curriculum de primària llengües

8/8/2019 Curriculum de primria llenges

1/57

Currculum educaci primria Decret 142/2007 DOGC nm. 4915

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenguaestrangera 1

MBIT DE LLENGES

Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenguaestrangera

Lobjectiu central de leducaci s preparar lalumnat de Catalunya perqu siguicapa de desenvolupar-se com a persona i de comunicar-se i aix puguiafrontar els reptes de la societat plural, multilinge i multicultural del segle XXI.Aix significa educar les nenes i els nens perqu desenvolupin aquellescompetncies comunicatives i lingstiques que facin possible que tantpersonalment com socialment siguin capa dactuar i reeixir en el seu entorn iconstruir els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que s la condicihumana, de la comprensi daltri.

Per aconseguir-ho, cal plantejar, en l'educaci primria, el desenvolupamentintegral i harmnic dels aspectes intellectuals, afectius i socials de la persona,entre els quals l'educaci lingstica i comunicativa ocupa un lloc preferent. Performar parlants plurilinges i interculturals cal: lassoliment de la competnciaplena en catal, la llengua prpia de Catalunya, i en castell com a garantiaque lescola proporciona als alumnes la competncia que els cal per tenir lesmateixes oportunitats; tamb el respecte per la diversitat lingstica i el desigdaprendre altres llenges i daprendre de totes les llenges i cultures; i dunamanera totalment integrada lassoliment del domini de les competnciescomunicatives audiovisuals i digitals necessries per accedir autnomament i

crtica a les tecnologies de la informaci i comunicaci i poder interpretar elsmissatges audiovisuals que formen part de la cultura dels infants i joves.

Daquesta manera, lalumnat esdevindr capa de dur a terme les tasques decomunicaci que li permetin expressar la seva comprensi de la realitat,relacionar-se amb persones de la seva edat i adultes de tot arreu, integrar,comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, amb la utilitzacidel llenguatge verbal, oral i escrit, i el no verbal, amb la possibilitat demprar elsmitjans audiovisuals i les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

El desenvolupament daquesta competncia no ha de ser un afer exclusiu de

l'rea de llengua. Ats que la llengua i la comunicaci sn la base de lacaptaci, elaboraci i comunicaci del coneixement, totes les rees esdevenentamb responsables del desenvolupament de les capacitats comunicatives delalumnat. s a dir, totes les rees shan de comprometre des de la sevaespecificitat i des de les maneres peculiars dexplicar el mn en la construccide les competncies de comunicaci. Lrea lingstica se centra duna maneraespecfica en la literatura, en el desenvolupament de la competncia del lectorliterari.

El tractament de les llenges

La finalitat de lensenyament de les llenges s el progressiu domini dellenges, essencial en la vivncia de la cultura i lobertura al mn, i un dels


2/57



factors que contribueix ms plenament a la identitat social i personal. Per a lesescoles de Catalunya, la primera referncia que cal tenir en compte s lalegislaci, lEstatut i la Llei de poltica lingstica, que estableix que la llenguaprpia de Catalunya s el catal i que s tamb la llengua normalmentemprada com a vehicular i daprenentatge en lensenyament. A ms el catal

s la llengua oficial de Catalunya. Tamb ho s el castell, que s la llenguaoficial de lEstat espanyol. El reconeixement dhaver daprendre dues llenges,a ms, s un privilegi que obre les portes a desenvolupar-se en una societatplural oberta a altres cultures.

Aquesta obertura es refora, a ms, si considerem la nostra vinculaci aEuropa, per mitj del Marc europeu com de referncia per a laprenentatge,lensenyament i lavaluaci de llenges, elaborat pel Consell dEuropa queplanteja com a fita aprendre una o dues llenges estrangeres, en cohernciaamb la competncia plurilinge i intercultural, la capacitat dutilitzar lesllenges amb finalitats comunicatives i de prendre part en la interacci

intercultural que t una persona que domina, en graus diversos, distintesllenges i posseeix experincia de diverses cultures. s evident que aixsafavorir la participaci de lalumnat en la vida escolar, acadmica, afectiva irelacional, la transferncia de coneixements entre llenges, les actituds obertesi de respecte envers la diversitat lingstica prxima i llunyana, entesa com undels patrimonis de la humanitat. A ms, aquest coneixement de diversesllenges potencia el domini del catal i la valoraci de la prpia cultura.

Aix vol dir que les nenes i els nens, en acabar letapa: a) han de dominar elcatal, llengua vehicular, de cohesi i daprenentatge, b) tamb han de dominarel castell; c) han de conixer una o dues llenges estrangeres per taldesdevenir usuaris i aprenents capaos de comunicar-se i accedir alconeixement en un entorn plurilinge i pluricultural; d) han de comprendremissatges escrits bsics i establir relacions entre llenges romniques; e) hande tenir una actitud oberta, respectar les llenges i cultures presents en lentornon viuen i interessar-shi, i tamb ho han de fer respecte daltres de msllunyanes, de les quals poden aprendre i enriquir-se personalment, malgrat noles aprenguin mai; i, finalment, f) han de desenvolupar la competnciaaudiovisual amb la conscincia de la importncia de ls de les tecnologies dela informaci i comunicaci i la influncia que els missatges audiovisuals i elsseus llenguatges tenen en els nous sistemes de comunicaci que configuren

moltes de les realitats daquest mn plural i divers.Lobjectiu daconseguir parlants plurilinges competents implica que cadaescola, partint duna anlisi sociolingstica rigorosa del centre i del seu entorn,estableixi en el Projecte lingstic del centre, amb programes precisos de gestide les llenges per determinar com el catal, llengua vehicular de lescola,sarticula, duna manera coherent, amb lensenyament de les altres llenges totestablint acords per a relacionar les diferents estratgies didctiques. En fer-ho,cal recordar que el catal s una llengua que lescola ha de tractar ambespecial atenci, no noms pel seu estatus oficial, sin tamb i sobretot peldesconeixement que en t una part de lalumnat pel que fa als seus usos

colloquials i informals. Lescola t, doncs, la missi de transmetre-la perqutota la poblaci pugui emprar-la en qualsevol situaci comunicativa, fet que ha


3/57



de garantir la cohesi de tota la societat evitant aix la seva compartimentacien comunitats lingstiques separades. Alhora, lescola ha de garantir que elseu alumnat tingui tamb un domini ple del castell, oferint lensenyamentdaquelles formes ds menys conegudes pel seu alumnat. Tamb cal, respectea les llenges estrangeres, considerar la seva diferent presncia social per fer-

ne un tractament diferenciat. Per a un ensenyament adequat de les llenges,s important el tractament integrat dels llenguatges audiovisuals amb qu esconstrueixen les comunicacions.

El projecte lingstic de centre pot ser tamb un instrument de reflexi sobre elperill que comporta, per al desenvolupament de competncies lingstiques iper a la integraci social de les persones, la restricci del catal als espaisvinculats al currculum escolar i la seva desvinculaci de les relacionsinterpersonals, afectives, ldiques, etc. En aquest sentit, el professorat ha deser conscient de la necessitat del desenvolupament de les competnciescomunicatives, lingstiques i audiovisuals de lalumnat per a lassoliment dels

objectius bsics de totes les rees. I per tant, cal que simpliqui en lelaboraci iaplicaci del projecte lingstic del centre ja que proporciona les einesfonamentals per a la formaci de les nenes i els nens de les nostres escoles.

Competncies prpies de lrea

La primera competncia que cal considerar s justament la ms global i com atotes les rees, la competncia comunicativa, que en totes les rees esdev laclau i que en la lingstica articula els aprenentatges que shan de fer en totesles llenges. Aquesta competncia ha de ser atesa des de totes les reescurriculars i activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament

coherent i efica. Aquesta competncia es concreta en la competncia oral,lescrita i laudiovisual.

La competncia oral facilita, a travs dels intercanvis amb els altres, adults ono, elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, s a dir, la construcci delpropi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions, la de lainteracci, la de lescolta i la producci, i la de la mediaci, en gran grup ogrups ms petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i lapossibilitat demprar diferents mitjans o les tecnologies de la informaci i lacomunicaci. A ms, ls reflexiu de la parla s leina ms efica per al pilotatgedels aprenentatges. Lalumnat ha dassumir el paper dinterlocutor atent icooperatiu en situacions de comunicaci, fet que lajudar a intervenir de formacompetent en el seu entorn i a desenvolupar-se amb expressivitat i fludesa enuna societat democrtica i participativa.

Aquesta prioritzaci de la llengua parlada s de gran importncia quan es tractade lensenyament duna llengua nova per a lalumnat. En aquesta situaci, lsde diferents recursos didctics, amb variats formats i suports i en diferentscontextos (festes, representacions, projectes i activitats curriculars) ha de seruna de les claus per a un aprenentatge efica.

Tamb t una especial rellevncia en laprenentatge de les llengesestrangeres, ja que el model lingstic aportat per lescola s la font bsica deconeixement i aprenentatge daquesta llengua. Els discursos orals utilitzats a


4/57



laula sn al mateix temps vehicle i objecte daprenentatge, per la qual cosa elcurrculum ha datendre tant el coneixement dels elements lingstics icomunicatius com la capacitat dutilitzar-los en laprenentatge de diferentscontinguts curriculars i en les diferents situacions comunicatives; a ms, el seutreball en aquesta etapa ha de ser el fonament del treball dels continguts de la

competncia escrita.

La competncia escrita sha de potenciar en totes les seves dimensions,receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicaci i creaci, i calrelacionar-la amb les interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cadacop ms conscient i efica. Els processos de lectura i escriptura sn complexosi diversos segons quin sigui el tipus de text, el suport i el contingut que shivehicula, sn processos que saprenen en la lectura i escriptura de textos aqualsevol rea o activitat escolar. Cal motivar qui llegeix i escriu perqudescobreixi en la llengua escrita una eina dentendres a si mateix o a simateixa i a les altres persones, i els fenmens del mn i la cincia i tamb que

s una font de descoberta i de plaer personal. En aix t molta importncia lapotenciaci dinstitucions escolars com la biblioteca (mediateca), la rdio oplataformes dInternet, com a dinamitzadores de laprenentatge lector iescriptor. A ms, cal aplicar-la progressivament a textos de nivells decomplexitat cada vegada ms gran i de tipologia i funcionalitat diversa, endiferents suports (paper, digital) i formats (verbals, grfics i imatge).

La competncia audiovisual, cal atendre-la en totes les seves dimensionsreceptives, productives i crtiques; de comunicaci i de creaci, i amb una clararelaci amb les interaccions orals que afavoriran un accs ms conscient iefica a les informacions audiovisuals de tanta importncia per limpacte tanglobal que han aconseguit les tecnologies de la informaci i comunicaci. Elsprocessos de recepci i creaci sn complexos i diversos segons el tipus iformat triat i el contingut que shi vehicula, sn processos que saprenen en laseva utilitzaci en qualsevol rea o activitat escolar. Cal motivar la sevautilitzaci per aprendre i comprendrels com a globalitat, tot aplicant el seuaprenentatge a missatges cada cop ms complexos i amb funcions msdiversificades i amb formats i suports ms variats.

Una segona competncia, dacord amb la finalitat de donar les eines perqu lesnenes i els nens puguin afrontar el reptes de la societat, s la competncia

plurilinge i intercultural que, en essncia, s actuar adequadament en un mnplural, multilinge i multicultural. Aquests continguts tamb tenen relaci ambles altres rees curriculars, per en lensenyament de les llenges tenen unesimplicacions ms especfiques. En concret, a ms dels aprenentatgesespecfics de cada una de les llenges, caldr aprendre actituds i habilitats perafrontar altres llenges, fins i tot desconegudes (conixer-les i valorar-les,saber gestionar els problemes de les interaccions multilinges, respectar altresmaneres de veure el mn...), en resum, estar obert a laltre.

Finalment, la competncia literria, prpiament especfica de lrea, fa que lesnenes i els nens puguin comprendre millor el mn que els envolta, les altres

persones i a si mateixos a travs de la lectura dobres de qualitat i del contacteamb tot tipus de construccions de la cultura tradicional. Laccs guiat a


5/57



aquestes obres facilita el desenvolupament de lhbit lector i escriptor, i fa queles nenes i els nens descobreixin el plaer per la lectura, spiguen identificaresttiques i recursos, i aprecin textos literaris de gneres diversos (potic,narratiu i teatral), i tamb daltres formes esttiques de la cultura que ensenvolta de tipus tradicional com canons, refranys, dites i frases fetes,

endevinalles, rodolins; o ms actuals com videoclips o ficcions audiovisuals.Amb tot aix les nenes i els nens van interioritzant els senyals de la cultura queels aniran precisant els criteris per ser ms rigorosos en les seves valoracions igustos esttics, amb la qual cosa, a ms destimular la seva creativitat, esdesenvolupa el seu sentit crtic.

Aportacions de lrea a les competncies bsiques

El paper que juga la llengua i la comunicaci en els processos daprenentatge iel fet que la base dels seus ensenyaments se situ en l's social de la llengua,fa que els aprenentatges lingstics i comunicatius que es produeixen en

qualsevol rea, amb una bona coordinaci docent, es puguin aplicar al'aprenentatge de les altres i, alhora, afavoreixin la competncia plurilinge iintercultural de lalumnat. Les activitats de les rees lingstiques tenen,evidentment, una importncia remarcable en el desenvolupament de lacompetncia comunicativa. Cal per recordar que en ser una competnciatransversal a totes les rees, lassoliment dels objectius bsics dependr deltractament que sen faci a totes. El coneixement i vivncia de la cultura, i demanera especial la popular, en totes les seves manifestacions t en la llenguauna de les seves bases i ha de ser a ms una porta oberta que potenci eldesenvolupament de la competncia artstica, competncia que t en ladimensi literria un marc idoni i transcendental.

Alhora les activitats relacionades amb aquesta competncia tamb afavoreixenla millora de les competncies metodolgiques. Els processos de la llenguaescrita, en concret, sn una de les claus en la competncia del tractament de lainformaci i ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per alelaboraci de coneixement. La lectura i lescriptura dinformacionspresentades en diferents llenges i formats, fet facilitat amb ls de les TIC,aporta una nova dimensi als processos de tractament de la informaci, ladiversitat de punts de vista i la manera de presentar les informacions facilita laflexibilitat mental necessria per a un aprenentatge crtic. A ms, laverbalitzaci i les interaccions resulten claus en el desenvolupament de lacompetncia daprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la prpia activitatamb progressiva autonomia.

La llengua, precisament pel paper que juga en el desenvolupament de lescompetncies metodolgiques, ajuda a la comprensi dels processos de lescompetncies centrades en conviure i habitar el mn. Duna manera moltespecial, la competncia plurilinge i intercultural contribueix aldesenvolupament de la competncia social i ciutadana, entesa com leshabilitats i destreses per a la convivncia, el respecte i l'enteniment entre lespersones. Aprendre llenges s, abans que altra cosa, aprendre a comunicar-

se amb altres persones, a prendre contacte amb distintes realitats i a assumirla prpia expressi com a modalitat fonamental d'obertura als altres.


6/57



A ms de reconixer les llenges com element cultural de primer ordre, lalectura, comprensi i valoraci de les obres literries contribueix duna maneraclau al desenvolupament de la competncia artstica i cultural.

Estructura dels continguts

La presentaci unitria del currculum es fa per afavorir el desenvolupament dela competncia plurilinge i intercultural. Aix es facilita la necessriacoordinaci de les propostes de totes les llenges ensenyades a laula, i laprioritzaci daquestes propostes derivades del diferent estatus que t cadallengua i el domini que en tenen les nenes i els nens.

La coordinaci dels ensenyaments de les diferents llenges caldr completar-larespecte als llenguatges audiovisuals que es treballen en les diferents reescurriculars. Lelaboraci del projecte lingstic i comunicatiu del centre, en elqual hi ha de participar tot el professorat, juga un paper clau en la definici del

currculum, tant en el de les rees lingstiques com en el de les altres.

Els continguts de les rees lingstiques sorganitzen al voltant de les tres granscompetncies, citades abans, amb la finalitat datendre els diferents usossocials. Per aix el currculum presenta: la dimensi comunicativa, que inclouparlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir i comprendre; escriure; i elsconeixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge; la dimensiliterria; i la dimensi plurilinge i intercultural.

La dimensi comunicativa s la base dels aprenentatges de lrea, com ho sde tots els aprenentatges escolars, per la qual cosa els continguts que es

presenten en aquesta dimensi no sn els especfics de lrea lingstica, sinque caldr atendrels en totes les activitats curriculars, centrant les activitats delrea en el que t relaci amb els aprenentatges literaris. En aquest apartat, ams dels continguts referits a la competncia oral, lescrita i laudiovisualapareixen els referits al funcionament de la llengua i el seu aprenentatge, queen ser plantejats aix es vol significar que cal introduir-los i exercitar-los amb lafunci exclusiva de millorar la comunicaci, defugint el tractamentgramaticalista de lensenyament de les llenges.

La dimensi literria planteja els continguts especfics de lrea, de manera queel tractament dels continguts de la dimensi comunicativa shan de focalitzarper a lassoliment dels objectius daquesta dimensi. En aquest apartat, calposar atenci especial a la cultura tradicional i les obres de referncia de lanostra cultura escrita que sn adequades a ledat. Cal recordar que, malgratque el nucli el representen els processos de recepci, la presncia dactivitatsdescriptura s un bon instrument per a leducaci literria.

Finalment, la dimensi plurilinge i intercultural planteja continguts relacionatsamb els usos socials en contextos multilinges. Aquesta dimensi sha de teniren compte en totes les accions docents, per en aquesta rea cal fer unaaproximaci ms reflexiva i organitzada per atendre totes les habilitats

necessries per a la comunicaci en contextos plurals. Donada la peculiaritatdaquests continguts plurilinges, es presenten unitriament en un nic bloc alfinal de cada cicle i precedint als criteris davaluaci: ser funci de lequip


7/57



docent que, en el projecte lingstic de centre, sarticulin els ensenyamentsdaquest mbit en els de les diferents llenges, rees curriculars i activitatsescolars.

Estructures lingstiques comunes

En relaci directa amb la dimensi plurilinge i intercultural, per tenint encompte tamb la dimensi comunicativa, hi ha un conjunt de continguts quesn comuns a totes les llenges ensenyades. No t sentit que cada llenguatorni a plantejar-los des de linici com si fossin especfics, ben al contrari, calintroduir-los ms sistemticament i reflexivament en la llengua de lescola perser aplicats en les altres, i facilitar, aix, la transferncia necessriadaprenentatges entre llenges. Aquests continguts comuns sn ms freqentsentre la llengua catalana, la castellana, la francesa o qualsevol altra romnica,per tamb nhi ha, i fora, que es donen respecte a langls, lalemany o altresllenges.

No s possible fer un llistat exhaustiu ni exclusiu daquests continguts, caldrper considerar, entre daltres, a ms dels que apareixen explcitament en ladimensi plurilinge i intercultural, la majoria dels recursos comunicatius, comsn les estratgies lectores o la redacci de resums i esquemes; els aspectesms globals com els tipus de text o altres de ms concrets, com la puntuaci ola terminologia gramatical.

Cal que el professorat de llenges es posi dacord, en primer lloc, en quins snels aspectes que es consideraran en aquest apartat; tamb caldr acord encom sintrodueix el treball daquests continguts, qui ho fa, i com es far en les

altres llenges, per explicitar les diferncies i assegurar la interioritzaci delsrecursos; i, com ja sha dit, afavorir la transferncia a noves situacionscomunicatives. Aquest plantejament posa laccent en el desenvolupament deles competncies i evita les repeticions intils que sn sovint la marca dunensenyament gramaticalista.

Consideracions sobre el desenvolupament del currculum

Cada cop s ms gran lacord segons el qual les llenges, totes les llenges ien totes les seves dimensions, saprenen en ls social i que les necessitatspragmtiques de comunicaci sn les que van orientant i afavorint

lassentament del codi. Per contra, sha demostrat a bastament que no es potgarantir laprenentatge ni amb lensenyament directe i explcit de les formes inormes, ni quan es fa component per component, com proposaven elsenfocaments gramaticals, ni si salla cada llengua que saprn.

Per tant, per ensenyar adequadament llenges i la comunicaci cal dissenyarsituacions daprenentatge globals en qu ls motivat i reflexiu de lesestratgies lingstiques i comunicatives porti a la soluci dels problemes queshi plantegen. Atesa la realitat social, lingstica i cultural de la nostra societat,cal un ensenyament integrat de les llenges, que coordini els continguts quesaprenen i les metodologies en les diferents situacions daula, a fi que lesnenes i els nens avancin cap a lassoliment duna competncia plurilinge iintercultural.


8/57



Un aspecte que no es pot oblidar s que una part important de lxit delsprogrames dimmersi lingstica es relaciona amb la manera de tractar lallengua familiar de lalumnat. Per aix, cal tenir en compte la llengua delalumnat, en especial la de lalumnat immigrat, tant a nivell simblic com en la

prctica educativa, cosa que, a ms, afavorir que el catal esdevingui lallengua comuna i una eina de cohesi social.

Ladquisici de la llengua catalana caldr atendre-la en la diversitat queplanteja lalumnat i no es pot perdre de vista que, com a nova llengua, s unprocs llarg. Per afavorir-lo, les propostes derivades de lensenyamentcomunicatiu i de lensenyament integrat de les llenges i els contingutscurriculars sn duna importncia clau. Per aconseguir-ho, cal mesuresorganitzatives que facilitin treballar els continguts escolars de manera mstransversal i menys parcellada, que contemplin lheterogenetat real de lesaules.

Cal atendre la diversitat de laula amb la negociaci permanent del que es fa ies diu a laula. Lactivitat dialgica, la conversa entre les nenes i els nens i entrelalumnat i el professorat ha dimpregnar totes les activitats densenyament iaprenentatge. Aix comporta una manera diferent dactuar a laula i unaorganitzaci diferent de lalumnat. Cal potenciar espais de comunicacisuficientment variats per a fer possible la seva adequaci a tots els estils icaracterstiques daprenentatge, una escola per a tothom que afavoreixi quecada alumne i alumna arribi a ser cada vegada ms autnom en el seuaprenentatge i, alhora, aprengui a treballar cooperativament.

Es tracta densenyar les llenges i la comunicaci amb un enfocamentcomunicatiu, que se centra en la construcci social dels significats. La qualcosa vol dir que, per donar sentit a tots els aprenentatges del currculum, calorganitzar el centre educatiu com un espai comunicatiu on la biblioteca-mediateca del centre, la revista de lescola, la rdio escolar o altres elementsfacilitin lintercanvi dintre de lescola i lobertura del centre al seu entorn.

Un altre principi didctic, relacionat amb els enfocaments didctics quesacaben de descriure, s leducaci en els valors i actituds respecte de lallengua. En primer lloc, perqu introduir lobertura i sensibilitat envers la

diversitat lingstica i cultural, present a laula o a lentorn o b aportantexperincies externes, s una de les claus perqu es produeixi la necessriaflexibilitat de pensament, perqu tothom respecti i sinteressi pels altres. Ensegon lloc, perqu cal que lalumnat sigui conscient del perill que la llengua i elsdiferents llenguatges es puguin convertir en vehicles de transmissi de valorsnegatius detnofbia, de sexisme o dintolerncia. A lescola cal fer una apostaseriosa per la lluita contra letnocentrisme i totes les varietats dintolerncia.

Pel que fa als recursos TIC integrats en el currculum de llenges, sutilitzen perorganitzar, aplicar i presentar la informaci en diferents formats, per aprendre allegir i escriure de forma individual i collectiva, per comunicar-se i publicar la

informaci per a una audincia determinada, facilitant la quantitat i qualitat dels


9/57



documents produts i fent que el procs de lectura i escriptura esdevingui mscollaboratiu, interactiu i social.

Les funcions del processador de text serveixen per organitzar el text, pergestionar-lo, per modificar-lo, corregir els errors i millorar-lo. El correctors

canvien el procs de revisi. Equivocar-se forma part de procsdaprenentatge. Les presentacions multimdia donen suport a lexpressi oral.

Cal tenir en compte que sorgeixen noves escriptures --no-lineals (hipertext),interactives i en format multimdia--, amb signes ideogrfics i amb ajudes peractivar els coneixements i per a la generaci de textos. Tot aix requereixdiferents tipus de processos de comprensi i diferents estratgies per al seuaprenentatge.

En la cerca dinformaci, es treballa amb mitjans tecnolgics per tal darribar aentendre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la informaci.

Pel que fa a lavaluaci, cal abandonar la visi de lavaluaci exclusivamentsancionadora dels resultats de lalumnat per part del professorat, i passar aconcebre-la fonamentalment com a activitat comunicativa que regula (iautoregula) els processos daprenentatge i s de la llengua, a fi de potenciar eldesenvolupament de la competncia plurilinge i lassoliment de lautonomia delaprenentatge. En aquesta visi, lavaluaci forma part indestriable delestructura de les tasques de lensenyament i aprenentatge de llenges. Calpreveure els dispositius davaluaci com a activitat conjunta (interactiva) amblalumnat, com a reflexi sobre els processos i sobre els resultats delaprenentatge lingstic, tot precisant les pautes i els criteris per a regular elprocs, per a valorar els esculls que es presenten, i per a introduir-hi millores, oper a la necessria valoraci del resultat final. Ls dels diferents tipusdavaluaci (autoavaluaci, heteroavaluaci, coavaluaci, individual, collectiva)i instruments (pautes davaluaci, qestionaris, portfolis, dossiers) asseguraranleficcia educativa.

Per a aconseguir totes les virtualitats daquesta avaluaci, cal que lalumnatsigui conscient de tot el procs seguit, que sigui capa dusar funcionalment lareflexi sobre la llengua, revisant i reformulant les seves produccions, i queaprengui a transferir el que ha aprs en altres situacions. Amb aquesta activitat

cognitiva i metacognitiva el professorat, mediador i assessor, o un grupdalumnes mitjanant el treball cooperatiu, poden donar a lalumnat elprotagonisme i la responsabilitat del seu aprenentatge ajudant-lo a valorar elpropi treball i a decidir com millorar-lo.

Ats, a ms, que lobjectiu de lensenyament de la llengua s aconseguir queles nenes i els nens esdevinguin persones plurilinges, cal canviar lavaluacique podia tenir sentit en un marc monolinge; cal partir de la idea que hi hadiferents graus de domini duna llengua, i que cal tenir altres capacitats, com elcanvi de llenges, desconegudes en una persona monolinge. En aquestaavaluaci s molt important que lalumnat sigui conscient de la seva situaci

plurilinge i del fet que aquesta pot canviar.


10/57



Finalment, tot el procs davaluaci, i encara ms si es pensa en els passosfinals del procs i la certificaci, s una tasca collaborativa i responsabilitat detot lequip del professorat. La gesti daquests procediments, decisions iimplementacions, lha dabordar conjuntament tot lequip, el qual haur dedecidir les mesures que caldr organitzar, tamb en conjunt, per a facilitar la

millora de laprenentatge del seu alumnat.

OBJECTIUS

Les rees de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llenguaestrangera de leducaci primria tenen com a objectiu el desenvolupament deles segents capacitats:

1. Valorar la realitat multilinge i multicultural de la nostra societat com a fontde riquesa personal i collectiva, prendre conscincia de la importncia deldomini de llenges en un mn cada cop ms global i utilitzar ambprogressiva autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les TIC, perobtenir informaci i per comunicar-se, evitant els estereotips lingstics quesuposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.

2. Desenvolupar la competncia comunicativa oral i escrita en totes lesllenges de lescola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, perexpressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre lesriqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.

3. Desenvolupar la competncia en la llengua catalana com a vehicle decomunicaci parlada o escrita, per a la construcci dels coneixements, peral desenvolupament personal i lexpressi, i per a la seva participaci en lescreacions culturals.

4. Desenvolupar la competncia en llengua castellana de manera que siguipossible que, al final de leducaci obligatria, utilitzi normalment icorrectament les dues llenges oficials.

5. Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferentscontextos i situacions comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa ide collaboraci.

6. Comprendre i respondre en llengua estrangera a les interaccions orals mshabituals de laula.

7. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en lmbit escolar ien el context social i cultural proper.

8. Comprendre els missatges orals en llengua estrangera sobre temesrelacionats amb els interessos dels alumnes, els dels altres i el mn que ensenvolta.

9. Comprendre textos escrits que es donen en lmbit escolar i en el contextsocial i cultural proper.

10. Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pellcules, informatius), delsmitjans de comunicaci o de les tecnologies de la informaci i la

comunicaci, i fer-ne una lectura crtica i creativa.


11/57



11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicaci audiovisuali les tecnologies de la informaci per obtenir, interpretar i valorarinformacions i opinions diferents.

12. Utilitzar les llenges eficament en lactivitat escolar, tant per buscar, recolliri processar informaci, com per escriure textos vinculats a les diferentsrees del currculum.

13. Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats ambel context social i cultural, amb adequaci, coherncia, cohesi i correccilingstica, adequada a ledat.

14. Reflexionar sobre la llengua i les normes de ls lingstic, a partir desituacions de comunicaci reflexiva, per escriure i parlar de formaadequada, coherent i correcta, i per comprendre textos orals i escrits.

15. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se aobres de la tradici literria.

16. Comprendre textos literaris de gneres diversos adequats quant a temtica icomplexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions especfiquesdel llenguatge literari.

17. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana en la prpiacapacitat daprenentatge i ds de les llenges.


12/57



Cicle inicial

CONTINGUTS

Llengua catalana i literatura

DIMENSI COMUNICATIVA

Parlar i conversar

Participaci activa en interaccions amb el grup o mestre en qualsevol

situaci comunicativa de laula, tant les referides a gesti, organitzaci,discussi dels problemes que sorgeixen en el dia a dia, explicaci devivncies personals, com les derivades de situacions densenyament-aprenentatge, amb respecte per les normes que regeixen la interacci oral(torns de paraula, to de veu, ritme).

Producci de textos orals memoritzats (canons, poemes, dramatitzacions) ide producci prpia (exposicions, explicacions) adaptant lentonaci, el tode veu o el gest a la situaci comunicativa i amb la utilitzaci de lacomunicaci audiovisual sempre que lactivitat ho requereixi.

Inters per expressar-se oralment amb bona entonaci i pronunciaci.

Escoltar i comprendre

Comprensi de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i enqualsevol dels escenaris possibles: activitats daula, situacionsdaprenentatge en qualsevol rea i en la vida quotidiana.

Comprensi de relats audiovisuals com a representaci de la realitat, per talde comenar a diferenciar el mn real i la seva representaci audiovisual.

Comprensi de textos orals de diferents tipus, formats i mitjans, per obtenirinformaci i per aprendre.

Inters i respecte per les intervencions dels altres.

Llegir i comprendre

Comprensi de les informacions ms habituals de classe, de la vidaquotidiana i dels textos vinculats a continguts curriculars en qualsevol delsformats possibles i de forma conjunta a partir del text, imatges o esquemes.


13/57



Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectoraabans, durant i desprs de la lectura (planificaci, anticipaci, identificacide mots, inferncies, relaci entre fragments, capacitat dautocorrecci apartir del sentit global, identificaci dels signes de tot tipus que formen partdel text).

s destratgies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o enveu alta amb el professorat.

s destratgies de comprensi i interpretaci crtica dels missatgesaudiovisuals adreats a les nenes i nens de la seva edat (publicitat dejoguines i de productes dalimentaci, entre altres).

Inters pels textos escrits i audiovisuals com a font dinformaci idaprenentatge i com a mitj de comunicaci.

Inters i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements, per

tamb per llegir un rtol, un ttol dun llibre, una notcia dInternet o qualsevolaltre text.

Participaci en activitats de lectura collectiva.

Escriure

Composici de textos escrits, que poden tenir el suport dimatges oesquemes, realitzats en diferents situacions: a) situacions quotidianes delaula i lescola; b) experincies personals i produccions en lmbit creatiu(contes, poemes, vivncies); c) textos de treball produts en qualsevol de lesrees curriculars.

Iniciaci en els mecanismes que fan possible el llenguatge audiovisual i enla seva funci expressiva.

s de programari informtic per escriure textos curts, especialment detractament de textos, dedici grfica i de presentacions.

Aplicaci dun procs reflexiu en lescriptura de textos: pensar, escriure irevisar.

Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els

coneixements ortogrfics treballats a classe.

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

Observaci de les diferncies entre llengua oral i escrita, a partir del seu sen situacions comunicatives reals o simulades.

Coneixement i s de lortografia de base, que comporta: separar b lesparaules, no alterar lordre dels mots en una frase, fer correspondre unagrafia a cada so (no sen deixa, no nhi posa de ms, no altera lordre), fer

correspondre un so a una de les grafies possibles que fan aquell so(gersei seria acceptable).


14/57



Escriptura de paraules ds habitual a la classe, en els aprenentatges i enels seus textos (ahir, avui, notcies, hi havia, carrer, dies de la setmana).

Introducci a normes ortogrfiques ms senzilles i de ms s, i als signesde puntuaci ms bsics (punt final, coma, interrogant, admiraci).

Introducci a la terminologia gramatical: nom, verb, oraci, mascul, femen,article, singular, plural.

Discriminaci fontica de sllabes i accents en les paraules.

Observaci del funcionament de la llengua: sinnims i antnims, derivaci,composici, sentit figurat (quan forma part duna manera de parlar prxima).

Conscincia de la transferncia dels coneixements duna llengua a les altresllenges que est aprenent.

Valoraci del progrs del dia a dia en escriptura. Opini ajustada de les

seves capacitats, sense infravalorar-se ni sobrevalorar-se.

DIMENSI LITERRIA

Inters i participaci activa en les activitats orientades al foment del gust perla lectura: lectura guiada; s de laudici, lectura i memoritzaci de textos,poemes, canons, refranys, dites; s de la biblioteca daula i descola irevistes escolars; s de gravacions i de mitjans audiovisuals,dramatitzacions, entre altres.

Participaci en activitats literries de lescola i de lentorn proper. Comprensi a partir daudicions i comentaris posteriors conjunts de

literatura de tradici oral de tot tipus (rondalles, contes, canons, dites).

Comprensi dels elements fonamentals dun relat audiovisual (personatges,espais, accions).

Comprensi i aprofundiment en el sentit del text, a partir de lecturesconjuntes guiades, prctica dalgunes estratgies lectores i interpretaci delllenguatge literari: derivaci, composici, sentit figurat, interpretaci delocucions, frases fetes o refranys; i descobriment del ritme i la rima, si es

tracta de poesia o can. s destratgies lectores apreses en altres situacions, en la lectura

individual silenciosa o en veu alta: fer atenci al ttol i a les imatges,anticipaci, deducci del significat dun mot, relaci amb els seusconeixements, entre altres.

Lectura en veu alta tot fent atenci a la pronunciaci, al to de veu, alentonaci perqu tots ho entenguin, i adequant lentonaci i el ritme a cadatipus de text.

Escriptura de textos narratius i de carcter potic (contes, poemes,

endevinalles, refranys, rodolins), basant-se en models observats i analitzats,


15/57



aprofitant les emocions que provoquen les imatges i altres missatgesaudiovisuals.

Coneixement de la biblioteca de centre per adquirir autonomia per a lautilitzaci dels seus recursos.

Inters per lelecci de temes i textos i per la comunicaci de prefernciespersonals.

Continguts comuns amb altres rees

- Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisualsvinculats a continguts daltres rees.

- Producci de canons amb entonaci, to de veu i gest adequats a lasituaci comunicativa.

Llengua castellana i literatura


Parlar i conversar

Participaci activa en interaccions amb el grup o mestre/a en qualsevol

situaci comunicativa de laula, respectant les normes que regeixen lainteracci.

Producci de missatges orals: breus exposicions a classe, aprenent aadaptar lentonaci, el to de veu, el gest a la situaci comunicativa, i amblajut de la comunicaci audiovisual sempre que es requereixi per facilitar eldiscurs oral.


Comprensi de missatges orals (instruccions, explicacions, narracions) delmestre/a o dels companys/es a laula.

Comprensi de relats audiovisuals com a representaci de la realitat, per talde comenar a diferenciar el mn real i la seva representaci audiovisual.

Comprensi de textos orals de diferents mitjans (comunicaci, rdio,televisi, videojocs) per obtenir informaci i per aprendre.

Inters i respecte per les intervencions dels altres.


16/57



Llegir i comprendre

Comprensi de les informacions ms habituals de classe, de la vidaquotidiana i dels textos vinculats a continguts curriculars en qualsevol delsformats possibles i a partir del text, imatges o esquemes que els componen.

Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectora en lalectura individual silenciosa, amb el mestre/a o collectiva.

Inters pels textos escrits i audiovisuals com a font dinformaci idaprenentatge i com a mitj de comunicaci daprenentatges idexperincies.

Inters i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements, pertamb per llegir un rtol, un ttol dun llibre, una notcia dInternet o qualsevolaltre text.

Escriure

Composici de textos escrits senzills produts en diferents situacions: a)reescriptura dexplicacions breus; b) experincies personals; c)composicions a partir dimatges.

Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi elsconeixements ortogrfics treballats a classe.

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge Observaci de les diferncies ds de la llengua oral i la llengua escrita a

partir dels textos escrits utilitzats a laula.

s dels aprenentatges ortogrfics a partir del realitzat en catal: separarparaules; no alterar lordre dels mots duna frase; fer correspondre unagrafia a cada so o dues en el cas dels dgrafs: qu, gu,rr; identificaci de lessemblances i diferncies entre els sons castellans i els catalans i les sevesgrafies: c/z. j/g, ix, , ch, ...

Escriptura de paraules ds habitual a la classe en els aprenentatges i en

els seus textos.(perro, calle, hoy, ayer, haba). Introducci de normes ortogrfiques senzilles.

s dels signes de puntuaci que sestan aprenent en catal.

s de la nomenclatura gramatical que sest aprenent en catal.

Coneixement de vocabulari especfic dels temes que es tracten a laula idels seus derivats, sinnims i antnims.


17/57



DIMENSI LITERRIA

Inters i participaci activa en les activitats orientades al foment del gust perla lectura: lectura guiada de contes; s de la biblioteca daula i descola;audici de contes, lectura i memoritzaci de textos, poemes, canons,

refranys i dites. Comprensi i aprofundiment en el sentit del text, prctica dalgunes

estratgies lectores, i interpretaci del llenguatge literari.

Comprensi de contes llegits individualment o en grup.

Dramatitzaci de contes i altres textos literaris adequats a ledat i alsinteressos dels infants.

Comprensi i s de locucions, refranys, dites i frases fetes de la llenguacastellana.

Comprensi, memoritzaci i recitaci de poemes amb ritme, pronunciaci ientonaci adequades.

Escriptura de contes breus i altres textos basant-se en models observats ianalitzats i aprofitant les emocions que provoquen les imatges i altresmissatges audiovisuals.

Primera llengua estrangera


Parlar i conversar

Producci de textos breus orals memoritzats com canons, poemes, rimes,amb la utilitzaci dimatges sempre que lactivitat ho requereixi, adaptantlentonaci, el to de veu o el gest al contingut.

Reproducci del lxic bsic i dels missatges relacionats a les situacionscomunicatives habituals de laula.

Participaci activa en activitats de dramatitzacions, explicaci de contesdialogats i representacions conjuntes, com recitacions de poemes ocanons, mostrant respecte per les produccions dels altres.


Comprensi dinstruccions simples de treball i dactuaci a laula.

Comprensi de missatges quotidians dintercanvi social -saludar,acomiadar-se, presentar-se-; i missatges ds habitual a laula: la data, eltemps, assistncia, localitzaci dobjectes.


18/57



Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suportvisual i/o audiovisual.

Comprensi global dun text destructura repetitiva, amb un contingut fcildentendre i de predir amb ajut delements gestuals i icnics.

Comprensi especfica del lxic bsic per entendre el contingut denarracions, descripcions i situacions, amb ajut delements gestuals i icnics.

Inters i respecte per les intervencions orals dels altres.

Llegir i comprendre

Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suportvisual o audiovisual.

Comprensi de mots i frases senzilles conegudes i treballades mpliamenten els contextos orals de laula.

s destratgies de lectura: s del context visual i verbal i delsconeixements previs sobre el tema o la situaci.

Inters i curiositat per mirar i llegir contes o llibres (en diferents suports)escrits en la llengua estrangera.

Escriure

Escriptura de mots i missatges breus a partir de produccions oralsrelacionades amb les vivncies, les experincies i les activitats a laula.

Producci de missatges breus seguint un model treballat i fcilmentidentificable en la llengua daprenentatge.


Observaci de la importncia dels aspectes fontics, de ritme, accentuaci ientonaci de la llengua estrangera i del seu s per a la millora de la

comprensi i producci orals. Reconeixement i s de mots i estructures senzills propis de la llengua

estrangera.

Observaci de les diferncies entre la llengua oral i lescrita.

Observaci de la relaci entre el so i la seva grafia.


19/57



DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL

Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i primerallengua estrangera

Valoraci de la prpia llengua, de les que es parlen a lescola i a lentorn, ide les de tot el mn perqu totes serveixen per comunicar-se i per aprendrei aproximar-se a daltres cultures.

Inters per conixer altres llenges i compara-les per observar semblances idiferncies.

Valoraci de la necessitat de conixer llenges estrangeres per podercomunicar-se amb ms gent.

Reconeixement de la prpia identitat lingstica i cultural i la de la resta de la

classe a travs de la biografia lingstica. Actitud receptiva cap a persones que parlen una altra llengua i tenen una

cultura diferent a la prpia.

Actitud crtica davant estereotips lingstics i audiovisuals especialment elspresents als mitjans de comunicaci- que reflecteixen prejudicis racistes,classistes o sexistes.

s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies.

Coneixement de la diversitat de llenges que sensenyen a lescola, i

conscincia que al mn hi ha llenges molt diverses i que sescriuen ambgrafies diferents.

Sensibilitat per a les diferncies i les semblances entre llenges diferents iinters per comparar-les.

Recerca, percepci i anlisi de la realitat multilinge i pluricultural de lesfamlies i lentorn de lalumnat (a partir de persones conegudes, anuncis,canons, pellcules, video-jocs, objectes, documents, rtols destabliments),identificant semblances i diferncies.

Semblances i diferncies entre les llenges ensenyades a lescola, o de la

famlia romnica, a partir de contes, canons o documents treballats enlensenyament de les llenges.

Inters per escoltar canons, contes i altres produccions tradicionals oactuals en llengua estrangera o altres llenges de lentorn no conegudes iinters per percebre-hi semblances i diferncies.

s delements verbals i no verbals per a comunicar-se en situacionsmultilinges.

Reconeixement i aprenentatge de formes bsiques de relaci social enllengua estrangera i altres llenges i cultures properes.


20/57


21/57



Mostrar inters per la lectura en general i pels textos tradicionals i deliteratura adequats a l'edat.

Escriure textos narratius de carcter potic (contes, poemes, endevinalles,refranys, rodolins) basant-se en models observats i analitzats.

Conixer el funcionament bsic de la biblioteca de centre.

Comprendre que la llengua s un instrument de comunicaci, per aprendre iapropar-se a altres cultures, que hi ha diversitat de llenges i mostrarrespecte per totes.

Percebre algunes caracterstiques de les semblances entre les llenges quehi ha a laula o a lentorn ms proper.

Tenir una actitud crtica cap a tota mena destereotips que reflecteixenprejudicis racistes, classistes o sexistes.


Participar adequadament en interaccions a classe amb les nenes i nens i elsmestres en diferents situacions comunicatives.

Respectar les normes dinteracci oral i mostrar inters i respecte quanparlen els altres.

Comprendre i extreure informaci rellevant de produccions adequades aledat, i de diferents suports utilitzats a laula.

Realitzar breus exposicions orals sobre coneixements, vivncies o fets.

Comprendre informacions rellevants de missatges escrits breus i mostrarcomprensi per mitj dexplicacions orals o altres representacions queshagin treballat a classe: contestar preguntes, completar un text, escollir undibuix.

Escriure missatges relacionats amb temes daprenentatge i experinciesprpies. Redactar amb claredat i ortografia adequada als seusaprenentatges.

Mostrar coneixement en la correspondncia so-grafia i tenir assolidalortografia de base i algunes regles bsiques dortografia en els escrits fetsa laula.

Saber aplicar els coneixements apresos a llengua catalana.

Valorar lactitud i latenci quan sexplica o es llegeix un conte, un poema,una can.

Mostrar inters i llegir contes adequats a la seva competncia lectora.

Ser capa descriure textos curts amb intenci literria.


22/57




Percebre algunes caracterstiques de les semblances entre les llenges que

hi ha a laula o a lentorn ms proper. Tenir una actitud crtica cap a estereotips lingstics que reflecteixen

prejudicis racistes, classistes o sexistes.


Captar el missatge global de les produccions orals amb suport visual i novisual ms treballades a laula.

Captar informaci rellevant dun missatge oral.

Entendre i participar activament de les interaccions orals treballades.

Reconixer mots i expressions orals en la seva forma escrita i usar-lesoralment.

Reproduir textos orals tenint en compte el ritme i lentonaci segons elmodel ofert.

Escriure paraules, expressions conegudes i frases a partir de models i ambuna finalitat especfica.


Percebre algunes caracterstiques de les semblances entre les llenges quehi ha a laula o a lentorn ms proper.

Mostrar inters i valorar la utilitzaci duna llengua estrangera per a lacomunicaci dins de laula i en les activitats densenyament-aprenentatgeque es cren dins de laula.

Tenir una actitud crtica cap a estereotips lingstics que reflecteixenprejudicis racistes, classistes o sexistes.


23/57



Cicle mitj

CONTINGUTS



Parlar i conversar

Participaci activa i collaborativa en interacci amb el grup o mestre en

qualsevol situaci comunicativa de laula i lescola, tant les referides agesti, organitzaci, discussi dels problemes que sorgeixen en el dia a dia,explicaci de vivncies personals, com les derivades de situacionsdensenyament- aprenentatge, respectant per les normes que regeixen lainteracci oral (torns de paraula, to de veu, ritme).

Exposici de temes de manera ordenada i comprensible. Participaci activaen els dilegs o debats, aportant i defensant idees prpies i defensant ocontradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats.

Producci de textos orals i audiovisuals (descripcions, explicacions, justificacions, presentacions de temes), amb preparaci prvia utilitzant

recursos adequats (to de veu, gesticulaci, suports visuals). Exposicions a partir dun gui, esquema o imatge, amb la possibilitat de fer-

ho davant duna cmera de vdeo.

Expressi democions i sentiments utilitzant recursos verbals i no verbalsadequats, amb la possibilitat de fer-ho davant duna cmera de vdeo.

Adequaci del llenguatge i els elements no verbals a la situacicomunicativa.

s dun llenguatge no discriminatori i que respecti les diferncies de gnere.


Identificaci i comprensi de tot tipus de missatges orals en diferentscontextos i en qualsevol dels escenaris possibles: activitats daula,situacions daprenentatge en qualsevol rea, i en la vida quotidiana.

Comprensi de textos orals de diferents mitjans de comunicaci audiovisuali informtics per obtenir-ne informaci i per aprendre, i valoraci guiada dela informaci que aporten.


24/57



Reelaboraci i explicaci de manera sinttica dexposicions que fa algunapersona o b que shan escoltat o mirat a travs dalgun mitj audiovisual,informtic o dels mitjans de comunicaci.

Inters, respecte i audici reflexiva davant les intervencions dels altres.

Llegir i comprendre

Comprensi de les informacions escrites ms habituals de classe, de la vidaquotidiana i dels textos vinculats a continguts curriculars en qualsevol delsformats possibles i de forma conjunta a partir del text, imatges o esquemesque el componen.

Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectoraabans, durant i desprs de la lectura (planificaci, anticipaci, idea principal,identificaci de mots, inferncies, relaci entre fragments, capacitat

dautocorrecci a partir del sentit global, identificaci dels signes de tot tipusque formen part del text).

Lectura, comprensi i anlisi guiada dinformacions i relats procedents dedocuments audiovisuals i de mitjans de comunicaci.

Resposta a preguntes a partir del text la resposta de les quals comportareelaboraci, relaci amb els coneixements de cadasc o elaboracidinferncies.

s destratgies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o enveu alta amb el professorat.

Inters i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements, pertamb per llegir qualsevol text que es t a labast: un rtol, un avs, un ttoldun llibre, una notcia de diari, una informaci dInternet, entre altres.

Coneixement del funcionament ms bsic duna biblioteca.

Iniciaci a cerques dinformaci a Internet, utilitzaci de lhipertext i delsenllaos.

Inters pels textos escrits com a font dinformaci i daprenentatge i com amitj de comunicaci, daprenentatges i experincies.

Sentit crtic davant produccions audiovisuals: publicitat, informatius, relatsde ficci.

Escriure

Escriptura de textos escrits o audiovisuals senzills produts en diferentssituacions: per narrar, descriure, explicar fets o fenmens, per fer cosescom receptes, entre altres.

Organitzaci del text per millorar la coherncia i la cohesi amb lajuda depautes i utilitzant els coneixements lxics i morfosintctics de ledat.


25/57



Coneixement del programari de tractament de textos, dedici grfica i depresentaci que els permeti escriure un text, inserir imatges, fer unesquema en ordinador.

Utilitzaci de correus electrnics per comunicar-se.

Expressi didees de forma sinttica a travs dun esquema o imatge.

Aplicaci dun procs reflexiu en lescriptura de textos: pensar, escriure irevisar.

Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de lesmancances.

Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi elsconeixements ortogrfics apresos. Sentit esttic en la seva presentaciformal.


Observaci de les diferncies entre llengua oral i escrita, a partir del seu sen situacions comunicatives reals o simulades.

Coneixement de la manera dorganitzar un text segons si s una explicaci,una notcia, una recepta, una instrucci o alguna altra tipologia. Prcticaamb totes les tipologies.

Coneixement de les diferents categories de textos audiovisuals segons la

seva funci (notcia, anunci, reportatge, ficci) i introducci dels elementsbsics del llenguatge audiovisual.

Coneixement i s de lortografia de base i de les regles treballades a cicleinicial. Coneixement i s progressiu de les lleis ortogrfiques constants (queno tenen excepcions). Memoritzaci de mots amb dificultat ortogrfica dshabitual.

Aplicaci dels signes de puntuaci ms bsics (punt final, coma,interrogant, admiraci, dos punts, gui). Transformaci de frases percomprovar la relaci entre puntuaci, entonaci i significat.

Introducci a laccentuaci grfica: reconeixement de les sllabes dun mot,accent greu i agut, reconeixement de les paraules agudes, planes iesdrixoles.

s de terminologia gramatical: nom, verb, oraci, mascul, femen, article,singular, plural, passat, present, futur.

Observaci del funcionament de la llengua en els textos que es llegeixen ien els de producci prpia: derivaci, composici, sentit figurat, sinnims,polismia, famlia de paraules, entre altres.

Reconeixement darticles, connectors, noms, adjectius i verbs en un text.

Diferenciar els temps verbals: passat, present i futur en enunciats.


26/57



Comparaci i transformaci denunciats per mitj de canvis dordre,segmentacions, canvis en els connectors, per comprovar de quina maneraes modifica el significat i els canvis de puntuaci que comporta.

Aplicaci de tots els recursos que sofereixen a laula per millorar el treball

escrit personal: consulta al diccionari o a alg altre, llibreta personal,memoritzaci, o b orientar-se a partir del coneixement de la llengua(analogia, famlia de paraules).

Consulta al diccionari i introducci als diccionaris i correctors delsprogramaris de tractament de textos.

Progressiva autonomia en laprenentatge: reflexi sobre el procs,lorganitzaci i planificaci del treball, acceptaci de lerror, autocorrecci iautoavaluaci de tot el procs.

Valoraci del progrs en escriptura. Opini ajustada de les capacitats de

cadasc, sense infravalorar-se ni sobrevalorar-se. Confiana en les prpiescapacitats.

Reconeixement del valor social de lortografia per comunicar-se amb elsaltres.

DIMENSI LITERRIA

Adquisici de lhbit de lectura a partir de ls de molts estmuls: audici,lectura i memoritzaci de textos, poemes, canons, refranys o dites;biblioteca daula i descola, revistes escolars, gravacions, s de mitjansaudiovisuals o dramatitzacions. Participaci en activitats literries delescola i de lentorn proper.

Lectura conjunta guiada per aprofundir en el sentit del text, practicaralgunes estratgies lectores, i aprendre a interpretar el llenguatge literari:derivaci, composici, sentit figurat, interpretaci de locucions, frases feteso refranys; descobrir el ritme i la rima, si es tracta de poesia o can.

Lectura, anlisi i reconeixement dels elements clau de la narraci i de relatsaudiovisuals adequats a ledat.

s destratgies lectores apreses en altres situacions per a la comprensien la lectura individual silenciosa o en veu alta, en petit grup o en gran grup.

En la lectura en veu alta, fer atenci a la pronunciaci, al to de veu i alentonaci perqu tots ho entenguin. Tamb saber que cada tipus de textdemana una entonaci i un ritme diferent.

Escriptura de poemes per comunicar sentiments, emocions, estats dnim orecords, utilitzant llenguatge potic: adjectius, comparacions, sentitsfigurats.

Escriptura de contes i textos narratius fent atenci a lestructura daquest

tipus de text, en qu hi ha dhaver una situaci inicial, un nus i un desenlla.


27/57



Escriptura de jocs lingstics amb paraules, sons, rimes (embarbussaments,calligrames, rodolins entre altres).

Elaboraci de missatges creatius i crtics mitjanant associacions dimatges,i dimatges i sons. Possibilitat dassociaci amb textos escrits.

Dramatitzaci de contes i altres textos literaris adequats a ledat i alsinteressos del grup.

Reconeixement de les dades bsiques dun llibre: autor, adaptador,traductor, illustrador, editorial, collecci; i dels principals agents deproducci dun relat de ficci audiovisual: director, gui, actors, msica.

Coneixement del funcionament duna biblioteca per saber on pot trobarllibres adequats a ledat, i temes del seu inters i utilitzaci de tot tipus derecursos.

Consulta de biblioteques virtuals per trobar-hi novetats, sntesis de llibres,recomanacions o obres dun tema o autor determinat.

Interpretaci del sentit de les illustracions (colors, tcnica, estil) enreferncia al text.

Expressi de les impressions personals duna lectura i, si cal, adoptar-hi unaposici crtica.

Participaci en les converses, debats o presentacions de llibres al grupclasse.

Continguts comuns amb altres rees

- Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisualsvinculats a continguts daltres rees.



Parlar i conversar

Participaci activa en interaccions amb el grup o mestre en qualsevolsituaci comunicativa de laula, aportant idees, reflexionat sobre el quediuen els altres, arribant de forma guiada a organitzar un aprenentatge o untema, respectant les normes que regeixen la interacci.

Producci de textos orals i audiovisuals (descripcions, explicacions, justificacions, presentacions de temes) amb preparaci prvia utilitzantrecursos adequats (to de veu, gesticulaci, suports visuals).


28/57



Expressi democions i sentiments utilitzant recursos verbals i no verbalsadequats.

Inters per expressar-se oralment amb pronunciaci i entonaci adequadesa la situaci comunicativa.

Adequaci del llenguatge i dels aspectes no verbals de la comunicaci a lasituaci comunicativa.

s dun llenguatge no discriminatori i respecte per les diferncies de gnere.


Comprensi dinformacions de missatges i explicacions orals en diferentscontextos i activitats daula.

Comprensi de textos orals de mitjans de comunicaci audiovisual,informtics, per obtenir informaci i per aprendre.

Reelaboraci i explicaci dexposicions fetes per altres persones o queshan sentit en els mitjans de comunicaci o informtics.

Inters, respecte i audici reflexiva davant les intervencions dels altres.

Llegir i comprendre

Comprensi de les informacions de diferents tipus de text relacionats amb

temes treballats, tot utilitzant estratgies que els ajudin a comprendre i arelacionar el que diu el llibre amb els coneixements que tenen del tema.

Resposta a preguntes sobre textos que llegeixen, la resposta a les qualscomporti reelaboraci, relaci amb els coneixements de cadasc ielaboraci dinferncies.

Cerca guiada dinformaci a la biblioteca escolar i amb ls de les TIC.

Lectura, comprensi i anlisi guiada de la informaci provinent dedocuments escrits i audiovisuals que apareixen en diferents mitjans isuports.

Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com amitj de comunicaci dexperincies.

Participaci en activitats de lectura collectiva.

Lectura crtica de missatges escrits i audiovisuals (publicitat, informatius,relats de ficci).

Escriure

Composici de textos relacionats amb els temes treballats a classe i amblexperincia personal: descripcions, explicacions, dilegs, notcies,


29/57



receptes, utilitzant procediments senzills descriptura: pensar, escriure irevisar.

Elaboraci daudiovisuals senzills per descriure, narrar i explicar situacionsquotidianes.

Elaboraci de textos escrits i daudiovisuals a partir de models, per tal quemillorin en lorganitzaci dels mateixos (coherncia i cohesi i s del lxic,ortografia i estructures morfosintctiques adequats al seu nivell i al tema).

Inters per la bona presentaci dels textos escrits.

s del programari del tractament de textos i dedici grfica i de presentacique els permeti escriure un text, amb la incorporaci dimatges i udios.

Valoraci dels avenos de cadasc en lescriptura i conscincia de lesmancances.


Observaci de les diferncies ds de la llengua oral i la llengua escrita ensituacions comunicatives reals o simulades.

Coneixement de diferents tipus de text: narraci, instrucci, descripci,explicaci.

Coneixement de les diferents categories de missatges audiovisuals segonsla seva funci (notcia, anunci, reportatge, ficci) i introducci dels elements

bsics del llenguatge audiovisual. Capacitat per millorar el treball escrit a travs de lorganitzaci i revisi de

textos.

Observaci de la formaci de paraules: derivaci, composici, polismia,famlies de paraules en els temes treballats.

s de la terminologia gramatical utilitzada en catal.

Coneixement i s de lortografia bsica en paraules utilitzades en contextosmolt treballats.

Coneixement i s progressiu de les normes ortogrfiques constants (que notenen excepcions).

Introducci a laccentuaci grfica: reconeixement de les paraules agudes,planes i esdrixoles.

Identificaci i s dels signes de puntuaci ms comuns apresos a llenguacatalana.

s de les normes ortogrfiques apreciant el seu valor social i la necessitatde cenyir-se a elles en els escrits. Coneixement de les normes treballades.

Confiana en la prpia capacitat per aprendre llengua i en les situacionsdaprenentatge compartit.


30/57



DIMENSI LITERRIA

Lectura silenciosa de textos narratius: contes i novelles. s de la bibliotecadaula i descola.

Lectura collectiva de novelles amb comentaris sobre els temes i argument.Relaci i raonaments sobre la vida fora del llibre.

Lectura i recitaci de refranys, dites i frases fetes, amb ritme, pronncia ientonaci adequats.

Lectura de poemes i anlisi i comprensi posterior per entendre el sentit delpoema i el seu llenguatge: metfores, personificacions, comparacions iadjectius.

Lectura, anlisi i reconeixement dels elements clau de la narraci i de relatsaudiovisuals adequats a ledat.

Escriptura de poemes per comunicar sentiments, emocions, estats dnim orecords, utilitzant llenguatge potic: adjectius, comparacions i les estratgiesnecessries per a expressar-ho per escrit, esborranys, revisions.

Escriptura de contes, partint de lectures prvies que serveixin de model, ique els facin pensar en el tema, els personatges, el context, a travs de laplanificaci, textualitzaci i revisi).

Elaboraci de missatges creatius i crtics mitjanant associacions dimatges,i dimatges i sons. Possibilitat dassociaci amb textos escrits.

Dramatitzaci de situacions i textos literaris.



Parlar i conversar

Participaci activa en els intercanvis orals: formulaci de preguntes,simulacions i dilegs, en el context de laula i prxims a lalumnat.

Reproducci i memoritzaci de textos breus orals com canons, poemes,rimes, amb acompanyament delements no verbals que ajudin a lacomprensi de la llengua.

Participaci activa en les interaccions orals emprant la pronunciaci,lentonaci, ritme i expressions orals habituals ds a laula i valorant irespectant les normes que regeixen la comunicaci (torns de paraules, to deveu, gest adequat i rols).


31/57



Producci de missatges breus orals que permetin parlar sobre la vidaquotidiana al centre o en els entorns ms propers de lalumnat tant enactivitats individuals com en grup.

s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions

orals.


Comprensi dinstruccions (rutines, ordres, etc.) simples i encadenadesdactuaci a laula.

Comprensi de missatges quotidians dintercanvi social: saludar,acomiadar-se; missatges ds freqent a laula: la data, el temps(atmosfric i lhora), lassistncia; informacions personals sobre gustos,habilitats, sentiments, caracterstiques fsiques, rutines, entre altres.

Identificaci del lxic bsic dun tema especfic amb ajut dillustracions osense.

Audici i comprensi global de textos orals de tipologia diversa, en diferentssuports i formats (dileg, relat, descripci) i amb un grau de dificultatadequat al nivell.

s guiat destratgies de comprensi: anticipaci del contingut, formulacidhiptesis, verificaci, identificaci de paraules clau.

Comprensi de textos de tipologia diversa procedents de mitjans diversos i

en diferents formats per accedir a una determinada informaci i aprendre. Respecte i esfor datenci, comprensi i valoraci per les intervencions

orals dels altres.

Llegir i comprendre

Comprensi de textos senzills en suport paper i digital i de temtica variadaper copsar el sentit general i extreuren informaci per a la realitzaci detasques concretes o com a gaudiment de la lectura.

Utilitzaci de tcniques de lectura apreses en les llenges daprenentatgedel centre que ajudin a la comprensi del text i que permetin la deducci delsignificat dels mots i expressions (predicci, suposici).

Utilitzaci de diccionaris illustrats en format paper i digital per a comprendreel significat del lxic nou.

Inters per la lectura de textos com a font dinformaci i de plaer.

s dels recursos de la biblioteca daula i escola com a font dinformaci i deplaer.


32/57



Escriure

Producci de missatges breus relacionats amb situacions de la vidaquotidiana, a partir dels models treballats a laula.

Escriptura de textos breus seguint models treballats a laula amb unafinalitat comunicativa, utilitzant, quan calgui, els recursos que ofereixen lesTIC o daltres llenguatges.

Producci de textos a partir de models i incorporant expressions i frasessenzilles conegudes i treballades oralment per transmetre informacionsrellevants relacionades amb els temes de treball.

Aprofitament de les tcniques i recursos de producci escrita apreses de lesaltres llenges del centre per a la producci de textos.

s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccionsescrites.

Inters per la bona presentaci i edici dels textos produts.


Reconeixement i s de lxic, formes i estructures bsiques prpies de lallengua estrangera, prviament utilitzades.

Associaci de grafia, pronunciaci i significat a partir de models escrits iexpressions orals. s intutiu de la decodificaci.

s dhabilitats i estratgies per aprendre nou lxic, expressions i estructures(repetici, memoritzaci, associaci, utilitzaci de suports multimdia) deforma individual per tamb en grup.

s de recursos TIC amb suports multimdia per al treball de vocabularibsic i dampliaci i destructures lingstiques de la llengua estrangera.

s de recursos que ajudin a laprenentatge de la llengua (memoritzaci,recitaci, associaci de mots) i reflexi sobre el propi aprenentatge,especialment per captar els petits avenos que sassoleixen.

Valoraci i confiana en la prpia capacitat per aprendre una llenguaestrangera com a instrument per a la realitzaci de tasques, com a einadaprenentatge i daccs al coneixement i com a llengua de comunicacidins i fora de laula.


33/57



DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL

Llengua catalana, castellana i primera llengua estrangera

Valoraci de la llengua com a instrument de comunicaci, daprenentatge idaproximaci a daltres cultures i obertura a la diversitat de llenges icultures del mn.

Valoraci de la llengua i cultura catalanes, a partir del coneixement ivaloraci daltres llenges i cultures presents a laula.

Valoraci de conixer altres llenges que la prpia per poder comunicar-seamb ms gent, buscar informaci a Internet, llegir textos.

Valoraci de la prpia identitat lingstica i de la riquesa que representapoder parlar ms duna llengua.

Actitud positiva dinters i de confiana davant de la diversitat de llenges icultures.

Acceptaci positiva de laltre, del diferent, de la diversitat lingstica i culturali actitud receptiva cap a persones que parlen altres llenges i tenen altrescultures diferents i inters per a comprendre-les.

Actitud crtica davant estereotips lingstics i audiovisuals que reflecteixenprejudicis racistes, classistes o sexistes.

s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies.

Conscincia que hi ha famlies al si de les quals es parlen diverses llenges.

Conscincia positiva i coneixement de la varietat lingstica (llengesdiferents o varietat duna mateixa llengua) existent en el context social iescolar, a partir de persones conegudes, anuncis, canons. Identificaci desemblances i diferncies.

Coneixement dalgunes llenges dEspanya i valoraci positiva de la riquesaque suposa aquesta diversitat.

Coneixement del fet que al mn hi ha llenges molt diverses i que cada

llengua t diferents regles. Coneixement que hi ha escriptures diferents i que un mateix alfabet pot

servir per a lescriptura de diferents llenges.

Inters i motivaci per a conixer el funcionament de distintes llenges icomparar-les per observar semblances i diferncies.

Recerca, percepci i anlisi de la realitat multilinge i pluricultural de lesfamlies i lentorn de lalumnat (a partir de persones conegudes, anuncis,canons, objectes, documents, rtols destabliments) identificantsemblances i diferncies.


34/57



Identificaci en produccions de diferents llenges romniques (o daltresllenges) de paraules que sassemblen, arriscant-se a trobar el significatusant estratgies de comprensi (hiptesis, inferncies).

Coneixement dalgunes semblances i diferncies en els costums quotidians

i s de les formes bsiques de relaci social als pasos on es parla lallengua estrangera i el nostre.

Identificaci de paraules de llenges diferents que sassemblen i de larelaci amb el seu significat.

Percepci de les dificultats de comunicaci amb persones que parlen altresllenges i plantejament de possibles solucions verbals i no verbals perresoldre les situacions.

Identificaci dels comportaments i rituals (sobretot socials, com lessalutacions i els comiats) que sn caracterstics de la llengua estrangera.

s de la llengua estrangera per expressar i manifestar sentiments iafeccions en situacions daula.

Valoraci positiva de les diferents activitats culturals i lingstiques delcentre en qu sutilitza la llengua estrangera i participaci activa en elles.

Valoraci de les produccions tradicionals i actuals (rimes, canons, contes,textos breus) de la llengua estrangera.

Actitud positiva dinters i de confiana davant de laprenentatge de llengesestrangeres i per conixer altres llenges i cultures.

CRITERIS DAVALUACI


Participar activament en les converses de classe i utilitzar un llenguatgecomprensible per a les funcions bsiques.

Comprendre i extreure informaci rellevant de produccions orals,presentades en qualsevol mitj, distingint entre les idees principals i lessecundries.

Exposar temes de manera ordenada i comprensible de totes les tipologies apartir dun gui i utilitzant els recursos adequats (to de veu, gesticulaci) isuports audiovisuals sempre que sigui convenient.

Realitzar breus intervencions davant una cmera de vdeo.

Comprendre i extreure informaci rellevant de textos presentats enqualsevol mitj, distingint entre idees principals i secundries.

Llegir de manera autnoma i comprensiva, mostrant inters per llegir tot

tipus de textos.


35/57



Aplicar estratgies afavoridores del procs de comprensi abans, durant idesprs de la lectura (planificaci, anticipaci, idea principal, inferncies,entre altres).

Conixer el funcionament d'una biblioteca escolar i iniciar-se en ls de les

virtuals. Escriure textos de diferent tipologia a m i amb ordinador aplicant-hi els

coneixements ortogrfics i textuals treballats.

Revisar el text que sha escrit i millorar-ne la coherncia i la cohesi, el lxici la puntuaci.

Valorar els avenos en escriptura i conscincia de les mancances.

Mostrar seguretat en l'ortografia de base i coneixement de les normesortogrfiques que responen a lleis constants.

Tenir capacitat per observar el funcionament de la llengua: els canvis designificat quan s'hi fan transformacions, la formaci de les paraules, larelaci entre puntuaci i sentit o el llenguatge literari.

Mostrar autonomia progressiva en l'aprenentatge: reflexi en el procs,organitzaci i planificaci del treball, acceptaci de l'error, autocorrecci.

Participar en lectures conjuntes per aprofundir en el sentit del text, practicaralgunes estratgies lectores i aprendre a interpretar el llenguatge literari.

Escriure poemes i textos narratius fent atenci a lestructura i al llenguatge.

Produir textos audiovisuals senzills tenint en compte els elements bsics delllenguatge audiovisual per expressar idees, emocions, records.

Conixer i valorar la diversitat lingstica (entre llenges diferents o dintreduna mateixa llengua) i cultural de lentorn, amb actitud de respecte cap ales persones que parlen altres llenges i tenir inters per comprendre-les.

Comparar produccions de diferents llenges per trobar-hi semblances idiferncies.

Tenir una actitud crtica cap a els estereotips lingstics i audiovisuals quereflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.


Participar de forma adequada en situacions comunicatives diverses,respectant les normes dinteracci oral.

Comprendre i extreure informaci rellevant de produccions orals adequadesa ledat, provinents de diferents mitjans (explicacions, lectures, missatgesaudiovisuals), diferenciant entre idees principals i secundries.

Realitzar exposicions orals (coneixements, vivncies, fets, idees),prviament preparades, amb ordre i claredat, i utilitzant adequadament


36/57



recursos no lingstics (gesticulaci, suports audiovisuals, recursos TIC) siescau.

Identificar informacions rellevants de textos escrits diversos, comprendre-lesper mitj dexplicacions, reescriptures, resposta a preguntes que impliquin

raonament i relaci del que diu el text i els coneixements dels alumnes. Tenir inters i llegir amb rapidesa suficient per comprendre textos

tradicionals i de la literatura infantil adequats a la seva edat.

Buscar informacions a Internet de forma guiada.

Escriure textos descriptius, expositius, narratius i potics amb coherncia,cohesi i correcci lingstica adequada a ledat, utilitzant estratgies deplanificaci i revisi.

Escriure textos a lordinador amb una rapidesa adequada, utilitzant elsprogrames de tractament de textos, edici grfica i de presentacions.

Conixer les paraules dels temes treballats a laula i les seves derivacions,o el seu s amb diferents significats (polismia).

Mostrar correcci en lortografia bsica i coneixement de les lleis constantsen les seves produccions.

Reflexionar sobre el propi procs daprenentatge, detectant avenos ierrades.

Comprendre les novelles, contes i poemes llegits i poder parlar del seuargument o del seu significat.

Escriure contes clars i ben estructurats, i poemes.

Participar en representacions teatrals, aprendre el paper i declamar-lo b.

Conixer i valorar la diversitat lingstica (entre llenges diferents o dintreduna mateixa llengua) i cultural de lentorn, amb actitud de respecte cap ales persones que parlen altres llenges i tenir inters per comprendre-les.

Comparar produccions de diferents llenges per trobar-hi semblances idiferncies.

Tenir una actitud crtica cap a els estereotips lingstics que reflecteixen

prejudicis racistes, classistes o sexistes.


Captar el missatge global i especfic de les produccions i interaccions oralsms habituals que es produeixen a laula.

Captar el sentit global de missatges orals i escrits sobre temes familiars,coneguts i dinters.

Emprar la llengua estrangera en situacions prpies daula.


37/57



Produir textos orals seguint un model i atenent a la pronunciaci, ritme,entonaci per explicar fets i conceptes relacionats amb ell mateix el mnque lenvolta o per transmetre informaci daltres rees curriculars.

Extreure informaci de textos escrits lligats a temes coneguts i amb una

finalitat comunicativa concreta. Escriure frases i textos curts significatius en situacions quotidianes i

escolars a partir de models amb una finalitat determinada i amb un formatestablert, tant en suport paper com digital.

Usar algunes estratgies per aprendre a aprendre, com demanaraclariments, comunicar amb gestos, utilitzar diccionaris illustrats

curriculum de primària llengües

Documents