l’arrel

Seguim endavant: defensem el penedès! / NO ALS PEAtges de vilafranca: alliberem el penedès! / el mapa de la futura vegueria / l’àmbit penedès / vinyes verdes /

vilafranca terra de vinyes? / el futur del nostre entorn / les venes de la globaLITZACIÓ / terrenys contaminats al terme municipal de vilafranca /

la sostenibilitat no viu a casa nostra / defensem el territori / la construcció no s’atura! / la pols de la metròpoli / l’arbrat de vilafranca / pep riera

l’arrelde Vilafranca

núm. 5 maig 2008www.cupvila.cat

l’arrel de vilafranca candidatura d’unitat popular2 número 5

Obrim una nova edició de l’Arrel i,com no podia ser d’altra manera,fem al·lusió als darrers resultatselectorals en les eleccions munici-pals del maig de l’any passat. En primer lloc, volem mostrar el nostre agraïment a totes aque-lles persones que han recolzat ambel seu vot el programa polític muni-cipal de l’esquerra independentistaa Vilafranca, que han possibilitatl’obtenció de dos regidors a l’Ajun-tament vilafranquí. Ens congratu-lem enormement pel suport rebut,tant a les urnes com en la feina alcarrer durant la campanya electoralde totes i tots els militants i simpa-titzants, així com de les col·labora-dores que han fet possible que elprojecte de la CUP sigui cada diamés gran a la vila. Moltes gràcies!

El compromís amb el nostre progra-ma electoral segueix, doncs, mésferm que mai, basat en tres pilarsbàsics de treball: la democràcia par-ticipativa i popular, el compromísamb el territori i l’aplicació de la jus-tícia social com a principi de la igual-tat entre totes les persones. Aquestés un compromís que reiterem i as-sumim amb les mans lliures, sensecompromisos preestablerts i sentconscients que, per sobre de les si-gles i l’electoralisme, el nostre ob-jectiu és implementar les polítiquesque afavoreixin la consecució delprograma electoral participatiu.

També som conscients que uns resultats electorals bons no repre-senten per si mateixos la consecuciódels nostres compromisos i els objectius polítics. Perquè això siguiaixí, fa falta una feina constant i rigorosa, més enllà de l’electoralis-me publicitari. Per això, en un con-text cada dia més desafortunat per al Penedès, reiterem el nostre com-promís amb la defensa del territori i de les persones. Així mateix, es famés necessari que mai aconseguirun espai territorial de reconeixe-ment propi per al Penedès: una vegueria pròpia!

Molts dels projectes vinguts de Ma-drid o Barcelona pretenen desvirtuarla realitat del Penedès: el quart cin-turó, la base de muntatge, el CentreIntegral de Mercaderies (CIM), elparc eòlic de Pontons, les requalifica-cions urbanístiques desmesurades,els polígons industrials i un llarg etcètera que està transformant, endefinitiva, el paisatge del Penedès en terra de ciment. Però encara ensqueden més sorpreses per descobrir. El darrer dels projectes que té el Mi-nisteri de Foment per a la nostra vilaacaba de sortir a la llum: la creacióde tres zones de peatge a les entra-des i sortides del municipi de Vila-franca (que seran extensibles a SantSadurní i a Gelida). Moltes personesvan firmar per la gratuïtat del peatgede Martorell per als penedesencs

i penedesenques i moltes més s’hau-ran decebut per aquest nou objectiude Madrid. Aquest projecte no nomésrepresenta una nova agressió vers el territori, sinó també la culminaciói la consolidació del sistema de paga-ment de l’autopista del Mediterrani.Un cop més, com ja va passar amb la base de muntatge de l’AVE, lesnostres institucions municipals enshan amagat una informació determi-nada, negant a la població el dret aopinar i a decidir sobre el futur delnostre territori. Som molt conscientsque la democràcia participativa realcomença per la transparència infor-mativa i pel dret a opinar i decidir el nostre propi futur.

Per aquest motiu, la present edició de l’Arrel té com a objectiu informarels lectors d’alguns dels projectesque actualment es volen implemen-tar als territoris del Penedès. Amb lavoluntat de preservar la nostra iden-titat, es vol donar veu a tots aquellsque han mostrat el seu posiciona-ment contrari al fet que cap destruc-ció és justificable en nom del progrés;perquè tots nosaltres creiem en unaalternativa real per als territoris delPenedès, una alternativa que siguirespectuosa amb el medi ambient,que sigui sostenible i que mantinguiles arrels de la nostra cultura.

Seguim endavant:Defensem el Penedès!

Som conscients, doncs,que queda molta feinaper fer i molt de camí perrecórrer; per això, mésenllà de les eleccions,seguim i seguiremendavant per defensar el Penedès. Perquè volemconstruir el territori des del territori i per a les persones!

www.cupvila.cata

candidatura d’unitat popularmaig 2008 l’arrel de vilafranca3

Proposta de projecte enviada pelMinisteri de Foment, en la qual espreveu la creació de tres zones depeatge a les entrades del nostremunicipi, Vilafranca del Penedès.

Recentment hem pogut conèixer laproposta de projecte enviada pel Mi-nisteri de Foment, en la qual es pre-veu la creació de tres zones de peatgea les entrades del nostre municipi, Vilafranca del Penedès. Aquest pro-jecte representa una nova agressióvers el territori i un greuge compara-tiu cap a la població de la vegueria delPenedès, en concret la de Vilafranca,en la utilització de l’autopista AP-7.

L’eliminació del peatge de Martorell -prevista en el projecte- no represen-ta un pas cap a l’alliberament d’a-questa via de comunicació, sinó totel contrari; representa la culminació i la consolidació del sistema de paga-ment de l’autopista del Mediterrani.

Els milers de signatures dels pene-desencs i les penedesenques dema-nant la gratuïtat del peatge de Martorell no només han estat com-pletament ignorades, sinó queaquest nou projecte del govern espanyol representarà un peatge permanent per a cada una de les entrades de la nostra vila. Un copmés, com ja va passar amb la base de muntatge de l’AVE, les nostres ins-titucions municipals no han estat

transparents determinada informa-ció, negant a la població el dret a opi-nar i a decidir sobre el futur del nos-tre territori.

En un context en què els territoris del Penedès han de patir constant-ment les agressions de la metropolit-zació (base de muntatge, quart cintu-ró, CIM...), amb el suport implícit o explícit de diverses forces polítiquesrepresentades al Penedès, aquestnou projecte demostra que el procésd’integració a la regió metropolitana,lluny de reportar avantatges per a la població, suposa pagar constant-ment “peatges ecològics”. Cal que nooblidem que els ciutadans i les ciuta-danes no hi tenim res a dir ni a fer; tot ve decidit des dels despatxos deMadrid o Barcelona, sense ni tan solsdemanar-nos si ho volem, si no ho volem o com ho volem. Davant de lesagressions que rebem com a poblei els atacs que rep el territori, ens calprendre mesures per organitzar-nos i sortir al carrer, articular una respos-ta unànime i alçar les nostres veusper tal de dir “prou!”. No volem unavegueria on els interessos “empresa-rials o centralitzadors” passin per da-munt dels interessos de les personesi de la terra.

No volem que es decideixi el futur del nostre territori ni a Barcelona ni a Madrid. Ara és l’hora d’organitzar-nos de nou i de dir que volem un

Penedès lliure de peatges! No volempeatges ni a Vilafranca, ni a SantSadurní, ni a Gelida!

Per tot plegat, demanem que es re-tiri el peatge de Martorell, tal comja fa temps que reivindica el con-junt de la població del Penedès.Demanem la retirada del projectedel Ministeri de Foment, en el quales preveu un seguit de peatges alsmunicipis de Vilafranca del Pene-dès, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida.

El procés d’integració a la regió metropolitana,lluny de reportaravantatges per a la població, suposa pagar constantment“peatges ecològics”.

L’octubre de l’any passat,el govern tripartit va rebutjar la propostade gratuïtat del peatgede Martorell pelsresidents de l’Alt i BaixPenedès. El mateixtripartit, que un anyabans i des del ConsellComarcal de l’AltPenedès recolliasignatures demanant la seva gratuïtat.

No als peatges de Vilafranca:Alliberem el Penedès!

l’arrel de vilafranca candidatura d’unitat popular4 número 5

El Penedès es troba ara mateix en unmoment transcendental per al seufutur. Sobta, val a dir també, que laclasse política i l’opinió nacional nose’n facin ressò.

Ens referim a la creació d’un nou Àmbit de Planificació Funcional,equivalent a un pla territorial parcialque inclogui tot el territori penede-senc: l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia.

L’Àmbit de Planificació del Penedèses va aprovar el desembre de 2007 i ha de ser el pas previ per a la Vegue-ria del Penedès dins la futura reorga-nització territorial de Catalunya (siels jocs malabars de l’actual governno ho impedeixen).

Des del 18 d’abril s’ha esgotat el termini de quatre mesos que fixa el Reglament per al compliment de la resolució aprovada el passat 5 dedesembre de 2007. Cal dir que el pas-sat 21 de juny de 2006 la Comissió hova votar favorablement (sense capvot en contra); però, en dissoldre’s el Parlament i cessar el Govern, va decaure la seva aplicació.

Per a nosaltres, és un fet de moltatranscendència: per primera vegadaen cent cinquanta anys, el Penedèspot tornar a quedar reunit dins d’unasola entitat de planificació i adminis-

tració de territoris i serveis. De fet,en l’actualitat, com és sabut, ja exis-teixen set àmbits de planificació te-rritorial, que hom confon o identificaamb les vegueries. Aquests set àm-bits, als quals ens afegiríem, són ac-tualment el Metropolità, les Comar-ques de Girona, les ComarquesCentrals, les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu i Aran, Ponent, i el Camp de Tarragona.

Fins ara, en el context d’aquesta divisió, el Penedès romania esquar-terat. L’Alt Penedès i el Garraf, dinsl’Àmbit Metropolità; el Baix Penedès,al Camp de Tarragona, i l’Anoia, a les Comarques Centrals. D’aquí veque cada part del Penedès ha anatessent planificada i ha hagut de pro-veir-se de tot tipus de serveis pú-blics, des de tres àmbits diferents.

La creació de l’Àmbit Penedès signi-fica que, almenys, hem de gaudir deles mateixes capacitats de planifica-ció i d’acollida dels serveis de la Ge-neralitat que la resta. I això es tra-duirà en la implantació d’una sèried’estructures i competències de ser-veis públics de proximitat i de capa-citat de decisió en la planificacióquasi integral.

Si tenim el mateix gruix politicojurí-dic que els altres àmbits, cosa per la qual vetllarem, haurem de comp-

tar, doncs, amb unitats d’adminis-tració centrals per als serveis deproximitat (justícia, sanitat, educa-ció, cultura, serveis socials, etc.),amb competències en planejament(la traducció al terreny físic de laplanificació matriu) que afectenl’urbanisme, el medi natural, etc.;amb descentralització pel que fa als serveis de la Generalitat, i ambuna sèrie d’equipaments hospitala-ris, culturals, universitaris, gover-namentals… imprescindibles.

No podem oblidar, a més, que quanarribi la divisió territorial que orga-nitzi Catalunya en vegueries, perllei del Parlament, només qui siguiun àmbit funcional podrà optar aser vegueria. Aquesta és, precisa-ment, la fita que la Plataforma peruna Vegueria Pròpia s’ha marcatcom a objectiu polític i que està al nostre abast, cada cop més, grà-cies a la col·laboració i l’adhesió delpoble penedesenc.

Plataforma per una Vegueria Pròpiainfo@vegueriapropia.orgwww.vegueriapenedes.cat

En aquesta imatge s’hi mostra el mapa de la futura vegueria, on figuren les quatrecomarques amb elsdiferents municipis. En color blanc s’indiquenels ajuntaments que no s’han adherit a lavegueria. Pel que fa alsajuntaments adherits,en total són seixanta-un,dels quals cal destacar la darrera inclusió deSanta Oliva.

Per arribar al cent per cent dels ajun-taments adherits, al Baix Penedès només resta el municipi de Masllo-renç, i al Garraf, Canyelles. A l’Alt Pe-nedès hi ha sis municipis que no s’hihan adherit, tots governats per majo-ries socialistes (Santa Margarida i elsMonjos, Castellet i la Gornal, Avinyo-net, Sant Cugat Sesgarrigues, Medio-na i Sant Llorenç d’Hortons). Hi ha la paradoxa, però, que al Consell Comarcal els consellers d’aquestsmunicipis han votat afirmativamenti, en canvi, al municipi no hi han do-nat suport, ni tan sols ho han portat a debat en els plens. Finalment, a l’Anoia hi falten Copons, Òdena, Santa Margarida de Montbui i Vilano-va del Camí. Pel que fa als set munici-pis a la part del nord, a tocar de Calaf, a l’Anoia, hi ha una reivindicació per aconseguir una comarca pròpia,unint-se a altres municipis del suddel Solsonès i de la Segarra.

D’altra banda, els quatre consells co-marcals, dotze associacions empre-sarials, vint-i-set empreses privades,més de cent trenta entitats, associa-cions i grups i fins a un total d’11.750ciutadans i ciutadanes a títol perso-nal han donat suport a la creació dela Vegueria Penedès.

L’àmbit PenedèsEl mapa de la futura vegueria

candidatura d’unitat popularmaig 2008 l’arrel de vilafranca5

Vinyes verdes vora teulat

ara que les excavadores sols remuguen,

sou prou verdes i és ara,

més que mai, que teniu la fulla poruga.

Vinyes verdes, ni dolç ni repòs,

on tot eren ceps

ara hi dormen les cases,

i una memòria bastarda.

Raïm i ceps retallats,

vinyes verdes que es tornen asfalt,

vinyes verdes que dieu adéu

al pagès i la família.

Vinyes verdes, us diem adéu,

vinyes verdes del meu cor

ara entre pisos s’adorm la tarda,

vinyes verdes, soledat.

*(Adaptació del poema Vinyes verdes,de Josep Maria de Sagarra)

Vilafranca, terra de vinyes?

l’arrel de vilafranca candidatura d’unitat popular6 número 5

1. Pas de l’AVE: el pas del Tren d’Alta Velocitat pel terme municipalde Vilafranca ha representat unanova barrera ecològica en l’entornnatural de la vila i és una molèstiaper molts veïns/es. És un preu ele-vat que hem hagut de pagar pel trenque mai pararà a la vila, tot i els“cants de sirena” d’alguns polítics.Tot plegat, molt soroll per res.

2. La base de manteniment de l’AVE a la vila: la negociació del co-briment de les vies del tren en parts del tram urbà de la vila va permetreque el Ministeri de Foment i l’Ajunta-ment de Vilafranca hi instal·lessin la base de manteniment de l’AVE. El resultat ha estat la pèrdua d'onzehectàrees de sòl agrícola (definitscom a sòl d’especial protecció agrà-ria en el POUM, aprovat per l'Ajunta-ment el 2003) a canvi d’un espai queno aporta cap valor econòmic ni so-cial a la vila.

3. Desdoblament de la C-15: el des-doblament de la C-15, en el tram quepassa per Vilafranca, representaràuna nova barrera ecològica per al ter-me municipal i afectarà directamentpart de l’entorn de la Serreta i els jaciments arqueològics, com ara laVinya d’en Pau. Aquest projecte afec-tarà l’entorn de la Serreta on s’hi tro-ben els abocaments industrials rea-litzats per l’empresa d'alumini AGMA i denunciat per la CUP en el ple muni-cipal de febrer de 2007 (veure pàg. 10).El projecte que preveu la Generalitatper a la C-15 (Vilanova, Vilafranca,Igualada, Manresa) preveu crear via-ductes de 15 m d’alçada i terraplenatssobre la major part d’infraestructu-res ja existents: l’AP-7, la N-340, l’AVE,la RENFE i la Carretera de Sant Sadurní. En d’altres espais, es projec-ta una autovia de quatre carrils (tramparal·lel a l’AP-7), la qual cosa repre-sentarà una ocupació del territorielevat i un fort impacte ambiental pera la zona, que ampliarà encara més la barrera que ja suposa l’AP-7 per ales connexions ecològiques del terri-

tori. A més, aquesta actuació supo-sarà, d’un banda, agredir directa-ment l’entorn paisatgístic de l’ermitaromànica de Santa Maria dels Horts(que està protegida dins del catàlegarquitectònic local) i, de l’altra, en-vair gran part dels camins rurals exis-tents actualment a la zona (camí de la Serreta, camí a Sant Pere Molan-ta, camí a Santa Maria del Horts…).Cal afegir, que la construcció d’aques-ta nova variant també envairà l’espaid’hortes de l’entorn de l’ermita (undels pocs espais d’horta presents al municipi i recollits al POUM).

4. Ampliació de polígons indus-trials: l’ampliació del polígon in-dustrial de la carretera de Sant Mar-tí (PAU-2) representarà reduir l’espaiagrícola de la muntanya de SantPau, un dels “pulmons verds” de Vilafranca juntament amb la mun-tanya de la Serreta, igualment “des-cuidat” i abandonat per l’adminis-tració local. A aquesta ampliació calsumar-hi els polígons del DomenysIII (350.000 m2 aprovats recent-ment per l’Ajuntament), Domenys I, el dels Cirerers, el de Porroig i eldels Marges Alts, que configuraranun continu urbà entre els municipisveïns d’Olèrdola, Santa Margarida i els Monjos i la Granada. El retrocés del paisatge vitivinícolaés cada vegada major a Vilafranca,quasi 800.000 m2 de sòl industrialnou, que substitueixen les vinyespel ciment.

Vilafranca està coneixent, en elsdarrers anys, una sèrie de canvisque estan transformant no només la seva fisonomia urbana (construc-ció de milers d'habitatges nous i creixement dels polígons industri-als), sinó també del seu entorn nourbà. Aquest és el resultat del Plad’Ordenació Urbanístic Municipalaprovat el 2003 amb el suport delPSC-IC, PP i ERC. Espais agrícoles i forestals estan deixant pas a nousbarris i noves infraestructures que,a passos gegantins, estan destruintel patrimoni ecològic i paisatgísticmés proper i vulnerable i contri-

1 En alguns trams urbans no es realitzarà la cobertura de les vies

2 On abans hi havia paisatge agrícola...

2 ...ara hi ha la base de manteniment de l’AVE

3 Zona d’horta afectada per la nova variant de la C-15

3 Afectació de la C-15 al pas pel camí de Sta. Maria dels Horts

4 PAU-2 (Pous d’en Rossell)

4 Marges Alts

4 Zona afectada per la futura construcció de Domenys III

4 Futur espai industrial d’Els Cirerers i Porroig

candidatura d’unitat popularmaig 2008 l’arrel de vilafranca7

5. Destrucció de l’espai fluvial:els espais fluvials es veuen afectatsdirectament pel model de creixe-ment i de construcció de les novesinfraestructures de l’entorn de lavila. L’ampliació dels polígons in-dustrials, l’execució de la variant de la C-15, el sistema de peatges a les entrades i sortides de l’auto-pista, el creixement urbà desmesu-rat… són només alguns dels exem-ples del deteriorament ambientaldel nostre patrimoni ecològic.Lluny, doncs, de potenciar la sensi-bilitat mediambiental i de crear espais de passeig natural, lesagressions són el pa de cada dia.

6. Accions incompletes: una mos-tra més de la despreocupació de l’ad-ministració local per l’entorn ruraldel municipi és la suposada barrera“natural” que havia de posar-se alvoltant de la subestació elèctrica per tal d'ocultar-la. El resultat actual ésque molts dels arbres plantats sónmorts i no representa una barreranatural a la subestació. L’abocamentde residus és una altra constant alterme municipal de Vilafranca, sen-se que l’administració municipal hiposi remei. Una mostra més de la po-lítica “de façana”.

7. Noves urbanitzacions: La Gira-da II (en construcció), el Molí d’enRovira Sud (en construcció), MelióResidencial (en construcció), CiutatJardí de Sant Julià (en construcció), les Bassetes, Mas Rabassa, la Pele-grina, Camí i Carretera de Moja elPAU-1 (un espai agrícola entre el Pladel Diable i el polígon industrial Domenys I) són els nous espais urbans que s’estan desenvolupant o s’han de desenvolupar pels vol-tants de Vilafranca. Representenmés d’1.300.000 m2d'ocupació nova de sòl, dels quals més del 50% estàactualment en fase de construcció.Lluny de planificar el creixement dinsd’un període raonable de temps, el nou urbanisme és accelerat i em-pitjora els serveis i els equipamentsper a la població que hi ha actual-ment al municipi. L’Ajuntament esven el patrimoni del poble per poderrecaptar més diners i aprovar elspressupostos que més els convé.

8. Sistema de peatges a les entra-des i sortides de l’autopista AP-7al terme municipal de Vilafranca:recentment, hem pogut conèixer el darrer dels “projectes sorpresa”que el Ministeri de Foment vol cons-truir a la vila (veure pàg.3). Un siste-ma de peatges a les entrades i sorti-des d’aquesta via a Vilafranca .Aquest projecte no només represen-ta una nova agressió vers el territori(en cada sortida hi haurà entre 7 i 8ramals de peatges i es preveu ferabocaments de terra de fins a 50.000m3 en un espai proper a la muntanyade St. Jaume) sinó que també actuacontra la voluntat dels penedesencs i penedesenques que s’han pronun-ciat repetidament contra el fet de fer pagar els residents de la comarca.Aquest projecte afectarà la zona delsCinc Ponts, la Serreta i la riera de Lli-trà, a la zona del Parc Àgora. Un pro-jecte amb un pressupost estimat de més de 20 milions d'euros (tresmil milions de les antigues pesse-tes);un cost milionari que es podriadestinar a la seva gratuïtat.

9. Projecte d’autovia de la N-340:el segon dels projectes que el Minis-teri de Foment vol executar a la vilafa referència a l’autovia N-340 (la variant de Vilafranca). El nouprojecte preveu ampliar a quatrecarrils l’actual variant N-340, im-plantar calçades laterals i crear una nova rotonda a l’alçada delsCinc Ponts. S’introdueixen, així,més barreres al municipi, el qual jaes troba prou fragmentat per l’auto-pista, la RENFE, l’AVE i la nova cons-trucció de la C-15. Amb l’agreujantque serà com una autopista en nucli urbà, amb les molèsties queaixò comportarà pels veïns i veïnes.Part del tram actual de la variantserà desviat cap a un espai actual-ment agrícola, afectant part del patrimoni arqueològic (Camí deSanta Maria dels Horts), el Camí de Melió i la riera de Llitrà. Aquestesobres comportaran abocaments deterres per volums superiors a200.000 m3 al terme municipal. Esdesconeix la ubicació d’aquest vo-lum de terra.

bueixen al deteriorament progres-siu del territori. L’equip de governmunicipal, lluny d’apostar per unmodel de creixement sostenible,està desenvolupant un model queexerceix una pressió constant sobreels sectors no urbans del municipi.

Una vegada més, els ciutadans del municipi hem estat apartats a l’hora de poder decidir sobre elnostre entorn, deixant-nos sensepoder real de decisió sobre el territo-ri. La participació ciutadana conti-nua sent, doncs, una assignaturapendent del govern municipal,

de l’administració comarcal, de la Generalitat i de l'Estat, que planifi-quen, projecten i executen a l’esque-na del poble. Volem decidir ara i aquísobre el territori, les infraestructures,els equipaments i els serveis.

Amb aquest article, us volem exposaralguns dels projectes, presents i fu-turs, que tenen una afectació directasobre el nostre entorn i que, no hanestat consultats ni han estat consen-suats amb la població del municipi.

5 Estat de la riera de Llitrà (Av. Barcelona)

6 Suposada barrera “natural” de la subestació elèctrica

7 Les obres i les grues formen part del paisatge urbà

7 Les Bassetes

7 Camí i carretera de Moja

7 Mas Rabassa

7 La Pelegrina

8 Sortida Vilafranca Nord

8 Espai escollit pel Ministeri per a realitzar abocaments de terra de les obres dels futurs peatges

9 Espai agricola afectat per la futura variant N-340

Som conscients que molta d’aquesta informació, de la qual l’equip de governmunicipal ja disposa des de fa un cert temps, no és traslladada al conjunt de la ciutadania de Vilafranca. Per aquest motiu, la CUP, seguint els principis de transparència informativa, ha volgut fer arribar tota aquesta informació a la població. No som consultats, no se’ns informa dels projectes de futur de la vila, no se’ns permet gestionar el territori, que és de tothom; però el dia de la inauguració d’aquestes infraestructures (pagades per tots nosaltres) els polítics governants seran allà, presents, per penjar-se les medalles i menjar-se els canapès.

l’arrel de vilafranca candidatura d’unitat popular8 número 5

1

3

4

7

8

9

11

13

15

B

E

Pas de l’AVE no soterrat

Base de manteniment de l’AVE

A Desdoblament de la C-15B Peatges a les entrades

i sortides de l’AP-7C Projecte d’autovia N-340

En construccióUrbanitzacions1 Ciutat Jardí de Sant Julià2 Melió Residencial3 Molí d’en Rovira4 Girada II5 PAU-21 (Puleva - Ebro)6 PAU-6 (Antiga Cinzano)Polígons industrials7 Domenys I8 PAU-2 (Pous d’en Rossell)

Desenvolupament immediatUrbanitzacions9 PAU-1 (Avinguda del Foix)10 Les BassetesPolígons industrials11 Domenys III12 Els Cirerers

Desenvolupament projectatUrbanitzacions13 La Pelegrina14 Mas Rabassa15 Camí i carretera de MojaPolígons industrials16 Porroig17 Marges Alts

Danys colateralsD Invasió de la SerretaE Abocaments de terresF Abocaments d’AGMA a la Serreta

G Santa Maria dels Horts

candidatura d’unitat popularmaig 2008 l’arrel de vilafranca9

2

5

6

10

12

14

16

17A

B

B

C

El futurdelnostreentorn

D

F

G

Terrenys contaminats al terme municipaldeVilafrancaEls residus d’alumini de l'empresa AGMAa la Serreta

l’arrel de vilafranca candidatura d’unitat popular10 número 5

Entre el 1957 i el 1967, l’empresa Pro-ductos AGMA SA, aleshores ubicadaal barri del Molí d’en Rovira i dedica-da al procés de segona fosa d’alumi-ni, va anar abocant a la Serreta clorursòdic, clorur potàssic, fluorur càlcic(fluorina) i restes d’òxids d’aluminibarrejats amb residus de la fosa d’a-lumini dels seus forns (cendres, escò-ria metàl·lica…), procedents de l’ac-tivitat habitual de l’empresa. En elsdarrers anys, s’interposaven terresenmig, a mode de sandvitx, per mi-norar l’impacte de l’abocament. La construcció de l’actual autopis-ta AP-7 i les obres de la carretera de Vilanova van alterar i modificaraquests dipòsits.

Desconeixem la quantitat de resi-dus acumulats al llarg dels deu anys d’activitat de l’empresa, peròentenem que l’Ajuntament, moltprobablement, autoritzava els abo-caments fets al límit del termemunicipal de Vilafranca. Aquestapermissivitat de l’administraciófranquista, lluny de rebre una res-posta en democràcia de l’Ajunta-ment i de la Generalitat, s’ha vistagreujada encara més per diferentsprojectes sobre la zona afectada(modificacions del traçat de la car-retera C-15 a Vilanova, construccióde la rotonda d’accés a la Serreta…),provocant la dispersió i la barrejaamb altres terres i materials, inclòsl’abocament a la riera de Vilafranca i la irrupció dins del municipi olerdo-lenc sense més explicacions. El futurrespecte dels abocaments d’AGMA,lluny d’aclarir-se, és d’esperar ques’enfosquirà encara més si s’autorit-za la construcció de noves infraes-tructures sense afrontar el problemade la neteja dels residus.

A la vista de les terres grises (els residus) que afloren en diferentspunts de la zona de la Serreta, la CUP va presentar les fotografies a l’Ajuntament i va sol·licitar infor-mació, cosa que va motivar el tras-llat de la denúncia al Departamentd’Inspecció de l’Agència de Residusde Catalunya perquè avaluessin si realment hi havia contaminació del sòl (d’acord amb el que estableixel Reial decret 9/2005, de sòls con-taminats). En el Ple municipal de febrer de 2007, la CUP va presentaruna moció de tres punts sobre elsresidus de la Serreta, demanant, en primer lloc, que es delimitessinels terrenys afectats, per tal de te-nir-ho en compte a l’hora de ferqualsevol obra, treball o movimentde terres en aquesta zona. En segonlloc, es va demanar que es comuni-qués a l’Ajuntament d’Olèrdola l’existència de residus provinentsdel nostre terme municipal. I, perúltim, va sol·licitar a l’Agència deResidus el resultat de l’avaluació de la possible contaminació delssòls, per tal que es poguessin fer els passos necessaris per netejar la zona de residus.

La moció va ser aprovada per una-nimitat. Segons recull l’acta del Ple,l’equip de govern va dir que es des-coneixia la toxicitat real dels resi-dus i que l’Agència de Residus deCatalunya n’havia estat informada.Segons paraules del mateix equipde govern:“Caldria saber què es potfer al respecte i, en tot cas, pressionar per obtenir una resposta de la Gene-ralitat”. Però, el regidor de Medi Am-bient, Patro Recober (IC), sense es-perar l’informe tècnic, va minimit-zar l’impacte dient que “el cert ésque no són productes tòxics, es tractade clorur sòdic i d’òxid d’alumini no

Al Rin s’hi pesquen unes gambesmolt apreciades per als aperitiusdels bars i dels restaurants de les ciutats i els pobles alemanys.Tradicionalment, un cop pescades,les pelaven i les envasaven ells mateixos. Però els costos de mà d’obra eren cada vegada més ele-vats, de tal manera que un dia vandecidir que els resultava més eco-nòmic enviar les gambes al Marrocamb camions frigorífics, perquè les dones magrebines les pelessin i les envasessin. Una vegada enva-sades, les tornaven a enviar a Ale-manya per ser consumides. Els camions havien de travessar totFrança i tot Espanya, d’anada i de tornada (5.000 km).

Aquest exemple és un dels trajectesinfinits que formen la complexa xar-xa del transport del sistema econò-mic global, en què la deslocalitzacióindustrial que patim en el primermón és substituïda per un trans-port de mercaderies que, aparent-ment més econòmic, no preveu lesdespeses ambientals que genera.

El CIM –Logis Penedès– no és resmés que un lloc d’intercanvi demercaderies. És una cruïlla logísticainternacional –entre les autopistesAP-7 i AP-2–, on els camions que provenen de totes bandes de la geografia europea intercanvienels seus contenidors.

Les xifres que envolten aquest centre logístic són espectaculars:prop de 200 hectàrees –més de 250camps de futbol– amb una previsióde més de 5.000 llocs de treball, la majoria d’estibadors de port; entorn de 900.000 m2 de sostre de naus que tindran unes alçadesentre 15 m i 25 m –com un edifici

entre cinc i vuit plantes , per on passaran diàriament entre 10.000 i 20.000 camions, amb l’incrementconsegüent de pol·lució ambiental, i el col·lapse circulatori del sistemad’autopistes i carreteres locals i nacionals.

Els efectes, però, van més enllà. Ésprobable que els llocs de treball si-guin ocupats per gent que vingui defora, la qual cosa agreujarà la tendèn-cia actual de l’augment demogràficdesaforat del Penedès, que ja estàcausant efectes negatius en la cohe-sió social: augment de la inseguretatciutadana, saturació dels equipa-ments públics bàsics... Cal afegir-hi la pèrdua de valors culturals i el des-cens de la qualitat de vida, a més dela destrucció d’un valor singular dife-rencial com és el paisatge que encaraposseeixen unes quantes poblacionsrurals envoltades de vinya.

A més, l’efecte d’una implantació logística atraurà empreses multina-cionals que s’escamparan per tot elterritori comarcal, tot plegat afavoritper la feblesa de la majoria dels nos-tres governants locals, molt lligats al sector immobiliari o sotmesos a un clientelisme de partit que afavo-reix criteris un xic demagògics, comdefensar el CIM per l’augment delsllocs de treball, sense debatre més a fons la qüestió.

Les quatre manifestacions de més de 1.000 manifestants cadascuna, la pressió popular, la divulgació alsmitjans, els canvis en els governsmunicipals i la posició de determi-nats partits polític han obligat a ajornar l’execució del polígon, ja que es preveia que entrés en funcio-nament el 2004.

Les venesde la globalització

Des d’aquest escrit es demana que el Pla Director de l’Alt Penedès defi-neixi clarament que no vol el CIM. En-cara que no se situï directame sobreel seu territori, s’ha previst un traçatper al ferrocarril de mercaderies queno té res a veure amb les activitatspròpies de l’economia penedesenca.

El repte, ara, és mantenir-nos fortsen el convenciment que aquest pro-jecte és un error i, alhora, exigir unaplanificació general consensuadaadequadament per la societat civil.

Fa falta explicar tot això a la gent. LaPlataforma No Fem el CIM ja fa tempsque ho fa, anant poble per poble, ex-plicant quins són els entrellats que hiha darrere de la logística. I explicantcom una gamba pot arribar a ser moltcara ambientalment parlant.

No fem el CIMhttp://www.nofemelcim.org

A la Serreta hi abocaren clorur sòdic, clorur potàssic,fluorur càlcic (fluorina) i restes d’òxids d’aluminibarrejats amb residus de la fosa d’alumini dels seusforns (cendres, escòria metàl·lica…), procedents del’activitat habitual de l’empresa.

candidatura d’unitat popularmaig 2008 l’arrel de vilafranca11

soluble; és, per tant, una contamina-ció menor que, de totes formes, s’had’eliminar. S’han analitzat les aigüesd’un pou proper i no s’ha detectatcontaminació” (data de l’anàlisi delpou: 8/12/1983. Font: Agència Cata-lana de l’Aigua). El regidor de la CUPva insistir en la necessitat de solu-cionar-ho ara, quan és possible quees tornin a produir moviments deterres per a futures obres a la zona.

Doncs bé, avui ens trobem sobre lataula el projecte de desdoblamentde la C-15 a la zona afectada, senseque la Generalitat hagi donat res-posta als residus, sense que l’Ajun-tament hagi delimitat la zona afec-tada ni es plantegi o treballi en capmena d’actuació, sense que s’hagipresentat cap al·legació al projecteper tal de netejar els residus, sensehaver fet un front comú amb l’Ajun-tament d’Olèrdola (PSC-indepen-dents) per tal de fer pinya i pressio-nar la Generalitat… D’altra banda,també cal destacar que els altresresidus d’AGMA al municipi de San-ta Margarida i els Monjos han estatretirats per la Fiscalia de Medi Am-bient i que la plataforma impulsoraha demanat un estudi de les conse-qüències d’aquests residus en la salut de les persones. Sortosament,Patro Recober ja no és el regidor de Medi Ambient, cosa que inter-pretem com una bona notícia per a un món més verd. Però el proble-ma segueix vigent.

L’Alt Penedès és una terra preemi-nentment agrícola i forestal, ambuna gran quantitat de petits nuclisdisseminats per tot el territori. Anti-gament, tot es podia definir com a espai rural. Amb el pas del temps, i arribat el segle XXI, el paisatge i els usos del sòl de la comarca hananat canviant. La construcció de di-verses infraestructures (com l'AVE, el ferrocarril, la N-340, l’autopista,els gasoductes...) i el creixement residencial i industrial han estat els responsables de la transformacióprogressiva d’aquest paisatge.

Vilafranca del Penedès i Sant Sadurníd’Anoia han plantejat models urba-nístics amb creixements residencialsmolt desmesurats. D’altra banda, la indústria també ha fet els seus estralls, implantant-se a l’entorn de la N-340 i de l'autopista AP-7 (SantaMargarida i els Monjos, Vilafranca,Olèrdola) i a l’entorn del riu Anoia i del riu Bitlles.

Aquesta dinàmica de creixement al voltant del desplegament de lesinfraestructures de mobilitat no ésun fet aïllat de la nostra comarca,sinó que es produeix arreu del país.Les comarques més properes a Bar-celona són l’exemple més clar de l’o-cupació constant de l’espai agrícola i forestal de les infraestructures i de les noves zones residencials i indus-trials. El Baix Llobregat, comarca limítrofa amb el Penedès, ha hagut de crear la figura del Parc Agrari perpreservar el poc espai agrícola que hi queda, a causa de la pressió urba-nística que pateix. Aquesta dinàmicaes repeteix al Vallès, al Maresme o a ciutats com Tarragona, Girona,València… que tenen en comú el mateix model metropolità.

A l'Alt Penedès ens trobem en un mo-ment cabdal, perquè la Generalitatde Catalunya ha donat llum verda per planificar els usos del sòl de tot el territori de l'Alt Penedès, de mane-ra conjunta, a través del Pla Director. Es pretenia tallar d’arrel les visionslocalistes dels ajuntaments que pla-nificaven el seu municipi de maneraaïllada, d’esquena a la comarca. Peròel Pla Director no ha donat cap solu-ció als problemes reals de la planifi-cació del territori, ja que ha optat perplantejar una proposta de desenvolu-pament que segueix els criteris i lesdirectrius del que marca l’àrea metro-politana de Barcelona, abandonantl’oportunitat única de plantejar undesenvolupament comarcal sosteni-ble i en harmonia amb el territori.

El Pla Director aposta per la creaciód’una gran illa metropolitana de100.000 habitants a Vilafranca i elseu entorn (Sant Cugat Sesgarrigues,la Granada, Olèrdola i Santa Margari-da i els Monjos), sense límits de crei-xement. En la mateixa direcció, esproposa una segona illa metropolita-na més petita a Sant Sadurní d’Anoia.Per als nuclis de Gelida, Sant Llorençd’Hortons, Sant Pere de Riudebitlles,Sant Quintí de Mediona, Torrelles deFoix i Sant Martí Sarroca, també esproposa un creixement totalmentdesmesurat, que pot duplicar o tripli-car la població actual.

El creixement industrial il·limitattambé és un fet en la planificació delPla Director. És una realitat que va lli-gada sempre a l’entorn de les carre-teres existents (C-15, AP-7 i N-340) i a les de nova construcció, com elquart cinturó, encobert sota el nomde “desdoblament de l'AP-7”. Aquestafutura autovia anirà paral-lela a l’au-topista AP-7, de Vilafranca a Sant Sa-

durní d’Anoia, i connectarà Abreraamb el quart cinturó. La prioritat del Pla Director és potenciar les ca-rreteres i oblidar al calaix les possi-bles alternatives relacionades ambel transport públic. Desplaçar-se entransport públic a qualsevol poble de la vegueria del Penedès és extre-madament difícil. Anar a la ciutat de Tarragona és una odissea i anar a Barcelona és tenir moltes possibili-tats d’arribar amb retard. Del ferro-carril, també en parla el Pla Director,però les perspectives són a llarg ter-mini i, a més, hi ha una manca d’in-versió econòmica des dels Jocs Olím-pics del 1992. Es proposa crear unanova línea de tren entre Vilafranca i Vilanova, però encara queda moltde temps per a això. Mentrestant,desdoblaran d’actual carretera, sen-se tenir en compte la possibilitat decrear una bona xarxa d’autobusos. És obvi que el ciment dóna més di-ners a la nostra classe política queno pas el transport públic.

Finalment, els espais naturals i agrí-coles del Pla Director són els gransoblidats de la proposta, ja que no elsprotegeixen prou com a espais lliuresd’especulació. No cal anar gaire lluny:recordem les 11 hectàrees de sòl d’es-pecial protecció agrària cobertes perla base de muntatge i mantenimentde l'AVE a Vilafranca o les 450 hectà-rees de sòl forestal de gran valor queseran afectades pel futur parc eòlic aPontons. La feblesa de la preservaciódels espais naturals del Penedès nosolament ve donada pels projectesque n’alteren l’estat natural, sinótambé per la manca d’inversió i per la devaluació de la feina de la pagesiaen els espais agrícoles. És necessarientendre el Penedès com un ecosiste-ma agrícola i natural, amb identitatpròpia i amb un potencial turístic

i vitivinícola enorme, però en perillper la pressió de Barcelona.

Cal donar-li la volta a tot plegat. Vi-lafranca hauria de donar exemple ala resta de municipis de la comarca,començar a posar fre al creixementresidencial i industrial desmesurat, i iniciar la dignificació dels barrisamb un urbanisme molt més ama-ble amb l’entorn i amb les persones.

Potser seria hora de fer les coses sense tantes presses i amb unamica més de seny. La darrera mos-tra d’aquest desordre és el projected’urbanització del carrer del Co-merç, que preveu la construcció demés de 1.000 pisos, quan ja hi havia2.451 habitatges familiars buits, se-gons dades de l'Institut d'Estadísti-ca de la Generalitat a l’any 2001.L’objectiu del projecte no és aug-mentar l’habitatge protegit, sinócrear més plusvàlues per finançar el cobriment i la urbanització de la via del tren. No podem oblidarque totes les persones que hi vagina viure necessitaran recursos natu-rals (aigua i energia), serveis… quese sumen a un creixement que, sen-se aquest projecte, ja és insosteni-ble per a la vila i per a la comarca.Simplement, hem d’observar el ni-vell de construcció dels barris de laGirada, el Molí Residencial, la Cinza-no, el Pla del Diable…

Tot plegat és un cúmul d’incoherèn-cies que encaminen la nostra vila i la comarca a esdevenir ciutatscom Sabadell, Terrassa… Res méslluny de la cultura del vi, del paisat-ge harmònic, de la nova cultura delterritori que volem.

Col·lectiu Ecologista Bosc Verdhttp://www.boscverd.org

La sohenibilitat no viu a casa nostra

l’arrel de vilafranca candidatura d’unitat popular12 número 5

Jornada de lluites en defensa del territoriEl Penedès es veu immers, actual-ment, en un procés constant decanvis i agressions mediambientalsper la pressió creixent que exercei-xen l'àrea metropolitana de Barce-lona, l'especulació urbanística i el model de creixement econòmicvigent del territori. En aquest con-text, i més enllà de nous creixe-ments urbanístics o dels centres logístics i industrials que proliferenarreu, els projectes de grans infra-estructures com l'AVE, el quart cin-turó (desdoblament de la N-340),la variant de la C-15, el CIM (LogisPenedès), el parc eòlic de Pontons,…es multipliquen, allunyant-nos delmodel de desenvolupament mésaviat harmoniós que fins ara haviaconegut el territori. En aquest con-text, però, la resposta ciutadana i la mobilització popular és cada vegada més gran. La gent és cons-cient, doncs, que els danys sobre la terra poden ser irreversibles i que la defensa, la preservació i el respecte del territori és un ele-ment fonamental per al benestardel nostre futur. Aquesta conscièn-cia és un moviment cada vegadamés estès arreu dels territoris cata-lans (lluites per una nova cultura de l'aigua a les terres de l'Ebre, per una nova cultura energètica a la Catalunya Nord i a les terres de Girona, per un nou model de des-envolupament com la Marxa pel Decreixement, per la defensa d'es-pais d'alt valor ecològic...).

Per aquest motiu, el dissabte 12 de gener, en el marc de les Festesd'Hivern de Vilafranca del Penedès, el Casal Independentista de Vila-franca del Penedès El Cep va orga-

nitzar la I Jornada de lluites en defen-sa del territori, obert a tota la pobla-ció. La Jornada va constar d'una Firad'Entitats a la plaça de Milà i Fonta-nals, que va comptar amb la partici-pació de diferents col·lectius, enti-tats i moviments polítics i socialsnascuts en defensa d'espais natu-rals, de la identitat del territori o que evoquen la defensa d'aquestsprincipis entre la seva lluita. D'aquests col·lectius, van assistir-hiSalvem la Bleda (Penedès), VegueriaPenedès (Penedès), No al Pla CAUFEC(Baix Llobregat), No al CIM (Pene-dès), Bosc Verd (Penedès), Perill Peat-ges (Penedès), Salvem Montserrat(Baix Llobregat), Endavant-Penedès,Pro-Assemblea Pagesa (Penedès) i l'Esquerra Independentista delCamp, entre d'altres.

La Fira es va desenvolupar durant el matí de dissabte. Des de les 10 delmatí fins a les 2 del migdia, els dife-rents col·lectius i entitats van mun-tar parades de material i de difusió.Així, les persones que s'hi van acos-tar van poder informar-se de les dife-rents experiències de lluita que ca-dascun d'aquests col·lectius estàduent a terme amb l'objectiu de ferextensiva la seva tasca en defensadel territori al conjunt de la població.Altres activitats complementàriesvan acompanyar la Fira d'Entitats,com la realització d'un mural on vanpoder participar petits i grans o comel concert que van oferir els grallersFlor de Violeta.

A partir de les 3 de la tarda va tenirlloc la calçotada popular a Cal Noi-Noi, amb la participació de totes les persones que havien format partde la Fira i les que van estar interes-sades a conèixer de més a prop les

experiències dels col·lectius partici-pants. Havent dinat, es va fer unataula rodona, en què un representantde cada col·lectiu va exposar la reali-tat de la seva lluita; això va servir perfer un intercanvi de coneixements i experiències d'alguns del grups quetenen per objectiu comú defensar el territori de les agressions identità-ries i mediambientals.

L'experiència final de la Jornada va ser molt enriquidora per a totesles persones que hi van participar, ja sigui a la Fira, al dinar o a la taularodona posterior, i va servir per posarde manifest que, més enllà de les experiències locals que cada col·lec-tiu defensa, hi ha un espai comú quecal compartir per tal d'unir esforços,treballar i mantenir la flama viva de la nostra lluita. Per aquest mo-tiu,des de Vilafranca vam traslladarals altres col·lectius i entitats la intenció d'organitzar properamentuna nova jornada de lluites en defen-sa del territori.

La Marxa pel DecreixementEl passat 10 de febrer es va inaugu-rar la Marxa pel Decreixement, pro-moguda pel col·lectiu Temps de Re-voltes. La Marxa, que ha recorre-gut una trentena de comarques catalanes, té com a objectiu deba-tre, difondre i promoure el conceptede decreixement. El decreixement ésuna línia de pensament que proposauna reducció i una relocalització deles activitats econòmiques, així comuna forma de vida basada en la coo-peració, la convivència i la comuni-tat com a alternativa al capitalismei a la destrucció del planeta.

Els participants d'aquesta re-voltavan arribar a Vilafranca del Penedès

el cap de setmana del 16 i el 17 de febrer. Diverses entitats de la vila,entre elles la CUP, van organitzar uncomitè d'acollida i van preparar di-versos actes. Els promotors de laMarxa pel Decreixement s'expressenen aquests termes: "A cada aturada,volem compartir reflexions entorn del context actual de crisi energètica i la perversa relació entre el sistema financer i la destrucció del planeta,així com debatre sobre el decreixe-ment, sobre organitzar les alternati-ves i sobre interconnectar-les lesunes amb les altres. Creiem que éshora de deixar de treballar per l'eco-nomia del creixement i dedicar-nos a practicar el decreixement".

L'obejctiu de la Marxa és doble: peruna banda, fer una crítica del modelde desenvolupament (tal com l’ente-nem avui dia) i de la societat de con-sum, i denunciar la incompatibilitatentre el creixement econòmic indefi-nit i els fonaments ecològics; i, perl'altra banda, conèixer i debatre pro-postes per decréixer i portar a termeuna transició cap un altre model de vida que sigui compatible amb la natura.

El dissabte 16 de febrer, a l'EscorxadorMunicipal de Vilafranca del Penedèses va fer una xerrada informativa so-bre la descripció de l'actual situacióinsostenible a partir d’elements quegeneren el creixement econòmic. D'una banda, hi ha la crisi energètica,de la qual es va destacar que, més en-llà del canvi climàtic, els combusti-bles fòssils estan arribant al seu picdel flux de producció i, durant els pro-pers anys, primer el petroli, desprésel gas i després el carbó, començarana declinar. Així doncs, la solució no és només la transició cap a energies

renovables, sinó aturar el creixe-ment i, per tant, el nivell de consumenergètic actual. Això es farà de ma-nera sobtada quan ja no quedi capaltra sortida o es pot fer ara cons-cienciant-nos i organitzant l’alter-nativa. D'altra banda, hi ha el siste-ma financer i el fet que els bancscondicionen la nostra vida. El seufuncionament està intrínsicamentlligat al creixement econòmic: els di-ners es creen a través dels préstecsi, per tant, apareixen en forma dedeute. El sistema necessita crearcada vegada més diners per mante-nir-se, dirigint-se tot plegat cap a un creixement econòmic que acabarevertint en l'economia real i quecomporta un creixement energètic i de l'explotació dels recursos natu-rals. L'explicació va anar acompan-yada del documental Money as debt,en què es tracta el funcionament de les entitats bancàries i, concreta-ment, la creació del diner.

El diumenge 17 de febrer, al CasalIndependentista El Cep es va fer un taller de decreixement en l'àm-bit municipal, per tal de conèixertant les experiències reals com lestransition towns a Irlanda. En fun-ció de la nostra realitat, s'hauria de desenvolupar un nou projectedes de la base; s'hauria de transfor-mar la nostra població per cobrirles necessitats bàsiques de tothom(aigua, aliments, electricitat, etc.) a través d’un model de baix con-sum energètic.

Per a més informació: www.tempsdere-voltes.catwww.decreixement.net

En aquesta secció volem fer extensiu als lectors i lectores de l'Arrel els darrers actes que s'han esdevingut a Vilafranca per a la conscienciació de la defensa del territori o de nous models de desenvolupament respectuosos amb l'entorn i les persones.

Defensem el territori,ehenem la consciència

candidatura d’unitat popularmaig 2008 l’arrel de vilafranca13

En 5 anys, l’equip de govern municipal ha consumit quasi tot el sòl residencial previsten el Pla UrbanísticMunicipal.

A pesar dels mals auguris que actualment giren al voltant delcreixement econòmic i del sector de la construcció, el creixementurbanístic a Vilafranca no s’atura. El Departament de Política Territorialde la Generalitat de Catalunya hadecidit impulsar una ARE (ÀreaResidencial Estratègica) al municipi de Vilafranca del Penedès. En concret,a les Bassetes (173.000 metres qua-drats), de manera que dels nousespais d’urbanització residencialprevistos en el POUM (el pla urbanís-tic municipal que ordena el creixe-ment del municipi) aprovat l’any 2003,només quedarien tres espais perurbanitzar (Camí i carretera de Moja,la Pelegrina i Mas Rabassa). Així, en 5 anys, l’equip de govern municipal haconsumit quasi tot el sòl residencialprevist en el Pla Urbanístic Municipal.

Però, què és una ARE? Una ARE ésuna àrea residencial promoguda perla Generalitat amb la finalitat de re-soldre els dèficits de sòl d’ús residen-cial, i s’emmarca en el Pla Nacionalde l’Habitatge impulsat pel tripartita la Generalitat, que és bàsicamentun pacte del govern amb els empre-saris de la construcció. Sembla,doncs, que per a la Generalitat, a Vilafranca existeix un dèficit de sòl d’ús residencial, sense tenir encompte el creixement que el munici-

pi ha tingut en els darrers anys ni la borsa d’habitatges buits (2.451 se-gons l’Institut d’Estadística de Cata-lunya). Un altre dels elements quejustifica la construcció d’una ARE ésla cobertura del dèficit d’habitatgesde protecció oficial, ja que el 50% dela construcció total de l’ARE han deser pisos protegits (cal recordar queactualment la llei marca que els ba-rris de nova construcció han de tenirun mínim d’un 40% de pisos de pro-tecció oficial, la qual cosa no difereixgaire de la proposta de l’ARE). Darre-re del suposat caràcter social de lesARE (construcció d’habitatge prote-git), hi trobem un interès econòmicd’injecció de diners públics per sal-var de la fallida el sector privat.

L’administració de la Generalitat pre-tén, a més, concentrar aquest tipusd’habitatge en un espai concret de la vila, en comptes de fer-ne una dis-tribució homogènia i equitativa pertot l’espai residencial. Les ARE tenen,doncs, un marcat caràcter “desarro-llista”, impulsant el ritme acceleratde la construcció i de creixement urbà, per sobre de l’interès local. LesARE són un model “imposat” per unaadministració superior, la Generali-tat, per sobre dels interessos i plani-ficacions fetes per l’administració local (que té plenes competències en l’àmbit de l’urbanisme), ja que su-posa una invasió de l’autonomia lo-cal. No hi ha, per tant, marxa enrere:si la Generalitat decideix construirmés pisos a Vilafranca, no hi ha opo-sició que hi valgui (ni tan sols del ma-teix Ajuntament). No es consulta nies pregunta, no es té en compte la re-alitat del municipi, ni les preferènciesde la població (molt lluny d’assumirla participació ciutadana). En el casde Vilafranca, la creació de l’ARE com-

porta canviar la categoria del sòl dela zona proposada per ubicar-hi l’ARE(actualment és sòl urbanitzable deli-mitat); és una mesura que no passapel Ple municipal i no té en comptel’Agenda Urbanística Municipal.

Vilafranca, doncs, continuarà crei-xent des del punt de vista urbanístic i demogràfic, mentre els dèficits deserveis són cada vegada més no-tables per a la ciutadania i mentre patim una important sequera que nopermet assegurar el subministrmentd’aigua a les nostres llars. Aquesta és la solució proposada per la Genera-litat: imposar i consolidar un model de creixement urbanístic a Vilafrancagens sostenible i, de retruc, omplir les butxaques –ja plenes– dels granspromotors i constructors.

La CUP i altres col·lectius hem estatreclamant i denunciant les dificultatsde molts ciutadans i ciutadanes pertrobar un habitatge digne on poderviure a un preu que no impliqui un es-clavatge ni una submissió a les hipo-teques bancàries. La ciutadania ha de poder fer efectiu aquest dret socialbàsic i innegociable, però respectantsempre l’entorn natural i potenciantun model de desenvolupament soste-nible i respectuós amb la idiosincrà-sia del Penedès. Ja ha quedat demos-trat ens els darrers anys que la cons-trucció no és la solució i ara l’admi-nistració pública pretén “reparar” els errors de no haver intervingut enel mercat de l’habitatge amb mesu-res que no són sostenibles ni ecològi-ques. La descapitalització de l’habi-tatge públic (a través de la seva ven-da) s’imposa una vegada més, per sobre del mercat de lloguer. Una solu-ció a llarg termini és, doncs, que el sòlno sigui una mercaderia (per tant que

no es pugui comprar) i que sigui gestionat com un bé públic.

En definitiva, el govern “catalanista i d’esquerres” torna a donar-nosl’esquena davant del problema del’habitatge i es sotmet un altre copal poder econòmic de les grans em-preses, obviant que tenim una bor-sa d’habitatges buits i plans urba-nístics dins del nucli urbà quegarantirien el dret a l’habitatgesense necessitat de fer créixer lesnostres viles, sense necessitat dedestruir el nostre entorn paisatgís-tic més singular: les vinyes.

La conhrucció a Vilafranca no s’atura!Les Basetes o àrea residencial ehratègica

l’arrel de vilafranca candidatura d’unitat popular14 número 5

A la realitat només som receptors del querealment es volendespendre, del queescombren cap a fora.Aquests són elsbeneficis que des del Penedès recollim de la metròpoli: ser una colònia exprimida i maltractada, en nomdel seu progrés!

Metròpoli: “Estat considerat respectea les seves colònies, als seus territorisexteriors” o també: “el centre més important dins d’un domini particu-lar”. Aquest és el concepte que potdefinir actualment el Penedès res-pecte les metròpolis: vivim al límitde l’àrea metropolitana de Barcelonai Tarragona, una oportunitat benefi-ciosa de riquesa si podem comple-mentar a les ciutats, oferint-los allòque els manca a les dues àrees in-dustrials (un pulmó verd de paisatgei ecoturisme) i rebent a canvi allò queens falta.

En aquesta relació que s’estableixamb les metròpolis ens converteix en receptors potencials de tot allòque, malauradament la ciutat no troba espai per absorbir: espai per a les universitats, centres peniten-ciaris, centres d’investigació i desen-volupament, centres de composta-ment, centres sanitaris, centresd’emmagatzematge logístic, aboca-dors de runa, bases de muntatge de l’AVE o aeroports... Però, a la reali-tat només som receptors del que realment es volen despendre, del que escombren cap a fora: la pols dela metròpoli.

Aquests “regals metropolitans”, arriben silenciosament amb el bene-plàcit dels ajuntaments locals i d’i-dèntic color polític, però amb el critde lluita de l’oposició veïnal, com l’arribada dels residus metropolitansals Hostalets de Pierola, la presó(Model) que pretenien construir a La Granada (finalment a Sant Este-ve Sesrovires), el Centre Integral deMercaderies al Baix Penedès i segonsconeixem ara, el destí de les terres i runes de les grans infraestructuresmetropolitanes (de l’AVE, la nova ter-

minal de l’aeroport del Prat i de la lí-nia 9 del Metro).

Durant l’any 2007, les inspeccionsdels agents rurals van tramitar 21denúncies i tancar com a mesuracautelar, abocaments incontrolatsde runa a Sant Sadurní, Gelida, Subi-rats, la Granada i el Pla del Penedèsentre altres, procedents de les gransinfraestructures metropolitanes. L’ADIF assegura que els residus deles obres de l’AVE s’han dipositat en abocadors controlats de l’Alt Pe-nedès i Garraf, mentre que les terress’utilitzen a les obres d’ampliació del Port de Barcelona. Afirma també,haver fet un seguiment “estricte” deles empreses subcontractades pertal de complir la normativa mediam-biental, amb certificats inclosos.

El Penedès, el Garraf i l’Anoia som la destinació definida en el redactatd’aquests projectes d’infraestructu-ra metropolitans, el que és simpto-màtic de quin és el nostre paper en la metròpoli. Tanmateix, tambél’abocament il·legal de residusd’aquestes obres, segons la denúncia dels agents rurals, ensmostra que en realitat aquest temano està controlat ni resolt per les autoritats pertinents.

La manca d’una llei que reguli els moviments incontrolats de terres i la manca de controls en origen per part de l’administració, deixa via lliure a les constructores percol·locar les tones de residus d’obra,terra i runa “on i com puguin”, fins i tot com a “terra hàbil pel conreu”.No han trigat a aparèixer propietarispenedesencs que accepten cobrarper permetre els abocaments, i perfer-ho més rentable no demanen

La pols de la metròpolipermisos, fent-los també incontro-lats per l’administració local.

L’aparició de muntanyes de terra i runes en el paisatge penedesenc,nova icona de l’avarícia d’aquestspropietaris que cobren per camióbuidat, fa visible el problema delsabocaments il·legals, donat quexoca frontalment amb les políti-ques de planificació del territoricom el mapa de sòls de la D.O. Pene-dès o el “Pla Director” del ConsellComarcal, a part de ser una agres-sió mediambiental en tota regla. Alguns ajuntaments, com el de Subirats, ja ha aprovat una moratò-ria d’un any en la concessió de lli-cències per a moviments de terresque no siguin amb finalitats agríco-les (!) i que provinguin de fora de la D.O. Penedès.

El principal temor és “l’efecte col·la-dor” que genera aquest descontrol,que entre tant abocament il·legal i tants camions de terres, runes i al-tres residus barrejats, se’n pugui fil-trar algun de matèries perilloses,que després tot quedi colgat de te-rra i que contamini els aqüífers i elspous d’aigua. Aquests són, doncs,els beneficis que des del Penedès re-collim de la metròpoli: ser una colò-nia exprimida i maltractada; sem-pre però, en nom del seu progrés!

Els arbres desenvolupenfuncions com ararenovar l’oxigen, crearmicroclimes, fer ombra,refrescar l’ambient,netejar la contaminaciópròpia de les ciutats i acollir altres éssersvius que formen part de la fauna urbana.

Aquest any Catalunya Ràdio fa elsseus primers vint-i-cinc anys i ho ha celebrat recentment, juntamentamb la Fundació Territori i Paisatgede l’Obra Social de Caixa Catalunya,que enguany celebra el seu desè aniversari, plantant arbres. El dia 30de març, es va realitzar la plantadapopular simultània més gran ques’ha fet mai a Catalunya i es va con-tribuir al repte “Plantem pel planeta”,una campanya dels mil milions d’ar-bres del Programa de les Nacions Uni-des pel Medi Ambient.

Així que ja podem estar tranquils. I ho diem perquè ens comença a pre-ocupar el criteri de l’Ajuntament ambla poda i el manteniment de l’arbratviari de Vilafranca. Des d’un criteribiològic, de la defensa de la naturale-sa i del sentit comú general que lavida va mostrant, es pot afirmar quealgunes de les podes que es fan a Vilafranca són de les que mai s’hande fer. Això si es pot anomenar poda.

Primerament, caldria definir la podacom l’eliminació selectiva de bran-ques o parts de la branca per un mo-tiu o fi concret. No obstant això, s’hade tenir en compte que tallar no éssinònim de podar. La poda d’arbresno és una feina fàcil, ja que, per po-der dur a terme una poda correcta,s’ha de conèixer la biologia i l’estruc-tura de l’arbre, l’espècie, la històriadels exemplars concrets i les condi-cions del seu entorn.

Cal recordar que els arbres són unsquants milions d’anys més anticsque nosaltres (les persones) i que,molt probablement, no es puguin conèixer encara del tot uns ésserstan prehistòrics i tan necessaris pera nosaltres i per a la nostra supervi-

vència. El que sí podem deduir ésque, si ells han pogut sobreviuretants mil·lennis sense la nostra pre-sència (i, per tant, sense la nostra intervenció en el seu creixement o al llarg de la seva vida) és perquètenen prou mecanismes per viuremolts i molts anys i fer la seva funcióen el cicle natural de la vida com aartífexs de l’intercanvi de CO2 i O2

que ens és tan necessari. Així, un arbre no necessita que el podin, almenys en un entorn natural. Té els seus mecanismes propis i externsque l’ajuden a fer la poda que ell ma-teix necessita.

Les funcions que desenvolupen elsarbres a la vila són igualment moltimportants, com ara renovar l’oxigen,crear microclimes, fer ombra i refres-car l’ambient… Els arbres també fanuna tasca important, com ara netejarla contaminació pròpia de les ciutatsi acollir altres éssers vius que formenpart de la fauna urbana.

Entenem, però, que una ciutat o unavila, una via urbana, no és un medinatural. Llavors en quins paràme-tres entenem la poda? El motiu ge-neral és aconseguir un desenvolupa-ment adequat dels arbres, una bonasalut, una estructura correcta, mo-tius de seguretat, motius estètics,motius fitosanitaris i motius de si-tuació. En l’arbrat jove, s’apliquenpodes de formació i podes de mante-niment. En adults, s’apliquen podesde manteniment i de seguretat. Siens fixem en Vilafranca, la poda ques’ha aplicat, per exemple, a la plaçade la Sardana, on viuen una desenad’oms adults, és molt semblant a lapoda que s’anomena terciat (reduc-ció d’un terç de la longitud de lesbranques). S’ha aplicat, però, de

forma incorrecta i se n’han eliminatmés de dues terceres parts de lesbranques, de manera que s’ha aca-bat fent una reducció de capçadadràstica. Per tant, no ens trobaríemdavant d’una poda de manteniment.Potser de seguretat o sanitària?

Les podes dràstiques debiliten l’ar-bre, que queda exposat a les malal-ties i a les plagues d’insectes. Es re-dueix significativament la capacitatproductiva de l’arbre. A més, aques-tes podes són perilloses, ja que l’ar-bre produeix ràpidament fusta novasobre branques madures i s’hi origi-nen cavitats i podriments, que creenun punt dèbil d’ancoratge de les no-ves branques. Aquests nous brotscreixen molt ràpidament en alçada,però tenen menor estabilitat estruc-tural i anatòmica. Per tant, augmen-ten les possibilitats de caigudes debranques i del risc de fractures.

Un altre element que cal tenir encompte és que les podes dràstiquessón cares per als treballs associats a la poda, com ara la recollida i el trac-tament del brancatge, perquè el vo-lum de llenya és superior. Si l’arbre so-breviu, aquest necessitarà dos o tresanys de podes noves i molt probable-ment condicionarà el cost de mante-niment la resta de la seva vida. En casque mori, haurà de ser substituït perun de nou, amb el conseqüent costd’inversió. En el millor dels casos,quedarà molt dèbil i s’haurà de pre-veure el cost de combatre les possi-bles molèsties (caiguda prematura de fulles, malalties i plagues…).

Si partim d’aquest coneixement, quincriteri s’ha seguit a l’hora de podaraquests arbres, la resta d’oms de l’a-vinguda de Catalunya, els Populus de

la zona esportiva i un llarg etcètera?Tan sols amb una bona planificacióde la plantació, s’estalviarien moltsdiners i problemes posteriors; però,com que aquest no és el cas, aratoca plantejar-se quin tipus de man-teniment els apliquem.

A més, si fem una passejada per la vila, veurem pocs arbres de gransdimensions, perquè quan comen-cen a ser una mica alts els fan mal-bé amb podes contranaturals o amb tales indiscriminades, pen-sant que invertim correctament els nostres diners (pins del passeigde Rafel Soler, pins de la plaça deMilà i Fontanals, plataners de larambla de Sant Francesc…). L’ar-brat i les poques zones verdes de la vila no semblen una preocupacióper a l’equip de govern municipal,sobretot quan se n’observa l’estat i el manteniment.

Seria molt demanar poder tenir uns arbres alts i saludables a Vila-franca? Així, a l’estiu, a ple dia, po-dríem quedar a recer del sol i, cap al capvepre, sentir la rapsòdia delsocells que hi farien el seu niu. Ja ésprou trist veure com, dia a dia, des-apareix el nostre entorn natural i el paisatge d’origen agrícola, acanvi de segmentacions de color ciment i olor de polígons indus-trials, perquè a més no cuidem elpoc que plantem a la vila. Dema-nen, doncs, una implicació mésgran de l’equip de govern en la pro-tecció del arbres urbans.

L’arbrat de Vilafranca

candidatura d’unitat popularmaig 2008 l’arrel de vilafranca15

Estat final dels arbres de la Rambla St. Francesc

l’arrel de vilafranca candidatura d’unitat popular16 número 5

És inevitable que comencem demanant-vos l’opinió sobre la sequera actual. Amb indepen-dència que el canvi climàtic puguiaccentuar-les, les sequeres són cícli-ques. Des que sóc pagès, n’he vist detots colors. El que passa és que s’hadoblat la població i, per tant, el con-sum d’aigua. Anys enrere es va fer elgran transvasament d’aigua del Ter i, abans encara, el de Dosrius, que vaeixugar tot l’aqüífer de la riera d’Ar-gentona. Però eren transvasamentsper a un nombre de població moltmés reduït que l’actual. Ara no sabencom sortir-se'n, i resoldre la sequerano permet improvisacions, perquè la tenim al damunt. Hauria de serdesprés d’haver plogut i amb elsembassaments, com a mínim, migplens, que s’aconseguís un gran pacte de l’aigua, un pacte nacional.

Hi ha qui responsabilitza el sectoragrari del malbaratament de l’ai-gua. No estic d’acord que es crimina-litzin els pagesos: Catalunya nomésté un 5% de terres de conreu de rega-diu, la resta és de secà. És cert queens enduem el 60% del consum del’aigua; però, si mirem altres estatsque tinguin regadius importants,com Califòrnia o Israel, en consumei-xen tanta o més. Si volem tenir unaagricultura productiva de regadiunecessitem aigua. El país ha de deci-dir si vol una producció pròpia i esta-ble d’aliments o no. L’estabilitat, en climes com el nostre, ve del fet depoder regar. Algú pot dir que encarahi ha zones del canal d’Urgell que re-guen per inundació, però això es potreconvertir. Ara bé, això val diners i,si li dius a un pagès a punt de jubilar-se que s’endeuti per canviar el siste-ma de reg, es vendrà les terres. I noles hi comprarà un altre pagès, hofarà una agroindústria. És pitjor elremei que la malaltia.

En els últims anys hi ha hagutmoltes veus contràries a grans infraestructures, com l'AVE o laMAT, al·legant que suposen unadestrucció del territori. Com veieula situació actual? Hi ha molt pocasensibilitat política. Si n’hi hagués,als consultors els donarien ordres de ser respectuosos amb el territori,tant amb les zones agrícoles comamb el paisatge. Encara que això su-posés un cost d’execució més gran.Aquestes obres es fan per a moltsanys, les línies de ferrocarril que esvan fer a meitat del segle XIX encarahi són. Cal pensar que les grans in-fraestructures duraran molt detemps i, per tant, hauria de ser unaexigència que l’execució de l’obra fosuna mica més cara, si és a canvi derespectar el territori. Actualment, no es planta cara i el preu que pa-guem és la destrossa del territori.

Quines són les causes de la pèrduade pagesos? N’hi ha moltes. Una,que no s’ha de menysprear, és l’eco-nòmica. Però també hi tenen a veurela desmoralització, la manca de res-pecte a la pagesia i la manca de pres-tigi. Poso un exemple: el Priorat erauna comarca arruïnada, les vinyess’abandonaven progressivament i eljovent plegava. L’escola d’enologiava arribar a tretze alumnes i la volien

tancar. Vam ser uns quants quevam dir que, per pocs alumnes quehi hagués, l’escola no podia tancar,perquè aquells enòlegs es quedavena treballar a les empreses de la comarca; era una raó de pes permantenir l’escola oberta. Desprésva arribar el boom del vi del Priorat,que va comportar un prestigi i unpreu del vi ben elaborat. Doncs araal Priorat torna a haver-hi jovent!Per tant, és una barreja de causes.Per ser un bon pagès se n’ha de sa-ber, cal molta experiència i forma-ció. El jovent n’és molt sensible i ésimportant tenir respecte per la pa-gesia. Això a casa nostra no passa.

Desapareixerà la pagesia? Sí, serà substituïda per grans empre-ses lligades al sector agroalimenta-ri. Pot quedar un territori sense pagesia o, en tot cas, residual, que no servirà per a res. I aleshores,qui mantindrà el territori equilibrat?Una societat anònima amb seu aBrussel·les, Madrid o Barcelona?Aquests especularan i res més. Elsoptimistes diuen que encara tenimun 2% de pagesos, però cal tenir encompte la seva mitjana d’edat i,sobretot, saber si aquest cens de pagesos té continuïtat generacional o no. I el drama és que no n’hi ha:d’aquí a pocs anys el percentatgeencara haurà disminuït més.

L’Assemblea Pagesa de Catalun-ya recull signatures per presen-tar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) i perquè Catalunyaes declari zona lliure de transgè-nics. Veurem un futur que passiper l’agricultura ecològica? Estem caminant en sentit contrari.Si es van estenent els transgènicsserà impossible fer una agriculturaecològica. No és una prioritat perals dirigents polítics, així que no hiposen els mitjans necessaris. Lesmesures de política agrària hauriend’estar orientades cap a la produc-ció ecològica. Pel que fa a la ILP, siaconseguim les signatures, els par-tits s’hauran de mullar, però això no assegura que es faci una actua-ció política contundent. Tanmateix,hauríem aconseguit que se’n parli,perquè ara és un tema tabú. Ara bé,independentment de com vagin lescoses, cal lluitar contra els transgè-nics. No podem quedar-nos impas-sibles amb els braços plegats. Si nolluitem, tenim la batalla perduda.Com a mínim, lluitant hi ha possibi-litats de guanyar.

A les passades eleccions munici-pals, vau anar a la llista de la CUPde Mataró. Què us va empènyer adonar-li suport? Són amics meus,els conec molt bé i m’inspiren con-fiança. Ja feia temps que voltava per Catalunya participant en actesde les CUP. En l’àmbit municipal,aquest tipus d’experiments són positius i a Mataró, com a Vilafran-ca o Sant Celoni, s’està fent unagran tasca. Amb un sol regidor, laCUP està plantejant més qüestions i mocions que tots els altres grupsmunicipals, com va passar a Vila-franca durant l’anterior legislatura i com fan ara, amb dos regidors.

Mentre no plantem cara, el preu que paguem és la dehrosa del territori

Dis

seny

Bil

di G

rafi

ksFo

togr

afies

i te

xtos

CUP

Vil

afra

nca

Dip

òsit

lega

lB-2

9393

-200

5

Pep Riera ha estat, durant molts anys, la caravisible de la pagesia catalana. Des que va traspassar el càrrec de coordinador general d’Unió de Pagesos,s’ha dedicat de manera més exclusiva al que sempreha sabut: fer de pagès. Però aquest mataroní decabells blancs i mans fortes ha compaginat semprela seva feina al camp amb l’activisme. Durant elsanys al sindicat, va lluitar per dignificar la pagesia i defensar el territori; ara ho continua fent des de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Mataró. Riera no es rendeix perquè, com ell mateix assegura,si no lluitem tenim la batalla perduda.

Entrevista