b a r r i s d e s u p l e m e n t eixample - barcelona · 2011-03-21 · 3 14 27 24...

Inversió municipal a l’Eixample 2008-2011

155,29 milions €

116 actuacions

COMERÇ

Elsmercats històricsde l’Eixampleesmodernitzen

INTERIORS D’ILLA

Més jardins i espaisde trobada a la midade les persones

EQUIPAMENTS

Serveis agrupatsen un mateix edificial carrer Urgell

L’avinguda Roma ha guanyat espai per als vianants.VICENTE ZAMBRANO

Més espai per als vianants imillors serveis a les persones

47%Equipaments

Altres 2%

E I X A M P L EB A R R I S D E www.bcn.cat

SU

PL

EM

EN

T B A L A N Ç 2 0 0 7 · 2 0 1 1

F O R T P I E N C · S A G R A D A F A M Í L I A · D R E T A D E L' E I X A M P L E · S A N T A N T O N IL ' A N T I G A E S Q U E R R A D E L ' E I X A M P L E · L A N O VA E S Q U E R R A D E L ' E I X A M P L E

ARXIU

PROXIMITAT Pàg. 6

Atenció social isanitàriaNous equipaments pera una atenció més properai de màxima qualitat

BARRIS Pàg. 7

Els vianantsguanyen espaial carrerL’avinguda Roma, el carrerBalmes i el passeigde Sant Joan es renoven

MAPA Pàg. 4 i 5

Algunes de lesactuacionsprincipals delperíode 2007-2011

FUTUR Pàg. 8

Algunes propostesde futur per al’Eixample

EDUCACIÓ Pàg. 6

Escoles bressolÉs previst que n’hi hagiuna a cada barri. El propercurs n’obren 3 de noves

VICENTE ZAMBRANO

Pàg. 2 i 3

Espaipúblic

15%

Sòl22%

Serveisurbans

14%

2_EIX_69.qxp:bcn 23/2/11 21:36 Página 1

DI STR ICT E

Els compromisosd’ahir sónles realitats d’avuiRamonNicolauRegidor del Districte

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:

Ignasi Cardelús, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola,

Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director:

Enric Casas. Directora adjunta: Rosa Pueyo. Director editorial: José Pérez Freijo.

Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Redactora en cap: Felicia Esquinas.

Redacció: Daniel Romaní i Josep Maria Contel. Coordinació general: José Miguel Esteban.

Coordinació de fotografia: Joan Soto i Rufina Redondo. Fotografia: Antoni Lajusticia,

Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clúa, Julio Parralo, Ariadna Borràs,

Vicente Zambrano i Carolina Garcia. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpres-

sió: Agustín Viguera i Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció: Maribel

Baños. Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació: Societat Catalana

d’Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP ).

www.bcn.cat/publicacions

[email protected]

EIXAMPLEBALANÇ2007 · 2011

El mercat de Sant Antoni.VICENTE ZAMBRANO

Dos dels principals mercatsde l’Eixample, el de Sant

Antoni i el del Ninot, s’estanrenovant completament. Sen’amplia la superfície i s’ade-qüen les instal·lacions a les ne-cessitats d’uns mercats del se-gle XXI.La parada de fruites i verduresGiró és una de les més anti-gues del mercat de Sant Anto-ni. Un munt de dones i –cadacop més– homes del barri hiacudeixen sovint, ja sigui percomprar plàtans, taronges,mandarines o bé fruita exòtica,que també en té molta. La Car-me Mata Giró és de conversafàcil i per això coneix bona partde la clientela. Una de les mol-tes clientes habituals que té ésBeatriz Carrasco, madrilenyaque s’ha instal·lat a Barcelonaper motius de feina. Un delsaspectes que valora més la Bea-triz a l’hora de comprar en unmercat és “el tracte personalit-zat”, diu. I la Carme ho corro-bora: “Al súper no et diuencom es fa una escudella!”, i afir-

ma que “per comprar carn,peix, pollastre, fruita i verdurano hi ha res com el mercat!”.Aquesta conversa té lloc almercat provisional que s’hainstal·lat a la ronda de SantAntoni, ja que el mercat deSant Antoni l’estan reformantcompletament. Les obres delque és el mercat més gran deBarcelona, situat al barri deSant Antoni, a tocar de CiutatVella, van començar fa uns dosanys. Al subsòl del renovatmercat de Sant Antoni hihaurà un gran espai comercial,zones de càrrega i descàrrega,de magatzems i d’aparcament.Fins ara el mercat tenia 12.100metres quadrats, dels quals5.214 eren de superfície co-mercial. Quan reobri serà moltmés gran: tindrà uns 30.000m2 de superfície edificada i uns15.000 m2 de superfície co-mercial.També s’està renovant l’histò-ric mercat del Ninot, al barril’Antiga Esquerra de l’Eixam-ple, les parades del qual es tro-

ben igualment en un mercatprovisional. Al nou mercat delNinot, s’hi soterrarà la descàr-rega de mercaderies, s’hi crea-ran nous magatzems i s’hi faràun autoservei per completarl’oferta. D’altra banda, els En-cants Vells, al barri de FortPienc, es traslladaran a l’actualzona del Bosquet, en un solarsituat entre el carrer Castille-jos, l’avinguda Meridiana i laplaça de les Glòries. L’activitatcomercial del nou mercat-firade Bellcaire es farà sota unagran coberta, la qual permetràmantenir la sensació de com-pra a l’aire lliure. La superfíciedels nous Encants Vells pas-sarà dels actuals 14.000metresquadrats a tenir-ne 34.000m2.

L’Eixamplemodernitzaels seusmercats

PROMOC IÓ ECONÒMIC A

“Per comprar carn, peix,pollastre, fruita i verdurano hi ha res com el mercat!”Beatriz Carrasco i Carme Mata,clienta i paradista del mercat de Sant Antoni

Quan des de l’equip de Govern del Districte ensvam disposar a realitzar, conjuntament amb elsveïns,veïnes i entitats del barri, el Pla d’Actuació delDistricte, ens vam imposar com a prioritats millorari ampliar l’espai públic de convivència, dotar l’Ei-xample demés equipaments i més serveis per a lespersones i també avançar en la millora de la con-vivència i lamobilitat.Avui ja són una realitat l’ampliació de voreres delcarrer Balmes, la segona fase de l’avinguda Romaamb una nova plaça pública de 12.000metres qua-drats, i la reforma total del passeig de Sant Joandes de la plaça Tetuan fins a l’Arc de Triomf ambl’ampliació de les voreres i l’ordenació dels seususos. També, seguint amb l’esperit d’IldefonsCerdà, hem continuat la nostra aposta per la recu-peració d’interiors d’illa, perquè tothom disposid’un jardí amenys de 300metres de casa.També hem apostat fortament per dotar el districtede més i millors equipaments. L’edifici del carrer Ur-gell on s’ubicarà una escola bressol, un centre cívic iuna biblioteca, o els nous centres de Serveis Socialsal carrer Borrell, al carrer Calàbria o a la plaça Tetuanamb què se’n dota d’un a cada barri, en són bonsexemples. En altres àmbits hem posat en funciona-ment els equipaments de foment de cultura popu-lar a Sagrada Família i Sant Antoni, el Pla d’escolesbressol que ens permet doblar el nombre de placesen quatre anys i estem remodelant els mercats delsEncantsVells,del Ninot i Sant Antoni.L’aposta i el desplegament de la policia de proximi-tat, i l’esforç inversor del Pla de Manteniment Inte-gral a tota la ciutat, ens han permès millorar aspec-tes tan cabdals com la convivència i lamobilitat.En un mandat marcat per una greu crisi econòmi-ca, hem invertit més que mai, cosa que ha generatocupació, i hemmantingut els serveis d’atenció so-cial a les persones que més pateixen aquesta crisi.També hem pogut tirar endavant projectes que al-tres ciutats han hagut d’aturar per una mala gestióde les seves finances.El nostre compromís amb l’Eixample i els seusveïns i veïnes és constant i es demostra amb fets.Compromisos d’ahir que avui són realitats.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Mercats del futur� El mercat de Sant Antoniguanyarà 10.000 m² desuperfície comercial.� El mercat delsEncants-fira de Bellcairetindrà 20.000 m² més.

2 EIXAMPLE BALANÇ 2007 · 2011

VICENTE ZAMBRANO


Les biblioteques ja no sónnomés un espai de lectu-

ra i de préstec de llibres. Sóntambé un lloc de trobadaamb molts incentius: s’hi potescoltar música, navegar perInternet i buscar tot tipusd’informació, escoltar unaxerrada d’un escriptor i po-der-hi conversar, escoltar unconte, visitar una exposició...És a dir, són molt més queuna “biblioteca tradicional”. Amés, n’hi ha que alberguenfons específics. Aquest serà elcas de la nova BibliotecaAgustí Centelles, que estaràespecialitzada en fotografia.Agustí Centelles (1909-1985)

és un dels fotògrafs catalansmés prestigiosos del segleXX, autor de moltes fotogra-fies de la Segona República,de la Guerra Civil i de l’exili,que constitueixen una de lesprincipals fonts d’informaciógràfica d ’aquest períodehistòric.La Biblioteca Agustí Centellesés situada al carrer d’Urgell,145, a la frontera entre els bar-ris de l’Antiga Esquerra de l’Ei-xample i la Nova. Prestarà ser-

vei, doncs, als dos barris.Obrirà el mes de maig vinent.Ocuparà les tres plantes supe-riors d’un nou edifici, que tam-bé tindrà molts altres usos: a laplanta subterrània hi haurà uncentre cívic; a la planta baixa,un auditori, i a la primera i se-gona planta una escola bressoli una ludoteca. El nou equipa-ment és la porta d’accés als jar-dins d’Ermessenda de Carcas-sona, un interior d’illa benacollidor obert fa uns anys.

L’any 2010, s’han obert al’Eixample quatre inte-

riors d’illa: els jardins de l’anti-ga fàbrica Bayer, a la Nova Es-querra de l’Eixample; elsjardins de Beatriu de Provença,on hi havia la fàbrica de per-fums i colònies Myrurgia, albarri de la Sagrada Família; elsjardins d’Enriqueta Sèculi,també al barri de la SagradaFamília, i els jardins de l’anticcinema Waldorf, al barri deSant Antoni. En aquest mateixindret, l’anomenada illa Wal-dorf, s’hi ha instal·lat un centrede serveis socials i l’Arxiu Mu-nicipal del Districte de l’Eixam-ple. En aquest cas, doncs, i enbastants d’altres, l’estrena d’uninterior d’illa ha anat acom-panyat de l’obertura d’un nouequipament per al barri.Els interiors d’illa són espaisarrecerats del brogit inevitableque hi ha a la ciutat, en elsquals els infants poden jugar,els avis descansar... També sónllocs ideals de trobada i per a lacelebració d’actes culturals i

festes diverses. Tot i que l’en-ginyer Ildefons Cerdà, quan vaprojectar, al segle XIX, la urba-nització de l’Eixample, va pro-posar crear espais verds dinsde cadascuna de les illes de ca-ses, amb els anys aquests inte-riors es van anar omplint, ambgaratges, coberts, etc. Des del

1988 ençà, se n’ha recuperatun total de 46 per a ús de totala ciutadania.La Cristina Griera passa forçatardes als jardins de l’antiga fà-brica Bayer. Hi va amb els seusdos néts. “La meva filla treballamatí i tarda i no se’n pot fercàrrec. Després d’anar-los abuscar a l’escola, prefereixoque, si fa bo, passin una estonaaquí en comptes d’estar-se acasa”, diu. “S’ho passen bé i no

cal que estigui tota l’estonapendent d’ells”, afirma. En unbanc del mateix interior d’illa,la Margarida Serra, ja jubilada,té la mirada posada en un lli-bre voluminós. Deixa un mo-ment la lectura i diu: “M’agradallegir en aquest lloc. Encaraque a vegades hi hagi xivarri,és molt agradable”.

Espais arrecerats per a tothomCONV IVÈNC I A

En força casos, l’estrena d’un interior d’illaha anat acompanyat de l’obertura, al mateixindret,d’un nou equipament per al barri

Nou espai de trobada al’Esquerra de l’Eixample

Interior d’illa de l’antiga fàbrica Bayer, a la Nova Esquerra de l’Eixample.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Edifici amb diversos usos� El nou edifici acollirà una biblioteca, un centre cívic,un auditori, una escola bressol i una ludoteca.

Els interiors d’illasón espais ideals detrobada i per a lacelebració de festesi actes culturals

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Interiors d’illa recuperatsentre 2010 i 2011� Antiga fàbrica Bayer (París/Viladomat/Còrsega/Calàbria)� Beatriu de Provença (Nàpols/Provença/Sicília/Mallorca)� Enriqueta Sèculi (passatge Simó entre Sardenya i Marina)� Illa Cibek (Rosselló/Urgell/Còrsega/Villarroel)� Antic cinemaWaldof (Calàbria/Manso/Viladomat/Tamarit)� Comte Borrell, 305

LUIS CLÚA

PROEIXAMPLE

BALANÇ 2007 · 2011 EIXAMPLE 3


1 Mercat de Sant Antoni2 Mercat del Ninot3 Mercat dels Encants-fira Bellcaire4 Interior d’illa Bayer5 Interior d’illa jardins

Beatriu de Provença6 Interior d’illa jardins

Enriqueta Séculi7 Interior d’illa Cibek8 Interior d’illaWaldorf9 Illa d’equipaments Comte d’Urgell

10 Centre de Serveis Socials Dretade l’Eixample-Fort Pienc

11 Centre de Serveis Socials NovaEsquerra, CAP Borell i interior d’illa

12 Centre de Serveis SocialsSant Antoni

13 Escola bressol La Fassina14 Escola bressol Barrufets15 Escola bressol Urgell16 Escola bressol Els llorers17 Escola bressol Carme Biada

Algunes de les actuacions principals del període 2007- 2011• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

18 Carrer Balmes19 Avinguda Roma20 Pg. Sant Joan21 Pistes poliesportives al parc Joan Miró22 Camp de futbol Fort Pienc23 Camp de futbol Escola Industrial24 Centre Esportiu Municipal Sagrada Família25 Aiguajoc26 Pla director de la presó Model27 Reforma de la plaça de la Sagrada Família

81

4

9

11

12

15

16

19

19

20

21

23

25

26

7

2

18

18

17


MAPA D ’ACTUAC ION S

Escola bressol La Fassina. Avinguda Roma. Policia de proximitat.

Carrer Balm


Com veu la remodelació i modernit-zació dels diferents mercats de l’Ei-xample?Molt positivament, perquè ja estaven bas-tant atrotinats. El mercat de Sant Antoniestava molt vellet. El mercat de Sant An-toni serà el millor de Barcelona quan aca-bin les obres, ja que és molt gran i ambaquesta rehabilitació també s’hi podrà in-cloure diferents espais verds, a banda d’a-parcaments, tant necessaris en aquestazona del barri, i donaran servei tant alsveïns com als compradors...Sí...Pel que fa al mercat del Ninot, que és elque tinc més a prop de casa, darreramentera un mercat que, amb l’abandonamentprogressiu de parades, havia entrat enuna certa decadència, i una gran part ha-via esdevingut una zonamorta, sense quese’n pogués treure cap profit. Ara, quanobri, amb les obres i la nova distribuciód’espais penso que esdevindrà un delsmercat més emblemàtics de la ciutat i so-bretot de l’esquerra de l’Eixample. El mer-cat també guanyarà un aparcament i, jun-tament amb les obres d’ampliació del’hospital Clínic i de la nova caserna debombers, aquest indret –penso– esde-vindrà un punt estratègic de serveis per ala ciutat.Què em pot dir dels interiors d’illarecuperats?

Que són una cosa molt valuosa per alsveïns de l’Eixample. Amb cada jardí ques’obre dins d’una illa de l’Eixample, esrecupera el somni d’Ildefons Cerdà i esfa realitat aquella ciutat que havia dedisposar de molts espais lliures, perquètothom en pogués gaudir. Penso que enaquest darrer any se n’han obert tres denous i que en sumen, en total, quaran-ta-sis. I que formen un conjunt moltimportant dins de la ciutat. Per a mi en-cara es poden recuperar més interiorsd’illa; encara que sigui una operació quecosta molts diners, d’aquesta manerarecuperaríem l’espai interior de cadailla, uns espais pensats per a l’esbarjo ique es van omplir amb el temps de dife-rents activitats comercials.Què li semblen els nous equipa-ments de Comte d’Urgell?Podríem dir que són extraordinaris! L’e-difici està molt bé i el trobo molt ade-quat per a les funcions que ha de tenir:un centre cívic al soterrani i una salad’actes; a la primera i segona planta,una escola bressol i una ludoteca, cosamolt encertada, i de la tercera a la sise-na planta una biblioteca, la qual ensserà molt útil, perquè era un servei queens faltava en aquesta part de l’Eixam-ple. I darrere d’aquest edifici, continuahavent-hi els jardins d’Ermessenda deCarcassona.

“Elmercat de Sant Antoniserà elmillor deBarcelonaquan acabin les obres ”

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Consol LacidaVeïna de l’esquerrade l’Eixample iexpresidentade l’associació de veïnsdel seu barri

JOSEP MARIA CONTEL

E L T E ST IMON I

10

5

13

6

22

3

14

2427


“Amb cada jardí ques’obre dins d’una illa del’Eixample, es recuperael somni d’Ildefons Cerdà”

Mercat de Sant Antoni.Balmes.

Centre esportiu Aiguajoc.


Si els pares i mares poguessin mirarper un forat els seus fills quan són

en una escola bressol municipal veu-rien que s’ho passen bé. Hi juguen,canten, dibuixen, fan manualitats, psi-comotricitat... Les escoles bressol mu-nicipals són centres amplis i llumino-sos i tenen un caràcter familiar, encaraque hi hagi força nens, com és el cas deLa Fassina, al barri de la Sagrada Famí-lia, que va obrir el curs 2009-2010: enté 126. Tot i que les escoles bressol mu-nicipals tenen unes característiques co-munes, cadascuna ofereix alguna sin-gularitat: “A la nostra escola quan elsinfants surten al pati tenen una pro-posta de joc concreta, amb materialque en bona part és natural (fusta, me-tall, vímet...), i fem psicomotricitat i‘L’hora del conte’ amb grups reduïts”,explica la directora de l’Escola BressolMunicipal La Fassina, Carme Fusté.L’Ajuntament s’ha proposat que hihagi escoles bressol municipals a cada

barri, amb l’objectiu que els pares imares amb fills petits en tinguin unaa prop de casa. A més d’obrir-ne denoves, vetlla per al seu mantenimenti millora. Així, l’Escola Bressol Muni-cipal Barrufets, al barri de la SagradaFamília, darrerament s’ha renovat(entre d’altres coses s’hi han instal·latproteccions solars al pati). El curs2011-2012 és previst que n’obrin tresde noves a l’Eixample: Urgell, al barride la Nova Esquerra de l’Eixample,Els Llorers, també a la Nova Esquerrade l’Eixample, i Carme Biada, a laDreta de l’Eixample.

Fer esport a propde casa“Quan el feien, ja ens hi vam apuntarcom a socis”, diu la Maria Dolors Car-cassona. Es refereix al Centre EsportiuMunicipal de la Sagrada Família, delqual és usuària habitual. “Jo hi faig na-tació. El meu marit, en Ramon, hi fade tot: bicicleta, musculatura… menysnatació! Té 75 anys i cada any participaa la Milla de la Sagrada Família!”.Aquest equipament va ampliar-se el2010: ara té cinc-cents metres qua-drats més d’espais esportius, en elsquals hi ha dues grans sales i una pisci-na per a activitats amb nadons i fisio-teràpia aquàtica. Els darrers anys tam-bé s’han renovat altres centres quepermeten fer esport a prop de casa: elparc Joan Miró, al barri de la Nova Es-querra de l’Eixample, que ara comptaamb dues pistes poliesportives cober-tes per a la pràctica del bàsquet, futbolsala... i també nous vestidors, el campde futbol Fort Pienc –ara té gespa arti-ficial i se n’han millorat els vestidors– iel camp de futbol de l’Escola Indus-trial, a la Nova Esquerra de l’Eixample,que també ha estrenat gespa artificial.Al barri de la Nova Esquerra de

l’Eixample, gairebé al límit d’onacaba l’Eixample i comença el barride les Corts, s’ha construït un edifi-ci pensat per acollir un Centre d’A-tenció Primària (CAP) i un Centrede Serveis Socials (CSS). Situat alcarrer Borrell, 305, té una superfíciede 2.635 metres quadrats, repartitsen el espais següents: una plantabaixa –amb planta altell–, cinc plan-

tes pis i una planta subterrània. Alcostat de l’edifici hi haurà un petitinterior d’illa, que tindrà algun racód’estada amb bancs, cadires i jardi-neres amb vegetació.La propera obertura aquest any2011 d’aquest equipament és unamostra del compromís de l’Ajunta-ment de Barcelona de potenciar l’a-tenció social i sanitària. I és queamb la salut no s’hi juga, i l’Ajunta-

ment –i les altres administracionsque en tenen competència– treba-llen perquè sigui de la màxima qua-litat i propera.Pel que fa específicament als cen-tres de Serveis Socials, han fet unsalt qualitatiu molt important dar-rerament a l’Eixample. Ara hi ha un

Centre de Serveis Socials a cadabarri. El Centre de Serveis Socialsde la Dreta de l’Eixample i FortPienc s’ha desdoblat: actualmentn’hi ha un d’específic per al barri deFort Pienc, situat a la plaça Tetuan,2, en el qual també s’hi ha instal·latun Equip d’Atenció a la Infància il’Adolescència. A més, s’ha renovat iampliat l’espai del Centre de ServeisSocials de l’Antiga Esquerra de l’Ei-xample (carrer Mallorca, 219) i s’hatraslladat a l’illa Waldorf (carrerCalàbria, 38) el Centre de ServeisSocials Sant Antoni.

L’Ajuntament treballa perquè l’atenció social i sanitària sigui de la màximaqualitat i propera.Mostra d’aquesta aposta són el nou Centre d’AtencióPrimària i el nou Centre de Serveis Socials a la Nova Esquerra de l’Eixample

Façana del Centre de Serveis Socials de la Dreta de l’Eixample.

Nous equipaments per al’atenció social i sanitària

VICENTE ZAMBRANO

Escola Bressol Municipal La Fassina, a la Sagrada Família.

Escoles bressol a cada barri

PROX IM I TAT

Hi ha un Centre deServeis Socials a cadabarri de l’Eixample

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Noves escoles bressol� La Fassina� Barrufets, renovada� Urgell (curs 2011-2012)� Els Llorers (curs 2011-2012)� Carme Biada (curs 2011-2012)

VICENTE ZAMBRANO

JULIO PARRALO



“Abans la vorera era molt estreta,tenia uns quants sots. Era un

perill. La gent evitava el carrer Balmesperquè era incòmode passar-hi. Ara hiha més flux de gent i els cotxes circu-len més lluny dels comerços. Els co-merciants ho agraïmmolt”, diu el SergiAnoro, de la botiga de mobles DETE-CA, situada al carrer Balmes. Efectiva-ment, ara hi ha més gent que hi passe-

ja, s’atura i entra als establiments co-mercials d’aquest carrer troncal de l’Ei-xample, que és fronterer entre la Dretade l’Eixample i l’Antiga Esquerra del’Eixample i que connecta la part altade Barcelona amb Ciutat Vella. El tramque s’ha renovat és el comprès entrel’avinguda Diagonal i el carrer d’Aragó.Les voreres tenen ara 4,6 metres d’am-plada i s’han plantat til·lers, que fan

més amable l’espai i esmorteeixen elsoroll dels automòbils.Darrerament també s’ha guanyat es-pai per als vianants a l’avinguda deRoma, al barri de la Nova Esquerra del’Eixample, entre els carrers Urgell iViladomat. Avui aquest tram és un eixcívic amb una gran plaça enjardinada.La renovació de l’avinguda de Roma ésprevist que continuï el proper man-dat: serà també per als vianants eltram entre els carrers Viladomat i Tar-ragona, és a dir, fins a l’estació deSants. Els vianants també tenen moltmés espai en un altre dels grans car-rers del districte, al barri de la Dretade l’Eixample: el passeig de Sant Joan,entre la plaça Tetuan i l’Arc de Triomf(les voreres acaben d’ampliar-se: hanpassat dels 12,5 als 17 metres d’am-plada i la calçada, en canvi, s’ha reduïtmolt). Amb totes aquestes renova-cions als carrers, l’Eixample avui és undistricte més a la mida dels vianants.

Vista aèria de la renovada avinguda de Roma.VICENTE ZAMBRANO

Policia de proximitat,garant de la bonaconvivènciaLa policia de barri d’abans conei-xia els veïns pel seu nom. Avui noés possible que la policia coneguiel nom de tothom, és clar, però ésben eficaç a l’hora de garantir laseguretat ciutadana i la bonaconvivència entre els veïns. Elsdarrers anys, als diversos barrisde l’Eixample s’ha reforçat moltla policia de proximitat, querecorre l’espai públic amb els ullsben oberts amb l’objectiu deconèixer de primera mà les in-quietuds dels ciutadans i els pos-sibles focus de conflictivitat.

Carrers per als vianantsBARR I S

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Voreresmés amples� El carrer Balmes ha passat a tenirvoreres de 4,6 metres.� Al passeig de Sant Joan, elsvianants han guanyat 4,5 m de vorera.

E L S GRUPS MUN IC I PA L S OP INENO

GRUPS MUNICIPALS

Durant aquestmandat, al distric-te de l’Eixample lacura, la recupera-ció i l’ampliació

d’espais per a l’ús públic ha estatun dels objectius principals. Unabona prova d’aquest interès sónels 46 interiors d’illa oberts alsveïns i que representen 95.900m² de superfície i la gran inver-sió en el seumanteniment ques’hi dedica any rere any. Tambéhemmilloratmolts dels carrersbàsics de la trama urbana del’Eixample (València, Urgell, Le-pant, Sant AntoniMaria Claret,Aragó) dins el Pla deManteni-ment Integral de tota la ciutatque ens ajuda amillorar l’espaipúblic, amés de les reformes to-tals en d’altres carrers i places.Un espai públic de qualitat faci-lita la convivència, contribueix ala cohesió dels barris, com tam-bé ens ha ajudat el desplega-ment de la policia de proximitatper part de la Guàrdia Urbanainiciat el 2008. Hem pogut re-forçar d’aquestamanera les tas-ques de prevenció i de relacionsamb la comunitat, així com afa-vorir el compliment de les nor-mes bàsiques de convivència.

La cura de l’espaipúblic i la convivència

PSC. RamonNicolau

El mandat muni-cipal que clou-rem al maig estàmarcat per dosfets rellevants: el

fiasco de la consulta ciutadanasobre el futur de la Diagonal,que va alterar, fins i tot insti-tucionalment, la vida políticaal districte; i una gestió públi-ca sense ambició, des de la re-núncia a exigir els serveis i elsequipaments que ens perto-quen. Tot això, a més, agreujatper la crisi que ha afectat tam-bé moltes famílies i el sectorproductiu del districte. Des deCiU, la força més votada a l’Ei-xample, hem fet una oposicióconstructiva al govern: vammillorar el Pla d’Actuació delDistricte com a requisit per aavalar-lo, hem fet seguimentde temes pendents i, sobretot,hem dissenyat l’alternativacreïble i il·lusionant per fer unEixample actiu, solidari, em-prenedor, amb uns serveis dequalitat, i recuperar així eltemps que les esquerres enshan fet perdre. Confiem queles ciutadanes i els ciutadansque són i fan l’Eixample sa-bran valorar-ho.

Nohi han fet prou,a l’Eixample!

CiU. Gerard Ardanuy

El mandat 2007-2011marcarà elcanvi imparableque Barcelona ne-cessita després de

32 anys governant els matei-xos. Els barris de l’Eixample,com a principal força de Barce-lona, han de ser els protagonis-tes d’aquesta transformació.Des del PP apostem per més in-versió als barris, deixant enrereles polítiques d’aparador del bi-partit municipal, més preocu-pat a invertir en publicitat insti-tucional, o el fracàs de laconsulta de la Diagonal.El bipartito municipal, lejos deatender a las necesidades denuestros distritos, ha agravadolas carencias y déficits de los ba-rrios. Es necesaria una decididalucha contra el incivismo y lainseguridad conmásMossos yGuardia Urbana en las calles,más guarderías, mejorar laatención a la tercera edad, lu-char contra la inmigración ile-gal, unmayor apoyo al comer-cio de barrio y emprendedorespara superar la crisis, más in-versión en infraestructuras,transporte público y mejoresservicios.

El canvi imparable

PPC. JavierMulleras

El balanç de l’ac-ció de govern d’a-quest mandat al’Eixample ésmolt satisfactori.

Hem avançat en el complimentdel mapa d'equipaments, ambel nou Centre de Serveis So-cials de la Dreta de l’Eixample,l’ampliació del centre de SantAntoni, la millora del centre cí-vic de Sagrada Família i la pro-pera inauguració del centre cí-vic i la biblioteca de l'Esquerrade l'Eixample. S’ha recuperatespai públic per als veïns i veï-nes per tal que el districte nosigui una autopista urbana,sinó un indret de relació i con-vivència: s’ha acabat la segonafase de la reforma de l’avingudade Roma; hem iniciat la reno-vació del passeig de Sant Joan il’ampliació de voreres del carrerBalmes i hem recuperat inte-riors d'illa perquè tothom dis-posi d’un jardí a menys de 300metres de casa. Volem destacartambé l’avenç en memòriahistòrica que ha significat la re-tirada, a proposta d’ICV-EUiA,dels últims grans símbols delfranquisme, com l’estàtua de laVictòria.

Més equipamentsi espai públic per aveïns i veïnesICV-EUiA. Ricard Gomà

Ho vam dir el2007: el model deciutat havia decanviar, la mane-ra de conduir la

ciutat els darrers trenta anysno era l’adequada per als nousreptes. A l’Eixample hem su-mat la manca d’un nou modelde ciutat amb la política in-substancial exercida des delDistricte, mancada de direc-trius polítiques que apostin peruna estratègia. Confusió entreautoritat i autoritarisme, im-provisació constant en el con-trol de l’espai públic, propostesi solucions que mai veuen lallum. Molta “gestió” i poc rigoren l’adopció de polítiques con-cretes, fet que denota la mancade lideratge des del Districtedurant aquests quatre anys. Elgovern de PSC i ICV-EUiA a l’A-juntament ha estat incapaç deposar fil a l’agulla del complexsargit de la ciutat. Lluny estanles solucions de consens imagi-natives; per contra, ens han ob-sequiat amb una bona dosi depolítica autoritària i senserumb. Cal un canvi de visió i depolítiques, cal un nou modelde ciutat.

Unmandatinsubstancial

ERC. RicardMartínez

VICENTE ZAMBRANO



ALGUNE S PROPOST E S DE FU TUR

L’Eixample segueixavançant en lamillorade la qualitat de vida

L’ara ja és passat i el present comença a ser història.

La feina feta és important,però cal avançar,continuar

pensant commillorar la qualitat de vida de la ciutadania.

En aquesta pàgina,s’hi reflecteixen algunes de les

propostes per al futur de l’Eixample.

Equipamentsde proximitatAmpliar la xarxa d’equipa-ments de proximitat, espe-cialment en aquelles zones onhi haurà una important trans-formació urbana (àrea de lesGlòries, carrer Marina).

Mercatsdel segle XXIAcabar la renovació delsmercats dels Encants, delNinot i de Sant Antoni.

Balmes i passeigSant JoanEs preveu que aquestes duesvies continuïn guanyant espaiper als vianants. A Balmes,entre Aragó i Gran Via.I al passeig Sant Joan, entre laDiagonal i la plaça Tetuan.

Els carrers,per als vianantsContinuar treballant perquètots els carrers siguin espaisper a les persones, amb mesu-res com l’ampliació de vorereso l’eliminació de carrils detrànsit.

Més jardinsinteriorsAugmentar el nombre de jar-

dins interiors d’illa, d’acord

amb l’esperit amb què Cerdà

va projectar l’Eixample.

ModelConcretar els equipamentsque es faran al solar quedeixarà la presó Model.

UnanovaavingudaRomaCompletar la transformacióde l’avinguda Roma amb la re-modelació del tram comprèsentre Viladomat i Tarragona.Objectiu: una gran artèria perals vianants

Illa GermanetesEl projecte hi preveu una es-cola bressol, un casal de gentgran i habitatges per a joves igent gran, entre d’altres equi-paments.

Completar elmapa escolarAmb els nous instituts Ange-leta Ferrer, al barri de FortPienc, i el que hi ha previst al’illa Germanetes, a la NovaEsquerra de l’Eixample.



b a r r i s d e s u p l e m e n t eixample - barcelona · 2011-03-21 · 3 14 27 24...

Documents