria a la seva empresa

un estat català dins de laUE. És la mateixa qüestióque l’anterior direcció dela institució ja va pregun-tar en una enquesta el2012. Però aleshores lesenquestes es feien a unamostra significativa d’en-tre 800 i 1.000 socis. Elnou sistema de consultesregulars estrenat ahir estàobert als 380.000 socis

que formen part del censde la institució. Dependràde l’èxit de participació enaquesta primera preguntapilot que la Cambra faci elpas de preguntar “quinaha de ser la resposta a lessentències” del Supremcontra els presos polítics,va avançar ahir la vicepre-sidenta primera, MònicaRoca.

Tenint en compte que,en les eleccions cameralsque van portar la candida-tura independentista deCanadell a la presidència,hi van votar 20.000 socis,el president admet que su-perar aquesta xifra en la

pregunta llançada ahir se-ria un “èxit rotund” i un in-centiu per consultar sobrela resposta a la sentència.Per contra, explica Cana-dell, si en la pregunta pilotla resposta és baixa proba-blement s’hi renunciarà:“Si només arribem a mil,ja veurem. La paraula, la tél’empresariat. Si no li donaforça des del primer dia,ho farem a poc a poc.” Perparticipar-hi a través delweb, els empresaris neces-siten un certificat digital.Si una empresa o autò-nom no forma part delcens, l’aplicació li perme-trà inscriure-s’hi. ■

Possible consulta de laCambra per la sentènciaXavier MiróBARCELONA

Joan Canadell, president dela Cambra ■ ORIOL DURAN

| Publicitat | 11EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 D’OCTUBRE DEL 2019

8038

74-1

2171

23Q

EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 D’OCTUBRE DEL 201912 | Nacional |

El jutjat d’instrucció nú-mero 2 de Girona va co-mençar a prendre declara-ció ahir a sis dels 35 efec-tius de la Policía Nacionalque estan sent investigatsper les càrregues contraels votants, durant la jor-nada del referèndum de l’1d’octubre del 2017. Elsagents van assegurar quemai havien viscut situa-cions de tanta violència iodi cap a ells. En el seu casvan actuar en tres o quatrecol·legis electorals de la ca-pital gironina, si bé l’inter-rogatori es va centrar enels fets que es van desen-cadenar a l’escola Verd.Els policies van assenyalarque es van “sentir amena-çats”, que els manifes-tants els miraven ambmenyspreu, que van rebreinsults i que els cridaven“espanyols”, “marxeud’aquí” o “sou forces d’ocu-pació”. Els investigats hivan afegir que van passarpor; que van acabar prota-

gonitzant les càrreguespolicials perquè feia moltaestona que treien gent in’estaven farts i cansats;que es van trobar sota unagran pressió i que la massaels encerclava.

El primer a ser interro-gat va ser un comanda-

ment del cos. L’inspector,vingut des de Madrid, vaafirmar que va veure per-sones portant “objectespunxants”, com ara “gani-vets i navalles”: unes ar-mes blanques que va dirque els ciutadans no bran-daven enlaire, però que

duien a la mà amb ànimamenaçant. Va explicar,així mateix, que els van“llançar líquid que podriaser àcid o lleixiu”, i que elsvan amenaçar que els po-sarien bombes sota els ve-hicles. Una versió que, se-gons evidencia una de les

advocades de l’acusació,contrasta amb els vídeosenregistrats. La lletradaposa en relleu que hi hagravacions sense talls –ide més d’una hora– en quèno es veu cap amenaça.

L’advocat Albert Carre-ras, portaveu del grup de

Voluntaris pel Dret de De-fensa, va especificar quecinc dels agents van decla-rar presencialment i un al-tre, per videoconferència,des de les Canàries. El lle-trat va lamentar que els sispolicies es neguessin a res-pondre les preguntes del’acusació. Els investigats,que van demanar que se’lspixelin les cares en l’enre-gistrament que fa el jutjatde les declaracions, sí quevan contestar a la fiscalia il’advocacia de l’Estat, tot ique Carreras va concretarque qui va portar el pes del’interrogatori va ser lamateixa jutgessa.

Pel que fa a les càrre-gues policials, Carreras vadestacar que els relats es-coltats ahir els han permèsconcretar la cadena de co-mandament que va donarles ordres: “Queda clar queera molt jerarquitzada, ique ningú actuava senserebre instruccions delsseus superiors.” I, en el casde l’escola Verd, tambéhan pogut saber que el capque dirigia les unitats pro-cedia de Valladolid.

La querella col·lectivaper les càrregues de l’1-O,la van interposar de mane-ra conjunta els ajunta-ments de Girona, Sant Ju-lià de Ramis i Aiguavivaamb el suport dels advo-cats voluntaris. De la causatambé en pengen les mésde 200 denúncies dels fe-rits. Als policies, se’ls in-vestiga pels delictes de tor-tures, lesions i danys. ■

a Un comandament de la Policía Nacional que va actuar a Girona afirma que hi havia votants ambganivets i que els van llançar líquids a També diu que els van amenaçar de posar-los bombes als vehicles

Gisela PladeveyaGIRONA

Els policies van carregarl’1-O “farts de treure gent”

Advocats del grup de Voluntaris pel Dret de Defensa en la seva arribada, ahir, als jutjats de Girona ■ QUIM PUIG

La ciutat de París ha reco-negut la lluitadora antifei-xista i supervivent catala-na del camp de concentra-ció nazi de Ravensbrück,Neus Català, i li ha dedicatun passatge de l’onzè dis-tricte de la capital france-sa per acord unànime detots els grups polítics ambrepresentació al consisto-ri. Durant l’acte d’inaugu-ració de la via, Català va re-bre ahir a títol pòstum la

medalla Grand Vermeil, lamàxima distinció que do-na la ciutat de París, queva recollir la seva filla,Margarita Català. Aquestadistinció se suma a la Creude Sant Jordi que li vanconcedir l’any 2005 i lamedalla d’or al mèrit cívicde l’Ajuntament de Barce-lona, el 2014.

L’acte es va convertiren un homenatge a la tra-jectòria de lluita i de pre-servació de la memòria deCatalà. La seva filla va re-ivindicar la tasca que vafer en la recuperació i pre-servació de les històries deles dones deportades, a lesquals es referia com “lesoblidades de les oblida-des”, i va indicar que tots

els mèrits que ha rebut laseva mare ho són per a to-tes les persones que, comCatalà, van ser deportadespel feixisme.

El conseller d’Acció Ex-terior, Relacions Institu-cionals i Transparència,Alfred Bosch, que va parti-cipar en la inauguració delpassatge, va recordar queNeus Català no va abando-nar mai la lluita per la de-mocràcia i la justícia so-cial. A l’acte, hi va assistirtambé Joan Josep Nuet,que va ser secretari gene-ral del dissolt Partit delsComunistes de Catalunya,en què militava Neus Cata-là, que va defensar que calcontinuar “lluitant pelsvalors republicans” fins a

“assolir-los”. CatherineVieu-Charier, encarrega-da de l’àmbit de la memò-ria històrica de l’Ajunta-ment de París, va explicarque el passatge Neus Cata-là, situat al bulevard deCharonne, pretén ser“com el que a Barcelona se-

ria la Rambla”. Vieu-Cha-rier va reivindicar Catalàcom a “dona lliure i repu-blicana” i va destacar quela decisió de dedicar unpassatge a la lluitadora an-tifeixista es va prendre perunanimitat en el ple de Pa-rís, fet que és poc habitual.

Per cloure l’acte, la can-tant Marina Rossell va in-terpretar El cant delsocells al costat del retrat deNeus Català que va presi-dir l’acte envoltat de se-nyeres, banderes de la Re-pública espanyola i de lafrancesa. ■

a La lluitadoraantifeixista rep a títolpòstum la màximadistinció de la ciutat

Inauguren a París elpassatge Neus Català

RedaccióPARÍS

La cantant Marina Rossell clou l’acte amb la interpretació d’‘El cant dels ocells’ ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 D’OCTUBRE DEL 2019 | Nacional | 13

1420

17-1

2164

81L

L’exconseller d’Interiorempresonat i pendent desentència Joaquim Fornserà el cap de llista deJxCat a Girona en substi-tució de l’advocat i diputatde la formació, JaumeAlonso Cuevillas, que pas-sarà a reforçar la llista bar-celonina encapçalada pre-visiblement de nou perJordi Sànchez, també em-presonat a Lledoners, icompletada per les tambédiputades Laura Borràs iMíriam Nogueras, que re-peteixen de dos i tres.

Cuevillas explicava ahira través del seu compte deTwitter que tant el presi-

dent Torra com l’expresi-dent Puigdemont li handemanat que cedeixi ellloc de Girona a l’exconse-ller Forn i que “concentri

totes les energies a Barce-lona i en especial a la granregió metropolitana”, onell mateix assegura que hi“tenen molta feina a fer”.

L’advocat substituiràen la llista barcelona qui vaser eurodiputat de CDC,Ramon Tremosa, que vapresentar-se a la candida-

tura barcelonina al Con-grés del 28 d’abril d’aquestany, però que no va sortirelegit. Tremosa va tornaraleshores a les seves clas-

ses a la Universitat de Bar-celona i ara ha preferitcontinuar amb la tasca do-cent, segons informavaahir a través del seu comp-te de Twitter. La diputadai número dos per Barcelo-na, Laura Borràs, donavaahir per gairebé segur queSànchez encapçalarà lallista que avui han de rati-ficar el PDeCAT i Juntsper Catalunya. Els tambéexconsellers presos JosepRull i Jordi Turull repeti-rien com a caps de llista deTarragona i Lleida, res-pectivament.

No es preveuen canvisen els números dos de Gi-rona i Tarragona respectea les eleccions espanyolesde fa set mesos i repetirienSergi Miquel i Ferran Belrespectivament. ■

RedaccióBARCELONA

a L’exconseller empresonat Joaquim Forn encapçalarà la candidatura gironina de JxCat en substitucióde Cuevillas a L’advocat substitueix Tremosa a la llista de Sànchez, Borràs i Nogueras per Barcelona

Cuevillas, a la llista de JxCat deBarcelona i Forn, a la de Girona

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

La CUP ha proposat que l’ex-diputada Mireia Vehí encap-çali la llista per Barcelona,mentre que per Tarragona lacap de llista és Mariona Qua-drada; a Lleida, Francesc Ga-barrell, i a Girona, Non Casa-devall. La militància ha de ra-tificar avui telemàticament laproposta del secretariat na-cional. A la llista de Barcelonahi haurà, darrere de Vehí, elstambé exdiputats Albert Bo-

“Puigdemont i Torraem demanen queconcentri les energiesen especial a la granregió metropolitana”Jaume Alonso CuevillasCANDIDAT DE JXCAT PER BARCELONA

L’exconseller Joaquim Forn durant la seva declaració en eljudici contra l’1-O, el febrer d’aquest any ■ ACN

tran i Eulàlia Reguant i l’exal-calde de Capellades Aleix Au-ber. La 2 de Girona és MariaBesora; la de Lleida, Júlia Car-bonell, i la de Tarragona, SergiSaladié. “Nosaltres no volemser la clau de la governabilitata l’Estat ni intentarem fer cappacte. Portarem el conflicte alCongrés. I el conflicte es diuautodeterminació, amnistia idrets de les classes populars,va dir ahir Vehí.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mireia Vehí, a Madrid per la CUP

EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 D’OCTUBRE DEL 201914 | Nacional |

esprés de nou anys coma corresponsal del TheNew York Times a Es-panya, Raphael Minder

presenta aquests dies la traduc-ció al català de The Struggle ForCatalonia, el llibre que sobre lasituació de Catalunya va escriu-re ara fa dos anys (‘Les lluitesdels catalans’, editorial ObradorEdendum).

Per què un llibre sobre Cata-lunya?Aquest és un llibre que vaig es-criure entre el 2015 i el 2017,per encàrrec d’una editorial an-glesa. I que va sortir just abansdels esdeveniments de fa dosanys. Era, ja en aquell moment,un intent d’explicar el que pas-sava a Catalunya. Perquè a l’edi-torial li interessava que expli-qués què estava passant.

Hi ha cap conclusió?No. És un retrat. La preguntaque em faig al llibre és: en tempsde globalització, per què hi hagent a qui la preocupa la sevaidentitat? Això és el que intentarespondre. Quan tots compar-tim els mateixos iPhones, anemtots a fer el cafè a Starbucks iveiem esports internacionals,per què ens importa la nostraidentitat? Intento explicar laidentitat catalana.

Hi ha un xoc d’identitats, entreCatalunya i Espanya?El que veig és una recerca de laidentitat. Arreu del món. Aquí,en algun moment –i això m’hova fer veure Josep Ramoneda–,en plena crisi, en plenes retalla-des, l’únic missatge positiu i queil·lusionava, va ser l’indepen-dentisme. Era un missatge es-perançador, positiu, en un

D

marc de missatges negatius i deretallades.

Vista la repressió i les circums-tàncies, s’ha perdut, deu anysdesprés, el missatge positiu?Sí, i no. Crec que la il·lusió i lafrustració han arribat a combi-nar-se. La gent esperava que lesseves esperances es traduïssinen alguna cosa concreta, i avui,ara per ara, no es pot pas dirque hagi estat així. No s’estàmés a prop, ni potser més lluny,del que es plantejava fa dosanys.

Però la gent continua sortint alcarrer de forma massiva, i pací-ficament.Sí, però menys. I es va veure ladarrera Diada. És demanarmolt, a la gent, que surti de for-ma permanent tants anys. Ésdemanar molt, sortir tants anysseguits sense veure avenços. I jono veig que s’hagi avançat.

Quan vostè va arribar de cor-responsal, hi havia Artur Masi Mariano Rajoy de presidents,i ja no van saber trobar capsolució.Els personatges han canviat,però les posicions són les matei-xes. Però deixi’m dir-li que Masva ser un actor molt important.Sense la seva conversió a l’inde-

pendentisme, el moviment nohauria arribat tan lluny.

Quan vostè arriba a Catalunya,el conflicte es deia País Basc.Ara es diu Catalunya.Sí. Vaig viure la fi d’ETA, i d’al-guna manera Catalunya ha aga-fat el relleu en el conflicte. I hiha alguna cosa de fons en comú,i és que Espanya sap que qualse-vol concessió a una part de l’Es-tat tindria repercussions end’altres territoris. I no ho volen.

Al País Basc, però, hi havia vio-lència, morts. A Catalunya no.Aquesta és la gran diferencia. Iés un dels aspectes clau. Per ai-xò és molt important aquestcanvi en l’actitud dels CDR… iqualsevol cas de violència seràutilitzat políticament.

Però aquest relat, el de la vio-lència, sembla més un argu-ment a demostrar que no pasuna realitat, no? El mateix Car-les Puigdemont deia aquestasetmana que s’està creant unrelat de violència, de terroris-me, de cara a les euroordres…Aquesta és la versió de Puigde-mont. Té tot el dret a dir-ho, pe-rò és la seva versió. Jo el que hevist és una operació policial, unsdetinguts, i un jutge que diu quesí, que hi ha raons per a l’acusa-

ció. Jo he de respectar la ideaque a Espanya la justícia funcio-na de forma independent.

A Espanya els protagonistesara són justament els jutges, ino pas els polítics. El cas és a lavia judicial, no pas a la política.Tot aquest debat va de legalitat,des del principi. Des de la judi-cialització del mateix Estatut,que va anar a parar al Constitu-cional tot i que l’havia aprovatel Parlament, el Congrés, i unreferèndum. Fa deu anys, quehi ha una judicialització de lapolítica.

Va poder parlar amb MarianoRajoy, per fer el llibre?No. Vam parlar en dues oca-sions informalment, però noper fer el llibre. Cap entrevista.

I amb Puigdemont?Amb ell sí. I penso en una fraseque em va dir quan va ser elegitpresident. Em va dir, perquè en-tengués la seva situació, que es-tava en un lloc on no volia ser:“Estic assegut en una cadiraelèctrica”, em va dir per exem-plificar com se sentia. Semprehe recordat aquesta expressió.Va acceptar el càrrec per sentitdel deure. És un líder acciden-tal, que va créixer a mesura quepassava el temps.

Què hauria passat, si Puigde-mont hagués fet efectiva la de-claració d’independència?No ho sé. No tinc una bola devidre. El que sí sé és que, permolta convicció que ell tingués,aquell mes d’octubre va fer pas-sos enrere. No sé si arran deltuit de Gabriel Rufián o no,però va semblar que no voliapassar als llibres d’història comun traïdor.

Amb Pedro Sánchez, hi haparlat?El conec de fa temps, de quanera diputat. S’assembla en unacosa a Puigdemont. Va entrar alCongrés com a substitut i com-parteixen el fet que han estatuns animals ferits, a qui hanatacat molt, i que s’han fet fortsjustament gràcies a això. Totsdos són molt forts. Sánchez araés molt més fort que abans.

No sembla que Sánchez tinguila intenció de resoldre aquestconflicte, tot i ser un dels prin-cipals problemes d’Espanya.El problema dels polítics és quetreballen a curt termini. Pensenen com guanyar les eleccions.No tenen visió d’estat. I ara elsha passat una altra cosa: abanssabien que no es podia ser presi-dent d’Espanya sense fer unbon resultat electoral a Catalu-

ELECCIONS · “Em sembla que a les dues parts el conflicte els serveix per intentar guanyareleccions” SÁNCHEZ · “Ara està més fort que abans; com Puigdemont, ha estat un animal ferit, i aixòa tots dos els ha fet forts” EFECTE DOMINÓ “Espanya no es pot permetre un conflicte territorial”

Xevi XirgoGIRONA

Raphael Minder Corresponsal a Espanya del ‘The New York Times’

“No veig la solució. Elconflicte està en uncarrer sense sortida”

No s’està més a prop,ni més lluny, d’ons’estava fa dos anys.I il·lusió i frustracióara es combinen

❝De Puigdemontrecordo sempre elque em va dir: “Esticassegut en unacadira elèctrica”

Esperar que desprésde l’1-O no hi haguéscap reacció, això ésno entendre comfunciona Europa

❝ ❝

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 D’OCTUBRE DEL 2019

nya; ara ja no. Cap d’ells pensaen Catalunya com una clau elec-toral per arribar a La Moncloa.Això ha canviat. I l’estratègiaelectoral no és guanyar vots aCatalunya; és no perdre’n a laresta d’Espanya.

El conflicte català, doncs, escronifica?No hi veig cap sortida immi-nent. Està en un carrer sensesortida. I em sembla que a lesdues parts el conflicte els ser-veix també per intentar gua-nyar eleccions. Els interessa ales dues parts, des d’aquestpunt de vista.

Què el preocupa?Em preocupa que, per petitíssi-ma que sigui, una part de l’inde-pendentisme català hagi arribata tal punt de frustració que finsi tot desconnecti dels gover-nants de Catalunya. Un petit in-cident faria molt mal al relat ca-talà. Si després de la sentènciaes fa res il·legal o perillós, seriagravíssim. Però ho seria sobre-tot perquè malmetria el relat fetdurant tots aquests anys.

Ha visitat els presos?Sí. Junqueras i Romeva.

I algun membre del govern al’exili?

Sí. He visitat Clara Ponsatí, per-què vaig coincidir a la seva uni-versitat, a Escòcia.

A Escòcia es va celebrar un re-ferèndum amb tota normalitat.No seria el més normal, resol-dre el cas català amb un refe-rèndum?Res és impossible. Al llibre hoexplico: a la meva vida he vistcoses que em semblava impossi-ble que passessin i han passat.D’estudiant, vaig anar a visitarels països de l’antic bloc soviè-tic, i vaig creuar el mur. Emsemblava impossible que unany després fos a terra. I hi vaanar. I l’arribada de Trump a lapresidència dels Estats Units,també ho semblava, d’impossi-ble. Fins i tot la d’Obama. Hanpassat tantes coses impossiblesque no descarto res. Res és im-possible, però si li he de ser sin-cer, ara mateix no veig probableun referèndum. La crispació ésintensa, i no veig cap sortida.Potser hi serà quan hi hagi unaaltra situació, uns altres polí-tics…

Ara la situació no té sortida?No la hi veig. Però també per-què als qui en són protagonistesno els interessa.

Vol dir? Hi ha una de les parts

molt més feble que l’altra, iamb gent a la presó i a l’exili.Vol dir que no busquen unacord?Crec que hi ha una generació depolítics que viu en part del con-flicte. Que el conflicte els ha per-mès donar identitat política alseu discurs. No s’oblidi, per ex-emple, que Ciutadans, sensel’independentisme probable-ment no hauria nascut. I hanascut i s’ha fet gran.

Si Catalunya no representéseconòmicament el que repre-senta per a Espanya, el proble-ma seria el mateix?No ho sé segur. Però és obvique és molt important, el querepresenta econòmicament.Tot i que crec que és molt mésreal la por a l’efecte dominó. Peraixò el pla Ibarretxe va acabaren res. Temen que qualsevolcessió tingui un efecte dominó ala resta.

I això és el que passa a Europa?Si es parla del cas català s’hade parlar dels flamencs, els cor-sos, els irlandesos…Europa no vol divisions territo-rials, i a cap cap d’estat li inte-ressa. Perquè cada país té elsseus conflictes territorials. Unaunió d’estats és lògic que nos’interessi per conflictes territo-

rials. És un club amb uns socisdeterminats.

Europa no va dir res davant larepressió de l’1-O, però aquestsdies, en canvi, hem sentit, tot iles diferències, algunes veus encontra de la violència a Hong-Kong...Són casos diferents. Primer,perquè el de l’1-O afectava unsoci del club. I Hong Kong no éssoci de cap club. Fins i tot enaquest cas no hem sentit reac-cions gaire contundents. Hemsentit algunes veus, però resformal. Però això no em sor-prèn. Vaig ser corresponsal aBrussel·les uns anys, i Brussel-les és com un gran vaixell decreuer: triga molt a virar, nocanvia de rumb en dos minuts.Malgrat que l’1-O els pogués sor-prendre, no es podia esperarque un club de vint-i-vuit es po-sés d’acord en poques hores perdonar una resposta. Esperar ai-xò és no entendre com funcionaEuropa.

?No buscarà mai la divisió. Ésmolt poc propici a posar-se enassumptes d’un estat soci. I me-nys en la situació de fragilitatque ja té. Busca la cohesió, nopas la divisió dels seus socis.

A Puigdemont, Junqueras i Co-mín se’ls va permetre presen-tar-se a unes eleccions euro-pees però després no se’ls per-met exercir d’eurodiputats.Això no és una gran incon-gruència?Em sembla molt complicat, pro-nunciar-me sobre un cas que ésa punt que hi hagi una resoluciójudicial. Entenc que ells tenenels seus drets, com a ciutadans icom a candidats, i que intentinque se’ls reconeguin.

No puc no preguntar-li, com acorresponsal del ‘The New YorkTimes’, pel president Trump. Ésun personatge peculiar.Peculiar, sí. Únic.

Què passarà amb el procésd’‘impeachment’?No em toca a mi pronunciar-me. En el tema de l’impea-chment, però, independent-ment del que jo en pensi, crecque està molt preparat. Ell sapquè ha fet i què no ha fet. Peròestà preparat per fer-hi front ifins i tot per convertir-lo en laseva campanya. El seu relat és:‘les institucions no han accep-tat que una persona normalcom jo hagi arribat on he arri-bat’. I és capaç de treure rèditd’una situació que d’entrada ésmolt llarga i complicada. ■

OBSERVADORPRIVILEGIAT El suís RaphaelMinder (Ginebra,1971) ha estataquests darrersanys un observa-dor privilegiat dela política catalanai espanyola. Va ar-ribar a Madrid el2010 com a cor-responsal del TheNew York Times ala península Ibèri-ca (cobreix tambéles informacionsde Portugal, on ésaquests dies) is’ha desplaçat aCatalunya en de-senes d’ocasionsper informar de lasituació política.Intenta viure elconflicte amb ladistància d’un cor-responsal (“no emtoca a mi pronun-ciar-me”) i expli-car-lo a uns lec-tors que, reconeix,temps enrere delcas català no ensabien gaire res.■ JOAN SABATER

EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 D’OCTUBRE DEL 201916 | Nacional |

De tipus de constitucions,n’hi ha tantes com un esti-gui disposat a buscar icomparar. Des de les mésausteres pel fa a principis imanaments, fins a les mésbarroques, una diferènciaconceptual que es fa espe-cialment patent a l’hora decopsar quina coberturadona cadascuna a una ma-tèria fonamental de les so-cietats contemporàniescom són els drets socials.Per no anar gaire lluny, ladel 1978 és més aviat pru-

dent en aquest àmbit, jaque concedeix una majorprotecció als drets indivi-duals. En canvi, des delpunt de vista social la llistaamb l’epígraf de fonamen-tals pràcticament se cir-cumscriu als d’educació,llibertat sindical o vaga.En contraposició, hi ha lacarta magna del Brasil del1988, que cataloga “la pro-tecció de la maternitat”com un dret social recone-gut en el capítol II, on tam-bé queden recollits aspec-tes com ara els de la remu-neració de les vacances oel treball nocturn. Unes

qüestions que, en molts al-tres països, es regulen através de la legislació ordi-nària en forma de lleis. Pertant, l’encaix que s’ha dedonar a aquests drets so-cials i col·lectius és un de-bat troncal, de model,quan un pretén donar for-ma a una nova constitu-ció. I en això està el procésparticipatiu promogut perla plataforma Debat Cons-tituent per assentar les ba-ses d’un text normatiu bà-sic d’una eventual Repú-blica catalana. I per posarels fonaments teòrics aaquesta discussió, avui es

fa al Campus Catalunya dela Universitat Rovira i Vir-gili (URV) de Tarragonauna jornada formativa enaquesta matèria on parti-ciparan l’advocat PereGrau, el professor de dret

constitucional de la URVJordi Jaria, l’advocada Mi-reia Montesinos i el profes-sor associat de dret de laURV Carles Perdiguero.

Tots aquells que pren-guin part en el procés par-ticipatiu –la inscripció no-més s’ha de formalitzar alweb de Debat Consti-tuent– hauran de respon-dre a un qüestionari depreguntes després d’unperíode deliberatiu ques’allargarà entre el novem-bre i la primavera de l’anyvinent. El còmput de lesrespostes serà el queorientarà el rol que acaba-

rà ocupant el capítol dedrets socials, entre d’al-tres, en la constitució. Ai-xí, i per enumerar-ne no-més uns quants subjectesa debat, caldrà escatir siuna futura carta magnareconeix l’avortamentlliure i gratuït, l’opció de lamort assistida, la possibili-tat de canviar de sexe, unaeventual prohibició delsdesnonaments, el principide limitar el volum de pro-pietats privades o si elsanimals han de ser subjec-tes amb drets propis. Al-tres qüestions a decidirsón si el vot ha de ser obli-gatori i a quina edat (16 o18 anys). En aquesta tessi-tura, el professor de dretde la URV i ponent d’avuiCarles Perdiguero sostéque el més important noha de ser quants drets re-cull una constitució, sinóque els garanteixi. “La del1978 reconeix el de l’habi-tatge i això és així?”, espregunta de manera retò-rica. La resposta surt solamirant què costa un llo-guer a Barcelona. ■

El blindatge dels drets socialsirromp en el Debat Constituent

Francesc EspigaBARCELONA

a L’eutanàsia, els desnonaments o els límits en la propietat són àmbits susceptibles de ser regulatsen una eventual constitució catalana a L’edat i l’obligatorietat del vot, una altra qüestió a dilucidar

Drets que s’haurien de reconèixer en una constitució catalana

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

■ El dret de les dones a la interrupció de l’embaràs:

1. Ha de ser lliure, segur i gratuït. Qualsevol dona major de 16 anys ha de poder decidir lliurement interrompre l’embaràs.

2. Ha de ser lliure, segur i gratuït. Qualsevol dona de qualsevol edat ha de poder decidir lliurement interrompre l’embaràs.

3. Ha de ser lliure, segur i gratuït. Qualsevol dona major de 18 anys ha de poder decidir lliurement interrompre l’embaràs. Les menors de 18 anys necessitaran consentiment familiar.

■ Cal reconèixer el dret a una mort assistida a aquelles persones majors de 16 anys que pateixin una malaltia greu que condueixi a la seva mort o que produeixi un patiment permanent difícil de suportar i que així ho demanin de manera lliure, informada i inequívoca?

1. Sí.

2. No.

3. No s’ha de reconèixer el dret a una mort assistida, però sí que cal respectar la voluntat de les persones malaltes de no

sotmetre’s a tractaments o procediments mèdics que els allarguin la vida.

■ L’edat per poder exercir el dret al sufragi ha de ser:

1. 18 anys per poder exercir el sufragi actiu (poder votar) i passiu (poder ser candidat).

2. 16 anys per poder exercir el sufragi actiu (poder votar) i passiu (poder ser candidat).

3. 16 anys per poder exercir el sufragi actiu (poder votar) i 18 anys per al sufragi passiu (poder ser candidat).

■ Els desnonaments de persones o famílies en situació de vulnerabilitat i sense alternativa habitacional que no puguin pagar préstecs o crèdits hipotecaris o el lloguer d’habitatges propietat d’entitats financeres o fons d’inversió:

1. Han d’estar prohibits. En aquests supòsits l’entitat financera o fons d’inversió propietària ha d’oferir,

obligatòriament, als afectats un lloguer social.

2. No han d’estar prohibits, però, en cas de produir-se, les administracions públiques tenen l’obligació de garantir el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat.

3. No han d’estar prohibits, ni han d’existir obligacions per part de les administracions públiques, sens perjudici que aquestes hagin de fer el que estigui al seu abast per implementar polítiques d’habitatge i serveis socials per intentar garantir a tothom una alternativa habitacional.

■ El tall de subministrament d’aigua, llum i gas a persones o famílies en situació de vulnerabilitat, per impossibilitat de pagament:

1. Han d’estar prohibits. En aquests supòsits l’empresa subministradora ha d’oferir, obligatòriament, als afectats un preu social.

2. No han d’estar prohibits, però, en cas de produir-se, les administracions públiques tenen l’obligació de fer-se càrrec del pagament.

3. No han d’estar prohibits ni han d’existir obligacions per part de les administracions públiques, sens perjudici que aquestes hagin de fer el que estigui al seu abast per implementar polítiques d’ajudes socials que evitin aquest problema.

■ L’educació pública ha de ser gratuïta:

1. Només en el nivell d’educació obligatòria.

2. En l’educació obligatòria, la formació professional i l’ensenyament d’idiomes

3. En tots els nivells educatius i tipus d’ensenyament.

4. En tots els nivells educatius i tipus d’ensenyament, excepte

els estudis de postgrau.

5. En l’educació obligatòria per a tothom i en la resta de nivells educatius i tipus d’ensenyament per a aquelles persones o famílies de rendes baixes.

■ L’elevada concentració de propietats en una persona natural o jurídica no pública:

1. Ha d’estar permesa i ser lliure, ja que la propietat privada és un dret que no pot ser limitat.

2. Ha d’intentar limitar-se, regulant-la i establint sobre aquesta, de manera excepcional, un tipus impositiu especial que la desincentivi. La titularitat d’aquests drets ha d’estar limitada pel compliment dels deures inherents a la seva funció social en benefici del bé comú.

■ La pensió de jubilació hauria de ser:

1. A càrrec de l’Estat, mitjançant un sistema distributiu similar a l’actual a càrrec de les cotitzacions dels treballadors i

treballadores i d’altres partides del pressupost.

2. L’Estat hauria de garantir una pensió mínima i la resta a través d’un sistema de capitalització en funció de les cotitzacions.

3. L’Estat hauria de garantir una pensió mínima i la resta hauria d’anar a càrrec de les persones interessades amb un sistema de pla de pensions privat.

■ Cal reconèixer els animals i la natura:

1. Com a subjectes amb drets propis, amb garanties i grau de protecció iguals als que gaudeixen les persones o altres subjectes de drets. Es crearà una sindicatura dels animals i una altra de la natura que vetlli per la defensa dels seus drets.

2. Com a subjectes amb drets propis, però amb un nivell de garanties i grau de protecció inferiors dels seus drets dels que gaudeixen les persones o altres subjectes de drets. Es crearà una sindicatura dels animals i una altra de la natura que vetlli per la defensa dels seus drets.

3. Els animals i la naturalesa no poden ser titulars de drets.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“A vegades és millorno sobrecarregar lesconstitucions dedrets, sinó garantirels que hi figuren”Carles PerdigueroPROFESSOR ASSOCIAT DE DRET DE LAUNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI