Núm. 470 - Any XL

31P.A.1C.7.4447 jABRIL 1992

ti

i " ■ . 1 I . _- "v. .4-

D1cINT9L-T3- ]Ftx

Qual vigia permanent, el mo/ide Can Vermell, fa vuitanta anys custodiava la Plaça de Ses Tres Creus

Fa 160 anys, Es Pou del Rei ja estava construit

2 LA NOSTRA HISTORIA

L'any 1831 el Governador retoca els pressuposts de l'AjuntamentLlegim a la premsa diària com molts

d'ajuntaments han de reduir els seuspressuposts ja que no es poden endeutarmós del que hi estan. Els nombrososserveis que avui ofereixen (especialmenten anys electorals) obliguen a pujar elsimposts, que són sempre mal vists pelspotencials electors. Fa anys, aquestasituació no es donava, ja que era elgovernador qui retocava els pressupostsde l'ajuntament:

"Habiendo pasado a la Contaduria dePropios para su examen el presupuestode esa villa formado de los gastos delpresente ario, me manifiesta el Sr. Con-tador lo que sigue:

Visto el antecedente presupuesto delAyuntamiento de Montuiri presentadopara su aprobación y reparto de 1831,me parece deberian excluirse las 12libras del alquiler de la casa que abita(sic) el Boticario por no ser de reglamen-to, pero conceptuo este gusto inútilsiempre que por este medio se consigatener botica en el pueblo.

Deberán ser excluidas las 22 libraspara el cuidado del reloj y tocar la que-da pues esto podrá ser obligación delsache.

I in 13 libras que se continuan paracera para las procesiones es una cantidadmuy excesiva y para lo mismo deberádetallarse y acreditarse este gasto parala rendición de cuentas igualmente queel de fiestas por el clero que debar hacerconstar lo que sea de culto puramentedivino i no en otro fin alguno.

Las 20 libras para el que cuida la casaposada, es una partida muy innecesariay debe excluirse por ser cosa correspon-diente al Ministro Sache.

Las 18 libras que se pagan al escriba-no deben ser baja pues la obligación deeste es anexa al Secretario del Ayunta-miento por lo que debe excluirse talcantidad del mismo modo que las 12libras del custor de la Casa Consistorialpues las expresadar razones militan parael sache que deberá cuydarla.

En cuanto a las 64 libras del Sindicatno más es admisible lo que sea absoluta-mente preciso a cubrir sus censos ydemás atenciones pues para éstas consi-dero suficientes diez y seis libras..

... Por último, en lugar de las 350libras para gastos extraordinarios po-drian presupuestarse cien libras queconcede el Reglamento: 16 libras paralos de Escritorio, para Veredas 12 librasy 30 libras para subrrunistros a presos enla inteligencia que en cuanto a comisio-nes nunca tienen estas lugar sino en unou otro caso extraordinario y singular... ypor lo que hace a caminos deberá expre-sar el Ayuntamiento el paraje que inten-te recomponer, su extensión en varascastellanas y su coste según cálculo apro-ximado para con estos datos poner laobra a pública subasta y rematarla almás ventajoso postor sin que puedatener parte en ella ?unpin individuo delAyuntamiento ni su Secretario.

De modo que deducidas las anterio-res bajas de las mil doscientas treinta y

una libras cuatro sueldos y seis dinerosrestan para repartir en el presente ario1831 rrui ciento noventa libras y quincesueldos y seis dineros, comprendido enesta partida el salario del guarda maríti-ma (1) o repartimiento de la Derrama,cuya cantidad deberá invertirse en losdemis obj etas que no quedan excluidos.

Y conforme con el inserto dictamenlo traslado a V. para que se arregle a élen la formación del repartimiento ycuenta a Propios y Arbitrios dándomeaviso del recibo de esta para los efectosconvenientes.- Dios guarde a V. m. años.Palma 19 de Febrero de 1831. (Firma-do) Santiago Gómez de Negrete".

Guillem Mas Miralles

(1) El s ai untaments es veien obligats a pagarIa vigilância costanera en temps de guerra od'api ddmies.

El nou casalJa es pot dir, sense por a equivocar-se, que l'Associació de

Premsa Forana de Mallorca ha arribat a la majoria d'edat. Una afirmacióque té tota la força i envergadura que li proporcionen els dotze anysd'existència, haver assolit el nombre de cinquanta publicacions i tenirdes d'ara casa pròpia.

Era el 23 de febrer de 1980 quan en el local del setmanari"Dijous" d'Inca, una junta promotora en representació de 14 revistesde la part forana de Mallorca procedia a l'aprovació d'uns estatuts, elquals, a partir d'aquell moment haurien de donar personalitat jurídica ala naixent associació "encarregada de la representació, gestió idefensa dels interessos comuns de les publicacicons periòdiquesradicades a la part forana de l'illa de Mallorca".

I ara, dotze anys després, quan ja l'entitat ha pres més força iés de cada dia més tenguda en compte pels diferents estamentspolítics, socials i religiosos, tant de carácter regional com local, aquestaAssociació de Premsa Forana de Mallorca pot reafirmar la sevaessència i, de cara al futur, disposar d'una liar que l'encobeirá. Els seusmembres no hauran d'anar més de manlleves perquè es podran allotjardins ca seva. Un edifici que fa poc més d'un any fou comprat i ara,després d'esser quasi totalment remodelat, está en condicions depoder satisfer les ambicions dels més exigents. La gran hemeroteca,l'espaiós saló d'actes, la secretaria, el vestíbul, el pati interior, lafoganya, el rebost, els serveis... constitueixen les dependències deesvelt casal, d'estil mallorquí, seu de l'Associació de Premsa Foranae Mallorca, acomodat a la vila de Sant Joan.

Se cercá i es trobà una casa situada enmig del poble en unalocalitat plantada quasibé en el centre de Mallorca, perquè l'accés fosfácil per a tots. I una vegada adquirida es posaren mans a l'obra; i ara, el4 d'abril de 1992, ja enllestida, la seva inauguració haura vengut a serel colofó d'una inquietud latent durant els darrers anys, però també larematada d'una aspiració difícil d'enfrontar, ara culminadasatisfactòriament.

Onofre Arbona

OPINIÓ 3

PrioritatsTenc un amic que sovint diu:

"No sé com és, però mai no trobtemps per anar al cinema; noméstenc temps d'anar al futbol". Esevident —no cal dir-ho— que almeu amic li agrada més el futbolque el cinema i si té unes horesIliures les dedica a l'entretenimentpreferit.

Em fan gràcia aquelles personesque s'excusen de no haver anat atal banda, no haver participat enaquella reunió o deixat d'assistira una conferència perquè "notenen temps". Es tan relatiu aixòdel temps, que personalment hearribat a la convicció que tenimtemps per all() que volem. Quanens interessa trobam temps peralit) que desitjam, encara quehàgim de fer les mil "piruetes",canviar el dia Iliure per el d'unaltre company de feina, o deixarqualcú plantat. Però temps peralit) que nosaltres volem, vaia sien trobam!

D'aquesta cosa, persona,afició oentreteniment al qual dedicam elnostre temps —sobretot el Iliure-se'n diu que és prioritAria dins lanostra vida. Es 06 al que dedicamla nostra primera atenció. Per auns, lo prioritari set-6 la família,per a altres, la feina, per a unstercers, Déu mateix...

Seria bo que ens preguntAssimsi dins la nostra vida trobam tempsper aquelles coses que certamentsón importants o si només ensabem trobar per fer alit) que mésens agrada. Es possible que ambuna mica d'interès i de pipellan'aprenguem a trobar per a lesdues coses.

Andreu Genovart

El prestigiós artista Joan Riera Ferrariva obsequiar la Associació de PremsaForana amb un valuós quadre perquèromangués i form& part del patrimonide la nova seu, a Sant Joan.A l'entrep hi foren presents algunsdirectius.

CADCA DE BALEARS

D_I.,_PER LA VILA

Els Cossiers contesten a Pere SampolNo cal dir que vàrem quedar

astorats quan Ilegfrem l'articleque va sortir publicat el mes passatfirmat pel senyor Sampol, diputatdel Parlament Balear, no sols pelsfets que anomena, sin() per la for-ma de pensar d'aquest senyor:sembla la d'un diputat de fa qua-ranta anys.

Si és cert que vostè té un arrelatsentiment monturrer de totes lestradicions i significats del nostrepoble, hauria d'haver posposat laconferência a altres pobles perpoder assistir al Ple del 21 de fe-brer i allá donar la seva opinió,

Patronat de MúsicaDinar de germanor

El passat 23 de febrer la Banda deMúsica de Montuïri celebra el dinaranual. Tengue lloc en el Col.legi Públic"Joan Mas i Verd" i hi assistiren tambeels familiars dels músics, el President delC.I.M., el Batle de Montufri i el Presi-dent del Patronat de Música, entrealtres.

D'enguany cal destacar el gran nom-bre d'assistents, motivat particularmentper la nodrida incorporació de joves.

Assemblea del PatronatL'assemblea anual se celebri el passat

7 de marg. El coordinador va exposarel desenvolupament del curs, ressaltanttant mogut com va esser. També donacompte dels excellents resultats de lesproves del Conservatori, a les que hiacudiren molts d'alumnes montufrers.Participi dels obligats canvis de Profes-sors, de la contractació d'una pianista,de les altes i baixes d'alumnes, notifi-cant que engunay són 46; xifra satisfac-tória comparada amb els 15 de fa cincanys. Actualment hi ha sis professors.

Tambe passa revista a les activitatsorganitzades pel Patronat, dins i foradel poble, sense oblidar les recentsexcursions a peu.

El balanç econòmic es aquest:

Total ingressos 2 081.576 ptes.Total despeses 1 971.753 ptes.

Superavit 109.823 ptes.Saldo 31/12/90 329.424 ptes.

Caixa 31/12/91 439.247 ptes.

tenint en compte, a més, que en elPle en qüestió, no hi havia partici-pad() del grup polític del quevostè és Regidor.

Per tot això consideram que elfet d'anteposar labors personals,de partit o de 1 1 (ndole que sigui auna obligació com a Regidor, no lidóna dret a tractar-nos d'egoistesi d'inconscients.

¿Qui és vostè per fer creure a lagent que els Cossiers són egoistesi inconscients i que és l'únic queestá en poder de la veritat, quancreim que la majoria dels montur-rers pensen diferent de vostè?

Segons vostè, pel fet d'anar aballar a l'Expo", esteim involu-crats en la mort d'indis d'Amèrica.Quina bajanada

En canvi no parla de la datadel 31 de desembre, quan lestropes del Rei Jaume I extermina-ren tots el moros que hi havia a lanostra illa. 0 tot o res, senyorSampol I

També fa menció als Estatutsque es feren quan vostè era Regi-dor de Cultura, per() bé se'n preo-cupa de no explicar que els Esta-tuts diuen que s'anirà a ballar aun altre Hoc en ocasions excep-cionals i quan les dues parts,Ajuntament i Cossiers, es posind'acord.

Nosaltres no feim distincionspel simple fet que aquest actetengui Hoc a Andalusia o alspesos catalans, tenint en compteque hi anam com una representa-de) de la Comunitat Balear, i encerta manera del nostre poble icom a grup divers. En cap maneravolem polititzar una decisió presaper majoria, cosa que vosté volfer.

Xerrant de polititzar no hemd'oblidar que vostè i altres mem-bres del seu grup politic fa unsanys ens varen penjar banderetesde la senyera catalana aprofitant-se de la nostra immaduresa.

¿No será per això que vostèvol que ens retirem i entri una

nova generació de Cossiers mésjoves per poder-los manipular, o ésper interessos familiars?

A la seva carta també diu queaprofitar el privilegi que tenimcom a Cossiers per viatjar a Sevi-lla és un fet de prevaricació.

Sr. Sampol: a\lo és un fet deprevaricació el consentir que laseva senyora viatjás a Estransburg,gràcies ai seu càrrec politic?

I ja per acabar, creim que s'hadonat massa rellevància a aquestfet, per quant nosaltres tenim clarque no hem perdut la nostra cons-ci ència ni la legitimitat com aCossiers, sinó que serem els pri-mers en conservar tan arreladatradició dins el poble, i volemrecalcar la nostra dignitat, que haquedada patent després de quinzeanys de ballar a les festes de SantBartomeu.

Els Cossiers

Posam a lavostra disposició

un nouCAIXERAUTOMATIC

Major canton. Rector EscarrerMONTUÏRI

I del rix

PLA "Sa BANCA" DE JUBILACIÓ

BANCAAMARCH

' esperam

UN POC DE TOT

El torneig de trucde Can Pieres

Un altre any més es feu pales Pinto-rès que hi ha a l'entorn del truc. N'ésprova evident el fet que 24 parelles—de les quals dues eren de dates— hiparticipassin.

El scpar de cloenda d'aquest "VIIITomeig de Truc de Can Pieres '92"reuní el 31 de març passat practica-nent tots els qui havien intervengut,també alguns convidats. No hi manca-ren, a rnés d'una bona taula i de l'am-bient de bauxa i de satisfacció, nanhro-sos regals als participants.

La classificació final, pel que fa alstres primers, fou aquesta:ler. Rafel Ribas "de Son Reus" i

Jam Fomés "Mira".2on. Llorenç Garcia "de Son Sastre" i

Rafel Nicolau "de Can Moragues".3er. Biel Cerdà "Rupit" i

Andreu Mairata "Vidrier"

PoemaSALM DE TNRDOK

M'heu conquerit, Senyor. per a la tascade parlar en el desert: arena estèrilque arronsa el vent, granit impermeablea la veu de l'amic, ja que el profetase sent tan escanyat que ja no parla.

El came es va allargant per les camadesnuades d'entreforcs i de bardissessense eixarmar. La terraque abans regalimava llet i melretorna a la garriga, al Sinaisense manié ni guatleres.

Jo sé que sou fidel, però em flaquegenels mtisculs del coratge, quan les ollesd'argila alliberada a cops de marsón buides de senyals i plenes d'idols.

Vull trescar de bell nou la ruta incert3de l'amor trepitjat, del sacrificisense temple ni altar, de la pujadadins la nit conscient...

cap a l'oasion,

al cor del desert,germina l'alba.

Pere Orin"

Poema premiat amb el primer premi de temalliure en el XXI Certamen Poètic "Verge deConsolació" celebrat enguany a Sant Joanamb motiu de la "Festa d'as Pa i es Peix",el 29 de març de 1992.

Els guanyadors del Campionat de Truc, Rafel Ribas "de Son Reus" 'Joan Fornés "Mora", reberenels trofeus que els entregaren na Cati Pizi) i na Ca ti Mut

Encara, dins un ambient ja caldejat, TORNEIG DE BILLARles fémines improvisaren aquesta glosa:Pot ser que el torneig no Wpm guany at Aprofitant el billar de "gran matx"però a en "Crestet a" hem emprenyat

de Can Pieres, s'ha organitzat un torneig

I dels peus al cap l'hem picat ;

de billar que haura començat els primerscom un gall sa cresta s'ha estufat

dies d'aquest abril i s'allargarà fins a la

i en manco de mitja pesseta

darreria del pròxim mes. Les particles esguanyarem a en Jeroni "Cresteta"

jugaran cada dia excepte els diumenges

i si s'ha de complir lo que va dir

i dimarts. S'han formulat 19 inscrip-sa peça d'es nig no farà servir. dons i interés no en manca.

SJI-Ab.C4.EL CAMÍ MES CURT

PER TOT EL QUE VOLS SABERSOBRE L'ADMINISTRACIÓ

EL TELÉTONAMB RESPOSTES

=14,

erwi d inforru.ció i. C44.vcié A cture.del

GOVERN BALEARCONSELLERIA ADJUNTA A LA PRESIDENCIA

Equip informátic per a BONA PAUBona Pau acaba d'adquirir un equip informàtic amb la pretensió de

renovar i millorar tipogràficament el seu contingut.

D'aquesta manera pretenim posar-nos a l'altura del temps quecorrem, actualitzar-nos, i que de tots aquests avanços, els nostreslectors, que tantes proves han donant d'apreciar aquesta publicació,sien els primers beneficiats. Aix?) malgrat el gran esforç econòmicque ens ha suposat i encara no tenim cancel.lat.

L'equip informàtic està compost d'aquests quatre instruments:ordenador "Macintosh LC 6MB 40HD", monitor "12"R.G.B.",impressora "apple personal laser NT" i programa "quark xpress V.3.0':

6 DE MONTUIRI

Mancomunitatdes Pla

Projectes per a 1992

La Manc,onunitat des Pla de Mallorcainforma que els projectes que es duran aterne dins l'any 1992 seran els següents:

Informació i orientació

L'objectiu principal és donar i garan-tir una informació, orientació i assistèn-cia a tots els ciutadans. Ames de preve-nir situacions de marginació sccial ipotenciar el voluntariat en les tasquessocials que es realitzen en el municipi.

Ajuda a domicili

Amb l'objectiu de palliar nuncancespersonals, familiars o de relació en lacornunitat, el servei actua directamentdins la llar mitjançant la intervenció deprofessionals especialitzats. El prcjecterealitza varies funcions assistencial, clinsla llar de l'ususari, o complementáries,com poden mer acompanyament i in-corporació de voluntaris.

Sobre l'abús d'alcohol ialtres toxicomanies

A les escoles j dirigit a nins i nines de13 i 14 anys s'aplicarà el programa deprevenció en l'ablis de l'alcohol i taba-quisme dins el prugurni "Tu decideixes

En les APAS interessades, xerrades ialtres activitats d'interès en un programade sensibilització i prevenció en referên-cia al problema de les drogues.

S'ha renovat el conveni amb CreuRoja on totes les persones malaltes alco-h6liques o toxicòmans podran essa trac-tats gratuïtament.

Integració dels disminuftsIntegració en el camp escolar, social i

laboral dels disminufts i realitzaciód'una campanya d'informació i elimi-nació de barreres arquitectóniques en elsllocs públics del municipi.

Cuines mancomunadesPosar en Irma un servei de cuina

mancorrunat i repartiment a danicilidel menjar a inés de distribuir-lo als dife-rents menjadcrs municipals de la Manco-munitat des Fla de Mallorca.

NOW de b R El document rem* per laMancomunitat conclou amb una valonsció iavalueció del pla de feina de 1991 i que ensés Impossible transcriure per manca d'espai.

A L'AGUAIT 7

S'ha dit • ue...... es Cossiers s'enfadaren amb s'arti-

cle que es mes passat escrigué en Pere

Sampol i tampoc estaren contents dellegir lo que transcrivíem en aquesta sec-

Esti vist que quan a un l'ataquen...

se sent ofès i de qualque manera li

amolla.

—o0o-

... es directius des Patronat de Música

s'haurien de saber ben bé tot quant estéescrit en es seus Estatuts, perd... abans

de sofrir una Ilenegada.

—o0o-

... a sa cloenda des campionat de trucde Can Pieres hi havia molta animació.

Més n'hi hauria haguda si es guanyadors

haguessin estat ses dones. Aixf i tot

anaven molt animades. Una glosa depicat ho diu tot.

—000—

i ara s'ha "armat" un torneig debillar, un altre d'escambrf, un altre de ...I aficionats tampoc en manquen. Qui noprefereix es joc a sa feina!

—o0o-

... sa carretera de Manancor és peri-llosa, ningú ho dubte. Perd... ¿qui s'es-caliva?

—o0o-

... a Montuiri hi ha febre de cursets.I encara se'n podrien fer més. An es bat-le n'hi han demanat de... Hi ha gent...!

—o0o-

... per aprendre a baller, a jugar atenis, per anar a passejar... de cada diahi ha més gent engrescada. No n'hi hatant,d'entusiasme,per anar a fer feina!

—o0o-

... "sols per enveja ha fet sa fatxadanova" deia un. I es segon l'objectà : "I sateva, ¿per gué la renovares?" I un tercerafegí: "si s'enveja fos tinya..."

—o0o-... en altre temps se feia sa corema de

moites coses. A lo millor no eren positi-ves totes. Per?) avui, ¿qui la fa?

—o0o—

... molts se'n recordaren de sa coremaper mor des carnaval i ses disfresses.Abu), sí, s'ha recuperat, perd a sa core-ma li passam per damunt. Prest vendràPasqua i es dia des Puig... i tam-poc mos n'oblidarem.

—o0o—

quina aiguada que s'ha hagut deperdre degut a ses proves que feren anes costat d'Es Pou del Rei! Tanta, quefins i tot féu tornar envestir es torrent.

—o0o-

com planyien aquesta aigua quetan inútilment s'esgarriava i que hagués

pogut servir per regar tot es terme!

—o0o-

qualcú ja té por que es de Ciutat

mos robin aquest caudai!

—o0o-

... es carrers des Molinar i es des vol-tants sembla que estan "de moda", perallò de renovar cases i façanes. Molts

d'edificis d'allé han canviat, des d'untemps ençà, totalment d'aspecte. Araningú vol quedar darrera.

—o0o-

... es nostros majors, quan han d'en-trar dins ets autocars que els duen a sesexcursions, semblen nins. Hi ha sempen-

tes per aficar-s'hi. "No s6 per quê —co-

mentava un— en apuntar-se no els donen

es número des seu "assiento"?".in

(

RESTAURANT

CUINA INTERNACIONAL

PLATS MALLORQUINS

MENJADOR

PISCINA

TERRASSA

FACIL APARCAMENT

PREUS ECONOMICS

iXra %Pd MIS, 110, edliACIdYnialet%

Avda. Es Dau s/n Telf. 64 62 80

MONTUÏRI (Mallorca)

MANCOMUNITAT DES PLA

Cursos que se celebren a MontufriAlumnes

Formació Bàsica nivell II 13(Graduat Escolar)

Proves Mures Formació Professional. .26Català 36Geografia i Història d'Espanya 26Anglès 13Mecanografia 12

- Taller de fil 1Ortografia 5

- Tal ler de cuina 12En total hi ha 51 alumnes matriculats i

quatre professors.Els cursos finalitzaran a ladarreria de maig.

8

DE LA CASA DE LA VILA

L'Ajuntament informaEn el transcurs d'un ple extraordinari celebrat el 17 de març de 1992

El Consistori va aprovar el pressupost per a 1992Amb una previsió de 72 milions i mig s'enfrontaran les despeses d'enguany

PREVISIÓ D'INGRESSOS

Impost d'activitats econòmiques 4.000.000Impost increment valor dels terrenys.. 1.000.000Impost vehicles de tracció mecânica . . 8.000.000Impost béns immobles urbans 16 .600.000Impost béns immobles rústics 700.000Vedats de caça 60.000Impost sobre construccions i obres . .6.000.000Impresos 64.000Expedició de documents 50.000Bascula pública 10.000Indústries ambulants 300.000Riels, pals, cables, etc 1.100.000Ocupació subsòl (Telefònica) 1.100.000INSALUD (Per l'ús del Consultori) . . . . 325.000Anuncis a càrrec de particulars 1 000Miltes de policia i bon govern 5 000Multes d'infraccions urbanístiques 20.000Recàrrecs de prõrroga 300.000Part. Fons Nacional Cooper. Munic.. .30.000.000Subvenció conveni INEM-C.Locals . . . .1.000.000Interessos bancs i caixes d'estalvis 1.600.000Subvenció Ministeri de Justícia 264.000Prêstecs d'entitats bancàries 1 000

Total dels pressupost d'ingressos. . .72.500.000

PRE VISIÓ DE LES DESPESES

Representació membres Corporació . . .2.000.000Pensions de jubilació 688.170Quotes municipais 2.054.812Assistència mèdica i segur. social 3.600.000Retribucions del personal 17.493.094Conservació edificis públics 2.300.000Neteja edificis públics 2.250.000Transports i comunicacions 970.000Dietes i locomoció (Corporació) 70.000Vestuari i equipament del personal 100.000Material i enllumenat públic 1.150.000Subministre aigua, gas i electricitat . . . .1.550.000Prestació de serveis i altres. .5.050.000Conserv.vehicles, camins i cementen 1.575.000Material d'oficina i biblioteca 1.250.000Interessos prèstecs varis 467.755Aportació Junta de Sanitat 175.000

" Patronat Esports i Cultura 2.500.000Escola de Música 350.000Comissió de festes 3.000.000

" Serveis mancomunats 3.100.000Banda de Música 650.000

" Promoció i Radio Murta 295.247Amortització prèstecs diversos 640.325Obres diverses 3.500.000Poliesportiu - la. fase 10.000.000Abastiment d'aigua potable 3.642.019Adquisició edifici Ca Ses Monges 2.000.000Equip d'informatica 78.578

Total del pressupost de despeses .72.500.000

IMPOST DE CIRCULACIÓEl padró estarà a exposició

pública a efectes de recla-macions des del dia 25 demarç fins a I'll de abril, ies cobrarà des del 27 d'abril

fins al 9 de maig

El cabdal d'aigua que brollava des del Pou del Rei era impressionant Al fons es destria el campa net

CURSETS DE TENIS I DE BALL

SOBRE "MADRE ALBERTA"

NOTICIARI LOCAL

9

Del Pou del Rei han brollat mós de cent mil litres d'aigua per horaLA CORRENTIA DEL POU DEL REI

Es pot considerar d'exitosa l'excava-ció realitzada al costat del Pou del Reiper tal de trobar el cabdal necessari perinstal.lar la xarxa d'aigua potable a totesles cases del poble. Els 100.000 litresper hora que rajaren ininterrompuda-ment els tres dies que la bomba funcio-ná, sense que el nivell davallás, és unaprova evident que podrem gaudir del'aigua suficient per a la vila.

AJUDES PELS DANYS DE LESPLUGES DE 1991

El Conseil de Govern de la Comuni-tat Autònoma ha acordat concedir unaajuda als municipis afectats per les plu-ges torrencials de gener de l'any passat

Pel que fa al terme de Montufri, des-prés de l'informe del Consell d'Econo-mia, es compensará amb 6'3 rnilicns depessetes.

ART DE MONTUÍRI EXPOSATA WASHINGTON

Durant els mesos de maig i junytendrà lloc a Washington una exposiciótitulada "Rutes Balears. ConfluènciesCulturals en el Mediterrani". Constarade dues parts: una de pintura contem-pordnia i l'altra d'objectes artísticsrepresentatius de la nostra història.

En aquesta darrera mostra hi figura-ran quatre peces de la parròquia deMontuïri: una pixide o copó d'estilgòtic, de finals dd segle XIV, i tresbacines de llautó de Dinant (ciutat deBélgica) del segle XV.

L'OBRA DE GABRIEL VERD

De cada dia és més coneguda la tascaque ve realitzant el montufrer GabrielVerd Martorell sobre la mallorquinitatde Cristòfol Colom.

Dia 15 de març, en Verd, a Ciutat,donà una conferéncia sobre aquesttema. Hi assistiren, entre altres, la presi-denta i vicepresdenta de la fundació"Dr. J. Meulemans" de Monterrey, elsquals manifestaren la possibilitat d'edi-tar a EE.UU. i en anglès els llibres d'enGabriel Verd.

Ownitzats per l'Ajuntarrent, el pas-sat març començaren cursets de tenis ide ball de sale). Pel nombre de partici-pants, es poden considerar exitosos,aquests corsos, ja que han "caigut"molt bé, particularment entre aquellsque en volen aprendre.

NOU COMER;

Dia 14 de març passat, a l'Avingudad'Es Deu número 1, Ca on era i és CaNa Pellusca, es va obrir una tenda decomestibles. A partir d'ara n'és propie-tària la filla, na Maria Antenia GomilaComas.

TRANSFORMACI 11 D'UNA TENDA

A la darreria de febrer, al botiga deCan Serra, prop de les escoles, va apa-rèixer transformada en un petit super-mercat. Després d'haver-s'hi fet unabona reforma, ara, els clients, disposa-ran tant d'un millor servei com de mésfacilitats per adquirir el que necessiten.

Dia 7 de marg tengué lloc a l'esglésiauna xerrada sobre "Madre Alberta",amb particular allusió a la incidènciaque tengué en la seva obra la també"Madre" montufrera, Maria Aloy.

Abans de la missa parlà l'historiadorDr. Font Obrador i després diglé algu-nes paraules, Isabel Gomila, renebodade Maria Aloy.

CONCERT A "ICS"

El darrer divendres de rnarç, dia 27,el conjunt de ntsica "pop" "Los niñosdel Brasil" oferf urn actuació estelarestil "Héroes del silencio", de Ia qualvaren gaudir els nombrosos assistentsque aquell dia s'hi donaren cita.

INTERVENCIÓ D'HONORAT MOLL

Els dies 25 i 26 de març el tenor Ho-norat Mon va participar en el VIII cicled'opera de la Fonoteca de Ciutat, en-guany dedicat a Rossini amb motiu dels200 anys del seu naixement.

10 ENTREVI TA

L'atzarosa vida d'en Miguel Sastre Mayol "Pellusco"Als 75 anys encara no s'ha jubilat i cada dia va a la fàbrica

Entre els molts de montuirers que espoden considerar fills del seu temps s'hitroba en Miguel Sastre Mayol "Pellusco",un home de 75 anys, nascut a una casaon eren cinc germans i es casa ara enfarà 50, quan tenia, per tant, 25 anys,amb na Joana Manera Gomila "de SaCosta".

Hem de considerar que les seves tra-passeries, de petit, foren com les de totsels nins montuirers que durant els anysde la república i encara abans, jugaven is'encalçaven pels carrers de la vila. Aixòsí, en Miguel "Pellusco" va tenir la sort—cosa que sols uns pocs privilegiats ten-gueren— de poder anar a escola fins als16 anys. I quasi sempre amb el vicar!Munar, ja que, segons ens diria mésendavant, mai ana a l'escola pública.

Quan va tenir 16 anys —era l'any1934— començà a fer feina. Anava ambbicicleta a Ses Salines a aprendre deferrer. Pen!) no va durar molt. Vengué elMoviment; ell tenia 18 anys i es va incor-porar al quarter de Sant Pere, a

i al cap de poc temps l'enviarencap a Terol, i des d'allà a Vinarós, cami-nant, sense parar mai, i mottes vegadesa 20 graus sota zero. Des de Vinarós vacórrer molts de pobles dels voltants deCastelló. Arribat amb les tropes a laMediterrània, va tornar prendre terraendins, i aquesta vegada aria al front deMadrid, on hi va romandre fins que laguerra va concloure.

Una vegada acabada la Iluita civil iamb el títol de Mestre Armero, equiparatal grau de Brigada, fou destinat succes-sivament a Alacant, València, Eivissa,Palma. Mentrestant s'havia casat i alsdeu anys d'exercir aquest càrrec es vallicenciar voluntari. En Miguel teniaganes d'esser lliure i de desenvolupar lavida a la seva manera, sense dependrede ningú.

—Si me'n vaig anar de l'Exèrcit —ensdeia en Miguel— fou perquè tenia afeccióal negoci, a la indústria. Vaig començara comprar mottes ametles. N'he compra-des mobs que no se'n cullen a Mallorcaen un any. En vaig arribar a comprar pertots els pobles de Mallorca. També hecomprat mós blat que el que es cull endos a tres anys, i també anava compranti venent abonaments. Una vegada deixataim), vaig muntar la fabrica de pre-fabri-cats de Son Manera. Això era l'any1962, ara fara 30 anys. Per altra part, heparticipat en la construcció de més dedeu hotels a diferents indrets de

Mallorca de bastants cases dins CiutatHe arribat a tenir mas de 20 pisos meusque després he venut i n'he comprad'altres... això va Iligat amb la história dela fabrica. He comprat solars, he fetcases a Montuïri, finques...

—Tot això gracies al negoci que dus...—Sí, perquè a ca meva no em donaren

res mai. I per altra part, per allà on hepassat una vegada hi puc tornar passarsempre. No dec res a ningú.

Parlam després un poc dels tempsactuals i ambdós consideram que lajoventut d'avui és molt diferent de lad'abans. Per altra part, en Miquel consi-dera que molt tub es podria escriure laseva vida, i serviria com a exemple per afutures generacions.

—Dins el meu ram —continua enMiguel— he conegut tots els empresarisde Mallorca, durant aquests 50 anys.Uns eren petits empresaris i han tornatgrossos, i al revés, altres, de grossoshan tornat petits.

—Pel que atalaiam, ens podries contarmoltes coses, però en concret, durantaquests 30 anys, ¿a quit us heu dedicata la fàbrica?

—Únicament a peces de construcció, osia pre-fabricats, com és ara biguetes,blocs, bovedilles... allà fabricam totacasta de gènere... i encara continuam.

—¿I ho dus tu, encara?—Sí, som el propietari, responsable. I

acab de complir els 75 anys. No hohavia dit —recorda ara en Miguel—, aValència vaig comprar albercocs durantdeu anys.

—¿I qua feies amb ells?

—Els duia aquí, els secavem. I ho vaigfer durant 20 anys. Sols de València heduit milts de mil tones, o sia un milió dequilos. I després, una vegada secs, elstornava embarcar cap a València.

—Has fet tantes coses...—No tenc enveja a ningú, encara que

sempre n'hi ha que han fet mobs carreraque jo. Les coses m'han anat IA, encaraque hi ha temporades que podria haveranat millor, com és el cas d'aquella ven-tada d'enguany, que se'n va dur mitjafabrica. Hem tengut bastants decamions, alguns accidents... encara queno mortals. Contratemps que sempre hepogut superar.

—¿I malalties?—Vaig esser operat de cor fa deu anys,

pea) vaig quedar molt IA.—¿Has rebut ajudes?—A mi no m'ha ajudat ningú mai. Sols

que vaig poder anar a escola fins als 16anys, i no em Ilogaren.

—¿Qua mós has fet?—De jove vaig anar amb bicicleta a

Ses Salines, recorrent uns 30 quilòme-tres, a aprendre de ferrer, durant dosanys. Ara bob, hi quedava a dormir. Hianava els dilluns i tornava els dissab-tes... I tantes coses com he fet en la vidaper anar endavant.

Després d'una curta pausa en Miguelcontinua dient-nos:

—Aquesta joventut d'ara hauria d'haverviscut el nostre temps. No saben per quaestan en el món. No hi ha dubte que hiha joves que valen.. , exemples n'hi ha, isón d'admirar. Aquells que hi posen totquant poden, arriben allà on volen. Arabé, tots aquests que viuen plans decomoditats, cotxe i demés, gaudeixend'una vida tan fictícia que difícilmenttriomfaran dins la vida.

En Miguel encara afegeix:—Amb aquesta marxa que duim,

Espanya no pot progressar, ni tampocMallorca.

—lia fàbrica que tu, malgrat els 75anys encara duus, ¿qui la continuarà?

—Pràcticament fa deu anys que la vulldeixar. Tenc filles, però no tenen moltaafecció a aquest negoci, i per altra partem sap greu veure-les dins aquestambient.

—¿Qua mós podries contar?—Podria parlar dels comerços de

(Continua a la pagina segúent)

A la fabrica de Son Manera os contrueixen pre-fabricats de formigó

ENTREVISTA 11

Podria fer deu anys que cobrás el "retiro", Cada dia pensa deixar-ho, pert) diu quepert) encara paga la Seguretat Social aixf el temps li passa molt aviat

(Ve de la pagina anterior)

Montuïri començant per aquell tempsque no teníem electricitat quan no dona-ven "acometides". Per exemple, pertrencar ametles m'he vist en la necessi-tat de comprar un motor veil de motoperquè em mogués les màquines.També podria parlar de quan compravafigues segues que ens duien deBinissalem per encaixonar, amb tots elsproblemes que això suposava.

ELS COMENÇAMENTS

—¿Com començares el teu negoci?

—Vaig comprar un camió veil, i comque no hi havia gas-oïl ni benzina, haviade marxar amb "gasógeno". Després delgasógeno compràvem un motor veil, siel trobàvem, o de gas-oïl, encara quehaguéssim d'anar a la vorera de mar acomprar-lo... i tantes coses que si un lesrecordava constituirien una históriacuriosa, pert vertadera; un romandriaespantat. Record quan vaig comprar elprimer solar, quan vaig fer la primeracasa... i la fèiem a trossos... i quan plo-via, ens banyàvem, perquè encara nol'havíem coberta tota. Quan teníem mésdoblers tapàvem un altre tros... i així.

—I en gene: de Montuïri, ¿per gut)no ens contes algunes coses?

—De Montuïri puc contar tantes coses.Es pot dir que els padrins dels meuspadrins ja vivien a Montuïri. Som delsfundadors del nostre poble. A ca mevaguard escriptures de més de 400 anysenrera.

—La fàbrica que encara explotes,¿quina antiguitat té?

—Fa una trentena d'anys que tenc lafàbrica. Em vaig dedicar més de deu asecar albercocs. Els comprava aValencia i els tornava vendre a valen-cians, a Saragossa, a Calatayud.Aleshores teníem un centenar de donesque venien a fer feina a ca nostra, axapar albercocs. Disposàvem de 5.000canyissos. Ho he deixat anar degut a lamà d'obra; s'ha encarit i surten mesbarats dur-los de Turquia o del Marroc,que els fets a Mallorca. La mateixa cosapodríem dir del bessó d'ametla, que arano rendeix. Els jornals d'espolsar lesametles fa que aquí no sien rendibles.

- ficat gens amb el turisme?

—Pei que fa al turisme, sols hi he patti-cipat edificant hotels i apartamepte4vorera de mar. M'he trobat amb moitesobres començades i després, per mancade doblers, no es'podién acabar. Erti

referesc a aquells que compraven mate-rial pre-fabricat i pagar-lo, per alguns,encara està "a l'aire".

—Parla'ns un poc de la teva vida.—Sempre he estat un home de ca

meva. No som d'aquells que van al cafei s'hi passen hores i hores. Als 75 anysencara m'aixec cada dia a les sis. Vaig aIa feina. A les set, abans que arribin elshomes, ja hi som; mai arrib tard. Hi estictot el dia i fins a les 8 ò les 9 de la nit notorn a ca meva. Faig 14 hores de feina,o almanco estic allà , subjecte, dins lafàbrica. Per altra part, puc dir que hetengut bons amics, perquè sense amicsno pots fer res mai. Amics, tant aMontuïri, a Mallorca o a la Península.Amics que m'han recolzat. Conec totsels del meu ram, dins Mallorca. Somamic de tots, encara que tant ells com joestiguem a ca nostra.

— T'has ficat mai en política?

—No, en algunes ocasions m'handemanat formar part de l'Ajuntament,pert, sempre ho he refusat. Naturalmentm'ha agradat recolzar els del meu partit,pert) me n'he anat a ca meva. No tencaspiracions.

—¿Com veus el futur de Montuïri?

—Si he de dir la veritat, el veig moltmalament, perquè Montuïri es un pobleagrícola I Veig l'agricultura amb un futurmolt negre. Els paYsos Was endarreritsque nosattres, que es dediquen a l'agri-ceitura ens invadebien de productes amés babt' preu, Itiiitquí no podem pro-duir. L'agricultkotOeuria de reestructu-

rar; fer finques grans amb més exten-sions, ben muntades, d'agricultura pro-ductiva. Pere, així com està, no li veigfutur.

—Per tant, els joves de Montuïri, ¿aque s'hauran de dedicar?

—Ja ens han fugit quasi tots; la majoriase n'han anat a Ciutat. Es també unfenomen que passa per la Península.Fugim del camp perquè no estam orga-nitzats, sobretot per enfrontar aquestspaTsos que produeixen tant amb tanpoca gent i amb motta maquinària... veigun mal programa. Fins i tot, dins laindústria. La mà d'obra japonesa hainvadit mig món; ha aturat els païsosque no fan feina, tot està invadit de japo-nesos. I ara ja hi entra Xina. Són païsosque en rrià d'obra i en tècnica ens gua-nyen. No sé aquesta "dolce vita" quetenim per aquí, com ha d'acabar.

—Passem a un altre tema. D'aquelltemps d'abans del Moviment i fins i totde la República, quan tu encara eresjovenet, ¿quines són aquelles coses quemés enyores?

—La tranquil.litat. Aleshores la gentvivia en un conformisme... Hi havia unparell de rics a cada poble... i ara tothomes ric... no sé com acabarà.

Encara parlàrem de més temes i laconversa s'allarga. L'atzarosa vida queha viscut en Miguel "Pellusco", i queencara viu, avui no es gens imitada ni fagola a ningú. Pere) podrà servir de modela aquells inquiets i emprenedors.,

O. Arbon&

12 NOTICIES DEL CAMP

Plagues i malalties del temps

ARBRES FRUITERS

Entre les plagues i malalties en gene-ral, d'aquests arbres, cal esmentar:

Poll de Sant Josep

En les plantacions afectades, si nos'ha realitzat cap tractament d'hivern,es convenient aplicar un oleofosforaten pre-floració; com per exemple "Oleoultracid" 6 "Oleo folidol".

PRESSEGUER (Melicotoner)

Pugó verd

Si no s'ha fet tractament ovicidad'hivern, es recomana fer un tractamentcontra les larves amb productes comAcefato (Orthene), Etiofencarb (Crone-ton), Metamidofos (Tamaron).

Anarsia (oruga de les flors i brots)Durant aquest mes tendrà lloc l'apa-

rició d'orugues. Cal tractar abans dela floració amb productes com Acefato(Orthene), Metil Azinfos.

Arrufat (Abolladura)

Si les condicions climatiques sónfavorables, ara és el moment de tractaramb Captan, metiram, Trnid o ziram.

Gaspar Socias MoraJaume Bonet Company

Aranya roja

Durant el mes de març i abril tendralloc la maduració dels ous i l'inici del'avivament. A les plantacions amb pro-blemes és convenient efectuar un trac-tament amb el següent producte:"Dicofol" (Dicoveex 6 Keltane).

POMERA I PERERA

Motejat

Les varietats sensibles poden esserafectades a partir de la floració. Calmantenir protegides les plantacions decara a les primeres pluges, que podencontaminar els fruits. Es poden efectuartractaments a base de coure abans de lafloració, i de Metil Tiofanato (Pelt),Tiabendazol — captan (Tebecap), des-prés de la floració.

Hoplocampa

En plantacions que varen tenir pro-blemes l'any passat, s'aconsella realitzarun tractament just a l'inici de la floracióamb "Dimetoato (Sistematon) ò "MetilAzinfos" (Gusation).

AMETLER

Monilia

A mida que els arbres floreixen i enzones o varietats que estiguin afectadesper aquesta malaltia, cal tractar ambproductes com Benomilo (l3enlate),Triforina (Saprol), Vinclozolina (Roni-lan).

Pugó

Es el moment oportü per tractor, pertrobar-se desprotegida; amb productescom Dimetoato (Sistematon), Acefato(Orthene), Etiofencarb (Croneton).

GOVERN BALEAR

Conselleria d'Agricultura i Pesca

FEIM SERVIR TOTS ELS MEDIS AL NOSTRE ABASTPER A ADAPTAR EL SECTOR PRIMARI A EUROPA

FARINERA

Carrer Mestre Porcel, 29 Tif. 64 60 06 * MONTUÍRI

„mg GOMILAEspecialitats:

• Farina pa pagès i farina mitja forçaMolturació i compra de cereals

TERCERA EDAT

13

Les festes, excursions, menjars... donen vida a les persones de la Tercera E datL' Associació de

Persones Majors (ode la 3a. Edat, comes vulgui dir) torna-ren gaudir de debòamb motiu del dar-rer dia de Carnaval.

Aquesta vegadaes reuniren en EsCreuers on, desprtsde sopar, tot elsque volgueren po-gueren participaren el ball. Una fes-ta a la qual els 140assistents s'alegra-ren més per la com-panyonia que perla festa del "DarrerDia". La unio, yennandat I simpatia d'uns cap als altres de bell nou es posà de manifest en el sopar del darrer dia de Carnaval

en Es Creuers

EL PREMI: UN DINAR

EXCURSID A SA CALOBRA

L'import del segon premi guanyatper la carrossa de la 3a. Edat el darrerdia de Carnaval fou compartit per totsaquells que tant en aquesta com en al-tres ocasions s'havien esforçat per una oaltra cavalcada.

1.2 directiva aoprda fer un bon dinara Can Tronca de Sant Joan on, dia 28 demarç, uni cinquantena de personesposaren peu davall taula assabcrirenun rrenjar 1a110 nics sciecte. Així s'ade-litaren de qualque manera es referendel temps i despeses invertits. I totscontents.

Una bauxa que, segons diuen. tambdserví com a retrobada amistosa.

El darrer diurrrnge de març, dia 29,amb tres autocars es desplaçaren 174montuirers a Sa Calobra, però abanss'aturaren a Sóller on. des de Ciutat. hianaren en tren. Alla visitaren l'esveltaesglésia parroquial i el museu local.

Des de la Vall de Sóller i amb auto-car —ja que anar-hi amb barca, aquelldia, degut al mal temps de la mar, eraimpossible— es traslladaren a Sa Calo-bra. El viatge resultà d'allò més entre-tengut i amb unes meravelloses vistespanoramiques.

A la tornada, si qualal es lamentava,era de tan llarga com havia resultataquella excursió.

Accident mortalLa víctima fou Silvia Ester Bestard,

mestra del Collegi de Montufri

Prop de la una i mitja del migdia delpassat 31 de març, després d'haver aca-bat les classes en el Col legi Públic deMontuïri, la professora d'aquest CentreSilvia Ester Bestard Cid es dirigia a Ciu-tat amb el seu cotxe. Pert) poc abans uncamió havia vessat gas-oil damunt lacarretera i això fou el motiu pel qual elcotxe de la nestra en arribar a una voltaa l'altura de "Modelmon", prop d'Algai-da. llenes anant a xocar contra un ca-mió que circulava en sentit contrari,amb tanta mala sort que ella romanguétan esteta i malfeta dins el cotxe queva haver d'esser rescatada pels bcrnbersi ingressada a Son Dureta, on morí aldia segtient.

Per aquest mom el 2 d'abril es decla-rà de dol i a les escoles no hi haguéclasses.

* * *

Es dona la circturstancia que fa quasi22 anys. era el I a de _luny de 1970, quetamb d'accident automobilístic. solsque era quan venia a Montuiri, a les cas-tes de Xon-igo, però igualment a conse-qüência d'una patinada, en aquesta oca-sió per mor de la pluja, mon també unmestre, el de l'Escola Parroquial, Lam-bert Juncosa.

Panades rubiols d'una casa de Mon ruin rany passat

(Fotos P. Orp()

14 TRADICIONS QUE PERDUREN

Panades i rubiols per PasquaDe bell ncti ens trobam clavant les

celebracions de Setmana Santa i Pasquai una altra vegada la gent del poble tor-na pensar en les panades i rubiols. Uncostum moi t tradicional, aquest d'ela-borar en casa pròpia i per aquest tempsel que es podria dir les pastes de Pas-qua, una practica que data de tant detemps enrera que no hem trobat ningúque no recordi que ja els seus padrins,en arribar aquesta época i en el fanfamiliar, que la quasi totalitat de fan&lies montuireres tenien a cada casa,cofen les panades i rubiols.

Una practica que reviscolava si tenimpresent que també eren bastants lescases que des de feia uns mescs havienseleccionat el xot de Pasqua, amb lacam del qual farien les panades i es men-jarien el frit que quasi obligatbriamenthaurien de preparar tant per en tocarglòria el dissabte de Pasqua com per adesprés de la processó de l'encontre delmati de Resurrecció.

1 si pensam que la gent seguia lesnom's dictades per l'Església. tambéhem de considerar que ck■ dels DarrenDies no havien rnenjat cam o, en tot cas,sols els diumenges. D'aquí que enyoras-sin el poder tornar menjar-ne.

Avui errara si majoria les familiesmontuireres que pensen 1 viuen Lk diesprecedents a Pasqua amb aquesta il.lu-sió. Una feina, la de fer panades i rubi-ois, que moltes madones de casa haurande fer, encara que de cada dia va en aug-ment el nombre dels qui compren fetsles panades i els rubiols. I a més, aixícom antigament sols se'n podien menjarper aquestes calendes, ara, qualsevol diade l'any se'n trobaran en els foms ipastisseries. Una illusió i, en conseqüèn-cia, una tradició que si bé errara per-dura, poc a poc es va perdent.

Les receptes són semblants, si bé esdiferencien un poc unes de les altres obé són significatives. Per exemple unsfan panades de pasta tovada i altres sen-se, i fins i tot n'hi ha que les fan de pasta&Ica. Per als rubiols, uns hi posen sucrecorrent. altres en pols i pel que fa al salfarcit, és d'allò ms variat: n'hi ha decrema, de confitura de les rrts variadesfruites, de cabell d'àngel, de carabassa,

de brcssat.., i tot això preparat per cadacasa i a la seva manera, i a vegades s'hiposa mesclat.

A l'hora d'inserir algunes receptes,ens trobam que a cada casa és diferent.Uns hi posen més oh, altres més salm,uns mes farina perquè les volen mêsgmixades. A unes cases empren els apri-madcrs tradicionals, a altres disposendels motes de llauna per fer crespells irubiols. Ah! a la maja part de cases, elscrespells els feien de la mateixa pastadels rubiols.

Una recepta de rubiols tradicionals:Per quilo de farina:

200 grams de saïm.250 grams de sucre en pols.I tassa d'aigua o suc de taronja.1 tassa d'oli.3 vermells d'ou (o 6 a vegades)

Una altra de panades tradicionals:Per quilo de farina:

2(X) grams de salin1 tassa de suc de taronja.1 tassa de llet.I tassa d'oli. O. Arbona

REPORTATGE 15

Mitjançant la "Fundació Deixalles -, un considerablenombre de marginats es reintegren a la societat

Moltes restes que es rebutgen poden esser reciclades.Era aproximadament

l'any 1986 quan en tempsdel rector Bartomeu Tauleres posà en marxa a Montuïriuna acció destinada a recol-zar la de la "FundacióDeixalles".

Des de dins el mateixgrup de CAritas i d'AccióSocial, sobretot a rel d'unesxerrades a les que hi assisti-ren diferents persones res-ponsables o directamentimplicades en l'Acció Socialdel nostre poble, sorgíaquesta iniciativa.

Alguns anys després,eral'any 1990 quan "Deixalles", funda-ció sense ànim lucratiu, constitu'idaper Acció Social de CáritasDiocesana i PIMEM, recollí i mani-pulà per al posterior reciclatge:

78.000 qgs. de roba

400.000 qgs. de paper

237.750 qgs. de vidre

207.000 qgs. de material de des-feta (ferro veil, electrodomèstics,etc.)

A més, recuperà per a la vendaun 25% dels electrodomèstics i un80% de mobles que entraren al cen-tre.

Un total de 22 persones (alcohò-lics, marginats, heroinômans, ina-daptats i malalts psíquics) juntamentamb monitors de taller i assistentssocials han duit a terme aquestatasca.

De les 22 persones que passarenper la fundació Deixalles, 12 treba-lien normalment, 2 han tornat aaltres centres i 8 han romãs aDeixalles per tal d'acabar el períodede reinserció.

La fundació Deixalles comptaamb dos camions i una furgonetaper a la recollida de material, a mésde vint-i-cinc llocs a pobles i aCiutat, on es realitza la tasca de

recollida de material. Compta tambéamb:

-Un taller per a la reparaciód'electrodomèstics.

-Un taller fusteria amb els mitjansnecessaris per a la restauració iadob de mobles.

-Un taller per a la selecció i prem-sat de la roba usada que posterior-ment és reciclada.

-Un taller de desfets on desprésse selecciona el material per reci-clar-ho.

-Un taller de selecció de vidre reci-clable, així com de les botelles noretornables que després es vendrana les respectives marques (palo,cava, etc.)

Aquestes dades demostrenl'envergadura de la fundacióDeixalles, pero no hem d'oblidar quenomés són el final de tot un procésque necessita l'ajuda de molta gent.En Toni Pons i na Maria Campanerhan aconseguit engrescar gent per-que guardi el paper, la roba, el vidreo qualsevol altra cosa i el duguidirectament a Deixalles, camí Salardn 63 (devora el Seminari Nou) alRafal Nou o bé a un dels altres cen-tres de recollida.

¿Com podem col.laborar elsmontu'irers en aquest projecte?

Simplement duent elmaterial al magatzem delcarrer de Na Quintana,totsels dilluns de les 9 delmatí fins al vespre. Allà hihaurà una de les perso-nes encarregades a qui seli pot entregar.

De fet és manco com-plicat del que sembla,amb una mica de bonavoluntat n'hi ha prou.Gairebé tothom té un Hocon posar una capsa peranar-la omplint amb roba,vidre o paper. Una vegadaplena, aprofitant el cotxe i

en dilluns es pot dur a l'esmentatcarrer de Na Quintana. Difícil no és,més és una qüestió d'hàbit i costumque res.

No hem de negar que tirar elpaper, les botelles i Ia roba al femsés molt més fàcil que guardar-ho,pelt tampoc hem d'oblidar que delprocés de reciclatge en sortim totsbeneficiats, i no només les personesreintegrades que han passat perDeixalles. Les dades següents ensón una mostra eloquent:

Una tona (1.000 qgs.) de paperreciclat estalvia de 2m a 3m defusta, equivalent a una dotzenad'arbres.

A més, es consumeix tres vega-des menys d'energia reciclant paperque fabricant-lo a partir de la fusta.

Pel que fa al vidre, una tona devidre reciclat estalvia 1.200 qgs. dematèries primes (arena, sossa icalissa), 100 qgs. de petroli i 1.000de ferns.

La quantitat recuperada és impor-tant, pelt es podria incrementarconsiderablement. Es feina de tots.

Si els montu'irers s'adonassin dela importància d'aquesta acció socialsegurament hi col.laborarien més, jaque a aquests marginats —actual-

(Continua a la pagina segOent)

Fotos retrospectives

Fa una quarentena d'an ys que es dia de sa festa d'Es Puig molta jovenee es retratava alk)endiumenjada amb la indumentária que portava el fotògraf. Amb quina satifacció posarenna Coloma "Punta", na Catalina "Queler, en Toni "Roegn" na Margalida "Solandera"

na Francisca "Sa Rossa" i en Rafel "Costa "I

os dits de sen

16 ___DE _PER LA VILA

Va morir la personamés vella de Montuiri

Margalida Mayo! "Rustida"passat 31 de

març va morirmach MargalidaMayol Garau"Rustida", quija feia bastantsd'anys era lapersona nts ve-lla de Montuiri.Havia nascut el8 d'octubre de

1894, per tant enguany hagués complertels 98. S'esperava que arribàs a centenà-ria, pert) no ha pogut esser.

Maria Gomila "Rua"La nova 'padrina' de Monturri

Dia primer d'a-quest mes d'a-bril ha passat aser la `padrina'de Monttfiri ma-dò Maria Gotni-la Pozovf "Rua"que va néixer el21 de marc de1896. Aixf queacaba de com-

plir els 96. 1 pel que sembla es troba enbai estat de salut.

Bona Pau ha publicat entrevistes ambuna i altra, motiu pel qual els nostreslectors poden saber d'elles i del tempsde la seva joventut, a principis de segle.

/NNW

FUNDACIÓ "DEIXALLES"(Ve de la Spina anterior)

ment de 15 a 18— se'ls ensenya pro-fessionalment, se'ls proporcionafeina i molts són col.locats a empre-ses on fan feina i es guanyen lavida.

Tant ara que vénen les festes dePasqua, com per Sant Bartomeu oaltres festivitats, molta gent consu-meix cava o altres begudes, o lisobra roba o paper o altre materialque molt IA pot esser reciclat, es potfer un IA a totes aquestes personesmarginades. Es per això que els quia Montuïri en són responsables

Les dues caresMirat des d'enforna, el poble de

Montari té un perfil airós. Quanhi entram dedins, els seus carrersempinats i asimètrics també tenenel seu encant. I no en parlem de laseva gent amatent i acollidoracom el qui mês.

Ara bé: passant pels seus carrersI places i alçant el cap per mirar lescases, més de dues vegades ens"caurà sa cara de vergonya". Mol-tes façanes estan brutes i deixadesde la mA de l'amo. Hi ha portals i

—com són els qui ens facilitarenaquestes dades, MargalidaMesquida Mayol, Joana GarauGarcia, Joana Ramonell Martorell iAntònia Gardas Pocovi— demanenque guardin aquest material recicla-ble i l'entreguin a la portassa de laParròquia del carrer de NaQuintana. Aixf es fará un bé a totesaquestes persones necessitades

O. Arbona

finestres que sembla que ens hande caure damunt, canals que pen-gen, herbes que decoren les en-cletxes de les parets... I no en par-lem dels fils d'electricitat i de telè-fon: els qui els varen col.locar te-nien el gust a "ses soles des peus".

No obstant s'ha de dir que du-rant aquests darrers anys més d'uncentenar de cases han estat renova-des i millorades, i a moltes façanesels han "rentat sa cara". I això esnota en passar pels carrers; lescases en bones condicions són lagran majoria'

La febre restauradora és bona,si va ben encaminada. No sempreles reformes més costoses són lesmês encertades. Cal tenir en comp-te sobretot el bon gust i el respec-te pels elements i estil tradicionals.Alerta, idò, a renovar tant que esperdi caracter i identitat; i alertatambé a caure dins un folklorismeanacrònic i de mal gust.

Tant un extrem com l'altre,vénen a esser com "un pegat a unbanc"

Salomó

L'Ajuntament en marxaPUBLICACIÓ SOBRE SON FORNÈS

El Ilibret sobre Son Fora& ajudarà adifondre i donar a conèixer el contingut

i abast del poblat talaiótic

Amb la pretensió de conscienciardel valor i la importância que té elpoblat talai6tic de Son Fornés —reco-negut per especialistes com un delsrrs import -1 ,gs d'Espanya, com a fontde recerca científica—, l'Ajuntamentha editat un llibret amb un gran nom-bre de fotografias. gravats plànols idibuixos, a més del text, a fi de"divulgar els coneixernents que elstècnics han trrt a partir de les excava-cions realitzades”.

La Regidoria de Cultura ha promo-gut l'edició, si bé sota la direcciótécnica dels rnateixos directors de lesexcavacions, Vicenç [lull Santiago iMa. Encarna Sanahra Yll, ambdesprofessors titulars de prehistòria de laUniversidad Autònoma de Barcelona, iamb el recolzament d'un equip investi-gador i nombrosos collaboradorsnacionals estrangers.

L'edició consta de 2.000 exemplarsa fi que en pugui tenir un cada familiaque ho demani a les oficines de l'Nun-tament, així com els collegis que hosollicitin i totes les biblioteques de laComunitat.

AIGUA EN EL POU DEL REI

resultat de l'excavació realitzadaal costat del Pou del Rei ha estat tan

Detall del corredor d'acces a la

satisfactòria com calia desitjar. Ambun cabdal de cent mil litres d'aigua perhora i sense que el nivell davalhìs,ja espot donar per un fet que el subminis-trament d'aigua canalitzada al poblees jxkira dur a terme sense cap impedi-ment.

TENISCampionat de dobles

En el poliesportiu d'Es Dau se cele-brarà a partir de la setmana segiient aPasqua un campionat de tenis dedobles.

Les inscripcions poden fer-se apartir del 6 I fins al 12 d'abril, a lesoficines de l'Ajuntament. Les oarellesparticipants tant poden esser com noambdás del mateix sexe. Una vegadaconcles el tennini d'inscripcions, s'ela-

cambra prtncipal del talatot

borara el calendari. Està previst que eltorneig acabi a la darreria de maig.

VIII DIADA AUTOMOBILÍSTICA

Dia 20 d'abril, segona festa dePasqua, se celebrara la "VIII DiadaAutomobilística!' Enguany consistiràen una prova de regularitat per lescarreteres del terme de Montufrii una de regularitat en Es Dau. Això elma tf. L'h crabaixa se'n celebrarà unad'habilitat en el recinte extericr de ladiscoteca ICS. 1 el vespre, a partir deles 8'30, a plaça s'entregaran elstrofeus als deu primers classificats,tant pilots com co-pilots. Hi haurà, ames. un ohsequi a tots els participants.La inscripció es farà a les oficines del'Ajuntanient, del 6 al 15 d'abril.

17

18 ENTRE VISTA

Bernat Mayol Fullana "de Ca Na Teresa", polifacèticEntre molts d'oficis, exercí el de maquinista de tren i de submarí

Els montuïrers que encara viueni recorden com em la vida del nostre po-ble a principis de ractual segle, no hau-ran oblidat que la majoria de la gentd'aquell temps, d'una o altra maneradepenia, pel que fa a la seva subsisten-cia, d'una série de families poderoses,les qunls es podien comptar amb els ditsde les mans. Aleshores el potencialeconómic es diferenciava molt més queno am entre els qui s'anomenaven i erenrics o senyors j l'altra gent, els pobres otreballadors. I aquests oscil.laven entreel 97 i 98 per cent dels qui vivien aMontuiri. I així podia considerarseque succefa a la majoria de viles deMallorca i d'arreu del món

Tothom sap que una de lespossiblement la nits rica del poble, erala de Can Ferrando i n'era fill el metgecirurgia, don Miguel, el qual estavacasat amb na Joana, germana d'enRafel Mayol Felani, conegut a la vilap'en Rafel "Piadós". I aquest, l'any1915 es va rasar amb na Tonina FullanaFerrer "Boivasse No feren gaire festa eldia del seu casament, sols la que s'usavaaquell temps, ja que moltes vegades elmateix horabaixa de noces ja anaventots dos a fer feina. I en Rafel i na Toni-na, per esser com tots, acudiren aquellmateix dia a la possessió de Son Ribes,propietat dels "Ferrandos", d'on el janou cap de casa era el majoral.

Però de qui realment volem parlar enaquesta ocasió es del quart dels set fillsque tengué aquest rnatrimoni: d'en Ber-nat Mayol Fullana, a qui tot Montuïriconeix p'en "Bernat de Ca Na Teresa",qui ara té 69 anys, i encara que de petiti jove va haver-se'n d'anar a treballar alcamp reuneix, per altra part, algunescaracterístiques que el diferencien dequalsevol altre montuirer: fou maqui-nista de dos !Timis molt diferents: dejove, de submarí, i a l'entorn delsquanta anys, conductor de tren.

Quan en Bernat era nin, ell ambtota la família vivia a Son Ribes, a unscinc quilòmetres de la vila. I aim) feuque diàriament hagués de recórrer duesvegades aquesta distância per poderanar a escola. Primer, quan anava aCa Ses Monges, fuis als 7 anys; i ho

feia acompanyat de la seva germanaCatalina. Pere) en aquesta edat celebràla Primem Comunió i passà després ales Escoles; i per altra part el seus paresdeixaren Son Ribes.

Primer va anar amb el mestre Mir,qui en aquell temps feia escola damuntla drogueria que tenien a Can Lieó. Idesprés amb el mestre Perelló, peròaquest donava les clases damunt el cellerde Can Ferrando.

—Encara record —ens digué en Ber-nat— que quan mon pare m'acompa-nyava a escola deia al mestre: "li pegui,si no fa bonda". I clar, qualque vegadaem va arribar.

En Bernat va anar a escola fins queva tenir 10 anys. A aquesta edat ja elllogaren de porqueret a "Malesherbes".

—A ca nostra —continua dient-nosun tant afligit i tot recordant aquelltemps d'estretor— no teníem cap cèntimi em precis guanyar doblers. No els que-dava altre remei més que llogar-me. Ala possessió, de dia guardava porcs i elvespre, a les primares hores, cabres iovelles.

En Bernat, però, no va estar seinprellogat. Sols hi va estar cinc anys.

—Qian vaig tenir 15 anys —ens deiaal cap d'una estona— vaig deixar "Ma-lesherbes" i vaig partir amb mon pare afer d'exsecallador a Son Trobat, que eradel metge Muria. I hi vaig fer duranttres anys.

—Per tant, quan complires els 18—afegim nosaltres— tornares canviar.

—Sí, per6 aquesta vegada per un mo-tiu molt diferent. Havia presentat elspapers i m'admeteren com a voluntari,juntament amb en Damià "Carro" perfer el servei militar a Marina.

—Ja ens pots contar qualque cosadel temps que servires a Marina.

—Era l'any 1940 i ens traslladarena Galicia, al Fenol, per aprendre lainstrucció. Al cap de tres mesos ensvarem incorporar a la base de subma-rins de Cartagena. Per aquell tempsvarem participar a les tasques de fersurar el vaixell de guerra "Jaime I",que durant la guerra l'havien enfonsata la mar.

—Després, ¿clue féreu?

—Al cap d'un any vaig embarcar ambel submarí "General Mola" i hi vaig anardevers un any. Aims) era en temps dela guerra mundial. I com que aquestsubmarí em de procedencia italiana,encara portava una placa escrita en ita-lik a la cabina del comandant, que deia:"Reial Submergible Arquímedes".

—Recordaràs alguna anècdotad' aquell temps.

—Freqüentment anavem a Mazarrón,Múrcia, on venien oficials d'altres vai-xells a fer el curs de submarinista i allàrealitzaven les practiques de comandant.La darrera prova que feien abans de sor-tir aprovats era la d'estar 24 hores sub-mergits. I una vegada col.locaren elsubmarí allà on hi havia molta arena;tanta que el vaixell es va encallar. I perpoder-lo surar varen haver de treure total'aigua dels tancs del submarí. Cal dir—comenta en Bernat — per als qui no hosaben, que el subrnarí, per poder-seenfonsar, precisa que omplin els tancsd'aigua. Però així i tot, quan en aquella

( continua a la pagina segn, nt)

En Bernat Mayol amb un altre maquinista al costat d'una de les máquines que conduiá

Jubilat, torna gaudir de fer feina al camp

ENTREVISTA 19

Durant la guera mundialels avzons alemanysbombardejaren el seuvaixell.Va estar 49 anys empratal tren I feu de mossofins a maquinista

(I dr la pagina anterior)

ocasió la varen haver treta tota, encarano surava degut a l'arena, i fou necessariteure el gas-oil dels motors. A la fi vasortir... i ho féu amb tanta fúria , que esva alçar per damunt l'aigua fins amostrar la quilla.

—1 quina era la teva comesa en elsubmarí?

—Feia de motorista. El navili duiados motors de 500 cavalls cadascun.

—¿Ja no us en passa d'altra?

—Sí. Una vegada devers Almeria elsavions alemanys ens bombardejaren, totcreient que érem italians, ja que elmodel de subrnarí era italia.

—¿Què feres quan et llicenciaren?

—Una vegada llicenciat vaig tomar-me llogar de missatge. Aquesta vegadaa Son Dalabau, a Llucrnajor. Això eral'any 1942. Però quan sols feia 8 mesos,un bon dia es presenta el meu germaRafel amb un telegrama dient-me quem'havia de tornar incorporar. Aquestavegada fou amb motiu de la guerraeuropea; i ho vaig fer al grup de llanxestorpedineres de Cadis. Des d'allà unavegada venguérem a Alcúdia a fer tir detorpede, on vaig fer una permuta i vaiganar a una llama de salvament destinadaa Menorca Alta, sobretot, vigilavem elsvaixells italians que anaven a rendir-sea Gibraltar. I com que els avions ale-manys els bombardejaven, venien a refu-giar-se a Menorca. Encara record —afe-geix en Bernat— que un dels refugiatsitalians era el creuer "Allio Regolo" itres destructors i llanxes rapides. Lameva llanxa —continua dient en Bernat—sols portava una ametralladora antiaèriai amb ella fèiem foc als avions de reco-neixement aliats que s'acostaven. Al capde poc temps em llicenciaren defini-tivarnent.

- tomares a la feina?

—Sí, però ja no vaig tomar al camp.

Era l'any 1945 i vaig entrar a fer feinaal tren i hi vaig romandre 40 anys. Finsa l'any 1985.

— ¿De què feres en el tren?

—ARA vaig començar fent vidres nets:els dels cotxes de fusta de viatgers. Des-prés, de mosso de tren. Aleshores fre-qüentment havia de travessar Ciutat,però per davall, dins el túnel i fins almoll amb els vagons de nrrcaderies:porcs, ovelles, mongetes, tratates, mo-bles. carbó... Després vaig canviar ambel tren de mercaderies, per tots els poblesque passava. Record que hi havia leslínies d'Inca, Manacor, Arta, Felanitx iSantanyí.

—¿Sempre feres això?

—No. Però sí, durant 20 anys. Des-prés començaren a llevar línies de tren,varen suprimir personal i vaig quedar a

economat durant 10 anys més. L'any1975 feren oposicions de maquinista;m'hi vaig presentar, i després d'aprovarvaig conduir l'automotor 10 anys mes,fins que als 62 anys em feren jubilar.Havia estat el primer maquinista de trende Montuïri. Els dos darrers anys tre-ballava amb el títol de "maquinistaprincipal".

—Aquesta feina de conduir tren,¿t'agradava?

—Sí, m'agradava molt, tant és aixíque em sabé molt de greu jubilar-meabans dels 65 anys.

—Durant aquests 40 anys d'empl eatal tren segurament no \in/1es a Montuïri.

—No. Però una vegada jubilat vaigtomar canviar la residencia a Montuïri.

—No ens has parlat de la teva dona iels teus fills.

—Quan vaig tenir 29 anys, era l'any1952, em vaig casar amb n'AntòniaManera Nigorra "Prunes", i tenguéremtres fills. Però n'Antònia va morir l'any1979. Les tres filles es casaren i ara jatenc cinc nets, uns dels quals. en JosepMiguel, de 16 anys, juga amb el Juvenildel Montuïri.

—I tu, ¿com passes el temps, jubilati a punt de complir els 70 anys?

—Encara tom passar gust d'anar afeinejar pel camp. Però ja no faig quasires. Particip en tot quant puc de lesactivitats de la Tercera Edat. Però—afegeix per concloure aquesta xerra-da— no oblid aquells anys d'al.lot pucerdels anys 30.

—Ni tampoc —afegim nosaltres—aquella vida de privacions d'abans, du-rant i després de la guerra civil.

Onofre Arbona

20 ENTREVISTA

Guillem MiraIles Mayol -Niu" féu pobleA més de la seva professió fou músic, futbolista i cossier

En Guillem és una persona "moltnormal" —valgui l'expressió—. Controlamph be tots els seus sentiments senseintentar-ho sols. Parla amb fluïdesa isempre donant la cara. Es assequible.Volem dir que és facil encetar conversaamb ell i mantenir-la.

Durant l'entrevista es comporta ambmolta naturalitat. Es un trontuirer anò-nim, com molts d'altres, que aparent-ment, sense destacar-se, viu al nostrepoble i forma part de la complexa mA-quina que deim societat. Integrat dinsaquest mecanisme social de què parlam,és un membre actiu ¡nés, que li dónadinamisrne j vida a la seva manera.

Al llarg de la seva vida ha formatpart amb una constincia singular, dediverses grups artístics i esportius delnostre poble. Tot això a més de la sevaocupació laboral, que ha desenvolupatdurant la seva vida per dur la casaendavant.

Nasqué l'onze de mare de 1926. Téun germa major que ell, en Joan, i unfill casat, en Biel.

Ell, en Guillem, és casat amb naMagdalena Bennassar; el 5 del passatmare feu 35 anys.

El seu pare fou en Gabriel MirallesMiralles, la seva mare, Sebastiana MayolRoig.

—Sabena que el teu pare prengué parten la guerra de Cuba. ¿Qe ens pots dird'ell?

La pregunta que li dirigim fa que lamitja rialla que illumina la seva cara estransformi amb una expressió de serietatquan ens contesta.

—En efecte, mon pare va anar a laguerra de Cuba, quan encara noméstenia 18 anys. El fet que no sap moltagent és que un dels grans enemies quetenien els soldats espanyols, no sols erenles bales i la metralla, sin6 també lesmalalties tropicals, causants de moltesbaixes dins la tropa. Fou ferit al cap i,cotn a ferit de guerra, l'estat espanyolli assignù una pensió vitalícia de 15pessetes rrensuals. Avui a aquesta quan-titat la consideram ridícula, pert) flavorsles coses eren aixf. No et pic contar

moltes coses més. Mpn pare no era moltlocuaç i sup6s que no li agradava massarecordar aquests fets. Mal a Montuiril'any 1966.

L'entrevistador recorda perfectamentel pare d'en Guillern. Entre els nins ijoves del nostre temps li teraem unaespécie de consideració i respecte. Eraun dels supervivents del desastre del 98.

—Saban, Guillem, que ets un delsmés antics de la banda de Música deMontuïri, tal volta el mis veterà.¿Quants d'anys fa que hi toques?

En tore el cap treument, gi-rant els ulls un moment cap a les bigues,amb l'expressió dissica del qui volrecordar . Ens contesta seguidament.

—Enguany si 1:eu ho vol, pel Corpus,fard 51 anys. Varem sortir per primeravegada en Miguel "Nyol" i jo.

—¿Recordes les teves primeres passes,la teva iniciació trusical?

—Ho record perfectament. Anava aescola de solfeig amb mestre Rafel"Putxo". Record també que feia tempsque tocava amb la banda i encara anavaa classes de solfeig amb el mateixmestre.

—¿Has tocat sempre el mateix ins-trument?

—No; vaig començar tocant el come-tí, però des de fa molts d'anys toc elbombardí. B ben funcionament de labanda ho exigeix així.

—13 instruments, ¿són de la bandao del músic?

—Això depèn Quasi tots el baixossón propietat de la banda, i la maja-iadels altres instruments see dels qui elsmanegen. Els dos bambardins, entreells el meu, són de la banda.

—¿Quants de músics componen labanda?

—No t'ho sé dir exactament, per6som una quarentena. No havíem estattants mai, ni tampoc hi havia haguttants de joves. Quan vaig començar non'hi havia cap.

Se li nota a en Guillem la satisfacciói l'alegria que h produeix el na-obre i lajoventut dels components del conjuntmusical. En les paraules, en la cara, enles contestes, ens adaiam de tant comestima la banda. Qum parlam d'ella, elsseus ulls tenen una brillanta especial.

—¿Ens pots dir amb quins músics hastocat i que ara ja no hi s6n?

—Record molt agradosament eltemps en què dins la banda tocivemjunts amb l'amo en Joan "Quel6", esferrer "Gillet", amb la caixeta, mestreJaume "Andreu", els "Ventures Piado-sos"... això són només uns quants, no envull dir ryes perquè en deixaré qualcunsense voler.

Al cap d'una estona continua.

—Record també que alguns dels Inesveils, i que consti que això que vaig a dirés amb molt de respecte, ja que erend'admirar, no sabien molta solfa, i avegades demanaven una aelaració aldirector darnunt les notes escrites alpentagrama. Qian les repetien ells ma-teixos, entonant4es baixet, en floc dellegir do, re, mi, fa... ells cantaven qüec,

fent la nota corresponent.sí, estimaven la música. El directa

els soba fer un paper eliminant notes iposant4os només les necessaries perquèles poguessin interpretar le, com real-ment feien amb el seu instrument. Re-petesc, eren d'admirar. Tenint en comp-te aquesta petita anécdota, aconsellariaals joves que no es cansin d'estudiarsolfeig. (Continua a la pagina següent)

ENTRE VISTA

21

En Guillem "Niu" era un davanter centre Fou cossier dels 14 fins als 28 anysd'una velocitat terrible Als 66 anys encara toca a la banda de música

(Ve de /a página anterior)

—¿Com veus el futur de la banda?

—Si m'ho haguessis preguntat fa unscerts anys la resposta no hagués estatla mateixa, per() avui sembla que téun futur prometedor i assegurat. Goanhagin passat uns quants anys més esnotara la seva qualitat artística en quanta interpretació, ja que els joves d'aratendran més experiéncia. He de dir,mentrestant, que tots tenen molt d'in-terès i ja toquen molt bé.

—¿Tens preferències per algun com-positor d'òpera o algun director d'or-questra?

Aquí en Cuillem es mostra indecís.Fa la mitja, mou el cap, i ens responcom si es disculpas.

—Mira: en realitat no conec grannombre d'eres, i el mateix em passaamb els grans directas d'orquestra, ocompositors. Pen) en Guillem fa unapausa breu— m'agraden molt, perexemple certs passatges de determinadesòperes, com soli "1.1 1 rii‘ lata-, "ElBarbero de Sevilla" i altres. Perd elque vertadenin nt m' entusiasmaveneren aquelles pel.lícules ausicals ame-ricanes i les operetes alemanyes delsanys 30- 40. Aquelles cintes m'ensenya-ren a estimar la música.

L'entrevistador queda un poc sor-près Molts encara recordam les fastuo-ses cintes musicals de la "Metro" i de la"Universal", dels anys 40, però en Wi-llem ens refresca la memdria amb elsfilms de les cases "UFA" i "U filins" deles postrimeries dels anys 30. Aquestesoperetes eren una finura. El nostre in-terlocutor es testimoni de la qualitatd'aquestes

—¿Ens pots dir el nom d'una pellícu-la que t'hagi causat impacte?

—Te'n dire dues: "Vacaciones enRoma" i "El Gran Vals".

No té mal gust, en Guillem. Mesd'un seria feliç tenint un horabaixa a lapantalla d'un citrma els dos tìlim citats.

—¿On has fet feina durant la tevavida?

—Des de l'any 1952 vaig treballar enderivats del ciment a Can Joan "Porre-renc". El 1985 vaig sofrir un accidentgreu, que em tingué de toixa durant unany i mig. El 1989 em vaig jubilar; tenia63 anys.

—¿Ens pots fer un breu resum de lesteves activitats esportives, concretamentdel futbol?

—Als 16 anys vaig començar a jivramb el Montuiri, em vaig retirar quan entenia 32.

—Home, Guillem, volíem un resum,perd no tan breu.

Aquí en Guillem posa cam depasqua, descobrint-nos els seus senti-ments.

—Foren els temps minors de la mevavida. Vaig jugar també a primera regio-nal amb el Felanitx; llavors dos anys atercera divisió amb el Santanyí i desprésamb el Manacor, també a tercera divisiódurant un any.

Es parc en les paraules quart es refe-reix a ell mateix. Es el classic tipus deles persones que tenen la virtut de nodonar importancia als seus merits. Així itot nosaltres no oblidam les paraulesd'un jugador de la talla i serietat d'enGabriel Sutler, quan diu a la seva entre-vista concedida a Bona Pau, en el núme-ro del passat mare: "... en Guillem"Mu" era un davanter centre d'unavelocitat terrible..." Sobren els nostrescomentaris. En Sutler ens ha dit en unalínia qui era en Guillem com esportista.

—Sabem, Cuillem, que també hasestat c,ossicr. ¿Podries dir-nos quins erenels companys que hallaren junts, ambtu?

—Clan Aquestes coses es recordensempre. Eren en Joan "Pavora" (la Da-ma). en Tomeu "Pelut", en Llorenç"Fideuer", en Jaume "Gelat", en Pere"Confit" i en Tomeu "Galiana". Vaigcomençar als 14 anys i en vaig ballar14 anys més.

—¿Quines són les teves aficions?

Alça un poc les espatles, amb un gestpensatiu a la cara, i contesta després.

Han passer molts d'anys des que en Gui//em"Niu" era cossier

—Tocar amb la banda, el futbol... icercar esclatasangs —la darrera paraulali surt amb un to de festa—.

—¿Amb qui anares a escola?—(oasi sempre amb don Bartomeu

Mir, i sempre m'he recordat d'ell, ja queera un gran mestre i una extraordindriapersona.

—¿Què els diries als jusres que toquena la banda?

—Els recomanaria que estudiassinmolt i que no perdin cap assaig. Li mú-sica és un art. Val la pena sacrificar-seper ella.

—¿Enyores el temps passat?

—Sempre se sol recordar amb nostal-gia el passat, malgrat aquells temps noeren tan fàcils com ara. Record queanivem a Inca a veure el Constânciaamb bicicleta. Avid hi ha més como-ditats, però és inevitable enyorar elpassat.

Fins aquí les impressions d'en Gui-llem. D'aquesta manera l'hem vist. Unapersona que va saber conjugar al mat eixtemps i a més de la seva professió, elball dels Cossiers, el futbol i la bandade fulsica, donant4os vida. Ha estat al'altura de la seva responsabilitat. Hafet i fa poble.

Miguel Martorell Arbona

22 MONTUIRERS QUE HAN DEIXAT PETJA DA

Joan Baptista Aloy Miralles "Serena"Dotat d'un gran sentit de l'humor, durant el primer quart d'aquest segle

fou quatre vegades bane de la vilaQuan hem demanat referencies a una

persona que conegué niés o mancod'aprop en Joan Baptista Aloy Miralles,ens ha dit d'antuvi que en Joan "Sere-na" fou el primer pobre que va governarMontuïri.

Sabem que el seu padrí, Pere Josep,era de Pollença i que a principis del segleXIX se n'ana a viure a Sencelles.tengueren quatre fills, dels quals en PereJosep i en Francesc vengueren a esta-blir-se a Montuïri, ja de fadrins, un ialtre. En Francesc es va casar amb unade Can "Pieres" i en Pere Josep amb unacosina seva. I aquest daner matrimonitengué set fills, essent en Joan un d'ells.Nasqué el 18 d'abril de 1853(i).

No procedia en Joan d'una familiarica, més be humil i religiosa, corn lamajoria dels qui aleshores vivien a Mon-tuïri. Quan morí la mare, sols tenia unquartó, i el deixà a en Francesc, i elsaltres sis reberen carlasain 10 pessetesde llegítima, encara que el rector de laParròquia heretà 50 peffietes "per obrespies i conivació dels Sants Llocs" (2).

Quan en Joan "Serena" era al.lot vaestar llogat amb la senyora més "punye-tem" de Montuiri, la de Son Manera. Iquan aquesta ii demani si li agradavenels albercocs, ell li contestà que no, iaixò que era la seva fruita preferida. Lasenyora, aleshores, l'envià a guardar elsalbercocs que hi havia a la finca. I natu-raiment en va meniar tants com en vol-gué. Encara que quan la senyora li tor-nava demanar si n'havia agafat cap, ell liresponia: "No, senyora".

Mentrestant em el porqueret de lapossessió i alla menjava amb els missat-ges. I la senyora, quan cuinava —feinaque quasi sempre feia ella mateixa—moltes vegades li donava a tastar, idesprés que ell hagués mostrat la sevaconformitat, encara hi posava una gra-pada de sain, ja que era l'inic quetenia dret al rebost. I trapasseries d'ai-iot, can aquestes, se'n repetien una ialtra vegada.

No havia anat mai a escola. La pocalletra que sabia (pensem que en aquelltemps la gran majoria era analfabeta)

la va aprendre essent porqueret, ja queals set anys el llogaren a Son Manera.

Poc a poc, però, anà adquirint unaformació bastant completa, tenint encompte com era la gent fa cent anys.Sabia tractar molt be els senyors i a més,a Montuïri arriba a ser el cap del partitdels conservadors. També ana guanyantinfluência sobre el poble i durant llargtemps tengué fama de desencisador, unafama que s'estengué als pobles veïnats.

En Joan "Serena" es casa el 4 desetembre de 1878 amb na Joana AimVerger Torres, una viuda amb dos fillsque estava a Son Cucuí.

Just cornençat aquest segle, era1'11 de juny de 1901 quan en Joan "Se-rena" ocupà per primera vegada la batliade Montuïri. Fou batle fuis que l' 1 degener de 1904 el substituí en Joan GarauBunyola. Pero un any despres, el 8 degener de 1905 se'n torna fer came perespai d'un any, fins que anys nit% tard,els anys 16 i 17, part del 20, el 21 i finsal 15 d'abril de 1922 alterni la batliaamb don Joan Ferrando. O sia, en re-sum, que entre 1901 i 1922 fou batlede Montura durant sis anys i mig enquatre ocasions diferents.

Pel que fa a la seva vida particular, ala darreria del segle passat tenia llowdesles possessions de Can Socies, Malesher-bes, Polo, Son Company, Son Trobat iSa Mata Nova, encara que realment noera ell el que hi feia la feina d'una ma-nera directa, sine) que pertot hi teniaamitgers, entre ells els "Piadosos". Eraconsiderat can un home llest i eixerit.

Mentrestant, ja casat, tengueren duesfilles: n'Antònia Maria, que es va casaramb el tinent Miguel Clar Sastre i vi-vien allà on ara hi ha la Caixa de Pen-sions, i na Joana Aim casada amb l'amoen Joan "Matxo". i aquests tenguerensis fills i tina filla. dk quids encara sónvius tots manco el major.

Com hem dit abans, va començarde pobre i acabà tenint una bona posi-ció. I això s'ha d'atrituir a tant viu idespert com era: va saber aprofitar-sedel serveis, que en aquell temps costavapoc la ma d'obra.

Durant els anys que fou bade, nodeixà mai de conrar les terres i posses-sions i fou poca la gent que estavaqueixosa d'ell.

No hi ha dubte, per altra part, quesabia parlar molt be. Freqüentmentdonava importancia i alabava els senyorsperò això sí, fent bona la seva part. Eramolt bromista, alegre i sobretot "juer-guista". Sabia organitzar bromes i entre-tenir els oients. D'entre les trapasseries,"virtuts magiques", bruixeries, desencit-saries i altres atribu ides a ell, vegem-nedues:

Per tal de divertir-se i fer befa delsaltres, en Joan "Serena" una nit de lltinaplena se n'anã a una covota acompanyatdels dos senyors de Son Trobat: n'Arturi en Roman. "Qian hi fou davant féuque un missatge li aguantas una espelmamentre ell llegia un llibrot, possiblementun "llunari". I després de llegir una micaamb veu de circumstàncies féu sortir enBarrufet, armat d'un baynam ferest(diuen que era la carota del mateix di-moni del Cossiers), clavant el naturalesglai dels dos senyors. Figura diabòlicaque naturalment havien concertat (di-moni i llegidor) per tal de burlar-se delsesglaiats propietaris" (3).

Ws envant, "devers Llorito es vaescampar la bola que a Montu in hi haviaun home. en Joan "Serena", que sabiacurar d'encisats, i quan fou allà digué:"¿On teniti malalta?" "Dins aquestquarto", iespengueren. Ell entrà i digué:"Tots, sortiu defora". Sc la mini deprim compte (aquella dona tenia una

(Continua a la pagina seguent)

(DIMARTS TANCAT)

REFRESCS DE NOCES, COMUNIONS, BAPTISMES

Ctra. Manacor, km. 28 - Telf. 64 65 04 - 07230 Montuïri

D'AQUi I D'ALLÀ

23

Diada internacional de la dona treballadoraS'ha posat en marxa un pla d'igualtat d'oportunitats

Una enquesta revela problemes puntuals de la dona, i la fira "Mans de Dona" promociona diferents activitats

Fa ja bastants d'anys que es parla dela igualtat d'oportunitats de la dona, toti perquè des de temps enrera es ve dis-criminant el sexe femef, des de la sevainfância.

Recentment, el passat 4 de març iamb motiu del "Dia Internacional dela Dona Treballadora" es va donar aconèixer a Clutat el resultat de la pri-mera enquesta base sobre els principalsproblems de les dones a les HiesBalears.

Segons dades facilitades per aquestaenquesta, un 77 o/o de les dones de lesilles esta en situació d'atur; mentre quede les treballadores un 64 o/o són assa-laria des i un 27 0/0 són dependentes.Si bé dins el col.lectiu d'aturades, un 36o/o no ha treballat nui tora de la llar.

Joan Baptista Aloy Miralles(Ve de la pagina anterior)

coa molt Ilarga, cosa que en aquelltemps s'apreciava molt) I quan va sortirdesprés d'haver-la feta aixecar, digué:"Aquesta al.lota es ben bona de curar"."¿Qué s'ha de fer?" li preguntaren." Anaquesta al.lota (contesta) en tallar-li lacoa, pero la hi heu d'afaitar, quedarasana". Remil4lamps, quan aquella al.lo-ta va sentir alio de sa coa. dimé: "No,no, no! No signet.' tan partlalango, jaestic curada, ja estic curada " (4).

Encara conten que a un tal MiguelMayo!, parent dels "Silis", li féu reco-brar la paraula que abans havia perdut,donant-li un gran retgiro. I també decom beneïa "matrimonis" amb unagranera que abans remullava dins unpoal amb aigua. Era vell i encara teniaMalesherbes, on hi estaven els "Llo-frius", i amb alguns d'aquests i amb enTomeu "Mariano" encara feia bromes,fent una volteta per alla, I després torna-ven a la vila.

Entrega l'Anima a Déu el 29 de marçde 1939.

Onofre Arbono

(1) Cal recordar que el ressenyat era gerrnàdel Pare Aloy (Cfr. Bona Pau maig 1991) i deMaria Aloy (Cfr. Bona Pau febrer 1991)

(2) Dades que figuren en el testament, queencara conserva un hereu seu.

(3) Cfr. 'Un Poble un temps" de JoanMiralles i Monserrat (Pag. 48).

(4) Id., pàgs. 203 i 204.

Per altra part i dins el "Pla d'Igual-tat" s'ha d'assenyalar que a Balears unes10.000 persones se n'han beneficiat dinsaquest any.

Dia 8 de març es va presentar a Palmala primera fira "Mans de Dona" perdonar a conèixer diferents mostres d'ar-tesarina popular realitzades per dones dedistints municipis, mostra inauguradaper la Consellera de Cultura, Educwiói Esports del Govern Balear, Ma. Antò-nia Minar, Presidenta de la Comissió

d'aquests programes. Una frusta quehaurà servit per promocionar aquestesactivitats, que es duen a terme a dife-rents rrunicipis dins el departamentd'acció social, amb programes especí-fics. Una fira que tendra continuïtatanys vinents, ja que així es donen aconèixer diferents activitats de la dona.

Una diada i una fira que pretenen, amés de promocicriar les activitats de ladona, arribar prest a una ocupació mésigualada respecte a ambdós sexes.

24 EL V CONCURS LITERARI

Enginyoses contarelles suggerides de les rondallesAquest mes els de sisè han inventat contes, rondalles, aventures... totemprant dites i frases i expressions populars. I ho han fet bastant bd.

LA BESTIA

L'any tirurany en un poble no séquin, la gent vivia en pau fins que undia va venir un monstre. Tenia el nasgros, unes orelles punxagudes com lesd'un dimoni, de les dents, no en par-lem; tenia uns queixalots ben afilats,semblaven ganivets; portava unes ungles,Déu sap com, de llargues, i tenia un costan pelut que semblava un abric de visó.

El monstre només venia els dies delluna plena, però quan ho feia, ho des-trossava tot: cases, oficines, botigues...

La gent, cansada de sofrir-lo, decidíde posar-hi remei, perd ningú no gosavaplantar-li cara. Pareixien alines de porque tenien! L'endemà, un jovenet vadir al batle:

—Jo vull plantar-li cara, a aquest ani-malot. Si segueix venint ens amnia-a iens esclafarà com a formigues, pitjorencara, com a puces.

El batle respongué.— Tu, jovenet, ¿creus que podrás

veneer, tot sol?Ell contestà:—Sàpiga, vosté, que val més manya i

enginy que força.—Amb això teniu tota la raó, perd...En Joan se n'anà a una muntanya, el

va trobar dins una cova, i va tapar l'en-trada amb pedres, rogues i tot el que vatrobar. Al cap d'una estona, va partircap al poble, on va arribar després decaminar cinc dies i cinc nits. Tothom jal'esperava amb impaciência. El batles'hi acostà i li digué:

—Joan, ¿que l'han vençut?—Sí, he aconseguit guanyar-li.AI a varen fer una gran festa per cele-

brar la victòria. I si no són vius, encaradeuen menjar. I al cel mos vegem....

Tomeu Gomila Poco vi 6e.

UNA VISITA AL PAÍS DEL GEL

Vet aquí que en un racó del mar, ontenia nas tothom, hi havia un poble quetot era de gel: els arbres eren de gel, lescases eren de gel, la gent era de gel, lesalines eren de gel...

Tot era tranquil fins que un dia arribála primavera amb un sol d'allò més ca-

lent. Era tan calent que cremava el cula les llebres, minor dit, les fonia. ¿I quèva passar' Doncs, que les teuladescomençaren a fondre's... i clar, elshomes no podien refugiar-se.

Tots preocupats anaren a veure lafada Gelaina. Quan arribaren a la sevacasa, que encara no havia començat afondre's, li demanaren totd'una unasolució per no fondre's.

La fada va decidir que el minor quepodien fer era ficar-se dins la gelera. Elproblema va començar quan la gent queestava una mica grassa no podia entrar-hi, pen) el problema va tenir una ràpidasolució. El sol va deixar de llançar elsseus raigs i el gel va començar a conge-lar-se de bell nou.

I el qui no s'ho vulgui creure que esposi dins una carabassa i que surti aballar a la plaça.

Toni Mesquida Fio!. 6e.

LA REINA DEL FOC

Aim') era i no era un home i una donaque volien tenir un fill, pen') la dona nopodia tenir-ne. El metge ja els ho haviadit. En aquells moments, al palau del reii la reina va néixer un nen d'una famíliade nobles. Pere) un dia una dona anome-nada la Reina del Foc el va tirar al riu.

Aquell nen va anar riu avail fins queel va recollir aquella paella que no po-dia tenir fills. No sabien que el nen eranoble i se'l varen quedar. Quan el nenva tornar més gran, era molt fort. Cadadia anava a tallar llenya i la portava acasa seva.

Una dona que sabia tot el que haviapassat quan el nen va néixer, l'hi va con-tar, i el nen va decidir anar a buscar a-quella dona anomenada la Reina del Foc

Després de caminar molt es va asseuredavall un arbre per descansar i s'adormi.En despertar, va trobar un nan i ungegant que anaven a la ciutat i els vademanar si sabien on era el castell de laReina del Foc; i li contestaren.

—Sí que ho sabem, i la coneixem bé.Així com els ho havia dit, arribaren

al tenebrós castell. Saberen que la ma-gia de la Reina l'hi donava un anell moltgros d'or i diamants. 1 en un momentque la Reina estava despistada, el nenva rompre Panel, i la Reina bruixa vaperdre totes les forces.

El gegant i el nan s'acomiadaren delnen,que torni a casa seva amb la Reinadel Foc, a qui va posar a tallar llenyaal bosc per fer-li pagar el mal que haviafet. I el nen va viure anys i més anys...I si no són vius, són morts....

Biel Limpo! Roca - 6è.

LA CASA DEL CAN VI

Un noi que es passejava va veure uncartell que deia: "A la casa del canvi''.

Va seguir la direcció del carteli es va trohar Ltd\ ant una caNa que en untres i no-pes canviava de fonna. De de-dins es va sentir una cálida i hermosaveu de dona que l'invitava a entrar.

Quan va entrar va veure una granhabitació, hi havia una taula plena defruites diferents. A la taula hi seia unadona que era com una poma, amb lesgaltes vermelles i rodones, sana i ape-titosa.

—Seu-te, noi —va dir amb un gestd'invitació -. Deus estar afamat.

El noi va començar a menjar fruita detota classe.

La dona va agafar una poma, se la vaposar al cap i en menjà.

Després d'haver-ne menjat moltes, lacasa va canviar de forma i es va con-vertir en un dormitori. Li dona desprésva convidar el noi a quedar-se a dormir.Ho acceptà, va passar dins la "Casa delCanvi" fins que un dia, abans de dormir,la senyora es començà a secar.

Després el noi partí cap a ca seva, hoconti al seu pare... i qui no ho creu...

Hermes Schultz Alberola - he.

B!!7A MODELMON

DINS LANOSTRA

COMARCA

MOBILIARI - ART - DECORACIÓ

Carretera Palma - Manacor, Quilòmetre 22'700 - Tels. 12.50.34 - 12.50.69 - 12.51.26

FINCA CABRERA CASAL D'ALGAIDA

07310 ALGAIDA (MALLORCA)

ESPOR TS

25

Dos líders perden la imbatibilitat davant dos equips montuTrersEls benjamins ocasionen la primera derrota de la temporada del

Manacor i els infantils la del Beat Ramon Llull d'IncaEls man acorins duien 24 jornades sense perdre i els inquers, 19

Cristòfol Andreu jugarà amb la selecció mallorquina de benjamins

FUTBOL

Bs resultats que els equipos mon-tuners han registrat en el passat mes demarç han estat els següents:

BENJAMINS

Montuiri, 2 -Petra, 2Barracar, 1 - Montuïri, 3Montuïri, 9 - Cardassar,Campos, 2- Montuiri, 1Montuiri, 2- Manacor, 1

Calç i arena en aquest mes: la granvictória del dia 28 sobre el líder Mana-cor que, fins aleshores, havia anat imba-tut durant les 24 jornades de lliga. Peraltra part i malgrat l'excellent actuaciódins Campos (on mereixeren alrnancol'empat), els benjamins romperen lalínia de jornades sense perdre. Duranttot el 92 només havien sofert una derro-ta en el primer partit de l'any contra elFelanitx.

INFANTILS

Binissalem, O - Montuiti, 3Montuiri, 2 - B. R. Llull d'Inca, 0Olímpic, 0 - Montuïri, 1Montufri, 1 - Port de Pollença, 31. scolar, 3 -Montuïri, 2

Remarquem l'espectacular victòriasobre el líder imbatut, Beat RamonLlull d'Inca, equip que al decurs de les19 jornades precedents no havia erraraassolit cap derrota. També, els dos posi-tius aconseguits dins el totpoderásOlímpic de Manacor.

CADETS

Montufri, 5- Alará, 2Poblense, O - Montufri, 2Montuiri, 3- Radia Cala Millor, 1Espanya Llucmajcr, 4 -Montuïri, 1Montufri, 4- Pollerça, 2

Tret del partit dins Llucmajor, bonsresultats els aconseguits recentmentHavien estat sis jornades imbatuts. Dosjugadors del conjunt cadet, Guillem Mu-nar i Torres I, s'han alineat amb elsjuvenils.

JUVENILS

Montufri, 3- Ses Salines, 1Algaida, 0 - Montan, 9Montufri, 8- Campanet, 2

Si en el primer partit d'aquest roescontra el Cardassar guanyen, ja hauranpujat matemiticament a I regional.

PREFERENTPollença, 3 - Montuiii, 3

La primera part va acabar en 2-2, toti que el Montari s'havia avançat perdues vegades en el marcador. A la con-tinuxió varen esser els locals els queprimer golejaren, per(), poc temps des-prés, els nostres empataven de formadefinitiva. Es gols montuirers forenotra de Mas, Manolito i Barceló.

Montuïri, O - Xilvar, 1

Um actuació que va fer pena, la delsmontuirers. Un contrari magre ens vaguanyar. L'únic que sabia fer era córreri lluitar, i això li basta. Es de Montuïri,de coratge i esperit de club, res de res.

Binissalem, O - Montuiti,

Domini territcrial dels binisalemers iencertada defensa visitant. Es varen veu-re més ganes de jugar en els montufrers.Quan mancaven pocs minuts per a la fide l'encontre, Manolito hagués pogutinclinar la balança a favor nostre.

Montufri, 3- Santanyí, I

Un dels bons partits de la temporada.(Continua a la pagina seguont )

Iho Ir..

• E'D

3

ORN CAN SALATc/. Rel Jaume II, 11

Tel. 64 60 31Ilt1

. oh,.

"i ll

'

MontuTril k4\\,

p\\\

no

r •

26 ESPORTS

ze°,52Epcppm, il°®g3gnzt. nicmhshff'

CRISTbFOL ANDREU A LASELECCIÓ DE MALLORCA

DE BENJAMINS

Una temporada Ines en CristòfolAndreu Amengual en "Cris" ha estatelegit per formar part de la selecció defutbol benjamf. Enguany ja sera "selec-cionat de Mallorca" —l'any passat re-presentava la Part Forana— ates ques'ha fet un únic de l'illa. Per SetmanaSanta jugará cija tradicional torneigque organitza el C.I.M., que registrala novetat de la participació d'unequip estranger. Per tant, en "Cris",als 12 anys, "internacional". Sort ienhorabona.

FUTBOL(Ve de la página anterior)

Un Montuïri a qui va fer efecte l'estira-da d'orelles del dia del Xilvar i va agra-dar de debo al pUblic, i un Santanyf queva esser el minor equip que durant latemporada ha passat per "Es Revolt".Marcaren, per part local, Oviedo. Barce-ló i Manolito. Extraordinària actuació deJoan Barceló que va obtenir el segon goli va elaborar el tercer.

Esporles, 6 - Montuïri, 2

Bs nostres noms varen aguantar laprimera part que va acabar en empat ados gols. A la segona, huracà esporlerf iel Montuïri sofreix la golejada de latemporada. Mas i Barceló foren elsmontuirers que marcaren.

FUTBOL - SALA INICIACIÓ

Porreres 3- Montuïri, 2 (Final de lliga)

Ei passat 29 de març va comerçar untcrneig anomenat "Primavera" on hi

participen els mateixos equips que ha-vien jugat la liga , amb l'excepció delSant Jordi i amb la incorporació delVilafranca i Algaida. S6n, per tant, sisels equips: Montuiri, Algaida, Vilafran-ca, Escola Nova de Porreres, Sineu iPetra. Acabaran el 7 de juny.

BASQUET FEMENÍ

MINI - BASQUETMontuiri, 20- Bons Aires, 29

Amb aquest partit va finalitzar la pri-mera fase de la Rip.. Les montuireresquedaren en penúltim lloc, d'entre vuitequips. Vet aquí la dassificaci6Llucmajor 14 13 1 700 259 27Cide 14 12 2 474 295 24J. Mariana 13 10 3 457 320 20Bons Aires 14 8 6 582 343 17C. Pollença 14 5 9 235 451 11Esporlts 13 4 9 257 388 10Montufri 14 311 203 394 8G. Alcadia 14 0 14 182 603 2

Dia 21 de març iniciaren el'play off"classificatori per als llocs 13 al 16 deMallorca. Els seus rivals son el SantaMaria i Sant Agustf (del grup A-2) i elGesa Alcúdia (del seu grup). Acabarandia 9 de maig.

D'aquesta segona fase del campionats'han disputat j a aquests dos partits:

Sant Agustí, 25 -Montuiri, 19Santa Maria, 20- Montuiri, 22

INFANTILSMontuiri, 33 - Lluanajor B, 36Sant Pere, 31- Montuiri, 22Collerense, 33 -Montuïri, 17Montuïri, 24 - Esporles, 44

CADETSSineu, 45 - Montuïri, 55Montuïri, 97 - Gesa Alcúdia, 26Col. Pollença, 55 - Montuiri, 38

Ha acabat ja el campionat de Manor-ca. Les montuïreres han quedat a la sise-na posició d'entre onze equips. Així haromàs la classificació:Plaza&Janés 20 20 0 1646 498 40C. Pollença 20 17 3 1092 603 37S. Jose 20 15 5 1021 686 35J. Crnsa 20 13 7 1053 666 33S. Corazón 19 13 6 887 671 32Montuiri 20 10 10 1116 900 30F. Mestre 20 911 831 938 29Sineu 20 614 679 971 26Pop Shop 20 317 574 1135 23Sa Pobla 19 217 460 1144 21G, Alcudia 20 119 435 1522 21

COLUMBOFILESL'Eivissa- V

Fou una amollada molt irregular, jaque mentre uns sods feren el 90 o/odels coloms, altres no arribaren al 50.Va tomar guanyar el colom de Joan A.Miralles.

(Continua a la página següent)

MISCEL LÀ NIA 27

Temps passat25 ANYS ENRERA

Abril de 196711.1uminació de la Plaça de les Tres Creus

Aquest any i amb motiu de la proces-só del Dijous Sant, alguns veins de laPlaça de les Tres Creus col.locaren unsfocus a fi de donar realçament i vistosi-tat a aquell lloc tan sigular. Fet queiniciaren l'any anterior i superaren enaquest.

50 ANYS ENRERAAbril de 1942

Impugnació de contribucionsDegut a l'excessiva quantitat que ha-

via de contribuir Montuïri, segons se lihavia assignat, pel que respecta a rústicai ramaderia, l'Ajuntament va expressarla seva disconformitat i es va acordaremprendre recurs impugnant unes xifresque en total passaven del milk) de pesse-tes, i també acudir al Ministre d'Hisendaa fi que deixas sense efecte el "cupo'assignat a Montuïri, ja que es basava enuns rendiments irreals que no havientengut mai els productes de la vila. Mésenvant s'accedí a la petició.

100 ANYS ENRERAAbril de 1892

Adob del carrer del SolA ia sessió de l'Ajuntament de dia 26

d'abril del 1892 s'acordà adobar elcarrer del Sol. Després alguns veïns pro-testaren perquè no estaven conformesamb la rasant i es féu aixecar un plànol al'Arquitecte provincial. El documentcosta 30 pessetes d'honoraris.

COLUMBOFILES(Ve de la página anterior)

L'Eivissa - VI

Va anar bastant bé. Tornaren el 75o/o dels coloms el mateix dia i el diu-menge arribaren els endarrerits. Calesmentar que la IV Eivissa havia quedatajornada per dificultats amb el transport.

Jornada del 14 de marçAquest dia es féu la darrera des d'Ei-

vissa i la primera des de Calpe (Alacant).Es alga idins coparen els primers llocs,tret d'en Joan Verger que va fer segondels designats. Aix() referent a la d'Ei-vissa.

Des de Calpe i a la bandada de co-loms viatjants guanyà en Joan Mirallesd'Algaida i a la de coloms joves el tan-dem Mut-Mut (Algaida) mentre JoanVerger de Montufri féu sewn.- B.Gomila

Demo rafiaMarç de 1992

NAIXEMENTSDia 9.- Catalina Maria Nicolau

Gaya,filla de Jaume i de Maria.Dia 23.- Aitor Merino Tsutsui,

filla de Santiago i d'Ayako.

DE FU NC I ONSDia 2.- Bartomeu Marimon Fer-

rer, viudo de 86 anys. "Pavora".Dia 22.- Joan Pou Miralles, fa-

dr( de 60 anys. "Merl".Dia 23.- Catalina Mayol Pocoví,

viuda de 80 anys. "Piadosa".Dia 28.- Antoni Moll Martorell,

casat de 67 anys. "Matari no".Dia 30.- Miquela Fornés Vich,

viuda de 94 anys. "Mora".Dia 31.- Margalida Mayol Garau

viuda de 97 anys. "Rustida".

PluviòmetreMarç de 1992

Pluja caiguda a Montu friDia 4 2'90 litres m2

8 7'10

23

4'4024

5'20

25

22'70

27

4'30

30

2'3031

6'40

Total

55'30

Cuinar en casaTRUFES

INGREDIENTS

150 gs. de xocolata rallada150 gs. d'ametles capolades150 gs. de sucre1 cullerada de conyacUn poc de mantega de vaca.

ELABORACIO

Es ralla la xocolata, es piquen lesametles, es pasten tots els ingredients,es fan bolletes que passam per la xoco-lata rallada. Es deixen 2 6 3 hores dinsla gelera.

Recepta de Ma. Fca. Miralles Sastre

GlosesA SES CUINERES

DE CA SES MONGES

Amb un poc de sentimentperdó vos vull demanar,Moragues, Malén i Pizà,perquè me vaig oblidardes nom vostro, en so glosarper na Maria "Rabent".

Mereixeu ser recordadesperquè ho feis de lo millor;no sé si sou ben pagades,d'hivern amb ses mans geladesi d'estiu molta calor.

Antònia Adrover "Manxes"

A NA CATALINA "DE SA MATA"(Com homenatge pòstum)

Mos ha fuit una figuraconeguda per tothom;sera viu, sempre, es seu nom;no hi ha que dir per ventura;per anar a la sepulturamos ne toca una perhom.

Molts d'anys, per ella, preguem,que sa vida mos encanta:Catalina "de Sa Mata",en el Cel mos encontrem.

Miguel Massanet "Pam . "

EL DIA DE SANT JOSEP

Pep Xamena, aquest dia,per tu es més guapo que hi ha,molts d'anys els puguis passaramb sa teva companyia,amb pau, salut i alegria,res més te puc desitjar.

Es puro que m'has donatde bon gust el fumaré;guarda'n un per l'any que vei estarà més reposat;si es compte mos surt erratDéu mos ' judi si convé.

Miguel 'Parr,'"

ALS TRUQUERS

Enguany no vaig poder anara sopar amb so personali desig a cada qualpau, salut i benestar;l'any que ve hi pugui tornarp'es truquers acompanyardins aquell mateix local.

Miguel "Parri"

SETMANA SANTA I PASQUA12 d'abri!, Diumenge de Rams

A les 11: Benedicció de rams ipalmes devora la creu de Ca Ses Mon-ges. Acte seguit, processó i Missasolemne.

A les 21: Eucaristia.

13 d'abril, Dilluns SantA les 21: Celebració comunitaria

del Sagrament de la Penitència.

15 d'a br il , Dimecres SantA les 19'30: Missa Crismai, a la

Seu, presidida pel Sr. Bisbe.

16 d'abril, Dijous SantA les 20: Eucaristia del Darrer

Sopar de Jesús, Processó i Vetla dePregaria.

17 d'abri!, Divendres SantA les 20: Celebració litúrgica de

la Passió de Crist. Davallament iProcessó.

18 d'abril, Dissabte SantA les 21'30: Vetla Pasqual.

19 d'abri!, Diumenge de Pasqua

A les 10: Processó festiva de l'En-contre i Ofici de Pasqua.

A les 21: Eucaristia.

20 d'abril: Segona Festa

A les 21: Ofici solemne amb parti-cipació de la Coral "Mont-Lliri".

21 d'abril, Festa des PuigA les 9: Concentració a Plaça i

partida a peu cap al Puig de SantMiguel.

A les 11: Celebració Eucarística ala capella del Puig, davant la imatgede la Mare de Déu de la Bona Pau.Predicara el P. Bartomeu Sans, T.O.R.superior del Santuari de Cura.

Per acabar, ball de bot i festa ialegria a rompre.

(lue duri molts d'anys i aquest no comptil

28

ESGLESIA EN CAMÍ

Cap a l'autofinançament de l'església diocesanaHan començat les primeres subscripcions de la campanya

Coincidint amb el número de BonaPau del mes passat es varen repartir perles cases els fascicles editats recentrnentper la diòcesi de Mallorca. La seva firm-litat és promoure una campanya desubscripcions de cara a conseguir que lesparròquies i altres entitats diocesanes espuguin arribar a autofinançar amb lesaportacions dels qui es consideren cris-tians i utilitzen amb més o manco fre-qüência els serveis que l'Església elsofereix de forma gratuïta. Aquesta col-labcració sera de cada dia nts necessà-ria, ja que dins un futur pròxim desa-pareixeran les assignacions i ajudes cana-litzades a través de l'administracióestatal.

L'experiència demostra que a l'horade sol.licitar els serveis de la parròquiaper celebrar un Sagrament (Baptisme,Ia. Comunió, Matrimoni...) les famíliesque fan les festes rrés sonades i costoses(vestits, reportatges, flors, convit, etc.)no sempre són les més generoses de caraa la parròquia, que és l'única que nopassa factura, però que s'ha de mantenirdurant tot l'any perquè alguns se'npuguin aprofitar un dia senyalat.

Esperem que el resultat d'aquestacampanya sigii positiu, per bé de totala comunitat. De fet s'han començat afirmar les primeres subscripcions.d'esperar que vagin en augment, ja queclins Montuïri són moites les personesamb capacitat d'entendre que vol dir,i quins drets i deures comporta, el sen-tir-se membres d'un poble i d'unacomunitat cristiana.

BAPTISMES

El temp més característic del sagra-ment del Baptisme es el Temps Pasqual,segons la mes antiga tradició de l'Esglé-sia. Seguint aquest esperit, clins les nos-tres parr6qaies solidàries no celebrambateigs cirant la Quaresma.

El Temps Pasqual j sobretot la VetlaPasqual són els dies baptismals per ex-ceLléncia, segons la tradició de l'Fsglésia.

La preparació dels pares que facincomptes batiar qualque fill durant elsmesos d'estiu, sera dia 27 d' atril a les9 del vespre.

CAMPANA 11EsURSCKINCIUMPER L'AUTORNANÇAMENT

DE L'ESGLÉSIA DE MALLORCA

L'Esgleisie es menti entre tots els cristians

HORARI DE MISSES

- A partir del diumenge 29 de març,les misses vespertines dels dissabtes idiumenges seran a les 9 del vespre, men-te duri l'horari d'estiu.

- Els dies d'entre setmana, la missasera normalmente a les 8'30 del vespre.

- Els funerals seran tots a les 9 delvespre, conservant el costum de comen-car el condol un quart d'hora ahans.

- A partir de dia 3 de maig, se dira

missa en el Puig de Sant Miguel tots elsdiumenges i festes de precepte a les 7 imitja de l'horabaixa. Qian s'hagi desuprimir s'avisard oportunament.

MISSA PER "MADRE ALBERTA"

E dissabte dia 7 de març, entorn al'Eucaristia del vespre, es va fer mern6riade Sor Alberta Giménez, més conegudaper "Madre Alberta", fundadora de lesmonges de la Puresa. Es va demanar perIa bona marxa del seu procés de beatifi-cació, i es féu urra semblança de la sevavida i obra, com també de la seva grancol.laboradora, Sor Maria Aloi, naturalde Montuïri.

Assistiren a l'acte, presidit per unretrat de "Madre Alberta", un grup dereligioses i antigues alumnes de la Pure-sa, i altres simpatitzants.

DIA DEL SEMINARI

La col.lecta amb ocasió del Dia delSeminari, dia 22 de març, va recollir untotal de 43.000 pessetes. Gracies.