1

TEMA 1.- L’ISLAM I AL ANDALUS

TASCA 5.-LA SOCIETAT ANDALUSÍ

1.- UNA SOCIETAT TOLERANT

Els musulmans imposaren

l’islam a Al-Àndalus, però

en general eren tolerants i

permeteren que els qui

volguessin mantinguessin

els seus costums i

practicassin la seva religió.

Hi havia fonamentalment

cinc grups socials:

Els àrabs i els berbers,

formaven el grup

dominant. Eren els

descendents dels

conqueridors i exercien els

càrrecs polítics i religiosos.

Els muladís eren els cristians que havien adoptat la religió musulmana. Formaven un grup

inferior tot i que també exercien determinats càrrecs polítics i religiosos.

Els mossàrabs, eren els cristians que vivien a al-Àndalus. Formaven una comunitat pròpia,

tenien esglésies, vivien en determinades barriades, practicaven diversos oficis, podien tenir

propietats i havien de pagar un tribut, però no podien exercir càrrecs polítics ni religiosos.

Els jueus eren també una comunitat important. Hi havia comunitats jueves als regnes cristians

i també a Al-Àndalus. Exercien determinats oficis, sobretot mercaders i artesans, com la joieria

i orfebreria i en general formaven una comunitat rica.

Els esclaus formaven el darrer grup social. No tenien drets ni llibertat, eren propietat dels seus

amos. No podien practicar la religió musulmana, ja que si el seu amo permetia que es

convertissin, passaven a ser lliures

2.- LA CIUTAT MUSULMANA

El creixement urbà a Al-Àndalus va ser molt important. En un temps en que als regnes cristians

a Europa en general les ciutats eren molt petites o gairebé inexistents, els musulmans crearen

grans nuclis urbans. Córdova va arribar a tenir mig milió d’habitants. Altres ciutats importants

eren: Granada, Màlaga, Sevilla, Badajoz, Toledo, Saragossa i Lleida.

Les ciutats musulmanes estaven envoltades per una muralla. Normalment no segueixen un pla

traçat sinó que presenten una estructura irregular i laberíntica, amb carrers molt estrets, que

sovint no tenen sortida. El nucli més important és la medina o ciutat antiga, que s’havia anat

Musulmans a Granada

2

estenent, formant barriades, on vivia la gent agrupada per oficis, sovint separades entre si per

muralles interiors. Amb el temps, les ciutats anaren creixent fora murades, formant els ravals.

Hi havia oficis que obligaven a una ubicació determinada: els ferrers es solien situar prop de les

portes d’entrada; els assaonadors i tintorers prop de la síquia d’abastiment d’aigua de la ciutat,

fora murades per la seva activitat nociva, els gerrers prop del riu o torrent, etc.

Els jueus i mossàrabs tenien les seves pròpies barriades, sovint tancades per un mur. D’aquesta

manera podien compartir i practicar millor les seves costums i activitats religioses.

Normalment pagaven els imposts com a comunitat.

Els elements característiques de la ciutat són la mesquita (normalment més d’una), els banys

públics, el soc o mercat, l’almudaina, o palau fortificat a l’interior de la medina, on vivia el

governador i l’alcàsser o alcassaba, que era un nucli fortificat defensiu, normalment fora de la

medina.

3.- L’AGRICULTURA A AL-ANDALUS

3.1.- L’aprofitament de l’aigua

Els àrabs, provinents del desert, eren grans especialistes en l’aprofitament de l’aigua, per això

desenvoluparen les tècniques de regadiu. Per proveir d’aigua les ciutats i regar els camps

construïren llargues síquies. Extreien l’aigua mitjançant qanats o pous de mina. Eren galeries

gairebé horitzontals que arribaven fins els aqüífers i cercant els pendents mínims del terreny, i

portaven fins els camps de cultiu o les ciutats, sovint ben lluny del pou. També construïren

sistemes d’extracció d’aigua com les sínies, i safareigs i aljubs per a emmagatzemament

d’aigua.

Soc de Marraquesh

3

El mot saurí amb que es designa una persona experta en trobar aqüífers és d’origen àrab.

3.2.- Els cultius de regadiu

Els àrabs introduïren

molts cultius procedent

de les terres d’orient,

desconeguts aleshores

a al-Andalus, com

l’arròs, el cotó, la

morera pel cultiu de

cucs de seda,

l’albercoc, el safrà,

l’albergínia, la carxofa,

la síndria, el meló i la

magrana. En general

eren hàbils agricultors

d’horta.

També cultivaren la

vinya, sobretot per a exportar als països cristians, ja que la seva religió els prohibeix consumir

alcohol. Consumien el raïm fresc a taula o sec, com a panses.

3.3.- Alqueries i rafals

La unitat d’explotació i d’habitatge era l’alqueria. De l’àrab qaria, era un llogaret format per un

conjunt de cases, normalment descendents d’una mateixa família o família extensa. L’alqueria

solia tenir una captació d’aigua o qanat i unes terres de regadiu al voltant. Una altra unitat

Sínia de Palma (Gravat de l’Arxiduc Lluis Salvador)

Albergínia

4

d’explotació era el rafal, que eren extensions de terreny destinades a la ramaderia i el cultiu de

cereals.

Els molins hidràulics

Aprofitant la força de l’aigua que baixava dels torrents, els musulmans construïen molins

sobretot per a moldre gra, però també molins paperers, per fer teles, etc. Per això desviaven

l’aigua del torrent per una síquia que, amb el pendent mínim portaven l’aigua fins el cup, d’on

queia sobre una roda que feia rodar les moles, i l’aigua sobrant tornava al torrent o a un altre

molí de més avall.

4.- LES MANUFACTURES

Els musulmans introduïren

moltes innovacions

tècniques procedents

d’Orient, sobretot de Xina,

com la pólvora, el paper, i

la brúixola per a la

navegació. També

introduïren la fabricació de

seda, fins aleshores una

tècnica desconeguda a

Europa. Per això,

importaren els cucs de

seda i la morera de Xina.

En artesania destaquen

també la ceràmica musulmana decorada amb colors verds, els objectes fets d’aram i

manufactures de luxe decorades amb ivori.

5.- CIÈNCIA

Córdova i Toledo varen ser, a l’època musulmana, el centre cultural més important d’occident. Allà arribaven manuscrits i documents procedents d’Orient, i gràcies a ells, sobretot a l’Escola de Traductors de Toledo, varen ser coneguts pels cristians els filòsofs grecs com Plató i Aristòtil. Entre els savis musulmans destaquen:

Averrois (Còrdova, 1126 - Marràqueix, 1198) va ser un influent filòsof, metge i astrònom andalusí. Entre les seues obres cal destacar els comentaris sobre l'obra d'Aristòtil i Plató i una enciclopèdia mèdica.

Maimònides (Còrdova, 1135 - Al-Fustat, 1204).Va ser un filòsof jueu andalusí, que va escriure nombroses obres jurídiques, de medicina i poesia religiosa

Roda de molí d’aigua (Son Torrella- Santa Maria del Camí)

5

ACTIVITATS 1.- LES TRES CULTURES.

A l’edat mitjana convivien tres religions monoteïstes: l’islam, els jueus i els cristians. Identifica el símbol de cada una d’elles

2.- LA CIUTAT MUSULMANA. Identifica: medina, alcassaba, porta d’entrada, mesquites, banys àrabs, sóc, ravals, muralla interior, alqueria