TREBALL DE INVESTIGACI DE TECNOLOGIES

Leyla Sofia Castro Silva 2 ESO

AMRICA INSULAR

Ceiba pentandra

L'arbre ms gran a Puerto Rico i un dels ms grans de les Amriques. Pot arribar a ms de 100 peus d'alada. Es caracteritza per les seves arrels de suport en forma contraforts. T nombroses espines quan jove; distribut mpliament en el Carib, particularment a Amrica de Sud. Excel lent per ombra en espais oberts, de fusta molt lleugera i tova, de manera que s susceptible a l'atac de trmits. Els aborgens l'utilitzaven per construir canoes i tambors.

Manilkara bidentata

Arbre de l'Amrica tropical, des del Per fins a Amrica Central i les Antilles. Ha estat un dels principals arbres fusters de Puerto Rico, siempreverde, de color verd fosc i de creixement lent. Pot arribar als 100 peus d'altura i quatre peus de dimetre.La fusta s molt resistent a la putrefacci i l'atac de trmits. Per la seva resistncia i bellesa, es va utilitzar mpliament en la construcci,especialment en les bigues dels centres histrics de Puerto Rico.

Pimenta racemosa

Arbre siempreverde columnar i de grandria mitjana, que pot arribar fins a 40 peus d'alada. Les fulles sn dures, brillosas i aromtiques. Les flors sn blanques, petites i fragants. El tronc mostra patrons de colors en tonalitats de verd gris i marr i tendeix a descascarar. La fusta s de gran qualitat per a fusteria i resistent a l'atac de trmits. s resistent al vent fort, a sls pobres i al clima sec. Les fulles contenen gran quantitat d'olis utilitzats en la fabricaci d'alcohol i perfums.

Bucida capbussar-me

Arbre natiu de Puerto Rico la distribuci s'estn des de la Pennsula del Yucatn fins al nord de Veneuela, incloent tot el Carib insular.

s fuster i d'ombra, de flors insconspicuas de color blanc-verds. Creix en forma moderada i molt b en sls secs, calcaris o volcnics. Molt resisitente al vent.

Excel.lent arbre d'ornament en espais oberts. La seva fusta ha estat utilitzada per a la construcci de navilis, en la preparaci de carb i per a les travesses del ferrocarril.

AMRICA DEL SUD

ASTRONIUM LECOINTEI s natiu de Bolvia, Brasil, Equador, Surinam, Veneuela i del Per. Perconstruccionscivilspesades,embarcacions,tornejats,xapes,instruments musicals.Presenta fusta de variats tons del marr, rosa plid i vermell fosc.

GUAYACN DE BOLA Elguayacnde bola, sun arbre degranpartdelnorddeSud-amrica, a laregidelesGuaianes, deVeneuela, Colmbia,Guyana. Moltusatenconstruccionscivilsiennavals,torneria,elaboracidedormentsde ferrocarril. s planta ornamental en jardineria. Lafustas'ha d'utilitzaracabada de tallar, jaqueen assecar-se es posa extremadamente dura i ja no s aprofitable.

HOLOPYXIDIUM JARANA Procedent de Brasil Fustacastanyaclaraavermellsang,seca,salmrosaacastanyvermells,alburagroga.Densitatpesada,de850- 930kg/m,aptaperfusteria,dorments,construccionspesades.

JUGLANS NEOTROPICAEs troba a Colmbia, Equador, Veneuela i Per.Fusta dura, durable, molt cotitzada en construcci, pisos, revestiments, estris, decoraci.

LUEHEA DIVARICATA AquestarbreespottrobaraBrasil,Paraguai,Uruguai, Argentina.Seveix per a estructurade mobles,hlixsd'avi,contraplaques,construccicivil,formesdecalat,pecescorbades,instrumentsmusicals,etc

PRODOCARPUS GLOMERATUS

Creix a Bolvia, Equador, Per. Excellent fusta; molt requerit per a construcci d'habitatges, taules, portes i finestres, entaulats de pisos, bigues, cumbreras, pals, bastides, escales. En mueblera per a cadires i taules. Per a eines de treball: mnecs i artesania rural.

MACHAERIUM ACUTIFOLIUMBolvia, Brasil, Per, Paraguai, Veneuela.Nom comBastiao, jacarand bec d'nec, Moradillo, cor negre, etcUsosPer la seva fusta, de color morat fosc, i vetes pronunciades. Pes especfic de 850 a 950 kg / m 3 Per ebenisteria, tacs de billar, eines manuals.

PROSOPIS ALBA Elgarroferblanc,s unaespciearbriadeSud-amrica, quehabitaelcentrede l'Argentina,l'ecorregindeGranChacoipartde laMesopotmia(Argentina)Saltaa la provnciafitogeogrficachaqueail'espinal,Formosa,odeCorrents,norddeSant Luis,Crdovaicentre deSantaFeTambespottrobaralnordxil. Lafustaduraiestabledelgarrofertmltiplesutilitats,entreles qualsespotesmentar lafabricacideparquetperferpisomoblespesatsirstics.Elcolordelafustasclar, gaire bbeixit unveteadofi.Lafustasresistent alaintemprieiesfa servirper a palsdefilat.

PROPOSIS CHILENSIS Es unaespciearbriadeSud-amrica,lleguminosade lafamlia delesque viu bsicament a Xile central, sud del Per. La sevafusta,densa(densitat=0,76),difcildetreballar,usadaper a portes, parquets, cascs de vi.smolt bonaper as exterior.

PROSOPIS NIGRA Argentina,Bolivia,ParaguaiiUruguai. sconegutcomgarrofernegre,garroferdola,garrofermoratigarrofergroc.
Lafustaspesadaidura, s'usaperfermobles i barrils.

AMRICA DEL NORD

ABIES LASIOCARPAOriginari de les muntanyes del Yukon, la Colmbia Britnica i l'Oest d'Alberta a Canad, sud-est d'Alaska, Washington, Oregon, Idaho, oest de Montana, Wyoming, Utah, Colorado, Nou Mxic, Arizona, nord-est de Nevada i els Trinity Alps al nord-oest de Califrnia als Estats Units. Usos La fusta es una amb propsits estructurals generals i la indstria paperera.

FRAXINUS UHDEIs nativa de Mxic i de Guatemala.Conegut com Urapan a Colmbia, sent molt com en el area urb de Bogot. se usa para bats de beisbol, raquetes de tennis, artesanies, utensilis, mobles, construcci, pisos. s fcil de serrar, raspallar i treballar a mquina.

FRAXINUS NIGRAs una arbre natiu de l'est de Canad i nord-est dels Estats Units, des de l'oest de l'illa de Terranova fins Manitoba, i sud a Illinois i nord de Virgnia.La fusta s utilitzada pels nadius americans del Nord-est per fer cistelles i altres dispositius domstics. Els Shakers tamb van fer un ampli s de l'espcie per a la creaci de cistelles. Tamb anomenada cistella Ash, Brown Ash, Pant Ash, crcol de cendra, aigua i cendres. Tamb s un popular de fusta per fer guitarres i baixos, per les seves bones qualitats ressonants.

FRAXINUS PENNSYLVANICAT la seva rea natural d'origen a la regi oriental dels Estats Units i Canad.La fusta del freixe americ s de molt bona qualitat per a certs usos, amb albura ampla, blanc crema, mentre que el duramen s castany groguenc. La seva brillantor s mitj i una mica llustrs, no t olor i t textura mitjana i heterognia, gra dret i vetejat, suau amb lnies castaas.Se s'empra en boteria, mobles amb parts corbades, articles esportius, torneria, mnecs i caps d'eines, implements agrcoles, accessoris txtils, embarcacions, rems, envasos i xapes.

LIQUIDAMBAR STYRACIFLUANatiu d'rees temperades de l'est d'Amrica del Nord, als EE. UU. des del sud de Nova York a l'oest i sud de Missouri i l'est de Texas i el sud i centre de Florida, a Mxic des del sud de Nou Lle, sud de Chiapas, a Guatemala. Als EUA es presenta en baixes i moderades altituds, mentre a Mxic i Guatemala creix a altes altituds a les muntanyes on el clima es tempera.La fusta s molt compacta i de grafi, el duramen s vermells, i t vetes negroses; s'usa per polpa de fibra, s pobre per fusteria o llenya. Com sol assecar en color negre, l'hi utilitza en lloc de la ebonita per a marcs de quadres, i altres usos similars, per no tolera l'exterior.

PINUS STROBUSOriginria de l'est d'Amrica del Nord. Es troba des de l'illa de Terranova a l'oest a Minnesota i sud-est de Manitoba, i al sud al llarg de les Muntanyes Apalatxes fins al lmit nord de Gergia. La fusta dels arbres adults s de qualitat i s'utilitza per tant en fusteria com, per exemple, per a la fabricaci de portes o de marcs de finestres.

PRONUS PENSYLVANICAEs pot trobar a partir de l'illa de Terranova i al sud del Llaurador, creuant Canad a l'oest i fins a la Colmbia Britnica i al sud dels Territoris del Nord-oest.La fusta d'aquest cirerer s lleugera, moderadament porosa, i de poca fora que li dna poc valor comercial. En general, no s'usa per a fusta i es considera una espcie no comercial.

QUERCUS ARIZONICAEs troba predominantment a Arizona, sud-oest de Nou Mxic, nord-est de Sonora i Chihuahua.La fusta s'utilitza normalment com a combustible. Com que la fusta de l'Alzina Arizona s dura, pesada i forta. rarament es fa servir per raons comercials com producci de mobles.

QUERCUS ELLIPSOIDALISs originria de Norteamrica.El roure de Hill ocasionalment s plantat com un arbre ornamental, molt popular pel color vermell brillant de les seves fulles a la tardor, i per la seva tolerncia als sls arenosos i infrtils. El seu tronc s massa petit per ser aproche com fusta, per s similar a la d'altres "roures vermells".

QUERCUS PALUSTRISs natiu de l'est d'Amrica del Nord, de l'oest de Connecticut a l'est de Kansas, sud de Gergia, aquest d'Oklahoma, tamb s endmic de l'extrem sud d'Ontario, Canad. La fusta s generalment comercialitzada com roure vermell, per s significativament d'inferior qualitat, ms feble, sovint amb molts i petits nusos.

EUROPA

Abies albaAbies alba, l'avet comn3 o avet blanc s una espcie arbria de la famlia de les pincies, originria de les regions muntanyoses d'Europa. La fusta s blanca, lleugera, poc resinosa, fcil de treballar, s molt usada en la construcci, en ebenisteria fina, per a la confecci d'instruments musicals com a rgans i en la fabricaci de paper. L'escora s rica en tanins.

Betula pendulas l'espcie ms estesa a Europa, encara que en la part meridional es troba noms en les zones ms altes. Tamb s'estn pel sud-oest d'sia, d'on s originari, fonamentalment a les muntanyes del nord de Turquia i del Caucas, aix com a Canad.La fusta s blanca, lleugera, fcil de treballar.

Chamaerops humilisChamaerops humilis, anomenat margall o palmitera, s l'nica planta nativa d'Europa de la famlia de les palmeres i l'nica espcie del gnere Chamaerops. Extensament conreada per tot el litoral mediterrani espanyol, els cabdells tendres es consumeixen, encara que no s un producte comercialitzat. Es distribueix per les regions seques al llarg de la costa mediterrnia, des d'Itlia cap a l'oest, per excloent a Frana. s abundant a les costes mediterrnies d'Espanya, sobretot en les d'Andalusia, i del nord del Marroc.s'usa com a planta ornamental. Els cogolls centrals s'han usat en alimentaci. Les fibres de les fulles es fan servir en la confecci d'estores, escombres i cordes, tamb per a farciment de tapisseries.

Fresno comn, Fresno europeo, Fresno negro.
Fraxinus excelsiorL. -Nomcientficollat:FraxinusexcelsiorL.
-Nomcomovulgar:Fresnocom,Freixeeuropeu,Fresnonegre.

-Origen:Europa asiaMenor. S'utilitzaenfusteriaiebenisteria,Madrenas,articlesd'esportieinesdemoltesclasses, pecesdevagons,carcassademquines, escales.S'emprava,enun altretemps,per a lafabricaciderodes.

Ilex aquifoliumEs troben grvols a l'oest d'sia i Europa formant part, amb exemplars solts, del sotabosc de rouredes i fagedes especialment.El grvol t una fusta molt dura i compacta molt estimada en ebenisteria, marqueteria i torneria. Pren molt b els tints, de manera que es fan perfectes imitacions del bans. De l'escora cuita i fermentada, s'obt la "lliga" que s'usa per caar ocells, i tamb cont un alcaloide, la "ilicina", de propietats similars a la quinina.

JUNIPERUS OXYCEDRUS El seuhbitatselcontorndelaregi mediterrnia.En la majorpart de laPennsulaIbricailesIllesBalears,faltantnomsal nord-oest. Arriba fins Iran

Usos
Lafustasaromtica,decolorvermells,grafi,moltresistent a la putrefacci, fcil de treballar;s'haempratenebenisteriaidnabonspilarsibigues.

Juniperus phoeniceaSavina comuna, savina negra, savina martima, arbre de lencens o sivina (Juniperus phoenicea) s un arbre o arbust del gnere Juniperus.La savina s originria de la zona mediterrnia i tamb es troba a Madeira, Illes Canries i l'oest d'Arbia.UsosS'utilitza en repoblacions forestals, sola o amb altres conferesJardineriaFusta: molt resistent especialment per a fer bigues o mobles.

Pinus canariensisEl pi canari (Pinus canariensis Sweet) s un originari de les illes Canries on ocupa una petita rea des d'on s'ha ests per tot el mon mitjanant repoblacions forestals ats el seu rpid creixement i rusticitat.La fusta blanca corrent s molt semblant a la dels pins euromediterranis, i s'usa en fusteria d'armar i per fusteria de taller de baixa qualitat. Causa de la seva fragilitat i bellssim poliment, aix com la seva resistncia al pas del temps la fusta sellen s'usa en ebenisteria, talla, i fusteria de taller, aix mateix es va usar durant molt de temps en la construcci de sostres d'habitatges, esglsies i altres edificis civils .

Taxus baccata

Taxus baccata, el teix com o teix negre, s una espcie del gnere Taxus originria de l'Europa occidental, central i meridional i del nord-oest d'frica, el nord de l'Iran i el sud-est asitic sia. s una gimnosperma de la famlia de les taxceas, grup primitiu mpliament difs ja des del Jurssic i del qual actualment el teix s l'nic representant europeu.La fusta del teix com s'empra per a la fabricaci de diferents tipus de mobles i, excepte els arils, totes les parts de l'arbre contenen una substncia txica anomenada taxina que s'empra en tractaments de quimioterpia.

ULMUS LAEVIS readedistribuciselCentre,EstiSud-estd'Europa,aixcomsiaMenor,va des delnord-estdeFranaalsudde Finlndia,iperl'estarribafinsalsUralsipelsud-est finsBulgriaiCrimea.

Lafustas demalaqualitatipertantdepocautilitatper a l'home, ni tan solscom a llenya.La sevadensitatsconsiderablement menorque el d'altresoms europeus.

FRICA

CEIBA PENTANDRAPasos productors: Ghana, Togo, Libria.La seva fusta s molt usada en cajonera mentre que el exsudat de l'escora viva s tingut com abortiu. La Ceiba s una espcie pa tropical, s a dir, que t un centre d'origen com en tots els trpics del mn.

Combretum imberbeEs troba des de la provncia de KwaZulu-Natal a Sud-frica al sud fins Tanznia al norte.La fusta s molt dura, difcil de treballar, i resistent a les trmits. Va ser una vegada usada per dorments de ferrocarril i ara s apreciada aparells treballs ornamentals i mueblera.

Guarea cedratas nativa d'frica tropical, centre i Sudamrica.Usos: La fusta s important, les spp. africanes es coneixen com Bossa, Guarea, o Caoba, i les spp. sud-americanes com Cramantee o American Muskwood.

Khaya ivorensisSn natives de l'frica tropical i Madagascar.Usos: La fusta de Khaya es diu caoba africana, l'nica de fusta mpliament acceptada com la caoba, a ms de la veritable caoba, del gnere Swietenia. Khaya senegalensis, tamb s'utilitza per a peces de fusta.Algunes empreses de de fabricaci de tambors, com Premier, utilitza la fusta per fer les seves tambors des de mitjans dels anys 70.

LOPHIRA AIATAPasos productors: Costa d'Ivori i sobretot Camerun.Utilitzaci de la fusta:s una fusta pesada i molt dura, d'excellent durabilitat i de bona estabilitat. No obstant aix la seva posada en obra presenta certes dificultats que contribueixen a la seva no producci.

Pinus halepensis.Pinus halepensis, el Pi blanc, Pincarrasco, Pi d'Alep o Pi de Jerusaln1 s una espcie arbria de la famlia de les pincies, gnere Pinus. s present en boscos secs, de tipus mediterrani, d'Europa, sia occidental i frica del nord. Ha estat portat tamb per utilitzar la seva fusta a l'frica i altres continents, on ha entrat en competncia amb la vegetaci local.

PYCNANTHUS ANGOLENSIS

Molt ests des de Guinea Equatorial fins a Angola. Com a l'illa de Bioko ia la regi continental.La fusta s tova i per tant modelable, s'obtenen bons acabats i per aix s'utilitza en fusteria interior, motllures, embalatges, etc. S'utilitza la seva saba de color vermell a la medicina tradicional.

calab

Strychnos spinosaStrychnos spinosa s un arbre indgena de l'frica tropical i subtropical.La fusta s'usa en fusteria.

TARRIETIA UTILIS SPRAGPasos productors: Ghana, Sierra Leone, GabonUsos: mobles, construcci per a exteriors, ebenisteria, escales, tarimes, parquet, taulers contraxapats, etc

s originari d'frica. La seva fusta tamb es coneix com Abachi, a Nigria amb el nom de Obeche, a Ghana, el nom s wawa, al Camerun ayous ia Costa d'Ivori el seu nom s samba.a fusta Obeche t un s especialitzat en la construcci de les parts interiors de les saunes.

Triplochiton scleroxylon

SIA

Santalum albumSantalum lbum l'arbre del sndal, s una espcie botnica originria de l'ndia i altres parts d'sia, encara que es planta en altres llocs del mn, especialment a Amrica.La fusta s emprada en ebenisteria per a la talla de caixes, marcs, pintes i altres petits objectes. En el passat va ser molt utilitzada per a la fabricaci de vaixells.

Shorea sppSn originaris de les zones tropicals humides de l'sia Sud-oriental, en particular de Malisia, Sumatra i Borneo.La fusta de quasib totes les espcies de Shorea s excellent. Entre les millors fustes cal mencionar la de lauan, seraia blanca, balau groc, balau roig, lan, illip de Borneo, meranti blanc, meranti vermell clar, meranti vermell fosc i meranti groc.Sovint el nom d'una fusta comprn ms d'una espcie.La resina d'algunes de les espcies de Shorea, s'anomena goma damar o dammar. Serveix d'estabilitzant a la fabricaci de pintures i de laques d'alta qualitat.

Tectona grandiss natiu de l'ndia, Birmnia, Laos i Tailndia.s tan resistent que s'usa per a mobles de jard que es mullen sovint, i amb fusta de teca no es desgasten tant, com per velers de grans dimensions, ja que la fusta ha de ser bona per a estar mullada tot el temps i per aguantar molt pes. La fusta t gran resistncia a l'atac de fongs i insectes, per les seves excel lents caracterstiques, es considera com una de les ms valuoses del mn.

Zelkova serrataZelkova serrata, Zelkova del Japn2 o Keyaki s una espcie de Zelkova nativa de Jap, Corea, aquest de la Xina, i Taiwan.La fusta Keaki s molt valorada a Jap i utilitzada sovint en la fabricaci de mobles Tansu.

OCEANIA

Acacia anastemas un arbre d'Austrlia occidental, dins d'una petita zona semirida a l'est de Carnarvon.Su fusta resisteix a les trmits, aix que localment s'utilitza per pals de prop. No proporciona farratge als animals.

Acacia dealbataAcacia dealbata, la Mimosa, accia mimosa o accia australiana.Se obtenen productes qumics, farratge, usos domstics, maneig ambiental, fibra, aliments, begudes, i fusta.

Agathis australisEl kauri (Agathis australis) s una espcie de confera endmica del nord de la Illa Nord de Nova Zelanda.El color clar de la seva fusta la feia tamb particularment adequada per a la fabricaci de mobiliari. Aix mateix s'utilitzava per a la construcci de ponts, tanques, preses, motlles per a la forja de metalls, gerres, cisternes, barrils, rodets per a la indstria txtil, travesses de ferrocarril, apuntalats per a mines i tnels, etc. La corona i la soca de l'arbre posseeixen una veta molt apreciada per la seva bellesa, per la qual cosa es va usar per a panells parets i per fabricar ornaments i mobles.

Alphitonia excelsas d'Austrlia, sent trobada a Nova Gal les del Sud, Queensland, el Territori del Nord i la punta nord-est d'Austrlia Occidental. Fusta molt til per a mnecs d'eines, construcci, presenta al primer tall un color suau, i gradualment es fa fosc.

Allocasuarina torulosas un arbre que creix en els voltants del bosc plujs (just fora de la principal rea boscosa) de Queensland i Nova Gal les del Sud, Austrlia.La fusta t gra rosa vermells a caf i t una essncia amb olor semblant al de la rosa. s molt apreciat pels fusters i torners com una rara i extica fusta, sovint usada en tornejats, mnecs de ganivets i altres articles especialitzats.

Beilschmiedia tarairiTaraire, Beilschmiedia tarairi, s un arbre de la famlia Lauraceae, endmic de la Illa Nord de Nova Zelanda. s un arbre de la part superior dels boscos (dosser) de les terres baixes de Nova Zelanda.La fusta del taraire s de gra recte per frgil i predisposada a trencar-se, i no s resistent quan se li exposa als elements. Per aix ha estat usada en pisos, mueblera, marcs de retrats i llenya.

Corymbia calophyllaCorymbia calophylla o el Marri s un Bloodwood (pal de sang) natiu d'Austrlia Occidental. La seva fusta s'utilitza en l'elaboraci d'instruments musicals.

Diospyros humilisDiospyros humilis, bans de Queensland, s un petit arbre d'Austrlia que es troba en tot Queensland i s'estn fins al nord de Nova Gal les del Sud i el Territori del Nord. La fusta s molt apreciada per torneria i ebenisteria fina.

Litsea calicarisMangeao (Litsea calicaris), s una espcie botnica d'arbustos perennifolis, endmics de la Illa Nord de Nova Zelanda.Produce fusta d'alta qualitat amb excel lent fortalesa i flexibilitat. Fusta blanca, ferma, forta, combinant resistncia amb elasticitat i lleugeresa. Al segle XIX es va usar per a molts propsits incloent la factura de barrils i rodes, en vaixells, vagons de trens i esports. Produeix enchapado d'alta qualitat. Es fan bons violins i per caiacs.

Nothofagus menziesiiNothofagus menziesii, l'Haia platejada de Nova Zelanda, 1 s un arbre dels Nothofagus o gnere de faig austral endmic de Nova Zelanda. La fusta s dura i no s durable a l'exterior i s usada per a mobles. L'escora cont un tint negre que s usat per tenyir pells.

L'Antrtida

L'Antrtida no t arbres, flors ni plantes herbcies, la vegetaci est limitada a unes 350 espcies, principalment lquens, molses i algues.Entre els fssils vegetals el tipus ms perfecte s la fusta petrificada i constitueix un dels testimonis principals de la vida vegetal existent en edats pretrites a l'Antrtida. Capes de gel i sediments formades en diferents poques oculten boscos desapareguts fa milions d'anys. Ajudats pels desglaos de les glaceres, l'erosi o altres processos geolgics reapareixen capes de sediments portadores de fssils vegetals testimonis d'exuberant flora extingida, els estudis permeten conixer la histria de la vegetaci des de les plantes primitives fins a les formes ms complexes.