projecte de pressuposts generalspressuposts.caib.es/www/ant/pr2003/projecte_2003.pdfen relació amb...

Més In formació :h t tp ://pressuposts .ca ib .es

2003

Projecte de

Comunitat autònoma de les Illes Balears

pressuposts generals

Conselleria d'Hisenda i Pressuposts

Projecte de pressuposts generals 2003 comunitat autònoma de les Illes Balears 1P R O J E C T E D E P R E S S U P O S T S

dosier 2003. okfilmar 29/10/02 13:06 Página 1

SALUT I CONSUM

El pressupost total de la Conselleria de Salut i Consum i del Servei de Salut de les Illes Balearsascendeix a la quantitat de 680,5 milions d’euros (113.218 milions de pessetes).

El finançament del Servei de Salut es vincula a la millora de la qualitat assistencial dels serveissanitaris. Aquesta és, sens dubte, la partida més important. La xifra és de 655,7 milions d’euros(109.105 milions de pessetes). Les principals inversions del Servei de Salut pressupostades per al’any 2003 són les següents:

1. Obres- Inici de les obres de l’Hospital de Son Dureta.- Inici de les obres de l’Hospital d’Inca. - Continuació de les obres de l’Hospital de Menorca. - Continuació de la reforma de l’Hospital Can Misses. - Centre de Formentera.- Finalitzar les obres i equipar el psicogeriàtric. - Obres d’adaptació dels hospitals General i Joan March.

- Obres en els centres de salut:- Sant Agustí- Bendinat- Canal Salat- Escola Graduada- Sa Indioteria- Eivissa vila- Unitats bàsiques a la ciutat de Palma: sa Indioteria, Establiments, Son Oliva, es Secar de la Real- Centre de rehabilitació de Son Gibert- Unitats de mitja estada d’Inca i Son Gibert

2. Equipaments- Implantació del centre d’atenció telefònica de citació a tota l’atenció primària. Desenvolupament

informàtic de l’atenció primària i de l’Hospital de Son Dureta.- Servei de cirurgia cardíaca a l’Hospital de Son Dureta.- Implantació de la diàlisi infantil. - Implantació de la Unitat de Fecundació in vitro.



3. Noves prestacions- Augment de les dietes de pacients desplaçats fora de les Illes Balears: 12 euros/dia.- Millora de la prestació de salut bucodental per a menors de 14 anys.- Inclusió de fàrmacs per a la disfunció erèctil en pacients crònics. Inclusió de la píndola del dia

després. - Inclusió de bolquers per a nins discapacitats menors de 18 anys de pares actius.

4. Recursos humans- Continuar amb la implantació del Pla de salut mental. - Aplicar els acords d’homologació salarial signats l’any 2002.

El pla d’obres en centres sanitaris i de salut disposa de 2,6 milions d’euros (433 milions depessetes) per concloure el pla iniciat al començament de la legislatura amb actuacions a: Marratxí,Petra, Porreres, Puigpunyent, Santa Maria del Camí, Sencelles, Sineu, Vilafranca, Consell, Ferreries,Palmanyola, Sóller, Algaida i Costitx, entre d’altres.

La Direcció General d’Avaluació i Acreditació, amb una dotació total d’1,2 milions d’euros (203milions de pessetes), impulsarà les línies d’actuació següents:

1. Millora dels serveis assistencials mitjançant l’acreditació de procediments, centres i serveissanitaris.

2. Millora de la formació dels professionals sanitaris a través de la Comissió d’Acreditació deFormació Contínua de les Illes Balears.

3. Recerca de qualitat en ciències de la salut. 4. Coordinació autonòmica de trasplantaments amb l’objectiu bàsic d’augmentar el nombre de

donacions i optimitzar-les al màxim.

La Direcció General de Farmàcia, amb un total de 727.700 euros (121 milions de pessetes),potenciarà l’ús racional i segur del medicament, crearà un sistema d’informació del consum demedicaments a la nostra comunitat autònoma i un nou sistema d’alertes farmacèutiques.

La Direcció General de Salut Pública i Participació presenta un pressupost total de 13,4 milionsd’euros ( 2.231 milions de pessetes). Les actuacions per a l’any 2003 més importants són:

1. PLA DE SALUT: 443.000 euros (74 milions de pessetes). Amb l’anàlisi de l’estat de salut de lapoblació de les Illes Balears s’han determinat les necessitats, i ara s’ha de focalitzar l’atenció alsproblemes més prevalents i als grups més vulnerables.

2. PLA DE TABAC: 144.000 euros (24 milions de pessetes). Allunyar l’hàbit del tabac dels joves,procurar i facilitar la deshabituació dels fumadors que ho sol·licitin, i en especial al col·lectiu sanitarii d’educadors, i promocionar espais sense fum són els objectius d’aquest programa d’actuacions.



3. SEGURETAT ALIMENTÀRIA: 316.500 euros (53 milions de pessetes). La finalitat és garantir lamillor protecció de la salut a través de la seguretat dels aliments que consumim, a la vegada quees fa una avaluació i gestió de risc que inclourà tota la cadena alimentària.

4. PLA DE DROGUES: 1,8 milions d’euros (295 milions de pessetes). El Pla d’actuacions sobredrogodependències té com a objectius prioritaris per al 2003 la creació de l’Observatori sobredrogues de les Illes Balears, ampliar la xarxa de recursos i serveis per a la prevenció, l’assistènciai la incorporació social de les persones que pateixen problemes derivats de l’ús i abús de drogues,i actualitzar la normativa sobre requisits i criteris dels serveis i programes de prevenció, d’atenciói d’incorporació social.

5. PLA DE LA SIDA / Pla de tuberculosi: 225.700 euros (37 milions de pessetes). Si bé les taxes demortalitat atribuïbles a VIH/sida han baixat molt, l’expectativa dels malalts de sida és ara viureamb la millor qualitat de vida. Els comportaments de risc canvien i cal monitorar-los. L’objectiuprincipal continua sent la prevenció, per evitar nous casos.

6. EDUCACIÓ PER A LA SALUT i promoció de la salut: 259.500 euros (43 milions de pessetes).L’anàlisi de l’estat de la salut de la població previ a la redacció del nou Pla de salut ha fet palesala importància dels hàbits saludables per a una població sana. És per això que els esforços de laDirecció General de Salut Pública també es projectaran sobre els joves.

La Direcció General de Consum, amb un pressupost d’1,7 milions d’euros (288 milions depessetes), desenvoluparà programes de protecció i defensa del consumidor en els seus legítimsinteressos econòmics i socials. Per altra banda, es culminarà la xarxa d’oficines d’informació i atencióal consumidor amb noves oficines que s’afegiran a les ja existents (Calvià, Eivissa, Manacor,Marratxí).



EDUCACIÓ I CULTURA

EducacióLa Conselleria d’Educació i Cultura aposta clarament des de l’inici de la legislatura per la millora deles infraestructures i l’impuls d’un model educatiu adaptat a la realitat social, econòmica i cultural deles Balears. Així, en els pressuposts del 2003 aquest departament comptarà amb 435,3 milionsd’euros (72.423 milions de pessetes). En relació amb el pressupost de l’any passat —410,5 milionsd’euros (68.302 milions de pessetes)—, s’ha experimentat un increment del 6%, és a dir, 24,8milions d’euros més (4.120 milions de pessetes).

En l’apartat de les infraestructures, el pressupost del 2003 preveu destinar una inversió de més de18 milions d’euros (més de 3.000 milions de pessetes). Aquesta quantitat inclou tant els nouscentres com les reformes i ampliacions dels existents. A més d’aquesta quantitat s’han de tenirpresents les inversions que es realitzen a través del conveni de finançament entre una entitat de crè-dit i la comunitat autònoma de les Illes Balears, que suposaran més de 42 milions d’euros (7.000milions de pessetes).

Un dels capítols més destacats del pressupost de la Conselleria d’Educació i Cultura és el dedicat alpersonal docent. Més de la meitat del pressupost de la Conselleria per al 2003 es destinarà a la nòminade mestres i professors de l’ensenyament públic, més de 251 milions d'euros. A més també es destinenquasi 73 milions d’euros (12.100 milions de pessetes) a concerts educatius. Actualment la Conselleriad’Educació i Cultura impulsa el procés d’equiparació retributiva del personal docent de l’ensenyamentpúblic amb els funcionaris de la comunitat autònoma, que continuarà al llarg de l’any 2003.

L’atenció a la diversitat creixent de l’alumnat que arriba a les aules de les Balears és, actualment, undels grans reptes de l’educació en aquesta comunitat. Des de la Direcció General d’Ordenació iInnovació es continua treballant per atendre la diversitat. Es continuarà el desenvolupament del Plade lluita contra l’absentisme escolar, el suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials, lacontinuació dels programes d’intervenció socioeducativa per facilitar la integració educativa i socialdels joves en risc d’abandonament del sistema educatiu, l’elaboració de material didàctic necessariper a cada situació i la formació del professorat més adequada, entre altres qüestions.

Per altra banda, des de la Conselleria d’Educació i Cultura s’impulsen diverses iniciatives depromoció del català en l’àmbit escolar. Per això el pressupost del 2003 inclou inversions destinadesal reciclatge del professorat en llengua i cultura catalanes, el suport a l’ensenyament en llenguacatalana als centres docents, el desenvolupament dels projectes lingüístics de centres i el suport alsprogrames d’immersió lingüística, entre d’altres. Destaca especialment, en el curs 2002-03, laimplantació del programa d’acolliment lingüístic i cultural per a alumnes d’incorporació tardana, quesuposarà una inversió d’1,8 milions d’euros (més de 300 milions de pessetes).



Cal destacar l’esforç de la Conselleria d’Educació i Cultura per aconseguir que els alumnes de lesBalears aconsegueixin una formació adequada en l’àmbit de les noves tecnologies. Així el pressupostdel 2003 continua dedicant un apartat important al projecte Xarxipèlag —1,2 milions d’euros (alvoltant de 200 milions de pessetes)—, que suposa dotar els centres de material informàtic adient icontinuar amb la implantació del programa de gestió de centres, que facilitarà la simplificació de latasca administrativa. Des de la Direcció General d’Administració Educativa també es continuarà ambl’ampliació i la millora dels continguts del WEIB (Web Educatiu de les Illes Balears). Aquest projectetambé exigeix una formació del professorat que es durà a terme a través de la Direcció Generald’Ordenació i Innovació

L’augment de la qualitat de la formació professional és un dels altres objectius importants de laConselleria d’Educació i Cultura. Això s’obtindrà fomentant la col·laboració i l’acord de tots els agentsimplicats (associacions empresarials i agents socials) i planificant, revisant i ampliant els ciclesformatius d’FP. Hi ha un increment del 17,5% respecte al pressupost del 2002.

En l’apartat dels ensenyaments de règim especial també s’ha fet una important inversió que supera els480.000 euros (80 milions de pessetes). El Conservatori Superior i el Conservatori Professional deMenorca incorporen noves especialitats, a la vegada que s’ha regulat la creació d’aules de música a10 municipis de tot Balears, adscrites als conservatoris professionals respectius, que imparteixen elsquatre primers cursos de grau mitjà. També s’ha creat un títol propi del Conservatori Superior demúsica tradicional. A més, les antigues extensions de l’Escola Oficial d’Idiomes a Manacor i a Incatenen a partir d’enguany completa autonomia i equip directiu propi, i es constitueixen en escolesoficials.

La millora constant de la qualitat de l'ensenyament es reflectirà també en altres aspectes coml’ampliació de les rutes de transport escolar, que enguany arribaran a les 285; l’increment delnombre de menjadors escolars —enguany n’hi ha 10 de nous, que acolliran uns 10.749 alumnes—;la generalització del programa d’obertura de centres —gairebé 76 centres de Balears s’han acollitenguany a aquesta iniciativa.

Quant a l’ensenyament universitari, la Conselleria incrementa el pressupost destinat a aquest tipusd’ensenyament en un 7,6%, uns 3 milions d’euros. Així la UIB rebrà una transferència de 43,1 milionsd’euros (7.170 milions de pessetes). Amb aquesta inversió es permet el finançament de laimplantació dels nous estudis de la UIB, la millora de les infraestructures, l’equiparació retributiva delpersonal d’administració i serveis amb el de la resta de la CAIB, els ajuts per a estudiants i el suporta les extensions universitàries, entre altres qüestions.



Cultura i Política LingüísticaLa Direcció General de Cultura té dos objectius principals: la projecció exterior dels creadors iproductors culturals balears, representant les Illes Balears en qualsevol manifestació extracomunità-ria o supracomunitària, i coordinar les relacions i l’intercanvi cultural entre les Illes. Al llarg del 2003es continuarà amb aquestes dues línies d’actuació que han obtingut un èxit extraordinari, la qualcosa va lligada a un increment del pressupost. Cal destacar la creació de l’Institut Ramon Llullconjuntament amb la Generalitat de Catalunya i amb la participació del Ministeri d'Afers Estrangers.El pressupost del 2003 preveu una partida de 300.000 euros (50 milions de pessetes).

Quant a la Direcció General de Política Lingüística es continua durant el 2003 amb l’impuls d’accionsper dur a terme l’aplicació d’una política de normalització lingüística coherent amb l’objectiu defomentar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits de la societat illenca. L’eix central de les novesactuacions és el Pla d’accions urgents per a la normalització lingüística a les Illes. Així, la DireccióGeneral de Política Lingüística comptarà amb un pressupost de gairebé 4,8 milions d’euros (gairebé800 milions de pessetes).



BENESTAR SOCIAL

El pressupost conjunt de què disposaran la Conselleria, l’Institut Balear d’Afers Socials (IBAS) il’Institut Balear de la Dona serà de 80,6 milions d’euros, xifra que suposa un augment, en termeshomogenis, de 5,4 milions d’euros (un 7,1%) respecte a l’any 2002.

Com a novetat dins els serveis generals de la Secretaria General Tècnica es planteja la possibilitat dedesenvolupar un projecte emmarcat dins el Pla de qualitat per tal de donar suport als serveisd’informació i atenció al ciutadà i de comunicació.

A l’àrea de joventut, a més del manteniment de les actuals línies de subvenció de la Direcció General(Art Jove, Europa, integració, activitats de la joventut, punts d’informació juvenil i voluntariat), espreveu l’adequació pressupostària al nou mapa de competències existent entre la Direcció Generalde Joventut, encarregada de l’elaboració, la direcció i l’impuls de polítiques juvenils, i el consorciXarxa d’Instal·lacions de les Illes Balears, responsable de la gestió dels serveis i activitats juvenils,albergs, campaments.

Per a l’any 2003 l’esforç se centrarà en la millora de les instal·lacions juvenils gestionades pelGovern i la incorporació i rehabilitació de noves instal·lacions públiques a totes les Illes, com laconsolidació de les polítiques de participació dins l’àmbit juvenil, que ha d’acabar amb el I Congrésde la Joventut de les Illes Balears.

Pel que fa a la promoció i al foment de l’esport i a la tecnificació i formació esportiva, s’incidirà endues qüestions fonamentals: per una banda, en la millora dels mitjans tècnics, materials i personalsque presta el consorci Escola Balear de l’Esport a la societat esportiva balear i, per l’altra, en lamillora dels serveis que presten l’Escola Nacional de Vela Cala Nova i el Poliesportiu Príncipes deEspaña.

Un altre tret que cal assenyalar és el manteniment de l’aplicació del percentatge del 0,7% delpressupost de la comunitat autònoma de les Illes Balears als projectes de cooperació amb el TercerMón, tot i l’important increment dels comptes autonòmics per a la incorporació de les novescompetències en matèria de salut i ocupació. Això significa que el pressupost destinat a cooperacióamb el Tercer Món serà d’11,8 milions d’euros, 3,7 milions més que l’any 2001, un increment del44,9%.



Aquest pressupost permetrà abordar nous projectes o aprofundir els desenvolupats actualment i caldestacar, entre d’altres:

- Nova línia d’ajuts a projectes de cooperació amb la Mediterrània, per tal d’impulsar la cooperacióamb els pobles empobrits de la Mediterrània, especialment amb el Magrib, l’Orient Mitjà i elsBalcans. La dotació d’aquesta nova convocatòria d’ajuts serà de 990.000 euros (164 milions depessetes).

- Creació d’un programa de suport per a la cooperació amb la Mediterrània per complementarl’acció anteriorment descrita i a la qual es destinarà un pressupost de 300.000 euros (50 milionsde pessetes).

- Impuls a la cooperació directa del Govern de les Illes a través de plans Regió. Aquests plansconcretaran l’acció de cooperació en una província o comarca de cada un dels països en quès’actuarà (Camagüey, Regió del Rif al Marroc, Gaza —territoris palestins—, Senegal,Centreamèrica...). El pressupost inicial de l’any 2003 per a aquest tipus d’iniciativa és d’1 miliód’euros (166 milions de pessetes).

- Programa de formació de cooperants, amb un pressupost de 90.000 euros (15 milions depessetes) .

- Increment de la convocatòria d’ajuts per a projectes de les ONG. L’any 2003 s’incrementa laconvocatòria fins a 4,2 milions d’euros (700 milions de pessetes).

L’Institut Balear de la Dona, que té com a objectiu prioritari la política d’igualtat entre dones i homes,ha sofert un augment d’activitat que ha anat acompanyat d’un significatiu creixement dels pressu-posts, i ha passat d’un pressupost anual de 0,5 milions d’euros l’any 2000 a un pressupost de 2milions d'euros el 2003.

Per altra banda, dins l’àrea de planificació i ordenació social, es planteja l’elaboració del Pla contral’exclusió social i la posada en funcionament de l’Observatori Social amb la publicació del Butlletí deconjuntura social.



L’Institut Balear d’Afers Socials té com a trets pressupostaris més significatius:

- Canvi d’un model d’atenció a les necessitats socials de les persones discapacitades. S’ha passatd’un sistema de subvencions a un sistema de concertació que du implícit un reconeixement dedret a qui reuneix determinades condicions. També suposa un increment en la qualitat d’atenció jaque es doten amb més monitors els habitatges tutelats. S’hi destinarà la quantitat de 13,5 milionsd'euros.

- Es consolida el pagament complementari a les pensions d’invalidesa i de jubilació de quantiesmés baixes mitjançant la targeta bàsica. S’hi destinen 1,7 milions d’euros.

- Es descentralitzen els serveis de valoració de les discapacitats, obrint locals propis a les illesd’Eivissa i de Menorca, que a la vegada seran punts d’atenció al ciutadà del mateix IBAS. El costestimat d’aquestes actuacions serà de 240.000 euros.

- Programa A ca vostra. Es posarà en funcionament un programa de suport econòmic als familiarsque tenen cura de persones assistides majors de 65 anys, amb un pressupost d’1,9 milionsd’euros.

- S’inicien les obres del centre per a grans discapacitats físics ubicat al carrer de Joan Crespí,projecte plurianual al qual per a l’any 2003 es destinen 1,3 milions d’euros.

- Es continua avançant en la implantació de serveis d’estades diürnes mitjançant el finançamentdel Pla estratègic de persones majors. Entre finançament per al manteniment i per a nova creacióde centres, s’hi destinen un total d’1,5 milions d’euros.



OBRES PÚBLIQUES, HABITATGE I TRANSPORTS

Aquesta Conselleria disposarà d’un pressupost global de 58,3 milions d’euros per desenvolupar elsseus objectius al llarg de l’exercici de 2003.

En consonància amb la dinàmica de pressuposts anteriors, aquesta Conselleria concentra els seusesforços inversors en les àrees de transports i habitatge fonamentalment, sense perjudici d’altresinversions importants, com la continuïtat en les obres amb motiu del pla Mirall o les inversionsprevistes en matèria de carreteres en ocasió del desplegament de la Llei 14/2001, de traspàs decompetències als consells insulars.

A part de les funcions pròpies, la Secretaria General Tècnica disposarà d’una partida de 5,4 milionsd’euros per resoldre les periodicitats necessàries amb motiu del compliment de l’Ordre de 16 de juliolde 2001, per la qual se subvencionen obres de millora en els accessos als municipis de les IllesBalears.

La Direcció General d’Obres Públiques i Transports dedicarà el seu major esforç econòmic a laimplantació a les Illes d’un sistema de transports que garanteixi el dret al lliure trànsit de tots els seushabitants. El Pla director sectorial de transports de les Illes Balears és l’instrument que servirà perimpulsar altres objectius, com ara l’ampliació de serveis, ja que per tal que el transport públic siguiutilitzat es fa necessari que hi hagi un nombre important d’expedicions.

D’altra banda, és important la creació de nous serveis, com per exemple transports a la demanda itransports combinats bus – tren. Probablement, amb el transcurs del temps aquests transports seranrendibles. No obstant això, en principi, i fins que es pugui crear l’hàbit d’utilització del transport públic,es fa necessària una subvenció per part de l’Administració.

Es complementaran les actuacions relacionades amb el servei públic regular mitjançant una cam-panya de divulgació informativa i foment del transport públic. Es mantenen també les compensacionsper als descomptes en el preu dels bitllets als membres de les famílies nombroses, persones majorsde seixanta-cinc anys i pensionistes.

Serà necessari aportar gran quantitat de recursos i per això es disposarà d’una partida pressupostà-ria de 26,3 milions d’euros.



La Direcció General d’Arquitectura i Habitatge té dos subprogrames de despesa, que es corresponenamb les àrees d’actuació que li atorga l’Ordre de 3 de setembre de 1999 del president del Govern; ésa dir, habitatge i arquitectura.

El programa d’habitatge té com a finalitat l’aplicació de la normativa en matèria d’habitatges deprotecció oficial i la rehabilitació, incloent-hi el control i la qualificació, la gestió de les subvencions iel subsidi de tipus d’interès, expedients sancionadors i també l’elaboració de la normativa pròpia enla matèria. Hem de destacar també l’exercici de la tutela sobre l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI).

El programa d’arquitectura du a terme la restauració i la conservació del patrimoni historicoartístic,com també l’eliminació de barreres arquitectòniques. La dotació pressupostària serà de 14,9 milionsd’euros.

La Direcció General d'Ordenació del Territori s’estructura en dues àrees:

Ordenació territorialAquest programa conté quatre objectius:1. Redacció de normativa. Es continua duent a terme l’estudi, la redacció i la tramitació de

l’Avantprojecte de llei reguladora de l’ordenació urbanística. Així mateix, s’ha d’iniciar la redacció ila tramitació del conjunt de reglaments que desplegaran aquesta Llei.

2. Control en l’elaboració i l’aplicació dels instruments territorials. Així mateix, es duran a termetasques de coordinació entre les distintes administracions competents en la matèria.

3. Foment i modernització del planejament urbanístic, mitjançant l’atorgament de subvencions alsens locals.

4. Reconversió territorial. S’obrirà una convocatòria de subvencions per a la redacció de planejamentde reconversió territorial.

Cartografia i informació territorial1. Elaboració d’un pla de cartografia urbana a escala 1:1000.2. Continuació de l’actualització del Mapa Topogràfic Balear 1:5000.3. Creació d’un sistema d’informació territorial que permeti una adequada gestió de les dades per-

què les utilitzin les diverses administracions en les actuacions amb incidència territorial.4. Elaboració de normes per a la introducció i gestió de bases de dades territorials.5. Impuls de l’empresa pública SITIBSA com a organisme que gestionarà la informació territorial.La dotació pressupostària serà d’11,7 milions d’euros.



Quant als Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), es continuen impulsant els projectes per rehabilitari incrementar els quilòmetres de línia fèrria per proporcionar un millor servei a més poblacions iusuaris; segueix la intenció de rehabilitar o automatitzar els passos a nivell ja existents, si bé almateix temps es duen a terme actuacions per a la supressió del major nombre de passos possible;continua el procés de modernitzar l’empresa a través de l’optimització de la seva estructura depersonal i la modernització dels seus recursos materials amb l’objectiu d’assolir una majorproductivitat i reduir el dèficit d’explotació; es continua ordenadament la millora de la gestió delpatrimoni incrementant també la generació d’ingressos per l’explotació de les instal·lacions. Ladotació pressupostària serà de 61,5 milions d’euros.

Per la seva banda, l'IBAVI continua impulsant els seus objectius d’habitatge per proporcionar unhabitatge a aquells sectors socials més desfavorits i per un millor servei a la població en generaldavant l’increment del preu de l’habitage. La dotació serà de 90,2 milions d’euros.



MEDI AMBIENT

El pressupost de la Conselleria de Medi Ambient per a l’any 2003 suposa un increment general de6,5 milions d’euros, un 7,3% d’increment respecte a l’any 2002, i arriba a la xifra total de 96,4 milionsd’euros (16.037 milions de pessetes).

L’evolució de la disposició pressupostària des de l’any 2000 a l’any 2003 ha suposat un incrementglobal del 31,4%, i ha passat de 71,3 milions d’euros (12.200 milions de pessetes) l’any 2000 als96,4 milions d’euros (16.037 milions de pessetes) prevists per a l’any 2003.

L’increment més significatiu dels pressuposts és a la Direcció General de Biodiversitat, ja que elsesforços de posada en marxa dels nous parcs naturals impliquen, tal com ha estat durant l’any2002, un impuls pressupostari.

Un projecte molt significatiu durant el 2003, després del procés de creació i promoció, és el plefuncionament dels agents del medi ambient, dependents de la Secretaria General Tècnica, perconsolidar i continuar donant suport a la vigilància i al control de tots els àmbits competència de laConselleria de Medi Ambient. Es fomentarà una bona coordinació amb la fiscalia de medi ambientdel TSJB per tal de millorar el seguiment dels delictes ambientals i es potenciarà la professionalitza-ció d’aquest cos.

Es produeix un augment del 15% en el capítol de personal i de despeses corrents motivat per tal dedotar amb fons suficients aquests col·lectius per realitzar una tasca adequada al territori. L’incrementde les despeses de capital, capítols 6 i 7, és de 4,8 milions d’euros (uns 800 milions de pessetes), iés degut a la realització de projectes finançats pel fons de rehabilitació d’espais turístics per importde 3,5 milions d’euros (uns 590 milions de pessetes).

La Direcció General de Biodiversitat continua en la línia de l’any anterior per dotar de recursoshumans i econòmics tant els nous espais naturals protegits com els ja declarats i que hauran dedonar els seus fruits en forma d’iniciatives, ajudes a projectes, etc. L’augment respecte al 2002 en lesdotacions de capital és del 7,8%.

Es pressuposta la dotació d’1,2 milions d’euros (200 milions de pessetes) en ajudes directes apropietaris de finques situades en espais naturals protegits, dirigides a la recuperació d’elementstradicionals, la conservació dels valors naturals i al desenvolupament d’iniciatives econòmiques, i espreveu que aquestes ajudes tenguin continuïtat anualment.



La campanya de prevenció d’incendis es mantindrà al llarg de tot l’any amb reforçament dels mitjanshumans, aeris i tècnics en les èpoques de major perill. També es prioritzaran les campanyes deconscienciació i educatives entorn del tema de la prevenció continuant amb una iniciativa decampanya escolar annexa a la campanya “Evita el foc”, per implicar-hi les escoles.

Pel que fa a protecció d’espècies, l’augment pressupostari és del 5,3%. Es mantindran les ajudesdirigides a la recuperació d’espècies en perill d’extinció i es coordinaran les tasques de recuperacióde fauna autòctona per part dels centres de recuperació, IBANAT i agents de medi ambient, fomentantla creació d’un centre a Eivissa i establint protocols de funcionament estandarditzats per a totes lesilles. Destaquen les aportacions al Jardí Botànic de Sóller per mantenir-lo, i altres projectes d’amplia-ció i millora, amb un total de 62.000 euros (uns 11 milions de pessetes).

La Direcció General de Recursos Hídrics continuarà el programa de gestió de la demanda, mantenintles actuacions de sensibilització ciutadana envers el consum d’aigua. En el capítol de proveïmentd’aigües es produeix un increment de 532.000 euros (uns 89 milions de pessetes), que suposa unincrement del 12%, i es demostra així l’esforç realitzat amb els ajuntaments. Des de l’IBAEN escontinuarà amb la tasca de millorar l’abastament a través dels consorcis d’aigua conjuntament ambels ajuntaments —durant el 2001 se’n crearen vuit i durant el 2002 se n’han creat nou.

Des de l’empresa pública IBASAN i la Direcció General de Recursos Hídrics, es promourà la milloradel sanejament, i es prioritzarà la introducció del tractament terciari per tal d’incrementar la qualitatde les aigües depurades per reutilitzar-les posteriorment. També es treballarà en la implantaciód’energies renovables i/o d’aprofitament energètic a les plantes depuradores.

En la gestió, la defensa i l’administració del domini públic hidràulic es continuarà amb el programade manteniment de la xarxa de torrents. Cal destacar la disposició de 733.000 euros (122 milions depessetes) més que durant el 2002 per a la protecció, el control i la defensa del domini públichidràulic, xifra que significa un increment del 15%. Un any més es contribueix amb 1,8 milionsd’euros als plans d’obres i serveis dels consells insulars.

La Direcció General de Qualitat Ambiental continuarà amb l’acció divulgativa i d’assessorament del’Oficina de Residus quant a campanyes, iniciatives de reducció, etc. i es crearà una oficinad’informació ambiental que, telefònicament, per mitjà del web i també presencialment, qualsevolciutadà de les Illes podrà aprofitar, de manera que podrà utilitzar aquella informació ambiental de quèl’Administració disposi. Aquesta iniciativa suposarà la creació d’una xarxa de subministramentd’aquesta informació. Pressupostàriament l’increment és del 2% .

En la gestió de residus destaca l’esforç pressupostari dedicat a l’adquisició de terrenys a les diferentsilles per tal continuar la tasca iniciada en resoldre la problemàtica en residus perillosos competènciad’aquesta Conselleria, amb un increment en el capítol 6 de la gestió de residus de 172.000 euros (28milions de pessetes), un increment del 8,3%.



A la Direcció General de Litoral i Territori l’augment és del 2,67%, i es dirigiran alguns projectesbàsics a l’ordenació del litoral que se subvencionaran amb fons procedents del tribut ecoturístic.

Es continuarà amb el manteniment dels ports competència de la comunitat autònoma, la redacció deplans d’usos dels ports de titularitat pública i les obres que alguns d’aquests plans estableixen, comés el cas del Port de Sóller. Destaca en la gestió de les instal·lacions portuàries, amb una disposiciópressupostària d’1,2 milions d’euros (205 milions de pessetes) per a l’expropiació de terrenys al portde Ciutadella, en execució del Pla d’usos del port de Ciutadella.

A la Direcció General de Mobilitat i Educació Ambiental es produirà durant el 2003 un augment del’1,7% i es presentarà l’Estratègia Balear d’Educació Ambiental com a culminació d’un procés departicipació social a través del Fòrum d’Educació Ambiental. També es continuarà amb les activitatsd’educació ambiental des dels diversos centres: Aula de la Mar, Aula Mòbil i espais naturals protegitson es desenvolupen activitats d’interpretació ambiental.

També es realitzarà el seguiment de les obres corresponents al Pla de vials no motoritzats, ques’executarà amb finançament dels fons de rehabilitació d’espais turístics. També s’iniciarà unprograma de gestió de la demanda de transport a través de l’elaboració de plans de transportcompartits amb empreses.



TREBALL I FORMACIÓ

La Conselleria de Treball i Formació, juntament amb el Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB),comptarà amb un pressupost consolidat de 65,6 milions d’euros, que suposa un increment del41,5% respecte a l’any 2002, i que significa un augment absolut de 19,3 milions d’euros.

L’element fonamental que fa possible el desenvolupament de les polítiques de prevenció de riscs ésla consolidació de l’Institut de Salut Laboral, eix fonamental per dur a terme el Pla estratègic de salutlaboral, que destina només en inversions la quantitat d’1,7 milions d’euros (282 milions de pessetes).

El Pla d’ocupació i inserció laboral, amb una dotació de 3,6 milions d’euros (600 milions depessetes), preveu incentius per al foment de l’autoocupació, l’economia social, el suport a la integra-ció dels discapacitats i el desenvolupament de nous jaciments d’ocupació.

En concepte de suport als plans locals d’ocupació, s’han pressupostat 1,5 milions d’euros (250milions de pessetes) per intensificar els acords amb les corporacions locals perquè es dotind’estructura suficient per desenvolupar les seves iniciatives.

Quant a les relacions laborals, s’hi destinen 1,2 milions d’euros (200 milions de pessetes).

El pla Enllaç s’estructura mitjançant la dotació de 18,2 milions d’euros (3.032 milions de pessetes)per a accions formatives, 8,4 milions d’euros (1.400 milions de pessetes) per al Pla de formació iinserció professional, i 1 milió d’euros (167 milions de pessetes) per a la iniciativa comunitàriaEQUAL, que té per objectiu la lluita contra totes les formes de discriminació i desigualtat que esprodueixen en el mercat laboral.

Per la seva banda, el pressupost del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) per al 2003, perun import total de 22,6 milions d’euros, es destinarà a quatre grans àrees de gestió:

1. Serveis generals i intermediació laboral: ampliar les oficines i millorar els serveis de demandad’ocupació i difusió de les ofertes són els grans reptes durant el 2003.

2. Foment d’ocupació i la inserció laboral: en el marc del Pacte per a l’ocupació, la cohesió social i elfoment de l’economia productiva, el SOIB està desplegant tot un conjunt de programes dirigits alfoment de la contractació laboral. El conjunt de línies de suport, amb un import global de 9,44milions d’euros, es destinen en una part important al finançament de programes d’inserció depersones que mereixen un major esforç públic per a la seva incorporació al món del treball. Lesempreses, les entitats socials i les corporacions locals són els principals agents destinatarisd’aquestes transferències. Per altra banda, l’any 2003 és un punt de referència per al desenvolu-pament en tota la seva extensió del Pla de suport a l’economia social.



3. Informació i orientació laboral: si durant el 2002 s’ha iniciat la posada en marxa dels puntsd’informació laboral als ajuntaments de Balears, per a l’any 2003 aquesta tasca rebrà unimportant impuls que permetrà acostar la informació als usuaris i optimitzar els recursos delsdiversos programes d’ocupació, formació i intermediació laboral.

4. Formació per a l’ocupació: el programa d’escoles taller, cases d’oficis i tallers d’ocupació quegestiona el SOIB des de la transferència de l’INEM en aquesta matèria, amb una dotació previstade 4,39 milions d’euros, es continua i es consolida durant el 2003.



AGRICULTURA I PESCA

La Conselleria comptarà l’any 2003 amb un pressupost de 59,3 milions d’euros, xifra que suposa unincrement de 4,1 milions respecte a l’any 2002, equivalent a un 7,4% d’augment.

Com a aspectes nous amb relació als pressuposts de l’any 2002 cal mencionar la incorporació de 3milions d’euros procedents del fons de rehabilitació d’espais turístics, l’increment del 58%experimentat pel capítol d’inversions, les partides assignades als diferents projectes dels dos nousinstituts de recerca i formació agrària i pesquera i de qualitat agroalimentària, i el pressupost de96.000 euros adreçats al conveni signat amb la UIB i que ha possibilitat la implantació d’una novadiplomatura universitària d’enginyeria tècnica d’hortofructicultura i jardineria.

Pel que fa a l’assignació pressupostària per departaments cal indicar, en primer lloc, que la DireccióGeneral d’Agricultura, com també les empreses públiques que en depenen (SEMILLA i IBABSA),comptarà amb 26 milions d’euros (exclòs el capítol de personal) orientats a la realització de lesaccions assignades a aquesta Direcció General que en síntesi són les següents: execució delsprogrames de sanitat vegetal i animal; millora genètica de la cabanya ramadera de les Illes; promocióde l’experimentació agrària; foment de l’associacionisme i del moviment cooperatiu; gestió de lesdiferents línies d’ajuda adreçades a la millora de rendibilitat del sector agrícola i ramader; realitzaciód’accions orientades a propiciar millores sectorials de caire estructural; desenvolupament deprogrames de qualitat agroalimentària i de promoció de productes, i modernització del sector de latransformació agroalimentària.

En aquest sentit cal mencionar, per la importància del pressupost assignat, tot el programa adreçat amillorar el teixit industrial de caire agroalimentari i a incidir en els aliments de qualitat, projectes perals quals hi ha previst destinar 4,7 milions d’euros.

Com a novetat destacada, convé esmentar la incorporació al pressupost de la Direcció Generald’Agricultura d’una partida de 24.000 euros adreçada a la creació i al desenvolupament d’unlaboratori interprofessional de llet a l’illa de Menorca

Per la seva banda, la Direcció General de Desenvolupament Rural gestionarà l’any 2003 unpressupost de 15,7 milions d’euros (exclòs el capítol de personal), corresponents en total a larealització d’accions orientades a la millora de les explotacions i de les infraestructures agràries, a lagestió de diferents línies d’ajudes de caire agroambiental, al foment de l’agricultura i de la ramaderiaecològica i integrada i a l’execució del Programa de desenvolupament rural, que té com a objectiusprincipals la revitalització, la diversificació i la dinamització de les zones rurals, tant en l’aspecteagrari com econòmic i social.



Així, es plantegen diverses inversions en infraestructura rural per valor de 4,3 milions d’euros, i lesactuacions més destacades són les millores del rec amb aigua depurada, les obres en diferentscamins rurals de les Illes i els 900.000 euros destinats a l’electrificació del Pla verd de Menorca.

La millora de les explotacions, la diversificació del món agrari i la incorporació de joves a l’activitatagrícola i ramadera són també actuacions prioritàries d’aquesta Direcció General, que, juntamentamb les línies per a foment del turisme i l’artesanat, la millora de l’estructura de les terres agràries ila conservació del paisatge vinculat a l’economia agrària (marges), ocupen, amb 7,2 milions d’euros,el 45,5% del pressupost d’aquesta Direcció General.

Aquest és també el departament encarregat de dur a terme les accions de foment de l’agriculturaecològica i integrada, a la qual es destinaran 834.000 euros, i tot un conjunt de mesures de caireagroambiental adreçades a fomentar les pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient.Dins aquests programes de caire agroambiental cal destacar dues novetats: la línia d’ajudesadreçada a la preservació i al manteniment de les varietats vegetals en risc d’erosió genètica, per ala qual hi ha prevista una partida de 96.000 euros, i les ajudes adreçades als titulars d’explotacionsagràries situades en els parcs naturals o espais protegits de Mallorca, Menorca i les Pitiüses, accionsque comptaran amb un pressupost d’1 milió d’euros.

Pel que fa a la Direcció General de Pesca, la totalitat del seu pressupost (4,4 milions d’euros, exclòsel capítol de personal) es destinarà a la consecució del seu objectiu prioritari: millorar el sectorpesquer i aconseguir el desenvolupament sostenible d’aquest sector de manera que es garanteixi unnivell extractiu adequat als interessos dels pescadors i al mateix temps compatible amb la protecciódels recursos marins. Així, les actuacions prioritàries d’aquesta Direcció General seran la millora imodernització de la flota pesquera; la diversificació de l’activitat, a través de l’impuls a l’aqüicultura ia la investigació aplicada en matèria de pesca; la protecció del recursos pesquers, i la millora delssistemes de venda i de comercialització de les captures.

En darrer terme cal mencionar que la Secretaria General Tècnica comptarà amb un pressupost —exclòs el capítol de personal— de 6,3 milions d’euros, que representa un augment del 190% ambrelació al pressupost de l’any 2002 (també exclosa la despesa de personal). Aquest importantaugment pressupostari es deu bàsicament a la inclusió, per primera vegada, de l’enginyeria tècnicaagrícola (capítol 4); al servei d’orientació i l’escola d’agricultura, i també al desenvolupamentinformàtic de la Conselleria (capítol 6) i els fons de rehabilitació d’espais turístics.



ECONOMIA, COMERÇ I INDÚSTRIA

La Conselleria d’Economia, Comerç i Indústria compta amb un pressupost de 32,3 milions d’euros(5.382 milions de pessetes), xifra que significa un 17,4% més en relació amb els crèdits pressupos-taris de la Conselleria de l’any passat, amb una dotació de 27,6 milions d’euros (4.586 milions depessetes).

La Secretaria General Tècnica comptarà amb un pressupost de 12,8 milions d’euros (2.125 milionsde pessetes), enfront dels 11 milions d’euros de l’any 2002 (1.829 milions de pessetes) a causa,bàsicament, de la incorporació del Pla de competitivitat de la PIME, que suposa una inversió d’1,4milions d’euros (232 milions de pessetes).

L’Institut d’Innovació Empresarial comptarà amb un pressupost de 5,4 milions d’euros (905 milionsde pessetes), i la principal novetat és l’augment de la partida dedicada a inversions, a causa delprojecte SESCO de desenvolupament de sistemes sostenibles d’energia per a comunitats adaptadesa diferents condicions econòmiques i mediambientals.

La Direcció General d’Economia comptarà amb un pressupost de 4,6 milions d’euros, enfront dels1,7 milions del passat exercici. La principal novetat és la incorporació als pressuposts de l’ordre del’Eix 5 del DOCUP, que suposa 1,8 milions d’euros. Així mateix, també cal destacar la inversió enmuseus i institucions sense finalitat de lucre, amb un import de 673.186 euros, provinents d’ajutseuropeus de l’Objectiu 2.

Des de la Direcció General d’Economia, es pretén la intensificació de tots els canals estadísticsd’informació per posar-los a l’abast de la ciutadania. En aquest sentit, el Pla d’estadística unificada(PEU) serà l’eix d’aquesta difusió. Una de les prioritats per al proper exercici serà la celebració del ICongrés d’Economia de les Illes Balears, la celebració d’un congrés econòmic d’illes de laMediterrània, a més de la realització d’un fòrum d’economia, demografia i població. En l’apartat derelacions amb Europa, s’estan gestionant més de 40 iniciatives de cooperació.

La Direcció General d’Indústria tindrà un pressupost de 2 milions d’euros, i en aquest apartat la prin-cipal inversió serà la destinada al projecte d’informatització per a la UDIT, al qual es destinen160.200 euros.

La Direcció General de Comerç compta amb un pressupost de 7,5 milions d’euros, davant els 6,2milions de l’any anterior, destinats, bàsicament, a línies de subvenció per al comerç, i als plansd’equipaments comercials, on s’incrementa notablement la inversió amb vista als ajuntaments, de109.000 euros a 1,3 milions, emmarcats en els plans d’ajut de l’Objectiu 2.



La Direcció General de Comerç, juntament amb la Direcció General de Promoció Industrial, aglutinabona part del pressupost de la Conselleria, a causa de la necessitat de modernitzar el teixit comerciali empresarial i del foment indispensable de la internacionalització de les indústries de les IllesBalears. Els eixos d’ajudes d’aquestes dues direccions generals van encaminades a potenciar lapetita i mitjana empresa que, tradicionalment, ha definit el teixit empresarial de les Illes Balears.

La Direcció General de Comerç continuarà donant suport al teixit de petits i mitjans establimentscomercials, amb la defensa del comerç urbà i la potenciació de l’artesania, compresa com unaactivitat lligada a una concepció professional i d’alt nivell de qualitat. Per això es realitzaran nousplans per a la dinamització i modernització de les zones comercials urbanes. S’ha de dir que hi hauràuna revisió de les ordres de subvencions del sector comercial, per tal de potenciar l’associacionismeentre comerciants. De la mateixa manera, es vincularan els ajuts comercials a les polítiquestransversals de caire mediambiental, de normalització lingüística i d’integració social a partir de lasupressió de barreres arquitectòniques als establiments. També es té per objectiu simplificar latramitació d’expedients d’ajuts als sectors comercial i artesà. Un darrer punt seria el foment de lapresència a les fires interiors i exteriors dels artesans de les Illes Balears.

Per la seva banda, la Direcció General de Promoció Industrial, de la qual depenen les empresespúbliques Institut d’Innovació Empresarial (IDI) i Consorci per al Desenvolupament Econòmic de lesIlles Balears (CDEIB), té com a principal funció la potenciació d’alternatives econòmiques quepossibilitin una diversificació econòmica a les Illes Balears i que millorin la seva competitivitat, com acomplement de l’activitat turística. Per això es fa un esforç per internacionalitzar l’economia a travésde la participació en fires internacionals. Pel que fa referència al sector agroalimentari, les iniciativess’han centrat a recuperar bona part de la rendibilitat de les explotacions existents a partir d’actua-cions que tendeixin a fomentar l’aparició d’indústries transformadores que obrin la porta a noves viesde comercialització.

Concretament, la Direcció General de Promoció Industrial comptarà amb un pressupost de 5,5milions d’euros. Igual que en el cas de Comerç, la major part del pressupost correspon a l’apartat desubvencions a empreses per a la modernització i internacionalització del teixit productiu, i esprodueix un increment dels ajuts a institucions sense finalitat de lucre, que passen dels 2,2 milionsd’euros a 2,6 milions.

Fires i Congressos, amb un pressupost total de 3,7 milions d’euros, manté pràcticament la sevainversió per al proper exercici, i té com a prioritat l’ampliació de les fires que s’hi fan, a partir d’unmajor espai dedicat al recinte firal de Palma. Una fira ecològica, la fira de la formació professional i lapotenciació de les fires agroalimentàries aglutinen l’ampliació de les fires. També és important laconsolidació de la gestió del recinte firal de Menorca. En darrer terme, la construcció del nou recintefiral de Palma encara està en les principals prioritats, però pendent de l’ordenació per part del’Ajuntament de Palma.



TURISME

Aquest departament gestionarà l’any 2003 un pressupost que arribarà als 58,3 milions d’euros, xifraque suposa gestionar 30,3 milions més que l’any anterior, i incrementarà així les dotacionspressupostàries en un 108%.

El 2003 els projectes del fons de rehabilitació d’espais turístics i naturals, dotats amb 30,89 milionsd’euros, han estat la causa principal de l’augment pressupostari.

Encara que va ser a finals del 2002 quan els projectes es varen començar a dur a terme, serà durantl’exercici del 2003 quan es materialitzaran bona part de les grans execucions.

Els capítols més afectats per aquest increment són:

El capítol VI, destinat a inversions directes, amb un pressupost total per al 2003 de 16 milionsd’euros (2.667 milions de pessetes), dels quals 10,5 milions d’euros (1.749 milions de pessetes)pertanyen al fons. En els pressuposts de l’any 2002 aquest mateix capítol va disposar de 8,4 milionsd’euros (1.390 milions de pessetes).

El capítol VII, destinat a les inversions indirectes (subvencions de capital), comptarà amb unpressupost total per al 2003 de 34,5 milions d’euros (5.748 milions de pessetes), dels quals 19,3milions d’euros (3.220 milions de pessetes) pertanyen al fons, mentre que l’any 2002 aquest mateixcapítol va disposar de 13 milions d’euros (2.154 milions de pessetes).

Respecte als projectes que s’executaran durant el 2003, alguns dels més destacats seran larecuperació d’espai públic a Eivissa i de patrimoni a Menorca o l’adequació mediambiental aFormentera. Dins els projectes que cal destacar a Mallorca hi ha el de Son Real.

Quant a la promoció, els pressuposts reflecteixen la regulació de l’Entitat del Turisme de les IllesBalears (ENTURIB), amb una subvenció per part de la Conselleria de Turisme de 12 milions d’euros(2.000 milions de pessetes). L’ENTURIB s’organitza en tres àrees:

- Àrea de Promoció de la Qualitat Turística, que, sota la denominació d’Institut de Promoció de laQualitat Turística (IPQT), aquest organisme té com a finalitat posar a l’abast de les empresesturístiques serveis funcionals que han d’aprofundir en la millora de la comercialització delsestabliments que hagin obtingut distintius de qualitat.



- Àrea de Promoció de la Innovació i les Tecnologies Turístiques, sota la denominació de Centred’Investigació i Tecnologies Turístiques de les Illes Balears (CITTIB), adreçat a contribuir,mitjançant l’anàlisi i la investigació, a un millor coneixement i desenvolupament del sector turístic.

- Àrea de Promoció i Comercialització, sota la denominació d’Institut Balear del Turisme (IBATUR),encarregat de la promoció del turisme balear en els mercats nacional i internacional.

Cal destacar entre els projectes de millora de la qualitat del medi urbà i natural de les zonesturístiques, l’ampliació i la millora dels serveis públics, els plans d’excel·lència turística de Sóller, ambun pressupost per a l’any 2003 de 751.000 euros (125 milions de pessetes), de la Platja de Palma,amb un pressupost per a l’any 2003 de 661.000 euros (110 milions de pessetes), i de Punta Primaa Sant Lluís, amb un pressupost per a l’any 2003 de 360.000 euros (60 milions de pessetes).

També és important destacar la coordinació amb els ajuntaments a fi d’incentivar la seva actuació enmatèria de seguretat a les platges, en col·laboració amb la Conselleria d’Interior, així com la celebra-ció de les IV Jornades de Municipis Turístics.

A les activitats habituals de suport als ajuntaments costaners avaluades un any darrere l’altre des dela creació del programa, s’hi afegeixen les accions de subvenció per a la construcció d’estructuresque facin possible l’adequació de les instal·lacions a persones amb problemes d’accessibilitatfuncional.

Entre els projectes que es duen a terme, és important fer referència al seguiment del Programa devacances per al turisme sènior interior, amb l’objectiu prioritari de desestacionalitzar l’oferta turística.

La societat Diversitat 21 executarà els projectes del fons i altres projectes destinats a la creació, laremodelació i la rehabilitació de zones i infraestructures de rellevància turística.

La Fundació Balears 21, impulsada pel Govern per mitjà de les conselleries de Turisme i Educació iCultura, té com a finalitat promoure, juntament amb altres administracions públiques, l’organitzaciód’esdeveniments artístics i culturals d’especial rellevància que contribueixin a fer possible que lesIlles Balears disposin d’una programació atractiva per a la població i per als visitants.

L’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears, consorci entre el Govern de les Illes Balears i la Universitatde les Illes Balears, facilitarà la inserció professional dels seus titulats. En el pressupost per a l’any2003 s’ha previst una subvenció d’1,9 milions d’euros (320 milions de pessetes).



Innovació i Energia

Amb un pressupost global de quasi 20 milions d’euros per a l’any 2003, aquesta Conselleriaincrementarà les seves dotacions pressupostàries en un 21,4%, xifra que suposa un augment net de3,5 milions d’euros.

La Direcció General de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació continuarà desenvolupant,al llarg de l’any 2003, les accions i mesures plantejades en el I Pla de les Illes Balears de recerca idesenvolupament tecnològic i el I Pla d’innovació de les Illes Balears. Per als dos plans esmenats esdedicaran un total de 44 milions d’euros.

Emmarcat dins el I Pla d’innovació, la Conselleria d’Innovació i Energia desenvoluparà el programaINNOBAL XXI, que inclou, entre altres accions, la creació d’una xarxa d’antenes tecnològiques a totesles Illes que permetin ajudar i assessorar els empresaris a plantejar i resoldre els seus problemesrelacionats amb la tecnologia i la innovació; un suport a la creació d’empreses de base tecnològica iaccions pilot al voltant de les activitats logístiques relacionades amb el turisme.

Cal afegir-hi, a més a més, una sèrie d’altres actuacions que es desenvoluparan el 2003 i queformaran part del Pla de societat de la informació que serà aprovat els propers mesos.

Dos dels instruments més importants amb què es compta per capitalitzar aquestes accions delGovern en el camp de les noves tecnologies de la innovació i les comunicacions són la FundacióIBIT, amb noves àrees d’interès per a la comunitat i el ParcBIT, que en aquests moments ja és unarealitat amb la instal·lació d’una quinzena d’empreses que ja hi fan feina dedicades a les novestecnologies.

En matèria de tecnologia i telecomunicacions, una de les actuacions principals previstes per aenguany és l’aplicació d’un sistema informàtic comú de gestió d’expedients que permeti conèixer entot moment l’estat de tramitació de qualsevol expedient, com a pas previ per poder facilitar aquestainformació al ciutadà en el marc del projecte de Finestreta Única. Tant per a aquest concepte com pera la dotació d’equipaments informàtics (telemàtica i ofimàtica), s’ha previst destinar-hi un total de 5milions d’euros al llarg del 2003.

Per altra banda, en els propers mesos s’aprovarà el Pla director sectorial de telecomunicacions,gràcies al qual s’agilitarà la tramitació urbanística dels projectes d’implantació de noves infraestruc-tures de comunicacions. Mentre no s'aprova el Pla director sectorial, seguirem desenvolupant allòque preveuen les Normes territorials cautelars en matèria de telecomunicacions.



Quant al desenvolupament del Pla director sectorial energètic, el Pla energètic ja s’està aplicant desd’abril de 2001 i, en conseqüència, les actuacions per realitzar amb vista al futur han de planificar-sed’acord amb els objectius i programes concrets d’actuació anunciats en el Pla esmentat, per al qualal llarg del 2003 es destinaran, per desenvolupar-lo, un total de 3,5 milions d’euros.

En la implantació del Pla energètic podem distingir dos aspectes: el de gestió de la demanda i el deplanificació i ordenació. Pel que fa als aspectes de la gestió de la demanda energètica, l’objectiuprincipal que s’ha de cobrir és el de continuar donant a conèixer la problemàtica associada alconsum energètic. Per això se seguiran desenvolupant campanyes concretes dirigides a la poblacióper tractar de reduir aquest consum energètic. Pel que fa als aspectes de planificació i ordenacióenergètica, durant l’any 2003 s’ha de posar a punt el desplegament legislatiu que correspon a lacomunitat autònoma, en aplicació d’aspectes concrets recollits per la legislació estatal o prevists perl’Estatut d’autonomia.

Finalment, com a activitat singular destacam el desenvolupament de l’activitat en relació amb el gasi, en concret, l’activitat de gestió encaminada a la consecució de la inclusió del gasoducte com ainterconnexió entre la Península i les Illes.



INTERIOR

Els pressuposts d’aquest departament s’han incrementat en còmput global, en un 13,3% respecte al’any anterior, i han arribat a la xifra total de 10,9 milions d’euros, amb un augment d’1,3 milions.

Pel que fa a la Direcció General de la Funció Pública, s’han d’atendre les despeses derivades del’oferta pública d’ocupació i la formació del personal. Cal recordar que des de l’any 2001, no s’haviaproduït cap increment pressupostari en el projecte d’inversió de l’Institut Balear d’AdministracióPública. Per la seva banda, la Direcció General d’Interior gestionarà 5,5 milions d’euros (915 milionsde pessetes).

Com a projectes destacats, cal esmentar-ne els següents:

1. Pla de qualitat a l’Administració de les Illes Balears: per primer cop figura en els pressuposts, ambuna dotació de 175.000 euros. Té per objectiu la millora en la qualitat dels serveis que es prestendes del Govern de les Illes Balears i l’apropament de l’Administració al ciutadà, com a destinatarifinal. Entre d’altres, té els següents projectes associats: oficines d’atenció al ciutadà, telèfond’informació administrativa 012, reenginyeria de procediments i formació de personal.

2. Oferta pública d’ocupació: en els pressuposts per a l’any 2003 es preveu el desenvolupament del’oferta pública d’ocupació del personal funcionari d’Administració general i especial de lacomunitat autònoma de les Illes Balears, convocada pel Consell de Govern el mes d’agost, que vaautoritzar un màxim de 558 places de personal funcionari. Pel que fa al personal laboral, durantl’any 2003, es preveu convocar i executar la corresponent oferta pública d’ocupació del personallaboral fix de l’Administració autonòmica.

3. Subvencions als sindicats: per primer cop, figuren en els pressuposts de la Conselleria d’Interiorels ajuts a les organitzacions sindicats amb més representació dins l’àmbit de l’Administració dela comunitat autònoma de les Illes Balears, acordats dins l’àmbit de la negociació col·lectiva sobredesplegament de l’acció sindical de les juntes de personal, els comitès d’empresa i les seccionssindicals.

4. Servei de Protecció Civil: s’hi destinen 250.700 euros, que suposen un increment del 35,6%respecte a l’any anterior i que es dedicaran a atendre les despeses d’assegurances dels volunta-ris de protecció civil, a la formació, a l’adquisició del material necessari per al compliment de lesseves funcions i a l’elaboració dels plans especials d’emergències. Un altre objectiu és aconseguirque en el major nombre possible de municipis de les quatre illes hi hagi agrupacions de protecciócivil. De fet, des de les cinc agrupacions de l’any 1999, actualment n’hi ha 18, i per a l’any 2003es preveu arribar a les 25 agrupacions.



5. Telèfon d’emergències 112: el servei creix en 150.000 euros, ja que, a part d’atendre i canalitzarles sol·licituds d’auxili dels ciutadans i les ciutadanes de les Illes, també ofereix altres serveis comara l’ajuda psicològica, que fins l’any 1999 sols s’oferia a Mallorca, i avui ja es presta a totes lesBalears.

6. Pla de seguretat a les platges: l’experiència de l’any 2000, juntament amb les experiències pilotde Formentera i Alaior, varen ser molt positives, i any rere any es va estenent l’ajuda als municipisper a aquest concepte. L’any 2003 comptarà amb 192.000 euros.

7. Formació: el pressupost de l’Institut Balear de Seguretat Pública creix un 5,26% (450.000 euros).La partida de formació va acompanyada d’una altra de 62.000 euros, corresponents al capítol IV,per ajudar tots els policies, voluntaris i personal d’emergències a realitzar cursos i seminaris forade les seves illes. D’altra banda, l’Institut Balear d’Administració Pública (IBAP) incrementa la sevadotació pressupostària en 286.000 euros (32,21%) respecte a l’any anterior. L’increment vemotivat, d’una banda, per la incorporació de nou personal a la comunitat autònoma i, bàsicament,per la voluntat de millorar la quantitat, la qualitat i l’especialitat dels cursos de formació ques’imparteixen des de l’Institut Balear d’Administració Pública.



PRESIDÈNCIA

La Conselleria de Presidència comptarà amb un pressupost de 24,5 milions d’euros (4.080 milionsde pessetes), la qual cosa suposa un increment aproximat al 10,2% respecte a l’exercici de 2002.

Els pressuposts de la Conselleria de Presidència per al 2003 seguiran la mateixa línia que els anteriors:inversions de caràcter social, inversions d’actuacions cap a l’exterior i inversions de patrimoni.

Això no obstant, també hem de fer referència a les inversions en les qüestions relacionades amb elfuncionament de l’Administració autonòmica mateixa. En aquest sentit, s’ha de destacar la partidaassignada a les despeses derivades de l’organització de les eleccions al Parlament de les Illes Balears,previstes per al mes de maig de l’any 2003, per un import aproximat de 800.000 euros (uns 133milions de pessetes), per a la preparació de la infraestructura necessària per assumir les obligacionsque la convocatòria produirà en els subministraments de documentació, d’impresos i de comunicació.

Pel que fa a l’acció exterior, es continuaran potenciant i desenvolupant activitats del Govern ambprojecció externa, fonamentalment en els àmbits de la Unió Europea i de la cooperació amb el païsosde la conca Mediterrània. Així mateix, es farà feina per completar la xarxa de contactes interregionals,potenciant la presència a la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes d’Europa i a l’Associaciód’Illes de la Mediterrània Occidental. En aquesta àrea estan previstes unes inversions d’uns 200.000euros (uns 33 milions de pessetes).

Les relacions exteriors es completen amb les que es mantenen amb el col·lectiu d’emigrants i dedescendents de les Illes Balears, per continuar amb les actuacions en defensa del sentiment i de laidentitat comunes, d’acord amb la Llei de comunitats balears assentades fora del territori balear. Enaquest apartat, s’ha de destacar la previsió d’autoritzar 180.000 euros (uns 30 milions de pessetes)per a l’Operació Retorn; 240.000 euros (uns 40 milions de pessetes) per al manteniment de lesinstal·lacions de les cases balears a l’exterior, i 76.000 euros (uns 12,5 milions de pessetes) per aajudes a l’organització d’activitats de les cases balears.

En la línia de compensar les situacions de clara desigualtat social, es destinarà la quantitat de400.000 euros (uns 66,5 milions de pessetes) a indemnitzar aquelles persones que durant laGuerra Civil espanyola es van veure privades de llibertat i que no han tingut cap tipus de reconeixe-ment o d’indemnització.

En aquest mateix sentit, es continua amb el servei d’Assistència a la Víctima del Delicte mitjançant laxarxa d’oficines d’ajuda creades a Palma, Manacor, Inca, Eivissa i Menorca. En aquest servei estàprevista una inversió de 228.000 euros (uns 38 milions de pessetes).



Igualment, es continuarà amb el servei del Punt de Trobada, de vital importància per al complimentdel règim de visites en situació de separació matrimonial o de divorci, un servei que té una inversióaproximada de 30.000 euros (uns 5 milions de pessetes).

En l’àmbit de les relacions amb altres institucions de les Illes Balears, s’han de destacar també lesinversions que es faran en els diversos ajuntaments de les illes en l’anomenat Pla jove, per un importde 300.000 euros (uns 50 milions de pessetes). També es continuarà el programa d’ajuda alsajuntaments de la serra de Tramuntana, que per les seves característiques tenen dificultats seriosesper poder atendre les despeses de la solució de problemes bàsics del municipi. A aquest apartat esdestinaran 721.000 euros (uns 120 milions de pessetes). Cal destacar, igualment, les quantitats quees destinen al Consorci de Formentera Desenvolupament i al Consorci Eivissa Patrimoni de laHumanitat, per un import aproximat de 560.000 euros (uns 93 milions de pessetes).

Des de la Conselleria de Presidència es mantenen també altres tipus de relacions institucionals. Enaquest apartat, hi ha prevista una inversió aproximada de 175.000 euros (uns 29 milions depessetes). A més, es continuarà potenciant la tasca de l’Institut d’Estudis Autonòmics, amb unpressupost de 130.000 euros (uns 21,6 milions de pessetes). Per al proper any, l’Institut farà unasèrie d’actes (exposicions, edició de llibres, etc.) per commemorar el XX aniversari de l’Estatutd’autonomia, amb un pressupost de 200.000 euros. Entre les comeses de l’Institut hem d’esmentarla continuació del programa de beques Toga, que ofereix per a jutges, fiscals i notaris que preparenoposicions, amb un pressupost de 45.000 euros aproximadament (uns 7,5 milions de pessetes).

Pel que fa al patrimoni de la comunitat, es continuarà amb la línia d’inversió, tant per obtenirdependències pròpies per prestar serveis com per augmentar els espais naturals protegits. Per això,es preveu una inversió d’1,5 milions d’euros (250 milions de pessetes). En aquest apartat, hem de feresment de la inversió prevista per a les finques d’Aubarca i es Verger, per un import de 651.000 euros(uns 108 milions de pessetes).

Una de les tasques que té encomanades la Conselleria de Presidència és el manteniment delcomplex del Palau de Marivent, part important del patrimoni de la comunitat, amb una inversiópropera al milió d’euros. Dins aquesta tasca destaquen les inversions en mobiliari i en l’adequaciódels immobles que componen tot el complex de Marivent i de Son Vent, amb una inversió aproxima-da de 400.000 euros (uns 66 milions de pessetes).

Es continuarà el procés de modernització de l’edició del Butlletí Oficial de les Illes Balears, en què espreveu una inversió de 210.000 euros (uns 35 milions de pessetes).



HISENDA I PRESSUPOSTS

Aquesta Conselleria, tenint en compte el seu caràcter transversal com a centre gestor de serveis i desuport al conjunt del Govern de les Illes Balears, experimenta un increment del 16,2%, i per a l’any2003 gestionarà un pressupost de 14,7 milions d’euros.

Aquest increment es justifica per l’assumpció de la competència en matèria sanitària i l’aplicacióefectiva de l’impost sobre estades en empreses turístiques d’allotjament, que han obligat aaugmentar els recursos humans de la Conselleria per tal de, per una banda, desenvolupar lesfuncions de control intern, gestió pressupostària i de tresoreria que exercien els serveis centrals del’Insalud; i, per l’altra, reforçar el Departament Tributari a conseqüència de l’aplicació de l’esmentatimpost sobre estades.

En relació amb el Departament Tributari, un dels objectius fonamentals que cal continuar durant l’any2003 és la implantació de les noves tecnologies per al pagament dels tributs cedits i propis de lacomunitat autònoma, en el marc de l’anomenat “portal del contribuent”, que tindrà un accés públic ifacilitarà considerablement les gestions i les relacions entre els ciutadans i l’Administració autonòmi-ca en matèria tributària.

Així mateix, com una de les actuacions essencials que coordina el Departament Tributari, s’had’esmentar la campanya Renda Àgil a les quatre illes, que es torna a pressupostar per a l’any 2003,tenint en compte la seva eficàcia per tal de facilitar i simplificar als contribuents balears els tràmits depresentació de la documentació de l’impost sobre la renda de persones físiques, així com d’agilitar ladevolució de les declaracions negatives.

També s’ha de fer menció que durant l’any 2003 està prevista la finalització de les obres derehabilitació d’un edifici annex a la seu del carrer del Palau Reial per tal d’ampliar les dependènciesde la Conselleria, que serà la seu de les direccions generals competents en matèria del tresor irecaptació, amb la consegüent reducció de les actuals despeses de lloguer.

D’altra banda, durant l’any 2003, es continuarà la tasca de publicacions en matèria de conjunturaeconòmica, de sostenibilitat i d’índexs de qualitat de vida.

També són competència d’aquesta Conselleria les seccions pressupostàries corresponents alsserveis generals (9,07 milions d’euros), ens territorials (103,32 milions d’euros) i de deute públic(41,90 milions d’euros).



La secció de serveis general experimenta una disminució del 20,6% respecte al pressupost de l’any2002. Aquesta baixada està justificada perquè s’han transferit part de les previsions pressupostàriesen matèria de fons europeus a la Conselleria d’Economia, Comerç i Indústria.

El Centre Balears Europa tindrà un pressupost d’1,7 milions d’euros. Entre els objectius del Centreper a l’any 2003 cal destacar la posada en funcionament d’un servei global d’informació en matèriade dades estadístiques d’Eurostat, de la nova pàgina web del Centre, i la nova catalogació de labiblioteca, tot això al servei de tots els ciutadans i les institucions interessats.

Així mateix, juntament amb la Delegació del Govern de les Illes Balears a Brussel·les, desenvoluparàactuacions destinades als ciutadans i les institucions que desitgin o necessitin relacionar-sedirectament amb els organismes comunitaris, i actuacions per demanar opinions en el marc deldebat sobre el futur de la Unió Europea.

Pel que fa a la secció corresponent als ens territorials, cal assenyalar l’important increment derivat dela transferència als consells insulars de les competències en matèria de carreteres i serveis socials iseguretat social, així com per l’aplicació de la regla d’evolució del sistema de finançament definitiudels consells insulars. El total de les transferències als consells insulars es quantifiquen en 97,3milions d’euros.

En aquesta secció es manté la partida pressupostària de 6 milions d’euros destinats al Fons deCooperació Municipal.

Respecte a la secció de deute públic, els crèdits destinats a l’amortització del deute seran de 6,20milions d’euros, mentre que es destinaran 35,70 milions d’euros al pagament d’interessos.



projecte de pressuposts generalspressuposts.caib.es/www/ant/pr2003/projecte_2003.pdfen relació amb...

Documents