organització política de l’estat romà

13
Organització política de l’Estat romà

Upload: ludusanglensis

Post on 27-Jul-2015

455 views

Category:

Education


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: Organització política de l’estat romà

Organització política de l’Estat romà

Page 2: Organització política de l’estat romà

L’organització política durant la Monarquia (fins al 509 aC)

1.-INTRODUCCIÓ: al principi Roma estava regnada per una monarquia electiva i vitalícia. El rei com a cap polític de la ciutat: governava, feia justícia, dirigia l’exèrcit i presidia el senat i l’assemblea. Tot i això, quan calia el rei consultava el senat format pels caps de famílies patrícies que assessoraven al rei quan ell ho sol·licitava.

Quan va morir Ancus Marqui va ser nomenat rei Tarquini el Vell que va transformar el model polític que hi havia.

Servi Tul·li va modificar el sistema de participació política, basat fins aleshores en el llinatge i el va canviar depenent de la riquesa dels ciutadans distribuint-los en 5 nivells econòmics.

Les relacions entre el Senat i els reis etruscos i Tarquini el Superb van anul·lar el poder d’aquesta institució, que, unit al descontentament social i als abusos de poder del rei va provocar que Tarquini i la seva família fossin expulsats i així va desaparèixer la monarquia.

Page 3: Organització política de l’estat romà
Page 4: Organització política de l’estat romà

L’organització política durant la Republica

(509 ac- 27aC)

2.- INTRODUCCIÓ: amb l’abolició de la monarquia, la política va canviar de tal manera que el sistema monàrquic vitalici va ser substituït per dos cònsols escollits cada any per l’assembles de la ciutat formades per patricis. Per tal d’evitar el poder personal hi va haver les magistratures, el Senat i els comicis o assemblees.

2.1.-Les magistratures eren ciutadans que ostentaven un càrrec polític de manera gratuïta. Com a part comuna, els magistrats eren elegits pel poble reunits en assemblees, normalment al mes

de juliol tot i que el magistrat escollit no entrava en funcions fins l’any següent i, aquesta funció era com a màxim, d’un any al càrrec.

La carrera política anomenada cursus honorum era progressiva i calia passar per les magistratures de qüestura,ediliat, pretura i consolat.

Cada magistratura era representada per dos o més magistrats amb igual autoritat. No cobraven res tot i que, disposaven del dret de la inviolabilitat, segons el qual ningú podia

agredir-los. Hi havia dos tipus de magistratures:

Page 5: Organització política de l’estat romà

2.1.1.-Les magistratures ordinàries: quan la situació política era estable

Els cònsols(consules). Eren dos i representaven la màxima autoritat civil i militar, convocaven i presidien el Senat i s’ocupaven de la direcció de l avida política.

Els pretors(praetores) eren els responsables de l’administració de la justícia. Els edils(aediles) o alcaldes, s’ocupaven de l’administració municipal. Els qüestors(quaestores), que administraven el tresor públic, recaptaven impostos, controlaven els

comptes públics i dirigien l’arxiu oficial. Els censors(censores) elaboraven el cens dels ciutadans que es feia cada cinc anys, tenien cura de

la moral pública i controlaven els costums dels ciutadans. Els tribuns de la plebs(tribuni plebis) eren magistrats de la plebs que s’encarregaven de defensar-

la contra els abusos de les magistratures patricis.

Page 6: Organització política de l’estat romà

2.1.2.- Les magistratures extraordinàries: quan hi havia una situació de perill.

El dictator, un magistrat amb plens de poders elegit entre els excònsols i que només podia governar duran sis mesos i el mestre de cavalleria(magister equitum), que era el seu lloctinent..

Aquests dos magistrats tenien decisions inapel·lables i no podien ser vetades. També tenien el dret imperium per decidir sobre la vida o la mort dels ciutadans.

Juli Cèsar va ser dictator i quan va demanar ésser dictator vitalici el van matar

Page 7: Organització política de l’estat romà

2.2.-El senat: el càrrec de senador era vitalici. Al començament hi havia 300 senadors però en temps de Juli Cèsar va augmentar amb 900 senadors. D’aquests, més de la meitat eren d’origen plebeu(conscripti) i la resta d’origen patrici(patres).

Eren nomenats pels censors entre els antics magistrats que haguessin desenvolupat el seu càrrec honradament.

El Senat era el màxim òrgan de representació de

la constitució republicana i els senadors rectificaven

les decisions legislatives i executives.

L’edifici on es reunia el Senat era la Curia Hostilia

Page 8: Organització política de l’estat romà

2.3.-Els comicis: els ciutadans romans es reunien en assemblees i intervenien directament en la política de l’Estat. Les dues funcions eren elaborar i aprovar les lleis i elegir els magistrats. Hi havia tres tipus d’assemblees:

Els comicis curiats que era l’assemblea per cúries formada per patricis, la qual, amb la constitució republicana va quedar reduïda a certes formalitats religioses i polítiques.

Els comicis centuriats: era l’assemblea de tot el poble

(patricis i plebeus) que eren distribuïts segons la seva

fortuna en cinc classes i cada classe en centúries,

rectificava les declaracions de guerra,dictava penes

de mort,etc.

Page 9: Organització política de l’estat romà
Page 10: Organització política de l’estat romà

L’organització política durant l’Imperi(27aC-476 dC)

3.- INTRODUCCIÓ: durant aquesta època, el poder polític va tornar a concentrar-se en mans d’una persona, l’emperador.

El final de la República va arribar després d’enfrontament polítics, cops d’estat i dues guerres civils: la de Cèsar contra Pompeu i la que es van enfrontar Octavi i Marc Antoni, aquesta, va acabar amb la proclamació d’Octavi com a emperador. A partir d’aquí, el poder va quedar en mans d’una sola persona(princeps civitatis) d’on prové el nom del nou règim: el principat.

El príncep posseïa tres títols: August, símbol del poder religió; Cèsar, del civil i Emperador, del militar.

Els antics òrgans de govern van anar desapareixent menys el Senat. Les funcions consultives van passar a consell imperial( consilium principis) creat per l’emperador i format per persones que eren de confiança per a l’emperador i que l’assessoraven.

Page 11: Organització política de l’estat romà

3.1.- Els Funcionaris Imperials: l’emperador va nomenar els seus propis funcionaris que duien a terme les competències polítiques quan ell no podia fer-ho. Ells funcionari imperials eren:

El prefecte del pretori(prafectus praetorio) cap de la guàrdia imperial i braç dret de l’emperador. El prefecte de la ciutat(praefectus urbi) supervisava l’administració municipal i la policia. El prefecte dels queviures(praefectus annonae) que s’ocupava de l’aprovisionament de la ciutat. El prefecte de vigiles. A banda d’aquests, n’hi havia uns altres que eren responsables d’una mena de ministeris(scrinia)

que s’ocupaven d’afers administratius.

Page 12: Organització política de l’estat romà
Page 13: Organització política de l’estat romà

FINISSouhaila Bentaleb

Núria Donat Ortiz