condeminas brauli duart estanis alcover laia altarriba marc puig … · 2019. 1. 20. · 0,8...

comunicació21Número 5 · Segona època · Estiu 2017 · comunicacio21.cat 2,95€

L’aliança internacional de les ràdios i televisions públiques en francès

“Els emprenedors catalans s’han adaptat millor que les multinacionals que hi havia a Barcelona”

Entrevista a Rosa Romà Degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya

Educació en comunicació:l’assignatura pendent

Premis Impacte

tots els nominats

Articles de:Joan M. Corbella

Daniel CondeminasBrauli Duart

EstanisAlcoverLaia Altarriba

Marc PuigArnau Nadeu

RosaRomà

L’AMICfa 20 anys

Els darrers anys proliferen els mitjans informatius digitalsmés o menys generalistes, a Catalunya, a l’estat espanyol iarreu. Però rere l’afany d’aprofitar la innovació tecnològi-ca per afavorir el pluralisme –pluralitat i diversitat– cor-rem el risc de col·lapsar una indústria emergent i acostar-la al precipici al qual està abocada la premsa tradicionalen paper.

L’espai informatiu digital no té barreres d’entrada, iaixò facilita que moltes iniciatives hi provin sort, buscantser alternatives a les declinacions (web, app) d’uns mit-jans generalistes que porten més de vint anys buscantmodels de negoci digital viables que els permetin posarremei a la pèrdua d’usuaris del paper o les ones. Entreaquestes iniciatives hi ha des dels pioners com Vilawebfins a projectes mal dissimuladament vinculats a grupspolítics, empreses provinents del paper i títols creats perprofessionals descavalcats del sistema tradicional de mit-jans. I proposen serveis en català, en castellà, d’abastcatalà o espanyol, versions locals d’iniciatives editorialsmultinacionals, i tots ells accessibles directament des delsseus espais o a través de les múltiples xarxes socials, quese suposa que han de proporcionar el manà de lectors i lapublicitat. Però tant si es mira pel costat de les audiènciescom dels ingressos econòmics se’ns fa evident que tantaalegria no pot durar eternament.

Respecte a les audiències, la majoria de mitjanssegueix fent un màrqueting elemental, basat en el nombred’usuaris únics mensuals, un indicador que no ajuda gairea la conversió en ingressos per publicitat: s’hi barregen elslectors ocasionals que han llegit un article des d’una xarxasocial o un buscador i els lectors més o menys regulars alllarg de la setmana. Certament, els mitjans comptentambé amb mètriques de pàgines vistes, temps dedicat,però encara estem lluny de crear els índexs d’atenció quehan de facilitar una monetització acurada. El darrer estudiDigital News Report 2017, del Reuters Institute for theStudy of Journalism, diu que a Espanya el 60% dels inter-nautes fan servir set o més de set fonts informatives a lasetmana, i això són molts milions d’usuaris únics mensualsper a tothom! Per tant, el que cal és millorar l estudi de laintensitat d’aquest ús i dels usuaris.

Pel costat de l’economia, els problemes no sónmenors. El mateix estudi diu que a Espanya només el 9%dels internautes que llegeixen notícies paga per accedir-hi,i només un 11% està disposat a fer-ho en el futur. A més,el 78% dels que paguen en digital són persones quetambé paguen per la informació en paper, i el 43% dels

internautes lectors paguen almenys un cop a la setmanaper una publicació en paper.

Pel seu costat, les xifres sobre lectura de premsa delsinternautes que anualment proporciona l’AIMC en base alseu Q panel ofereix una perspectiva poc animosa, també:baixen al 45% els internautes que llegeixen premsa onlinecada dia (l’any 2016 era quasi el 50%), i només el 27%llegeix exclusivament diaris digitals, mentre que el nom-bre d’internautes que no llegeixen ni en paper ni premsaelectrònica puja al 39% (quatre punts més que el 2016).

Això fa molt difícil la viabilitat de les iniciatives pura-ment digitals, sense el coixí de la indústria periodísticatradicionals. A l’espera dels comptes de 2016, els corres -ponents a 2015 d’alguns editors així ho testimonien:Vilaweb facturava 1,3 milions, Aquitania (Nació Digital)0,8 milions, El singular digital (El Món) 0,4 milions. I entreels espanyols més populars, molt lluny dels 10 milions defacturació i 150 treballadors de Elconfidencial.com hi hatota la resta: El diario.es (2,5 milions), Voz populi (2,4),Público (2,3) i El Español (1,3). Són números molt minsosal costat de la facturació dels editors tradicionals als qualsse suposa que han de substituir en el futur: 107 milionsde La Vanguardia, més de 60 de El Periódico, 18 milions El Punt Avui, 13 milions l’Ara, per comparar amb els d’àmbit nacional.

Per això no és estrany que en el paisatge digital de lainformació liderin el consum setmanal (segons l’estudi delRISJ) els mitjans de sempre. A Espanya El País és usat pel29% d’internautes setmanalment, seguit de El Mundo,Antena 3, i el primer només-digital (Elconfidencial.com) téuna penetració del 16% de la població internauta. ACatalunya, amb dades de 2016, passava el mateix: LaVanguardia (37%) i El Periódico (35%) molt per damunt, iel primer digital pur (Elconfidencial.com) tenia el 18%,mentre que cap escrit en català apareixia a la llista delsque superaven l’11% de penetració setmanal.

A la vista d’aquestes dades sembla clar que –malgratel que permet la tecnologia- l’espai digital informatiu noés infinit: no hi ha recursos suficients i/o no es monetitzaprou bé per poder construir empreses amb recursossuficients per competir en aquests temps de transiciócap a un escenari encara molt difús, però en el qual lainformació periodística de qualitat i amb credibilitatseguirà sent necessària.

Joan Maria Corbella és professor de la Universitat Pompeu Fabra

Joan M.CorbellaL’espai informatiu digital no és infinit

www.comunicacio21.cat · C21_3

Entrevista a Rosa Romà: “El papersegueix tenint una experiència molt més rellevant que un tuit”

CAC. Educació en comunicació:l’assignatura pendent

Joan M. Corbella

Brauli Duart

Daniel Condeminas

Estanis Alcover

Laia Altarriba

Marc Puig

Arnau Nadeu

Revista Comunicació 21, Número 5 Segona èpocaEdita: Grup Comunicació 21Dipòsit Legal DL B 16110-2014

Disseny i maquetació: Marga Moreno

Publicitat: Marcelo [email protected]@comunicacio21.comwww.comunicacio21.cat

OPINIÓ

TEMESL’aliança internacional de les ràdios

i televisions públiques en francès

L’AMIC fa 20 anys. 6a Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat

Dades OJD. La difusió dels diarisen paper cau un 9,65%

Hem d'agrair al Sr. Trump que hagi animatels nostres esmorzars quotidians revitalitzantles (oblidades) seccions d'internacional.Perquè els seus meravellosos tuits han estatel millor aliat que ha tingut mai la premsa depaper, la veritat i el valor professional delsperiodistes. La postveritat és un terme que fauns mesos no existia i els fets alternatius uneufemisme de qui exposa la mentida, ambimpunitat i sense matisos. Gràcies a Trumphem vist spoilers millorats de House of Cards,una magnífica sèrie malauradament desfasa-da per la presidència real d'un goril·la decabaret, feixista i groller però encantador permilions d'estatunidencs que el van votar ique (encara) no se’n penedeixen. La seva llui-ta personal contra la premsa "dolenta i men-tidera" permet fer funcionar les rotativesdels EUA a tot gas, doblant torns de nit comno s'havia vist des de feia temps.

Si en el context internacional veiem laforça de la premsa tradicional en contraposi-ció als tuits, en el nostre petit però fort, con-vuls però esperançat, país mediterrani aca-bem de veure la força d'una entrevista enl'impuls de l'agenda política: El Punt Avuimarca un gol èpic amb la seva entrevista alconseller Baiget i ens recorda que la influèn-cia no està renyida amb la difusió.Certament, no es pot dir que la circulaciódels diaris millori, perquè segueix empitjo-rant, però es manté intacta la tradicionalcapacitat d'influència del periodisme rigorós.

Sí, els lideratges i les redaccions no espoden mantenir només amb les estructu-res digitals i, malgrat que la migració sem-bla inexorable, el format paper conservauna posició singular, tot i ser minoritària.No cal ser més gran, sinó més influent. Unfull de ruta que –sempre– passa pel perio-disme, en qualsevol dels seus formats. I laimmediatesa digital, útil però nerviosa,també hi juga i hi jugarà el seu paper, coma complement, precisament, del paper. Elproblema és quan ens quedem només ambels tuits nus, pelats, freds i sense més subs-tància que els limitats caràcters que permetl'aplicació vírica. Trump, pioner, ja ens haadvertit de quin mónens podem trobarsi no en revertimla dosi.Periodistes: anem per feina!

David Centol, [email protected]

Fets alternatius

Com

unic

ació

21

Col·legi de Publicitaris i RRPP4a edició dels Premis Impacte

C21_6 · www.comunicacio21.cat

La recerca de sinergies entre mitjans enllengua catalana, plantejada obertamental llibre col·lectiu “Construir l’espai catalàde comunicació”, dirigit per Josep Gifreuel 1991, no és pas una preocupació nomésnostra, sinó que és compartida per totesles llengües no angleses.

El reviscolament de propostes quepuguin materialitzar un marc estratègic decol·laboració permanent entre les tres granscorporacions públiques audiovisuals encatalà (CCMA, IB3 i CVMC) d’aquests dar-rers temps –i que té origen en una entrevis-ta a Brauli Duart publicada al número 3 de lasegona època de Comu ni cació21 i fa poc enuna taula rodona de la Federació d'organit-zacions de la llengua catalana (FOLC) alCol·legi de Periodistes– convida mirar quèestan fent altres espais lingüístics amb elsseus respectius mitjans audiovisuals. I entenim un exemple ben proper.

La República Francesa, des de la sorti-da de la Segona Guerra Mundial, ha fet dela defensa i projecció del francès, i de les

creacions culturals que l’acompanyen,una qüestió de màxima prioritat. Unaqüestió d’Estat, en la qual ha procuratimplicar i donar protagonisme a la restade països –majoritàriament excolònies-que tenen la llengua francesa com a idio-ma compartit, amb independència quesigui l’única llengua oficial o no–. D’aquí elnaixement de tres organitzacions prota-gonistes de l’espai mediàtic francòfon: lacomunitat de les ràdios públiques de llen-gua francesa (RFP) nascuda el 1950; laComunitat de televisions francòfones(CTF), apareguda 14 anys més tard amb lageneralització d’aquest mitjà a gran partdel món; i a nivell general, fent de granparaigua de la projecció mundial de lallengua francesa, l’Organització Inter na -cional de la Francofonia (OIF), creada el1970 com a gran projecte impulsat perl’Assemblea Parlamentària de la Franco -fonia. Una institució que agrupa les cam-bres legislatives dels països de llenguafrancesa i d’altres que hi mantenen una

“

“

El reviscolament

de les propostes

de col·laboració

entre les corporacions

públiques audiovisuals

en català convida

a mirar què es fa

a altres espais

lingüístics

‘Les médias

publics’L’aliança internacional de les ràdios i televisionspúbliques en llengua francesa

Per Daniel Condeminas, consultor en comunicació

francophonesImatge panoràmica del control central de TV5 Monde durant l'emissió del seu informatiu diari, "El món en francès"


estreta relació, com seria el cas delParlament de Catalunya, que n’és mem-bre observador des de fa 9 anys.

Si fem un salt en el temps i ens situemal 2014, aquest serà un any clau per a l’ac-tual etapa de l’estratègia comuna delsmitjans audiovisuals públics de llenguafrancesa. L’Organització Internacional dela Francofonia veu la necessitat d’afrontarles dificultats de la llengua francesa enl’espai mediàtic, formulant-se quatre pre-guntes clau: “¿Els mitjans de comunicaciófrancesos es veuen amenaçats per la ten-dència de la globalització monolingüe (enanglès)? Com han de respondre els païsosfrancòfons a la globalització dels contin-guts televisius i la proliferació de nouscanals? Quins tipus de mitjans es propo-sen per als joves? Quines eines decol·laboració s’ofereixen per fer front alsreptes actuals i futurs?”. Per donar-hi res-posta, l’OIF promou la celebració aMontreal del congrés “Mitjans de comu-nicació i francofonia: models de negoci inous públics” que, entre les seves conclu-sions, destaca la voluntat d’afirmar que“tenim suficients valors comuns per cons-truir un nou espai mediàtic”.

D’aquell congrés internacional cele-brat a finals del 2014 en van néixer duesiniciatives, ara en ple procés de consolida-ció: l’associació “les Médias francophonespublics” (MFP), de la qual en parlarem totseguit, i la creació d’un grup de recercasobre els mitjans audiovisuals francòfons,entre el canal TV5 Quebec i el clústermediàtic HEC Montreal, que va ser elconsorci que havia acollit aquesta troba-da internacional.

Un any més tard, el Consell Superiorde l’Audiovisual va posar en marxa una“jornada de la llengua francesa als mitjansaudiovisuals”, de caràcter anual, amb totun seguit d’espais i programes de lesràdios i televisions, centrats en la promo-ció del vocabulari francès en tots els usoscol·loquials de la llengua, davant la crei-xent penetració de la terminologia anglo-saxona, especialment entre els joves. Ellema de la jornada d’enguany, “Dites-leen français”, és ben eloqüent d’aquestapreocupació. Una preocupació que tan béconeixem aquí, i per partida doble, amb lapressió del castellà i l’anglès.

Tornant novament a l’OrganitzacióInternacional de la Francofonia, aquestaha posat en marxa noves activitats de pro-moció de l’espai mediàtic en llengua fran-cesa, per impuls directe de la seva actualpresidenta, la quebequesa d’origen haitià,

Michaëlle Jean, qui anteriorment haviaestat una popular periodista de la TV cana-denca. L’any passat celebrava la cerimòniadels primers premis Franco fonia a la inno-vació dels mitjans de comunicació, conjun-tament amb Radio France International(RFI) i Periodistes sense Fronteres. Unspremis internacionals que en la seva dar-rera edició han guardonat una revistabelga, un canal de TV per internet deBurkina Faso i un web senegalès.

Per tancar aquesta panoràmica, calcitar una darrera organització, el Consellinternacional de les ràdios i televisionsd’expressió francesa, el CIRTEF, que va serpromogut per l’OIF a finals dels anys 70 ique agrupa mitjans audiovisuals dels 5continents, des del Vietnam fins a Haití. UnCIRTEF que té la seva seu a l’edifici de lacorporació pública RTBF a Brussel·les i queactualment té l’associació “Les Médiasfrancophones publics” (MFP) com a orga-nisme referent, i que col·labora activamentamb els continguts de TV5 Monde.

“UNA VISIÓ OFENSIVA”Fa tots just un any i mig naixia els MFP apartir de la fusió de les dues organitza-cions internacionals de ràdio i televisióque hem esmentat a l’inici de l’article, laRFP i la CTF. Una nova entitat que agrupaun total de 19 canals de televisió i 23 deràdio d’Europa i Nord Amèrica: RadioFrance, France Télévisions (els 6 canalspúblics francesos), el canal internacionalTV5 Monde (on ja hi participaven la majorpart de les corporacions aquí associades)France Médias Monde, que agrupa lesràdios de cobertura internacional comFrance 24 o Radio France International,Radio-Canada, Télé-Québec, la RàdioTelevisió Belga de la comunitat francòfo-na (RTBF), la Ràdio Televisió Suïssa (RTS),TV5 Québec Canada, i el grup mediàticTFO, especialitzat en la distribució i emis-sió de continguts educatius i culturals al’Amèrica del Nord.

Presidida inicialment pel director de laRTS, Gilles Marchand, des de primersd’any la dirigeix Mathieu Gallet, màximresponsable de les ràdios públiques fran-ceses. Un nou president que ha volgutmarcar un fort dinamisme a l’entitatdavant dels importants reptes que tenenel conjunt de mitjans públics audiovisuals,i que ell mateix el definia com a “una visióofensiva al servei de la projecció de lesnostres cultures francòfones”, tot com-prometent-se perquè aquestes ràdios itelevisions esdevinguin “més creatives i

““MFP: una visió

ofensiva

al servei

de la projecció

de les cultures

francòfones


innovadores”. Per a Gallet, “avui és impe-ratiu que s’imposi a tots els mitjanspúblics el canvi per no ser superats, adap-tar-se als nous hàbits i costums del públici anticipar-se a les mutacions de l’audièn-cia”. Un mandat al qual MFP vol respon-dre “oferint la possibilitat d’anar més depressa, recolzant-nos sobre les nostresrespectives experiències”.

Un dinamisme que Mathieu Gallethavia posat en marxa a France Radio,amb la creació de la multiplataformainformativa 24/7 “Franceinfo” l’estiudel 2016, que es difon simultàniamentper ràdio, televisió i internet i que utilit-za tant els estudis de la Casa de laRàdio, situada al centre de la capitalfrancesa, com els de TV5 Monde, ubi-cats als afores de París, a Issy-les-Moulineux. Una proposta multimèdiaque, en el seu canal televisiu, pròxima-ment incorporarà nous continguts cul-turals i d’altres adreçats específicamentals joves. Un “Franceinfo” que ha sabutaprofitar les experiències de sinergiesentre televisió i ràdio belgues de laRTBF, amb uns moderns estudis quepermeten fer alhora programes per a laràdio i per a la televisió.

Pel que fa a les activitats actuals

dels MFP, les podem agrupar en tresgrups de treball: les coproduccions, lesjornades de treball temàtiques i l’esta-bliment de noves eines de col·labora-ció en l’àmbit informatiu.

LITERATURA I MÚSICA COM A UNIÓA més d’un espai setmanal radiofònic,“L’actualité francophone”, on es desta-quen les principals notícies vinculades a lallengua i la cultura, MFP coprodueix duespropostes radiofòniques més, de caràctertemàtic. La primera és un exitós espaisobre el món de la literatura –i del còmic-“La librairie francophone”. La segona noté format de programa, sinó d’estratègiapromocional dels nous valors musicals enfrancès: “Les découvertes francophones”.Responsables musicals de les emissoresFrance Bleu, Vivacité (de la RTBF), IciMusique (de Ràdio Canadà) i OptionMusique (de la RTS) escullen cada dosmesos una cançó d’un cantant o grupnovell que serà promocionada intensa-ment a les seves respectives emissions(entrevistes, concerts...).

A més d’aquestes tres iniciativesperiòdiques, MFP coprodueix contingutsde caràcter documental que, fins ara, hanestat centrats en l’àmbit cultural.

““Fer front als

“Fake News”

amb eines

compartides entre

redaccions de

mitjans de

diversos països

Mathieu Gallet vol impulsar la innovació dins els MFP, com està fent des de Radio France amb apostes multiplataforma com "Franceinfo"


coproducció no només ha obtingut unsbons resultats d’audiència, sinó que aquestaha anat molt més enllà del Quebec o França,ja que ha tingut un fort impacte entre elsjoves internautes dels països del Magrib.

Una segona experiència compartida esva materialitzar durant les darreres eleccionspresidencials franceses. A l’estudi 411 de laCasa de la Ràdio, que pertany a “Fran ce info”,es van realitzar simultàniament un programaespecial simultani per a la ràdio “La premiè-re” i per al canal televisiu “RTS Un” dels mit-jans públics suïssos l’endemà de la primeravolta dels comicis que han portat EmmanuelMacron a l’Elisi. No es tractava d’un suportpuntual per a una connexió o en tre vista, sinóque va ser l’experiència compartida de realit-zar un programa en directe –de fet dos- desde l’estudi d’un altre mitjà associat.

Tot un model de col·laboració estratè-gica entre televisions i ràdios de diferentspaïsos que comparteixen una mateixa llen-gua i una voluntat de servei públic. A casanostra en tindrem un de similar aviat? Laconveniència de compartir recursos perpoder abaratir costos, i la necessitat desumar esforços per ser més competitius enun espai mediàtic –en el cas de la televisió-majoritàriament dominat per les ofertesen altres idiomes, així ho aconsellarien.

EXPERIÈNCIES, FUTUREn els darrers mesos, MFP ha organitzattot un seguit de reunions especialitza-des que han servit per conèixer directa-ment com es treballa a cada mitjà asso-ciat per analitzar què podria ser compar-tit, així com es debaten conjuntamentles estratègies per fer més competitivesles ofertes mediàtiques d’aquests mit-jans públics.

El passat mes de març celebraren aBrussel·les un seminari sobre la produccióde continguts, estructurada en tres àmbits:ràdio, magazins informatius i programesd’entreteniment. Al maig, la Ràdio iTelevisió Suïssa acollia una trobada sobreTV i digital, centrada en els nou escenari dela multiplicació d’ofertes audiovisuals quearriben a les diverses pantalles connecta-des a la xarxa, des de la gran pantalla delmenjador domèstic a la del mòbil. Mésrecentment, París acollí el juny una reuniódels defensors de l’audiència de les dife-rents corporacions públiques. Uns“ombudsman” que responen a modelsmolt diferenciats pel que fa al seu nomena-ment i la seva vinculació professional ambcadascuna d’elles. Aquest seria el cas deldefensor de l’audiència radiofònica cana-denca, figura creada en un ja llunyà 1991 ique, un cop finalitza l’exercici del seu man-dat –uns 5 anys- abandona Ràdio Canadà,com a fórmula que demostra la seva totalindependència del mitjà.

FER FRONT ALS “FAKE NEWS”El terrorisme jihadista ha trasbalsat elconjunt de les societats europees i plan-teja un greu repte als mitjans a l’hora d’in-formar la ciutadania i evitar la propagacióde falses notícies (“Fake News”). Amb laseva ràpida propagació a les xarxessocials, representen una greu amenaçaper a la cohesió social pel risc d’anar ali-mentant missatges que generin ansietat ipor. A la complicada equació de poderoferir informació el més immediata possi-ble i alhora que aquesta estigui suficient-ment verificada, els mitjans públics hande donar-hi una solució eficaç.

Amb aquest objectiu, recentment s’haposat en marxa una plataforma digital,compartida inicialment entre la RTS i RadioFrance, en la qual els periodistes especialit-zats en temes de seguretat i terrorisme deles respectives redaccions intercanvien entemps reals totes les informacions quereben per poder-les interpretar conjunta-ment. Alhora es va generant i classificant unbanc de dades i fonts informatives que els

seran de gran ajuda per a futures notíciessobre aquesta temàtica tan complexa i deli-cada. En aquesta tasca informativa es con-sidera molt valuós poder comptar amb elsdiversos punts de vista que existeixen sobreel tema al conjunt de països de la francofo-nia –no oblidem la important quantitat depaïsos africans- així com poder facilitar laproducció de reportatges originals que nodepenguin dels grans grups mediàtics inter-nacionals en llengua anglesa.

ADREÇAR-SE ALS JOVES VIA FACEBOOKTot i no ser exactament una iniciativa deMFP, cal destacar l’experiència de la copro-ducció entre TV5 Monde i TV5 QuebecCanada de la web-sèrie “Conne xion encours” que la passada tardor va ser emesaexclusivament des de Facebook. Una sèriede ficció protagonitzada per un pare quebe-quès d’origen iranià que s’instal·là per untemps a París per motius professionals i laseva filla i l’àvia d’aquesta, que es queden alCanadà. Tots tres es comuniquen via Skypei amb missatges al Facebook, en unes con-verses que permeten, en clau d’humor, ana-litzar les diferències culturals i generacionalsentre els tres familiars. Amb 22 milions devisites a Facebook i més de 6 milions devisionaments dels 35 capítols de la sèrie, la

"Connexion en cours", una web-sèrie quebequesa amb més seguidors magribins que francesos

Programa de "La Librairie francophone" realitzat a la darrera edició de la Fira del Llibre de Ginebra

Als anys vuitanta, uns joves de la Ribera Baixa, com d’altresarreu del País Valencià, maldàvem per vendre als amics unsbons d’ajut d’ACPV per finançar els repetidors valenciansd’una TV3 acabada de néixer.

Amb l’arribada de Canal9, molts vam considerar la reci-procitat d’ambdues televisions com el pas més natural. Peròel que va ser possible amb les Illes Balears, durant trentaanys no ho ha estat al País Valencià.

Avui, però, som en el moment adequat. Per primeravegada hi ha una realitat política en tots els territoris quecomparteixen llengua, història i cultura que ha de fer possi-ble una entesa impossible fins ara. I hem d'aprofitar aquestaoportunitat històrica. Un acord entre tots els governs i totsels territoris i, per tant, entre els nostres pobles.

Ara és el moment de signar acords de reciprocitat a tresbandes que donin estabilitat, en el futur, a aquest objectiubàsic. Com a primer pas. Però ara també és el moment d’a-nar més enllà de la reciprocitat. Els nous temps i les novesrealitats d’un món audiovisual cada vegada més globalitzataixí ho aconsellen.

Hem d’anar més lluny. Hem de cercar noves formes decol·laboració. Una de les més rellevants, a efectes operatius,hauria de ser la creació d'un consorci format per IB3, laCVMC i la CCMA -tal com vaig proposar a aquestes pàginesel 2015-, l’objectiu del qual ha de ser l’aplicació de formatsde col·laboració al màxim nivell, des de la producció de con-tinguts de forma comuna fins a la xarxa de corresponsalsinternacionals, passant per la col·laboració tècnica i els ser-veis compartits.

Una col·laboració que, entre altres àmbits més simbò-lics, també podria materialitzar-se en la creació d’un canalde televisió compartit, difós per internet, en el qual s’eme-tran continguts produïts per totes tres televisions de parlacatalana.

Les actuals circumstàncies polítiques ens han de perme-tre anar molt més enllà, però és imprescindible i rellevantque aquest nou espai de col·laboració es construeixi des delrespecte més absolut a les realitats catalana, valenciana ibalear i des de la igualtat de totes les parts, quelcom que nosempre s'ha aconseguit. Aquesta vegada, l’entesa ha de serplena i, sobretot, consensuada entre els tres governs, per-què només així es garantirà que es consolidi i, més enllà d’e-ventuals canvis polítics, perduri en el temps.

Brauli Duart i Llinares és conseller de la CCMA

BrauliDuartMés enllà de la reciprocitat


“Som un perfil de país hipster: ens agra-da anar per davant i sumar-nos al canvi”,diu sobre Catalunya Rosa Romà. I és quel’actual directora de comunicació del’Hospital i Campus Universitari de la Valld’Hebron posa de manifest la importàn-cia dels emprenedors, l’autèntic “nervi”del país, en el món de la publicitat. Formadaa Esade, va arrencar la seva carrera profes-sional a agències com Ogilvy o DDB, va serresponsable de la marca Barcelona i deldepartament de Màrqueting i Comunicaciódel consistori barceloní.

Quin és el paper que ha jugat el Col·legi enaquests últims 8 anys de crisi? I quin és elpaper que ha de jugar amb la recuperació?El Col·legi ha jugat un paper durant la crisi depol d’atracció de talent i generador de net-working, cosa que alhora crea negocis.Tenim constància de projectes que han sor-tit fruit de trobades entre professionals. Ésun sector molt divers i necessites aques tsmoments per poder compartir coneixe-ment i experiències. Això, a més, ens per-met com a país seguir avançant i transfor-mant un sector que està en ple canvi.

Per fi la facturació publicitària es recupe-ra, però migra dels suports tradicionals ales xarxes i als nous canals. Quins són elsreptes de futur?Estem en un moment de transformació,tant pel que fa a la proliferació de canalscom també de canvi de valors, i és neces-sari reajustar les estratègies de comunicaciói de màrqueting. En aquests moments derecuperació es començaran a fer encaramés notoris aquests diferents escenaris iparadigmes sobre els quals es pot mourela comunicació. No hi ha cap nou mitjà quevingui a matar els altres, sinó que cada veg-ada més les estratègies comunicatives sónmés professionals, més complexes i méscapilaritzades. A més, permeten arribar adiferents públics d’una manera més eficaçi fent millor seguiment dels resultats.

Com ha estat aquesta evolució cap a mit-jans digitals?Tot i la crisi, sí que hi ha hagut aquestaevolució cap a mitjans digitals, però, alho-ra, els anunciants s’ho prenien amb unaactitud molt conservadora. Aquellesmateixes regles que havien funcionat enl’entorn més convencional les intentaventraslladar al món digital. Pocs s’atrevien afer coses diferents. El creixement econòmicsegurament vindrà acompanyat de pro-jectes més experimentals que permetinobrir noves maneres de comunicar. Unexemple n’és tot el projecte de GasNatural amb Cinergía, que genera unsdocumentals que els pengen a la xarxa ique han de servir per sensibilitzar sobreuns temes que abans, explicats d’una altramanera, podien no generar la notorietat il’impacte que estaven buscant. Això ésmolt innovador i totes les marques nos’atreveixen a fer-ho. Si això ve acompa-nyat d’uns resultats positius, més mar-ques s’hi aniran sumant. Per tant, en elspròxims 10 anys la comunicació hauràcanviat completament, tant els perfils delqui hi treballa com les metodologies detreball.

Quin és el rol que ha de jugar el suportpaper en l’àmbit de la publicitat en l’ac-tualitat?De fet, s’està notant un increment de lapublicitat en paper. Com hem dit, hanproliferat nous canals que fan que lafragmentació de la inversió publicitàriasigui necessària, però el paper segueixtenint una experiència per al públicmolt més rellevant que un tuit. Unanunci en paper és molt més memo-rable i té una conversió més alta quanta notorietat de la que tenen algunesaccions digitals. El moment de lecturaen paper és diferent de quan estàs con-sultant informació a través del mòbil.Això no vol dir que una cosa hagi desuplir l’altra: totes són necessàries.

Text i fotos: Francisco Javier Rodríguez

Rosa Romà, degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques

RosaRomà

“El paper segueix tenint una experiència per al públic molt

més rellevant que un tuit”

“

“

Crec que

erròniament

s’ha estigmatitzat

els publicitaris i

els relacions

públiques perquè

treballen en

benefici d’una

marca comercial,

com si fos una

tasca no ètica



connexió que necessita tenir amb el seupúblic i els objectius específics fan quecada estratègia sigui única. Aquí hi ha l’a-tractiu per als que ens apassiona la comu-nicació i el màrqueting, ja que cada pro-jecte és diferent de l’anterior. Però el queestà clar és que per tirar endavant un pro-jecte necessites analitzar l’estat de lamarca, els seus objectius comunicatius iquins són els teus consumidors. De fet,avui necessites analitzar molt millor el per-fil del públic al qual vols arribar per ser mésefectiu. Les noves eines digitals hi ajuden,des del geomàrqueting fins a l’escolta acti-va a través de les xarxes socials.

Creu que els consumidors estan cada copmés a la defensiva? Són menys crèduls ise senten menys apel·lats als valors senti-mentals tradicionals i és per aquest motiuque s’han de posar en marxa novesestratègies? Crec que els consumidors cada vegadaestan més informats. Però això no vol dirque no connectin amb les accions emo-cionals, tot el contrari. Si tu saps apel·larals sentiments i les emocions, el públic síque hi connecta. Darrere, però, hi had’haver un producte que tingui unes tan-gibilitats que sostinguin la proposta devalor que et fa la marca. El que no fun-ciona avui i no funcionava fa 10 anys sónaquelles marques que estan venentpromeses impossibles o que t’estan vin-culant a uns valors que no són els teus.

Posi’m un exemple.Prova d’això és que molts dels nous pro-jectes i ‘start-ups’ que han sortit i que hannascut en l’entorn digital, després s’hantrobat amb la necessitat de fer accionspublicitàries més clàssiques per construirla marca. Has de generar emoció en el teupúblic, perquè si no seràs una marcaefímera que utilitzen com si fossis un clínexen una necessitat molt concreta, però quedesprés no hauràs generat aquestaempremta en la memòria. Per fidelitzarnecessites apel·lar a alguna cosa que mésque la proposta econòmica.

Vostè sempre defensa Catalunya comuna “nació start-up” on l’emprenedo-ria ha estat el “nervi” del progrés delpaís. Creu que aquest esperit inquiet iinconformista segueix present en l’ac-tualitat? Sí, i tant, i també en el sector de la publici-tat i el màrqueting. Prova d’això és que enels darrers anys han sorgit nous projectes iagències que estan funcionant amb inicia-tives digitals revolucionàries. D’emprene-dors a Catalunya en el sector de la publici-tat, per la manera de ser dels catalans n’hiha molts. Veníem d’un entorn marcat pergrans agències internacionals, ja que moltsemprenedors i visionaris catalans vanacabar venent les seves empreses oprimers projectes a aquestes. Això vadonar com a resultat un escenari aBarcelona i a Catalunya on clarament pre-

Com estan canviant els nous canals digi-tals el panorama del sector? Es pot parlard’un nou model comunicacional en elmón de la publicitat?Per descomptat, malgrat que, com he ditanteriorment, encara estem en unmoment de transició en el qual conviuenels models tradicionals amb els nous. Peròno morirà cap mitjà, perquè cada un té unrol específic.

Quin és el paper que han de jugar les rela-cions públiques en el nou marc comunica-cional?Amb les relacions públiques passa elmateix que amb la publicitat. Fa 10 anysles estratègies publicitàries eren unes i avuidia són unes altres, i en relacions públiquesés similar: al final, les competències d’unprofessional en relacions públiques segueix-en sent les mateixes, però les eines i lesaccions que ha de desenvolupar per assolirun objectiu han canviat. Abans, aquestprofessional es plantejava fer un esdeveni-ment o roda de premsa, i ara pensa en unaltre tipus d’accions vinculades amb influ-encers per enfocar la marca d’una altramanera. Invertir en relacions públiques ésessencial si vols que parlin de tu.

Davant l’enorme fragmentació dels públics,canals i suports, com s’aconsegueix que elsconsumidors se sentin identificats perquèels missatges arribin i siguin eficients?Depèn de l’estratègia de cada marca. La

tria de quins són els millors, sense partird’unes referències, es feia molt menysatractiva.

I com funciona ara?Hi ha un jurat en la primera fase on com-binem persones de diferents àmbits de lapublicitat, relacions públiques, màrquetingi comunicació digital que s’han posat d’a-cord per decidir quines eren, de cadascunade les categories, les tres millors accions.Ara, que és en la fase en la qual estem,hem obert a votació aquesta llista entretots els professionals, col·legiats o no.

Els guardons tenen una secció dedicada apremiar l’impacte social de les campan-yes publicitàries. Quin ha de ser el paperdels publicistes a l’hora de fer arribar mis-satges compromesos al públic?Crec que erròniament s’ha estigmatitzat elspublicitaris i els relacions públiques perquètreballen en benefici d’una marca comer-cial, com si fos una tasca no ètica. A partird’aquí es genera un debat sobre si la feinad’un publicista contribueix socialment o no.Però nosaltres no generem noves necessi-tats, ja que aquestes ja existeixen entre elpúblic. El que fem és associar-les a unesmarques. Per altra banda, els publicitaristreballem tant per a marques com per amolts altres projectes que no tenen unafinalitat comercial, sinó de divulgació i desensibilització sobre projectes solidaris quevolen canviar valors. El compromís socialtambé és important per als professionalsde la publicitat i el màrqueting.

Moltes d’aquestes campanyes compro-meses socialment i d’altres fan servir pro-duccions cinematogràfiques per fer arri-bar el seu missatge. Parli’m de la relacióentre la publicitat i el cinema. La publicitat busca connectar amb els seuspúblics, i moltes vegades has de generaremocions. La cinematografia és unamostra artística que ens permet enriquir elmissatge i que creï una experiència moltmés completa. La qualitat de la producciód’un espot publicitari influeix en l’impacteque genera en la capacitat d’atracció i dememorabilitat. Sí que és cert que amb lacrisi es va tendir a minimitzar el pressupostde producció, però això es veu traduïtdesprés en una pitjor experiència delpúblic en l’observació d’aquests con-tinguts. Al cap i a la fi, la bona publicitat ésaquella que no és invasiva, la que el públicagraeix contemplar.

dominaven les multinacionals, que eren elpal de paller del sector.

I quina és la situació avui en dia?Doncs que els emprenedors catalans quehan tirat endavant nous projectes s’hanadaptat millor que les multinacionals quehi havia a Barcelona. Això ha fet possibleque molts altres projectes, en paral·lel a lesmultinacionals, no només hagin aflorat iocupat aquest espai de petites i mitjanesempreses, sinó que estiguin competintamb les grans companyies o suplint l’espaique fins ara ocupaven.

Per tant, podem dir que Barcelona és unade les capitals creatives del món?Sí. De fet, quan ets un emprenedor tensuna agilitat que una multinacional no té.Però per altra banda, un emprenedorassumeix més risc que no pas una multi-nacional, ja que allà sempre hi ha elsparaigües de la mare corporació. Encanvi, un emprene dor s’està jugant elsseus diners i les nòmines dels seus trebal-ladors. Per tant, el risc també és elevatper a un emprenedor.

Com són els emprenedors catalans delmón de la publicitat i el màrqueting?Catalunya és, per actitud, un país quesempre ha mirat a l’exterior. A més, hi hamolta gent que fa d’esponja amb el ques’està fent a la resta del món, o sigui, quea Catalunya s’acceleren projectes publici-taris que veus que estan funcionant aNova York, San Francisco... Tenim moltacapacitat per transformar-nos, som unperfil de país hipster: ens agrada anar perdavant i sumar-nos al canvi. Hi ha altresentorns més conservadors però aquí no:ens encanta sumar-nos al canvi. Estemmolt predisposats a la innovació.

Parlant de qualitat i innovació, el Col·legiha posat en marxa els quarts premisImpacte, els quals enguany es decidiranper votació popular per primer cop. Perquè han decidit fer-ho així?Creiem molt en la força i el talent dels nos-tres professionals. El Col·legi ha de fer-lospartícips de la professió. Anteriorment hiparticipaven d’una manera molt prudent,ja que els hi demanaven que proposessinquines idees consideraven que eren inno-vadores i d’impacte. Però començar el pro-cés amb el full en blanc era feixuc i poc par-ticipatiu, perquè de projectes durant unany a Catalunya se’n fan molts, i aquesta

“

“

No hi ha cap

mitjà que vingui

a matar els altres,

sinó que cada

vegada més

les estratègies

comunicatives

són més

professionals,

més complexes

i més capilaritzades


La pèrdua de difusió dels diaris impresos persisteix. El 2016, aCatalunya, les Illes Balears i el País Valencià totes les capçaleres vanperdre lectors respecte de l’any anterior, segons les dades certifica-des d’OJD. Com sempre, aquesta davallada generalitzada variasegons el mitjà i el territori.

L’any passat, la difusió del conjunt de diaris auditats als tres ter-ritoris va ser de 426.007 exemplars de mitjana diària, un 9,65%menys que els 471.524 de 2015. Per separat, a Catalunya el conjuntde diaris va registrar una difusió de 277.447 exemplars, una reduc-ció del 9,04% respecte de l’exercici anterior; al País Valencià, amb95.121 exemplars, el retrocés va ser del 12,97%, i a les Illes Balears,amb 53.439 exemplars, la reculada es va quedar en el 6,60%.

Pel que fa a les capçaleres editades a Catalunya, les Balears i elPaís Valencià, aquestes van assolir una difusió global de 354.761exemplars de mitjana diària, cosa que representa una baixada del7,81% respecte de 2015. Per la seva part, els quatre grans diaris edi-tats a Madrid van registrar en aquests tres territoris una difusió de68.474 exemplars, una davallada del 18,16%.

Com en exercicis anteriors, les dades indiquen que, en líniesgenerals, com més gran és la proximitat dels mitjans, menor és lapèrdua de lectors. En concret, a Catalunya, els diaris que s’editen alpaís van obtenir una difusió de 246.599 exemplars de mitjana dià-ria durant el 2016, un 8,38% menys que l’any anterior. Per la sevapart, la difusió dels diaris editats a Madrid va ser de 30.616 exem-plars, una caiguda del 14,05%.

Al País Valencià, els diaris del territori van registrar 60.364exemplars de difusió mitjana, una reducció del 7,21%, mentre quela premsa de Madrid, amb 30.398 exemplars, va patir una davalla-da del 23,16%.

Finalment, a les Illes Balears, els mitjans locals van sumar44.999 exemplars de difusió, xifra que suposa un descens del5,62%. En canvi, les capçaleres de Madrid van obtenir una difusióde 7.460 exemplars a l’arxipèlag, una reculada del 12,07%.

El rànquing de mitjans de 2016 per al conjunt dels tres terri-toris presenta alguna variació respecte del de l’any anterior. ElPunt Avui puja al quart lloc en superar Última Hora; Informaciónavança Las Provincias; i l’Ara, Diario de Mallorca i Segre deixenenrere l’ABC.

La classificació de mitjans canvia força entre Catalunya, les IllesBalears i el País Valencià, i no només pel paper que hi juguen lespublicacions locals, sinó també per la diferent incidència que hitenen les capçaleres editades des de Madrid. Sí que coincideixenen el fet que els primers llocs dels respectius rànquings els ocupenmitjans editats al territori.

Per zones, la classificació de 2016 no presenta grans novetatsen comparació amb l’any anterior. A Catalunya, l’única variació ésque La Razón supera per primer cop El Mundo. Al País Valencià,Información i Las Provincias intercanvien posicions, mentre que ElMundo i El Periódico Mediterráneo avancen l’ABC. A les IllesBalears no hi ha cap canvi en el rànquing respecte de 2015.

La difusió dels diaris enpaper es redueix un 9,65%

La premsa de Madrid continua reculant més que la catalana, la balear i la valenciana

Diari Difusió mitjana 2016

Variació respecte2015

La Vanguardia El PeriódicoEl PaísEl Punt AvuiÚltima HoraLevante-EMVEl MundoInformaciónLas ProvinciasLa RazónAraDiario de MallorcaSegreABCDiari de TarragonaEl Periódico MediterráneoRegió 7Diari de GironaMenorca Es DiariDiario de IbizaMajorca Daily BulletinLa VerdadLa MañanaAra BalearsEl Correo

109.84074.91328.70621.93921.66020.74818.35616.62616.59212.90512.88211.393

8.8988.5078.1146.4615.5195.3124.2673.6322.2382.0521.9061.821

720

- 11,05%- 7,15%

- 16,37%- 5,54%- 6,88%- 7,14%

- 16,29%- 4,81%- 7,87%- 6,54%- 3,58%- 4,54%- 3,68%

- 37,49%- 8,03%

- 11,53%- 2,92%- 3,82%- 1,07%- 7,98%- 5,93%- 9,20%- 4,03%- 2,10%- 6,61%

Rànquing de diaris a Catalunya, País Valencià i Illes Balears


La VanguardiaEl Periódico de CatalunyaEl Punt AvuiEl PaísAraSegreDiari de TarragonaLa RazónEl MundoRegió 7Diari de GironaABCLa Mañana

108.37174.00921.93915.417 12.533

8.8968.1146.6815.8125.5195.3122.7061.906

- 11,10%- 7,21%- 5,54%

- 16,62%- 3,62%- 3,68%- 8,03%- 2,91%

- 17,51%- 2,92%- 3,82%

- 15,60%- 4,03%

Diari Difusiómitjana

2016

Variaciórespecte

2015

Levante-EMVInformaciónLas ProvinciasEl PaísEl MundoEl Periódico MediterráneoABCLa RazónLa VerdadLa VanguardiaEl Periódico de CatalunyaEl Correo

20.74816.62616.58111.251

7.8326.4095.7865.5292.052

698696563

- 7,14%- 4,81%- 7,85%

- 16,63%- 17,24%- 11,61%- 44,30%- 11,05%

- 9,20%- 8,52%+ 0,58%- 6,79%

Última HoraDiario de MallorcaEl MundoMenorca Es DiariDiario de IbizaMallorca Daily BulletinEl PaísAra BalearsLa VanguardiaLa Razón

21.66011.393

4.7124.2673.6202.2382.0381.821

771695

- 6,88%- 4,54%

- 13,03%- 1,07%- 7,98%- 5,93%

- 12,87%- 2,10%- 5,63%- 2,25%


2016

Variaciórespecte

2015


2016

Variaciórespecte

2015

Catalunya

Illes Balears

País Valencià


A les portes de la convocatòria a les urnes dela que podria –hauria- de ser la votació méstranscendental de la història de Catalunya, esplanteja l’interrogant de com es pensa assolirel necessari i imprescindible pluralisme infor-matiu als mitjans audiovisuals. Aquells mitjansque, a diferència de la resta, estan regulats perconcessions o llicències públiques: les ràdios itelevisions.

Caldria garantir, necessàriament, el seupluralisme no només perquè la ciutadaniapugui accedir amb tota normalitat als argu-ments del sí i del no... i dels possibles “no séquè dir”, sinó fins i tot per garantir una cosaprèvia, imprescindible: que puguin ser infor-mats que es farà un referèndum de veritat, ino una versió disfressada del 9N del 2014. Odirectament com evitar que l’únic missatgeque els arribi és que es tractaria d’una accióil·legal, per la qual cosa el millor que podenfer és no acostar-se als col·legis electorals niper casualitat. Ens trobem amb el reptedemocràtic de com respondre a la previsible“apagada informativa” que puguin protago-nitzar els principals grups audiovisuals espa-nyols, siguin públics o privats. Com evitar elque podria ser, per dir-ho ras i curt, una siste-màtica pràctica de censura informativa desdels mitjans que consumeixen la gran majo-ria dels nostres ciutadans.

No és cap suposició a la babalà. Tenimprecedents perfectament estudiats que il·lus-tren com aquests mitjans han vulnerat criterisdeontològics... i legals a l’hora de parlar de larealitat política catalana. Exemples? Unsquants. L’informe sobre les tertúlies radiofòni-ques i televisives, publicat per Media.cat res-pecte del 9N, assenyalava que en una de lessetmanes prèvies a la consulta, als programesde RTVE no hi va haver cap, cap, contertuliàfavorable a la celebració de la consulta; i que,sumant els de les principals ràdios i televisionsespanyoles, el 92% n’eren directament contra-ris. Més cap aquí, els informes del CAC hanintroduït les anàlisis de les principals televi-sions d’àmbit estatal en processos electorals,

amb resultats tan escandalosos com aquests:a les eleccions al Parlament del 27S els maga-zins diürns de Tele5 i Antena3 no van entrevis-tar cap candidat ni de JxSí ni de la CUP. Cap. I ala darrera campanya electoral a les corts espa-nyoles, els informatius de Tele5 i Antena3 novan dedicar ni un segon a les candidaturesindependentistes catalanes. Zero. Res.

Deia que s’havien vulnerat normes legalsperquè estem parlant de mitjans de comuni-cació que han d’actuar d’acord amb la lleielectoral, la LOREG. Una legislació que, abanda de la regulació dels espais gratuïts depropaganda electoral a les TV i ràdios públi-ques, diu taxativament que els mitjans audio-visuals, siguin públics o privats, han d’actuardurant el període electoral d’acord als princi-pis de “pluralisme i igualtat” de les opcionsque s’hi presentin. Una llei que afegeix, en elcas de les televisions privades, que han derealitzar la seva cobertura informativa sota elsprincipis de “proporcionalitat i neutralitat”, apartir –i això és molt important- dels criterisque “elabori la junta electoral competent”.Ah! I no cal dir que la Junta Electoral Centralno ha donat mai cap instrucció per garantir lapresència informativa de les formacions cata-lanes en aquests mitjans. Una dada més, unamés, sobre la qualitat democràtica de l’Estatespanyol.

Doncs bé, pensant en el referèndum de l’1d’octubre i davant l’anunci que es voldrà apli-car, en tot allò que sigui possible, la legislacióara existent sobre processos electorals, sor-geix el gran i greu interrogant de qui garantiràels principis de pluralisme i igualtat informati-va a tots els mitjans audiovisuals que veiem aCatalunya: ¿La sindicatura electoral que esta-bleixi per llei el Parlament? (també podria fer-ho un CAC amb competències ampliades, si esvolgués seguir els models europeus més avan-çats). I el que és encara molt més important:com es garantiran?

Daniel Condeminas i Tejel és consultor en comunicació

DanielCondeminasReferèndum i televisions: drets democràtics i com garantir-los




“Resulta inconcebible que en la cultura dela imatge i de les narratives audiovisualsomnipresents, els currículums escolarsignorin l’aprenentatge de lescompetències i habilitats en comunicacióaudiovisual. Els nois i noies, infants oadolescents, creixen immersos en entornsiconogràfics i multimèdia i no disposend’eines suficients i eficients de lectura, decomprensió i de judici crític sobre lespropostes audiovisuals que els mèdia elsofereixen insistentment”.

Amb aquestes paraules, Josep Gifreuobria el número 25 dels Quaderns delCAC (2006) que dedicava el monogràfic al’educació en comunicació audiovisual.Onze anys més tard, la seva reclamació ésmés a prop de fer-se realitat.

El curs 2017-2018 es començarà aimplementar als instituts el programad’educació en comunicació eduCAC,

elaborat pel Consell de l’Audiovisual deCatalunya en col·laboració amb elDepartament d’Ensenyament de laGeneralitat.

L’eduCAC tindrà un espai propi al portaldel CAC i se sustenta en tres potes: elsmaterials didàctics per al professorat, ambrecursos pedagògics sobre mitjans illenguatge audiovisual; els continguts i lespropostes dirigides a les famílies relacionadesamb el consum audiovisual d’infants iadolescents; i els premis El CAC a l’escola.

Els objectius són “potenciar elconeixement del llenguatge audiovisual ifomentar els coneixements i les habilitatsde comprensió”, explica el president delCAC, Roger Loppacher. “Cada vegada hi hamés continguts audiovisuals i, per tant,adquireix més importància l’educació encomunicació. La gran majoria sónextraordinàriament positius, però també

hi ha determinats continguts, sobretot ainternet, que són perjudicials. Per tant,saber-los detectar, saber-los analitzar isaber-ne fer una lectura crítica cadavegada adquireix més rellevància”,defensa.

Loppacher explica que el programaeduCAC és una de les dues cares de lamateixa moneda. La primera són “lesactuacions d’anàlisi de continguts de risc operjudicials per a menors a internet”, enles quals s’ha actuat contra pornografiainfantil, anorèxia i bulímia, violènciamasclista i inducció al suïcidi. Es tractad’unes actuacions que se seguiran fentmalgrat ser conscients que es tracta d’unàmbit “molt inabastable”.

L’altra cara de la moneda ésl’educació audiovisual. Des de fa anys,l’ens organitza els premis El CAC a l’escola(el 2018 se celebrarà la 15a edició), però

Per Pere Giménez



tot i la “gran resposta” es volia anar mésenllà dotant-se de materials formatius. Elresultat és l’eduCAC.

IMPLANTACIÓ PROGRESSIVALa voluntat és que el programa arribi almàxim nombre d’alumnes possible, però laseva assumpció dependrà dels centres. “Ésqüestió de començar i a partir d’aquestprocés anar-lo implantant progressi -vament”, afirma el president del CAC.

El primer any es farà un monitoratgeespecífic de quatre centres per seguir deprop com evoluciona el programa, obtenirel màxim d’informació sobre la sevaimplementació i, si s’escau, redreçar elsmaterials didàctics.

Aquest primer curs estarà “mésfocalitzat en el professorat i situatbàsicament en l’ESO, que és l’àmbit onEnsenyament ha posat el seu centre

d’interès”, assenyala Loppacher. A bandade la formació al professorat, s’oferiràassessorament i cursos per a pares imares. “Crec que el tema de les famíliesés fonamental”, destaca el president delCAC. “Tot i la seva voluntat, de vegadesels falten eines, perquè els menors sónmolt més ràpids i nadius digitals. Per tant,tenir aquest ajut a les famílies és clau”,afegeix al respecte.

Amb la incorporació de pares i maresen l’aprenentatge es vol actuar sobre doselements. Per una banda, se sensibilitzales famílies respecte de la importància del’educació en comunicació i, per l’altra, seles dota d’eines per posar-se al dia.

L’eduCAC forma part de l’àmbit decompetències, no del currículum. “Laconsellera [Meritxell Ruiz] ens insistia moltsobre aquest tema, i crec que té raó:l’àmbit de competències cada vegada va

agafant més preponderància. Per tant,considerem que ser-hi ja és un primer pasimportant”, defensa Roger Loppacher.“També és veritat que el currículum estàmolt farcit, hi ha moltes matèries”,justifica.

Sobre la incorporació de l’educació encomunicació en el currículum escolar,Loppacher explica que “es planteja entotes les reunions de reguladors europeus,però la veritat és que ningú ho té enaquests moments”. Que a Catalunyan’acabi formant part, de moment no ésuna opció.

16 ANYS D’EDUCACIÓ MEDIÀTICALa introducció a les aules de l’educació encomunicació és una vella reivindicaciód’AulaMèdia, projecte impulsat el 2001per fer arribar la formació en aquestàmbit al professorat de primària isecundària. “En l’ecosistema comunicatiuactual –en l’era de les pantalles– es faurgent l’alfabetització mediàtica de totl’alumnat; és a dir, la ‘lectura crítica’ delscontinguts dels mitjans. Però també elconeixement del llenguatge audiovisualper, així, poder ‘escriure missatgesaudiovisuals’ i fer-ho correctament. Mais’ensenya només a escriure o a llegir,sempre és una educació que va enparal·lel”, afirma el seu coordinador,Francesc-Josep Deó.

AulaMèdia organitza a finals de cadacurs les Jornades d’Educació enComunicació (ja se n’han celebrat onzeedicions) amb la intenció de debatre ireflexionar sobre aquest àmbit, peròtambé “per ‘conèixer’ i ‘reconèixer’ eltreball del professorat”.

I és que l’educació mediàtica a lesescoles i instituts no és cap novetat,malgrat que la majoria de les experiènciessón “efímeres”, ja que depenen delvoluntarisme del professorat. “Com queno existeix un espai específic en elcurrículum es fa difícil trobar continuïtaten els treballs d’aula; això fa quel’alfabetització mediàtica de l’alumnatsigui molt desigual”, explica Deó.

El responsable d’AulaMèdia dóna labenvinguda al programa eduCAC, però espregunta: “Ha de ser el CAC qui potenciïl’educació en comunicació audiovisual ales aules de l’educació reglada?”.

Francesc-Josep Deó ho té clar: “ElDepartament d’Ensenyament, creiemque equivocadament, no ha buscatl’assessorament, sinó que ha delegat enel CAC una funció que pertoca plenamenta l’administració educativa, com és eldisseny de continguts competencials. Si‘externalitza’ aquesta funció i no ho


incorpora realment al currículumprescriptiu... per al professorat, l’educaciómediàtica continuarà sent allò de mésque si hi ha temps i molt de voluntarismees pot fer”.

L’EXPERIÈNCIA DEL CALAMOT DE GAVÀL’Institut El Calamot de Gavà és un delscentres que ofereix educació encomunicació. Es va estrenar el passat curscom a matèria extraescolar en unainiciativa impulsada per Quique Azcona,pare de dos alumnes del centre iprofessional del departament de digitalmèdia de La Xarxa de Comunicació Local.

“L’objectiu ha estat fer entrar elsalumnes dins d’un entorn d’aprenentatgedigital, posar-ho en pràctica de formaresponsable i segura i treure el màximprofit dels seus avantatges en l’àmbitpersonal i professional. Ho hem fettreballant el que hem anomenat ‘les tresC’: cerca, creació i comunicació decontinguts”, explica Azcona sobrel’experiència.

El projecte ha estat un èxit i per alsegon any creix en continguts(s’introdueix l’educació transmèdia) i enefectius (d’un a tres professors). “Si lacomunicació és transmèdia, l’educació hade ser transmèdia”, defensa l’impulsor dela iniciativa.

El primer any, el curs ha tingut deualumnes, vuit estudiants de l’institut i dospares. “El rol dels pares ha estat el mateixdels alumnes: van mostrar molt interèspels continguts que oferíem i hi hanparticipat com qualsevol altre alumne. Laseva aportació ha estat molt interessant,permetent creuar punts de vista,aportant la seva experiència i enriquint eldebat amb els més joves”, explica QuiqueAzcona. En aquest sentit, sobre lainiciativa del CAC, valora que s’integri lesfamílies en el procés d’aprenentatge.

“També em sembla una magníficaidea que es puguin establir acords decol·laboració amb els mitjans decomunicació propers perquè professionalsi alumnes puguin relacionar-se. Des delpunt de vista formatiu té un gran valor itambé permet als mitjans locals reforçarel seu paper educador dins la societat”,afegeix. Precisament, una de les activitatsdel curs El Calamot Digital va ser la visita aconèixer com treballen els mitjans localsde Gavà.

Azcona té clara la importància del’educació en comunicació. “Hem desaber com treballen els algoritmes que

ens filtren la informació, com s’utilitzenels memes, com es creen les tendènciesper crear corrents d’opinió i quin papertenen els influencers. Prendreconsciència de com els mitjans decomunicació, la publicitat, les empreseso els partits polítics utilitzen elllenguatge, el relat, els formats i lestècniques de comunicació, si podentenir interessos ideològics i/o econòmicsi com treballen les emocions peraconseguir atrapar-nos. Ser capaços degenerar continguts de qualitat i adaptar-nos constantment a noves eines irecursos tecnològics. Saber fer-nosvisibles, conèixer i arribar al nostrepúblic, escoltar-los, analitzar, prendredecisions i executar-les de nou amb èxit.I així, probablement, aconseguiremformar ciutadans i ciutadanesindependents, crítics i lliures”.

Entrevista de Gavà TV als alumnes del curs El Calamot Digital (Foto: El Calamot)

““L'eduCAC ofereix

material didàctic

i recursos per

al professorat

i també per

a les famílies

Treballant l'edició de vídeo en el curs de l'Institut El Calamot (Foto: El Calamot)


“

“

L’objectiu ha estat fer

entrar els alumnes

dins d’un entorn

d’aprenentatge digital,

posar-ho en pràctica de

forma responsable

i segura i treure el

màxim profit dels seus

avantatges en l’àmbit

personal i professional

Els materials didàctics d’eduCAC han estatdissenyats per ser utilitzats en el ciclesuperior de primària i a secundàriaobligatòria. Els recursos han estatelaborats pel Consell de l’Audiovisual deCatalunya i l’empresa Tasca Serveisd’Animació.

Els recursos per al professorat estanintegrats per 12 unitats didàctiques perfomentar l’anàlisi crítica dels mitjans; tresitineraris transversals per treballar elsvalors; quatre projectes d’aula per posaren pràctica els coneixements apresos;quatre mòduls instrumentals de suport perrealitzar activitats pràctiques; i formacióper al professorat i altres activitats.

Pel que fa al material adreçat alprofessorat, aquest s’haurà de registrarper poder consultar-lo tot. Amb aquestamesura, el CAC busca generar unacomunitat d’aprenentatge i obtenir unfeedback de l’ús i la utilitat dels recursos,per tal de revisar-los i adaptar-los a lesnecessitats del professorat de forma àgil.

L’estructura dels materials didàcticsper al professorat té quatre enfocamentsdiferenciats per tal de respondre a lesnecessitats que puguin sorgir en una aula:

· Unitats didàctiques. Són la based’eduCAC i se centren en quatre eixostemàtics per treballar els diversosformats, gèneres i llenguatgesaudiovisuals: informació, entreteniment,publicitat i bones pràctiques.

· Itineraris transversals. L’objectiu éspermetre reflexionar sobre com elscontinguts i els mitjans audiovisuals

afecten la forma de veure i viureqüestions relacionades amb l’actualitat.Cada itinerari (un per trimestre) aniràacompanyat d’un audiovisual produïtespecíficament que actuarà com apresentació de la temàtica i condensaràels elements essencials de reflexió.

· Projectes d’aula. Estan dissenyats perpassar de la reflexió a l’experimentació através de les propostes pràctiques quepermetin conduir el treball de les unitatscap a la creació d’un projecte d’aula. Lavoluntat és incentivar el treball perprojectes i fomentar la creació audiovisuali la participació en els premis El CAC al’escola. Hi haurà un projecte d’aula percada temàtica (informació,entreteniment, publicitat i pràctiquescomunicatives).

· Mòduls instrumentals. En formataudiovisual i amb una durada màxima decinc minuts, serviran per donar pautestècniques i narratives per a la construcciódel discurs audiovisual. S’hi inclouranconceptes clau sobre la preparació d’unrodatge, la filmació i la fase posteriord’edició i muntatge.

Els materials per a les famílies estanformats per un blog de notíciesrelacionades amb l’educació encomunicació; una guia d’internet;recomanacions del CAC en formataudiovisual sobre l’ús d’internet; ienllaços per a l’ús i el consum delsaudiovisuals de forma segura i eines decontrol parental.

Tallers de la Mostra de Cinema i Convivència de Sant Boi de Llobregat (Foto: Kineina/AulaMèdia)

ProgramaeduCAC


línia El gratuït metropolità

Les 20 edicions hiperlocals dels periò-dics Línia als districtes de Barcelona i al’àrea metropolitana revaliden el seulideratge com a principal operadorcatalà de premsa de proximitat.L’empresa editora Grup Comunicació 21ha implementat en els últims 12 mesosun nou setmanari a la comarca delBarcelonès Nord i ha mantingut les difu-sions al voltant dels 400.000 exemplarsacumulats mensualment.

Grup Comunicació 21 es va fundarl’any 1999 i aposta per connectar enxarxa tots els municipis de l’àrea metro-politana de Barcelona, malgrat quetambé arriba al Vallès Oriental (on LíniaVallès és el periòdic amb més difusió), aSabadell, a Cerdanyola i a la zona del BaixLlobregat Nord.

Els periòdics Línia fan una apostadecidida pel format paper, potenciant elsnínxols informatius amb edicions hiperlo-cals, un projecte inèdit en el panoramacomunicatiu català.

Línia, la xarxa de proximitatlíder a Catalunya


4

[email protected]


El gratuït metropolità


[email protected]

línia20 edicions de proximitat

Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat · Vallès

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

172.27015.03314.56715.03113.66712.75815.03114.57614.13510.0319.1229.58110.0319.5819.126

113.53414.02914.80613.14714.785

108.25215.03812.025

Total 394.056

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

172.270113.534108.252 394.056

exemplarsdifusió controlada OJD/PGD

L’AMIC fa 20 anys

L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE PREMSAGRATUÏTA: ELS INICISSuperats els primers vint anys de vida,l’Associació de Mitjans d’Informació iComunicació entra en la seva fase demaduresa. L’entitat va néixer el gener de1997 sota el nom d’Associació Catalanade Premsa Gratuïta (ACPG) amb l’objec-tiu d’agrupar la premsa gratuïta deCatalunya i poder actuar amb més forçatotes les capçaleres juntes. Durant elsprimers anys va estar integrada per unesdesenes de publicacions gratuïtes, lagran majoria de proximitat, que vanarrelar a molts municipis i comarquescatalanes i que en molts casos hanesdevingut els mitjans més llegits en elseu territori.

LA INTEGRACIÓ DELS MITJANS DIGITALSLa ferma i innovadora aposta per la pro-

fessionalització dels editors de mitjansd’informació de proximitat geogràfica otemàtica, defensant l’ofici del peri-odisme, promovent el rigor empresarial,la innovació i la rendibilitat dels mitjans,i fent-ho sempre des de la responsabili-tat social, ha permès en una dècada al’Associació passar de 37 capçaleresassociades (llavors totes publicacionsgratuïtes) a completar l’any 2014 amb206 mitjans associats: 101 publicacionsimpreses i 105 mitjans digitals.

En la darrera dècada l’associaciós’ha desenvolupat en dues direccions:la geogràfica, a les Illes Balears, PaísValencià i Andorra, on compta ambquaranta mitjans associats; i cap aaltres formats, fet que l’ha portat aesdevenir l’associació de mitjans d’in-formació digitals generalistes, temàticsi territorials del país.

D’ACPG A AMIC: CAP A LA PLATAFORMA PATRONAL DEL SECTORFa tres anys l’Associació va canviar elnom d’ACPG a AMIC amb la voluntatd’explicitar de manera permanent laseva visió de convertir-se al llarg de lanova dècada en una veritablepatronal del sector dels mitjans d’in-formació i comunicació. I fer-ho a par-tir de tres grans eixos de treball: laqualitat del col·lectiu, prioritzant elrigor a través de control de les tiradesi audiències, i les millores del con-tingut redaccional; la utilitat, posanttots els millors recursos al servei delseditors; i la representativitat, agluti-nant tota la premsa professional deproximitat i especialitzada, sigui ensuport paper o digital, per donar valoral col·lectiu davant el mercat i lesadministracions.

L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), que va néixer el gener de 1997amb el nom d’Associació Catalana de Premsa Gratuïta, arriba al 20è aniversari decidida

a consolidar-se com l’entitat de referència en premsa i mitjans digitals del país

Assistents a l’assemblea del 20è aniversari celebrada a Reus el 16 de juny de 2017

Cap a la tercera dècada amb entusiasme

Ramon GrauPresident de l’AMIC

La celebració, enguany, del vintè aniversari del’AMIC i la reafirmació, arribats a aquest punt,de la bona línia de treball que l’ha convertit enuna entitat de referència del sector són, alhora,el nostre principal estímul per encarar el futuramb el màxim d’entusiasme. L’objectiu que ensplantegem assolir en la tercera dècada de vidaés clar: esdevenir una plataforma d’innovacióempresarial del sector que contribueixi a poten-ciar les empreses de mitjans d’informació icomunicació del nostre àmbit territorial.Perquè, tal com ens vam imaginar fa vint anysen la fundació de l’associació, volem un paísamb una veritable pluralitat de mitjans que, desde la seva solvència econòmica i qualitat de lainformació, contribueixin a millorar la qualitatdemocràtica de la nostra societat i estiguin alservei de la ciutadania.

Des de fa uns anys actuem amb criteris depatronal del sector amb els següents eixos detreball: la millora de la qualitat i la professionali-tat, amb cada vegada més eines que faciliten lafeina periodística de qualitat, com ho és l’accéspreferent dels nostres associats a l’ACN; i la pro-moció del rigor empresarial, que té com aexemple l’acord amb l’OJD, que ha permès quedels 210 mitjans en llengua catalana auditatsper aquest organisme, més de 170 siguin del’AMIC, un fenomen únic a l’Estat.

L’AMIC, que va estenent progressivamentla seva presència a les Illes Balears i al PaísValencià, ha de ser eminentment útil i ha deposar tots els esforços i recursos al servei deles empreses editores. En aquest sentit, des del’associació treballem per esdevenir una verita-ble central de captació de publicitat i de gene-ració de nous recursos i models d’ingressosper als mitjans. Això ha fet possible que enpocs anys hàgim multiplicat per cinc la nostracapacitat de generar publicitat per als nostresassociats. A més d’incrementar els ingressos,també hem impulsat un sistema d’avança-ment del cobrament de la publicitat i altresingressos, que alleugeren els problemes deliquiditat que generen les demores de clients ide les administracions.

Davant les incerteses en el model de negocidel nostre sector i dels ràpids canvis que tenena veure amb els hàbits d’informar-se dels ciuta-dans, l’AMIC vol ajudar els seus mitjans a con-vertir aquests canvis en grans oportunitats. Esticsegur que junts podrem fer-ho possible.


La innovació empresarial del sector delsmitjans de proximitat centrarà el focus detreball i desenvolupament de l’AMIC en elspròxims anys, amb la voluntat de contribuira potenciar la indústria dels mitjans d'infor-mació i comunicació del nostre país.

L’AMIC es proposa actuar fermamentcom a autèntica plataforma d’innovacióempresarial i crear ecosistemes decol·laboració en el sector del periodismede proximitat per tal que les empreses demitjans puguin aprofitar al màxim el seupotencial de creixement en el contextactual de canvi.

La innovació empresarial, vocació de futur


Creixent, creixent i creixent

El creixement que ha experimentat l’AMIC pel que fa al nombre de mitjans en els darrers anys és clarament repre-sentatiu de la fortalesa i el pes que ha anat adquirint l’entitat dins del sector de la comunicació al llarg d’aquest tempsi fins al dia d’avui.

L’adhesió creixent d’associats és continuada en mitjans digitals des de 2014 i en publicacions impreses des de2015. Viu un ritme d’incorporació d’un mitjà nou cada dotze dies.

Actualment l’AMIC aglutina 293 mitjans d’informació i comunicació de Catalunya, les Illes Balears,el País Valencià i Andorra i viu un ritme d’incorporació d’un mitjà nou cada dotze dies

293 mitjans AMIC:

Evolució històrica Nombre d’associats 2003-2017

Paper: 122 gratuïts, 9 de pagament, 2 milions d’exemplars

Digitals: 162 digitals, 8 milions d’usuaris, 70 milions de pàgines vistes

Territori: Catalunya: 253Illes Balears: 31País Valencià: 6Andorra: 3

136

144

155

165

Cap a la bona direcció en el model de negoci

La premsa de proximitat ha viscut grans canvis enels darrers cinc anys. Dos factors han estat deter-minants: la transformació tecnològica i la crisi eco-nòmica. La primera ha suposat l’ampliació delscanals de distribució i ha permès el naixement denoves capçaleres digitals. La crisi econòmica haimpactat en el model de negoci tradicional i en elmercat publicitari. Les noves circumstàncies hanobligat els mitjans a buscar noves vies d’ingressosi ampliar els seus continguts i serveis per donarresposta a les necessitats dels lectors.

En aquest escenari digital, els mercats mésavançats (el dels Estats Units i la Gran Bretanya)ens indiquen que és necessari revisar el model denegoci com a primer pas per garantir el present iel futur més proper. La clau està en passar d’unmodel dual, principalment amb dues vies d’in-gressos (les vendes pel producte i la publicitat), aun de diversificat, on s’amplien les vies de generarnous ingressos a través de nous serveis i novesactivitats, a banda de les tradicionals. Aquestsmercats anglosaxons ja les estan ampliant (algunsestudis n’han identificat més de 50) i d’aquestamanera van obtenint bons resultats.

Un exemple interessant a casa nostra és el del’Associació de Mitjans d’Informació iComunicació (AMIC), que enguany celebra el seu20è aniversari. Si analitzem el balanç de les sevesdades, s’observa una sèrie de fets que coincidei-xen amb les tendències internacionals. D’unabanda, ha incrementat el nombre d’associats,integrant més de 290 capçaleres, tant en papercom digitals. Un fidel reflex del nou escenarimediàtic, on ambdues categories conviuen i quasiestan equiparades. De l’altra, el model d’ingressosde la pròpia associació s’ha diversificat i les viesprivades s’han ampliat i representen avui més del50 per cent del total, i s’ha produït una redistribu-ció de la resta (ingressos per quotes, subvencionsi d’altres). Com a resultat, el model actual del’AMIC s’encamina cap als estàndards dels mer-cats més avançats.

L’èxit del negoci en l’escenari digital no respona una única fórmula, sinó que la clau està en unasèrie d’elements que són necessaris incorporar alnegoci de cada mitjà. La combinació d’aquestsdependrà de les circumstàncies de cada mitjà(mida, mercat geogràfic, tipologia dels lectors, ser-veis, etc.). Però entre tots en destaca un de princi-pal: la diversificació de les vies d’ingressos. Aquestés el primer pas per garantir la bona direcció en elnegoci del periodisme de proximitat.


Carmina CrusafonProfessora de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona

- Banc de continguts digital en tots els formats

- Banc d’imatges

- Accés en condicions preferents a l’Agència Catalana deNotícies (en pocs mesos s’ha doblat el nombre de mitjans del’AMIC que l’utilitzen)

- Accés en condicions preferents per auditar els mitjans ambOJD/PGD/OJDInteractiva (el 80% de les capçaleres auditades encatalà són de l’AMIC)

- Potenciació dels dominis .cat a través d’un acord de col·labo-ració amb la Fundació Punt.cat

- Gestió de la publicitat i comercialització conjunta

- Acord amb entitats financeres per avançar els cobraments dela publicitat

- Accés en condicions preferents a l’assegurança de responsabi-litat civil professional definida per a mitjans de comunicació(garantint cobertures d’incidents més pròpies del sector)

- Accés a assessoraments professionals de naturalesa diversa(legal, digital, etc.)

- Incorporació a la Junta de PIMEC, que permet actuar amb cri-teris de patronal del sector

- Formació amb el Col·legi de Periodistes, formacions especialit-zades i tutories comercials

- Actuacions de responsabilitat social corporativa (com la parti-cipació en el Gran Recapte o el concurs literari per a estudiantsde secundària “Ficcions, l’aventura de crear històries”, en quèenguany han participat 3.000 estudiants dels territoris de parlacatalana)

La qualitat és la millor garantia de la supervivènciai el creixement dels mitjans de proximitat, i això vol dir comptar amb empreses fortes

i professionalitzades

Tenint en compte els canvis que en els darrers anys han anat transfor-mant el sector de la comunicació, l’AMIC considera estratègic propor-cionar als mitjans de comunicació que en formen part serveis col·lecti-us que ajudin l’editor, bàsicament, a potenciar la qualitat informativa il’eficiència en la gestió empresarial.

Entre la cartera de serveis que actualment l’AMIC posa a disposiciódels seus mitjans adherits destaquen:

Serveis col·lectius, aposta de futur

Evolució històrica Nombre d’associats 2003-2017

Territori: Catalunya: 253Illes Balears: 31País Valencià: 6Andorra: 3


Mitjans de proximitat,audiències de confiança

Amb l’objectiu d’aconseguir la màximacredibilitat i confiança del sector, l’AMICha centrat els seus esforços a potenciar laqualitat del col·lectiu a través del controlde distribució, difusió i audiències homo-logades. Això ha permès un doble resul-tat: d’una banda, als mateixos mitjans,conèixer la seva audiència, la seva influ-ència i la seva credibilitat dins del territori;de l’altra, a les marques i anunciants,apostar per cobertures mediàtiques moltdefinides i afinades per tal que la publici-tat i els continguts arribin als públics ambla màxima eficàcia.

D’aquesta manera, i a la pràctica,l’AMIC ofereix la possibilitat als seusclients de segmentar fàcilment la cober-

tura de les campanyes dels anunciantsper diferents nivells d’interès: per àreesgeogràfiques, per públic urbà, per perfilsocioeconòmic, per interès demogràfic ociutats significatives, per temàtica (esport,cultura, etc.).

Així, actua com a interlocutor i centra-litzador en la gestió de publicitat entre lesagències de mitjans, administracions,grans i petits anunciants, d’una banda, iels 290 mitjans de comunicació querepresenta, de l’altra, simplificant els pro-cediments i proporcionant als clients,alhora, propostes personalitzades, tanttemàtiques com territorials, basades endades de difusió, tirada i audiència avala-des per entitats homologades.

Model comercial amb orientació a resultats

“L’AMIC proporciona

als clients propostes personalitzades

basades en dades de difusió, tirada

i audiènciahomologades ”

Valors AMIC:Proximitat: Cobertura de la informació local i comarcal, o temàtica especialitzada.

Territorialitat: Els mitjans arriben al públic concret de cada zona.Confiança: Els lectors trien els mitjans per informar-se de l’actualitat més rellevant del seu poble o municipi.

Fidelitat: La gran majoria dels ciutadans esperen puntualment i s’informen a través de la premsa de proximitat.Referència: Els mitjans de proximitat s’han convertit en els més llegits i de més confiança als seus territoris.

En els darrers anys, l’AMIC ha anat desenvolupant un modelde comercialització conjunta que en poc temps li ha permèsmultiplicar per cinc la contractació de publicitat. Amb aquestimpuls, l’entitat focalitza els seus esforços a esdevenir unaveritable eina de generació d’ingressos per al sector dels mit-jans d’informació de proximitat, geogràfica i especialitzada,amb la ferma voluntat de consolidar un sistema empresarialmediàtic, solvent, plural, democràtic i fortament arrelat a lanostra societat.

Paral·lelament, i a partir del treball continuat que haanat realitzant en els darrers vint anys al servei de lesempre ses editores de mitjans, l’AMIC s’ha convertit en unsolvent interlocutor d’aquestes amb les administracionspúbliques, agències de publicitat i grans empreses. Actualment és l’associació més forta i representativa del terri-tori, amb més de 290 mitjans digitals i impresos de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i Andorra, els qualstenen una forta implantació en els seus municipis i comarques, gràcies a la seva aposta per la proximitat.

L’AMIC actua com a centralitzador de la gestió de la publicitat i en pocs anys ha multiplicat per cinc els ingressos publicitaris


Vincular les estratègies empresarialsdel sector periodístic amb l’oferimentde serveis a la comunitat d’usuarisque permetin, alhora, la diversificaciód’ingressos. O potenciar estretamentla col·laboració triangular entre emp-reses periodístiques, institucions iciutadania.

Aquestes i altres bones pràctiquesidentificades com a models d’èxit demitjans de proximitat als EUA, a laGran Bretanya i a França centren l’es-tudi “10 claus per una fórmula més efi-cient a partir de l’anàlisi de la innovaciódigital internacional”, elaborat per laDra. Carmina Crusafon, professora de

Periodisme de la Universitat Autònomade Barcelona.

L’estudi ha obtingut el reconeixe-ment de l’AMIC, que l’ha distingit amb elPremi de recerca en nous models denegoci per a periodisme de proximitat,amb la col·laboració de la Xarxa Vivesd’Universitats i el patrocini de Banc Sabadell.

Premi a la recerca sobre nous models de negoci

Convidat per l’AMIC, Alberto Álvarez, directord’OJDinteractiva, va presentar a Barcelona el passat mes demaig els darrers canvis en la certificació de dades d’audièn-cia dins el servei d’auditoria online que l’empresa realitzaper als mitjans digitals i que permetran adaptar millor l’audi-toria a les exigències del mercat a partir de l’estiu.

La presentació, que va tenir lloc a l’Auditori Movistar delMobile World Centre, va comptar amb l’assistència delsmateixos mitjans associats, que van poder compartir direc-tament amb Álvarez els principals reptes i inquietuds en lamesura de les audiències dels mitjans digitals.

OJDinteractiva apropa als associats de l’AMIC els darrerscanvis en la certificació online

El passat 29 de juny es va celebrar la jornada “Reptes perconèixer el consum dels mitjans de comunicació a Catalunya”,organitzada pel centre de recerca InCom-UAB, el Consell del’Audiovisual de Catalunya (CAC) i la Generalitat de Catalunya, i que va comptar amb la participació de l’AMIC.

Josep Ritort, secretari general, va destacar el compromísde l’AMIC amb l’auditoria de les audiències com a elementclau per oferir al mercat dades contrastades i fiables i garantiren tot moment el rigor i la qualitat dels mitjans digitals.

També van participar en la jornada, entre d’altres, JordiCatalà, cap d’anàlisi i explotació d’audiències de la CCMA;Oriol Jara, membre del Clúster Audiovisual de Catalunya;Karma Peiró, directora de Nació Digital, i Fernando Santiago,director tècnic de l’Asociación para la Inverstigación deMedios de Comunicació (AIMC).

L’AMIC participa en la jornada sobre mesurar les audiènciesd’InCom-UAB

DE MITJANS GLOBALS A MITJANSHIPERLOCALSEl mapa de la comunicació està can-viant a gran velocitat i cada cop més elsmitjans de premsa de proximitat estanguanyant el lideratge informatiu alsgrans mitjans d’informació tradicional.

Exemplificant el concepte d’‘hiper-local’ com a sinònim de ‘globalització’, ien un context de mercat cada cop méssaturat i fragmentat de mitjans d’infor-mació, la premsa de proximitats’erigeix, utilitzant les noves opcionstecnolò giques, com un nou nínxolcomunicatiu que permet a les gransmarques la possibilitat de donar-se aconèixer a les comunitats especia-litzades i geogràfiques, fortament vinculades al territori.

6a JORNADA INTERNACIONAL DE MITJANS DE PROXIMITATEn aquest nou escenari, i després de l’èxitde les anteriors edicions, l’AMIC estàpreparant la 6a Jornada Internacional deMitjans de Proximitat, que el pròxim 21de novembre aplegarà a Barcelonaponents internacionals provinents dediferents sectors de la premsa i la comu-nicació per compartir i aprofundir en els

principals reptes actuals de la premsa deproximitat.

La Jornada, que es durà a terme al’auditori de La Pedrera de Barcelona, esdesenvoluparà a partir de quatre gransconceptes temàtics: la innovació i la cre-ativitat en la construcció de nous modelsperiodístics; l’aposta de marques i anun-ciants per arribar als públics des de mit-jans propers; el desenvolupament denoves estratègies en la generació de mo-dels de negociació i diversificació d’ingres-sos; i la transformació de la mirada pe-riodística en l’aliança entre periodisme,tecnologia i proximitat.


6a Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat Aquesta tardor Barcelona tornarà a ser la capital internacional de la premsa de proximitat 21 de novembre a La Pedrera. Save the date!

Experts previstos per a la Jornada

Professor de periodisme a la Universitatd'Oregon, membre del Centre Tow Centerfor Digital Journalism de la Universitat deColumbia i investigador honorífic de laFacultat de Periodisme, Mitjans de Comu -nicació i Cultura de la Universitat de Cardiff.

Damian Radcliffe

Periodista, especialista en la interseccióde comunitats i comunicació, directorassociat del Public Square Program a laDemocracy Fund, a Washington.

JoshStearns

Periodista, impulsor de la FundaciónporCausa per a la investigació social i elperiodisme de dades. Ha estat respon-sable del canvi digital d’El País, fundadori director de soitu.es i director d’elmun-do.es. Membre de la Fundación NuevoPeriodismo Iberoamericano (FNPI), pre-sidida per Gabriel García Márquez.

GumersindoLafuente

També està previst que hi participin, entrealtres, experts internacionals d’institucions de referència com la University of Oxford, elReuters Institute for the Study of Journalism...

6a Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat

21 de novembre 2017Barcelona. Auditori de La Pedrera

Més informació:www.jornades.amic.media

Comunicació 21 anunciava fa ben pocque el Govern català feia públiques lesbases per a les subvencions als mitjanscatalans, en aquesta ocasió amb l’ànimde potenciar la qualitat en els contingutsi la creació de llocs de treball, introduintel suport a la professionalització perprimera vegada, i en els ajuts a mitjansdigitals i de ràdio augmentant significati-vament la quantia atorgada per cadaredactor en plantilla.

Aquest fet, tan natural en un país comel nostre en el qual la llengua pròpia éscooficial amb la de l’Estat i, per tant, eninferioritat de condicions, ha recollit a lesxarxes una pila de persones que hanmostrat la seva contrarietat, amb la sor-presa que una bona part d’aquestsusuaris de les xarxes són socialistes quehan tingut durant molts anys càrrecs deresponsabilitat als ajuntaments i algunsregidors municipals o diputats provincials.

Entre els queixosos he trobat exdirec-tors de Comunicació d’ajuntaments met-ropolitans i regidors que han estat en elsconsells d’administració d’empresesmunicipals de comunicació. Les garro-tades van dirigides cap als partits nacional-istes, sobiranistes o independentistes,obviant que ells mateixos, durant elTripartit, van mantenir, gaudir i fins i totincrementar aquests suports. N’hi hatambé que mostren els seus perquès.

Fent meves les paraules d’Alfonso dela Quintana, professor de Ciències de laComunicació de la Universitat Rey JuanCarlos, de Madrid, i res sospitós devel·leïtats catalanistes, estimo que laprimera reflexió que cal fer és que l'em-presa periodística es diferencia de lesaltres en el fet que té dos tipus derendibilitat: l'econòmica i la ideològica od'influència. La rendibilitat econòmica ésfàcil d'entendre, ja que s'hi apliquen els

criteris de valoració com a les altres. I ref-erent a la influència, el professor puntu-alitza que, “no obstant això, la rendibilitatd'influència és més difícil de mesurarnumèricament: la història del periodismeestà plena de casos que ens demostrenl'existència de la rendibilitat d'influència.”Aquí, segurament, rau la intranquil·litatdels queixosos d’internet. Temen que elpetit es faci gran i tingui més influència.Una cosa és que hom tingui el control,l’altre és que estigui en mans dels altres.El país, la llengua? De banda.

Crec en la bona fe dels que esmostren disconformes amb els suportsdel Govern. El seu mirall és Madrid,Espanya, on tenint en compte aquestacaracterística, hom pot deduir que qual-sevol govern o institució que ajudi unmitjà de comunicació pot a canvi exigircerta lleialtat ideològica. És tota una tradi-ció espanyola: les postures respecte a sisón o no necessàries les ajudes a les emp-reses periodístiques se centren en duesescoles, definides molt bé, per cert, pelprofessor de la Quintana en el seu “Estudisobre les ajudes estatals i autonòmiquesa la premsa”.

Primer, la proteccionista, que éspròpia de països de l'antic bloc comunistao de països en via de desenvolupament.En aquests països, l'Estat ha d'assumir lesdespeses de moltes empreses pel bécomú.

Segon, la liberal, que és el model mésdifós als Estats Units i molt present enl'actualitat per l'escola econòmica neolib-eral. Defensa que la intervenció de l'Estaten les empreses és un perill, ja que aque-stes poden viure d'una manerafictícia –fins i tot, pot arribar a prevaldrela mala gestió empresarial–, si bé norebutgen les mesures que els beneficienencara que vinguin de l'Estat.

EN LÍNIES GENERALS, ELS AJUTS DELSESTATS A LA PREMSA SÓN ELSSEGÜENTS:

DIRECTES: Aquells que suposen un ingrésimmediat a la caixa de l'empresa; reduc-ció de les tarifes postals, telegràfiques itelefòniques; subvenció a empreses peri-odístiques per a l'adquisició de paper-premsa; crèdits oficials de caràcter privile-giat; subvencions per a la renovació demaquinària; exoneració d'impostos itaxes; contractació d'espais publicitarisd'interès general, l'anomenada publicitatinstitucional...

INDIRECTES: Aquells on el benefici recaud'una manera indirecta a l'empresa, peròsent aquesta afavorida indirectament peraquest benefici. Serien les ajudes que sóndestinades als treballadors i a les empresesafins a les periodístiques (com les paper-eres, impremtes, distribuïdores); beneficiseconòmics a favor de tots els treballadorsde l'empresa periodística; subvencions ainstitucions corporatives de la premsa;reducció dels costos dels serveis d’agènciesde notícies nacionals, ja que reben unaajuda de l'Estat; promoció de serveiscomuns de distribució i ajuda econòmicaals canals de distribució; realització d'estud-is econòmics i financers sobre la premsa...

I a Catalunya calquem l’Estat? Doncs,no. Quan vaig llançar la idea –i fa unsquants anys!- que fóra convenient lacreació d’una Federació de les tres associa-cions de premsa existents a Catalunya,vaig fer un discurs a Les Borges Blanques,on recordava –i crec que és bo fer-hotambé avui i aquí– que una de les novetatsque s’havien produït a Catalunya durant elGovern de la Generalitat presidit perPasqual Maragall va ser els canvis en el

EstanisAlcoverEl suport a la premsa ha de ser qüestionat o valorat?



““

El suport que

ofereix la Generalitat

és lícit i necessari.

Els ajuts a la premsa

de proximitat són

un element

catalitzador de la

diversitat que la

mateixa Unió

Europea encoratja

a protegir

i fomentar

model de relació entre l’administració i elsmitjans de comunicació de titularitat priva-da. A partir de la decisió del Departamentde la Presidència d’eliminar totes les sub-scripcions en blocs als diaris (editats pràcti-cament tots en espanyol) es van produirun seguit d’esdeveniments que van con-duir –som a l’any 2004– a la presentacióde tres informes del Govern al Parlamentsobre les subvencions, les subscripcions i lapublicitat de la Generalitat en la premsaimpresa durant els deu anys anteriors. Ditclarament, es posa punt final al protec-cionisme i al clientelisme, com a mínimsobre el paper dels tres informes. Calia,doncs, iniciar el nou camí amb la fortalesad’unir tots els editors sota un mateixparaigües de caire patronal i iniciar colze acolze amb el Govern el nou camí.

Aquell fet –que era reclamat a tort i adret– va portar a l’any següent a la creaciód’un nou sistema d’atorgament dels ajutsdel Departament de Presidència als mit-jans de comunicació, que, a més d’ator-gar-se per concurs públic, afegia un segellde bones pràctiques.

Certament, aquest canvi, amb totesles imperfeccions que els editors li vamtrobar, va ser una novetat absoluta: vadonar transparència, un factor absoluta-ment determinant en el sistema d’ajuts ala premsa i al sosteniment de la que esfeia i es fa en català. Els estudis mésrecents, del 2016, encara subratllen queara com ara els mitjans escrits en catalàno juguen en igualtat de condicions:tenen les mateixes dificultats que qual-sevol editor europeu, com editar enpaper en plena crisi, o treure el cap a

internet quan encara no és negoci olluitar contra els hàbits de lectura (poca),però tenen peatges afegits pel sol fetd’editar en català.

Temps després, ja sota el Governd’Artur Mas, la política de mitjans eradirigida per Francesc Homs i Josep Martí.No van entendre prou bé quin era elcamí que havia de seguir una federaciód’associacions de mitjans de proximitat itampoc van voler que es legislés endefensa d’aquests editors. Els vaig dir quedesprés de l’obertura de l’equip dePasqual Maragall ens calia un altre esforçi portar al Parlament una llei de comuni-cació de la premsa escrita i pensada encatalà, igual com s’havia fet amb el sectoraudiovisual i si, d’una vegada per totes,s’actualitzaria la Llei de PublicitatInstitucional garantint que la premsa deproximitat disposés de les mateixes cam-panyes de publicitat que la premsa diària.

I avui, el 2017, els editors encara vanamb crosses, malgrat la incomprensió iles crítiques que he llegit a Twitter iFacebook. El suport que ofereix laGeneralitat és lícit i necessari. Encoratjatper la Unió Europea, que precisament escaracteritza per respectar, protegir ifomentar la seva diversitat tant culturalcom lingüística, social i política, per quanels ajuts a la premsa de proximitat sónun element catalitzador d’aquestamateixa diversitat. Així, la normativacomunitària preveu ajuts que puguincontribuir a promoure la cohesió social iregional, el desenvolupament sosteniblei la diversitat cultural, corregeixin o noles deficiències del mercat.


NOMÉS HI HA AJUTS A CATALUNYA? El desconeixement general porta a pensarque l’administració només ajuda la prem-sa en català, quan és fals. També rep ajutsla premsa en castellà i, sobretot, moltaperò molta publicitat. I tot passa només aCatalunya? A la resta de l’Estat tot és dife -rent? La llei d'ajuts a la premsa espanyolave de l'any 1984 i està clarament influenci-ada per la normativa francesa. Aquestallei, tot i ser derogada el 1988, és interes-sant esmentar-la perquè en el seu esperites veu una actitud molt detallada contra lapicaresca, molt pròpia de la nostra històriai més de l'actualitat. El professor de laQuintana ens diu que “a més, era una lleique no interessava a alguns sectors, ja queanava en contra de la concentració de mit-jans”. I assenyala diversos punts impor-tants d'aquesta llei:

1) Si quan se sol·licitava l'ajuda, l'empresaperiodística tenia algun deute amb laHisenda Pública, Seguretat Social o institu-cions oficials de crèdit, l'administració apli-cava el pagament d'aquests deutes sobrel'ajut atorgat.

2) Si els continguts publicitaris publicatsl'any anterior superaven el 50% de l'espaide la publicació, amb exclusió dels suple-ments, el percentatge de l'ajuda es reduïaen un percentatge igual al doble del per-centatge en excés.

Però, amb la llei fora, el reg de diners esmanté via publicitat. Recordo que el diariEl Mundo va denunciar poc abans de ferel canvi de segle, el 1994, a partir d’unestudi de les dades de l'empresa de con-trol quantitatiu i qualitatiu de la publicitatDuplo, la discriminació publicitària que elllavors Govern socialista practicava ambalguns mitjans. El País acaparava el 28,6%del total invertit en els sis diaris d'informa-ció general de major difusió a l’Estat;enfront del 17% d’ABC, el 16% d’ElMundo i el 12,5% de La Vanguardia.

LES COMUNITATS AUTÒNOMES Ja en temps més actuals, per evitar aque-stes crítiques, algunes comunitatsautònomes van recórrer a la figura jurídi-ca de les fundacions. Així va succeir aCastella-la Manxa, durant el mandat deMaría Dolores de Cospedal, amb laFundació per a la Promoció de Castella-laManxa, evitant així el control de laIntervenció General i podent facilitarajudes a mitjans clarament afins als seusinteressos: els diaris Las Tribunas, del grupPromecal; tots els mitjans del'Església –COPE i la Fundació Ràdio SantaMaria–; Intereconomía; i PeriodistaDigital, del periodista Alfonso Rojo.

A més, en aquesta comunitat autòno-ma s'han donat ajudes atípiques, com l'úsinadequat de la targeta black per l'exdi-rector de Ràdio Televisió Castella-laManxa, més encara en temps de crisi. Finsi tot, s'ha monopolitzat un periodista percobrir les informacions de la llavors presi-denta. Totes aquestes dades han sortit ala llum en una auditoria d'AB Consultores.A l'Ajuntament de Madrid, la situació ésmés preocupant, ja que no s'han trobatdades del repartiment de la publicitatinstitucional de 2008 a 2012, durant l'eta-pa d'Alberto Ruiz-Gallardón.Posteriorment, en el període d'AnaBotella, no es considera que s'apliquéscorrectament la Llei de Publicitat iComunicació Institucional, en existir ràtioscom que La Razón rebés 2.000 euros percada 1.000 lectors, mentre que El Paísnomés 250, quan comptava amb un milióde lectors més; o que Onda Cero i la COPErebessin més que la SER.

A la Comunitat de Madrid també esva utilitzar el sistema de les fundacionsper evitar la Intervenció General, arribant-se a atorgar a Intereconomía 174.000euros per realitzar un programa anome-nat Madrid Solidario, a la cadena en quèFrancisco Granados era tertulià.

També amb l'aparició de lesautonomies va sorgir la normalització

lingüística de Catalunya, Euskadi i Galícia iles seves respectives lleis d'ajuda a lespublicacions. Això no ha impedit, però,que les comunitats en què es parla castel-là també hagin desenvolupat les seveslleis d'ajudes als seus mitjans autonòmics.En totes elles s'ha intentat ajudar mitjanstant escrits com audiovisuals.

Vist el panorama, em reafirmo que ésinjusta la crítica al suport als mitjans decomunicació, uns mitjans que, en el millordels casos, aquests diners arriben al 3 percent del seu pressupost anual d’ingressos.Benvinguda la reformulació de les basessobretot perquè s’han elaborat desprésde mantenir múltiples contactes amb elsector durant tot l’any 2016 per escoltarles seves necessitats.

Val la pena destacar l’ajuda destinadaals mitjans digitals, on es poden veuremés canvis, ja que s’ha reformulat percomplet el sistema de càlcul de l’importde manera que agafarà molt més pes elsuport a la professionalització, en detri-ment de la quantia lligada a la difusió delmitjà. Però per altra banda, també s’hanintroduït diverses mesures per donarencara més suport als mitjans de proximi-tat, com un dels puntals i trets distintiusdel sistema de comunicació català, per talde garantir la seva continuïtat i contribuira mantenir-ne la competitivitat en un sec-tor cada vegada més globalitzat. Perexemple, s’augmenta el suport bàsic per ales publicacions digitals de proximitat, o esredueix el tiratge mínim per a les publica-cions en paper d’abast local.

Són uns avenços prou importants,però han quedat capítols molt decisiusper resoldre, com la publicitat institu-cional i un suport més decidit a les asso-ciacions de mitjans, algunes de les qualstenen ja més vocació de patronal que nopas altra cosa i necessiten quelcom mésper exercir d’autèntiques llançadores.

Estanis Alcover i Martíés periodista i consultor


Abans que acabi el 2017 un noudiari en paper i digital irromprà alsquioscos i a les xarxes. La Jornadaés el projecte que estem impulsantun grup de periodistes des de famesos i que té com a principal dife-rència respecte a la resta de capça-leres que serà de base cooperativa.

I una de les principals feinesque tenim les persones que estemdarrere d'aquesta iniciativa és res-pondre perquès. I és que voler fernéixer un nou mitjà en paper enplena era digital genera una allaude preguntes carregades d'intrigaperò també d'il·lusió i ganes d'aju-dar a fer-lo possible.

PER QUÈ UN NOU DIARI?Per què no hi ha cap gran mitjàgeneralista en llengua catalana quesigui de base popular. L'ofertainformativa a la primera divisió(televisió, ràdio i diaris) està mono-politzada per mitjans públics o permitjans privats en mans de gransempresaris (que massa sovinttenen els grans bancs al darrere).Estem orfes de diaris que no esti-guin condicionats pels interessosd'uns pocs poderosos, sinó quesiguin cooperatius i responguin auna base àmplia, diversa i popular.

PER QUÈ EN PAPER?Perquè, tot i la davallada en lesvendes, el diari en paper continuatenint una capacitat de prestigi, dereferencialitat i de marcar agendaque encara no han aconseguit elsmitjans digitals. I perquè, a travésde biblioteques, bars, centrespúblics i altres espais col·lectius, elpaper permet arribar a grans partsde la població a qui els mitjans crítics els costa d'accedir.

PER QUÈ ARA?Perquè encara hi ha partida ajugar per la premsa en paper. Iperquè alhora els darrers anyss'ha demostrat la potencialitat imaduresa que poden tenir pro-jectes nascuts de base popular. Elmoviment cooperatiu ha crescut is'ha diversificat; projectes comu-nicatius crítics s'han professiona-litzat i van guanyant qualitat; s'haeixamplat la consciència quevivim en un sistema injust i gene-rador de patiment i exclusió, peròque alhora l'organització popularté una enorme capacitat de trans-formació i de generació d'espe-rança. I tot plegat conforma unaxarxa que està ajudant a fer possi-ble aquest projecte.

PER QUÈ D’ESQUERRES?Perquè estem compromesos afer un periodisme rigorós i quealhora sigui honest. I aquestahonestedat passa per ser clars itransparents a l'hora de treballar,però també comporta explicarclarament que ens mirem el móndes de les esquerres, des delfeminisme, i alhora sense lligamsamb interessos corporatius i ambun compromís vigilant dels granspoders.

Si encara us han quedat per-quès, en trobareu les respostes a laweb que ja hem posat en marxa(www.diarijornada.coop). I tambéhi trobareu la manera de contribuira fer possible aquesta il·lusiócol·lectiva per tal de poder llegir laJornada als quioscos i a les xarxes afinals de la tardor.

Laia Altarriba Piguillem és directora del diari Jornada

LaiaAltarribaEls perquès de la Jornada

““

Estem orfes

de diaris que no

estiguin condicionats

pels interessos d’uns

pocs poderosos,

sinó que siguin

cooperatius i

responguin a una

base àmplia, diversa

i popular

Festa d’Estiu 2017

Premis Impacte


Un cop més celebrem la Festa de l’Estiu, la trobada organitzada pelCol·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya que ens per-met reunir-nos amb tots aquells que conformen l’univers que gira alvoltant d’un mateix eix: la comunicació.

La comunicació, un concepte sota el qual hi ha una acció tan sim-ple com que un emissor faci arribar un missatge a un receptor, peròalhora un concepte tan complex que amaga al darrere infinitud de ter-mes, d’accions, de canals, d’estratègies, de dades, de marques, dedepartaments, de briefings, d’hores, de mètriques... però, per damuntde tot, de persones que es dediquen, cadascú des de la seva posició,a dur a terme aquesta simple acció que és comunicar.

Però, com en tot, hi ha unes persones que destaquen més queunes altres, per la seva trajectòria, per la seva filosofia, per la sevaforma de pensar, per la seva forma d’actuar, pels projectes quelideren i per la creativitat que transpiren. Persones que comuni-quen, connecten i inspiren pel que són i pel que fan. És el cas delbarceloní Isaac Marcet, que ha sabut transformar la seva passióper la música en una companyia de mitjans global i el primer mitjàaudiovisual de parla hispana multiplataforma a escala mundial.Playground, una iniciativa que marca tendència, va néixer el 2008 icompta ja amb més de 30 milions d’usuaris únics al web, 20 milions defans i oficines a Barcelona, Bogotà, Madrid, Mèxic DF, Santiago deChile, Buenos Aires i Miami, entre d’altres. El projecte s’ha especialit-zat en storytelling i branded content per a la gent jove i ha sabut con-nectar com ningú amb ells. Per això el Col·legi de Publicitaris iRelacions Públiques de Catalunya li ha atorgat la distinció de Membre d’Honor del Col·legi del 2017.


Premis ImpacteEl cert és que vivim en un món hiperconnectat, on la comuni-cació és més fluida i ràpida que mai. Vivim en el món de laimmediatesa, en què estem acostumats a tenir-ho tot al nos-tre abast en un instant. Vivim en un món en el qual rebemmultitud de missatges des de diferents canals. Vivim en unmón on està canviant la forma de comunicar i de relacionar-nos amb les persones. Vivim en un món on les empresesbusquen la manera d’arribar als diferents públics perquèpuguin rebre el seu missatge i que aquest arribi i els impacti

per fer-lo memorable. I en el món en què vivim, és una tascadifícil... però no impossible.

Així ho demostren les campanyes que han optat alsPremis Impacte 2017. Així ho han cregut els membres deljurat d’aquesta quarta edició, que han proposat les accionsde comunicació que, a parer seu, opten a rebre aquestguardó. Un jurat integrat per persones rellevants que formenpart activa d’accions i projectes que configuren el panoramaactual de la comunicació:

Mercè BalañáSòcia directora Ulled Comunicació i secretària de la Junta de Govern del Col·legi

Victor CurtoDirector creatiu executiu de Won Quin Team i vicedegà de Publicitat del Col·legi

Victor GutierrezHead of strategy and innovation d’Havas Media

Àlex MarquinaDirector comercial i mitjans digitals CCMA i membre de la Junta de Govern del Col·legi

Mabel MasDirectora general de Negoci de TimeOut i membre de la Junta de Govern del Col·legi

Marc PuigSoci-director de Branding Time Agency i membre de la Junta de Govern del Col·legi

Rosa RomàDirectora de Màrqueting, Comunicació i RSC de l’Hospital Vall d’Hebron i degana del Col·legi

Marc CasanovasDirector de Comunicació d’Ogilvy

Marc ElenaCEO Adsmurai

Oscar IniestaDirector general d’Arenalia Comunicación i vicedegà de Relacions Públiques del Col·legi

Marc MartíGerent de Marc Martí i membre de la Junta de Govern del Col·legi

Gerard OlivéFounder & chairman de BeRepublic

Daniel ReyesDirector de màrqueting CCMA

Aleix SatorrasCEO d’Evil Love

Un jurat que ha cregut que els projectes, accions o campanyes que més han destacat per l’impacte generat entre elpúblic i la capacitat d’influència en el sector de la comunicació, cadascuna en la seva categoria, siguin:


Catalunya Experience és el concepte sota el qual l’Agència Catalana deTurisme es presenta a les xarxes socials. Aquests canals són un punt detrobada per compartir experiències, secrets i racons de Catalunya tant perals catalans, que comparteixen amb el món la seva visió del territori, comper als estrangers, que poden explicar les seves vivències durant la sevaestada.

A més a més, Catalunya Experience s’ha convertit en un programa deTV3 en què Ivana Miño acompanya estrangers, alguns d’ells famosos, adescobrir Catalunya durant una setmana. ‘Catalunya Experience’ pretén“ensenyar el país de manera fresca, lluminosa i espontània”.

“Catalunya Experience”

“Drac & Roses” és una campanya realitzada per Sant Jordi enla qual, per segon any consecutiu, es va vincular l’arquitec-tura de la Casa Batlló i la llegenda del drac amb una acció dedonació de sang per al Banc de Sang i Teixits.

1.300 roses van cobrir la façana de la Casa Batlló i unapluja de pètals va inundar-ne el patí interior. A peu de carrer,una unitat mòbil del Banc de Sang i Teixits, amb personalmèdic especialitzat, va atendre els donants.

“Drac & Roses”

El TrailWalker és el desafiament esportiu per equips més gran del món: 100km, en 32 hores, amb un equip de 4 persones. Oxfam Intermón l’ha convertiten un esdeveniment per recaptar donatius que es destinen a lluitar contra la

pobresa i la fam a través de projectes de cooperació, acció humanitària, co merç just i sensibilització a més de 90 països de tot el món.

En la darrera edició de Catalunya, 373 equips es van mobilitzar per fer elrecorregut per la Via Verda de Girona, d’Olot a Sant Feliu de Guíxols.

TrailWalker

Social


El Nadal del 2016 Audi va presentar un anunci que trencava amb tots elsesquemes dels rols de gènere dels anuncis nadalencs. Es tractava

d’un anunci en què una nina (d’estil Barbie) decidia canviar la seva carrossa rosa per un Audi R8.

Amb aquest anunci Audi es pronuncia en contra de la diferenciació degènere en les joguines i ho aprofita per presentar el seu cotxe d’alta

gamma, l’Audi R8. Curiosament, l’anunci no parla dels atributs del cotxe.“Jugar, com conduir, no hauria d’entendre de gènere. I si aquestNadal canviem el joc?”; aquest és el missatge que tanca l’anunci.

ComercialAudi

Cinergía és un projecte de Gas Natural Fenosa que uneix el millor cinema del nos-tre país amb l’eficiència energètica; mostra als consumidors un ús responsable delconsum energètic i ens dóna nocions bàsiques sobre l’eficiència i l’estalvienergètics.

La companyia ha produït en els últims 3 anys 8 curts i un llargmetratge ambalguns dels principals directors d’escena i grans actors del panorama espanyol comMichelle Jenner, Hugo Silva, Daniel Guzmán o Fernando Tejero, entre altres.

El llargmetratge de Branded Content “En tu cabeza” ha aconseguit superar els23 milions de visualitzacions en aquesta iniciativa transmèdia.

Gas Natural

Ametller Origen és una marca d’alimentació global que integra la producció agríco-la, l’elaboració i la comercialització, sota un mateix objectiu: contribuir a la millora

de l’alimentació i la salut de les persones.La seva comunicació té com a objectiu fer pedagogia sobre alimentació i salut

als clients. Aquesta comença en el punt de venda, on els productes estan cate-goritzats segons la piràmide alimentària i s’estén a les visites als seus camps i

obrador, revista, tallers i fins a projectes de co-creació.La Fundació Ametller Origen promou hàbits de vida saludable a través de l’es-

port i amb el programa “Menja sa en família”, on es formen els nens de les escolesen educació nutricional.

Ametller Origen

El concepte #mamashopper és un servei creat per l’empresacatalana Deliberry, un web per comprar aliments en supermercats i

comerços locals coneguts per tothom i rebre’ls a casa en 1 hora oquan es vulgui. Les #mamashoppers són dones expertes a fer bonescompres i amb experiència, que van a les botigues a comprar el queel client vol i seleccionen acuradament tots els productes perquè els

clients sempre els rebin de la millor qualitat.El grup de #mamashoppers ha estat seleccionat a través d’un

acord amb el programa Feina amb Cor de Càritas, que permet donarocupació a dones de més de 45 anys, un col·lectiu amb dificultats per

poder accedir al mercat laboral.

#mamashopper

Tviso és una pàgina web que permet personalitzar els canals segons els gus-tos de cada usuari i comparar preus per escollir la millor oferta de lesplataformes d’streaming actuals que existeixen a Espanya, com Movistar+,Netflix o HBO.

El projecte va començar a principis del 2014 i sempre ha apostat per lainnovació tecnològica per aportar solucions a l’accés dels continguts audio-visuals a internet. L’equip de Tviso ha desenvolupat el producte convençutque la tecnologia ha d’estar al servei de l’usuari.

Tviso

Vilynx ha desenvolupat una tecnologia que permet eti-quetar i indexar tots els vídeos que existeixen a internet,

per així trobar-los a partir de cerques.El seu desenvolupament tecnològic va sortir al mercat a

mitjans del 2016, en forma de dues eines: una per ferresums automatitzats de 5 segons amb els moments més

rellevants d’un vídeo, que ja té més de 582 milions deresums, i una altra per etiquetar, de forma automàtica, què

apareix en un vídeo.

Vilynx


Innovació


Paradoxes: sense relat en el mónde la comunicació

Els professionals responsables, que pensem en el nostreofici, que pensem més enllà de l’avui i volem perdurar imillorar amb el temps, que volem que el nostre esforç siguitambé llavor de futur, estem obligats a reflexionar sobrel’evolució del sector, que els darrers anys ha canviat alcompàs de la nostra societat. És més oberta, més rica, mésplural... Han canviat els costums, el lleure, la forma de tre-ballar, viatjar i comunicar-se. Les professions del nostre sec-tor han esdevingut branques d’un sol cos. Si abans potser jaho eren, ara difícilment es pot posar en dubte. I no és difícilpreveure que els perfils de les branques seguiran canviant ien molts casos es difuminaran i confondran. Sempre hihaurà especialitats, i les més allunyades seran força dife-rents entre elles, però el gruix central formarà potser unamassa a la qual haurem de trobar un nom que ens definei-xi i s’adapti al canvi de paradigma.

D’altra banda, hauríem de proposar-nos posar ordre a latremenda disbauxa imperant al nostre voltant, que a parermeu es manifesta a tres nivells:

CIENTÍFICEls títols universitaris en vigor fins avui a casa nostre –ésdels països europeus on s’ha avançat més els darrers 20anys- es diuen d’una manera (llicenciatura en Publicitat iRP), però sovint s’expliquen d’una altra (sector comunicacióempresarial i institucional, màrqueting, digital...), i ara queBolonya ja és una realitat, s’obre la porta a l’aparició denoves denominacions oficials i programes formatius diver-sos que complicaran més el panorama de la definició pro-fessional.

LEGALSuperviseu lleugerament el marc legal espanyol i admireules surrealistes definicions que ens regeixen i que un advo-cat o un jutge poden esgrimir a favor o en contra nostredonat el cas. Contradiuen, del tot, allò que s’imparteix desde les universitats, i el mercat real...

PROFESSIONALAvui la creativitat de les empreses no comença quan unclient encarrega una campanya, sinó quan s’intenta definirquins serveis se li oferiran. Més enllà del fet que gestionemintangibles, cada empresa o grup d’empreses construeixuna definició de l’ofici i nous noms... No és estrany que lasocietat tingui imatges errònies de la feina que fem.

Cal trobar una fórmula còmoda i integradora per ainvestigadors, teòrics, juristes, professionals, empresaris iclients, ja que el concepte dual (publicitat i RP) que vapactar el món universitari/professional ha fet una funcióimportant, però avui segurament ha de ser revisat. Ja fatemps que mirem d’usar, a la pràctica, el termeComunicació per intentar resumir el conjunt de la Publicitati les Relacions Públiques tal com les hem conegut els dar-rers anys. Però fins ara ningú ha aconseguit la quadraturadel cercle i sempre queda alguna cosa per encaixar. Calreconèixer que no ha fet gaire fortuna.

Potser l’evolució/revolució que vivim ajudarà a fer-ho.Avui -entre cavil·lacions de think tanks, estrategs, investi-gadors, teòrics i guerrers comercials- es formulen vaticinisde concentracions o fragmentacions empresarials i s’intentaintuir quins canvis caldrà fer per ser útils als clients. Pensoque l’era digital i la interactivitat comporten necessària-ment un replantejament i redefinició de les nostres funcionsi que és previsible un nou procés de fragmentació a cavallde l’aparició de nous territoris i especialitzacions. Per aixòpenso també que hi ha, no tan sols l’oportunitat, sinól’obligació de repensar també un canvi de nom del conjuntde les nostres professions. De com ens definim per poderestablir polítiques de creixement i millora que ens beneficiïntots i ens permetin el reconeixement de l’aportació essen-cial que fem a l’economia de mercat i a l’estat del benestar.

Parlar de Comunicació per englobar les RP i la Publicitatés vàlid, però evidentment queda curt, perquè el peri-odisme també hi queda englobat i complim, per contra,funcions socials essencialment diferents. Parlar deComunicació Comercial i Institucional seria potser millor,tot i que una mica llarg. Comunicació de Marca, oCorporativa o de Màrqueting, o Estratègica, seria mésprecís en relació al nostre concepte i funció.

De tota manera, ja que avui la relació entre emissor ireceptor ja és no tan sols multidireccional sinó molt mésintensa en 2 sentits, la classificació entre els diferents agents(anunciants, mitjans, accionistes, professionals i consumidors)s’altera per una nova i contundent realitat: el mitjà també ésel missatge. Gràcies a les noves tecnologies el consumidorinteractua i esdevé part activa en l’elaboració del contingutdels mitjans emergents. És la sublimació de la comunicaciócom a carburant del motor de l’economia oberta i de mer-cat. Avui la Comunicació és ja forçosament diàleg.

Hauríem de trobar un concepte prou ampli com per

“


“

“

D’aquí a 10 anys

em plauria

veure el nostre

món més

endreçat i

encarrilat.

Sense relat

coherent sobre

nosaltres mateixos,

el futur es

presenta encara

més complicat

cabre-hi tots. Potser ens hauríem de referir a nosaltresmateixos com a Comunicació de Màrqueting, amb volun-tat d’englobar les nostres branques principals (Publicitat,RP) i les especialitats professionals de cadascuna, ja quetotes elles deriven tant del màrqueting comercial com del’institucional o fins i tot el polític... En la selva terminològi-ca mundial que vivim potser hi podem trobar pegues, peròmés n’hi veig a quedar-nos com estem.

Aquests paràgrafs precedents, entre cometes, vanser escrits i publicats el 2008, amb motiu de la Nit dela Comunicació, el 7 de juliol. Sincerament, em sapgreu comprovar que tenia raó. Perquè han passat 9anys i no hem avançat, i que el que llavors eren previ-sions s’han complert:

� Les especialitzacions han augmentat geomètricamenta cavall de les noves fórmules i usos de comunicació.

� Els títols universitaris de grau o post grau queesgrimeixen els professionals s’han multiplicat.

� El caos de nomenclatures és espectacular.

� El nom paraigua que sigui reconegut, acceptat i quepermeti una regulació i sistematització segueix senseexistir.

� Un gruix molt important de professionals segueixsense sentir-se identificat amb una corporació de dretpúblic com és un col·legi professional i, per tant, sensesentir la necessitat de pertànyer-hi.

Moltes més coses han passat en 10 anys, previsiblesen termes globals ja llavors. Parlar concretament de narra-tiva transmèdia, de xarxes socials, de post-veritat, debranded content, de community managers, d’adwords itantes altres coses era llavors impossible, però en canviparlar d’organitzar-se per afrontar un futur on aquestsconceptes podien aparèixer, sí que n’era. Era una necessi-tat, segons el meu parer. Però no l’hem satisfet. No ho hafet ningú. I no és que calgui ser endeví, ni calia ser-ho lla-vors. Cal només voluntat, visió panoràmica i sentit comú. Iganes, sobretot ganes.

Jo llavors era Degà del Col·legi (2007-2010). Vaig inten-tar provocar el debat però només ho vaig poder apuntar.Ho podem fer ara? Jo crec que sí. Crec, com llavors, quehi estem obligats. És inexcusable, en la meva modestaopinió. Diguem-ho en conceptes més cool: sense relatcoherent sobre nosaltres mateixos, el futur es presentaencara més complicat.

Ja que he usat paraules de fa 10 anys, em permetoacabar dient que, d’aquí a 10 anys més, em plauriaveure el nostre món més endreçat i encarrilat. Cadascúpot aportar el seu grau de col·laboració, i sense unaimplicació transversal serà impossible. I crec, per exem-ple, que des de la institució col·legial cal impulsar avuiuna reforma que afavoreixi la integració de profession-als, una millor organització i sistematització de funcionsdel sector i, en conseqüència, una comprensió mésefectiva de tot plegat per part de tothom. Sobretot perpart dels clients, que paguen la festa.

”

#01 David contra Goliat: la comunicació que funciona més enllà de convencionalismes


d’El Mirador IndiscretActualment, el sector del màrqueting i la comunicació estàen constant evolució, fruit de l’aparició de nous canals,nous valors, nous hàbits i dels reptes econòmics. Per això,ara més que mai, és important l’intercanvi d’experiències ila creació de sinergies i col·laboracions entre professionals,una de les millors eines per anticipar-se al canvi i orientar-se a noves oportunitats de negoci o laborals.

En aquest context neix El Mirador Indiscret, un espai detrobada i debat on poder compartir aquelles visions mésavançades i experiencials que marcaran el futur, no nomésde la professió, sinó també de molts altres sectors econò-

mics i socials vinculats; un espai on posar a debat temesrellevants pel sector del màrqueting, la comunicació i lacreativitat.

Aquestes trobades tenen una periodicitat mensual i secelebren el quart dijous de cada mes. Les sessions estanorientades a tractar temes de rellevància i actualitat delsector i dialogar sobre les noves tendències.

Hem elaborat deu claus de les sessions que s’han cele-brat fins ara i que es presenten a continuació. Al web,www.colpublirp.com hi ha la informació completa i dónaaccés als vídeos de les jornades.

1. Les cinc palanques del Creixement de Javi Creus:

CONNECT: Connectar xarxes. Què connecta la xarxa sobre laqual opera l’organització?COLLECT: Agregar inventari. Com afegir unitats de valor i cons-trucció d’oferta?EMPOWER: Empoderar usuaris. Quantes capacitats dels seususuaris integra el procés?ENABLE: Instrumentar tercers. Quines eines faciliten a tercersperquè creïn valor?SHARE: Compartir coneixement. En quines condicions podenels teus recursos ser utilitzats per altres?

2. La confiança dels consumidors i els usuaris es basa en la con-fiança de la seva comunitat i les regles d’aquesta.

3. La innovació la trobem en les noves combinacions dels pro-pis recursos d’una empresa. S’ha de desmembrar l’empresa,treure les etiquetes i alliberar energies retingudes. Abans decombinar amb l’exterior, s’han de fer unitats internes de l’em-presa combinables.

4. Avui en dia, el que perdura ÉS LA IDEA. Vivim un momentamb moltes “espècies invasores”, per la qual cosa cal perspecti-va, fer perdurar la idea i analitzar permanentment el movimentde l’entorn. La batalla és entre empreses i el desenvolupamentcompetitiu, entre usuaris.

5. Cada marca té el seu codi, no tot serveix per a tothom.Escolta el que passa al voltant de les teves marques per afilar elsmissatges... “beyond de #”.

#02 Ecosistema Start-up: un impuls per al màrqueting del segle XXI


6. Marc Elena augura: Google i Facebook dominaran el 80% dela publicitat digital.

7. Hem de descobrir i desxifrar l’ADN de la marca.

8. La millor forma d’interactuar i crear per a una marca és ambels propis continguts creats per persones usuàries d’aquellamarca. Les campanyes amb User Generated Content funcionenun 20% millor que les clàssiques.

9.La fórmula de Monster Energy, segons Andrés Costa, es basaen l’activació d’esdeveniments com a patrocinadors (no promo-tors) amb col·laboradors, en l’experiència dels usuaris, l’execu-ció d’aquests esdeveniments i en la repercussió als mitjans decomunicació d’aquests esdeveniments.

10. L’experiència la necessitem per viure, per crear un vincleemocional directe, volem sorprendre i interactuar amb els con-sumidors i acompanyar-los en cada estadi.

1. Mix de l’eclosió de les start-ups:

CONJUNTURA: La crisi econòmica fa reflexionar.TECNOLOGIA: Amb un cost petit, el local es converteix en global.BARCELONA: Ciutat número 1 en inversions tecnològiques ioberta a l’emprenedoria.PERSONES: A partir de les idees, es creen empreses.

2. La publicitat actual la fan els publicitaris i els comunicadors,però també els consultors d’(e)business, enginyers i matemà-tics. I sobretot, les persones (influencers o no).

3. L’agència passa a ser un consultor de negoci que li indica capa on ha d’anar la seva comunicació.

4. Estem en un aprenentatge constant. La tecnologia permettrobar solucions amb les seves millors eines. Hipersegmenta,hiperpersonalitza i mesura tots els processos... i aprenem.

5. El model de comunicació té com a objectiu la fidelització delclient, construint i comunicant marca a través de l’InboundMarketing i el Growth Hacking.

6. La publicitat d’ara va al Costumer Centric: cobrim necessitatsde les persones, ja que fem la comunicació per a les persones.

7. La nova comunicació ha d’aprendre a provar, mesurar, arris-car, innovar, pivotar, escoltar, ser ràpids, ser creatius, ser con-sultors.

8. Algunes dades: El 85% dels usuaris segueixin influencers. El2020, el 89% del contingut a internet serà vídeo. El 2015 va serdel 55%.

9. Emprendre significa entendre una situació, detectar unanecessitat i donar-li sortida.

10. No tots els projectes necessiten inversió externa, però síque és necessària per accelerar el procés: arribar en 6 mesos alque tardaries 5 anys.

#04 Influencers: mite o realitat


#03 Transformació digital i multicanalitat

1. La transformació digital ha estat una oportunitat per trencarbarreres, per anar contra les regles. S’han trencat els límits entreels mitjans, els suports i les audiències.

2. Disposem de més suports però el contingut continua sent elrei. (I aquest contingut l’he de definir sobre la base del meu modelde negoci).

3. Cal generar entorns de confiança basats en la transparència.S’han de crear entorns de col·laboració amb els públics de l’em-presa i treballar amb eficiència i meritocràcia.

4. Les empreses poden viure el canvi en una boira: han de sercapaces de fixar un objectiu i traçar la forma com arribar-hi.

5.Les dades ens ajuden a transformar la forma en què mesuremles coses i permet una comunicació personalitzada, adaptativa ide més valor realitzant missatges més rellevants.

6. Característiques que ha de tenir un professional:CURIÓS: Ha d’adquirir coneixement. Un aprenentatge continuat.INSPIRADOR:Fomentant la col·laboració de diferents equips, maianar sol.POLIFACÈTIC: Que tingui diferents habilitats.PARTNER: Ningú no sap de tot i, per tant, ha de buscar aquellspartners que arribin on ell no arriba.

7. L’era digital ha significat un canvi tant en la forma de treballarels continguts com en l’estructura interna de les empreses i delsseus departaments. No existeix una fórmula màgica, però hemd’inspirar les persones, fomentar les habilitats multidisciplinaris,extreure el valor del data i transformar-lo en insides.

8. Implica diversos reptes. Formular hipòtesis, testejar, veure sifuncionen i una contínua formació, ja que som en una evolucióconstant però tenim una nova divisa: les dades.

9. La confiança dels consumidors i la seva conversa en les xarxessocials afecta el compte de resultats, ja que el 40% de l’audiènciaentra per les xarxes socials i condiciona directament la percepcióglobal de la marca.

10. Hem de mirar la personalitat de la nostra marca, que respirisempre la mateixa identitat en tots els canals de comunicació ique sigui transparent per establir relacions de confiança en totsels entorns.

1. Els influencers creen grans vincles emocionals amb els seusseguidors. Són líders d’opinió i, en la seva comunitat, els lectorsassidus respecten el que diuen i els inspiren.

2. Tipus d’influencers: MICRO INFLUENCER: Menys de 10.000 seguidors.INFLUENCERS MIGS: Tenen una comunitat activa de més de 10k. INFLUENCERS ALTS: Més de 100k amb un engagement del 4%mínim. CELEBRITIES: Influencers amb fenomen fan associat. FAMOSOS: Aporten imatge de marca, però no són influencers.

3. Escollim l’influencer segons necessitat i objectiu de la marca.

4. Detectar i descartar els bad influencers. S’autodenomineninfluencers però compren likes, no tenen comentaris...

5.Amb l’influencer tens set departaments de set proveïdors dife-rents en un sol fee: creatiu, model, imatge de marca, marca per-sonal que genera imatge de marca, productor, editor, cap d’e-quip, fotògraf i escriptor, relacions públiques i administratiu.

6. Tipus de relació marca/influencer:a) Model col·laboratiu: El creador té un missatge i la marca voldonar aquest missatge.

.b) Model de patrocini: Tinc aquest contingut i necessito unamarca que em patrocini.

7. L’influencer té una gran capacitat d’audiència que en moltscasos és molt superior a la dels mitjans tradicionals.

8. Però no tot acaba amb el nombre de seguidors (en pots tenirmenys, però de més fidels). És més important la capacitat d’in-fluència que la difusió.

9. Cada minut es pugen 500 hores de contingut. Per tant, hemde generar el nostre propi contingut i que sobresurti.

10. 10 coses que les empreses han de tenir en compte en rela-ció amb els influencers:.a) Atrevir-se: no és fàcil per a empreses tradicionals.b) Atrevir-se, de veritat.c)No perdre el focus: pot generar contingut natiu però donar un brief.d) Planificat vs espontani: hem d’estar oberts a les oportunitatsque ofereix el que surt de forma espontània.

.e) Combinar grans influencers amb altres més modestos: capa-citat de generar viralitat i qualitat dels posts.f) Més enllà de l’influencer com a media: establir relacions a llargtermini.g) Analitza molt bé l’influencer.h) Els valors de la companyia per damunt de tot.i) Contacte directe.j) Mesura l’èxit per anar millorant.


#05 Narrativa transmèdia. Una nova manera de comunicar

1. Per a Jeff Gómez, Transmèdia és el procés avantguardista detransmetre missatges, temes o històries a una audiència massiva,a través de l’ús de forma enginyosa i ben planificada de múltiplesplataformes de mitjans, que crea una lleialtat de l’audiència inten-sa i un compromís a llarg termini, enriqueix el valor del contingutcreatiu i genera múltiples fonts d’ingressos.

2. La narrativa transmèdia no és una moda, no és només bran-ded content, no és només engagement, no és només crear virali-tat, no és només crossmedia... És una visió estratègica del món-realitat.

3. És una eina dins de l’univers narratiu a la qual sumar-se i de laqual hem de formar part.

4. Hi intervenen 4 eixos: el contingut; el media, el data i la tec-nologia.

5. Model de creació de projectes transmèdia: crear un continguten el punt que convergeixin el que vol la marca i el que volen lespersones.

6. La narrativa transmèdia no és només storytelling. És story-doing, storyselling, storyliving.

7. En el transmèdia, el contingut és el rei.

8. En el transmèdia, tot està connectat. En el cas de Crakòvia,accions que s’han realitzat a les xarxes tenen la seva repercussióen el programa.

9. Turisme de Catalunya va apostar per crear vivències, experièn-cies i sentiments fora dels canals convencionals, apostant per lamulticanalitat: accions en xarxes, continguts advisors, contingutsd’usuaris... Fins a l’edició del programa de TV3 CatalunyaExperience.

10. En la narrativa transmèdia és més important invertir en crea-tivitat, generar contingut de qualitat, que en mitjans tècnics o endifusió.

#06 La comunicació en l'era de la postveritat

1. La postveritat és la situació en la qual els fets objectius tenenmenys influència que les crides a l’emoció i a les creences per-sonals.

2. Ens trobem davant d'un tsunami d'informació: hi ha riscos,perquè hem de contrastar tota la informació de manera molt acu-rada. Alhora, però, ens trobem davant d'una gran oportunitat.

3. Des del punt de vista dels mitjans, cal conèixer l’entorn i adap-tar-s’hi per tal d’encarrilar correctament la informació al públic.

4. "Nuestro trabajo consiste en ofrecer la mejor versión de la ver-dad que se pueda obtener, en especial ahora". Carl Bernstein.

5. Les xarxes socials comporten un panorama multiplicador deles notícies, sobretot si són falses.

6. La informació d’organismes reconeguts genera molta mésconfiança, encara que la seva informació sigui errònia, inexacteo falsa, que la generada per empreses molt més petites, encaraque al darrere de l’afirmació hi hagi un fonament científic.

7. Només amb la perseverança comunicativa podem combatreuna notícia falsa.

8. Depèn de nosaltres saber diferenciar on acaba la ficció i oncomença una mentida.

9. Cal plantejar-se fins a quin punt les mentides són socialmenttolerades i per què.

10. És important tenir la capacitat de discernir, d’entre tota lainformació que tenim a l'abast, quines notícies poden ser falses.


Arnau

El diccionari diu que una cosa s’està morint quan està aca-bant el seu curs, quan està arribant a la seva fi. Però el queno recull el diccionari és que, en l’eternament complicatgremi periodístic, parlar de mort no sempre és ben bé això.De fet, són molts els que, des de fa temps, n’anuncien unaque s’entossudeix a no arribar: la del paper. Un suport quesembla haver entrat al món de Màtrix. Mentre alguns jal’han sentenciat, altres que aspiren a fer un nou diari alsPaïsos Catalans –sí, nou, ho han llegit bé– s’hi encomanencom a garantia de prestigi.

Parlo de Jornada, els impulsors del qual expliquen quevolen treure un diari en paper i digital, multiplataforma, perquè “a dia d’avui el què encara dóna referencialitat i potfer marcar agenda és el paper”. I diuen “encara” perquècreuen que, ara per ara, al digital aquesta “referencialitat”no hi és. Qui continua tenint capacitat d’impactar i d’influirés la premsa impresa. Ells volen arribar a qui llegeix el diarial bar i tenen clar el suport que necessiten.

Valgui aquest apunt d’estricta actualitat com un exem-ple més de l’estranya mort del paper. Estranya perquè,quan una cosa suposadament està arribant a la seva fi, ésrealment sorprenent que un grup de gent hi vulgui apostarcom a pilar del seu nou projecte. S’han begut l’enteniment?No ho crec. Més aviat fa l’efecte que ho han estudiat bé ique tenen clares les raons d’aquesta decisió. De fet, MarkThompson, president de The New York Times, deia fa pocque “als diaris de paper els queden deu anys de vida com amínim”, afegint que tampoc el sorprendria que “arribessin aser vint”. També ha perdut el món de vista el president deldiari per excel·lència? Repeteixo: no ho crec.

El que crec és que ningú sap quan –ni si– s’acabaran elsdiaris de paper. Ningú. En canvi, el que sí que sabem els quetenim el privilegi d’escriure-hi cada dia és la credibilitat i laforça que segueixen tenint, potser fins i tot in crescendo, enuna època de postveritats i fake news que es propaguenfàcilment en el món digital. Els lectors continuen confianten el que llegeixen a les pàgines impreses d’un diari. Elstransmeten més confiança que un link que els arriba a través d’un tuit. I això és el gran tresor del paper.

Zygmunt Bauman, traspassat enguany, parlava d’unasocietat líquida en un món inestable i mancat de valorsduradors. Modestament, crec que el present i el futur delpaper passen per seguir aportant una mica de sòlid –maimillor dit– en aquest entorn vacil·lant. No cal pretendre salvar el món ni ser els garants de la democràcia. Amb ferbon periodisme –que avui ja és dir molt–, n’hi ha prou.

Arnau Nadeu és director editorial de la xarxa de periòdics de proximitat Línia

“Nadeu

L’estranya mort del paper

El paper

sembla haver

entrat al món

de Màtrix.

Mentre alguns ja

l’han sentenciat,

altres que

aspiren a fer

un nou diari

als Països Catalans

s’hi encomanen

com a garantia

de prestigi

“

condeminas brauli duart estanis alcover laia altarriba marc puig … · 2019. 1. 20. · 0,8...

Documents