Fem Consum

Responsable!

ÍNDEX

1. Que és el Consum Responsable?

1.1 Introducció

1.2 Que entenem per Consum Responsable

1.3 Les 3R del Consum Responsable: Reduir, Reutilitzar, Reciclar

2. Mapa del Consum Responsable

3. Què puc trobar al mapa de consum Responsable a Sabadell?

4. Com puc formar part del mapa de consum Responsable de Sabadell?

5. Que puc fer jo?

5.1 Passos a seguir per fomentar el consum responsable

5.2 Consells per consumir de forma responsable

5.2.1 Alimentació

5.2.2 Roba i complements

5.2.3 Mobilitat Sostenible

5.2.4 Consum Responsable d’energia

5.2.5 Finances ètiques

5.2.6 Turisme responsable.

6. Per saber-ne més.

1. QUÈ ÉS EL CONSUM RESPONSABLE

INTRODUCCIÓ:

Consumir: “Utilitzar (un producte) per a satisfer una necessitat real o creada” (Diccionari de la

Llengua Catalana –DIEC 2, 2.tr [LC] [ECT]).

Si seguim fent recerca ens adonem que aquest mot és molt més ampli. Consumir fa referència

a gastar, destruir, fer desaparèixer, perdre.

Tots i totes consumim:

Consumim productes i serveis tant per a satisfer les necessitats més bàsiques com per millorar

la nostre qualitat de vida.

El model de vida actual unit a la magnitud de la població (actualment ja som més de 7.100

milions de persones al planeta) i a la tendència demogràfica a l’alça (segons l’ONU l’any 2050

serem 9.600 milions d’habitants al món) fan que el consum, o més ben dit, la manera com

practiquem aquest, sigui un problema per la sostenibilitat del planeta.

L’economia de mercat i el sistema capitalista han creat un sistema econòmic caracteritzat pel

consum massiu de béns i serveis. Segons l’informe del Worldwatch Institute “L’Estat del Món

2004: la Societat de consum” en aquell moment la societat de Consum estava formada pel 28%

de la població mundial (Estats Units, Europa Occidental, Japó i els nous països emergents –

Xina, Índia i Brasil). Què passaria si els hàbits de consum d’aquest 28% de la població

s’estenguessin a la resta del món? El medi ambient no ho podria suportar, i per tant, quedaria

amenaçat el futur de la societat.

!!!El model actual de consum és, sens dubte, insostenible. Vivim en un planeta amb límits

naturals, alguns perquè no són renovables i d’altres perquè sí que ho són però els explotem a

un ritme molt superior a la seva capacitat de renovació!!!

Reflexionant sobre els límits i les conseqüències del nostre model de vida, neix el concepte de

sostenibilitat, definida com la capacitat de satisfer les necessitats de la població actual sense

comprometre els recursos i possibilitats de les generacions futures. (definició del l’Informe

Brundtland sobre “Els límits del Creixement” elaborat l’any 1987 pel cercle d’economistes que

formaven el Club de Roma).

En aquest context, la cultura de la sostenibilitat ens ofereix un model alternatiu al model de

consum actual, el Consum Responsable.

1.1 QUÈ ENTENEM PER CONSUM RESPONSABLE?

Entenem per consum responsable aquell que té per principis satisfer les nostres necessitats

procurant el menor impacte negatiu en el medi ambient i fomentant l’equitat, la justícia

social, la solidaritat i el respecte pels drets humans.

Cada vegada som més els ciutadans i ciutadanes conscients de les conseqüències del nostre

consum. Sempre que decidim realitzar un acte de consum, cada vegada que escollim un

producte o un servei en comptes d’un altre, estem decidint i afavorint un tipus de producció.

!!!Hem de ser conscients que la nostra forma de consumir és essencial, perquè és la que

legitima o no els procediments i els mitjans que porten a terme tots els agents econòmics que

formen la cadena de producció, distribució i comercialització del béns i serveis.!!!

Per tant, és important saber que els nostres hàbits de consum poden promoure petits canvis,

els quals individualment són anecdòtics, però col·lectivament poden ser poderosos. Així doncs,

el primer que podem fer per a consumir de forma responsable és saber el que realment

necessitem i conèixer de quina manera s’ha produït.

Per ser un consumidor responsable només cal fer-nos les preguntes adequades i actuar de

manera conseqüent.

• Qui l’ha produït, a on i de quina manera?

• Respecte el medi ambient i la salut de les persones que el produeixen?

• L’empresa productora respecta els drets dels seus treballadors i recompensa el seu

treball d’una manera justa?

• El producte passa per molts intermediaris?

• És de qualitat i segur?

• Està sobreenvasat?

• El seu preu respon al cost del producte?

En definitiva, un consum responsable i sostenible és un consum practicat de manera conscient

des d’una mirada ètica i crítica; solidaria i justa; que valora allò ecològic, artesanal i de

proximitat.

1.2 LES 3R DEL CONSUM RESPONSABLE: REDUIR, REUTILITZAR, RECICLAR:

Com ja s’ha fet referència, l’actual estil de vida està basat en el consum excessiu fet que

provocar un nivell insostenible de generació de residus. La contaminació que causa el nostre

consum es produeix tant en el moment d’obtenir matèries primes per fabricar productes, com

durant la pròpia producció, comercialització i eliminació o recuperació de residus.

Evitar al 100% la generació de residus és impossible, però això no ha de ser una excusa. Aquest

problema es pot reduir amb la “regla de les tres R”:

Reduir: Sigues conscient de les teves veritables necessitats i en funció

d’aquestes realitza el teu consum.

Opta per productes amb menys envàs per no generà tanta brossa.

Utilitza bosses de tela o carretó de la compra per evitar les bosses de

plàstic.

Utilitza els electrodomèstics de manera responsable.

Reutilitzar: Compra productes fets a partís de materials reciclats.

Compra bens de segona mà.

Repara les coses que es trenquen.

Dóna, regala o ven les coses que ja no et fan servei abans de tirar-les.

Compra begudes en envasos de vidre reutilitzables davant de llaunes

o ampolles d’un sol ús.

Reciclar: Separa la teva brossa.

Els residus perillosos com bateries, piles, material informàtic,

electrodomèstics, pintures, esmalts o objectes de gran volum s’han

d’entregar en els “Punts Nets” o “Ecoparcs”.

Deposita els medicaments caducats en la teva farmàcia.

2. MAPA DE CONSUM RESPONABLE DE SABADELL:

El Mapa de Consum Responsable de Sabadell posa a l’abats de la ciutadania diferents

iniciatives ubicades al nostre municipi que ofereixen productes i serveis amb el valor afegit de

millorar el impacte ambiental i social. És a dir, en els establiments que apareixen en el mapa es

poden adquirí productes locals respectuosos amb el medi ambient i amb les persones que els

produeixen.

Tots els establiments, empreses i altres organitzacions de la nostra ciutat que apareixen en el

mapa desenvolupen la seva activitat d’acord amb els principis del consum responsable:

Ètica Solidaritat Justícia Ecològic Artesà Proximitat

3. QUÈ PUC TROBAR EN EL MAPA DE CONSUM RESPONSABLE DE SABADELL?

El mapa s’ha ordenat en funció de sis esferes temàtiques o categories d’activitat. Cada

iniciativa del mapa pot estar inclosa en una o més esferes temàtiques en funció de les

activitats que desenvolupa i els criteris de Consum Responsable que compleix.

• Entitats i empreses dedicades al producte ecològic, de proximitat i de comerç just.

• Botigues i serveis de restauració que advoquen per l’alimentació ecològica i/o de

proximitat, pels productes agroalimentaris de circuit curt, amb relació directa entre

productor i consumidor, sense intermediaris o amb un màxim d’un intermediari.

• Producte fresc (fuita, verdura, carn, embotits, peix), elaborats i begudes.

• Botigues de comerç just (productes amb garantia d’equitat, salaris i preus justos en tot

el procés del producte, des de l’elaboració fins la comercialització).

• Grups de consum informals, sovint de caràcter associatiu, que ofereixen als seus

usuaris “la cistella” ecològica i de proximitat; així com diversos col·lectius que

fomenten l’agricultura ecològica a través d’horts urbans, reivindicant l’apoderament

cívic que suposa l’explotació d’aquests espais.

• Entitats socials de la ciutat que treballen en l’atenció i la integració de persones amb

discapacitat físiques i intel·lectuals, així com la inclusió de diversos col·lectius en

situació de risc per motius de salut o socioeconòmics (persones amb discapacitat física,

mental, intel·lectual, drogodependència, sense sostre, en risc socioeconòmic etc),

mitjançant la formació i la ocupació laboral o prelaboral.

• Oferta de serveis de salut alternativa i tractaments diatètics, amb una part important

dedicada al producte cosmètic natural o BIO.

• Espais de criança, atenció a la gent gran, cosmètica i teràpies naturals.

• Serveis de formació reglada i no reglada, educació especial, tallers ocupacionals

adreçats a persones en risc d’exclusió ; escoles cooperatives ; criança compartida.

• Associacions i espais de creació de cultura i de promoció cultural.

• Entitats de lleure infantil i juvenil.

• Centres alternatius que ofereixen cursos i activitats de temàtiques diverses (educació

mediambiental, educació en valors, equitat de gènere...)

• Oferta d’oci i de restauració amb valor afegit (bé per la seva forma organitzativa o bé

per les activitats integrals que hi desenvolupen, d’incidència i transformació social,

juntament amb l’oferta de lleure).

• Productes destinats a la llar i al petit consumidor.

• Serveis de manteniment (neteja, jardineria), gestió i assessorament, finançament,

serveis energètics, així com productes diversos per a la llar (mobiliari, decoració etc.),

que ofereixen entitats del tercer sector de Sabadell que ocupen a persones en situació

de risc social, o iniciatives de l’economia social i solidaria que advoquen per un model

de consum més sostenible.

• Botigues d’objectes de segona mà i/o elaborats amb materials reciclats ; productes de

les entitats del tercer sector ; productes d’artesans locals ; venda de productes de

neteja ecològica etc.

• Cooperatives d’energia, d’habitatge, construcció i rehabilitació d’habitatges sota

criteris ecològics.

• Banca ètica, Xarxa d’intercanvi, bancs del temps, cooperatives de consum d’energia

etc.

• Iniciatives que es dediquen al reciclatge, venda i intercanvi de roba, calçat i

complement de segona mà

• Confecció i comercialització de tèxtil “ètic i responsable”

• Productes elaborats amb matèries primeres de proximitat, sota criteris de respecte al

medi ambient i de compromís social (condicions de treball dignes i justes, lliures

d’explotació laboral, ocupació de persones en situació de vulnerabilitat social o risc

d’exclusió)

• Roba de disseny i producció artesana.

• Serveis dirigits especialment a empreses: manteniment (neteja, jardineria, motor)

gestió i assessorament, finançament, serveis energètics, logística i transport.

• Cooperatives de treball, espais cooperatius de treball.

• Banca ètica, programari lliure i d’altres serveis de producció i consum responsable, que

fomenten l’equitat, la transparència, el treball col·lectiu etc.

4. COM FORMAR PART DEL MAPA DE CONSUM RESPONSABLE DE SABADELL:

Les iniciatives que figuren en el mapa han passat un procés d’avaluació per part de l’equip

tècnic d’economia social del Vapor Llonch. Tots els establiments han contestat un qüestionari

per valorar diferents aspectes relacionats amb com es desenvolupa l’activitat econòmica des

de diferents punts de vista.

En primer lloc s’ha avaluat la gestió interna, per conèixer el grau de participació democràtica

dels i les treballadors/es o membres de la iniciativa, la participació en la xarxa, la

transparència, la igualtat d’oportunitats, la forquilla salarial etc,

En segon lloc s’ha valorat la sostenibilitat i la gestió mediambiental, per conèixer la eficiència

energètica de l’entitat, els productes de proximitat que utilitzen, els criteris ecològics i de

sostenibilitat aplicats i la gestió de residus.

Finalment s’ha mesurat el compromís social i amb l’entorn, per conèixer quin grau

d’integració social de persones en situació de risc d’exclusió hi ha a l’establiment i si hi ha

presència del treball cooperatiu i del comerç just etc.

Cada apartat compta amb 3 o 4 indicadors que permeten avaluar de manera tant quantitativa

com qualitativa l’assoliment de l’àmbit (s’ha agafat de referència la proposta del Balanç Social

de la XES [Balanç Social per la transparència i la construcció de Mercat Social, Xarxa

d’Economia Solidaria, 2013]) .

Un cop realitzat el qüestionari, el personal tècnic del programa d’RSE del Vapor Llonch

realitzarà una entrevista a les iniciatives interessades, sempre de forma presencial, i assignarà

una puntuació ja preestablerta en cada un dels apartats, en funció del grau de compliment i

desenvolupament. Per poder formar part del mapa s’ha d’assolir un mínim d’11 punts respecte

a 24.

Efectuada aquesta verificació les iniciatives hauran d’omplir una fixa bàsica amb la informació

necessària que ha de sortir en el mapa.

NO T’HO PENSIS...INCORPORAT AL MAPA!!!!. Contacte: esegues@ajsabadell.com

5. QUE PUC FER JO?

!!!Consum responsable no és sinònim de compra verda (adquirir béns i serveis que vetllen per la

sostenibilitat ambiental i social), cal pensar en tot el cicle de la vida del producte, en l’ús que li

fem i com gestionem el residu generat!!!

A través dels nostres actes quotidians, no només tenim ocasió de ser coherents amb els

nostres valors, de sentir-nos bé internament, sinó que també contribuïm a la presa de

decisions sobre quins béns es produeixen, amb quines característiques i qui ho fa. Un bé o

servei només es mantindrà al mercat mentre existeixin compradors que l’adquireixin. És aquí

on tenim el poder. Hem de prioritzar aquells que ho facin millor per tal que es mantinguin al

mercat i deixar enrere aquells que no respectin els principis del consum responsable, per

demostrar que és el que volem com a ciutadans conscients. Cal reflexionar abans d’adquirir

qualsevol producte i tenir més consciència dels nostres hàbits de consum i d’ús.

5.1 PASSOS A SEGUIR PER FOMENTAR EL CONSUM RESPONSABLE:

1. Ajustar el consum a les nostres necessitats reals.

2. Pensar qui ha produït el producte, per saber si s’han respectat els drets laborals bàsics

dels treballadors/es, i com s’ha produït, per saber si s’ha elaborat respectant el medi

ambient.

3. Consumir productes de temporada, proximitat, ecològics i de comerç just .

4. Aposar pel comerç local, per tal de donar vida i cohesió al barri.

5. Prioritzar la reparació a la compra de productes nous.

6. Utilitzar bosses reutilitzables o carmanyoles i carro de la compra. Optar per la compra

a granel o amb el mínim envàs.

7. Escollir productes elaborats amb material reciclat o que siguin fàcilment reciclables,

així evitarem més contaminació.

8. Donar suport a iniciatives d’Economia Solidària o de Responsabilitat Social

Empresarial.

9. Apostar per la moda sostenible (materials reciclats, menys contaminant i que vetlla

pels drets laborals i humans de les persones que intervenen en el procés de

fabricació).

10. Escollir energies verdes.

11. Operar amb una banca ètica.

Consumir de forma responsable implica consumir menys, però això no va lligat a contribuir

menys en el desenvolupament de l’economia local. Consumir menys significar prescindir

d’aquells serveis i productes que no necessitem, i per tant, prescindir de futurs residus que són

innecessaris. Igualment implica ignorar serveis i productes que perjudiquen el medi ambient,

que generen residus innecessaris i per tant que incrementen els nivells de contaminació en el

procés d’eliminar-los. Finalment també comporta excloure aquelles practiques que no

respecten els drets fonamentals de les persones.

Per tant, consumir menys, sota criteris de sostenibilitat (respectant el medi ambient i

consumint productes de proximitat que contaminen menys i que poden crear lloc de treball de

qualitat al territori) és un acte conscient que sempre aporta beneficis al nostre entorn.

Si volem que el nostre planeta i totes les espècies que hi convivim tinguem una llarga vida cal

que comencem a actuar de forma responsable tant a nivell social, ecològic i ambiental,

consumint el que realment necessitem i abandonant pràctiques consumistes, sovint

condicionades per la publicitat.

Hi ha molts petits canvis que estan al teu abast. Passeja’t per la ciutat i busca el distintiu!!!! De

tu depèn que el canvi sigui possible!!!

5.2 CONSELLS PER CONSUMIR DE FORMA RESPONSABLE

5.2.1 ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE: Alimentem-nos amb el cap!

� Productes de temporada i de proximitat:

Consumir de forma responsable és consumir aliments geogràficament propers i propis de

l’època de l’any en la qual ens trobem. Els productes de temporada ens aportaran molts

beneficis, tant a nivell social, econòmic com ambiental

- Disminueixen el impacte ambiental (s’eviten els transports abusius, les

cambres frigorífiques, els hivernacles...)

- Són més econòmics, de més bona qualitat i més gustosos. Els aliments

contenen tots els nutrients que necessitem per a cada època de l’any.

- S’utilitzen menys envasos.

- S’evita el monocultiu. Els cultius variats respecten els ecosistemes i fomenten

la viabilitat de l’activitat agrària.

Consell: els productes de temporada acostumen a ser més barats. Aprofita els bons preus,

compra’n en grans quantitats i fes-ne conserves per la resta de l’any. A banda de reduir la

necessitat de produir aliments durant tot l’any i, per tant, fomentar la producció amb

hivernacles, podràs gaudir menjant les teves pròpies conserves!!

� Productes de comerç just:

El colonialisme i la globalització ens ha fet acostumar a consumir productes que no són

originaris dels nostres països. Alguns els tenim tan integrats a la dieta que ens costaria molts

esforços eliminar-los de la nostra vida diària (el cafè, el sucre, el te o el cacau, per posar-ne

alguns exemples). Comprant aquests aliments a botigues de comerç just o amb certificats

d’aquest tipus contribuïm al desenvolupament dels països del sud, promovem relacions

econòmiques i comercials més justes i equitatives i assegurem que les comunitats locals es

beneficiïn d’un comerç que els permet tenir sous justos, absència d’explotació infantil i

condicions de treball dignes per a tothom. Comprar productes amb segell de comerç just

assegura, a més, pràctiques d’agricultura sostenible sense posar en perill els recursos naturals

propis de cada país i la riquesa del medi natural de les zones de conreu.

� Grups d’alimentació i cooperatives de consum ecològic:

Grups de persones que s’organitzen per dur a terme un consum crític i compromès comprant

productes del seu entorn més proper, amb sistemes poc industrialitzats i directament del

productors. Cada grup de consum estableix els seus propis criteris de compra, si bé tots

comparteixen uns objectius similars: ús del consum coma eina de transformació social ;

compromís amb el futur a nivell social, ambiental i econòmic ; consum amb principis de justícia

social ; contacte directe amb productors ; promoure el cooperativisme i l’autogestió ;

sensibilitzar els ciutadans de la importància d’un nou model de producció i consum ; participar

a la vida col·lectiva.

A la ciutat podem gaudir de diferents cooperatives de consum ecològic

http://www.alternatiu.cat/ca/: AlterNatiu és una comunitat de consumidors de productes ecològics i de

productors locals, que formen una xarxa de consum de proximitat, saludable, sostenible i justa per a tothom. A aN

somien amb un món on les persones recuperen el centre de les relacions culturals i econòmiques. Per això realitzen

eco-trobades entre productors i consumidors i eco-trobades culturals.

http://larudablog.blogspot.com.es/: LA RUDA – Amics de Can Deu per a l’agricultura ecològica és una associació

sense ànim de lucre, formada per un col·lectiu divers de persones que comparteixen un interès comú: l’agricultura

ecològica.

L’hort amb Gràcia: Hort urbà situat al barri de Gràcia de Sabadell, concretament entre els carrers de Manso i Ausiàs

March. Es tracta d’una iniciativa popular amb l’objectiu de cultivar la terra i alhora impulsar actes socials i culturals.

Al terreny, d’uns 1.200 metres quadrats, hi ha instal·lat un rocòdrom.

https://hortescarola.wordpress.com/: L’Hort Cooperatiu L’Escarola és un hort cooperatiu impulsat des de la

Coordinadora Jove de la Creu Alta Llamps i Trons del barri de la Creu Alta de Sabadell. Aquest projecte pretén ser

també un espai de denúncia i transformació social. Sorgit davant la manca d’espais per a les entitats i davant la

quantitat d’edificis i solars buits al barri, es vol, a més, fer una crítica al model de consum actual. Sense deixar de

banda la par hortícola, vol se un espai obert i inclusiu per a veïns i veïnes.

http://www.agrariavalles.coop/: Cooperativa amb una clara vocació de servei a la pagesia i ciutadania.

� Mercats municipals:

En els mercats municipals hi trobarem normalment aliments frescos i de proximitat. Quan

comprem als mercats municipals fomentem l’economia local i, a més, les deixalles produïdes

se solen reciclar gràcies a programes propis de gestió.

Recordeu-vos sempre de portar les bosses i carmanyoles de casa per reduir l’ús d’envasos!!!

� Compra a granel:

Moltes parades de mercats municipals i botigues de barri mantenen la venda a granel, però a

la resta de botigues (sobretot grans superfícies) solem trobar aliments envasats amb plàstics o

altres materials. Si bé les normatives europees s’han fet més rígides en matèria de bosses de

plàstic (eliminant-ne la gratuïtat a tot tipus de comerços aquest 2016) encara hi ha molt camí a

fer amb la resta d’envasos.

La progressiva eliminació de les bosses de plàstic suposarà un estalvi al comerç, fet que

s’hauria de reinvertir en abaixar els preus del productes o fomentar la compra de carrets de

compra o bosses reutilitzables a través de descomptes.

L’obligatorietat de cobrar les bosses de plàstic ens hauria de fer reflexionar i canviar els

nostres hàbits de consum. Si les bosses de plàstic d’un sol ús són perjudicials per al medi

ambient, per què no fer-ne servir de reutilitzables que ens duraran anys? Les bosses

reutilitzables són més resistents i, a més, si en fem servir de diferents tipus per a cada

producte ens assegurarem una millor conservació dels aliments (el pa, per exemple, durarà

més dies si fem servir una bossa de roba). Al mercat hi ha una àmplia gama de bosses de tela

plegables, ocupen molt poc i les pots dur sempre a sobre. Només cal pensar-hi!.

Quan no us quedi més remei que fer servir una bossa de plàstic d’un sol ús, penseu en reciclar-

la al contenidor corresponent o feu-la servir com a bossa d’escombraries. Una altra opció és

fer servir, en cas que no disposem d’una bossa reutilitzable, bosses biodegradables que, a més,

podrem fer servir per a la brossa orgànica.

Aquestes mesures han de contribuir a millorar la protecció del medi ambient ja que, a dia

d’avui, seguim abocant a tots els continents i oceans milers de bosses i altres embolcalls de

plàstic de manera incontrolada causant greus danys al medi ambient.

Articles relacionats:

http://residus.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/campanya-bosses-plastic

http://www.ara.cat/societat/plastic-gratuites-comerc-sacaben-partir_0_1357064547.html

http://www.monsostenible.net/catala/opinions/encara-consumim-156-bosses-de-plastic-per-habitant-/

http://www.accioecologista-agro.org/spip.php?article2143

� Evita envasos i embolcalls:

En les grans botigues d’alimentació la majoria de productes (especialment els frescos) estan

envasats. Si bé en aquest cas serà difícil optar per la compra a granel, podem triar aquells

productes que estiguin envasats en vidre, cartró o fets a partir de materials reciclats per tal de

reduir-ne el impacte ambiental.

En el cas del petit comerç, pregunta al botiguer si és possible dur recipients reutilitzables

propis com ara carmanyoles. T’estalviaràs uns quants cèntims en el pesatge del producte i

evitaràs generar un impacte negatiu en l’entorn.

RECORDA: els canvis substancials els fem entre tots cada dia. A la feina o a l’escola, utilitza

porta -entrepans reutilitzables o carmanyoles hermètiques i rebutja les safates de plàstic i el

paper d’alumini. Segur que coneixes alguna marca autòctona que en fabrica, d’aquesta

manera els beneficis recauen en treballadors locals. I recorda que el millor embolcall i el més

natural és la pròpia pell de la fruita i verdura!.

� Ampolles:

Els líquids necessiten un envàs per al seu transport i consum, però podem evitar generar més

residus si utilitzem ampolles de vidre reutilitzable, o cantimplores inoxidables, que no es

trenquen. Aquestes pràctiques són molt comunes en bars i restaurants, però en el nostre dia a

dia domèstic no ho apliquem. En tot cas, quan anem a comprar begudes prioritzem envasos de

vidre als de plàstic, llauna o bric i, en el cas de l’aigua, optem per consumir-la de l’aixeta. Si no

us convenç el gust sempre podeu instal·lar sistemes d’osmosi o contractar serveis d’aigua a

domicili que utilitzin envasos reutilitzables.

� Evitem el malbaratament alimentari:

!!!El consum responsable no s’acaba en la compra de determinats béns o serveis, sinó que

també es pot practicar en la manera com mengem i, especialment, en la prevenció del

malbaratament alimentari!!!

Entenem per malbaratament alimentari tot aquell menjar en bon estat i apta pel consum que

es perd al llarg de tota la cadena alimentària. Així doncs, quan parlem d’evitar el

malbaratament alimentari parlem de no llençar tots aquells aliments que són aptes per al

consum humà.

Cal que en posem a treballar per combatre aquest malbaratament, perquè les estadístiques

mostren uns resultats alarmants. Segons la FAI (Organització de les Nacions Unides per a

l’Alimentació i l’Agricultura) cada ciutadà europeu llença al voltant de 95kg d’aliments l’any. Els

consumidors dels països rics llencen al abocadors gairebé la mateixa quantitat de menjar (222

milions de tones) que produeix per any tota l’Àfrica subsahariana (230 milions de tones).

El malbaratament té conseqüències socials i ambientals doncs no només estem llençant

productes aptes per al consum humà, sinó que també estem llençant tots els recursos que

s’han utilitzat en la seva producció, com l’aigua, els combustibles fòssils, el gas, l’electricitat,

entre d’altres, contribuint de manera indirecta a l’augment d’emissions de CO2 a l’atmosfera).

Aturem-nos un moment i reflexionem sobre el cost de malbaratar alguns productes bàsics de

la nostra dieta:

- Carn: quan llencem la carn també estem llençant els cereals i l’aigua amb que

s’han alimentat els animals. Pel cultiu de cereals s’exploten camps que podrien

ser destinats a la producció d’aliments per al consum humà. Actualment, el

33% del sòl cultivable al món està destinat a cultivar productes per alimentar

al bestiar.

- Làctics: passa el mateix que amb la carn. Quan llencem productes làctics estem

llençant tots els productes agroalimentaris necessaris per produir-los. Per

exemple cada 100 grams de formatge que van a les escombraries, equivalen a

1 litre de llet i 500 litres d’aigua llençats.

- Peix: existeixen diversos mètodes de pesca. Alguns d’ells afavoreixen la

sobreexplotació i estan reduint la quantitat i varietat de peix que

tradicionalment es consumia. Entre un 40% i un 60% dels peixos capturats es

retornen al mar perquè no tenen sortida en el mercat, i la majoria no

sobreviuen en el procés. La pesca responsable és clau per mantenir i afavorir la

biodiversitat i, per tant, si consumim responsablement peix de temporada,

varietat i de proximitat, podem influir en un canvi en les polítiques i mètodes

de pesca.

Per saber-ne més:

http://www.sospeix.org/ca

http://www.centreinteractiudelpeix.org/

- Cereals: la demanda dels consumidors i la necessitat d’alimentar el bestiar ha

acabat transformant els sistemes tradicionals d’explotació del sòl basat en la

combinació de diversos cultius, en monocultius d’explotació intensiva, que

sovint va associada a l’ús de pesticides i fertilitzants de síntesi química per

augmentar-ne la productivitat.

Per què malbaratem i com podem combatre-ho?

El principal motiu de malbaratament és la falta de planificació, fet que ens fa acabar comprant

més productes dels què realment necessitem.

Com evitar-ho?

- Organitza el menú setmanal: amb una mínima planificació podrem saber

exactament els aliments i les quantitats que necessitem per alimentar-nos al

llarg de la setmana. Pensant en els àpats i revisant la nevera, congelador i

armaris podrem fer una llista acurada del que hem de comprar. Ah!! I fes-ho

amb la panxa plena!!

- Fes llistes abans d’anar a comprar i evita comprar més del que hi apareix

- Compra per ordre: cal decidir la ruta en funció dels aliments que calgui

comprar. Comença pels aliments que no necessiten fred i segueix per als

productes més delicats (carn, peix, congelats). Per transportar-los fins a casa

col·loca els productes que més pesin al fons de carro i posa a dalt de tot els

aliments que es puguin fer malbé si s’aixafen (ous, verdures...)

- Compra en quantitats adequades i evitar comprar les ofertes en molta

quantitat.

- Mirar les dates de caducitat i situar al davant dels armaris els aliments que cal

consumir abans.

- Endreça el rebost i evita oblidar el que hi tens i què es pot fer malbé.

- Cuina i serveix la quantitat justa de menjar i evita que no sobri.

- En cas que sobri menjar, mira d’aprofitar-ho per fer altres receptes.

http://recocinando.com/

http://www.cresidusvoc.cat/recooperem/

http://www.espigoladors.cat/ca/

https://menjajustuab.wordpress.com/

!!!Que no t’enganyin, caducitat i consum preferent no son el mateix!!!

La data de caducitat indica la data a partir de la qual el consum d’un aliment pot suposar un

perill immediat per a la salut del consumidor, mentre que la data de consum preferent és la

data a partir de la qual no es garanteix que el producte mantingui totes les seves propietats

organolèptiques (gust, olor, textura, etc). Passada la data de consum preferent podem seguir-

lo consumint sense que suposi cap risc per la salut sempre i quan no mostri signes d’estar en

males condicions.

5.2.2 ROBA I COMPLEMENTS

Vestir-nos és una de les necessitats bàsiques dels humans. Ens vestim per protegir-nos del

clima (fred, sol, pluja, etc), però també per definir-nos amb una identitat pròpia o col·lectiva,

aquí entra en joc la moda i la incidència de la publicitat condicionant un flux elevat de consum

de productes tèxtils que s’accentua en els països desenvolupats.

Comprar roba per vestir-nos és un acta quotidià amb el que contribuïm a tot un seguit de

preses de decisions de les quals hauríem de ser conscients. Quan comprem estem prenent

decisions de futur sobre quins béns es produiran, quines característiques tindran i qui els

fabricarà.

Si canviem els nostres hàbits de consum, podem canviar la manera com es produeixen els

productes i serveis que consumim.

Pel que fa a la moda, tenim el poder de decidir quines peces de vestir ofereix el mercat ja que,

consumint-les, és la única manera que s’hi mantinguin. El nostre poder com a consumidors és

molt gran i per aquest motiu és important reflexionar abans de fer-ho.

El sector de la moda actual es basa majoritàriament en una oferta cada vegada més limitada i

concentrada en molt poques marques. Aquestes marques estan controlades per un nombre

molt reduït de distribuïdors. Es tracta de grans firmes de roba, amb molt poder d’influència en

les formes de producció, transport, distribució i comercialització.

Els guanys d’aquestes grans companyies es fonamenten en una reducció dels costos associada

a una menor qualitat de les peces (qualitat de la matèria primera, del procés de manufactura,

etcètera), a condicions laborals que sovint no respecten els drets fonamentals, i a elevats

costos en termes mediambientals. La reducció dels costos de producció permet reduir els

preus de les peces de roba i fomenta el consum de roba “d’un sol ús”, a l’abast de tothom,

que permet estar al dia dels designis de “la moda” i genera sensació de benestar. Els preus

baixos promouen el consum compulsiu. Tothom pot adquirir peces de roba, que un cop fetes

malbé és més barat i fàcil substituir que arreglar.

� Moda ètica / sostenible:

Parlem de moda sostenible quan ens referim a peces de vestir, el cicle d’existència de les

quals (matèries primeres, fabricació, manufactura, acabats, transports, venda i ús), està

vinculat a pràctiques que vetllen per:

- un cultiu de matèries primeres tèxtils més respectuós amb el medi ambient;

- respectar els drets humans i laborals de les persones que participen en el procés de

confecció, transport i comercialització;

- la salut de les persones i la protecció del Medi Ambient;

- evitar pràctiques comercials abusives amb determinats països;

- combatre l’explotació infantil;

- garantir un comerç internacional sense competència deslleial;

- evitar un repartiment desigual de la riquesa;

- fomentar nous valors;

El concepte de moda sostenible abasta una àmplia varietat de productes:

- Roba de segona mà i vintage;

- DIY (Do It Yourself -Fes-t’ho tu mateix)

- Upcycling o Creative Reuse: que fa referència al procés de transformar productes,

materials de rebuig, objectes que ja no utilitzem o ja no ens fan servei, en nous

productes útils, de millor qualitat, amb més valor mediambiental.

- Roba fabricada per persones en situació de risc d’exclusió social.

- Roba de comerç just, fabricada a països del tercer món en condicions laborals dignes.

- Roba feta amb materials ecològics.

- Roba de proximitat, en que les matèries primeres i la seva producció és local.

Així que si vols posar el teu petit gra de sorra consumint moda sostenible, abans de comprar

una peça de vestir, caldrà que t’interessis per la seva procedència, les condicions dels

treballadors, les empreses que n’obtenen beneficis o el cost social, mediambiental i personal

de consumir-la. La tasca és laboriosa però bé s’ho val!!!!

http://www.setem.org/site/cat/catalunya/roba-neta/

https://robaneta.wordpress.com/

� “Tens cinc minuts? Reflexions abans d’anar a comprar

Abans de comprar una peça de roba (o qualsevol altre producte) pots preguntar-te si realment

la necessites, quin ús en faràs i quines són les millors opcions (tipus de teixits, durabilitat,

comoditat...). Per fer-te més fàcil aquest procés et facilitem les FAQ’s-CR

(preguntes freqüents del/a consumidor/a responsable)

- Necessito el que estic a punt de comprar?

- Vull satisfer un desig?

- Estic triant lliurement o és una compra compulsiva?

- En tinc més d’iguals?

- Quant ho faré servir?

- Quant em durarà?

- Podria demanar a un amic o familiar que me’n deixi un/a d’igual?

- Puc passar sense?

- Podré mantenir-ho, netejar-ho o reparar-ho jo mateix/a?

- He cercat informació i he comparat amb altres peces?

- Com me’n desfaré un cop acabi de fer-ho servir?

- Amb quins materials està fet?

- Hi ha alguna cosa que jo tingui que pugui reemplaçar-ho?

- M’he informat de qui ha fet el producte i com ho ha fet?”

� Xarxa i Mercats d’Intercanvi:

Totes les persones formem part de moltes xarxes socials (grups familiars, d’amistats, de lleure,

companyes i companys de la feina, d’estudis, etcètera), dins les quals podem intercanviar

productes, entre els quals la roba que ja no portem i que encara té vida. El que és més habitual

és intercanviar roba infantil, però entre els adults encara no està gaire estesa aquesta pràctica.

Potser no tenim clars els beneficis d’intercanviar: ens permet compartir roba que ja no trobem

al mercat i que ens agrada, que necessitem només per ocasions especials (casaments per

exemple), ampliar el nostre armari, comprar a mitges peces que no ens podem permetre

compartint-ne els costos i l’ús.

Si la nostra xarxa personal no comparteix el nostre estil, sempre podem anar a mercats

d’intercanvi. Es tracta d’espais d’intercanvi de productes en bon estat, genèrics o especialitzats

(de roba de muntanya per exemple). I si no se’n fan sempre podem organitzar-los, a l’escola, al

barri, a l’associació de veïns, etcètera.

http://xissabadell.org/: Persones que intercanvien serveis, béns i coneixements en un entorn local. És una xarxa

cooperativa local i de proximitat, on el intercanvi es mesura en unes unitats de valor pactades per assemblea i que

es defineixen a partir d’una moneda social i local que permet realitzar els intercanvis i cobrir les necessitats que no

es puguin dur a terme a través de la donació o el troc directe. Una xarxa d’intercanvi també ofereix eines i recursos,

per afavorir i potenciar la donació i el troc directe entre les persones participants.

� Botigues de segona mà:

Es tracta de botigues i empreses que recullen roba de segona mà en bon estat per a reutilitzar-

les, sigui per a la confecció de noves peces de roba, sigui per a posar-les a la venda novament.

En moltes ocasions darrere una botiga de venda de roba de segona mà hi ha un projecte que

dona feina a persones amb especials dificultats per a la integració laboral. A Sabadell en tenim

alguns exemples, només cal que els busquis al mapa (per ex. Emaus). Les botigues de segona

mà tenen el seu origen al segle XIX, en grans urbs com Londres i Nova York, i inicialment

responia a iniciatives que volien donar una resposta a necessitats específiques de les classes

menys benestants, que tenien dificultats per adquirir articles d’abric de qualitat. Durant la II

Guerra Mundial, el Do it Yourself (DIY)/ “fes-t’ho tu mateix” va donar resposta a les carències

pròpies de la guerra, i moltes dones apedaçaven o reconvertien roba de segona mà en noves

peces de roba.

Els canvis socials i polítics dels anys 60 del segle XX, el moviment contracultural hippie van

posar de moda l’ús de roba de segona mà, com a resposta al consum de masses i a la

producció de massiva de teixits sintètics. Els Beatles i Bob Dylan n’eren clients habituals.

Els anys 90 les botigues de segona mà comencen a identificar-se amb projectes humanitaris

d’organitzacions no governamentals. A l’actualitat, les botigues de segona mà són una bona

alternativa a la crisi.

� La botiga gratis:

És un model fàcil de gestionar i que fa molts anys que funciona a països com a Holanda. Al

nostre país en trobem alguns exemples

Barcelona

• Can Masdeu: http://www.canmasdeu.net/?page_id=114En

• Infoespai: http://moviments.net/Infoespai

• La Fibra http://www.musaik.net

• La Teixidora: http://teixidora.squat.net Barberà del Vallès

• Casal de Joves Obriu Pas: https://www.facebook.com/obriupas.casaldejoves L'Hospitalet de Llobregat

• La Florida: http://www.afindemes.es/14642/descubre-las-tiendas-gratis/ Lleida

• Local de l'ecoxarxa de Lleida.: http://ecoxarxadelleida.wordpress.com/2011/12/30/botiga-gratis-cap-a-la-cultura-del-donar/

Manresa

• http://www.basurama.org/blog/tag/manresa/

Cada botiga té les seves pròpies normes de funcionament, una classificació preestablerta, un

màxim de peces que es poden portar i agafar cada vegada, i no compten amb personal que

se’n faci càrrec, per tant es confia que les persones usuàries ho mantindran en condicions

d’ordre i higiene.

Es tracta de portar-hi roba en bones condicions i que ja no utilitzem i, o bé intercanviar-la per

d’altra roba o complements o bé deixar-la a l’espera de trobar allò que necessitem o volem. És

un projecte que permet allargar la vida útil dels productes i situar una àmplia varietat de

productes a l’abast de tothom.

5.2.3 MOBILITAT SOSTENIBLE

� Transport públic:

Es tracta de mitjans de transport, els usuaris del quals no en són els propietaris. Es tracta de

serveis proveïts bé per empreses públiques, bé per privades. Els que són transports col·lectius

(autobusos, trens...), contaminen 20 vegades menys i utilitzen 5 vegades menys energia que

els cotxes, per un número igual de passatgers.

� Bicicleta:

Es tracta d’un mitja de transport públic (servei municipal de lloguer de bicicletes) o privat, que

presenta molts avantatges, tant a nivell col·lectiu com mediambiental.

- El cost d’adquisició i manteniment d’una bicicleta (que pot ser de segona mà) és netament

inferior al de qualsevol altre mitjà de transport. I no necessita cap combustible comercial.

- La bicicleta és fàcil de manejar i pot ser utilitzada tant per infants com per adults. No

requereix carnet o permís de circulació, si un coneixement previ de les normes de

circulació viària, i per tant és un bon mitjà de transport autònom per a menors de 16 anys.

- Es tracta d’un mitjà de transport ràpid en un context urbà, i dona resposta a les necessitats

de desplaçament interurbà habituals (per estudis, feina o compres).

- És un transport escassament perillós si es respecten les normes bàsiques de circulació.

- Contribueix a la millora de la salut individual, doncs a la vegada que et desplaces fas

esport, i quan fas esport amb regularitat et trobes millor, et relaxes i gaudeixes de més

salut física i mental.

- Contribueix a la millora de la salut col·lectiva, doncs el seu ús redueix les emissions de

gasos contaminants a l’atmosfera, i també redueix la contaminació acústica.

- Contribueix a l'estalvi energètic, perquè només consumeix energia humana.

- Ocupa menys espai públic destinat a l’estacionament de vehicles, espai que podria ser

destinat a altres usos (com més parcs infantils).

5.2.4 CONSUM RESPONSABLE D’ENERGIA

Aposta per l’energia verda. Aquesta senzilla decisió té molts avantatges de tipus social i

ambiental. Amb aquest gest fas possible que el que pagues per la teva factura elèctrica

afavoreixi el desenvolupament de les fonts renovables i autòctones en lloc de fer més grossos

els beneficis obtinguis en cremar combustibles fòssils importants.

Només cal que canviïs a una companyia comercialitzadora que certifiqui que l’origen de

l’electricitat que comercialitza és “verd”, de fons renovables.

Que s’entén per energia verda? Aquella que es genera amb tecnologies basades en fluxos

d’energia renovables (sol, vent, circulació d’aigua, escalfor de la terra, marees i onades,

plantes, etc.). Es tracta de tecnologies que no generen residus no emissions, o en generen un

mínim en el seu funcionament i que, per tant, tenen un impacte ambiental molt reduït sobre el

medi ambient i la salut.

Es pot consumir només energia verd? És molt difícil determinar si l’electricitat que es

consumeix individualment en un moment determinar prové d’una tecnologia renovable, d’un

gran embassament, d’una nuclear o d’una central tèrmica. Però sí que podem tenir garanties

que s’ha generat amb energies 100% renovables una quantitat d’electricitat equivalent al

consum elèctric de qui contracte una comercialització d’electricitat “verda”. D’aquesta

manera, la persona sap que el seu consum s’ha general amb un impacte ambiental mínim i,

això és molt important, perquè s’està informant a les empreses, al sistema elèctric i a la

societat en general que existeix una voluntat ètica de canvi.

Per tant, consumint energia verda, envies un missatge ètic a les companyies i al sistema

elèctric manifestant la teva oposició als diferents impactes que provoquen les diferents

tecnologies de generació.

A Sabadell trobem SOM ENERGIA, actualment ja funciona com a comercialitzadora d’energia

elèctrica 100% d’origen renovable. Es tracta d’una iniciativa basada en un model de

cooperativa de consum, on tothom té les mateixes opcions de decisió. El seu objectiu és

generar el 100% del consum impulsant nous projectes de generació renovable (a mitja – llarg

termini). NO T’HO PENSIS CONTRACTE ENERGIA VERDA!!!

Per més informació:

http://oec.blog.pangea.org/files/2012/06/electricitatverda.pdf

https://www.somenergia.coop/?gclid=COr0kNLI-NACFRPjGwodgNkL_g

5.2.5 FINANCES ÈTIQUES:

Al llarg del temps, el malestar social envers les pràctiques de les entitats financeres s’ha anat

consolidant, fins al punt de generar moviments que en denuncien les males pràctiques i

concentren les seves crítiques en els següents aspectes:

- La necessitat que tenen les entitats financeres d’incrementar de forma continuada els seus

beneficis, de captar els estalvis dels seus clients o de cobrar comissions desmesurades.

- La manca d’interès a donar crèdits o a invertir en projectes d’economia social i solidària,

on l’objectiu no és guanyar diners sinó aconseguir unes condicions de vida dignes per a

totes les persones.

- La manca de transparència en la seva operativa.

- La forta capacitat de pressió econòmica que tenen i exerceixen, ja sigui per la participació

a lobbies, o mitjançant la participació directa (en la propietat) i indirecta (a través de la

publicitat) als mitjans de comunicació i en empreses de serveis.

Com a resposta a la situació anterior i partint de la premissa que els diners han d’estar al servei

de les persones neixen les finances ètiques.

Les finances ètiques aglutinen persones i organitzacions de l’economia social i solidària amb

l’objectiu de superar la dicotomia entre benefici social i benefici financer i ens ofereixen la

possibilitat de sumar-nos-hi i fer treballar els nostres diners per aconseguir que un altre món

més just sigui possible.

Una característica essencial de les finances ètiques, té a veure amb els criteris de selecció dels

projectes als quals destina els seus préstecs. En general les finances ètiques no inverteixen ni

finances activitats com:

Producció i venda d’armaments Protecció d’energia nuclear

Producció i venda de tabac Destrucció de la capa d’ozó

Producció i venda de pornografia Tala de boscos tropicals

Producció i oferminet d’empreses de joc Mineria amb alta contaminació i residus

Utilització de fusta tropical com a matèria primera

Subministrament a l’exèrcit Recolzament a règims polítics dictatorials

Explotació laboral Especulació financera

Explotació infantil Evasió d’impostos i paradisos fiscals

Experimentació amb animals Monopolis econòmics

Destrucció del medi Comerç de drogues i màfia

Agricultura amb manipulació genètica

!!!Les finances ètiques ofereixen, en definitiva, una alternativa al sistema financer tradicional

en coherència amb el pensament de les persones que opinen que el món actual és

profundament injust i cal fer-lo més equitatiu i sostenible!!!

http://www.setem.org/media/pdfs/Enfoca_290713_dbe.pdf

5.2.6 TURISME RESPONSABLE:

Durant tot l’any, especialment a l’estiu, ens desplacem per passar temps d’oci, conèixer nous

espais i cultures, o simplement per canviar la rutina habitual a la feina i a casa. Tot i així, quan

fem turisme també hem de tenir cura de respectar el medi, ja que el impacte ambiental de les

activitats (mobilitat, menjar, allotjament...) és major durant les vacances.

Per exemple, les emissions de gasos associats al canvi climàtic augmenten pel gran nombre de

quilòmetres que fem en cotxe, o per l’ús de l’avió. Els aliments que mengem durant les

vacances incrementen els residus generats, ja que contenen grans quantitats d’embalatges

(llaunes de refresc, ampolles d’un sol ús, menjars preparats...) també creix el consum

d’energia, aigua i altres recursos naturals cada cop mes escassos....

A més, visitem espais naturals que ens atreuen per la seva bellesa, però que són fràgils i poden

deteriorar-se amb facilitat. És per això que hem de posar en pràctica hàbits que contribueixen

a reduir el nostre impacte ambiental. Una bona alternativa és viatjar a un destí de turisme

sostenible, que atén les necessitats dels turistes però al mateix temps assegura la conservació

dels recursos i valors naturals per a les generacions futures.

Com fer les nostres vacances més sostenibles:

- Mantenint les bones pràctiques ambientals que ja duem a terme a casa

- Intentant moure’ns en transport públic

- Evitant destinacions massificades, ja que són les més contribueixen al deteriorament del

paisatge i l’entorn natural, ja que requereixen un consum més elevat de recursos

- Anant a allotjaments rurals, que a part de tenir més en compte la preservació de l’entorn

ens permetran conèixer millor el medi natural, o a establiments que tenen certificats

ambientals o etiquetes ecològiques (la majora d’aquests utilitzen energies renovables).

- Els destins propers ens permeten reduir l’impacta ambiental del nostre desplaçament. Si

visitem lloc llunyans, fem que el nostre viatge afavoreixi l’economia de les comunitats

locals.

- Menjant productes sans, de producció local o d’agricultura ecològica, evitant el menjar

ràpid que genera grans quantitats de residus.

- Quan comprem records de viatge, evitem malmetre els recursos locals i els éssers vius (mai

recollir plantes, fòssils o productes fabricats amb animals en perill d’extinció)

http://www.ub.edu/plasostenibilitat/wp-content/uploads/2013/01/21-Turisme.pdf

http://turismo-responsable.com/

http://www.institutoturismoresponsable.com/en;

https://www.biospheretourism.com/en

http://www.foroturismoresponsable.org/

http://www.ecotumismo.org/turismo-responsable/

http://www.turismesostenible.info/aspnet/index.aspx http://sdt.unwto.org/es/content/definicion http://aethnic.org/ca/activitats-turisme-responsable/decaleg-viatger/ http://ethics.unwto.org/event/el-sector-turistico-ante-los-objetivos-de-desarrollo-sostenible-turismo-responsable-un-comprom http://www.oei.es/historico/decada/accion.php?accion=10