UNITAT 1. L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS (2)

1. NORD-SUD. UN MÓN DESIGUAL.2. GLOBALITZACIÓ I DESLOCALITZACIÓ3. ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ 1. NORD-SUD. Les causes del

subdesenvolupament

1. INTERNES

2. EXTERNES

3. HISTÒRIQUES

1. CAUSES INTERNES En els països subdesenvolupats sovint trobem

minories privilegiades i règims polítics autoritaris i corruptes, freqüentment recolzats pels països desenvolupats.

Mobutu Sese Seko Nkuku Ngbendu wa Za Banga

Dictador de Zaire (actual República Democràtica del Congo)

La seva fortuna personal en 1984 era de 4.000 milions de dòlars, la major part dels quals estava en banca suïssos. Aquesta quantitat era quasi igual al deute extern del país en aquell moment.

Alguns dictadors han comés vertaders genocidis i han assassinat milers de persones.

Paul Kagame, actual president de Ruanda.

2. CAUSES EXTERNES Els països menys desenvolupats viuen en una

situació de dependència política i econòmica respecte als països rics.

Aquesta dependència és deguda a l'intercanvi desigual dels productes i al deute extern.

La dependència origina el cercle viciós de la pobresa, ja que no es produeix estalvi, ni inversions ni es pot tornar el deute.

3. CAUSES HISTÒRIQUES: L'HERÈNCIA COLONIAL

L'àmbit del sub-desenvolupament coincideix amb el de les antigues colònies.

Les potències europees van dominar els territoris colonials i en van explotar els recursos.

En molts indrets van substituir l'agricultura tradicional per una de grans plantacions, amb els riscos del monocultiu que això comporta.

Les infraestructures que es van construir en època colonial anaven destinades a afavorir les exportacions i no al desenvolupament de les colònies.

Després de la independència, les ex-colònies van continuar mantenint una forta dependència econòmica respecte a les antigues metròpolis i els països rics. Aquesta relació s'anomena neocolonialisme.

Les principals riqueses dels països en desenvolupament continuen en mans estrangeres, bé de les ex-metròpolis o dels Estats Units, Alemanya, el Japó...

GLOBALITZACIÓ I DESLOCALITZACIÓ

ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ(IDH)

L'índex de desenvolupament humà (IDH, HDI) és una estadística composta utilitzada per classificar països per nivell de "desenvolupament humà", considerada com a sinònim de termes més vells (el nivell de vida i/o qualitat de vida), i que distingeix entre països amb "desenvolupament humà molt alt", "desenvolupament humà alt", "desenvolupament humà mitjà", i "desenvolupament humà baix".

L'IDH el van idear i començar a utilitzar l'economista pakistanès Mahbub Ul Haq i l'economista indi Amartya Sen el 1990, per al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'ONU.[1] L'HDI és una mesura comparativa d'esperança de vida, alfabetització, educació, i nivell de vida d'un país.

És una mitjana estàndard de mesurament del benestar, especialment benestar infantil. També s'utilitza per a distingir si el país és un país desenvolupat, en desenvolupament o bé infradesenvolupat, i també mesura l'impacte de polítiques econòmiques sobre la qualitat de vida. Hi ha també mesures d'IDH per a estats, ciutats, pobles, etc., i per a organitzacions locals o companyies.

http://hdr.undp.org/en/content/table-1-human-development-index-and-its-components

https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Pa%C3%ADses_por_%C3%ADndice_de_desarrollo_humano