Entrevistes al Pare Martorell i a En Joan «Veliana»Corsaris (I) Un interessant article històric

Els esquirols de Mallorca Una incògnita als nostres dies

A més de les seccions habituals cf esport i d' informació local

Novembre - Desembre 1990Número 20

Calonge (200 Ptes)

milmzriffridgiumreRyosoi

Aquesta publicacióno té cap finalitatlucrativa

Novem. - Desembre90N° 20Mn. Antoni Vadell, 207669 CALONGEPreu: 200 Ptes.

CONSELL DEREDACCIÓMargalida AdroverBel RigoMaria AdroverJaume ValbonaMa ties AdroverPep EstelrichJaume JuliàGuillem Roig

Agrem totes lescol.laboracions i els su-port de qui s'anuncia ales nostres planes i dequi ens llegeix

COL•LABORADORSMarc VallbonaJoan GrimaltBaltasar AmengualToni VadellAntoni ArtiguesCosme AguilóJoan BauzARevista «Es Mirall»G.O.B. SantanyíJaume BinimelisJaume Rigo

DL 148-1988IMPRIMEIX

Informacions Llevant, S.A.Tel. 55 03 28 - MANACOR

Els escrits d'aquestapublicació expresenúnicament l'opiniódels seus autors

(lies i coses / 2

CONTINGUT D'AQUEST NÚMERO

Crònica La Sala Conversa amb... el Pare Martorell Dies i Gloses Colage La nostra Gent: L'amo en Joan Vellana. Els Nous Vitralls de l'Església Montuïri Poble Honrat 500 Anys de Tirant lo Blanc CorsarisRondalles del Terme: Les Questions d'Un Pobre.Els Nadais d'En Nadal Els AmetlersEls Esquirols de Mallorca: Mite o Realitat G.O.B. Ni Nuclears ni Tèrmiques Club d'Esplai de s'Alqueria Blanca L'Esport Es Cosa Bona La veu de la Terra Humor

Als lectorsAmb aquest exemplar de DIES I COSES arribam al nostre tercer any de

vida. La publicació i els que la feim, hem anat passant per alts i baixos, supe-rant etapes fins arribar avui. Res de tota aquesta aventura hagués estat possi-ble sense el vostre suport i comprensió. Realment ens heu fet sentir respaldatsi plens de coratge. Per tot això vos volem donar les gracies i demanar-vos dis-culpes per les nostres mancances. I res més si no aprofitant les allures del ca-lendari, desitjar per tots un bon any nou, on tots els projectes es tornin reali-tats.

3579

111517192122252627293031324243

dies i coses / 3

d'en14-Setembre- Volem celebrar el neixamentTomeu Adrover i Adrover, fill d'en Joan Miguel naMaria Antònia. Enhorabona als pares i padrins.

15-Setembre- Noces d'en Toni d'es Clos i na Mari.Sabem que varen passar una bona lluna de mel a SantoDomingo i tornaren ben torradets.

22-Setembre- Començaren les festes de Sant Miguelamb el 3er torneig de futbolet.

29-Setembre- Festivitat de Sant Miguel.4-Octubre- Festivitat de Sant Francesc.7-Octubre- Gran paellada per a tothom. Hi va haver

molta gent, tant del nostre poble com del pobles de vei-nat. Per acabar, hi hagué un bon ball, animat pels sona-dors del poble.

10-Octubre- Mori l'amo en Tomeu de Can Baltasar al'edat de 77 anys. Al del sia.

14-Octubre- La gent de la tercera edat va anar a feruna altre volteta. Varen anar per Ciutat, a berenar a CasBusso, i més tart a Marineland. Tothom va tornar molt

RESTAURANT

e€ ' frt amp óAvda Bélgica, 12Telèfors 657341 - 64 31 13

07660 -CALA D'OR

MuresDior

Calonge

Magus—r"teraZirose."-- • S.A.SANITARIOS Y CALEFACCIONESPALMA - CALA D'OR - MANACOR

CALDERASV I E E MAN N

RADIADORES Y SUELOS RADIANTES 0SANEAMIENTO EN GENERAL (BANOS)SAUNAS, WHIRLPOOLS

BAÑOS TURCOS, ACCESORIOS BAÑOSESPEJOS o

TENEMOS MATERIAL ESPECIAL PARA RENOVACION,UDESHUMIDIFICADORES.

o,.. DISPONEMOS DE ALMACEN, EXPOSICION 0. MONTAJE Y SERVICIO TECNICO?2,t.

2 07009 Palma de Mallorca. Poligono Industrial Son Castelló

Gremio de Herreros, 46

E Telf. 20 60 02 C-L--0

0\o

dies i coses / 4

satisfet.31-Octubre- Varen acabar de posar es finestrals dies-

glèsia que havien començat dos dies abans. Creim quetothom, a quedat molt satisfet de la nova vista de l'es-glèsia.

1-Novembre- Tots Sants.23-Novembre- Volem donar s'enhorabona a en

Tomeu Vellana i na Maria Bielet pel neixament del seufill en Jaume Adrover Adrover. Felicitats a tots.

2-Decembre- 3 anada a peu a Sant Salvador del jovesde Calonge, que com cada any va acabar amb una bonapaella amb sa que ens varem xuclar elt dits. Hi vahaver bastante participació de fora poble.

4-Decembre- 1 Xarla per la Tercera Edat de primersauxilis a càrrec de C. Cervera.

7-Decembre- Morí a Calonge Miguel Adrover Rigo,de Can Espina, a l'edat de 96 anys. Al cel sia.

8-Decembre- Noces d'en Guillem Roig i Na MartinaRamis.- Esperem que sa seva vida plegats no sigui tantmoguda com sa seva darrera festa de fadrins, segonsens han contat hi va haver sarau per llarg.

9-Decembre- Matances en Es Molí. Sa gent de la Ter-cera Edat, altre cop torna a fer matances. Aquesta vega-da enllestiren.un porc de mes de cent cinquanta quilos.Es un dia de festa per a tots, tothom deixa es mal decaps a ca seva. S'horabaixa hi hagué es sopar per unes160 persones. I després per acabar un bon ball per a tot-horn a n'es local, es tracta de abaixar es colesterol.

dies i coses / 5

Ajuntament de Santanyí

La Sala

Resum de l'acta de la sessióplenària celebrada dia 24 desetembre

I.- PLA TERRITORIAL D'EQUIPAMENTS ESPOR-TIUS DE MALLORCA PER 1991.

-S'aprova l'expedient de sol•licitud de financiació delConsell Insular de Mallorca per les següents obres:

*Graderies del camp de futbol de Cala d'Or, amb unpressupost de 4.454.894 ptes.

*Segona fase de pista poliesportiva en pavelló cobert,amb un pressupost de 17.000.000 ptes.

2.- PLA D'ORDENACK5 DE RECURSOS NATURALSDE CALA MONDRAGO.

-Iniciat per la conselleria d'agricultura i pesca l'es-mentat Pla, s'acorda per majoria de 8 vots del grup PP,sol-licitar a la citada conselleria que reservi a S'Ajunta-ment la facultat d'ordenar el terreny necessari a 'esplatges de S'Amarador i Sa Font de N'Alis per els p,ansd'equipament i acondicionament d'aquestes platges, oper la possible redacció d'un Pla General d'Ordenacióper aquestes.

Es Batlle assenyala finalment que considerant a sesplatges de Cala Mondragó com a pulmons naturals dela zona, només pretén una minima ordenació que indo-gui una zona d'aparcament i un xiringuito o restaurant.

3.- REVISIÓ CATASTRAL-Donat que s'ha observat que a la revisió catastral

efectuada, els preus dels solars en els nuclis tradicionalsde Santanyí, Llombards, S'Alqueria Blanca i Calonges'han fitxat excessivament alts; considerant que l'indexde repercusió d'altres municipis com Sineu i Esporles ésconsiderablement més baix que el fitxat per aquest mu-nicipi i que tot això constitueix un agravi comparatiuentre els diferents nuclis així com una evident injusticia;i considerant finalment que l'Estudi econòmic dels va-lors de mercat no esmenta fonts d'informació ni coms'han determinat els preus.

S'acorda per unanimitat. Sol-licitar del Centre de Re-visió Catastral i Cooperació Tributaria que s'acceptin elsrecursos que es presentin en quant a la valoració delsnuclis tradicionals assenyalats i que es revisin les valo-racions efectuades.

4.- RECUPERACIÓ ADMINISTRATIVA I DEMOLI-

CIO DE BARBACOA A UNA ZONA VERDA PÚBLICAA L'AVINGUDA ES FOR'TÍ

-Vist els expedients tramitats per a la recuperaciód'una zona verda pública ocupada per una barbacoa al'avinguda Es Forti per Miguel Barceló Figueres, notifi-cat aquest, s'acorda la recuperació administrativa de lazona verda, així com la demolició de la barbacoa ins-tal•lada alla, donant-li un plaç d'un mes, i si passataquest plaç no s'hagués fet la demolició, ho farà l'Ajun-tament amb càrrec a l'interessat.

5.- ASSUMPTES GENERALS-Es va fer saber l'escrit de l'empresa SEFOBASA, en

el que indica que la Conselleria d'Agricultura i Pescal'hi ha adjudicat la campanya contra l'oruga processio-naria del pi, durant els anys 1990 a 1992, el tractamentcomençarà a aquest municipi a mitjans d'aquest mes.

-Es va donar a conèixer l'escrit de l'Acció Cultural del

la•

dies i coses / 6

Pais Valencia, agraint l'adhesió d'aquest ajuntament res-pede a la repetició de TV3 i Canal 9.

Resum de l'acta de la sessióplenària celebrada dia 29d'octubre

•.- NOVA AMBULANCIA PER A LA CREU ROJA-Vist l'escrit de la Creu Roja respecte al Pla d'Ambu-

'Andes, que compta amb la col•laboració econòmica delBanc Bilbao-Vizcaya, i que permetria a la unitat d'a-questa població comptar amb una ambulancia ben equi-pada; considerant que el cost d'aquesta ambulancia ésde quatre milions de ptes, dels quals el 50 % els sub-vencionaria el banc abans citat i l'altre 50 % seria d'a-portació municipal. S'acordà comprometre's a aportar el50 % indicat per l'adquisició de l'ambulància.

2.- CONVOCATORIA I BASES DE LES PROVES SE-LECTIVES PER COBRIR TRES PLACES VACANTSD'OPERARIS LABORALS

-Publicada en el B.O.E. de 26 de setembre de 1990 l'o-ferta de treball públic d'aquest Ajuntament, i vistes lesbases realitzades pels serveis tècnics per a la convocatò-ria mitjançanmt concurs-oposició lliure d'aquestes pla-ces. S'acordà la seva aprovació.

3.- SOL.LICITUD A COSTES, D'ACONDUIMENTD'ALGUES PLUVIALS A LES PLATGES

-Donat que actualment cada vegada que plou resultaque l'aigua arrossega l'arena de determinades platgesd'aquest municipi, i considerant necessari l'aconduï-ment d'aquestes aigües. S'acorda sol.licitar a la Demar-cació de Costes de Balears ajuda tècnica i econòmica persol•lucionar els problemes esmentats.

L'ajuda requerida i per preferència atès al perjudicique causa a les platges seria: Cala Egos, Cala Gran,Cala Petita, Sa Barca Trencada i Es Caló d'es Burgit.

4.- COMPROMISOS MUNICIPALS EN RELACIÓ ALCENTRE SANITARI DE CALONGE.

-Atès el conveni firmat amb la Conselleria de Sanitat iSeguretat Social per a la realització d'un centre sanitaria Calonge s'acorda:

*Comprometre's a efectuar immediatament l'obra i aafectar el crèdit corresponent a la mateixa.

*Comprometre's a destinar l'obra a fins sanitaris du-rant un termini no inferior a trenta anys, així com fer-secàrrec també de la gestió i administració del Centre As-sistencial, sense perjudici de què també ho pugui fer encol•laboració amb altres Entitats de l'Administració Pú-blica o Privades.

*Comprometre's al pagament de danys i perjudicisocasionats per les ocupacions temporals durant lesobres, així com de les derivacions de la imposició de lesservituds que siguin necessaries.

5.- PROGRAMA D'INVERSIONS CULTURALS PER1991.

-Vista la convocatòria del Consell Insular de Mallorca

s'acorda:*Sol.licitar l'inclusió a dins el Pla de l'Obra de «Es-

cuela Municipal de Música», situada a C/ Palma n° 29de Santanyí. Destinada a escola dé música i local de laBanda Municipal així com la possibilitat de realitzar-hiconcerts al públic i que puja a un pressupost de8.500.000 ptes.

6.- ASSUMPTES GENERALS-El Batle va informar que les noves valoracions del

Catastre pareix que s'arreglaran en quant a la valoraciódels solars a nuclis interiors.

7.- PRECS I PREGUNTES-Pere Rigo demana com esta la sol.licitud a Costes

per la neteja de Porto Petre. El Batle contestà que s'ha-via sol•licitat a Obras Hidráulicas, i que s'havia contem-plat la possibilitat de dragar quatre metres que pareixque és el minim possible que es pot dragar, però quedavant la possibilitat que es produfs malbé a la vidamarina, la Direcció de Pesca havia encarregat un estudia la Universitat per a saber si aquest dragat podria afec-tar negativament a la fauna marina.

Resum de l'acta de la sessióplenària celebrada dia 26 deNovembre

1.- DETERMINACIÓ DE FESTES LOCALS EN ELCALENDARI LABORAL DE 1991

Es va acordar per unanimitat determinar les següentsfestes locals:

*Tot es municipi: 17 de Gener (festivitat de Sant An-toni)

*Alqueria Blanca i Cala d'Or: 19 de març (Festivitatde Sant Josep)

*Calonge: ler. d'Abril (dilluns de Pasqua).*Llombards : 8 d'agost (Festivitat de Sant Domenge).*Santanyf: 30 de novembre (Festivitat de Sant An-

dreu).2.- MODIFICACIÓ DE TIPUS SOBRE BENS IMMO-

BLES DE NATURALESA RÚSTICA.Es va acordar per unanimitat rebaixar Factual tipus im-positiu al 0'2 per a compensar, la pujada dels valors ca-tastrals.

CAN POL LA

tet.6 5 7045 11 :1

4 1 ,11 „Q't;4inszifCaeonge

dies i coses / 7

Conversa

El Pare Martorell

El Pare Martorell, montuirer ifidel fill d'aquesta terra ens ha hon-rat el dia de Sant Miguel amb laseva presència. Moltes de les can-cons que cantem a l'església des defa anys són seves, és un gran músici a la música ha dedicat molt deltemps de la seva vida. Ha viscutmolts d'anys a Roma i allà ha ocu-pat molts de càrrecs. Va ser profes-sor de polifonia clàssica al Col.legiAmericà, i durant trente-tres anysdirector i organista de la Basilica deSanta Sussana, i llavors també res-ponsable de la música de la Parrò-quia de la Trinitat. El darrer càrrecque ha tengut ha estat de molta res-ponsabilitat: Director de la ComissióDiocesana de Música Sagrada deRoma.

Es motiu perquè l'hem convidatavui es per beneir l'orgue, ja quevosté va esser es qui mos va asses-sorar a n'es moment de haver-lo decomprar i mos va acompanyar pre-cisament a sa casa comercial allà aon les venien, trobam que sa perso-na més adient era vosté ja que pos-siblement es sa persona que darrera-ment sobre cant litúrgic ha compostmés a dins tota sa contrada mallor-quina. En primer Hoc trob que ennom de Calonge li hem de donargracies per haver-nos honrat amb laseva presencia jo como havia ditaabans quant vaig començar a cantarcançons del Pare Martorell mai mepensava tenir l'honor de compartirsa taula i de compartir una conver-sada, perque el coneguessin els lec-tors de sa revista local. Mos podriaexplicar un poquet com va comen-çar es seu interes per sa composicióde cants litúrgics o de cants d'esgle-sia, basats casi tots en so folklore oen llunyanes, perquè haig de recor-dar que a les hores vosté vivia a Ita-lia, Perquè va començar sa composi-ció d'aquestes obres basades en sanostra cultura?

Es motiu principal va esser quedesprés d'es Vaticà II com s11--iu hiha hagut es pas de la 11cn 3ua llati-

na, la llengua oficial, al ús de lesllengües vernacles o locals, a Ma-llorca naturalment varen posar ambus o usaven la llengua castellana,que consider que no es sa llenguade Mallorca, i quant vaig venir d'I-talia vaig trobar que ses celebra-cions, ses lectures, sa missa, sa lli-turgia amb general es desenvolupa-va en llengua castellana i me va ex-tranyar tant això que me vaig pre-guntar si aquí era una colonia deCastellà o si noltros teniem una per-sonalitat cultural autònoma i respec-table i per lo tant considerava queera una aberació abdicar de sa nos-tra llengua per cantar amb una altrellengua a ses celebracions litúrgi-

ques. Pere, això no bastava dir-ho deparaula, anant predicant aquestatesi, sino que haviem de preparar esfil a la agulla. Lo primer de tot vaigjudicar que era necessari mentalitzares qui eren es responsables de sescelebracions, que són naturalmentes Clero, i per mentalitzar-los resmillor que organitzar unes setamensPastorals de Música, que es lo quevàrem fer tres anys usccesius i au-qestes setmanes Pastorals eren diri-gides a orientar sobre tot, a menta-litzar es clero o es responsables desa litúrgia a fi de que educassen ellses pole a parlar i a cantar i a partici-par a salitúrgia en sa nostra llengua,

•■!'".174 1‘

‘srl,•

PERRUQUERIAUNISEX

OBERT DE DIMARTS A DIJOUS 110RABAIXL3I DIVENDRES I DISSABTE TOT EL DIA

Tel. 65 82 20

HOMES

DON ES

TRACTAMENTD'ACNE JUVENIL

Carrer Nou, 53 - Tel. 65.08.2507630 CAMPOS

dies i coses / 8

amb mallorquí, perquè jo trob queja bastava que acabàs es periode decolonització quehaviem tengut finsllavors, ja que aquí sa parlava Cas-tella i res més que Castellà, no paride ses situacions més o menys fami-liars a on hi havia llibertat de llen-gua, pen) en tot l'oficial, en tot loque era de caractex públic teniemnoltros hver de sofrir aquesta impo-sició, emplea u na llengua que noera sa nostra. Bé i això va esser, diten poques paraules es motiu fona-mentals perquè me vaig decidir aorganitzar aquestes setinanes, natu-ralment amb collaboració amb elBisbe i amb un grup de sacerdotsque varem trobar aquí també moltssensibilitazats p er aquesta causa iorganitzarem l'any 68 sa primerasetmana Pastoral litúrgica, llavorsn'hi va haver una l'any 70 i unaaltre l'any 73, i començarem amb unpetit repertori que servia per iniciares poble escoltant cant litúrgic, peròen llengua vernacle, en mallorquí,amb una paraula o en Català, i d'a-quí partirem de cap a una especiad'Evangelització cultural, litúrgicadins es nostre poble. Això és espunt de partida.

Vostè que va viure molts d'anys aItalia, trenta i tants, me pareix, ésun poquet estrany que sigui tan co-neixedor des nostre folklore o quel'hagi empleat tant per la seva mú-sica, essent que vivia Italia, allà aon sa cultura musical o sa culturaen general deu esser de molta méspompa que sa nostra.

No, això no es qüestió de pompa,perquè sa cultura d'es poble és ricasigui aquí on sigui. Com es fruit

surt de sa terra, cada zona, cadaregió, produeix es seus fruits i totssón igualment rics, a Mèjic serà sapinya americana, a Canaries es plà-tan, i bé aquí tenim un altre tipusde fruit. A ses cultures passa lo ma-teix, totes tenen sa seva riquesa itotes són igualment respectables.Perquè jo vaig tenir aquest interésespecial en conservar lo de ahir i enfomentar aquest amor a lo nostre, asa cultura mallorquina?

Aquí hi ha dues coses, lo primerde tot, sa distància i es anys deviure a un país extranger, si un téinterés en conservar lo que es pa tri-moni seu i lo que ha encarnat imamat desde sa seva infancia no seperd mai, si un no té interés això sedespren i a poc a poc s'oblida tot,però si un té interés, no, i jo semprehe tengut interés en coneixer, en de-fensar i en nutrir aquest patrimonimostre cultural i defensar-lo sempreque he pogut. En segon Hoc, cadaany venia aquí a Mallorca i aprofita-va per tenir contactes amb es poblei estudiar ses seves inflexions, sesmodalitats, ses cadencies, bé i aixònaturalment fa que un estimi, vul-gui o no vulgui, lo que es aquestpatrimoni nostre cultural musical.Perquè es que he volgut inspirarme,això és un altre punt, amb moltapart amb ses melodies nostres, po-pulars?. Es un punt molt importantque jo crec que mereix una atencióespecial o inclús un estudi especial.A mi m,ha interessat molt sa culturapopular i le he volguda incorporaren lo possible, en es repertori litúr-gic per un fet molt sencill i es quees Vaticà II convida, insta als feels aque participin, ara bé, es primer

punt de sa participació tant mésagut i profund és en quant fer sanostra sensibilitat i en quant parlaen es nostro jo mês intim, perquèsabeu bé que quant hi ha un puntsensible, com una galena per unaradio, quan tocau aquest punt sensi-ble vibre s'onda i es produeix es so.Id?) quant tu poses un element po-pular o incorpores aquest elementpopular a sa composició, a una mú-sica, a un escrit de litúrgia es poblese sent ferit, es dir se sent tocat, sesent impulsat i vibre, vibre com persimpatia perque aquell és un ele-ment sensible que el fer, que l'inte-resa. Aquesta es sa finalitat de quejo hagi incorporat molts d'elementsde sa melodia popular des cant po-pular a sa melodia litúrgica. Araque això requereix un procés i unatècnica molts particulars, perque no

em agafar una melodia populari fer un transplant literal posant-hisimplement un text litúrgic. Així nohem creat noltros una música quesigui litúrgica, perque tenim moltesmelodies que tenen connotacionstant profanes que no les podemtransplantar a dins es terreny reli-giós. Perque naturalment aquestesconnotacions ens transportarien au-tomàticament a un ambient talmentprofà que en lloc de una participa-ció i una concentració ens disiparia idistrauria. Per això es necessita totun procediment i un tecnicisme par-ticular per incorporar aquestes me-lodies populars. De tot això natural-ment crec que se'n podrà parlar enuna altra ocasió, perque és un temaque dona per un vertader tractatmusical.

Marc Vallbona

Ca'n Roca, 13 - 07669 Calonge (Santanyí)

dies i coses / 9

1)i. CieAu,Als redactors de Dies i CosesNOTA DEL CONSELL DE REDACCIÓ: «Aquest gru-pet d'amics, es sent molt congratulat del que dius denosaltres, Joan, gràcies. Les teves paraules són estímuli confort.

Gràcies una altra vegada.DIES I COSES

10Cel i terra remouràmanuscrits i dietarisescritures, inventaris,el bisbe i es capellaper enriquir i engreixaraquest nostro bell parlarque no podem oblidarque es que el varem conservarantany mos varen tractarqual si fossim presidiaris.

Joan Crunalt i Roig

1Amb emoció escricaltra volta a sa revistai no es per passar llistaa pesar que ho dedic

a aquest gnipet amicaficionat i artistacomençant per s'electricistades Bar Nou, en Pep Este'rich.

2Pep, per sa fotografiatu estas dins es millorsper combinar es colorstens un estil fabulóstant té si es nit com dia.

3Tens sa ma i sa vista fina,una muller que és un encantfalaguera i eleganti pel trade és divinaigual si fos una minatota d'or i diamant.

4Entre els altres redactorsde sa revista de ,(cliesodestacaria en Matiesvoluntari i generósper tot l'esport informar-nosi tal volta de profeciesde ses penes i alegriesque pugui deparar-nos

5Correguent amb sa carpetaamb sa ma, o davall es braçescoltant pels auricularsi mirant esquerra i dretadeixa es fetge i s'animetaperquè cap detall l'hi pas.

6Amb diferents jugadorsdes partit fa comentariamb s'arbit si es necessarii amb sos dos entrenadorsi tots podreu trobar-loses dilluns en es diari.

7Na Margalida i na Beltambé porten gran ajudapot ser no tant conegudaperò no menos fidelperquè els seus datos són melcosa sempre ben rebuda.

8

Jo no som qui, per fer llistesni tampoc per valorarun deu pen) vos vull darper lo poc que vos tenc vistesi per lo bones esportistes

de s'esport des caminar.

9Lo que es més d'aplaudirporque a molts de puestos mancaper esser soca i brancai rel de lo mallorquínoltros el tenim aquíes aquest gran calongíque es diu Jaume de Na Blanca.

11Jaume te vial aplaudirescoltar-te es una glòriasentir es datos de memòriade s'essencia des mallorquíi sentir-te traduirIa seva bella històriai a travers de tu s'acoridins noltros lo que es d'aquí

12He tengut el gran honori per ell vull dar sa carano sap que es fallo ni taramai ha comes un errornasqué amb bona saóaquest amic glosadori paisà en Jaume Frare.

13Ell cuida tots els detalls,amb sa mare sopa i dina,fa verdura guapa i fina,té gallines, colon's i gallsi es vespres anima ballsamb ses al-lotes de s'Alzina.

14Es bon mestre de paletai millor per enratjolarsempre el veus d'aquí allàen s'estiu mai fa horetas'entrena amb bicidetaaturat no pot estar.

15A tots els col-laboradorsque amb tant d'amor participauen es que vas anunciaui a tots voltros lectorsmil gràcies per llegir-nos

per lo que veig augmentaui amb sa vostra ajuda donauforces per superar-nos.

16No ha de mester sa maaquesta revista garridaperquè té tres anys de vidai a ningú a d'envejari poder en voltros comptares garantia que estàvacunada de pipida.

17Ja sé que no sou estranyslectors a ses meves glosesa travers de dies i cosesa tots vos enviï es molts d'anys.

Joan Grimalt Roig

Tothomes queixa

Ara tenim sa maniade que sempre ens queixami no es perquè passem famho feirn de pardaleria.

Un se caga amb sos turistesque enguany no en volen gastari s'altre amb sos ministresi amb tot es govern que hi ha.

Els que tenen pocs doblerses queixen perquè no en teneni els que ses butxaques les vessenperquè fan poc interès.

Quasi ningú està contentni tan sols des seu cossetun es queixa que es baixeti s'altre perquè es impotent.

Temps de tardor

dies i coses / 10

I jo començ a pensar:Si tot va tant malalrnent...¿Que és culpa de s'ajuntamento que no ens sabem conformar?

Jaume Julià Adrover

DeclaracióPerquè estic ernpegueftde demanar-te una cosaho faré amb una glosai t'ho donaré escrit:

A jo molt m'agradariavinguessis a viure amb mii que estasses sempre aquíamb jo fent-me companyia.

Quan jo me'n vaig a colgarcada vespre et recordi només vise amb el conhortque amb jo prest vendràs a estar.

Em despert desesperati quan m'aixec es domatijo te voldria teniramb jo en el meu costat.

I es que ho som desgraciatsi sentisses el meu cor...Totsol tenc tanta de por...Per favor vine aviat.

Jaume Julia Adrover

1Ja mos ha deixat s'estiuja es fuita sa calorsa gent cerca es fogómillor si hi ha bon caliues sol ha tornat esquiuestam a dins sa tardor.

2Han hilts els estrangersesta mes tranquil s'illencno sentim tant de flamenci hi ha més pocs forasters.

3Han fuites ses oronellesi han vengut els estornellshem retirat es capellsmos hem posat a fer astelleshan despenjat ses femellesjaquetons i abrics de pells.

4Pes Migjorn i es Xalocfa temps que hi ha negrorja plou per Sant Salvadorper aquí hi falta poci en reductora ve en Crocper sa costa de Cas Senyor.

5Es temps molt sovint s'embuiasi tenc un me pelut el vencporque es tornar llamenci ¡List llepa un poc de bruiai ja no veim gens de xuia

si anam devers es Tronc.

6Ja es passat Sant Migueltambé han fuites ses basquesfa molt mal agafar tasquesperquè està negre el celen es Porrerenc i en Melles lleu més venir a fer rasques.

7En venir sa dematinadafins després d'es sol sortirsi surts sents es tords venirper passar aquí s'hivernadai envers de trobar posadamolts troben una arruixadade perdigó des més fi.

8Han esvellat be un pii a tir fan una barracalleven brutor i fullacai damunt un sac o butacas'asseuen ben dematfi en so primer tord venirel saluden amb una traca.

9Si ve un any molt ployer

esclata-sangs hi hauràperò envers d'anar a gratari embrutar-se un merderde bastanta gent jo sé

que es que se cullen més bésón a ses tendes d'Arti.

10Els al.lots comencen s'escolavan bufats es més petitssentim cantar es ropitsveim sa titina que volasa madona fa cassolai l'amo es prova es guarda-pits.

11Per les verges canten serenatesses fadrines fan bunyolstres mantes i dos llençolsi cordons nous per ses sabatesempolvam bé ses patatesi arraceram es cossiols.

12Es camp està quasi a zerono queda quasi ningús'ametlla no val de quatre-ufa temps no paga es oletchero»¿Que deu fer el senyor Romeroquan va pes mercat comú?

13Es pages veim que jamegai sempre amb molta raól'hi corr molt es contadorquan es en s'estiu si regai quan es moll si Ilanegai l'hi fa llesca es tractor.

14Fa es temps molt desbaratatque no es igual cap diafa bon sol damunt mig-diai a les dues un arruixatun rato negre i tapati s'altre Cabrera es destria.

15I segons es temps com pegaja veim gelades i fredcomença a ser bo es foquetmés si hi ha una bona estellai diven que hi ha una segadevers es puig den Nofret.

16Es temps comença a refrescari en sa família se pactasi tenen qualque dissabtebuit pes porc poder matari si de mal es sent parlartot cristo el vol matar a l'acte.

17

Ja no són dies de festatot se fa atropellattothom ja el mata penjato totd'una en haver trempatpels homes sa feina es llestai ja em tornareu sa contestaen veure-nos com ha anat

18Molt tués o menys abc()es el temps de sa tardor

un dia seri millori s'altre no es tant boque molts d'anys voltros i joamb salut poguem contar-ho.

Joan Grimait Roig

se

dies i coses / 11

•saumq s ap luotuednionuosap uoq p ! ei.puo.%-iAuoo ei ras iri Isqns 9pedn.)owd run um) ualeA-uas ab —sanbc ç ir s a saeuaosa exiale I Ifir-a.I anb saw ue u i a. e qQWbe

a 's4uapunluoosapuelsunolp

iss? an 1:-+I

oI le,(S; ar

el Aeli !I-I '(PIDU3ISISAI n ..ed run gum 'ielpoion) e-.mu sa i e in sanp 10j e uaaepinuooill 'siii 'la.uep sanbe ei.101/211

i 'up= np .telnoaxa uaaaj sia lawl :

- seo le ep ,aueid euie.i2o.ki ei quie uaieqoalsa eile i '(sienluana sl ) gall ap leuienb ua enepelisa onb ap leitAtpe,1 sueqe uaneoweld et sienb sia siol)

i'4"' " ' '.. • -"-atuoq sia Lualeue ?pi •.opueulaj ties'soisp

ou oxieu euiaj

eun,plad op

copellsnla eun

u4o3

sieniaLuala sIToUisionlozad :sapeleXuas

ut'S 0Aillod 3 Plod'ap U.Iel ia U3 s4e

las uallon onb sa}e1S)

niu.

lea

Un inoblidable relax

Les tres parelles que ens ajuntarem. Les varem prometre que sortirien a sa revista desnostre poble. De dreta a esquerra: Sa meva dona i jo, en Toni i na Montse, i en David i naW. José.

Nosaltres a l'interior dels inmensos jardinsdel complex Bava ro.

Abans de res voldria fer mencióde sa fotografia que vàreu publica-rel passat número d'aquesta revista,i és que esper que ses grandiossesbanyes que duc possades simple-ment siguin un anècdota i no trans-passin a la realitat, que quedin aaquelles festes de Sant Antoni.

Gracies a en Biel Mas i a n'Antò-nia de Cas Senyor ens varem deci-dir a fer sa volta de noviis a SantoDomingo, a la Republica Dominica-na, ja que ells han anat per aquellsindrets, i després d'una bona con-versa i veure fotografies, no varemduptar que aquest lloc ens feiamolta il.lusió. Visitar i passejar perllocs en què en Cristòfol Colom vadesembarcar fa prop de 500 anys.

Varem partir de s'aeroport dePalma a les 22'20 hores cap a Ma-drid, alla varem agafar i avió moltmés gros, i després de vuit hores de

vol arribarem a s'aeroport de SantoDomingo. Eren devers les _cinc horesde la matinada (alla van sis horesenrera respecta a nosaltres). Segui-dament ens transladarem al com-plex BAVARO, segons vaig enten-dre un dels millors que hi ha aaquest país. Esta situat a 170 kiló-metres de sa capital, cap al nord.S'ha de dir que aquest compelxconsta de quatre hotels BavaroPlaya, Bavaro jardín, Bavaro Golf iBavaro Casino, totalment integratsdins sa naturalesa.

Realment varen esser unes vacan-cess caribenyes inoblidables. Unaplatja de més de quatre kilómetres,aigua neta i cristallina, arena blancamolt fina, enrevoltada d'inmensoscocoters. Varem tenir sa sort que in-mediatament ferem amistat en duesparelles del Principat de Catalunya,

en les quals participarem en moltesactivitats, jocs i concursos que elsanimadors de l'hotel s'enquerrega-ven de realitzar. A més, varemprende part a dues excursions quecombinaven passejos a cavall perdins boscos encara totalment veros, ipassejades amb llanxes de motorfora borda, fent una aturada a IslaSaona, que es l'illa més gran de laRepública Dominicana, després deLa Española, i alla visitarem unpetit poble de pescadors.

Es podrien contar moltes coses jaque és un món molt i molt diferental nostre, i al qual val la pena fer totel possible per veure'l. En definitivaun viatje que tant sa mew. donacom jo ens agradaria repetir endates no massa llunyanes.

Toni Vade!!

CODOSA

IMATGE D'ORAvda. Boulevar, 13 - Tel. 657758CALA D'OR (Mallorca)

FOTOGRAFIAPROFESIONAL

REPORTATG ESFOTOS CARNETFOTOCOPIESVIDEOMUSICA

col.laboradors dedies i coses

dies i coses / 12

Roda de premsa amb el Aggaconseller de Sanitat ‘4 MOT

El passat 30 de novembre el conseller de Sanitat vaoferir una roda de premsa a les publicacions associadesa la Premsa Forana i als representants de les T.V. locals.

La roda informativa es va fer al local del Jovent deMontuïri, ubicat al poliesportiu Es Dau. El conseller ensva parlar del pla d'assitència sanitaria, del qual desta-quen la creació de nous centres hospitalaris, un a Mana-cor, un a Inca i un a Palma. La divisió de la comarca enZones de Salut permet ima nova organització de l'assis-tència Sanitaria. En el decret de Zones de Salut, Santan-y1 ès una zona basica que inclou Ses Salines, i com a talestarà equipat amb un centre de Salut que estarà en ser-vei durant les 24 hores. El centre s'ubicarà a la Casa delMar i a les hores d'urgències els de Ses Salines i de totala zona s'hi hauran de desplassar. A totes les altres po-blacions hi haura centres sanitaris per tal de fer arribarl'assistència a tots aquells que tenen dificultats de des-plaçament. El Centre de Salut de Santanyí estarà dotatd'equipament d'atenció primaria i s'ha previst que fun-cionarà a finals de l'any 91.

CENTRE DE LA TERCERA EDAT DE CALONGEEl Conseil de govern acorda la construcció del CEN-

TRE DE LA TERCERA EDAT DE CALONGE amb unainversió per part de la Conselleria de 4 milions de ptes.El cost total de la construcció d'aquest centre es de 5'5milions. Per l'any 1991 esta prevista una nova partidaper l'equipament. Tots hem sentit parlar de ses llampug-ues amb prebes.

Però ni es pescadors más vells recorden una llampugade més de dotze quilos com sa que varen agafar enToni i en Macia Ganxo. Quan varen fer es vol amb sallampuguera ja trobaven que era feixugueta, però a me-sura que anaven tancant sa bossa varen veure una cosablavenca que destacava enmig des pampols i de ses al-tres llampugues.

-Qué sera, que no sera.? I ès una llampuga?.-Ca, no pot ser, on sa vist mai una llampuga tan gros-

sa.-Estira i ja veurem que pestes ès.I ja ho trob que quan la me varen tenir damunt sa

barca va resultar ser-ho, una llampuga de dotze kilos,vuit-cents grams!. Pegava unes espolsades tan fortesque quan pegava a sa barca pareixia que l'havia d'es-cruixir tota, talment cops de mall.

-En es poble no s'ho creuran.-Lo que si no anam alerta, amb aquestes espolsades

encara mos botarà de sa barca.La cosa però encara va acabar bá, amb la llampuga

entrevessada a dins sa furgona, casi no hi cabia, i cap asa lonja.

Jo crec que en lloc de vendre-la l'havien de haver em-balsamada perquè llampugues d'aquesta talla, tal vega-da no en tornem a veure pus mai.

dies i coses / 13

Activitats vacances Nadal 1990La direcció general de Joventut del Govern Balear

convoca com anys anteriors, activitats diverses adreça-des a les múltiples afeccions i a les distintes butxaquesdel jovent de les Illes Balears.

Aquest projecte té l'intenció de procurar al joventunes vacances no tant sols divertides sinó instructives i,especialment, potenciadores de l'esperit de convivència.

Destacariem les següents:

CAMP D'AVENTURA A«LAS LAGUNAS DE RLTIDERA»

Lloc: Alberg Juvenil Alonso Quijano.Dates: del 27 al 31 de desembre.Edats: de 15 a 20 anys.

SEMINARI-TALLER D'ASTRONOMIA(impartit per l'observatori Astrenomic de Mallorca).HI CICLE DE CINEMA JOVE D'AVENTURA

Dia 2: Indiana Jones y el templo maldito.Dia 3: Cocodrilo Dundee.Dia 4: Quaterman en la ciudad perdida del Oro.Dia 5: El secreto de la Pirámide.Lloc: Cinema Metropólitan.Dates: del 2 al 5 de gener a les 11'00h.Preu: 150 pts per als menors de 15 anys i els possei-

dors del Carnet Jove. 200 ptes per els no posseidors delCarnet Jove i els majors de 26 anys.

CAMP D'AVENTURA A BINIFALDOLloc: Casal de natura de BinifaldóDates: del 2 al 6 de gener.Edats: de 13 a 14 anys.

SEMINARI-TALLER DE DISSENYLloc: Alberg Juvenil Platja de Palma.Dates: del 27 de desembre al 5 de gener (11evat del 30

i 31 de desembre i 1 de gener).Edats: de 18 a 30 anys.

CAMP D'AVENTURA A ALCUDIALloc: Alberg d'AlcudiaDates: del 26 al 31 de desembre.Edats: 15 a 17 anys.

PROGRAMES DE NEUASTUN del 31-12 al 6-01.

Edats: de 18 a 30 anys.CANDANXU del 31-12 al 6-01

Edats: 1 grup de 14 a 18 anys i un grup de 18 a 30SUPER ESPOT del 31-12 al 6-01

Edats: de 10 a 13 anys.Si voleu mes informació:

DIRECCIO GENERAL DE JOVENTUTC/Venerable Jeroni Antich, 5-2N

Tel. 711119/71244907003 CIUTAT

Això són cabresPer aquests pobles petits

podem contar poques cosesperò en contam de bonescom aqueixa des cabrits

I és que una cabra aqui hi haque n'ha fets quinze amb quatrepicsi els ha pujats ben garridsi això ho podem demostrar.

Hi va haver dues vegadesque en va fer tres cada pici després dues ventradesuna de quatre i s'altre cinc

Podem donar s'enhorabonaals que l'han alimentadasón en Pep Paulo i sa donaels que molt 136 l'han cuidada

Això és sa veritatperquè es cabrits hem vist creixeri crec que cabra com aqueixano n'hi ha ni a Ciutat.

Jaume Julià Adrover

COMUNITAT AUTONOMA DE LESILLES BALEARS

dies i coses / 14

La Conselleria de Sanitat hadictat les instruccions sobre

el reconeixament de porcs per a matançadomiciliaria

Aquesta activitat per a consum fa-miliar constitueix una excepció quecomtempla la llei i que té com aúnica finalitat satisfer les necessitatsfamiliars directes.

A petició dels batles, la conselle-ria autoriza a cada municipi la ma-tança domiciliaria que ha d'haveracabat dia 30 d'abril de 1991.

Els ajuntaments sol.licitants tenenl'obligació d'organitzar la campanyai la responsabilitat de dur-la a termeen els respectius termes municipals.

Aquestes institucions han de pro-curar que matin tots els porcs alsescorxadors municipals i per aixòhan de donar totes les facilitats quesiguin necessaries. Quan no hi hagiescorxador, l'Ajuntament ha de dis-

La matança domiciliariaha d'haver acabat dia 30d'abril de 1991

posar de locals on fer la matança,els reconeixaments i les inspeccionssanitaries. En darrer cas, les autori-tats municipals permetran la matan-ça de porcs al domicili, pert) haurande disposar per al veterinari titularun local d'inspecció acondicionat onpugui realitzar l'examen microgra-fic.Per la seva banda els veterinarishauran de realitzar:

-El reconeixament dels porcs enviu, abans de la matança.

-La inspecció de la canal i de lesvisceres.

-Analisi micrografic.-Comprovacib dels descomissos

parcials o totals que s'originin coma consequencia del reconeixament

Els veterinaris hauran dereconeixer els porcs enviu, abans de la matança.

practicat, que seran destruïts total-ment de manera que no puguin servehicle de malalties.

El nombre de porcs destinats amatances per a cada familia ha deser únicament el necessari per a sa-tisfer-ne les necessitats de consum iha de ser autoritzat pel batle.

Queda prohibit destinar les ca-nals, l'equerterament, els cuixots,els espatlons, els embotits i les vis-ceres per a proveiment de les car-nisseries industries carniques i engeneral, per a la venda directa alpúblic.

Les infraccions comeses per parti-culars se sancionaran i quant a le-sindustries podran ser clausuradespreventivament.

Les infraccions comesesse sancionaran.

SUPERMERCAT

FERRETERIA

Can Binimelis

C/ Cala Llonga, n 9 3

Tel: 657717 Calonge

dies i coses / 15

ta not4tra aentJoan Vadell i Adrover (Vellana)

Per ventura seria mal de fer, eltrobar a una persona que hagui ten-gut tanta bona ma per fer moltes decastes de coses i fer-les tan ben fetescom a en Joan Vellana. No hi hacosa en la que ell s'hagui posat queno la fes a la perfecció. Disortada-ment ara ja no pot seguir fent tantescoses a causa d'una malaltia, pert)així i tot i degut al seu gran interésde superació, encara dona una maen tot el que pot. Ordenat fins al'extrem, a ca seva no li manca resdel que pugui manester i gaudeixd'una memòria prodigiosa.

Hem de reconèixer que en els po-bles petits i tan allunyats de remeiscom és el nostre, és una sort podercomptar amb una persona que sApi-gua resoldre els petits problemes ca-solans, com ho ha fet en moltíssimesocasions en Joan. Ben segur quemolts tenim qualque cosa queagraïr-li.

A devers Sa Talaiassa, l'any 1.927,els reis hi varen passar amb un diade retràs. Va ésser el dilluns de l'E-pifania quan a ca Madõ Poloni hi vanèixer un ninet petit al que posarienper nom Joanet.

La madona Apoloni era de canVellana i per diferenciar-los amb elsdemás Vellanes a ca seva també elsdeien de ca Made) Poloni.

-Vaig anar a costura amb Sor An-tònia de Santa Victòria de s'Alque-ria Blanca, i una vegada que vaighaver feta sa Primera Comunió mepassaren a s'escola amb un mestreque li deien Don Ramón. Desprésva venir un mestre molt jove quedormia a ca l'amo en Miguel Gustí ique va estar poc temps a Calonge,llavors va venir Don Joan Alzina.

-Quan Don Quillem Pasqual vavenir de Vicari a Calonge, va anar aestar a Can Lau. Ell va venir a s'es-cola per triar alguns al.lots r .1 ferd'escolanets, va triar a eA Toni

Pinya, a en Guillem Rito i a mí. Peren Salvador que fa feina aquí hasabut que aquell capellà ja es mort,i que li deien de Vistalegre.

-Quan vaig tenir 12 anys ja novaig anar pus a escola i de ben joveja feia feina, a 15 anys ja feia paretseca per Son Pelut i es Sestadors ialtres.

Un altre dels seus importants ser-veis que en Joan a duit a terme és eldel cotxe de lloguer. Va ésser el pri-mer cotxe de lloguer del poble i Ila-vors que ningú en tenia de cotxeparticular, eren moltes les ocasionsen que la gent l'havia de menester.

-Es primer cotxe que vaig tenirera un Erskine, era un cotxe del'any 28 i jo el vaig comprar l'any1.947 i abans de jo tenir-lo ja estavade servici públic. Llavors, a l'any1.956 vàrem comprar es Mercedes acan Coll de Ciutat.

-Perquè no ens contes l'Histbriadel Mercedes abans de que tu elcomprassis?

-Aquests cotxes eren de l'any 35 ivaren entrar a Espanya com unregal d'en Hitler a en Franco. Eren50 Mercedes iguals, un per cada undel Governadors espanyols. Aquestscotxes com que eren de regal no ha-vien pagat el dret d'aduana, i nosal-tres quan el vàrem comprar, a més

del preu des cotxe llavors vàremhaver de pagar aquest impost.

-Perquè el Govern venia als Mer-cedes dels Governadors?

-Va ésser quan a Espanya esvaren començar a fer cotxes, esSeats varen substituir a n'es Merce-des.

-El teu cotxe era es del Governa-dor de Palma?

-No, a n'es cotxes les subhastavena Madrid i quan jo el vaig comprarencara varen estar un parell d'anysa llevar es des Governador dePalma. Jo en diverses ocasions heanant amb so meu cotxe, me vaigcreuar amb so des Governador.

-I com vares fer per aconseguir elcotxe?

-Es qui va treure sa subhasta eraes senyor de Can Coll de Palma illavors jo li vaig comprar a ell. Persubhastar els cotxes feien lots devaris cotxes; es Mercedes nostroanava amb dos Fords americans,que encara que a n'en Coll no l'hiinteressaven als va haver de com-prar.

-Des cap d'un parell d'anys tambévaren subhastar a Madrid, es cotxedel Governador de Palma, no se quiel va comprar, encara que si el ha-guessin venut a Palma hi havia

No-

dies i coses / 16

varis interessats en comprar-lo. Eldel Govern Civil tenien repuestos ijo quan vaig sabre que s'haviavenut hi vaig anar i vaig comprarunes molles espirals que havienquedat, per emprar pes meu cotxe.

-Quins cotxes més hi havia de Ho-guer?

-Només hi havia es meu i un altreden Gori Fret, ell estava a Santanyí.

-Ten recordes d'algún viatge quetingués alguna anècdota cursiosa 7

-N'hi ha una que es contadora: Joencara tenia es cotxe yell, que enca-ra que era vell a mi m'anava moltbé. Un dia de s'hotel Cala d'Orm'envien a demanar per fer un viat-ge, seria es primer que faria a s'ae-roport, que aleshores era a SonBonet. Quan vaig ésser a s'hotel isurt es senyor que m'envia de dur iva veure aquell cotxe ja un poc vell,el se va mirar i va dir: -Y estecoche, nos llevará hasta Palma? Jol'hi vaig contestar que ses altres ve-gades que hi havia anat no haviatingut cap inconvenient. Era es sen-yor amb la seva dona i dos fills iuna senyora vella que era sa mared'un dels senyors. Pujen tots, carre-gam ses maletes i partim cap a s'ae-roport. Pes carni varem conversar demoltes de coses, me varen demanares preu des viatge i jo les vaig dirque era a deu reials es quilómetre.Aquell home va fer comptes i perestalviar me va demanar si no hihauria cap dracera. Jo els vaig dirque hi havia un camí sense esfaltarque anava per Son Ferriol i Es Plade Na Tesa. I mos varem arriar peraquell camí que no hi havia qui pas-sas. Quan varem arribar i passavemcontes, va resultar que eren 63 qui-lómetres que s'havien de contardues vegades perque hi havia satornada. Total que el preu va resul-tar ésser 315 pts. Es punyetero enca-ra va voler que li llevas ses 15. Resaixò no acaba així, no. Jo com queera sa primera vegada que anava as'aeroport, me vaig acostar permirar un poc. Des cap d'una estonavaig veure com ses maletes que johavia descarregades eren duites capa un avió que estava tapat, i méstard que els passatgers meus puja-ven a aquell avió i va resultar queaquell senyor que mirava tan prim

amb so pagar es meu vitager era unministre que anava amb avió parti-cular. Això d'havia ésser l'any 47 o48.

-Quins eren els viatges més co-rrents?

-Venien a cercar-me de Cala d'Or,de s'hotel Cala d'Or venien en bici-cleta; altres vegades m'enviaven re-cados pes carter. Quasi tots es dis-sabtes anava a Palma i cada diu-menge dematí a Felanitx. Per anar aFelanitx venia es qui volia i paga-ven 10 pts, mês tard arribaren aésser 12. Per ses Festes de Felanitx,Santanyí o s'Alqueria Blanca tambéfeia viatges, es que fossin necessarissegons sa gent.

-Tens qualque cosa interessantmés que contar sobre els cotxes?

-Quan vaig comprar es primer eramolt mal de fer tenir gomes, les ha-vien de sol.licitar i se torbaven molta venir. Es meu el me varen vendreamb ses rodes embulicades amb ca-denes perque ses gomes estaven xa-pades i es repuestos que estaven de-manats se varen torbar a venir. Descap d'una temporada d'haver-locomprat llavor varen venir sesgomes que havíem sol.licitades.

Per una altra cosa que també ésconegut en Joan es per ésser adoba-dor de rellotges sobretot d'aquestsrellotges de paret antics.

-D'on te ve això de sabre adobarrellotges?

-Jo en vaig aprendre ben tot sol.Ningd mai m'ha dit com se fa nin'he vist arreglar mai cap a ningú.Es primer que vaig desfer, jo encaraera fadrí, per tornar-lo montar vaighaver d'anar a Can Simón que entenien un d'igual per veure comanaven ses peces. De tot d'una hotenia mal de fer per aconseguir lespeces de recanvi, però a lo darrer jasabia a on trobar-les.

-Només record d'una vegada quese n'haguin duit de ca nostra un re-

llotge que no marxas, era un de NaCapitana de Portopetro que leshavia caigut i estava fet un desastre,crec que aquest és s'Unica que no hearreglat.

També va fer de mecànic, el pri-mer mecànic del poble. Llavors erael temps de les primeres motos enel poble.

-Llavors no miraven tant prim i jotenia un talleret sense declarar nires. Una vegada que vaig sabrearreglar es meu cotxe i sa mevamoto, me vaig donar en coratge d'a-rreglar ses dels altres.

-Vaig canviar es pistons en es Ci-troens den Serres, es de'n Vadell ies de l'amo en Tia des Parador itambé de sa camioneta de l'amo enPep Gustí. A mitges amb l'amo enToni Gelat, varem fer una furgone-ta, varem comprar sa carrosseria aPalma, es motor a Manacor i estaxis a Felanitx.

A més de totes aquestes coses,cotxes de lloguer, arreglar rellotges,cotxes o motos a can Joan Vellaba,han donat molts altres serveis alscalongins, com son el de pelar ame-ties amb paladora, posar gasolina otenir la manera d'aconseguir unabombona de butan a qualsevol horaque fos.

Després de fer tantes de feines,encara tenia temps per altres coses.Era afectat de pescar, sobretot pes-car de grumeig.

-Lo meu era pescar sards i obla-des principalment de nit. Per gru-mejar feia un preparat d'arengadapicada amb segó i pa banyat. He fetmoltes de pescades xereques peròtambé n'he fetes de bones, a vega-des, hi havia sards de 2 o 3 kilosque treien sa cova pes cabas, perquèno hi cabien.

Aquesta ha estat la xerrada ambl'amic Joan. Amb ell i na Barbara, laseva dona hem passat una estonaben agradable en torn de la calentorde la camilla.

Tenen una casa que dóna goig,tota plena d'objectes que l'adornen.M'han convidat a que hi tomas unaltra dia a passar amb ells una esto-na, i de bo que hi tomaré, doncsdóna gust compartir les hores ambamics que tenen tantes coses inte-ressants per contar.

Marc Vallbona

dies i coses / 17

A Calonge podem estar orgullosos de tenir una deles esglèsies mes elegants i simpàtiques, dels nostresvoltants, sense voler desmereixer-ne a cap altre. Indub-tablement la nià del genial Mn. Antoni M Alcover, il'amor que professava per tot lo nostre es deixa sentiren cada línia i cada detall del nostre Temple. Un delsdetalls emperò que encara ens restaven inacabats, erenaquells rosetons que sempre havíem vist tapats amt;peces de marès. Sempre haurem d'agrair l'iniciativadel nostre rector En Baltasar, de posar en marxa el pro-jecte d'obertura dels nous vitralls. Després dels corres-ponents assessoraments se va encarregar la responssa-bilitat de vestir de llum al nostre Temple a Pere Ono-vas i Aparicio, mestre vitraller de Barcelona. Del mon-tatge dels vastidors que havien de sustentar tan delica-des filigranes s'encarregaren els picapedrers GermansVallbona de S'Alqueria i els fusters en Tomeu i enToni de Ca's Senyor.

Una vegada acompletada la tasca d'instal.lació dels nousvitralls, el grup d'obrers que s'encarregaren de les obresbrindaren amb una botella de cava.

Els vitrallers

Dia 31 d'octubre a la tarde quedaren instal.lats els vi-tralls de l'Esglèsia de Calonge. Una sinfonia de colorsentre cada dia dins la nostra esglèsia vestint amb l'arcde Sant Martí les parets.

Per Sant Miguel va fer 81 anys que l'inoblidable BisbeCampins beneí la nostra esglèsia romanica-Alcoveriana.

Tot el sagrat edifici semble un testament de pedra queens recorda les grans déries del Bisbe Campins i Mn.Antoni Maria Alcover: La lliturgia, l'amor a la llengua ia tota la nostrada.

J.H.S., Jesús Salvador dels homes i un rierol d'aiguescristalines que ratgen on uns cervols s'hi assassien. Elvitrall es el salm 41 resplendent Hum i colors, que ensrecorda Jesús, veritable font d'aigua viva, on elscreients hi hem d'anar. «Deixau-nos beura Jesús de lafont de l'aigua viva, de la font que mai aixuga i la sedsempre assassia...».

Una pagina de l'Apocalipsi, en concret del capitol 121es l'altre vitrall. Rosa encesa en tots el colors de l'uni-vers. Maria coronada per damunt tots els angels i sants.Reina del cel i terra, amb dotze estels i la lluna sota elspeus.

I com a final voldria aprofitar l'avinentesa per agrairal colongins la seva collaboració per poder dur a termeaquesta obra, que tant embelleix el nostre Temple. L'a-graïment també a l'Ajuntament de Santanyí pel donatiuque vaig rebre. Agraïment a tots aquells que m'han ani-mat a fer-ho. A tots moltes gracies.

?asar Amengual

L'instal.lació de les peces dels varalls .s'havia de per ambmolta precisió, per tal que l'obra acabada ¡luís tota la sevamagnificencia.

Pere Onovas i Aparicio...Pere Canovas i Aparicio, va nèixer a Sant Adria del

Bessós, a la rodalia de Barcelona, cosa de la qual n'estamolt orgullós estudia Belles Arts a Barcelona, a la Llot-ja. I a hores d'ara és, possiblement un dels mestres vi-trallers més valortats del món, la seva obra es presentquasi tots els continents: Europa, Amèrica, Africa, Asia,on hi ha els seus vitralls colorint la Hum del sol. Alllarg del 38 anys que fa que treballa el vitrall n'ha fetmés de 4.000 metres quadrats.

El seu treball a Mallorca va començar fa 12 anys a LaSeu. Es van obrir els finestrals de la capela reial, laqual estava tancada a la Hum, i va començar amb el queGaudio havia fet. En Gaudí havia fet dos grans finestrals

7110-

dies i coses / 18

amb una técnica de tricomia de colors, amb vidres delcolors primaris: vermell, blau i groc; uns finestralsúnics, els quals van ser restaurats per Pere Cànovas. Amés a mês va fer sis finestrals més que acompanyen alsde Gaudí, tres més que hi ha a la nau, i tres mes que hiha a la part baixa.

Després d'aquests treballs es guanyà la confiança delcapítol (I) de la Seu, i mitjançant aquest li han estat en-carregats treballs gairebé per tota l'illa. En Pere Càno-vas ens ha confessat que va acceptar de bon grat l'encà-rrec de realitzar les dues rosasses de l'esglèsia de Ca-longe. Aix?) suposava, de qualque manera, un repte, do-nada la línia tan fina del personal estil de Mossen Anto-ni Maria Alcover, que defineix el Temple de Calonge.

Els rosetons, o resasses, que embelleixen l'església deCalonge, amb els quals podem donar per acabada, vandur quatre mesos de feina. El projecte el va fer ell ma-teix. Va treballar amb els colors primaris, sempre a 600graus de temperatura.

Un temple més gaudeix de les llums que Mestre Pereva imaginar, el qual passa a formar part de la nostrahistòria local.

(I) A les Catedrals corporació formada per Canongescom a consell de Bisbe.

Els treballadors feian feina a una altura considerable. Lisvidres van subjectats amb un corbam metalic.

VIDEO CLUB

S'HORTAC/. Mossèn Martí Sureda, 9

- Lloguer cintes video, sempre amb lesdarreres novetats- Equips de so- TV i Videos- Contestadors automàtics- Radiocassetes de cotxe i equalitzadors- Montatge i instal.lació

SEMPRE AL SEU SERVEI

BAR NicvuVOS DESITJA UNES BONES FESTES I BON ANY NOU

Telèfon 65 78 20C/. Rdo. Antonio Vadell, 2

CALONGE

dies i coses / 19

«Montusiri, poble honrat»: (1)M'honora de poder tornar a parlar

a aquest poble on ja fa un grapatd'anys (1974) em van donar un lliride plata per una tocada de xere-mies; quan n'havia fetes tantes amben Toni Rei i amb en Pere de les Bi-cicletes per aquests carrers costerutsi pels cafès amb la presència cons-tant d'en Pep Pinet, i a l'Hostal,amb la Santa paciència d'en Migueli amb la rialla franca d'en MiguelLlobet, o al Puig de Sant Miguel.

La primera vegada que vaig par-lar a Montuïri, en públic, va esserpel cinquantenari de l'Escola JoanMas i Verd, l'any 1985. Aquest foul'any que vaig enllestir la part delllibre que ara es presenta (aquestapart del llibre és continuació de lafeina que vaig presentar al llibre Xe-remiers. Mallorca: Cort, 1982) i queha estat cinc anys a arribar a agues-ta taula; i ho ha fet de la má de lallibretera major de Mallorca, naJoana Confitera, que també feiaqualque xoriguer amb nosaltres,entre tocada i sonada, amb n'Antò-nia Rei i en Biel Majoral i en Solda-det i d'altres montuïrers de ronyóclos. Perquè aquest llibre l'he fetbufant i Montuïri m'ha donat alèper bufar.

També fa cinc anys es va publicarun recull d'escrits meus que ara havist la segona edició augmentada.Kike Amonarriz, un amic del PaísBasc, al pròleg, fa cinc cèntims deltema del llibre, amb paraules desa-gradables, pert) que són vera:«Quan vaig esser a Mallorca el da-rrer estiu vaig tornar amb una im-pressió amarga. No vaig trobar unpoble sinó una colónia -de quinametròpoli?- resignada només a man-tenir una inèrcia -això sí, «autonò-mica». I tots sabem com pot de pocun poble colonitzat contra la inèrcis.«Aqueixa amargura inunda tots elsfulls del llibre i transcendeix el mervalor -científic- o sociolingüístic peresdevenir fibló contra tots aquellsque no volen sortir de la comoditatde la convivència pacífica i demo-cràtica». No és l'amargura del de-sesperat, sinó la d'aquell que sapque el camí es difícil i Qs llarg, però

que cal començar la caminada» (Iaquest pròleg, en Kike, el va escriu-re en catalã, sense haver sortit maidel País Base)

Al llibre Mecanismes de poder(escrits de sociolingüística. PalmaUniversitat de les IIles Balears, 1989)pari de llengua i al que ara es pre-senta de xeremies. Llengua i xere-mies són part del nostre ésser com apoble català, i tant la llengua comles xeremies pateixen la desintegra-ció d'un poble amb poc orgull, ambpoca estima pròpia, d'un pobleprostituït per quatre vellons.

Si no es vol ésser una nació, ales-hores la Ilengua es perd i en ella lavida cultural pi-60a. Llavors pas-sam a ésser els darrers dels forasters(per doblers que tinguem). Quèvolem, balladors i xeremiers queparlen en castellà? Quan es lleva elbessó queda el folklore. No serveixde res conservar les xeremies i elball i les sopes si perdem le llenguacatalana i la voluntat d'ésser cata-lans.

Jo he sentit sonar el flabiol d'enNiu i d'en Rei quan ballen els cos-siers de Montuïri -els únics que hanballat sense interrupció- i és un fla-biol que sona des del moll delsossos i que arriba al moll dels ossos,és una eina que diu jo som aquí,som montuïrer, som català. Tambéhe sentit sonar xeremies i flabiol auna barbacoa: dos vellets amb eloquevivaespaiia» a una guarda deturistes que baixaven de l'autocaramb la máquina de retratar a punt;també he vist l'Escuela de Música iDanzas de n'Ensenyat fent els ho-nors al primer foraster que arriba aSon Sant Joan, amb balladors que esretorcillen com si haguessen menjatcaragols sense beure vi, que es quantreuen la banya.

Aquestes dues són les dues pers-pectives de futur que tenim; podemtriar. La inèrcia ens du a la segonaimatge, la del «quevivaespaiia», lade fer de bufons. Si volem triar laprimera alternativa, si volem conti-nuar sonant les xeremies des delmoll dels ossos, no basta bufar: laforça surt de dins, d'un sentiment

fort de poble, d'un orgull propi, iaixò, en una situació colonial com lanostra vol lluita, vol lluita de tots ide cada dia.

De la colonització que patim enparla el següent fragment de Meca-nismes de poder que reproduesc:

«Fue infausta i nefasta aquellafecha del 12 de octubre que chocacon los valores que nosotros másapreciamos». «Esos -gloriosos- gue-rreros, llegaron aquí con la espada,hicieron bendecir la conquista con lacruz (...) y aniquilaron a la pobla-ción» (Fidel Castro, Vid «La Van-guardia, 25 Julio 85).

I més infaust i nefast és l'orgullque manifesten molts d'espanyolsper aquests fets, per la «hispani-dad», encara avui, prop de cinc-cents anys després.

Amb el «descobriment» d'Amèri-ca, els castellans «varen obrir el dela cultura» a aquest continent, ha ditavui el rei; «varen destruir la cultu-ra pròpia d'aqueix continent», dicjo, i els seus habitants de passada. Iencara en bravegen! Què diantrevaren descobrir si només al que araés Mèxic hi havia sis milions d'habi-tants que ja havien descobert Amè-rica; i al cap de pocs anys dues ter-ceres parts havien estat morts perles malaties castellanes o directa-ment assassinats.

Quin és, perquè desvetlli tantd'orgull, el resultat d'aquesta ober-tura al camí de la cultura? Es Pino-chet?, és la matança dels americansque viuen a l'Amazones, que encaracontinua?, és la desemparança enquè es troben (per l'estat de desi-gualtat i d'injustícia) els parlants deiiengúes americanes (guarani, quit-xua...)?, són les visites de la creu(Nojtyla) per predicar-los paciènciadavant els amos colonitzadors?.

I encara més: ¿Són aquests els va-lors bàsics subjacents a la democrà-cia espanyola (als seus governants ials seus votants?) i a les subdemo-crácies autonòmiques? Democràciano sempre vol dir justícia, igualtat,cultura (i quina casta de cultura ésIa que consisteix bàsicament a des-

dies i coses / 20

truir altres cultures?)... Per exemple,la democracia alemanya va fer pujarHitler al poder; les democraciesnord-americana i anglesa han donatsuport al govern racista de Sud-Africa (obertament, sense vergonya);Leon Deg/vile, nazi, que viu a Es-panya i diu per la TVE (dia 12 d'oc-tubre -casualitat?-) que l'únic que lisap greu de la seva història es queel fexisme hagi fracassat a Europa(tal vegada encara triomfarà, ambl'ajuda de Reagan).

La democracia espanyola no hacanviat, en molts aspectes, l'ordreestablert anterior (un dels canvisafecta, sens dubte, la intend() decanviar). Continuen les denúnciesper tortura als nacionalistes als in-formes d'Administia Internacional,continuen les sospites d'assassinatsinstitucionals (J. Arregui, mort el1981 sota custòdia policial, Zabalza,el GAL...) continua la injustícia i ladesigualtat lingüística, consagradaper la Constitució de 1978 (en Hocd'establir una política igualitaria,com a Bélgica o a Iugoslavia).

Això es un escrit de l'octubre de1986 que encapçala amb una cita deNoam Chomsky:

«Sant Agustí explica la històriad'un pirata que fou capturat perAlexandre el Gran, el qual li va pre-guntar: «Com es que goses fer laguitza, a la mar?» tu, com gosesfer la guitza al món sencer?», varespondre el pirata. «A mi, m'ano-menen lladre perquè ho faig ambuna nau petita, i a tu, que ho fasamb una gran flota t'anomenen em-perador». (...) El conte de SantAgustí arriba al fons del deliri cínicque es produeix davant el terroris-me internacional, intniment actual-ment com a tapadora de la violènciadel món occidental i il•lustra el sig-nificat del concepte en l'ús contem-porani que a l'Occident se'n fa. Elterme terrorisme es va començar autilitzar cap a la fi del segle XVIII,de primer per fer referència a les ac-cions violentes de governs nome-nats amb finalitat d'assegurar lasubmissió popular. Aquest concep-te, evidentment, beneficia ben pocels qui practiquen el terrorismed'estat, els quals, aferrant-se al

poder, estan en condicions d'exercirel control sobre el sistema de pensa-ment i expressió. Sc n'ha abandonat,doncs, el sentit originan i el termeterrorisme s'ha començat a aplicarprincipalment al terrorisme al detailpracticat per individus o grups».

I encara vull reproduir un escritdel desembre de 1987, titulat «Elpaper dels intel.lectuals i dels crea-dors d'opinió davant la situació cul-tural. Proposta»:

«L'estratègia de desmobilització,d'evitar el conflicte, de dir «tot vabé», de fer el joc alscol•laboracionistes i al poder esta-blert per «tàctica» possibilista(=oportunista), s'ha vist que no res-pon més que als interessos dels es-caladors, dels grimpadors, del quetenen el cor a la butaca aconseguida(es a dir, que tenen el cor al cul); is'ha vist que poc pot satisfer eldeure que tenim de reconstruir (ode construir) la nostra identitat na-cional catalana, i que no pot engres-sar els joves (11evat de «quatre mes-quins», que són molts).

Passa d'hora de dir les coses da-res i d'actuar amb honestedat i va-lentia, de crear un nou espai mental.Això no vol dir, al contrari del quepredica (per exemple) Aina Moll,una actitud suïcida sinó l'única pos-sibilitat de dur una existencia dignacom a persones i com a poble (fins itot si el resultat final fos la mateixaassimilació als forasters que es veuvenir amb la tendènciacollaboraciocista actual). Això novol dir deixar de fer una feina real(més que «realista» o «possibilista»),pert) sí deixar de banda mentides ibeaturies que l'únic que fan és asse-gurar la jubilació en el càrrec o elssomriures beatifies del poder. Lalluita per construir una nació catala-na no es una lluita personal (comuns volen fer creure els que se'ndiuen «protagonistes» i molts fetsdels quals hi van en contra), peraixò cal una continua avaluació iautoavaluació de la feina que es fa ide l'actitud de cadascú; i si qualcúes pica, que grati; si no som capaçosd'assumir les critiques, poc hoserem de subvertir l'ordre establert;i aquesta subversió, encara que

comporti guerra, es l'únic que enspot fer sentir en pau.»

I això es el que vol Macia Manera:unes que surtin de la rabassa queens aguanta, i no un flabiol, tan flo-rit com vulgueu, però sonat per unbufó que sona per un duro per a fo-rasters o per a mallorquins (cata-lans) renegats que, també per unduro, venen la terra catalana i FA/li-ma catalana (i si ve el momentaquest són els primers a matar cata-lans de veres, com mostra LlorençCapella al seu Diccionari vermell icom mostren els escrits de l'erudit isant varó, monjo de Montserrat,Josep Massot i Muntaner, nét deJosep Massot i PLanes, que va ferun dels reculls mes bons de tona-des, xeremiades i cançons que hi ha(3)).

Res més, montuïrers, només dir-vos que la veritat sura, com lamerda (que per tot en veim).

Molts d'anys de Sant Jordi. ViscaMontuïri. Visca Catalunya.Antoni Artigues, Montuïri, 22 d'a-

bril de 1990

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE Reper-tori i construcció dels instrumentsde la colla de xeremiers catalans aMallorca d'Antoni Artigues i JoanMorey (Palma: Universitat de les IIlesBalears, 1989) A MONTUÏRI, DIA 22D'ABRIL DE 1990 (Acte organitzatper l'Associació de pares de l'Escola).

( •) Aquesta part del llibre is continuació de lafeina que vaig presentar el llibre Xeremiers. Ma-llorca: Cort, 1982.

(2) Mecanismes de poder. Escrits de sociolin-güística.- l'alma: Universitat de les Illes Balears,1989.

(3) MASSOT i PLANES, losep.- Cançoner mu-sical de Mallorca.- Palma: Caixa de Balears «Sa

Nostra», 1984

COMUNITAT AUTONOMA DE LESILLES BAI EARS

ASSOCIACIO PREMSA FORANADE MALLORCA

Un dels primers exemplars del Tirant

dies i coses / 21

Llengua

500 anys de Tirant lo BlancEl passat 20 de novembre va ser

una data memorable per moltescoses, però sobre tot perquè va ferels 500 aniversari de la publicaciódel Tirant lo Blanc, una obra cimerade la literatura universal. Obra quesegons els entesos es pot qualificarde TOTAL, ja que a ella hi podemtrobar gairabé tots els gèneres de li-teratura existents, i a més va supo-sar tot una revolució a l'art de lanovel.la, de tal manera que es rei-vindica en molts de sentits com laprimera novel.la moderna davant elQuixot. El mateix Cervantes va dirdel que era la millor novel.la de ca-valleries del món, i el novellistaperua Mario Vargas Llosa diu queel Tirant ens ha ajudat a què el mónsigui més feliç.

Aquell 20 de novembre de 1490feia vint-i-dos anys que l'autor del'obra havia mort, però aquestasembla que tenia molt bones pers-pectives de futur i es varen fer 715exemplars a la primera edició, xiframolt alta pel que acostumava aaquella època. Aquesta primera edi-ció es va fer a Valencia, i aviat, setanys després (ens hem de situar al'època) es va fer una segona edicióa Barcelona. El 1515 es publica a Va-lladolid una traducció al castellà, el1538 n'aparegué a Venècia una ver-sió italiana, el 1737 es va editar unaversió al francés, i no fa gaire anys,el 1984 va aparèixer una versió enanglès la qual va èsser un best se-ller, cap altra obra catalana ha asso-lit als Estats Units les vendes queva aconseguir el Tirant. En pocsanys s'han fet moltes reedicions idiferents adaptacions per a lectorsjoves, i edicions en llengiies com elneerlandès, el xinès i moltes altresllengües estrangeres.

Tirant és un cavaller valerós, peròmolt huma, la trama de la novel.la

és llarga, la Gran Enciclopedia Cata-lana la resumeix així:

«El Tirant és la fingida biografiad'un cavalier bretó que, molt jove,es fa conèixer en festes cortesanes icombats a Anglaterra, esdevé cap deforces armades que socorren l'illa deRodes i l'Imperi Grec, el qual defen-sa contra l'invasió dels turcs i, des-prés d'una Ilarga compa: ya al Nortd'Africa, torna a Constantinopla imor. Les aventures cavalleresques imilitars són acompanyades de la na-nació dels amors de Tirant i Carme-sina, filla de l'emperador grec, laqual morirà també en saber el tras-pas del seu enamorat».

Per una part l'obra és un magnifiedocument per a conèixer l'èpocaque es descriu, i per altra part, elTirant és una narració d'una profun-da psicologia i sentiments, d'unaprosa molt variada: senzilla i solem-ne alhora, molt expresiva. Tot aixòreflecteix l'exuberant València delsegle XV que va viure Joanot Marto-rell, l'autor.

Joanto Mai-tord, que és l'autorprincipal del Tirant (sembla que vaser acabada per Marti Joan deGalba) era un cavaller de Gandia,molt bregós, es va veure embolicaten moltes disputes. Va conèixermolt de món, va viatjar per dife-rents països i cons. Se sap que vaescriure altres obres, però Tirant loBlanc és l'única que gracies a Déues conserva sencera.

En la nostra catalana llengua devalència es va escriure una de lesobres Mel-Aries més revolucionaries,i ara fa tot just 500 anys de la sevaprimera edició. La llegireu? O espe-rareu a veure la versió cinematogra-fica? Vos ho dic, llegir-la és moltmés satisfactori i enriquidor, i ésmotiu d'orgull que aquesta obrasigui part del nostre bagatge cultu-ral, tot i que les circunstanciessocio-polítiques no permeten festejaraquest aniversari com caldria, bépodem dir, Visca el Tirant!..., i sobretot, llegir-lo.

Jaume Vallbona

oActCOMUNITAT AUTONOMA DE LES ASSOCIACIO PREMSA FORANA

ILLES BALEARS

DE MALLORCA

dies i coses / 22

(I) Corsaris

El nostre pais té una llarga extensió de costa, deGuardamar a Salses, a la Peninsula, i tot el litoral illenc.Amb això al llarg dels seus més de mil anys d'històriala nostra gent a mantingut uns estrets vindes amb lamar i la marineria. Són molts els fets de la nostra histó-ria que estan lligats a la marineria: l'any 810, el Comted'Empuries fou encarregat per l'Emperador Carlemayde la vigilància del mar d'entre el seu comtat i les illes,per afrontar les invasions musulmanes i normandes. Lamateixa conquesta de Mallorca l'any 1229 fou tota unacampanya naval. L'expedició de Jaume Ferrer, manor-qui, que l'any 1346 va bordejar les costes d'Africa fins aIa desembocadura del Senegal en cerca d'or. L'escola decartógrafs de Ciutat de Mallorca treballà entre els seglesXIV i XVII i fou un dels centres cartogràfics més impor-tants d'occident. Durant els segles XII i XIV els catalansvan navegar per a tota Ia Mediterrània per a mercadejari per la qual cosa van crear una extensa xarxa de consu-lats, els quals venien a ser uns ports lliures per a co-merciar, regits per un cònsol que feia cumplir les lleisdel «Llibre de Consolat de Mar», el primer llibre delleis maritimes del món. No totes les expedicions erenper mercadejar, n'hi va haver per conquerir, i aixíde Sardenya, de Sicilia i la meitat de la Peninsula Itàli-ca, el Ducats d'Atenes i NeopAtria formaren l'ImperiCatalà. Cristòfol Colom, el qual va descubrir als euro-peus un continent que s'amagava al Portent de l'Oceà, iregala un Imperi als castallans, era molt possiblementnat a mallorca, al manco la seva ciència nautina respo-

nia a la que s'havia desenvolupat a l'illa.Lluis de Requessens va ser el virtual comandant de

l'armada que va vencer al turc a Lepant. L'Icticeo, elprimer submari va ser ideat per un inventor de Figue-res, en Nards Monturiol. No hi ha dubte dels lligansentra el nostre poble i la mar, un poble que dia rera diaha salpat dels seus ports per a pescar, mercadejar, i finsi tot guerrejar, al llarg de més de mil anys.

Una de les tècniques de guerra i de comerç alhoraque mês empraren els catalans fou el corsarisme, queera una mena de guerrilla marina institucionalitzada, fetpel qual es distinguia de la pirataria. Deis nostres portssalpaven vaixells a fer el cors, els quals molt de tempsforen temuts per molt dels pabellons que solcaven elMediterrani. Foren els ports d'Eivissa i de la Ciutat deMallorca els que coneixeren un major desenvolupamentde les activitats corsàries, pert, el cors també es va ferdesde València i desde Barcelona. Alguns corsaris jas'enrriquiren a l'época Comtal.

Pert) sembla que foren els illencs els que més es dedi-caren al cors, els quals, a més d'enrriquir-se, feren unagran aportació a l'engrandiment de l'imperi català. Elsmariners illencs, amb les seves embarcacions feren ver-taderes gestes a la Mediterrània. Viatjaren, feren la gue-rra, i en la guerra es distinguiren fent el cors, lluitantsovint contra els corsaris d'aires palsos, els quals forentemuts per les nostres embarcacions de comerç i lesnostres costes.

dies i coses / 23

UN FET INSTITUCIONAL

Convé de bell principi distinguir el corsarisme de lapirateria.

Totes dues coses eren activitats violentes fetes a lamar, a les quals el principi objecte era generalment elguany econòmic. La diferència era que la pirateria erail.legal i el cors estava legalitzat i sotmés a una estrictareglamentació. Els pirates, guerrers marítims aventu-rers, no pertenyien a cap país o govern, obeien nomésllurs pròpies ambicions cosa que feia que els guanys nos'haguessin de compartir amb ningú, i el corsari haviade lliurar una part del seu botí a les autoritats. La pira-taria en contraposició al cors, va ser sempre perseguidai condenada per totes les ordenances i codis que regula-ven les accions guerreres a la mar.

Des de l'edat mitjana el cors fou ampliament utilitzaten les guerres entre els Estats marítims. Els grans estolsestatals es reunien amb molta dificultat i eren molt cos-tosos; generalment només feien una campanya de tres oquatre mesos cada any i s'encarregaven de les gransoperacions contra els estols o les costes enemigues; percontra la persecució de la marina mercant enemiga,l'hostilització de les costes, eren a càrrec de vaixells ar-mats en cors, que s'esforçaven en Ilur tasca pel guanyconsiderable que obtenien amb el botí i no pensavensobre les finances estatals.

Podem estudiar el corsarisme sota tres perspectives:com una activitat militar, com una activitat comercial icom una manera d'ascendir socialment. Era, bàsica-ment, una activitat militar quan actuava per a recolçarIa marina de l'estat, la qual era sovint feble. D'aquestamanera l'estat en treia un benefici politic i el corsari unbenefici econòmic. El cors com a instrument econòmicestava condicionat per la disposició d'una conjunturafavorable de guerra i comerç. Els llocs d'actuació erenles linies comercials dels enemics, i sempre s'evitaval'enfrontament amb vaixells de guerra. El cors com a in-centiu social és ben fàcil de comprendre, l'activitat cor-sària solia enrriquir armadors i capitans, i l'amassamentd'una fortuna sempre va acompanyada d'un ascens so-cial, a més si era valorada ractivitat dels caps del vai-xells per les institucions, aquestes solien premiar aaquest, sovint, amb ascensos en la graduació militar.

Una campanya de cors era una empresa naval duita aterme per particular, proveïts d'una autorització o pa-tent de cors, anomenat també carta de marca, concedidaper llur govern, contra naus enemigues, o contra nausamigues en cas d'execució d'una represàlia, era un fetinstitucionalitzat. Eren considerades enemigues, a mésdels estats amb els quals s'estava en guerra, totes lesnaus de gent de religió no cristiana, de manera quequalsevol nau dels Arabs era blanc dels corsaris cristiansi viceversa. Les naus de països amics que comerciavenamb països enemics també eren blanc dels corsaris elsquals solien requisar les mercaderies.

Per evitar els abusos, tan fàcils, i la desviació cap a lapirateria, ja hem dit que es va dotar de tota una legisla-ció per a l'armament de vaixells en cors des dels seglesXII i XIV. El era una activitat clarament reglamentada,segons consta per la seva presència en les diverses or-

C30e 21-cvn. cc,fr,rs-vot, ci4f. )7 D

n Zei (7.(*C2,5CC7,1 TA'''. Se .4.,;%-ok, 4a-c€4-•

CC22(5.67

e—. h sc.-c.c./a reL-6

troc_,

•

-e971, 77t. t p. as Ze ta. ec7

.

GZ-4- C- 7,

COS C.rd..477. Olt P/icege-,. frt.,/

r e nett &Le', 9V...rue tíj4 ,c1..,.... ,"re-x 97,

ceer,te:

Ordenança que regula rat • o r s ( 1779)

denances maritimes reconegudes internacionalment quecodificaven les formes d'actuar a la mar. Calia fer elspreparatius dins uns ports determinats a cada estat. Elcorsari (nau) precisava el reconeixament notarial de sal-par; el capita, o governador de l'esquadra, maxim res-ponsable d'un cors, havia de dur la patent lliurada pelrei o virrei, de la qual, a més que legitimava dita inter-venció, expressava amb precisió quins eren els enemicsa depredar. Els patrons havien de jurar que només ata-carien a aquest, els enemics declarats del govern respec-fiu i havien de dipositar una fiança i presentar fiadorsque responguessin dels d'anys en cas d'incumpliment.Acabada la campanya podien vendre a l'encant el botiaconF, guit, amb autorització prèvia d'un oficial reial,que havia de comprovar la legitimitat del boti (esclaus,vaixells i mercaderies), i havien de lliurar-ne una cin-quena part al rei, o una part més grossa si la coronahavia participat amb material, provelments etc. Algunesvegades el cors es podia veure sotmés a anar a judici, ala capitania general, i llavors veure's obligat a restituirla presa.

La marina mercant de la corona d'Aragó era una au-xiliar de la marina de guerra, formava part les expedi-cions militars o feia el cors pel seu comte. Els reis cata-lans estimularen la navegació mitjançant la concesió demolts privilegis als mariners fins i tot, com podemveure a la reial cèdula del 20 de juny de 1.395, signadapel rei Joan, el dret de poder usar armes sempre i a on-sevulla, cosa que en aquest temps significava molt. Elrei Pere IV otorga unes ordenances, el 2 de febrer de1.356, sobre l'ordre que s'havia de cumplir en l'arma-mant de naus corsàries particulars

(3) EL CORSARISME A LES NOSTRES COSTES

A les costes catalanes sovintejaren molts de segles elsatacs dels corsaris, i pirates, barbarescs, Aquests atacs

dies i coses / 24

El port de Ctutat va tenir una important actantat corsarza.

arribaren a ser un problema d'abast nacional. Tant queel 1401 els sindics procuradors de les universitats deValència, Barcelona, Perpinyà i Mallorca i el rei Martíacordaren actuar conjuntament per a destruir l'escanda-losa pirateria que assolava les costes catalanes. Aquestsprocuradors es comprometeren a armar mancomunada-ment i a mantgenir armada una esquadrilla que destruísla pirateria. La història ens diu que el perill dels corsa-ris externs no acaba aquí, la por va seguir a les nostrescostes molts de segles.

Foren el barbarescs, moros i turcs, els que més sovin-tejaren, a voltes de manera realment terrible, les nostrescostes. El barbaresc era bon navengant però a terraferma era insegur i espantadís, però el turc era una au-tèntica bèstia, encara que no era tan bon mariner. Perals illencs el corsarisme d'aquests va arribar a serunaobssessió. A temporades atacaven les viles de lacosta, i sempre atacaven els vaixells que navegaven pelmar de les illes. Sense vergonya s'aproximaven a lescostes i als ports i apresaven els llaüts dels pescadors oles embarcacions que transportaven mercaderies.

Santanyí, com moltes altres poblacions costaneres, vasofrir els atacs d'aquestes gents, les quals solien refu-giar-se ben aprop, a Cabrera, i d'allí solien atacar lescostes, les possessions, i la mateixa vila. Els jurats de lavila, el 1531, es presentaren al Gran i General Conseil

demanant ajuda per a protegir la vila amb muralles isobre tot les boques dels carrers per a impedir l'entrada«als inimichs de la fe catòlica». Els veins estaven dispo-sats «a col.laborar tant com poguessin amb llur forces ipossibilitats.

Arreu del País s'organitzaren sistemes de vigia i de-fensa. Si s'arribava a produir un atac, aleshores a cadavila, al ait de «via fora», els membres de cada desenaes concentraven davant la casa del seu cap, i junts ana-ven a casa dels cinquanteners, i després al lloc designat

pel capita de la vila. A Mallorca els efectius de les vileses concentraven sobretot a Ciutat i a Alcúdia, excepte ales viles litorals que cuidaven de la seva pròpia defen-sa. Les viles de Porreres, Montuïri i Felanitx estavenobligades al manteniment de les talaiesi escoltes del li-toral de Santanyí.

Segles més tard, l'any 1739, en una relació impresaper l'ord mercedari d'un rescat de més de quatre-centspresoners, trobam encara el nom d'una santanyinera, naMargarida Burguesa, de setze anys d'edat i tres i migd'esclavitud, la qual havia estat captivada a terra.Aquestes, dades ens donen una idea del que per moltsd'anys va esser un autèntic terror per els nostres avant-passa ts.

Calonge mateix en els seus dos nuclis pre-urbans decas senuor i sa talaiassa hi havia uns sistemes d'interco-municació entre les cases que els formaven dels quals lagent diu que eren per a fugir dels moros quan aquestsatacassin, probablement la comunicació entre dependen-cies era per poder millorar la defensa en cas d'un atac.No sabem si va arribar a haver cap atac a Calonge, peròaquests sistemes de protecció demostren que hi haviaun temor real a que es produis. Ens han arribat noticiesque un avantpassat d'en Joan de l'Esglèsia vella amb unamic caçaven per Cala Llonga i varen sentir un grupd'homes que pujaven per amunt i parlaven una lleguaextrangera. Així que pel que ells sabien aquella gentdevia ser mora, i varen decidir defensar-se. Aquellagent quan va sentir els trets a prop varen girar coa capa un bot que els esperava a la cala i es varen fer endins.No sabem les intencions que tenien aquells homes, peròels calongins de temps ha tampoc ho varen voler saber.

La presència del corsarisme i la por que aquest causa-va a la gent es va reflectir en la cultura popular, contesi cançons, i fins i tot a molts de nosaltres encara enshan regirat, quan érem petits, amb el perill del «morra-cos»

Foren molts els catalans que patiren llargs periodesde la seva vida essent esclaus a terres llunyanes, sem-pre esperant que algú pagués un rescat i els alliberàs, osimplement una oportunitat per escapar. D'igual mane-ra al nostre país abundaren els captius Arabs apresatsper les ratzies o la costa, o l'abordatge d'altres vaixells,dels nostres mariners d'antany. Els moros capturats unavegada havien arribat a portcap eren venuts a l'encant ales nostres ciutats, i podem bé creure que aqueststambé anyoraven la seva patria, la seva familia i la lli-bertat.

f4tg.L7uomFASSOCIACIO PREMSA FORANA

DE MALLORCA ill). 4' -

COMUNITAT AUTONOMA DE LESILLES BALEARS

Jaume Vallbona

dies i coses / 25

Rondalles del terme: Ses qüestions d'un pobre

Això era i no era, bon viatge façala cadernera, el bé que venga i elmal que se'n vaja.

Això eren dos germans. Un eratan pobre, que sols no tenia oncaure mort, i s'altre era tan ric, quemesurava es doblers a palades. Espobre estava tan carregat d'al.lotscom un ase de mosques, i es ric noen tenia cap. Es ric deixava unavaca an es germa, per llaurar. Undia mentres llaurava sa rota, pegamal de ventre a sa vaca, s'ajeu i faes badegot. I va dir a sa dona: -i araque hem de fer? -Saps què farem?La mos ne durem a ca-nostra!. Lase'n duen i l'escorxen i varen ferpanza contenta.

As cap d'un parei de dies esgerma va dir: -I perquè no em tor-nes sa vaca? I va dir: -Oh fiet! ellem va passar aquesta! I li conta esbenifet. -Ah si? Ja sabràs perquè!Qui l'ha feta que la pac! M'ho ha-guessis dit tot d'una en lloc d'ama-gar-m'ho, polissardo! Ja sabràs quisom jo! Demà anirem a Ciutat atenir una qüestió! Pensa, un que jase trobava en terra de tot! Lo ende-ma parteixen cap a Ciutat. L'homoamb un nuu en es coll i es uis que liespirejaven, amb una taleca de ga-rroves penjada, tris-tras, tris-tras...,ies seu germa damunt es cavall, totendiumenjat...,cap a Ciutat s'ha dit.

I com varen esser a Llucmajor sevaren aturar, com era costum a des-cansar. I aquell pobret va quedar adefora, assegut a una vorera, rove-gant una garrova. I sa madona des'hostal, grassa que cuidava a escar-dar, surt amb un plat d'arròs groc,venga, venga, bones cuerades, allàmirant la feta. I ell rac-a-rac, maste-ga qui te mastega. Aquella dona es-tava embarassada, i devia estar unpoc envant ja, i li va pegar talent degarroves. I aquell pobret, ses darre-res que s'hostalera anàs endarrer degarroves. Sa qüestió que en sa nitva estar malalta i tot va anar mala-ment. I l'amo de -Ai si!?Vós veieu aquella dona de sa mane-

ra que estava i sols no li vàreu dir:voleu una garrova? Demà a Ciutat atenir una qüestió!. -bon Jesús! I quèm'havia de pensar jo, si ella se pas-sejava amb un plat d'arròs groc! AiSenyor! I com ho fare? I com hofaré? Jo tornaré boiet!.

I es germa i s'hostaler cap a Ciu-tat amb un cavall perhom, més mu-dats que un lladre, i ell a peu, brutcom una barra de galiner.

Com va esser aprop de Palma vatrobar un homo amb un ase, dinsun encallador, que no el podia treu-re. L'amo, no em voldríeu aidar aaixecar s'ase? -Sí, i a on voleu queestir? -Estirau a sa coa i jo estiraréen es cap. I aquell pobret estira a sacoa i sa coa se va arrabassar. Ara sique la m'heu feta bona! Vaja quinaeixida! I per què heu estirat tant? -Ijo no ho he fet aposta! -No ho heufet aposta? Vaja si ho heu fet apostai heu estirat sense Anima! -Però jono em pensava...-Ni perons, ni pero-nes, a Ciutat a tenir una qüestió,vos deman!

Ell ja en tenim tres ja! Em mata-ran! No tenc cura! Ague11 homonetja estava avorrit del tot: -vaig atirar-me dins es vall! Se'n va a da-munt sa murada, i buf!, se tira dinses vall, i justament va caure damuntun frare que cagava. -Ai! ai! ai! ai!

-I ara? -Ara? Ara sí que l'heu fetabona! M'heu romput s'ansa des coll.Au!, anem a tenir una qüestió!-Aquesta sí que m'es bona! Ja sónquatre. Em llevaran sa pell!

I com varen esser a cas jutge, esjutge va dir: -I que cercau? Quèteniu? I es germa va dir: -Que livaig deixar una vaca que tenia i savaca se var morir i la se va menjarsense dir-me res. -I aixó és ver? -Sísenyor que és ver, però jo sompobre i ell és ric, i jo tenc moltsd'infants i ell no en té cap, i sa vacase va morir...Es jutge va dir: -Sabeuque heu de fer idoi? En esser a ca-vostra partiu-vos sa riquesa i sereucabals i ell ja no sera pobre. Bé vaaixò -deia ell-, ja en tenim un!

Imem! -a s'hostaler-, i vos què teniucontra aquest homo? Què tenc? Quesols no va sebre dir a sa meva dona:voleu una garrova?, i sa dona vaestar prou malalta i tot va anar ma-lament i...tan contents com estàvemi ara no hi estam gens, I ell va dir:-Sí senyor que es ver, però ella sepassejava amb un plat d'arròs groc ijo ses darreres que tengués talentd'una garrova! Diu: -Idoi, sabeu quefareu? Li donareu mi duros perhaver-lo molestat. Què vol dir això!?-Coratge! -deia ell-. LLavò ve aquellde s'ase. -I mem!, i vós què teniuque dir contra aquest homo? -Queva arrabassar sa coa an es meu ase.-I es ver? -es ver i ho confes que ésver, però ell me va dir: em voleuaidar a aixecar s'ase?, i jo vaig fertot quant poria i sa coa va venir.-Idoi li heu de dar un duro cada diafins que s'ase haurà tret coa. -BonJesús! Llavd ve es frare. -I voste quèté que dir contra aquest homo?-Que em va pegar un bot damunt iem va rompre s'ansa des coll. I aixòés ver? -Sí senyor que és ver, peròjo estava perdut i no sabia què emfarien i d'avorrit que estava em vaigtirar dins es vall i ell va esser a baixi jo no l'havia afinat. Va dir: -Idoi,sabeu què heu de fer? Vos anau-hi iposau-vos a baix i ell que vos pec esbot damunt i estareu cabals. -Ahno!, això sí que no! -Idoi donau-limil duros.

I vet aquí es perjui que varentenir aquells quatre, per voler armarqüestions. Idò! Vius i ungles! Encaraes poc.

Cosme Aguiló

NOTA: Aquesta rondalla, comquasi totes les que se, la vaig reco-llir de la madona Maria Vidal deCas Traginer, des Llombards. Queconsti, una vegada més, la mevagratitud envers aquella velleta detan bona memòria, traspassada l'any1981.

dies i coses / 26

Els Nadals d'en Nadal

En Nadal a l'hora d'ara deu tenir,any envant any enrere, 55 anys, pertant, ha viscut molts Nadals. En úsde raó, posem 47. Com es naturalno els ha viscut tots de la mateixamanera. Ha viscuts Nadals amb sol.pluja fina, aigua de bombolla, ennu-volats...

Uns anys visqué el 25 de desem-bre i voltants entussiasmat per larica i variada gastronomia nadalen-ca. De natural llepol, s'empassolavales coques de dues en dues i se pas-sava els torrons sense tocar vorerasenalles i senalletes de tot i molt. Lamitjana festa era la festa del arròssec de primer, endiot de segón, por-cella de tercer, torró, cafe copa,puro, «suma y sigue».

Uns altres anys va viure les ma-teixes festes en tot molt familiar ifins i tot intimista. Per a cap d'anyamb els amics, deia, perd la nit dematines amb la família, vora la xe-meneia amb el tió ben encès. Unanit d'estar -i estar be- amb tothom,des del padrí i la padrina fins ambels nebotets i nebodetes. Tot molttendre i xocolata a voler

Una grapada d'anys va optar per

quasi be tot lo contrari: sortir -commés enfora millor- a sopar -commés car millor- i beure -com Inesmoixera millor- i colgar-se -com mésgran dia millor. Encara recorda enNadal la matinada de nadal que, demoix que anava no sols no va poderarribar al portal de ca seva sinó queel contrapassA de bastants de pams.Foren els anys que la xampanyasustituïda la xocolata.

Alguns anys seguits no deixà perres la cerimômia de Matines, a l'es-glèsia. No sols gaudia en escoltar,embadalit, el nin que brodava, daltla trona, el càntic de la sibil.la sinòque l'arribà a aprendre i desprès lasiulava durant quinze dies a lafeina. Tambè li agradava ferm la na-dala aquella de «A vint-i-cinc de de-sembre» sobre tot quan arribava«fum, fum, fum». Era un dels diesque en Nadal anava a combregar ala Missa i donava un poc més a labacina.

I encara una teringa d'anyspegà per viure el Nadal en to, di-guem-ne, revolucionari. Atacava ra-biosament el consumisme d'aques-tes dates, criticava fortament els

Ajuntaments que gastaven en bom-billetes de carrer i defensava -unany amb els punys inclosos- queNadal era amor i s'ha acabat. I queDeu si va baixar a la terra fou perposar amor i sembrar justicia i tot laresta vuits i nous i cartes que no Ili-guen.

Nadals gastronòmics, nadals fami-liars, nadals «juerguistes», nadais

nadals revolucionaris...sónels nadais d'en Nadal.

Als seus 50 i busques d'anys iamb la meitat de cabells blancs sedemana a en Nadal quins del cincnadals es el millor. Si el millor seriaun coktail de dos o tres d'aquestsben barrejats, o si encara seria bod'estrenar un altre tipus de nadal.

Fins i tot fa uns quinze dies omenys, la darrera vegada que vapujar a Sant Salvador, se li ocorro-gué demanar a un ermità que li di-gues per favor, quina casta de nadalviuria avui, si tongues 55 anys,aquell minyó que va nèixer, tempsenrere, a una cova de Betlem tal diacom el dia de nadal.

Joan BauzA

dies i coses / 27

Els ametlers

Amics,Es ben segur que gairebé tothom alguna vegada s'ha

demanat per què el sector primari balear va tan mala-ment, per què s'està abandonant el camp? Amb unaparaula, per què s'estan morint les nostres rels, el nos-tre passat i la nostra cultura tradicional?

Segurament, davant aquests fets hem tingut ganesde fer alguna cosa, però quasi mai no l'hem arribada afer.

La problemàtica del camp mallorqui és molt comple-xa i enrevessada. Hi intervenen molts factors, moltspoders molta gent i també molts doblers. Aquesta es-pècie de carta que us enviam és només voler rompreuna petita Ilanca a favor del camp de les nostres rels.Sabem que segurament no podrem solucionar moltescoses, ja que són molt difícils d'arreglar, pert) tambésabem que la premsa té un gran poder i que si totsjunts pressionam potser podrem crear un ambient mésadient per intentar arreglar un poc aquest problema.

El nostre desig és que tots pregueu una iniciativa.Nosaltres hem decidit en aquest cas tractar el proble-ma de l'ametlla, ja que és un cas clar d'aquesta situa-ció. La nostra intenció és publicar la carta que s'acom-panya i un petit anunci sobre el tema. Us encoratjamperquè faceu el mateix i també perquè prengueu altresiniciatives, com pot ser enviar cartes a les empreses in-volucrades, a la Conselleria d'Agricultura, a les asso-ciacions de consumidors, a fer converses, etc.

D'altra banda, voldríem que algú fes el mateix ambaltres sectors, com per exemple el de la tàpera, el de laIlet, el del gra...i que ens ho féssiu arribar a tots, peraixí muntar una campanya global.

Esperam que comprengueu i compartiu el nostredesig i us agraïm tot el que faceu.

Atentament.Mel i Sucre

El cultiu de l'ametller a Mallorca es presenta a laprehistòria; es un arbre ben aclimatat a les condicionsde la zona irano-mediterrania. La seva utilització es im-portant dins els acostum gastronòmics de la nostracuina. La importancia d'aquest arbre va creixer molt afinals del segle passat i a principis d'aquest quan, deguta l'arrasament de les vinyes per la filoxera, es sembra-ren grans extensions. L'aprofitament de l'ametllera eraglobal, ja sigui perquè estava combinat amb la ramade-ria; sobretot perquè era un cultiu rendible, bona part dela producció d'ametlles era exportada cap als mercatseuropeus.

Amb l'arribada del boom turístic a Mallorca hi haguéun trasvassament de població activa del sector primarial turístic, sobretot de gent jove, que ha causat l'envelli-ment progressiu de la població agrícola. La rendibilitatdels cultius de seva, majoritaris a Mallorca, minva tantper factors interns de tipus estructural com per factorsexterns d'economies d'escala, millores als cultius o certstipus de protecció de l'agricultura a d'altres indrets.

El cas de l'ametlla es un exemple clar del que ha pas-sat a la immensa majoria dels cultius de seca; proble-mes estructurals, com poden ser:

-gran varietat en les classes d'arbres cultivats,

-excessiva parcellació de les terres,-utilització de terres marginais,-escassa o nula mecanització dels cultius,-llarga cadena d'i ntermed ia ris,-deficient comercialització cap a l'exterior,-vellesa dels arbrers cultivats,-inadequada política estatal en el sector,-poca formació tecnica del pages.

En aquests problemes s'afegeixen els causats des del'exterior, com es ara:

-aparició de nous productors, com Turquia o els pals-sos del nord d'Africa, amb costos més baixos de mad'obra.

-descuidada negociado amb la CEE en aquest camp,que permet l'entrada d'amel.les americanes o turquesen millors condicions que les mateixes d'aquí.

-l'afluència massiva d'ametlla californiana, selecciona-da genèticament, produïda amb sistemes de cultiu me-canitzars, competint en els tradicionasl mercats propis.

-la utilització de tactiques de «dumping» per part deles autoritas americanes per afavorir l'exportació delseu gra d'ametlla. D'aquí que el preu de l'ametlla estarelacionat directament amb la cotització del dólar alsmercats internacionals.

Tots aquwsts factors han duit el preu de les ametllesa una xifra que fa inviable el sistema de cultiu tradicio-nal.

Aquesta situació comporta l'abandonament d'aquestconreu, el procès es simple:

1. els preus no basten per a la recollida, no ja per a lamillora de l'arbrat, la mecanització del conreu o la mo-dernització de l'explotació.

2. la demanda de llenya per a foganyes, la bona qua-litat de la d'ametller, posa preu als mateixos arbres, quees venen per estelles, primer els arbres mots i la llenyad'execalla, llavors els arbres riles veils i finalment arreu.

Aquests arbres no es substitueixen; la situació no escap amenaça per a l'economia illenca, perquè el pes re-latiu de la part que roman a l'agricultura es infim. Ladesaparició definitiva d'un sistema tradiciona, de conrarperò també de viure, que no ha fet poc per la imatgeque s'ha venut de Mallorca. Tammateix no es de mestenir-ne consciència, veure quines mesures s'haurand'envestir:

-mecanització i racionalització dels sistems de cultiu.-creació de societats de comercialització més directa

entre els mateixos productors.-seleccionar i tipificar les classes d'ametllers, per obte-

nir especies ben adaptades i productives.-enllestir polítiques adients de marketing del produc-

te autòcton; com per exemple l'existència d'una solaempresa a Califòrnia, que comercialitza la major part dela producció (com sis vegades l'espanyola) i garanteixels preus i subministre a qualsevol lloc del men.

-presionar les autoritas per a obtenir condicions d'i-gualtat en la competencia amb les ametlles americanes

-estimular, entretant, el nostre mercat i el consum dela pròpia producció, tradicionalment utilitzada quasi entota classe de reposteria i apta per consumir abans, en idesprès de qualsevol menjada.

Manca voluntat de fe-hi feina de part de les autoritatsi dels propis pagesos; tot sol no s'arreglarà.

dies i coses / 28

Els esquirols de Mallorca: mite o realitat

S'altre dia, fullejant una revista vaig veure un articlesignat per en Joan Mayol, en el qual s'ens parlava d'unsanimals que ell havia sentit anomenar, a Mallorca, ambel nom d'esquirols. La paraula esquirol es una de lesparaules catalanes que s'han esteses per el món, amb elsignificat de l'ordre que quan hi ha vaga continua treba-llant, però l'acepció originaria de la paraula fa referen-cia a aquells petits rossegadors de coa peluda, que habi-ten damunt els arbres i que en castellà s'anomenen «ar-dillas». Fins aquí cap problema si no fos que a Mallorcala paraula esquirol no fa referencia a cap de les duesacepcions abans esmentades, ja que en el cas de la pri-mera, no considererem als obrers insolidaris com a ani-mals. En el cas de la segona acepció, aquells simpàticsesquirols que viven als Arbres no viven a les nostres ga-rrigues. Per acabar d'embrutar la cosa els caçadors i pa-gesos mallorquins mantenen que els esquirols a la nos-tra terra són el producte escepcional de l'entrevessa-ment d'una llebre amb un conill. Cosa que els estudio-sos del tema diven que es del tot impossible. Que lesllebres i els conills mantenen unes diferencies que faninviable el seu entrevessament. A més els estudiosos re-clamen per poder creure, el que va reclamar SantTomas, es a dir posar-hi es dits. Lamentablement el nei-xarnent dels esquirols es tant excepcional que encara faque ho sigui més la seva captura. Si a això hi afegim

que els poquíssims esquirols que han caigut a mansdels caçadors, a continuació anaven tot dret a sa greixo-nera, ens explicarà la raó de perque no n'ha passat capper les mans dels entesos.

Ves per on, que una vegada llegit l'article d'en JoanMayol, un horabaixa xerrant amb l'amo en Joan Ganxo,un dels caçadors més entesos del poble, me va acudirdemanar-li si sabia que era un esquirol:

-Vaja que ho se, un esquirol es un entrevessat de co-nill i llebre.

-I que n'heu agafat cap mai?-Jo no, pert) mon-pare una vegada en va agafar un.-I heu sentit a dir si algú n'ha agafat d'altre?-Si l'amo en Toni Verro en va agafar un ja fa molts

d'anys.

Un altre dia xerrant amb un fill de l'amo en ToniVerro em va dir:

-Saps qui en tenia un d'esquirol embalsamat, ide enMiguel de Ca s'Escutxo. Pentura encara el té i el te

rà mostrar.Dit i fet, això cada vegada pareix que vol rodar mésllatí. Me'n vaig cap a Ca s'Excutxo, i ja ho trob que elguardaven a s'esquirol, vaig aprofitar de fer-li un parellde retratos i després l'amo en Miguel em va contar comva ser que l'esquirol va caure a les seves mans.

dies i coses / 29

-El vaig agafar davers l'any 64, estàvem vermant a savinya de Cas Corso, i se veu que aquest animal jeiadins una vorera que hi havia una paret molt alta ide brutor, sa cussa el va fer aixecar i ell, no se si permor que se va fer por de noltros, va envergar fua cap asa cussa, i ella el va acertar, va dur sa sort del món,perquè aquests animals quan corren fan encara més viaque una llebre.

He sentit a dir que en es carni que va a Cala sa Nau,devora ses pletes de Marselleta, on hi ha un desviamentque du cap a Cala Mitjana. L'amo en Biel Davertit topa-va un animal que quan s'alzava amb un instant ses cus-ses no hen sabien noves, i en aquell temps ses cussesestaven molt fortes i no perdien cap altre peça molt fà-cilment. Trobaven que per esser una llebre ses cussesno l'aguantassin més. Aixi que varen parar es filats,però quan s'animai hi va ser el varen veure com els bo-tava. Pert) ells no es varen donar per perduts, hi varenposar dos filats, parats uns damera l'altre. I així elvaren poder agafar.

Jo quan vaig veure lo que duia sa cussa, ja vaig diraixò serà un esquirol, perquè ja havia sentit a dir queets equirols eren uns animales entrevessats de conill illebre. Vaig decidir de embalsamar-lo, i quan el vaigdur a s'embalsamador, que era un home que vivia a Fe-lanitx i feia feina a dins una portasssa, em va dir que

d'esquirol només n'havia vist un altre mai.

Fins aqui el relat de l'amo en Miguel. A mi particu-larment l'impressió que em va fer l'esquirol, va ser ado-narme a primera vista que l'exemplar embalsarnat noera ben bé ni una llebre ni un conill. Encara que com-partia semblances amb tots dos, tal vegada tenia més encomú amb una llebre que amb un conill, les orelles ambla punta negra, tan característiques de les llebres mida-ven uns nou centimetres, les potents cames de darrera,que una vegada midades donaren la mida de uns 21cm. aproximadament, mentre que les de davant apenesen midaven uns dotze, al cap, al front tenia un estelblanc, i la coa tan podia passar com de llebre com deconill. La longitut total en la postura que estava, de nasa anques era de uns trenta-un centiemtres. L'envergau-da del cos es petita inclús per un conill. L'exemplar pa-reix descompensat per la extraordinaria longitut de lescames de darrera. Ara per acabar de aclarir sa troca ensfa falta que vengui un entés i ens digui definitivamentsi els esquirols mallorquins són un entrevessamet de co-nulls i llebres, una especia no catalogada o unes llebresque pel motiu que sigui són raquítiques. Perquè que elsesquirols mallorquins són més que un mite, pot donar-vos-ne fe l'exemplar embalsamat de Ca s'Escutxo.

Josep EsteIrich

dies i coses / 30

4/ws awavr pa Atawgeivr

G.O.B. Santanvi

Ni nuclearsni més tèrmiques

TEXT DE LA PROPOSICIÓ DE LLEIARTICLE PRIMEREs renuncia a la producci6 i importació d'electricitat d'origen nuclear en tot el

territori de l'Estat espanyol. Per consegüent,I.- No s'Inidarb la construcció de cap nova central nuclear.2.- Se renunciarà a obtenir electricitat d'origen nuclear a aquelles plantes inicial-

ment concebudes com a centrals nuclears que compten amb autorització de cons-trucció (Lemoniz I I II, Valdecaballeros I i II, i Trillo H) sotrneses actualment a morató-ria.

ARTICLE SEGONQueda prohibida la importació, exportació i trànsit de substàncies i equips de

generació d'electricItat d'origen nuclear, tant si han estat produïdes en aquest comen tercels Estats.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERAEl Govern presentarà al Parlament, en el termini nubdm i improrrogable de sis

mesos, un pla de tancament i desmantellament urgents de totes les centrals nudearscomençant per les de primera generació -Zorita i Garofla- i continuant per les res-tants.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONAS'autoritza al Govern perquè en el termini màxim i improrrogable de sis mesos

dicti les nonnes necessàries per al desenvolupament d'allò que disposa la present Lleii la punic16 dels seus infractors.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERAPer dur a terme el pia de tancament I desmantellament es crearà una comissió

de seguiment de la qual formaran part entitats ecologistes i associacions ciutadanes.DISPOSICIÓ DEROGATORIAQueden derogades totes aquells disposicions d'igual o inferior categoria que

s'oposin a allò que disposa la present Uei.

Si vols col.laborar materialment a la campanya de la I.L.P., fes un ingrés alcompte corrent número 15.420-44 de "la Caixa" (oficina 011).

De tot l'Estat Espanyol les Balears som la regió ambmés consum elèctric per habitant. Pere) pareix que nobasta: necessitam -ens diuen- flies centrals tèrmiques(S'Estalella, dos grups més a es Murterar...)

El turisme i la construcció consumeixen el 50% d'elec-tricitat. Per això, serien ells i GESA els vertaders benefi-ciaris de la construcció de noves centrals. Les novescentrals tèrmiques no són necessaries perquè poguemencendre el llum a ca nostra, sinó per donar infraestruc-tura energètica a la definitiva imposició de l'insosteni-ble model actual de creixement urbanístic.

El GOB i la Campanya per la Desnuclearització de laBadia de Palma són les entitats promotores a les Illes deIa Iniciativa Legislativa Popular per a l'abandonamentde l'energia nuclear (ILP).

La ILP es l'únic mecanisme legal existent a l'Estat Es-panyol de democracia directa. Consisteix a presentar unprojecte de Ilei per part d'una iniciativa popular seguintles següents passes:

a)Entrada del text del projecte al parlmanet central.b)Acceptació o no formal d'aquell i pas a la Junta

Electoral Central per tal d'iniciar un procés de recollida

d'un minim de 500.00 firmes en un termini de sismesos.

c)En cas d'aconseguir l'objectiu, la proposta de Ileisera debatuda al Parlament central com si hagués estatpresentada pel govern de l'estat o per un grup parla-menta ri.

Aquesta ILP té com a objectiu l'abandonament urgentde l'ús de l'energia nuclear a l'Estat Espanyol tot aprofi-tant la pròxima revisió del Plan Energético nacional(PEN).

L'aprovació del projecte de llei proposat suposaria larenúncia a la producció i importació d'electricitat d'ori-gen nuclear a tot l'Estat Espanyol, tot començant peldesmantellament de les centrals nuclears.

Aquesta ILP es promoguda per un ample ventall degrups ecologistes, antinuclears, pacifistes i alternatiusd'arreu de l'Estat Espanyol: AEDENAT, GREENPEACE,LA CODA, ANSE, GOB, etc.

Tot i que a les Illes no hi hagi físicament cap centralnuclear, les experiències dels fredients accidents ocorre-guts a les plantes nuclears (Windscale, Greifswald, em-però sobretot arran dels de Harrisburd i de Txenibbil)demostren que el problema nuclear no té fronteres. Elfet que la campanya d'ILP es presentas dia 9 d'octubrees molt significatiu: tal dia de l'any passat va estar apunt de repetir-se a la planta nuclear de Vandellós I aTarragona, a 300 Km de les Illes, el desastre de Txernõ-bil.

Concebem la ILP com a una oportunitat d'or per de-batre quina ha d'ésser la política elèctrica de les Illes.Precisament quan GESA, juntament amb la pressió ho-telera i constructora, proposen una ampliació espectacu-lar de la xarxa de centrals tèrmiques (es Murterar III iIV, s'Estalella, Maó, Eivissa) basada en un, pretès i inte-ressant augment del consum elèctric del 30% d'aquí a1995.

La peculiar estructura del consum elèctric a les Illes(el 85% es de baixa tensió: el 33% del qual per a ús do-mèstic i el 52% restant per a hosteleria i serveis) fa pen-sar que una decidida política basada en l'estalvi energè-tic i en l'ajut a la instal.lació de les energies renovablesfarien innecessaria l'ampliació del parc de centrals i se-guiria permetent el tancament de l'obsoleta i altamentcontaminant central tèrmica de Sant Joan de Deu.

Les centrals tèrmiques no són una alternativa a lesnuclears: són, juntament amb els cotxes, les principalscausants de l'acumulació de dióxid de carboni a l'at-mosfera que, a través de l'efecte hivernacle, esta provo-cant un canvi climatic evident, l'augment de la deserti-ficació i la deforestació.

GOB Santanyí.

dies i coses / 31

Club d'esplai s'Alqueria Blanca

Dies i Coses s'ha posat en contac-te amb un parell de membres d'a-quest grup per coneixer-los un pocmillor.

Na Miquela mos recorda sa datade creació. Dia 28 d'octubre de l'any89.

Els inicis venen de quan s'estiupassat es rector D. Miguel Barceló ien Sebastià de Sa Farinera varen or-ganitzar un campament, després des'experiencia postiva juntament ambun grup de joves que també havienestat al campament de La Victoriad'Alcudia varen creure oportú orga-nitzar un club d'esplai per passar estemps lliure es fi de setmana.

-Quines activitats heu fet fins ara?-Dos campaments a la Victoria;

un betlem encolat de tamany natu-ral que va ser exposat totes ses fes-tes de Nadal; varem participar a saRua fabricant màscares de guix, ases festes de Sant Roc organitzaremuna Fira infantil on hi havia tretzejocs diferents, com poren esser:menjar pomes, sindria entre d'altres.

-I excursions?-En solem fer moltes de curtetes

per aquí, tant a peu com en bicicle-ta, anam a Mondragó, Es Castells deSantueri, Sa Penya...

-Quines condicions s'han de tenirper poder esser membres?

-Han de ser al.lots de s'AlqueriaBlanca que cursin de primer a octaude EGB.

-Quants n'hi ha?-Una cuarentena-I de monitors?

«Varem neixer perque esal.lots tenguin qualquecosa per fer es tempslliure dels dissabtes»

-Som cmn joves, cinc al.lotes i esrector.

Si tenguéssin local se podrienveure cada setmana, però fins quese resolgui aquesta qüestió un dis-sabte hi van de primer fins a tercer iun dissabte es reste, ja que ses acti-vitats varien un poc Si es un o s'al-tre es grup.

-Quins projectes teniu de cara en-davant?

-Sobretot que es al.lots tenguinqualque cosa per fer ses hores lliu-res des dissabte, com pot esser tre-ballar es fang, cartó, fer murals...

-Amb quines ajudes contau?-Solsement amb dues rifes: un en-

die L i)er Nadal i un xot per Pascua.Amb lo que treim podem comprar

es material que ens fa falta: cola,cartó, paper...

Lo que varem organitzar per sesfestes de Sant Roc en quan a mate-rial ho va comprar sa comisió defestes.

De moment no s'han federat, jaque per això es necessari que es mo-nitors tenguin un carnet i encara noel s'han fet, sa participació dinsaquest grup es major com més jovessón es infants, cosa que sol passarper tot i respecte a Nadal que araarriba faran una exposició de dibui-xos i murals amb motius nadalencslo que donarà un caracter més festiual poble, d'aquest dibuixos s'hantriat dos per fer una postal perdonar es molt d'anys a tot es poblede s'Alqueria.

Per acabar es rector ens recordaque Les Matines seran a les nou onhi haurà es cant de la sibila, sa pre-sentació de la Sagrada Familia i s'A-doració.

Maties Adrover

dies i coses / 32

L'ESPORT' ÉS COSA BONA

.438 C008 42 S

Es personatge d'actualitat: Joan Seminario,mister del C.D. Cala D'Or

Sa trajectòria que du elC.D. Cala D'Or, no potesser millor, ja que a faltade molts pocs partits estàa ses posicions d'adalt permèrits propis, bona partde culpa es des seu entre-nador Joan Seminario queens ha fet un anàlisi de loque duim de temporada.Sa trajectòria del C.D.Cala D'Or és molt bona,incltis millor que sa des•any passat, i aixt, queens fatten dos homes quel'any passat eren pecesimportants dins s'equip:en Gori, que era es golet-jador i en Duton que hafitxat pel C.D. Manacor; iara a pesar que tenimmolts pocs jugadors ens

Formació C.D. Cala D'Or: drets d'esquerra a dreta: Villa, Valentin, Edu, Loren, XitoSeminario i Julio; acotats d'esquerra a dreta: Colau, Torreblanca, Julitn, Mut i Lobato.

estam defensant molt bé;lo important es que totsels jugadors estan fentuna temporada moltbona.

A que sa deu una cam-panya tan bona amb unplanter tan curt?.

Per sa simple raó quetots són amics i me fancas quan els hi dic comhan de jugar, se concen-tren i en es mateix tempsells mateixos tant moral-ment com psicològica-ment se troben en perfec-tes condicions. Just hemperdut dos partits amb loque duim de campionat:es d'Alaró i es d'Alcudia.Es de l'Alaró se pot dirC.D. Eivissa equip futur campió segons opinió entrevistat.

dies i coses / 33

que el mos varen robares dia de l'Alcudia varemdescuidar sa defensa pervoler guanyar prest.

Me pot fer un analisidel C.D. Cala D'Or perretxes?

Darrera són molt bonsper sa tercera divisió, samitja la tenc ben compen-sada i davant en Semina-rio i en Mut són molt pe-rillosos.

Vista sa bona posicióque estau; quins objectiusvos heu plantejat a vistesal final de sa lliga?.

Quedar dins es quatreprimers per jugar es playoff d'ascens l'any passatja varem quedar segonsempatats amb l'Alaiorque ens va quedar davantper goleveratge directe iencara que falten molt departits veig bastantes pos-sibilitats de quedar dins

es quatre primers.Quins equips competi-

ran amb el C.D. Cala d'Orper aquests quatre pri-mers llocs?.

L'Eivissa, el platges deCalvià, l'Atlètic Balears,Seislan i Badia.

Possible futur campió?L'Eivissa perque té un

equip professional de fut-

bol, que viven des futbol,quatr jugadors de l'Ei-vissa fan es pressupostd'un altre de tercera compot esser es meu.

Si pogués demanar undesig que demanaria pelC.D. Cala D'Or?.

Dos jugadors de l'Eivis-sa, es devanter centren'Ormaetxea i es numero

onze. Respecte a ses ins-talacions m'agradaria en-frenar en condicions jaque ara no porem entre-nar tècnicament perqueno tenim Hum i me dedica fer preparació fisica i axerrar amb els jugadors iquan s'encen qualquellum més feim un poc detècnica.

Comparant el C.D. CalaD'Or d'enguany i es del'any passat amb quin sequeda?.

Es de l'any passat erasuperior amb gent, teniaen Gori que va fer setzegols i enguany es que hiha fan que no se notinses manques de jugadors

Esperem que ses lesionsrespetin es curta planterdel Cala d'Or i s'aconse-guesqui sa classificaciódins es quatre primers.

Maties Adrover

Tots els jugadors estanfent una temporada moltbona

Volem quedar dins esquatre primers per jugares play off d'ascens

L'Eivissa el veig campió

BANC DECREDIT BALEAR

DESITJA A TOTS ELS CALONGINSUNES BONES FESTES

dies i coses / 34

Entrevista a n'en Joan Pons

Es evident que els da-rrers anys l'esport del bàs-quet, tant a nivell estatalcom al de comunitat autó-noma com al comarcal haexperimentat una pujadamolt grossa tant pel quefa a l'interés del públiccom al nombre de partici-pants. Per parlar un pocdel bàsquet a la nostra co-marca hem fet una entre-vista a n'En Joan Pons. EnJoan Pons es per venturala persona mes importantdel bàsquet a n'aquests in-drets, es el totum facto-rum del Club Joan Capó-Autocars Grimait de Fela-nitx: fa de secretari, treso-rer, entrenador i d'altres.Hem volgut que ens parliun poc de bàsquet en ge-neral i mes en concret delseu Club, ja que s'haaconseguit una fita maiassolida: tenir un equipsenior masculí a 3 divisiónacional.

Jaume Binimelis.- Joan,per començar, caldria queens fessis un poc d'histò-ria del Club Joan Capó-Autocars Grimait.

Joan Pons.- El Club foufundat el Setembre del'any 1980, per lo queaquesta es l'onzena tem-porada que participa acompeticions federades.Va sortir com a una neces-sitat del Col.legi PúblicJoan Capó perquè elsalumnes que havien prac-ticat esport tenguessin unacontinuitat quan hagues-sin deixat l'escola. Poste-riorment un parell d'anysdesprés es crea una secciód'atletisme, que són lesdues que té actualment.La secció d'atletisme basi-cament amb al.lots jovesfins a categoria cadet (16anys); n'hi ha qualcún de

major, pocs.J.B.- ¿Quants d'equips

hi ha que practiquen ac-tualment el bàsquet?

J.P.- Aquesta temporada4 equips, tots masculins:un cadet, un junior, un se-nior provincial i un seniorde tercera. Hi ha haguttemporades que hi hahagut fins a sis equips. Escomençà la temporada1980-81 amb un equip in-fantil masculí i un de fe-mení. Les nou primerestemporades hi ha hagutequips masculins i feme-nins, fins i tot els feme-nins han aportat més èxitsque els masculins, peròels masculins han presmés força. Com he dit latemporada que hi hahagut més equips hanestat sis; enguany n'hihauria més, però la mancad'entrenadors fa quenomés n'hi hagi quatre. Amés del bàsquet federat hiha l'escolar, que són com-peticions que es juguen

amb les escoles de la nos-tra comarca al llarg delsegon trimestre escolar iamb al.lots en edat esco-lar. A n'aqueta competicióla participació nostra és decinc a sis equips, entrenatssobre tot per joves que ju-guen amb els equips fede-rats.

J.B.- ¿Quins són els en-trenadors dels equips fe-derats?

J.P.- Deis cadets EnTõfol Ballester, de Fela-nitx; dels juniors N'An-dreu Servera, de Santanyí,i dels dos seniors jo ma-teix.

J.B.- El dur envant unClub amb tants d'equipsrepresenta unes despeseseconòmiques molt grosses.D'on es treuen els do-blers?

J.P. - Això es un miracle,ja que a un club com elnostre no es paguen entra-des ni es passa la bassina;és un miracle que puguisobreviure, perquè just el

gasto d'arbitratge es moltconsiderable, ja que justl'equip de 3' cada partit aFelanitx costa 11.000 pis;els altres equips un pocmés barato, però al finalde l'any són molts de gas-tos. Aquests doblers en-tren un poc amb lacol.laboració de tots, perexemple amb un centenarde socis que fa moltsd'anys que només paguen1.000 pts; també loteria deNadal, qualque ajuda delConsell Insular, l'Ajunta-ment pràcticament res, isobre tot amb l'esponsorAUTOCARES GRIM A LT,que les darreres 4-5 tem-porades ajuda, més queamb doblers, en espècies,pagant les camisetes i po-sant cada cap de setmanaun autocar per fer un des-plaçament.

També hem de destacarl'esforç que fan algunscomponents de l'equipcom En Pep Sanchez i enTofol Ballester en lo que

dies i coses / 35

fa a recaptar fondos, orga-nitzant gales juvenils a ladiscoteca Calipsto d'esPort i venguent camisetesconmemoratives dels 10anys d'existència del ClubJoan Capó.

J.B.- ¿En què es concretala col.laboració de l'espon-sor?

J.P.- A Ines del trans-port i camisetes, com elsaltres anys, es feran càrrecdels arbitratges, equipat-ges, desplaçaments i fitxesde l'equip de tercera. Esmolt important aquestacol.laboració, ja que es l'e-quip que gasta riles do-blers.

J.B.- ¿Quin es el pressu-post per aquesta tempora-da del Club Joan Capó?

J.P.- Anam sense pres-su pos t, funcionam agastos minims, i si hi ha

més doblers feim qualqueextra, però ara no ho t'hopuc dir.

J.B.- ¿Per?) quin va esserel de la passada tempora-da?

J.P.- L'any passat vaesser de 650.000 a 700.000pessetes i aquesta, ten-guen en compte l'equip de3• amb mes despeses d'ar-bitratge i un desplaçamenta Eivissa segurament esta-rà per les 850.000, repar-tits sobre tot amb gastosfederatius i d'arbitratge.

J.B.- ¿I no trobes que,en vistes de la gran tascadel Club, no sols esporti-va, sino també de caire so-cial (fomentar l'esperit degrup, de companyerisme,de bons costums, aconse-guir un benestar físic en-caminat a la salut, de con-trolar un col.lectiu de

joves, d'omplir el seutemps lliure,...) lacol.laboració de l'Ajunta-ment hauria d'esser fliesgrossa (ara només es limi-ta a cedir gratuitament lesinstal.lacions i a una moltminsa subvenció), com feruna pista poliesportiva cu-berta?

J.P.- Fer una pista cu-berta es mós que necessa-ri, fa molt de temps ques'en parla pen) estamigual ara que fa 10 anys, iamb aquesta petita histo-ria que contam demos-tram que no es una bruscad'un dia, que es una cosames sèria, supès que lagent ho pot veure que d'a-quells al.lots que comen-çaren fa 10 anys encaran'hi ha que segueixen ju-gant, i creim que mereixenunes instal.lacions adients

a on hi ha un esport quearrela.

J.B.- I parlant de l'equipde tercera, ¿quins objec-tius hi ha per aquestatemporada?

J.P.- Lo de 3' es una ex-periència nova, ja quehem tengut la paciènciade començar la casa pelsfonaments, començantnova, ja que hem tengut lapaciencia de començar lacasa pels fonaments, co-mençant pels escolars, ju-venils, juniors, cadets, ienguany per primem ve-gada es replega el fruitd'un equip de tercera.Aquests jugadors d'en-guany són joves, el mesveil té 24 anys, han formatpart de les categories infe-riors, i ja vorem el quepassa, pert) de moment els

dies i coses / 36

primers partits han estatpositius, ja que les dife-rències amb els equipsque hi han estatanys no són grosses, pert),ja veurem, ens agradariamantenirmos.

J.B.- ¿I si les coses van136 i s'intenta pujar a sego-na?

J.P. - Això és somniar demoment, però els equipscontraris per guanyarmoshauran de suar de bon deveres. Per enguany elmanternirmos seria unbon objectiu.

J.B.- Es evident que elbasquet es un esport viu ique les normes s'adaptena les necessitats del mo-ment i que periòdicamentcanvien. Sense anar mésenfora enguany n'hi hahaguts de canvis a n'el re-glament. Ara que es duenuna série de partits, ¿quinsón els canvis més grossosque s'han vist?

J.P.- Els canvis mésgrossos són sobre tot elcanvi de plantejament ques'haurà de fer els darrersminuts, ja que ara, en pas-sar de set personals, ésobligatori llançar tirs lliu-res, i això s'ha fet perquèels darrers minuts eren unmai acabar si l'equip deci-dia treure de banda.També si a una mateixajugada hi havia una perso-nal i una o més tècniques,abans només s'aplicava lasanció més grossa, mentreque ara, a cada infracciód'aquestes correspon elllançament de tirs lliures,per lo que a una mateixajugada es poden Hangar 2,4, 6 o més tirs lliures, esvan acumulant. N'hi haqualcuna, com la que, ensortir de banda la pilota,l'Arbitre l'ha de tocar, laconsider negativa, ja quefa que es freni el joc i esproduesquin menys con-tra tacs.

J.B.- ¿Hi ha cap jugador

a l'equip de 3 que desta-que més que els altres?

J.P.- Hi ha un jugadorque fa un parell d'anysque té molts de pretenentsi gracis a Deu ha quedatamb nosaltres, ja quetenim la sort de que elsjugadors es troben a gustdins l'equip, no fitxam

gent de fora, pert) tampocs'en van. Aquest jugadorés En Guillem Amengual,de Villafranca, que és undels pocs jugadors que noés del poble, però que vacomençar amb els nostresjuvenils i que du cinc tem-porades amb nosaltres, ésel millor jugador, amb un

promig de - 23-25 punts,18-20 rebots i 6-7 taps perpartit. Juga de pivot y potaconseguir aquestes mar-ques gracies a les sevesmesures antropométri-ques: 1'96 d'alçada, 98-100kg i 2'06 d'envergadura.Tot fa que sigui un juga-dor extraordinari.

J.B.- Des de a unsquants anys s'organitzaper Sant Miguel un tor-neig de bàsquet a Calon-ge, i els darrers tres anysun dels participans haestat el Club Joan Capó¿Quina opinió tens d'a-quest torneig?

J.P.- Trobam que és untorneig molt ben fet,estam molt contents deque ens convidin, i si enstornen convidar hi aniremamb molt de gust, ja queals jugadors els hi agradamolt i ve a un momentmolt oportú, ja que es ne-cessiten jugar partits a lapretemporada. Creim queen quant a equips partici-pants esta molt bé ambdues jornades i l'organit-zació és bastant bona.

Jaume Binimelis

dies i coses / 37

Irene Martin, navegant cap el '92

Irene Martin va nèixer fa vint-i-tres anys a València.Vuit anys més tard es traslladà amb la seva família aMallorca, on fixà la seva redidència. Juntament ambNúria Boyer, amb qui forma parella a la classe 470 devela, s'ha convertit en un clar exponent del que podriaésser la participació balear a l'Olimpiada de Barcelona

'92. I és que, formant ja part de l'equip espanyol pre-olímpic, la trajectòria de l'any actual ha estat impres-sionant campiona d'Espanya de Vigo, subcampionad'Europa a Marina de Carrara (Itàlia) i medalla debronze en els mundials de Medemblik (Holanda).

-Irene, quins motiust'influïren per començar apracticar la vela?

-Mon pare sempre haviatengut una gran afeccióper aquest esport. Quanfeia poc temps que haviavengut destinat a Mallor-ca, no va dubtar en ins-criure els meus germansmajors a l'escola de Cala-nova. Jo vaig haver d'es-perar un poc perquè eramassa petita, però sabia

que el moment arribaria.-Com foren els teus ini-

cis dins aquest esport?-Encara no tenia 9 anys

quan el Mestre Rafel Lli-nàs me va donar les pri-meres lliçons en Es Portit-xol. Vaig començar, comla majoria de nins, a lamodalitat«Optimist».Guard molt bon recordd'aquesta època ja que elMestre Rafel, a més a inésd'ensenyar-nos a navegar,

tenia interés en que féssimaltres activitats, com ex-cursions, etc., i així lail.lusió per la vela no esperdia.

-La classe 470 ha estat laque t'ha donat els teusgrans èxits. Com és que tedecidires per aquesta mo-dalitat?

-Es una qüestió d'evolu-ció. Després d'haver prac-ticat uns sis anys l'Opti-mist, vaig canviar a la

classe 420. L'any 1.985vaig guanyar el campionatd'Espanya, amb ÀngelaEscandell de tripulant.Aquest triomf me va im-pulsar a seguir progres-sant i me vaig passar a470, on he aconseguit,com has dit, els principalsèxits, encara que també hetengut dificultats.

-Conta'ns un pocaquests mals moments?

-La 470 era una modali-

dies i coses / 38

tat que a Mallorca no espracticava i, per tant, ini-cialment ja hi hagué pro-blemes. Després de lluitarmolt per ficar-me a la pre-selecció de Seül i no acon-seguir-ho, vaig rebre unfort cop de moral i l'any1.987 vaig decidir deixarla vela.

A principis de 1.989 elmeu home me va animar iho vaig tornar a provar,amb molta ajuda per partseva. A finals d'aquestmateix any Núria i jo ensjuntarem i a partir de lla-vors tot ha anat molt

-Quines condicions fanfalta per dominar la classe470?

depèn del pes. Jo,que faig de tripulant, tencun pes que es pot conside-rar ideal (entre 60 i 70 qui-los). El pes de la que fa depatró ha d'ésser inferior,pert) pot oscil.lar més. Hiha d'haver una harmonia.Si peses molt i fa poc ventno va bé; si peses poc nopots dominar l'embarcacióquan fa molt de vent.

-Com diu M• del MarBonet, és veritat que unadona marinera sempremira d'on ve el vent?

-Es el factor decisiu.S'ha de mirar d'on ve itambé moltes altres coses.Es poden produir unagran quantitat de combi-nacions que s'han de con-trolar; no es dóna cap cir-cunstancia igual i s'ha desaber improvisar damuntla marxa, segons el vent.

-Explica'ns el teu siste-ma d'entrenament.

-Depèn molt de l'èpocaque te trobes. Els primersmesos de l'any són elsmés tranquils, després lapreparació augmenta perafrontar les grans competi-cions de l'estiu. Dinsaquest entrenament, lagimnàstica hi juga unpa per primordial.

-Fas qualque regim es-

pecial per millorar el teurend imen t?

-Cap, menj de tot sensecontemplacions. Fent unpoc d'exercici diari no hiha problema. També pensque preparar la part psí-quica és molt important.De vegades, el cervell ésl'únic que ha de treballar.

-Com es fa possiblecompaginar tots aquestsentrenaments amb el tre-ball?

-Com que d'aquest es-port no en pots viure, noqueda més remei quecompaginar-ho Es podenfer les dues coses ambmolt de sacrinLi. A vega-des arribes d'un llarg viat-ge, dorms unes quanteshores i després has d'anara fer feina. Es molt dur ien qualque ocasió te ve alcap l'idea de deixar lavela. Només els triomfst'animen a continuar.

-Mirant ja cap el futur.Quines són les teves aspi-racions de cara a l'any queve?

-A finals d'aquest anysabré si torn estar inclosadins l'equip pre-olímpic,cosa que esper. Si és aixímiraré de participar aaquestes regates que tefan agafar experiência in-ternacional, a fi de que enhaver passat aquest anyestigui a un bon moment.

-Després de l'any queve, ja estarem en el 92.Quines possibilitats veusde formar part de l'equipolímpic del nostre país?

-L'any 1.991 pot ésserdecisiu. Inclús a principisdel 92 encara s'aclarirandubtes. Hi pot havermolta igualtat. Nomes unaparella espanyola de 470podrà anar als Jocs. TantNúria com jo ens esforça-rem al maxim per fer pos-sibles aquest intent; pensque en el próper estiuagafarem l'autèntic nivellque duim a dins i que en-cara ningú ha vist.

-A part dels resultats es-portius que puguis tenirabans dels Jocs, tens por aaltres aspectes que te pu-guin impedir la presènciaa Barcelona '92?

-Sabem que en cas d'i-gua lta t de resultats hotenim molt difícil. Peraixò, l'any que ve mira-rem de guanyar les provesamb molta diferència, a fide deixar les coses clares.Les altres parelles de rega-tistes viven a Barcelona,més prop dels qui decidi-ran qui va als Jocs i quino hi va. Les coses estana bd.

-Quina opinió tens delsqui dirigeixen la vela en elnostre país?

-Pens que hi ha unamala administració. Fran-cament, crec que les coseses podrien fer bastant mi-llor.

-Amb quines ajudescomptau els componentsde l'equip pre-olímpic?

-Tenim una quantitatfixa per estar dins l'equip.Després, si els resultats

acompanyaren, aquestaquantitat pot augmentar.Pei-6 per tenir dret a lesbeques hi ha unes exigèn-cies. Així, es pretén quetot l'equip pre-olímpicvagi a residir a Barcelonad'aquí uns mesos. Es volconcentrar a tots els rega-tistes, encara que dubt del'eficàcia d'aquest projecte.

-La Badia de Palma noalbergara definitivamentles proves de vela de l'O-limpiada. Quins creus quepoden ésser els motius?

-La nostra badia reuneixles condicions ideals i laprincipal: el vent. L'orga-nització de la «PrincesaSofia» ho demostra. Pert)crec que la decisió és 16gi-ca perquè a Barcelonatambé tenen la mar i noho podien deixar escapar.Pens que és un risc que esfaci a Barcelona perquèalla no hi ha les garantiesque hi pugui haver a lanostra badia.

-Creus que els quevénen darrera tú, garantei-xen un bon futur per lavela mallorquina? Com estreballa amb els més pe-tits?

-Hi ha unes males rela-cions entre la FederacióBalear i l'Espanyola queno afavoreixen aquest as-pecte. La Federació Balearfa molts esforços, però témolt difícil poder pagarmonitors, desplaçaments,etc. S'ha de tenir en comp-te que la vela es un esportcar i necessita moltes aju-des. Per altra part, l'illa téunes condicionsexcel.lents porque surtinbons regatistes.

-Imagina't el Juliol del92. Has aconseguit el podii te pengen una medallapel coll. Que suposaria?

-L'alegria més gran deIa meva vida. La millorrecompensa.

-Es el que tots desitjam.Jaume Rigo

,

FORN I COMESTIBLES

ADRO VERRafael Adrovcr 5 - Calongc Tel. 657667

dies i coses / 39

SANT MIQUEL '90V Torneig de basket festes deSant Miguel

Joan Capó, equip guanyador

El Joan Capó va aconseguir guanyar es quint torneigfestes de Sant Miguel de Calonge, a sa final varenguanyar a s'equip calongí per 65-80.

Per arribar a sa final s'equip local havia guanyat a laSalle a per 63 a 56 i el Joan Capó a la Salle B per 54 a42.

Passant a lo que va esser sa final direm que el equipde Calonge va sortir a sa pista a per totes, ja que a sesquatre edicions anteriors havia estat com es corredor

francès en Raimon Poulidor que quasi sempre feiasegon i pensaven que aquesta era sa gran oportunitatper guanyar el torneig, ses coses no podien anar millorpels locals ja que en es primers quinze minuts anaven10 punts per davant, pero al descans ja se va arribaramb un marcador molt ajustat 35-33.

Si sa primera part havia tengut color calongi, sa sego-na el Joan Capó va esborrar de sa pista a l'equip localque poc a poc anava acabant ses forçes. Sa pesa vital desa victoria felanitxera va esser en Rafel Lladó, que amés de fer un molt bon partit va aconseguir 28 punts.

El màxim encestador des torneig va esser el jugadorlocal Damià Boyer amb 58 punts, segon en Rafel Lladódel Joan Capó amb 37 i tercer en Carlos de la Salle en34 punts.

També es va fer un concurs de triples on a sa primerafase varen empatar en Xisco Adrover de Calonge i n'Al-varo de la Salle. Al desempat va guanyar aquest ultim.

Maties Adrover (Dies i Coses)

Resum i resultat proves esportives

San Miguel 90Maties Adrover

Equip de jovenets de Dies i Coses que va jugar contra es Llombartses dia de sa paellada.

FERRERIA

ADROVER-ROIG, C. B.

Carretera Porto Colom, s/n.Teléfon 837296 07669-S'HORTA (Felanitx)

II II III II • • I • • II •JAUME MONSERRAT BARCELO

FOTO ESTUDI I REPORTATGES

FOTOS CARNET, FOTO INDUSTRIALY ALTRES

C/ Santueri, SSTelèfon 58 11 56

CLUB TROPICANA07200 FELAN ITX

MALLORCA CALES DE MALLORCA

Il • II II II II • I II II II

Seniors final:Maties - Xesc Adrover: 4-6/6-1/6-4/6-3

3• lloc: Joan Rigo4'" Hoc: JesúsMenors de tretze anys: guanyador Guillem MasMenors de quinze anys: guanyador Tomeu Adrover

CONCURS DE PESCA (Resultats)

Equip de futboldes fadrins de sesbones epoquesquan tothomparticipava

Dinar que es va celebrar després del concurs de pesca

Formació del'equip defutbolet de CasConcos. Drets:Miguel Rossell6,Mateu Rosselló,Jaunie Julia iTomeu Adro ver;acotats: MatiesContest!, Tejo!Obrador i JuanJuliet.

dies i coses / 40

SANT MIQUEL '90III Torneig de futbolet «Sant Miguel 90»

Tots es partits disputats varen esser molt igualats; seva estrenar s'illuminació. lo que va fer que hi haguésmolta de gent, sobre tot es dia des partit DIES I COSEScontra Cas Concos des Cavalier.Resultats:

Semifinals:Dies i Coses, 3 - Cas Concos des Cavaller, 4Santanyí, 3 - Es Llombarts, 2r i 4.t Hoc:

Dies i Coses, 8 - Es Llombarts, 8 (P.P. es Llombarts)Final:

Cas Concos des Cavalier, 3 - Santanyí, 2

1"-Barca Ad rover2--Barca Pau3 -Ona de marEs peixot: En Toni Pau amb Caterin

AUTOCROSS DE CALONGE

Se va correr a s'hort den Miguel Roca, hi va haver untotal de setze pilots, que feren ses delicies de tots es es-pectadors. Va guanyar es premit de s'espectacularitats'elegant Toni Ganxo amb un Mercedes de 450 cavalls.Sa cursa le va guanyar en Toni des camp den Venturade s'escuderia Pinyó fitzo amb un Simca 1200, es segonva esser en Guillem Talaieta de s'Horta amb un fordfesta 1300 i tercer en Biel Boyer, també de s'Horta, ambun R7.

Sa prova de dones va esser guanyada per sa brusque-ra Bàrbara Fiol amb un seat 120.

V TORNEIGDE TENNIS

dies i coses / 41

SANT MIQUELI Cursa Popular - Sant Miguel 90 (22-09-90)

S'Internacional A» Toni Penya enrevoltat pets corredors calon gins.

Va tenir molt d'exit, tant de participasció com d'es-pectadors, per lo que els organitzadors ja han dit quel'any que ve se farà sa segona edició.

S'ha de destacar que va participar en TONI PENYA,corredor que va donar mês cateogira a sa cursa. Com ésnatural va guanyar la prova masculina imposant-se enel manacorí Toni Riera del Filipides, essent tercer el co-rredor del Colonya Pollença Pep Lluís Moreno.

Despres de sa cursa vàrem conversar amb l'atleta delColonya Pollensa Toni Penya que ens va dir que estavagaudint d'uns dies de vacances perquè després s'haviad'incorporar a la Residencia Blume on alternaria els es-tudis i la seva preparació física, sense oblidar Mallorca,ja que quan el seu club el reclami vendrà a córrer aquí,com pot esser el campionat de Balears, on tindrà commàxim rival el porrerenc Mateu Dominguez, que fapocs dies va guanyar el cross disputat a Vilafranca de

Bonany amb motiu de ses festes de Santa Bàrbara.El preparador que té a Madrid és el Sr. Landa, profes-

sor nacional d'atletisme i aleshores d'ara ja és interna-cional A., ja que ha corregut dues proves internacionalsper relleus, una d'elles a París. Se pot dir que tant ellcom en Mateu Canyelles estan potenciant l'atletismemallnrquí a sa Peninsula.

A sa categoria de dones sa guanyadora va ésser sacampanera del Colonya Pollença na Fina Hisado, quetambé s'imposà fa uns dies a Vilafranca, essent segonana Maria Antònia Crucera (Colonya Pollença) i terceran'Aina Maria Capó de s'Horta.

Respecte als calongins sa primera corredera va ésserna Margalida Adrover i es primer corredor masculi enToni Vallbona i dels veterans va arribar primer «esMassoter» (Sebastià Adrover) de l'Opel de Felanitx.

Maties Adrover

RISTALERIAERELLO

Carrer Palmer, 1 Telef. 65 00 9507630 CAMPOS

C15 Lou uuiLAMPISTERIA*CALEFACCIdENERGIA SOLAR*PISCINES

C/. J. Prohens, 24-07669 S'HORTATel (971) 575261

luiPAiSOS

CATALANS

ANDORRA .perpinyiROSSE

Barcelona

Glutei de Mogiorcs

oAlcover i Sureda, .4ntoni Maria (Santa Cir-ga. Manacor 1862 — Palma de Mallorca 1932)Eclesiàstic. lingilista. folklorista i publicista. Defamília rural. de tradick carlina. es trasiladir a 15anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis deseminarista. Del 1877 al 1886. que fou ordenat

Gu4h044,4,9

dies i coses / 42

La veu de la terra

prevere, es donà a conèixer com a polemistaintransigent, defensor d'un integrismc extremat,i alhora es desperta la seva vocacióprimer en castellà, i a partir del 1879 decidida-went en Així, grilcies al scu origenpages. aviat descobrí la riquesa de la literatura ide la I lengua popular, (111C !Tear. sota elpseurilinirn dc Jordi cl 'es Rao), en puhlicacionsinsulars i ines tard a les Comorelles (primeraedició, 1885; scgona edició refosa i ampliada.1915) i, sohrctot, a l'Aplec de Rondaies MaII(/nine.s (24 volums d'ençà del 18)6). Professorseminar', canonge magistral (1905), fou noii.nat vicari general (1898-1916) pet bishe Carlpins. Aquest darrer càrrec a llombros u .

activitats, des de dirigir la construcció d'esglésiesdins un cstil neoroniimic (Son (TarriO, Calongc.etc). a interverm I,•• liiesti)ns politico-religioses l'epoca anti , escrits apologetics idr]ctrinals, fins a promoure la prernsa catòlica("L'Aurora"). etc. Sota cl pseuclônim d'EnRevenjoli combate la premsa liberal i obrerista,I durant la Primera Guerra Mundial es destaci]per la seva germanofília. D'altra banda, el fetd'esser vicari general li proporcionà una autori-tat moral i una projecció sobre cl sector catòlic al'hora d'emprendre l'obra del Diccionari. Enefecte, les primeres reunions tingucren Hoc cl19(X) al palau episcopal, on cl 5 de novembrellegí la Lletra de convit, invitació pública acollaborar en un diccionari exhaustiu dc laI lengua. invitació que publicà i difongué Fatlysegüent. Mostra de l'acceptació que la ideatingué entre l'estament religiós de l'illal'elevat percentatge de clergues mallorquins quehi collaboraren i que, uns anys després, partici-paren al Congrés. El projecte, però, gràcies alsviatges propagandístics a la peninsula, a lanecessitat d'una obra similar i a l'ambientpatriótic del principi de s XX, tingué un ressòque ultrapassà l'àmbit insular. Aix?). i la conve-niência d'establir un mitjà de comunicaciO entrecis collaboradors, (du sorgir cl Boiled delDiccionari de la Llengua Catalana (19(11-36),Ia primera revista lingüística del país. Mentrcs-tant. Alcover intensificà cis viatges pcls PaisosC:atalans tot alternant les "eixidcs filològiques"

recerques lexicogràfiques amb la labor depropaganda, que culminà amb cl Primer Con-gres Internacional de la Llengua Catalanacelebrat en un ambient tens a Barcelona, l'octu-hre de 1906. S'hi inscriviren 3 (X)0 congressistes ientre les adhesions hi figurava la major part delsromanistes del moment. Havent-se adonat quemaneava de la preparació lingüística necessària,

Antoni Ma-ria Alcover iSii reda

Alcover decidí, amb un gran esforç de voluntat(tenia niés de 45 anys), d'iniciar-s'hi. D'aquí elsseus sojorns a l'estranger, sobretot a Alemanya,per6 tambe a França, Anglaterra, Suissa i13élgica, i els seus treballs de recerca dialectolà-gicti. Aviat lii bagué proves del seu aprofita-ment, una de les quals fou Una mica dedialectologia catalana, apareguda al "Bolletí"(1908-09), que, com les Oae.stions de llengua i

literatura catalana, també publicades al "Bolle-ii" (1901-02), foren escrites en un to polemiccontra Morel-Fatio i Sarofhandy i contra Me-nendez Pidal, respectivament. En esser consti-tuida la nova Secció FilolOgica de l'Institutd'Estudis Catalans (1911), Alcover, que n'haviaestat nornenat membre, en fou elegit president.Tanmatcix, home dc tracte difícil, aviatesdevingué impossible de conviure anib elsmembres de l'Institut, fins que se'n separà ipublicO un manifest molt violent (1918), seguitaviat de quatre o cinc documents ales, plens dequeixes, d'insults i d'ironies, amb tots els details.Aquesta ruptura, que tingué en ell repercussionsideològiques malgrat la seva ideologia carlina. clportà a coinpromisos discutibles amb el régimpolitic vigent, que es tradufren en una subvencióestatal anual a partir del 1920, que li per- meted'accelerar l'elaboració del Diccionari.Parallelament, i a causa del constant to polenncd'Alcover, l'obra perdé popularitat, sobretot al

Principal. Desapareguda la subvenció, Alcoverempri tots els SCUF recursos, i s'endeutà i tot ,

per assegurar la continuitat de l'empresa. Elprimer volum aparegué, per fascicles, entre el1926 i el 1930, amb articles signats per AlcoverI'. de 13. Moll, cl seu fidel colslaborador. Dcresultes de la ruptura amb l'Institut retornà auna ortografia anterior al 1913, que usà en lespublicacions. L'any 1928, dos anys desprésd'haver-se reconciliat amb Pompeu Fabra, laseva salut començà a flaquejar, i bagué de reduircl seu ritme dc treball. En aquests últims anvsconreir la literatura ascetica i hagiogràficaabreujada de Santa Catalina Tomassa, 1931, etc)i pogué vcurc acabat el primer volum delDiccionari, per!) no dos rcculls d'homenatgeaml) motiu d'aquest esdeveniment, bá quen'hagué esment: la Misceltinea Filológica (1932)i la Misceldnea Balear (1933). Figura complexa idiscutida, tracta en la scva extensa obra, part deIa qual ha romas inedita, temes molt amplis idiversos, sovint arnb falta dc rigor a causa delseu autodidactismc i del seu caracter. Entred'altres carrecs, fou vice-president de la SocietatArqueológica Lul.liana, president de la Comis-sió Editora LuIsliana, corresponent dc l'Actidé-mia de Bones lictres de Barcelona i mantcnidordels Flora's de Barcelona (1905). [Ain.

camina caminaràs cap a mig-jorn i casi sempre riu riu, i per avail i per avail, hem co-mençat a trobar oliveres: senyal que arribam a un país mescalent, corn feia estona no n'havíem vist cap. Les bordes(cases de camp) que trobam pel can-1i, ja estan tapades deteules de terra cuita, i no de lloses negrenques. Som pas-sats ran dels pobles de Senterada, Puigcerver, Reguart iRibcrt, poca cosa ferm tots ells; la ribera del Flamissells'es eixamplada tant i tant, que ja porem estendre la vistade tots vents per turons i planiols; ja destriam la Poblade Segur, noiera, encantadora, gentil, just a l'entreforcdel Noguera i el Flamissell, rodada d'arbredes harmonio-ses i esplèndides.• Trobam un home damunt un ase, que fa el mateix ca-

mi que nosaltres. Com mos sent amb el doctor parlar enfrancès, mos pren per estrangers i mos mira ben arreu; comme sent que li ciernan en catalii noves de la Pobla, quedatot admirat i me demana com es que jo se fer tan be lascua Ilengua.

—Com no l'he de scbrc, dic jo, si soin tan català comvós!

—I d'on es, vostè? me diu ell.—}-leu sentida anomenar niai, dic jo, una illa que hi ha

dins mar, que es diu Mallorca'?—Si, que l'he senlida anomenar, diu ell.—Ido de Mallorca som jo, ii dic.—De Mallorca! diu ell, i a Mallorca parlen aixi? com

Pot ser, si no són catalans?—Prou que ho som! El Rei En Jaunie I va prendre

an eis moros; hi anaren catalans a poblar-ho, i d'aquestssortim nosaltres.

Aquell homonet no se'n podia avenir; i, com li he ditque cl senyor que m'acompanya es un savi alemany, d'andeçà França, que fa prop d'un nies que trescant la mun-tanya catalana per estudiar-Iii la nostra Ilcngua, Ilav6 sique ho ha trobat gros i que n'ha fets, d'espants!

dies i coses / 43

D'un pastor que es confessava a mitges

VAIL FORMIGÓ D'OR!‘17

Un pastor d'ovelles d'aquella part del regne de Nàpols

on hl havia bandidatge, es present& una vegada a un

confessor per dir-11 els seus pecats. Agenollant-se da-

vant el sacerdot, It digué plorant:

mot.—l Pgerosrdol nau-me, pare meu, perquè he fet un pecat

capella It dernaruli que digués quin era aquell pe-

cat. I ell repetia sempre allô matelx, com si hagués

I comes un mini execrable A la ft. exhort-at de bell nou

pel sacerdot, Il digué que en dia de dejuni, xnentre feia

rormatge u havien catgut dins la boca unes quantes

gotes de Ilet I no les hala escopides. Aleshores el sa-

cerdot. que coneixia be Cis costums de la terra d'aquell,

— 0-1 (

-32] sornrigué,1 despr6s rden dir isque havia faltat ,greumentk observant

1 ,41 tors no havia robat o assassinat mat qualqueaquell digue:

si! Prou vegades, amb altres. he robat 1 he

4\\

GOLF 6x)"?mort gent que passava; pert, aix6 s'acos...uma tarit, en--tre nosaltres, gm: no li donarn. importancia.

Be va procurar el confessor fer-li entendre que to-igE/Tri tes ducs coses eren tin gran crun; ell, trobant que, peresser coses acostumades el robator1 I l'assassinat, no tenien Importancla, només demanava perdó per haverbeg-ut aquelles gotes de llet.

Cosa pêssima is el costum de pecar, que fa semblarlleus les faltes que skin gravissimes. Un con te per als menuts

En Joan,s'altre dia, vientres descansava davall un garroverva sentir dos ocells que parlaven, i un data a s'altre:

-No hi ha altra cosa més dificil en aquest món que guardarun secret!

A en Joan aix el va fer pensar molt, i va decidir compro-var-ho pes seu compte. -Sera vere aisé? Inventaré un doi i elcontaré a sa meva dona, i veurem si aixé que he sentit és vera.

L'endema demati, quan s'aixecava, diu a sa dona:-No vull que ho diguis a ninga, però avui dematí he fet un

ou.ts una cosa molt extranya, per és veritat. Te torn repetirque no lw diguis a ningú, perque no vull que m'agafin per una gallina.

-No te preocupis, home meu, sera un secret, no ho diré!NingL ho sabra que has fet un ou! Li data sa dona mentres allpartia cap a fer feina.

Tot d'una que en Joan no va ser alla, sa dona va partir a correrpensant: -lio contaré a sa meva amiga, i no ho diré a ninga més.Sé cert que ella guardara es secret.

Sa amiga quan la veu tan nerviosa i excitada li demana:- Qué te passa ? Qué tens foc a ea teva?- Vene a dir-te un secret. par3 no ho diguessis a ningL.

Es neu home ha fet un ou! Anit a fet un ou!!!Sa amiga, tot de pressa, va partir cap a es mercat a contar-

ho a una altra amiga seva. I per posar-hi més interés va afeguirsubstancia a es fet.

-S'homedo na Margalida ha fet tres ous. - Va dir.Aquesta tercera Lompoc va saber estar callada i rentant sa

roba en es riu ho va contar a tres rentadores més.- S'home e na Margalida, sa grangera, ha fat setze our!I aixi va ser com tot es poble ho comentava.- Ha fet cent ous!!- Ha fret cinc -cents our!!!

F,'n Joan, quan passava tot aixa estava llaurant , i tornaren

,,,."3-.1 aquells cells que en Joan havia sentit. r en Joan E ' ! ,-, rd dir:

,/,,,.:X zi? - Estie segur que sa mova dona haura sai ,gt g:.,:dar es scer..,

• . r,_ ,.,-..,,,, i ?to ho 11( 214ra contat a ninai.As cap (Puna hora, una gitana quo pass,r:•a r,-r a 7 Z. crzb un

allota en es braços li va dir:-Que ho saps que hi Li un gran,j.-r o h• t .7:`Pla t gall tea i

- 1 ha fet més de dos mil ous!En Joan va quedar totalmet cstortzt/i. ami , (3s ell be I is Ai Pe t s.

-Si que ho é.s difioil guarder zo: s,7orc:.- Pfgui", .

- No ho sabies? -Contesta un d'aquelis ocells. i afegi: -Sa

millor manera de guardar un scoret i''s oblidar-lo.

„,3-0 ,•!; 220,:fV4:‘,4aXIIM,

Dedra Turbo ds 1.929 c.c. 92 CV 180 Km/h.

ITAL BALEAR, S. L.EXPOSICION Y VENTA

&NCI -AEN FELANITX.

Vía Ernesto, 43 - Tel. 58 30 70_