l' organització política de les societats. el model catàlà i espanyol
TRANSCRIPT
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA
SOCIETAT
Lourdes Escobar. Tercer d’ ESO- Institut Escola Turó de Roquetes
Índex
1.-L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT
2. – L’EXERCICI DEL PODER
3. –ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS3.1 LES RELACIONS ENTRE ESTATS
4. –L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ
5. –TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS
0.-INTRODUCCIÓ
6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG
7. –L’ ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ ESPANYA I CATALUNYA
0. INTRODUCCIÓ
LA GEOGRAFIA POLÍTICA
o geopolíticaEstudia com s'organitza la societat a l'espai
La forma bàsica és
ESTATLa POLITICA és la Ciència degovernar l'Estat, d'organitzar i administrar les societats.
La paraula prové del grec POLIS,que significa ciutat
TRADICIONALMENT els estats són sobirans en l' àmbit econòmic, cultural i polític
ACTUALMENTEls estats cedeixen part de la seva sobirania a entitats supranacionals, com l'ONU o la Unió Europea i també subestatals com les comunitats autònomes i els municipis.
resultat de la
1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT
L’ESTAT
És el conjunt de les institucions creades per regular la vida i l'activitat de les persones, que viuen en un territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder
ELEMENTSCONSTITUTIUS
EL TERRITORI, sobre el qual exerceix el seu poder acostuma a estar ben delimitat per unes fronteres que permeten distingir-lo d'uns altres estats
LA POBLACIÓ, sotmesa al poder de l’Estat i a les seves lleis. Gaudeix de drets i te obligacions que afecten per igual tots els ciutadans
EL PODER. L' Estat estableix les lleis, vetlla pel seu compliment, és responsable de l' ordre i la seguretat, les relacions internacionals, dirigeix l' economia...
PODERS DE L’ESTAT
PODER LEGISLATIU
PODER EXECUTIU
PODER JUDICIAL
Capacitat de fer les lleis. Parlament
Capacitat d’aplicar les lleis i fer propostes. President del govern i el seu equip
Capacitat de jutjar qui no compleix les lleis. Jutjes/tribunals
MITJANS DE L’ESTAT
ELS IMPOSTOS, que han de pagar els ciutadans per finançar l' estructura de l’Estat i tots el serveis que dona (infraestructures com carreters, ports,aeroports, serveis com la sanitat, l' educació, etc), administrar ajudes, subsidis d' atur, pensions...L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT. És el conjunt d’organismes necessaris per a que l’Estat compleixi les seves funcions (govern, policia, exèrcit, etc)
2. L’EXERCICI DEL PODER
SOBIRANIAÉs el poder de decidir dins d’un ESTAT, el que finalment pot exercir el poder. En funció de qui tingui la sobirania parlem de dos tipus d’estats:
ESTAT NO DEMOCRÀTIC
El poder el té una persona o grup de persones
ESTAT DEMOCRÀTIC
L’exercici del poder resideix en el poble
TIPUS DE DEMOCRACIA
DIRECTA
INDIRECTA
Els ciutadans exerceixen directament el poder mitjançant
assamblees
Referèndums: és consulta una qüestió concreta
Democracia representativa: els ciutadans designen per mitjà d’ eleccions els qui exerciran la sobirania en el seu nom
DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA
ELECCIONS per sufragi universal per triar els representants a un
PARLAMENT
President del Govern
tria
REQUISITS DE LES ELECCIONS
LLIURES. Tots els ciutadans son electors i elegibles sense cap tipus de coacció
PLURALS. Totes les ideologies respectuoses amb els drets humans han de poder presentar-se
SUFRAGI UNIVERSAL. Tots el ciutadans majors d’edat han de poder votar sense distinció de raça, sexe o riquesa
PERIÒDIQUES. Cada cert temps els ciutadans han de poder triar els seus representants
ELS PARTITS POLÍTICS
Es la forma que tenen els ciutadans amb unes idees afins d’organitzar-se en una democràcia (ideologia)
els seus programes electorals, que recullen els objectius que es proposen d'assolir si accedeixen al poder presenten
els seus candidats, que concorren a les eleccions
Els ciutadans han de tenir la llibertat de votar a un partit, no votar o votar en blanc
DIVISIÓ DE PODERS
A una DEMOCRÀCIA es produeix una DIVISIÓ DE PODERS per impedir que una institució o grup de persones acapari tot el poder. Els tres poders són independents i es controlen mutuament
3. ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS
EN FUNCIÓ DEL CAP D’ESTAT
MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
REPÚBLICAPARLAMENTARIA
Els reis fan la funció de cap d'Estat però no governen. Els seus càrrecs són vitalicis i hereditaris. Gran Bretanya, Espanya...
El Cap de l'Estat és el president de la república, que és elegit per la ciutadania. El govern de l'Estat queda a les mans del primer ministre. França, AlemanyaTambé hi ha repúbliques presidencialistes on no hi ha primer ministre com USA o Veneçuela.
TIPOLOGIA D’ESTATS DEMOCRÀTICS
Tots els estats democràtics disposen d’ una Constitució, de drets individuals i col·lectius, i els
seus ciutadans són iguals davant la llei
Constitució
Conjunt de lleis fonamentals que regeixen un país.
-s’ estableix per votació-Determina la forma de govern -Estableix drets i deures dels ciutadans-Defineix les institucions-Defineix el funcionament de l’ estat.
Existeixen també monarquies semiconstitucionals on el rei és el cap d’ estat. El poder no resideix
enterament al poble. El rei ha acceptat la constitució però conserva un gran poder i intervé en la política
MOHAMED VI Del Marroc
Felip VI rei d’ Espanya. Monarca
parlamentari
EN FUNCIÓ DE LA POLÍTICA ECONÒMICA
ESTAT LIBERAL
ESTAT SOCIAL
No interfereix a l’economia, que ha de funcinar amb les seves pròpies regles. Llei de l’ oferta i la demandaEls Estats Units
L’estat ha d’ intervenir a l’economia i en assumptes socials per tal de redistribuir la riquesa (pensions, educació, sanitat, subsidi d’atur, etc). Unió Europea
EN FUNCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DEL
PODER
ESTAT CENTRALISTA o UNITARI
ESTAT DESCENTRALITZAT
Un Govern Central es el que pren totes les decisions que afecten als territoris que el formen. França, Portugal
El govern central delega part de les seves competències en governs regionals que gestionen els seus territoris
Estat FederalAlemanya, USA
Estat autonòmicEspanya
TIPOLOGIA D’ESTATS NO DEMOCRÀTICS
Els ESTATS NO DEMOCRÀTICS són els que han predominat al llarg de la major part de la història. La democràcia només se ha imposat com a forma de govern als països desenvolupats a partir del segle XIX
MONARQUIA ABSOLUTA/AUTORITÀRIA
Un rei absolut que concentra tots els poders de l’Estat i que governa en nom de Déu. Dicta les lleis, governa i jutja o elegeix les persones que faran aquesta funció. Aràbia Saudita
DICTADURA
Un dictador que amb el recolçament de l’exèrcit, un grup ètnic o una ideologia controla el poder. Han hagut dictadures a tots els continents i encara algunes perduren.
TEOCRÀCIAEl cap de govern coincideix amb el
líder religiós
Aràbia SauditaBrunei
Swazilàndia
Monarques absoluts
Ahmadineyad, cap de govern i líder religiós de l’ Iran
Papa Francesc, cap religiós i de govern del Vaticà.
TEOCRÀCIES
BENITO MUSOLINI. Itàlia
ADOLF HITLER. Alemanya
FRANCISCO FRANCO. Espanya
DICTADORS DEL SIGLO XX
Stalin. Unió SoviÈtica
DICTADORS ACTUALS
RAUL i FIDEL
CASTRO DE CUBA
HU JINTAO, PRESIDENT DE
XINA
TEODORO OBIANG, DICTADOR
DE GUINEA ECUATORIAL
Kim Jong. Corea del Nord
Entre els estats s’ estableixen complexes relacions de tipus polític i econòmic
En l’ ÀMBIT POLÍTIC la tendència és el
multilateralisme, basat en acords entre països sobre qüestions determinades
Pes dels Estats Units. Potència
militar que tendeix a dirigir l’ espai
polític internacional
Interès de Rússia per recuperar
espai perdut. Política
expansionista
Forta presencia de l’ islamisme
en alguns estats amb un
trencament violent amb tot
allò que és propi del món
occidental
Protagonisme creixent de la
Xina
observem
3.1 LES RELACIONS ENTRE ESTATS
A nivell econòmic
Països rics i desenvolupats
com Canadà, Estats Units, el Japó i la Unió
Europea.
Països en desenvolupament: actius, atractius per les empreses
estrangeres, amb mà d’ obra barata però també
preparada, amb escasses normatives ambientals i governs estables: Brasil,
Índia, Mèxic, Sud-àfrica...
Països pobres: els
seus recursos són explotats per empreses estrangeres.
Els seus habitants viuen en la pobresa i molts emigren buscant una vida millor.
Àfrica subsahariana
Països oblidats: sense recursos i immersos en conflictes armats.
4. L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ
L’ESTAT exerceix de forma exclusiva el poder i la sobirania, delegada als països democràtics pel poble.
l’ESTAT ha cedit part del seu poder a:
actualment
ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS
ENTITATS LOCALS I REGIONALS
ONUUnió Europea
etc
AjuntamentsComunitats Autonomes
Estats Federatsetc
L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ
CAUSES DE LA GLOBALITZACIÓ DELS ESTATS
GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA
GLOBALITZACIÓ POLÍTICA
L’economia funciona a nivell mundial i els estats han de coordinar-se per fer front als nous desafiaments (OPEP, MERCOSUR, etc)
Aparició de problemàtiques mundials que s’han de solucionar de forma coordinada (contaminació, urgències humanitàries, sanitat, fam, etc)
MULTILATERALISME
Cap ESTAT té prou força per imposar el seu poder sobre els altres, per la qual cosa es formen aliances polítiques, econòmiques i militars (OTAN, ONU, etc)
Les organitzacions supranacionals realitzen una tasca molt important de coordinació política, de desenvolupament econòmic i tecnològic o de promoció de la salut, l’ educació i la pau. Poden ser d’ àmbit mundial o regional, on el països han de complir certs requisits.
Organitzacions de les Nacions Unides
Organització Mundial del Comerç
Unió Europea
TRACTATS I CONVENISINTERNACIONALS
Restringits a determinats països
Oberts a tots els països
Poden ser
Tipus de tractats
ARMAMENT: Tractat de prohibició de proves nuclears
PAU : Pau de Versalles
MEDI AMBIENT: Tractat de Kioto
POLÍTIC: Tractat de l’Antàrtida
ECONÒMIC: Tractat de lliure comerç
ETC
Un exemple d’ organització d’
abast mundial: L’ ORGANITZACIÓ DE
LES NACIONS UNIDES
Creada al 1945 en acabar la Segona Guerra Mundial i formada per gairebé tots els ESTATS reconeguts del món
Mantenir la Pau
OBJECTIUS Defensar els Drets HumansFomentar el desenvolupament econòmic
ORGANITZACIÓ
L’ESTAT I LA REGIONALITZACIÓ
L’Estat cedeix poder als governs locals i regionals pel principi de SUBSIDIARIETAT –es l’administració més propera al ciutadà la que millor pot respondre a les seves necessitats-.
S’ està construint un món global però alhora creix la importància dels espais locals i regionals. Com a conseqüència de la globalització, les regions i les grans ciutats reivindiquen la seva importància econòmica, històrica i cultural i reclamen més poder a l’ Estat.
TIPUS DE REGIONS
NACIONS SENSE ESTAT (QUEBEC, al Canadà)
REGIONS CONSOLIDADES (BAVIERA, a Alemanya)
GRANS ÀREES URBANES (LONDRES, NOVA YORK,TOKIO)
6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG
ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS
ONG
Entitats públiques amb finalitats humanitàries i socials que no depenen dels governs i que són independents dels Estats i dels Partits Polítics
QUÍ LES FORMA?
CIUTADANS PARTICULARS
EMPRESES
ASSOCIACIONS
CENTRES D’INVESTIGACIÓ, ETC
CÓM ES FINANCIEN?
DONATIUS DELS SEUS MEMBRES
TREBALL VOLUNTARI DELS SEUS MEMBRES
APORTACIONS DEL GOVERN
Les ONG, partir de la reunió d'Estocolm l'any 1990, es van unir per reivindicar el 0,7 % dels pressupostos de cada Estat per ajudar els països pobres
FINALITATS DE LES ONG
DEFENSA DELS DRETS HUMANS
PROTECCIÓ DE LA NATURA
Per defensar els drets generals o específics –llibertat, drets dels nens, pena de mort, etc-(Amnistia Internacional, Save the Children, etc)
Denúncia de la destrucció del medi ambient i defensa dels drets dels animals (Greenpeace, WWF, etc)
ACCIONS HUMANITÀRIES
Actuacions preventives o directes en cas d’emergències humanitàries per guerres, fams, catàstrofes naturals, etc (Creu Roja, Metges Sense Fronteres, etc)
MOVIMENTS SOCIALS INTERNACIONALS
Moviments socials que agrupen a ONG i altres agents socials per defensar a nivell internacional les agressions als drets socials i econòmics de les persones (FÒRUM SOCIAL MUNDIAL)
7. L’ organització territorial d’ Espanya i Catalunya
L’ estat de les autonomies
Model descentralitzat recollit a la Constitució espanyola i ratificat al desembre del 1978. Al 1995 els municipis de Ceuta i Melilla es van
constituir en ciutats autònomes.
Cada comunitat disposa del seu estatut d’ autonomia on es recullen les institucions, les normes i les competències per les quals es
regeix cada comunitat autònoma.
Les atribucions que assumeixen poden ser
plenes/exclusives com les institucions d’ autogovern, la
llegua, la cultura, el patrimoni artístic, l’
administració local, l’ urbanisme... o compartides amb el govern central com les carreteres, la legislació
laboral...
Assemblea o parlament on es debaten i aproven les lleis, es controla
el govern, s’ escull el president i s’ aproven els pressupostos
President que representa la comunitat, forma i dirigeix el governGovern o Consell executa i fa
complir les lleis aprovades al parlament
Tres han estat els estatus d’ autonomia catalans
aprovats: el de 1932 en època de la Segona
República i derogat per Franco, el de 1979 en el
marc de la transició democràtica i l’ actual del
2006.
El territori de Catalunya està organitzat en
municipis, comarques i províncies
Els municipis són les unitats territorials i administratives més elementals. L’ alcalde i els regidors són els responsables de l’ ajuntament. Per mitjà dels impostos i els diners que reben de l’ Estat i la Generalitat fan les seves funcions.
Les comarques són agrupacions de municipis. Poden fer política pròpia per mitjà dels Consell Comarcals.
Són les unitats que organitzen el territori català i espanyol. Són l’ agrupació de molts municipis. Les seves funcions bàsiques són: àmbit electoral, divisió territorial, cooperar amb els municipis i coordinar les seves actuacions. Es governen per les diputacions provincials.
Amb la incorporació del
Moianès, actualment el
nombre de comarques a
Catalunya és de 42.