ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL A L’ESTAT ESPANYOL

Sistema polític i unitats administratives per a la gestió del territori espanyol i català

Glòria Garcia Tema 8 CSInstitut Guindàvols Nivell: 3r ESO

Models d’estat

• En els estats federals les unitats territorials gaudeixen de una vertadera autonomia, garantida per la Constitució, que exerceixen en determinats camps legislatius i administratius. Generalment els serveis socials solen ésser competència dels estats federats mentre que la política exterior, defensa i ordenació econòmica és competència del govern central. Estats Units, Alemanya i Mèxic són exemples d’aquest model.

• Els estats unitaris o centralistes són aquells en què tot el territori estatal està governat des d’un sol aparell centralitzat, sense autonomia política per a les possibles nacions que els integren i que poden perdre la seva identitat a causa d’una política unificadora. Una delegació política administra les decisions polítiques del govern central a tot el territori estatal. Per exemple França, Portugal, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Finlàndia.

• Els estats descentralitzats són estats unitaris amb un cert grau d’autogovern a través d’entitats territorials autònomes que, a vegades, coincideixen amb les nacions que formen l’estat. Aquestes entitats tenen competències, no plenes, delegades per l’estat central. Per exemple, l’estat espanyol, Regne Unit, Itàlia Dinamarca, Suècia, Irlanda entre altres.

Formes d’organització política

Segons la participació dels

ciutadans

DemocràciaEl poble participa en elsprocessos d’elecció dels

seus representants.

DictaduraRègim autoritari en què

una persona o una institució controla tot el

poder.

Segons qui és el cap d’estat

MonarquiaEl cap d’estat és el rei, la reina o l’emperador. El

càrrec és vitalici i hereditari.

RepúblicaEl cap d’estat és el

president, elegit pelParlament o per elecció

popular.

El sistema democràtic

Bases del sistema

democràtic

La sobiranianacional

El sufragiuniversal

La divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial.

Els dretsindividuals

El sistema polític espanyol

• La Constitució és el document que regula la vida política i administrativa a Espanya. La que està envigència va ser aprovada l’any 1978 per les Corts Generals.

• En ella s’estableix que la forma de govern a Espanya és la Monarquia Parlamentària.

• El rei ha jurat la Constitució i sanciona les lleis que aproven les Corts, però no governa.

• El poder legislatiu el detenten les Corts Generals, organitzades en dues cambres: El Congrésdels Diputats i el Senat. Redacten i aproven les lleis.

• El poder executiu recau en el govern, amb el seu president, que és el resultat del que elsciutadans ha elegit en les eleccions que se celebren cada quatre anys. Fa complir les lleis a través de la tasca del govern, en el qual s’integren els ministres.

• El poder judicial recau en els jutges i magistrats. Els tribunals vetllen pel correctecompliment de les lleis.

• La Constitució reconeix el dret a les autonomies a redactar i aprovar els seus propis estatuts

El govern de Catalunya

• La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en quès'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

• Està formada pel Parlament de Catalunya, pel Consell Executiu o Govern, per la Presidència de la Generalitat i per les altres institucions que l'Estatut i les lleis estableixen.

• El Parlament de Catalunya representa el poble de Catalunya. Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l'acció política i de Govern. Exerceix, així mateix, les altres competències que li són atribuïdes per l'ordenament jurídic i en especial per l'Estatut de Catalunya.

L’Espanya de les Autonomies

• Segons la Constitució Espanyola de 1978, el territori espanyol s’organitza en tres nivells fonamentals:

• el municipi,

• la província i

• la Comunitat autònoma.

• La Constitució espanyola ens diu, específicament a l’article 137: “L'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels interessos respectius.”

Els municipis

• És l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics.

• És el nivell que permet més la participació dels ciutadans. Aquesta participació es concreta en les eleccions locals, en què s'elegeix el consistori que governa els ajuntaments, que són la institució bàsica del poder local.

• El municipi gaudeix d'autonomia, té personalitat jurídica i plena capacitat per a l'exercici de les funcions públiques que té encomanades, per representar els interessos de la col·lectivitat respectiva i per gestionar els serveis públics la titularitat dels quals assumeixen.

• L’Ajuntament com a corporació pública, és l’òrgan jurídic que representa i administra els interessos d’un municipi.

• A Catalunya hi ha uns 946 municipis, i a Espanya superen els 8.000, de diversa extensió.

Municipis d’Espanya

Municipis de Catalunya

Serveis municipals

• Els serveis que han de prestar els ajuntaments (Article 64 de Llei municipal i de règim local de Catalunya) • Fins a 500 habitants: Enllumenat públic, cementiri, recollida de

residus, neteja viària, abastament domiciliari d'aigua potable, clavegueres, accés a nuclis de població, pavimentació i conservació de les vies públiques, control d'aliment si begudes.

• Als municipis amb una població superior als 5.000 habitants: a més: Parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus.

• Als municipis amb una població superior als 20.000 habitants, a més: Protecció civil, prestació de serveis socials, escorxador, prevenció i extinció d'incendis, instal·lacions esportives d'ús públic. Als municipis amb una població superior als 50.000 habitants, a més: transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del medi.

Les províncies

• És una unitat administrativa de primer grau.

• És l’òrgan d’administració territorial en el qual l’Estat aplica les polítiques de la seva competència.

• A Espanya hi ha 50 províncies.

• El seu origen data del 1833, en què es va dividir el territori en 49 províncies, i l’any 1927 les Illes Canàries es van separar en dues províncies: Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas.

• La Diputació Provincial és l’òrgan de govern i està formada pels representants dels municipis.

• A les províncies insulars hi ha una altra institució de govern per a cada una de les illes: a Canàries es diu Cabildo Insular, i a les Balears, Consell Insular.

Les Comunitats Autònomes

• D'acord amb l'article 143 de la Constitució Espanyola, les Comunitats Autònomes es conformen com a exercici del dret a l'autonomia reconegut per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat espanyol. Els Estatuts d’Autonomia regulen la vida política i administrativa de les mateixes.

• Les Comunitats Autònomes són formades per províncies amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes o per territoris d'entitat regional històrica.

• Les autonomies gaudeixen d'autonomia legislativa i competències transferides per l’estat central, així com de la facultat d'administrar-se mitjançant llurs propis representants.

• Hi ha 17 Comunitats Autònomes i 2 ciutats autònomes.

• Cada autonomia té el seu propi Parlament.

LA DIVISIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA: COMARQUES

• Catalunya té comarques (a diferència d’altres CCAA): l’Estatut estableix que la Generalitat ha d'estructurar la seva organització territorial en municipis i comarques.

• També permet la creació de demarcacions supracomarcals i altres agrupacions específiques basades en fets urbanístics i metropolitans.

• Les comarques es defineixen com uns ens supralocals formats per agrupacions de municipis.

• La comarca es defineix com una entitat local de caràcter territorial constituïda per l’agrupació de municipis contigus amb una personalitat jurídica pròpia (PAU 2006). Compten amb un Consell Comarcal format per representants dels ajuntaments

Comarques de Catalunya