4111. , _ I 1,_ iTA • I.;r7'/414` mw 1111"PT w-w

VW'''. 56 1-.Ari3r - 1VIOISTI1ILTZIECE -1\14^ONTENI13.12E - 1.9991/

El grup de montuirers que el passat octubre anaren d'excursió pels Pirineusfotografiats al poble de Vila fanca del Comte

AfanyPodria ser que els motius no

fossin aquests, però effet cert ésque eLc obrers que duen a termel'empedrat der carrer des Pujols'afanyen per deixar-lo transi-table tan prest com sia possiblea fi de causar [es menys molès-ties possible tant a& vianantscom ais vehicles que per allahagin de circular.

AbandóEssent que cada quinze dies

passen a recoffir ferralfa, efec-trodomèstics veils i espenyats itota casta de mobles i escombra-ries, així i tot se'n trobend'abandonats intencionadamenta diferents indrets der poble i defora vila, prop der poble,fa quacosa dóna una pèssima imatgede Montuïri.

SS

SEGONA PAGINA

Nou disc de "Música Nostra"Diumenge dia 21 de novembre de les

17 h a la Plaça Major s'oferirà unaactuació especial del grup "MúsicaNostra" amb motiu de la presentaciód'un nou disc, acte patrocinat perl'Ajuntament.

Informació de la Unió de PagesosLa Unió de Pagesos de Mallorca ens

prega paticipem als qui tenen una casa oterra a fora vila i no la volen vendre quees posin en contacte amb "MallorcaVerda" (Tif. 46 41 42). I que es farà uncurs a S'Escorxador de Vilafranca el di-vendres 24 (de les 16 a les 21 h) i el 25de novembre, dissabte (de les 10 a les14h) Informació tif. i fax 971 83 21 43).

S 4=0 1\TA1z3bAlLT

1%/JE 4=1. 3ril. -axiix-31

Director: Onofre Arbona MirallesRedactor en cap: Gabriel Gomila Jaume

Redactors i col.laboradors:Joan Miralles i Monserrat, Catalina Sas-

tre Pericàs, Mateu Rigo Bonet, GuillemMas Miralles, Miguel Martorell Arbona,Gaspar Socias Mora, Antoni Mateu Socias,Onofre Torres Ramis, Melcior NicolatiJaume, Antoni Mesquida Llinàs, Joan A.Payeras Ramonell, Joan Barceló Cerdà,Catalina Barceló Mayo!, Josep Oliver Verd,Rafel Pons Mairata i Felip Munar i Munar.Administració: Marti Ferrer Sampol

C/ Es Pujol, 5 - 07230 Montuïri - Tlf. 64 66 93Imprimeix: Tirrena, S.A. ManacorDel:limit legal: PM 133- 1958Nota: Les opinions aparescudes en els articles

firmats, sols són atribuibles als seus autors.

13 R E -LJ

AutoviaL'Ajuntament de Manacor no es cansa

de reclamar al Govern de la ComunitatAutònoma la construcció amb caràcterd'urgència de l'autovia a través de laruta tradicional —Son Ferriol, Algaida,Montuïri, Vilafranca, Manacor, SantLlorenç—. Una autovia que hauria detenir dos carrils per cada direcció i "ar-cenes" reglamentaris i rotondes a cadapoble. Així s'evitarien molts d'embososi la circulació seria mós fluïda.

Fe d'erradesEn algunes pàgines del passat número

va aparèixer equivocadament la paraula"Nicaragua" en lloc d'"Hondures", quanfeia referència a la labor de capellansmontuïrers i a l'aportació econòmicaque el nostre poble ha fet envers elshabitants d'Honduras que patiren elsdesastres de l'huracà "Mitch". Pregan,per això, disculpes.

Premi "Joan Oliver"Amb motiu de commemorar la figura

del que fou farmacèutic d'hospital, el Dr.en Farmàcia, investigador i professor dela Universitat de Granada, cl montifirerJoan Oliver i Verd (1925-1978), des depoc temps després de la seva mort iencara ara, el Collegi Oficial de Farma-cèutics d'Espanya convoca anualment elPremio Juan Oliver. de Farmacia Hos-pitalaria dotat amb 500.000 pessetes. Eld'enguany surt publicat a la revista espe-cialitzada "Offarm, Farmacia y Socie-dad" del passat setembre.

"Montuirers a la Guerra Civil(1936-1939)"

Juntament amb el pròxim número deBona Pau oferirem la primera de lesmonografies que sobre la cultura i lahistòria del nostre poble anirem reco-Hint i que constituirà el primer delsQuaderns Montufrers que projectamobsequiar als nostres subscriptors i lec-tors. Unes edicions que anirem publi-cant amb l'única pretensió de divulgaraspectes que ens són propis i dels quidsalguna vegada n'haurem sentit parlar.D'aquesta primera entrega en són autorsels nostres redactors Guillem Mas iAntoni Mateu i porta per títol Montuï-rers a la Guerra Civil (1936-1939).

La política

Massa vegades es confon la políti-ca amb els qui exerceixen aquestacomesa del bé comú. I tot perquè endeterminades ocasions s'ha sabut decerts governants que s'haurien d'ha-ver preocupat per al bé del poble i encanvi han cavillat més per a la sevapròpia economia o benestar.

Aquest motiu no hauria de ser obs-tacle ni pretext per prescindir, perprincipi, de tota acció política. Fins itot n'hi ha que per norma no van avotar mai i no tenen eft compte queabstenir-se, de fet significa prendreuna postura. Com també n'hi ha quees decideixen al darrer momentconseqüentment, no poden tenirconsciència política; i després esqueixen que no han trobat cap candi-dat que mereixi la pena.

N'hi ha d'altres que sistemàtica-ment critiquen els politics perquècreuen que tots els qui es dediquen aIa política ho fan per ambició o perinterès. Generalment són els quisempre estan a l'oposició, sia el quesia el partit governant.

Hi ha constància, també de qualcús'ha afiliat a un determinat partitamb l'únic objectiu de poder-ne treu-re qualque cosa positiva o per millo-rar o conservar la pròpia situació. I jano parlem dels qui es relacionen ambels elegits amb l'únic propòsit d'ob-tenir-ne determinats favors.

Finalment trobam persones quevoldrien que tothom compartís lesseves idees polítiques, sense tenirpresent que són molts el qui no esvolen definir políticament. I se'ls hade respectar. Ningú no té dret a inter-ferir-se políticament en l'altre. Estàbé fer propaganda a fi d'atreure al-tres persones cap als seus ideals,pen) tothom és ben lliure de decidir-se per a una determinada opció polí-

tica. I en aquest sentit socialment po-den esser ben amics, encara que lesidees polítiques siguin encontrades.

SalomóDetall del corredor d'accés a la cambra principal deltalaiot

OPINIÓ

3

Una altra vegada Son FornésDavant les dificultats de cessió del poblat talaibtic,

s'estudia la possibilitat d'inicar un expedient d'expropiació

La incorporació del poblat talaieitic deSon Fornés al patrimoni histõrico-artís-tic de Montuïri es troba en cartes difi-cultats i amb la necessitat de realitzaruna série de gestions que ben segurs'hauran d'ajornar algun temps. No obs-tant això, l'Ajuntament de Montuïri—com ja ho han fet altres en diferentsocasions— no deixa a l'oblit aquestaqüestió i actualment estudia la possibili-tat d'iniciar un expedient d'expropiació,tota vegada que no s'ha pogut arribar aun acord amb els actuals propietaris dela finca de Son Fornés, ni fi ns i tot a unconveni de compensació per cedir l'em-

plaçament on està ubicat el talaiot.Cada cert temps es treu a Ilum aquest

tema, especialment d'ençà que comen-çaren els treballs arqueològics al jaci-ment, l'any 1975, dirigit aleshores pelsdoctors en arqueologia i professors de laUniversitat de Barcelona, Vicenç Llull iMa Encarna Sanahuja i un equip tècnicde treball, mitjançant el qual es va per-metre determinar les característiqueseconeimico-socials de lesdiferents comunitats quehabitaren el poblat deSon Fornés per espai demés de mil anys, abans idesprés de l'inici del'era cristiana; com tam-bé establir el procés evo-lutiu dels anys que hi ha-gué activitat.

L'actual batle deMontu'iri ha fet gestionsper tal d'arribar a unacord de cessió del po-blat. No obstant GabrielMatas confessa que "lesnegociacions no hanarribat a bon port, ja queels propietaris només vo-len cedir la zona excava-da del poblat talaieftic,quan nosaltres demanamque cedesquin a Mon-tuïri tota la superfície deljaciment, la qual ésd'una extensió aproxi-mada d'unes 8 quartera-des, per altra part de

terreny inert, no aprofitable pel cultiu".Cas que els actuals propietaris —uns

alemanys, segons diuen— de tota la fincano vulguin cedir el poblat, s'hauràd'arribar a dita expropiació. Això supo-sarà temps i doblers, no obstant s'hi estàdisposat. I per altra part l'Ajuntamentsol•licitarà el suport del Govern Balearperquè ajudi a sufragar l'import de ditaexpropiació, la qual se xifra en uns tresruilions de pessetes.

"Aquesta expropiació —deia el batle —és l'única mesura que es pot aplicar enun moment així. Al nostre poble restenmolts de projectes per dur a terme, comsón, entre d'altres, campanyes d'excava-cions, rutes de visites, vies d'accés..." Irelacionat amb el tema que ens ocupa,no s'ha d'oblidar el tema del museu delMolí des Fraret amb les restes de les tro-balles del poblat de Son Fornés, el qualestà previst posar-lo en funcionamentabans que acabi l'any 2000.

O. Arbona

FABRICACIÓDE

BALUSTRADA

Tif. Magatzem:

" Particular07230 Montuïri (Mallorca)

64 67 4464 60 9564 61 73

Magatzem i Oficina:Cart. Manacor, km. 285

FerreriaRafel Miralles

Més de 20 anystreballant el ferro

Carr. Palma-Manacor s/n • Telf. 971 64 62 88 • Montuïri

4 OPINIÓ

Els politics s'han de fermereixedors del respecte, també

Estam ben lluny de poder reparar unaconducta global de respecte i considera-ció democratic per part de molts politics—o això és el que ells s'anomenen-. No hiha pitjor sord que aquell que no hi volsentir. Un politic hauria de ser una perso-na que encarnàs les virtuts més basiques ielementals de qualsevol relació de res-pecte, d'altruisme, de transparència,d'honestedat, de servei j, sobretot, qual-sevol càrrec hauria de comportar certesdosis d'humilitat. La política és, també,un art; els millors oradors de la històriaho han estat; els grans herois de moltes

revolucions, també; els grans defensorsde la igualtat i la llibertat han estat poli-tics. I un art comporta creació, vida, feli-citat: no hi ha cap motiu per separaraquests conceptes de "la cosa pública".Quan una persona té una responsabilitatpolítica no pot ofendre ni maltractar capaltra persona, i molt manco si aquestessón veines del lloc on s'exerceix el poder.

Vaig haver de llegir varies vegadesl'enunciat del diari: entre d'altres consi-deracions, el batle de Montuïri negavaun local a un grup de persones majors"perquè són d'esquerres". Valga'm Déu!

Aquesta expressió pareix extreta de lescavernes! 0 no han passat, per la Casade la Vila de Montuïri, els anys? Com éspossible que es pugui adduir, ni tan solspensar, que es nega a un grup de veins—qualsevol cosa, per absurda que sigui,qualsevol- una petició perquè "són d'es-querres"? El mateix periodista, en el seucomentari, feia referència que s'han can-viat els noms, però l'actitud és la matei-xa. Perquè vejam: aquesta qüestió no ésun fet que hagi sorgit ara, ja s'arrossegade molts anys enrere. Si no hi haguésgens d'odi (?) que congrias dins el cordel responsable municipal, hagués acce-dit a la petició amb la més absoluta nor-malitat, perquè el deure seu no és catalo-gar les persones per allõ que pensen i se-gons això donar-los o no el que dema-nen. Vol dir que si hi va un grup "dedretes" —per contraposició a "esque-rres"— els en donara un altre? Això és elque es desprèn de les manifestacions.

Hagués estat molt més coherent i de-mocratic que, si pensava realment queeren "d'esquerres", accedís a la peticióper no crear cap tipus de discriminacióni mal ambient entre els veïnats.Malament anam si els que han de posarl'art a les qiiestions polítiques hi posencards; els qui han de ser mirall d'actua-ció democràtica no consideren les perso-nes des de la més estricta igualtat; elsqui han de treballar per ser respectatsprefereixen ser temuts. Per això deia quehi vaig veure més el bessó de l'odi i deIa intransigència que el del respecte iservei a tots els veïnats.

I aquest comentari el faig des de laconsideració de polític: he estat vuitanys regidor a l'Ajuntament del meu po-Me —no hi ha res més que pugui emple-nar de goig personal haver treballat pelteu poble i per tots els veinats de la Casade tots els veins— i quan ho he deixatanar me n'he anat amb molt més amicsque quan hi vaig entrar, i molts d'ells,tanmateix, sabia que no m'havien votat.Per això m'han causat una amarga tris-tor i un gran dolor aquelles manifesta-cions.

Felip Munar i Manar

Els baties des Pla pogueren escoltar elssuggeriments de Buele i de Nanda Ramon

D'AQUÍ 1 D'ALLÀ

L'agenda de joventut, una eina deconsulta i orientació

Mitjançant l'acostament de la joventut als ajuntamentses preten potenciar i suggerir diferents iniciatives

Amb la finalitat de promo-cionar i potenciar les políti-ques de joventut en els ajun-taments de Mallorca i enaquest cas en els de la PartForana, mostrar les iniciati-ves que es poden dur a termei com es poden desenvoluparal mateix temps, el passat dia28 d'octuhre es va presentara la seu de la Mancomunitatdes Pia .i per als ajuntamentsque la integren, I' Agendaper a una política municipalde Joventut", una publicacióque informa sobre les pro-blemàtiques més importants que afectenal jovent de Mallorca i els programesque es poden posar en marxa, com habi-tatge, educació, treball, temps lliure,participació etc.; com també els dife-rents models teòrics de polítiques de jo-ventut que s'estan aplicant en aquests

[1(Dt,taAls meus néts

A una glosa cada dia,si les cont m'hi sortirà,com aqueixa amb alegriauna altra ne vaig cantar.Pes meu nét varen firmarper 'Mador Toni posar;varen fer lo que volia,com na Francisca Maria,es de sa padrina tendril.Molt contenta veig que estàdes seu nom veure ocupar;jo d'això ja m'ho sentia;tornam veils de cada dia,no és tara i tothom voldriaes poder-hi arribar.De sa data quan serà,això sí que'm 'gradaria;faria sa despedidamentre Déu les doni vidaes nostre nom hi serà.

Amador Font

506 aniversari de laCooperativa Agrícola de

Montuïri 1949-1999PRIMERA SETMANA CULTURAL AGRARIA

Dies 29 i 30 novembre 1, 2 i 3 desem-bre a les 20 hores a l'Ajuntament.

* 29 novembre: Conferencia a càrrecde Miguel Angel Bonet Oliver, enginyertècnic agrícola.

Temes: Resum de les proves de cul-tius de cereals, 98-99. - Varietats mésrendibles. - Estudi d'una quarterada decereals - Perspectives de futur del cereal.

* 30 novembre: Conferència a càrrecde Pere Miralles Cerdà, director tècnic deIa finca experimental "Sa Canova".

Temes: Nous sistemes de regadiu iadobs dins cultius hortícoles.

* 1 desembre: Conferencia a càrrec deLlorenç Payeres Capellà, enginyer agrò-nom i tècnic en races autòctones. Temes:Races i plantes autòctones de Mallorca.

* 2 desembre: Conferencia a càrrec deBartomeu Melis Nicolau Enginyer tècnicagrònom. Tècnic "Pia de Millora Fusebal"i de la Cooperativa Tramuntana.

Temes: Varietats de garroves. Ametlles:Varietats tradicionals enfront de les noves.

* 3 desembre: Colloqui i mostra devins a càrrec d'Armero i Adrover.

Cloenda de la setmana cultural a càrrecdel Conseller d'Agricultura, Joan Mayol.

* 4 desembre: Tonada a la plaça amenit-zada per un conjunt musical. Hi haurà ven-tresca, liom, botifarrons, ilangonissa i bonvi. La Cooperativa convida tot el poble.

moments, així com diferents models departicipació dels joves a la política insti-tucional.

La presentació de l'agenda la féu elConseller de Cultura i Joventut del CIM,Cecili Bucle, juntament amb laCoordinadora de Cultura i Joventut,Nanda Ramon, amb assistència d'ungrapat de baties de la Mancomunitat, en-tre d'ells el de Montuïri. Els responsa-hies d'aquesta Conselleria exposaren leslínies bàsiques d'actuació adreçades apersones joves, factibles de ser posadesen marxa, considerades com iniciativessusceptibles de desenvolupar als nostresmunicipis.

6 RECORDANCES

Cançons den Biel: entre gloses i poemes

Venir de Iluny sols per morir

Quan a les fulles de qualsevol Ilibred'història que, bé per motius d'estudi,bé per simple curiositat em tocàs tenir aIa mà, sempre que arriba a algunad'aquelles grans epopeies que foren lesquilomètriques incursions d'uns grupsd'esforçats darrera un cabdill que, visio-nari o no, marcà cada un d'ells una fitaal giravolta de la humanitat, un espletd'imatges fabricades dins mi feien con-trapunt a la literatura narrativa de lahistòria.

Gengis-Khan tenia una llarga cabelle-ra roja, que embullada amb la barba,quasi no deixava entreveure uns ulls fe-roços. Anibal amb uns braons com a po-tes de mul somerí semblava estirar delllarg rossegall del seu exèrcit quan pelsfreus dels Alps queia damuntHernan Cortés havia deixat a les nausl'estendard de CasteIla i la creu, i folratde ferro de cap a peus amb una espasamés feixuga que la de Jaume elConqueridor, xapava caps d'indis ambmés facilitat que nosaltres xapam unmeló.

Després, la imatge de l'invasor entranta la terra conquerida, el dol del vençut,el goig dels guanyadors. Així talment ales pellicules.

Un dia, pert), em vaig adonar que da-rrera aquell exèrcit triomfant, hi haviaun altre exèrcit, segur que més nombrós,

que no havent perdut la guerra, havienperdut allò més apreciat, la pròpia vida.

Eren aquells desconeguts que, empe-sos pel seu destí —si fossin animals dirí-em instint— havien fet camí rera el cab-dill i sense saber com havien mort de lamanera més boja que es pot morir:d'unes febres, d'una cagarel.la, o feritsper un tret d'un enemic emboscat en lafoscor i el fullatge. Com que no eren nisoldats, mai el seu nom no figurà al Ili-bres d'història ni a les plaques dels capde cantons dels carrers dels seu poble.Un dia de fa molts d'anys, més o mancoper a Tots Sants, seia, jo, baix d'un pi,reclam en marxa i escopeta a punt.Sortida de sol els tords entraven de va-lent.

Un, amollant-se com un pedaç, passàfregant la barraca i es posà a una brancanua tan avinent de mi que quasi li arri-bava amb la trià. Quan el vaig encararamb el punt de mira, el seu profund ale-nar, fruit d'un Ilarg i penós viatge, parla-va ben clar del camí fet el vespre abans.

El tord no morí aquell matí a l'arriba-da, tal volta fou un dels pocs que poguétornar als seus habitatges d'estiu.

Jo, sentimental, com m'agradaria ha-ver fet amb tants i tants de falsos con-queridors sense nom, morts sense saberper què a terres molt llunyanes, vaig es-criure per aquell tord aquesta cançó:

Per a un tord

Tu que véns de tan Iluny a morir aquíi em portes els records d'una altra terra,d'un lloc ombrívol, Ilunyà i d'una serra,sens llum ni remors de picarol.Tu que vens de tan !luny cercant el sol,ocell de plomissó color d'olivai em regales ton cant que es joia viva:aixeca altre pic ton vol Ileuger,traspassa l'horitzó, deixem-nos fer,que si escoltam ton cant és per ferir-te,i si miram ton vol, per aglapir-te,i no cal venir de lluny sols per morir.Tu que véns de tan II uny a morir aquí.

Biel Camps i FerrerHivernada 1970-1999

Amb motiu d'una caçada

Què me'n deis de sa caçadaque es féu an es Rafal des Porcs?Fa poc menys d'una mesada,tot Mallorca ha fet xerrada,dels setanta conills morts.

En Jaume mostra sa cussa,en Llorenç, es ca d'enguany,i en Toni tot ple d'afanydiu pes cafès que és estranytrobar en els seus qualque puça.

Es batle hi envià són pare— que s'endugué sa quissona-i per por d'agafar un "frare"feu cobla amb sos que preparaaquell de sa Maimona.

Es "Bombero" amb en "Fumat"duia des brag n'Amador,que mig coix hi havia anatcom si encara hagués manatal seu costat en "Falcó".

Quan hi aneu altra vegada—que en Pep Roig és generós—tal volta seria hermósfer una crida ben sonada:Se fa sabre als caçadorsque tal dia hi haurà caçada,en Pep fa sa convidada:Dos cans per horn, i escarada,que pagaran sa torradaaquells que quedin pitjors.

Biel de Sabor

Vista abria de la finca Son Picomell, avui ben cuidada i millorada, però ara propietatd'un alemany, n'Axel Blom

A L'AGUAIT

7

S'ha dit que...banc. Però quinafou la seva sor-presa quan vaveure que moitesmés de cent per-sones que arriba-ren darrera ell es"colaren" i li pas-saren davant.Llavors, tot indig-nat, ho va escam-par... sobretotfent notar la pocavergonya ciels"atrevits".

fla' Alguns aficionats al futbol es quel-xen per no poder entrar al camp per lesportes d'entrada i haver de passar forço-sament per dins el bar. Qualcú va dema-nar explicacions, però no semblaren con-vincents.

FI& Certes familles solliciten niés vi-gilancia nocturna, sobretot els caps desetmana. I que sigui eficaç.

Ie> S'acosta el començament de l'any2000 i s'espera que les celebracions con-cordin amb aquesta set-centenaria com-memoració.

Lw Es desitjaria que es començassinprest les obres del pavelló cobert i piscinaclimatitzada. Segur que molts en l'hivernutilitzaran aquestes installacions en estarI lestes... Si és que qualque dia hi estan.

sw A finals de setembre en Pep"Nofre" exsequellava es pins d'Es Dauamb tant d'interès que semblava que erenseus. Ara es lamenta que sien tan pocs elsqui li hagin alabat aquesta feina. (Ara bé,Bona Pau, que ho va notar, en treu unafoto a la primera pagina: segur que aixíestarà content).

I w Un que havia d'anar a consolar en-cara troba Hoc per asseure en es darrer

uge. Segonsunes comprova-cions recents, a lanostra parròquia assisteixen setmanal-ment a les misses dominicals unes 250persones (un 10% de la població deMontuïri). Si seguim aquest pas, el pro-per segle l'haurem de tancar.

ow Es molt trist veure que a l'hora decollaborar amb les necessits ciels pobresa tavés de Carites, Campanya contra laFam, ajuda als missioners, etc., siguin ha-bitualment les persones que acudeixen ales misses dominicals. Seria bo que totsprenguem consciència que hem d'ajudarals més necessitats fent arribar les nostresaportacions econòmiques a través delsmitjans que s'ofereixen: collectes, subs-cripcions i altres.

Sobre la venguda la "Sa Princesa"

—per a uns— o de na Maria AntòniaMunar —per a altres— (segons el color delqui parla), s'han sentit molta varietat decomentaris: uns d'alabança i altres dedesprestigi. Al respecte, quan un deia quea l'Associació de Gent Gran els haviapromès tais i quais obsequis i pagar-losel lloguer del local i que per això estaventots contents, l'altre ii respongué: "Si,pet-6 ho paguerem amb sos nostros do-blers".

Fa' Aquesta senyora se n'hauria anattota contenta si hagués comprovat que aIa vila treuria més vots dels que va treurea les darrers eleccions. Per a ella fou unaIlastima no tenir a Montuïri més simpatit-zants.

ca- Sembla mentida, però és veritat,veure que a un poble com es nostre hi ha-gi dues terceres edats. I ho deia una per-sona de mitjana edat, i es preguntava: Noseria millor que s'asseguessin a parlarjunts, llimar desavenences, anar tots ple-gats i ben units... perquè si la gent granen marxa o persones majors (tant se val)ens demostra que no s'entén, quina menad'exemple donaran als joves que els vé-nen darrere?

uw De bell nou es tornen propagar elsrobatoris, tant que no sols els Iladres se'nduen les pertinences alienes de fora vila,com el cas d'un de qui se'n dugueren50.000 pessetes de dins el cotxe, en elcamp, o d'una altra a la vila, també dedins el cotxe, a qui li estiraren la carterad'una senalleta amb 17.000 pessetes.Alerta, id6!

En Xerrim

Ca alemany compra sis quarterades de terra per poder-hi anarels diumenges a enterrar els ossos

Algunes innovacions distingiran Sa Fira d'enguany

8

DE LA CASA DE LA VILA

IL'AJaimitainverit irrafarrrias

Canvis de direcció d'algunscarrers de la vila

Amb la idea de descongestionar eltrànsit rodat dins el nostre poble, a partirdel proper dia 15 de novembre es durana terme uns minims canvis de circulació.Aquests canvis es realitzaran al carrer dePalma, en el tros de "Sa Bodega", on es-tarà prohibit circular en direcció SantJoan-Palma, i al carrer de Baix, que seràigualment de direcció única en el sentitdel carrer de Vicenç Mas fins a Costa iLlobera.

Per altre costat en el carrer Major, desdel local de l'antic cinema de Ca n'Aloifins a la Plaça Major, estarà prohibitaparcar entre les vuit del matí fins a launa del migdia i des de les tres de l'ho-rabaixa fins a les vuit del vespre. I ambaquest mateix horari es restringirà eltemps d'aparcament a la Plaça Major,que serà el màxim d'una hora.

Està previst també el canvi d'ubicacióde les parades del bus: La que actual-ment es troba davant "Sa Bodega" pas-sarà al Dau i la de Ca ses Monges estaràubicada davant s'Hostal.

Restauració i nova ubicació deIa Creu de Son Rafel Mas

La Creu de Son Rafel Mas tendrà novaubicació una vegada estigui restaurada.En aquests moments, tècnics delPatrimoni del Consell Insular i del'Ajuntament de Montuïri estan estu-diant aquesta nova ubicació.

La reconstrucció de la Creu la realit-zarà el mestre de pedra, Gori Puigserver,de reconegut prestigi dintre del seucamp. El temps estimat per realitzar lafeina és d'uns nou mesos.

Sol.licitud de subvencions perpart de l'Ajuntament

La primera fase del clavegueram de SaCorona està a punt de finalitzar, i peraquest motiu l'Ajuntament ha sol.licitatal POS (Projecte d'Obres i Serveis) lessubvencions oportunes per a la realitza-ció de la segona fase, la qual inclou lazona del camp de futbol i el polígon de

serveis. Al mateix temps es demana debell nou la subvenció per a la creació delpavelló cobert al Revolt.

Nou horari en el Puntd'Informació Juvenil

El Punt d'Informació Juvenil torna atenir les portes obertes, una vegada ha-ver-se ocupat la plaça deixada vacantper Catalina Barceló, degut al seu tras-llat per impartir classes a l'illad'Eivissa. La nova encarregada del Puntd'Informació Juvenil és Joana Serra, laqual atendrà al Local Jove els dimecresde les 17 a les 20 hores i els dissabtes,de les onze a les tretze hores.

Concurs de postalsnadalenques

L'Ajuntament de Montuïri convoca unconcurs de postals nadalcnques entre elsnins i nines del nostre poble. El temad'aquest concurs és Nadal, i el dibuix

Es preparen moltsd'actes amb motiu de" I Ft A,.

Participa-hi

guanyador serà el que s' utilitzarà com afelicitació de Nadal per part de l'Ajunta-ment. Hi podran participar tots el nins inines de Montuïri fins a l'edat de 14anys. Posteriorment, amb tots els dibui-xos presentats es farà una exposició.

Avanç i innovacions dins delprograma de Sa Fira

Encara que hores d'ara no està enlles-tit el programa de les celebracions quese celebraran en motiu de la fira d'en-guany, podem anticipar que es tenenprevists (baldament alguns sense confir-mació), a més les exposicions i concur-sos ja tradicionals de cada any, com elsde perdius, cans, etc., els següents actes:

• Dia 28 de novembre, una nova edi-ció, la IV, del Cros Joan Barceló.

• A més d'algunes conferències orga-nitzades amb motiu de les noces d'or deIa Cooperativa, es té prevista una xerra-da sobre cans raters.

• Presentació del ¡libre Montufrers aIa Guerra Civil (1936-1939).

• Mostra de fotografies de 25 anysenrere sobre la celebració a Montuïri delcertamen de Cançó des camp i colles dexeremiers (25 agost 1974).

• Exposició de xeremies i flabiols.• Activitats esportives diverses.• Pel•lícules a la Sala Mariana.• Trobada de xeremiers i Bomba Atòmica.

NOTICIARI LOCAL

9

W Antònia Munar volgué saludar un bon nombre d'assistents

L'empedrat del carrer desPujol

Un els darrers dies de setembre passatcomençaren a descrostar el carrer desPujol des de la confluència dels carrersdes Mig i Vanrell fins als carrers delCalvari i des Forn. Durant aquest passatoctubre s'han dedicat a la tasca d'empe-drar i és de preveure que quedi tot en-Ilestit dins aquest novembre.

Excursió

23 montuïrers, quasi tots persones ma-jors, des del 2 al 6 d'octubre realitzarenuna excursió pels Pirineus catalans, visi-tant Cerdanya, Vall de Núria, Andorra,La Molina, Puigcerdà, Ripa, Ribes deFresser, Fonts del Llobregat i Seud'Urgel l com a llocs més emblemàtics.Retornaren molt satisfets.

Activitats de les associacions demajors

Des de principis d'octubre els inte-grants de les associacions de gent gran imajor han retornat a les seves activitats.Sembla que la gimnàstica és la quecompta amb més participants, però elball i diferents tasques manuals tambétenen gran acceptació.

La Presidenta del CIM aMontuïri

Per tal de retre visita a l'Associació deGent Gran de Montuïri, la Presidenta delConsell Insular de Mallorca, Ma AntòniaMunar, vengué a Montuïri el capvesprede dia 21 i a un local del carrer RectorEscarrer es va reunir amb l'esmentadal'Associació, on hi hagué parlaments ies va obsequiar als assistents amb unbon refresc. Dita Presidenta va prometrel'ajuda econòmica que fes falta.

Programa de Santa Cecilia

Amb motiu de la festivitat de SantaCecília el Patronat de Música de Montu-Ini organitza:

-Dissabte dia 20 de novembre, a les20'30h concert d'una coral de la Federa-ció de corals de Mallorca.

-Diumenge dia 21 de novembre a les11h missa cantada en honor de SantaCecília. A continuació, concert de laBanda de Música, Conjunt Instrumentali alumnes de l'Escola de Música de

Montifiri.A les 14h dinar de ger-

manor a Cas Carbonen.Podran adquirir els ti-guets els dies 15, 16 i 17de novembre a l'Ajunta-ment en hores d'oficina.

(Col.laboren: Ajunta-ment de Montuïri, Parrò-quia Sant Bartomeu, SaNostra, Banca March, LaCaixa i Patronat deMúsica)

Restauració delMolí den Ferrando

Coodinador de Promoció Econòmica iOcupació, Bernat Aguiló, el Director deFodesma, Antoni Colomar i altres con-vidats. Cal dir que econòmicament hihan contribuït la propietat, l'Ajuntamenti el CIM. Aquest és el primer dels vuitmolins de caire fariner que es pretenen

nent, que ahans, en aquest molí, ja s'ha-vien reparat els fonaments i realitzat unanellat superior entre d'altres millores.S'espera, per altra part, que es rehabili-tin la resta del molins del Molinar i esdugi a terme l'adequada illuminaciónocturna.

Dia 28 d'octubre ten-gué Hoc la presentació deIa restauració del Molíden Ferrando. Aquest diaes varen col.locar les as-pes i el capell i encaraque la tasca no roman-gués conclosa totalment,ho fou en dies successius.A dit esdeveniment hi ás-sistircn a més del propie-tari, Joan Ferrando, laVicepresidenta del CIM,M Antònia Vadell, elBatle de Montuïri, Gabriel Matas, el reestructurar a Montuiri, si bé es féu avi-

La Vicepresidenta del CIM i el Batle de Montuïri en elmoment de co/bear les aspes al Molí den Ferrando

El Conseller d'Agricultura i altres personalitats visitaren la Cooperativa

Aç(r7 èql/°/1 W"CP1&

10 DE LA COOPERATIVA

El Conseller d'Agricultura visità la Cooperativa

El passat dimecres 6 octubre elConseller d'Agricultura, Joan Maiol, laDirectora general d'Agricultura,Margarida Estelrich i el Director d'in-frastructures agràries, el montuïrerMateu Ginard, visitaren la CooperativaAgrícola Montuïri.

Assistiren a rebre'ls i intercanviar im-pressions referent a la problemàtica ruralel Batle, Gabriel Matas, el regidord'Agricultura, Mateu Fiol, als quals elsinformaren dels problemes que pateix elcamp referent a la sequera, i els baixospreus. I per altra part i essent que en-guany la Cooperativa celebrarà, coinci-dint amb la fira, les noces d'or, per orga-nitzar els actes per celebrar tal esdeveni-ment, s'interessa el regidor de festes An-toni Nicolau el qual s'oferí a col.laborar ia aportar tot quan sia necessari per al mi-llor desenvolupament d'aquestes jornadescommemoratives.

En primer Hoc el conseller visità tot elmagatzem, el president Miguel Mascaról'informa de com es du a fi la comercia-

SOL LICITI EL CATALEG DE REGALS A LA SEVA OFICINAOFERTA VALIDA FINS AL 31101100 0 FI DIXISTENCIES.

lització de les mercaderies i com es dis-tribueixen les que arriben subvenciona-des.

El conseller explica que enguany elrepartiment de les Ilavors de cereals es-tan subvencionades en 40 pessetes qui-lo pels qui són autèntics pagesos, en 20pessetes pels qui, encara que vagin aguanyar algun jornal, la pagesia és laseva activitat principal, i sense subven-cionar els qui conren pea) que no sónpagesos.

Aquí el gerent, Gaspar Mas, suggerí laconveniència d'elaborar un padre, per sa-ber amb més coneixement els qui en rea-litat fan de pagesos ja sigui amb dedica-ció absoluta o bé que el conrear sigui laseva activitat principal, ja que, tot i queestiguin afiliats a la Seguretat SocialAgraria, no fan de pagesos. GeneralmentAin dones les qui hi estan, el marit had'anar a guanyar el jornal fora del con-reu i la dona a vegades també o bé fa demestressa de casa.

La directora d'agricultura, MargaridaEstelrich, contestà que sera difícil elfer-ho ja que estant inscrits a laSeguretat Social Agraria oficialmentconsta que realitzen tal activitat.

A la pregunta sobre els rumors que laIlet ha de baixar de preu, els ramaderstroben que ja esta a un preu molt baix.Respongué el Conseller que s'està treballant al respecte i que s'han tingudes

reunions amb els ramaders, industrialsformatgers i centrals Ileteres i avui ma-teix ha de tenir una entrevista amb elMinistre d'Agricultura per, entre tots,mirar de resoldre tan greu problema.

Respecte a les subvencions que moltesvan a parar als qui no fan de pagesosaquestes vénen de Brussel.les i que seradifícil fer un repartiment just. No ohs-tant per part de la Conselleria es farà totel que es pugui per protegir la pagesia.

El president Miguel Mascaró l'in-forma que la cooperativa en conveniamb l'Ajuntament des de fa uns anys ésl'encarregada d'engravar els camins ru-rals que no estan asfaltats. S'arrangen béi al cap de poc temps ja es tornen a des-fer degut a que aquests jeeps que tenenIa base a Son Mesquida organitzen cur-ses i caceres i anat a la velocitat pels ca-mins ngravats ben aviat es tornen des-fer. S'hauria de veure si els fan arranjarals qui fan mal bé

I essent que enguany es compleix el506 aniversari de la fundació de laCooperativa es digna Ilegir la primeraacta on quedà constitu'ida la primera jun-ta rectora. Tal acta du data 22 de desem-bre de 1949. I amb motiu de la celebra-ció de tal esdeveniment es comprometréassistir a la fira i al dinar on es retrà ho-menatge a les persones que l'any 1949la fundaren.

Sion Nicolau

t<IVP"

PUBLICITAT

11

BERENARSMEN!) ECONÒMIC

RESTAURANT A LA CARTAMENJADOR PRIVAT

Sales per aBATEIGS

COMUNIONSNOCES

CONVENCIONSetc. etc.

4c414:0RESTAURANT ;4:j

Telèfon 971 64 40 01Carr. Palma-Manacor, km. 30

MONTLfiRI

12 ENTREVISTA

Jeri:1111a Lladó Vich, doctora en biologia i investigadora

Ja ha treballat a laboratoris dels EE.UU. i allà continuarà investigantA la nostra entrevistada —Jerônia Lladó

Vich— una bona part de la gent del nostrepoble no la coneix personalment. La pre-sentarem: na Jeremia és filla única d'enJosep Lladó "Mire." i de na Maria Vich.No massa aficionada a la gresca de lessales de festa, ha posat i posa el seu lute-rès i atenció a l'estudi, al saber, a la cul-tura; a la recerca de nous camins que es-tan encara per descobrir dins aquest con-junt de coneixements que es diu ciencia.

Parla amb una certa timidesa i el queexpressa sempre és interessant i convin-cent. Amable i receptiva, les paraulesbrosten d'ella amb facilitat; el seu voca-bulari és extens.

Bona part de la seva vida l'ha passadadins de la Universitat i centres d'investi-gació. Les seves estades a Montuïri hanestat sempre escasses i curtes.

Va néixer en el nostre poble el 25 dedesembre del 71. Estudia BUP i COU al'Institut de Llucmajor i continua desprésa la Facultat de Ciències de la UIB onestudia biologia.

Estant en aquesta Universitat treballa-va en un laboratori i al mateix tempsestudiava neurofarmacologia. Un cop Ili-cenciada comença els estudia per al doc-torat. Passel després a la Universitat deLleida i dins la Facultat de Medicina vaprosseguir els estudis abans assenyalatscom a becaria pre-doctorat del Ministerid'Educació i Ciencia. Mentrestant, en el

98, treballa a uns laboratoris a Carolinadel Nord i assistia a un congrés de laseva especialitat a Los Angeles (EE.UU.)aprofitant una estada d'uns cinc mesosen aquell país.

El 28 de juny d'anguany, a la Universi-tat de Lleida féu la lectura i defensa de laseva tesi doctoral. El tema: "Efectes

neurotkics i neurotrõfics dels receptorsde glutamat sobre la motoneurona espi-nal en desenvolupament". 0 sia: Estudissobre el paper d'una substancia química,present en el sistema nerviós durant elseu desenvolupament dins aquest sistema.

Aquests estudis s'han desenrotllat basi-cament damunt embrions de pollastre.Un poc complicat traduir i sintetitzar lesexplicacions que ens dóna na Jeremia,pet-6 esperam que el lector podrà veureamb una certa claretat, per on van el tirs.

Dins la seva discreció i senzillesa se linota, quan s'explica, la carrega cient(fi-ca que duu acumulada. Com totes lespersones d'abundants coneixements cien-tífics o literaris, la seva personalitat,atreu i el temps es fa curt durant el dia-leg.

—Una definició de la biologia?

— Molt senzill —ens diu la nostra interlo-cutora la biologia és l'estudi de la vida.

—Com està la investigació al nostrepaís?

—La investigació al nostre país —ensdiu— té bastant que desitjar encara. Novol dir que aquí no tenguemcies brillants. Hi són. el problema està enels mitjans a l'abast de l'investigador. Perexemple, vaig estar treballant a un labo-ratori de Carolina del Nord, als EE.UU,on tenen uns mitjans al seu abast quenosaltres no tenim al nostre país. Aquíestà la diferència. Continuant amb eltema, per exemple: ara estic esperant unabeca post-doctoral per continuar els estu-dis d'investigació a estranger. Quan aca-bin els fons de la beca tal volta no trobitreball a Espanya. Com jo, molts. Noqueda més remei que quedar a l'estran-ger, i aquest país, sia el que sia, es benefi-cia de les inversions que ha fet damuntnosaltres l'estat espanyol.

—Es de tots sabut que la biologia esdivideix en moltes branques. On dirigei-xes les teves investigacions en concret?

—Sempre m'he dedicat a la neurocièn-cia; primerament en farmacologia i lla-vors en biologia cellular i del desenvolu-pament.

—En què se centraran des d'ara elsteus treballs i a on?

—En el futur el meu treball se centrarà

Taller mecànicPlanxa pinturaConstantino Ruiz Gonzalez

Cl Ramon Llull, 46 • Tlf. 64 61 84 • Montuïri

Una altra foto del carrer de la Penya, abans de la reformaDe l'escalonada del carrer de la Penya, d'abans de la reforma actual, encara hem

trobat aquesta altra foto mostant-nos un grup de persones que allà posaren

Instal.lacions elèctriques

SonPicornell971 644 096 I Montuïri

- instal.lacions en general- canvis tensió- automatismes barreres i cotxeries

energia solar i eòlicainstal.lacions i venda de material

© 600 527 829 Pressupost sense compromis

ENTREVISTA

13

sobre l'estudi d'una malaltia neurodege-nerativa, coneguda com "EsclerosiLateral Amiotrèfica". He rebut ofertesper anar a Johns Hopkins University deBaltimore EE.UU. Uns laboratoris deprestigi.

—Saps que ens ha impressionat elvolum, l'extensió de la teva tesi docto-ral?

Somriu lleugerantent quan contesta.

—Si amb la meva tesi he aportat unpetit gra d'arena en aquest gran edifici ones troba la solució, la cura de les gransmalaities, em don per satisfeta.

—Has publicat algun treball damuntrevistes especialitzades?

— És clar. Els estudis que fas, les inves-tigacions, s'han de donar a Ilum. És unmode d'ajudar a la ciència per curar oalleujar els mals de la humanitat.

S'aixeca de la cadira dient:

—Espera un moment per favor.

Un minut després torna amb un paquetgruixat de revistes tècniques estrangereseditades en anglès i alemany, que diposi-ta damunt la taula.

—Mira, aquí estan els meus treballs quehe publicat a diferents revistes internacio-nals.

N'hi ha una sèrie d'alemanyes, lesaltres són angleses o nordameri canes. Entreu una d'entre elles: el "Journal ofNeurosciencie", de Washington.

—Aquesta —ens diu— és la darrera queha publicat un dels meus treballs.

—Poden, els investigadors, donarsolucions a curt o mitjan termini a pro-blemes que tenim o tendrem de cadadia més greus a nivell planetari, comsón l'aigua potable i els carburants,per exemple, elements vitals per a lahumanitat, entre molts d'altres.

—La ciència —contesta pausadament lanostra entrevistada— no es prodiga enresultats a curt termini... Per() si els líderspolítics internacionals, del color que fos-sin, estudiassin el problema d'un modefred o actuassin en conseqüència, sensdubte els resultats de les investigacionstendrien més eficacia.

—Una pregunta que té relació ambl'entorn en què ens movem: què diriesals agricultors que empren productesquimics habitualment, dins dels nos-tres cultius, arreu del camp?

—Ah! Els agricultors menegen i tenenen les seves mans productes delicats;

tractant-se d'insecticides, fungicides, her-bicides o similars, si empren el productetal com diu l'etiqueta, molt bé. Pere, afe-gir-hi més dosi o fer mescles pel seucompte, o sia no anar alerta en la manipu-lació o ús, pot tenir resultats tràgics.Tinguem en compte que moltes vegades

el electes damunt el cos huma es mani-festen a llarg termini.

— Cada dia se'n sent parlar més: quèsón els productes transgènics?

— Aquesta expressió l'hem d'aplicar alsanimals o plantes que contenen algun gen

(Continua a la pagina segitent)

Cindy Crawford's choice

New arritallaticrn

OMEGAThe sign of excellence

0-eimitt

14 ENTREVISTA

"La solidaritat humana encara no està anivell de la tècnica"

(Ve de la página anterior)

alie en tots les seves cellules somàtiquesi terminals, que ha estat introduit artifi-cialment en alguna cèl.lula d'aquests dostipus o en un embrió primerenc.

—Està canviant el clima a nivell pla-netari?

—Mira, no tenc dades per dir que el cli-ma canviï. Però és possible. Ara bé, siens referim a la nostra illa, no oblidem lesgrans sequeres que hem patit al llarg de lanostra història.

—Derivem cap a altres temes de tipusmés personal. Per viure: el poble o laciutat?

Ens mira amb semblant somrient.

—M'agrada molt l'ambient del poble,Ia vida relaxada i tranquilla... però la ciu-tat té el fet cultural que és molt important.I continuaré amb el poble: tenc la sortd'estar enrevoltada de persones que enca-ra viuen els costums d'un temps i que sóndignes de conservar.

—Qui et preocupa de la societat anivell mundial?

—Em preocupa l'absència de cultura quees respira, la fam, la miseria, la violencia...Amb tants de mitjans que tenim al nostreabast no som capaços de solucionar aquests

problemes i crear un món millor.

—Les teves aficions?

—M'agraden la música, la literatura.viatjar, l'excursionisme...

—Com passes els teus moments Inu-res o fins de setmana?

—Si és en l'estiu, a nedar, i qualsevoltemps, a escoltar una conferencia, llegir,com he dit abans, estar amb les amistats,fer esport... Però sobretot, si puc, assistira algun acte cultural: em don per satisfe-ta.

—Ets persona solitaria o t'agradaestar acompanyada?

—Et diré: m'agrada estar acompanyada,pen) també estar sola; posar les idees enordre i viure aquests moments completa-ment meus.

—El progrés tècnic i el progréso social, aquí els percebem mitjançantIa premsa, radio i TV. Podries fer ull

comentari?

— Sobren comentaris. Tots veim el des-gavel l del tercer món. I les contradic-cions. No. Vertaderament la solidaritathumana encara no està a nivell de la tèc-nica.

—La qualitat que més admires enuna persona?

—La sinceritat.

—Què predomina en tu, en el teu mo-de de ser: el pessimisme a l'optimisme?

Ens respon amb el seu etern somriure.

—Consider que som optimista, peròsense eufòria, si bé en certs momentsm'envaeix un sentiment que si no ho es,sembla molt al pessimisme.

Deixam na Jerônia desitjant-li encert isort en les seves investigacions. Poc des-pris hem ricordat les fotografies que enshavia mostrat a rel del seu doctorat. Enelles infinitat d'alumnes del seu curs oaltres, l'enrevoltaven. Cares alegres.Algunes agafades als seus braços com sidesitjassin que es quedas amb elles.Segur que a les llunyanes terres delsEstats Units, a mis del calor dels sewpares tendra les noticies i l'amistatd'aquestes amigues. Nosaltres li desitjamtambé un futur esplendorós. Tenim elfeliç pressentiment que sentirent parlarde na Jerônia.

Miguel Martorell Arbona

Son Col/ell: façana tota coberta d'heura

LA NOSTRA HISTÒRIA

15

7001 3 0 0 - 2 0 0 0

MONTUÏRI ABANS I DESPRÉS DE 1300 - XIII

L'any 1316 ja trobam rendes reials i

cases del batle de Muntueri

1316, 25 febrer.- Francesc Verger mar-messor del testament de Guillem deTolosa posa venal un pati que el corredorpúblic Arnau Mas el subhasta i PereBosseguays ofereix 35 sous

12 març.- Arnau Mas i muller Alicsen-da venen a Pere Rotger unes cases i pati ala vila reial de Muntueri, a l'honor quefou de Jaume de Caldes, per preu de 50sous '2).

29 març.- Pere Cases ven a BernatPeretó un tros de terra per 47 sous. Mésven a Pere Massot una quarterada per 57sous i 6 diners.

13 agost.- Mique! Guerau estableix aDomingo Bosch un cairó a la vila reial deMuntueri a cens de 9 diners i 22 sousd'entrada '4'.

18 setembre.- Nicolau Jenover i mullerBernarda venen a Andreu Mayol unes ca-ses i cairó a la pobla de Muntueri, con-frontant amb una tenencia de Bernat Ses-pital i el mur, per peu de 4 lliures i 10sous

1 Octubre.- Guillem Guilmon i mullerBenvenguda venen a Esteve Pelliper unhort per 20 sous.

- Ramon de Tàrrega i muller Pascalavenen a Guillem Borel! un hort per 27sous (6) .

- Pere Bru i muller Asperta venen aEsteve Pelliper 4 quarterades i 3 quartonsa l'honor que fou de les monges de SantaMargalida, per 70 sous m.

3 novembre.- Jaume de Bages i mullerAlicsenda venen a Bernat de Bages unaquarterada i mitja de vinya i 22 sous cen-sals, per 25 lliures

- Berenguer Tallada i muller Armes-senda ven a Esteve Pelliper un tros de te-rra confrontant amb el mur per 70 sous.Més venen a Pere de Ripoll mig cairó icases confrontant amb el mur, mes 2 sousi 3 diners censals per 70 sous

1316.- Rendes reials de Muntueri, el vifou venut a Bernat Pasqual i BernatRovira per 25 lliures; l'hortalissa aGuillem Borel! per 4 lliures; lloguer deforn que té Berenguer des Lor 5 lliures i

5 sous; d'en MonetMestre per cens delmolí de Pina una lliu-ra; Censal en diners igallines i lloguer decases 89 Mures, 13sous i 9 diners; censdel que fou de les do-nes de SantaMargarita 38 lliures, 7sous i 8 diners; blat del'alqueria de fou de di-tes dones 18 quarte-res, una barcella, ordiidem; un farraginald'ordi 6 quarteres; blat de la parròquia410 quarteres i 3 barcelles; ordi idem.Rebuda dels batles fora de la Ciutat;"Item d'en Pons de Cases del batle deMuntueri que havia hat/des de la sua ba-t/ia VIII lbrs. XV s. V d.". D'altra banda ladita Procuració paga 3 lliures, 7 sous i 4diners per adobar les Mes i cups del ce-ller de Muntueri ""'.

1317. 26 gener.- Bernat Peret6 i mullerMaria venen a Ramon de Tàrrega un trosde vinya per 20 sous

12 agost.- Arnau de Puigalt ven aFerrer Deuslosal un tros de terra per 6lliures " 2) .

16 agost.- Guillem Rafal i mullerAlicsenda venen a Pere Bru una quartera-da confrontant amb el mur, per 80 sous.Més dues quarterades i mitja confrontantamb el torrent, tenència d'en Mirayes, ca-rrer que va a l'església vella, per preu de13 lliures i 12 diners " 1).

7 octubre.- Pere Savit i mullerAlicsenda venen a Jaume Rupià un cafre,a la vila reial de Muntueri, confrontantamb el mur, per 70 sous".

17 octubre.- Bernat Casanova i mullerSibília venen Bernat Suscia un tros devinya per 30 sous" 5 '.

9 desembre.- Pere Ripoll i mullerAlicsenda venen a Bernat Sussia un cairé■per 23 sous

1318, 12 maig.- Ramon de Tàrrega imuller Pascala venen a Berenguer Taya-da unes cases i cairó a la vila de Muntu-

en, honor de fou de Jaume de Caldes,confrontant amb el mur, per 30 sous " 7) .

I agost.- Ramon Rupiá estableix aBernat Roca una cala') confrontant amb latenència d'Arnau Mirayes, mur assignat aIa vila, a cens de 18 diners i 9 diners d'en-trada " 8 '.

13 setembre.- Berenguer Vermell ven aBartomeu Casanova una quarterada enpart plantada de vinya, confrontant ambla tenència de Pere Gramatge, per 20 Iliu-res

7 octubre.- Joan Tàrrega, habitador deIa vall de Benalbafar marmessor de PereBallester de Muntueri fa subhastar mit-jançant el corredor públic, un censal so-bre unes cases. Pere Mieres va oferir 20sous' 2").

Ramon Rosselló Vaquer

1)ARM ECR 358 f. 676.2) ARM ECR 358 f. 79v.3) ARM ECR 358 f. 81.4) ARM ECR 358 f. 131v.5) ARM ECR 358 f. 134.6) ARM ECR 358 f. 135.7) ARM ECR 358 f. 135v.8) ARM ECR 358 f. 137.9) ARM ECR 358 f. 138.10) ARM RP 3.037 f. 11,22 i 27.11) ARM ECR 358 f. 145.12) ARM ECR 358 f. 155.13) ARM ECR 358 f. 156.14) ARM ECR 358 f. 159.IS) ARM ECR 358 f. 159v.16) ARM ECR 358 f. 163.17) ARM ECR 358 f. 206.18) ARM ECR 358 f. 211.19) ARM ECR 358 f. 216.20) ARM ECR 358 f. 218.

16 PUBLICITAT

Carta oberta al poble de MontuïriEl que motiva aquesta carta no són

dubtes, ja que no en tenc cap ni un ambaquest tema, però si una sèrie de refle-xions que al Ilarg d'ella vull plantejar,per contestar a la carta que es publicàal darrer número de la revista BonaPau i firmada pel grup MunicipalPSM-PSOE. Aquesta exposició seriamês ilarga, però no vos vull avorrir entanta de Iletra.

En aquesta carta s'ha volgut fer unaanàlisi de la meva labor durant vuitanys, i de la que probablement n'hihaurà pels quatre anys que venen. Hohan resumit amb una pàgina, jo inten-tare contestar-los amb dues.

EXPLICACIONS A UNA CRÍTICAVull explicar que es el que he fet i el

que pens fer dins l'Ajuntament deMontuïri, que no es redueix simple-ment a les tasques de temes culturals,sine que inclou també Turisme,Educació i Patrimoni.

En principi em critiquen la mevamanera d'ésser. Segons el grup munici-pal del PSM-PSOE tenc una actitud demenyspreu cap a ells, sols puc dir queaquesta és la meva manera d'ésser, i noés menysprear sinó que quan tenc unacosa pensada hem dedic a realitzar lafeina que m'he proposat i procurantfer-la de la millor manera possible,això sí, a pesar de lo que pensin ells.

Es fàcil criticar per criticar, senseanar a cercar explicacions abans de fersegons quines declaracions. Ho dic perles declaracions que aquests senyorshan fet sobre el tema del Pou del Rei,que està abandonat a la rrià de Déu,que està pitjor que abans, si esta ple deciment, si no s'hi ha fet res per arre-glar-ho, etc...

ES POU DEL REIEls puc dir que, en principi, es Pou

del Rei no està pie de ciment, tal comes comenta, sinó simplement cobertamb una placa de ciment perquè no s'hitirin porqueries dedins, ja que per uncostat Sanitat va avisar al Consistorique si no s'hi posava remei l'hauríemde clausurar. Davant aquest problemal'equip de govern va decidir fer net es

Pou del Rei, traient algunes camiona-des d'escombraires, d'entre les quals hihavia esquelets de cans morts, piles,bicicletes, Ilaunes buides i mig buidesd'oli, bosses de ferns, i fins i tot un mo-toret, entre altres coses.

Per altre costat s'han mantingut con-verses amb Gesa perquè canviï eltransformador de lloc, ja que el que no-saltres volem es que el Pou quedi comestava abans. Per aim') hem mantinguttambé unes conversacions amb el Sr.Joan Ferrando per tal que ens cedís unterreny a tsal efecte. Aquestes negocia-cions estan a punt d'arribar al seu ter-mini. És per això que ara hem presen-tat aquest tema com a objectiu del nos-tre programa electoral i no abans, jaque es ara quan podem dir que es potfer i no temps enrere, que no era possi-ble fer-ho.

ASSISTÈNCIA A ACTESUn segon punt del que vull infor-

mar i que es refereix a la meva as-sistència o no als diferents actes cul-turals que organitzen associacions deMontuïri, fins i tot el mateixAjuntament, he de dir que durant eltemps que he estat i som responsablede l'àrea de Cultura he assistit a quasitots, menys aquells que per motiuspersonals m'ha estat impossible as-sistir-hi i altres que no no se m'haconvidat personalment ben aposta iamb una segona intenció. Aquestesabsències han estat minimes al ilargd'aquests vuit anys, la qual cosa nopuc dir de l'oposició, ja que respectea innombrables actes que s'han realit-zat a l'Ajuntament —especialmentconferencies culturals— els he vist amolt poques, diria que es poden con-tar amb els dits d'una mà. Sense anarmolt lluny, en el darrer pie ordinarique es celebrà a l'Ajuntament hi vahaver dos regidors, el Sr. Ginard i elSr. Servera, que no varen assistir, ipens que també degueren tenir elsseus motius personals per no poderatendre les seves obligacions amb elpoble. Es queixen que en feim pocs ia més a més no vénen. Que vos pa-reix?

COMISSIO DELS 700 ANYSRespecte a la reunió de la Comissió

dels 700 anys, a la qual hi va ssistir elSr. Ginard, vaig exposar certes puntua-litzacions sobre la línea duta a termefins el present i quina seria la meva li-nea d'actuació a partir d'aquests mo-ments. Sembla ser que això no va agra-dar a segons qui de la Comissió i tam-be al Sr. Ginard i per aquest motiu van"aplegar els tapins". En quant als al-tres membres, varen decidir continuara la reunió i donar-se un marge detemps per pensar. El fet és que a la dar-rera reunió celebrada dia primer d'oc-tubre assistiren quasi tots el compo-nents de la Comissió; es va xerrar tran-quil.lament, exposant els diferentspunts de vista, contradictoris en qual-que materia -cosa molt normal quant esreuneix un grup per discutir diferentstemes-; la sang no va arribar al riu.

La meva intenció no es que desapa-resqui aquesta comissió l'any vinent,quan acabi l'aniversari del 700 anys, si-nó tot el contrari, si als components dela mateixa els pareix be que aquestacomissió seguesqui oberta durant totaIa meva legislatura no hi haurà capproblema sempre i quan l'objectiu siguienriquir culturalment el nostre poble.Ara han de comprendre que jo, com aresponsable politic, en segons quinesdecisions sí que crec que tenc la darre-ra paraula, ja que el poble em passaràcomptes de com s'han gastat els do-biers, lògic per altre banda.

CREU DE SON RAFEL MASEl darrer punt i que, al parèixer es el

que mou tot aquest enrenou, segons elsregidors del PSM-PSOE, és la Creu deSon Rafel Mas, ja que em van acusarde ser el responsable que la tomassin,que s'hagués deixat a la mA de Déu.

Efectivament la Creu estava bastantdeteriorada, però per dur a terme la res-tauració, el primer pas era canviar-la dcfloc, i un cop estudiats els diferents em-plaçaments, el que tenia mês possibili-tats era el que es trobava al comença-ment de l'Avinguda d'Es Dau. La com-plicació estava en qué, al mateix floc onhaviem d'ubicar la Creu s'havien de

PUBLICITAT 17

realitzar les obres del "Pla Mirall", ilins que s'acabassin no era convenientcanviar-la. Com se sap aquestes obresfinalitzaren cl mes d'agost. I, mentres-tant, varen arribar les festes de SantBartomeu i va tenir lloc aquest trist es-deveniment: un camió va tirar la Creua terra. El Consistori es posà en con-tacte amb el servei de PatrimoniHistòric del Conseil de Mallorca,sollicitant un Tècnic de Patrimoni pera la reconstrucció de la Creu de terme.La primera setmana de setembre espresenta a l'Ajuntament, realitzant unprimer diagnòstic del seu estat, i defi-nint la intervenció a realitzar. Aquestapassava per contractar un mestre depedra, recomanant al Senyor GoriPuigserver, de reconegut prestigi dinsel seu camp.

REPROVACIÓQuan arrib a la part de la reprovació

per la meva actitud, al meu cervell acu-diren una sèrie de pensaments i ideesque feren que, instintivament es pintasun somriure a la vegada irònic i de sa-tisfacció, ja que vaig pensar que dia 13de juny tots els grups polítics varempassar pel seas del poble. El meusomriure va ésser que pensant això emfes gracia la paraula reprovació. Crecque tots sabeu a qui va reprovar el po-He de Montuïri el dia de les eleccions.La idea de ser governats per aprenents"d'Ayatollah" no va convèncer la majo-ria de la gent del nostre poble, el fona-mentalisme radical esta obsolet.

Vos venc a dir això perquè de quasitot el que a mi se m'acusa va ésserabans de les cleccions, per això quinsomriure, o millor dit quines rialles,pensant en el 13 de juny!

Vos puc dir que abans de les elec-cions aquests senyors ens feien befa deque no cabrien, com abans de les elec-cions, dins un sol cotxe. Per desgraciaseva caben dins un Seat 600, estretsperò hi caben.

RECOLZAMENT DEL POBLEJa sabem el desgast que duu el co-

mandar, i que no sempre els que co-manden fan les coses bé, que de vega-des ens equivocam, així i tot el pobleper majoria "abrumadora" ens va votara nosaltres, ja que varem fer més vots

que la darrera vegada i més que tots elsaltres junts, el grup PSM-PSOE a pesard'anar junts, varen fer menys vots queIa darrera vegada per separat. Deuenhaver analitzat el perquè d'aquests re-sultats? Millor que no i així el PartitPopular governara més anys des que vaviure en "Matusalen". Seguiu així queanau bé. També vos vull destacar lasorpresa dels periodistes quan desco-breixen certes coses. La ressenya quepublicava el diari "Ultima Hora", a l'es-pai "S'Era" el dia 8 d'octubre, pel Sr.Miguel Segura, deia així: "Ahora meentero de que el flamante DirectorGeneral d'Infrastructures Agràries, untal Mateu Ginard, es concejal del PSMde Montuïri y hombre de extrema con-fianza de Don Pedro. Hasta ahí todomuy normal, porque los carguitos sonpara los amiguetes, también en la orillaizquierda del Mississipi. Lo curioso esIa profesión del susodicho, que no esingeniero agrónomo, ni economista, nitan siquiera agricultor raso, sino... en-fermero"! Com podeu veure el porta-veu del PSM-PSOE de Montuïri ja esconegut fora de les fronteres del nostrepoble.

ASPECTES CULTURALSTomant als temes que vos preocupen

de la meva feina dins l'Ajuntament deMontuïri i pel que fa al meu poc interèsper la cultura del poble, simplementvos vull enumerar uns pocs dels nom-brosos aspectes de la meva feina quevos demostraran si he tingut o no in-terès per aquests temes:

Subvencions i ajudes que l'Ajunta-ment ha donat, anualment, a les dife-rents entitats culturals del nostre poble-Coral de Montuïri, Banda de Música,Escola de Música, AMPA, Escoles,Associació d'Amics de Son Fornés,guarded-a infantil Molí de Vent, revistaBona Pau- ; ensenyament d'adults.Montuïri és un dels pobles de laMancomunitat del Pla amb més alum-nes en els diferents cursos que es realit-zen duplicant el nombre d'alumnes defa tres anys ; construcció de la guarde-

ria molí de Vent, ubicada a la SalaMariana; fomentar l'escola d'estiu; po-sar en marxa de bell nou l'emissora lo-cal de "Radio Murta" ; publicació de laguia del poblat talaiòtic de Son Fornés,edició de cintes de vídeo, cassettes i Ili-brets dels Cossiers; adquisició d'unaparell de cinema per poder realitzarles activitats de cinema a la fresca;concurs de fotografia; concerts; teatre;conferencies; collaboració especialamb la revista Bona Pau sobre la becad'investigació; creació del concurs lite-rari de Conte Curt; creació de laFundació de Son Fornés, implicant aAENA (Aeroports Espanyols), RotaryClub Palma Almudaina, UniversitatAutònoma de Barcelona, i la Asso-cia-ció d'Amics de Son Fornés, amb l'ob-jectiu de potenciar el Talaiot de SonForties mitjançant la creació del MuseuArqueològic en el molí des Fraret iprosseguir les excavacions al jaciment;rehabilitació dels molins del Molinar,començant pel molí d'en Ferrando, etc

(...).En aquests moments estam treballant

en un projecte ambiciós, la proposta decreació d'un Pla per al desenvolupa-ment integral dels atractius turístics,sobre la base del patrimoni cerealístic ifariner. Prest en sentireu "xerrar".

OBERT A TOTHOMAquesta és una petita mostra de les

coses que s'han fet, i moltes altres queestan previstes i que es duran a termetal i com ja se vos exposava en el pro-grama electoral del Partit Popular.

Aquestes tasques que he dut a terme,i que les he realitzat amb molt de gust imolta de satisfacció, és el que hem faseguir endavant amb moltes de ganesde poder treballar per al meu pobleque, al cap i a la fi és al qui he de donarcomptes.

Els qui realment m'han tractat deprop saben que quan em necessiten emtroben, i estic obert a totes les perso-nes, sigui el que sigui el seu credo i laseva religió.

Raimundo Arbona MassanetRegidor de Cultura, Patrimoni, Educació i TurismePortaveu del Partit Popular a l'AjuntamentPresident del Partit Popular a Montuiii

18

TEMPS PASSAT

it FaTIC, Aft 1 T.MAJNI SE CP ILE

Batts en Es Puig

De no haver-hiequivocació, aquesta fotofou captada el 1945 en el

Puig amb motiu d'unaconcentració de nins ijoves que es féu

Ha estat difícil destriar-lestotes: les dues que ballenen mig són na FranciscaXamena i na Margalida

Jordà de s'Holanda. Lesaltres són: Margalida

Matarina, AntòniaConfitera, Aina Pofanc,

Aina Bella, CatalinaRossinyol "Bou", Antònia

(la seva germana), JoanaAmengua/ (de Ses Veles),

Margalida Mira/les"Que/á", i Francisca Mas

Ballester. La dona de mésedat que observa de

darrera és naFancisca Sollerica.

31:30 lom sat tit la_ 4qt:out. sEit. ZEIL

Pel juny plogué com si fos hivern

1956. Febrer, 20.- L'horabaixa ha tor-nat nevar. Duim 20 dies de fred intensís-sim com mai s'havia vist. Les figueresde moro han quedat destruïdes a causadel fred. S'ha arribat als 9'5 graus davallzero.

Marv, diumenge, 4.- A plaça, per pri-mera vegada en la história, 7 dones, jo-venetes d'uns 20 anys, han ballat elscossiers. M'agrada més aquest ball ba-llat per homes; com més viril, millor.

Abril, dilluns, 2.- A la Sala Marianas'ha fet entrega del copó realitzat perXavier Corberó, célebre artífex del me-tall. Entregat per mans de l'autor i per lafamília Martorell-Nicolau, en nom delfill Bernat que va esser Ecènomd'aquest poble. El regala don Bernat en

prova del gran amor que professa aMontuïri.

Diumenge, 15.- A Petra, a la nit, laCompanyia Parroquial representà"Nosotros, Ellas i el Duende". Enormeèxit artístic.

Diumenge, 22.- Anàrem al Molinar arepresentar "Nosotros, Ellas i elDuende" , entrada fluixa. El públic enténpoc de teatre.

Maig, diumenge, 13.- A Lloret, a lanit, representació de "Nosotros, Ellas iel Duende" amb molt d'èxit.

Dilluns, 24.- En el Puig de SantMiguel hem celebrat amb un dinar l'èxitde la campanya artística teatral del'Acció Catòlica per diversos pobles del'illa, per recaudar fons per pagar cursets

i exercicis (espirituals) als pobres. Hihagué un divertit fi de festa.

Diumenge, 27.- Horabaixa a les 6 ven-g ué el Bisbe Jesús Enciso a beneirl'Escola Parroquial. Li agradà l'esglésiai de manera particular el cor parroquial.

Desembre, dissabte, 8.- El Rvd.Antoni Lladó s'ha acomiadat de vicari ipres p. ossessió d'Ecônom de Pina. Hatingut un esplèndid acompanyament.

A les 9 de la nit el nou vicari Rvd.Antoni Ramis ha fet la seva entrada.L'Acció Católica d'Homes en pie l'hemesperat a la Casa Rectoral.

1957. Maig, dijous, 30.- He anat alprimer Congrés Eucarístic. Ha estat un6)(4. Montuïri ha tingut una nodrida re-presentació, més que Manacor.

Juny, dimarts, 11.- Plou com si fos hi-vem, bastant fred i vestesc igual que en

—>

HISTÓRIES LOCALS

19

CAFES - VI

La versió sobre la bodega Can Gall

El pròxim mes es compliran els dosanys en que mensualment i d'una maneraininterrompuda hem anat oferint"Històries locals", una col.lecció de te-mes que pretenen englobar la històriames o manco fidedigna de la manera comha anat evolucionant el nostre poble,particularment durant la primera meitatdel segle XX.

Naturalment hem anat observant o enshan fet a saber que hem ten gut nombro-ses llacunes o que algunes transcripcionsno s'atenen exactament a la realitat; ladarrera de les quals fou la que publica-vem el mes passat en aquesta secció: unacurta ressenya referida a la bodega CanGall, sobre la qual el mateix Jeroni

<—ple hivern.

Dimecres, 12.- Segueix brusquejant.Típica temporada hivernal (Seguirà fentmal temps els dies 13 i 14).

Dissabte, 15.- Millora el temps.Juliol, 25.- Primer dia de cinemascop

a Montuïri, en el recinte del Dau, deJoan Miralles.

Octubre, diumenge, 6.- Avui, en elPuig de Sant Miguel, a les cinc i mitjade la tarda, he oft la primera missa ves-pertina de la meva vida. L'ha celebradadon Jaume Cabrer, Ec6nom deMontuïri.

Dissabte, 12.- Les Jornades d'AC esfan amb gran entusiasme. Pareix ques'acceptarà el pensament del Centre deMontuïri, que la predicació a Mallorcagiri sobre "El Cos Místic de Jesucrist".

Desembre, divendres, 6.- Primer di-vendres que hi ha hagut missa vesperti-na en el nostre poble. A les 7'15, rosari ia les 7'30 missa i comunió. Molts denins, uns 40 homes i moltes dones. Lamissa amb cants i diàlegs ha resultatmolt fervorosa.

Dissabte, 21.- Avui, per primera vega-da, el matrimoni Salas-BauzA ha disser-tat a l'altar major d'aquesta parròquia,com seglars, sobre "El Mundo Mejor",més ben dit, "Las Ejercitaciones" que esdonen a la Granja (Segòvia). Han estatmolt interessants. No havien parlat maien públic. (Continuara)

Trad: Josep Oliver Verd

Garau Bauza, a qui particularment fa re-ferència dita ressenya, ens ha transmèsel següent comunicat. Diu així:

Una vegada haver 14egit l'apartat 15d'Històries Locals del mes passat i fir-mat per Sa veu de sa memòria, jo, JeroniGarau Prats, sense voler posar datesperquè ja m'han fuites de la memòria,vull explicar com va néixer l'agència ila bodega de Can Gall.

Abans del Moviment, el pare de naBet, la meva esposa, vengué de Cuba iva posar camions amb els quals cobria lalínia de passatgers Montuïri-Palma i vi-ceversa. Aleshores es prenien els bitlletsa la casa on encara hi ha una porta de fe-rro, anomenada Can Xorri, en el carrerMajor, i on, també en aquell temps, hitenia l'estany i el cafè l'amo en ToniSampol. Allà, el padrí d'en Joan Simó,conegut p'en Joan Panxo, l'amo en BielLlull, amb una senalleta molt grossa,prenia els encàrrecs i ja ii deienS'Agència. Pen) llavors esclatà la guerrai per equis motius no va seguir la líniaper carretera, sobretot perquè li varen re-quisar els camions, i el servei de l'agèn-cia es va continuar fent-se amb el tren.

Arribà un dia que un tio de na Bet,que nomia Monserrat, va agafar l'agèn-cia de l'amo en Biel i aleshores, aquí onavui és can Joan Manescal, una talmade, Tec hi va posar una bodega, laqual va ser traspassada al tio d'en Mon-

serrat de s'Agència.Dins aquests anys va resultar que un

germà del tio Monserrat, que li deien enJoan Peas, va posar un camió per fer lacompetència al seu germà. Li feienaquest servei en Tomeu Xiu i enBaltasar Putxo; pea) això no va durargaire temps, i va ser quan s'Agència vapassar a Ca na Gall i hi posaren la bode-ga. I aleshores existiren dues bodegues.I no record si abans d'en BernatMarimon o després, el tio Monserrat emva encalentir perquè agafàs l'Agència.La qüestió és que nosaltres també co-mençàrem amb el tren i més tard posà-rem camió, però férem bastant de tempsl'agència en Bernat i nosaltres fins queem vaig jubilar l'any 1986. I així hemarribat a ser tota la família d'en JeroniPrats els de s'Agència.

Jeroni Garau

Hotel Qural E6 Figueral Nou

Pati dc MontuïriQeAaurant

Diligent serveiAmb totes (es comoditatsAcurada atenció at- clientServei de noces i banquets

Ctra. Montuïri - Sant Joan, Km. 0'7 • Tel.: 64 67 64 • Montuïri

op Super Montuiri9 1-V, Extens assortit

Gran varietat de productes d'alimentacióPeix congelat • CarnisseriaXarcuteria • Fruita i verdura

"Panaderia" • Pastisseria • Rebosteriaft,11fi

C/ Es Dau s/n

Tit. 64 67 60 Montuiri

20 HISTORIES LOCALS

CAPELLANS - I

Tres rectors: Homar, Isern i Gori

Durant la primera meitat d'aquest se-gle que estam a punt d'acabar, aMontuïri i per aquest ordre que tot se-guim insertam, hem tengut tres rectors,dels quals i segons conta la gent que elsconegué, hem obtingut les tretes queanotarem tot seguit:

1 - Rector Homar - 1897- 19132 - Rector Isern - 1913- 19173 - Rector Gori - 1917- 1951

1- RECTOR HOMARJaume Homar Reynés va venir a

Montuïri tres anys abans de començaraquest segle (1897) i ja des de totdunaes feu molt popular dins la vila, tant queera un home molt estimat i també moltllest. Pel que fa a la seva senzillesa con-ten que un dia de pasqua de principis desegle amb motiu de l'encontrada, la ban-da de música de "l'infern" (en aquelltemps n'hi havia dues, la del "cel" i lade "l'infern"): se'n volgué riure d'ell to-cant una peça profana. Pert) el rector,l'endemà se n'anà a la casa de l'amo enJaume Andreu, qui n'era el director, i vafer una visita molt atent a la família.L'esposa de l'amo en Jaume, just arri-bat, el cria i el rector ja li dona la mà. Ides d'aquell dia es feren molt amics.

El temps que estava aquí, rector peroposició, l'any 1913 va treure una ca-nongia a Santa Cruz de Tenerife, entemps del bisbe Llompart, i se'n va anar.

Pere uns anys després tornà a Ciutattambé de Canonge. Un matí, a ca seva,el trobaren mort dins el Mt. A Montuïrili celebraren sentides exequies.

2- RECTOR ISERNPere Isern Alemany, natural de Llubí

(1870-1917), vengué com a rector deMontuïri l'any 1913 per substituir elrector Homar, si be abans havia estat vi-cari de Sa Vileta des de 1901. AMontuïri sols fou rector durant 4 anys,ja que morí el 1917 molt jove (47 anys),si be durant aquest temps feu algunescoses dignes de destacar com foren, en-tre d'altres, la construcció de la SalaMariana, la formació d'un cor parro-quial i la constitució d'un grup de teatredel qual hi formava part el metge deMeià. Fou molt ben considerat, tant qued'ell, el mateix Joan Oliver deia:"Aquest homo va ser un homo fora deserie. No el mos mereixíem, valia mas-sa, i va voler ajudar molt a sa joventut. Iem va trobar a jo amb aquesta afició alteatre... i en Joan "Vermeil" amb moltaafició a sa música..."

3- RECTOR GORIGregori Barceló Escarrer. Havia nas-

cut a Porreres el 1877. Eren 4 germans,tres mascles i na Maria, que visqué aMontuïri amb el seu germà Gori. Era do-na de notable estatura i primor.

El rector Gori

Va esser Capellà de La Santa Creu dePorreres, església veinada del cementeddel poble. Els primers contactes ambMontuïri els tengue com predicadoreventual. Hi tenia gràcia, en el predicar, isempre eren agradosos els seus sermonsde circumstàncies per felicitar les festesde Nadal i Pasqua, sermons breus i opor-tuns. Com també eren notables els llargsperíodes declamatoris que era capaç desostenir sense respirar.

Primer arribà a Montuïri amb qualitatd'ec6nom (sacerdot que regeix unaparròquia vacant de rector titular).Posteriorment ocupà el mateix Hoc, peròen qualitat de rector (sacerdot que regeixuna església i sobretot, el qui, nomenatper concurs d'oposició, regeix una parrò-quia). El càrrec d'aquests segons era vita-lici i així don Gori, rector de la parròquiade Montuïri, ocupà el Hoc fins a la sevamort, cl 12 de juny de 1951.

Aquest rectorat entrà amb molt malpeu. Per celebrar l'esdeveniment la recto-ria convia el poble a prendre gelat, gelatfet amb una bomba de coure, de la qual elverdet no havia estat en Ilevat. La diarreava ser general.

Home senzill, auster. Al temple hi ins-tal•là bombilles de tan pocs watts que lailluminació quedava pobra. Per a desen-gany del ben intencionat don Gori, expe-rimentà que totes les bombilles es fonientan freqüentment com les més potents.

Deia la missa primera veloçment, cosaque anava be als assistents: missatges,porquers, dones enfeinades...

Sa veu de sa memòria

DE FORA VILA

2/

Quin temps farà? -El temps a les illes

En Joan Barceló encara en contà unaaltra: Quan era un bergantell d'uns 14anys, amb la seva curolla d'observar eltemps agafava el pots buits de saïm quetrobava per ca seva, (aquells pots dellauna que per les cases particulars hiposen el saïm el dia de les matances) iels col.locava a punts estratègics. El fetd'endur-se'n els dits pots comportava,que després, quan tornava venir el dia defer matances, madkRosa, la seva mare,no trobava suficient pots per posar-hi elsaïm, motiu pel qual cada any n'haviade comprar o manllevar a un veïnat. Encollocava un a Son Porquer, un altre aSon Mas, un a les foranes de Porreres,un altre a Son Perdiu i a més llocs..

Si plovia, quan havia acabat de plourese n anava amb bicicleta a mesurar elsmil.límetres d'aigua què hi havia dins ca-da pot; d'aqueixa manera sabia que a talHoc a pogut tants de mm, a tal altre, tants iallà desà, tants. És donà el cas però, què aun determinat lloc sempre plovia més. EnJoan pensa que pensa perquè no s'expli-cava el fet, tot i que es sabut que a deter-minades époques de l'any les pluges sónmolt locals, es a dir aquí plou i un cente-nar de metres ja no. Pere, en Joan de nin jagaudia, i gaudeix, quan plou de veureploure. Un dia de pluja va dirigir la mira-da cap allà on tenia instal.lats tan rudi-mentaris pluviòmetres per després anar amesurar l'aigua caiguda. Observant la di-

recció del vent i el rumb que prenien lesnuvolades, intuïa que a Son Porquer hihauria menys aigua, havia vist des del seupunt d'observació com l'espessa nuvoladano passà de ple per dit lloc, el vent la des-vià. Però s'errà, com succeïa sempre, fouel pot on n'hi hagué més. Consirós no po-dia entendre com cada vegada fos allàmateix on es recollís més aigua.

Pere, troba la resposta: cada vegadaque es topava amb el pastor de SonPorquer aquest li demanava amb unamitja rialla: -Joan que ha plogut moltper Son Porquer. -Sí, avui 23 mm. Elpastor com que se'n rigués d'ell. Aquídesprés d'unes quantes vegades sospità iva saber el perquè de les buries del pas-tor: era que aquest havia descobert el poti anava a pixar-hi dins, i clar, sempre erael lloc on més havia plogut. En Joan me-surava l'aigua ploguda més les pixara-des del pastor.

El temps a les illesHem de reconèixer que d'entre tots els

meteoròlegs que informen de com va eltemps pels diferents canals televisius, enJoan Barceló és el que més ens agrada il'únic que dóna l'evolució dels núvols,dels fronts freds i càlids, d'isòbares,temperatures dins el context de la medi-terrània. Encara que les illes siguin peti-tes ens informa de com serà al temps alsdiferents indrets i a punts comarcals ¡lo-

cals. Per exemple: hi ha dies que infor-ma que plourà a la serra de tramuntana,ens diu si arribaran més les nuvolades aSóller que pel santuari de Lluc. Altresvegades és pel centre de l'illa on hihaurà tempestes, si serà per Menorca onarribarà el front de niguls o es formarani produiran pluges, si serà a la bella illad'Eivissa aquest pic que refrescarà, sihaurà fort onatge a la mar, i conseqüent-ment bufarà fort vent, si baixaran lestemperatures i perillen glaçades, i a l'es-tiu adverteix del peril] d'incendis i ensavisa dels efectes que poden tenir pelsconreus i fins i tot d'ell rebem tota menad'informació de tot allò referent a la me-teorologia que afecta les illes, semprebarrejant la tradició popular del pagesosi pescadors amb la científica. Aquest ta-rannà seu fa que gaudiguem de la sevasimpàtica presència cada vespre per latele. A més, hi dona molt de realç i be-Ilesa, ens ho mostra, enquadrat ell dinsun paratge de les illes. Jo sigui un amet-llerar en flor, els garrovers, les figueres,els tarongerars, un hort, un sementer deblat, altres vegades són els pinars, plat-ges, roquisars amb la mar al fons i altresHoes des de on es veuen bells paisatgesillencs. Un que a mi m'agradà molts fouel que poguérem veure amb motiu de lésfestes de Sant Joan de Ciutadella, véremdarrera ell les torres i les antenes de dosmolins de vent fariners en bon funciona-ment i dins el marc d'un bell panoramamenorquí.

Una altre informació interessant. Eldia de Santa Margarida —20 de Juliol-que recorda allò de: -Sa monja ho encéni el frare ho apaga-: i enguany ho ha en-cés i ben encès —ens digué- s'han pro-duït tres importants incendis, un entreLloseta i Mancor i un altre als voltans deSon vida, la seva dita fou: Es que pelJuliol, poc foc, basta per bullir el perol.

La monja és Santa Margarida, 20 dejuliol, cifrare és Sant Bernat, la festa delqual se celebra el 20 d'agost.

Sion Nicolau Jaume

músic bar

Ca Na PoetaCarrer Major núm. 7 • Telf. 64 65 29 • Montuïri

22 PUBLICITAT

,Its oiilu ideA

MONTUIRERS QUE HAN DEIXAT PETJADA

Joan Garau Bunyola "de Mianes"Essent batle (1897-1899 i 1904-1905) féu instal•ar el rellotge a la façana de l'església

Pràcticament no queden montuftersque hagin conegut pesonalment en Joan"de Mianes", aquell montuïrer francot,però un poc temorenc en la seva joven-tut, que cap als anys 1870, poc desprésd'haver fet el servei militar, se n'anà aCuba quan encara aquesta illa pertanyi aEspanya. I aIlà s'hi dirigí per treballar iguanyar qualque dobler per poder des-prés gaudir per la vila d'una vida mésconfortable.

Joan Garau Bunyola havia nascut aMontuïri el 22 de desembre de 1845 iera fil de Bernat "de Mianes" El tempsque va residir a Cuba conegué una atlotacatalana, de Barcelona, amb qui féu elsamors i es va casar. I en tornar aMontuïri ho féu amb la seva esposa ambqui va conviure fins a la mort. D'aquetmatrimoni no tengueren fills; per certque ella va sobreviure, essent viuda, itambé sempr va residir a Montuïri. en eltestament, en Joan, va establir que delsseus béns se'n fessin tres parts per a tresnebots seus. Aqeusts eren Catalina"Rustida", Pep Garau i Joana Garau.

Encara qualque montuYrer recordavaque en Joan, en tornar de Cuba, va veniramb un bon grapat de botelles plenes derom autèntic, d'aquell que per allà ja escotitzava a bon preu i a Montuïri pràcti-cament no n'hi havia, ja que el d'aquíquasi tot era falsificat. La seva manerade ser féu que compartís amb els seusamics i coneguts aquest exquisit rom.Foren molts els qui en varen beure i aixòféu que des de la tornada de Cuba la se-va popularitat augmentas. Sobre el parti-cular la gent comentava que aquell jovepoc desimbolt que un dia se n'anà aAmerica, alla s'havia transformat en unhome cult i modern a qui res l'aturava,ja no semblava el mateix.

Aquí ben prest es va ficar en política.Era del partit conservador i fou candidata regidor el 1897 i dia primer de juliold'aquest any, per majoria entre el regi-dors elegits, fou votat i dsignat batle. Uncap del poble que ben prest y a co-mençar a rebre queixes del mal serveidels pous públics, motiu pel qual va de-cidir subhastar-los. I des de llavors ençàs'acabaren les reclamacions. Com tambéva saber que el depositan-recaudador de

El batle Joan "de Mianes", fa un segle,féu instal.lar el rellotge de l'església

l'Ajuntament, aleshores Joan AloiMiralles "Serena" no exercia com perto-cava aquest càrrec, i el 10 d'aquell juliolja el destituïa.

Una setmana després, dia 17 de juliolde 1897 feia l'entrada a Montuïri el nourector, Jame Homar Reynés, i el batle,en Joan "de Mianes", el va rebre en nomdel poble presidient la CorporacióMunicipal.

el 28 d'aqeust d'aquell mateix any totconsiderant que els guàrdies municipalscorrien perill no sols de seer maltrac-tatrs, sinó de la pròpia vida, va proposari l'Ajuntament acordà que des de llavorsanassin armats amb carabina amb baio-neta i revòlver. Com també, a l'octrubreseeuent, torna fer dues destitucions deles que se'n parla molt pel poble: la delmanescal Joan Miralles Mayol, per noacudir amb regularitat a l'escorxador, i

Ia del secretari per no complir satisfactò-riament la seva comesa. Però un i altre,al cap d'alguns mesos varen tornar serreadmesos al seu Hoc de treball.

Del seu temps també hem d'esmentarque féu instal•lar el rellotge que actual-ment presideix la façana de l'església;una millora per al poble que tothom vaagrair i que proporcionava una nova ma-nera de ser als montukers.

Jo sense altres esceveniments dignesd'esmentar s'acabaren els seus dos anysde batlia; i el perimer de juliol de 1899fou elegit nou batle: Pere Joan PocovíGaya. No obstant ell va continuar ficatdins l'Ajuntament com a primer tinentde batle. I altres dos anys després, el 30de juny de 1901 cessa de batle l'esmen-tat Pocoví el qual fou substituït per JoanAloi Miralles "Serena", però el nosdtreressenyat, tot i havent presentat la dimis-sic!, com a regidor, dus setmanes després,el Govenador Civil, a rel també d'haverrenunciat 4 regidors, el va tornar dsignarregidor i dos mesos després, de bell nouel tornam trobat com a primer tinent debatle.

I ja el Ir de gener de 1904 i per espaid'un any, torna esser batle de Montuïri.

Durant aquest segon mandat es va tor-nar notar la seva gran influència dinsl'Ajuntament, com ja s'havia demostratl'anterior desembre, concretament dia 8,quan a iniciativa pròpia va proposar il'Ajuntament acorda felicitar don antonimaura Muntaner per haver-lo elegit pre-sident del Cconsell de Ministdres„elqual primer havia estat del partit liberal,però aleshores era cap del partit conser-vador.

Acabat aquest darrer mandat s va reti-rar de la política activa i de ple es va de-dica a conrar les sevxes terres. Tambéfeia via per vendre a la menuda i en granescala en el cub de la casa nova de CanCosta.

Essent batle vivia en el carrer Major ia l'entretant va comprar altres cases,particularment les de darrera que donena l'altre carrer. Per això, a la seva mort,el 25 d'abril de 1918, als 74 anys, el va-ren treure a ell dins el bagul del número21 del carrer de la Plaça Vella.

O. Arbona

Components de l'equip júnior de bàsquet, temporada 1999-2000

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Albañiles, 14

Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Casten() 07009 Palma de Mallorca

24 ESPORTS

Espectacular inici de lliga de les júniors de bàsquet:3 partits, 3 victòries i colíders

L'equip de bàsquet júnior ha co-men vat la lliga beníssim, tres partits itres victòries. Comparteixen el primerlloc de la classificació amb JoventutMariana de &Slier.

Tots els equips federats ara ja estanen competició. Els darrers que s'han po-sat en marxa han estat els de bàsquet. Amitjan novembre ho faran els dos equipsescolars de futbol-sala.

RESULTATS DEL MESD'OCTUBRE

Resultats dels equips montuïrers regis-trats el passat mes d'octubre han estatels següents:

FUTBOLI Preferent

Montuïri, 1 - S'Horta,Montaura, 1 - Montuïri, 1Murense, 3 - Montuïri, 1Montuïri, 5 - Soledat,

III regionalSon Gotleu, 1 - Montuïri,Montuïri, 1 - Son Oliva, 0Alqueria, 1 - Montuïri, 4Vilafranca, 1 - Montuïri, 2

JuvenilsPort de Pollença, 1 - Montuïri, 2Vilafranca, 2 - Montuïri, 1Montuïri, 2 - Espanya de Llucmajor, 1

CadetsMontuïri, 1 - Petra, 7

Balear de Futbol, a la II divisió sénior.A Montuïri, disputen els partits en EsDau, els divendres a les deu del vespre.La competició resulta ben interessantperquè hi intervenen 17 equips. Senaquests: R. Ferrer Inca B, Platges CanPicafort, MCE Marratxí, Emaya, P.Vicens Marratxí, AES Son Servera,Puente, Sport Sord, Es Raiguer, Pub saMola de Sincu, FS Felanitx, RoyalMarratxí, AD Son Ferrer, Apa Siurell,AAWW Boreal, AD Inca C i Ca NaPoeta.

Ca Na Poeta, 1 - Son Servera, 3Son Ferrer, 5 - Ca na Poeta, 5Ca na Poeta, 1 - Can Picafort, 2Es Raiguer, 5 - Ca Na Poeta, 5

Futbol-sala escolarL'Ampa participara amb tres equips

escolars a la fase comarcal. A la catego-ria iniciació hi haura el Montuïri A (desegon curso) i el Montuïri B (de primercurs i educació infantil). La lliga co-mença el 20-21 de novembre. El grupúnic esta format per 11 escoles: SantaMargalida, Sant Joan, Vilafranca, Mariade la Salut, Petra, Algaida, SantaEugenia, Lloret, Escola Nova dePorreres, Montuïri A i Montuïri B.

El d'educació infantil, per primera ve-gada en la histeria dels jocs escolars, ju-garan partits. Faran trobades a diferentspobles. Hi ha set col.legi: Montuïri,Santa Eugenia, Vilafranca, Sant Joan,Petra A, Petra B i Maria de la Salut.

InfantilsSant Alfons de Felanitx, 1 - Montuïri, 4

AlevinsMontuïri, O - Can Picafort, 3Verge de Lluc, O - Montuïri, 5Montuïri, 4 - La Porciúncula, 1Andratx, 2 - Montuïri, 3

Benjamins futbol-7Montuïri, 3 - Escolar, 2Manacor, 3 - Montuïri, 4Montuïri, 1 - Vilafranca, 1

Futbol-7 séniorL'equip de Ca Na Poeta participa en el

torneig de futbol-sala de la Federació

La restauració del Molí de Can Ferrando

Entre els passats dies 28 i 29 d'octubre es realitzaren les tasques de muntar lesaspes i el capell del molí de Can Ferrando, d'una manera molt semblant, dins el que

cap, d'així com estaven altre temps. Per aquest motiu allà s'hi va congregar unnombre de persones interessades en presenciar l'esdeveniment. Ara la zona delMolinar comença a prendre un aire peculiar i molt més distingit que altre temps.

ESPORTS

25

Integrants del Club Ciclista Montuïri-Herbes Túnel, que tan bona temporda vénen realitzant

BASQUET

SéniorsComençaren el diumenge 31 d'octubre

i finalitzaran la fase regular el 16 d'abril.El grup -anomenat provincial- reuneix12 clubs: Lloseta, Santa Maria,Unicmall de Felanitx, Binissalem, SantaMònica, Campanet, Campos, Andratx,Colonya Pollença, Armeria Ferrer deSantanyí, Ses Salines i Montuïri. Juguen

el diumenge dematí.Júniors

Iniciaren la competició el 7 d'octubre.Deu equips integren el grup B : Selva,Restaurant Plaza de Felanitx, SantaMaria, Campos, Santa Mònica, JoventutMariana de Seiner, Nàutic de Son

Servera, Mestre Guillem Galmés deSant Llorenç, Santa Eugenia i Montuïri.

Acaben la primera fase el 2 de marg.Juguen els dijous vespre, a Montuïri, i

els divendres o dijous a camp contrari.Montuïri, 41 - Nàutic Son Servera, 33Santa Mònica, 29 - Montuïri, 49Montuïri, 36 - Santa Maria, 33

CadetsArrancà la Higa el 30 d'octubre i arri-

barà a port, el 25 de marg. El seu grup(B-2) està compost per 10 equips:Llosetina, Perles Manacor, Port dePollença, Joventut Mariana de Sólle r,Colonya Pollença, Calvià, Santa Maria,Guillem Galmés de Sant Llorenç,Portocristo i Montuïri.

El partits es disputen en dissabte hora-baixa.

InfantilsLa lliga encetà el dissabte 23 d'octubre

i acaba el 15 d'abril. Militen a la màximacategoria (grup A) que està formada perBinissalem, Campos, Hispània, Cide,Pla de Na Tesa, Sant Josep A, BonsAires A, Joventut Llucmajor, Joventut

Mariana de Wier, Sagrat Cor, AlcúdiaPiero Rossi i Montuïri (12 clubs).

Els partits es fan en dissabte horabai-xa.

Montuïri, 55 - Hispània, 13Minibasquet

Actuen en el grup A-2, constituït per12 equips: Pla de Na Tesa, GuillemGalmés de Sant Llorenç, ColonyaPollença, B.I. Camy, Sagrat Cor,Andratx, Cide, Bons Aires, JoventutLlucmajor, Campos, Sant Josep A iMontuïri. El campionat compren des del234 d'octubre fins al 8 d'abril.

L'horari dels partits figura en dissabtedematí.

Montuïri, 18 - Andratx, 39

CICLISME

- Festa des Vermar (Binissalem). ToniPujol, tercer (màsters).

- VI Campionat de Balears de muntan-ya. Puig de Sant Salvador (Felanitx).Campió de Balears, Miguel Angel Cirer(veterans i cicloesportistes); Primer

màster 50, Fermín Andres. El campióCirer també fou campió a la seva cate-goria de màsters 30.

- II Setmana Internacional Màsters- IIChallenge Volta a Mallorca. Màsters 50-60: Fermín Andres (86 i subcampió demuntanya), Cicloesportistes i mAsters30-40: Toni Pujol (15e)

Biel Gomila

L'Església Catòlica s'ha d'autofinançar ja que arribarà moment en que no es podremantenir amb les aportacions voluntaries

CompartirLa paraula compartir té unes

dimensions molt amples. Ho sóntant, que abracen la fraternitat hu-mana universal. El deure de com-partir acompanya els homes i lesdones de tots els temps, per moltque a vegades sigui oblidat. Peraixò cada dia recorda insistent-ment la seva vigència. Des delmati fins a la nit.

Aquesta activitat fraterna gene-ral ha de ser viscuda pels cristiansen forma especialment evangèli-ca, procurant ser-ne uns vertadersmodels. L'experiència postpasqualde la primera comunitat de segui-dors de Jesús va fructificar en unestil de vida viscuda en caritat."Tot estava al servei de tots" (AC4, 32). L'amor actiu és la nota pre-

dominant de la nova Església i hade constituir el centre de tot pla depastoral.

El Concili Vaticà II va actuar enforma semblant, en un moment enclub l'Església necessitava l'entra-da d'aire fresc dins els seus Am-bits enterbolits per les inclemèn-cies del temps. La "Gaudium etspes" ens descriu emocionada-ment el resultat d'aquest acteeclesial de tan gran relleu. "El goigi l'esperança, el plor i l'angoixa del'home contemporani, sobretot elsdels pobres i de tota casta d'afli-gits, són també goig i esperança,plor i angoixa dels deixebles deCrist, i no hi ha res de veramenthumà que no ressoni en el seucor" (GS I).-

26ESGLÉSIA EN CAMÍ

Collecta per al DOMUND

La col.lecta que es féu el passat diu-menge dia 24 d'octubre per ajudar alsmissioners que treballen arreu del mónper difondre el missatge de l'Evangelifou de 108.610 pessetes. Moites de grà-cies a tots els qui hi heu col.laborat. LesMissions us ho agraeixen.

Cursets prematrimonials

El proper dia 8 de novembre a les 21ha la residència de Porreres comença elcurs de preparació per a celebrar el ma-trimoni cristià. Les parelles interessadeshan d'avisar oportunament a la rectoria.

Dia de l'Església Diocesana

Com ja és habituai, el mes de novem-bre el dedicam a prendre consciència quel'Església Catòlica s' ha d'autofinançarper ella mateixa amb l'ajuda dels feligre-sos. S'empren els edificis, el personal, lesdespeses, etc. sense pagar cap tipus dequota. Arribara un moment que això noes podrà sostenir amb les aportacions vo-luntaries que ara arriben. Vet aquí el per-que des de fa uns anys s'intenta prendreconsciència d'aquesta realitat que ja és apunt d'arribar. Per aquesta motiu lacol.lecta del diumenge, dia 14, serà enbenefici de la nostra Església Diocesana.

Baptismes comunitaris

El diumenge dia 14 de novembre,l'horabaixa, hi haura la celebració co-munitaria del sagrament del baptisme.

Celebració de la paraula

Continuant amb la grata experiènciad'aquests anys passats, ens reunirem perviure i celebrar l'experiència del SenyorRessuscitat a través de la contemplacióde la Paraula de Déu. La trobada per atots tendra Hoc el proper dimecres, dia17 de novembre, a Consolació de SantJoan. Hi estau tots convidats.

Missa de Santa Cecilia

El diumenge dia 21 a les I I h hi hauràIa celebració de l'Eucaristia en honor deSanta Cecília amb assistència els nostresmúsics i cantadors per retre homenatge a

Ia seva patrona. En acabar la missatendrà lloc el tradicional concert musicala càrrec a l'Escola de Música i Banda deMúsica de Montuïri.

Temps d'Advent

El passat 6 d'octubre a l'església deMontuïri tengué lloc la celebració matri-monial d'una parella de protestants per-teneixents a l'Església EvangélicaAlemanya. Aquesta celebració es va rea-

Aquest darrer diumenge comença el litzar aquí perquè hi ha un acord entretemps d'Advent. Temps per a preparar- l'Església Catòlica i la Protesant a rel denos des del nostre interior per viure i ce- les disposicions del Concili Vaticà II so-lebrar el misteri de l'Encarnació del Fill bre la cessió de temples per a celebra-de Déu. cions litúrgiques.

Matrimoni entre protestants

MISCELLANIA 27

11)DcilDjetgit] PlIml®Dy;Telt)3 novembre 1974

Josep Real Riera, de Sineu, amb JoanaAina Miralles Roca "Marrona"

9 novembre 1974Guillerm Morlà Jaume "Morlà" amb

Antònia Miralles Mas "Costa"

10 anys enrereNovembre de 1989

Nous locals per a la músicaAmb motiu de les celebracions de

Santa Cecília de 1989, dia 26 de no-vembre foren inaugurats dos locals enels baixos de la casa de la vila, els qualsserviran per a escola de música i pelsassaigs de la banda. Dites aules foreninsonoritzades i dotades de material pera aprenentatge i per a la bansa.

25 anys enrereNovembre de 1974

Triomfs esportistesAquest novembre de 1974 fou de

triomf pels esportistes montufters infan-tils i juvenils: Josep Miralles Xamena, enatletisme; Joan Ureña Ramírez, encross; Manuel Garcia i MargalidaSampol, en camp a través aleví; MariaJiménez, en infantil, Francesc Cardell,en tennis infantil. Altres assoliren se-gons i tercers llocs.

50 anys enrereNovembre de 1949

Pressupost municipalDesprés de donar la conformitat, a la

sessió plenària de l'Ajuntament del 29de novembre de 1949 s'acordà aprovarel pressupost municipal per a 1950, perun import d'ingressos i despeses de254.300 pessetes.

100 anys enrereNovembre de 1899Un nou cementen i

Era de primera necessitat la construc-ció d'un nou cementen. Es va nomenaruna comissió que cercàs el Hoc mésadequat, la qual, després de molt decercar, trobà com a Hoc més idoni "EsTelar"Iloc de la possessió de Sa Torre.Dia 29 de novembre de 1899 aixís'acordà. (Posteriorment hi hagué difi-cultats: el propietari no volgué vendre.Se'l va amenaçar d'expropiació forço-sa, però a la fi no s'hi va construir).

Octubre de 1999Naixements

22 Stbre. Zakaria Garrouaoui Jarrabfill de Mohamed i de Rabia.

Matrimonis18 Stbre. Miguel Gual Perelló amb

Bàrbara Amengual Miralles.11 Octbre. Pere Vidal Bonet amb Mar-

galida Verger Rossinyol.Defuncions

Dia 5.- Rosa Verd Tous "Llofriva",fadrina de 76 anys.

Dia 9.- Francisca Sampol Manera"Carro", casada de 57 anys.

Dia 12.- Jauame Miralles Miralles"Costa", casat de 72 anys.

Dia 18.- Pedro Jiménez Gonzàlez, se-parat, de 73 anys.

(;/1

PudingIngredients

Un litre de llet, canyella sencera, unaclovella de llimona, 10 cullerades de su-cre, 10 ous, 100 gms. de bescuit o cocade Nadal.

ElaboracióEs bull la Ilet amb la canyella sencera,

Ia clovella de llimona i el sucre. Desprésd'escola. Una vegada fred hi posam elsous ben remenats i el bescuit. Posam su-cre caramel al motle i es cou al forn albany maria.

Joana Fio! Bibiloni "Can Fio!"

Octubre de 1999

Dia 12 0'8 litres m 2

64 1464 18 2'0

CC

21 15'3

CL

25 3'3

64

Total 23'1

G]ocAc4taTdc=47 Novbre Montuïri14 " Petra

En el baptisme de sanéta

He fet sa glosa curteta;és més bona de pensar,avui la hi vull dedicarque hem vengut per celebrarsa festa de sa neteta,que és molt gran, tan joveneta;de més guapes no n'hi ha.Això a un pare sol 'gradarsempre que ho sigui, condreta,quan ii veig sa rialletatrob que sembla an es germà;sinó canvia ho serà,castanyenca i rosseta.

A mador Font

h_ech-]21 Porreres28 St. Joan

)7.111ERRMATERIALS DE CONSTRUCCIÓBIGUES - BLOCS - RAJOLES - AÏLLAMENTS

TRANSPORT PROPI - PINTURES - XEMENEIESDISSABTES MATÍ OBERT

Crta. Montuïri - Porreres, Km. 1 - Tlf. 64 66 95

MONTUIRI

28 CULTURA

BIBLIOTEQUES DE MALLORCACENTRE COORDINADOR

Biblioteca Municipal de Montuïri

NOVETAT BIBLIOGQ/kFICA116Duran, Josefa. - Diccionari de plantes medicinals.- Barcelona:

Edicions 62, 1998.Té bar, E. - Matemáticas II: Problemas para COU y Selectividad

resueltos y comentados.- Albacete: Editorial Tébar Flores, 1996.Josa, Guía básica de formulación y nomenclatura: Química

inorgánica y orgánica para estudiantes de secundaria.- Barcelona:Edunsa, 1995.

Demy, Pierre.- Como predecir el tiempo. - Barcelona: EdicionesRobinBook, 1998.

Histeria de Mallorca: 1975-1998.- Palma: Moll, 1998. - Vol. Ill.Morro, Guillem. - Mallorca a mitjan segle XV: el Sindicat i

l'Alçament fore. - Palma: Edicions Documenta Balear, 1997.Graves, Tomás.- Volem pa amb oli. - Palma: J.J. de Olaheta, 1998.Pacheco, Jesús.- Anomenau - lo amor. - Palma: Di/ Edició, 1998.Florit, Gabriel.- Albellons de la memòria. - Palma: Moll, 1998.Herranz, Albert.- El jugador de triquet. - Palma: Edicions

Documenta Balear, 1998.Fio/, Bartomeu.- Tot jo es una exageració. - Barcelona: Proa, 1999.Dalmases, Antoni.- Al mig del carni. - Barcelona: Edicions 62, 1998.Kackson, Mick.- El hombre subterráneo. - Barcelona: Muchnik,

1998.Rouad, Jean.- El mundo más o menos. - Barcelona: Anagrama,

1998.Leavitt, David.- Arkansas. - Barcelona: Anagrama, 1998.Magris, Claudio.- Microcosmos. - Barcelona: Anagrama, 1999.Larreula, Enric.- Em dic Paco. - Barcelona: Barcanova, 1997.Humphreys, Martha.- Fins que passi el que passi. - Barcelona:

Barcanova, 1996.Herranz, Albert.- Incident a Malaco.- Palma: Lleonard Muntaner

Editor, 1999.Gost, Francesc. - Miguel Segura: la derrota i la mel. - Palma:

Lleonard Muntaner Editor, 1999.Sobre jueus i conversos de les Balears. - Palma: Lleonard

Muntaner Editor, 1999.Pacs, Perellós de. - Noticiad d'una casa noble mallorquina: 1539-

1576. - Palma: Lleonard Muntaner.Llop, José C.- El Japón de los Angeles. - Barcelona: Peninsula,

1999.

Llop, José C.- La novela del siglo. - Barcelona: Muchnik Editores,1999.

Planas, M. Rosa.- L'orador dels ocells. - Palma: Moll, 1999.Grup Blanquema.- Pensar el tercer millenni. - Palma: Lleonard

Muntaner Editor, 1999.Carrió, Bartomeu. - El nacionalisme a les Balears: 1898- 1936. -

Palma: Documenta Balear, 1999.Quintana, Josep M. - La Restauració a Menorca: 1874 - 1923. -

Palma: Documenta Balear, 1999.Calvir,o, Cels. - Les barraques de Llucmajor, una arquitectura po-

pular. - Palma: FODESMA , 1999.Calafat, Rosa M. - Sabotatge a la Ilengua catalana: les armes le-

gals contra el mon catalá. Malloca segles XVIII-XX.- Palma: LleonardMuntaner Editor, 1999.

Muñoz, Pere. - Als joves: Petit manual per a joves ciutadans com-promesos. - Palma: Lleonard Muntaner Editor, 1999.

Marti, Tomeu. - Quaranta-nou dies amb Náusica. - Palma: LleonardMuntaner Editor, 1998.

Brochard, Giles.- Petit tractat del te. - Palma: J.J. de Olaheta, 1998.Edda, Gérard. - Manual de les plantes medicinals. - Palma: J.J. de

Olaheta, 1998.Mare Teresa. - En el cor del món: Pensaments, històries i

oracions. - Palma: J.J. de Olaheta, 1999.Perrault, Charles.- Contes de fades. - Palma: J.J. de Olaheta, 1998.Descartes, René.- Discurs del mètode.-Barcelona: Edicions 62,

1996.Duran, Xavier. - 100 noves preguntes sobre la ciencia. - Barcelona:

Edicions de La Magrana, 1995.Brewer, Sarah.- El cos humà. - Barcelona: Molino, 1997.Quadrada, Mariona.- Pastes, fer i menjar.- Tarragona: Edicions El

Mèdol, 1996.Leclerc, Eloi. - Exili i tendresa: l'univers de Francesc d'Assis. -

Barcelona: Claret, 1996.Barnes, Julian. - Histeria del món en deu capitols i mig. -

Barcelona: Proa, 1997.Moustaki, Georges.- Les filles de la memòria. - Girona: Brau

Edicions, 1997.Tabucchi, Antonio.- Noctum a l'india. - Barcelona: Columna, 1997.Séneca.- Tragedies. - Barcelona: Barcino, 1995.

Conseil Insularde Mallorca

H Ft A IR IDe dilluns a divendres: de les 17 a les 20 h.Dissabtes: de les 10 a les 13h.