· pdf filealforja butlletí d’informació municipal 2011/2015 «calia...

AlforjaButlletí d’informació municipal 2011/2015

«Calia recuperar la confiança i posar l’Ajuntament al servei de la gent. Hi havia

una feina cívica i social a fer per integrar la Casa de la Vila al poble, com una casa més»

La Fira del Pataco posa Alforja al mapa de fires del país

L’Ajuntament d’Alforjaliquida tot el deute municipal en quatre anys

12 i 13 24 i 25 36 i 37L’Ajuntament dóna suport al procés i un 88 per cent dels votants diu Sí-Sí el 9N

2 ALFORJA MARÇ 2015Edició

Aquests han estat quatre anys intensos i apassionants durant els quals, des del govern municipal, hem pogut tirar endavant diversos projectes i iniciatives amb un únic ob-jectiu: reforçar la identitat del poble i promocionar els seus productes i els seus actius culturals, socials, empresarials i tots els seus atractius, que són molts.

No hem oblidat els serveis educatius i socials ni l’atenció a les persones, especialment a les més vulnerables, i hem treballat a consciència per tenir un poble més cohesionat i unit. Obres emblemàtiques al poble i a les urbanitzacions, i inversions en instal·lacions esportives, entre d’altres, for-men part de l’acció de govern que avui us presentem.

De tot això tracta aquest butlletí que teniu a les mans i que hem fet amb l’aportació dels regidors i de les regido-res: és una eina per a explicar què hem fet, com ho hem fet i perquè. Es tracta de rendir comptes i de fer un balanç d’aquest mandat. Però també d’explicar tota la feina i les gestions que moltes vegades s’han de fer, que no es veuen, i que si no s’expliquen ningú no sap l’esforç que comporten.

D’aquests quatre anys, les persones que hem estat al go-vern valorem la professionalitat i la col·laboració dels treba-lladors i treballadores municipals, la seva dedicació i el seu entusiasme. Però, per sobre de tot, estem molt satisfets i orgullosos de la complicitat i el treball conjunt fet amb les entitats i amb les associacions del poble.

Sembla que va ser ahir quan amb els companys de Consistori vam prendre possessió dels càrrecs de regidors/res i d’alcalde, però ja han passat quatre anys i unes noves eleccions municipals són a la cantonada. Ara és hora de fer balanç de la feina feta, una feina que és el millor aval de la que encara ens queda per fer.

Alforja

Capafonts

Alforja

AlmosterL’Aleixar

Reus

Maspujols

Botarell

Montbriódel Camp

Riudecanyes

Cambrils

Vinyols iels Arcs

Mont-roigdel Camp

Pratdip

Vandellòs il’Hospitalet de l’Infant

Duesaigües

L’Argentera

Colldejou

Vilanovad’Escornalbou

Riudecols Les Borgesdel Camp

Castellvelldel Camp

La Selva del Camp

La Febró

Arbolí

Vilaplana del Camp

Riudoms

Pensem que per a Alfor-ja aquesta ha estat una fita que marca un punt d’in-flexió. S’ha obert una nova etapa que posa en valor la feina feta i que dóna noves perspectives de futur, i això ha estat possible gràcies a la col·laboració de tothom.

Joan Josep Garcia RodríguezAlcalde

Alforja, març de 2015

Explicar què hem fet i perquè

Baix Camp

GESTIÓ MUNICIPAL 2011-2015 3

Joan Josep Garcia Rodríguez, ALCALDE

«Des del punt de vista econòmic hem capgirat la situació: ja no devem res, ara tenim superàvit»

És nascut a Alforja? Sí, sí. Vaig néixer l’any 1967 a Reus, perquè en aquella època les ma-res ja anaven a tenir els fills a Reus. Els meus germans, en canvi, no. El meu germà, que és del 62, va néixer a Alforja i les meves germa-nes bessones, que són del 63, també. El meu germà petit, que té cinc anys menys, evident-ment, també va néixer a Reus.

Els pares són d’aquí o van venir de fora? Els meus pares són d’Andalusia. Van venir amb tota la immigració que hi va haver als anys 60.

Van estar de masovers a l’ermita de Puigcer-ver, on fins i tot s’hi van casar. Després, com que hi havia poca feina al poble, el meu pare va anar a França, a fer de miner. Naturalment, la mare va ser molt important en aquella èpo-ca, amb només 21 anys i tres criatures. Tothom sempre l’ha tinguda per una dona molt valen-ta. I a casa ens coneixien primer per Ca les Bessones –per les meves germanes- i després per Cal Francès, ja que el pare va estar vuit anys treballant a França.

La direcció d’una empresa requereix prendre decisions, aspecte que l’alcalde té molt clar i que també ha aplicat al Consistori. Això, i l’estima que confessa que té per la vila segur que l’han ajudat de manera determinant a l’hora de treure’n fruits.

L’entreviSta


Vostè, però, s’ha format aquí, a Alforja... Sí, jo m’he fet gran aquí, he crescut aquí. He vis-cut tota l’evolució del poble d’aquests anys i m’he pelat els genolls per aquests carrers, he jugat amb l’equip de futbol sala, he fet les fo-gueres de Sant Joan...

S’ha vinculat amb les entitats del poble? Bé, als 22 anys vaig muntar la meva pròpia empre-sa, als 27 em vaig casar i això em va portar a viure a Reus. Això i el dia a dia de l’empresa va que fer durant uns quinze anys perdés una mica el vincle amb el poble, però no del tot, ja que vaig seguir participant econòmicament amb entitats com els gegants o els Patxan-

guerus, però sense fer gaire vida social. Sí que vaig mantenir vincles amb els amics pel futbol i, això sí, sempre vaig participar de la Festa Major. Tot això va durar fins que em vaig sepa-rar de la meva dona, l’any 2009, i vaig tornar a viure a Alforja, tot i que, de moment, sense participar gaire de la vida del poble, més aviat dedicant-me als meus fills. Tot això fins a l’any 2011, quan hi ha un canvi molt important a la meva vida, ja que un grup de gent em venen a buscar per ser candidat com alcaldable in-dependent per Convergència i Unió. Així com molta gent quan els fan una proposta d’aques-ta mena es queden parats, jo m’hi vaig ave-nir enseguida, encara que, això sí, comptant amb una persona molt vinculada al poble que, com a segon, em pogués donar un cop de mà. Abans de dir que sí, vaig contactar amb el Ca-simiro Rodríguez i li vaig demanar si em volia acompanyar en aquest pas i em va dir que sí. Em va fer molta il·lusió, perquè malgrat ha-ver estat uns anys fora, jo sempre he estat un home enamorat del meu poble. Sempre m’ha-via fet il·lusió això de trobar-me gent d’Alforja per Reus, per exemple. I, de fet, els meus pa-res sempre han viscut al poble i jo sempre hi he estat empadronat.

Ha jugat a futbol, crec? Aquí a Alforja vaig jugar molt a futbol sala. Com a jugador de fut-bol, ja que aquí no hi havia equip, vaig anar a les Borges i, després, al Reus Deportiu, a ter-cera divisió, com a semi professional. Als vint anys, en patir una lesió molt forta vaig anar al Salou, on vaig poder compatibilitzar-ho amb la feina i els estudis que havia deixat.

Va accedir al càrrec d’alcalde sense expe-riència a l’Ajuntament? Sí, sense experiència. De fet, la primera vegada que vaig entrar a l’Ajuntament va ser per rebre la vara d’alcalde, fora del dia abans que el secretari em va ex-

«L’any 2011 és quan hi ha un canvi molt important a la meva vida, ja que un grup de gent em venen a buscar per ser candidat com alcaldable independent per Convergència i Unió


plicar el protocol. No, no tenia experiència ni com a regidor ni res.

I com va plantejar-se la campanya i la llista? Als qui m’havien proposat els vaig dir que vo-lia muntar la meva llista. Ho vaig fer, i amb el Casimiro de segon. Llavors, amb aquell grup, que eren militants i simpatitzants de Conver-gència d’Alforja, vam dissenyar una llista de possibles candidats. Un cop feta la llista, la vam presentar en un acte públic i vam com-provar que l’única manera de veure com esta-va el poble era fer el porta a porta i ens vam dedicar, durant dues setmanes, a parlar amb tota la gent. Em va ajudar molt anar-hi com a candidat de Convergència i Unió, diferent hauria estat fer-ho sense un nom al darrere. A mida que anava fent les visites em vaig anar adonant que la gent no tenia cap vincle amb l’Ajuntament, ni sabia què era ni quin servei els podia fer. La gent estava molt desanimada i vaig arribar a la conclusió que el programa no servia per a res. Calia recuperar la confiança i posar l’Ajuntament al servei de la gent del poble. Hi havia una feina cívica, social, per in-tegrar l’Ajuntament en el poble, com una casa més i que la gent s’hi anés acostant; i després hi havia una part econòmica, que estava molt malament.

Quines mesures va començar a adoptar un cop va ser a l’Ajuntament? Una de les prime-res coses va ser millorar l’atenció al ciutadà, amb l’ampliació de l’horari, que va passar a ser de les vuit del matí fins a les dues de la tarda i de les cinc de la tarda a les vuit del vespre. Ens adaptem a les necessitats de la gent perquè, de fet, estem al servei del po-ble. Quan la gent té un problema ha d’anar a l’Ajuntament a demanar ajuda.

Quins altres problemes va trobar? El meu handicap principal va ser que jo, tot i ser fill del poble, vaig estar una etapa de la meva vida desvinculat del teixit social del poble. La primera sorpresa que vaig tenir és que no hi havia comptes, ni comptabilitat, ni tancaments ni res, és a dir, tot un descontrol en l’apartat econòmic. Durant tres mesos em vaig dedicar a observar com estava la situació i prendre de-cisions. Unes mesures que no han estat fàcils de prendre, com el canvi de secretària munici-pal, però que va ser vital i, per tant, un encert.

Un dels moments més emotius com alcalde i del qual me’n sento molt orgullós ha estat representar Alforja en l’acte dels més de 900 municipis en suport a la consulta del 9N i del president Mas.

Un cop feta la llista, la vam presentar en un acte públic i vam comprovar que l’única manera de veure com estava el poble era fer el porta a porta. Em vaig dedicar, durant dues setmanes, a parlar amb tota la gent. La gent estava molt desanimada i vaig arribar a la conclusió que el programa no serviria. Calia recuperar la confiança i posar l’Ajuntament al servei de la gent del poble.

El Casimiro Rodríguez és l’alma mater d’haver aconseguit un dels nostres objectius, que és millorar la societat civil del nostre poble, una societat que la vam trobar dividida, fent que la gent pogués participar en els actes, siguin de dretes o siguin d’esquerres. Estic content, perquè la gent d’Alforja ha respost pel damunt de les nostres expectatives.

EL + DESTACAT


«Som un poble sanejat, ens podem endeutar i demanar crèdit, tenim capacitat per invertir i, per tant, ara podem donar una empenta valenta per impulsar el poble. Tenim muscle financer i muscle social, ara és el moment de córrer. Ara ja ho hem pagat tot, ara toca la inversió. Ja m’hauria agradat trobar-me l’Ajuntament que nosaltres deixem

L’entreviSta

Just començar el mandat s’activa la part social i un dels meus compromisos era que l’equip de Govern participés en tots els actes, comu-nions, enterraments, festes i esdeveniments. Jo em vaig comprometre a ser accessible i a ser proper als veïns, que sabessin que estic al seu servei, que sóc un treballador seu.

Es podria dir que ha aplicat una gestió em-presarial, fruit de la seva experiència profes-sional? Totalment, una visió empresarial. Les mesures i les decisions han anat en aquesta direcció, tot i la vessant burocràtica que reque-reix la institució.

Pel que fa a la qüestió econòmica que, com ha dit, era complicada, a dia d’avui quin balanç en faria? Del que hem fet n’estic con-tent, perquè no devem cap euro. Hem fet una feina, hem gestionat bé els diners i hem eixugat el deute, som solvents. Però no em sento orgullós d’haver pres decisions que el que han fet és estrènyer més l’economia de la gent del poble, una decisió que era necessària

però poc agradable de fer. Són unes decisions que si no les prens, la màquina no funciona. Ara, però, un cop hem eixugat el deute, hem, baixat la pressió fiscal, perquè no té sentit se-guir pressionant més la gent d’Alforja. Ho tor-naria a fer, ja que calia pagar el que devíem, perquè no es podien pagar proveïdors ni les pagues dobles als treballadors i vam haver de demanar una bestreta per pagar despeses corrents. Sense liquiditat ni podíem demanar crèdit als bancs. Van ser mesures contundents, però no es podien fer els pagaments escalo-nadament, ja que la gent a qui devíem diners els necessitava.

Així, es podria dir que, al cap dels quatre anys, s’ha posat el comptador a zero? El deute s’ha posat a zero i el patrimoni del municipi el deixem en més de 400.000 euros. Des del punt de vista econòmic hem capgirat la situa-ció: ara tenim superàvit.

I des del punt de vista social? Des del punt de vista social, n’estic orgullós. Estic orgullós del meu tinent d’alcalde, el Casimiro Rodrí-guez, perquè ell és l’alma mater d’haver acon-seguit un dels nostres objectius, que és millorar la societat civil del nostre poble, una societat que la vam trobar dividida, que hi ha estat du-rant molts anys, i que ningú havia posat ordre. Hem fet que la gent pogués participar en els actes, siguin de dretes o siguin d’esquerres. Estic content, perquè la gent d’Alforja ha res-post pel damunt de les nostres expectatives.

A Alforja la qüestió de les urbanitzacions és important. Com s’ha tractat? Des del pri-mer moment vaig veure que les urbanitzacions del poble eren les grans oblidades. A causa d’això, es van veure abocades a crear un par-tit polític perquè se les tingués en compte. En


aquest aspecte s’ha canviat aquesta dinàmica. A la campanya vaig fer el porta a porta també a totes la urbanitzacions i ja d’alcalde procu-ro assistir a gairebé totes les reunions de les juntes. Hem intentat apropar l’Ajuntament al servei, també, d’aquestes àrees del municipi.

Tot i la situació econòmica, el ritme d’inver-sions no ha estat petit. S’han anat fent coses... Les grans infraestructures no ens les hem po-gut permetre per la part econòmica, tot i que Alforja té alguns dels grans equipaments, com ara el pavelló. Hem fet petites i mitjanes obres amb la voluntat que aquestes repercutissin el màxim possible en l’usuari. Que milloressin en la comoditat i en la qualitat de vida dels nos-tres veïns.

Ara que l’Ajuntament està sanejat, quins serien els objectius a partir d’aquest moment? Hem posat les bases pels propers quatre anys. Som un poble sanejat, que ens podem endeu-tar i demanar crèdit, que tenim capacitat per invertir i, per tant, ara podem donar una em-penta valenta per impulsar el poble. Aquests propers quatre anys és el moment de invertir, de fer carrers, de promocionar el poble... Te-nim muscle financer i muscle social, ara és el moment de córrer. Abans no podíem, estàvem coixos. Ara ja ho hem pagat tot, ara toca la inversió. Ja m’hauria agradat trobar-me l’Ajun-tament que nosaltres deixem.

Com es veu la qüestió del procés indepen-dentista? Alforja no només és un municipi que s’ha sumat a totes les iniciatives en aquest sen-tit, sinó que té la primera assemblea territorial de l’ANC de la nostra comarca, possiblement una de les primeres de Catalunya, amb més de 30 associats, que financien el procés. És

una plataforma molt activa i va fer que fóssim un dels primers pobles en muntar les consul-tes participatives que van arrencar a Arenys de Munt. He participat en tots els actes que ha organitzat l’ANC, la manifestació del 2012, a la Via Catalana i a la V de Barcelona del 2014. Un dels moments més emotius com alcalde, i del qual me’n sento molt orgullós, ha estat representar Alforja en l’acte dels 900 municipis en suport a la consulta del 9N i del president Mas. Quan els alcaldes vam anar de l’Ajunta-ment de Barcelona al Palau de la Generalitat va ser espectacular, amb la gent del carrer aplaudint. Va ser una experiència brutal.

Com podria beneficiar a Alforja el fet que Catalunya fos independent? Evidentment, ha de ser beneficiós, perquè pitjor del que estem no podem anar. Estem en un camí sense retorn.

Joan Josep García Rodríguez, l’alcalde d’Alforja,

tothom el coneix al poble com el Juanjo. Ara fa quatre anys

va accedir al càrrec sense cap experiència municipal, sense pràcticament haver posat els peus a l’Ajuntament. Però la seva trajectòria al capdavant

d’una empresa segurament l’ha ajudat a posar ordre econòmic i en la tasca social del municipi.

Fill d’immigrants andalusos, va començar treballant de

manobre, però als 22 anys ja va crear la seva pròpia empresa. Una de les seves passions ha

estat el futbol, esport que practicà a diferents equips

de la demarcació com a semi professional.

De ben a prop


Casimiro Rodríguez Camposo Tinent d’alcalde de Participació Ciutadana, Festes, Joventut i Esports

M. Àngels Garcia Llopis Segona tinent d’alcalde i regidora de Sanitat, Benestar Social i Família

Aquest mandat ha estat la meva primera experiència com a regidor de l’Ajunta-ment d’Alforja. En el moment que em vaig presentar a les eleccions del 2011 estava vin-culat a moviments culturals del poble i tenia un mínim co-neixement del que era la vida al Consistori.

Bé, vist ara, en realitat te-nia un coneixement zero; no és ni de bon tros el mateix que portar una entitat cultu-ral. La valoració que en faig és positiva: hi vaig entrar so-bretot perquè creia que en aquest poble hi podia haver una acció cultural molt més conjunta de la que hi havia,

que podíem crear una estruc-tura en què la gent del poble participés i fos la que real-ment tirés endavant el tema de les festes, molta part de cultura i participació ciutada-na.

Crec que això, amb el su-port del nostre alcalde, ha anat molt bé i per aquesta banda estic content, però de cara al futur s’ha de continuar en la mateixa línia perquè encara no s’ha arribat, ni de bon tros, a la meitat del camí que es volia aconseguir. La gent ha de creure que pot participar més i ser molt més activa, i que tindrà suport per part de l’Ajuntament. I no té

perquè ser del mateix color polític que hi ha al Consis-tori, sinó que com a ciutadà del poble ja ha de ser així. En això encara hi ha un camí llarg per recórrer.

Ara bé, una de les àrees que valoro més positivament és la de Joventut. Estic molt orgullós del camí que ha em-près el col·lectiu de joves. És cert que queda molta feina per fer, però de ben segur molts pobles voldrien tenir el seu jovent participant, col·la-borant i assolint fites molt im-portants com ho fan els nos-tres. Cal seguir donant suport a un col·lectiu tan gran, deli-cat i divers com són els joves.

No és aquesta la primera legislatura que he estat re-gidora, sinó que ja ho havia estat en la dels anys 1999 a 2003, o sigui que n’hi ha ha-gut dos més entre una i l’al-tra. En aquest mandat que ara s’acaba hem format un grup molt bonic i força avin-gut, de manera que si l’ha-gués de valorar ho faria amb un deu. Sempre hi ha més feina per fer de la que es fa, però realment n’hem fet

força durant aquests quatre anys.

Des de l’àrea de Sanitat i Benestar Social hem treba-llat molt amb Càritas i els as-sistents socials; hem ajudat a gent que no podia arribar a final de mes o amb pro-blemàtiques diverses, i s’ha fet molta feina en aquest sentit. D’ara endavant s’ha de seguir en la mateixa línia.

El nostre alcalde ha estat molt eixerit en aquest sentit;

a veure si torna a sortir, con-tinuem amb la mateixa línia i la millorem. De totes mane-res jo no em torno a presen-tar, perquè ja tinc 64 anys, he estat dues vegades a l’Ajun-tament i, tot i que m’agrada, vull deixar pas a la gent jove. Sempre dic que per l’Ajun-tament hi haurien de passar tots els vilatans, almenys una vegada a la vida, perquè des de fora es veu d’una manera i des de dins n’és una altra.

«La gent ha de creure que pot participar molt més»

«Tots els vilatans haurien de passar per l’Ajuntament una vegada a la vida»

L’equip de GOvErN


Vanesa Garcia HurtadoRegidora d’Hisenda

Yolanda Saludes Àvila Regidora d’Ensenyament i Cultura

Aquesta ha estat la meva primera legislatura com a re-gidora de l’Ajuntament d’Al-forja. Fa quatre anys em vaig presentar després de parlar amb l’alcaldable de Conver-gència i Unió, que estava for-mant un grup nou, en bona part també perquè llavors jo estava a l’atur i per a mi era una oportunitat de conèixer una cosa nova.

La valoració que faig d’aquest mandat és bastant bona: s’han fet moltes coses al poble i s’han pres moltes iniciatives que encara s’estan

consolidant. Crec que la legislatura que

ara s’acaba ha estat profitosa, ja que per part del poble hi ha hagut molta participació en tot, i, d’altra banda, la part econòmica de l’Ajuntament s’ha sanejat molt.

Per això, primer de tot, vam estudiar quina era la si-tuació del Consistori per veu-re què podíem fer amb el que teníem, i a partir d’aquí hem anat fent coses.

S’han optimitzat moltes despeses i s’han pres dife-rents mesures per estalviar.

En diferents àmbits hem mi-rat d’optimitzar tots els recur-sos que tenim, ja que en un poble petit com el nostre no ens cauen els diners del cel.

De cara al proper mandat municipal, el millor que es pot fer és consolidar tot el que s’ha fet fins ara. Tanma-teix, no em torno a presentar a les properes eleccions per-què acabo de ser mare.

Aquesta ha estat la meva primera legislatura com a regidora a l’Ajuntament i la valoració que en faig és molt bona, entre altres motius per-què a través de la Comissió municipal de Festes, Cultura i Esports s’ha aconseguit que tot el poble participi de les festes, i de les activitats que es fan, independentment del color polític de cadascú.

Durant aquests quatre anys de legislatura les coses han canviat i ara hi ha molta més col·laboració entre tots, vetllant pel que és millor per

al poble i sense fixar-se en les preferències polítiques de l’altre.

De cara al futur, m’agra-daria que la llar d’infants i el menjador escolar es po-guesin traslladar al recinte de l’escola. Ara són en uns barracons, molt ben condi-cionats, això sí, però el millor seria que tot allò relacionat amb l’ensenyament estigués al mateix recinte.

D’altra banda, també vull fer una referència explícita a la bona entesa que hi ha ha-gut amb l’escola i, en particu-

lar amb la seva direcció, que ha mostrat en tot moment una gran predispoció que ens ha permès afrontar junts al-guns dels problemes que van sorgir a causa de les restric-cions que va imposar la crisi.

Ara la situació ja ha co-mençat a millorar i això ha permès una major atenció per part de l’Ajuntament a un equipament que és clau per al nostre municipi.

«En un poble petit com el nostre no ens cauen els diners del cel»

«S’ha aconseguit que tothom col·labori pel bé del poble»

L’equip de GOvErN


Magí Ferré Taverna Regidor de Medi Ambient i Pagesia, Serveis i Personal

Aquesta ha estat la meva primera experiència com a regidor, després que el 2011 vaig ser cap de llista d’Es-querra Unitària. La legislatura que ara s’acaba la valoro molt bé, perquè s’ha pogut pagar tot el que es devia i posar l’Ajuntament a zero en l’as-pecte econòmic, per poder fer coses i millorar el poble i les urbanitzacions. Tenint l’economia com la teníem era una mica difícil, així que la primera cosa que s’havia de fer era equilibrar el sistema

econòmic i el dia a dia. Em vaig unir al govern mu-

nicipal des d’Esquerra Uni-tària per poder treballar el tema de les urbanitzacions. Una de les qüestions en què estem totalment d’acord amb l’alcalde i amb l’equip de Go-vern és que els serveis de les urbanitzacions s’han d’acabar de recepcionar.

Ja sé que és costós i porta la seva feina, però el que no es pot fer és posar pals a les rodes, sinó que s’ha d’anar tots a una i avançar perquè

les urbanitzacions acabin sent municipi.

De cara al futur s’hauria d’acabar de gestionar les tres que tenim: Portugal, les Bar-queres i Garrigots. Però és di-fícil, perquè cada una té dife-rents problemàtiques i són un món diferent. La qüestió és sobretot econòmica; potser quinze anys enrere no hi hau-ria hagut problema, però ara, demanar a la gent que faci un esforç econòmic per acabar una cosa que es va començar fa 34 anys... És molt costós.

«Els serveis de les urbanitzacions s’han d’acabar de recepcionar»

L’equip de GOvErN


Composició de l’Ajuntament d’Alforja a l’actual legislatura

Les eleccions municipals del 2011 van re-novar el govern local d’Alforja. Amb un cens de 1.434 persones, hi va haver una participa-ció del 70 per cent (998 votants), mentre que l’abstenció va ser del 30 per cent. Del total de vots emesos, un 93 per cent de vots van ser per candidatures (932 vots), mentre que hi va haver 45 vots en blanc i dos vots nuls.

Els 932 vots a candidatures es van distribuir de la manera següent: 429 vots per a CiU, 216 vots per a PSC-PM, 152 vots per Esquerra Uni-tària, 111 vots per ERC i 24 vots per al Par-tit Popular. D’aquestes votacions va sorgir la distribució dels regidors i regidores, que final-ment van ser: cinc per CiU; dos per al PSC-PM, un per EUA i un per ERC.

L’11 de juny del 2011 es va constituir el nou Ajuntament i van prendre possessió de l’acta de regidors i regidores: Joan Josep Garcia, Casimiro Rodríguez, M. Àngels Garcia, Carles Ferré i Vanesa García per CiU; Gemma Capella i Roger Queralt pel PSC-PM; Magí Ferré per EUA; i Rosendo Martorell per ERC. Més tard, però, Carles Ferré (CiU) i Gemma Capella (PSC) van plegar i els van substituir Yolanda Saludes (CiU) i Roger Queralt (PSC), respectivament.

Tot i que CiU va resultar la candidatura cla-rament guanyadora de les eleccions munici-

pals i comptava amb majoria absoluta per go-vernar, a l’octubre del 2011 es va integrar en el govern local el regidor de l’EUA, Magí Ferré, posant així de manifest la clara voluntat del go-vern municipal de treballar per la integració de les urbanitzacions del poble.


Alforja paga en 4 anys tots els deutes, i ara l’Ajuntament ja no deu res

En aquest mandat, l’equip de govern ha endreçat els números de la hisenda munici-pal i ha eixugat tot el deute d’Alforja. Sane-jar l’economia del poble ha estat una de les prioritats del Consistori, que ha aplicat criteris empresarials bàsics, com reduir la despesa i augmentar els ingressos. Aquesta fita ha estat possible gràcies a una gestió rigorosa i, so-bretot, a l’esforç de les famílies d’Alforja, un esforç que des del Consistori es vol agrair es-pecialment, de manera que ara, un cop ja s’ha redreçat la situació l’Ajuntament pot baixar els impostos municipals.

A inicis de la legislatura, l’equip de go-vern va haver de fer front a un deute global de 600.000 euros, dels quals 270.000 euros es devien a proveïdors. Les primeres trucades que va rebre el nou Consistori eren de petites i mitjanes empreses de la comarca que neces-sitaven cobrar. Tot i que era el mes de juny del 2011, els antics responsables de la hisen-da municipal no havien introduït cap factura ni rebut a la comptabilitat d’aquell exercici. Per tant, calia obrir el calaix i pagar els deutes pendents.

«Es va haver de fer front a un deute global de 600.000 euros, dels quals 270.000 es devien a proveïdors»

Com es va crear l’endeutament?

L’Ajuntament va heretar un deute de més de mig milió d’euros, provocat per un ritme de despeses que no va preveure la davalla-da d’ingressos. Per una banda, les adminis-tracions públiques van reduir les partides en subvencions als pobles i van caure en picat els ingressos que provenien de llicències d’obres. Per l’altre costat, no parava de créixer la des-pesa ordinària i cada vegada es contractava més personal a l’Ajuntament. A tot això, s’hi ha d’afegir uns pressupostos irreals, que van fer créixer una bola de neu que es va anar fent gran fins l’any 2012. En aquest exercici, l’Ajun-tament actual va fer el primer pressupost, que es rebaixava en 700.000 euros respecte al de l’any 2011, de manera que va passar d’1,9 mi-lions d’euros a 1,2 milions d’euros.

Situació eCOnÒMiCa


Quines mesures d’estalvi s’han aplicat?

L’Ajuntament ha implantat diverses mesu-res de racionalització dels recursos públics. Per exemple, s’han suprimit les costoses ho-res extres que abans es pagaven i ara aques-ta feina la fan voluntaris, ja siguin veïns, en-titats, regidors o el mateix alcalde. A més, els empleats municipals s’han adaptat a les necessitats dels veïns, començant la jornada laboral més aviat o reduint les seves vacan-ces, com en el cas de la llar d’infants.

També s’ha reduït a la meitat la despesa energètica municipal en llum i aigua, un estal-vi del 50% que s’ha aconseguit renegociant la potència elèctrica contractada i amb un nou sistema informàtic que s’ha incorporat a la xarxa de l’aigua, entre d’altres accions. Per tant, s’han aplicat mesures d’optimització dels recursos públics; al mateix temps que s’ha acabat amb les despeses supèrflues i la mala gestió.

La liquidació del deute s’ha aconseguit, principalment, aplicant una gestió municipal molt rigorosa amb el diner públic i augmen-tant els impostos. Un esforç que han fet tots els veïns d’Alforja en els darrers anys. L’Ajun-tament es va veure obligat a pujar el seu principal impost sobre Béns Immobles (IBI) al 1,12 per cent durant els exercicis 2012 a 2104 com a mesura de xoc per eixugar l’ele-vat deute heretat.

Com que ja s’ha liquidat el deute, l’Ajun-tament ha reduït aquest impost en un 10 per cent. Això significa que una casa que pagava 800 euros, ara veurà reduïda la seva aporta-ció en 80 euros.

Situació eCOnÒMiCa

Com s’ha capgirat la situació? La si-tuació que l’actual equip de govern es va trobar el 2011 era més complicada de l’esperada. Per això, es van haver de prendre mesures difícils i contundents per capgirar la tendència negativa. La recepta era clara: reduir les despeses i augmentar els ingressos. Per començar, vam pujar els impostos - que ara ja els hem començat a reduir - i després, es va disminuir la despesa de personal municipal del 66 al 31 per cent. El 2011 hi havia 22 empleats municipals i ara n’hi ha 14, i s’ha reduït a la meitat la partida destinada a personal, que abans era de dos terços del total.

La situació actual de la hisenda muni-cipal. Quatre anys després, l’equip de govern està molt satisfet d’haver liquidat tot el deute d’Alforja, de manera que ara el deute de l’Ajuntament és de zero euros i es disposa de 140.000 euros a la caixa. A més, en aquest mandat s’ha guanyat patrimoni, fruït de l’adquisició d’unes parcel·les que tenen un valor de 210.000 euros. I les factures a proveïdors es paguen a 30 dies, tal i com marca la normativa estatal. Actualment, Alforja és autosuficient, té capacitat per endeu-tar-se de forma prudent i realitzar inver-sions de futur.

2011

1.900.000

1.200.000 1.192.000

2012 2015


L’Ajuntament promociona de forma proactiva la marca “Productes d’Alforja”

L’Ajuntament promociona de forma proactiva les em-preses locals i el consum res-ponsable i de proximitat. En aquest sentit, l’any 2013 es va crear la marca “Productes d’Alforja”, un clúster format per quatre empreses del sec-tor agroalimentari local que han unit esforços per donar a conèixer i comercialitzar els seus productes. Des del Con-sistori s’hi col·labora econòmi-cament, alhora que es fa servir la cistella amb els aliments de la marca com a regal de corte-sia a les visites institucionals. A més, la vigília del gran dia de la Fira del Pataco s’organit-za un sopar popular amb els productes locals.

La marca “Productes d’Al-

forja” és el resultat de la unió de les empreses locals Bon-dria Embotits, Alforja Agrària, Aliments Artesans Montserrat Rull i el Celler Mas del Botó. Actualment s’ha afegit una empresa local, Forn Mònica. Unes empreses especialit-zades que ofereixen un pro-ducte de qualitat apreciat pel mercat, elaborat amb certs usos tradicionals i que es no-dreix de matèries primeres de la zona. Una iniciativa que crea sinèrgies entre els pro-ductors locals i dóna valor a la marca Alforja.

El lot amb els productes d’Alforja conté una selecta se-lecció d’embotits provinents del porc, oli verge extra de la Cooperativa d’Alforja, les melmelades artesanes fetes amb productes locals, un vi d’alta qualitat del celler Mas del Botó i un quart de quilo d’avellanes conreades al ter-me municipal. Una cistella que es pot adquirir a la Cooperati-va Agrícola del poble al preu de 30 euros. També hi ha una pàgina web on es pot consul-tar sobre aquests productes a www.productesalforja.com

Bondria Embotits. El principal producte d’aquesta empresa cen-tenària és la llonganissa fresca, tot i que elabo-ren tot tipus d’embotits, pernils i altres productes derivats del porc i del xai de forma artesanal i usant la millor matèria primera.

Montserrat Rull Ofereix unes melmelades artesa-nes fetes de fruites natu-rals de primera qualitat, sense conservants ni colorants. Una producció limitada, fruït d’un llarg procés d’elaboració arte-sanal.

Alforja Agrària. La Cooperativa aporta un oli d’oliva de primera premsada, un oli supe-rior obtingut directament de les olives i mitjançant processos mecànics. A més, també aporta l’ave-llana Ribeta, una varietat autòctona d’Alforja.

Celler Mas del Botó. L’explotació vinícola Mas del Botó consta de més de 40 hectàrees de vinya, on s’hi conreen les va-rietats Garnatxa negra, Carinyena i Cabernet Sauvignon. Un vi d’alta qualitat DO Tarragonès, tot i que per la particu-laritat del terreny podria ser DOQ Priorat.

«El lot conté embotits, oli verge extra, vi, avellanes i melmelades artesanals»


Una aposta clara i decidida per les empreses locals

En aquest mandat, l’Ajun-tament d’Alforja ha apostat de manera decidida per les empreses, els productes i les iniciatives industrials del poble, amb la voluntat d’in-centivar l’activitat econòmi-ca i crear llocs de treball al municipi.

Així, la gran majoria de les obres que s’han realit-zat els darrers quatre anys al

poble les han fet empreses d’Alforja, com les reformes del cementiri, la instal·lació dels nous col·lectors de la riera o l’arranjament dels ca-mins forestals del poble.

Alforja vol ser un municipi “business friendly”, amic de les empreses. En aquest sen-tit, l’Ajuntament dóna suport a totes les iniciatives empre-sarials del poble, alhora que vol escoltar qualsevol idea innovadora per molt inver-semblant que pugui semblar.

Pel que fa a l’activitat in-dustrial, el Consistori vol po-tenciar les iniciatives empre-nedores i el dinamisme del polígon del municipi, que actualment té una ocupació del 60 per cent. En aquest sentit, s’intenta atraure no-ves empreses amb la finali-tat de donar feina a la gent del poble.

a buSineSS friendLy tOwn

Jogami

TecnoVit

L’Ajuntament ha arribat a un acord amb l’empresa Jogami, de Reus, perquè aques-ta s’estableixi al poble i obri cada tarda unes hores la botiga d’elec-trodomèstics. Així s’evi-ta que la gent s’hagi de desplaçar a Reus per comprar qualsevol producte tecnològic. A més, el dependent ofereix un servei de fontaneria i d’electrici-tat de proximitat, pen-sat sobretot en la gent gran del poble. A canvi, l’empresa dóna els seus serveis al Consistori.

Tecnovit és una em-presa especialitzada a atendre les necessitats del sector ramader, fent referència a l’alimenta-ció animal. A més de la fàbrica, té una granja experimental al munici-pi per als seus projectes d’investigació i desen-volupament, i genera llocs de treball per a la gent del poble.

«La majoria de les obres dels darrers quatre anys les han fetes empreses d’Alforja»

L’equip de govern apli-ca la Gestió Km0, basada en un consum responsable, de proximitat i de qualitat, prioritzant la contractació d’empreses locals, promo-cionant els productes de qualitat del territori i creant noves oportunitats per a la gent del poble.


Alforja soluciona el problema del subministrament de l’aigua

El municipi d’Alforja ja no té problemes amb l’abasta-ment d’aigua de boca per a les cases del poble. D’aques-ta manera, es posa fi a les crisis en el subministrament que es van produir l’estiu del 2007, 2012 i l’any 2013. Es tractava d’un problema recu-rrent i que calia donar-li una solució definitiva.

Després de la crisi de l’es-tiu del 2013, l’Ajuntament va prendre nota i va cercar alternatives amb l’objectiu

de captar més aigua i procu-rar un consum més eficient d’aquest recurs natural limi-tat. El Consistori ha destinat un global de 50.000 euros a arreglar aquest problema, ja que es va considerar que era una inversió prioritària i de futur. Actualment, el municipi disposa d’un nou sistema que permet afrontar amb més ga-ranties les futures sequeres.

Més aiguaEl primer objectiu era captar més quantitat aigua i deixar de dependre exclusivament de l’aigua que baixa dels Fontanals i de la riera. En aquest sentit, des del Consistori es va con-tactar amb veïns del poble cercadors d’aigua, també coneguts com a saurins, que de forma altruista van inspeccionar el terreny per buscar vetes d’aigua en el conjunt del terme munici-pal, i que fossin el més a prop possible dels dipòsits del poble. Finalment, els saurins van trobar fins a sis pous, quatre dels quals es van desestimar, mentre que els altres dos es podien fer servir per aigua d’ús de boca. Un dels pous trobats és a només 15 metres del dipòsit del polígon, que emmagatzema una bona quantitat d’ai-gua: 4.000 litres/hora. D’aquesta manera, els dos nous pous abasteixen els dos dipòsits del poble, el de Sant Antoni i el que està situat al

polígon, amb la finalitat que sempre hi hagi moviment constant d’aigua per evitar que es faci malbé. Així, es deixa descansar l’aqüífer dels Fontanals i de la riera perquè es regeneri.

Més eficiència La creació dels nous pous ha anat acompanyat de la instal·lació d’un nou sistema en la xarxa de subministrament de l’aigua. A partir d’un estudi d’Aigües de Catalunya s’ha implantat un modern sistema tecnològic basat en la sec-torització de la xarxa. Un nou sistema de ges-tió que divideix el poble en fins a 32 sectors, un fet que permet localitzar les fuites amb més rapidesa i que els talls de subministrament, quan es produeixin, afectin al menor nombre possible de veïns. A més, el nou sistema de control remot permet optimitzar el consum d’aigua i, per tant, millora l’eficiència del siste-ma de subministrament.

Serveis MuniCiPaLS

L’Ajuntament va cercar alterna-tives per captar més aigua i pro-

curar un consum més eficient


Serveis MuniCiPaLS

La crisi de l’aigua del 2013, el punt d’inflexióLa comarca del Baix Camp té un clima

molt sec fins al mes d’octubre i molts anys és llavors quan hi arriben les primeres pluges. Tradicionalment, Alforja ha tingut problemes periòdics en l’abastiment de l’aigua a les ca-ses, ja que els dos pous del poble s’abastien de l’aigua de la muntanya i, per tant, es de-penia en excés de les condicions meteorolò-giques i del clima.

La darrera gran sequera al poble es va pro-duir l’estiu del 2013, quan l’Ajuntament es va veure obligat a subministrar aigua amb cister-nes, ja que es necessitaven fins a 250.000 litres diaris, una mesura extraordinària que va su-posar un cost elevat per al Consistori. A més, durant els prop de dos mesos de sequera, els veïns van haver de patir molestos talls d’aigua.

Aquesta crisi en el subministrament va ser-vir de punt d’inflexió. Des d’aquell moment,

l’Ajuntament va cercar alternatives fins a tro-bar els dos nous pous, lliures de nitrats, que alimenten els dipòsits del poble i deixen repo-sar els aqüífers. Una intervenció que també ha servit per millorat l’eficiència d’aquest recurs natural, gràcies a un sistema de telecontrol que pot detectar al moment les fuites d’aigües i que evita que es tanqui l’aigua a tot el poble per qualsevol intervenció, avaria o reparació de manteniment.

«Els pous rebien l’aigua de la muntanya i es depenia en excés de les condicions meteorològiques i del clima»


L’Ajuntament ha acabat les obres de l’entrada del poble, que era una actuació que havia quedat paralitza-da, juntament amb el carrer de Sant Antoni, per la man-ca de liquidat del Consistori anterior. Aquest mandat, la intervenció s’ha pogut asso-lir amb l’aportació municipal

i gràcies a l’esforç dels veïns.Concretament, l’actua-

ció s’ha centrat en el tram que va des de l’entrada del poble fins a la rotonda i ha consistit en l’adequació de les voreres i en la instal·lació de fanals que il·luminen un tram que durant molt temps era fosc.

«L’Ajuntament ha actuat adequant les voreres i instal·lant-hi fanals»

Voreres i nous fanals a l’entrada del poble

Cau a la meitat la factura energètica municipal

En aquesta legislatura, l’Ajuntament d’Al-forja ha implantat mesures d’estalvi i d’efi-ciència energètica en tots els equipaments municipals i en l’enllumenat de la via pública. Unes accions de xoc que es van adoptar, prin-cipalment, per ajudar a reduir el deute muni-cipal, que l’any 2011 era de 600.000 euros.

Aquestes mesures han permès estalviar un 50 per cent en la factura de la llum d’enguany, la qual cosa significa un estalvi de 20.000 eu-ros. Per fer-ho possible, el Consistori va re-negociar la potència contractada amb les companyies elèctriques, de manera que s’ha aconseguit que il·luminant el mateix ara es

pagui molt menys. Al mateix temps, s’ha pro-curat un consum eficient i rigorós.

En matèria de climatització, en els edificis municipals s’han establert les temperatures que marca la normativa de l’Institut Català de l’Energia. A l’hivern, per assegurar un confort adient, calen 21 graus centígrads, i a l’estiu, 26 graus. Aquest nou sistema s’ha aplicat a la Casa de la Vila, a la llar d’infants, a l’escola i a la Casa de Cultura, entre d’altres espais municipals. Si ho comparem amb les factures que es pagaven quan no es controlava aques-ta despesa, ara l’Ajuntament paga fins a tres vegades menys.


L’Ajuntament desbloqueja la canalització dels nous col·lectors

L’Ajuntament d’Alforja ha solucionat de forma definitiva la canalització del barranc de la Guineu, gràcies a una nova infraestruc-tura que permet mantenir la riera neta i que ha eliminat per sempre les fosses sèptiques de les cases de les urbanitzacions. D’aques-ta manera, s’ha adequat el clavegueram dels Horts d’en Serra, els Garrigots i les cases de l’entrada, una zona en la qual hi viuen un centenar de famílies, però que en un futur n’hi podrien haver fins a 60 més.

En una legislatura anterior, l’Ajuntament va instal·lar una canonada soterrada que anava pel mig del barranc de la Guineu. Des de llavors els veïns de la zona van utilitzar els nous col·lectors i van tancar les fosses sèptiques.

Pocs anys després, però, els problemes van tornar a aparèixer quan un temporal va rebentar els col·lectors, un fet que afectava el medi natural i contaminava la riera. Una situació que calia arreglar el més ràpid pos-sible, ja que podia generar un problema de salut pública, com males olors o rates.

A més, el constructor que havia d’arre-glar la canonada rebentada, encara no ha-via cobrat la instal·lació inicial del col·lector. Una situació que va haver de desbloquejar

l’actual equip de govern.L’Ajuntament es va reunir amb l’Agència

Catalana de l’Aigua i el constructor per tro-bar una solució definitiva. Paral·lelament, el Consistori va arribar a un acord amb la Diputació de Tarragona per aconseguir el finançament necessari per desbloquejar l’obra. Una inversió quantiosa, executada de forma ràpida, i que no ha comportat cap cost pels alforgencs ni cap contribució es-pecial per als veïns.

Finalment, es va construir un nou sistema de canalització de 4 quilòmetres de llarga-da, fet a base de 18 marges de pedra que eviten que els col·lectors es tornin a malme-tre. D’aquesta manera, s’ha condicionat el barranc a consciència per tal d’evitar que el clavegueram es torni a xafar.

Amb actuacions com els nous col·lectors i la canalització es manté la riera neta i s’han tret les fosses sèptiques de les urbanitzacions

infraeStruCtureS

«El Consistori va arribar a un acord amb la Diputació per aconseguir el finançament necessari»


L’Ajuntament d’Alforja ha impulsat un se-guit de mesures de caràcter preventiu i de dignificació del cementiri per evitar els pro-blemes que hi van haver a principis del man-dat, l’any 2011, quan just dues setmanes des-prés del canvi de govern municipal, Alforja va patir la pèrdua d’un veí, una persona que calia enterrar al cementiri del poble. Quan es pre-paraven els tràmits per a l’enterrament, l’Ajun-tament es va adonar que no quedaven nínxols disponibles, ja que tot i que n’hi havien de buits, estaven venuts de forma vitalícia a famí-lies del poble.

Per superar aquesta crisi, en primer lloc, es va aconseguir amb diligència un nínxol per a la família que ho necessitava, gràcies a la gestió davant d’un familiar directe d’un dels regidors del govern que va cedir temporalment un nín-xol de la seva propietat que tenia disponible.

En segon lloc, es van construir 18 nous nín-xols, una ampliació que soluciona el problema existent a mig termini, ja que els nous nínxols

són de propietat municipal. El cementiri d’Alforja cal ampliar-lo vertical-

ment, ja que les construccions veïnes fan im-possible una reforma pels laterals. En aquest sentit, totes les obres en aquest espai s’han fet amb la màxima sensibilitat possible per dignificar i embellir l’espai on descansen els avantpassats del poble.

Solucionat el problema de la falta de nínxols al cementiri

Millores en l’accés i nova plataforma elevadora

A més de la creació dels nous nínxols, que segueixen el mateix estil que els ja existents, s’han fet altres millores en el con-dicionament i el manteniment de l’espai. Entre aquestes cal destacar les tasques d’embelliment a l’entrada del cementiri i la millora en l’accessibilitat al recinte, on s’han canviat les escales per una rampa per a facilitar l’accés a gent gran o a persones amb mobilitat reduïda.

Enguany, l’Ajuntament també ha adqui-rit una plataforma elevadora per col·locar els taüts a les zones més altes i per dignifi-car la cerimònia de l’enterrament. Aquesta nova màquina ha tingut un cost total de 22.000 euros.


Alforja actualitza el POuM tres dècades després

L’acció més important en matèria d’ur-banisme de l’Ajuntament d’Alforja ha estat l’aprovació d’un nou Pla d’Ordenació Ur-banística Municipal (POUM) durant aquesta legislatura. D’aquesta manera, s’actualitza l’antic Pla d’Ordenament que es va aprovar fa prop de tres dècades. El nou POUM mar-ca les línies de futur del municipi, amb unes previsions de creixement urbà i industrial realistes i ordenades, que té en compte la preservació del patrimoni cultural i natural, la delimitació de noves zones rústiques o mesures per protegir l’entorn, entre d’altres aspectes.

Com que la prioritat del Consistori era en-dreçar la hisenda municipal, no estava previst realitzar un nou POUM. Finalment, l’equip de govern, juntament amb els antics responsa-bles d’urbanisme de l’Ajuntament, va abor-dar el projecte per evitar perdre futures inver-sions i per aprofitar els estudis i treballs previs

que ja s’havien realitzat. Com que la inversió pública en grans infraestructures s’ha paralit-zat a causa de la crisi local i general, es va creure adient desbloquejar aquest mecanis-me de regulació, que és l’eina més adequada per afrontar les reformes urbanístiques.

En aquest sentit, es va desbloquejar l’antic POUM, encallat des de l’any 2009 per pro-blemes de liquiditat del Consistori. Com que la proposta de pla urbanístic que hi havia re-dactada era coherent i comptava amb el con-sens de la població, l’actual equip de govern va tirar endavant el projecte.

En un primer pas, el POUM es va apro-var en el Ple municipal i després es va trami-tar a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat, que va aprovar-lo l’any 2012, amb algunes modificacions. A més de la seva aprovació, el més important és que el POUM compta amb la complicitat dels veïns i del conjunt del Consistori.

Al mateix temps que s’han suprimit les hores extres dels treballadors municipals i la contractació externa per re-duir el deute municipal, han proliferat les accions de vo-luntariat en benefici del po-ble. En els darrers anys, s’han fet una trentena d’accions al-truistes realitzades per veïns. Es tracta de petites i mitjanes intervencions destinades al manteniment i a la restau-ració de l’espai públic, com

desbrossar camins per anar a córrer, arreglar el magatzem municipal, fer més gran la sala de ballet de la Casa de Cul-tura o arreglar i pintar l’ermita de Puigcerver, entre d’altres accions.

Des del Consistori s’agraeix el gest altruista i el treball il·lu-sionat d’aquests veïns, i s’ani-ma a tothom que ho vulgui a donar un cop de mà, com un acte de responsabilitat i de generositat envers el poble.

Voluntaris per Alforja

El nou POUM marca les línies de futur del municipi, amb unes previsions de creixement

urbà i industrial realistes i ordenades

«S’han fet una trentena d’accions altruistes al poble, de manteniment i de restauració, realitzades pels veïns d’Alforja»


Més de 400.000 euros per urbanitzar el carrer de Sant antoni

En aquests quatre anys, l’Ajuntament d’Alforja ha fi-nalitzat les obres del clave-gueram i de la pavimentació del carrer de Sant Antoni, si-tuat en una zona residencial dels afores del poble. Es trac-ta d’una reforma molt dema-nada pels veïns que, tot i que es va projectar l’any 2000, s’ha endarrerit més de deu anys la seva execució per la manca de liquiditat del Con-sistori, entre d’altres motius. L’equip de govern entrant va heretar aquesta reforma pen-dent que s’ha culminat l’any 2013, ja que es va considerar

una intervenció prioritària, entre d’altres motius perquè afectava des de fa molts anys a més d’una trentena de veïns del poble, que viuen entre la Creu de Pedra i el pont.

Pel que fa a l’arranjament de la via pública, la interven-ció va consistir en la pavimen-tació d’un tram de carretera de 120 metres; la creació de voreres amb un empedrat de pissarra i la instal·lació de fanals i d’enllumenat al llarg del carrer. En l’apartat dels serveis bàsics, s’ha creat un nou sistema de clavegueram, una millora que posava fi a les antigues fosses sèptiques. Altres tasques realitzades han consistit en l’adequació dels serveis bàsics: aigua, llum, telefonia i gas, i s’ha aprofitat la intervenció per soterrar els cables dels serveis.

La obres i la urbanització del carrer de Sant Antoni han representat la inversió més quantiosa dels darrers anys, ja que s’hi ha destinat 400.000 euros. L’actuació comptava amb una subvenció d’altres administracions però no s’han pogut executar les obres fins que no ha millorat la situa-ció de la hisenda municipal. L’obra s’ha finançat també amb fons de l’Ajuntament, i no s’han hagut de demanar contribucions especials als veïns de la zona.

Alforja suma 80 noves places d’aparcament. En aquest mandat, l’Ajunta-ment ha sumat fins a 80 noves places d’aparcament situades a la pujada del Castell. Això ha permès treure cotxes del nucli antic i solucionar, en part, la pro-blemàtica d’estacionament.

La creació d’aquesta nova àrea s’ha fet gràcies a un acord amb el propietari del terreny, que ha fet una ces-sió a canvi d’una exempció d’impostos. Concretament, el veí ha deixat de pagar l’impost sobre Béns Immo-bles (IBI) del terreny cedit. L’Ajuntament s’ha fet càrrec del condicionament del pàr-quing, que s’ha senyalitzat i on s’ha instal·lat nou enllu-menat de leds, que s’activa amb el moviment.

Reparació exprés en un immoble municipal del carrer Nou. L’any 2012 es va esfondrar la teulada d’un petit edifici del carrer Nou, a causa de l’acumulació d’aigua a la part superior de la casa. Es tracta d’un antic immoble del nucli que l’Ajuntament havia adquirit fa anys i que es trobava en força mal estat de conser-vació.

Per evitar problemes d’humitats i perjudicis en les cases adjacents, es va intervenir de forma urgent en apuntalar les estructures i refer la teulada danya-da. Tot i l’arranjament de l’estructura, de moment, a l’edifici no se li dóna cap ús.

Gestió MuniCiPaL


Gestió MuniCiPaL

L’alcalde ha assistit a la majoria de les reunions i convocatòries de les juntes de compensació de les urbanitzacions, per escoltar els veïns i capgirar la sensació d’oblit municipal

Una de les prioritats de l’Ajuntament d’Al-forja és cohesionar el poble, millorar la ves-sant cívica del municipi i estrènyer vincles en-tre els veïns. En aquest mandat, el Consistori ha millorat la relació amb les urbanitzacions del municipi -les Barqueres, Portugal i Garri-gots-, amb l’objectiu d’integrar més els veïns en la vida social del nucli antic. La consigna és clara: tots som alforgencs.

Una de les millores importants que s’ha posat en marxa és la instauració de la recolli-da selectiva a totes les urbanitzacions.

D’altra banda, fa uns anys a la urbanit-zació les Barqueres hi havia certa sensació d’abandonament de l’administració. Per cap-girar-ho, l’alcalde ha assistit a la majoria de les reunions i convocatòries de les juntes de compensació per escoltar les seves deman-des i recordar que l’Ajuntament està al seu servei. En aquest mandat, l’Ajuntament ha re-cepcionat l’enllumenat de la via pública, per tant, ara l’Ajuntament assumeix una despesa que abans era dels veïns.

En una de les assemblees maratonianes que celebrà la urbanització Portugal, l’alcalde es va mostrar disposat a ajudar i a col·laborar amb els veïns en la recepció de la via pública

al Consistori. Una mesura que estalviaria cos-tos als veïns.

Pel que fa a la urbanització els Garrigots, en els inicis del mandat, l’Ajuntament va arre-glar el problema de la via d’accés ja que els cotxes rascaven. Aquesta intervenció ha mi-llorat el dia a dia de les famílies que hi viuen. En aquesta urbanització també s’ha solucio-nat el sistema de clavegueram, que ha millo-rat la salubritat de la zona.

Una de les primeres obres en les urbanit-zacions que es van fer va ser la creació de la parada d’autobús i les millores en les mar-quesines. Una intervenció que l’Ajuntament va haver de negociar amb la delegació de Carreteres de la Generalitat. La millora ha sig-nificat major seguretat i comoditat en l’ús de l’espai, que beneficia al conjunt del municipi.

«Una de les prioritats és cohesionar el poble, millorar la vessant cívica i estrènyer vincles entre els veïns»

Les urbanitzacions Portugal, Barqueres i Garrigots, una prioritat absoluta


La Fira del Pataco posa Alforja al mapa de les fires del país

Instaurada l’estiu passat, la fira gastronòmica del Pa-taco ha significat un revulsiu a la comarca i esdevé l’esde-veniment local amb més pro-jecció a nivell nacional. Una festa que gira a l’entorn d’un plat autòcton d’Alforja.

Estrenada l’estiu del 2014, la Fira del Pataco és una de les primeres aportacions de la Comissió de Festes d’Al-forja, gràcies a una idea apor-tada pel nostre veí Rogelio Portal, com una manera de repensar la Mostra d’Enti-tats que es va celebrar l’any 2013. Per potenciar la nova

fira, calia donar-li un reclam gastronòmic i la comissió va apostar per un plat autòcton que tradicionalment l’Asso-ciació de Dones ja oferia per festes: el pataco.

L’antiga Mostra d’Entitats, per tant, va ser l’embrió de l’actual Fira del Pataco, una festa gastronòmica amb vo-luntat de continuïtat, tant pel Consistori com per les entitats. Aquesta fira se cele-bra el darrer cap de setmana d’agost, compta amb la im-plicació de totes les entitats i es fa realitat gràcies a la feina d’un centenar de voluntaris.

800 racions de patacoEn la primera edició, la Fira del Pataco va

acollir més de 4.000 visitants. Una gentada que va visitar les parades repartides al llarg de l’avinguda Catalunya i la plaça de les Monges. L’acte central de la fira és el multi-tudinari dinar popular, quan per fi s’assabo-reix el pataco i es cuina una cassola de més de 800 racions. Les racions se serveixen amb una cassoleta de ceràmica commemorativa de la fira.

A més, el certamen també acull diferents propostes lúdiques i culturals per a tota la família, com actuacions musicals, xerrades, mostres d’oficis antics, visites guiades pel nucli antic, concursos, exhibicions i activi-tats infantils. En aquesta primera edició, per exemple, es va crear una catifa d’encenalls a la pista de tennis amb l’emblema de la fira.

La Fira del Pataco ja s’ha convertit en un pol d’atracció de nous visitants i esdevé

la millor carta de presentació per donar a conèixer Alforja i la vitalitat del seu teixit as-sociatiu. Una jornada festiva que serveix per promocionar el sector agroalimentari, el co-merç, el turisme i els serveis locals.

En aquest sentit, l’Ajuntament hi va desti-nar 30.000 euros que van servir per engegar una forta campanya publicitària als mitjans de comunicació nacionals –premsa, ràdio i televisió- i per preparar el poble en matèria de seguretat i amb noves infraestructures. Una forta inversió que ha tingut retorn al mu-nicipi, ja sigui directament als establiments del poble i de les entitats o amb l’adquisició de nou equipament.

La Fira del Pataco va comptar amb l’as-sistència de Pepa Aymamí, directora de l’Ins-titut Català d’Aliments (FICCG), entitat que impulsa el projecte de Cuina Catalana com a Patrimoni de la Humanitat.

• Prop de 4.000 visitants

• 800 racions de pataco

• Més de 80 estands • Prop de 100

voluntaris

eLS núMerOS de La PriMera fira DEL PATACO

fires i GaStrOnOMia


El pataco és un plat ancestral, típic del Baix Camp, que porta com a ingredients principals els ganyims de la tonyina, la patata i el carabassó. Existeixen altres denomi-nacions com patacó tarragoní, potaco de Reus i fins i tot putaco o putacó. És possible que la denominació pataco provingui de l’ús de patates, però no és totalment segur.

Hi ha qui afegeix al guisat una mica de vi ranci, i preci-sament un patacó de vi era anys enrere un quart de porró de vi. Un altre posible origen del nom és que antigament pataco era també el nom d’una moneda grossa de cou-re (segle XVIII), i de coure era també l’olla on es cuinava aquesta menja.

Segons altres fonts, pataco simplement era una defor-mació del castellà “potaje”. Però per a la gent d’Alforja un pataco és des de sempre una cosa mal feta, potser perquè el guisat pataco es feia amb presses i amb allò que es te-nia a mà al rebost.

Els orígens del pataco

La fira compta amb la implicació de totes les entitats i es fa realitat gràcies a la feina d’un centenar de

persones voluntàries del poble

fires i GaStrOnOMia


La implicació de les entitats, clau en l’èxit de les festes

L’any 2011, quan el nou equip de govern municipal va entrar a l’Ajuntament tenia dos grans objectius: endreçar l’economia i cohe-sionar el poble. Per aglutinar el poble, però, calia potenciar la participació i la col·laboració de tothom i de totes les entitats en els actes festius del municipi.

Creada l’any 2013, la Comissió de Festes ha estat una de les claus de l’èxit. Compta amb representants de les associacions, que es reuneixen per gestionar i coordinar els actes

festius, i la regidoria de Participació Ciutada-na, Festes Joventut i Esports ha estat l’enllaç de l’Ajuntament amb les entitats. D’aquesta manera s’ha capgirat la situació i s’han rege-nerat la vida cultural i lúdica del poble amb noves idees i propostes.

D’altra banda, des de l’Ajuntament es des-tina a les entitats 32.000 euros del pressupost municipal perquè puguin realitzar els seus ac-tes i crear-ne de nous, i es premia les entitats que s’impliquen més en les festes.

Aquets són actes puntuals de la tempora-da, els primers. Però quan augmenta el ritme de festes, a partir del mes de juny, amb la re-vetlla de Sant Joan, quasi tots els caps de set-mana Alforja acull activitats, concerts o fires, entre d’altres esdeveniments. Una millora de

les festes en tots els sentits que ha estat pos-sible gràcies a la implicació de les entitats del poble. Per tot això, l’equip de govern munici-pal vol agrair molt especialment la seva par-ticipació i el seu compromís en aquesta nova etapa cultural del poble.

Més carrosses per Carnaval

Més gent a la Cavalcada de Reis

Més dies de parc infantil de Nadal

Un dels objectius de la Comissió de Festes era dina-mitzar el Carnaval i fer-lo més participatiu, ja que només hi participaven els infants, com un acte més de l’escola. Ac-tualment, en canvi, hi partici-pen els joves, les entitats i la gent de les urbanitzacions, a més del treballadors del Con-sistori, regidors i alcalde, amb sis carrosses.

S’ha donat una empenta a la Cavalcada de Reis i en cada nova edició hi ha més participació gràcies a la im-plicació de totes les entitats del poble.

Alforja compta amb un seguici reial de mig cente-nar de participants, entre pastorets, patges i timbalers que acompanyen els Reis Mags de l’Orient.

En el transcurs d’aquest mandat que ara acaba, s’han ampliat els dies que obre el Parc Infantil de Na-dal del poble, de manera que actualment arriba a set dies d’obertura.

Això ha estat possible gràcies a la participació dels joves i de les entitats del po-ble en les diferents activitats que s’organitzen.

La cavalcada dels reis Mags d’Orient compta amb un seguici reial integrat per una cinquantena de participants


Tot i el fred, la festa Major d’Hivern ha recuperat també les sortides i les excursions populars

festes i entitatS

Alforja aposta per la festa Major d’Hivern

Des de l’any 2012, l’Ajuntament d’Alfor-ja ha continuat la Festa Major d’Hivern en honor a Sant Sebastià, una celebració que té lloc al voltant del 17 de gener, durant la setmana dels barbuts.

Es tracta d’una festa tradicional que des-de la Comissió de Festes s’ha volgut poten-ciar amb una bateria d’actes lúdics, culturals i gastronòmics per a tota la família, com ara jocs infantils, actuacions musicals, excur-sions o els castells de focs.

Com a acte especial, destaca un dinar

popular a base de romesco. Tampoc hi fal-ten els actes tradicionals, com la ballada de sardanes, la missa de Sant Sebastià, el correfoc dels Diables i la cercavila amb els timbalers i els gegants del poble.

Un repic de campanes marca l’inici de tres dies de festa, un cap de setmana llarg on Alforja acull també visitants d’arreu de la comarca. Una celebració que ha recuperat la seva millor versió amb la voluntat de pre-servar el llegat festiu i el patrimoni cultural del poble.

L’Ajuntament d’Alforja ha repensat el format de la re-vetlla de Sant Joan al poble, on no hi falta la tradicional coca, el ball i els petards. La nova fórmula optimitza la in-versió i es fa realitat gràcies a la feina dels voluntaris. La revetlla gira al voltant d’una sardinada popular, un sopar i una festa que s’ofereix als veïns del poble a un preu

molt competitiu i que ser-veix per cobrir les despeses de l’acte. Un esdeveniment en el qual cada any hi parti-cipa més gent; fins i tot, l’any 2014 es va haver d’aturar la demanda als 500 inscrits.

Els principals canvis en l’organització han consistit en deixar de contractar una empresa externa per orga-nitzar el càtering i l’esdeve-

niment, una tasca que ara fan els voluntaris de les enti-tats i de l’Ajuntament.

Per l’altra banda, no es paguen hores extres ni se sol·licita els serveis de la bri-gada municipal. Un format completament sostenible, que es cobreix a partir de l’optimització dels recursos, la feina altruista i la recapta-ció del sopar.

La festa de Sant Joan, amb recursos propis i amb la col·laboració dels voluntaris


Ampliació dels espais de les entitats a la Casa de Cultura

En aquest mandat, l’Ajuntament d’Alfor-ja ha realitzat diversos canvis a la Casa de Cultura del poble, amb la voluntat de po-tenciar l’aprofitament d’aquest edifici, situat al carrer de la Font. Un equipament cultural que està a disposició de totes les entitats locals, tant per a fer-hi reunions com per a celebrar-hi actes i activitats.

La intervenció en la Casa de Cultura ha consistit en reformular la planta de les enti-tats. On abans hi havien set despatxos i una sala de reunions, ara s’ha transformat en cinc sales diàfanes. Uns nous espais que han permès guanyar funcionalitat i millorar-ne l’ús, ja que fins al moment era un espai in-frautilitzat. Unes sales que seran equipades amb televisió, equip audiovisual, pantalles, accés a Internet i sistema de climatització, que permetrà a les entitats desenvolupar en

millors condicions les seves activitats. A més, la Casa de Cultura d’Alforja acull

la biblioteca municipal, que en els darrers mesos ha remodelat l’entrada per fer-la més àmplia. L’espai disposa d’ordinadors con-nectats a la xarxa. La biblioteca és oberta totes les tardes de dilluns a divendres i fins a les 9 del vespre. L’edifici també inclou el gimnàs, una sala d’exposicions i de con-ferències, el local dels joves i l’oficina de Correus.

Alforja és un dels munici-pis del Baix Camp més soli-daris amb la Marató de Tele-visió de Catalunya, que es fa cada mes de desembre.

Per ajudar a la causa, les entitats del poble organit-zen diverses activitats per recollir diners, com ara ex-cursions, un bingo -on es pot guanyar una cistella amb productes d’Alforja- o un dinar popular. Per a l’edi-ció de l’any 2012 es van re-

collir 2.600 euros; el 2013 es va arribar a uns 3.200 euros i l’any passat es van aconse-guir un total de 5.500 euros.

L’Ajuntament d’Alforja dóna ple suport a aquest acte solidari. Per la seva banda, les entitats del po-ble són les voluntàries del diumenge de la Marató. I, naturalment, la gent d’Alfor-ja que participa -i molt- en els actes que serveixen per recollir els donatius.

«Unes sales que ara permetran a les entitats desenvolupar en condicions les seves activitats»

Alforja es bolca amb la Marató de tv3

festes i entitatS

Permetrà guanyar funcionalitat i millorar-ne l’ús, ja que fins al moment era un espai infrautilitzat


L’Ajuntament convida a fer els pregons als fills i entitats d’Alforja, com un acte de reconeixement de la seva implicació en la vida social i cultural de la vila

festes i entitatS

L’Ajuntament convida a les entitats i als fills d’alforja a fer els pregons de la Festa Major

Per donar protagonisme a la gent del po-ble, l’Ajuntament convida a fer els pregons de la Festa Major als fills i entitats d’Alforja, com un acte de reconeixement i de projecció de la seva implicació en la vida social i cultu-ral de la vila.

En els últims quatre anys, per tant, han fet el pregó alforgencs com en Josep Maria Huguet, màxim responsable del Centre Com-putacional de la Generalitat de Catalunya, o Jordi Olivé, que va estar més de 40 anys al front de la Coral Floc d’Alforja i que fou un gran fotògraf reconegut internacionalment.

Les entitats del poble també han estat pro-tagonistes del pregó festiu. Així, els Diables d’Alforja, pels 25 anys de la seva fundació es van encarregar de fer la crida a la festa l’any 2013 i, posteriorment, ho va fer Antonieta Freixes, en nom de l’Associació de Dones.

Per incentivar les activitats i la vida associativa, des de l’Ajuntament d’Alforja s’aju-da econòmicament a totes les entitats municipals que ho demanin i ho necessitin. A més de les subvencions, també es posa a la seva dis-

posició els equipaments i els espais municipals.

En aquest sentit, el Con-sistori dóna ple suport al grup de joves, que han aconseguit consolidar a la comarca la Festa de la Cer-vesa que s’organitza al po-

ble, i que es complementa amb un concert amb grups de renom a nivell nacional. Els joves també són els pro-motors d’altres activitats destacades com la Festa Hawaiana, la calçotada i el Parc de Nadal.

Suport als joves

«Les entitats prenen tot el protagonisme durant els dies de la festa gran»


Destinats 18.000 euros a millorar la seguretat i la salubritat de la piscina

En aquest mandat, l’Ajun-tament d’Alforja ha donat un important i necessari impuls a la piscina municipal per tal de millorar la seguretat del recinte i adaptar les instal·la-cions a la normativa vigent, entre d’altres accions de manteniment. En els darrers quatre anys, el Consistori ha invertit un global de 18.000 euros, una forta inversió que no ha comportat un incre-ment en el preu del servei, ja que les reformes s’han realit-zat de forma progressiva.

Una de les primeres inter-vencions es va centrar en la renovació del paviment que envoltava les piscines, on es va canviar la fusta per un nou enrajolat antilliscant. La re-forma va consistir en aixecar tota l’antiga fusta de les dues piscines -la gran i l’infantil- per instal·lar el nou enrajolat i el posterior condicionament

dels voltants amb gespa na-tural. Tot i que la renovació ha suposat una millora en la seguretat, el canvi s’ha fet per un motiu d’higiene, ja que l’antiga fusta generava fongs. En aquest sentit, les feines de millora per adap-tar-se a la normativa vigent han estat certificades per un inspector de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.

Una altra acció destacable ha consistit en millorar l’accés a la piscina de les persones amb problemes de mobilitat. En aquest sentit, s’ha adqui-rit una cadira aquàtica per-què les persones amb alguna discapacitat puguin entrar a l’aigua i gaudir del bany.

Situada al parc dels Amics d’Alforja, la piscina municipal està considerada pel Consis-tori com un servei públic que cal mantenir durant l’estiu, des de mitjans de juny a prin-cipis de setembre.

Per potenciar l’ús d’aquest servei, l’Ajuntament ha man-tingut els mateixos preus durant tota la legislatura, i ha continuat apostant per un sistema de talonaris per atraure nous usuaris i per fer més sostenible aquest equipament, que té un cost de manteniment anual de 23.000 euros.

«La inversió s’ha fet progressivament i no ha comportat un augment del preu de les entrades»


Situat a l’edifici de Cal botó, en ple nucli antic, el Casal dels Avis d’Alforja acull el centre de dia i la residència geriàtrica

eQuiPaMentS

El Consistori col·labora estretament amb la Fundació Privada Casal d’Avis, una entitat sense ànim de lucre que gestiona un centre que acull una quarantena d’avis i àvies. De fet, l’Ajuntament és patró d’aquesta funda-ció, que realitza una gran tasca en dinamitzar la vessant social i mantenir activa a la gent

gran del poble. Un clar exemple és la implica-ció de l’Agrupació dels Amics dels Avis d’Al-forja en els grans esdeveniments socials del municipi.

Situat a l’edifici de Cal Botó, en ple nucli antic, el Casal d’Avis acull el centre de dia i la residència geriàtrica. Es tracta d’un equipa-ment modern i multifuncional dotat amb sala de fisioteràpia, solàrium, quatre sales d’estar, menjador, cuina i sala polivalent.

Entre les tasques que realitza el Consisto-ri de suport al col·lectiu de la gent gran s’hi inclou l’aportació econòmica municipal en el servei d’ajut a domicili, especialment adreçat als avis i àvies dependents i a les seves famí-lies. A més, l’Ajuntament també contempla exempcions en el pagament de rebuts muni-cipals, com és el cas de l’aigua, per persones grans amb pocs recursos.

Més pressupost per a Serveis Socials

A més de col·laborar in-tensament amb el Casal dels Avis, l’Ajuntament d’Alforja ha millorat la partida pres-supostària de serveis socials destinada als veïns del poble que passen per un moment de dificultat, ja sigui ajudant els infants amb problemes d’exclusió social o a les famí-lies amb tots els seus mem-bres a l’atur.

Concretament, es col·la-bora amb la cistella de Càritas aportant productes frescos com peix i carn. Actualment el servei de repartiment d’ali-

ments ajuda al voltant d’unes 15 famílies del poble. A més, l’Ajuntament també contri-bueix econòmicament amb Càritas perquè potenciï la seva tasca social al poble.

Altres ajudes que dóna l’Ajuntament se centren en assumir puntualment el cost de les factures de llum o l’exempció en el pagament del rebut de l’aigua de les persones i de les famílies que es troben en una situació més vulnerable. En tots aquests casos, l’Ajuntament treballa colze a colze amb els profes-sionals de serveis socials del Consell Comarcal del Baix Camp, de manera que totes les ajudes s’atorguen previ informe favorable d’aquests tècnics, que tenen en comp-te la renda i la situació fami-

liar d’aquests col·lectius més desafavorits.

Manteniment de la ludoteca

L’Ajuntament, a més, ha mantingut el servei de lu-doteca pels nens i joves del poble que es troben en situa-ció de risc. Aquest programa ajuda mitja dotzena de me-nors del poble. Es realitza al menjador escolar i funciona durant el curs escolar de di-lluns a divendres de 5 de la tarda a 7 del vespre. El ser-vei de ludoteca està gestio-nat pel Consell Comarcal del Baix Camp i l’Ajuntament hi col·labora econòmicament.

L’Ajuntament, amb la Fundació Casal dels Avis d’Alforja


Inversió de 100.000 euros en els equipaments esportius del municipi

En aquest mandat, l’Ajun-tament d’Alforja ha actua-litzat i millorat les instal·la-cions esportives del poble amb una forta inversió al pavelló poliesportiu i amb un nou impuls al gimnàs. A més, s’han fet tasques de manteniment en d’altres es-pais i s’ha adquirit material esportiu per a les entitats esportives locals, a més de crear un parc de salut per a la gent gran del poble. En total, gairebé 100.000 euros d’inversió.

Millores en la il·luminació i en els vestidors del pavelló

La inversió més impor-tant dels darrers quatre anys s’ha fet al pavelló municipal,

on feia més de 20 anys que no s’hi realitzava cap inter-venció de millora. Per una banda, s’ha reparat la defi-cient il·luminació de la pista per un nou sistema lumínic i s’han canviat totes les bom-betes que estaven foses.

Així, Alforja soluciona el problema de la falta de llum de la pista, que en alguna ocasió ha estat a punt de fer suspendre un partit a pe-tició de l’àrbitre. Una nova il·luminació que es pot obrir per fases i, per tant, és més eficient i optimitza la des-pesa energètica municipal. La millora de la il·luminació ha anat a càrrec de l’Ajunta-ment.

Per l’altra banda, s’estan ampliant els vestidors del pavelló i ara n’hi ha un parell

més i un per a l’àrbitre.

Impuls al gimnàs, i a la pista de ballet de la Casa de Cultura

Durant aquest mandat, l’Ajuntament també ha fet tasques de millora i condi-cionament a la Casa de Cul-tura d’Alforja.

Concretament, al gim-nàs s’ha pintat l’espai, s’han remodelat les dutxes i els vestuaris i s’ha creat un nou lavabo. Al mateix temps, també s’ha actuat a la pista de ballet, situada al costat del gimnàs, on s’ha ampliat l’espai i s’han condicionat els serveis.

Unes tasques que s’han realitzat amb recursos propis

L’any 2013, a la zona del camp de futbol municipal, es va instal·lar un parc de salut


Alforja, capital del futbol sala de la comarca

Alforja té el club de futbol sala més important de la co-marca i és un dels més competitius del país. L’escola for-mativa de nens i nenes té cobertes pràcticament totes les categories i és la que compta amb més jugadors del Baix Camp. Aquí és viu el futbol sala de la mà d’una de les en-titat més nombroses i transversals del poble: Alforja FS, un club amb 7 anys d’història.

En aquest mandat, l’Ajuntament ha intercedit en la re-organització de les entitats esportives del municipi, con-cretament les dedicades al futbol sala, que és la principal activitat esportiva del poble. Fa quatre anys, hi havia dues escoles de futbol sala: Alforja FS i els Patxanguerus. Per op-timitzar els recursos i no perdre competitivitat es va apostar per unificar les escoles de futbol.

Finalment, les dues entitats s’han repartit les activitats: el futbol sala per Alforja FS i la resta d’esports pels Patxan-guerus, que també s’encarreguen d’organitzar esdeveni-ments esportius. L’entitat s’ha reinventat i ha sumat altres esports pel poble, com les curses de muntanya, tennis tau-la, tennis, i a data d’avui pertany a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

L’Ajuntament cedeix infraestructures i equipaments mu-nicipals, i hi dóna suport econòmic per potenciar la vessant social, educativa i de salut que aporta la pràctia esportiva.

de l’Ajuntament i amb la fei-na de persones voluntàries del poble.

Adquisició d’un parc de salut i nou material esportiu

L’any 2013, a la zona del camp de futbol municipal, es va instal·lar un parc de sa-lut amb la voluntat de dina-mitzar la zona. El nou equi-pament esportiu, finançat a través d’una subvenció de la Diputació de Tarragona, complementa un circuit de salut que recorre el terme i que es pot fer caminant o en bicicleta. Dotat amb màqui-nes per a realitzar exercicis de gimnàstica suau, aquest espai a l’aire lliure està pen-sat per a la gent gran del poble, tot i que hi ha exerci-cis per a totes les edats.

Altres millores en l’àmbit esportiu són l’adquisició de dues noves taules de tennis taula i d’un tatami per a la pràctica de karate. A més, l’Ajuntament vol agrair la implicació de les entitats esportives del poble i de l’AMPA en l’organització d’activitats lúdiques i espor-tives al municipi, com els ca-sals d’estiu i Setmana Santa o les activitats extraescolars.

Promoció eSPOrtiva


Jaume Queralt deixa la seva empremta a Alforja

Alforja és un poble d’ar-tistes, de pintors i d’amants de les belles arts. Per poten-ciar aquesta vessant, l’Ajun-tament feia anys que insistia en la necessitat que el pintor Jaume Queralt, veí d’Alforja des de l’any 1978, deixés per sempre la seva emprem-ta artística al poble.

Queralt sempre s’ha mos-trat disposat a ajudar de for-ma altruista a les entitats i a les causes del poble, i en aquest cas també s’ha posat a disposició del Consisto-ri. En els darrers dos anys, Queralt ha realitzat diverses obres artístiques al poble, regalant un incalculable lle-gat pictòric que serveix per

encetar una potent ruta ar-tística per atraure nous visi-tants i que engrandeix el pa-trimoni cultural del municipi.

En aquest sentit, les ges-tions de l’alcalde amb l’ar-

tista i amb el Bisbat de Ta-rragona van arribar a bon terme i Queralt ha creat una obra específica per a alguns dels llocs més emblemàtics del poble: concretament, a les ermites de Sant Miquel, de Puigcerver i de Sant An-toni.

La primera de les tres in-tervencions ha tingut lloc a l’ermita de Sant Miquel, l’any 2014, on ha pintat un cavaller de Sant Jordi llui-tant contra el drac. L’estiu del mateix any, al santuari de Puigcerver, Queralt va representar una figura de Jesucrist, un Ecce Homo; i, finalment, a l’ermita de Sant Antoni, l’artista ha realitzat

«Queralt sempre s’ha mostrat disposat a ajudar de forma altruista a les entitats i a les causes del poble»


Jaume Queralt, fill d’alforja

Jaume Queralt és un artista de prestigi internacional que ha exposat la seva obra arreu del planeta, en ciutats com Los Angeles, Shanghai o Tòquio. La seva creativitat ha estat lligada a diversos estils artístics, des del surrealisme al clas-sicisme. És un artista d’avantguarda, que ha anat modulant les seves pintures fins a convertir-les en tridimensionals. El pintor compta també amb una part important d’obra reli-giosa, ja que és creient i se sent còmode plasmant la seva obra en espais religiosos. En aquest sentit, cal destacar que també té pintures a l’església de la Sang de Reus.

Jaume Queralt va néixer a Tarragona l’any 1949 i va es-tudiar art a l’Escola d’Art Massana, de Barcelona. Treballa tot tipus de tècniques artístiques, com oli, pastel, collage, aquarel·la, fang, bronze, litografia, dibuix, grafit i gravat. Ha participat en exposicions individuals i col·lectives i les seves obres estan repartides per museus i col·leccions particu-lars d’arreu del món, des d’Estats Units fins a Suïssa, Xina, Japó, França o Mèxic, entre d’altres països. Alguns dels premis que ha rebut són el 1r Premi Medalla Gimeno de Tortosa, 1r Premi Penagos de Madrid, 1r Premi Petit Palais de París (amb el qual ha estat distingit en dues ocasions), entre d’altres.

Des del 1978 viu a Alforja, on també té el seu taller. L’any 2013, l’Ajuntament de Tarragona el va nomenar fill il·lustre de la ciutat i Queralt, en el seu parlament, va mostrar la seva gratitud per aquest reconeixement, però va deixar clar que ell es considera fill d’Alforja.

eL turiSMe, motor econòmic de Prades

un gran mural, “Els Miracles de Sant Antoni”, una peça que es va inaugurar el pas-sat 18 de gener del 2015, coincidint amb la festivitat de Sant Antoni.

El pintor ha fet el mural amb la tècnica del collage, amb oli i amb esprai, i ha trigat una setmana a com-pletar l’obra. Segons ha ex-plicat el mateix autor «entre altres, he il·lustrat el miracle de sant Antoni predicant als peixos i també l’energia es-piritual del sant».

D’altra banda, també s’ha aprofitat la intervenció a l’ermita de Sant Antoni per recollir diners per remo-delar el santuari, ja que feia més de 50 anys que no s’hi actuava. A través de la rifa d’un quadre del mateix Jau-me Queralt, titulat “Llum de tarda a Sant Antoni”, es va recaptar gran part dels di-ners necessaris per reparar la teulada, les parets i tot el frontal del recinte reli-giós on s’hi ha fet el mural. Aquestes obres de restaura-ció i manteniment de l’ermi-ta han tingut un cost global de 12.000 euros.

Queralt ha realitzat obres per a l’ermita de Sant Miquel, l’any

2014, on ha pintat un cavaller de Sant Jordi lluitant contra el drac;

al santuari de Puigcerver, on ha representat una figura de Jesu-

crist, un ecce Homo; i, finalment, a l’ermita de Sant antoni -a la

fotografia de l’esquerra- l’artista ha realitzat un gran mural: “Els

miracles de Sant antoni”


L’Ajuntament d’Alforja aprova la moció pel dret a decidir

Prèviament al procés par-ticipatiu del 9 de novembre, Alforja ha estat un dels 920 municipis que han expressat el seu suport a la consulta amb l’aprovació d’una moció de suport aprovada en el Ple del 22 de setembre del 2014. Amb l’aprovació de la moció, l’Ajuntament mostrava el seu suport a la convocatòria de la

consulta del 9 de novembre del 2014, per decidir lliure-ment el futur de Catalunya, i es comprometia a facilitar-ne

la seva realització, posant els recursos i les eines necessa-ris per fer-la possible. A més, l’Ajuntament també dona-va suport al president i al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als partits polítics que van donar suport a la convocatòria i a la Llei de consultes no referen-dàries suspesa pel Tribunal Constitucional.

Aquesta moció va ser lliu-rada personalment per l’al-calde, Joan Josep Garcia, al Govern en un acte solemne celebrat al Palau de la Ge-neralitat el 4 d’octubre. En aquest acte, el president Ar-tur Mas, acompanyat per la vicepresidenta Joana Orte-ga, va traslladar al món local el seu convenciment que no es podrà aturar la veu del poble de Catalunya i va afir-mar que “el que està passant a Catalunya és un repte de-mocràtic amb majúscula”.

A la trobada també hi

van assistir la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; membres de la Mesa del Par-lament; els presidents de les quatre diputacions, i de 37 dels 41 consells comarcals que també van aprovar mo-cions per a la consulta.

A més, hi van assistir els representants de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), a més de la presidenta d’Òmi-num Cultural, Muriel Casals, i la de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), Carme Forcadell.

Prèviament, l’Ajuntament d’Alforja també havia apro-vat la moció per a la seva incorporació a l’Associació de Municipis per la Inde-pendència (AMI), de la qual també en formen part 710 municipis catalans i 39 admi-nistracions més, entre dipu-tacions, consells comarcals i altres administracions locals.

«La moció va ser lliurada al Govern en un acte al Palau de la Generalitat el 4 d’octubre»

L’alcalde d’Alforja, Joan Josep Garcia, junt a altres alcaldes i alcaldesses del Baix Camp el passat 4 d’octubre al Palau de la Generalitat


El 88 per cent dels veïns d’Alforja que van participar en el 9n van dir Sí+Sí

La jornada participativa es va desenvolupar a la Casa de Cultura municipal que l’Ajun-tament va cedir per facilitar la realització de la consulta, i amb el suport de persones voluntàries que, en tot mo-ment, van col·laborar perquè tothom que ho volgués hi pogués participar. Aquests voluntaris s’havien inscrit prè-viament en un web habilitat per a aquesta finalitat per la Generalitat de Catalunya.

L’afluència de persones in-teressades en participar amb el seu vot va ser constant du-rant tot el dia i molts veïns manifestaven la seva satisfac-ció i la seva il·lusió per poder votar en la consulta. Així, la jornada va ser totalment festi-va i es va desenvolupar sense que es produís cap incident i

en un clima de gran respecte.En paral·lel al procés de

votació, altres voluntaris del municipi van col·laborar reco-llint signatures en una iniciati-va impulsada pel Govern de la Generalitat i pel Parlament català per denunciar l’Estat espanyol davant els organis-mes internacionals per l’obs-taculització del dret a votar dels ciutadans i de les ciuta-danes de Catalunya.

Cal recordar que tots els ajuntaments del Baix Camp van donar suport al procés participatiu i tots van facilitar locals municipals on es podia anar a votar. En total, més de 2,3 milions de persones van votar al conjunt de Catalunya el 9 N, dels quals 1,8 milions es van marcar les caselles Sí+Sí per la independència.

Un total de 773 veïns i veïnes d’alforja (el 54 per cent) d’uns cens de 1.431 persones van votar en el procés participatiu del 9 de novembre al municipi. De tots els vots emesos, el 88 per cent (681 vots) van marcar les caselles Sí + Sí, favorables a la independència de Catalunya, mentre que 41 vots van ser per al Sí+no, 20 vots per al No, i 9 per al Sí+blanc. també es van comptabilitzar 6 vots blancs i 16 vots sense cap de les opcions anteriors.

88%Sí -Sí

5,3%Sí - No

2,8%Altres

No

1,1%

2,5%

Sí - blanc


Grups MuniCiPaLS

Fa quatre anys, un nou equip de CiU vam entrar a l’Ajuntament. Vam entrar amb moltes ganes de tre-ballar i de canviar dinàmi-ques del poble que no ens agradaven. Sabíem que teníem una tasca com-plicada per dos motius: per un costat, per la crisi econòmica i per la situa-ció financera en què vam trobar l’Ajuntament, i, per l’altra, perquè els canvis sempre generen descon-fiances i resistències.

També teníem i tenim clar que Alforja té un gran potencial, perquè: - Alforja té un capital

humà i associatiu molt actiu i potent;

- Alforja té un capital pai-satgístic i cultural molt notable, i

- Alforja té un capital em-presarial amb gran ca-pacitat de progressarLa qüestió era conjugar

tota aquesta energia i ali-near-la cap a un objectiu comú: revolucionar el po-ble i situar Alforja al lloc que li correspon.

El primer pas era creu-re’ns-ho. I la millor ma-nera d’aconseguir-ho era fer feina i fer-la conjunta-ment. Per això hem parlat amb totes les associacions

i amb les empreses del poble, i hem acordat amb ells accions a fer i les hem tirat endavant conjunta-ment.

El resultat, quatre anys després, és molt satisfac-tori, i estem contents de les noves sinèrgies que s’han creat al poble.

Tot plegat és la llavor del que queda per venir: un poble més dinàmic, capaç de crear riquesa i llocs de treball. Tot això i molt més és possible amb la força que ha demostrat Alforja.

Grup municipal de CiU

El Grup Municipal del PSC ha declinat participar en aquest butlletí

«La força d’Alforja»


Grups MuniCiPaLS

Agrair haver format part del Consistori durant aquests quatre anys.

La Secció Local d’Es-querra Republicana de Ca-talunya d’Alforja puntualit-za que:

Ha declinat utilitzar el total de les 225 parau-les (de cortesia) ofertes per l’equip de govern en aquesta revista per les raons següents:- No veiem bé l’edició i

distribució d’aquesta revista que creiem po-der denominar de total-

ment inoportuna al fer-se només a dos mesos de les eleccions munici-pals, ja que creiem que és publicitat de partit encoberta sota la dis-fressa d’una revista mu-nicipal.

- Creiem fermament que la transparència del go-vern municipal és im-prescindible per expli-car la feina feta durant la legislatura, però durant

la precampanya i cam-panya electoral cada partit s’ha de pagar el mètode que esculli de la seva butxaca.

- Desconeixem de quina partida dels pressupos-tos municipals sortiran els diners per editar, im-primir i distribuir aques-ta revista, ja que no es-tava prevista i aquest no és el millor exemple de transparència.


24 de maig, la data per a les properes eleccions municipals

Aquest any 2015 finalit-zen els mandats de tots els governs municipals i se ce-lebren eleccions per escollir els representants als ajun-taments per un període de quatre anys. La convocatòria de les eleccions municipals és competència del govern de l’Estat espanyol i d’acord amb la normativa vigent, s’han de celebrar el quart diumenge del mes de maig de l’any que correspongui.

El nombre de regidors a elegir a cada municipi s’es-

a finals de maig del 2015 acaben els actuals mandats als ajuntaments i toca renovar els consistoris per quatre anys més. La convocatòria d’eleccions la fa el govern central.

tableix en funció de la seva població, d’acord amb l’ar-ticle 179 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (LO-REG), i ha de ser sempre un nombre senar.

En el cas dels munici-pis que tenen entre 1.001 i 2.000 habitants, s’escullen nou regidors, com és el cas d’Alforja. El sistema electo-ral aplicat és comú per a tots els municipis que tenen més de 250 habitants i no fun-cionen en règim de consell obert. Les característiques essencials d’aquest sistema són: circumscripcions muni-cipals, candidatures en llis-tes tancades i bloquejades i les candidatures han de tenir un mínim d’un 5% dels vots vàlids per optar al reparti-ment del nombre de regi-dors mitjançant la fórmula d’Hondt.

Aquesta fórmula s’aplica dividint els vots obtinguts per cada candidatura que pot optar al repartiment d’escons, per cada nombre de regidors (és a dir, primer es divideix els vots obtinguts per 1, després per 2, per 3 i així successivament fins arribar al nombre total de

regidors a escollir). S’adju-dica cada regidor en funció del nombre més alt resultant de la divisió. Si dos resultats coincideixen, s’atorga el re-gidor a la llista més votada.

A Alforja, en les passa-des eleccions del 2011, d’un cens de 1.434 electors i elec-tores, 998 (un 70 per cent) van anar a votar i, d’aquests, 932 vots (un 93 per cent) van ser per a candidatures. Del resultat de la votació, la composició municipal va ser cinc regidors per a CiU, dos per a PSC-PM, un per a Esquerra Unitària (EUA) i un regidor per a ERC-AM.

«El nombre de regidors i regidores a elegir en les eleccions l’estableix la Llei de règim electoral en funció de la població de cada municipi»

eLeCCiOnS


A l’esquerra, una imatge insòlita de les teulades d’Alforja cobertes per la neu i el glaç; a la dreta una sortida popular i a baix un dels actes de promoció dels Productes d’Alforja

Constitució del nou Consistori municipal i elecció del nou alcal-de, Joan Josep Garcia

S’aprova el primer pres-supost del nou govern municipal, que ha de retallar 700.000 euros respecte al pressupost de l’any anterior.

11 juny 2011

2012

Es crea la marca Productes d’Alforja per promocionar els productes agroali-mentaris de qualitat que es produeixen al municipi: avellanes, oli, vi, embotits i mel-melades.

Es crea la Comissió de Festes amb repre-sentants de totes les entitats del poble per coordinar els actes culturals, socials, esportius i lúdics que s’organitzen a Alforja.

2013

Primera Fira del Pataco, que assoleix un gran èxit de visitants (prop de 4.000 persones); d’ex-positors (80 estands); de voluntaris (100 perso-nes) i de racions venu-des (800 cassoletes de pataco).

Inauguració del mural “Els miracles de Sant Antoni”, obra de Jaume Queralt, a l’interior de l’ermita de Sant Antoni

30 i 31 agost 2014

18 gener 20152013

Dates clau


Telèfons i adreces d’interès

OficinesAjuntament Pl. del Mercadal, 13 Horari: De dilluns a divendres de 8 h a

14.30 h Dilluns a dijous de 17 h a 20 h. Tel. 977 816 008 [email protected]

Serveis Socials Pl. del Mercadal, 17 Horari: dimecres de 10 h a 14.30 h Tel. 685 744 048 [email protected]

Biblioteca C. de la Font, 58

Horari: dimarts de 9 h a 12 h Dilluns i divendres de 18 h a 21 h Dimarts, dimecres i dijous de 17 h a 20 h. Tel. 977 816 480 [email protected]

Llar d’Infants municipal Camí Sant Antoni, s/n Horari: De dilluns a divendres de 8 h a

18 h Tel. 977 816 141 [email protected]

Pavelló municipal. El Parc Camí de l’Aleixar, 2 Horari: hores a convenir Tel. 977 816 414 / 977 816 008 ajuntament@alforja,cat

Ceip Josep Fusté Avda. Catalunya, 1 Horari: De dilluns a divendres de 9 h a

16.30 h Tel. 977 816 204 [email protected]

Consultori Mèdic C. de la Font, 56 Horari: Practicant: a partir de les 9 h Consultori: De 10.30 h a 13 h Telf. 977 816 367

Forestals Reus Passeig Sunyer, 4-6

Horari: De dilluns a divendres de 9 h a 14 h.

Tel. 977 326 336 Emergències forestals 030 [email protected]

Ermita Puigcerver Muntanya de Puigcerver Horari: a convenir Tel. 652 385 469

FundacióCasaldelsAvis Pl. de Dalt, 1 Horari: De 10 h a 13 h i de 16 h a 20 h. Tel. 977 816 021 [email protected]

CompanyiaGenerald’AigüesdeCatalunya

Pl. del Mercadal, 17 Horari: Dimarts de 10 h a 13 h. Telf. 977 816 223 - 900 194 998 Avaries 628 991 779


Entitats i associacions

Calendari de festes

AgrupaciódeDefensaForestal(ADF)

AgrupaciódePublicacionsCíviques

AgrupacióFotogràficad’Alforja

AgrupacióSardanista

AlforjaDecideix

AlforjaMotoclub

AmicsdePuigcerver

AmicsdelsAvisd’Alforja

AMPAJosepFusté

AssociaciódeDones

AssociaciódeMaternals

AssociacióJuvenilJovesd’Alforja

AteneuCulturalJosepTaverna

BalldeDiablesd’Alforja

ClubAlforjaFutbolSala

CollaGeganterad’Alforja

Coral Floc

FundacióPrivadaCasaldelsAvis

Grup de Bitlles

Grup de Teatre Passarells

PatxanguerusAlforja

Puntaires “Teresa Pellissa”

Societat de Caçadors Puigcerver

SOS Hurones

Urb. Barqueres

AsociacióndeVecinosdelaUrbanización Portugal

Penya Blaugrana

GENERFesta Major d’Hivern en honor a Sant Sebastià: té lloc sempre el cap de setmana més proper al 20 de gener, dia de Sant Sebastià.La romescada: es fa un romesco popular i és un dels actes principals d’aquesta Festa Major.

JUNY Dia 23 REVETLLA DE SANT JOAN

Sardinada popular: la sardinada popular és fa per Sant Joan.

JULIOLL’últim cap de setmana és Festa Major a la Urbanització Portugal.

AGOSTDiada de la Mare de Déu de Puigcerver:el primer diumenge d’agost es fa una romeria a l’ermita de Puigcerver, a més de la tradicional missa.

Fira del Pataco: plat típic de la vila, l’últim cap de setmana d’agost.

SETEMBRE 11 de Setembre. Diada Nacional

Festa Major gran en honor a Sant Miquel: té lloc l’últim cap de setmana de setembre o el primer cap de setmana d’octubre, ja que Sant Miquel s’escau el 29 de setembre.

DESEMBREPer les festes nadalenques fem el tradi-cional Parc Infantil de Nadal, amb gran quantitat d’activitats per als nostres petits i no tant petits vilatans.

Edita Ajuntament d’Alforja Març 2015

L’App eBando permet que els veïns d’Alforja

rebin la informació de l’Ajuntament en temps real al

mòbil. Busqueu Alforja en l’aplicació

gratuïta, que us podeu descarregar

accedint a l’App Store (sistema

iOS) o al Play Store (Android), o directament

llegint el codi QR amb el vostre mòbil:

· pdf filealforja butlletí d’informació municipal 2011/2015 «calia...

Documents