Febrer 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 3

i ha ben pocs col·lectius lligats al nostre folklore i tradició culturalque, com l’Esbart Manresà, assoleixin la fita d’arribar al centenari i,el que és més rellevant, puguin encarar el futur amb garanties, gau-dint de bona salut i amb capacitat per adaptar-se a les exigències dela modernitat sense perdre les arrels. Destacar aquesta commemora-

ció és just si tenim en compte que les dues primeres grans mancances que solenpatir els col·lectius i entitats en els nostres dies són, d’una banda, la manca decompromís (amb l’entitat i amb la seva tradició) i de l’altra la nul·la capacitat perno esdevenir anacròniques. Afortunadament, col·lectius com el format en elbressol de l’Agrupació Cultural del Bages continuen constatant la capacitat detransformació que atresoren els éssers humans quan treballen colze a colze i enuna sola direcció. Ara, i fa cent anys, la convicció i la fe –ja sigui cristiana,musulmana, budista o, simplement, filantròpica– mou muntanyes, fa realitat pro-jectes, promou i potencia canvis socials i, sobretot, fa sentir dignes i integradesles persones fent-los brollar emoció, suport i alegria; ingredients que mai no espodran comprar amb diners. I si a aquest discurs despulladament idealista hisumem causes i objectius comuns d’arrelament a la terra i a la tradició, els lli-gams entre els col·lectius humans encara esdevenen més ferris.

Fa poc més d’un segle, la Renaixença i l’enaltiment nacional promogut pelmoviment polític, social i cultural noucentista van propiciar l’efervescència del’associacionisme i la creació de moltes entitats i col·lectius que, com l’EsbartManresà, han esdevingut centenaris. Aquella voluntat de fer país des del paísrecuperant les arrels, acollint els nouvinguts i projectant la catalanitat a Europai el món va quedar estroncada i absolutament anorreada per la Guerra Civil, queva relegar l’expressió patriòtica catalana a l’exili i l’anècdota. Però el règim nova poder frenar el ressorgiment progressiu dels moviments catalanistes engen-drats amb el canvi de segle i lligats al muntanyisme i l’amor per la terra, lacançó, la dansa i tot l’espectre artístic. Sovint, la resistència franquista, lluny dedesanimar i desgastar els moviments socials, culturals i més tard polítics els vaenfortir encara més fins a irrompre amb tota la seva força després de la mort deldictador. Si el franquisme va obligar a la reformulació i la refundació, la norma-litat democràtica tampoc no ha donat treva en la transformació social i cultural.Com a resultat, i havent tancat el segle XX, apareix la crisi de l’associacionismesecular, la crisi dels valors col·lectius, la moda de la solidaritat i les ONG com aproductes capitalistes que es compren i es venen i se’ls aplica tan màrquetingcom a qualsevol producte de mercat.

És en aquest punt on més ressalta la bona salut de l’Esbart Manresà i la sevacapacitat per continuar mantenint vives les nostres tradicions. Una capacitatcombinada amb l’obertura suficient per adaptar-se a la nova diversitat sociocul-tural. Acceptant la diferència com un enriquiment, però preservant les arrels idifonent-les als nouvinguts, presentant-les com a trets genotípics de la terra queens fan ser com som. Aquesta idea si es vol tan políticament correcte és la clauper mantenir-se ferm reconeixent els valors i les tradicions pròpies com a vàli-des en un mosaic de cultures i adaptar-les si cal a aquesta nova realitat. Lesmanifestacions de cultura tradicional catalana adaptada al segle XXI poden seruna arma poderosa per preservar i fer conèixer amb orgull les nostres arrels i sin-gularitats. Ho són en moltes altres països i regions europees, on l’expressió delfolklore no és titllada de cultura de segona, sinó que s’equipara als movimentsculturals de moda que es consumeixen com l’anomenat fast-food i tarden elmateix temps a irrompre com a desaparèixer del mapa. L’avantatge de la cultu-ra que beu de la tradició és la seva prevalença amb el pas dels anys, encara queper continuar ben viva s’apropi una mica més als llenguatges i a les representa-cions artístiques de la modernitat. Per aquest motiu, l’Esbart Manresà esdevé unautèntic exemple a seguir. �

H

EDITORIAL

Un exemple a seguir

iRReeddaacccciióó,, aaddmmiinniissttrraacciióó,,ppuubblliicciittaatt ii ssuubbssccrriippcciioonnss::AAssssoocciiaacciióó ccuullttuurraallEEll PPoouu ddee llaa ggaalllliinnaaPPrreessiiddeenntt:: Jaume PuigVViicceepprreessiiddeenntt:: Jordi SardansSSeeccrreettààrriiaa:: Lourdes MuñozTTrreessoorreerr:: Francesc GarcíaVVooccaallss:: Joan Badia, Joan Cals, CarlesClaret, Ramon Fontdevila, Josep R.Mora, Joaquim Noguero, Joan Segon iTeresa Torra

Carrer Sobrerroca 26, 1r 1aApartat de Correus 1 - ManresaTelèfon i fax: 93 872 50 18www.elpou.cat – elpou@elpou.cat

MMeemmbbrree ddee ll’’AAssssoocciiaacciióóCCaattaallaannaa ddee llaa PPrreemmssaa CCoommaarrccaallPPrreemmii TTaassiiss TToorrrreenntt 11999911

CCoooorrddiinnaaddoorrJordi Sardans

CCaapp ddee rreeddaacccciióóCarles Claret

RReeddaacccciióóSílvia Berengueras, Meritxell Casas,Jordi Estrada, Laura Fíguls, Josep M.Oliva, Joan Orriols, Joan Piqué.

DDiisssseennyyDomènec ÒrritMMaaqquueettaacciióóJoan PiquéPPoorrttaaddaaFrancesc Rubí (a la foto, un assaigde l’espectacle Centendansa, que commemora el centenari del’Esbart Manresà)FFoottooggrraaffiiaaJordi Alavedra, Francesc RubíWWeebbmmaasstteerrJoan Orriols

CCooll··llaabboorraaddoorrss:: Jordi Badia,Isaac Bosch, Lluís Calderer,Llorenç Capdevila, Anna Crespo, Laura Estrada, Manel Fontdevila,Xavier Giol, Dani Hernández, DanielMartínez, Olga Molina, Anna Navarro, Enric Oller, Conxita Parcerisas, MarcelPérez, Maria Picassó, Ignasi Torras,Joan Vilamala.

EExxppaannssiióó ppuubblliicciittààrriiaa::Publicitat Clarena. C/ Urgell, 38. Tel. 93 872 43 86IImmpprreessssiióó:: INOM, SA. Era de l’Huguet,7. Tel. 93 878 41 20DDiissttrriibbuucciióó:: Llibreria Sobrerroca, SA.Tel. 93 873 44 58DDiippòòssiitt LLeeggaall:: B-13.528-1987

Les col·laboracions que apareixensignades a la revista no representen,necessàriament, l’opiniód’EEll PPoouu ddee llaa ggaalllliinnaa

4 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Febrer 2009

el SSumariDe mes a mes 6Biografies anònimesConxita Parcerisas 9Observatori de naturaJordi Badia 10TTEEMMAA DDEELL MMEESS::LL’’EEssbbaarrtt MMaannrreessàà cceelleebbrraa110000 aannyyss eenn pplleennaa ffoorrmmaaCarles ClaretFerran Sardans 12A propòsitJosep M. Oliva 20Cròniques de LlunyAlbert Fitó, AquisgràQueralt Capsada, Luxemburg 21Moure el mónAnna PuigMeritxell Casas 22

Pou JoveMasies del TermeCal TeulaJaume Puig/Francesc Rubí 23Entrevista aMarta Vilanova i VilàJordi Sardans 24Imatges de la dictaduraIgnasi Torras 29Tastets de motorAudi A4 Avant TFSiEnric Oller i Carbó 31Fila CulturalQuaranta anys de ‘Rovelló’Josep Maria Aloy 32Arts Llorenç CapdevilaElisabet Perarnau 34Quadern obertJosep Brunet 35L’ull de la càmeraLluís Calderer 36

el CCul ddel PPou 37

notícies del pou

Número 240 - Febrer 2009

El potencial turístices debat al Casino

El dia 7 de gener es va fer una novataula rodona, dins del cicle Temes delPou, al Centre Cultural del Casino, sobreel tema: El potencial turístic de Manresai el Bages, que va comptar amb la pre-sència de: Josep Candàliga, responsablede Turisme del Consell Comarcal delBages; Esperança Holgado, responsabletècnica de Turisme de l’Ajuntament deManresa i directora de l’Oficina deTurisme; Ignasi Perramon, regidor deCultura i Turisme, i Marc Ribas, cap del’Àrea de Turisme del Consell Comarcal.

p

Maria Picassóil·lustra un videoclip

Maria Picassó, dibuixant del Cul dePou, s’ha encarregat de les il·lustracionsdel videoclip d’animació No Cowboy,realitzat per a la banda noruega decountry rock Dead Hoodlums, i dirigit ianimat per Ritxi Ostáriz. El vídeo es potveure a: http://www.iikki.com/nocowboy.

Conxita Parcerisaspenja un blog

La col·laboradora de la revista ConxitaParcerisas, juntament amb Lluïsa Font,acaba de penjar a la xarxa Manresanesque han fet història (www.manresanes.blogspot.com), un recull inicial de 32 his-tòries de dones manresanes, conegudes,desconegudes o anònimes. És un espaiobert de divulgació històrica.

Joan Segonpresenta DVD

El 22 de gener, el fotògraf Joan Segon,col·laborador habitual del Pou Digital,va presentar l’audiovisual «...ésManresa?». L’ acte, va comptar amb lapresència d’Enric Casas, fotògraf i histo-riador de l’art, Francesc Vilà, director delMuseu Comarcal de Manresa, i IgnasiPerramon, regidor de Cultura. Se n’hanfet 1.000 còpies i ha estat patrocinat perARFE Consultors per oferir-lo alsclients amb motiu del 40è aniversari de laconstitució de l’empresa. �

Esperança Holgado, Marc Ribas, Josep Candàliga, David Gallardo (moderador) i Ignasi Perramon, durant la taula rodona

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LLINGÜÍSTICA MMONTSERRAT

Carrer de Jaume I, 8, 2n Tel. 93 872 17 07 - manresa@cpnl.cat

CCUURRSSOOSS DDEE CCACATAATATATAA AAATALLÀÀÀLÀÀÀ PÀÀ PPEERR AAA AAA AADDUULLTTTLTSSffeebbrreerr - jjjuunnyy 2yy 22000099

CCuurrssooss gggeenneerraallssEl mes de febrer, el Centre de

Normalització Lingüística Montserratobre el període de matriculació dels cur-sos de català per a adults del períodefebrer - juny 2009.

L’objectiu d'aquests cursos és augmen-tar el coneixement de la llengua, tant anivell oral com escrit. Els cursos generalssón de 45 h i tenen una duradaquadrimestral.

Per a les persones que no poden assistirals cursos presencials hi ha la possibilitat

de fer cursos a distància. Aquesta modali-tat d’ensenyament combina l’autoforma-ció de l’aprenent i l’assessorament per-sonalitzat mitjançant un sistema de tuto-ries.

També s’imparteixen sessions d’acolli-ment adreçades a aquelles persones queacaben d'arribar a Catalunya.

El període d’inscripció és el 16 i 17 defebrer per als alumnes que hagin superatel curs anterior i del 18 al 25 de febrer pera les inscripcions generals i les proves decol·locació. L’horari d'inscripció al matí ésde 9 a 14 h, i a la tarda a hores convin-gudes. Les classes dels cursos presencialss’inicien el 2 i 3 de març.

Cal Gravat fa un concurs literari

L’Associació de Veïns de Cal Gravatconvoca el primer concurs literari deSant Jordi. La temàtica és lliure i de lec-tura per a totes les edats, l’únic condicio-nant és que en qualsevol moment delrelat hi ha de sortir el nom de Cal Gravat.Poden haver-hi il·lustracions i els textoshan de ser en llengua catalana, inèdits ino haver estat guardonats en cap altrecertamen. L’extensió ha de ser d’un mí-nim de tres i un màxim de quinze pàgi-nes, sense tenir en compte il·lustracions.

Cal enviar quatre còpies dintre d’unsobre, a l’exterior del qual figurarà el títoli la indicació: Concurs literari San Jordi– Cal Gravat, sense firmar i només ambun títol. Les dades personals de l’autor/a:nom, adreça, codi postal, correu electrò-nic i telèfon s’han de lliurar en un sobretancat a part, amb la identificació externanomés del títol del relat. Els treballs esfaran arribar a l’Associació de Veïns deCal Gravat núm. 5. i el termini de presen-tació acaba l’1 de març. Un dels treballss’ha de presentar enquadernat per a l’ex-posició, ja que una selecció de les millorsobres serà exposada al Centre Cívic JoanAmades (Sant Blai, cantonada SantLlàtzer. Horari de 10 a 14 h i de 16 a 21h), del 20 al 30 d’abril. La inauguracióserà el 22 d’abril a les 19:30 hores.

Animeu-vos a escriure!

AV Gal Gravat (calgravat@ya.com)

Serveis tècnicsDarrerament he tingut força males

experiències amb els serveis tècnics d’al-gunes marques d’electrodomèstics. Crecque no cal dir fabricants perquè el fet ésgeneralitzat a totes les marques i hi hamolt pocs serveis tècnics oficials querealment funcionin. L’última moda sónels telèfons d’avaries 902 que et posen encontacte amb operadors de Madrid que,per postres, ni entenen el català ni sovintsaben on és Manresa. En teoria, el serveies posa en contacte amb el taller més pro-per al teu domicili, però, personalment,encara no he aconseguit que la informa-ció madrilenya de la meva avaria arribi aCatalunya. El més efectiu és intentar tru-car al directament al servei oficial queòbviament també té telèfon a part de l’i-noperant 902 i comunicar la incidència. Idesprés, paciència. Esperar que vinguin ia l’hora que els vagi bé. Perquè, la for-malitat, generalment, tampoc no és unade les virtuts de molts establiments.

Després de la intervenció ens trobemamb l’abús en els preu associats al des-plaçament i a les substitucions de pecesja que, actualment, ja no es repara capmàquina. Els operaris (o directamentsubstituïdors) solen ser poc experimen-tats, maldestres i funcionen amb la pocasensibilitat associada, suposo, a malssalaris i massa compromisos per compliren un sol dia. El cas és que s’ha de pas-sar pel tub per aconseguir que algunesreparacions entrin dins del període degarantia i esdevinguin gratuïtes. I, peraquest motiu, la majoria de serveis sóndeficients i et fan ballar el paraigües ambtotal impunitat. Un cas semblant tambél’he detectat en els tallers mecànics delsconcessionaris de cotxes. Són els méscars, els més ineficients i els que oferei-xen pitjor servei malgrat comptar ambrecanvis originals. Però per solucionarels problemes amb certa rapidesa hasd’adreçar-te als veritables professionals.Solen estar al marge dels concessionarisoficials, són més formals i, sens dubte,diagnostiquen els problemes amb mésceleritat. Quan estan disponibles, i garan-ties al marge, certament els prefereixo.

Ricard Pereira

Deu mil a Brussel·lesDeu mil a Brussel·les per l’Auto-

determinació de la nació catalana és unainiciativa que té per objectiu que milersde catalans i catalanes ens manifestem elproper 7 de març pels carrers de Brus-sel·les sota el crit de Volem l’Estat propi!,en defensa i reclamant l’autodetermina-ció del nostre poble.

Deumil.cat té per objectiu aconseguirque l’autodeterminació del nostre poblefiguri en l’agenda internacional, espe-cialment l’europea, i que els partits polí-tics nacionals es declarin compromesosamb aquest dret i a treballar per a garan-tir-ne l’exercici. La iniciativa de la marxaa Brussel·les és de caràcter transversal isorgida de la societat civil. La difusió haestat, en primera instància, a través dediverses xarxes socials virtuals com elfacebook i, posteriorment, a través delsdelegats territorials, que conviden a par-ticipar els ciutadans i molt especialmenta les associacions, entitats i movimentssocials. Deumil.cat no està sotmès a capsigla política específica. Vol treballarobertament, mantenint l’autonomiade les persones, organitzacions i plata-formes que persegueixin el mateix objec-tiu: l’autodeterminació de la Nació Cata-lana.

Albert Mulero (http://deumil.cat)tt

cartes al pou i

Febrer 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 5

EL DIT A L’ULLJORDI SARDANS

jsardans@elpou.cat

Encara quedennoms franquistes

an hagut de passar 33 anys ialguns mesos perquè després

de la mort del dictador FranciscoFranco, l’Ajuntament manresà deci-dís retirar-li la medalla de la ciutat.Deu n’hi do!, el ritme que portaaquesta democràcia. I, no cal dir, quesi no s’havia fet abans és bàsicamentresponsabilitat dels anteriors gover-nants, que sembla que no donavengaire importància als conceptes dedemocràcia i història. Aquesta preci-sament és una de les ciències socialsmés maltractades, a qui apel·len ara,curiosament, els neofeixistes per jus-tificar els actes i les arbitrarietats deldictador, oblidant expressament iintencionadament el fet que aquest id’altres generals rebels s’aixecarencontra la República legalment idemocràticament constituïda, do-nant pas a una terrible guerra civil i auna vergonyant dictadura, que vaimposar el terror fins l’any 1975 enquè hi van haver els darrers assassi-nats legals, amb l’enterado del dicta-dor espanyol.

També s’ha tret i ja era hora el nomdels carrers a l’alcalde Montardit i elbisbe Perelló, reconegudes persona-litats del franquisme. Però aManresa, hi ha encara força gent,assessors i polítics sobretot, a qui elsagrada fer les coses a mitges, a quiels encanta jugar a la puta i la ramo-neta, al sí però no. Només per aques-ta regla es pot entendre que en elsdictàmens per canviar el nom decarrers franquistes no hi figuri, perexemple, el de Luis Argemí deMartí, que per més inri forma part dela Galeria de Manresans Il·lustres.No és ara el moment de fer-ne la bio-grafia, però sí que podem dir quepolíticament va passar de laComunión Tradicionalista a militantactiu de FET y de las JONS. Foupresident de la Diputació deBarcelona de 1943 a 1946 i conde-corat amb la Gran Cruz del MéritoCivil i la Cruz Meritísima de SanRaimundo de Penyafort. Ideolò-gicament reaccionari i franquistaconvençut, va servir el règim a pri-mera línia. Com s’explica que unfervorós franquista com ell encaramantingui el seu nom al carrer de lescases de Xocolata? Enigma? O pot-ser no tant?

H

La UMB fa elConcert de Capd’Any

1 de gener. La Unió Musical delBages ofereix al teatre Conservatori eltradicional Concert de Cap d’Any, sotala direcció de Joaquim Piqué, amb unprograma basat en bandes sonorescinematogràfiques.

La cavalcada delsReis nota la crisi

5 de gener. El seguici de la cavalcadaque acompanya els Reis d’Orient aple-ga onze carrosses i uns 400 partici-pants, en una edició que pateix unareducció del pressupost i es veu obliga-da a canviar el final del recorregut acausa de les obres a la baixada delPòpul. Ses majestats també arriben alsbarris dels Comtals, la Font i laBalconada, el Poble Nou, la SagradaFamília i el Xup.

Moren JacquesJorda i Antoni Ferrer

7 de gener. Mor als 83 anys el profes-sor Jacques Jorda, fundador i directorde l’Institut Francès durant 40 anys, ivinculat també al Club Atlètic Manresa,que va presidir del 1984 al 1989. Sisdies més tard mor el pintor AntoniFerrer, de 51 anys, autor d’una obra cre-ativa important als anys vuitanta.

El tercer CongrésCatalanista espresenta

8 de gener. L’auditori de CaixaManresa és el marc escollit per presen-tar a Manresa el tercer CongrésCatalanista, de la mà d’AssumptaFargas, rectora de la Universitat de Vic,Josep Puigbò, periodista, Rosa MariaPujol, gerent del congrés, i JoanMaluquer, lingüista.

El Rotary lliura el premi SimeóSelga

11 de gener. El teatre Kursaal acull elsetè Concert de Reis amb l’orquestraSimfònica de Sant Cugat, sota l’orga-nització del Rotary Club Manresa-Bages, que hi lliura el premi SimeóSelga al projecte Tallers Musicalsd’Avinyó 2009.

Plega el presidentveïnal de lesEscodines

13 de gener. Josep Lluís Martinez,president de l’AV de les Escodines elsdarrers tres anys, presenta la dimissióper discrepàncies amb la manera d’en-tendre la participació ciutadana per partdel govern municipal. El substitueixl’actual vicepresident, Josep Trench.

Presenten el DVD del barri deMion-Puigberenguer

15 de gener. Ferran Blanque, AntoniRusiñol i el regidor de Cultura, IgnasiPerramon, presenten al Casino el DVDMion-Puigberenguer. L’esforç per laidentitat d’un barri de Manresa, ambmotiu de la commemoració dels 40anys de lluita.

Manifestació contra els atacsd’Israel

16 de gener. Centenars de persones,amb predomini de la comunitat musul-mana de Manresa, es manifesten pel cen-tre de la ciutat amb cartells i crits contral’estat d’Israel, i amb un joc que convida-va a llançar pilotes contra persones ambposicions properes a la causa jueva.

La Innocentada2008 parlad’immigració

16 de gener. El teatre Conservatoriacull la presentació de la 52aInnocentada de Manresa, el muntatgeM’apunto a Manresa... i tu, t’apuntes,basada en un guió de Joan Costa queaborda el tema de la immigració a laciutat, amb una coreografia espectacu-lar i una trentena de ballarins.

de mes a mes

Es presenta el llibrede Ramon Salisi

30 de gener. Amb la sala d’actes delCentre Cultural del Casino plena a ves-sar, Òmnium del Bages presenta el recull

p

de poemes D’això i d’allò (cent sonetsintranscendents), de Ramon Salisi iBonastre, publicat per ZenobitaEdicions, en un acte ja previst abans dela mort sobtada l’autor. Hi intervenenPau Pintado, president del Centre Excur-sionista de la Comarca de Bages, JosepM. Massegú, en representació del CercleArtístic, l’escriptor Lluís Calderer i l’ac-tor Joan Cirera, que llegeix alguns delspoemes. La Coral Eswèrtia clou la sessióamb cançons de muntanya.

6 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Febrer 2009

i

Febrer 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 7

UUnnaa ddee ffrreeddaa......L’any passat vam veure un esforç

per part de la majoria de responsa-bles dels quioscos i bars del Passeigper unificar mínimament criteris pelque fa al mobiliari extern, com arataules i cadires, majoritàriamentd’alumini, tendals i para-sols quemantenien unes formes més omenys comunes, com reglamental’Ajuntament. Els establiments Die-sa finalment també han fet l’esforçde canviar el mobiliari urbà, ambtaules i cadires d’alumini al quioscque regenten a la plaça d’Espanya,tot i la deixadesa amb què mantenenel local i els serveis. Però no així alrestaurant Atenes, en què no van fercas a l’hora de posar para-sols, sinóque va continuar amb el seu muntat-ge particular. Si les normatives sónper a tots els ciutadans, faria bél’Ajuntament de fer-les complir atothom, i més ara que gràcies als«fons Zapatero»« , la ciutat tindrà unaocasió d’or per arreglar d’una vega-da el Passeig de Pere III, que fa penaper la seva deixadesa, arbres des-protegits i gran quantitat de clots.Segons consta en el nou projecte, elPasseig farà patxoca i quedarà a l’al-çada que es mereix. Confiem-hi!

......ii uunnaa ddee ccaalleennttaaEmotiu i interessant ha estat l’ho-

menatge que la Penya CiclistaBonavista ha fet a Francesc Sala queva ser durant quatre anys campióestatal de ciclocròs, als anys 80. Vaajudar a fer més popular el ciclismei concretament la modalitat de ciclo-cròs a casa nostra, ja que competiaeficaçment contra un potent grup debascos, encapçalats per Yurrebaso,als quals s’imposava sovint en unescurses plenes d’emoció i lluita queeren habitualment televisades perTVE. Després de vint anys de ladarrera prova de ciclocròs feta aManresa, aquest homenatge ha per-mès a la ciutat retrobar-se amb unescompeticions de ciclocròs d’altnivell als voltants del Palau Firal,amb la victòria en categoria absolu-ta de David Lozano, que es va pro-clamar campió de Catalunya i éstambé l’actual campió d’Espanya del’especialitat. Sala regenta profes-sionalment des de fa dues dècades ien l’actualitat una botiga de bicicle-tes i ha tornat recentment a compe-tir amb èxit des de la categoria deveterans. I és que aquest esport elporta a la sang. Enhorabona!

Es retiren dosnoms franquistes

19 de gener. El ple municipal apro-va retirar la medalla de la ciutat aFranco, amb l’abstenció del PP, i elcanvi de nom dels carrers AlcaldeMontardit i Bisbe Perelló, personali-tats vinculades al règim franquista,amb els vots del govern municipal i laCUP i l’abstenció del PP i CiU, tot ique el seu cap de grup, Alexis Serra,s’absenta del ple a l’hora de la vota-ció. Una altra moció de la CUP dema-nant la retirada del retrat del rei fra-cassa perquè només rep el suportd’ERC, amb l’abstenció de CiU i elvot contrari de PSC i PP.

La ventada tombaarbres i murs

24 de gener. El temporal de ventque afecta Catalunya provoca aManresa la caiguda de molts arbres,alguns sobre vehicles, tomba murs itanques de recintes com el delCongost i fa caure trossos de façanes,fet que obliga a tallar diversos carrers.

Pirelli acomiada tre-balladors a la porta

28 de gener. Molts treballadors dePirelli coneixen el seu acomiadament

a peu de fàbrica quan els guàrdies deseguretat els neguen l’entrada a lesinstal·lacions. La manera com l’em-presa executa l’expedient de regulaciód’ocupació que preveia l’acomiada-ment de 257 persones a la plantaprovoca indignació general i laprotesta del món social i polític man-resà.

Albert Pié rellevaJosep M. Badia alCol·legi d’Advocats

30 de gener. L’advocat Albert Piépren el relleu de Josep M. Badia en elcàrrec de degà del Col·legid’Advocats de Manresa, que aquesthavia desenvolupat al llarg delsdarrers vuit anys.

L’Esbart Manresàenceta els actes delcentenari

30 de gener. El saló de sessions del’Ajuntament acull la lectura delpregó del centenari de l’EsbartManresà de l’Agrupació Cultural delBages, a càrrec de Vicenç Orriols iEspunyes, director honorífic de l’enti-tat, com a primer dels actes de cele-bració de l’efemèride, que es clouamb una actuació dels grups de l’es-cola de dansa. �

La ciutat exigeix el tren ràpid15 de gener. L’alcalde i els caps dels grups municipals de CiU, ERC, IV,

PP i CUP, fan pública la presentació d’una moció al ple municipal exigintque es dugui a terme el ramal del futur eix ferroviari transversal que hauriad’unir Manresa amb Barcelona. Tres dies més tard de l’aprovació de lamoció, el secretari de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, ManuelNadal, es reuneix amb el Consorci Viari de la Catalunya Central sense apor-tar cap concreció, mentre els catorze col·legis professionals de la ciutat exi-geixen també un servei ferroviari digne.

AAAAAAAAAAAAAAAARRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRMMMMMMMMMMMMMAAAAAAAAAAAAAAARRRRRRRRRRRRIIIIIIIIIISSSSSSSSSSSSAAAAAAAAAAAAAA MMMMMMMMMMMMMIIIIIIIIIIIDDDDDDDDDDDDDDDDAAAAAAAAAAAAAAAA

sssssssssssssseeeeeeeeeeeeeennnnnnnnnnnnnnnnsssssssssssssssseeeeeeeeeeeeoooooooooooooobbbbbbbbbbbbbrrrrrrrrrrrreeeeeeeeeeeessssssssssss

8 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Febrer 2009

Treballem per donar solucions

- BOTIGA D’ORTOPÈDIA

- ORTOPÈDIA TÈCNICA

- ORTOPÈDIA ESPORTIVA

- SERVEI DE PODOLOGIA

ORTOPÈDIA MAZA

Sant Josep/Tortonyes, 1-3 - MANRESA - TTEELL.. 9933 887733 6688 0000

Cada ddiumenge dde ggener aa mmarç aa lles 111.30h

LA MMANRESA IIGNASIANAItinerari gguiat

Recorregut gguiat pper lla MManresa iignasiana: Antic CCol.legi dde SSant IIgnasi, CCapella ddel RRapte, ccarrer SSobrerroca, CCapella dde

Sant IIgnasi MMalalt, PPlaça MMajor, BBasílica dde lla SSeu, CCova dde SSant IIgnasi.Sortida dde ll’Oficina dde TTurisme, VVia dde SSant IIgnasi, 440.

Per iinscripcions ii iinformació: 993 8878 440 990

Per aa aanuncis een aquesta rrevista...

PUBLICITAT

C/ Urgell, 38 Tel. i Fax 93 872 43 86

MANRESA

SSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSuuuuuuccccuuuurrrrssssaaaallll M MMMaaaannnnrrrreeeessssaaaaPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaasssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssseeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeiiiiiiiiiiiigggggggggggggggggggggg dd d dddddeeeeeeee P PPPeeeerrrreeee IIIIIIIIIIII,,,,, 1 1116666 - - 1 111rrrr

000000000000000000000000000000000000000888888888888888888888888888888888888822222222222222222222222222222224444444444444444444444444442222222222222222222222 MMM M MMM M MMMMMMMMMMAAAAAAAAAAAAAAAANNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRREEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEESSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

óc de Palmira, una ciutat colombiana de la provínciadel Valle del Cauca. Mai no havia pensat de marxardel meu país, però vaig conèixer el Josep, un catalànascut a Sant Martí de Sesgueioles i ens vam ena-morar. Fa 13 anys que vaig arribar a Manresa i 12

que ens vam casar. Vaig tenir el meu primer fill, el Lluís, quantenia 16 anys i el Gustavo 3 anys més tard. Al meu país aixòés normal, ara que en tinc 39, si visqués allà, segurament queseria àvia. Aquí, però, me n’oblido i quan veig una jovenetaembarassada pel carrer em sorprenc. Tenim un altre fill, elDavid, que té 9 anys.

Em sento totalment integrada en aquesta societat. Els meusamics i amigues, molts són d’aquí: els amics del meu marit,els pares de l’escola, els companys de feina...tot i que tambéparticipo en les activitats que organitza l’associació decolombians. He format part del Consell Escolar del col·legiPuigberenguer i també dels pares d’acollida. La mare ensdeia: «Donde fueres haced lo que vieres» i suposo que peraixò soc crítica amb els col·lectius de sud-americans que esresisteixen a integrar-se. A vegades els de l’associació noentenen les meves crítiques. Quan vaig arribar no hi haviatanta immigració. Un noi de correus em deia que era la cin-quena colombiana que vivia a Manresa. La gent em miravenencuriosits, però jo venia amb ganes de fer d’aquest país elmeu i estava molt receptiva a tot el que m’envoltava.Recordo que de seguida em vaig adonar que la gent aquívestia diferent. Els meus pantalons ajustats i les meves arra-cades de colors no encaixaven i em vaig anar a comprar robanova. En començar a aprendre el català, sovint sortia de casaamb el ferm propòsit de llançar-me a parlar-lo, però arriba-va a les botigues i malgrat que veien el meu esforç, em con-testaven en castellà. Algú fins i tot em deia, «a nosaltres

també ens va bé practicar el castellà». No sabeu com desa-nima, això!

Al meu país vaig treballar en una fàbrica de guants, en unrestaurant, fent serveis domèstics, de dependenta en una saba-teria... La meva família era pobre, teníem el bàsic per viure iels 5 germans vam cursar l’ensenyament primari i ens vamposar a treballar. A Manresa he treballat en una botiga i ara sócmonitora de menjador a l’escola Sant Ignasi. No m’imagina-va que m’agradés tant: la relació amb els nens, l’organitzacióde tot plegat i les companyes que m’estimo molt. El Josep emdiu que serviria per fer treball social, que m’ho pensi. Però ami em sembla que patiria molt.

La violència que hi ha al meu país, els assassinats i segrestsels vius com aquí els atemptats d’ETA. Sempre que no et toquide prop, saps que hi has de conviure. En el dia a dia, quan arri-ba el vespre no t’exposes a sortir de casa, molt menys si etsdona i sola. La tranquil·litat que tenim aquí és impagable. Ladona no és tan independent com aquí, és una societat més mas-clista. Aquí jo puc sortir a sopar amb les mares de l’escola o lescompanyes de treball, allà només surten els homes. A lesempreses no es fan sopars de treball, són dinars i quasi sempresón familiars, dels treballadors amb les seves famílies. Enyorocom es viuen els diumenges al meu país. Sobretot els d’estiu.La gent va al riu a banyar-se i a dinar. Amb no res es preparauna festa, es balla o es prenen uns traguets. El 7 de desembreel col·lectiu colombià celebrem la festa de l’Alumbrado. AColòmbia és una festa molt viscuda, els veïns encenen espel-mes i fanals i els posen a les voreres dels carrers i l’Ajuntamentapaga els llums de la ciutat. Sembla un pessebre. Aquí primerfem un taller de fanalets al centre Flors Sirera i després elsencenem a fora. És una festa maca que ens transporta a les nos-

p

tres arrels i ens ho passem molt bé. �

BIOGRAFIES ANÒNIMES

CONXITA PARCERISAScparcerisas@elpou.cat

Omaira Arias Patiño: «Sóc crítica amb elsimmigrants que es resisteixen a integrar-se»

Una foto actual meva. A la dreta, amb el meu marit Josep, els meus fills Lluís i Gustavo i un cosí, a Palmira, el 1995

SS

Febrer 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 9

Febrer 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 11

quest mes de febrer es commemora el bicentenari delnaixement del més famós naturalista de tots elstemps, Charles Darwin. Amb només 22 anys d’edat,Darwin va embarcar-se a bord del vaixell Beagle, alcostat del també jove capità Fitzroy, en un llarg viat-

ge d’exploració geogràfica per terres recòndites i mars australs.La ruta els portà a creuar l’Atlàntic, amb escala a les illes deCap Verd, fins al Mar de la Plata, a la costa atlàntica d’Amèricadel Sud; seguí cap a l’extrem sud del continent, a la Terra delFoc i les illes Malvines, i enfilà el nord per les costes de Xile;travessà el Pacífic cap a les illes Galàpagos perdudes enmig del’oceà, Tahití, Nova Zelanda, Austràlia i Tasmània; seguí perl’Índic, per l’illa Mauricio i fins a donar la volta al cap de Bona

g p

Esperança per finalment posar rumb al nord per l’Atlàntic i lesseves illes de Santa Helena i Ascensió fins a Anglaterra. El peri-ple durà cinc anys, del 1831 al 1836. Als ports d’aturada,Darwin emprenia l’exploració terra endins amb passió natura-lista; observava i recol·lectava exemplars. Durant les moltesjornades de navegació condicionava el material, donava voltesa allò que havia descobert i mantenia llargues converses amb elcapità, preludi del debat encès d’anys posteriors.

El 1859, prop de 23 anys després d’haver tornat a Anglaterra,temorós de la reacció de la societat victoriana tradicional de l’è-poca –de la qual ell era membre– a les idees d’evolució en con-traposició a la creació divina, però finalment esperonat peltemor que Alfred R.Wallace –que havia arribat independent-ment a conclusions semblants, tot i que no tan ben definides niamb proves tan contundents– se li avancés o que algú copiés elseu treball, Charles Darwin va publicar la primera versió del seullibre més transcendent, On the origin of species by means ofNatural Selection, or the preservation of favoured races instruggle for life. Commemorem, doncs, enguany també els150è aniversari de L’origen de les especies. El llibre explicacom de la major supervivència i del nombre més alt de descen-dents de les formes més ben adaptades, és a dir pel mecanismede selecció natural, en resulta l’evolució de les espècies i comd’unes formes amb el temps i l’aïllament de les poblacions enresulten d’altres. Darwin aporta com a proves nombrososexemples observats durant el viatge amb el Beagle que encai-xen admirablement bé amb l’evolució per selecció natural,entre ells els recollits a les illes Galápagos: l’existència de tret-ze espècies endèmiques de pinsans diferenciades per un becadaptat cadascun a un tipus d’alimentació particular, i el de lestortugues amb closques lleugerament diferents a cadascuna deles illes de l’arxipèlag. Posteriors avenços en d’altres camps delconeixement, com l’eclosió de la genètica amb el descobrimentde la funció hereditària del DNA, la biogeografia, l’anatomiacomparada, la deriva continental en geologia i la paleontologia,han confirmat plenament l’evolució.

Gran Bretanya, que va resultar íntegrament coberta pel gel enperíodes glacials recents i sense grans accidents geogràfics, noés el lloc on pugui evidenciar-se l’evolució de les formes vivesdurant períodes llargs. Però sí ho és la Mediterrània i en parti-cular els Països Catalans, on trobem el cas remarcable de lesdiferents sargantanes de les illes i illots de les Balears, paral·lelal de les tortugues de les Galápagos. Ben a prop, un cas moltbonic d’especiació per aïllament és el de les cargoles de rocadiferents al Montcau i a Montserrat. La cargola de roca és unaplanta de la família dels geranis, amb flors i fruits en agulla querecorden els dels geranis de les torretes, exclusiva dels cims i lescarenes de conglomerats i calcàries. Té forma de coixinet anco-

rat a la roca per arrels gruixudes i potents, desproporcionada-ment grans en relació a la part aèria de la planta, com a adapta-ció a viure al medi inhòspit de les carenes ventoses i rocoses. Elseu nom científic és Erodium foetidum (= E. petraeum).L’aïllament als cims ha permès la diferenciació de diverses for-mes de cargola de roca, distribuïdes en serres diferents.

La cargola de roca del Montcau (E. foetidum ssp.glandulo-sum) té els dos pètals superiors de la flor tacats de morat i lesfulles verdes per ambdues cares. Manté una població gran a lesparts altes del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac,on troba l’hàbitat apropiat a les carenes i cims de conglomerat,amb una particular abundància a l’entorn del Montcau. La sevadistribució general és sobretot pirinenca; el punt més proper alMontcau on es retroba és a les calcàries de la Tosa d’Alp. Encanvi, la cargola de roca de Montserrat (Erodium foetidumssp.rupestre) té els cinc pètals de la flor d’idèntic color rosat,només amb les venes ressaltades, i les fulles blanquinoses per

sobre a causa d’un recobriment de pèls. Creix als cims de lameitat oriental de Montserrat, des de Sant Jeroni cap a l’est. Adiferència del Montcau i l’Obac, els cims de Montserrat sónagulles i, per tant, l’hàbitat per a la cargola de roca escàs. Lapoblació de cargola de roca a Montserrat, la seva localitat clàs-sica, és molt reduïda. Es troba també als conglomerats de l’àreadel clot de Vilamala i la Mola de Lord, on aquí sí que l’hàbitatés extens i la població abundosa, i a d’altres serres delPrepirineu.

I encara es coneixen quatre formes més de cargola de roca ales muntanyes de Catalunya i del País Valencià. No hi ha acordtotal en el detall d’aquestes divisions, sobre si cal considerar-lescom a espècies o com a subespècies, ni si totes elles tenen unmateix rang taxonòmic. En qualsevol cas, les diferents cargolesde roca a muntanyes diferents, ni que siguin tan properes comel Montcau i Montserrat, il·lustren magníficament el procésd’especiació al qual condueix l’aïllament. Igual com les tortu-gues de les Galápagos; no calia anar tan lluny. �

OBSERVATORI DE NATURA

Text i fotos: JORDI BADIA

Cargoles de roca del Montcau i Montserrat

AA

Foto pàgina esquerra:Cargola de roca del Montcau (a dalt), i cargola de roca de

Montserrat

Foto pàgina dreta:Esquerra, flor de la cargola de roca del Montcau, amb els dos pètals

superiors tacats de color morat.Dreta, un parell de flors de la cargola de roca de Montserrat, amb

els cinc pètals quasi idèntics. Noteu a més el fenomen de la proteràn-dria, o sigui la maduració primer de la part masculina de la flor i des-prés de la femenina, en fases separades, per evitar l’autofecundació;mentre la flor de la dreta, amb cinc estams, està en fase masculina, lade l’esquerra, amb els cinc estigmes desenvolupats i els estams pas-sats, està ja en fase femenina.

l pregó pronunciat per l’històricexdirector Vicenç Orriols va obrir

un any d’actes destinats a commemorarel centenari d’una de les entitats amb méssolera de la ciutat i que, amb l’estrena del’espectacle Centendansa el 7 de febreral teatre Kursaal deixa palès que s’hasabut adaptar als nous temps i que, a dife-rència d’altres col·lectius lligats a la cul-tura tradicional i folklòrica, «gaudeix debona salut» explica el seu director artís-tic Joan Manel Miquel. «El centenari haaglutinat molta gent que ha empentat forti pot ser que alguns d’ells passat aquestany quedin en segon pla però, l’activitatdel grup juvenil i l’escola de dansa fapensar en un futur optimista». JordiGros, dansaire de l’actual esbart major,també opina que el manteniment delplanter és bàsic per a la continuïtat ja que«el grup juvenil sorgit de l’escola solestar molt cohesionat. Són nois i noies de14, 15 i 16 anys que acaben formantquasi sempre i al marge de l’activitat unabona colla d’amics».

L’exdansaire i professora de l’EsbartTeresa Bordas creu que «pels pares ésmolt bo que els seus fills formin partd’una institució com l’Esbart. Des d’a-quí fomentem la idea que tothom ésimportant, però que ningú és imprescin-dible. Impregnem de seriositat i sentit dela responsabilitat. I tot plegat ho aprenendivertint-se en un ambient molt sa».Malgrat tot, Jordi Gros, explica que elpas a l’esbart major ja representa unaaltra etapa de la vida en que es barregenpersones des dels 17 o 18 anys fins a 40 ien la qual ja «t’ha d’agradar ballar. I elsignificat de la dansa i el que represental’adquireixes quan et fa més gran. Tot iaixí la força de l’amistat, de venir a

retrobar-te amb un grups de bons com-panys i companyes i l’ambient que es res-pira a l’Esbart són vitals per seguir-hienganxat encara que sovint pensis que ésrealment absorbent».

L’elecció del 7 de febrer per la posadade llarg de l’esbart major de l’entitat noés casual ja que, just cent anys abans, el7 de febrer de 1907, hi ha datada la pri-mera actuació de l’Esbart Manresà deDansaires en motiu de la inauguració delnou local de l’entitat Foment de laSardana al número 8 del carrer Bastardes.Precisament aquest col·lectiu sardanista ide potents inquietuds nacionalistes va serel bressol del primer grup de dansairesdirigits per Àngel López.

p g p

CentendansaUn recull del programa de fa tot just un

segle es reprodueix, amb els arranja-ments oportuns, a l’inici de Centendansa.L’objectiu, com explica el seu directorJoan Manel Miquel, és el d’endinsar-nosen «un espectacle d’arrel tradicionalamb referències al passat i mirades alfutur. Diverses coreografies de nova cre-ació ens permeten retre homenatge acent anys de dansa i a tota la gent que elsha fet possibles». Els assajos de l’espec-tacle han estat intensos i, com continuadient Miquel, «literalment ens hem tan-cat tota la tardor i durant el mes de generper donar-li forma. Estic molt satisfetperquè he aconseguit transmetre el mis-satge que volia i, sobretot, perquè els 28dansaires l’han sabut entomar i transme-tre’l de manera fantàstica». El directorartístic ressalta, a més, la tasca de tot l’e-quip tècnic i artístic lligat a l’entitat i a laComissió del Centenari entre la que des-taca el disseny d’il·luminació del muntat-ge a càrrec de Ricard Roig i el disseny devestuari de Dolors Baró. Tot plegat hapermès «treballar amb previsió i precisió

i permetre que dues setmanes abans del’estrena ens haguem pogut dedicarnomés a perfilar i polir petites impreci-sions i errades».

Centendansa va ser un encàrrec del’Agrupació Cultural del Bages al direc-tor artístic de l’Esbart fet fa poc més d’unany. Joan Manel Miquel comenta que, al’hora d’afrontar el muntatge, «el méssenzill hagués estat fer una compilació ouna retrospectiva, però la veritat és queno té res a veure la dansa d’ara amb lade fa cent anys. Volia presentar un espec-tacle modern sense perdre les arrels tra-dicionals de les quals bevem». El resul-tat, un espectacle de 90 minuts el pesprincipal del qual rau en les coreografiesd’estrena, mentre que l’arrencada, ubica-da en el passat, ocupa tan sols els 12 pri-mers minuts. El primer recull de dansesel formen un Galop de Cortesia, LaMorisca del Gerri de la Sal, el conegutBall de Sant Ferriol i la La castanyetaoriginal de Francesc Juanola, compositorde sardanes i ballets garrotxí afincat aManresa on té dedicat un carrer. La peçaha estat arranjada pel mestre Jesús Ven-tura al front de la Cobla Mediterrània queinterpreta bona part dels passatges musi-cals de l’espectacle i que ha col·laboratestretament en el seu procés creatiu.Centendansa també compta amb lesnarracions en off amb la veu de la presen-tadora del magazín radiofònic de RàdioManresa Aires de Catalunya i del locutorde la mateixa emissora Eduard Font.

La peça Ictineo composada per ManelCamp per a la pel·lícula dirigida perFrancesc Bellmunt l’any 1993Monturiol, el senyor del mar embolcallamusicalment el procés de connexió de 6minuts entre les arrels de l’entitat i l’ex-hibició de noves coreografies. L’elecciód’una peça del manresà Manel Camptampoc ha estat una casualitat. Per a Joan

el tema del mes

Un segle d’història entrellaça generacions familiars, moviments polítics, artístics isocials i va transformant, de manera progressiva, les tradicions dels pobles. Havententrat de ple al segle XXI, l’Agrupació Cultural del Bages commemora l’existència iel bon moment d’un cos de dansa que estrena un espectacle de tradició renovada imoderna i llega a la ciutat 12 mesos d’actes festius amb la voluntat de celebrar moltsanys més com a col·lectiu efervescent de manifestació del folklore de casa nostra.

CCACCACCACCACCACCACCCCARRLLEESEESEESESESESEE CCLCCLCCLCLCLCC AAALLALLALLALLALLARREETTFFEFFEFFEFFEFF REEREREEREERRRARRARRARRARRARRRRANN SSASSASSASASASSARRDDADDADDADADADDANNSNSNNSNNSNSNSNN

12 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA Febrer 2009

Febrer 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 13

Manel Miquel, la voluntat de l’entitat és«comptar amb creacions d’artistes d’a-quí als quals apreciem i amb els que hemcol·laborat sempre estretament».Aquesta episodi és l’únic que no hacoreografiat Joan Manel Miquel. A partird’una peça marcadament jazzística, ladansaire i professora Anna Navarro haestat l’encarregada de vertebrar l’enllaçentre 1909 i 2009 i obrir la porta a la ter-cera i última part de Centendansa.

Danses d’estrenaLes noves coreografies s’enceten amb

un tema local: La Bolangera deManresa, instrumentada per JesúsVentura i que l’Esbart Manresà, comexplica Joan Manel Miquel, «té intencióque balli massivament la ciutat la prope-ra Festa Major a partir d’un Ball Plaque s’ha creat perquè el pugui aprendretothom». Amb Bolero i Rapsòdia, unafusió musical entre la composició de LesViolines i la Cobla Mediterrània ambien-tada al País Valencià al segle XVIII, JoanManel Miquel vol expressar «el senti-ment dels dansaires recolzat sobre elsffets i les melodies derivats de la tradi-ció». Clavellet, amb música interpretadapel conjunt menorquí S’Albaida, eldirector del muntatge obre un parèntesi irecupera una dansa de l’espectacle Airesestrenat el 2005. Per a Miquel, «aquestaés una peça molt especial dedicada a lameva dona que he volgut preservar, sensegastar-la gaire, perquè torni a lluir enaquest espectacle del centenari. Podríemdir que és una llicencia d’autor».

Succeint aquest passatge, Nit d’estelsvol reflectir «la diversitat sociocultural iel paper de la immigració i representa unhomenatge a molta gent que a través del’associacionisme i la pertinença a enti-tats com la nostra, s’ha integrat i haentès millor el país, la seva realitat cultu-ral i les seves arrels» exemplifica JoanManel Miquel. I continua dient que lamúsica del grup valencià L’Ham de Focel va emocionar la primera vegada que lava sentir i li ha inspirat una coreografia«que representa un grup d’homes quemarxen a buscar un futur millor en unaaltra terra i tot el procés que viuen fins alreagrupament familiar en una nova terrad’acollida». El vestuari de Dolors Baróha propiciat l’ambientació d’aquestadansa en l’etapa shakespeariana.

HomenatgeEl penúltim passatge de Centendansa

titulat Venustes evoca, a partir d’una par-titura de Jesús Ventura titulada Muses,«el viatge a un univers somiat cap almoment en el qual un creador o artistas’inspira i dóna forma a una idea ques’acabarà tornant (amb la presència deles muses) en una obra» continua expli-cant Joan Manel Miquel. Per cloure l’es-pectacle, altre cop la música de JesúsVentura, serveix de referent per teixir

coreogràficament Homenatge que el seucoreògraf ha dividit en 5 parts ben dife-renciades «que representen cinc gransmoments de la història de l’esbart». Laprimera part està referida als inicis del’entitat l’any 1909. La segona, aplega ladesfeta de la Guerra Civil i el ressorgi-ment del col·lectiu després del devasta-dor impàs bèl·lic. L’episodi central ano-menat Tríada de mestres té un objectiuben clar: «homenatjar els tres gransdirectors de l’entitat: Antoni ReguantVicenç Orriols i Antoni Navarro».

La penúltima part d’Homenatge ret untribut a tots els dansaires que durant unacentúria han format part de l’entitat ambseu actualment al carrer de Talamanca.Aquest passatge serveix de pont cap a unfinal en el qual es recupera l’himne del’Esbart Manresà que amb els pas delsanys ha quedat força empolsinat a lesgolfes. Amb la música de la CoblaMediterrània i refermant el sentiment depertinença acaba la proposta deCentendansa en la qual, Joan ManelMiquel «ha gaudit moltíssim de tot elprocés. He gaudit recercant material iidees, creant-lo, muntant-lo i assajant-loi m’enduc moments inoblidables com la

primera audició d’algunes peces musi-cals». Montserrat Fusté, una de les dan-saires que intervé al muntatge afirmasense dubtar-ho que l’espectacle «és moltemotiu i toca la fibra. Jo em vaig emocio-nar només veient-ne els assajos.Considero que s’ha treballat moltíssiml’expressivitat del dansaires al marge dela interpretació mecànica dels balls».Fusté també destaca «la selecció musi-cal» que opina que és «una barrejaexcel·lent». Els elogis abans fins i tot del’estrena han fet sentir a Joan ManelMiquel «orgullós i afortunat d’haverpogut dirigir l’esbart en aquest momenthistòric irrepetible».

Punt de partidaUn cop abaixat el teló del Kursaal el 7

de febrer, es tancarà una àmplia pàginade la història ciutadana manresana que haentrellaçat tres segles i acumula innume-rables històries humanes. La de VicençOrriols i Espunyes és una vida lligada al’Esbart Manresà i, per extensió, al’Agrupació Cultural del Bages. Nascut ala ciutat el 3 de gener de 1925, a princi-pis d’aquest any va celebrar el 84è ani-versari preparant el pregó institucional

Un assaig de l’espectacle ‘Centendansa’. Fotos: Francesc Rubí / Arxiu Esbart Manresà

14 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Febrer 2009

del centenari de l’entitat en la que vaingressar l’any 1939 «quan tenia 14anys». Com narra ell mateix, «el senyorReguant va venir al col·legi dels herma-nus a intentar reclutar 8 o 10 nois peranar a ballar amb noies! Per tots allò varepresentar tota una novetat i, d’entrada,durant dos o tres dies cap de nosaltres vadir ni ase ni bèstia». Més tard, el Vicençva saber que Reguant havia fet la matei-xa operació a l’Acadèmia Cots per acon-seguir fitxar una desena de noies destina-des també a substituir «un elenc forçaveterà que havia actuat per les Festes dela Llum i que necessitava recanvis». Enaquella etapa de finals de la Guerra Civil,Antoni Reguant era al capdavant d’uncol·lectiu que havia reconstituït el 15 desetembre de 1923 després que 11 anysabans, el febrer de 1912, suspengués lesactivitats després de dissoldre’s conjunta-ment amb l’entitat Foment de la Sardana.

Vicenç Orriols recorda amb emoció laseva arribada al Casal Familiar Recreatiul’últim any de la guerra després que «adit, i com que no van aparèixer volunta-ris, els hermanus ens convoquessin a unaprimera trobada. Vam treure el cap ambtimidesa rere la porta, vam veure lesnoies, i allò ens va començar a agradar».Un any després, per les Festes de laLlum, actuava per primer cop amb l’es-bart a la Plaça Major sota el nomd’Agrupación Manresana de Folklore ifent una representació del que es va ano-menar «folklore de las regiones deEspaña». En la dura postguerra, Orriolscombinava la seva activitat a l’Esbart«amb un grup de sardanes amb el qualens presentàvem a algun concurs.L’Esbart actuava poc i essencialment aManresa i comarca». La memòria delVicenç evoca, d’aquella etapa, «una sor-tida a Salelles en que vam viatjar encamió utilitzant com a seients els bancsde l’església».

Legalització i escissió Tot i l’activitat continuada, fins l’any

1951 l’entitat no va ser legalitzada amb elnom d’Agrupación Manresana deFolklore. A la dècada dels cinquanta, el

col·lectiu «de mica en mica va anarincorporant gent i també va perdre algundansaire. Una dinàmica que s’ha anatmantenint gairebé sempre» explicaOrriols. El 1952, sota la presidència deValentí Serra, es produeix una reorganit-zació interna i, tot i que Antoni Reguantcontinua portant la batuta, Josep M.Alegre i Vicenç Orriols li donen suporten la direcció del cos de dansa. Poc des-prés, la renúncia voluntària d’AntoniReguant a la direcció de l’esbart provocauna crisi l’any 1953. Aquest fet precipitala sortida de l’entitat de la colla sardanis-ta Dansaires Manresans encapçalada perFrancesc Oliveras. L’escissió es passa adenominar Casal Cultural de DansairesManresans. L’any següent, l’entitat esrearma amb la presidència de Marcel·líLlobet, la col·laboració artística del mes-tre Josep M. Bernat i la direcció coreo-gràfica de Vicenç Orriols que relata queel càrrec li va «venir de nou. Vaig accep-tar, però de seguida vaig començar abuscar col·laboracions arreu, especial-ment a Barcelona. Em vaig anar formanta partir de mestres com Lluís Trullàs al’Orfeó Gracienc i el contacte amb elsesbarts més importants del país».

Precisament aquell 1954 ingressa com adansaire de l’entitat un jove i escanyolitestudiant de l’Acadèmia Central, de nomAntoni Navarro, que vivia al carrer deSanta Clara al barri de les Escodines.«Tenia aptituds artístiques i també feiateatre. Vaig venir a l’esbart acompanyatd’una companya i pràcticament ja non’he tornat a sortir» explica el mateixNavarro. Vicenç Orriols el recorda com«un dansaire petit d’edat i sobretot detalla, però que, per contra, tenia unesganes boges de ballar». Aquell futurdirector de l’esbart, que ha treballat fins ala seva sempre jubilació vinculat al mónde les assegurances, rememora amb pas-sió que era present «a tots els assajos iem sabia tots els balls dels grans. El sen-yor Orriols sovint m’aprofitava als assa-jos per incorporar-me als galops o taparalgun forat». Aquelles ganes no van pas-sar gens desapercebudes al Vicenç queadmet que va «adaptar algun ball perquè

pogués incloure l’Antoni ja que per algu-nes danses era massa baixet».

Rondalla PopularAmb la direcció d’Orriols, l’Esbart es

consolida i creix ràpidament. El 24 dejuny de 1954, Antoni Navarro actua «perprimer cop amb l’esbart a Sant Joan deDéu. El dia que l’entitat recuperava elnom d’Esbart Manresà». En la mateixaactuació debuta Jaume Soldevila, arqui-tecte tècnic i extinent d’alcalde de la ciu-tat de Manresa en l’ajuntament de JuliSanclimens (1987-1995). Soldevila vaentrar a formar part de l’Esbart arran deles seves amistats i del seu cosí sardanis-ta. Com Navarro va començar els pri-mers assajos quan tenia 13 anys «al CoroSant Josep i la primera aparició enpúblic va ser una gran experiència». Dela seva trajectòria com a dansaire, aSoldevila se li fa difícil quedar-se «ambnomés un record. El que més aprecio sónles amistats i la bona relació que he tin-gut al llarg dels anys amb els companys.L’Esbart va ser una font per poder par-lar i fer coses en català, la meva vertade-ra llengua, i poder ballar. En aquelltemps no estava massa ben vist el contac-te entre un noi i una noia. En canvi, al’Esbart érem més oberts i no tenienaquesta por ridícula».

El 9 d’octubre del 1954 s’estrena ambèxit Ball de Bombers al TeatreConservatori i l’any següent es traslladala seu de l’entitat al carrer de Talamancacoincidint amb l’arribada de ManuelCubeles, fundador de l’Esbart Verdaguerde Barcelona i un dels renovadors de ladansa folklòrica. Cubeles col·labora en ladirecció del cos de dansa i el seu treballpermet fer realitat l’estrena de SuitMallorquina (1956) i el ballet per l’òperaMarina (1958) coreografiada per VicençOrriols i amb música del mestre FrancescJuanola. L’arribada a les noces d’or del’entitat el 1959 suposa l’assoliment dedues grans fites. D’una banda l’adminis-tració de les Festes de la Llum i de l’altra,com comenta Antoni Navarro, «el primerviatge de l’esbart fora de Catalunya. Vaser el mes d’agost a Eivissa on teníem lli-

el tema del mes

1909 1930

Febrer 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 15

gades cinc actuacions. Tots els que hivam ser ho recordem amb especial afec-te». Jaume Soldevila, que també era al’expedició, encara ara recorda «l’avióque ens va portar fins a l’illa, de la com-panyia Aviaco. Al pujar-hi, els caps enstocaven a dalt de la porta, les cadires esmovien... era molt diferent dels avionsd’avui en dia».

I és que la trajectòria de l’entitat ésplena de centenars d’anècdotes. El 1958,un any abans del viatge a les IllesBalears, Jaume Soldevila recorda que «aTaradell, on es feia una competició d’es-barts. vam veure una gran esplanadaplena d’autobusos, dels que van baixarels altres col·lectius. Portaven tots elsmateixos jerseis, ben uniformats.Nosaltres, al seu costat, semblàvem qua-

tre descamisats. A més de la dansa, unsquants jugaven a futbol, bàsquet i altresesports. Mentre ells arribaven d’aquellamanera, tots ben enclenxinats, nosaltresjugàvem a pilota. El curiós és que sem-blava que se’ns haguessin de menjar,però finalment vam guanyar el primerpremi».

La mort d’Antoni Reguant el 5 d’abrilmarca l’entrada als anys 60 en els qualsel col·lectiu té consolidada una gran acti-vitat durant tot l’any i en la qual és el pri-mer esbart de Catalunya que s’atreveix amuntar una Rondalla Popular per acom-panyar danses de València, Canàries iMallorca. I és que des del seu viatge denuvis a ses Illes Vicenç Orriols «ja porta-va de cap el tema de la rondalla. Allàhavia vist balls acompanyats de bandú-

rries, guitarres i altres instruments decorda i allò em va agradar molt.»

Traspassant fronteresLes sortides de l’entitat fora de

Catalunya a l’etapa de la dictadura fanque Antoni Navarro i Vicenç Orriolsexpliquin episodis de molta tensió, espe-cialment, com relata concisament Or-riols, «quan havíem de creuar la fronteraper anar a Andorra o Perpinyà. Semprehi anàvem amb algun passaport fals odient que érem molts menys dels querealment viatjàvem». Tot i el pànic, lapolicia de la duana «no ens va enxamparmai». I és que el règim polític prohibiasortir de l’estat si es tenien temes jurídicspendents, o com explica Antoni Navarro,«s’estava en etapa de quintes per por a

EEEEEEllllssssss aaaaaaaaaacccccccccccccctttttttttttttttteeeeeeeeeeeeeeessssssssssssss dddddddeeeellllllllllllll cccccccccccccccccccccccccccccceeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeennnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnntttttttttttttttttttttteeeeeeeeeeeeeeeeeennnnnnnnnnnnnnaaaaaaaaaaaarrrrrrrrrrrrrrrrrrrriiiiiiiiiiiiiii

GENER3333333333333300000000000000 d d d d d dddddddeeeee g g gggggggggggeeeeeeeennnnnnnnnnnnnnnneeeeeeeeeeerrrrrrrrrrrrrrrr........ PrPregegó óó InInInInInInInInInnststststststststststttttiiiiiittititititititittuuuucuccucuccu ioioioionananananananananananananananall l lll llllll deddededededededededededelll l l l l cccecececec ntntntntttttttteenenenenenenenenenenennnenenarararararararaaaaaa iiii i aaaa a a ccccàcàcàcàcàcc rrrrrrrrrrrrrrrrecececec

ddededd V VVVVVVVVVVVVVVVicciccciccciciciciciccicenenenenenenenenenenenenenenenençççççç ç ç ç çççççç ç OrOOOrOrOrOrOrrOrOrrrrrrrriiririririririririririririririololololololoooooooooo ss s s s s s iiiiii ii ii EsEsEsEsEsEsEsEsEsEsEsEsEsEsEE pupupupupuuuupupupuuupuupuunynynynnnnynynynynynynynyn eseseseseseseseseseese .......

FEBRER77777777777777 dddd d ddddddddeeeeeeeeeeeeeeeeeeee fffffffffffffffffffffffffffeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeebbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrreeeeeeeeeeeeeeeeeeeerrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.... EEsEsEsEsEsEsEsEsEsEsEstrtrtrtrtrtrtrtrtrtrtrtrrrenenenenenenenenenennnenenena a a a a a a a aaa a aa dedededededededededdedededede l l l l lllll’e’e’e’e’ee’ee’eeeeessssssspsssssss ece tatacle e Ceentttttttttttttttttenenenenenenenenenenenenenenennenndadadadadadadadaaadadannnnsnn a diriririririiiriririririiri-------

ggggggggigiggig t t t tt pepepepeeeeepeerr r r JoJoJoJoJoJoJoJoJoJ anananananananannnannananaa M M M M MM M MMMMMMM MMMananananannnannnnannnannelelelelelellllllelellelell M MMM MMMM M M MMiqiqiqiqqqiqqqiqqiqqiqi ueueueueueueueueueueueueueuel l lll lllll aalalalaallalalalalalalal T eatre KuKursaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa llll.l.l.l.lll.

DE MMARÇ AA JJUNYAcAcAcActuttututuacacacccioioioioi nnnnsnssssssssss d d d d dddddddeleleleleleleleleleleellelelelssss s s ss ss ssss cocococococococooosssssssss osososososososososos ddddd de ball d de eeeee l’enntitat (d(( es de e l’esess-

cccocococoocoolalaalalalaalalalala ddd d d d d deeeeee e e e dadadadadadadadadaaannnnnsnn a a aaaaaaaa fins aa l’eeeeeeesbsbarrrrrt tttt maaaaaaajojojjjj r)r) en n didddddd feeeeeeeeeeeeeeerererererererereeeeeeerer ntntnttntntntntttts festeeesesesessveveveveevevv ïnïnïnïnnnnïnïnïnnnnalalalalalals s s s s s amamamamamamammaa b b b bbbbbbb l’ll obobbbbbbjejejejeeeeeeeeeeectctctctctctctctctctcctctc iuu d dde e e eee dododododododoooonar rrrrrrrrr a coc nènèixixixixiixixxxerr l lllllll’e’e’e’’’’e’e’e’e’enttitititititititii at

ABRIL22233 dd’’aabbrrrriiiiiiiiiilllllllllllll.. PuPublblblblblblblblblllicicccccccaaaaaacacaaaca ióióóóóóóóóióóóó d d d d d d ddddee e e ee eee LaLaLaLaLaLaLaLaLaLaL dd dansa a Mananresa, dede G GGGGGGGGGGGlòlòlòòòòlòlòlòlòlòlòlòlòòrrir aaa

BaBallús, muuusisisisisisicòcccccòcòcccòcòloloogagagagagagagagagagagagagg ii c cccccccccccapa dddddddeee prprprp otocol de l’l’AjAA unntataamememeeeeeeeeeentnttttnttttttt.

229999 dd’’aabbrriiiiiiiiiillllllllllllllllllllll....... DiDDDDDDDDDD a IIInInnnnnInIIInntetetetetetetteeteteernrnnnnnrnrnrnrnrnrnacacacacacacacacacacacacaa ioioioioioioioioiooioi nananaaaaaal l l ded la Daansn a. Taallllllelelelersrsrsrsssssssrsssss dd d dd d d d ddeeeeeeeeeeeeeeedansa dedddididididididididicccccacacacacaccac tststststststststststs a aaaaa l llllll’’’’a’a’aaaprpprprprprenenenenenenenennnttttatatattatatatatge e dedel Ball PPlalalalal i i iiiiiiiii l l llllllll l laaaaaaaaBoolangnn eraa dedededededededededde M M M M MMM MMM Manannnnnnnnnrererereresasasasasa..

MAIG1111111111111111111111118888888888888888888888 d d d d d d dddddddddddddddddeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee m mm m mm m mm mmmmmmmmmmmmmaaaaaaaaaaaaaaaaaaiiiiiiiiiiiiggggggggggggggggggg...... ReReReReReReReReReReRRRR pppprprprprprppppppp esesesesse enenenenennntatattatacicicicic ó ó ó ó dedededeeeeeeeedeeee CeCeCeCeCeCeCeCeCeCeeeCeCeentntntntn eeeeeeneeeeeeeeee daansnsnsnsnnnnnnnnnn a en eeeeeeeeeeeeeeel l ciciciclclc eeeee

DiDiDiDiDiDiDiDiDiDiDiDilllllllllllllllllllllll unununnunununsssss s s alalalalalalalalalalallalal PP PP P P PPP P P PP P Palalalalalalalalauauauauauauauauauauauauauau,,,,, , , , , , dedededededel l l l PaPaPaPPaPaPP lalalalaau u u u u dededdededeeeee l l llllllla a aaa aa MúMúMúMúúMússsisisicaccacacaa C C CCCCCCCCCC CCCCatatatatatatatatatatattalalalalaalalalalalaaalalalalaananananana a aaa dedededeuuuBaBaBaBaBaBaBaaBaBaBaarcrcrcrcrrcrcrcrcr ellllllllllonononooo a.a.a.aaaaaa

JUNY77777777777777777777777777777 d dd ddd dd d dd dddddddddddeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee j j j j j j j jjjjjjjjjjjjjjuuuuuuuuuuuuuuuunnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyy..... TrTrTrTrTrTrTrTrrobobobobobobobobobobobobobobbaaaadadadadadaaadda a aa a aaa a a aaaaa MoMoMoMoMoMMM ntntntntntnttsesesessserrrrrrrratatatat d d ddddeeee e e dadadadadadadadadadadaddadadadadadansnsnsnsnsnsnnsnsnsnsnsnsnsnsaaaiaiia rererererer s,s,s,ss, e eeeexdxdxdxddananananaan--

sasasasssssasasasasss iiiiiiirirresesssssssssss,,,, ,,,,,, ccocococococooocolllll·l·l··llllalalalaaabbbbbbobobobobobbbb rararaaadododododddd rsrsrsrs, , , ,, fafafafafamimimimiimilililililiilil ararararaa ssss s s i iiiii amamamamammmmmmmmmmammiiiiiiiiiciicicicicicicsss ss s dedededededdedddddddddd l l ll’ee’e’e’e’entntntntntititititittatatatatata ....MMMiMMMiMiMMMM sssssssssa,a,a,a,a,a,a,a,a,a,a,a,aa, bb bb b baalalalllalaaaaallalalalalall dadadadadaddddadadada dddd d ddd d de e e ee dadadadadadd nsnsnsnsn aiaiaiaiiaiaaaa rerererereres,s,s,s,s,s, o oo ooo ofrfrfrfrfrfffreneneeneneneee a a a aa d’d’d’d’d’unununununu a a a aaa ppppppppplplppppplppplaaaacacacacacacacacacacaacacaccca aa aa cocoooommmmmmmmm e-e-e-momomomomomomomomomomomomomorarararararaattttttttitititiiivavavavavavaaaaaa a a aaaaaa alslsslsls DDD D Degegegegegegegototototo alalalala lslslslsss i i ii i d d d dd dininininininararararaaararr d dddd dd d d deee e e ee eee gegegegegegegegegegggg rmrmmrmrmrmmrmmananaaananannorororororororororororororororrrr.......

AGOST222222222288888888888888 ddddddddd’’’’’’’’’’aaaaaaaaaaaaaaaagggggggggggggggggggggggoooooooooooooooooooooooooooossssssssssssssssssssstttttttt...... FeFeFeFeeFeeeeststststststststststsstststtiviviviviivii alalalall d dd de e e ee e l’l’l’’EsEsEsEsEsEsEsEsEsEsEsEsbabababartrtrtttrtrttrtrt M M MMM Mananananananananananananrerererererererererere àsàsàsàsàsàsàsàsàsàs aa aaaaaa l la a PlPlP açaa

MMMaMaMaMMaMaMaMaMaMMaMaMaMajojojojojojojojojojojojor rr rrrrr rrrrrr amaaaamamamamamammb bbbbbbbbb lalalalalal pppp ararararararararararartitititit ciciciicicipapapapapapapapapapap cciccicicicicicccccc ó ó óó dedededee l l lllllll’E’E’E’E’E’E’E’E’E’E’E’E’EEEsbsbsbsbsbsbsbsbsbsbsbsbbsbsbarararararararararaararaaa t t t t t tttttttttt JoJoJoJoJoJoJoJoJoJoJoJooJoJJJJ vevevevevevv ntntntttttttttutututututuuuuuuuu d d d d deeeeeeePePePePePePePePePePePePerprprprprprprprprprprprpprprprpinininininiininininininininininyàyàyàyàyàyàyàyàyàyàyàyàààà.....

3333333333333333333333333333330000000000000000000000 dd d ddddd d d dddddd dddddddddddddddddd’’’’aagggggggggggggggggggggoooooooooooooooooooooooooooooossssssssssssssttttttttttttttt.......... InInInnnnInnInInnnnInInnnnI stststststststststststststststss auauauauauauaaa rarararararararararararararaaaciciciciciccicicicicciciccic óóóó ó ó ó ó ó óó óóó ó dedededededeedeededel l ll l l l l l BaBaBaBaaaaaaaBaaaaaallllllllllllll PPPPPPPPPPPPPPPPPlalalalalalaaalalalaaaalaa i i i i ii i i i l llll llll l ll llla a a aaaa a a aa a BoBoBoBoBoooBoolalalalalalalaaaaalalalaaalalangngngngngngngngngngngn erereerererererererererereerererereraaaaaaaaaaa aaaa a a dededededededededededededededededeeeMaMaMaaaMaMaMaMaMaaaaannnnnnnnnnnnrnnnn esesaa cococococoocooooom m m m mm mmm mm a aa a a aa aaaaaaa dadansnsnnn eses p ppppppppppròròòòòòòòòòòòòòòpppipip es de e e e e e ee e e eeee lalalaaaaaalalaaaaaala cccc cccccciuiuiuiuiuiuiuiuiuiuiuiuiuiuiutttatatatatatatatatatatat tttttttttttt dudududududdududududuraraaaaaaaaaaantntntntntntntntntntntntttt lll l l l ll l l lll l llaaaaaaaaaaaaaaaaBalllladadda dedededededde l l l l l laa a ImImmmmmmmmmmmmmmatataaa gegeeeeeeriria a dededededededededededed lllllll aaaaa a a aa a aaaaaaa FeF ststststttttttststtststststsstaaaaaaa a a a aa a MMaMaMaMaMaMaMaMaMaMaaaaMaaajjjjjojojojjojjojoj r.r.r.rr.rr.rr.rr

SETEMBREInaauauuguguguurrarr ciió ó deeeeeelll l l MoMMoMMM nunununununununuuumememeeeeentt a aaaaa l lll laaaa aa DaDansnsnsnsnsnsnsnsnsnnsnnnsn a a a a a a a a aaaa TrTrrrradadadadaddiciciccicioioioionnnnnananan l ll dedeeeeeeee

l’ll arartitiiiiststststssstaa a mammanrn essà à à ààà RaRaRaRaRaRamomomooooomoomonnnnn nnnnn Ommmmmmmms a lalalalalaalaaaa pp p p p p ppp p p p pplalalalalaalaaaaaçaçaçaçaçaçaçaçaçaçaçaç G G GGGGGGisispppepepepepertrtrtt,,,, ,, prprrrrrrrrrrropopooopopopopopopoopopop d d d d d ddddeeeeeeeeeeelalalllala ssssssssssseeeeueeeeeee d dddde eeeee l’l’AgAgruruuuupacicicicicióóó ó ó óó CuCuCuCuCuCuCuCuCuCuCuultltltltlttltltltttltltltlttururururururururururuuuu alaa ddddelelelelelelelelelelelele B B B B B BB B B B Bagagagagagagagagagagagagggesesesesesesesesesesese ..

OCTUBREAAAAAAAAAAAAAA p pppppppppp ppp ppppppppppppppppppppppppppppppaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarrrrrrrrttttttttttttttttttttttttttttttiirr ddeell 2222222222222222222222222222223333333333333333333333333333 dddddddddd d d dddddddddddddddd’’’’oooooooooooocccccccccccccccccccccctttttttttttttttttttttttuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuubbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrreeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee (f(f(f(f(f(f(f(ff(f(f(ff(f(f( ininininnnnininnnnnnnnnsssssss s s s s alalalalalalalalalalal 88 8 8 8 8 8888 88888 ddd d d d d d dddd ddeeeee e e e e nononononononononnnonononononoveveveveveveveveeeeveeeembmmmbmbmbmbmbbbmbmbmm rerererererererereee)))))).).))))))))).

ExExExExExExExExxxxxxxpopopopopopopoppopopopopopopopoposisisisisisisisisisisisiiiciciciciciciciiciciciciciióóóóóóóóó ó ó EsEsEsEsEsEsEssbbbbababababababababartrtrtrtrtrtrtrtrtrttrtrtrttrtrtrtrt iiiiii i i iii i i i DDDDD D D D D D D DDanananananananananananana sasasasasasasasasasasasaa, , , , rererererererereetrtrtrtrtrtrrtrrrtrtrtrtrtrtrtrrrososososososososososososososooooo pepepepepeppppppp ctctctctcttivivivivivva a aaa dededededelslslslslss ccc c cccceenenenenenenenenenenenenenennntstststststststststststststststst aa aa anynyysssaadedededededede l l l ll ll’e’e’e’e’e’eeee’eeeeeeeeentntntntntntntntntntntntntntntntnttitititiititititiiii atatatatatat a a a al ll l CeCeCeCeCeCeCeCeCeCeCeCeCeCentntntntntntnnnnnnn rererererererre C CC C Cululluuu tutututtt rararal l l dedededel ll l CaCaCasisisis nonon ..

22222222224444444444 d dd d dddddddd’’’’oooooooooocccccttttttttuuuuuubbbbbbrrrrrreeeeeee.... CoCoCoCC nfnfnfn ererere ènènènè cicicic a a a a sososobrbrbbre e e EsEsEsEE pepepeririririt t ttt dedededede p p p paíaíaíaaaaa s:s:s:s r r reteteettrararararatttd’d’d’ununna a a sosoosocicicic etettatatat e e en nn nnn momomomovivivimememeentntnttn , , a a a aa cààcàcàcàrrrrrrrrreecececec d d d dddddde ee ee MeMeeMercrcrcè èè CoCoCColololomemememmmm rrrrrrttii ii i BaBaBaBaB rtrtroroolílí, , vovovov cacacaaal l dededee l l l’A’A’Agrgrgrupuppupamamammenenent t t d’d’d’d’dd EsEsEsEsE bababaartrtrts ss DaDaDaD nsnsnsnn aiaiaiairererer s ss iiidododododod ctctctctorororraa aa eneneeeee HH HHHHHHHisisissi tòtòtòtòòririria aaa MoMoMoMoodededed rnrnrnna a aaa alalalal C C CCenenenennnnntrtrtrtrtrttre e eee CuCuuCC ltltltlttururururu alalalal ddd d deleleleleCaCaCaCaCaC sisisss nonono..

NOVEMBRE222222111111 d d ddddeeeeeeee n nnnnnnnnnnoooooooooooooooooooovvvvvvvvvvvveeeeeeeeeeeemmmmmmbbbbbbbbrrrrrreeeeeeeeeee...... FeFeFeFeFeeeststststtstst vivivivivivivivivivvalalaaa d dddee e dadadaansnsnsn a a aaa amamamamamb b bbbbbbbb bb dadadaddddadansnsnsnsnnsssaiaiaiaiaiaiaaiaa rererererererereeeesssss s s ssss dededededededdd

tototot teteeess s leleleles ss s èpèpèpèpèèèè oqoqoqoqueueues s s alalalaaa t t tteaeaeatrtrtrtre e e KuKuKuKuKuKuKuKuK rsrssrsaaaaaaal.ll.

2222222222222222222222 d dddddddddeeeeeeeeeeee nn n nn nnnnnnnoooooooooooooovvvvvvvvvveeeeeeeeeeeemmmmmmmbbbbbbrrrrrreeeeee.... DiDiDiDiDD nananananananananananaaaaar rrrrrr dedededededed g g g ererrrmamamammmmm nononononononnn r r r rrr i i i clclcloeoeoendndnddaa aa a dededededd l llaaaaacecececeececeleleleleleebrbrbracacacacaccióióiói dd d ddelelelll cccc c c cenenee teteenananariri..

1946 1954

16 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA Febrer 2009

que els nois desertessin». Els viatges a laCatalunya Nord es van iniciar l’any 1962en motiu del Festival Dies de GermanorCatalana i que va propiciar la visita del’Esbart Joventut de Perpinyà a la FestaMajor. La Teresa Bordas va entrar a for-mar part de l’Esbart l’any 1961, amb tansols 6 anys. Quan en tenia 10, però, vahaver de deixar-ho perquè a casa seva lidemanaven més hores d’estudi. Tan-mateix, quan en va tenir 14 va decidir tor-nar-hi malgrat l’oposició dels seus pares,i ha ballat fins l’any 2000. Des d’alesho-res s’encarrega de la regidoria de l’esbartmajor i coordina, conjuntament ambJordi Gros, el grup juvenil. La seva aficióper l’Esbart li ve de família, si bé el seupare n’era el president. Actualment,també forma part de la Junta que, segonsassegura «porta molta feina». «Per a misempre ha estat un hobbie, però cal reco-nèixer que això ha suposat molt d’esforçi moltes hores».

L’any 1963 l’esbart actua a Prades i ésrebut pel mestre Pau Casals a la seva casad’exili a Molitg. Antoni Navarro viu l’e-tapa dels seixanta com la més activa coma dansaire i també subratlla la gran impli-cació en la Innocentada de Manresa que«des de la desena edició l’any 1967 teniaguió i balls que muntàvem i ballàvemamb molta il·lusió els dansaires de l’es-bart». Igual que en el seu dia VicençOrriols va començar a ser la mà dreta

d’Antoni Reguant, AntoniNavarro recorda

haver estat

al costat d’Orriols des de la seva arribadaa l’entitat. Com a resultat, el 1965, des-prés que Orriols n’esdevingui soci d’ho-nor, Antoni Navarro és nomenat directoradjunt. El traspàs de poders definitiu,però, no es produeix fins l’any 1977 en elqual l’entitat crea el càrrec de coordina-dor general. El 1971 Vicenç Orriols rep,juntament amb Francesc Soler i MiquelGatuellas la medalla d’or del’Ajuntament de Perpinyà en la celebra-ció de desè aniversari dels Dies deGermanor Catalans. Les visites anuals aPerpinyà han forjat amb els anys, comexplica Teresa Bordas, relacions «espe-cialment gratificants amb molta gent.Enguany serà el quaranta-setè any con-secutiu que els visitem i han muntat unbus des de Perpinyà per a venir a veu-re’ns a l’espectacle del nostre centena-ri». Un any després de la seva retiradacom a director, Orriols també és mereixe-dor d’un homenatge per part de l’entitat ili és entregada la Medalla de la Ciutat.

EsplendorLa direcció d’Antoni Navarro corona

una etapa d’èxits amb una cinquantenade compromisos anuals i l’enregistra-ment per part de les càmeres de TVEd’una actuació a la Torre de SantaCaterina per al programa Raíces (1975).El mateix any, l’elenc viatja a Cantàbriaper actuar al ritme de la música en direc-te de la Cobla Principal del Bages.D’aquella mateixa etapa, Antoni Navarrodestaca les actuacions «al col·legi delsMaristes del carrer València de

Barcelona en les que presentavendanses dels Països

C a t a l a n s

per als estudiants francesos». Aquellesactuacions, pagades pel ministeri deCultura francès, van proporcionar a l’en-titat els ingressos necessaris per «poderdisposar de vestuari propi i evitar haver-lo de llogar i millorar la presentació delsnostres espectacles». Els últims dies de lavida de Franco van provocar un fortensurt en la vida de l’entitat quan, comrelata Teresa Bordas, «ens van fer tornarde Perpinyà sota l’amenaça de tancar-nos el local. Van al·legar que a laCatalunya Nord podíem presenciarmítings que anaven en contra del règimfranquista. Van fer obrir una maletad’una família per comprovar que no por-tessin res prohibit i l’únic que van trobarva ser la roba bruta».

En plena Transició, dues germanes ambels cognoms Fusté-Gamisans entren al’escola de l’Esbart: són l’Àngels i la

g

Montserrat i són filles de Leandre Fusté(ànima del grup Nova Crida i una de lesfigures més representatives del món de lasardana a Manresa) i nebodes del PapaGami i la Mama Gami, dues figuresentranyables de la història de l’Esbart. LaMontserrat, que només tenia cinc anys,recorda que va «entrar-hi per retrobar-me amb la meva cosina i per fer dansa ino pas per aprendre a ballar sardanescom altra gent. Els aplecs de sardanesels havíem seguit tots amb els pares. Enels primers assajos a la sala petita del’antic local anava calçada amb botes.No va ser fins més endavant que en vancomprar unes espardenyes reglamentà-ries per poder ballar». Anys més tardtambé s’incorporaria a l’Esbart la tercerai última germana de la saga, la Txell. LaMontserrat, que ara té 40 anys i exerceixla medicina, sempre ha estat vinculada al’entitat «amb anades i vingudes sobretotquan estudiava i preparava el MIR. Al’Esbart vaig conèixer el meu marit JesúsMartínez, i tots dos sempre ens hi hemsentit molt vinculats».

L’inici dels anys vuitanta recull les sor-tides al continent europeu més destaca-des de la història. Després de visitarItàlia, el 1982 l’Esbart triomfa en la sevaactuació al Festival Internacional deZagreb a l’antiga Iugoslàvia. Men-trestant, els més petits de l’escola i l’es-bart juvenil també actuen sovint fora de

1955 1959

Febrer 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 17

Manresa i l’entitat es manté molt activa.La Montserrat Fusté encara té presentl’emoció «les primeres sortides aBarcelona sense els pares que represen-taven tot un alliberament». Aquellmateix any 1982, el futur batlle de la ciu-tat, Juli Sanclimens, assoleix la presidèn-cia de l’Agrupació Cultural del Bages.Entre les innumerables actuacions de l’è-poca destaca la participació el 1983 en elFestival Internacional dels Pirineus cele-brat a Jaca i retransmès per les càmeresde Televisió Espanyola. La col·laboracióde Manuel Cubeles proporciona nova-ment a l’entitat la possibilitat de partici-par en dos grans muntatges: Retaule delBerguedà i el ballet Nit de Sant Joan queell mateix guiona i munta musicalment icoreografia el director de l’esbart AntoniNavarro. La col·laboració de Cubeles elfa mereixedor del paper de pregoner en elsetanta-cinquè aniversari de l’entitatl’any 1984 en el qual l’esbart major esdesplaça a Pamplona per actuar al TeatreGayerre de la capital navarresa.

L’èxit de l’esbart continua dos anys méstard (1986) amb l’estrena de Nit de SantJoan els dies 7 i 9 de març. El muntatge,amb música dels manresans ManelCamp i Josep Padró, també es representael vint-i-cinquè aniversari de les visitesde l’entitat a Perpinyà i en un desplaça-ment fins a la Bretanya Francesa. En elfinal de la dècada dels vuitanta es concre-ta en les actuacions a Vigo (1987) dinsdel Segon festival Das Autonomíasrepresentant a Catalunya i la realitzada enmotiu del Festival InternacionalFolklòric d’Annemasse a la seu del Par-lament Europeu d’Estrasburg. Precisa-ment a Bèlgica, Montserrat Fusté recordaque els hi van robar «part del vestuari i«de la música del Ball de Gitanes». Aquestfet va provocar una reacció ràpida delscaps de la delegació que se les van engin-yar per «agafar un grup de gent i enre-gistrar la música cantada amb lanostra pròpia veu per poder-lareproduir després a l’actuació».

Els norantaAmb el canvi de dècada, Jordi

Gros, un noi de 10 anys quetenia una germana que s’haviaapuntat a l’Esbart per aprendre a

ballar sardanes va rebre «una trucada acasa de l’Antoni Navarro que em pregun-tava si era hora de venir a l’Esbart ono». El Jordi, que ara en té 27 i ha esde-vingut ajudant del director artístic i pro-fessor de l’escola de dansa, comenta ambun somriure que en prou feines va «poderdir res. Vaig acceptar». Queda clar queamb la seva implicació posterior que l’a-posta del director de l’esbart en aquellmoment va ser un veritable encert.Precisament Navarro, l’any olímpic de1992, deixa la direcció de l’esbart pertraspassar-la a Jesús Rubio que rep elsuport de Joan Puiggròs en el paper dedirector adjunt. Teresa Bordas recordauna anècdota divertida d’un jove Rubioque, anys més tard, esdevindria campióestatal de balls de saló conjuntament ambla seva germana Carina. «El senyorOrriols va decidir dividir els grups peralçada, a causa de l’elevat nombre d’a-lumnes. Com que el Jesús era força me-nut li va tocar anar amb els més petitsque no portada jo. Un dia, els seus paresem van explicar que a casa es penjavadels marcs de les portes per poder passaral grup de la Teresa. Finalment, va aca-bar venint al meu grup. Vista la trajectò-ria posterior en el món del ball, la Teresava ser molt feliç quan anys més tard«vam ballar junts un passatge deRecordant l’Alguer. Aixòés del millor que etpot passar».

Amb la direccióde Rubio s’obre unaetapa d’alts i baixosi manca de líniaartística definida.Festa de Mar, ambguió de ManuelCubeles, muntatge

musical de Pilar López, instrumentacióde Francesc Cassú i direcció del mateixRubio s’estrena al Conservatori deManresa el 23 d’octubre de 1993. Un anymés tard, l’Esbart viatja al XI FestivalFolklòric de St. Ghislain a Bèlgica i a lalocalitat francesa de Tarbes. En plenacrisi de direcció, Antoni Navarro torna aposar-se al capdavant del cos de dansaamb el suport de Roger Bernadich. Totsdos encapçalen el projecte de la granfesta popular que es celebra el 1996 alParc de l’Agulla i que és precursora del’actual Fira Mediterrània. Després d’a-quest parèntesi directiu que culmina afinals del 1998, un equip encapçalat perMagí Guitart assumeix la direcció artísti-ca i afronta el muntatge d’un nou espec-tacle en motiu del norantè aniversari. Toti ser una etapa de transició, l’esbart actuaa Ciutadella i Sant Lluís. Jordi Grosrecorda divertit l’actuació a Ciutadella enla qual «l’escenari estava format perdiferents cubs units entre ells però d’unafusta més aviat poc resistent». Amb eldesplegament dels balls de la primerapart de l’actuació l’escenari va començara cedir i «els responsables van decidirconcentrar els cubs més forts al centred’aquell curiós entarimat». Però aquestno va aguantar tota la segona part. «En

1966 1968

18 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Febrer 2009

el tema del mes

l’últim ball el terra s’anava foradant i uncompany es va escórrer dins d’un aquellscubs» continua rememorant Jordi Gros.Que reconeix que malgrat tot el públic«ens va aplaudir molt i vam ser notíciadestacada en el Diari de Menorca del’endemà». L’estiu de l’any següent,l’Esbart continua fent importants sortidescom la de Mörlebanch (Alemanya) i la deLa Seu d’Urgell en motiu de la DiadaNacional de Catalunya.

Avalot Però el gran moment de l’any arriba el

20 de novembre amb l’estrena d’Avalotamb el treball coreogràfic de MagíGuitart. Teresa Bordas, Rosa Pujol iDavid Catllà sobre les composicions deManel Camp interpretades per la CoblaPrincipal del Llobregat i en base al guiódel desaparegut Agustí Soler i Mas.L’espectacle brilla amb llum pròpia a laciutat durant l’edició de la Firad’Espectacles d’Arrel Tradicional.L’afany de renovació de l’entitat conti-nua el mateix any amb el muntatgeTemps de Carnestoltes a Cubelles. Ambel canvi de segle, l’Esbart comença a par-ticipar en altres esdeveniments culturalslligats a la ciutat com la Fira de l’Aixada(2002). El mateix any que, sota la direc-ció de l’històric Vicenç Orriols i amb lacol·laboració dels altres dos esbarts man-resans, es recupera per a la processó de lasetmana santa el passatge Meditació iDansa de la Mort.

Però la dolorosa desaparició del direc-tor artístic Magí Guitart obre una etapacomplicada en la qual l’entitat es quedasense direcció general ni línia artística. Elretorn a l’entitat de l’actual director artís-tic Joan Manel Miquel procedent del’Esbart Santvicentí que coordinava con-juntament amb Eva Ortega obre unanova etapa. Miquel aposta per convertirl’Esbart en un dels col·lectius punters delpaís treballant amb exigència i rigor. Laseva tasca comença a ser visible en lesactuacions a Alemanya l’estiu del 2002.Els viatges a l’estranger són, per a JordiGros, els que generen records més ines-borrables en la vida dels dansaires. «En

teoria, vas a ballar, però les estades aca-ben sent unes convivències de les quals,temps més tard en queda més l’anècdotai les bones estones viscudes que no pas laperfecció en que interpretis els balls». Aljuliol del mateix 2002, l’esbart majorparticipa en l’espectacle Un país endansa programat al Teatre Nacional deCatalunya sota l’organització del’Agrupament d’Esbarts Dansaires enmotiu del centenari d’aquests col·lectiusal nostre país. A finals d’estiu, i en elmarc de la Festa Major, l’elenc torna aestrenar muntatge: Poemes en clau dedansa compartint escenari amb els actorsmanresans Enric Llort i Alícia Puertas.

Dansant al segle XXI El 2003 arriba l’homenatge a Magí

Guitart i a la seva esposa Rosa Pujol. El5 de juliol veu la llum al ConservatoriCamins per al record que coreografiaJoan Manel Miquel. Un muntatge demarcada qualitat que permet a l’Esbart,un any més tard, enregistrar un programaespecial des de la Masia Roqueta Avinyóper al programa Nydia de Televisió deCatalunya. El 2005, l’esbart major essuma a la companyia teatral santjoanencaGog i Magog en la seva gira pels PaïsosBaixos, participa en l’Aplec Interna-cional de la Sardana a Harlem (Holanda)i intervé a l’homenatge a Henri Balaud,fundador de l’Esbart Joventut dePerpinyà. Aquest 2005 és l’any de l’últi-ma estrena del col·lectiu abans deCentendansa. Amb la direcció general deJoan Manel Miquel, Aires commemora elcinquantè aniversari del programa radio-fònic Aires de Catalunya. El muntatgecompta amb coreografies del directorartístic i dels dansaires Anna Navarro iFerran Esquirol; aquest últim sobre lapeça de Manel Camp Coratge que inter-preta, amb l’acompanyament del mateixmúsic, ni més ni menys que La Principalde la Bisbal. En el mateix acte es lliural’insígnia d’or de l’entitat a la dansaire,mestra i directiva Teresa Bordas. Aires esrepresenta l’any següent a Teatre Bartrinade Reus i al Metropol de Tarragona(2007). L’any passat, mentre començava

la preparació i els assajos de l’espectacledel centenari, l’Esbart va reeditar la sevavisita a Perpinyà per, conjuntament ambles formacions Ciutat Comtal, Joventut iReis de Mallorca, commemorar la capita-litat cultural de la ciutat de la CatalunyaNord. El 14 de setembre l’elenc clou lesJornades Internacionals Folklòriques deSant Fruitós de Bages conjuntament ambles sis formacions més destacades delfolklore internacional.

100 anys més? Al marge de la seva vida professional

com a curtidor a l’empresa Fills deDomingo Sala i posteriorment al en elram tèxtil, Vicenç Orriols explica que al’Esbart «hi he estat tota la vida.Pràcticament no he tingut cap més afi-ció». Per a Antoni Navarro tot el queenvolta l’Esbart «és un món del que ésmolt difícil desenganxar-se. Per a mi haestat la meva gran afició, però un espai om’he format com a persones i on heaprès moltes coses». La Mariona, de qua-tre anys i mig, és filla dels dansairesJesús Martínez i Montserrat Fusté. Laseva mare explica que «tot i que encarano pot entrar a l’escola de dansa, ja hafet passacarrers amb l’Esbart». Va serl’any passat en la tradicional visita del’Esbart Major a Perpinyà on els seuspares van «tornar a ballar després d’unparèntesi. En Joan Manel Miquel vademanar-li al Jesús que donés un cop demà perquè li faltaven homes i jo também’ho vaig combinar per enganxar-m’hi iballar de nou el Ball de Gitanes». El viat-ge va propiciar el debut de la petitaMariona amb l’Esbart i un bon marc per-què el director artístic proposés al Jesús ila Montserrat de participar aCentendansa. Una proposta que tots dos«vam acceptar encantats» diu laMontserrat. I justifica la seva bona pre-disposició per la visió de l’Esbart com«una gran família. Convivim moltsmoments junts i la relació que s’estableixentre nosaltres és de total naturalitat.Ens mostrem sempre tal i com som».

Respecte a la crisi d’altres entitats i ladificultat per trobar gent que s’hi impli-

1981 1991

Febrer 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 19

qui, Vicenç Orriols apunta que «tenim lasort de tenir una escola de dansa i unesbart juvenil al qual acaben accedintmolts nois i noies de l’escola». TeresaBordas ressalta aquest aspecte en unmoment en què «el jovent té moltes cosesper fer i moltes opcions d’oci que deixenl’Esbart en segon pla. Tot i així, intentemque s’hi trobin bé i que creïn un bon grupd’amics, per així poder evitar que es dis-persin». L’actual director artístic JoanManel Miquel està d’acord amb la bonaestructura que té l’entitat per formar dan-saires i conclou, analitzant globalment elmoviment folklòric, que si bé és veritatque la situació no és idònia «s’han passatèpoques pitjors, però, vist en perspectivanoto certa evolució en referència a fa unsanys. El que manca principalment éssuport i promoció».

Tot i la bona organització formativa i deplanter de l’entitat, Vicenç Orriols novol oblidar que «la línia artística quetenim és molt bona i això és unagarantia d’èxit».Referma l’ideaAntoni Navarroatorgant granpart de l’èxit i lamodernitat del’Esbart a JoanManel Miquel quecaracteritza com aun coreògraf «ambun gran gust i unasensibilitat extraor-dinària». Montserrat

Fusté hi està d’acord i afegeix que el tre-ball de gent com el director artístic del’Esbart permet visualitzar «una conti-nuïtat a la tasca que es fa des dels esbartsque ara, a més, s’han agrupat per treba-llar en comú». Jordi Gros conclou que,per un dansaire, l’oportunitat de partici-par en espectacles com Centendansa,deixant al marge l’exigència, «permettreballar des de la dansa tradicional mésarcaica fins a la de més avantguarda quees posa en escena des dels anys seixanta.És un treball complet de registres com-pletament diferents que fa que t’ho passisrealment bé».

Per la seva part, el mateix Miquel,comenta que «hi ha treballs de moltsesbarts i a nivells molt diferents, però ladifusió de la seva feina és molt reduïda

sobretot si la compa-rem amb la d’entitats

i col·lec-tius d’a-q u e s t

tipus d’altres països i regions d’Europa.Aquí molts cops quedem relegats a lacultureta o cultura de segon nivell». JordiGros s’hi mostra absolutament d’acord iparla de cert «estigma pels balls d’esbart.Penso sincerament que presentem espec-tacles de dansa de molt nivell, però que,culturalment, sembla que mengem apart». Jaume Soldevila, per la seva part,es mostra força crític respecte a les insti-tucions i al seu paper dins del món de ladansa folklòrica. «Crec que les adminis-tracions han deixat de banda els Esbartsi les Sardanes, i això és un greu error, sibé són part de la nostra cultura i patri-moni. Per contra, els Castellers si quehan rebut suport en matèria de presènciaals mitjans i en programes televisius. Sócde l’opinió que amb una empenta elsEsbarts tornaríem a anar cap amunt». Alseu torn, Teresa Bordas matisa que «síque podríem tractar-nos millor, peròquan hem anat a demanar ajuda pel cen-tenari s’han portat molt bé amb nosal-tres, malgrat la crisi». Com a creadord’espectacles com Centendansa, el

coreògraf reconeix que «produirespectacles propis és arriscat

sobretot perquè no hi ha circuitson explotar-los. I posa l’accenta l’evidència que «tot i que hiha mecanismes que ara funcio-nen sovint se’ns tracta d’ama-teurs quan el nostre treball estan o més dur que el d’algu-nes disciplines professio-

nals». �

OPINIÓ

ESTER PLANAPeriodista

Extraordinaris

ls esbarts van néixer en un moment d’homes extraordi-naris. Intel·lectuals autodidactes i d’afanys múltiples

eren uns autèntics alquimistes de la cultura. I és que la funda-ció dels esbarts no té res a veure amb la cultura popular.Aquestes formacions van ser creades des d’una lògica que vamés enllà del plaer de la dansa: un projecte de país. Una ideaforjada a les tertúlies dels ateneus i, fins i tot, a les bibliote-ques. Que més de cent anys després existeixin encara demos-tra que no anaven desencaminats. Ara bé, seria injust atorgar-los tot el mèrit. Les seves llavors van germinar en una terramolt fèrtil. Ben aviat, allò que havia començat com una ideava ser una realitat arreu del país. Sense anar més lluny,l’Esbart Manresà va actuar per primera vegada el 7 de febrerde 1909, només dos anys després de la creació, per partd’Aureli Capmany, del primer esbart a l’Associació de Lec-tura Catalana. Ben segur que el mateix Capmany devia que-dar sorprès per la inmediata resposta popular al seu projecte.

La dansa és intrínseca en l’home, ho demostra l’antropolo-gia i, també, qualsevol discoteca un divendres a la nit. Però ladansa com a art, com a fet creatiu i escènic, em sembla que éssímptoma de societat culturalment molt desenvolupada. En lahistòria de l’art, la pintura, la literatura, el teatre o la músicasempre van primer. És per això que la importància dels

p

esbarts va molt més enllà del que ens podríem imaginar en un

principi. Els esbarts van conservar patrimoni, van esdevenirun nou espai d’interacció social i, a més a més, sobretot enèpoca de postguerra, van oferir un lloc i un motiu per cultivarla sensibilitat a través del moviment. Per començar, sense elsesbarts, la cultura catalana hagués perdut grans talents comels de Joan Rigall, Manuel Cubeles, Salvador Mel·lo o AlbertSans, que van saber evolucionar i ser creatius. Per continuar,manobres, forners, recepcionistes, secretàries o mestresses decasa no haurien pogut experimentar mai el plaer de la dansacom a art. I encara més important, un art fet amb la gestuali-tat que ens és pròpia. I és que perdre, per exemple, el punt deball pla seria com si la llengua catalana perdés una paraula.

Tot això és història i si la repasso és perquè és una històriaque l’Esbart Manresà pot estar orgullós d’haver viscut i haverconstruït gairebé des del principi. Centendansa és un tribut atot això. A totes les persones que han dedicat els seus esfor-ços, les seves nits d’assajos i els seus caps de setmana a fer-ho possible durant un segle. Però amb Centendansa els delManresà també volen mirar cap al futur. I això, en un momenten el que l’associacionisme en general veu minvats els seusrecursos humans, és assumir un gran repte. He començatdient que els esbarts van néixer en un moment d’homesextraordinaris. Vull acabar recalcant que esbarts com el deManresa que miren el present i el futur sense por ni pessimis-me estan fets d’homes i dones extraordinaris. Gràcies a totsells, a la dansa del món també existeix la dansa catalana.

Ester Plana treballa en els programes Mans, de CatalunyaRàdio, i Nydia, de Televisió de Catalunya

E

20 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Febrer 2009

A PROPÒSIT

n algun lloc de la nostra ment devem tenir unmecanisme de defensa que ens permet llegir elsdiaris i escoltar els informatius des d’una dis-tància de seguretat emocional. Igual com elsmetges i els qui per la seva feina viuen de prop

tants drames personals, una majoria intentem viure la nos-tra vida sense sentir-nos aclaparats per les notícies que ensenvolten. D’altra manera ben aviat quedaríem tocats ienfonsats davant de tants fets que ens entristeixen o bé ensenerven. Però de tant en tant ens assabentem de coses queens afecten com si hi estiguéssimdirectament implicats, injustíciesque ens dolen com si ens les fessin anosaltres. I això és el que ens ha pas-sat a molts manresans quan hemsabut la manera que ha tingut Pirellide donar per acomiadats els treballa-dors afectats per la retallada de per-sonal. Fa uns mesos vam compartirla preocupació de molta gent a laqual ni tan sols coneixíem quan vamsaber que serien nombrosos els tre-balladors d’aquella fàbrica que esquedarien sense feina; ara hem sentituna mena de ràbia aliena quan hemvist els procediments matussers ihumiliants amb què l’empresa els harescindit el contracte. Sense necessi-tat de conèixer cap dels afectats, nique només sigui per la pura proximi-tat física amb molta de la gent que hoha patit, aquesta notícia ens ha deixatun regust amarg, un malestar que esqueda a l’aire de la ciutat i que s’encomana. Pensar que untorn entra a la feina i es troba amb uns guàrdies de segu-retat que demanen el carnet a cada un dels treballadors iels permeten el pas o bé els l’impedeixen i els entreguenla carta d’acomiadament depenent de si són o no a la llis-ta és un fet que repugna a qualsevol persona normal.Sembla impossible que a la cúpula directiva d’aquellamultinacional hi pugui haver algú –algú per acció i moltsmés per complicitat necessària– que pugui maquinar unmètode que és tan ignominiós com innecessari. Costa ima-ginar que hi pugui haver persones amb tan poques entran-yes, però queda demostrat que existeixen i em temo quecobren sous astronòmics i viuen envoltats de reverències.

Al primer disc que va publicar el Pedro Guerra hi haviauna cançó inquietant, una cançó que un voldria oblidarcom intenta oblidar les notícies que angoixen, però endeterminades circumstàncies retorna a la memòria. Estitula Hay mil maneras de derrotar a un hombre i ensn’explica algunes en quatre estrofes punyents: «Ponlo derodillas a un hombre en su trabajo,/ ponlo en un aprietode luz por resolver./ Sólo con un rasgo de nieve en elquerer/ ese hombre está acabado». «Puedes disparar aun hombre sin ser visto/ puedes darle un golpe de crisis

en la sien./ Sólo con un seco rasgu-ño en el querer/ ese hombre habrácaído». «Puedes rescatar los dañosdel pasado,/ puedes por conveniodejarlo sin comer./ Sólo con unbrote de sangre en el querer/ esehombre está doblado». «Puedesignorar la angustia de sus hijos,/puedes darle largas al signo de supiel./ Sólo con un aire de olvido enel querer/ ese hombre habrácaído.». Ente el «fes» i el «quepodries...?» hi ha tan sols una varia-ció semàntica, i els dos casos el tre-ballador ho sap interpretar com unainstrucció precisa. Però entre unafrase que t’invita a fer una cosa i unverb en imperatiu hi ha la mateixadiferència que entre un cap que ensfa sentir uns col·laboradors i un altreque ens vol fer sentir uns subordi-nats. També un treballador pot arri-bar a comprendre que en circums-

tàncies excepcionals pugui estar exposat a perdre el llocde treball, però no que un expedient de regulació li puguiarrabassar la dignitat. Caldria que algú expliqués als res-ponsables de Pirelli que van tenir la fastigosa idea deposar als guàrdies a la porta que a un home se’l pot dei-xar sense feina sense necessitat de fer-lo sentir un derro-tat. Fer-los entendre, ni que fos en italià, que per ser unbon directiu es necessiten més aptituds que les que s’a-prenen als màsters; entre altres, ser experts en el difícilart de manar, que molt pocs en saben. Recordar-los, enfi, que les persones no som de goma. I que per aixòmateix no ens és necessari ser les seves víctimes perexpressar-los el nostre menyspreu. �

JOSEP M. OLIVAjmoliva@elpou.cat

i

Hem sentit una menade ràbia aliena quanhem vist els procedi-

ments humiliants amb què han rescindit

els contractes

EELa vergonya de Pirelli

a fa dos anys i mig que vaig venir a fer d’Erasmus aAachen –Aquisgrà en català–, ciutat que es troba adues hores de vol de gairebé tot Europa, que haviaestat la capital de l’imperi de Carlemany i que escaracteritza cada any per ser una de les candidates aciutat alemanya amb més dies de pluja. L’Erasmus

va ser una gran experiència. Els estudiants tenen duesopcions: fer vida amb els Erasmus, espanyols o fer vida ambels alemanys. En la primera opció coneixes gent de totEspanya, de la més divertida, amb altres maneres de pensari que mai no han parlat amb un català; en la segona, aprensuna llengua nova, et poses dins d’una altra cultura i veusaltres maneres de fer i de relacionar-se. El fet de venir aquíem va servir per veure de què anaven tots el clixés que tenenels alemanys. I sabeu això que diuen que són uns caps qua-drats? Doncs és del tot veritat. Un cop se’ls posa alguna cosaal cap és impossible treure’lsd’allà. Però tot deu dependrede la cultura des d’on t’homiris. Nosaltres els veiemcom uns cap quadrats, i ellsens veuen com uns exagerats.I els trens? De vegades tambéarriben tard, però se t’avisa.

Així que vaig començar a ferel projecte de final de carreraa Aachen amb una tecnologiaencara impensable de trobaren una universitat espanyola.Allà va ser quan vaig veure lamanera que tenen de treballarels alemanys: «Funciona?».«Sí». «D’acord, doncs araprovarem de fer-ho més eficient». «Però que no et funcio-na?». «Sí, però ho podem millorar, i el temps que hi invertimara ens l’estalviarem en un futur en haver-ho de millorar».«N’estàs segur que cal?». «Sí, perquè d’aquesta manera totel procés que ve després ens resultarà més senzill». «No vulldiscutir». I amb el temps s’acaba assimilant aquesta manerade pensar. Un bon aprenentatge pel treball. Però quan arribal’hora de sortir de la feina, relaxar-se i anar a fer la cervese-ta, llavors aquesta mentalitat no és la més apropiada. És quantruques els teus amics espanyols per a l’ocasió.

D’altres curiositats que té Alemanya és que es donen mésexplicacions. Merkel, la cancellera, surt sovint a explicar perla televisió les decisions que pren, en canvi sembla que siguiun gran acte del que n’hauríem d’estar agraïts cada cop queZapatero o Montilla surten a donar la cara. Fins i tot es veuenàrbitres de futbol sortint a explicar el que han xiulat desprésdels partits. I l’inconvenient més gran que té és l’alemany.Més que una llengua sembla una ciència. Tot i que amb l’an-glès i l’espanyol, molt de moda per aquí dalt, també et potsfer entendre. Però si no et conformes amb comunicar-te i elque vols es relacionar-te, llavors caldrà que l’aprenguis. Enacabar el projecte vaig començar a buscar feina, en vaig tro-bar més ràpid del que m’esperava i, si la senyora Crisi ens hopermet, per aquí continuarem una temporada més.Aufwiedersehen! �

bans d’arribar a Luxemburg no tenia la mésmínima idea del que em trobaria. Només sabiaque era un petit país centre europeu, però ni tansols tenia en ment cap mena d’estereotip de comseria la seva gent i la seva terra. Què en sabemde Luxemburg? Potser que tot és més car i que

el temps és horrible? Poca cosa més. Anava demanant atothom si havia estat a Luxemburg, i es poden comptaramb els dits d’una mà els que em van respondre que sí. «Iquè hi vas a fer», em demanaven, «Un màster enPolitíques Socials», contestava. I vaig marxar des de l’ae-roport de Barcelona en un dia d’agost, calorós i assolellat,per aterrar dues hores més tard en un Luxemburg gris iplujós. Em vaig disposar a anar amb transport públic finsal peti poble on ens allotjaven als estudiants del màster.Amb 50 euros a la butxaca, no sabia si en tindria prou,

com que se suposava queLuxemburg era tan car! Peròper a la meva sorpresa, ambtan sols 3 euros vaig fer els60 km de l’aeroport a lameva futura casa. Jo espera-va arribar a una residènciad’estudiants o si més no unapensió. Però un cop davantde la direcció indicada, emvaig trobar la porta d’un bar.Allà ja m’esperava la Rosa,la mestressa del bar. Unaportuguesa simpatiquíssimaque regenta un bar-pensió totcuriós per a nosaltres, peròmolt normal allà. Tots els

presents en el bar eren portuguesos i, com més tard desco-briria, igual que a la resta de bars del poble. Una conside-rable colònia en un petit país com Luxemburg.Interessant...

Un cop a l’institut de recerca on cursaria el màster conecels companys. Tenim representació des d’Amèrica Llatinai els EUA fins a Turquia, passant per Suècia, Romania iGrècia. També conec la coordinadora del màster, que és deTunísia, el de manteniment, que és italià, una de les secre-tàries, que és francesa, les dones de la neteja són aleman-yes, el porter belga, la de la botiga de davant de Sèrbia... Ion són els luxemburguesos? La veritat és que costa de tro-bar-los, no són gaires i els costa de sortir, però algun dedespistat n’he trobat. I el que també costa de trobar és elsol. Mira que ens ho han dit de vegades de la sort quetenim de tenir sol, i és que no trobes res a faltar fins queno ho tens. I quin embolic de llengües! Cada dia parloanglès amb els del màster, francès amb la gent dels comer-ços, castellà amb els llatinoamericans i, per què no, catalàamb els portuguesos, que així ens entenem més bé! I enca-ra que el temps no ha millorat, he après a viure en aques-ta petit paratge del planeta, descobrint els racons de laseva preciosa capital, la tranquil·litat dels seus boscos il’encant i diversitat de la seva gent, siguin d’on siguin iparlin el que parlin. �

ALBERT FITÓ

Febrer 2009F b 2009 EEEEELLLLLL PPPPPPPPOOOOOOOUUUUUU DDDDDDDDEEEEE LLLLLLAAAAAAAAAA GG GGGGGGAAAAAAAAAALLLLLLLLLLLLIIIINNNNNNAAAAAAAA 21

CRÒNIQUES DE LLUNY

QUERALT CAPSADA

D L b g t tDe Luxemburg estant

Albert Fitó i Roig treballa com a enginyerde telecomunicacions aAquisgrà (Alemanya)

Queralt Capsada i Munsechfa un màster en

Polítiques socials aLuxemburg

JJJJJJJJJ AAAAADes d’AquisgràDes d Aquisgrà

22 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA Febrer 2009

ESCOLTAR ELS JOVES

o havia sigut nena de la Font». Ambaquestes paraules l’Anna Puig recor-

da l’època en què de petita vivia al barri dela Font dels Capellans, abans de marxar-ne per anar a viure a Santpedor. Vint anysdesprés hi ha tornat, però aquest cop coma tècnica de joves del Pla Comunitari, perfer-se càrrec del Casal de Joves del barri.Va estudiar Educació Sociocultural, i desdels divuit anys ha estat treballant ambnens en diferents projectes. Enfrontar-seals adolescents li feia una mica de por,però ha sabut com posar-se’ls a la butxaca.Els nens a qui a finals dels noranta feia demonitora a l’Esplai del Barri Antic, els haretrobat ara al Casal de Joves, i més d’uncop li han dit: «Però tu, encara estàs fentde monitora?».

J

—Com recordes el primer contacte amb el Casal de Joves?—Quan jo hi vaig arribar feia sis mesos que era tancat. La coordinado-

ra em va portar a fer un volt pel barri. Vam conèixer alguns dels nanosque hi havien estat anteriorment i em van dir que em vindrien a ajudar.Vaig començar per arreglar el local, per fer un punt d’informació i pre-parar algunes activitats.

—Quins nois vénen?—Vénen nois i noies de 12 a 23 anys, i de diferents instituts de

Manresa. Hi ha força nois llatins, alguns d’africans, romanesos, altresd’origen immigrant però nascuts aquí… La colla és mixta, i tot i que hiha algunes tensions en certs moments, s’avenen molt.

—Quines activitats feu? —Ara funciona com a local social. Vénen allà i juguen, parlen, canten,

ballen… Al principi els vaig demanar quins tallers volien fer, i no volienfer res. Però escoltant les seves motivacions et fas una idea de què potsfer. Vam tenir la sort de poder fer un taller d’un curt, d’una cançó de hip-hop, que van ser els principis del grup Antiràbia, avui ja famosos a totManresa. L’any passat, també, en col·laboració amb l’Espai Jove i LaKampana vam organitzar la Primera Trobada de Hip Hop. Era un esce-nari obert, on els joves es podien apuntar, tant a cantar com a ballar. S’hivan apuntar 14 grups diferents de Manresa, i van debutar els Antiràbia,que és una mica el grup del Casal, tot i que arran d’ells s’ha generat unadinàmica i d’altres nois també canten. També els van convidar al Lluísde Peguera a tocar per les festes de primavera i per les de Nadal, i comque no els deixaven entrar a l’Institut, els vaig acompayar jo.

—Això ja és implicar-s’hi personalment, més enllà del Casal…—Home, uns límits hi ha d’haver perquè jo hi estic a mitja jornada,

però si jo no m’adapto, hi ha coses que ens les perdem. No sóc funcio-nària!

—La música, però, ha estat una bona eina per motivar-los a venir?—Això ho porten ells. Si a mi m’haguessin vingut uns joves dient-me

que el seu màxim interès era fer macramé jo estaria fent macramé i nohip-hop. Tu potencies allò que veus que pots potenciar. Jo n’aprenc moltd’ells. Intento tenir la ment oberta i escoltar-los. Tenen moltes coses adir.

—No se’ls escolta prou als joves?—No, sempre se’ls diu què han de fer. Es desconfia d’ells. Quan no jut-

ges comencen a arribar un munt de coses. Es diu: «els joves són súperperillosos i maleducats». I la gent no ens n’adonem i els parlem mala-ment.

—Bons moments?—Vam intentar organitzar un concert abans d’una Platea Jove i va plou-

re. Allò va ser xungo però el procés va estar molt bé. Vam fer una reuniói els vaig veure super concentrats i posats, va ser allò que dius: «és pos-sible!». És tenir molta paciència, estar-hi, i ser conscient que ells tambétenen el seu ritme. O quan algun dia et diuen «hòsti, Anna, merci, t’hohas currat amb això!», i dius «ah, te n’has adonat?». Jo amb tots icadascun hi tinc una relació especial. I tinc l’avantatge que a mi m’agra-da molt la gent, de totes les edats, i jo també m’hi sento molt bé.

—Tens algun projecte en ment per fer?—Al març voldria intentar de muntar un altre concert abans d’una

Platea Jove. I m’agradaria molt fer una sortida de cap de setmana. Peròno és fàcil i s’ha de veure què aniríem a fer i com ho faríem. �

MOURE EL MÓN

MERITXELL CASASmcasas@elpou.cat

iAnna Puigg

««AAllss jjjoovveess ssseemmpprree ssee’’llssddiiuu qquuèè hhaann ddee ffeerr.. EEssddeessccoonnffiiaa dd’’eellllss.. EEnnccaannvvii,, qquuaann nnoo jjuuttggeess,,ccoommeenncceenn aa aarrrriibbaarr uuunnmmuunntt dddee ccoosseess»»

LLAAALAAAFFRR

AASSEE

Febrer 2009 EL PPOU DDE LLA GGALLINA 23

s una de les primeresmasies que trobem en aga-far el camí del raval delSolei, que arrenca a l’es-querra, quan baixem desdel polígon de Bufalventcap al Pont de Vilomara.

Un roure centenari ens dóna la benvin-

guda al conjunt d’habitatges i les diver-ses edificacions agrícoles que envoltenl’antiga era de la casa. Tot i que l’es-tructura exterior s’ha reformat total-ment, l’interior conserva encara l’en-trada característica, el celler, un parellde grans tines i la premsa, testimoni del’activitat agrícola principal de la finca,

que era bàsicament el conreu de lesvinyes i oliveres, en la trentena d’hec-tàrees que l’envolten i que arribavenfins al cingle de cal Gravat. La famíliaBrunet, que s’hi ha mantingut durantgeneracions, explica que el nom provéde les teules que hi traginava l’avi de lacasa, des de les bòbiles properes. �

ÉÉ

MASIES DEL TERME

JAUME PUIG / Fotos: FRANCESC RUBÍ

Cal Teula

Febrer 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 25

n la teva feina a la UCI devies conèixer la mort deprop. Et va afectar?

—La mort, com el patiment, sempre afecta. Peròcom a infermers ens formem en aquestes qües-tions: processos de dol, acompanyament i moltes

vegades convius amb la mort. Quan és una persona gran sapgreu, però quan és jove encara més i costa molt d’acceptar.Hem de tenir els nostres mecanismes per poder desconnec-tar i fer el nostre procés. Val a dir, que la UCI també tenia lesseves coses bones, com ara aquells malalts que no tens clarcom acabaran i surten bé i això et fa molta il·lusió: és la ves-sant agraïda.

Infermera—De la teva estada com a infermera a Valls-Palà, què en

remarcaries i quina feina hi feies?—Pertanyia a l’àrea bàsica de Súria. A Valls-Palà hi havia

un consultori local, amb un metge, unainfermera i una administrativa. Vaigtenir la sort de treballar amb el metgeFèlix Badia durant tres anys i hi vaigaprendre molt. Pel que fa a la població,era molt dispersa ja que abraçava lazona de Vallmanya i molta àrea ruralamb cases de pagès aïllades, que enconjunt formen unes 1.500 persones,molt agraïdes i de les quals tinc moltbon record. El meu treball consistia enl’atenció del dia a dia, control de lespersones diabètiques, ajudar-los a feruna dieta, ensenyar a les persones ifamílies les atencions a la gent que estàa casa, fer atenció domiciliària. Erauna infermera de proximitat i de treballdiari amb la gent, que és el que mésm’agradava.

—Com valores actualment la feina deles infermeres hospitalàries?

—Tenen càrregues molt elevades i elseu nivell de responsabilitat és moltalt. El problema és que en el sistemasanitari hi ha actualment una mancança greu de professio-nals, tant de metges com d’infermeres i els que hi treballena un ritme molt alt. És un problema d’oferta i demanda.

g q

—En què hauria de millorar el treball de metges i infer-meres?

—És clar que de moment es pot atendre la gent, però lademanda és molt elevada. Per tant, haurien de poder tenirmenys pacients per poder-los cuidar amb la millor qualitat.

És el mateix problema que tenen els metges que han desuportar unes càrregues molt altes a nivell hospitalari. Pensoque el problema més greu que pateix actualment el sistemasanitari a Manresa i arreu és la manca de professionals.

—Per tant, les infermeres que surten de la FUB tenen lafeina assegurada?

—I tant. Totes les infermeres que acaben els seus estudisa la FUB estan treballant. El nivell d’inserció laboral és moltalt... Treballen en diferents llocs, fan moltes hores i cobrei-xen diferents torns. D’altra banda, algunes marxen a l’es-tranger on estan més ben retribuïdes, però no en marxentantes com anys enrere.

Salut Pública—Què es la Salut Pública?—Costa molt de definir-la. Però penso que són totes aque-

lles activitats que es fan per millorar la salut de la poblacióen general. Fem activitats de promoció,de prevenció i de protecció de la salut,com ara control de les aigües o delmedi ambient... I també, pel que fa al’organització del sistema sanitari pertal que tota la població estigui atesa,tant la que fa demanda al sistema sani-tari com aquella que no en fa. És un

q

camp molt ampli que va des de temesd’economia de la salut i gestió sanitàriafins a promoció i protecció, tenint encompte que sempre l’objectiu és tota lacomunitat.

—En aquests moments, com està lasalut pública a Catalunya?

—Ara estem en un moment conjun-tural molt bo, ja que està en tràmit par-lamentari la Llei de Salut Pública ambla conseqüent creació de l’Agència deSalut Pública de Catalunya. És una lleinecessària perquè fins ara no estavacontemplada amb una visió global i elsprofessionals treballen de manera moltdiferent arreu del territori.

—No obstant això, apareixen malalties que ja teníemsuperades, com s’explica?

—És cert que apareixen brots de legionel·la, contaminaciód’aigües, malalties com el xarampió, que ens obliguen aestar molt alerta en les qüestions de salut pública. Hi hahagut un relaxament i la població dóna per descomptat quesón malalties superades, de manera que molta gent no esvacuna o baixa el nivell de protecció. Cal incrementar els

EE

«En Salut Pública,fem activitats de pro-moció, de prevenció i

de protecció de lasalut, com ara control

de les aigües o delmedi ambient...

També l’organitzaciódel sistema sanitariper tal que la pobla-

ció estigui atesa»

L’ENTREVISTA

JORDI SARDANS / Fotos: FRANCESC RUBÍjsardans@elpou.cat

Marta Vilanova i VilàResponsable de la Unitat de Recerca de la Fundació Universitària del Bages, d’ontambé és professora de Salut Pública, temàtica sobre la qual ha fet un màster, enté un altre sobre la Promoció i Educació per la Salut i prepara la tesi doctoral sobreLa percepció del risc en els accidents de moto. Havia treballat a la UCI del CentreHospitalari i prèviament a la Clínica de Sant Josep com a auxiliar clínica. Com ainfermera havia treballat a Valls-Palà de Torroella.

26 EEEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Febrer 2009

controls i la pròpia consciència de la gent.—Què millorarà l’Agència de Salut Pública de Catalunya?—Per una banda l’àmbit organitzatiu, perquè hi haurà una

estructura que permetrà treballar millor, de manera més efi-cient i efectiva, i per l’altra, els serveis seran més propers alciutadà, ja que un dels objectius és la descentralització a ni-vell municipal.

—A quines conclusions arribes en el màster de Promoció iEducació per a la Salut?

—Cal veure clar que la salut ha de ser el centre del sistemasanitari i que no n’hi ha prou amb el vessant hospitalari, sinóque són molts els aspectes que cal treballar, com les condi-cions d’habitatge i de salubritat, que són bàsiques, ja que lesdesigualtats socials afecten la salut. La promoció i l’edu-cació per a la salut són multidisciplinaris i no només l’hemde treballar metges i sanitaris, sinó també economistes,psicòlegs, veterinaris i farmacèutics. Ens cal una visió ober-ta i tenir molt clar que, per exemple, l’economia, influeixtotalment en la salut. Així, les actuals taxes d’atur segur queens faran incrementar determinades malalties, perquè la gentno té els recursos mínims per viure. No pot ser que visquindotze persones en una mateixa casa perquè en aquestescondicions és molt probable que emmalalteixin. A nivell depoblació, cal donar una bona educació, perquè s’hademostrat que així baixa la mortalitat, hi ha menys factors derisc i un control millor de la salut.

—En època de crisi, però, les institucions sempre diuenque no hi ha diners a la caixa, oi?

—Sí, però hi ha intervencions de salut pública que norequereixen molts diners, sobretot si són coses moltbàsiques. A vegades, és qüestió d’actitud i de coneixements.Cal ser capaços de fer canviar l’actitud de la gent, per exem-ple en els accidents de trànsit o en les dietes, ja que si la gentmenja bé disminueixen totalment els factors de risc, com aral’obesitat, la hipertensió o, fins i tot, malalties com el càncer.És un canvi de perspectiva.

p

—En salut pública, els resultats són immediats?—Tothom vol canvis immediats i en temes de salut els

resultats són a mitjà i llarg termini. D’altra banda, estariamolt bé que hi hagués un tècnic en salut pública en tots elsllocs decisoris perquè tenen una visió diferent de la societatdels altres professionals i aporten idees que molt sovint nocosten diners. Penso que hi ha dos problemes, un per part delsistema sanitari i l’altre de la població en general.

Educació per a la salut—Quan s’aconseguirà l’educació per a la salut?—És el gran repte. Els professionals que van sortint ara

estan molt formats en temes de promoció i educació. Pensoque els polítics, sobretot, han de fer una aposta pels canvisd’actituds, que passen per conscienciar la població que siguiresponsable de la seva salut. No s’ha d’esperar que el metgeo la infermera ens diguin res, perquè cadascú de nosaltres hade ser responsable de la seva salut. Reconec que hi had’haver algun professional que t’ajudi a fer-te veure aques-tes coses. Actualment, tots ens queixem de les llistes d’es-pera, però també hem de pensar que algunes demandes quefem al sistema es podrien cobrir per part nostra perfecta-ment. Ara mateix molta gent va al metge per la grip, però sisom persones que no tenim cap altre malaltia, hauríem desaber quedar-nos tres dies a casa amb febre i després, si fafalta, ja anirem al metge. La gent ha de ser responsable de laseva pròpia salut.

—Però el sistema funciona així, oi?—És cert que tenim un sistema sanitari orientat cap a la

malaltia, però la salut n’hauria de ser l’eix central. La ideaparteix del fet que tots som persones sanes i l’objectiu ésmantenir la nostra salut. Ara es dediquen molts esforços al

genoma humà i està molt bé, però la salut de les persones enun 70% o 80% depèn del nostre estil de vida. Per tant, hemde ser conscients que aquest percentatge tan elevat depèn denosaltres mateixos. Del que fem, del que mengem, del quevivim, de l’esport, de la nostra manera de fer i del nostreestil de vida pròpiament. Insisteixo que els estudisdemostren que el que menys influeix en la salut és la biolo-gia humana i el sistema sanitari i el que més els condicio-nants de salut.

Accidents de trànsit—Molts accidents són per culpa de l’estat de les car-

reteres...—Segur que hi té molt a veure, però també hi fa molt l’ac-

titud de la persona i la visió de percepció del risc, per tant,la meva tesi doctoral es basa en unes pautes de psicologiasocial per poder entendre què hi ha al darrere d’aquestsmotoristes que molts caps de setmana circulen per carreterescom la de Can Maçana. El resultat és un perfil molt concret:majoritàriament homes, d’uns quaranta anys, amb actitudsde competitivitat, i tots et diuen que ho controlen, quant’adones que els morts tenen un perfil igual que ells. És clar

p q q

que com més baixa tens la percepció del risc menys et pro-tegeixes del perill. Pensem que cada dia moren persones ala carretera, el que passa és que hi estem tan acostumats coma societat que ja no ho veiem com un problema.

—Quines mesures concretes et semblarien eficients?—Quan era més jove recordo que cada dilluns llegint el

diari hi havia hagut algun mort durant el cap de setmana a larecta de Sallent fins que es va posar una mitjana entre els doscarrils. Des d’aleshores va disminuir automàticament elnombre d’accidents. On hi ha un alt grau d’accidents és al’Eix Transversal i majoritàriament són xocs frontals on nohi ha mitjana. Com a altre mesura eficient hi hauria el treballa nivell actitudinal.

—Els controls d’alcoholèmia han ajudat a reduir el nom-bre d’accidents?

—Penso que sí. Diferents estudis actuals relacionen elnivell de risc fins al punt que a partir de cinc begudes alco-hòliques es duplica el risc de morir per accident de trànsit.L’alcohol és un depressor del sistema nerviós central que fadisminuir els reflexos. Curiosament, les dones tolerem l’al-cohol molt pitjor que els homes, per una qüestió puramentquímica. Tenim l’enzim que destrueix l’alcohol en menysquantitat i per això ens afecta molt més. Quan les actitudsno canvien cal posar mesures legislatives i s’ha demostratque els accidents de trànsit han baixat i s’ha produït unaconscienciació ciutadana que redueix molt el consum debegudes alcohòliques sobretot si s’ha de conduir, ja sigui perla por dels Mossos o per responsabilitat personal. Amb visióde salut pública penso que aquestes mesures de control le-gislatiu han aconseguit reduir accidents i és que no enspodem permetre les elevades taxes de mortalitat que tenimsobretot entre la gent jove, quan la majoria de vegades hopodem prevenir. Fins fa pocs anys, la primera causa de morten gent jove era la sida i l’hem poguda controlar, però arasón els accidents de trànsit. No es pot permetre.

Fundació Universitària del Bages—Quines són les finalitats de la Unitat de Recerca de la

FUB?—Poder fer estudis de recerca treballant amb una base

poblacional i vinculats a un territori, per tal de donar aconèixer els treballs que s’estan fent i garantir la difusió delconeixement. Penso que la Universitat ha d’estar molt lliga-da a la població, això no vol dir que no puguem publicar enrevistes científiques per a d’altres professionals, cosa queestà molt bé, però hem de treballar conjuntament amb l’en-

L’ENTREVISTA

torn i donar a conèixer el que fem a través de jornades o pro-jectes de recerca vinculats amb altres institucions. Per tant,ens plantegem recerques al territori i també temes d’inno-vació.

—De quin territori parlem?—Depèn. Hem fet estudis per diferents municipis, per la

ciutat, la comarca o la Catalunya central o interior, tot depèndels àmbits per on estem treballant.

—Quin tipus de recerca concreta heu fet?—Ara mateix estem a punt de fer la presentació pública

d’un estudi sobre les necessitats socials del municipi deCardona, n’hem fet una avaluació i amb les dades que tenimels hem fet un plantejament de propostes d’intervenció.També estem a punt de publicar la Guia d’Accessibilitat dela ciutat de Manresa, que serà molt útil sobretot per a la gent

que va amb cadira de rodes o que té problemes de mobilitat.Hem valorat 250 institucions sanitàries, socials i culturals.Un altre estudi va ser sobre la qualitat de vida de les person-es grans, etc. Són estudis aplicables.

—És un bon moment per a la recerca a casa nostra?—Penso que estem en un moment en què les diverses insti-

tucions tenen ganes de fer treballs conjunts, tant pel que fa atemes d’innovació com de recerca. Es volen ajuntar esforçosi poder estar junts Universitat i Empresa, a diferència de fauns anys, que tothom treballava, però pel seu compte. Cadavegada hi ha més treballs conjunts amb el CentreTecnològic, la UPC i amb Althaia i d’altres institucions sa-nitàries, amb qui cada vegada hi ha més bones relacions.

—Com s’incentiva la recerca entre els docents de la FUB?—Pel sol fet de ser professors universitaris ja ens

plantegem la necessitat de fer recerca i els incentivem sem-pre a presentar projectes a congressos i sobretot quepubliquin, tot i que és la feina que més costa.

—En què consisteix la vostra formació contínua?—Des de l’Escola de Formació Contínua de la FUB oferim

formació a tots els professionals de l’àmbit sanitari i del’empresa de tots aquells elements que els permetin conti-nuar treballant i millorar al llarg de la vida. Darreramentacabem d’iniciar un curs de recerca per a infermeresd’Althaia, altres cursos també d’atenció domiciliària, d’em-presa i de fisioteràpia, amb l’objectiu de millorar la profes-sionalitat d’aquests treballadors.

—Com es financen aquests cursos?—Depèn. Hi ha empreses que fan una formació In

Company, de tal manera que paguen els costos i els docentsanem a l’esmentada empresa per fer-hi la formació. A ve-gades l’empresa paga directament a la FUB perquè els seustreballadors rebin els cursos a la nostra institució. D’altresvénen per cursos del Forcem o també hi ha professionals ques’ho paguen ells directament.

—Quines conclusions extreus de la primera Jornada deRecerca de la FUB?

—En faig una valoració molt positiva, ja que els ponentsvan ser excel·lents i hi havia un nivell molt alt entre elpúblic. Hi van participar una vuitantena de persones d’àm-bits i llocs molt diferents de Catalunya. Ens va permetreestablir aliances amb altres institucions i poder començar atreballar junts i amb ganes de continuar perquè t’adones queles necessitats de tothom són les mateixes. En recerca o tre-balles conjuntament amb altres institucions o individual-ment no es pot treballar. Tenim bones relacions amb laFundació Althaia pel que fa a temes de recerca, amb hospi-tals d’àmbit comarcal com ara Vic o Igualada, a partir de laqual es pot crear una xarxa de treball important percomençar a fer feines conjuntes.

Febrer 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 27

L’ENTREVISTA

«Pel que fa a la gestió hospitalària,a Manresa s’han passat uns anysdolents, però ara tenim una milloroferta sanitària i una bona gestiód’aquesta sanitat»

28 EEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Febrer 2009

L’ENTREVISTA

arta Vilanova i Vilàneix a Sant Joan deVilatorrada, com totala seva família mater-na, el 29 de juliol de1966. El seu pare,

Àngel, fill de Palà de Torroella ip

actualment jubilat, havia fet demanyà i va fundar una empresametal·lúrgica, Mecànica Vilanova.La seva mare, Candelària, havia tre-ballat a la fàbrica Textil Riba deSant Joan i després va passar a ferde mestressa de casa. Té una ger-mana, l’Anna, que porta la gestió deMecànica Vilanova. Casada ambJordi Comellas Perramon, que tre-balla al departament de Logística deMasats, tenen dos fills: l’Anna il’Oriol. Comença els estudis al’Acadèmia Font de Sant Joan de Vilatorrada on s’està fins aprimer de primària. El segon i tot el batxillerat el fa a lesDominiques de Manresa: «En tinc molt bon record i vaigaprendre-hi molt dins la meva filosofia humanista. Vaig teniruns docents molt bons, com ara la germana Carme, que erala monja dominica de matemàtiques, mossèn MariàCentellas pel que fa a l’ensenyament del català i EnricArnold deBiologia». Als catorze anys comença a treballard’auxiliar de clínica, a la Clínica Sant Josep fins als divuitanys: «Em va servir molt per espavilar-me i agafar sobretotresponsabilitats. Vaig aprendre-hi i estic contenta d’haver-hofet». Fa el COU nocturn a la Joviat. Tot seguit estudia infer-meria a la Universitat de Barcelona des del 1985 al 1988 i elscaps de setmana i festes treballa a la UCI del CentreHospitalari: «Hi feia substitucions i vaig aprendre moltes tèc-niques, vaig veure infermeres que cuidaven molt la persona».Treballa dins l’atenció primària com a infermera durant un

període de temps a Valls-Palà, que pertany a l’àrea bàsica deSúria, alhora que fa durant dos anys un màster en SalutPública, a la Universitat de Barcelona, conjuntament amb laUniversitat John Hopkins d’EUA. Aleshores s’obre l’Escolad’Infermeria a Manresa i des del segon any, 1991, n’és pro-fessora de Salut Pública. Després fa un màster de Promoció iEducació per a la Salut a la Universitat de Lleida. Tambécomença estudis de Periodisme, amb l’objectiu de podercomunicar a la gent els temes de salut pública, però té unimportant accident de trànsit i ho deixa. Ara està fent la tesidoctoral a la Universitat de Girona, sobre Percepció del riscen els accidents de moto, «ja que n’ha augmentat molt lamortalitat». Bàsicament es dedica a temes d’Educació per ala Salut i temes de Salut Pública dins la Psicologia Social il’Epidemiologia, amb la intenció d’interrelacionar les duesmatèries. És responsable de Recerca de la FUB, alhora que

p g

continua fent classes de Salut Pública. �

el Perfil

M

—Per què bona part de la vostra actuació es centra enl’àmbit de la salut?

—Pel que fa a la recerca és força clar, ja que com a Escola deCiències de la Salut tenim un pes important dins la Fundació.Pensa que hi ha quatre estudis vinculats a l’àmbit de la salut:Infermeria, Fisioteràpia, Podologia i Logopèdia; i una clínicauniversitària vinculada a l’àmbit de la salut, per tant hi tenimun pes fort, conjuntament amb l’Escola d’Empresarials.

—S’ha millorat pel que fa a la gestió hospitalària?—S’ha millorat i ara hi ha una visió de futur, així com de

millora de la sanitat i amb unes idees molt clares. S’han pas-sat uns anys dolents, però ara a Manresa tenim una milloroferta sanitària i una bona gestió d’aquesta sanitat

—Com valores l’actual atenció hospitalària a Manresa?—En els últims anys hi ha hagut uns processos de canvi i

de fusions, però ara ja estem en un moment de perspectivade millora, amb la Fundació Althaia i la FundacióSociosanitària de Manresa. Ara la fusió definitiva ja estàfeta. Tenim una bona sanitat a Manresa. I voldria aprofitarper dir que també tenim una bon sistema sanitari a l’estatespanyol i en aquest sentit som uns privilegiats, sobretot siho comparem amb la dels EUA, que genera grans desigual-tats socials. Hi ha llistes d’espera per tot, d’acord; i pensoque s’ha d’arreglar, però globalment, tothom hi pot accedir,

tingui el nivell de riquesa que tingui. Tenim accés universali no ho valorem prou bé. En aquest sentit faig una defensaacèrrima del sistema sanitari que tenim.

Observatori Social—Quins són els objectius concrets de l’Observatori Social

de la Catalunya Central?—L’Observatori és una iniciativa que va néixer conjunta-

ment amb Regió7 el 2003, coincidint amb les eleccionsmunicipals, quan vam fer un estudi sobre la intenció de votde la ciutat de Manresa. També hem fet d’altres estudis comel de la percepció de la immigració a Manresa que va durardos anys fins a poder quantificar-la.

—Quins resultats vau obtenir sobre la percepció de laimmigració a la ciutat?

—Hi ha dos discursos: el de dir que no sóc racista i hoaccepto tot, però a l’hora de la veritat, quan les preguntessón més concretes, les respostes indicaven clarament que hiha força gent en contra de la immigració. L’altre discurs éstotalment a favor de la immigració. Hi ha col·lectius valoratsde manera molt diferents: els magribins són els més mal val-orats; en canvi els de Sud-amèrica i els negres africans estanben vistos i, el col·lectiu xinès no es veu, però d’entrada caubé. A grans trets, la ciutat en té aquesta percepció.

’any 1971 es va fer la pri-mera edició de la Nit del’Esportista, que fou unainiciativa de l’Associacióla Salle, amb la col·labora-

ció de Ràdio Manresa, PeriódicoManresa i el patrocini de Caixad’Estalvis de Manresa, destinada apremiar els millors esportisteslocals. La idea de la Nit rebé el suport unànime de les asso-ciacions esportives locals i també el de reconegudes figuresde l’esport estatal.

El jurat estava format per Maria Pau Corominas, presiden-ta d’honor, campiona estatal de natació, considerada alesho-res una figura excepcional; Climent Roca i Llobet, ponentd’Esports de l’Ajuntament, i els vocals Antoni QuintanaTorres, periodista del Periódico Manresa; FrancescPerramon Pla, degà dels informadors locals; Josep MiraPons, director de Ràdio Manresa; Julián Mir, director deldiari Dicen...; Pere Osorno i José Luis Touriño, delegatsesportius, i Bonaventura Vila, periodista esportiu. JosepVila Valldaura actuà de secretari sense vot ni veu. La funciódel jurat era escollir els millors esportistes locals en les

categories masculina i femenina.L’acte es va fer la nit del dissabte

23 de gener de 1971, a l’hotel PereIII, amb la presència de mig miler decomensals, autoritats, jurat, repre-sentants d’entitats i clubs esportius,esportistes, familiars i amics. Acabatl’àpat i mentre el jurat deliberavasobre l’elecció, es presentà una

col·lecció de models de primavera i estiu, per gentilesa deBoutique Sesimbra i Industrial Ignasi Puig SA.

Seguidament es va nomenar millor esportista femeninalocal de l’any 1970 Neus Panadell (Club Natació Manresa) imillor esportista masculí Joan Colell (Bàsquet ManresaKan’s). Es féu menció especial de les finalistes RufinaServalls (Club Natació Manresa) i Montserrat Selga (ClubAtlètic Manresa), i els finalistes Josep Lluís Olivé (ClubAtlètic Manresa) i Antoni Servalls (Club Natació Manresa),respectivament.

A la fotografia, la joveníssima Neus Panadell respon a lespreguntes dels informadors locals Josep Pintó (RàdioManresa) i Josep M. Martorell Roig (Periódico Manresa), enpresència del regidor electe Josep Estany Guix. �

Febrer 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 29

Text: Ignasi Torras Garcia Fotografia: Antoni Quintana i Torres

IMATGES DE LA DICTADURA

LL 1971

Tintoreeria Tintoreria RRÀÀPPIIDD SSEECC

Sant Cristòfol, 48 - Tel. 93 873 73 67 - C/ de la Pau, 44 - Tel. 93 873 16 17

30 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Febrer 2009

C/ Urgell, 35 - Tel. 93 872 99 97MANRESA

Aromateràpia - Espelmes aromàtiques

Objectes de regal i decoració...

Objectes de decoració - Florsartificials - Moble auxiliar

FINANCEM LA SEVA COMPRA

FINS A 12 MESOS SENSE INTERÈS

Reta

lla o

foto

copi

a aq

uest

a bu

tllet

a i f

es-la

arr

ibar

a la

reda

cció

d’E

l Pou

de

la g

allin

a, a

l car

rer d

e So

brer

roca

, 26,

1r.

0824

1 M

anre

sa (B

ages

). Ta

mbé

pot

s en

viar

-nos

un

corr

eu e

lect

ròni

c a l’

adre

ça e

lpou

@el

pou.

cat

Nom i cognoms

Adreça

Població CP Tel.

Se subscriu a El Pou de la gallina, de a de 2009, per un

import de 3,30 euros per exemplar, que pagarà:

Titular

Caixa o banc Codi

Agència Codi

Carrer

Població

Us demano que els rebuts al meu nom que presentarà l'Associació Cultural El Pou

de la gallina siguin pagats amb càrrec al compte núm.

(signatura)

Vols saber què passa a Manresa?

SSUUBBSSCCRRIIUU-TTEE AALL PPOOUU!!Obsequia qui vulguis o obsequia't tu mateix amb un any d'informació i opinió manresana. Nosaltres ens femcàrrec d'enviar mensualment El Pou de la gallina a qualsevol lloc del món, només per 3,30 euros per revista

Febrer 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 31

TASTETS DE MOTOR

ENRIC OLLER I CARBÓ

Audi A4 Avant TFSi:Qualitat visual, sensibilitat mecànica

namora al primer cop d’ull. I la sen-sació persevera quan portes uns

quants quilòmetres! La conjunció estèti-ca de línies i modelats s’ha cuidat fins al’últim detall en l’A4 Avant i pensem quedifícilment decebrà ningú. Especialmentpel que fa a l’últim terç de la carrosseria,on s’observen detalls personalitzadors decategoria. Unes formes que han estataprofitades per incrementar discretamentla capacitat de càrrega d’un maleter quedisposa de 430 dm3. per a la càrrega, quepot triplicar-se en cas que pleguem tot elseient posterior, dividit en dos trams. Elsalemanys també han potenciat el sentitpràctic d’aquest familiar amb opcionsinteressants com ara el terra reversible oel sistema hidràulic d’accionament de lacinquena porta. L’indispensable per aca-bar de reblar el clau d’un cotxe que, perdavant, recorda força l’A5. Presenta unmorro arranat i llarg personalitzat a travésd’unes òptiques molt ben perfilades.Com els seus germans de gamma,l’Avant té més superfície de vidre, la qualcosa es nota en la lluminositat interior.

Guanya enters també en el camp aero-dinàmic i en la grandària. Comparat ambel seu antecessor creix 12 cm. en llargà-ria i 17 cm. en distància entre eixos. Esconverteix així, en un dels més gransentre els prestigiosos del segment. Su-pera amb escreix els Sèrie 3 de BMW il’homòleg de Mercedes i planta cara a lamajoria de propostes dels fabricantsgeneralistes. Audi ha superat per fi el malendèmic de falta d’espai per a les camesdels qui viatgen a les places del darrere i,a sobre, ha aconseguit reduir un 10% latara de l’auto i les mitjanes de consum.

Tots els seients de l’Avant que hemestat portant acullen els passatgersmimant el confort, enmig d’un un agra-

dable ambient d’elegància i esportivitat.La major part dels elements quedenorientats cap al conductor buscant la uni-tat òptica. L’alta qualitat es percep arreu,no hi ha llacunes quant a visibilitat i larumorositat és pràcticament testimonial.

L’equipament inclou sis airbags desèrie; control d’estabilitat ESP amb fun-ció d’estabilitzador de remolc; so de dar-rera generació, mecanisme d’assecat delsdisc de fre mitjançant frenada impercep-tible per al conductor, compensació del’efecte fading i sistema de navegacióintegrat. Però hem de reconèixer quemolts elements de confort i servei dispo-nibles –heretats de segments superiors–s’han d’abonar a part, com a opció, ambla qual cosa la tarifa final pot arribar adisparar-se fins a extrems insospitats.

L’A4 Avant es comercialitza amb qua-tre mecàniques possibles: dues dièsel idues més de gasolina. Totes amb injecciódirecta, substituint la clau de contacte perun polsador d’arrencada i amb fre de màd’accionament elèctric. En funció delgrau d’acabats, les versions poden adqui-rir-se amb caixa de canvis manual de siso automàtica amb variador continu mul-titrònic de vuit relacions... La versió V6de gasolina FSi de 265 CV sempre vaassociada al mític sistema quattro inte-gral. Els TDi’s s’ofereixen amb potènciesque van dels 143 als 240 CV. I, ambgasolina, els 2.0 TFSi poden adquirir-seamb 180 o 211 CV. El primer amb trac-ció al davant i canvi manual o multitrònici, l’altre, només amb palanca convencio-nal de sis pinyons però amb la motricitatal davant o a les quatre rodes.

A El Pou hem tingut ocasió de dur el2.0 litres TFSi gros. Una mecànica bri-llant en recuperacions que es mostra pro-digiosament austera en consums. Em-

peny sense defallir davant la més mínimaexigència del peu dret i proporciona unextens marge d’utilització entre règims.Mantenint un respecte escrupolós ambels límits legals de velocitat ens serà difí-cil arribar a devorar més de 7 litres deconsum mitjà i, a canvi, disposaremd’una acceleració 0-100 km/h de només7 segons i un límit declarat molt persobre dels 220 km/h.

La direcció dinàmica mereix un comen-tari a banda. Canvia de desmultiplicacióde manera contínua en funció de paràme-tres com ara la velocitat real i el tipus deconducció que es practiqui. Així, en unestacionament només ens faran falta duesvoltes entre topalls mentre que, en auto-pista, el tacte i la desmultiplicació ensvariarà per mantenir més fàcilment la tra-jectòria òptima. Com a opció, es potdemanar un sistema de radar associat alcontrol de creuer. El mecanisme s’ocupade mantenir la distància de seguretatentre vehicles i avisa d’hipotètics canvisde carril improcedents. �

FITXA TTÈCNICA Motor: Davanter longitudinal. 4

cilin. en línia; 1.968 cc. Injecciódirecta. 211 CV gasolina. Tracció:davantera. Canvi: manual 6 vel.Frens: disc vent/ discs. Vel. màx:246 km/h. Accel. de 0 a 100 km/h:6,7s. Consum mitjà: 6,8 litres.Preu:36.940 euros.

E

La nova berlina prèmium de la marca dels quatre anells ja està disponible en versió familiar. Ambuna interessant i respectuosa oferta mecànica, més espai per a viatjar i un disseny molt acurat.

32 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Febrer 2009

la fila cultural

a quaranta anys, tot ha canviat molti de les màquines d’escriure ja no

se’n parla perquè gairebé són peces demuseu. Però, en canvi, de Rovelló sen’ha parlat i molt. Per això volem recor-dar amb Josep Vallverdú quins van serels motius que el van dur a escriure unanovel·la tan popular i atractiva. DiuJosep Vallverdú que, «poc abans de feruna novel·la juvenil jo sento una picore-ta pels dintres que és el senyal, l’avísque em diu: ara toca inventar-te unaaventura, les tecles ja t’esperen. Per fer

aquests molts relats que m’he empescatapareix dins el meu magí un protagonis-ta a partir del qual es desenvolupa lahistòria, és a dir, li passen coses».

Altres cops el punt de partida és unmoment del temps històric o unambient (bosc, poble abandonat, viatgeper mar o per terra, fugida...). «Rovelló–continua dient Vallverdú- fou unaidea que em va venir de sobte quanvivia a Puiggròs. Jo a casa no haviatingut mai gos, però des de petit, atemporades, havia conviscut amb gos-sos en diverses cases de parents rurals,ja fossin pagesos, hortolans o caça-

dors. I la idea que vaig tenir fou la decrear un gos molt jove i imaginar aven-tures que li podien passar en el seu pri-mer any de vida. De seguida, abansd’escriure res, vaig pensar que podiaser un gosset d’aquells que ensinistrenen algunes contrades per recercartòfones, en aquest cas potser serviriaper trobar bolets comuns. Estava,doncs, cantat que portés el nom deRovelló. En faria un cadell abandonat,o que es perd. I hauria d’espavilar-sesol. Però si emprenia aquesta únicalínia el gos acabaria essent un animalsalvatge, i calia que el llibre fos tambéuna aventura de la convivència i l’edu-cació. Algú l’havia d’ajudar fent-loentrar en el món de les persones, senseque perdés l’esperit lliure. Aquest algúseria en Llisot, un saludable xicot quecada dia anava al mas dels seusoncles, prop de la vila. El Rovelló,doncs, disposaria de tres escenaris: elbosc amb els predis de conreu i pastu-ra; el mas; i finalment la vila. Dinsd’aquests tres escenaris la seva vidadiscorreria enmig d’altres animals,domèstics i del bosc, també entre elsmasovers i encara entre la gent i elscarrers de la vila i de l’ample món.Tots aquests éssers, tant els que el trac-tarien bé com els qui li serien adver-sos, li ensenyarien a viure, a sobreviu-re. El resultat va ser una història escri-ta en molt poc temps, fa quaranta anys,i que ha divertit, entretingut i ensenyata moltíssim públic, jove i no tan jove».I que sembla que ho farà encara moltsmés anys.

Quaranta anys de ‘Rovelló’

F

El gos més famós de la literatura infantil catalana compleix quaranta anys i encaraes fa estimar. Josep Vallverdú, l’any 1968, va agafar una soca, hi va instal·lar unamàquina d’escriure i acompanyat dels sons i sorolls de la natura del seu jardí dePuiggròs, va escriure, amb unes quantes estones, una de les novel·les infantils mésimportants de tots els temps, Rovelló, la història tendra d’un gosset que es perd iópassa mil aventures que el fan créixer i espavilar molt de pressa.

JJOOSSEESEPPPEP MMAMMAMMAMAMAMMARRIIAIIAIIAIAIAIIA AALLOOYY

Dues edicions de Rovelló separades per quaranta anys

Febrer 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 33

Del llibre a la pantallaDesprés de 26 edicions i de vora un

milió de lectors, l’empresa d’audiovi-suals D’Ocon va decidir passar la his-tòria a la pantalla en forma de dibuixosanimats. La sèrie, que ha respectat eltarannà i el missatge de la novel·la, toti que hi ha fet alguns canvis, ha tingutun bon èxit i fins i tot s’ha exportat adiversos països i a diverses cadenes.

Rovelló ha estat traduït a sis llengüesi ha esdevingut el llibre per a joves méspremiat des que l’any 1968 va guanyarel Premi Folch i Torres. A partir d’a-quell moment, la novel·la ha guanyat elPremi de la CCEI l’any 1990; el PremiJ’aime lire al 1990 i el Bernat Versele,el 1991. Pel que fa a les traduccions,Rovelló ha estat traduït al castellà(Polvorón), a l’èuskar (Xarpa(( ), al fran-cès (Vif-Argent), a l’italià (Trivella) i al

rus (amb un títol difícil de reproduir). La versió original catalana ha estat

editada i reeditada fins a 26 vegades en40 anys. Rovelló es continua llegint idurant la Setmana del Llibre Infantil iJuvenil que es celebrarà a Manresal’última setmana del proper mes demarç, més de 150 alumnes de diversesescoles de la ciutat, que en aquestsmoments estan llegint la novel·la, man-tindran un col·loqui amb l’autor ipodran manifestar-li les seves opinionsi adreçar-li els seus comentaris. Ambmotiu del quarantè aniversari de lanovel·la, Edicions La Galera ha volguttambé retre homenatge a l’autor i a l’o-bra fent una edició especial de lanovel·la. Serà la vint-i-setena.

En aquesta nova edició, amb tapa duracom van ser les primeres, conserva nosols les il·lustracions de Narmas, il·lustra-dor que encara viu, a Sant Feliu deGuíxols, amb 90 anys, sinó que també haconservat un pròleg que Joan Triadú vafer per les primeres edicions del llibre. Enaquest pròleg Triadú deia, dirigint-se alslectors joves: «... a la nostra literatura elRovelló ja té el seu lloc, perquè JosepVallverdú, amb el seu treball i divertint-

s’hi, n’ha fet un llibre. Ara només cal queet diverteixis tu, com he fet jo, tot i que jasóc molt lluny de la infància, i que hipensis després, com un bon record i sem-pre el retrobaràs, com el primer dia, a lesmateixes pàgines. Només volia dir-teaixò, petit lector: estic content per tu».

Manresa homenatja ‘Rovelló’Durant l’última setmana del proper

mes de març es farà, com cada any aManresa, la Setmana del Llibre Infantil iJuvenil. Aquest any la Setmana tindrà unconvidat especial: l’escriptor JosepVallverdú i, és clar, el seu gosset Rovelló.

L’acte d’homenatge, en el qual espresentarà la nova edició, tindrà lloc al’auditori de Caixa de Manresa, a laPlana de l’Om, el divendres dia 27 demarç a les vuit del vespre. JosepVallverdú hi serà present. L’objectiude l’acte és fer un reconeixement a quiha sabut endolcir-nos la nostra infàn-cia o la dels nostres fills amb històriestendres i divertides. Serà un homenat-ge a un dels grans. La seva grandesa ésla fidelitat que ha demostrat durantgairebé tota la seva vida a tots els lec-tors joves. �

Josep Vallverdú. A l’esquerra, portada i primera pàgina de l’edició de Rovelló en rus

34 EELL PPOOOOOOOOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Febrer 2009

LLORENÇ CAPDEVILA

Esperar

quests poemes parlen d’esperar», diu JoanMargarit en el darrer poema del seu últim recull,Misteriosament feliç (Proa, 2008). Un cop més,i amb la mateixa nitidesa reveladora de sempre,Margarit ens parla de temes universals. I ho fa

amb la perfecció formal que el caracteritza (decasíl·labs ialexandrins que flueixen com un riu en calma), amb unspoemes que semblen més per a ser dits que per a ser lle-gits en silenci, amb el jazz de fons i un rosari inesgotabled’imatges suggeridores.

Arribada la vellesa («l’alegria d’unvell és el silenci»), Margarit es limita avalorar el temps passat («el tempsudola però ho fa en silenci / com unllop amb un càncer a la gola») i, grà-cies a l’amor, esperar la placidesa de lamort («quan el temps va acabant-se /és tan desolador que un gosi somiar»),territori on ja hi ha algun dels éssersque més ha estimat. És un llibre carre-

j g

gat d’esperança («com la ratapinyadaque al crepuscle / imita el vol trencatde l’oreneta»), malgrat la desesperança(«dels pocs llocs on trobar-nos / und’ells és la tristesa»). Al poema El velli la mort, dialoga amb la mort cara acara, en una emotiva visita prèvia queaquella li fa («en la definitiva ja noconversarem»). Arquitecte de profes-sió, Margarit recupera la metàfora de lacasa per parlar d’ell («la casa solitària/ en què m’he convertit / no té ja capmés porta / que la de l’alegria») iacceptar la vida que ha tingut («sócvell i no vull ser reconstruït»). Parlatambé de la seva companya («Unaparaula d’aire / damunt un camp defflors») i, naturalment, reflexiona tambésobre la pròpia poesia («Perquè la poe-sia, que de vegades comença / sent unpaisatge on arribem de nit, / acabasent sempre un mirall / on un està lle-gint els propis llavis).

A Misteriosament feliç (expressió perplexa que apareixdiversos cops al llarg del recull), Margarit fa balanç d’unavida plena d’alts i baixos («la pena em pesa igual / que elffang a les sabates», «Lentament, la nostra vida / vaentrant en els meus poemes»), de mort («la mort ha tra-vessat la meva vida»), de solitud («la meva època / que sen’ha anat i m’ha deixat tot sol»), de sexe («Humitat devagina: això és tot / el que un home coneix del paradís»)i, sobretot, d’amor («Silenciosos, els amors / ara són ice-bergs errants del pensament»). I és en l’amor on, vell, elpoeta troba la redempció que el manté, contra pronòstic,misteriosament feliç («Novembre acosta la felicitat / aaquest vell calculista d’estructures»).�

AAELISABET PERARNAU

De visita per Lisboa

atedrals gòtiques, monestirs majestuosos imuseus pintorescs vesteixen Lisboa i formenpart d’un original paisatge urbà. Aquesta ciutatés representada per carrers estrets, tramviesantics, els bars plens mentre s’escolten els fados

de fons i també pels turistes que visiten els llocs mésemblemàtics de la ciutat com el Castelo de Sao Jorge, elMirador de Santa Lucia, la Torre de Belem,...

A En el cuarto de Vanda, però, no apareix cap elementd’aquest tipus. No és un documental per mostrar a l’espec-

tador la bellesa d’aquesta ciutat, tot elcontrari. En el cuarto de Vanda és unfilm/documental que passa a l’habitacióde Vanda i tot el que siginifica i repre-senta al seu entorn. El director, PedroCosta, finalitza amb aquest llargmetrat-ge una trilogia sobre Fontainhas, unbarri marginal als afores de Lisboa, quetambé apareixia com a escenari a Ossosi La Juventude em Marcha.

Són 170 minuts d’imatges d’una reali-tat dura i extrema, on la marginalitat ésun punt clau per al director portuguès,que persegueix la rutina diària d’unacomunitat amb l’heroïna en una mà i lamort a l’altra. L’habitació de Vandarepresenta el seu lloc sagrat, el seu racóapartat de la misèria i la decadència delmón i que la trasllada en un estat on totes paralitza, on no hi ha res, un foratnegre que no contrasta amb la crua rea-litat del que està vivint ella i els seusveïns. Fontainhas és un lloc caòtic,degradant, dur, cruel, amarg i distantcontraposat a la bellesa dels enquadra-ments del director i les posades en esce-na. Tal com diu el director, «he intentatanar una mica més lluny del que es fahabitualment a les pel·lícules que retra-ten aquest tipus de problemes, sensemanipular el que passa».

Pedro Costa està marcat per una gene-ració de cineastes de resistència, que volen reflectir unarealitat marginal i que no ho amaguen. Una pel·lícula perfer una denúncia social però sense deixar de banda la partartística i poètica, que és la de representar i transmetre enimatges unes sensacions tan doloroses com inquietants. �

(En el cuarto de Vanda es projectarà el dia 15 de febrer,al teatre Conservatori, a les 18.30 h)

CC

Il·lustració: Anna Crespo

ARTS

Febrer 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 35

QUADERN OBERT

JOSEP BRUNET

36 EEEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Febrer 2009

L’ULL DE LA CÀMERA

ls camins de l’art, com els del Senyor, són inescru-tables. Res no ens podia fer pensar, durant els anysvuitanta i bona part dels noranta del segle passat,que dins un marc tan accidentat i precari com eldel cinema català hi entraria amb força i magnífics

resultats una nova generació de directors que, amb criterissòlids, molt bona formació i, sobretot, la capacitat de fermeravelles amb els recursos més limitats, donaria obresmolt valuoses instal·lant-se en una terra de frontera entre larealitat i la ficció, la crònica i la poesia, el testimoni i la cre-ació.

Una de les mostres més recents i reeixides és, sens dubte,El somni, que gràcies a Cine Club hem pogut veure aManresa el dia 18 de gener. Elpúblic que omplia la sala –ique va dialogar, després de laprojecció amb el seu realitza-dor– sortí molt positivamentsatisfet de la vetllada. I convéremarcar que, majoritària-ment, no es tractava del públiccinèfil habitual. Em semblaevident de veure-hi un mésdels signes d’una esperadavictòria: que davant de fetsculturals de vàlua que han depassar com de puntetes, mal-grat ser menystinguts o igno-rats pel poder totalitari quecontrola la maquinària medià-tica, cada vegada hi ha méspersones que, no fent cas delsimperatius del sistema, van acercar-los i gaudir-ne onsevu-lla que puguin arribar a sabercom sigui que es troben.

Christophe Farnarier, eldirector de la pel·lícula, mar-sellès de naixement, però quefa anys que viu a Banyoles, talcom diu el poema de SalvadorEspriu, “ha mirat aquestaterra”, la nostra terra i la sevagent, i els estima. No crecgens desavinent considerar,

entre altres coses, El somni com la manifestació d’un bellís-sim acte d’amor. Això és, em sembla, el que traspuen perdamunt de tot els seves imatges.

El film segueix en directe i en viu el darrer viatge d’un pas-tor d’ovelles transhumant, en Joan Pipa, per les muntanyesdel Pla de l’Estany, la Garrotxes i el Ripollès. Aquest seria,molt en resum, l’aspecte estrictament documental del film. Ija fóra prou perquè, des d’un punt de vista antropològic isocial, en el sentit de coneixement d’un forma de vida prò-pia d’una comunitat, és per si sol d’un valor incalculable.Més encara si tenim en compte que deixa constància visuald’aquest fet concret que és ja irrepetible.

Però al davant i al costat de tot això, físicament invisibleper als espectadors, hi ha eldirector, el qual ha sabut con-vertir un mer instrument, lacàmera, en la veu expressivadels moviments de la sevaànima davant allò que té aldavant.

I, aleshores es produeix unfenomen curiós: un film ontant es parla de darreries–d’un ofici, d’una llengua, unpaisatge…–, no dóna en capmoment la sensació d’unaelegia. I és així perquè lamirada no es projecta, ploro-sa, sobre allò que abans era,sinó sobre allò que encara és,i que, per tant, d’una manerao altra, ens sol·licita i ensreclama de cara a l’esdevenir.

Després de veure la pel·lícu-la, vaig pensar, joiós que, alnostre país també li escau percaracteritzar-lo aquell versamb què Miquel Costa iLlobera definí les oliveres del’hort de Getsemaní en el seupoemari inspirat per un viatgea Terra Santa: «Veus aquestesarrels que ignoren la podri-dura?». �

LLUÍS CALDERER

iEl somni

Il·lustració: Dani Hernández Massegú

EE

Febrer 2009 EL PPOU DDE LLA GGALLINA 37

Febrer 2009 NÚMERO 146

Un cop passat el gener,i el fred i la ventada

ja ve la Llum resplendent,sense pont, quina jugada!

n el conflicte dels trens de roda-lies que no va ser suficient per

enviar fora de la política MagdalenaÁlvarez i el seu palmero RodríguezZapatero, l’any passat l’àrea metro-politana era un clam en contra delsretards, les avaries i el mal servei deRenfe. Mentrestant, aquesta realitat,els de la Catalunya Profunda ja fatemps que la patíem i la continuempatint en silenci, com els testimonis

de l’anunci de les morenes. Aquí ja faanys que patim desinversió, avaries,retards, aturades i mal tracte per partde Renfe i, com passa amb les comu-nicacions per carretera, veiem com esva construint al nostre voltant i nosal-tres continuem en via morta. La líniaque ens connecta amb Barcelonapateix deficiències importants des defa anys i el trajecte fins a Lleida ésdirectament equiparable a una traves-sa ferroviària a l’època del Far West.

Sense haver resolt aquest problemade base, encarant-se amb contundèn-cia als responsables de les infraes-tructures del país per reclamar millorservei i pes geogràfic, ara als mem-bres del consistori manresà en ple els

sembla una aberració que no es duguia terme el ramal del futur eix ferro-viari transversal que hauria d’unirManresa amb Barcelona i connectaraixí la ciutat amb el tren de gran velo-citat. Per pal·liar les protestes, elgovern ens torna a enviar el ManelNadal, el germà biòleg que técol·locat a la Generalitat el consellergironí. Aquell que ja va ser aquí peltraçat de la variant i que, com el mésgran dels prestidigitadors, desapareixsense solucions entre una espessacapa de fum. Un altre episodi quemés que reforçar la nostra capitalitatfutura ens transforma en un enclava-ment geogràfic amb moltes aspira-cions i ben poques realitats. �

editorial

Manresa: via morta

E

38 EEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Febrer 2009

va com va llum degàs dura és la vidamaria picassó

iuen que l’estàntard oral d’unallengua és la utilitzada pels

mitjans de comunicació, ja sigui laBBC, la RAI o el Canal Català, queun amic bretó ha pres com a modelper a la seva particular immersió lin-güística i cultural al país. Convençutde l’eficàcia del mètode, en poctemps l’amic cornuallenc exhibeixun català tan florit (de floridura, nopas de bona retòrica) com el de l’ex-cultural presentadora del programa-concurs Kikirikí, més bona al llitque no pas a classe, això segur, laqual ara reclama i ara suplica, totplegat amb una gran histèria i impa-ciència, la resposta a la seva pregun-ta del dia: el nom d’un ofici quecomença per car i acaba en ero:

Per si voleu que us aiudi, lis diréque és un trebai que es fa anant pelcarrer, amb un carret de la compra,puixant i baixant, entrant i sortintde les casses. I no és el típic butane-ro, perquè té que començar per car.Tampoc és carpintero, que no puixai baixa sinó que clava claus. Devegades dius ostres tu!, t’has aixe-cat per res, perquè a vegades toca ala teva casa però no deixa cap…Qui no sap què és ho pregunti alsnens, que ells i els reis mags sí

saben. I tu també, si saps la respos-ta no te mengis més la terrina itruca ià al nou sero sinc… que tepots emportar dos mil eurassos!Trebaien cada dia i pudé també eldissabte, però no és lo mateix… Volsuna pista més? Pues que com diu lapel·li, i t’ho dic en casteià perquè ésen casteià, «El…siempre llama dosveces». Tu n’hi ha prou que llamisuna per emportar-te els dos mileurassos. Però truca ià, que notenim tota la tarda. I si no recordesqui és, més xocolata i fica’t a pen-sar. (Riiinng) Carnissero? No, car-nissero no. M’encanta la carn,però… (Riiinng) Com? He dit ofici,no orifici. Car què? No hi ha queinventar-se oficis! Va, a seguiriugant, que està en ioc un bon pellis-cu! (Riiinng) Com has dit que tedius? Iesín? Saps que a mi m’encan-ta el cuscús? Ah, que et dius Jacint?Quin nom més xatxi! D’on truques,Iacint? De Manresa? M’encantaManresa, amb aquei acén tan catalàque teniu…

Després d’això, qui explica al meuamic Jacinthe que el seu català és tanpoc estàndard com l’anglès del’Aznar o la talla de sostenidors de laquiriquiquera. Santa hignorància! �

Küestió de llengues

D

Febrer 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 39

les set xacres d’un buda feliç isaac bosch

l’homenot de la pipades de la butaca d’en Voltaire

La Central, va...

ecordem que en el darrer articleens alegràvem que el nom de la

regió de la Catalunya Centre no fos laCentral, donada la possible associaciód’idees amb una funerària o amb unaentitat d’assegurances. En un any desituació econòmica i financera compli-cada no només l’Administració ha dedonar el millor d’ella mateixa. Lasocietat civil i els bagencs hem d’assu-mir la responsabilitat de construir xar-xes, establir ponts, crear entitats,empreses per tal d’ impulsar la capita-litat de Manresa... Un dels problemesés: ens ho creiem? En les actuacionsdel dia a dia, ho tenim present en elnostre inconscient? En el registre deconducte dels manresans, és presentactuar i facilitar accions que ens situïncom a capital d’una àrea d’influència?Pensem en aquesta clau capitalina?

Es veritat que el nostre Ajuntamentno facilita les coses. S’ha pensat aposar a disposició d’entitats supraco-marcals edificis dignes i que siguinatractius, com per exemple l’ICS,

CatSalut, delegacions d’educació... Ocom el cas de l’ICS se n’han d’anar aun polígon? Fem l’exercici, per exem-ple, durant un parell de mesos, de lle-gir només premsa de Barcelona i veu-rem que no hi ha notícies relacionadesamb Manresa, a part del Ricoh i de fetsluctuosos. I que no tindrem xarxaferroviària ben connectada amb laresta del país!

Per no donar sempre les culpes al’Administració, conec profes-sionals que pensen que lamillora de les comunica-cions serveix perquè lapoblació se’n vagi afora de la comarca acomprar o a rebrealtres serveis. Vaigescoltar una per-sona conegudadir en veu alta isense cap ver-gonya: «Si femcarreteres noves,la gent se n’ani-rà!». Cap indicide pensar i creureen registre de lide-ratge. Cal pensar a

oferir serveis atractius, de qualitat,aprofitar per sortir nosaltres a oferirproductes que altres contrades nopuguin tenir. Podríem dir que no sónels millors temps per rumiar sobreaquests temes, que cal enrocar-nos imirar de passar com sigui aquest2009... Doncs no, ara és quan es donenles oportunitats, ara ha de sortir, amb

ràbia, la voluntat de ser i construirdes del present el nos-

tre futur. �

R

Càrrecs difícilsEm permeto començar la rentada del

mes comentant el difícil tràngol que hahagut de passar els darrers dies l’exre-gidor manresà i càrrec de confiançad’Iniciativa, Josep Ramon Mora, en laseva dura tasca al capdavant de laDirecció General de Protecció Civil.Un càrrec en el qual hom s’exposa a serl’ase dels cops quan s’esdevenen fetstan lamentables i tràgics com el de laventada del penúltim cap de setmanade gener, que es va cobrar víctimesmortals a Catalunya. Anteriorment,Joan Canongia, també extinent d’alcal-de manresà i ara diputat socialista, vatastar ja la cruesa del càrrec durant deNadal a Sant Esteve després de dir,amb aquella alegria que el caracteritza,al desaparegut matí radiofònic delrecordant Antoni Bassas, que havianevat de manera intensa, però norma-litzada en un episodi de precipitacionsque va deixar col·lapsat el Principat. Enel cas de Mora, una home analític ifred, les declaracions van ser sempremés assossegades i amb la correccióinstitucional i neutre que exigia elmoment, però molts sectors de l’opiniópública han acusat el departament quecoordina de manca de previsió i comu-nicació i han deixat la seva tasca enentredit, sobretot si es compara ambaltres regions de l’estat. No correnbons temps, i mai tan ben dit, per a lesàrees de responsabilitat de govern ocu-pades per Iniciativa. Josep RamonMora, Joan Boada i el mateix JoanSaura estan permanentment a la picota.El que fa mesos que està tranquil ésFrancesc Baltasar, després que laMoreneta li eliminés per complet elproblema de la sequera.

Amb regustmanresà

El que no està pas en estat de seque-ra és el potencial artístic de la ciutat.Una assistent a l’estrena del muntatgeteatral Kat. Trifulkes de la KatalanaTribu que va tenir lloc al Museud’Història de Catalunya el 29 de generpassat, em fa arribar el fullet de l’es-pectacle remarcant-me que, en elmuntatge dirigit per Pere Planella iproduït per Zitzània Teatre, hi aparei-xen fins a quatre noms relacionatsamb. Són els de les actrius AinaHuguet i Laia Oliveras, el del manre-sà d’adopció Toni Xuclà, autor de la

música, i el de l’entranyable JoanVilamala (col·laborador de la revista)que signa com a lletrista de les partitu-res de Xuclà, en un guió proposat perVíctor Alexandre. Espero que l’espec-tacle (amb el vistiplau d’El Galliner,és clar!) arribi a Manresa perquè totsells es puguin sentir com a casa.

Revisions médicasI com a casa es troben els treballa-

dors i treballadores de l’Ajuntamentde Manresa que, en els darrers dies,han passat la preceptiva revisió mèdi-ca a les dependències municipals dela Florinda fins on s’han desplaçat elsprofessionals sanitaris de la mútuaPrevint, els quals, deixant a part laseva solvència en el diagnòstic, noaposten gaire per la normalitzaciólingüística. Funcionaris municipalsque van passar l’examen mèdic fapocs dies m’informen que va omplirqüestionaris bilingües i d’altresdirectament en castellà. No sé si elcastellà està perseguit a Catalunya,però a Prevint i, subsidiàriament al’Ajuntament de Manresa, queda benclar que no.

Excésd’errades

Des d’aquesta publicació no podemnegar que, sovint, ens fiquem de peusa la galleda i se’ns cola alguna errada

que quan el maquetadordetecta sortint d’im-premta fa que vulguique se l’empassi laterra. Però, és clar, ensmantenim en una mitja-na més o menys tolera-ble i associada a allòque denominen el factorhumà. No és el cas d’ElSetmanari, el periòdicresultant de l’antic MésManresa i que s’associaal grup TLB. No sé sisón les condicions pre-càries en les quals ja fatemps que treballen o lamanca de correccionsfinals, però la veritat ésque la publicació solcontenir setmanalmentdiversos nyaps de certaconsideració. En l’edi-ció de l’última setmanade gener, com veiem a

la imatge, la regidora de ParticipacióCiutadana, Sònia Díaz, queda il·lus-trada en forma de contenidor. I és queels peus de foto no es poden deixar peral final esperant trobar la inspiració, jaque, com devia passar en aquest cas,apareix el text d’una edició anterior,fet que provoca lamentables associa-cions d’idees.

40 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Febrer 2009

bugada al pou

L’altra Atàngia

Un amable lector em fa arribar unainstantània captada amb el seu telè-fon mòbil d’última generació a l’úl-tim tram del carrer de Sant Cristòfol,el que connecta amb la carretera deVic, per entendre’ns. Allà hi va loca-litzar per a la seva sorpresa el barAtàngia, un nom d’establiment quedurant els anys vuitanta va ser unpunt de referència de la nit manresa-na i la música disco. Anys més tard ladiscoteca, com la sala de festesMànix, va ser comprada per unaempresa vinculada al propietari delSielu, Ton Plans, i que, tot i rebatejar-se amb el nom d’Infinit, va acabartancant igualment portes aplicantaquella política monopolística basadaen el principi de Lope de Vega versa-da en El perro del hortelano, que,com ja deveu saber, «ni come, nicomer deja». El cas és que l’altraAtàngia no és una sala de festes sinó

un petita cafeteria existent ja fa unsanys amb un altre nom a la qual ellector que us comentava va estar apunt d’entrar potser amb la intencióque una porta bidimensional el trans-portés als seus anys de joventut. �

Febrer 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 41

quintí torra cordons

Aquest és un espai obert a la col·labo-ració dels lectors. Feu-nos arribar les

vostres notes a l’Apartat de Correus 1, de Manresa, o bé a l’adreça electrònica

bugada@elpou.cat.

ab absurdo marcel pérez

REALMENT EL VENTHA DEIXAT LA CIUTAT

BEN MACA...

SÍ, HAURIAESTAT BÉ!

ALMENYS ES PODRIAHAVER ENDUT

L’ESCUT FRANQUISTADE LA FAÇANA DE

CORREUS!

envolguts germans i germanes. Cada dia fullejo el nostrediari amb l’interès i curiositat del manresà de tota la vida

que recerca la informació propera, llegeix les opinions dels seusconciutadans a les cartes al director i repassa amb voluntat quesiguin rebuts al regne del Senyor com es mereixen tots els cris-tians que han traspassat i dels quals n’apareix l’esquel·la. Peròtristament, ho sap Déu, el diari de referència de la nostra zonageogràfica cada dia té menys interès, és més diluït, més desca-feïnat, més insuls. Davant d’aquesta evident crisi, i malgrat quel’empresa ho ha disfressat com un rellançament de Regió7 coma diari aglutinador de la Catalunya Central presenta a partir de7 de febrer un redisseny que implica, alhora, l’eliminació de l’e-dició de l’Anoia que passa a integrar-se a la manresana. Per alsresponsables del diari, aquesta operació representa un pas enda-vant. Hom considera que és una última oportunitat per salvarels mobles i no haver de tancar la barraca a corre-cuita.

Que Déu em perdoni, però tot aquest canvi de rumb fa pudorde socarrim. Em sembla que el que busca l’empresa editora és,un cop més, reduir costos i estal-viar-se recursos humans. Així,l’Anoia, com ho ha estat sempreel Berguedà, el Solsonès i el BaixLlobregat Nord, passarà a ocuparaquella escassa pàgina o mitjapàgina del diari i a distanciar-sede zones que, teòricament, elmitjà té com a referències infor-matives. Els igualadins, com elsberguedans, solsonins, etc. elconsideraran un mitjà cada copmés forà. Així, Regió7 serà, perdesgràcia dels nostres veïns decomarca, més manresà que mai. Iaquest vaticini, nostre Senyor sapque el faig sense remetre’m a la

paraciència o l’ocultisme, Em remeto a la dinàmica economis-cista que ha anat portant el diari de mal borràs després de la sevavenda la grup de Premsa Ibérica. De mica en mica, un degoteigde professionals insatisfets han deixat la casa cansats de treba-llar en condicions laborals dubtoses i trobant-se en terra deningú; entre els ben remunerats directius i caps de secció, i elsexplotats col·laboradors i redactors novells.

I és que, germans, la caiguda qualitativa del mitjà no ha parat.I, a fe de Déu, que els lectors més acèrrims de la capçalera hemnotat aquesta progressiva pèrdua de gas que, Déu ho sap, por-tarà al mitjà cap a un trentè aniversari decadent, havent enviaten orris la seva capacitat analítica i transformat en poc més queun contenidor de localismes embolcallats entre anuncis quecondicionaran absolutament els continguts. La sort de Regió7és que la informació de proximitat (ni que només sigui manre-sana) continua suscitant interès encara que estigui deficient-ment elaborada. No obstant, en el futur em temo que cada copserà més difícil trobar algun article interessant i, si es dóna el

cas, de ben segur que estarà sig-nat per col·laboradors amb mésvoluntat i professionalitat que nopas remuneració. Ben mirat, homno por evitar preguntar-se quehagués passat si els fundadors delrotatiu (que em sembla que espe-ren jubilar-se properament ambla benedicció divina i la butxacaplena) haguessin apostat per ven-dre’l al grup editor del diari ElPunt i no pas al grup espanyolque ara mana a Regió7. Proba-blement l’estratègia empresarial ieditorial hauria estat una altra.Millor? Pitjor? Però això, és clar,només nostre Senyor ho sap. �

42 EEEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Febrer 2009

epitafi mossèn gudiol

L’última oportunitat de Regió7

B

M f è ique volia fer se ric

va obrir de nit i de diaprovocant un cert nyic-nyic.«A prop vostre, amic vostre»,predicava a tort i a dret,més que ningú feia durosja que sempre estava obert.Quan ha vist que hi unes horesque no s’omple el cabasset,l’home ha anat perdent l’eufòriai ha volgut plegar de pet. «El servei que el facin altres,no vull fer-lo jo solet».I als col·legues ara els tocahaver de fer el torn de nit,ell però obre unes hores,les hores que en treu profit.No és això ser...?

quest mes hem fet netejaamb el nom de dos carrers,

que eren noms de dos franquistesque pudien d’allò més. ¿De Correus trauran un dial’aligot que hi ha amagata darrere d’una fustaamb l’escut de l’entitat?Els carrers de dos manaires, Montardit i Perelló,els han canviat el nomper uns noms d’un sol color.Si en Xiri fos una donaavui tindria un carrer,segur que als d’Iniciativaels cauria molt més bé,i als socialistes com semprehaurien fet el paperdeixant sols els del PP. �

lo gaiter del calders

A AManresa un farmacèuticque volia fer-se ric

Per a subcripcions, telèfon 93 872 50 18 o elpou@elpou.cat