editorial / valoració de les reunions amb ciu i erc / més de 100 raons per signar la moció de censura / l’assemblea de la cup de vilafranca

decideix / canvi de cares per a un mateix projecte / treballar des de l’oposició, reforçar la unitat popular! / entrevista a otger amatller

l’arrelde Vilafranca

núm. 7 abril 2009www.cupvila.cat

l’arrel de vilafranca candidatura d’unitat popular

www.cupvila.cat

2 número 7

El passat 15 de setembre de 2008 laCUP va presentar el document “Cincmotors per al canvi” amb el qual pro-posava a totes les forces polítiques,amb voluntat de tirar endavant no-ves majories de govern a l’Ajunta-ment de Vilafranca, que fessin tam-bé l’esforç de redactar i fer públic undocument de govern per als pròximsdos anys, per tal de poder desenca-llar la situació de paràlisi que vivial’Ajuntament (com a conseqüènciade la poca efectivitat de l’actualequip de govern).

Davant d’això, l’única força políticaque va posar sobre la taula un docu-ment i la voluntat de tirar endavantaquest procés va ser CiU. És per aixòque la CUP es va estar reunint ambCiU i ERC per treballar un documentde govern per als pròxims dos anys.Un document que posteriorment se-ria presentat a l’assemblea de mili-tants i simpatitzants de la Candida-tura d’Unitat Popular.

Les reunions es van basar en el docu-ment de govern que va presentarCiU, ja que era la formació que aspi-rava a l’alcaldia. El document es vaanar analitzant per temàtiques icada partit aportava les seves esme-nes, segons el seu propi documentelaborat prèviament. No obstantaixò, ERC es va negar a elaborar captipus de document o proposta de tre-ball, argumentant que ells ja tenienel seu programa electoral, redactatper a les eleccions del maig de 2007,com a document de govern.

Tot i aquest primer obstacle, no vamvoler frenar el procés i vam prioritzarel fet de començar les reunions totesperant que les aportacions d’ERCsorgissin en les taules de treball deldocument de govern, però no fouaixí. En cap de les reunions mantin-gudes, ERC va presentar cap esmenaper modificar ni el document de CiUni les esmenes pròpies de la CUP, demanera que a la pràctica no hanplantejat idees de govern per als prò-

xims dos anys i, per tant, podem afir-mar sense por a equivocar-nos que eldocument elaborat és un documenttreballat per CiU i la CUP.

D’altra banda, durant tot aquest pro-cés de treball, des de la CUP es va se-guir amb la tasca política a l’Ajunta-ment, ja que és per aquesta tascaque moltes persones han dipositat laconfiança en la CUP, i probablementno s’entendria que treballar peraconseguir una nova majoria a l’A-juntament suposés paralitzar la res-ta de fronts de lluita política.

Des de la CUP es va proposar unataula de partits per poder aprovarentre tots els grups municipals unspressupostos que en temps de crisinecessitaven el consens de totes lesparts. Però, ni CiU ni ERC hi van parti-cipar. D’aquesta manera, la taula departits es va rebentar i va perdre elsentit. Tot i això, el vot desfavorablede la CUP a la proposta de pressupos-tos del PSC va ser, una vegada més,per culpa de la poca implicació delPSC en les demandes expressades,prioritzant de nou partides que noveiem necessàries per davant de ladespesa social.

Al marge d’això, cal remarcar el paperque ha jugat ERC durant tot aquestprocés; la formació republicana s’hadedicat a atacar sistemàticament ide forma obsessiva la CUP. El paperdel regidor d’ERC de cara a la premsaha estat totalment destructiu, mani-pulant la realitat fins al punt de men-tir en declaracions realitzades alsmitjans de comunicació locals. Nohem entès aquesta postura, però nocreiem que aquesta sigui la millormanera d’avançar en unes reunionsper arribar a un acord. La posturadels membres de la CUP ha estat lad’adoptar una actitud madura da-vant d’aquestes declaracions i atacsinfantils, obviant-los i prioritzant elfet de poder acabar les reunions.

Durant la present legislatura,des de certs sectors polítics s’haexigit a la CUP “responsabilitat”,“que es mulli”, “que és l’horad’escollir entre blanc o negre” iun seguit de retrets, que en capcas aprofundien en l’anàlisi polí-tica i en els discursos ideològicsde fons. D’altra banda, davant dela conjuntura política i institu-cional en què ens trobàvem, desde la CUP es va apostar per treba-llar cap a una nova majoria deforces a l’Ajuntament per inten-tar desencallar la situació ac-tual. El resultat va ser el progra-ma “Cinc motors per al canvi”.

Ara ha arribat el moment de triar iencarar nous reptes polítics i insti-tucionals. No ens hem amagat maide les nostres responsabilitats quesón, per sobre de tot, amb el poblede Vilafranca. Assumim els nostrescompromisos adquirits amb els iles vilatanes en les passades elec-cions. Per a nosaltres, responsabili-tat és prendre decisions amb raona-ment, treball i visió de futur.Pensem, en canvi, que prendre deci-sions seguint a cegues dinàmiquespartidistes, sense raonaments niprojectes polítics, és una actitudirresponsable. Per aquest motiuvam presentar el nostre documentde treball, amb la intenció que persobre de tot definís un projecte glo-bal per a Vilafranca. Un projecte ba-sat en la justícia social i la igualtatd’oportunitats, en la democràciaparticipativa, en el respecte al terri-tori, en un model d’urbanisme sos-tenible i per la defensa i la potencia-ció de la cultura del nostre poble.Una proposta que busca també so-lucions específiques per transfor-mar el model social i econòmic queactualment es troba en crisi.

Així, doncs, ens vam plantejar quincamí havíem de seguir per tal d’e-xercir, amb la màxima honestedat,la nostra responsabilitat i compro-mís polític; creiem fermament queaquest camí de responsabilitat hade ser des de Vilafranca i per a Vila-franca, lluny dels dictàmens de lescúpules de partit (de Barcelona o deMadrid). Aquest camí tampoc passaper estar en contra de tot pel simplefet de ser a l’oposició, cal assumir icontinuar treballant propostes iprojectes com portem fent des del’inici de la legislatura.

Des de la CUP entenem la responsa-bilitat com el treball diari per Vila-franca i per la seva gent, amb trans-parència, actitud constructiva ihonradesa. I el nostre és el treballdiari per un canvi de les formes defer política i per la transformació so-cial, per trencar amb les estratègieseconòmiques i les polítiques parti-distes enquistades en molts delspartits amb representació a l’Ajun-tament de Vilafranca.

Això és el que ha estat fent la CUPdurant aquests últims anys, i ho se-guirà fent, sigui quin sigui el partitque estigui al govern de la vila. Elguió per seguir aquest camí és el do-cument “Cinc motors per al canvi”.

Davant l’oferta de la CUP a la restade forces polítiques de Vilafrancaper treballar un projecte polític per ala vila i per encaminar una nova ma-

joria per a Vilafranca, només CiU vapresentar un document de govern, laresta de partits ens van premiar ambel silenci. El PSC es va desentendre,potser perquè pensava que sent algovern no li calia, una mostra més dela prepotència a la qual ens té acos-tumats i acostumades.

Per aquest motiu, la CUP es va reuniren assemblea l’11 de març, i desprésd’un debat i treball de mesos va assu-mir la responsabilitat de donar suporta una moció de censura. Una mocióque castiga un partit socialista aban-derat de la prepotència i la poca ope-rativitat, nul en la seva acció política,incapaç d’afrontar propostes socialsvalentes i atrevides per combatre lacrisi econòmica capitalista actual,que es nega constantment a modifi-car plans urbanístics, clarament en-carats a la destrucció del territori, i molt allunyats de les necessitats reals de la gent de la Vila, sense ferpolítiques clarament d’esquerres idesenvolupant polítiques liberals.

Arran de la nostra decisió, adoptadaen assemblea, hem escoltat un se-guit d’improperis, despropòsits idesqualificacions amb l’únic objectiude criminalitzar la decisió presa i eltreball polític desenvolupat, peròsense analitzar el treball polític defons que s’ha realitzat, ni les propos-tes plantejades per al futur de la Vila.

Des de la CUP hem estat molts me-sos treballant, proposant, debatent i exercint la responsabilitat i el com-promís assumit, però encara se’nsacusa de ser irresponsables. Caldriarecordar-los que és precisament lairresponsabilitat del PSC el que haportat la vila i el seu govern a aques-ta situació.

Per últim, i com a conseqüència de la decisió presa en l’assemblea de laCUP, l’alcalde Marcel Esteve va pre-sentar la dimissió fa unes setmanes.Segons el PSC aquesta decisió obeïa aun intent d’afavorir la governabilitatde Vilafranca. La realitat, però, és queva dimitir per no afrontar una mocióde censura, per deixar pas al númerodos del partit, Francisco Romero, pensant ja en les eleccions del 2011,amb una acció absolutament irres-ponsable i partidista.

Des de la CUP seguirem defensantel nostre ideari polític i la nostraposició a l’Ajuntament. Un projec-te respectuós amb el territori i elsvilatans i vilatanes, que defensi la igualtat d’oportunitats entre totes les persones, la transforma-ció d’un model econòmic que ensha conduït a una crisi sistèmica iamb traumàtiques repercussionsper a moltes persones i famílies.Ara és el moment de treballar amb valentia per a les persones,allunyant-nos de les polítiquesd’aparador, de les receptes “de pedaç” del govern, amb l’objectiude construir un nou projectecol·lectiu que entengui que per sobre de qualsevol interès particu-lar hi ha el col·lectiu, la terra i la llibertat. Ara, entre totes i tots ho podem fer possible i des de laCUP caminarem sempre versaquesta direcció.

Valoració de les reunions amb CiU i ERC

CUP CIU ERC

Editorial

Així mateix, va haver-hi un puntd’inflexió que va fer debatre inter-nament la conveniència o no de se-guir treballant amb aquests partitso qualsevol altre. Aquest punt vaser la inhibició de tota la resta departits a l’hora de defensar l’esme-na a la totalitat (pactada a esque-nes de la CUP) a la moció de la CUPen defensa d’un ciutadà vilafranquíatacat de forma directa i totalmentinjusta (com s’ha pogut comprovarposteriorment) per la justícia es-panyola: el David de la Fornal. Enssembla evident que en el ple muni-cipal no es pot actuar amb aquestaopacitat i que cal donar explica-cions al conjunt del poble davant decertes actuacions o accions.

Aquest és un punt important, ja quesempre des de la CUP hem valoratmolt més la praxis política que nopas els discursos dels partits. No ensserveix de res que puguem acordardocuments o pressupostos, si des-prés els partits adopten actituds co-vardes, ja sigui davant la justícia es-panyola, del Ministeri de Foment,d’empreses concessionàries de pe-atges o, pitjor encara, davant de lestrucades que es fan des de les seusdels partits situades a Barcelona o aMadrid, i que fan que els polítics vi-lafranquins arribin a votar en contradels interessos dels ciutadans i ciu-tadanes de Vilafranca.

Així doncs, un cop finalitzat aquestprocés, des de l’assemblea de laCUP es va analitzar amb deteni-ment i responsabilitat la resoluciód’aquest document, les actuacionsde tots els partits en els darrerstemps i la situació d’estancament iincapacitat de tirar polítiques va-lentes i transformadores en què estroba Vilafranca.

candidatura d’unitat popularabril 2009 l’arrel de vilafranca3

Des de la CUP hem volgut fer un petit exercici memorístic i reunir les 100accions i formes d’actuar del PSC que ens van portar a donar per acabat elprojecte d’en Marcel Esteve i de l’equip de govern municipal. Qüestions coml’aprovació d’un Pla urbanístic que ha provocat i provoca un creixementdesproporcionat d’habitatges i que ha representat un encariment històric delspreus; la democràcia de baixa intensitat, negant processos de participació comels pressupostos participatius o el referèndum per la municipalització de les zonesblaves; manipulacions i incompliments d’acords del ple municipal queprovoquen que cada vegada la gent confiï menys en la política; privatització deserveis municipals, aplicant polítiques clarament neoliberals i de dretes; creacióde càrrecs de confiança i pactes on només es negocien el repartiment de cadires;uns sous desproporcionats si es comparen amb els de la resta de la població;ocultació d’informació i gran engany de la base de muntatge i manteniment del’AVE que finalment ha significat la pèrdua de milers de metres de terrenyagrícola. Tot això i molt més és el que ha provocat que prenguéssim aquesta decisió.

Us presentem la“Carta”del prestigiós restaurant La Menjadora Socialista, on hi trobareu el degoteigd’accions i actituds que reprovem mitjançant la moció de censura. Que vagi de gust!

Més de 100 raons per signar

la Moció de Censura

Més de 100 motius per millorar Vilafranca

1.- No desenvolupament delspressupostos participatius, tot ique l’equip de govern s’hi ha anatcomprometent en els plens munici-pals des del 2003.

2.- No compliment del Regla-ment Orgànic Municipal (ROM)en matèria de democràcia parti-cipativa, on s’estableix la realitza-ció d’una consulta popular cada le-gislatura i la creació de Grups deParticipació Ciutadana.

3.- Fer cas omís de les més de3.000 signatures que demanavenun referèndum sobre la munici-palització de les zones blaves. Lagestió privada d’aquest servei im-plica que l'Ajuntament deixi d’in-gressar uns 500.000 euros cada any.

4.- No elaboració d’un Pla d’Ac-tuació Municipal per tal d’infor-mar la població de les actuacionsprevistes durant la legislatura i feruna gestió municipal transparent.

5.- Deficiències en els arranja-ments de la via pública i dels ca-rrers de Vilafranca: pedaços de qui-trà a l'asfalt en la majoria de carrerstransitats de la vila, mal enrajolat decarrers, manca de manteniment del’estat dels carrers... això provocaque, quan plou, l’aigua es quedi es-tancada de manera que esquitxa elsvianants que circulen per la vorera. AVilafranca les rajoles “ballen soles”!

6.- Incompliment dels acords deple municipal aprovats per la ma-joria dels grups municipals per im-pulsar la Vegueria Penedès.

7.- Mala gestió amb el Ministeri deFoment i ACESA que representaràla instal·lació de peatges a Vila-franca amb la pèrdua de 150.000metres quadrats pel municipi.

8.- Constants intervencions urba-nístiques sobre terrenys agrícoleso no urbans a pesar del fort creixe-ment constructiu i dels milers de pi-sos buits existents en el nucli ja ur-banitzat.

9.- Mala gestió del procés de sote-rrament i cobriment de la via deltren que suposa sorolls i esquerdespels veïns i veïnes de la zona, i queara el Ministeri no vol resoldre.

10.- Desenvolupament d’un modelurbanístic que fomenta la liberalit-zació de milers de metres quadratsde sòl, amb la qual cosa s’ha afavoritl’especulació i s’ha participat activa-ment amb la bombolla immobiliària.Conseqüències del model: encari-ment desproporcionat dels preus delshabitatges i destrucció del territori.

11.- Sobrecost de 200.000 € de lesobres de la rambla Nostra Senyora

per poder ser inaugurada per l’alcal-de abans de les eleccions municipalsdel 2007.

12.- Despreocupació per dinamit-zar, dignificar i intervenir públi-cament en l’urbanisme i la via públi-ca del barri del Centre de Vilafranca.

13.- Aconseguir que a Vilafrancaexisteixin milers de pisos buits i noiniciar programes efectius per inten-tar entrar aquests pisos al mercat delloguer o de compra. Permetent, percontra, el desenvolupament de nousplans i la construcció de nous pisostot i no ser necessaris.

14.- Aplicació de polítiques neoli-berals i de dretes, privatitzant lagestió de serveis municipals: ser-vei de recollida de brossa o de neteja,equipaments públics, aparcaments,escola de música, consergeria espor-tiva, complex aquàtic, etc.

15.- Eliminar el local de joves deVilafranca (l’ETC) i deixar aquestsector de la població sense un espaides de fa 7 anys per desenvolupar activitats.

16.- Amagar constantment lesllistes d’espera de Serveis Socialsque en algunes ocasions superen elsmés de 2 mesos d’espera per a unaprimera entrevista.

17.- Canvi de circulació del Carrerde Santa Clara sense ni tan sols te-nir en compte l’opinió del veïnat idels afectats o, el Pla de Mobilitat.

18.- No fer res durant molts anysper tal de millorar la gestió de la

recollida de residus. La principalconseqüència la trobem en l’augment,exagerat, durant molt de temps, delrebut de la recollida de la brossa.

19.- Pèrdua de més de 750.000 me-tres quadrats de sòl agrícola en elsdarrers 6 anys (equivalent a 75camps de futbol).

20.- Existència de barreres arqui-tectòniques sense resoldre’s du-rant anys, tot i la queixa constantde persones amb mobilitat reduïda.

21.- Cap avenç en la connexió deVilafranca amb Barcelona i Tarra-gona, ja sigui en tren o en bus inte-rurbà, des de fa dècades.

22.- Destrucció sistemàtica del'arbrat de molts espais significa-tius de Vilafranca (passeig RafaelSoler, plaça Milà i Fontanals, ramblaSant Francesc, avinguda de Barcelo-na, plaça Pau Casals...), sense opcióa replantar-los.

23.- Permetre el deteriorament dela nostra història i patrimoni ar-queològic; no actuar per salvaguar-dar les troballes arqueològiques ipermetre que aquestes s'acabin des-truint; com per exemple les restes dela muralla medieval en diferentstrams de la vila.

DEMOCRÀCIA DIRECTA I PARTICIPACIÓ24.- Elecció “a dit” dels adminis-tradors de la Festa Major.

25.- Comportament prepotent id’exclusió de la resta de forces polí-tiques municipals que no compartei-xen les idees o el model de municipide l’equip de govern socialista.

26.- Poc compromís real i de col·la-boració amb les entitats i el conjuntdel teixit social del municipi.

27.- Intent d’instal·lar un tanatori- crematori al barri de les Clotessense previ avís i consulta als veïns iveïnes, i incomplint la llei quant a lesdistàncies de seguretat. Els veïns iveïnes organitzats en plataformavan ser criminalitzats pel PSC.

28.- Restar competències al Con-sell de la Festa Major.

29.- Enganyar la ciutadania ambcanvis d’alcalde a mitja legislatura.

30.- Manipular la jornada de par-ticipació ciutadana referent a l’ela-boració de l’Agenda Urbanística.

31.- Inici del Pla del carrer del Co-merç enganyant els petits propie-taris (famílies de treballadors/es) i a tots els grups municipals fent-noscreure que s’havia consensuat amb els veïns i veïnes, quan moltsd’aquests no en sabien res. Conse-qüència? L’equip de govern no va rebre cap suport, es va aturar el Pla i els veïns/es es van escandalitzar.

l’arrel de vilafranca candidatura d’unitat popular4 número 7

Entrants Pi seg

PÈRDUA D’AUTONOMIA MUNICIPAL40.- Nefasta gestió amb el Minis-teri de Foment pel pas de l’AVE perla vila i endeutament pel que fa al co-briment de la via amb un cost de 24milions d’euros.

41.- Manca de seguiment i/o pres-sió pel retard del nou Centre d’Aten-ció Primària (CAP).

42.- Engany referent a la base demuntatge: l’equip de govern socialis-ta va amagar durant mesos la pèrduade 170.000 metres quadrats de sòl agrí-cola per a la instal·lació d’una base demanteniment i de muntatge de l’AVE.

43.- Nul·la oposició davant lesmoltes infraestructures i plans urbanístics que volen instaurar al Penedès o al terme municipal de Vilafranca des d’administracions su-periors: 4t cinturó, AVE, C-15, peatges,CIM Penedès, ARE de les Bassetes...

URBANISME44.- Gastar-se 300.000 € en unarotonda.

45.- Modificació puntual del POUMen benefici de Caixa Penedès, sal-tant-se la normativa i el procés habi-tual, cedint interessos municipals enbenefici de l’entitat privada.

46.- Intent de realització d’unaÀrea Residencial Estratègica a lesBassetes amb la creació d’un noubarri dormitori que suposaria laconstrucció de mil pisos més sense

possibilitat que la gent hi pugui ac-cedir econòmicament i gastar méssòl agrícola del municipi.

47.- No elaboració d’una agendaurbanística per tal de realitzar unamillor gestió del creixement de la vila.

48.- Aprovació d’un Pla General(POUM) que ha provocat un crei-xement desproporcionat de Vila-franca i un fort encariment del preudels habitatges a la vila.

49.- Deixar construir un aparca-ment de vehicles al carrer Papiolque no compleix normatives perser d’ús públic i que serà destinat adesguàs municipal.

HABITATGE50.- No foment de les polítiques delloguer d’habitatges.

51.- Aconseguir que Vilafrancaarribés a ser el municipi de l’Estatespanyol on més havien crescutels preus dels habitatges tant denova construcció com de segona mà.

52.- Limitar-se a demanar a lespromotores urbanístiques el mí-nim permès per la llei (20 %) d’ha-bitatges de protecció oficial, tot i te-nir possibilitats d’exigir-ne unpercentatge molt més alt.

53.- Descapitalització dels habi-tatges de protecció oficial cons-truïts, tot promovent-ne la venda.

SERVEIS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS54.- Permetre que SABA actuï ambtotal impunitat quan usa il·legal-ment l’escut municipal i es fa pas-sar d’aquesta manera per l’Ajunta-ment de Vilafranca.

55.- Permetre que l’empresa gesto-ra del complex aquàtic discrimini iimpedeixi l’activitat normal d’enti-tats com el Club Natació Vilafranca.

56.- Mala gestió de l’alberg munici-pal. Des de la seva creació, ha estat in-frautilitzat i no s’han tingut en compteles potencialitats de l’equipament.

57.- Mantenir el saló de plens comquelcom senyorial i no adequar-locom un espai de treball amb les ei-nes necessàries per realitzar aques-ta tasca.

58.- Retards en les obres de l’apar-cament de l’Espirall.

59.- Mala gestió de la instal·laciódels ascensors en alguns edificisde l’Espirall, permetent la demoraconstant i sense explicacions de l’em-presa encarregada de les obres. En al-guns casos, alguns ciutadans/es novan poder sortir de casa seva perquèno tenien escala per baixar o pujar.

60.- Deixadesa per part de l’Ajun-tament dels usuaris/es de la Resi-dència del Carme que van ser tras-lladats al Centre Sociosanitari RicardFortuny, i que va provocar que dei-xessin de rebre el servei de qualitatque fins llavors havien tingut a la Re-sidència del Carme.

INCOMPLIMENT D’ACORDS DEL PLE MUNICIPAL.61.- Incompliment de la creacióde la comissió per vetllar pel patri-moni arqueològic de la Vilafrancamedieval.

62.- Incomplir l’acord de ple en elqual es demanava penjar l’este-lada al balcó de l’Ajuntament l’11de setembre per commemorar elcentenari de la senyera estelada,i impedir que la resta de regidorscomplissin l’acord de col·locar l’es-telada al balcó.

63.- No creació de l’oficina de se-guiment de la Llei de Barris al’Espirall, tot i l’aprovació del plemesos enrere.

64.- No desenvolupament del Plad’Actuació Urbanística Munici-pal, instrument que permetria unatemporització del creixement de lavila, tal com s’havia aprovat al plemunicipal.

65.- Incompliment d’un acord deple per a la creació d’un ConsellMunicipal pel català amb l’objec-tiu d’augmentar l’ús de la llenguacatalana a la vila, de vetllar pelcompliment de la Llei de PolíticaLingüística i de treballar per la pre-sència del català a tots els nivells.

66.- No compliment de l’acord deple de retolar les entrades de lavila amb el nom del municipi ager-manat, Puerto Cabezas.

VEGUERIA PENEDÈS67.- Posició contrària a la Vegue-ria Penedès i criminalització de laPlataforma per una Vegueria Pròpia.

68.- Boicotejar la comissió pari-tària entre Ajuntament i Plata-forma per una Vegueria Pròpia ambl’objectiu de dificultar el treball capa la Vegueria Penedès.

69.- Fer arrencar els cartells de laVegueria Penedès per operarisd’Urbaser, just abans de les elec-cions municipals de 2007.

32.- Negar-se a participar en de-bats públics sobre el Pla UrbanísticGeneral o sobre la ubicació de l’esta-ció de trens regionals.

33.- Provocar la baixa participacióde les entitats en aquells òrgans i con-sells sectorials de caràcter municipalen no fer-se efectiu alguns dels acordspresos en les comissions de treball.

34.- Criminalització i amenacesde perdre les subvencions a lesentitats culturals i balls de la festamajor que reclamaven una festa ma-jor més participativa i oberta, sig-nants del manifest: “Una festa majorde tothom i per a tothom”.

35.- Nul·la capacitat de negociacióen els pressupostos municipals.

36.- Negació d’espais públics oplaces a entitats de la vila comuni-cant-ho dos dies abans de la realitza-ció de l’acte.

37.- No creació d’un Consell de laVila o de Ciutat, òrgan de participa-ció regular del municipi (compromíselectoral del PSC).

VIA PÚBLICA38.- Places grises i dures de ci-ment seguint el model metropolità.

39.- Reurbanització de la plaçaMilà i Fontanals sense tenir pre-sent l’opinió dels veïns i veïnes isense preveure les possibles utilitza-cions com a espai públic.

candidatura d’unitat popularabril 2009 l’arrel de vilafranca5

Primers egons plats

Postres

l’arrel de vilafranca candidatura d’unitat popular6 número 7

76.- Pèrdua de gran quantitatd’espai agrícola (sòl d’especial pro-tecció agrícola) amb la base de man-teniment de l’AVE als afores de la vila.

77.- Incomplir el “pla de xoc” deMedi Ambient i no crear una novaplaça en aquest àmbit tot i haver-seaprovat en els pressupostos del 2008.

78.- Despreocupació pels residusd’AGMA abocats a la Serreta.

79.- Permetre una subestació elèc-trica en el terme municipal de Vila-franca, amb la corresponent pèrduade més sòl agrícola i sense obligar acomplir a Fecsa - Endesa el manteni-ment de les pantalles vegetals exis-tents en el projecte ambiental.

CULTURA I PATRIMONI

80.- Poc suport a les entitats i dificultats a l’hora de fer ús del nouAuditori Municipal i de Cal Bolet.

81.- No compliment de les fun-cions de polivalència del nou Au-ditori Municipal.

82.- No protecció de la MasiaAlaio, una masia del s. XVII, peròpossiblement d’origen medievalque es troba dins el terme municipalde Vilafranca. Aquesta desprotecciópot significar l’enderrocament d’a-quest patrimoni arquitectònic.

83.- Manca de suport als cursosd’aprenentatge de català. Cada anyhi ha persones que es queden fora.

84.- No cessió del saló de plens perfer-hi un pregó de les festes d’hi-

vern. D’altra banda, el Saló de Plens noés un espai accessible a entitats quevulguin organitzar algun tipus d’acte.

85.- Abandonament i falta de su-port (especialment econòmic) ales Festes de Sant Raimon, que vanestar a punt de desaparèixer, si nohagués estat per determinades enti-tats que van assumir la responsabili-tat de tirar-les endavant.

86.- Caos en la regidoria de culturaque en pocs anys ha patit el pas demolts regidors i de diferents partits(ICV, PSC, ERC), això ha dificultat unapolítica cultural clara i estable.

87.- No ampliar el Casal de la FestaMajor tot i haver comprat l’edificiadjacent per un mal càlcul energèticdel mercat de la carn. Aquest edificiara és usat per Fecsa-Endesa.

88.- No creació del Patronat deCultura tot i la seva aprovació en elple municipal per unanimitat.

89.- Permetre que el Museu del Viperdés la categoria de museu per nocomplir els criteris mínims establerts.

90.- No desenvolupament de laCarta Arqueològica aprovada per

ple amb la conseqüent pèrdua depart de la història de Vilafranca.

91.- No disponibilitat del moltsequipaments públics en períodesde vacances, com ara l’Escorxa-dor, que és l’espai dedicat a les entitats que de manera altruista fan la seva labor.

92.- Falta de compromís i implica-ció amb l’agermanament d’altrespobles i ciutats, i poca sensibilitza-ció a l’hora de donar-lo a conèixer alsvilatans i vilatanes.

93.- Manca d’agilitat en matèriade cooperació i discursos de bonesintencions poc factibles i mai rea-litzables, amb línies estratègiquesd’actuació no definides.

NOVES TECNOLOGIES94.- No compliment de les norma-tives d’accessibilitat de la pàginaweb municipal.

95.- No instal·lar la xarxa Wifi alcentre de Vilafranca tot i haver-sepactat en les ordenances de 2007.

AFERRAMENT AL PODER96.- Fer cas omís de la denúncia delConsell Audiovisual de Catalunyaque prohibia una campanya televi-siva, creada per l’equip de govern, perelectoralista i per la manca de contin-gut d’interès per a la població.

97.- Utilització partidista i d’auto-propaganda del butlletí munici-pal, L’Ajuntament Informa, on l’al-calde ha arribat a sortir en 27fotografies d’un total de 35 pàgines.

98.- Malbaratar diners públics encampanyes mediàtiques amb l’ú-nic objectiu de fer propaganda de l’e-quip de govern, mostrant una visiódistorsionada de la realitat.

99.- Sous desproporcionats delsregidors/es i de l’alcalde. En part,conseqüència del pacte PSC-ERC de l’anterior legislatura, que tambéva fer augmentar el nombre de regidors amb dedicació exclusiva.

100.- Penosa actuació davant ladefensa d’en David de la Fornal,acusat arbitràriament per la justí-cia espanyola.

101.- Creació de càrrecs de con-fiança per tal de col·locar personesa l’Ajuntament sense cap tipus deconcurs previ ni possibilitat demo-cràtica d’accedir a la plaça.

102.- Intent d’instal·lació de cà-meres de vigilància a la via públi-ca atacant greument la llibertatpersonal dels vilafranquins/es, pro-posada en el Pla d’Ordenació d’Es-tabliments Comercials. Davant lapressió popular es van fer enrere.

103.- Batudes policials indiscrimi-nades de persecució encoberta a laimmigració al carrer St. Pere o re-centment a la plaça Milà i Fontanals.

104.- Utilitzar la policia local pertreure les pancartes dels col·lec-tius de l’esquerra independentista.

MOBILITAT70.- No compliment dels termi-nis del Pla de Mobilitat que portaanys de retràs.

71.- Absència d’una xarxa com-pleta i integral de carrils bici.

72.- Engany quan es negava lapossibilitat real de la instal·lacióde l’estació de trens regionals alcentre per justificar la base demuntatge als afores de Vilafranca ipotenciar així, encara més, el crei-xement de Vilafranca cap al munici-pi de la Granada.

73.- Inexistència d’un servei debus cap a la Universitat Autòno-ma de Barcelona.

MEDI AMBIENT

74.- Canalització de les rieres idestrucció de l’ecosistema me-diambiental de la zona.

75.- No desenvolupament delsPlans Especials de la Serreta i SantPau planificats des de fa molts anys.

L’assemblea de la CUPde Vilafranca decideix!

Canvi de caresper a un mateix projecte

candidatura d’unitat popularabril 2009

Durant pràcticament un any, laCUP ha realitzat un procés detreball i anàlisi de la conjunturapolítica a Vilafranca amb la fina-litat de buscar una nova majoriabasant-se en el treball polític i enles propostes programàtiquesper a Vilafranca. El primer pas vaser demanar a la resta de forcespolítiques un document de go-vern bàsic que la CUP va mate-rialitzar amb el seu “Cinc motorsper al canvi”. Posteriorment esva procedir a l’anàlisi dels docu-ments presentats per les altresforces polítiques (en aquest casnomés el de CiU, ja que va ser l’ú-nic que es va presentar). Aquestfet va derivar cap a l’oberturad’una taula de debat i diàleg en-tre la CUP, CiU i ERC (aquests úl-tims, a pesar de no publicar capdocument polític, també es vanvoler sumar a les taules de de-bat). Del resultat de tot aquesttreball, en va sortir el documentfinal de CiU.

Durant aquest procés, com ja s’haanat explicant, l’activitat política ala vila ha continuat i la CUP ha seguittreballant activament, fent les pro-postes adients per continuar imple-mentant el projecte polític de l’es-querra independentista a Vilafranca.

Arribats a aquest punt era el mo-ment que l’assemblea de la CUP fesuna valoració de la proposta progra-màtica de CiU i analitzés la situaciópolítica actual a la vila. A partir d’a-quests dos eixos, l’assemblea de laCUP havia de prendre una decisióper desencallar la situació política iinstitucional, i mirar de fer un pasendavant en favor del necessaricanvi de model en la gestió i formesde governar de la vila.

En la proposta final de document degovern, CiU va incorporar algunesde les propostes del document“Cinc motors per al canvi”; en alguns casos amb més encert que en d’altres. La CUP vol deixar clard’entrada que aquest no és el seudocument, sinó el de CiU; per tant,a pesar que algunes veus han inten-tat distorsionar interessadament larealitat amb l’objectiu de desgastarla formació independentista,

aquest document no representa unpacte de govern. El document políticde la CUP ha estat, és i serà els “Cincmotors per al canvi”.

Per temàtiques, en el document finalde CiU s’han incorporat propostes dela CUP en matèria de democràciaparticipativa, foment de l’ocupació,policia comunitària, igualtat de gè-nere, urbanisme, mobilitat o cultura.En alguns casos pot compartir unavisió general, però també és cert queno es coincideix en punts del docu-ment. En d’altres àmbits, com ara elde serveis socials, es va partir de pro-postes molt distanciades, dos mo-dels molt diferents. En el documentfinal s’han introduït modificacionssignificatives respecte la propostainicial de CiU per tal d’incorporarpropostes de la CUP.

L’assemblea de la Candidatura tambéva valorar la situació política a la vilai, d’aleshores ençà, tot i que han pas-sat pocs dies, ja hi ha hagut moltscanvis i moviments a la vida políticavilafranquina. Cal dir que molts d’a-quests esdeveniments que se sospi-taven han acabat succeint, com arala dimissió de l’alcalde Marcel Esteve.

La situació política el dia 11 de marçera d’un estancament preocupant enel govern de l’Ajuntament i en el plemunicipal. Aquest estancament s’a-rrossegava des de l’inici de la legisla-tura, donada la correlació de forcespolítiques resultant de les eleccionsmunicipals del 2007 i la poca voluntatd’entesa de l’equip de govern socialis-ta, immers en una dinàmica de majo-ries absolutes des de fa molt anys. El PSC, que tenia la responsabilitat de governar i, per tant, de buscar unconsens per tirar endavant totes lespropostes presentades en el ple muni-cipal, va arribar a l’extrem d’incompliracords de ple (pràctica que ja s’haviadonat en l’anterior legislatura).

En aquesta legislatura el PSC no hasabut governar sense les seves duescrosses tradicionals, ja que no feienmajoria absoluta com en les passa-des legislatures. En aquesta nova si-tuació, no han sabut treballar d’unaaltra manera i arribar a acords ambles altres forces. No han pogut fer idesfer com abans.

Així, doncs, en l’assemblea de la CUPes van debatre tots aquests aspectesper prendre una decisió. La decisió pre-sa va ser la de donar llibertat als regi-dors per signar la moció de censura;una moció que no és contra l’alcaldeen concret sinó contra l’equip de go-vern del PSC. Coneguda i feta públicala decisió, totes i tots hem vist com elPSC ha intentat maniobrar fent equili-bris per veure si “sonava la flauta”.

La CUP no és entusiasta de les pro-postes de govern de CiU, però, enaquestes circumstàncies, han de-mostrat voluntat de treballar i ti-rar endavant; han escoltat les pro-postes plantejades, cosa que elPSC no ha fet, i per això s’ha arri-bat a aquesta situació d’estanca-ment totalment insostenible.

Per tant, la CUP dóna suport a lamoció de censura, però, com ja hadit per activa i per passiva, no for-marà part de cap govern. Seguiràtreballant com ha fet fins ara perVilafranca, pels vilafranquins i vilafranquines, per la defensa del territori, per una societat més justa i per un canvi de model polític, social i econòmic.

La decisió de la CUP de donar suport a la moció de censura vaprecipitar la dimissió de l’alcalde,Marcel Esteve, per poder investirFrancisco Romero com a nou alcalde de Vilafranca.

La decisió presa per la CUP de Vilafranca del Penedès, de donar su-port a la moció de censura contra elgovern municipal, va provocar la di-missió del fins llavors alcalde, MarcelEsteve, el passat dilluns 16 de marçen un ple extraordinari. El PSC va for-çar la seva renúncia, i amb aquestaestratègia pretenia neutralitzar la moció de censura promovent un relleu a l’alcaldia.

D’altra banda, el passat divendres 20de març va tenir lloc un ple d’investi-dura per escollir el nou alcalde de Vi-lafranca. Tal i com s’especifica en elROM (Reglament Orgànic Municipal),el nou alcalde ha de sortir per majoriaabsoluta (el vot favorable d’un mínimd’11 regidors/es), i si no és el cas, au-tomàticament s’investeix alcalde alrepresentant de la llista més votadade les darreres eleccions municipals(en aquest cas va ser el PSC).

Tal com ja s’havia anunciat, cadagrup municipal es va votar a ell ma-teix, menys ERC que va votar enblanc, i el resultat va ser el següent:Francisco Romero (PSC) 8 vots, PereRegull (CiU) 8 vots, Xavier Navarro(CUP) 2 vots, Josep Ramon Sogas (PP)1 vot i Bernat Villaroya (ICV) 1 vot.D’aquesta manera, l’anterior tinentalcalde i portaveu del grup municipaldel PSC, Francisco Romero, va ser no-menat nou alcalde de Vilafranca.

Des de l’esquerra independentistano es va creure que la solució passésper un relleu en la figura de l’alcalde(d’Esteve a Romero), ja que el pro-jecte polític i l’equip de govern erenel mateix. Enteníem que aquest re-lleu no canviava les circumstànciespolítiques de fons que van motivarla necessitat de forçar un canvi a l’Ajuntament de Vilafranca, així que vam continuar apostant per la moció de censura, tal com es va acordar a l’assemblea de la CUPdel passat 11 de març i, per tant, es mantenia intacta la voluntat d’apartar el PSC del govern.

A partir d’aquí la CUP va comunicara CiU que estava a l’espera que lamoció de censura es presentés pertal que els regidors de la Candida-tura d’Unitat Popular la poguessinsotasignar.

Arribats a aquest punt només falta-va per conèixer la postura d’ERC sobre la moció. Postura que es va conèixer 15 dies més tard, ja que el partit republicà no va celebrarl’assemblea per prendre una decisiói posicionar-se al respecte fins al 28de març.

Finalment l’assemblea d’ERC va de-cidir per majoria donar suport a lamoció de censura i estudiar la possi-bilitat que el seu regidor entrés al nou govern. Opció, però, que de moment han descartat.

Així, Pere Regull va iniciar els tràmitsper presentar la moció de censura, i els 8 regidors de CiU, els 2 de la CUPi el regidor d’ERC la van firmar. Lamoció va entrar al registre de l’Ajun-tament el dilluns, 6 d’abril.

Tal com marca el reglament de fun-cionament intern de l’Ajuntament(rom), el ple extraordinari per votarla moció de censura va quedar con-vocat automàticament per les 12 ho-res del proper dilluns, 20 d’abril.

l’arrel de vilafranca7

l’arrel de vilafranca candidatura d’unitat popular8 número 7

Dis

seny

Bil

di G

rafi

ksFo

togr

afies

i te

xtos

CUP

Vil

afra

nca

Dip

òsit

lega

lB-2

9393

-200

5

Treballar des del’oposició, reforçarla unitat popular! O perquè no entrem al’equip de governExisteixen uns motius i unes raonsideològiques i polítiques que hanmotivat que des de la CUP no s’entria formar part d’aquest i de cap equipde govern i restar així, a l’oposició.

Un posicionament sovint incom-près des de la lògica partidista ielectoralista que impera en el mo-ment present, on el poder es con-verteix en un objectiu en si mateix.No obstant això, i a pesar que desde la campanya electoral de 2007 jaes va incidir en aquest aspecte deno formar part de cap govern com a força minoritària, vam entendreque donada la situació política exis-tent a Vilafranca (orfe de projectes i lideratges polítics, manca de ma-jories clares que permetin governaramb estabilitat) calia treballar con-juntament -amb les altres forcespolítiques que així ho desitjaven-per establir una nova majoria políti-ca i per definir un projecte col·lectiude Vilafranca. Un procés necessari iun factor positiu per als ciutadans i ciutadanes del municipi.

Des de bon principi, quan vam ini-ciar les converses amb CiU, i poste-riorment també amb ERC, per tal decercar noves majories a l’Ajunta-ment de Vilafranca, des de la CUPels vam expressar la nostra intencióde romandre a l’oposició, i ho vamfer públic a través dels mitjans decomunicació. L’objectiu de la CUP,en les circumstàncies actuals, no ésassumir o assimilar els òrgans depoder municipal sinó continuar tre-ballant sobre la base de propostespolítiques que configurin una novarealitat transformadora pel munici-pi i sobre la base de treballar vers launitat popular.

D’altra banda, cal remarcar que el re-sultat d’aquestes taules de treball noés un acord programàtic amb CiU,sinó que, simplement, el que s’hapretès és donar sortida a la situaciód’ingovernabilitat que patia l’Ajunta-ment. En tot aquest procés, ens hemlimitat a esmenar el programa de go-vern presentat per CiU. El resultatd’aquestes reunions és el programade govern de CiU que, òbviament, norecull totes les nostres aportacions.En el seu moment, ja vam presentarel nostre document base, “Cinc mo-tors per al canvi”, on es recullen al-guns dels pilars del programa electo-

ral de l’esquerra independentista i ons’apunten les prioritats programàti-ques per als propers anys.

Actualment la CUP té 2 regidors sobreun total de 21 presents en el consisto-ri vilafranquí, per tant, entenem quela nostra representació és insuficientper poder desenvolupar aquelles pro-postes bàsiques i transformadoresque com a CUP realitzarem el dia queobtinguem una majoria clara a l’Ajun-tament. En aquestes circumstàncies,les possibilitats d’incidir en un go-vern de coalició són mínimes.

En canvi, des de l’oposició, tenimla llibertat d’aprovar o rebutjar les diferents propostes que des de l’equip de govern es van realit-zant, tal com ho hem anat fent des de la nostra entrada l’any2003. La CUP no va néixer per donar estabilitat a un sistema polític que s’allunya dels principisde la justícia social o de la demo-cràcia participativa, és a dir, del poble. Si varem decidir entraren el joc electoral i institucional,no va ser per reforçar-ne les nor-mes sinó per mirar de modificaraquelles que ens semblen injustesi que sols serveixen perquè unaclasse política s’aferri al podermarcant unes prioritats que inte-ressen a una minoria per sobre de les necessitats reals de la majoria de la població.

Les prioritats del nostre treball i delnostre projecte és vers la col·lectivi-tat, les persones, el territori i el muni-cipi en general, no vers el reforça-ment d’un sistema que, immers en lalegalitat espanyola, ens continuaoprimint com a poble. Per aquest mo-tiu, hem treballat i treballarem perreforçar aquelles polítiques que cami-nin vers l’alliberament nacional i so-cial de les persones i del poble català,però sempre des de l’àmbit que enspertoca: el treball de base i al costatde les persones.

Per tot això, des de la CUP opinemque els resultats electorals del2007 ens col·loquen a l’oposició,tot esperant que en un futur les urnes avalin el projecte de l’esquerra independentista.

L’assemblea de la CUP de Vilafranca va decidir donarvia lliure als seus regidors per signar la moció decensura contra el PSC. Malgrat aquest suport a lamoció, des de la CUP vam deixar clar des del primermoment que no entraríem a formar part del nouequip de govern i que continuaríem treballant des de l’oposició per continuar implementant el projectepolític de l’esquerra independentista a Vilafranca.

Per què has decidit deixar el càrrecde regidor a l’Ajuntament de Vila-franca? Certament, ja fa un tempsque hi dono voltes. Amb el naixementdel meu primer fill el temps que pucdedicar com a regidor ha minvat con-siderablement, i ara que tindrem unanena no em veig capaç de seguir elritme de treball que suposa ser regi-dor de la CUP. Actualment hi ha moltagent dins de la Candidatura que sen-se ser regidor hi dedica tantes o méshores que jo i crec que poden fer-homillor i amb més coneixement decausa que un servidor.

Per què vas fer pública la teva de-cisió en un context d’ inestabilitatpolítica? Personalment creia impor-tant que la meva decisió de deixar laregidoria no es relacionés amb unadecisió política que la CUP encara nohavia pres (entorn de la moció de cen-sura), sinó amb una decisió personal.D’aquesta forma eliminava els ru-mors que si plego per això o si plegoper allò. Tot i que els rumors han apa-regut igualment! (riu). No obstantaixò, i tal com ja vaig afirmar inicial-ment, la meva marxa no es realitzaràfins que tot aquest “terratrèmol” po-lític hagi passat i així donar el relleuamb una mica més de tranquil·litat.

Quines han estat les reaccions d’a-questa decisió? Doncs, a casa moltbé! (riu) Internament, a la CUP, s’haentès perfectament la meva decisió.Són els avantatges de treballar as-sembleàriament Al carrer he rebutmoltíssims agraïments pel temps de-dicat a Vilafranca, tant de gent cone-guda com de persones que en proufeines conec, i això sempre omple.Però, em sembla que la moció de cen-sura ha provocat la ràbia de part de lamilitància socialista que ha deixatanar algunes mentides malintencio-nades sobre mi i altres persones.Quan es parla des de la desesperaciója se sap que es diuen bajanades, erad’esperar...

El 2003 la CUP va obtenir, per sor-presa de molta gent, representa-ció a l’Ajuntament amb uns resul-tats inesperats. Quinesexpectatives vas notar que s’espe-raven de tu? Doncs moltes i molt di-ferents. Alguns polítics dels altrespartits es pensaven que anavem atrencar-ho tot (alguns encara ens tit-llen de ser uns “antisistema”). Però

amb els anys s’ha demostrat que lanostra capacitat de treball, de projec-ció política i potencial de mobilitzacióés molt més gran que no pas la d’al-guns partits “tradicionals”. Mentreque molts partits es limiten a un grupde gent reduit que cobra un sou, no-saltres som molta gent que col·laboradesinteressadament (vaja, sense queningú vegi un “duro”, ni tan sols elsregidors). Per altra banda, molta gentencara m’atura pel carrer només perdir-me: “Continueu batallant!”.

I el 2007 et presentes de número 2 ide nou entres a l’Ajuntament...Sí,la CUP és un projecte, una idea, unamanera de fer i entendre la políticamunicipal (com un camí vers l’allibe-rament nacional) i no pas una perso-na o una cara. Per aquesta raó, qui esposa davant no hauria de tenir tantarellevància, tot i que entenem que so-bretot els mitjans de comunicaciós’esforcen en donar-li’n. D’aquesta manera el fet de canviar decap de llista no significa que la CUPcanviï. Darrere hi ha un gran grup degent lluitant dia a dia independent-ment de si la cara la poso jo, el Xavi oel Llorenç. I això també és un exercicide pedagogia que des de la CUP, tot isaber que costa d’entendre, hi estemdedicant esforços.

O sigui que continuaràs treballantel dia a dia amb la CUP? Només fal-taria! No deixaré el treball diari de laCUP, no desapareixaré del mapa nidels mitjans. Però sí que després desis anys necessito i vull reduir el rit-me de treball durant un temps impor-tant. Primer la canalla, tu!

Surts satisfet de la feina feta? Carai creu. Per una banda penso que hesabut comunicar com a portaveu allòque es treballava i decidia des de l’as-semblea, però per l’altra la reduccióde temps i dedicació d’aquests úl-tims mesos em donava la sensació deno complir amb allò que el càrrec re-presentava. Per tant, davant d’aques-ta situació, i quan veus que darreretens gent prou vàlida per substituir-te i fer-ho millor que tu, no cal afe-rrar-se al càrrec i és positiu saber do-nar el relleu. Sembla, però, que hi hagent que aquest tipus de decisió licosta molt de dur a la pràctica, i aquíve la mala fama dels polítics.

Quins consells li donaràs al teusuccessor, en Llorenç Casanova?Consells, li haig de donar? No crecpas. Potser intentaré explicar-li elserrors que he comès, però les expe-riències un les ha de viure en pròpiapersona. El que és important és serconscient que cadascú té el seu es-til, els seus punt forts i febles; a ve-gades intentes imitar els teus pre-decessors. Amb el temps veus queaixò no funciona i que has d’actuarcom un és, de forma natural. Esticsegur que farà molt bona tasca,juntament amb el Xavi, com regidori com a portaveu de tota la gent queestem al darrere d’aquest projectede l’esquerra independentista.

OtgerAmatller

Entrevista. Otger Amatller va anunciar fa unes setmanes que deixarà elcàrrec de regidor a l’Ajuntament de Vilafranca. L’Otger porta exercint de regidordes del maig del 2003 quan la CUP va obtenir un regidor després de les eleccionsal consistori vilafranquí. A les eleccions del maig de 2007, la CUP va obtenir dos regidors, la qual cosa va permetre l’entrada de nou de l’Otger, juntamentamb el Xavi Navarro. Durant aquests 6 anys ha dedicat bona part del seu temps lliure (ja que exerceix com a psicòleg al Centre d’Atenció i Seguiment de Drogodependències de la Mancomunitat Penedès - Garraf ) a lluitar per una altra Vilafranca sobre els principis de la justícia social i la llibertat.