gent del masnou · xabec dissabte 17, a les 8 del vespre, a la parròquia de sant pere del masnou....
TRANSCRIPT
Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 348, desembre 2016Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 348, desembre 2016
GENT DEL MASNOUGENT DEL MASNOU
BonBon
Nad alNad al
ATENCIÓ, NADONS MASNOVINS NASCUTS EL 2016!
CONVOCATÒRIA PER A LA FOTOGRAFIA DE NADONS:EL DIUMENGE, DIA 15 DE GENER,
A 2/4 DE 12 DEL MIGDIA.La fotografia es farà, com de costum, a les
escalinates de Bell-Resguard.
Informació: 93 555 80 06 - 93 555 21 13
ww
w.m
ater
ials
ho
ms.
cat
Obert de 7’30 a 18
Dissabte de 8 a 12
Materials per a la construcció i la decoració
www.materialshoms.cat
NOVETAT!Et podem fer
qualsevol color amb pintura
Joan XXIII, 93 555 81 56 el Masnou (Ronda del Masnou (sobre l’autopista)
Tota mena de materials per a la construcció, decoració, reforma i bricolatge o jardí. Pintura Av. J.R. Suárez de Llanos, 43. 93 540 37 69 Teià. Totes les novetats a la nostrabotiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i
electrodomèstics
LA CORAL XABEC DEMANA CANTAIRES
Tothom qui hi estigui interessat hi serà ben rebut. Ens calen veus tant de dones (sopranos i con-tralts) com d’homes (tenors i baixos). Animeu-vos-hi i veniu a provar la veu qualsevol dimarts
abans de començar l’assaig, o sigui, una mica abans de dos quarts de deu del vespre.
Qui canta, els seus mals espanta!
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol, Lluís Valls
Portada: Malgrat això…i allò, BonNadal!
Publicitat: 93 555 80 06
Imprimeix: Jobagraf
Tiratge: 3.500 exemplars
Paper ecològic de 90 g.
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouTel. 93 126 82 [email protected]
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment dʼaquest butlletí als socis es fa amb elsuport de lʼAjuntament de la Vila.
SumariEDITORIAL.................................................................................................. 3NADALA Esteve Pujol ................................................................................ 5BÚSTIA OBERTA........................................................................................ 7GENT AMB GENT Pilar Casadesus i Calm ............................................. 8DITES POPULARS (34) Albert Vidal ......................................................... 10DONALD TRUMP: SOTA, CAVALL, REI I AS Joan Camps ......................11O MONASTEIRO DE SÃO BENTO Joan Maresma Duran ....................... 14LA VIDA SEMPRE S’OBRE CAMÍ Josep Condeminas ............................ 15HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ........................................................18EL MAR I NOSALTRES Pep Parés ........................................................... 21SOM Cuida els teus somnis Oriol Lugo ...................................................22PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ................................................23LA CUINA DE L’ANTÒNIA El Cullerot ...................................................... 25ARRAN DE SÒL per Pledebuit................................................................... 26TEATRE CAPITAL Rosa M. Isart ............................................................... 26ATLÈTIC MASNOU TEMPORADA 16-17 ................................................. 27LA PUNTA DE LA LLENGUA (81) Esteve Pujol ........................................27GENT DEL MASNOU INFORMA ............................................................... 30
Editorial NADALES, UN BÀLSAM NECESSARI
3
Concert deNadal Coral
XabecDissabte 17, a les 8 del
vespre, a la Parròquia deSant Pere del Masnou.
Més info. pàg. 30
BonNadal i
Feliç Any2017
Si el dissabte dia 17 de desembre a les 8 del vespre veniu a escol-tar el Concert de Nadal de la Coral Xabec a la Parròquia de SantPere, podreu gaudir de les tradicionals nadales que fan tan bod’escoltar i de cantar quan les festes de Nadal són a punt de solfa.Algunes d’aquestes cançons ben segur que les podríeu cantar jun-tament amb la Coral, per conegudes i repetides de temps immemo-rial, de quan érem infants, a casa, al voltant del pessebre, a l’esco-la o al carrer, amb lletres molt innocents, sovint acompanyades delstòpics que han vestit l’imaginari col·lectiu d’aquests tendres cants:nits fredes i estelades, volves de neu, galtes vermelles, neules i tau-les ben parades a la vora del foc… etc. Malgrat aquesta evident candidesa, i si afinem una mica l’oïda, albell mig de tantes lletres farcides d’ingenuïtat, hi podrem trobar elsmillors desitjos d’estimació i tendresa promoguts per l’arribada delDiví Nadó. Vegem-ne algunes mostres:Fum, fum, fum, tal vegada la més popular de les de casa nostra,ens assenyala què és el millor de tot plegat: …serà el millor, serà elmillor, de Jesús fer gran memòria…Nadal ens recorda amb tristor, però esperançats, que: …Nadal fabrollar una font de germanor en el desert de soledats humanes…El desembre congelat ens fa avinent quin és el millor regal quepodem fer a l’infant: …si no tenim cap tresor, oferim-li el nostre cor…Ding, dang, dong, amb aires de la llunyana Ucraïna, ens evoca queel joiós Nadal porta el seu goig a grans i xics: …pau en els cors ,festes i cants omplen de goig totes les llars…La Marxa dels Reis, de la nostra més propera Provença, ens contaels tresors que porten els Tres Reis: … porten la mirra, l’encens il’or… i ple d’amor el cor.Tant de bo que el Nadal no ens passi de llarg i no ens deixem enta-banar pels cants de sirena del consumisme desaforat i, tocats unamica en el nostre cor, siguem capaços de fer un pas endavant en elcamí de la fraternitat que amb tanta cura canalitzen entitats i agru-pacions humanitàries abocades en l’assistència de les personesmés desvalgudes i marginades de la nostra societat: Càritas, CreuRoja, Banc dels Aliments, ONGs i Associacions de tota mena quefóra molt llarg d’anomenar.Amorosits, però enfortits amb el bàlsam de les nadales, fem-nosembaixadors d’un Bon Nadal per a tothom!
El President
GENT DEL MASNOU
S
S
SS
MOLT BONES FESTES
L’estanc MARIA ARNAU
us desitja UN BON NADAL IFELIÇ ANY NOU
TABACS · CAVA DE CIGARS · CIGARRETS ELECTRÒNICS · REGALS GUARNIMENTS PER AL NADAL I CAP D’ANY
Carrer Navarra, 51 · Tel. 93 782 22 97
Fo
tog
rafi
a d
eJo
sep
Cam
pano
L L A R D ’ I N F A N T S
Ventura Gassol, 29 · 93 555 57 11·
El Masnou
MOLT BONES FESTES
ELS LLOPS DE JUDEA
Nit freda, nevats turonsd’aquella Judea esquerpa;sol escàs; tot són gelors;inhòspit mes de desembre.Feréstecs udols de llopressonen per valls i serres.
Aixoplugats al portalMaria i Josep abriguenl’Infant, que tot just és nat:val més que tots dos tremolin,però el Nen tingui l’escalfde quatre parracs de llana.
El fred ara no els fa por;el que els esgarrifa l’ànimasón els aücs d’aquells llopsque s’acosten a l’estable.Potser ja senten l’olordel cos d’un Nadó tan tendre.
O potser és per la ferumque hi fa aquest ramat d’ovelles,que en el racó més obscuramorriat hi sesteja;més d’una el bleix ha perduta la gola de les bèsties.
– Sents, Maria, quina fressales salvatgines del bosc?Deuen estar famolenquesi aviat seran aquí;ja els veig els ulls com llanternes;baixen pel gelat pendís.
– Josep, no et facin paürales feres que sents i veus.De Jesús, en tenen curados pares, ho saps molt bé:el del Cel sempre ens escudai ens vetlla amb cor amorós;
l’altre ets tu, que en fas l’oficicom l’Etern t’ha confiat.Fins faries sacrificide la vida per Jesús.Amb quin braó, amb quin desficilluitaries pel teu Fill.
Prou jo sé que vindrà un dia,quan Jesús ja serà gran,quan tindrà una altra famíliad’amics, deixebles, germans,–una colla pelegrina–,que els dirà amb veu sanglotant:
– Mireu, a tots us enviocom ovelles entre llops.No tingueu por. Jo us confioal Pare celestial.Amb ulls d’esperança us miro;que la vida és per als xais.
L’establia resta en calma;les feres ja han reculat;Josep i Maria sabenque Jesús tindrà raó: la vida, la veritable,seguirà, malgrat els llops.
Esteve Pujol i Pons
Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops. (Mt10,16)
Nadal 2016 Mitjançant la nadala ja tradicional del nostreconsoci Esteve Pujol i Pons, la redacció, al costat de la Junta Directiva, s’afegeix als senti-ments –ben oberts a l’esperança, malgrat tot i malgrat qui sigui– i desitja a tothom –socis, sim-patitzants i lectors de Gent del Masnou– unes Bones Festes i el millor per a l’any 2017.
Nadal
i St Esteve
Reis
Cap dʼAny
XXIVTrobadade nadons
FARM
ACÈU
TICS
DEL
MAS
NOU 24 hores al seu servei
-- Desembre 2016 --
-- Gener 2017 --
293031
123456789
101112131415161718
dijousdivendresdissabte
diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres
RieraAymarOcata
OcataViayna DominguezFàbregasRieraRieraAymarAymarFàbregasViayna DominguezAymarOcataRieraRieraViayna DominguezAymar
dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres
123456789
10111213141516171819202122232425262728
AymarFàbregasRieraRieraDominguezDominguezOcataOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna Viayna AymarOcataRieraFàbregasViayna DominguezDominguezDominguezFàbregasViayna
Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14
Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30
FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13
OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30
Riera (Club nàutic)
J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30
Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14
Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte
FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.
De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.
Bon NadalS
S
7
AGRAÏMENTSr. President, Voldria donar les gràcies alpoble i a la seva gent perl’homenatge fet a la Marinade Can Bailón.Agrair també a totes les au-toritats, alcalde, tinenta d’al-calde, Generalitat, personesi entitats que en nom propi obé col·lectiu varen presen-tar-li els respectes o fer-lialgun present. Així tambéagrair la vostra col·labora-ció en fer-ne ressò.Com va ser obvi, ella s´hova passar pipa i nosaltresmolt feliços pel que repre-sentà.Moltes gràcies a tothom.
Ma. A. Bonamusa i Bonet(la seva nora)
-----------------------------------------
EL MASNOU, VILABRUTA I DEIXADA
Al parc Ramón y Cajal, quevan remodelar, van suprimirles papereres. Ara no n’hi
ha! Però això no ésestrany! Tota la Vila estàmancada de papereres,especialment el passeig dela platja.El clavegueram no és mésafortunat. Quan va plourefort, els passos soterratsper accedir a la platja vanestar tres dies inundats.Tot això va dirigit alConsistori, que està tansatisfet amb ell mateix is’autocongratula tan fervo-rosament que fins i tot haplantejat la rebaixa delsimpostos del clavegueram ide les deixalles. Però l’as-pecte de la Vila no és preci-sament de netedat.
Fe d’errates de la cartaque vaig escriure el mespassat “AL MASNOU, NILLIBRES NI MENJAR”.On posava Premià de Marvolia dir Premià de Dalt. Endemano disculpes,
M. Valldeperas Roig
Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.
Pl. de la Llibertat, 14 93 540 50 07
www.immomasnou.comvisiteu-nos
PRAT DE LA RIBA, 9 Tel. 93 555 20 03 - 75 11
www.cancolome.comAv. Kennedy, 12 · 93 555 97 04
Consulta veterinària
Barcelona, 2 · 93 555 02 01El Masnou
R E S T A U R A N T P I Z Z E R I A
Mas Vell
CAMÍ RAL, MIL METRES DEPASSEIG I COMERÇ
B O N N A D A L I F E L I Ç 2 017
Prat de la Riba, 98
ADMINISTRACIÓ DE FINQUES
BARCELONA, 11T. 93 555 02 96
L’ORXATADE SEMPRE
Als vespres fem comandes a domicili
Minim 15€
93 555 78 94
NOVA OFICINAPl. Ramón y Cajal, 1
93.540.63.10
M. de Déu del Carme, 1 93 555 14 73
M. de Déu del Carme, 1 93 555 14 73
Acte d’homenatge a la Maria de Can Bailon
Bones Festes
D’on treus aquesta fortalesa d’es-perit que, només veure’t, aclapara?Penso que ho he agafat de la mevamare; imagineu-vos: quedar-se orfede pare i mare i haver-se de guanyarla vida cuidant vaques; ella m’explica-va que molts dies vivia amb una llescade pa i un tall de cansalada, i al finalva ser capaç de tenir nou fills i sobre-viure al meu pare, quina fortalesa nohavia de tenir davant la vida. D’ella emdeu venir aquesta vitalitat interior quem’ha conformat; quan vaig arribaraquí per quedar-m’hi, les altres mon-ges em van fer notar que jo mostravamolta alegria. Probablement que lamort del pare em va enfortir el caràc-ter i em va dotar d’aquesta felicitatinterior que tothom em reconeix. Amés, m’agrada fer-la visible i encoma-nar-la, si pot ser, a tothom.
“Mens sana in corpore sano” o,com diria un dualista, “el pensa-ment clar és el millor aliment per alcos”. Diríem que tu confirmes laregla, oi? De jove sempre he estat molt belluga-dissa, però ara només camino unahora cada dia! Quasi sempre faig elmateix tram: sortint agafo el passeigde Colom fins a travessar la ViaLaietana en direcció al Parc de laCiutadella, que vorejo fins arribar alfinal sense entrar-hi; aleshores agafoel carrer Princesa fins aquí, passantper la plaça de Sant Jaume. Però jotambé he estat una gran sardanista;quan vaig arribar al col·legi delMasnou, l’activitat que es feia era bàs-
quet, va ser aleshores quan vaig pro-posar de fer classes de sardanes. Araja no és així, potser amb el temps tor-nin... però aleshores les sardanesestaven de moda. Ara l’afició subsis-teix per les colles i els aplecs. Jo maino he concursat, només he fet de pro-fessora, les compto, les reparteixo,però, de sardanes, n’he ballades amilers. Podeu comptar: jo sola en elpoble de ben petita ja em posava dar-rere les rotllanes i ballava fixant-mecom feien els passos els sardanistes.I al Masnou anàvem amb la canallaals dotze aplecs més propers delsvint-i-dos que es feien cada any.Fixeu-vos-hi: entre diverses cobles al’Aplec de Calella en tocaven trenta-sis i jo les ballava totes. Ara només lesballo repicant amb els dits.
Ara ho entenem millor: les sarda-nes són una gimnàstica potent, oi?Amb les sardanes a vegades n’haviafet un gra massa, però han omplertuna gran part de la meva vida. Lacolla del Masnou va voler fer-me unhomenatge i van encarregar al com-positor Tomàs Gil i Membrado queescrivís una sardana per a mi:“Oooh!”, va exigir ell, “per inspirar lamelodia primer l’haig de conèixer, a laPilar”. En saber que jo era religiosa ique havia ensenyat molt català vaacceptar l’encàrrec dient “Sabent aixòja en tinc prou!” I dit i fet, al cap dequatre mesos em va lliurar la partituraamb un sobre lacrat i segellat queconservo amb agraïment i devoció. Lasardana s’anomena “Cel i Flama” i mela van estrenar al Masnou. Malau-radament aquell dia d’aplec va ploure,però es va poder celebrar en el polies-portiu. Aleshores em va venir al capque, si ell havia creat la música, jo hihavia de posar la lletra.
Ah!, doncs, si la tens escrita, ensl’hauries de deixar publicar!És molt curta! Mireu, es titula “Cant ala Tenora” i me la sé de memòria:
88
Pilar Casadesús i CalmNascuda a Santa Maria de Corcó “l’Esquirol” el 13 de febrer de 1927L’hem anada a trobar al col·legi major de La Sagrada Família, un edificicentenari que la congregació té en el carrer d’Avinyó enmig del barri anticde Barcelona. La Pilar parla amb una veu potent i una extraversió vitalcomparable a la d’una adolescent agosarada: Aquí vaig venir al 1942 perestudiar, hi vaig fer part del batxillerat i va ser casa meva mentre estudia-va el Magisteri, que vaig acabar fent pràctiques de mestre a Lleida. Ara, encomplir els 90 anys, hi he tornat per quedar-m’hi fins que Nostre Senyorvulgui. Impressionats i encuriosits li hem preguntat:
Pilar Casadesús i CalmUNA ESQUIROLENCA MASNOVINA
GENT AMB GENT
CONVERSES…m’agrada encomanar la felicitat
La Pilar, al centre, en una fotografia de grup el dia de l’estrena de la sardana.
Què tens, tenora, que em parles? Què em dius aquí, cor endins? Ets Terra, Pàtria i Nissaga,Ets arrel i ets compromís.El teu so omple les placesi els boscos curulls de pins.
En sentir-lo, el bon dansaire “Toquen a Aplec” diu festiui corre, cercant la Collai enlairant les mans i el pituna rotllana joiosa,gira els ulls vers l’Infinit.
La partitura també és molt maca.Recordo que el mestre Gil i Mem-brado em va dir: “Sabent que ets reli-giosa, he fet els curts com si fossinuna pregària i els llargs veuràs ques’enlairen a poc a poc amunt, cap alcel”. Aquest compositor era més granque jo i va morir a prop de complir centanys.
Com vas venir a parar al Masnou?Jo sóc filla de Santa Maria de Corcó,poble més conegut com l’Esquirol. Enel segle XIX a l’hostal del poble hitenien un esquirol engabiat, allà fouon una colla de veïns es van conjuraroferint-se per treballar a les fàbriquesde Manlleu per fer la feina dels va-guistes. Així va néixer l’apel·lació“esquirol” com a nom despectiu delsqui trenquen les vagues de les clas-ses treballadores que lluiten per millo-rar les condicions laborals, que enaquells temps eren molt precàries.Fins als 15 anys vaig anar a l’escoladel poble i, com que no hi feien el bat-xillerat, la meva mestra va animar-mea venir a Barcelona. En tenir l’edat,aquell mateix juny vaig poder aprovarel primer curs i al setembre el segon.Fins a quart de batxillerat vaig poderfer-lo en aquest col·legi on som ara, iel cinquè a l’Institut Verdaguer; ales-hores jo menjava i dormia aquí, i vetaquí que ara torna a ser casa meva. Elmagisteri vaig acabar-lo fent de mes-tra al col·legi de Lleida. He estat adiverses escoles: dotze anys a Bellvísa la Plana d’Urgell prop de Lleida, al’escola Creu Alta de Sabadell on vamtancar un dels dos col·legis que hiteníem. Finalment al Masnou, on heestat els últims trenta anys. Tota la
vida he fet classes a la canalla entre10 i 12 anys, l’edat beneita... i és que,quan comença l’adolescència, mala-ment... Mai no he patit fent de mestra!Va haver-hi etapes que tenia setantaalumnes a la classe. No hi havia proupupitres i els qui arribaven últimshavien de seure en una cadira.
Com va ser que et vas decidir per lavida conventual?El pare tenia una fàbrica de farina; enmorir, els meus germans ja eren gransi van continuar en el negoci. Jo, sentla petita, per edat sempre vaig jugaramb els meus nebots. Però la mort delpare va afectar-me molt, ell va morirals 94 anys i jo encara no tenia elsquinze. Sóc la més petita de nou ger-mans, és clar que en aquell temps lescoses eren diferents, jo només en vaigconèixer quatre... els altres, en néixerjo, ja havien mort. Si el gran haguésviscut ens hauríem portat vint-i-tresanys.En venir a estudiar a Barcelona la feva penetrar amb mi d’una maneranatural. En aquesta atmosfera con-ventual em sentia protegida i a lavegada també lliure; el fet d’anar al’Institut Verdaguer em permetiaconèixer el món seglar, però quant ala disciplina i la permissivitat, viureamb les monges no era gaire diferent.En aquells anys les famílies mante-nien un control molt rigorós dels fills,sobretot de les noies.
De la guerra t’ha quedat algunrecord?Oh i tant!, tenia nou anys, però jo maino he tingut por. Al poble deien que, sihi havia desertors i els trobaven ama-gats a casa, matarien a ells i els seuspares. Jo no en sabia el perquè, peròtenia prohibit de pujar al pis de dalt decasa. Un dia la mare era a la porta,que havien trucat uns refugiats, i jo,amb la intenció de fer una broma,volia tirar-los un got d’aigua, i decididavaig gosar pujar-hi. Com que les esca-les eren de fusta i grinyolaven, vetaquí que vaig sentir un soroll com si hihagués algú i, en arribar a dalt, vaigveure un home que s’amagava sota elllit. Però jo en lloc de fugir vaig anardecidida i, obrint el balcó, em vaig
posar a cridar “Lladres! Han entrat lla-dres a casa!” Aleshores va aparèixerel meu germà de sota el llit dient:“Calla boja, calla!, que si saben quesóc aquí em mataran!”
Com has assimilat els canvis ques’han produït en l’Església?Abans l’hàbit era una tortura, vam tar-dar massa a alliberar-nos-en! Ensfeien portar un estrenyecaps; un dia elduia tan estret que em va venir unmaldecap tan fort que de poc em des-maio. No sé què esperen els cape-llans i sobretot els bisbes de posar-seel dia amb la vestimenta, que l’hàbitno és el que fa el monjo, és l’ànima elque val per servir Jesús. Jo me l’ima-gino vestit amb senzillesa i fent el bé atothom. A mi m’agrada que la religiósigui propera a la gent, en aquest sen-tit m’agradava mossèn Ballarín, elcapellà de Santa Maria de Queralt. Al
9
10
Papa Francesc, no sé si el deixaranfer, però sembla que ens està retor-nant l’aire fresc que ens va portar elmalaguanyat Joan XXIII. Veureaquests cardenals tan majestuosos,que només posen bastons a lesrodes… és un escàndol! NostreSenyor no era així, era senzilli i amantdels pobres. Amb els papes també hiha hagut de tot, ja ens tocava que n’hihagués un com el Papa Francesc.
Com veus el món d’avui?Gaudeixo d’una pau interior que emconforta. A vegades crec que com areligiosa he pregat poc, però jo mésque resar parlo de tu a tu amb Jesús,com l’amic que és. Molts dies quantorno de missa passo per davantd’una capelleta petita que hi ha al car-rer i, si està núvol o vol ploure, m’atu-ro i li dic: “Ei!, res de pluja ara, eh?;
deixa’m arribar a casa que no portoparaigua”. Ara bé, crec que el millorrecolliment i la millor pregària em surta les nits, a vegades fins a les dues dela matinada mentre moc els boixetsfent punta de coixí; és una afició apre-sa a Teià amb amigues de les sarda-nes que ara m’entreté molt; fa poc lihe fet un xal grandiós a una de lesmeves nebodes. Cada dia li dono grà-cies a Déu per despertar-me i donar-me aquest goig de viure. Va ser el rec-tor d’Alella que va fer que em retrobésamb un grup d’exalumnes que ja hancomplert la setantena i amb qui araens trobem dues vegades a l’any perdinar a can Culleretes, un restaurantque cau aquí mateix al carrerQuintana i hi és des del segle XVIII. Elcambrer ja ens coneix i ens tracta moltbé. A cada una d’elles els he fet unpunt de llibre amb punta de coixí.
Tothom es porta molt bé amb mi: araestic il·lusionada amb una trobada quefarem, en serem més de quaranta i hihe convidat la superiora, vull queconegui les muntanyes serrades del’Esquirol i participi de la festa amb lameva família. Tots hem heretat moltaoïda musical, tinc un nebot que canta-va a “Mar i Cel” amb l’ÀngelsGonyalons, feia el paper d’amic delprotagonista. Mentre va durar l’obra,anava amb el cap rapat i una anella al’orella! Pel carrer li deien “Què s’hapensat aquest, es creu que té vintanys?” Segur que ens ho passarembé; a la família tots som molt cantai-res, tenim una cançó assajada que esdiu “La gent de l’any” i, quan la can-tem, fem una coral a set veus.
De ben segur que serà una granfesta!
Amb aquesta expressió popular es volindicar que el dia comença a ser mésllarg a partir d’aquestes dates, la qualcosa avui no és certa, encara que enaltre temps va ser-ho.Ens expliquem: el dia que corresponal solstici d’hivern és, efectivament, elmés curt de l’any i, quan era vigent elcalendari julià, manat per Juli Cèsar ique va estar-ho des l’any 46 fins al1582 en què el Papa Gregori XIII vaengegar el calendari gregorià, tal diaera –i continua sent– el 21 de desem-bre, festivitat de Sant Tomás. La raódel canvi de calendari es produí quanvan adonar-se que en el julià no s’ha-via tingut present el desfasament decinc hores, trenta minuts i quarantasegons que tenia de més l’any meteo-rològic, de manera que a poc a poc lesestacions s’anaven movent fins quehauria arribat una època en què a l’a-gost faria fred i per Nadal, calor.Per corregir l’error, Gregori XIII va ferpublicar una butlla en la qual es mana-
va que el calendari s’avancés deudies. Així, l’any 1582, del dia 4 d’octu-bre es va passar directament al 14,amb un buit de deu dies entremig. Almateix temps es va modificar la datadels anys de traspàs, que els romansintercalaven entre el 23 i el 24 defebrer, per l’actual 29 de febrer. En els anys precedents al gregorià,Santa Llúcia se celebrava el 23 dedesembre i amb la reforma el dia vamoure’s del 23 al 13.Però la dita no es va modificar i avui el‘pas de puça’ correspondria als SantsAsclepi, Dagobert, Evarist, Fridibert,Saturni, entre d’altres, mentre que el‘pas de pardal’ seria el 4 de gener i, ésclar, no seria el mateix. A la dita tambés’hi solia afegir ‘Per Sant Esteve, unpas de llebre’ i ‘Per Any Nou, un pasde bou’Per als més interessats en el tema, caldir que els països majoritàriamentortodoxos no van acceptar l’autoritatdel Papa i van continuar utilitzant el
calendari julià fins entrat el segle XX. Iencara avui, en els oficis religiosos decertes esglésies ortodoxes com arales de Jerusalem, Rússia, Bòsnia iHerzegovina, Sèrbia i la de Macedò-nia, se segueixen les dates julianes,de manera que no celebren l’entradade l’any fins al 14 de gener, data quepopularment s’anomena ‘el vell anynou’. Així, aquests països, poden cele-brar l’arribada de l’any dues vegades.
Dites i personatges populars(34)Albert Vidal
PER QUÈ DIEM... PER SANTA LLÚCIA, UN PAS DEPUÇA, PER NADAL UN PAS DE PARDAL
11
L’estadística, l’economia i l’astrologiatenen en comú la multitud d’empreses isuposats professionals que en viuen abase d’especular i manipular la llei delsgrans nombres; són entitats o individusde minuta alta que es fan pagar per fersuposicions subjectives obtingudesextrapolant tendències i fer-se pagarcom a visionaris de l’esdevenir; en defi-nitiva un món on sovintegen els intru-sos xarlatans del si l’encerto l’endevino.Quants diners negres dels partits polí-tics corruptes que mantenim no esdeuen haver malbarat comprantenquestes adulterades però prestigio-ses empreses especialitzades enencantaments anomenats sondejos?No vull fer de justicier; és morbo desaber-ho. Penso que el toco mocho oengany de l’estampeta és un atenuantdel delicte d’estafar, per aquella ditacastellana que diu: quien roba a unladrón tiene cien años de perdón. Novull donar idees, però per als bárcenasi homologats que la justícia passejapels tribunals del regne seria una bonalínia de defensa.Tot plegat xocolata del lloro, si tenim encompte el pressupost dels sondejoserronis que han orientat el discurs deHillary Clinton, la il·lusòria, aptíssima iprimeríssima dona candidata a la presi-dència dels “unaitedsteitsofamèrica”,vull dir dels Estats Units de Nord-Amèrica amb fonètica a l’abast delsrajoys i homòlegs que donaven per fetque seria l’elegida i ara a corre-cuitavan de cul per abraçar-se a DonaldTrump, no sigui que hagin de confor-mar-se amb l’Europa del Sí, frauMerkel com un mal menor, o les alter-natives d’apropament a Xi Jinping oVladímir Putin, que juntament ambDonald Trump són els nobles aspirantsa l’or, la plata i la mirra del poder univer-sal, donat que el bronze de consolaciól’hi suposo a Jorge Mario Bergoglio,que, enmig dels embolics que s’ha tro-bat al Vaticà, encara pot jugar un bonpaper atenuant els desastres col·late-rals que inevitablement vindran donatssota la tutela dels quatre modernsgenets de l’Apocalipsi. O sigui: més
guerres, més epidèmies, més fam i mésmorts per als més febles; i per als qui jaho tenen tot: la impunitat, la butlla i latolerància a tots els excessos imagina-bles mantenint la bacanal elitista de lasupèrbia, l’avarícia, la luxúria, la ira, lagola, l’enveja i la mandra: un infern desde néixer a morir per als desvalguts i unparadís terrenal per als auto-elegits, uncel anticipat a la resurrecció de la carnanys llum de les 72 verges submisesque l’altre Déu promet als suïcides de laGihad. Ara tothom es pregunta què té de malmenor l’elecció de Donald Trum enversla sacrificada Hilary Clinton? No voldriasemblar misogin, però cal reconèixerque la Hillary ja venia d’un estrepitósfracàs en la política. Ella havia aspirat aser la dona excepcional que sempre hiha darrere d’un gran home, però es vaequivocar. En lloc d’escollir un diamanten brut va encapritxar-se del ximple Bill,que, una vegada elegit President i ofus-cat de ser l’home mes poderós del món,va convertir el despatx oval en el seupicadero particular. Si Hillary tenia aspi-racions al pòdium de la política univer-sal, en el moment d’esclatar l’escàndolLevinski al 1999 hauria d’haver adoptatel cognom de soltera i desempallegar-se de l’etiquetatge de ser la marca blan-ca de Clinton o, in extremis, ho hauriad’haver fet quan Obama va anomenar-la Secretària d’Estat al 2009. Aleshoreshauria tingut set anys de coll perquè tot-hom la reconegués com a Madam
Hillary Rodham, Secretary of State, aradesconeguda per tothom, i probable-ment només amb el suport d’Obamahauria mantingut els vots que Tramp liha afanat. Doble error quan, fent el jura-ment com a Secretària d’Estat, perme-tés que el més neci dels consorts li agu-antés la Bíblia. De Tramp tinc una sospita molt agosa-rada: imagineu-vos que a les propereseleccions espanyoles el candidat fos undemòcrata com l’Ortega d’Inditex o elPino de Ferrovial o l’Entrecanalesd’Endesa, doncs amb aquesta hipòtesim’he recordat de Ruiz Mateos en plenaeufòria del seu hòlding fundant i aspi-rant a governar-nos amb el seu PartitPolític de trabajo y empleo quan al capde poc temps el seu imperi −BancAtlàntic, Galerías Preciados, Hispano-Alemana de Construcciones, HotelesAgrupados, Bodegas Williams &Humbert i vins Paternina− estava caientcom un castell de naips. Probablementl’imperi de Trump sigui més fort que lesTorres Bessones, mai no se sap!Curiosament la semàntica de Trump,en clar i català vol dir “trumfo”, la qualcosa sembla una premonició. Si elcognom imprimís caràcter, en Donaldpot ser l’As, el Rei, el Cavall o la Sota, otot a la vegada; però com que elscognoms, igual que els hàbits, tampocno fan el monjo, Trump pot ser un fan-tasma igual que Clinton, i la lògica sem-bla apuntar que el despatx oval emula-rà la sèrie “House of cards”.
DONALD TRUMP: SOTA, CAVALL, REI I ASJoan Camps i Ortiz
De les pastisseries del Masnou
Per Nadal torrons ineules de pastisseriaPer Nadal torrons ineules de pastisseria
El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60
Pastisseria Degustació Granja
PASTISSERIA · CONFITERIA
Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou
93 555 34 75Navarra, 100 · El [email protected]
MMACE02(Millor MestreArtesà Xocolaterd’Espanya 02)
Medalla de bronzeMMAPE03(Millor MestreArtesà Pastisserd’Espanya 03)
Mestre Pastisser
VendaOnline
Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou
Pastisseriamiquel
Jaume I , 2 · 93 555 96 52 el Masnou
NO TANQUEM AL MIGDIAHores convingudes
MARISA VILAPerruqueria Mixta
Bon Nadal
Av. Joan XXIII, 28. T. 93 555 53 03
Jaume EstraguésEquilibrat electrònic · Alineació de direcció
Bon NadalBon Nadal
PrimersSopa de galets i pilota. Brou de NadalCanelons:• D’ànec i foie. • De carn. • D’espinacs. • Vegetarians. • De carn sense lactosa.
SegonsEspatlla de porc sencera al forn, amb salsa de ceps
Rodons de pollastre, farcits i rostits al forn: • Músic: prunes, pinyons, panses i orellanes. • Montserrat: pernil cuit, ou dur i olives. • Ramon: pernil cuit , formatge i foigràs. • Blanc i negre: pernil cuit, formatge i prunes. • Nadal: carn picada, ou dur, prunes i pinyonsCuixa de pollastre de pagès amb prunes i pinyons.
Pollastre de pagès amb prunes i pinyons
Picantons farcits
Calamars farcits
Bones festes de NadalComandes a: www.canrac.com o bé a la botiga fins al dijous 15
Mestres Villà, 101, el Masnou · 93 555 16 64
ELS NOSTRES PLATS PER A AQUESTES FESTES
14
El pare sempre explica una històriaque, si no em falla la memòria, és lasegüent: el doctor Jaume Curell –alcal-de de la vila als anys 20– era ateu oagnòstic, no ho recordo bé. Però el diade l’ofici de la Festa Major era a prime-ra fila a l’església. L’endemà, els seusamics li prenien el pèl: “No deies que nofeies cas als capellans?”. I el doctorCurell va respondre: “Aquell que ahirvau veure a la litúrgia de Sant Pere noera el doctor Curell, era el batlle delMasnou”.Penso en aquesta història moltes vega-des perquè la feina m’ha obert moltesportes, però no pas per ser el JoanMaresma sinó perque treballo en unainstitució oficial. Durant molts anys ha existit unacol·laboració ben estreta entre la mevafeina i el prestigiós col·legi – fundat el1858– de São Bento de Rio de Janeiro:els nanos es presenten als exàmensoficials d’espanyol, la biblioteca elsdeixa vídeos, s’organitzen xerradesconjuntes, etc. I aquest any li vaig pre-guntar, a la professora, si era possiblevisitar l’interior del monestir. El monestirés benedictí i només se’n pot visitarl’església, dedicada a la Mare de Déude Montserrat. El que va començar comuna pregunta de resposta incerta es vafer realitat un dia del mes de novembre.La comunitat benedictina va ser moltgenerosa i va ensenyar el monestir a unpetit grup entre els quals em comptava.Haig d’agrair l’amabilitat de Dom Felipe,l’abat, i de Dom João, el bibliotecari:“Rebre els hostes com si fossin el Crist”diu la Regula Sancti Benedicti escrita alsegle VI…La visita va començar per l’interior del’església, fundada per monjos benedic-tins que havien vingut de Salvador deBahia el 1590. Els monjos que van arri-bar a Bahia el 1542 havien sortit delmonestir de Montserrat –per aquestmotiu hi ha la Moreneta a l’altar major–un any abans. L’interior de la nau ésmagnífic, d’un barroc colonial decoratamb fustes nobles daurades que facaure d’esquena i que convida a la
meditació i a la reflexió.Encara hi ha restauradors que treballena l’interior de l’església, tot i que la res-tauració –de 2010 a 2014– ja s´ha aca-bat. Fan una feina de mantenimentconstant. Quan se surt de l’església s’entra en unclaustre de dos pisos de les darreriesdel segle XVIII, que és un rabeig detranquil·litat i que constrasta amb l’enre-nou del centre de la ciutat. Després ens van convidar a la bibliote-ca on hi ha alguns incunables d’abansde la descoberta del nou món i diversosexemplars de llibres dels segles XVI iXVII. Fan aquí també una feina de con-servació i restauració de llibres antics. L’acomiadament va ser prenent un cafèamb unes pastes preparades per unesmonges de clausura i parlant unamiqueta d’història i del món amb el pareabat, el bibliotecari i d’altres monjos.Van ser unes hores ben agradables en
bona companyia. I reconec que sermonjo és ben difícil en aquest món neo-liberal, de plaer instantani, de negacióde la vellesa i de la malaltia i de consu-misme desenfrenat.Bon Nadal!
Si el pla tot és ple de gebreEn rústic i humil pessebreS´encén el Foc de l’Amor.Foc que al món dóna gaubançaI els cors omple d’esperança,Foc sublim i redemptor!
Jesús neix d’una DonzellaQui apar l’estel del matí,Que al seu pas canta l’ocellaI les roses veu florir.El cel riu. La nit és bella.Canta “Glòria”… un serafí…Davant tanta meravellaTot el món es sent tremir.
Josep Pujadas Truch
O mosteiro de São BentoJoan Maresma Duran
15
LA VIDA SEMPRE S’OBRE CAMÍJosep Condeminas
Sovint veiem als mitjans de comunica-ció notícies sobre el canvi climàtic,generalment de visió catastròfica i éspossible que en part sigui així per l’in-crement de l’efecte humà, però tambésorprèn la formidable capacitat de lanatura per regenerar-se davant d’aques-tes calamitats. Uns mesos més tard dela destrucció de la ciutat japonesad’Hiroshima per efectes de la bombaatòmica, entre les restes carbonitza-des s’estenia una capa verda i ufa-nosa. Per tot arreu hi havia violetes,verdolagues, flors de soja que s’obrienper entre els maons, amb una forma ivitalitat extraordinària. L’abril del 2009,la revista Science publicava un estudide com les plantes van sobreviure al’explosió de la central atòmica deTxernòbil. L’equip científic va desco-brir que, malgrat l’alta radiació, les lla-vors tenien tres vegades més de cis-teïna, una proteïna que protegeix lesplantes dels metalls, i també un 32%més de betaïna, aldehid deshidroge-nasa que redueix les anomalies cro-mosomàtiques a la sang humanaexposada a la radiació. L’actual zonad’exclusió de Txernòbil és de cinquan-ta quilòmetres, amb la qual la cosa la
presència humana hi està prohibida,però la vegetació i la presència demamífers és exageradament alta. Lesplantes s’enfilen per tot arreu i les lla-vors infiltrades a les esquerdes del’asfalt han aixecat lloses senceres deciment. Les cases han desaparegut li-teralment sota un munt de buguen-víl·lees. El mateix ha passat a la zonade Fukushima, al Japó, després del’accident nuclear del 2011. Cal ressal-tar, que, després d’una gran catàs-trofe, la natura tendeix a recuperar-sea través de successió ecològica.En base a aquestes experiències, ésmés comprensible el llibre d’AlanWeisman, El món sense nosaltres, elqual teoritza sobre com seria el mónsense els humans. És una fabulació,naturalment, però amb una base lògi-ca. Segons Weisman, si de sobte laterra es quedés sense els humans, ales poques hores les centrals elèctri-ques es pararien per falta de combus-tible i s’apagarien els llums a tot elmón. Sis mesos més tard, les rates jahaurien consumit els nostres submi-nistres de menjar. És innegable que lacivilització humana aniria desaparei-xent progressivament i, en un any, les
plantes començarien a recuperar ter-reny cap a les ciutats i pobles iesquerdarien carreteres i carrers oqualsevol cosa feta per l’home. Lavegetació envairia les grans ciutats iels petits depredadors que han viscutal marge de les nostres ciutats es con-vertirien en els nous habitants de lesmetròpolis. Després vindrien els granscarnívors, com el llop. En algunmoment es produiria un incendi perefectes d’un llamp i, al ser un focincontrolable, les cases en serien unapresa fàcil; i, en les que no fossinafectades, l’aigua hi penetraria per lesesquerdes i, al congelar-se, esdevin-dria un eficaç sistema de demolició, al’igual que la corrosió de les estructu-res de ferro dels edificis que, final-ment, s’enrunarien fins a quedarcobertes per la vegetació. És possible que l’última obra del’home de desaparèixer de la Terraserien els plàstics, a menys que apa-regués un bacteri capaç de devorar elpolietilè; si no, romandrien, com amínim, un milió d’anys després de lanostra desaparició.Fonts consultades: El diari La Vanguardia iInternet
Bon
Nad
al
Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · [email protected]
Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%
Ho fem possible cada dia
Mercat Municipal parada, 41, 93 540 10 61 · Sant Miquel, 25, 93 540 88 02 · El Masnou
Des de 1941
Bones Festes!Tenim la taula parada per a aquest Nadal
Bones Festes!
M e s t r e s V i l l à , 1 1 5 • 9 3 5 4 0 3 4 7 4
Mn. J. Verdaguer, 14 el MasnouTels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90
www.finquespuig.net · [email protected]
C o m p r a v e n d a - A d m i n i s t r a c i ó - A s s . j u r í d i c a
aicat 384
Per Nadal regala fruitaT’oferim un extens assortit de paneres i centres per a aquestes Festes.
Servei gratuït a domicili en compres mínimes de 20 €
Comandes per Whatsappal 618 76 35 29 o bé a:[email protected]
República Argentina, 29 • El Masnou • 93 540 42 05
RIJOR S.L Servei oficial OPEL
OPEL CORSA des de 9100€Inclou OnStar amb WiFi 4G
TeatrePer Rosa M. Isartòptica
el masn u
Av. Joan XXIII, 39, el Masnou 93 540 30 81opticaelmasnoucentre
BonNadal
MAS 9 BIKESGRANS OFERTES
Extens assortit de bicicletes i accessoris Fins a un 30% en bicicletes
i fins a un 50% en accessoris
Àngel Guimerà, 16, el Masnou 93 540 88 52
Compàs i escaire, símbols maçònics perexcel·lència.
Ull dins un triangle, iconografia també deDéu Pare.
Masseta, o massa, de paleta, o de mestre d’o-bres, origen del mot maçó.
N’hi va haver uns quants, seguramentmés dels qui he trobat, ja que, tot i noser cosa d’amagar-se’n (ara), a l’èpocaque tractaré, la de la nostra marina devela del vuit-cents, valia més no fer-neostentació, i no parlem del temps de lesdictadures, que fins i tot foren perse-guits i ajusticiats. La darrera dictaduran’afusellà deu mil, tot i que en tot l’estat,a començaments de la guerra 1936/39,n’hi havia tan sols sis mil d’inscrits a leslògies corresponents. Abans d’exposar qui eren els maçonsmasnovins, faré un xic d’explicaciósobre la història de la maçoneria engeneral i de la d’aquí en particular.Els orígens de la maçoneria actualsón de fa més de mil anys, en tempsde l’art romànic; amb els picapedrers,fusters i mestres d’obra començaren aconstituir-se els gremis. Els gremistenien un lloc per guardar-hi les eines,que en deien «lògia», d’aquí el nomde lògies per als locals dels maçons;posteriorment, amb l’art gòtic i el per-feccionament de l’ofici, començaren aguardar-se els secrets, així va néixerel gremi dels maçons o mestres d’o-bra, amb els diferents graus.La maçoneria actual, tot i que provi-nent de la medieval, fou organitzadacap a final del segle XVII a Anglaterrai s’estengué ràpidament per tot Euro-pa i també per Amèrica, i arribà a tenirramificacions per tot el món. Entre les seves finalitats hi ha el per-feccionament dels éssers humans,malgrat que, com en tota societat, s’hicolen éssers no gaire recomanables.Els seus principis són la llibertat, laigualtat i la fraternitat. O sigui, el quediu el lema de la República Francesa,que va néixer de la maçoneria; tal comels colors de la seva bandera i la demoltes altres repúbliques, que ho sóntambé de la maçoneria.Utilitzen com a mecanisme educatiuuna simbologia basada en les einesdels constructors o mestres d’obra.
Joan Muray
Històries de la vila
18
L’ingrés, el fan per mitjà d’una cerimò-nia que anomenen d’iniciació. La seva organització és per mitjà degraus, que comencen per aprenent,company i mestre, i els graus són enun total de trenta-tres.No són cap organització secreta, peròsí discreta o reservada. En altrestemps hagueren d’actuar en secret, jaque foren perseguits per dictadors ifanàtics religiosos.I parlant de dictadors, els qui teniucerta edat recordareu aquella cèlebrefrase del «contubernio judeo-masóni-co», que tant li agradava esmentar aun d’aquests dictadors. També n’hihavia una versió més llarga, i encaramés retorçada, que deia «el contuber-nio-judeo-masónico-comunista-inter-nacional». No hi cabia res més!I finalment, abans de veure qui erenels nostres maçons, farem una ulladaals maçons catalans més famosos. Nohi són tots, però sí els més represen-
tatius, entre els quals trobem: polítics,inventors, músics, metges, etc., itambé unes quantes pioneres catala-nes. Són aquests:Jaume Aiguader, Valentí Almirall,Josep Andreu i Abelló, Rossend Arús,Víctor Balaguer, Martí Barrera, AuroraBertrana, Joan Casanovas i Mari-stany, Clotilde Cerdà, Agustí Cente-lles, Teresa Claramunt, Josep AnselmClavé, Lluís Companys, Jaume Compte,Marià Cubí, Marcel·lí Domingo, AmàliaDomingo, Frederic Escofet, FrancescFarreras, Francesc Ferrer i Guàrdia,Estanislau Figueras, Josep Irla, PereMata, Jaume Miravitlles, Narcís Mon-turiol, Andreu Nin, Francesc Pi i Mar-gall, Joan Prim, Conrad Roure, Ma-nuel Serra i Moret, Abdó Terrades, Jo-sep M. Vallès i Ribot, Emili Vendrell iJosep Xifré. I ara sí. Quins foren els nostresmaçons?:
MAÇONS masnovins
• Francesc FÀBREGAS i (?). D’oficiboter. Nat al Masnou el 1858 (no se’nsap la data de la mort).Va pertànyer a la Lògia «Lealtad», onostentava el grau número 2, i teniacom a nom maçònic el de «Progreso».Hi consta així l’any 1882.• Jaume FLO i (?). D’ofici comerciant.Nat al Masnou (no se’n sap l’any, nitampoc el de la mort).Va pertànyer a la Lògia «Lealtad», ontenia el grau número 1, i tenia com anom maçònic el de «Thiers». Hi cons-ta l’any 1881.• Paulina VILLALBA i (?). Era artistalírica. Nascuda al Masnou (no se’nsap ni data de naixement ni de mort).Pertanyia a la Cambra d’adopció de laLògia «Lealtad», on tenia el grau
Capità Gabriel Olivé i Pla
19
número 1, i tenia com a nom maçònicel de «Minerva». Hi consta l’any 1881.• Gabriel OLIVÉ i PLA. Capità de lamarina mercant. Nat al Masnou l’any1853 i mort a Badalona l’any 1928.Està enterrat al Masnou. Va navegaren diversos vaixells del Masnou, comara: el «Josefina», que més tard, sent-ne propietari, va rebatejar amb el de«Raimunda» en honor de la sevaesposa. Més tard va navegar amb elbergantí-goleta «Alfredo» i finalmentamb l’«Aniceto». El seu grau era el 3, de la Lògia«Honra e Humanidade», del Brasil,segons document expedit per lamateixa lògia el 16 -9-1896.A més d’aquests, totalment masno-vins, n’hi ha un altre, vinculat a la nos-tra vila per la seva mare. Es tracta de:• Joan CASANOVAS i MARISTANY.Nat a Sant Sadurní d’Anoia el 1890 imort a l’exili, a Valràs (Llenguadoc,estat francès) el 1942. Era advocat ipolític, i fou, des del 1933 al 1938,
President del Parlament de Catalu-nya. Al llarg de la seva curta vida fouempresonat diverses vegades, pelsseus ideals catalanistes. En algunad’elles va haver-lo d’ajudar el seuoncle, Pere G. Maristany i Oliver,comte de Lavern.El 1939, quan marxava a l’exili, des dePerpinyà, va pronunciar unes frases,demostratives del seu profund catala-nisme i d’una lucidesa impressionant,i fins i tot profètica. Aquestes:«Catalunya no pot lluitar per altre idealque el de la seva independència.Catalunya voldrà ésser nació indepen-dent, mestressa dels seus destins inomés responsable dels seus actes.Unió, doncs, però unió de veritablespatriotes, disposats a treballar per unaCatalunya independent»I un de la veïna vila d’Alella, tristament
Joan Casanovas i Maristany, President delParlament de Catalunya del 1933 al 1938
famós, Francesc Ferrer i Guàrdia, nata Alella el 10 de gener del 1859 i mort aBarcelona (afusellat) el 13 d’octubre del1909. Vinculat al Masnou, no sols pelveïnatge local, sinó per «amistats» quehi tenia, però que el traïren, i en van sor-tir beneficiats. Fou un important pedagog, que el1901 fundà l’Escola Moderna, aBarcelona, de caràcter llibertari, peròprecursor de l’ensenyament actual. Com que feia nosa a les autoritatspolítiques i religioses, li foren imputatsels fets de la Setmana Tràgica,empresonat i condemnat a mort. Fouafusellat a Montjuïc. Deveu haver vist que tres dels nostresmaçons pertanyien a la Lògia «Lea-ltad», de Barcelona, que fou fundadal’any 1869 i que, com tantes coses, vafinir si us plau per força l’any 1939.I a tall de cloenda, podem dir que alcementiri municipal del Masnou hi hadiversos panteons amb símbols quepodrien ser maçònics, tot i que, per laseva iconografia, alhora cristiana itambé d’ofici, es poden confondre, ono, amb símbols maçònics, com: uncapitell amb un compàs i un escaire; oun amb triangle amb un ull a dins.També hi ha una tomba, d’un estran-ger, amb simbologia totalment maçò-nica, com és el «compàs i l’escaire».
FONS CONSULTATS1. Registre Civil del Masnou2. Arxiu Històric Municipal del Masnou3. La nostra marina, de Palemó Anglès, aGent del Masnou4. La Lògia Lealtad-Un exemple de maço-neria catalana (1869-1939).5. Exposició «La Setmana Tràgica» feta ala nostra Sala d’Art.
Et convidem a fer-te soci de Gent del Masnou
Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20 el Masnou
Matrícula, curs intensiu, tramitació expedient, examenteòric, 1r. examen pràctic + 4 classes pràctiques 199€
“ 8 classes pràctiques 299€“ 15 classes pràctiques 499€“ 25 classes pràctiques 699€
Taxes no incloses
Al carrer Itàlia treure’s el carnet no és car!
Itàlia, 2993 171 92 98El Masnou
facebook.com/autoescolarolan • www.autoescolesrolan.cat
Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10
SERVEIS DE NETEJA
BonesFestes
de Nadal93 555 76 61609 72 65 16
EL MASNOUserve is
21
Des del carrer de casa és tan fort elpendent que porta al mar que en pucveure una franja blava ben ampla. Però,quan descendeixo, les cases me’l tapeni, al final, el mar es converteix en unapèndix més del meu poble. Però sovinttinc ganes d’acostar-m’hi i em pregunto,quan l’aigua és clara, si és tan diferentdel mar de Menorca o de la CostaBrava, per posar un parell d’exemples.L’altre dia, al matí, vaig arribar mésd’hora del compte a l’estació d’Ocata.Era un dia de cada dia. A l’horitzó veiael mar entre reixes i pals, com engabiat.Segurament l’engabiat era jo, assegutal banc del baixador del tren.Aleshores, en un rampell, em vaig aixe-car i acostar a la platja, passarel-la deformigó enllà, fins arran d’aigua. I m’hivaig asseure.El soroll d’onades desiguals, ambritmes desiguals acaba hipnotitzant-te.Aquell dia vaig gaudir d’un sol taronjasobre l’aigua, amb núvols rosats tacantel cel. Una meravella.Sempre he pensat que, si pogués enyo-rar quelcom després de mort (que no faal cas), hi hauria dues coses que emmancarien: la humanitat que m’envolta–família, amics i coneguts de bontracte– i l’espectacle de la natura, delnostre món.Intentaré l’harmonia amb ambdues
coses mentre sigui viu!Tornem a la platja, a prop de lesonades. Amb la mirada mar endins il’aigua transparent: qui em diu que nopuc estar a Menorca, a Mikonos o aSardenya?M’ho diu el meu tarannà de dia normal,la mentalitat de dia ordinari que frisa perfer el que he de fer a Barcelona i tornarcap a casa.Aleshores vaig dir-me: que s’esperi tot!Vaig romandre al costat del mar, aprimera línia d’aigua, bo i recreant pai-satges marins que sorgien d’etapes dela meva vida: La Costa Brava respira vacances. Menorca, quin mar de joventut. Era l’in-tens present!Mallorca, on taques de mar blava salta-ven als quadres d’en Joan Miró. Art iteatre.El Cantàbric, el primer viatge llarg ambamics d’estudis; després, la parella.Descobrir un mar intens on totes lesmides canvien; un mar que, de normal,sol estar com un dia empre-nyat delmar de casa. Admirar la força de lanatura. Sentir la insignificança.L’Atlàntic, amb els fills al costat i mitjavida a l’esquena. Oceà immens, cor-prenedor. Les onades vénen unes dar-rere les altres des de molt lluny, amb unsoroll i ritme accelerat, impropi de la
Mediterrània. La impressió del NouMón.El nord del Pacífic. Mirar enrere amb unbon pòsit d’anys. Atreviment i gossosde trineu. Aigua gelada, natura immòbili hostil, on tot són matisos de grisd’hivern. El mar de Grècia. Cabells blancs. Elsfills fent la seva. La meva dona i jo.Deixar fluir el temps com un plaer;aprehendre el paisatge.Vaig despertar del viatge sobtat pel xiu-let del tren que s’apropava a Ocata.Decididament, anar arran de marm’agrada, em fa bé. Si tanques els ullsendevines la varietat i intensitat delssons de l’aigua. Ja ho veieu, et podentraslladar a qualsevol indret. També–ulls clucs– pots meditar; val la pena. Itot continua sent com un s’ho mira!Però és bo veure el mar i acostar-s’hiarran d’aigua de tant en tant.Desconnectar de terra endins. Voler-sesol, únic, somniador a la riba humida,com un gra de sorra a la platja del món.Em sentia Ahram, el navegant, de lamagnífica novel·la La vieja sirena, deJosé Luís Sampedro. Ah, nosaltres i el mar! Si n’hi ha que hanpensat el mateix que jo des de fasegles! Però ara sóc jo i m’ho explico des de lesmeves vivències, des del meu poble.
EL MAR I NOSALTRESPep Parés.
22
Recordes el que volies ser de granquan eres petit? Potser volies ser doc-tor, futbolista, policia, bomber, profes-sor, astronauta...On han anat a parar aquests somnis?Han desaparegut?La resposta és no. Continuen encaradins teu. Són records de futurs possi-bles. Però, què va passar? Potser lavida et va portar per altres camins?Un somni és com una flama. És fràgil idelicat, i amb els mínims corrents d’airees pot apagar. Aquesta flama pot créixero apagar-se. Cadascú és responsable
de la seva cura. I hi ha un element clauperquè aquesta flama pugui expandir-se, que és el grau de confiança que lapersona dipositi en el seu somni.Quan som petits aquesta flama estàprotegida i alimentada principalmentpels nostres pares. Són ells qui li donenforça o pel contrari qui poden debilitar-la fins a extingir-la. Si uns pares li diuenal seu fill que pot aconseguir allò que esproposa, ho aconseguirà. Perquè laflama anirà augmentant de mida fins aarribar a tenir una gran solidesa. Si pelcontrari els pares en desconfien, trans-meten pors i dubtes sobre els somnisde l’infant, llavors la flama s’apagarà.Un nen té el potencial per arribar a serqui desitgi ser. Ja ho deia el psicòlegAbraham Maslow, “El que una personapot arribar a ser, ha d’aspirar a ser-ho”.Són molts els somnis extingits per lespors i els límits imposats pels pares. Hiha somnis que moren a edats molt pri-merenques. Els pares han de vigilarmolt de no limitar el potencial dels seusfills, perquè d’això depèn una vida defelicitat i d’autorealització.Quan el nen o la nena creix, són altres
les amenaces que li poden truncar elssomnis. Els professors que no tenentacte, comprensió ni sensibilitat, podencoartar les opcions de futur dels seusalumnes. També hi ha amics, compa-nys, que poden debilitar aquesta flama.Tot i això, la tasca més important recauen un mateix. Si tens un somni, has deprotegir-lo. No importa el que diguin elsaltres. No importen els obstacles quepuguin aparèixer ni les amenaces ambles quals et puguis trobar. Si ho volsrealment, has de lluitar. No permetisque les pors dels altres t’impregnin. Nopermetis que les creences limitadoresde la gent t’influeixin.Quan algú et diu que no pots o que elteu ideal és impossible, en el fons ésperquè en la seva realitat, per a ells ésimpossible.Quan algú dubta dels teus somnis ésperquè en el fons dubta de si mateix.Amb les persones que no creuen en tu,has de ser molt clar, i expressar quetenen dues opcions: ajudar-te o, com amínim, no posar-te bastons a les rodes.Només tens una vida, l’oportunitat latens a les teves mans.A més, diuen que l’esforç del treball durpesa quilos, però que el penedimentd’allò que hem abandonat pesa tones.Així que, si tens un somni, creu-hi i tre-balla per ell. Perquè un dia es faci reali-tat. És la teva vida i tu ets qui la dirigeix.De tu depèn que aquesta flama creixi iacabi brillant.
SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millorels nostres conflictes...Oriol Lugo Psicòleg Clínic & Coach Executiu i Personal www.oriolugoreal.com
CUIDA ELS TEUS SOMNIS
PER A NADAL I REISLLIBRES EDUCATIUS D’ESTEVE PUJOL I PONSValors per a la convivència. Parramón Ediciones 2002 (reflexió, contes, activitats…) (*)Eduquem persones. Reflexions d’un mestre a l’inici del segle XXI. Editorial Mediterrània 2004Valors per créixer. Parramón Ediciones 2009 (reflexió, contes, activitats…) (*)El Gran Llibre dels Contes amb Valors. Parramón Ediciones 2009 (26 contes sobre valors) (*)Pensaments d’un educador. Edicions Saragossa 2011 (Premi d’Assaig Pedagògic. Santa Llúcia 09)El Gran Llibre de les Emocions. Parramón Paidotribo 2012 (20 contes sobre emocions) (*)Esforç, prudència i llibertat. Parlant d’educació. Editorial Fonoll. Juneda 2016 premi Joan Profitós(*) També hi ha edicions en castellà i en altres idiomes.
23
En els “Petits Encants” cele-brats el diumenge 20 de no-vembre a benefici de l’Asso-ciació DISMA, es va recollir laquantitat de 420 €, import lliu-rat íntegrament a l’esmentadaassociació. En nom de Gentdel Masnou i de DISMAagraïm de tot cor les nombro-ses col·laboracions.
“PETITS ENCANTS” DE GENT DEL MASNOU A BENEFICI DE DISMA
Pere Rosselló Bover (Palma, 1956) ésprofessor a la UIB (Universitat de lesIlles Balears) i escriptor. La seva obraté un vessant acadèmic, amb nombro-sos assaigs sobre literatura catalana,especialment de les Illes, i un de crea-tiu, centrat sobretot en poesia, tot ique també és autor d’una novel·labreu i de diversos textos per a infantsi joves. Una de les seves darreresobres poètiques, Illa Crucis (1), m’hacridat l’atenció per la claredat i la con-tundència amb què denuncia la des-trucció de les Illes en mans dels espe-culadors i dels polítics sense escrú-pols, i també, és clar, per la maneracom ho fa. El títol, ben connotatiu, sin-tetitza el viacrucis que des de fa anysviuen les Illes i els habitants que se lesestimen i que en veuen i en pateixenla degradació en tots els sentits:mediambiental, cultural, lingüística.Perquè, com l’autor deixa ben clar a la“Nota inicial”, breu però d’allò mésaclaridora, i als poemes naturalment,la destrucció és total: “aquesta des-trucció aviat es va estendre del territo-ri –és a dir, el cos del país– a l’ànima–la llengua i la cultura. Perquè matantl’ànima era més fàcil poder trencar el
cos.” (p. 7). El llibre, que ha passat perdiverses etapes creatives com explical’autor a la nota esmentada, té unaestructura d’allò més rigorosa, basadaen les catorze estacions del viacrucis,una de les devocions catòliques mésarrelades i populars. La gent de mésde 40 anys de ben segur que recorda-ran aquestes estacions del camí de lacreu, acompanyades de cants pieto-sos, oracions i lletanies, representa-des artísticament a les parets de la
majoria d’esglésies. Per als mésjoves, o per a aquells que només enguardin un record vague, els recoma-no de fer una ullada a la pàgina webdel “Devocionari Català”: Cada estació d’en Pere Rossellóconsta de tres haikús que van sintetit-zant, amb imatges i metàfores contun-dents, tot el que està morint, tot eldolor i la ràbia per la destrucció, totsels mals de l’Illa,: “Trinxen la llengua /com esquincen la terra: / l’ànima ensmaten.” (p. 25), “No és casa meva / elpaís on vaig néixer: / han venut l’illa.”(p. 31), etc. etc. etc. També hi trobem,a cada estació, un text en prosa poèti-ca en què la denúncia esdevé, si cap,més contundent, ja que permet a l’au-tor de tractar el tema amb la ironia i elsarcasme que sembla que no li per-meten els haikús, que són un veritablecrit de dolor, de ràbia, d’impotència,com ja he apuntat. Afegiu al que he ditla pulcritud i la riquesa de la llengua iencara la passió i el compromís ambquè Pere Rosselló ens “narra” els fets,que tots coneixem poc o molt, i enten-dreu per què us vull recomanar aquestllibre que, a parer meu, ha passatmassa desapercebut.
Parlem de llibresPere Martí i Bertran
Poemes de dolor i de denúncia
(1) Pere Rosselló Bover. Illa Crucis.Editorial Lleonard Muntaner (Col·lec-ció “Poesia”, 31), Palma, 2014. 45 pàgines.
República Argentína, 15, el Masnou 93 540 40 12
25anys
• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE L’AUTOMÒBIL
• ELECTRICITAT• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT
SALAAUTOMOCIÓ
C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 / 628 90 85 23 • www.salautomocio.com • El Masnou
25
Lluís Millet, 102. · Tel 93 277 78 17 · El Masnou
Auto-servei
FONTCARNS, EMBOTITS, VERDURES, FLECA, PRECUINATS
PREMSA DIARIAPANERES I LOTS DE NADAL
NADAL, ARBRES, COMPLEMENTS
Amb la teva compra et regalarem el
47548Comandes per telèfon: 93 555 79 34 / 615 860 822
Per internet: [email protected]
JOANFLORS I PLANTESNavarra,100 el Masnou 93 555 79 34
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
Llagostins al cava
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
Ingredients per a 4 persones16 llagostins, 1 ampolla de cava brut, 1 tassa de
cafè d’oli d’oliva, 1 culleradeta de farina12 ametlles torrades, 2 alls i julivert
1. La base de tot, una bona picada amb els alls, el julivert i les ametlles.
2. Quan estigui tot ben trossejat... hi afegim lafarina i l’oli i ho remenem fins a tenir una pasta.3. Anem posant els llagostins en una cassola en
fred i per sobre hi aboquem la picada.4. Hi vessem mitja ampolla de cava i ho coem unsvuit minuts a partir que comenci a fer xup-xup.
5. Destapem la cassola i ho deixem al foc uns sisminuts més. Vigileu amb el suc; si veieu que els
llagostins se l’han begut, n’hi afegiu una mica més.La idea és que quedi sucós per poder sucar.
6. Emplatem i ho decorem amb fulles de julivert.
Tingueu pa a taula o, si voleu, una mica d’arròs blanc o mitja patata bullida.
Per sucar-hi pa! Bon Nadal
Ara que vénen dies de bogeria, aquí teniu una recepta molt fàcil per a uns convidats inesperats!
La cuina de l’AntòniaEl cullerot
26
Arran de sòlPer Pledebuit
A voltes em pregunto qui és més bèstia, en el sentit figuratdel mot, si vosaltres, els dits humans, o nosaltres, els anima-lons. I ara us preguntareu a què ve aquesta pregunta, doncsve a tomb de com tracteu la natura, tant vostra com nostra..Tot aquest preàmbul ve a tomb de diversos reportatges quehe vist, als quals es mostrava com tracteu la natura moltshumans, no tots, és clar, només faltaria.En el reportatge es mostrava tot el que els marrans i incívicsllencen a WC, clavegueres, rius, llacs, aiguamolls, mars, etc.Pràcticament a tot arreu on hi ha aigua, pensant-se, potser,que, com que queda ocult, no existeix. I sí que hi és, i dequina forma degrada el medi ambient.Si ja és prou greu la degradació de la natura, ho és, tant omés, el mal que provoca en els éssers vius que habiten enmedis aquàtics.S’hi podia veure com moren diverses espècies animals eningerir plàstics, tovalloletes, compreses, etc.També s’hi veia animals marins morts per quedar enredatsen plàstics, xarxes velles, hams i altres ferros clavats.I una de les més punyents que s’hi mostraven era el d’unatortuga, la qual s’havia empassat per l‘orifici nasal un tros depalla de les emprades per beure refrescs, la qual se li haviaintroduït totalment i l’ofegava. La hi hagueren de treure ambunes pinces i el pobre animaló va patir força. Per sort es vasalvar.Un altre reportatge mostrava un munt de voluntaris que dedi-caven el seu temps d’oci a netejar el que els seus congène-res embruten. Ho feien en diferents llocs, com: caletes mari-nes, aiguamolls, llacs, basses, etc. Com veieu, també medisaquàtics.I no vegeu el que en treien i en quines quantitats! Mira quen’hi ha, de gent malvada! De tones, en treien! Que potser espensen, aquests brètols, que les aigües ho purifiquen tot?Que potser es pensen, si és que són creients, que les aigü-es són beneïdes i tot surt immaculat?També es poden veure reportatges semblants de la gent quetreballa netejant clavegueres, depuradores, etc. Si no ho heuvist, no us podeu imaginar tot el que hi va a parar. Però ésque no tenen cervell aquesta manada d’imbècils incívics?No, no en deuen tenir, ni consciència, és clar! Nosaltres, els dits animals, de veritat, tot això no ho fem.Som més humans. Tot el que deixem de rastre és, com esdiu ara, sostenible i biodegradable. És clar que potser ésperquè no tenim mitjans per disposar de tot el que teniu a l’a-bast vosaltres. Potser, si ho tinguéssim, també seríem brè-tols incívics.Però vaja, no ho crec, ja que si, de vosaltres, aquests des-graciats només en són una part, hauria de passar amb nos-altres igual. És allò que es veu més la merda que l’or, perquèn’hi ha més. Un altre exemple és aquell dels qui molestenamb els seus crits i esgarips nocturns quan et desperten delteu plàcid son. Que són quatre; i molts els qui no molesten.Apa, bup, bup.
Primers dies de mes: l’actoràs Òscar Intente ens apropa aBertolt Brecht, a la seva prosa, poesia i teatre, a través de l’es-pectacle Aula-Brecht (El peix gran es menja el petit) fins al 4 dedesembre, al Teatre Akadèmia (de divendres a diumenge;carrer de Buenos Aires, 47-49), que tenim ben a propet de laplaça de Francesc Macià.La Sala 2 del Club Capitol programa tot aquest desembre unahistòria sobre una parella, escrita per Joan Yago (Palma,1987). L’obra, You Say Tomato, resulta imprescindible. Ésaquell bon teatre que sempre fa goig de recomanar. Els artis-tes que l’interpreten estan fabulosos: Joan Negrie, AnnaMoliner. De manera que, sense gaires floritures més i ben sin-cerament, cal anar-la a veure. La parella, l’amor etern, elsobjectius i anhels personals, la sinceritat o la hipocresia, lasuperació d’obstacles, la feina de l’artista que no ha fet el cim,les festes de poble... tot està perfectament col·locat a l’obra.Històries, enfrontaments, malentesos normalíssims que, vistcom són explicats, es comprova que formen part d’una granmàquina (encert) teatral.Continuem al Capitol, a la Sala Pepe Rubianes, perquè el 30de novembre s’hi va estrenar Astronautes, una comèdia delscreadors dels èxits televisius Polònia i Crackòvia, que se cen-tra en la tornada a la terra dels tres primers astronautes quevan arribar a la lluna, Neil Armstrong (Queco Novell), MichaelCollins (David Olivares) i Buzz Aldrin (Xavier Serrano), peròtambé d’un cadàver...Fins al 18 de desembre La Seca-Espai Brossa (carrer deFlassaders, zona Via Laietana amb carrer de la Princesa) repa la Sala Leopoldo Fregoli el muntatge Quan arribi la tardor delmanacorí Toni Galmés i del camarlenc David Bo, un especial“espectacle dibuixat”.Fins al 8 de gener tornarem a ser nens. Nens feliços, contents.El Teatre Lliure, a la seu de Gràcia, fa pujar a escena Rhümia,espectacle guanyador del Premi Zirzòlika 2016 al MillorEspectacle de Circ. Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martínez, iMauro Paganini i Pep Pascual (música), fan un homenatge alpallasso Monti (Joan Montanyès). Explica el director, MartíTorras, que el muntatge és un cant a l’esperança, a la necessi-tat de riure i fer riure per sobre de totes les coses. ...Quantconvé! Del 2 de desembre fins al 8de gener del 2017 El petit príncep:el musical, de Saint-Exupéry, dirigitper Àngel Llàcer, torna a Barcelona.Més encerts. Tot plegat, doncs, acabem l’any ambcultura, fe, esperança i caritat. Ambganes de més. I amb ganes d’amor,amistat, feina, garrofes, xocolataben divina i bona fe. Tot assegut a la cadira de la salut i delsinterruptors que tanquen Tele 5. Bon 2017 a tothom.
Entri, esperança
Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart ([email protected])
27
El diumenge 6 de novembre en una jornada festiva alMunicipal d’Ocata, el Club Atlètic Masnou va dur a terme lapresentació oficial dels equips de l’entitat per a la tempora-da 2016-17. L’acte va comptar amb la presència de representants del’Ajuntament del Masnou: Sr. Jaume Oliveras, Alcalde de lapoblació, Sra. Sílvia Folch, segona Tinent Alcalde, Sr. JordiMatas, Regidor d’Esports, i Sra. Neus Tallada, Regidora deTurisme, Cultura i JoventutA l’acte hi van assistir, per part de la Federació Catalana deFutbol, el delegat al Maresme, Sr. Antonio Jiménez, el sub-delegat, Sr. Antonio Carnicero, i l’exjugador del Barça Sr.Josep Maria Fusté.Una jornada festiva on les 300 famílies que formen part del’entitat van gaudir i esperonar els 20 equips que es vanpresentar: 17 equips de futbol base (tres dels quals sónde futbol femení) i 2 equips amateurs: el primer equipmasculí, que milita a quarta catalana, i el primer equipfemení, que milita a la segona divisió, i l’escoleta.El President del Club, Sr. David Forniés, va voler destacarels èxits esportius assolits pel Club, assenyalant l’apostaque l’Atlètic Masnou ha fet pel futbol femení que ha passatd’una jugadora l’any 2012 a 50 jugadores aquesta tempo-rada, que competiran en les categories següents:• Prebenjamí – Benjamí – Aleví• Aleví – Infantil• Cadet – Juvenil• AmateurTambé es va constatar el bon moment esportiu dels equipsdel Club, que aquesta temporada es troben en les primeresposicions en totes les categories en què competeixen.Igualment l’Atlètic Masnou va presentar a la seva afició elspremis assolits en el vessant social del Club i va posar de
manifest tots els èxits en fets i reconeixements:• Premi Fair Play 2016 a l’equip més esportiu del futbolamateur del Maresme, que atorga la Federació Catalanade Futbol. Aquest premi va comportar la cessió per part dela FCF d’un desfibril·lador, que el Club Atlètic Masnou haposat a disposició de l’escola veïna, la Marinada, i als veïnsde la zona, els quals tindran accés al Club per beneficiar-se del desfibril·lador en cas de necessitat. • Premi 2016 de la FCF i el Comitè d’Àrbitres al Sr.Joaquim Espinsa, Delegat del Club Atlètic Masnou, per laseva llarga trajectòria i pel seu suport en la tasca dels àrbi-tres i dels equips que visiten el Municipal d’Ocata. • Premi Fair Play 2015 de la Federació Catalana de Futbol.• Primer Club de Futbol de Catalunya, que s’uneix algrup de Clubs amb Cor de Càritas i mencions especialsper al projecte Cinquè Temps i el Gol Solidari, entre d’al-tres. Finalment el President va presentar les noves incorpora-cions a la Junta del Club que donaran suport a l’entitat enels nous reptes tant esportius com socials que el ClubAtlètic Masnou afronta amb il·lusió i compromís envers elsseus colors i els valors que representa.
ACTE DE PRESENTACIÓ CLUB ATLÈTIC MASNOU TEMPORADA 16-17
Quan arriba el temps nadalenc va bé de recordar alguns mots per al bon ús de la llengua:Quan parlem de la festa de Nadal no en diem pas *ELS NADALS, així en plural, sinó sempre NADAL o EL NADAL,en singular. P.ex., celebrem el Nadal, us felicitem el Nadal, us desitgem un bon Nadal, per Nadal serem a casa, Nadalés una festa molt bonica… (No hem pas de dir *AQUEST ANY PASSAREM ELS NADALS A CASA…; *QUE TIN-GUEU UNS BONS NADALS).El dia 24 de desembre és la VIGÍLIA DE NADAL. No l’anomenem de cap més manera. La nit del 24 al 25 de desem-bre és LA NIT DE NADAL; nosaltres no parlem de nit bona!Del dia 31 de desembre, en diem la VIGÍLIA DE CAP D’ANY i el DIA DE L’HOME DELS NASSOS i també DIA DESANT SILVESTRE. La nit del 31 de desembre a l’1 de gener és la NIT DE CAP D’ANY i hi celebrem la REVETLLADE CAP D’ANY. Nosaltres no parlem de nit vella! El dia 1 de gener és CAP D’ANY o NINOU.La nit del 5 al 6 de gener és LA NIT DE REIS. I, de la desfilada dels Mags d’Orient, en diem la CAVALCADA. I, alsReis, els anomenem MELCIOR, GASPAR i BALTASAR (si no sou valencians, digueu aquests tres noms sense la Rfinal).Com tots els nadons, el Nen Jesús porta BOLQUERS, no pas *PANYALS, ni molt menys *PENYALS (si anés fai-xat amb penyals, que vol dir pedres grosses, roques, rocs… segurament li farien molt de mal, pobret!). I dorm en unBRESSOL (el mot *CUNA no existeix en català).
La punta de la llengua (81) Esteve Pujol i Pons
EL SECTOR COMERCIAL DE L
Bon Nadal CARRNAVA
FLOS I CFRANCESITÀLIA, R
FLOR, ROMCRISTÒFO
TORRENT VJOAN LLA
FLOS I CALCAT, 17 · L 593 540 26 39
Manyans des de1945
FRANCESC MACIÀ, 30 93 540 16 32
ROMÀ FABRA, 2293 540 25 95
www.finquesabello.com
ROMÀ FABRA, 1893 555 73 95
ROMÀ FABRA, 19-A93 555 19 46
www.farmasnou.com
C A R N I S S E R I A
V E D E L L A X A I
P O R C P O L L A S T R EE M B O T I T S
FLOS I CALCAT, 17 · L 493 540 35 74
Nou Clean
Bugaderia Tintoreria
E l M a s n o u
FARMASNOUP A R A F A R M À C I A
ROMÀ FABRA, 2593 178 22 97
Selecció vins, caves,cerveses, licors,
alimentació gurmetEntreu a la nostra pàgina
www.elrebostdelsentits.es
PROMOCIONS
PUBLICITÀRIES
TORRENT VALLMORA, s/n93 555 00 35 - 09 86
669 407 120 · 673 917 489www.estampadosarenas.com
MODA ÍNTIMA
LLENCERiA-COTILLERIA
FINQUES
Passeig Roman Fabra, 1993 540 37 93 · 607 22 77 72
El Masnouwww.xicmasnou.com
LA TEVAMASCOTA ÉSXIC?
Perruqueria canina i felina
10+4 Dte. en tots elsaccesoris
Participa en una panera de Nadal per la compra de productes
Royal Canin i perruqueria
DANSA CLÀSSICANIVELLS FORMATIUSALTRES DISCIPLINES
De 3 anys fins a adults
Itàlia, 1-3, el Masnou 678 917 570 - 686 333 662
www.facebook.com
Itàlia, 21TEL. 93 540 12 12
www.sim-elmasnou.com
INFORMÀTICA
Tot per a l’ordinador personalServei tècnic en taller i a domicili
Recuperació de dades
EXPOSICIÓ I VENDANavarra, 14 · 93 555 37 78
El Masnou
Especialistes en aparadors
Fabricació pròpia Finestres abatibles
Portes i finestres lacades en tots els colors i imitacions de fusta
Tanques i vidres de seguretat per a tot tipus
de portes i finestres
MASNOU,SL
ALUMINIOS
S E R R A L L E R I A D ’ A L U M I N I
Navarra,13Taller: 93 540 18 91
Servei oficial:Aprilia, HONDA,YAMAHA
mar
enyv
eter
inàr
ia
Flos i Calcat, 5393 555 18 81Horari: de dll. a dv. de 10.00 a 20.30;diss. de 10.00 a 14.00
Amb s
eguret
at
GC
C.s
erve
isne
teg
es
i a
bri
lla
nta
ts LocalsComunitats
EmpresesHabitatges
Naus Neteges
obresAbrillantadors
PolidorsVidres
Persianes
93 555 12 21
Joan Llampallas, 2593 555 95 62Ametllers, 1293 555 83 91
SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA
Vicenç LinaresS.E.F.
Centre de podologia
ANTEM
Horari: de dll. a dv. de 9,30 a 13 i de 15,30 a 19
dissabte de 9 a 13. Dimarts tancatFlos i Calcat, 6193 540 38 36 · 618 61 11 86
Nou tractamentamb làser per a
fongs, berrugues,ulls de poll i dolor.
Fruites i verdures de proximitat
Servei a domiciliNavarra, 76, cantonada
amb Cristòfol Colom
93 540 40 04 - 627 21 23 16http://facebook.com/fruitistabero
Estanc Maria Arnau
Tabacs
Cava de cigars
Regals
Papereria
Fotocòpies
Navarra, 5193 782 22 97 el Masnou
Itàlia,1893 540 99 71
PneumàticsMasnou
Pneumàticsi mecànica
ràpidawww.
firsts
topma
snou
.com
ITÀLIA, 31TEL. 93 555 35 64
PASTISSERIA · CONFITERIA
LA PLAÇA NOVA US DESITJA
i fe l iç 2017RERS
ARRA, CALCAT, SC MACIÀ,OGER DEMÀ FABRA,
OL COLOM, VALLMORA IAMPALLAS
ITÀLIA, 46, 93 141 54 43625 28 83 57
www.anemalgra.cat
Llegums, cereals, llavors, fruits secs,
sèmoles, ous ecològics
CENTREPODOLÒGICI ORTOPÈDIASamaniegoCentre dispensador de
Atenció integralNavarra, 65 Feiners i h. convingudes
93 555 10 53www.ortopodomsn.com
Exposicionsa c t i v i t a t s
Fins al 22/12.“FORA D’HORA” (Fotografies d’Aleix Boada)
Del 28/12 al 19/1/2017Mostra de figures del “caganer del pessebre”, organitza-da per l’Associació d’Amics del Caganer de Catalunya,amb motiu del seu XXV aniversar
Classes de iogaCursets trimestrals els dimarts de les 19.30 a les 21
Aprendreu tècniques de meditació, respiració i relaxació.Curs impartit per Ivet Compañó, professora de Kundalini-ioga.
Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.
Preu trimestral: 80 €. Socis 70 €Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9
Vocalia RecreativaMés info: [email protected] · 607 74 74 99
L’enigma V.D.R.
Resposta a l’enigma de novembre:Només cal que poseu el dibuix pla, a l’alçada dels ulls, i amb les línies rectes cap als ulls; es trencarà lail·lusió òptica
Per al desembre, un de fàcil:Dos pares i dos fills surten d’un cotxe; però només hihavia 3 persones dintre.Com ho expliques?
30
CONCERTS DE NADAL DE LA CORAL XABECCONCERT DE NADAL PER A COR I ORQUESTRA
Dissabte 17 de desembre a les 20 a la Parròquia de Sant Pere del Masnou
Repertori de nadales populars i clàssiques
Direcció: Montserrat Llagostera i Torrent
Concert a benefici de la Marató de TV3 i de Càritas Parroquial de Sant Pere
Hi col·labora: Ajuntament del Masnou i Parròquia de Sant Pere
GENT DEL MASNOU
Espai publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.
Què és un procés constituent?És un conjunt dʼactuacions que culminen en lʼelaboració dʼuna nova Constitució. Quan un pobledecideix constituir-se formalment en Estat, després dʼhaver iniciat un procés dʼindependència,acostuma a engegar un procés constituent.
El registre de catalans a l’exterior ser-virà de cens per al referèndumLa llei de les comunitats a l’estranger està en trà-mit al Parlament
El xoc amb lʼEstat es trasllada als mu-nicipis277 procediments oberts principalment per no pen-jar la bandera espanyola, obrir lʼAjuntament el 12dʼoctubre o aprovar mocions sobiranistes
Penja o renova la teva senyera o estelada. I recorda-ho, no ladespengis! Convida la teva gent també a fer-ho.
Google convida el Govern a explicarel model educatiu de CatalunyaLa consellera Meritxell Ruiz ha explicat ques'"estan fixant en Catalunya per les seves políti-ques educatives" que van en la mateixa línia queles dels països més avançats en aquest àmbit,com Finlàndia.
Les pensions espanyoles són invi-ables sense l’aportació catalanaEl president gestor del PSOE, Javier Fernández,ho té clar i reconeix que les pensions espanyolesserien inviables sense l’aportació catalana.
Puigdemont: "Podem liderar la quartarevolució industrial""En un ordre canviant, ens estem posicionantcom a país", ha assegurat el president de laGeneralitat, Carles Puigdemont, durant la inaugu-ració de la Jornada dels Economistes 2016.
Homs rep el suport dels polítics cata-lans i espanyols i de les entitats sobi-ranistesEl President de la Generalitat, Carles Puigdemont,ha afirmat que el Congrés ha escrit "una pàginavergonyant del parlamentarisme espanyol que elsseus representants voldran que no es recordi"
Unes 80.000 persones van fer costat aMontjuïc el 13N als electes perseguits
Forcadell, cridada a declarar el 16 dedesembre al TSJCLa Presidenta del Parlament està acusada dedesobediència i prevaricació per permetre que elpassat 27 de juliol la cambra votés les conclusionsde la comissió d’estudi del Procés Constituent.
L'AMI presenta l'Assemblea de CàrrecsElectes per garantir el referèndumLa proposta s'adreça als 9.283 electes entre regi-dors, diputats, senadors i eurodiputats per actuaren cas de bloqueig per part de l'Estat
La Generalitat obté 358 milions de su-peràvit entre gener i setembre i contrastaamb el saldo negatiu del 2015 de 2716 M d’€
El Govern aprova el Projecte de llei quegaranteix l'accés universal i l'assistèn-cia sanitària a tots els ciutadans deCatalunya
En suport de Forcadell (Última hora)Després del últims esdeveniments en el cas For-cadell, el sobiranisme prepara una nova mobi-lització per donar suport a la Presidenta delParlament.
Cap a la RepúblicaI n f o r m a c i ó m e n s u a l d e l P r o c é s C o n s t i t u e n t
ANC-Al Masnou Decidim · Dsb16 · [email protected]
Totes aquestes notícies les podeu contrastar o ampliar posant el titular de la notícia al buscador de google.
BONES FESTESBONES FESTES
Fontanills, 59 · Tel 93 555 32 32 · El Masnou
FRUITES I VERDURESServei a domicili
Àngel Guimerà, 12 baixos (Camí Ral) Tel. 93 540 29 53 El Masnou
GRAN ASSORTIT DE VINS I CAVES PER A AQUESTES FESTES
selecció de vins, caves, licors i vins al detall
El regal de Nadal.Mocadors, guants, bufandes,
pijames, bates.
Fontanills, 2 · Tel 93 540 26 19
T E I X I T S - M E R C E R I AT A L L E R D ’ A R R A N J A M E N T S
ISABEL I NEUS✴
Joieria rellotgeriaMASNOVINA
Bon Nadal i Feliç Any NouC. Barcelona, 9 Æ 93 555 07 76 el Masnou
A Q U A S TA R
Navarra, 100. Tel. 93 555 14 82 el Masnou
MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A LʼAST. VINS I CAVES
XARCUTERIA SELECTA
DOS MES DOS
Perruqueria
CrisAnd1r. de Maig, 24 • Tel 93 555 38 48 • 08320 El Masnou
Hores convingudes
Enfront de lʼAmbulatori del carrer Sant Miquel
VINS, CAVES, LICORSI UNA MICA DE TOT
VINS D’ALELLAÀngel Guimerà, 30 Alella 93 555 21 41
Carrer Pere Grau, 19, tel. 93 555 41 01, el MasnouGràcies!
Prat de la Riba, 95 el Masnou 93 555 62 41 [email protected]