DISSABTE · 14 de desembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15210 - AVUI / Any XLI. Núm. 14080 - EL PUNT

1,50€

1344

95-1

2209

02Q

1302

94-1

2200

91L

DÈFICIT · L’Estat no ha invertit8.000 milions compromesos aCatalunya en infraestructures desdel 2001, segons la Cambra

FUTUR · Fa falta una inversióde 45.000 milions d’euros finsal 2030 per eliminar el dèficitacumulat fins a l’actualitat

PÈRDUA · Amb els recursosque no han arribat, el PIB catalàhauria crescut un 3,3% i s’hauriencreat 111.500 llocs de treball

milions perduts

Calen 3.800 milionscada any per posarles inversions al dia

P6-8

Boris Johnson, ahir a l’entrada del 10 de Downing Street, en tornar de rebre l’encàrrec de la reina de formar govern ■ EFE

EUROPA-MÓN P24-27

La victòria dels conservadors permet certificar el ‘Brexit’, mentre quel’independentisme arrasa a Escòcia i reclama un nou referèndum

Incontestable Johnson

La dona va morir després de tirar-sesota un camió a l’autopista, a Salt

Nacional P22

Investiguen la marede les dues nenes de5 i 6 anys trobadesmortes pel seu pare

David Nel·lo i Lluís Calvo, premiats enla festa de les lletres catalanes

Cultura i Espectacles P30,31

Les autoritats i l’absència de Cuixart ■ JUANMA RAMOS

Tercera Nit de SantaLlúcia sense Jordi Cuixart

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE DESEMBRE DEL 2019

assat Santa Llú-cia, i feta l’advo-

cació que ens conser-vi la vista, el calendarid’Advent agafa unavelocitat nadalenca

més forta, gairebé desbocada. Som enla cursa de les rifes i la solidaritat. Hi hauna disputa soterrada a vegades, des-carnada d’altres per tenir presència iaconseguir que les nostres butxaqueses buidin en una direcció o altra, i totplegat com en una mena de força an-tagònica. El somni de la rifa, aconse-guir que l’atzar ens capgiri la foscor deles nostres finances i ens faci sortir dela crisi quotidiana, està molt arrelat enl’interior de cadascú, i la rifa de Nadalque es juga a tot l’Estat, que segonsque explica l’historiador Albert GarciaEspuche es va començar a jugar el1700 a Barcelona, abans de traslladarla seu a Madrid, ja fa anys que té lacompetència de la Grossa catalana, abanda de sortejos especials de l’ONCE,i de tota mena de sortejos de panereso d’altres rifes vinculades. Sí, no va serCarles III qui va introduir la rifa, a finals

del segle XVII ja es jugava a Barcelona,i l’hospital de la Santa Creu el 1700 entenia una d’organitzada, i el 12% de larecaptació d’aquells 22.000 númerosa 5,5 lliures cada butlleta, havia de ser-vir per sufragar l’hospital.

L’exitosa Rosalia coneixia bé el desigarrelat que tenim de ser milionaris,quan va fer el seu hit en català. I ja ve-ieu que en els fonaments la sort anavalligada a algun propòsit i causa benèfi-ca. I justament la solidaritat també tro-ba la seva temporada alta aquestsdies.

Demà ens convoca La Marató deTV3 i Catalunya Ràdio, aquest any de-dicada a la recerca sobre malalties mi-noritàries. Acostumats a la minoritza-ció, demà és d’aquells dies en què cap-girem el tòpic i estigma.

Demà podem tornar a excel·lir en elgest de contribuir, de donar, d’ajudar ala recerca mèdica, esperant aquestavegada que el guany no sigui indivi-dual, com quan comprem una butlleta,sinó col·lectiu, i que els milions i desit-jos serveixin per fer un dia a dia mésdigne i allunyat de la malaltia per totsplegats.

P

Keep calmXavier Graset

Rifes

Demà podem tornar aexcel·lir en el gest de donar,d’ajudar a la recerca mèdicabuscant el guany col·lectiu

asso uns dies afònic. Quan erapetit en deia estar “ronc”. Perarribar a “afònic” vaig passar

per “fònic”, que seria el contrari. Depetits, totes les malalties que ens afli-geixen tenen el nom duplicat, com sino n’hi hagués prou i de sobres ambun: galteres i paperes, xarampió i sar-rampió, rosa i rubèola (rubèola, dis-pensin, és impronunciable). Em vanextirpar les glàndules i eren les amíg-dales. Un temps vaig confondre el ca-tarro i el tabardo. El tabardo era unapeça d’abrigar; el catarro, la conse-qüència d’haver sortit de casa sense.El cas és que passo dies amb la veu dis-minuïda o a estones anul·lada. Emvaig arribar a alarmar. Al principil’afonia va anar acompanyada d’unatos virulenta. Vaig anar al farmacèutici em va recomanar un xarop. Em vaadvertir que m’ho prengués amb pa-ciència. Quan la vaig haver acabada,vaig recórrer al metge. Em va receptarel mateix xarop. Amb la recepta a lamà, el farmacèutic em va fer una mitjarialla. Un cop tallada la tos, l’afonia vapersistir. Fins ara. Ahir estava millor.Avui, una mica pitjor. L’afonia fa que

P

certes vocals i consonants no siguinemeses o ho siguin a mitges. També al-tera les entonacions. Coses que vulldir amb to imperatiu em surten supli-cants o interrogants i coses per miamables arriben al receptor virulen-tes. Ja se me n’ha ofès més d’un. Estàsafònic, i encara has de fer aclarimentsi demanar disculpes.

Fa uns anys, vaig intervenir en unahabitual tertúlia de ràdio en estatd’afonia. Tant jo com el director vamconsiderar que no era tan greu per notirar endavant. Va entrar el tècnic deso: l’oient, des de casa, no sentia res.Els micròfons no estaven estudiats per

emetre aquella veu, no recollien ni elsaguts ni els greus d’un afònic. Enaquest estat vaig mantenir l’altre diauna conversa amb un amic que sorde-ja. Tot m’ho feia repetir, no li arribavares. Per mi que el seu aparell auditiutenia la sensibilitat d’aquell micròfon.Vaig quedar baldat, extenuat, cruixit.Boquejava com si hagués fet l’ascensióal Matagalls. Li vaig proposar d’anarcadascú a casa seva, i des d’allí, dir-nos el que ens volíem dir per correuelectrònic. Sempre ens quedarà el re-curs de l’escriptura, que ignora les afo-nies.

Les ignora? La tos i afonia han tin-gut com a conseqüència que avorrís eltabac. Em repugna, em faria vomitar.Gomitar, que dèiem de petits. No fu-mo els meus purets des de fa moltsdies. Un dia un metge em va dir: “Fu-mar és dolent, però ha de ser bo per al-gunes coses.” A mi m’anava bé per es-criure. M’estimulava, em facilitava laidea i la redacció. Hi ha articles últimsque haurien necessitat la intervenciódel puret per quedar arrodonits. Eld’ahir, per exemple, afònic, ronc, en-rogallat del tot. I aquest?

“Fa uns dies quen’estic afectat, il’escriptura sen’encomana

Vuits i nous

AfoniaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

omés pocs dies després delGran Recapte que cada any enspessiga la consciència i ens fa

comprar menjar per als desvalguts, ar-riba el gran dispendi de la il·luminaciónadalenca. Paradoxes de la societatmoderna, que avui es preocupa peraquells que no tenen un plat a taula idemà no mira prim perquè tampoc fal-ti cap bombeta a una sola cantonadade l’Eixample. L’encesa dels orna-ments elèctrics ens apropa al Nadal ireobre com una vella tradició recur-rents debats sobre la manera de con-servar antics rituals que ja tenen mésde consumisme que no pas de religió.La inevitable polèmica sobre el pesse-bre de l’Ajuntament de Barcelona –re-creació artística sobre un pessebre, talcom enguany ho anomenava la sevaautora– ha estat ràpidament eclipsa-da per una altra controvèrsia tossuda:la composició de les cavalcades i la fe-somia dels reis que les encapçalaran.

N “És clar quecerts debats sónantipàtics, peròajornar-los ensaboca al’immobilisme

L’entitat Casa Nostra, Casa Vostra i elcol·lectiu d’actors Tinta Negra hanllançat en aquest sentit la segona edi-ció de la campanya Per un Baltasar deveritat. És necessari apujar el nivelld’autoexigència dels organitzadors ienfilar a les carrosses reis sense ma-quillar perquè d’actors d’arrels africa-

nes disponibles bé que n’hi ha. La so-cietat ha canviat i les tradicions s’hande posar al dia: si assumim l’emergèn-cia climàtica no podem celebrar lacontaminació lumínica. De la mateixamanera que, si no som capaços de tro-bar reis sense betum, les cavalcadesdeixaran de representar-nos. És clarque aquests són debats una mica anti-pàtics ara que entrem en època debons propòsits i recolliments fami-liars, però ajornar-los ens aboca a l’im-mobilisme. Anem, doncs, a esperar elsreis, republicans i monàrquics, grans ipetits, i participem a les celebracionscol·lectives, que són les més intenses.Però no oblidem que acomiadarem unany en què s’ha plantejat l’adopció dela paraula animalista com a neologis-me d’èxit i n’encetarem un de nou as-sistint a desfilades on cavalls i camellsseran novament obligats a servir d’es-pectacle. Esperem, almenys, que nose’ls escapi cap coça.

Debats nadalencsXevi Sala / xsala@elpuntavui.cat

A la tres

Les eleccions al Regne Unithan servit, aquest cop sí, per

aclarir força el panorama políticd’aquell país i per senyalar nítida-ment el camí del ‘Brexit’ després demolts mesos d’indefinició. BorisJohnson ha triomfat, els conserva-dors recuperen una majoria absolu-ta molt clara a Westminster iaquest mandat democràtic reforçael seu lideratge polític dins el partit itambé referenda el primer ministreque es proposa executar la sortidade la Unió Europea una vegada pertotes i sense més ajornaments. Ai-xò, si no hi ha un daltabaix improba-ble al nou Parlament, subratlla coma definitiva la data del pròxim 31 degener com el dia en què la Gran Bre-tanya deixarà oficialment de sermembre de la Unió Europea, talcom resa l’acord subscrit ambBrussel·les, per iniciar una nova re-lació els termes de la qual es nego-ciaran en els mesos següents.

Les mateixes eleccions, però,han evidenciat amb idèntica con-tundència que Londres i Edimburgsón mons diferents. A Escòcia, el la-borisme és testimonial, els liberalsdemòcrates residuals i els conser-vadors de Johnson un reducte enretrocés, davant la fortalesa incon-testable de l’Scotish National Partyde Nicola Sturgeon, que surt de lesurnes amb 48 dels 59 escons esco-cesos a Westminster. Els ciutadans,doncs, no només han reforçat el li-deratge polític de la presidentad’Escòcia, sinó que han enviat dospotents missatges a Londres. El pri-mer, que ells no volen, en absolut isense marge de dubte, sortir de laUnió Europea. I el segon, que volenser ells els qui decideixin el seu fu-tur, avalant la proposta central deSturgeon de convocar un segon re-ferèndum sobre la independènciad’Escòcia. Només resta veure siLondres, aquest cop també, és ca-paç d’entomar aquesta realitat.

Referènduma Londres i aEdimburg

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La Nit de Santa Llúcia va coronar ahir l’escriptor bar-celoní amb el Premi Sant Jordi, un dels més presti-giosos en llengua catalana, per la seva novel·la Lesamistats traïdes. Lluís Calvo ha guanyat el premi Car-les Riba de poesia i Carlota Gurt s’ha endut el MercèRodoreda de narrativa.

PRESIDENTA D’ESCÒCIA I LÍDER DEL SNP

Premi Sant Jordi

La líder del Partit Nacional Escocès surt tant o mésreforçada de les eleccions al Regne Unit que el ma-teix Boris Johnson, amb el 45% dels vots i 48 dels59 escons escocesos a Westminster, i amb dos le-mes que es complementen més que mai: el no al‘Brexit’ i el sí al segon referèndum d’independència.

-+=

-+=

Embolicar la trocaMiquel Iceta

Aval contundentNicola Sturgeon

-+=

David Nel·lo

Costa de creure que un polític de la talla, l’experièn-cia i la posició del primer secretari del PSC pugui er-rar-la tant parlant d’una trucada entre presidentsque no s’ha produït. En tot cas, si és un error és delsgrossos, perquè només fa que embolicar la troca enuna situació i una relació ja complicades.

PRIMER SECRETARI DEL PSC

ESCRIPTOR

EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE DESEMBRE DEL 2019 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Feliçaniversari

ntonio Martín és el jutge que l’11 de desembre del2017 va enviar la Guàrdia Civil al Museu de Lleida a

requisar les 44 obres que la Generalitat havia comprat ales monges del monestir de Sixena als anys vuitanta.Només feia un mes que havia estat designat el substitutprovisional de la jutgessa que havia portat fins llavors ellitigi dels béns del cenobi, Carmen Aznar. Si bé ella haviadictat la sentència, a favor d’Aragó, mai es va atrevir a ferel pas d’ordenar l’entrada de la força pública al museu. Iaixò malgrat les pressions que rebia diàriament. Per

alguna cosa la magistrada vaacabar demanant el trasllat aSaragossa. Al jutge que la varellevar, l’interí Martín, no li vatremolar el pols quan va autoritzaraquesta operació policial inauditaen un museu. Martín va cessar elmateix 11 de desembre. La feina jaestava feta. I, dos anys després, se’n

continua sentint orgullós, tal com s’expressa enl’entrevista que li va fer l’Heraldo de Aragón aquest 11 dedesembre, amb declaracions que posen els pèls depunta, com ara la que recull els seus temors per si esproduïa un atemptat contra els camions que duien lesobres. Els bàrbars lleidatans eren capaços d’això i més,oi tant. També és interessant comprovar fins a quin puntera conscient de la indefensió de les institucionscatalanes sota l’aplicació de l’article 155. Tot plegat, unterrible precedent per a la nova envestida judicial,política i mediàtica per l’art de la Franja.

A

El jutge queva enviar laGuàrdia Civilal Museu deLleida,exultant

http://epa.cat/c/fbydrp

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

Mig miler de diputats iexdiputats de 25 païsosdenuncien “la utilització de lajustícia espanyola com a armade coacció a un parlament”.

10anys

20anys

Milers d’electors participen enla consulta en un climareivindicatiu que dona força alsobiranisme. Osona guanya enparticipació.

El testimoni clau del casLasa-Zabala compareix sedat is’ajorna el judici. S’investiga perquè es van va donar tants demedicaments a l’acusat.

Clam internacional Consulta pel sí Cas Lasa-ZabalaTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE DESEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

acosta el clàssicque la superioritat

va preferir extirpar de lacampanya del 10-N.Ara, quasi dos mesosdesprés, en els que

qualsevol acció ha pogut ser doblementpreparada, el tornarien a extirpar si nofos perquè farien el ridícul més espantós.Tots els ulls, orelles, micròfons i espiesbuscant el Tsunami Democràtic. A Ma-drid impera la paranoia. És el que té qua-lificar de terrorisme una mobilització deciutadans pacífics. Distorsió pura. Esper-pent. Un portaveu del Tsunami deixa clarque no pretenen impedir el partit, sinóaprofitar la seva tirada mundial per tra-metre aquest “Spain, sit and talk” que jafa temps que circula. I enmig del debatperiodístic, veus que volen veure les ca-res i identificar les persones que parlenpel Tsunami. Algú amb seny recorda la fi-gura del testimoni protegit, la font queprefereix mantenir l’anonimat, l’entrevis-tat que protegeix la seva identitat perquèsi no ho fa, perilla. La resposta, en bucle:“Quin perill? Si Espanya és una demo-cràcia!” És el hit que més sona entre els

partidaris de l’statu quo. Però resulta quela democràcia no la van inventar ells, ni lapoden definir a la carta. Està inventada idefinida fa temps. Per això fa anys que elConsell d’Europa, format per 47 païsoseuropeus i amb seu a Estrasburg, li re-corda cada any a Espanya i als feligresosde la “democràcia plena” que aquestademocràcia necessita millorar i molt. Lirecorda que s’ha passat pel folre les se-ves indicacions sobre corrupció política,que no ha seguit les seves recomana-cions sobre despolitització i independèn-cia judicial; li ha dit que a Espanya i a Tur-quia –la parella ho diu quasi tot– s’estàvulnerant la llibertat d’expressió dels po-lítics empresonats; i ara, en l’últim infor-me, alerta que les democràcies plenesno restringeixen la llibertat de reunió imanifestació pacífiques amb sancionspenals als qui les organitzen o hi partici-pen; ni restringeixen l’accés a webs o xar-xes que informen sobre les protestes encurs, ni exageren la violència policial perreprimir una protesta, ni fan lleis com lade seguretat ciutadana, que permet per-seguir ciutadans per incidents menors oper simple desobediència a la policia. Pertant, que Tsunami Democràtic no ense-nyi la cara s’entén perfectament.

S’

Full de rutaToni Brosa

La cara delTsunami

Tsunami no pot mostrar lacara perquè la democràciaespanyola no és tan plenacom la venen alguns

“Les irregularitatsdetectades en lamostra de l’Estatespanyol obliguen arelativitzar les dadesde PISA 2018

ot i que el sistema educatiu està im-mers en debats on els resultats in-ternacionals externs no ocupen un

lloc destacat, l’informe de l’OCDE recent-ment publicat corresponent al PISA 2018de l’Estat espanyol ha c,omportat una in-sòlita sorpresa. Els resultats de lectura(que és una de les tres competències ana-litzades en els alumnes de 15 anys) hanquedat fora d’aquesta avaluació perquès’han detectat un seguit de respostes in-congruents (5%) i comportaments inver-semblants en determinades zones del país(sic). Així, algunes de les respostes hau-rien seguit patrons del tipus “totes sí, totesno”, o es realitzaren en un temps no creïbleen funció del nombre de preguntes.

SENS DUBTE, AQUESTA circumstància ex-igeix explicacions molt més detallades. Lacredibilitat de les proves està en joc i, so-bretot, ho està l’Estat espanyol i les diver-ses comunitats (no sabem quines) que te-nen mostra pròpia (entre elles Catalunya).Resulta sorprenent que sense escatirl’abast real d’aquesta anomalia es decidei-xi publicar els resultats de la resta de laprova, és a dir, les competències en mate-màtiques i en ciències així com altres parà-

T metres que es confeccionen paral·lela-ment.

EN CIÈNCIES els resultats de Catalunya el2018, si els comparem amb les edicionsanteriors, són els que tenen una puntuaciómés baixa: 489 punts (483 Estat espanyol;489 mitjana OCDE). No obstant això, la di-ferència no és significativa en relació ambles edicions anteriors (502 el 2003; 491 el2006; 497 el 2009; 492 el 2012 i 504 el2015). En matemàtiques, Catalunya haobtingut 490 punts (481 Estat espanyol;489 mitjana OCDE). Aquesta puntuació és

la segona més baixa d’entre totes les edi-cions però, igual que en ciències, sense quela variació sigui significativa (494 el 2003;488 el 2006; 496 el 2009; 493 el 2012 i 500el 2015). Després de 15 anys, si fa no fa,continuem sent on érem, cosa que indicala dificultat de moure tendències en els sis-temes educatius.

CAL DESTACAR POSITIVAMENT els resultatsde l’Estat espanyol en altres paràmetresmés qualitatius. El 96% dels estudiants essenten, normalment o sempre, feliços i el74% satisfets amb la seva vida, enfront el67% de mitjana de l’OCDE. També estanper sota de la mitjana de l’OCDE en assetja-ment (17% enfront del 23%) tot i que sónmés impuntuals (44% per 48% OCDE) ifalten més a classe (30% per 21% OCDE).Tanmateix, com a conseqüència de les ir-regularitats detectades en la mostra del’Estat espanyol, el conjunt de les dades dePISA 2018 s’han de relativitzar fins al totalesclariment d’allò succeït. Aquesta ha deser una exigència capitalitzada per les prò-pies administracions educatives en unstemps on s’exigeix, precisament, la màxi-ma transparència i retiment de comptes.Cal predicar, doncs, amb l’exemple.

Enric Roca Casas. Director d’Edu21 i professor d’educació a la UAB

PISA 2018: què ha passat?Tribuna

Empresescatalanes quediscriminen elcatalà

b No entenc per què les ins-truccions dels electrodomès-tics, els prospectes dels medi-caments, etc., no venen mai encatalà. Alguns em diran queperquè això és Espanya i jo elsresponc que si ho fos, llavors elcatalà, el gallec i l’èuscar tambéserien llengües espanyoles i noes pot discriminar els seus par-lants perquè tothom és igualdavant la llei. I la supremacialingüística de la llengua de Cas-tella sobre les altres no hi cap,en un estat social, democràtic ide dret. Jo he estat a Ginebra iallà no és obligatori el coneixe-ment de l’alemany pel mateixmotiu que no ho és el del fran-cès a Berna o Zuric.

Tampoc entenc com empre-ses catalanes com ConservasDani o Casa Tarradellas discri-minen el català en l’etiquetatge

i, a més, si contactes amb ellsper protestar per aquesta dis-criminació no es molesten arespondre. No crec que siguiper motius econòmics: si CasaSalgot pot etiquetar en català,Casa Tarradellas també ho potfer.JORDI AZNAR I MARTÍNEZBarcelona

Respectar lanaturab És una obligació bíblica enaquest cas ja escrita en el Gè-nesi, on hi llegim: “Tots els ani-mals de la terra els poso a lesvostres mans.” Després de se-gles de civilització, d’avençostecnològics, de colonització decontinents, l’ésser humà escreu superior i amb dret a des-truir el medi ambient?

El capitalisme propugna elguany costi el que costi, ja siguia través de les persones, delsanimals, de les plantes o de l’ai-re. En els darrers temps és certque els grups ecologistes i

també l’Església han sensibilit-zat la societat sobre la necessi-tat de respectar totes les for-mes de vida presents al nostreplaneta. No siguem passius, calque actuem i pensem en lesgeneracions futures.ANNA MARIA MUNTADA BATLLEGranollers (Vallès Oriental)

La conversió deWertb El desembre del 2012, JoséIgnacio Wert –ministre d’Edu-cació, Cultura i Esport– expres-sava la necessitat de “castella-nitzar” l’alumnat català ambl’objectiu de preservar la llen-gua de Cervantes que, segonsell, a Catalunya estava en greuperill. Res més lluny de la reali-tat, però la polèmica estavaservida. A finals del 2019, elmateix personatge diu que “nohi ha cap estudi rigorós que de-mostri els efectes negatius dela immersió”. I per arribar aaquesta conclusió ha trigat setanys? M’agradaria saber com

s’ha produït aquesta “conver-sió”, perquè segons es diu, la deSaule de Tars va ser més ràpi-da. Com a professional del’educació –enguany jubilat–amb més de quatre dècadesen exercici, sempre he mantin-gut que la problemàtica lin-güística creada ha estat unaestratègia política per aconse-guir vots mitjançant la provo-cació i l’enfrontament al voltantd’un tema tan sensible com ésla llengua. Afirmo rotundamentque ni a les aules ni als patismai hi ha hagut conflicte; enconseqüència, qualsevol queafirmi el contrari, o bé desco-neix la realitat o menteix inten-cionadament. Sobre el fet dementir, el PP i molt especial-ment Cs haurien de donar mol-tes explicacions i assumir res-ponsabilitats, perquè les sevesproclames en aquesta matèriano han fet altra cosa que inten-tar dinamitar la cohesió socialper pur interès partidista.JAUME FARRÉSOlesa de Montserrat (Baix Llobregat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE DESEMBRE DEL 2019

Miquel Buch, CONSELLER D’INTERIOR

“Els Mossos d’Esquadra garantiran la celebració delpartit”

La frase del dia

“A la taula denegociació ambMadrid s’hi haurà deposar l’amnistia il’autodeterminació,però aquestes noarribaran fins que eltorcebraç amb l’Estats’hagi anivellat.

l debat polític està posant tantesexpectatives sobre l’esfera gover-namental i parlamentària que no-

més es podran produir decepcions. Per lamajoria espanyolista i dretana d’Espanyaque creu que avortant el govern de Sán-chez o condicionant-lo cap a la dreta jahaurà solucionat una qüestió estructuralcom és la decadència de l’Estat: en fallidapotencial i en vies de degradació demo-cràtica que Catalunya ha posat en evidèn-cia. Decepcions també per la base sobira-nista i/o d’esquerres que creu que des dela minoria es pot influir en positiu o blo-quejar, en negatiu; quan, en els temesd’autodefensa del règim, els més de dosterços de diputats i vots dels partits del 78poden arrasar a les dues cambres parla-mentàries.

UN GOVERN del PSOE-Podem en minoriabascularà entre la pressió dels barons ter-ritorials i dels dinosaures del partit i l’obs-trucció a qualsevol mesura reformistaper part de l’alt funcionariat de l’Estat.Recordo que en el tema del traspàs delsaeroports o ports que el PSOE havia ac-ceptat l’any 2006 en la negociació de l’Es-tatut, una revolta d’alts funcionaris el vaparalitzar.

EL LEGISLATIU, en els grans temes, neces-sita els vots de la triple dreta i de la trans-versalitat espanyolista que va més enllà.Per tant, un govern amb suport extern debascos i catalans, ara mateix, serà d’unagran debilitat. De fet, dels tres podersclàssics de l’Estat, executiu, legislatiu i ju-dicial (repressiu), només aquest darrerés quasi monolític. Però totalment esbiai-xat cap a una interpretació tardofran-quista del marc constitucional. La policia,la fiscalia, la cúpula judicial i altres orga-nismes determinants com el TribunalConstitucional o el Tribunal de Comptesestan actuant de part. És un autèntic di-rectori policial i judicial presidit pel rei iatiat per l’eix oligàrquic del món de les fi-nances i empreses regulades i els seus

E mitjans de comunicació controlats.

NOMÉS EN AQUEST MARC es pot entendreel tractament diferenciat que rep un fa-langista atrapat amb un perillós arsenald’armes, titllat de desequilibrat llop soli-tari; i en canvi, la imputació de terrorismea les activitats de protesta pacífica deTsunami Democràtic. Només en aquestmarc es pot situar un rei que lliura sen-gles premis d’acudits i articles a relats queavalen la criminalització del catalanisme.

TENINT AL DAVANT UN MUR d’aquestes di-mensions no s’entenen gens, o potsermassa, les batalletes que es lliuren a l’àreadel republicanisme català. La darrera, so-bre el grau del règim penitenciari, llan-çant-se en tromba sobre les institucionspròpies que les gestionen en el marcd’una llei que és supervisada en darrerainstància pel Tribunal Suprem. A què aju-da fer el milhomes aquí? A desgastar elpartit que li toca gestionar per acabar enmans del Suprem i que aquest acabi em-

pitjorant encara molt més la situació delspresos? I això passa el mateix dia que ladirecció dels Mossos avisa que té tot el dis-positiu a punt per impedir l’acció del Tsu-nami el dia del Barça-Madrid.

ENS FAREM MAL si no diem clar a la nostragent que hi haurà contradiccions impor-tants entre la necessitat de mobilitza-cions que desbordin la legalitat vigent i elmanteniment del funcionament de lesinstitucions autonòmiques sotmeses aun marc que les condiciona. No dir-ho ipracticar l’erosió permanent és de bojos omalvats, mentre en altres àmbits sensecondicionants legals com a la Diputacióde Barcelona i els consells comarcals s’op-ta per aliances, que ara es critiquen quans’intenten a Madrid.

MENTRE ES DEDICA tota l’energia a les ba-talletes de curta volada, no se n’empra aimaginar i practicar com podem imposara l’Estat el programa de mínims que, alcap de dos anys i amb la boca petita, tot-hom accepta: autodeterminació, amnis-tia i llibertats. A la taula de negociacióamb Madrid s’hi haurà de posar l’amnis-tia i l’autodeterminació, però aquestes noarribaran fins que el torcebraç amb l’Es-tat s’hagi anivellat. I això depèn, en bonapart, de si el camp de joc és neutre o estàminat. Depèn de com es desglossa l’apar-tat de llibertats.Com a mínim: 1. Modificació del Codi Pe-nal, seguint recomanacions d’AI, i l’ONUeliminant la banalització dels delictes desedició, rebel·lió i terrorisme. 2. Deroga-ció de la llei Mordassa, que permetrà il·le-galitzar els independentistes vinculant-los amb Tsunami per terrorisme. 3. Dero-gació del decret a la xinesa d’intervenciód’internet. 4. Llei de desfranquitsació,per exhumar el franquisme de totes lesinstitucions de l’Estat.

MENYS CREACIÓ d’expectatives, menyserosionar; i desglossar objectius per gua-nyar.

Josep Huguet. Enginyer industrial

DesglossarTribuna

SísifJordiSoler

n aquest país ontanta afició hi ha a

veure teatre, hi ha unanul·la cultura teatral,una pèssima culturasobre l’univers creatiu

de l’escenografia, inventora d’universoscarregats de màgia.

En aquest país on tothom té un pes-sebre guardat dins d’una capsa de sa-bates al fons de l’armari per treure’l unsdies abans que arribi Nadal, hi ha unapèssima cultura sobre el significat pro-fund del gest de despertar del son detot un any una figureta de fang que haquedat adormida entre un embolcalld’encenalls de paper.

En aquest país on tothom es vantade ser modern, i avançat, hi ha una es-cassíssima cultura sobre la modernitati la necessitat d’obrir finestres i ventilarel menjador de casa.

En aquest país on tothom té un versde Martí i Pol a flor de llavis per ser uti-litzat en cas d’emergència per endolcirel discurs amb paraules belles, hi hauna sensibilitat nul·la, un inexistentsentit eteri de la vida, una fredor d’es-perit que fa caure d’esquena.

En aquest país hi ha tan poca feina afer que la gent pot destinar hores i méshores a discutir sobre la idoneïtat delpessebre que cada any fa l’Ajuntamentde Barcelona. Com si el seu principalprotagonista, el de la menjadora, no ha-gués estat un revolucionari que va tren-car normes i esquemes.

En aquest país hi ha un pessebreque cal anar a veure. És a la plaça deSant Jaume de Barcelona. És una peti-ta obra d’art efímera fruit de fer confluiruna sensibilitat extrema per la poesiaque s’amaga en les coses petites ambla modernitat de les grans idees i latransgressió de les arts escèniques.

I ara qui vulgui que canti: “Veniu i cri-tiqueu-lo, veniu i critiqueu-lo, veniu i cri-tiqueu el pessebre transgressor.”

E

De set en setJordi Panyella

Veniu icritiqueu-lo

L’Estat ha deixat d’invertir8.000 milions d’euros eninfraestructures a Catalu-nya entre els anys 2001 i2018. L’estudi monogràficImpacte econòmic del dèfi-cit d’inversió en infraes-tructures de l’Estat a Ca-talunya, fet per la Cambrade Comerç de Barcelona,calcula que si haguessin ar-ribat aquests recursos, queja estaven pressupostats,el PIB català hauria pogutcréixer un 3,3% més is’haurien creat 111.500llocs de treball. Les dadessituen les inversions querep Catalunya per sota delseu pes econòmic en elconjunt de l’Estat i conclo-uen que Catalunya és, ambdiferència, el territori mésperjudicat per la distribu-ció territorial de la inversióde l’Estat en infraestructu-res. És per això que el pre-sident de la Cambra, JoanCanadell, va denunciarahir durant la presentacióde l’estudi el “tracte discri-minatori”de l’Estat versCatalunya i va destacar-neles conseqüències queafecten les empreses i elsciutadans.

En els desglossamentper tipus d’infraestructuradestaca que per Catalunyacirculen un 15% dels vehi-cles pesants, però que no-més rep un 9% de la inver-sió estatal en carreteres; téun 23% del trànsit ferro-viari de passatgers, peròrep un 13,1% d’inversió enferrocarril; suma un 20%de passatgers dels aero-

ports espanyols, però repun 10,4% de la inversió, i,finalment, té un 18% deltrànsit portuari de merca-deries i només rep un15,7% de la inversió enports.

El grau d’execució de lesinversions del 2001 al2018 ha arribat a un 73,7%del que s’havia pressupos-tat però l’últim any analit-zat, el 2018, només va serun 54%, la segona xiframés baixa del període estu-diat. La inversió mitjana del’Estat en infraestructuresha estat de 107 eurosanuals per català mentreque en el conjunt de l’Estatla inversió és de 136 eurosper habitant.

Si es té en compte que elPIB català és el 19% del del’Estat i que té un 16% de lapoblació, les inversions del’Estat en infraestructuresestan per sota d’aquestesxifres i Catalunya ha anatperdent pes en la distribu-ció d’inversions estatalsdes de la sortida de la crisi.Entre els anys 2013 i 2018va rebre un 12% de la in-versió, enfront del 16,5%que havia rebut en el perío-de 2001/2012 i se situa alcapdavant de les comuni-tats amb un major dèficit

d’inversió en infraestruc-tures acumulat en relacióamb el seu PIB, superadanomés amb comunitatsamb especificitats com araMadrid i el País Basc. L’es-tudi de la Cambra detallaaltres efectes del dèficitd’inversions, com ara elscostos econòmics de lacongestió viària als acces-sos de Barcelona, amb da-des d’un informe del RACCque calcula en 169 milionsd’euros els costos anualsper la pèrdua de 63.000 ho-res a la carretera. Tambés’analitza l’impacte de l’ac-cidentalitat i es conclouque amb una inversió de89 milions d’euros en 95carreteres convencionalses podrien evitar 11 mortsi 28 ferits cada tres anys ala xarxa viària catalana.

Projectes prioritarisEl consell de cambres deCatalunya, a través de laseva comissió d’ordenaciódel territori, calcula en15.200 milions d’euros lainversió necessària per aprojectes d’infraestructu-res bàsiques prioritàriesque s’haurien d’executar,entre les que hauria de fi-nançar l’Estat i les ques’haurien de fer amb fons

de la Generalitat. Les ma-jors inversions prioritàriesvan consignades a milloresa la xarxa viària i la ferro-viària de passatgers. Així,un 34,4% del total hauràd’anar destinat a carrete-res. Són 5.230 milions,dels quals l’Estat hauria decontribuir amb 2.510, pera projectes com ara la ron-da del Vallès i els desdobla-ments de l’N-340 i, a l’N-II,els trams gironins pen-dents, i, la Generalitat,amb 2.720 per a, entre al-tres projectes, completarl’eix Vic-Olot i construir lanova ronda del Maresmeentre Montgat i Mataró.Pel que fa a la xarxa viàriade passatgers, es calcula en5.270 milions els recursosnecessaris, dels qual 3.570haurien de procedir del’Estat per a projectes comara el desdoblament del’R3 i la nova estació a l’ae-roport de Girona sobre la lí-nia d’alta velocitat. Les in-versions del Departamentde Territori i Sostenibilitathaurien de sumar 1.700milions per acabar el tramcentral de les línies 9 i 10del metro, la connexió deles línies de FGC del Vallèsamb el Llobregat i el noutúnel del Vallès. En l’àmbitdel transport ferroviari demercaderies, caldria unainversió de 980 milions perimpulsar el corredor medi-terrani amb una línia demercaderies de doble via iample internacional, entrealtres projectes prioritaris.Als ports caldrien inver-sions per valor de 1.300milions del Ministeri de Fo-ment per acabar les obres

d’ampliació dels ports deBarcelona i Tarragona i elsseus accessos viaris i ferro-viaris. Per als aeroports esreclamen 1.880 milionsd’euros, que hauria d’assu-

mir majoritàriament l’Es-tat, mentre que per a esta-cions logístiques la inver-sió hauria de ser de 560 mi-lions, dels quals 440 elshauria d’invertir la Gene-ralitat en projectes ja pla-

nificats.La Cambra remarca la

necessitat que l’Estat in-verteixi 45.000 milionsd’euros en els pròxims deuanys per eliminar el dèficiten infraestructures. Se-rien 3.800 milions anualscalculats a partir del 2019 ifins al 2030 per arribar al19% del pes de Catalunya al’Estat. D’aquesta maneraes podria passar d’una in-versió del 15,7% de l’estocestatal al 19% i convergiramb la dotació dels princi-pals països europeus. Si ai-xò no és possible, l’informereclama que es transferei-xin a la Generalitat els im-ports corresponents o elsactius equivalents. ■

Impacte del dèficit d’inversió de l’Estaten infraestructures a CatalunyaInversió en aeroports i nombre de passatgers als aeroports de Catalunya - En percentatge sobre el total estatal

Passatgers 2017(50,3M)

Inversió mitjana2013-2017(39,8 M€)

20,2%

10,4%

INVERSIÓ ANUAL PER PASSATGER:

0,8 € Catalunya

1,5 € Espanya(2,6 € Madrid)

Inversió en carreteres i nombre de vehicles pesants que transiten a Catalunya - En percentatge sobre el total estatal

Vehicles pesants/km 2017(2.584 M/km)Inversió mitjana2013-2017(208,3 M€)

15,0%

9,0%

INVERSIÓ ANUAL PER VEHICLE

PESANT:

0,08 € Catalunya

0,13 € Espanya

Inversió en ferrocarril i nombre de passatgers (llarga i mitjana distància i rodalies) a Catalunya - En percentatge sobre el total estatal

Passatgers 2017(169,4 M)

Inversió mitjana2013-2017(286,9 M€)

23,1%

13,1%

INVERSIÓ ANUAL PER PASSATGER:

1,7 € Catalunya

3,0 € Espanya

Inversió en ports i tones de mercaderia transportada als ports de Catalunya - En percentatge sobre el total estatal

Tones transportades 2017(93,8 M)

Inversió mitjana2013-2017(60 M€)

17,6%

15,7%

INVERSIÓ ANUAL PER TONA

TRANSPORTADA:

0,64 € Catalunya

0,72 € Espanya

FON

T: C

ambr

a de

Com

erç

de B

arce

lona

/ G

RÀFI

C: E

L PU

NT

AVU

I

Marta MembrivesBARCELONA

Un 3,3% del PIBcatalà, perdutINCOMPLIMENT · L’Estat va deixar d’invertir 8.000 milions d’euros en infraestructuresa Catalunya entre el 2001 i el 2018, segons la Cambra de Comerç NECESSITAT · Pereliminar el dèficit actual caldria una inversió de 45.000 milions d’euros fins al 2030

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

15.200milions d’euros s’hauriend’invertir de manera priorità-ria en infraestructures a Cata-lunya fins al 2030.

10.800milions d’euros correspo-nen a inversions de l’Estat. Laresta, una 4.400, els hauriad’invertir la Generalitat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El dèficit eninfraestructuresafecta empresesi ciutadans

EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE DESEMBRE DEL 20196 |

Troben les menorsmortes a casa sevai poc després laseva mare es treula vida a l’autopista

Comença el congrésdel PSC, i el PDeCATdecideix coms’integra dins deJxCat

Els partitscatalansrefan lesestructures

Tràgica mortde dues nenesa Vilobíd’OnyarNacional

Si l’Estat hagués executat el 100% de la inversió pressupostada en infraestructures de transport a Catalunya, l’economia catalana hauria rebut el consegüent impacte macroeconòmic:

Hauria generat gairebé 20.000 M€ de facturació addicional a Catalunya

Hauria contribuït al PIB de Catalunya en 8.000 M€ (un 3,3% del PIB català)

Hauria permès crear/mantenir 111.501 llocs de treball a temps complet

Hauria generat 3.776 M€ en rendes salarials

Hauria generat 3.895 M€ en rendes fiscals i cotitzacions

Inversió en infraestructures del grup Foment a Catalunya - Milions d’euros

Inversió no executada(7.977 M€)

Inversió liquidada(25.460 M€)

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

Grau d’execució (inversió executada / inversió pressupostada) - En %

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

Llista de projectes prioritaris de la comissió d’ordenació delterritori del Consell de Cambres de Catalunya

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

Mitjana 73,7

Percentatge de la inversió del grup Foment a Catalunya sobre eltotal regionalitzat - En %

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

0

5

10

15

20 % PIB

74,5 76,769,8 70,4 75,3 78,7

87,4 89,9 87,2

73,4

67,7

105,8

64,8 62,4

48,8

60,6

78,4

54,2

16,3 16,4 16,6 16,8 17,0 17,8 16,7

18,2 18,4

16,7

14,1 13,5

11,2

8,19,0

13,6

16,3

14,0

Inversió total estimada 15.200 M€

Xarxa viària 5.230 M€ 34,4%

Xarxa ferroviària de mercaderies 980 M€ 6,4%

Xarxa ferroviària de passatgers 5.270 M€ 34,6%

Ports 1.300 M€ 8,5%

Aeroports 1.880 M€ 12,4%

Centrals logístiques 560 M€ 3,7%

Per a una Catalunya en xarxa les prioritats sónper la xarxa ferroviària de passatgers i la xarxa viària.

Inversió no executada(7.977 M€)

Inversió liquidada(25.460 M€)

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

0

0

0

0

0

0

0

0

tal regionalitzat En %

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

0

5

0

15

20 % PIB% PIB

16,3 16,4 16,6 16,8 17,0 17,8,17 8 16,7

18,2 18,48 4

16,7

14,114 1 13,5

11,2

8,19,09 0

13,6

16,3

14,014 0

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

0

10

0

0

40

0

0

0

0

0

0

Mitjana 73,7M tjana 73 774,574 5 76,769,8, 70,470 4 75,375,3 78,7

87,4, 89,9 87,2872

73,473 4

67,7677

05,8

64,84 8 62,4

48,8

60,6

78,4

54,254

rritori del Consell de Cambres de Catalunya

Inversió total estimada 15.200 M€

Xarxa viària 5.230 M€ 34,4%

Xarxa ferroviària de mercaderies 980 M€ 6,4%

Xarxa ferroviària de passatgers 5.270 M€ 34,6%

Ports 1.300 M€ 8,5%

Aeroports 1.880 M€ 12,4%

Centrals logístiques 560 M€ 3,7%

Per a una Catalunya en xarxa les prioritats sónper la xarxa ferroviària de passatgersla xarxa viària.

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE DESEMBRE DEL 2019

PressesL’APUNT marejant amb encaixos frustrats, reunions i trobades

multibanda i multiescenaris, apressava JxCat i La Cri-da a fer net en el guirigall identitari i de lideratge delque s’anomena l’espai neo o postconvergent. Caldràestar al cas de tot, ja que sembla que en aquest finald’any els esdeveniments polítics i judicials aquí i allàpoden aclarir, precipitadament, molts escenaris.Jordi Alemany

El PSOE i Pedro Sánchez tenen pressa per la investi-dura; els de Podem i els comuns també apressen elsd’ERC per permetre un govern progressista; els repu-blicans volen visualitzar un horitzó electoral a Catalu-nya al més aviat possible; i els darrers a sumar-se a lamoda de la pressa són els del PDeCAT. Sí, el seu presi-dent, David Bonvehí, després de mesos (i anys ja?)

8587

03-1

2189

60Q

EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE DESEMBRE DEL 20198 | Nacional |

El president de la Genera-litat, Quim Torra, va apro-fitar la presentació ahirdel nou estudi de les cam-bres de comerç catalanes,que certifica el dèficit in-versor crònic de l’Estat eninfraestructures a Catalu-nya, per reclamar un frontcomú a tot l’empresariatque permeti tenir més for-ça al clam perquè la situa-ció es reverteixi. “Seriaimportant que, en aquesttema central per a la com-petitivitat, les organitza-cions empresarials tin-guessin una posició comu-na”, etzibava, després derecordar que Foment delTreball i el Cercle d’Econo-mia ja s’han expressat entermes similars en els úl-tims mesos, i abans de po-sar com a referent ja el me-morial de greuges impul-sat per Valentí Almirall el1885 –en el consideratprimer acte civil del cata-lanisme polític– però tam-bé, més recentment, elmultitudinari acte con-junt que es va fer el març

del 2007 a l’escola de nego-cis IESE en defensa de l’ae-roport del Prat com a hubinternacional. “Mai he de-manat a l’empresari cata-là que es declari indepen-dentista; es tracta de viureen qualsevol racó de Cata-lunya amb les mateixespossibilitats de tirar enda-vant”, reblava Torra, per aqui l’estudi presentat ahir“carrega d’arguments” denou per insistir a posar fi ales xifres de no-inversió ide dèficit fiscal de l’Estat,que estan suposant un“llast insuportable” per ala competitivitat de lesempreses catalanes, i quea sobre “s’ha agreujat” du-rant els últims anys de re-cuperació econòmica.

El president es mostra-va impressionat sobretotpels 8.000 milions d’inver-sió consignada però no ex-ecutada per l’Estat a Cata-lunya des del 2000, que,segons l’estudi, en casd’haver arribat haurienpermès una facturació ad-dicional de 20.000 mi-lions, haurien tingut unimpacte del 3,3% sobre elPIB i haurien permès

crear o mantenir 111.000llocs de treball. Això, perno parlar d’aspectes queincideixen en la qualitatde vida, com les conges-tions de trànsit, la sinis-tralitat o els retards ferro-viaris. “Aquestes xifres vo-len dir impacte sobre em-preses, ciutadania i benes-

tar que afecten a tots, pen-sem el que pensem”, sub-ratllava Torra, que es feiaseva l’estimació que sug-geria la cambra que cal enla propera dècada per ei-xugar el dèficit acumulatnomés al segle XXI. “Hemde fer que aquests 45.300milions que ens calen ens

arribin, cal que vinguin els3.800 milions cada anyper cobrir el dèficit”, inci-dia el president, assumintuna quantitat, això sí, quecorrespon molt majorità-riament a l’Estat, però quetambé haurien d’ajudar aaportar tant els ajunta-ments com la Generalitat.

De fet, el secretari gene-ral d’Economia, AlbertCastellanos, ja va avançarfa unes setmanes que, sis’aprova, el pressupost ca-talà del 2020 significaràun “punt d’inflexió” per re-cuperar la inversió públi-ca, que ha estat sota mí-nims l’última dècada, i vaapostar per recuperar unpla plurianual que permetiprogramar inversions amitjà termini, en un perío-de de 5 a 7 anys, i les prio-ritzi en funció del seu ren-diment social, tal com ahirtambé reclamaven els res-ponsables de l’estudi.

Pagar en espèciesEl president de la Cambrade Barcelona, Joan Cana-dell, va insistir precisa-ment que cal un pla d’in-versions de les adminis-tracions, bàsicament l’es-tatal, d’aquí a deu anys perrecuperar el terreny per-dut, i va justificar que l’Es-tat ja es troba en la mitja-na europea en xifres d’es-toc de capital en infraes-tructures mentre que Ca-talunya es manté molt persota. Canadell plantejava,fins i tot, que, ara que ERCestà en negociacions ambel PSOE per a la investidu-ra de Pedro Sánchez, uti-litzi la seva posició de for-ça. “No s’hi hauria de do-nar suport si no hi ha unreconeixement d’aquestdeute, seria molt impor-tant”, reblava. El líder ca-meral, això sí, és cons-cient que el deute no es pottornar d’immediat, i té po-ca confiança en fórmulescom l’addicional tercerade l’Estatut, que al seu diaexigia una inversió equiva-lent al PIB català durantset anys i que es va tancar,amb dades de la Generali-tat el 2016, amb un deutependent de 3.808 milions.

Canadell va proposar ales cambres que analitzinjuntes possibles solucionsi les traslladin al govern, ien aquest sentit va sugge-rir fins i tot l’opció que espagui en espècies, és a dir,“la possibilitat de transfe-rències d’actius de l’Estata Catalunya”, com ports,aeroports, carreteres, au-topistes, ferrocarrils o edi-ficis. “Tot el que tingui unvalor actiu pot ser part dela solució”, insistia. De fet,fins i tot anava més enllà iconstatava que, si es reco-neix el deute i en els pro-pers deu anys s’indepen-ditza, Catalunya podriareclamar la part que faltésfins als 45.000 milions enel marc de la negociaciópels actius i passius. ■

Torra insta les patronals a ferfront comú per les inversions

Òscar PalauBARCELONA

a Es fa seu el clam de les cambres perquè les administracions hi posin 3.800 milions a l’any fins al2030 per eixugar el dèficit a Canadell suggereix que no s’investeixi Sánchez si no reconeix el deute

El president Torra, ahir, entre el de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, i el del RACC i de la comissió d’infraestructures, Josep Mateu ■ ORIOL DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Si no ho aturem,aquestes mancancesens arrossegaran. Enscal poder decidir, tenirsobirania”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Fa molts anys queestem fora d’Europaen infraestructures, ivolem recuperar elnivell per entrar-hi”Joan CanadellPRESIDENT CAMBRA COMERÇ BCN

Canadell va proposar fer ser-vir els 30.000 milions extresque reclama a l’Estat fins al2030 –més enllà dels 15.200en què xifra les obres priori-tàries– per “dibuixar una Ca-talunya en xarxa”. “No pot serque segueixi centrada a l’àreametropolitana, hi ha d’haverinfraestructures en xarxa

“La caigudad’inversions delsúltims anys comportaun risc per la pèrduade competitivitat”Josep MateuCOMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES

perquè a tot arreu es puguiviure de manera digna i ambmobilitat adequada”, reblava.

Des de la comissió d’in-fraestructures, el presidentdel RACC, Josep Mateu, insis-tia que per a la competitivitatcal un territori ben connectat,i pensar en inversions contrael canvi climàtic, però també

que fomentin la mobilitat i lesnoves tecnologies. Mateu éspartidari de solucionar lesmancances a tota la xarxad’infraestructures “pensanttambé en el que ha de venir”,com ara vehicles autònoms isense conductor, i invertinten modernitzar tecnològica-ment les vies d’alta capacitat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La prioritat a llarg termini, una Catalunya “en xarxa”

EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE DESEMBRE DEL 201910 | Nacional |

382430-1197008Q

El joc del telèfon en quès’ha convertit la gestió dela investidura de PedroSánchez s’acompanyad’un ball de la yenka amb elllenguatge en què el presi-dent en funcions molestaun dia ERC dient “dins laConstitució” i dies méstard vol desfer l’enuig. Desde Brussel·les, Sánchez vafer ahir un viatge lingüística la cimera de Pedralbesdel 20 de desembre del2019 per ignorar la Consti-tució i parlar de “seguretatjurídica”, l’eufemisme queara fa un any va forjar l’èxitde la cita entre la delegaciócatalana de Quim Torra iPere Aragonès i la delega-ció estatal. “El diàleg ha deser el mètode per resoldreconflictes polítics, com perexemple el que es viu aramateix, i el marc ha de serla seguretat jurídica queemana de les lleis demo-cràtiques que tenim”, vadir ahir el president espa-nyol per buscar l’abstenciód’ERC a la investidura.

El ball de fer un pas al’esquerra i a la dreta i unpas endavant i més tardendarrere neix de la cam-panya electoral: Sánchezva jugar a robar vots a Ciu-tadans parlant de “crisi deconvivència”, recuperantel Codi Penal de José MaríaAznar per castigar la con-vocatòria de referèndumsamb presó i prometentque ell portaria CarlesPuigdemont a Madrid. Des

que el 10-N va deixar tot enmans d’ERC, tot això hadesaparegut i Sánchezlluita contra si mateix permodular el llenguatge quesenti les bases de la mesade governs que vol ERC.

Fil Brussel·les-LledonersCom si es tractés del diàlegordinari institucional,

Sánchez va cloure el Con-sell Europeu dialogantamb el fil de veu de Jun-queras que li arribava desde la cel·la de Lledoners endeclaracions a La Razón.“Si no hi ha mesa de go-verns, votarem no”, alertaJunqueras. I Sánchez re-collia el guant dient “segu-retat jurídica”, que com a

eufemisme té el valor depoder ser la del marc ac-tual o la d’un marc de sobi-rania nou en un futur. AlConsell de Ministres, laministra portaveu, IsabelCelaá, abjurava del nom dePedralbes –“no s’està es-tudiant res respecte a Pe-dralbes”– i descartava eldret a l’autodeterminació

perquè “no té cap encaixlegal”.

Celaá nega que diluir latrucada a Quim Torra enun mar de disset trucadesa presidents autonòmicssigui cap “coartada”, peròahir el que va enrarir el copde telèfon va ser el focamic de Miquel Iceta, queincomprensiblement per

a La Moncloa va donar perfet a Catalunya Ràdio queSánchez ja havia trucat alpresident català dijous enple Consell Europeu.“Torra no trobaria aiguaal mar, Sánchez li va tru-car i no ha servit de res”, vagosar dir Iceta, que unahora després aclaria ques’havia basat en la lecturade la premsa i despullavaque en realitat La Moncloano el té informat del dia adia. “Lamentable, el to il’engany”, etzibava Torra.“Iceta ja va mentir quan vadir que havia parlat ambels familiars dels presos”,li reprotxava Puigdemont.

Urkullu i, després, TorraEl pas en fals d’Iceta va durLa Moncloa a avisar el le-hendakari Iñigo Urkulluque no havia violat el pro-tocol i que ell serà el primera qui trucaran quan Sán-chez despengi el telèfon di-marts, perquè l’Estatut deGernika es va aprovar pocabans que el català. L’ofici-na del president de la Ge-neralitat, però, oferia a LaMoncloa que truqués a lesvuit del matí, la qual cosacomplicava a Sánchez queUrkullu fos el primer. Fi-nalment la trucada deSánchez a Torra serà a unquart de deu del matí.

Iceta rebia ahir foc amicdel manxec Emiliano Gar-cía Page –que ha dit que novol “vaselina” amb ERC– il’aragonès Javier Lambán.“Cal comportar-se amb laresta amb respecte”, haviadit Iceta als barons.“M’agradaria veure’m de-fensat per Iceta davanttant d’insult i atac que re-bo jo”, va dir Page. “Negar-nos el dret a opinar erapropi dels independentis-tes catalans. Però veig que,per desgràcia, el suprema-cisme fa estralls a Catalu-nya”, va dir Lambán. ■

Sánchez torna a Pedralbes

David PortabellaMADRID

a Busca l’aval d’ERC invocant “diàleg i seguretat jurídica” sense citar la Constitució a La trucada a Torraserà dimarts a un quart de deu després d’Urkullu a Iceta enrareix la trucada donant-la per feta sense base

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Negar el dret aopinar era propi delsindependentistes.Però el supremacismecatalà fa estralls”Javier LambánPRESIDENT DE L’ARAGÓ

“El marc ha de serla seguretat jurídicaque emana de les lleisdemocràtiquesque tenim”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL EN FUNCIONS

“Les paraules dePage i Lambán no sónpròpies de presidentsde comunitat. Calrespectar tothom”Miquel IcetaPRIMER SECRETARI DEL PSC

“Lamentable el toi l’engany d’Iceta. NiSánchez m’ha trucat nidespenjava el telèfonquan jo trucava”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

Pedro Sánchez, ahir en la seva compareixença des de Brussel·les al final del Consell Europeu ■ EFE

EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE DESEMBRE DEL 201912 | Nacional |

1405

97-1

2206

44Q

Qui serà reelegit avui coma primer secretari del PSCen el congrés del partit, Mi-quel Iceta, va centrar ahiren la seva obertura la pro-posta dels socialistes per aCatalunya en quatrepunts: el reconeixementnacional, el blindatge decompetències, la milloradel finançament amb unconsorci tributari ambl’Estat i la participació dela Generalitat en la gover-

nació de l’Estat a través demecanismes com un Se-nat federal. “No volemtrencar amb la resta d’Es-panya”, deixava clar el lí-der d’un partit que aspira atornar a ser la primera for-ça política, un paper per-dut des que la majoria delcatalanisme va apostar pelreferèndum.

Reformar l’EstatutEl reconeixement nacio-nal de Catalunya com a“subjecte polític amb vo-luntat d’exercir l’autogo-

vern” requerirà, segons ell,“un ampli acord polític”.De fet, al matí en una en-trevista a Catalunya Ràdioavançava que això requeri-rà les majories que avui noexisteixen a Catalunya perreformar l’Estatut i situarel reconeixement de nacióno en el preàmbul com ésara, sinó en l’articulat. Ensegon lloc, també un granacord a la resta de l’Estatper reformar la Constitu-ció.

Pel que fa a les compe-tències, Iceta reivindica

“regles” clares perquè laGeneralitat pugui exercirels seus poders “sense in-terferències de l’Estat”. Enaquest sentit, el líder socia-lista va concloure en la se-va primera intervenció alcongrés que el problema deCatalunya “no és tenir méscompetències sinó quese’ns respectin i, que a tra-vés de la participació enmecanismes d’estat pu-guem incidir en les deci-sions d’estat”.

De manera menys clarava referir-se a l’aposta pel

plurilingüisme a l’escolaque planteja la ponènciamarc, que ha generat la po-lèmica precongresual mésimportant i moltes esme-nes d’agrupacions que vo-len que es defensi explíci-tament la “immersió” encatalà o aquesta llenguacom a “vehicular” a l’ense-nyament.

Ahir Iceta només va par-lar de millorar la políticalingüística de les escolesperquè “ens estimem el ca-talà i el castellà”, però so-bretot perquè el modelprioritzi l’anglès amb l’ob-jectiu que l’escola públicas’equipari en nivell de co-neixement d’aquesta llen-gua a la privada o la concer-tada. Respecte a TV3, es valimitar a dir que el PSC as-pira a fer “que molta mésgent no independentistapugui veure-la sense esti-rar-se els cabells”.

Empenyent l’acordQui tornarà a ser també elcandidat del PSC a la Ge-neralitat va comprometreel partit amb Pedro Sán-chez perquè presideixi elpròxim govern espanyol:“Jo vull que aquestes nego-ciacions arribin a bon port ique gràcies a una absten-ció d’ERC puguem tenirgovern.” El PSC, diu, treba-llarà al costat d’un PSOEamb qui assegura una “sin-tonia política intensa i pro-funda”.

Davant el que consideraun govern “fracassat, divi-dit i exhaurit” de JxCat iERC, amb un president“que el que vol és el conflic-te”, Iceta diu que el PSC“ha tornat més fort” un copconsolidat com a segonaforça i que aspirarà a gua-nyar a Catalunya perquè“és el millor que li pot pas-sar al país que estimem iseria ben rebut a Espanya ia Europa”. ■

Iceta se centra en la nació, elblindatge de competències,els recursos i decidir a l’Estat

Xavier MiróBARCELONA

a En l’inici del congrés del PSC, el primer secretari prioritza l’anglès a l’escolaa Posa el partit al servei de Sánchez i d’un acord amb ERC per investir-lo

Iceta presentava ahir al vespre en el ple del congrés l’informe de gestió, del qual va exposar la part política ■ JUANMA RAMOS

El grup mixt més poblat iplural de la democràciaamb 21 diputats d’onzepartits continua ara perara en el seu caòtic estatdesprés que la mesa delCongrés denegués ahir laseva partició en tres. Tantla iniciativa promogudaper Laura Borràs (JxCat)amb Íñigo Errejón (MésPaís), Compromís i el BNG–batejats amb el nom deGrup Múltiple– com elgrup Espanya Plural, quevolien formar el cantàbricPRC, Terol Existeix, UPNi Coalició Canària, van sertombats per l’informe delslletrats. Batet dona arauna setmana més perquèdimecres els grups puguinpresentar una combinaciónova que compleixi els re-quisits.

Especialment polèmicés el vet al grup de JxCat iMés País: es descarta per-què la suma dels vots de ca-da agrupació no arriba al5% estatal d’acord amb da-des de l’escrutini de la Jun-ta Electoral Central, peròells ho neguen i hi sumenels percentatges de MésPaís i les coalicions que noli permeten tenir escó. Ladisputa és fina: els lletratscalculen la suma en un4,8% i pels que lluiten perfer grup propi la suma ésdel 5,09%. La CUP, que novol negociar, es beneficia-va de quedar sola amb Fo-ro Asturias i Navarra Su-ma. La solució que es bus-carà és partir almenys endos els 21 diputats. ■

Batet denegapartir el mixti JxCat ara perara no té grup

David PortabellaMADRID

EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE DESEMBRE DEL 201914 | Nacional |

1794

38-1

2203

39Q

quests dies recordem eldesè aniversari de la mortde Jordi Solé Tura i són

moltes les opinions que he llegit ique he escoltat. Tinc una admira-ció infinita per Solé Tura, era undels líders de l’eurocomunisme ijo era un dels d’aquest corrent.Recordo encara un seminari clan-destí sobre marxisme a càrrecsde la Joventut Comunista de Ca-talunya quan reivindicava un leni-nisme fonamentat en la idea de“l’anàlisi concreta d’una situacióconcreta”. Se l’ha atacat i se l’ata-ca per coses que mai va escriure,per exemple pel seu llibre Catala-nisme i revolució burgesa. Un lli-bre que sembla que ningú en rea-litat s’ha llegit. Ha passat a la me-mòria col·lectiva que Solé Turadefensa que el catalanisme és co-sa de la burgesia. De fet el títolque va proposar inicialment era Elpensament polític d’Enric Prat dela Riba, molt més adient a la te-màtica que en realitat s’hi tracta.El cert és que els moderns nacio-nalismes neixen de les revolu-cions burgeses, aquí i arreu. Si lagent de dretes es va emprenyarmolt amb el llibre, no ens enga-nyem, no va ser per això. S’hauriaemprenyat Jordi Pujol o JosepBenet (un home en aquells mo-ments d’UDC) per afirmar que elcatalanisme és una cosa de laburgesia, si ells ho eren? De fet elque més mal feia era aquesta fra-se: “La meva hipòtesi de treballés que la història del nacionalis-me català en les seves diversesfases és la història d’una revolu-ció burgesa frustrada.” Només calveure la patètica actitud de laburgesia catalana en el conflictecatalà actual: no actuen, s’espan-

A

ten i treuen les empreses del país.Ara bé, el que fa Solé és analitzarel paper de Prat de la Riba. Pel ca-talanisme conservador, la lluita declasses, els conflictes de classe,són contraris a la pàtria. Com ara,feu-vos indepes i després parla-rem d’altres coses. El més critica-ble de les tesis de Solé Tura ésl’errònia conceptualització del fe-deralisme republicà com a ele-ment petitburgès, un error propid’una part del marxismed’aquells dies i que va deixar sen-se fonaments el catalanisme po-pular de tradició obrera. De fet Pi iMargall entrava en la crítica alssocialistes utòpics de Marx –re-cordem oposats als socialistescientífics de Friedrich Engels–,però va rectificar més tard en el prefaci al ‘Manifest Comunista’ en

considerar Pi i Margall com a so-cialista i mereix una atenció elo-giosa a la Revolución en España:“Entre los republicanos oficialesera Pi el único socialista, el únicoque vió la necesidad de fundar laRepública en los trabajadores.” Latesi central de Solé al meu parer, id’això no se’n diu res, és queplanteja la necessitat que l’es-querra sigui capaç de construiruna hegemonia en el camp delcatalanisme. Solé Tura escriu que“la burgesia va ser, per definició,la principal protagonista del na-cionalisme burgès, però el movi-ment nacional va anar més enllà iquan l’alta burgesia que l’haviaposat en marxa el va deixar cau-re, altres capes socials agafarenel relleu (…) Si una altra classesocial ha de resoldre el problema,

seguint unes coordenades distin-tes, vol dir, i això és essencial-ment que el problema segueixplantejat”. I per si no queda prouclar: planteja passar “de la nacióburgesa a la nació socialista”. Ac-ceptable fins i tot per la CUP. Ara

bé el cert és que al Nacionalida-des y nacionalismos en España.Autonomías, federalismo y auto-determinación de l’any 1985 tot ique escriu “el derecho a la auto-determinación es, a mi entender,

un principio democrático indiscu-tible”, després adopta una actitudd’autojustificació del seu paperen el procés constituent i fa de lanecessitat virtut. Aquesta actitudes pot entendre des del punt devista personal però es contradiuamb el que ens va dir al comitèexecutiu de la JCC quan s’estavadiscutint la Constitució, feta sen-se eleccions constituents. Ens vaexplicar de forma molt planeracom els cridaven a negociar la cú-pula de l’exèrcit franquista. Enaquest segon llibre planteja totsels errors d’indefinició i dubtesque planaran sobre les esquerresi que ha fet que en quasi 40 anysl’esquerra haurà tingut un presi-dent d’esquerres només en set.Cosa que repeteix a les seves me-mòries Una història optimista.

El temps ens ha deixat clar quela Constitució no era l’inici de res,sinó el final, que la diferència en-tre “nacionalidades y regiones” nosignifica res pel Tribunal Constitu-cional i que la reconciliació pro-pugnada pel PCE i pel PSUC l’any1956, tampoc ha arribat a ser unarealitat per la incapacitat de l’ex-èrcit, la magistratura i l’esglésiad’assumir-ho.

Per tant quan parlem de les te-sis de Solé Tura, més enllà delsseus errors i mancances, el queens hauria d’esperonar a debatreés sobre com construir una hege-monia d’esquerres del catalanis-me, quan realment hi estem molta prop. Si tinguéssim l’entusias-me, la valentia i la resolució queva tenir Solé Tura seguramenttrobaríem als propers mesos laforma d’aconseguir l’hegemoniarepublicana de les esquerres aCatalunya.

Solé Tura, entre el mite i la realitat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Jordi Solé Tura, en una fotografia de l’any 1985 ■ FERRAN CENDRA / ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Si tinguéssim la valentiade Solé Tura, trobaríemla forma d’aconseguirl’hegemonia republicanad’esquerres a Catalunya

Jordi Serrano BlanquerRector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC)

El Partit Demòcrata apos-ta per integrar-se en unpartit que es digui Juntsper Catalunya amb la restad’actors del seu espai polí-tic, però sense dissoldre’s.La direcció del PDeCATsotmetrà avui a aprovaciódel consell nacional de laformació “transitar” cap aun JxCat liderat per CarlesPuigdemont. Aquesta és laproposta d’encaix que fal’executiva a partir de lesconclusions del procésparticipatiu Encarem elfutur, que ha mobilitzat1.500 persones en 58 tro-bades. “El nostre partitcontinua ben viu; fins queels associats no decideixinuna cosa diferent, som elPartit Demòcrata”, va re-marcar ahir el seu presi-dent, David Bonvehí, des-prés de reunir la cúpula.

Ni l’independentismedel PDeCAT, ni el lideratgede Puigdemont, que enconserva el carnet, estan

en qüestió. En cap cas esplantegen la dissolució itampoc no és majoritàriala posició de concórrer ales eleccions en coalicióamb la Crida impulsadapel president exiliat i JordiSànchez, però dependrà,segons Bonvehí, de la restade confluents. “Semprehem tingut clar que noérem només l’únic actorpolític de JxCat, peròJxCat només pot néixeramb fortalesa si el PDe-CAT ho abandera i es posaal capdavant, i en vol serpart del nucli del futur”, vadibuixar. “Som el partitmés generós que hi ha ha-gut a Catalunya en els úl-

tims anys”, va reivindicar,després de recordar queno s’ha presentat amb lesseves sigles a les urnes.

El PDeCAT –que té re-gistrada la marca JxCat–advoca perquè hi hagi“una sola estructura, unsol partit i uns òrgans dedecisió que siguin basatsen una estructura única”,reiterava Bonvehí, flan-quejat per tota l’executiva.“Treballarem per això, pe-rò, com que no només de-pèn de nosaltres, no po-dem descartar cap fórmu-la”, hi afegia, amb prudèn-cia. La formació postcon-vergent vol que el nou par-tit representi el seu bagat-ge ideològic, superi la fór-mula actual de quotes perescollir les llistes i travi for-mes d’integració més in-tenses: “No preveiem unprojecte polític basat enpercentatges ni quotes.”En tot cas, sotmetran lesprincipals decisions de fu-tur al parer de l’assemblea,sigui presencialment o te-lemàtica. ■

El PDeCAT vol“transitar” capa un partit quees digui JxCata La direcció descarta dissoldre la formació, però apostaper una sola estructura organitzativa amb la Cridaa L’executiva reconeix el lideratge de Puigdemont

Emili BellaBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Ens agradariaque hi haguésuna sola estructura,un sol partit, Juntsper Catalunya”

David BonvehíPRESIDENT DEL PDECATBonvehí, acompanyat per la direcció executiva del PDeCAT, ahir ■ ACN / BERNAT VILARÓ

EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE DESEMBRE DEL 201916 | Nacional |

1401

94-1

2216

46Q

Un miler de mossos i el do-ble de vigilants de segure-tat privada vetllaran per lanormalitat del partit defutbol entre el Barça i elMadrid, que es jugarà di-mecres, en previsió de lamobilització convocadapel Tsunami Democràtic.

El comissari en cap delsMossos d’Esquadra,Eduard Sallent, va assegu-rar ahir que “el pitjor esce-nari” seria una invasió decamp, tot i que consideraque “no és probable però sípossible”. En aquest cas, elprotagonisme recauria enla seguretat privada, peròel cos policial intervindràsi la situació esdevé “espe-

cialment greu” per dete-nir-ne i denunciar-ne elsautors. El conseller d’Inte-rior, Miquel Buch, va reite-rar que es garantirà la ce-lebració del partit i que ladecisió d’endarrerir-lo vaser “equivocada” i no es vaprendre per motius de se-guretat. No es preveu laparticipació d’agents de laPolicía Nacional. ■

RedaccióBARCELONA

Tres mil efectius vigilaranel Tsunami al Camp Nou

EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE DESEMBRE DEL 201918 | Nacional |

1644

51-1

2214

03L

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els Mossos han detingut enles darreres hores quatre per-sones a Granollers pel tall del’autopista AP-7 a Girona elpassat 13 de novembre enprotesta per la sentència deTribunal Suprem als líders delprocés. Els detinguts, acusatsd’atemptat a l’autoritat i da-nys, van seguir la mobilitzaciódel Tsunami Democràtic i esvan desplaçar fins a l’AP-7 pertallar-la a la frontera estatal.Durant el tall hi va haver en-frontaments amb la policia, enels quals els detinguts vanllançar objectes contra la co-lumna dels Mossos.■ REDACCIÓ

El jutge torna adecretar presóper a un dels CDR

El jutge de l’Audiencia Nacio-nal Manuel García Castelló vadecretar ahir de nou l’ingrés ala presó de Germinal Tomàs,un dels set CDR detinguts alsetembre, que acusen de l’ad-quisició de material per a lafabricació d’explosius. El ma-gistrat va adoptar aquesta de-cisió, a petició de la fiscalia ide l’acusació popular, desprésde la repetició ahir al matí dela vista celebrada el 26 de se-tembre, per la qual va ser em-presonat, que va ser anul·ladaper la sala penal per no haverproporcionat en aquell acteinformació essencial per a laseva defensa. ■ REDACCIÓ

Obres de millora alpeveter del Fossar

El monument del Fossar deles Moreres, al barri barceloníde Santa Maria del Mar, estroba aquests dies en fase derestauració. L’Ajuntament deBarcelona hi ha encarregatunes tasques de manteni-ment que consisteixen, fona-mentalment, en el saneja-ment i la repintada de la basedel peveter que hi ha a la pla-ça. La pintura de color granats’havia malmès en algunspunts i l’estructura presentavaproblemes d’oxidació en algunpunt. Els tècnics han procedit

Quatre detingutsper haver tallat lafrontera el dia 13

a rascar, netejar i repintar l’es-tructura que la setmana vi-nent ja hauria de recuperar elseu aspecte habitual. L’estruc-tura en forma de semiarc queara es repara es va inaugurarl’any 2001 i té com elementcaracterístic el foc que hi cre-ma a la part superior, amb lavoluntat que sigui perenne. Laflama s’ha apagat en un parelld’ocasions, l’agost del 2018 iuna altra vegada l’agostd’aquest any, circumstànciadenunciada en el seu dia pelMemorial 1714. ■ J.P.

Una tanca protegeix aquests dies la base del monument erigita les víctimes del setge de 1714 ■ JORDI PANYELLA

El Tribunal Superior deJustícia de Catalunya(TSJC) ha proposat que si-gui el Tribunal Suprem elque jutgi el diputat d’ERC

Joan Josep Nuet, ara afo-rat davant aquest òrgan,per haver permès la trami-tació de les lleis del procés,de forma separada a la res-ta d’exmembres de la me-sa de Parlament.

En una interlocutòria,

la sala civil i penal del TSJCdefensa que és el tribunalcompetent per jutjar laresta dels exmembres dela mesa del Parlament An-na Simó, Lluís Corominas,Ramona Barrufet i LluísGuinó, de JxSí, com també

l’exdiputada de la CUP Mi-reia Boya, acusats de des-obediència per haver per-mès que la cambra apro-vés les anomenades “lleisde desconnexió”.

Mentre espera que elSuprem, que té l’últimaparaula, avali la seva deci-sió, el TSJC manté que ésla sala segona de l’alt tribu-nal la que ostenta “de ma-nera exclusiva” la compe-tència per enjudiciarNuet. ■

El judici contra Nuets’encamina cap al SupremRedaccióBARCELONA

Joan Josep Nuet va ser elegit diputat al Congrés de Diputatsen les darreres eleccions generals per ERC ■ ARXIU