Caminant cap a la llibertatAAnoia - Alt Peneddèss - Baaix Pennedès - Gaarraf11 Setembre

edici

ó es

pecia

l diad

a na

ciona

l / 7

0.00

0 ex

empl

ars

Cada cop són més en els nostrespobles i ciutats, les persones que esmanifesten obertament per laindependència i la justícia social.Enquestes així ho corroboren i finsi tot la premsa fins avui poc procliua parlar del tema en gosa parlar,encara que a cops per parlar-nemalament. La majoria de gent pensaque aquests moments, aquestdespertar de la majoria, no té marxaenrere encara que la nostra classepolítica aposti ara per un pacte fiscal,

ahir per un estatut i si molt convédemà un cop més per la submissiósota conegudes i velles aparencesde responsabilitat política.I malgrat aquest avenç, important,cal més que mai està preparats iorganitzats per tal de no ser engolitsper un nou pla B de la nostra classedirigent o directament per un plafrontal del propi estat per tal d’aixafarqualsevol procés democràtic cap ala independència. Els mateixos que

avui ens diuen que cal omplir el carrera favor del pacte fiscal, ahir i avui enshan apallissat, criminalitzat i detingutprecisament per això: per ocupar elcarrer i manifestar les nostresvoluntats de sobirania nacional, percridar independència. Quina ésdoncs, la credibilitat d’aquesta classedirigent? Senzillament cap, comtampoc en té el mateix Estat que finsavui ens ha estat oprimintPreparats i organitzats en els nostrespobles i ciutats per tal de plantejaralternatives polítiques d’un model deciutat, d’una manera de fer política,de justícia social i d’alliberamentnacional. I això solament és possibletreballant i participant en aquellesplataformes, assemblees i formacionson l’objectiu no és omplir lesinstitucions de representants nien roca r-se p ido lan t pe t i t esconcessions, sinó responent a lanecessitat de generar un espaiclarament sobiranista i d'esquerres.La conjuntura actual de crisieconòmica, social i institucionalrequereix posicionaments clars no

només en relació a l'eix nacional, sinótambé a l'eix social. En aquest sentit,l a CUP cons idera que “ésimprescindible construir un marc queaposti sense ambigüitats per la plenaindependència sense recórrer caminsdestinats al fracàs com el del pactefiscal”, i que entengui “la construcciónacional dels Països Catalans comun element imprescindible del procésindependentista".La Candidatura d'Unitat Popular fauna crida a convertir la diada del'Onze de setembre en una granmobil ització en defensa de laindependència, la construcciónacional dels Països Catalans i lalluita per la justícia i igualtat social.Com cada any, la CUP se sumarà ales manifestacions que l'esquerraindependentista organitza arreu delpaís. Les mobilitzacions convocadessón a les 11h a la plaça de la Paeriade Lleida, a les 12h a la plaçaCatalunya de Girona, a les 17h a laplaça Urquinaona de Barcelona i ales 19:30h al Mercat Central de Reus.

actes comarcals i nacionals de l'esquerra independentista

La CUP crida a mobilitzar-se perla independència i la justíciasocials als Països Catalans

Cand

idat

ura

d'Uni

tat P

opul

ar

a la plaça Santa Maria

19h Balls tradicionals i música popular Moixaina (Vilanova) i VerdCel (Alcoi)

21h Acte polític Isaac Ruana (Endavant i CUP), Ermengol Gassiot (CGT) i Laura Hill (ARRAN)

21'30h Sopar popularFesta amb pd's a l'Ateneu Popular X

dissabte 8 de setmbre Vilafranca delPenedèsPenedès

Carrer St. Bartomeu, davant l'Ateneu

21h Sopar popularCuina Mediterrània

22h Acte políticConcert de Cesc Freixes

Garrafdiumenge 9 de setembre Sitges

Anoiadissabte 8 de setembre Igualada

a la plaça Pius XII

19h XerradaPaïsos Catalans, primer estat insubmís d'Europa

Aleix Cardona i Sebastià Colomer

21h Sopar popular22h Acte polític i Concert

actua!uneix-tea la PAH!

Quan la llei no és justa, lajustícia passa devant la llei!

La Plataforma d’afectats per l’ hipoteca-és una associació que agrupa apersones amb dificultats per pagar lahipoteca, que es troben en procésd’execució hipotecària i personessolidaries amb aquesta problemàtica.Les PAH’s tenen presència arreu delsPaïsos Catalans i l'Estat espanyol.D'aquesta manera a les nostrescomarques, volen ser un lloc de trobada,ajuda i acció. Les trobades i reunionsserveixen per exposar els casos, donarconsell i ajuda mútua, trobar suportstant pràctics com emocionals. A mésd'una dimensió jurídica i política.Les principals campanyes que des deles Pah’s s’estan duent a terme són:- STOP DESNONAMENTS: Davant lavulneració sistèmica dels nostres drets,la PAH fa una crida a l’acció. Evitantdesnonaments! amb concentracions.- DACIÓ EN PAGAMENT: En cas deresidència habitual i deutors de bonafe, exigim que amb el lliurament del’habitatge es cancel·l i el deutehipotecari.- RECOLLIDA DE SIGNATURES per apresentar al congrés espanyol unaproposta de modificación de llei permitjà d'una ILP Iniciativa LegislativaPopular. La qual insta a regular la dacióen pagament i el l loguer social.Des de les CUP’S reco lzemenèrgicamente totes les lluites ques’estan duent a terme des de la PAH.Una Plataforma sorgida des de la unitatpopular, de la necessitat del poble perexigir justícia social! Una plataforma quefa una crida a lluita des de la deso-bediencia civil!A més les diferents CUP’s de les nostrescomarques han presentat a lsajuntaments mocions a instància de laPHA.

Assemblees de la PAH GarrafTots els dimarts a les 19.30h

Al Centre Civic de St. Joan c/ JardinsFrancesc Maciá s/n a Vilanova i la Geltru.Assemblees de la PAH Penedès

Tots els dimecres a les 18hA l’associació de Veïns Centre., Pl.Jaume I, núm. 15. VIlafranca del P.

Les reformes socials:"robar alspobres per

donar-ho alsrics"

Les reformes socials empreses ambl'excusa de resoldre la crisi econòmica,lluny d'apaivagar els efectes qued'aquesta pateixen les classes popularstenen l'efecte d'empobrir-les encaramés, perquè el seu objectiu final no ésaltre que el manteniment i reforçamentdel sistema capitalista.Partint de la base d'un sistemaeconòmic dominat pel capital financerespecu l a t i u , l e s o l i ga rqu i e senergètiques i de distribució de bensde consum, s'ha generat una sistemaproductiu basat en el creixementcontinu, necessari per a satisfer unasocietat basada en el consumismeindividualista.L'estructura sociopolítica en la ques'ha desenvolupat aquest sistemaeconòmic a Europa i, de retruc, alsPaïsos Catalans, ha estat la democràciaformal i estatal amb cessió de sobiraniaa e s t r u c t u re s e u ro p e e s n odemocràtiques, i una normativasociolaboral amb diferents graus delque s'ha anomenat “Estat delBenestar”.Desaparegut el miratge soviètic, lescessions en forma d'”Estat delBenestar” ja no són necessàries perl'objectiu que van ser creades i se lesestan carregant, util itzant altresinstruments de control social com sónla intoxicació informativa i la repressióde la dissidència.L'evolució del sistema econòmic isociopolític ha generat, per tant, unallunyament progressiu de les decisionsempresarials dels centres de treball ide les decisions polítiques delsciutadans.Quan parlem d'un sistema econòmicdominat pel capital financer ens referimal canvi progressiu que s'ha produït enla propietat dels mitjans de producció.Actualment amb la concentraciód'empreses (fusions i absorcions) i eldesenvolupament del sistema borsari,la pràctica totalitat d'empreses (lesgrans sobretot) estan controlades perfons d'inversió. Així es prenen decisionsempresarials com deslocalitzacions,

tancaments d'empreses, etc. difícilmentexplicables quan el control dels mitjansde producció són més propers alscentres de treball.Quan parlem de democràcia formal iestatal amb cessió de sobirania ae s t r u c t u r e s e u r o p e e s n odemocràtiques ens referim a lesdecisions que prenen altres a lesinstàncies financeres internacionals(Banc Central Europeu, Fons MonetariInternacional, etc) darrera de les qualsestan els que dominen els fonsd'inversió als que ens referíem abans.Així, es prenen decisions polítiques per“acontentar els mercats” que no sónaltres que ells mateixos, i diuen queamb això es reactivarà l'economia i escrearà ocupació. Però això és mentida,perquè el que estan fent es robar alspobres per donar-lo als rics, desviantcada vegada més diners públics alsector privat, acontentant els culpablesde la crisi i salvant (i refermant) elsistema capitalista en un moment enque està en crisi.

Quines són aquestes mesures:– Injecció de diners a la banca:

directament o mitjançant préstecs aun baix interès

–Reformes estructurals (laboral i deSeguretat Social): abaratiment de

l'acomiadament i des-regulació delsExpedients de Regulació d'Ocupació

– Augment d'impostos de maneraregressiva: augmentant la càrrega fiscalper les rendes més baixes.com l'IVA il'IRPF, l'amnistia fiscal o el mantenimentde fiscalitats escandaloses per a les

grans fortunes com les SICAV.

– Retallades pressupostàries de lespartides destinades als Serveis Públics:especialment en Sanitat i Educació. El

següents és el foment de lesalternatives privades dels mateixosserveis, per exemple, bonificacionsfiscals de les despeses en sanitat

privada o manteniment i augment deconcerts) l'adjudicació directa dels

serveis públics a aquestes empresesprivades.

Tota aquesta situació ha agafat forade joc a la seudoesquerra social-demòcrata, que no pot plantejaralternatives dins del sistema capitalistaque és el seu terreny de joc desprésde dècades d'acomodació institucional.L'esquerra transformadora hem desaber aportar alternatives al moll del'ós del sistema. Per a les classespopulars el capitalisme no es reforma,s'ha de destruir.–Hem d'acabar amb la mentida del

deute i el pagament de sobreinteressosal capital financer. Banca pública com

a entitat proveïdora de projectescooperatius de finançament.

–Hem d'acabar amb el consumismeindividualista fomentant els valors

col·lectius i recuperant el valor d'ús deles coses.

–Hem de canviar el sistema productiuen conseqüència, apropant les

decisions empresarials als centres detreball mitjançant formes cooperatives.Acabar amb l'oligarquia de la distribucióapropant els productors als destinataris

dels seus bens i serveis.–Els serveis públics han de tenir gestiópública: acabant amb les privatitzacionsi els concerts en els àmbits educatiu isanitari, i estenent la gestió pública aaltres serveis essencials com l'energèticacabant amb la dependència petrolierai aconseguint l'autoabastament amb

la combinació de renovables.Hem d'utilitzar tots els mitjans quetenim a l'abast per tal d'aconseguir lesnostres fites. Necessitem trencar labarrera de la intoxicació informativaamb mitjans propis i exercir solidaritatdavant de la repressió de la dissidència,ser sempre conscients de leslimitacions i perversions de la políticainstitucional i recuperar el sentimentde classe perdut amb l'individualismeimperant com a pas previ per arevaloritzar la mobilització com a einaprincipal de les classes populars per aconquerir i mantenir els seus drets. Idur a la pràctica la societat que tenimal cap en cada vegada més àmbits dela nostra vida.

I segurament la de p lante jarobertament, des de Vilafranca delPenedès, Sant Sadurní d'Anoia, SantMartí Sarroca, Subirats, Sant Pere deRiudebitlles, el Vendrell, Capellades,Vilanova i la Geltrú, Sitges, Sant Perede Ribes i el país sencer la construcciód’una nova societat.El país se’n va a la merda i nosaltresamb ell si no nedem contracorrent.Contra el corrent que se'ns imposa.Aquesta és la trista realitat que hemdescobert després de viure en unaaparent bonança de creixementeconòmic a mans de la cobdícia i laincompetència. Les pol í t iquesneoliberals imposades pel capital através dels diferents governs nosolament ens roben els dretsaconseguits, sinó que condemnen a lamisèria a milers de treballadors i

treballadores, no només desmunten idestrossen les polítiques socials,ataquen la sanitat i l’escola publica,sinó que a més a més volen queabaixem el cap i ens instal·lem en ladesesperació, l’angoixa i la submissió.I a tot això hi donen suport els partitsi organitzacions que lluny de qüestionarres, el que intenten únicament és salvarel sistema, retornar al capitalisme humà,diuen.El pacte social està enfonsat, i amb ellla forma en que fins ara la revolta socialaconseguia establir i consolidar avançosi drets col• lectius. Conscients queaquest context afecta de forma directaa la forma en la que han de cristalitzar-se les conquestes polítiques de lamobilització social. Des de les CUP,des de la nostra participació social ipolítica, des del nostres Ajuntaments,

El pacte fiscal no és el camí

Ha arribat l’hora de dir prou! des dels nostres pobles, viles i ciutatspensem que cal anar més enllà de laqueixa i de presentar mocions encontra de les polítiques de retalladesde la Generalitat o de l’atac a lademocràcia per part del governespanyol.Ens cal estar al costat dels més febles,aquelles i aquells que pateixen ambduresa el cost de la crisi. Ens cal serferms en la defensa dels nostres dretssocials i laborals o els serveis públics.Lluitar colze a colze amb les aturadesi aturats pel dret al treball i a viuredignament, amb les mares i pares enla seva lluita per uns preus públics ales llars d’infants dins el dret al’educació, amb les petites empresesi els autònoms en la seva lluita pelmanteniment del treball i el teixitproductiu a les nostres comarques.Ens cal portar la nostra acció políticamés enllà, allà on és possible plantejarmaneres diferents a la lògica del capital,

on ens s igu i poss ib le sumarcomplicitats amb sectors importantsde la població, amb moviments socialsque ens permetin avançar i fer front ala por, a l’autoritarisme i les polítiquesxenòfobes.Davant la que ens està caient, davantla que ens estan fotent, el temps de laqueixa i el de veure-les venir s’ha acaba.La crisi és total i la resposta també.Destrossats els nostres llocs de treballsi atrapats milers i milers de joves enl’atur, saquejades les arques publiquespel pagament de robatoris bancaris,posada la sanitat en estat de xoc il’escola pública en qüestió, segrestatsels nostres Ajuntaments en el llindardel no poder fer res i sotmès el nostrepaís a l’espoli, ens cal alçar la veu isortir al carrer. Cridar contra la mentidaque hem viscut per sobre de les nostrespossibilitats, cridar per preservar unsdrets que ells en diuen serveis, cridarper assenyalar els culpables que tenennoms i cognoms. I sortirem al carrerper saber que no estem sols, per perdrela por, per dir que un altre món éspossible i que volem la llibertat delnostre poble.I és sobre les bases d’aquesta lluita,d’aquest crit, d’aquest no estar solsque construirem la nova societat.

L’any 2006, amb l’aprovació de la reformade l’Estatut d’autonomia de la ComunitatAutònoma de Catalunya, alguns vanconsiderar tancat el cicle reivindicatiu català.No va ser e l cas de l ’esquerraindependentista, que juntament ambd’altres sectors, havia refusat totalment unprocés que, de bon començament, haviarenunciat al reconeixement del dret al’autodeterminació dels Països Catalans.Tampoc una societat civil notablementmobilitzada que ha actuat repetidamentper posar sobre la taula l’esgotament delmodel autonòmic i la necessitat d’avançarcap a la independència.La crisi econòmica i social ha contribuït aposar sobre la taula aquest mateix fet. Laclasse política s’ha preocupat en primer llocde protegir i reproduir els privilegis delsprincipals responsables de la crisi, i en segonlloc, d’aplicar les mesures de retallades dedrets i serveis socials que vénen dictadesdes dels organismes internacionals, o fins itot, dels sectors econòmics privats mésinteressats en treure profit directe d’aquestesretallades. D’una forma comparable, elsgoverns autonòmics del Principat deCatalunya, del País Valencià i de les Illes

Balears estan utilitzant la crisi econòmicai el deute acumulat per a un finançamentautonòmic injust (així com per una gestiónefasta, per aplicar un programa de governneoliberal consistent en retallar serveispúblics imprescindibles (com l’educació ola sanitat, alhora que aposten per unsistema fiscal que afavoreix les rendes mésaltes i que castiga les més baixes.Mentrestant, el govern espanyol ha respostactivant el seu vell pla de centralitzacióadministrativa de l’estat i, amagant-se sotales directives europees, pensa aplicar, deforma progressiva, un buidatge decompetènc ies de l es d i f e ren tsadministracions que queden per sota seu(municipals i autonòmiques) per assolir unacapacitat de control cada vegada mésgran, amb especial atenció al controlpressupostari sobre les di ferentsadministracions públiques. Els PaïsosCatalans es situen, en definitiva, sotal’amenaça de la doble intervenció: la de laU.E. sobre l’Estat espanyol, i el d'aquestsobre les diferents comunitats autònomes.En el cas del País Valencià i del Principatde Catalunya, en ambdós casos, iresponent a la petició expressa dels

respectius governs autonòmics, aquestaintervenció ja és un fet.Aquest mes de juliol, CiU, ERC, ICV i PSCvan acordar, a grans trets, anar a negociara Madrid l’obtenció d’un pacte fiscal. És adir, van acordar una vegada més, anar ademanar diners a Madrid. Com si noaprenguéssim de la història recent, semblaser que l’autogovern serveix tan sols perretallar, aguantar els nostres propiscorruptes, i anar a demanar a Madrid, unavegada i una altra amb el mateix resultat.Ara resulta que la situació és més greu,perquè Espanya no és la falsa potènciaeconòmica dels darrers 10 o 15 anys, sinóuna pedra a la sabata d'Europa, un estatintervingut, amb una economia fallida, unabanca sense ètica i una classe política queté molt clar que farà totes les retallades ipujades d’impostos que calguin perdefensar l’oligarquia espanyola, catalana ibasca, a costa de les classes popularsespanyoles, i encara més les catalanes ibasques.Per tot a ixò, des de l 'EsquerraIndependentista, davant de la nova farsadel Pacte Fiscal, diem:

• Que ni el nou Estatut ni el Pacte Fiscalsón petites passes cap a la independència,

sinó formes més o menys subtils d’allargarl’estat actual de les coses, absolutament

en bancarrota.• Pensem que Espanya no accediria maia equilibrar la balança fiscal, però menysho farà ara, que està intervinguda i està

endeutada fins al coll.• El pacte fiscal respon a una tàctica

electoral de CiU, per enfadar-se quan lidiguin que no i convocar eleccions passant

per partit nacionalista, quan ha estatgovernant dos anys amb el Partit Popular.

• La societat catalana demanem lacelebració d’un referèndum popular per la

independència, perquè mantenir lamiserable autonomia que tenim nomésalimenta un trist joc de partits regionalsfent negocis i cobrant per gestionar la

misèria, mentre s’embolcallen en senyeres,estelades, barretines i tota la parafernàlia

que vulgueu.Per tot això, l'Esquerra Independentistadenunciarem públicament la farsa de pactefiscal i no els deixarem atribuir-se larepresentació de la majoria de la societatcatalana per tornar a reproduir episodis javiscuts d’estatuts, ribots, fotos de Miraveti fotos del Majèstic i medalles per no res.En aquests moments la societat catalananecessita caminar cap a un estat propi, elsPaïsos Catalans.

La CUP és una realitat en el nostre territori. Les regidores i els regidors de lesnostres poblacions són l'expressió institucional d'un treball polític fet des dediferents col.lectius i moviments socials arrelats en els diferents municipis deles nostres comarques. Alt i Baix Penedès, Anoia i Garraf concreten la voluntatde consolidació i avenç dins l'àmbit nacional i situen la nostra acció políticaen el marc del país. Allà on és possible plantejar maneres diferents a la lògicadel capital, sumar complicitats amb sectors importants de la població i ambmoviments socials que ens permetin avançar i fer front a la por, a l’autoritarismei a les polítiques xenòfobes.

Tenim el plaer de presentar-vos Xarxapenedès.cat un nou mitjà decomunicació digital a les comarques de la nostra territorial. Fruit deltreball d'un grup de ciutadans i periodistes associats en format cooperatiu,els quals entenem el periodisme com una eina compromesa i crítica,que ha d'ajudar a la construcció d'una relat col·lectiu sobre el què enspassa com a societat, posant èmfasi en allò positiu que com a societatsom capaços de fer.Una eina oberta a la participació que busca crear un espai d'informaciói de debat al conjunt del territori que comprenen les comarques delPenedès: el Garraf, l'Alt Penedès, l'Anoia i el Baix Penedès, fent unesforç d'aproximació a les realitats locals de cadascun dels municipisque en formen part.La voluntat del projecte és impulsar així una concepció innovadora ihoritzontal de finançament i sostenibilitat del projecte, que té també molta veure amb el concepte horitzontal i participatiu de producció de lainformació que volem impulsar.Per part nostra és del tot necessària la creació i consolidació d'aquestprojecte, encara que en el seu inici sigui petit, gràcies a l'esforç i a lavoluntat de tot un conjunt de persones, les quals, lluny de voler controlari netejar consciències, tenen la voluntat d'ampliar i diversificar la informació,tot contribuint a la creació d'idees de forma oberta i crítica.

Divendres 7Ribes

Entitat GER, Carrer del Pi, 2520h Acte polític d'UM-9

Vilanova i la GeltrúPlaça de l'Assumpció.22:30h ATEVEUTitot i David Rossell

Joan Reig

Dissabte 8IgualadaPlaça Pius XII

19h XerradaPaïsos Catalans, primer Estatinsubmís d'Europa, a càrrec

d'Aleix Cardona i Sebastià Colomer 21h Sopar popular

22h Acte Polític i Concert

Vilafranca del PenedèsPlaça Santa Maria

19h Balls i Música Popular Moixaina (Vilanova)

VerdCel (Alcoi) 21h Acte polític

Isaac Ruana, Ermengol Gassiot iGerard Escofet

21.30h Sopar Popular

El Vendrella la sala de l'edifici de la Sindical

carrer Nord, 1119h Xerrada

Andreu Nin i l'autodeterminació

RibesPlaça Marcer

22 h Sons, Músiques i EmocionsPresentació musical del patrimoni sonorde Ribes, amb participació dels Grallersde Ribes, Santa Madrona i Montònec,Banda de Música Mestre Montserrat

de Vilanova i Balls Populars.

Vilanova i la GeltrúPlaça de l'Assumpció.22.30h ATEVEU

Toti SolerMiquel Pujadó i Olga Suarez

Dimenge 9Ribes

Marxa cap a laindependència

Sortida de les Roquetes a les 17h i delCastell de Ribes a les 18.30h fins a la

plaça Marcer.

SitgesCarrer Sant Bartomeu, a l'Ateneu

21h Sopar popular22h Acte polític i Concert

Cesc Freixes

Dilluns 10Sant Martí Sarroca

a la Plaça Catalunya19h Caminada a Samuntà.

Penjada de l'estelada al cimSopar popular

Ribesa la Plaça de la Vila

20h Marxa de Torxesfins al castell

Parlaments i Toc de Gralles

El Vendrella la plaça Vella

20h Concentració

Vilanova i la Geltrú a la Plaça de les Neus

20.30h Marxa de Torxes

Subiratsa la plaça Subirats de Sant Pau d'Ordal21.30h Penjada d'estelada

22h Sopar i Festa

Sitgesa l'ermita de Sant Sebastià

22h Marxa de Torxes

Dimarts 11DIADA NACIONALDE CATALUNYA

Sant Pere de Riudebitllesa les Escoles Velles

12h Cercavila i Penjadad'estelada

Ribesal cim del Montgròs

12.30h Enlairament de lasenyera i parlaments.

Vermut popular

Barcelonaa la plaça Urquinaona

17h Manifestació Unitàriade l'esquerra independentista

sortida d'autobusos:15h Sant Martí Sarroca

(tel. 666264385 Montse)16h Sant Pere de Ribes

(tel. 938960251)

Alt Penedès-GarrafBaix Penedès- Anoia

ACTES

Territorial Penedès-Garraf

POBLACIÓ VOTS %VOTS REG.

ANOIACapellades 523 21,17 3El GARRAFVilanova i la Geltrú 2.539 10,39 3Sitges 622 6,30 1Ribes i Les Roquetes 1.874 19,48 5

POBLACIÓ VOTS %VOTS REG.

BAIX PENEDÈSEl Vendrell 491 3,77 -ALT PENEDÈSSubirats 297 19,26 2Sant Martí Sarroca 243 16,07 2Sant Pere de Riudebitlles 138 11,40 1Vilafranca del Penedès 1.614 10,78 2

XarxaPenedès.cat

Capelladespob. 5.494 hab.

ANOIAALT PENEDÈS

St. Martí Sarrocapob. 3.197 hab.

St. Pere de Riudebitllespob. 2.382 hab.

St. Sadurní d'Anoiapob. 12.345 hab.

Subiratspob. 3.075 hab.

Vilafranca del Penedèspob. 38.785 hab.

GARRAF

Sitgespob. 28.617 hab.

Vilanova i la Geltrúpob. 66.905 hab.

Ribes i Les Roquetespob. 28.783 hab.

BAIX PENEDÈSEl Vendrell

pob. 36.453 hab.