Sociognesi de la psicologia cientfica Aula 2

PAC2 - Carolina Ontiveros Ortiz

Deconstrucci de la psicopatologia John Cassavettes (1974) A woman under influence Ventura Durall (2008) "El perdn. Historia del asesino de la ballesta" Les dues peces que he escollit fan una incursi al mn de la psiquiatria des duna vesant bastant crtica. Cassavettes ens presenta una visi de la psicopatologia ms propera al model sociolgic amb fortes crtiques al model mdic. Durall en canvi realitza tamb una crtica al model mdic per amb un enfocament ms psicodinmic, partint dels models del trauma com a desencadenant i contemplant el desenvolupament de la personalitat a partir de la interacci entre processos biolgics i ambientals. Lobra de Cassavettes ens mostra una societat nord-americana amb una moral convencional molt estricta que viu les conseqncies del babyboom de la dcada anterior. La pellcula va ser filmada en un moment histric que apareixia el moviment antipsiquitric i prenien fora crtiques com les de Foucault (1961, 1962, 1963), Goffman (1961, 1963) o Szasz (1973) al paper de la psiquiatria com a eina poltica. Cassavettes ens narra a A woman under influence la histria duna parella nord-americana amb tres fills a partir dels seus rols socials, actituds, rutines, i conductes, algunes de les quals sn socialment poc convencionals, i com aquestes portaran a linternament de la dona. Algunes de les sinopsis que he trobat a la xarxa focalitzen latenci de largument en lhome, i com aquest lluita per conviure amb la malaltia de la seva dona 1. No comparteixo aquest enfocament androcntric de largument de la pellcula, ja que des del meu punt de vista, el director plasma en primer terme la tensi que viu la protagonista dins el sistema social al qual viu2. s precisament aquesta tensi la que queda perfectament retractada a partir de ls del llenguatge audiovisual. El director ens transporta de vegades a lagitaci i de vegades a la incomoditat en situacions com el dinar de benvinguda desprs de linternament, amb una seqncia lenta, tensa, antinatural, aproximant lespectador a entendre una situaci de tensi que acabar provocant lexplosi de la protagonista. El model sociolgic no contempla la malaltia com a tal, sin com a forma natural dafrontament a les contradiccions socials i a la patologia del medi (Vallejo, 2008). El director ens introdueix doncs a la vida dels personatges en la seva quotidianitat i ritmes naturals, plasmant els desajustos afectius i els desequilibris entre els convencionalismes i la realitat de les persones que es veuen abocades a acceptar-los, per presentar aix una societat que patologitza els conflictes didentitat i certes conductes afectives situant-les dins lanormalitat. El director no mostra la vida de la protagonista dins la instituci psiquitrica, intentant apropar-nos al seu comportament a partir del seu dia a dia i de les seves condicions socioculturals en comptes de fer-ho des de la seva vivncia de la terpia o de la malaltia. El fet que la Mabel continu tenint crisis desprs dhaver obtingut lalta mdica, s tamb una crtica al sistema dinternament com a terpia psiquitrica. Comentaris de la narraci com Eres un mierda, t la internaste... est ah por tu culpa [1:33:19] o incls la presentaci del mdic desprs de lalta de la Mabel Ha debido ser muy duro. Siento ser el que firm tu internamiento, pero s que t sabes que fue lo mejor para ti [1:39:25], ens1

Nick (Peter Falk), un hombre de la construccin, tiene que cargar con la responsabilidad de cuidar a su mujer (Gena Rowlands) que padece inestabilidad emocional Fimaffinity.com2

Una tormenta de sensaciones, una salvaje aproximacin al personaje de un ama de casa al borde de la locura, empapada de rutina, asfixiada por las convenciones sociales. Miguel ngel Palomo: Diario El Pas

1

Sociognesi de la psicologia cientfica Aula 2

PAC2 - Carolina Ontiveros Ortiz

indiquen quin s el posicionament del director respecte linternament, ja que no trobem cap referncia positiva a la instituci. Daltra banda Durall a "El perdn. Historia del asesino de la ballesta" ens explica la histria dAndrs Rabadn i els successos que el van portar a un centre penitenciari psiquitric. En aquest cas, el director mostra diferents testimonis de familiars, amics i professionals, dopinions contraposades, amb la pretensi de facilitar informaci perqu lespectador pugui formar-se una opini. Tot i aquesta distncia pretesa en tot documental3, les dades i testimonis presentats acaben conduint a una crtica del sistema penitenciari psiquitric i les seves incoherncies. Al final del documental no tenim el retrat dun assass fred i calculador com definien els diaris en el moment que va ocrrer el parricidi, sin a un home amb una infncia molt dura, la mare del qual es va sucidar quan ell era petit, que ha patit maltractaments per part del pare i que va arribar a lextrem del seu lmit emocional assassinant al pare en assabentar-se que aquest havia abusat de la seva germana. Tot i aix, i encara estar internat, ha esdevingut un artista, ha fet exposicions, ha escrit llibres, ha establert relacions personals i sha casat. Llus Borrs, psiquiatra, afirma al documental No apunto aquesta possibilitat, que sigui un psicpata, perqu jo lhe vist moltes vegades i t remordiments, t empatia, t amics... t una relaci social molt mplia [38:10] Aquest discurs o construcci que Durall fa de Rabadn hagus pogut ser molt diferent. De la mateixa manera el plantejament de levoluci de Rabadn hagus canviat si la seva opini de la psiquiatria fos positiva. Per no s aix. Trobem que la presentaci del centre psiquitric parteix de testimonis com el de Blanca Busquets4 [19:55], o lassetjament que assegura va patir a la pres quan va sortir publicat el seu llibre [a partir 40:00], o els maltractaments fsics en el seu intent de fuga [42:10]. Rabadn es presenta ara com un home vctima i curat, per no lha curat la instituci, que com ja hem vist no es deixa en molt bon lloc, sin la seva capacitat de resilincia o incls es deixa oberta la porta a lopci que potser mai va estar malalt. Aix doncs, Durall adopta un enfocament proper al posicionament antipsiquitric en quant a la instituci, per la seva visi psicolgica dAndrs Rabadn s ms propera a la psicondinmica, ja que planteja la conducta de Rabadn a partir del conflicte com a expressi de la interacci dels impulsos biolgics i les inhibicions dorigen social (Vallejo, 2008, p.24). Aix doncs els principis psicodinmics subjeuen al plantejament que sen fa al documental de la seva conducta. La germana descriu lAndrs de petit com un nio ms bien callado, no demostraba demasiado sus sentimientos [3:13] i justifica com a desencadenant del parricidi la conjunci de la situaci ambiental i els conflictes interns del seu germ5.3

El documental s un format que legitima els principis de racionalitat i objectivitat mitjanant el llenguatge audiovisual i el discurs narratiu. Ls del mateix enquadrament per a tots els testimonis, presentaci de proves fsiques, veu en off dun narrador annim, representaci tant dopinions a favor com en contra, etc., sn recursos narratius per a transmetre sensaci de neutralitat i que lespectador cregui que la cmera s una finestra a la realitat i no una visi subjectiva i personal dels fets en qesti.4

Una de les coses que ms em va xocar a mi el primer dia no van ser els interns sin psiquiatria, el lloc. El primer dia vaig sortir dall plorant perqu all era com un front daquells petitons, amb unes parets enormes, un espai molt petit i no s quanta gent ficada all intentant no topar els uns amb els altres [19:55]5

Algo pas, tuvo que pasar algo y en ese momento pues... l estaba mal y por las circunstancias que eran, que no eran pocas, y ya desde pequeo lo llevaba esto [15:40]

2

Sociognesi de la psicologia cientfica Aula 2

PAC2 - Carolina Ontiveros Ortiz

Incls el protagonista arriba a qestionar la salut mental com a entitat que es poseeix quan afirma Porque si a m me pas, por qu no te pasara a ti? [2:20], apropant-nos a la idea psicoanaltica que no existeix un lmit entre malaltia i salut mental, i que els conceptes normalitat i curaci perfecta sn merament utpics (Vallejo, 2008, p.23). Aix doncs, totes dues obres posen en dubte les teories de classificaci de la patologia i fan una crtica a linternament psiquitric com a terpia i al seu poder disciplinari, encara que presenten paradigmes psicolgics diferents, un de caire sociolgic (factors socials com a gnesi del conflicte) i un altre partint darguments ms psicodinmics (factors psicodinmics com a gnesi del conflicte). Daltra bada, sigui quin sigui el model, s important tenir en compte quina s la seva definici de la dicotomia normalitat/patologia, ja que s a partir daqu que es construir el seu discurs de la psicopatologia. Per a definir una conducta com a desviada hem de determinar primer lentitat en relaci a la qual aquesta es desvia. s a dir, si concebem la normalitat com a salut, una conducta es percebr com a desviada en funci de la presncia o absncia de simptomatologia. Si la concebem com a normalitat estadstica, la conducta desviada ser aquella que sallunyi de la mitjana o que sigui poc freqent (en aquest cas la genialitat, per exemple, esdev una conducta desviada). Aix doncs, no existeix un criteri universal o ltim que pugui determinar on acaba la normalitat i comena la patologia, ens hem de remetre al context sociohistric al qual es trobi inserida aquella conducta per saber si en aquell moment es percebia com a normal o patolgica. Lawrence (1999) ens mostra com la homosexualitat o el sucidi han estat considerats patologies en funci de la histria o la cultura, i ens convida a reflexionar sobre com pot ser que el comportament dun soldat nazi fos considerat legtim durant lAlemania nazi (1933-1945) per ens semblaria aberrant avui dia6. Per, un cop definida larbitrarietat del concepte danormalitat, com afecta aix a la prctica psiquitrica? Per a Foucault el constructe de la malaltia mental es conforma a partir de les prctiques discursives institucionals contextualitzades dins processos socioeconmics (Jorquera, 2003). Les classificacions i taxonomies ajuden a ordenar i agrupar les conductes i els grans manuals de psicopatologia determinen els smptomes inclusius i exclusius per a lavaluaci psicolgica. Aquesta s la vessant productiva del poder disciplinari de la psiquiatria. Generem coneixement que ens servir per a determinar quines conductes es desvien daquestes classificacions que hem fet prviament, i un cop determinades les conductes patolgiques les podrem doncs controlar, a partir del tancament (cstig, evitaci) o el tractament (anulaci). Aix doncs torno a Foucault i a les relacions de poder-saber-veritat per contestar a la pregunta afirmant que larbitrarietat del concepte danormalitat serveix a la psiquiatria per a legitimar els discursos poltics vigents, sigui quin sigui lenfocament (incls el moviment de lantipsiquiatria respon a una ideologia poltica i a una determinada concepci de com ha de ser la societat). Tots aquests sabers ja vam veure que penetren a la societat a partir de les tecnologies del jo fins al punt que nosaltres mateixos legitimem amb les nostres prctiques les poltiques modernes i ens sentim ssers lliures, racionals i coherents que prenen decisions i evolucionen (o no, amb totes les conseqncies derivades si sentim que no6

Reflexi que imagino que els autors de les tendncies orgnico-mecanicistes tindrien problemes a respondre, ja que conceben la malaltia a partir de causes orgniques, per tant la presncia o absncia de patologia del soldat no hauria de dependre de si jutgem la seva conducta al 1940 o al 2011 (ja Foucault alertava sobre la biologitzaci de la malaltia mental)

3

Sociognesi de la psicologia cientfica Aula 2

PAC2 - Carolina Ontiveros Ortiz

estem evolucionant o que ens hem estancat). Aix doncs, el subjecte es configura a partir de la delimitaci que la psicologia cientfica hagi fet de la normalitat. Foucault analitza la histria de la psicopatologia per demostrar com sha arribat a assumir la dicotomia normalitat/patologia amb lescissi ra/desra a partir del dilema cartesi, i per tant determinar com el pensament irracional o desra esdev patolgic (Jorquera, 2003). Tamb Ferrari analitza com el propi nom del manual DSM-IV, Manual Diagnstic de Desordres Mentals, implica que el desordre est associat a la patologia, i per tant lordre constituiria all socialment desitjable. Daltra banda Hacking (1995; citat a Rabotnikov, 1997) destaca el paper de la psicologitzaci de la memria i el seu s com a eina teraputica. En casos com el dAndrs Rabadn, en qu la informaci nova respecte el seu passat presenta els seus actes sota una llum diferent, sn la mostra que, com diu Hacking, volvemos a escribir el pasado no porque hallamos nuevos datos, sino porque presentamos las acciones bajo nuevas descripciones. Aix doncs la informaci nova modifica el discurs, es busquen altres smptomes, es construeix la persona de nou, aquesta es descriminalitza i es converteix en vctima de les circumstncies, i aix porta a reconstruir la histria. En el moment del judici Andrs era presentat com un psicpata fred i calculador, que havia coms un crim aberrant. Com afirma un testimoni del documental7 els crims no assimilables sn considerats obra de malalts mentals, o com diu el segon advocat Antonio Garca en estos casos lo ms normal, incluso para la sociedad, es decir... mira, sabes lo que pasa, que este chico estaba loco [30:06]. Per la construcci dAndrs a partir del trauma modifica aquesta imatge de psicpata i esdev vctima. Per no esdev vctima avui dia, sin en el moment del parricidi, per tant, sescriu de nou la histria. Citant de nou a Hacking En tanto cambiamos nuestra comprensin y nuestra sensibilidad, el pasado se llena de acciones intencionales que, en cierto sentido, no estaban all en el momento en que sucedieron (Hacking, 1995; citat a Rabotnikov, 1997). La irracionalitat s percebuda com a anormalitat, i aquesta com a patologia, ja que all que escapa de la ra no es pot assumir dins la normalitat, i passa a ser competncia de les institucions que sencarreguen de mantenir lordre social, institucions com la pres o els hospitals psiquitrics. Aix doncs, queda en mans de les institucions i del coneixement psicolgic tornar al boig a la ra i a lordre. Per, a partir de quins mecanismes pot una instituci retornar la ra a una persona? El tancament i el tractament farmacolgic han estat fins ara les eines per antonomsia en aquesta feina sota la percepci consensuada destar ajudant a lintern (Mabel, estamos intentando ayudarte [1:11:25]), per amb dubtosos resultats. Tant Foucault com Goffman han fet una crtica fero a les institucions tancades com a entitats que naturalitzen els comportaments, les normes i els valors propis de cada moment sociohistric i de cada cultura, legitimant aix determinats tipus dordre social (Cabruja, 2010). Goffman destaca el procs de biologitzaci de les normes en aquestes institucions totals i com aquestes estigmatitzen la persona, la fan diferent, de tal forma que aquesta no pot tornar a ocupar determinades posicions socials. Goffman analitza els conceptes destigma, identitat deteriorada i alienaci grupal en el seu anlisi dels processos que tenen lloc dins aquestes institucions. Per aquest autor, aquestes institucions trenquen la interacci de lindividu amb el seu entorn i passa a ser estigmatitzat, per tant la seva reinserci a la societat ser encara ms difcil tot i que sigui donat dalta (una persona desprs de 20 anys a pres quan sigui lliure es veur obligat a assumir de cop 20 anys de canvis socioculturals).7

Una cosa molt estrafalria o molt brutal des del punt de vista tic, moral o criminal, no ho pot fer una persona normal. No ho assimila aix la gent, per tant, atribueix malaltia mental sempre que hi ha un crim aberrant. I no s cert. [30:11]

4

Sociognesi de la psicologia cientfica Aula 2

PAC2 - Carolina Ontiveros Ortiz

Laltre gran eina, el tractament farmacolgic, ha estat tamb molt criticat des dels moviments antipsiquitrics (Lawrence, 1999). Lawrence afirma que no hi ha evidncies suficients de letiologia de certes malalties i que Lo que demuestran estos ejemplos es que la enfermedad mental es simplemente el desviarse de lo que la gente quiere o espera en una sociedad en particular. De la mateixa manera, denuncia lefecte neurotxic dels antipsictics i com aquests anullen la persona (Lawrence, 1999). Per el que sobta s que incls dins mateix del collectiu cientfic salerta de la manca de solidesa del resultat dels tractaments farmacolgics. Joan-Ramon Laporte, doctor en medicina, afirmava a una entrevista a La Vanguardia que cada any sinventen noves malalties sobre todo en relacin con la mente y el sexo. Convierten la timidez en enfermedad y la medicalizan. Ahora se han inventado la disfuncin sexual femenina i alerta contra els efectes secundaris de la medicaci. En canvi al documental el psiquiatra Llus Borrs afirma que Nosaltres el psiquiatres tenim una norma consensuada de tractament: quan una persona t un brot psictic sha de medicar dos anys com a mnim. [25:40], recolzat per la germana que assegura que el dos primers anys lo medicaron, lo empastillaron, hasta las cejas... tomaba mucha medicacin y todo esto. [20:35] Fernndez, J.R., i Prez, M. (2001) asseguren al seu anlisi dels tractaments psicolgics que la psicoterpia ha de tenir en compte dos factors: la complexitat de la persona i la seva relaci amb el terapeuta; i com aquests factors no savenen amb els procediments estandarditzats associats als manuals. Aix doncs, si el tancament es un mecanisme poltic per mantenir lordre i evitar o anular les conductes que el pertorben perqu escapen de la normalitat vigent, i els tractaments psiquitrics obtenen dubtosos resultats, quina seria lalternativa? El moviment antipsiquitric fomenta les alternatives extrahospitalries i leducaci com a eina de tractament8. Com va dir Warner Books (1985) "Therapy...is a form of education" (Lawrence, 1999). Per tant, leducaci crtica sorgiria com una forma de psicoterpia. Avui dia a Catalunya existeixen organitzacions que fomenten aquest tipus de mesures en lmbit de la prevenci i la intervenci social9. En quan a alternatives extrahospitalries trobem el moviment de tenir-ne cura a la comunitat a Europa i posteriorment a Estats Units com a forma de desinstitucionalitzaci de la psiquiatria (Volmer, Portas i Trtolas, 1996). La Dra. Loren Mosher va inaugurar el Projecte Soteria a California (1971-1983). Aquestes cases proveen a la persona amb brots psictics un ambient acollidor i un acompanyament fsic i emocional, amb bons resultats (Mosher, 1999; Ahern, Fisher, 2006). Aix doncs leducaci en lentorn i la cura dins la comunitat, i no en exclusi daquesta, sn les alternatives a linstitucionalitzaci psiquitrica que han estat ms instaurades fins avui dia. Com a tancament, una reflexi de la Princesa Inca a una entrevista a LaContra de La Vanguardia que mha semblat representativa de les reflexions sobre la deconstrucci de la psicopatologia: Yo no estoy loca estoy psiquiatrizada! (Princesa Inca, 2011)

8

La solucin es ensearle a la gente cmo satisfacer sus necesidades, cmo comportarse y usar cualquier posicin que tengan en la sociedad para forzar a otros a respetar sus derechos. ste es un trabajo de educacin y de vigencia de la ley, no de medicina o de terapias. (Lawrence, 1999)9

EdPAC, per exemple, o TRACA sn organitzacions que treballen a lmbit de la drogodependncia a partir de leducaci crtica http://www.edpac.org

5

Sociognesi de la psicologia cientfica Aula 2

PAC2 - Carolina Ontiveros Ortiz

Pellcules Durall, V., Romagosa, O. (prod.) Durall, V. (dir.) (2008) "El perdn. Historia del asesino de la ballesta" Espanya: Nanouk Films Shaw, S. (prod.), Cassavettes, J. (dir.) (1974) A woman under influence Estats Units: Cine-Source REFERNCIES Ahern, L., Fisher, D. (2006) Asistencia Personal para la Vida en Comunidad. Washington DC: National Empowerment Center, Inc. [En lnia] [Recuperat abril 2011] Disponible a http://www.power2u.org/downloads/PACE-Manual.spanish.pdf Amela, V. (2011) Un centro psiquitrico es una casa de torturas, entrevista a la Princesa Inca a LaContra. Barcelona: La Vanguardia. [En lnia] [Recuperat abril 2011] Disponible a http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110324/54132285624/un-centro-psiquiatricoes-una-casa-de-torturas.html Cabruja, T. (2010) Les institucions socials: Reproducci i innovaci a l'ordre social. Resistncies i canvi social. En Psicologia del Comportament Collectiu (material docent). Barcelona: UOC. Cabruja, T. (coord.) (2011) Sociognesi de la psicologia cientfica (material docent). Barcelona: UOC. Fernndez, J.R., Prez, M. (2001) Separando el grano de la paja en los tratamientos psicolgicos. Psicothema, vol.13, n.003. Oviedo: Universidad de Oviedo. pp. 337-344 [En lnia] [Recuperat abril 2011] Disponible a http://www.psicothema.com/pdf/458.pdf Fernndez-Santos, E. (2008) La negra vida de Andrs Rabadn. Madrid: El Pas. [En lnia] [Recuperat abril 2011] Disponible a http://www.elpais.com/articulo/reportajes/negra/vida/Andres/Rabadan/elpepusocdmg/2008 0427elpdmgrep_1/Tes Ferrari, F. Ficcin o realidad en psicologa segn Ian Hacking. CONICET. [En lnia] [Recuperat abril 2011] Disponible a https://docs.google.com/Doc? docid=0AQvDuUMPTrU3ZGhmbXNrejhfNThnZzczbTR0bQ&hl=es&authkey=CLDu3cEH Jorquera V. (2003) De la psicologizacin de la locura. Argentina: Universidad de La Plata [En lnia]. [Recuperat abril 2011] Disponible a http://www.sindominio.net/versus/paginas/textos/textos_00/hist_locura_1.htm Larrauri, M. (1980) Conocer Foucault y su obra. Barcelona: Dopesa. Lawrence, J.D. (1999) Existe la enfermedad mental?, Tesis contra las psicoterapias, Internamientos psiquitricos injustificados en Estados Unidos y Por qu debe abolirse la6

Sociognesi de la psicologia cientfica Aula 2

PAC2 - Carolina Ontiveros Ortiz

psiquiatra como especialidad mdica. [En lnia] [Recuperat abril 2011] Disponible a Coalicin de Antisiquiatra http://www.antipsychiatry.org/espanol.htm Mosher, L (1999) SOTERIA Y OTRAS ALTERNATIVAS A LA HOSPITALIZACIN PSIQUITRICAAGUDA.

Rabotnikof N. (1997) Pensar la memoria, secularizar el alma. Instituto de Investigaciones Filosficas (UNAM) . [En lnia] [Recuperat abril 2011] Disponible a http://espacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:filopoli-1997-10-4410&dsID=pdf Rose, N. (1996) Captulo 2. Historia crtica de la psicologa. En N. Rose. Inventing our Selves. Cambridge: Cambridge University. [En lnia] [Recuperat abril 2011] Disponible a http://www.elseminario.com.ar/biblioteca/Rose_Cap_2_Historia_critica_psicologia.htm Sanchs, I. (2011) Las medicinas curan o causan cualquier enfermedad, entrevista a JoanRamon Laporte a LaContra. Barcelona: La Vanguardia. [En lnia] [Recuperat abril 2011] Disponible a http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110124/54105214595/las-medicinascuran-o-causan-cualquier-enfermedad.html Vallejo, J. (2008) (6a. edici). Introduccin a la psicopatologa y la psiquiatra. Barcelona: Elsevier Masson Vlmer, C., Portas, A., Trtora, G. (1996) El paciente psictico. Su integracin a la comunidad. Evaluacin de las experiencias europeas y norteamericanas. Posible aplicacin en la ciudad de Buenos Aires. ALCMEON, n. 3. Buenos Aires. [En lnia] [Recuperat abril 2011] Disponible a http://www.alcmeon.com.ar/5/18/a18_06.htm

7