EL BLAT GROS

Entre les mostres de blats quecap all la dcada dels 50 delsegle passat va recollir el Ma-nuel Gadea, nhi havia de blat grosde Solsona. En el seu llibre TrigosEspaoles ens diu que aquest blat eraproductiu per no era gaire bo per afer pa. No s estrany perqu pertanya lespcie Triticum turgidum, bendiferent del blat panif cable, com se-ria per exemple la xeixa, que s delespcie Triticum aestisvum. Delblat gros sen deia, tamb, pisana.En aquells anys de la posguerra lapisana era el substitut de larrs enles cases que no es podien perme-tre de comprar-ne. Un cop pelat, oescairat, safegia a les escudelles o

es guisava com si darrs es tracts.Durant els hiverns de la posguerra esva menjar molt blat pelat. En el pro-cs descairat el que es fa s eliminarlembolcall extern del gra de blat, elseg. Tal com es feia de manera tra-dicional, la pell no seliminava maidel tot: quedava un blat una micaintegral.

LA PELADORA DE PLEIXATS

En lpoca que el Manuel Gadea esva passejar pel Solsons encara fun-cionaven la majoria de molins fari-ners que hi havia a totes les rases irius. Per exemple, a la rasa de Mata-marg trobem els molins de Fornells,Pleixats, i Torrescassana, alguns dels

quals van funcionar f ns als anys 70.En ells saprof tava el salt daiguaper moldre farina, fer anar molesdesmolar i tamb, en el cas del molde Pleixats, per fer anar una peladorade gra. La peladora de Pleixats teniacapacitat per pelar tandes de 30 Kgde blat. La pisana shavia de posara estovar el dia abans. Lendemsescorria i es posava a la peladora.El moliner cobrava la feina en esp-cie. Es podia quedar entre un 2 i un3% del producte f nal o a vegades jahi havia una mesura establerta persac. La mesura solia ser com unapaella daram.

A ms dels mecanismes per fervoltar el corr, hi havia un rascletde fusta que servia per redistribuirel gra.

Butllet Trimestral nm. 1 - desembre 2009

blats antics

Qu saps de les varietats antigues de blats i altres cereals?Tens alguns papers que recullin rendiments, preus, comptes, ...

referits al cultiu de cereals durant els anys 50-70?Potser en algun rac de casa guardes un ramet despigues velles?

Tagrairem que ens ho fessis saber.

Corronet cnicBase de la peladora (amb torreta dedecoraci)

Roda hidrulica o rodet Anella que posada sobre labase retenia el gra.

Fotos de peces de la peladora i el mol de Pleixats

Sestima que el 1800 la poblacidIrlanda era de 4 milions depersones. El 1845 havia arri-bat als 8 milions. La clau daquestcreixement est en larribada dun noucultiu: la patata. El clima dIrlanda smassa fred i massa humit pel cultiudels cereals. La patata es va adaptarrpidament a aquesta climatologia ide seguida es va convertir en lalimentbsic dels seus habitants ms pobres.

LA GRAN FAM IRLANDESAPer el 1845 una nova malaltia de lapatata es va comenar a observar aFrana. Un fong de nom Phytophtho-ra infestans shavia introdut de ma-nera accidental a Europa procedentdunes patates mexicanes. Les pata-tes europees tenien lorigen a Sud-amrica, aquest nou fong els era des-conegut i, per tant, hi tenien ben pocaresistncia. El mldiu de la patata esva escampar per Europa com la pla-

ga que era, atiat per un f nal destiufred i humit. Aquell mateix any arri-bava a Irlanda. Per lany segenttothom va tornar a sembrar patatesamb lesperana que la malaltia pas-sada fos un episodi allat. Sexplicaque un mossn irlands que va fer elviatge de Cork a Dubln es va felici-tar perqu els camps de patates erenverds i ufanosos. Quan va fer el viat-ge de tornada, pocs dies desprs, lespatateres estaven negres, putrefactesi enganxoses. Shavia perdut prcti-cament tota la collita.

Aquell hivern va ser inusualmentdur. Sestima que aproximadament 1mili dirlandesos van morir de fam(un 12% de la poblaci). Un milii mig de persones ms van haverdimmigrar (un 20% de la poblaci).

COM ES VA RECUPERAREL CULTIU DE LA PATATA

La patata que es cultivava a Europaprocedia tota de les primeres mostresque van introduir els espanyols, aixli donava una base gentica fora es-treta, tenia poca variabilitat. Per tothi aix hi havia diferents varietats.El primer any darribada del mil-diu totes les patateres procedents depatates sensibles al fong van morir,moltes ho eren i per aix hi va haverla catstrofe. El segon any van morirles que encara tenien poca resistn-cia. Per en anys de cultius succes-sius van anar quedant les que presen-taven ms resistncia, de manera quees va poder recuperar el cultiu ambvarietats fora resistents.

LA CRISI DEL BLATDE MORO

Un altre fong, el Helminthosporiummaydis, causant duna malura de lafulla del blat de moro, va provocarque el 1970 un 15% de la collita deblat de moro nord-americana es per-ds. Alguns estats del sud dels EstatsUnits van perdre el 50% de la collita.Podria haver estat molt ms greu. Elproblema estava en que la majoria decamps on es produeix el blat de moroque es vendr com a llavor es trobenal sud dels Estats Units, de maneraque el 1970 es va perdre part de lallavor produda i bona part de la quees va arribar a collir estava infectada

pel fong o hi era susceptible. A la pri-mavera del 1971 noms es disposavade llavor neta per subministrar un23% de la collita de blat de moro dela naci. La resta es va haver de sem-brar amb llavor poc segura. Es vanfer mil combinacions perqu ninges queds sense llavor, per estatssencers es van sembrar amb llavordolenta. Va arribar a sorgir un mercatnegre de llavor resistent.

Es va estar de sort. El clima del1971 va ser el factor clau que va evi-tar una catstrofe cantada. La prima-vera va ser fresca i seca i al cinturdel blat de moro (la zona dEstatsUnits on es produeix la major partdel blat de moro) lestiu va ser sec.La collita es va salvar.

COM ES VA SOLUCIONAREL PROBLEMA

Aqu s que no ens hagus servit elmtode de la patata per a superar lacrisi. Als pagesos no els quedava lasoluci de seleccionar les panotxesde les plantes no afectades per res-embrar-les lany vinent. La prcticatotalitat del blat de moro cultivat alsEstats Units s hbrid. No es podiaresembrar la llavor i obtenir-ne plan-tes semblants a la seva mare.

De totes maneres per a la cam-panya del 1972 ja hi va haver llavorresistent suf cient. Des del 1965 sesabia de lexistncia daquesta malal-tia i qu la provocava, tamb com espodia evitar. Calia, noms, trobar unavarietat de blat de moro resistent per afer servir com a base de la fabricacidhbrids. La varietat es va trobar en-tre els blats de moro africans.

ALGUNS ESTATS DELSUD DELS ESTATS UNITS

VAN PERDRE EL 50%DE LA COLLITA

APROXIMADAMENT UNMILI DIRLANDESOS VAN

MORIR DE FAM

Foto: Joan Boada

En la varietat rau la seguretat

ES PODRIA REPETIRUNA FAM COM LA DEL1946 A IRLANDA?

Una fallida com la del blat de moroen pasos com Guatemala o Kenya,on la gent obt la meitat de les se-ves calories daquest cultiu, podriahaver estat una catstrofe. Perlepidmia del blat de moro del1970-71 no va ser cap crisis per lamajoria damericans de lpoca, en-cara que es va estar de sort i podriahaver estat molt pitjor.

De totes maneres lepisodi va fersaltar algunes alarmes. Ja el 1972 elConsell Nacional de Recerca delsEstats Units publicava un llibretitulat La vulnerabilitat genticadels cultius ms importants. En ellsintentava respondre preguntes delestil: Com de seriosa podria ha-ver estat la plaga del blat de moro?Com es que no es van adonar f nstard del problema? Podrien patir unproblema similar els altres cultiusimportants? La resposta que el lli-bre dna a lltima pregunta s ques: molts daquests cultius tenen unabase gentica molt estreta, aix voldir que les varietats que es cultivensn molt homognies i molt sem-blants entre elles, la qual cosa les favulnerables. Si una malaltia atacauna planta, pot atacar totes les al-tres. El llibre contribuiria a que elsgoverns sadonessin de la impor-tncia de salvaguardar la diversitaten els cultius. A partir daquestadata va ser normal parlar de recur-sos gentics (com es podria parlarde recursos miners) per referir-se ales diverses varietats de cada plantacultivada. Conservar aquests recur-sos es va convertir en objectiu delsgoverns i de la FAO. Els polticsvan comenar a utilitzar la paraulaseguretat alimentria referint-setamb als pasos del primer mn.Molts daquests pasos van crearbancs de llavors.

Lespinac (Spinacia oleracea) es cultiva a Europa com a mnim desdel 1351, el seu origen es troba a lsia Central. El vent nefectua lapollinitzaci, encara que hi poden collaborar alguns insectes. Peraix no es pot fer llavor de dos menes despinacs diferents en un mateixhort. Els espinacs tenen les f ors femelles i les mascles en plantes diferents.Els mascles f oreixen uns 15 dies abans que les femelles. Per aconseguirque la varietat no sempobreixi genticament, a lhora de fer llavor, convmantenir com a mnim dos plantes mascle i quatre de femella.

Lespinac sespiga no tan per la calor (que tamb hi ajuda) com per lallargada del dia. Es comena a espigar quan el dia sallarga ms de 12 14 hores, depenent de la varietat. Si les plantes estan atapedes tambsespiguen ms de pressa. Entre 17 de mar i 25 de setembre els dies tenenms de 12 hores de claror.

Lespinac pot aguantar tempera-tures de f ns a -7 C, la tempera-tura ptima per germinar es tro-ba entre els 10 i els 15 C i percrixer entre els 10 i els 18 C. Laseva llavor es pot guardar 5 anys.

A Sorribes sembrem els espi-nacs barrejats amb un enciam quees cabdella tot sol. Primer escam-pen la llavor despinac i desprsla denciam (o al revs). Sempreneix a clapes: hi ha zones on domi-nen els enciams i zones on domi-nen els espinacs. La sembra es faen lluna vella dagost. Guarden laprpia llavor despinac i denciamde tota la vida. Lespinac de So-rribes t la llavor rodona i llisa ila fulla ovalada i sense f etxes. sun espinac dhivern o de la fullaampla. Lenciam t la llavor decolor negre.La gent tamb ens ha parlat de

lesp