a les barriades #8

OCTUBRE-NOVEMBRE

2

Este otoño nos cabreamos!! Para darles la bienvenida a esta nueva temporada 2012/2013 del Casal, LOS INVITAMOS A CABREAR-SE!!

Y si, ya era hora de decirles bien claro: BASTA!! Y es que se ve a leguas que son bastante cortos y ni con las protestas, las moviliza-ciones o el enfado y la indigna-ción general, lo han pillado.

Ellos han dicho, esta gente aguan-ta, por subir que no quede y a hala! Subiremos: IVA, luz, agua, gas, transporte, tasas universita-rias, y claro, como no, nuestras infulas de grandeza, y ya que se quejan por las subidas, le baja-remos en algunas cosillas, a ver si asi se calman y se dan cuenta

que todo es por su bien, bajare-mos calidad en la enseñanza, la sanidad, los sueldos, las ayudas, y a ver si nos juntamos pronto para tocarles las pensiones.

Señores gobernantes lo que nos estan tocando son los cojones, hasta aquí llegaron.

Los vecinos de Nou Barris deci-mos: BASTA! Y también nos jun-taremos próximamente, en con-creto el 9 de octubre a las 20:00h en la sede de la AVVP. Ahi tene-mos que estar todos, desde los abuelos, pasando por los jóvenes y hasta los niños, para que se vayan enterando de buena mano como funciona esto.

Como buenas noticias, que tam-

bien las hay, contarles que el Casal de Joves después de dos dos años de boicot, a vuelto más fuerte y más potente que nunca, que en portada y a modo de an-ticipo de lo que se viene, tene-mos a nuestra querida Maruja!, Que esta al caer la cena de en-tidades! Que inauguramos una nueva sección Delirio musical! Que este otoño será complica-do y cuesta arriba , pero desde el casal intentaremos alegraroslo un poco,

La castañas serán nuestras! Ellos no encontrarán quien se las sa-que del fuego.

comisión de redacción de “A les barriades”!

LA TIRA D’EN ZEJU

“A LES BARRIADES!”

4

9 BARRIS CABREJADA, DIU PROU!!!

3

9BARRISCada día que pasa vamos perdiendo más poder adquisitivo: nos suben el IVA, la luz, el agua, el gas, el transpor-te público, las tasas universitarias....y por contra se recortan los salarios, los empleados públicos han tenido que cargar con el recorte inmedia-to, tenemos que repagar por una sanidad que ya tenemos más que pagada con nuestros impuestos, la enseñanza pública pierde calidad y medios y ahora tienen el punto de mira puesto en las pensiones, por más que digan con todo el cinismo que “por el momento no lo tienen previsto”. Y los viernes, cuando se reúne el consejo de ministros, tene-mos doble sesión de cine de terror por que como dice el refrán “ a re-unión de pastores oveja muerta” y aquí las ovejas somos nosotros, por que estos buitres no se reúnen para sacar al país de una crisis que ha provocado ellos mismos, si no para repartirse el negocio de las privati-zaciones entre los de su casta y sus aliados. Esto es un ajuste de cuentas de la gran patronal y las élites finan-cieras contra los avances que los trabajadores habíamos logrado tras años de luchas, aprovechando la cri-sis nos están retrotrayendo al siglo XIX en cuanto a derechos laborales y sociales se refiere. Están transfor-mando el Estado de Bienestar Social, en un estado de beneficencia.

En Nou Barris siempre hemos te-nido que pelear por cada mejora que ha ido transformando nuestros barrios, pero en estos momentos esta lucha diaria ya no es solo por lograr mejoras en nuestra calidad de vida, estamos luchando para no perder lo que nos ha costado tan-to esfuerzo conseguir, ya que no se trata de conseguir nuevas escuelas y guarderías, si no de impedir que nos cierren los que tenemos, y lo mismo

nos pasa con la Sanidad, con la vi-vienda, con el ejemplo vergonzoso de los numerosos desahucios que estamos padeciendo mientras hay 400 pisos vacíos de nueva construc-ción en Torre Baró que nadie puede comprar y que se podrían poner a disposición de los vecinos que los necesiten a precios sociales, pero la actitud del actual equipo de go-bierno municipal hacia las entidades y tejido social no facilita el diálogo constructivo ni ante este ni en nin-gún otro asunto, no dan respuesta a los problemas de nuestros barrios. Ellos y los intereses que defienden son el problema.

Ante situación, cabreados ya, en Nou Barris hemos decidido que to-das reivindicaciones de los barrios, de los sectores en lucha, que las pe-leas del día a día confluyan en una gran movilización unitaria para que los poderosos tomen nota de que no nos vamos a dejar pelar como borregos, en el pasado hemos lu-chado, en el presente seguimos lu-chando y así seguiremos si se nos niegan nuestros derechos, tenemos experiencia unitaria y lo podemos

conseguir. La única batalla que se pierde es aquella que no se libra.

Esta situación no afecta únicamen-te a quienes dependemos de un salario o una pensión o prestación social, los comerciantes de nuestros barrios han de tomar conciencia de que su futuro y el de sus negocios están ligados a nuestra capacidad adquisitiva cada vez más mermada por los recortes y el paro. Aquí no les vienen a comprar aquellos que, económicamente bien forrados, di-cen que la única forma de salir de la crisis es a golpe de tijera. Sus clien-tes somos nosotros, los recortados, y ante las movilizaciones que se ave-cinan bien harían en tener ésto en cuenta.

En el passat, el present i el futur a Nou Barris, amb unitat ho aconse-guirem.

Para leer el manifiesto visita en web: 9bcabrejada.blogspot.com.

email: [email protected]

Juan García

OCTUBRE-NOVEMBRE

5

PROSPE RENAIXENT: MÉS MADUR,

MÉS FERMDesprés de més de dos anys participant, des-de l’ombra, en les activitats del barri, el Casal de Joves de Prosperitat tor-na a aixecar-se més madur i més ferm que abans. Tot i que l’estructura física de l’edifici -uns mòduls prefabricats i pro-visionals en el número 100 del carrer Rio de Janeiro- es feble, la bastida que la recobreix i aguanta -feta de les ganes dels usuaris per a reobrir el Casal- és més forta que mai.

Va saltar una guspira al mateix temps que -”gràcies” al distric-te- es tancava el Casal de joves a Joaquim Valls 82 i aques-ta guspira a crescut gràcies al treball i les ganes dels usuaris transformant-se en una flama de força, que ha envoltat el Ca-sal de joves fins arribar el dia de la re-inauguració del Casal de Joves de Prosperitat. Aquest dia -i seguint amb els paral•lelismes i les metàfores amb animals- el Casal va incendiar-se, com un Fènix, en una flamarada de il•lusió i ganes per començar la seva tasca, ajudant-se de la agraïda gresca que van fer alguns grups mítics del barri, “Tosco y honey”, Txito y Estiba-liz & the Patiband”, “Inmortal band”, “Morosito” i “Herederos del Taxi”.

Així, aquest setembre reneix el nou i provisional Casal de Joves de Prosperitat. Ja tenim prepa-rades les noves activitats i ta-llers que gràcies a l’increment

Con la llegada de Convergencia i Unió al Ayuntamiento de Bar-celona, fruto de las últimas elec-ciones municipales, Telefónica ha conseguido la licencia provisional para su actividad en la calle Boada 2-18, a pesar de que el informe de control inicial que presentó la em-presa no daba el aprobado total.

El grupo electrógeno nuevo no ha pasado el control, y se ha dado a Telefónica 6 meses más de pró-rroga para ver si puede solucionar los graves problemas que provo-ca a los vecinos. Todo ello frente a la resolución judicial del 22 de marzo de 2011 por la que se de-bía clausurar la actividad de Tele-fónica, confirmada por el juez del Juzgado de Instrucción de lo Con-tencioso-Administrativo número 1, que el anterior Ayuntamien-to les había dejado en herencia.

Es evidente que los vecinos que

llevamos años luchando contra Telefónica no vamos a quedarnos quietos. De momento sigue su cur-so la denuncia al Fiscal de Medio Ambiente de Barcelona por varios vecinos junto con la Asociación de Vecinos. Pero ahora añadiremos, si la entrevista que hemos pedido con el Regidor de Medio Ambiente del Ayuntamiento que ha firmado la autorización de la licencia provi-sional no diera muchas esperanzas, una denuncia por prevaricación.

Que sea el Fiscal quien determine si los vecinos han sido abandonados por su Administración mas próxima, el Ayuntamiento, en la defensa de una vida digna en su barrio y vivien-das. Estamos hartos de prórrogas.

Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat

[email protected]


5

Nº 8 Palmera de Canàries.

NOM CIENTÍFIC : Phoenix cana-riensis

Castellà : Palmera Canària

El seu nom ens aclareix el seu ori-gen, les illes Canàries..

Com la palmera datilera, les seves fulles són com les plomes d’una gallina., és però fàcil distingir-les, la palmera de Canàries és molt més gruixuda i rabassuda.Les se-ves fulles de 6 / 7 metres ,són d’ un verd lluent i intens, mentres que les de la datilera tenen un to blavós.

Al barri les podem veure : al ca-rrer Argullós, dins del pati de la Parròquia; uns exemplars petits a la plaça de Sta.Engràcia; a l’Avgda Rio de Janeiro dues unitats, tam-bé petites, una aprop de Joaquim Valls i una altra aprop del Passeig Valldaura,..Cal des-

tacar les dotze unitats a la Zona Verda, seguint la linea del Carrer Formentera..La penúltima, comp-tant des del Carrer Tissó, va patir

un atac de l’ escarabat morrut. Aquest escarabat és el responsa-ble de la mort de moltes palme-res de Canàries, la seva víctima predilecta.

Feliçment aquesta palmera ,des-prés d’ una intenvenció quirúrgi-ca severa, pel febrer del 2012 i dels tractaments posteriors s’està recuperant.Vegeu la sequència fotogràfica d’aquest procés.

Joan i Mercè.

Fotografies: Alberto.

ARBRES PROSPEde usuaris ha engrandit la oferta. Donem la possibilitat de realitzar tallers de guitarra -tots els nivells-, rol -iniciació i partides obertes, partides lliures i taller de jocs de taula- ceràmica i artesania, buc d’assaig per a joves del barri amb grup però sense lloc per practicar, classes de dansa -break-dance, flamenc-, classes de defensa per-sonal, ioga -per a totes les edats-, taller de iniciació al món radiofònic -de la mà de Radio Linea IV-.

A més aquest any també re-in-augurem el lloc de trobada social “La Cuarta” amb una programació cultural immillorable. A més de la possibilitat de gaudir d’un es-pai social per relacionar-se i pas-sar una bona estona pots gaudir de les activitats: Dimarts de ficció -projecció de pel•lícules i series-, Dimecres de exposicions i dia de tapa amb cada consumició, Dijous de cuina i música i el Divendres de monòlegs o xerrades i el Rock in 4ª on cada setmana gaudirem d’un concert original al Casal de joves provisional de Prosperitat.

Una proposta educativa i integra-dora millorada i enfortida pel re-colzament de tots!

Gràcies i us esperem!

SANXI’12UN ALTRE ANY

El 16 i 17 de Novembre són les Festes de San Xibeco. Si a més a més de gaudir de la festa vols invo-lucrar-te una mica pots venir tots els dijous a partir de les 20:30h al Local de l’Associació de Veïns/es de Prosperitat (C/. Baltasar Gra-cian 24-26). San Xibeco necessita gent que l’organitzi. Us hi esperem.

OCTUBRE-NOVEMBRE

6

CASALEANDODes de la Gestora del Casal de Ba-rri i la Prosperitat Cultura en Acció 2, estem posant en marxa la pro-pera edició del tradicional Sopar d’Entitats, que enguany experi-mentarà alguns canvis.

Els temps canvien i cal que les tradicions sàpiguen en quins mo-ments es donen.

Es tracta que el proper divendres 19 d’octubre ens ajuntem, fem una Trobada d’Entitats, que obri-

rem amb un petit acte-debat, on tinguem l’oportunitat de contras-tar criteris, de construir discurs col·lectiu i, sobretot, d’escoltar l’aportació de persones que po-den ser del nostre interès. Això, emmarcat en la campanya que encetem a 9Barris amb el lema “9Barris Cabrejada, diu Prou!”

Després de donar-li un poc al coco col·lectiu i amb l’estómac obert, farem un pica-pica (glamurós, no patiu) i, per acompanyar el caraji-

llu, un espectacle que no us deixarà indiferents. Perquè l’humor és un assumpte molt seriós, que diria en Chaplin... Aquest el podrà gaudir qui vulgui, del barri o d’arreu. La cultura contra la usura, lliure i de qualitat.

En breus, més informació i les invi-tacions corresponents.

Salut i força!

Comissió Gestora del Casal

IONE EMIGRA! SETMANA DE LA BENVINGUDA.LA MARHABA.

TROBADA D’ENTITATS

La estimada Ione guilla! És llesta i veient el panorama que tenim per aquí ha decidit provar sort al nord d’Europa.

Esperant poder-te veure ben aviat et desitgem tota la sort del món en la teva nova aventura!

P.D. És una llàstima que, ara que sap xerrar tan i tan bé el català , hagi de marxar.

El te, la beguda que es va originar a la Xina fa 3.000 anys i que avui dia és una de les begudes no alco-hòliques més gaudides a diferents cultures del món, és l’excusa per celebrar, aquest any, la SETMANA de la MARHABA.

Les tardes del 5 al 10 de novem-bre, us convidem a fer un viatge per la RUTA DEL TE, per on po-dreu conèixer i degustar diferents maneres de preparar un te, a més de gaudir de mostres artístiques de diferents cultures: dansa, cine-ma, música, contacontes i teatre, acompanyades d’una bona i fu-mejant tassa de te!!

Dilluns 5 de novembre, comença-rem el recorregut, amb una de-liciosa tassa de te indi o chai, al ritme de danses Bollywood. Di-marts 6, serà el torn per provar el te iraquià, mentre veiem la sessió

de curts que el col·lectiu de SPC ens prepararà sobre la convivèn-cia. Dimecres 7 serà el dia xinès, te xinés acompanyat de danses, poesia i arts marcials. Dijous, en el nostre espai del Dishows, encara que no siguin les cinc de la tarda, podrem provar el te anglès men-tre escoltem al Quim Pañart, que ens ve a parlar sobre els contes de diferents cultures. Divendres, a partir de les 23.00h, concert del grup Izuran Beat, amb músiques del món. I dissabte, per culminar aquest intens viatge, podrem de-gustar l’exquisida harira, sopa ma-rroquina, per després participar del teatre-fòrum que ens porta la companyia Pa’tothom, amb la seva obra “ Mustaphà és al replà”.

Com veureu, un programa per a tots els gustos. Aprofiteu!


7

31 D’OCTUBRE: “EL DIA DE LOS MUERTOS”

FESTA DELS CASALS

El 31 d’octrubre: la castanyada, la nit d’ànimes, Halloween, pane-llets, moscatell, moniatos, bruixes amb berruga, por, ensurts, “trick or treat”, monstres... Tot això ens podríem trobar aquesta nit, però aquest any al casal et trobaràs amb calaveres, catrines, altars, ofrenes, flors, mariachis, tequila... “Pues que nos vamos a Méjico cab........”.

I per què? Doncs perquè resulta que l’origen d’aquesta nit de por és mexicà. Fa més de 3.000 anys, els maies i altres ètnies mexicanes ja feien rituals que veneraven el renaixement i la mort, la vida dels nens i la mort dels éssers estimats.

Aquesta festa era presidida per la deessa Mictecacíhuatl, la dama de la mort, avui dia coneguda com a “Catrina”.

Abans, es conservaven els cra-nis d’aquells que havien mort i es mostraven durant els rituals. Per això, avui dia ens trobem amb li-tografies d’esquelets, calaveres i catrines i, fins i tot, uns dolços que tenen forma de calavera.

També es fan una mena de rimes, semblants a les “chirigotas”, però

sense música, que es diuen “cala-veritas” i que fan sàtira de la gent que encara és viva, però a qui la mort vigila. És molt típic fer aques-tes rimes sobre personatges pú-blics.

Es fan ofrenes als difunts amb aquells objectes que els havien agradat en vida, o amb aquells que poden fer servir en el seu camí cap a l´inframón. Aquestes ofrenes es dipositen en altars plens de flors, imatges, ciris...

Aquella nit et trobaràs al Casal una petita mostra de la cultura mexica-na, tan rica i diferent, i podràs veure el doble vessant que aquesta festa pot arribar a tenir, però nomès ho veuras si véns!

Andale, ven!

“Sant tornem-hi!”. Un altre any tornem a celebrar aquest concurs fotogràfic, en honor a qui va ser durant molts anys el fotògraf de tot allò que passava al barri, Josep Anton Coordoncillo.

Us avisem, però, que no es fa a l’octubre com era habitual; ho farem al desembre, per tal que us doni temps a despertar-vos de les vacances i a posar-vos les pi-les (sobretot a les vostres càmeres). Vin-ga va, que són 150€ de premi per cada categoria (blanc i negre, color, tema del jurat) i, tal i com està el pati...

Podeu portar les vostres fotos al Ca-sal (aviat sortiran les bases). El termini d’entrega és del 15 d’octubre fins el 10 de novembre. Del 12 nov. al 3 des. esta-ran exposades al Casal. I el 30 de novem-bre, farem l’entrega de premis.

Ja ho saps tot, ara a fer de reportera!

Dissabte 27 d’octubre a les 12.30h a la Plaça Ángel Pestanya.

En un context de cabreig generalitzat, carregat de potents ini-ciatives per a l’organització i denúncia social, els Casals de Pros-peritat unim forces, un cop més, per prendre el carrer i organit-zar una jornada amb tot allò que mai deixarem de reivindicar: espais de trobada, l’esperit de lluita col·lectiva i les cultures po-pulars de base.

I això és el que estarà passant a la plaça...12.30h Play Back13.30h Actuació + “Migas”15.00h Batukada amb “Bona Música” (batukada Casal Barri Prosperitat)15.30h Concerts amb els grups de música del Casal de Joves de Prospe18.00h Concert amb “Activos Tóxicos” (ska-punk).

“No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,baixa al carrer i participa.

No podran res davant d’un poble unit,alegre i combatiu” (Vicent Andrés Estellés).

CONCURS DE FOTO

OCTUBRE-NOVEMBRE

3

El passat diumenge 30 de setembre, Pepe i la seva dona, Pepa, van vendre l’últim diari al quiosc-papereria del carrer Flor de Neu. En Pepe ha decidit jubilar-se i començar una nova vida. Molts veïns i veïnes de Prosperitat es van apropar per acom-panyar-los aquest dia. Perquè la seva botiga era molt més que un lloc on es venien diaris. Era un lloc amb les portes obertes als veïns i veïnes, per fer tertúlia, per petar la xerrada i parlar de futbol, de política, de les dèries de cadascun. Els més vells seien a una cadira i passaven mig matí acompanyats. Els més joves sabien que podien comptar amb els consells d’en Pepe per a qualsevol tema que potser a casa era difícil de parlar. Durant 25 anys s’hi han apropat vàries generacions del barri. “Més que un quiosc, era consultori psicològic i sentimental” han comentat alguns veïns. Ens fa pena que tanquin però ens agrada que s’alliberin i comencin una nova etapa al barri.

Us desitgem el millor.

CJP O GUANTÁNAMO?Finalment s’ha pogut inaugurar la nova seu (que esperem sigui MOLT provisional) del Casal de Joves de Prosperitat, ja era hora!

Després del qüestionat desallo-tjament de l’antiga seu fa molts mesos, finalment els joves de la Prospe tenen el seu espai on cul-turitzar-se, gaudir i créixer.

A la jornada d’inauguració es va guarnir els mòduls “Guantanamo style” amb graffitis per humanit-zar-los un xic.

Aquí només un exemple però po-deu anar a veure la resta!

FOTODENUNCIA


10

La manifestació del passat 11 de setembre ha esdevingut, amb més d’un milió de participants, la més gran de la història de Catalunya. El lema que l’encapçalava, ‘Ca-talunya, nou Estat d’Europa’, en deixava ben clar l’unànime clam independentista i el -no tan unà-nime- esperit estatista. I és que l’independentisme ha esdevingut massiu, en un cicle que va co-mençar al febrer de 2006 amb la Plataforma pel Dret de Decidir i va continuar, a partir de setembre de 2009, amb la primera consulta per la independència a Arenys de Munt. La manifestació d’enguany porta a pensar en un escenari on la pregunta no serà independència sí o no, sinó independència quan, com i sobretot per a què.

Però no tot són flors i violes. Hi va haver gent que es va desmarcar de la manifestació per diferents mo-tius. El bloc ‘Al fons a l’esquerra’, per exemple, donava 10 raons per no anar-hi. Entre elles el fet de no manifestar-se amb corruptes. Cal recordar les moltes trames de co-rrupció de CiU, des del cas CARIC al de Banca Catalana, passant pels casos Prenafeta, Casinos, Cullell, De la Rosa, Pascual Estivill, Planas-demunt, Turisme, Treball, Pallerols, Adigsa 3%, Pretòria, Palau o Lie-chtenstein. Una altra raó era la de no manifestar-se amb xenòfobs, referint-se a Vila d’Abadal -que governa Vic de la ma de PxC- i als partits de la ultradreta catalana, com el nazi Identitat Catalana, que també assistiren a la marxa. El bloc també denunciava que tant la mar-xa com la pròpia ANC esdevenen plataformes de propaganda elec-toral dels partits i que grups com les CUP se n’havien desmarcat.

Si una cosa ha quedat clara aquest 11 de setembre ha sigut el trist paper de CiU, que treu estelades mentre honora al Rei i pacta amb el PP i que des de la primera legis-latura ha manegat els fils de Cata-lunya com un negoci. De 18 lleis presentades pel govern de Mas, el PP només s’ha oposat a una i ha estat clau per aprovar-ne la mei-tat. Entre elles els pressupostos de les pitjors retallades de la història. CiU ja va sostenir les darreres con-vulsions d’un PSOE en fallida pels escàndols del GAL, el 1996 Pujol va pactar amb Aznar al Majestic i el 2001 Mas va tornar a pactar amb el PP. Després de les darreres elec-cions municipals els acords CiU-PP encara s’han aprofundit més, com a Badalona amb les tesis xenòfo-bes de Garcia Albiol. Darrerament Mas ha nomenat el vidalquadrista Armand Querol a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Valentí Puig –exdirector general d’ABC a Catalunya– al Consell Na-cional de la Cultura i de les Arts i a Daniel Sirera –excap del grup parlamentari del PP– al Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Posteriorment, el 20 de setembre, Rajoy deia a Mas que “no hi havia marge per negociar el pacte fis-cal” i Mas responia que no apos-taria per la ruptura sinó per la re-flexió i la millora de l’estatus dins Espanya, en contra del clam que l’11 de setembre li demanava anar més enllà del pacte fiscal i cami-nar cap a la independència. Però, com denuncia Marc Montanyès en el seu article ‘CyU rave-party’, l’ANC es va treure la màscara i va rebre Mas “com si es tractés del mateix Tarradellas” -amb pancar-tes de ‘Mas president, Catalunya

independent’- i la resta de partits s’apressaren a fer la cort a CiU, a veure si queien unes quantes en-grunes. Fins i tot, algunes veus de la CUP van piropejar Mas. Cinc dies després, Mas -ja en campan-ya- anunciava eleccions anticipa-des per al 25 de novembre.

Catalunya, nou lander alemany?

Algunes veus han matisat l’eufòria independentista, com Arcadi Oli-veres, que ha recordat que “hi ha països que tenen independència formal, però els seus presidents són titelles al servei de l’economia mundial”. Aquestes veus recorden que a Catalunya hi ha 700.000 per-sones a l’atur i 1,3 milions de po-bres. Que el 20% més ric de la so-cietat accedeix al 37% de la renda, mentre que el 20% més pobre no-més disposa del 7,9%. Que el frau fiscal empresarial es xifra en 16.000 milions d’euros anuals i el deute de la Generalitat en 42.000. Que els mercats manen i imposen el seu programa amb l’aparença neutra de decisions tècnicament inevita-bles. En definitiva que podem arri-bar a ser tan independents com ho és Grècia. Finalment, d’altres veus, com el sociòleg Ivan Miró, recor-den que “a causa de la manca d’un Estat propi, els i les catalanes hem construït la nostra organització so-cial, política, econòmica i cultural de forma no estatal” i avisen que sinó consolidem aquest poder po-pular, la independència pot esde-venir un malson. Que existeixen la Catalunya de Cambó i Felip Puig, però també la de Salvador Seguí i Xirinacs i que, també en això, no-saltres decidim.

Ru

ARA PER ARACONVERGÈNCIES I DIVERGÈNCIES VERS LA INDEPENDÈNCIA

OCTUBRE-NOVEMBRE

12

ER CÒMIC D’EN PAGÉS: “CÒMIC DE MIERDA”


El grupo puertorriqueño Calle 13 inauguró un apartado de música ur-bana dentro del Festival Latin&Jazz el pasado viernes 27 de julio en La Farga del Hospitalet de Llobregat.

Una vez más, el cantante, René -apodado Residente- y su hermano, Eduardo Visitante, acompañados de una banda explosiva formada por músicos puertorriqueños, cubanos y venezolanos, hicieron vibrar la sala con temas como “Vamo a portar-nos mal”, “Cumbia de los aburridos” o “ Fiesta de locos” y emocionaron al público con otros como “Latino-américa”, recordando esa América castigada pero que lucha. Tocaron poco menos de una hora pero fue-ron contundentes y la presencia en el escenario de la voz de Lleana Cabra PG, hermana de Residente y Visitante, puso el dulzor y la femini-dad pero también la actitud calleje-ra, el desparpajo y la irreverencia.

Calle 13 ha destacado entre otros muchos grupos latinoamericanos por su estilo musical ecléctico y sus letras incisivas. El compromiso so-cial les ha hecho merecedores de reconocimientos como el premio Rodolfo Walsh que les entregó en el año 2006 la Universidad Nacio-nal de La Plata, en Argentina, por su aporte a la comunicación y la cultu-ra popular. Recientemente, el 18 de julio, participaron en un encuentro con jóvenes en la Casa América de Madrid para hablar sobre la trata y la explotación infantil. Allí proyecta-ron, junto a Unicef, el documental “Escalvos invisibles” y denunciaron que el Estado español es un lugar de tránsito y destino para víctimas de explotación infantil.

A les Barriades! estuvo en La Farga y pudo hablar en exclusiva con Calle 13 antes de que subieran al escena-rio. Estas son algunas de las cosas que nos contaron:

En referencia a la campaña de Unicef, Visitante nos decía que “si nuestra imagen sirve para difundir un mensaje con el que nos iden-tificamos y que haga tomar con-ciencia de lo que está pasando, lo hacemos”. Comentó que van por el mundo con los ojos abiertos, absor-biendo todo lo que les rodea por-que es de eso de lo que hablan sus canciones: de la violencia, la tiranía y el despotismo, pero también del compromiso, la lucha diaria y el no dejarse doblegar.

Le preguntamos a Visitante sobre la situación política y económi-ca en Puerto Rico. Nos contó que es terrible y que la inseguridad ha aumentado mucho. Hasta el punto de que el año pasado fué el más violento de su historia; en una isla de tres millones de personas hubo mil asesinatos. “Somos una colonia, ni de aquí ni de allí, no tenemos representación como país latino-americano pero tampoco estamos representados en el Senado norte-americano”, decía Eduardo.

Mark Rivera, guitarrista del gru-po, subrayó que “no se invierte ni en educación ni en salud, sino en estupideces”. Comentó que ahora el gobierno de Puerto Rico quiere levantar una estatua de Colón que compró a Francia y que será más alta que la Estatua de la Libertad, “una manera muy vistosa de lavar dinero” decía Mark, “mientras cada

día ocho familias puertorriqueñas son desalojadas de sus casas por no poder afrontar las hipotecas. Ahora está llegando el coletazo de la crisis de EE.UU”.

Puerto Rico está bajo soberanía de EEUU pero no forma parte de su territorio nacional. Su representan-te en el Senado no tienen derecho a voto. El actual gobernador de Puerto Rico, Luis Fortuño, del PNP (Partido Nuevo Progresista), aboga por la anexión a EEUU. El PNP está asociado al Partido Republicano de EEUU, mientras que la oposición, el PPD (Partido Popular Demócrata) se identifica con el Partido Demó-crata yanqui. “El PNP está en todas partes” comentaba Mark, “en el se-nado, en la justicia, en la policía, go-bernando, etc.”. En marzo de 2012 Fortuño nombró jefe de la policía al exoficial del FBI Héctor Pesquera, denunciado en repetidas ocasiones por sus conexiones con la mafia cu-banoamericana.

De nuestra conversación con Calle 13 nos queda más que claro que en Puerto Rico, en Latinoamérica y en el mundo entero hay muchas cosas que arreglar todavía y que todos debemos seguir poniendo nuestro grano de arena para asi poder cam-biar algo, ellos desde el escenario, usando el microfono como arma de difusión

masiva, nosotros desde las paginas de esta revista y cada uno de uds desde donde puedan, juntos somos invencibles, a no desistir!

SOL ARENAS

CALLE 13: COMPROMISO Y RITMOS LATINOS DE PUERTO RICO A L’HOSPITALET

9

OCTUBRE-NOVEMBRE

Los Beatles somos más famosos que Jesucristo... solo bastó una frase como esta para que todo un país quedara patas arriba, EE.UU se colapso ante la respuesta de un jo-ven John Lennon que en 1966 vivía junto a su banda uno de los mo-mentos más exitosos de su carrera. Solo un ejemplo como este basta para comprobar que el poder que ejercen los músicos sobre la gente es tan grande que podrían cambiar el mundo tres veces y después vol-verlo a dejar como estaba, y aun-que en aquella ocasión la quema de discos y la cancelación de giras fuera una nota negativa para la banda británica, es un hecho his-tórico que hasta el vaticano tuviera que tomar medidas en el asunto. Más tarde vendrían las rectifica-ciones y el ultra conservacionismo cristiano de algunos americanos quedaría de nuevo relegado por el griterío ensordecedor de miles de jóvenes, hecho que provocaría que finalmente y después de su último

concierto en el estadio Candlestick Park de San Francisco ante 25.000 mil personas, la industria musical replanteara la sonorización de los conciertos a un nivel más o menos al que conocemos en la actualidad.

Hoy en día la fuerza de la música sigue intacta, y no es raro encon-trarla en un pequeño bar alentán-dote a gritar o por el contrario, en un gran estadio y hacer que te que-des mudo. Quizás ya no asistimos a delirios colectivos tan exagerados como en los 60 y las nuevas ban-das aspirantes a Beatles pequen de conformismo creativo y se limiten

a imitar, no obstante las canciones, los discos, y aquellos que les dan forma, son sin duda los que mejor han sabido retratar día a día los acontecimientos sucedidos a lo lar-go de nuestra vida, con ellos hemos llorado, sufrido, cantado, reído y como no, drogado y viajado de las maneras más inverosímiles y es por ello y por otros muchos motivos que desde este pequeño rincón de “A les Barriades!” queremos rendir-le homenaje a todas esas bandas, cantantes y artistas en general que tantos ratos inolvidables nos han hecho vivir. Desde aquí os doy la bienvenida a conocer nuevas formaciones, lu-gares y momentos que esa droga llamada música nos brinda, engan-chémonos porque el vuelo será in-olvidable.

SALUT y ROCK AND ROLL.

MATHIUS PANK

QUE EMPIECE EL ESPECTÁCULO!

ET RECOMANEM...En la sociedad de la información, en la aldea global del siglo XXI, se dice que los medios de comunicación son el cuarto poder. Eso es porqué manejan la infor-mación como un arma de control social, modelando nuestra manera de ver y en-tender el mundo y creando la opinión pública. Para entender como funcionan los medios, recomendamos ‘Los guardianes de la libertad’, de los profesores Noam Chomsky y Edward S. Herman. El libro, titulado en inglés Manufacturing consent (Fabricando consenso), define los medios como un modelo de propaganda en el que la noticias pasan 5 filtros: la propiedad de los medios, la publicidad, las agencias de noticias, los mecanismos legales de control y la propia autocensura de las ideologías. A partir de este modelo, Chomsky y Herman estudian varios casos concretos, demostrando que hay hechos dignos y hechos indignos de salir en los medios. Los que pasan los 5 filtros son dignos de ser publicados y los que no los pasan no.

FABRICANDO EL CONSENSO

ru


1 4

DDO(El manuscrito de Juan Fernández)

OCTUBRE-NOVEMBRE

Com hem comentat en articles an-teriors, el sistema educatiu actual està tendint cada cop més a pre-parar persones que entren a l’edat adulta amb un bagatge cultural mínim i idèntic, que no exerciten la intel.ligència ni l’esperit crític, perquè no se’ls estimula perquè ho facin, sinó que més aviat se’ls penalitza en impulsar el model “guarderia” i el clientelisme.

Actualment sentim dir cada cop més, quan observem la quantitat de mancances estructurals i fun-cionals de la nostra sociatat, que fa falta invertir en educació, però a l’hora de la pràctica s’està fent tot el contrari. D’altra banda, a tots se’ns omple la boca parlant de la importància de l’educació per als nostres fills, però poques vegades arribem a fórmules concretes apli-cables per a complir amb les obli-gacions que com a pares, i també com a institucions educatives, pro-fessors, mitjans de comunicació i agents socials diversos implicats, tenim en aquesta tasca tan impor-tant. En definitiva, tots eduquem o “deseduquem”.

A un nen o nena se li ha de dir de tant en tant quant se l’estima, se li ha de remarcar el que fa bé, se l’ha de besar, abraçar i acaronar i també li hem de fer sentir que l’acceptem plenament. Però tam-bé hem de partir del supòsit que un nen o nena no pot fer el que li doni la gana, sobretot quan es-tan en joc la seva integritat, la seva salut, el seu desenvolupament personal i el respecte que deu als altres. Cada dia ens està resultant més familiar l’espectacle de nens que estant amb els seus pares no

poden parar quiets, tocant, reme-nant tot, molestant la gent o in-terrompent contínuament com si fossin els amos de l’espai. I el pitjor de tot és que els pares els ho con-senteixen sense cridar-los l’atenció de manera contundent. Resulta sorprenent que aquests pares no caiguin en el compte que els seus fills estan traspassant els límits que exigeixen les regles del respecte i de la convivència. I no els diguis res, perquè et caurà la bronca.

I això acaba per perpetuar-se tam-bé a l’escola i a tots els àmbits de la societat. Avui en dia el nen sembla ser el senyor del territori, i renyar-lo o fixar-li els límits, o exigir-li un mínim esforç sembla políticament incorrecte, per la qual cosa ens trobem amb aquestes males pràc-tiques que, això convé remarcar-ho, al primer que acabaran perju-dicant és al propi nen o nena amb el pas del temps. Moltes vegades, quan aquests noi i noies arriben a la joventut, es queixen que quan eren nens no els van posar límits i descarreguen amb infinita ràbia la seva responsabilitat en aquelles persones que no els van parar els peus a temps.

Això fa que no ens poguem sor-prendre de l’escassa capacitat d’encaixar frustracions que te-nen avui en dia els nostres joves. Acostumats com estan a que se’ls aplani el camí d’obstacles o des-torbs, quan les circumstàncies els impedeixen aconseguir qualsevol cosa que desitgin, reaccionen com com si fos una tragèdia i perden el control dels seus nervis i accions. Però hem de tenir en compte que la frustració i el fracàs formen part

integrant de la vida. Unes vegades procedeix de les mancances dels altres i altres vegades de les nos-tres pròpies, però segueix essent inevitable; a més, dels fracassos se n’aprèn, i això ens facilita el nostre propi creixement. Per això, qui no assumeix aquesta realitat no pot madurar ni arribar a aconseguir un nivell d’equilibri i de sana mesu-ra. No hi ha maduresa sense una compresnsió global de la realitat i no podem aconseguir aquesta comprensió sense aprendre a en-caixar l’adversitat i les limitacions que ofereix l’existència. Per això, si no prenem mesures per solucionar conjuntament aquestes proble-màtiques, ens trobarem (ja ens hi estem trobant) amb unes genera-cions de joves que pateixen la Sín-drome de Peter Pan, comportant-se com a nens o adolescents i no essent capaços de prendre la res-ponsabilitat dels seus actes.

El terme va ser creat el 1983 pel psicòleg Dan Kiley i reuneix les condicions del protagonista del conte infantil del mateix nom de l’escriptor escocès James M. Barrie. Peter Pan no vol créixer i frueix permanentment d’aventures increïbles al “País de Mai Més”, ha-bitat per ell i la pandilla dels “Nens perduts”. De tota manera, la pri-mera vegada que es va relacionar el nom de Peter Pan amb un pro-blema emocional (abans que Kiley popularitzés el que avui es coneix com a “Síndrome de Peter Pan”) va ser l’any 1966, quan el psiquiatre Eric Berne el va fer servir per in-dicar el nen que tot adult porta a dins i que només es preocupa de les seves necessitats.

13

CRÒNIQUES “DESEDUCATIVES”: SÍNDROME DE PETER PAN


15

Des de llavors, la Síndrome de Pe-ter Pan és definida com el conjunt de característiques que pateix una persona que no sap o no vol ac-ceptar les obligacions pròpies de l’edat adulta. Les conseqüències d’aquesta síndrome són òbvies, ja que encara que Peter Pan pogués viure eternament en un món de fantasia, les persones que l’imiten no. Aquesta síndrome comporta importants alteracions emocionals i conductuals. A nivell emocional són freqüents els nivells d’ansietat elevats i de tristesa, que poden derivar en depressió.

Aquestes persones s’amaguen darrere d’excuses o menti-des amb l’objectiu (inconscient, això sí) de dissimular la seva incapacitat per a créixer, solen parlar de fantàstics projec-tes i presentar uns ni-vells de prepotència increibles i una sèrie de fantasies (impos-sibles d’acomplir) que els permeten esquivar les seves responsabili-tats i poder culpabilitzar els altres de les conseqüències negatives del que els passa. A més podem reconèixer-hi també tota una sèrie de símptomes:

-Se senten altament seduïts per la joventut i la infantesa, etapa que solen tenir idealitzada intentant negar la seva immaduresa.

-Tenen por a la soledat.

-Són molt insegurs i amb baixa autoestima, encara que això ho solen disfressar amb una capa d’arrogància.

-Consideren que el compromís és un obstacle per a la seva llibertat.

-No adopten la responsabilitat dels seus actes mentre que els al-tres han de fer-ho per ells.

-Se senten permanentment insa-tisfets amb el que tenen però no prenen iniciatives per intentar so-lucionar la seva situació. Podríem dir que són persones que ho volen tot però no volen esforçar-se per aconseguir-ho.

Naturalment, tot això fa que l’afectat per la Síndrome de Peter Pan necessiti al seu costat una al-tra persona que satisfaci les seves necessitats i que, de retop, acaba fomentant la seva immaduresa; moltes vegades aquest rol (el de “Wendy”, un altre dels personat-ges de la novel.la de Barrie) és encarnat pels pares, per una ger-mana gran, o per la parella. La per-sona amb Síndrome de Peter Pan se sent poc realitzada amb la seva vida, ja que el fet de no assumir responsabilitats fa que no pugui gaudir amb els reptes, cosa que indubtablement repercuteix sobre els seus nivells d’autoestima, deri-vant sovint en casos d’ansietat ge-

neralitzada i fins i tot en qua-dres de depressió.

La via més clara per ajudar-los a créixer és permetre’ls que enfron-tin la seva realitat i assumeixin les conseqüències dels seus com-portaments i decisions. Però per a aconseguir-ho no ens hem d’esperar que siguin adults, sinó que hem de començar pel principi, que és el més fàcil i efectiu.

El millor és saber què volen els pa-res aconseguir que siguin els seus fills de grans i co-mençar a aplicar-ho des de ben petits. Volen que els seus fills siguin capaços de valer-se per si mateixos? Llavors, per què els fan el que poden fer-se ells so-lets? Volen que siguin ca-paços d’esperar a cobrar a fi de mes per pagar les seves despeses? Llavors, per què els donen d’immediat, no-més obrir la boca, tot allò que demanen i més del que necessiten? Volen que res-pectin els altres i que siguin respectats? Llavors per què desautoritzen i critiquen

els professors i altres persones del seu entorn davant d’ells ? Volen que de grans prenguin la iniciativa i les seves pròpies decisions enlloc d’anar-hi a remolc dels altres i de les circumstàncies ? Llavors per què decidim sempre per ells i els impe-dim que prenguin certes iniciati-ves en alguns aspectes de la seva vida ? Volen que siguin capaços de pensar valorant les conseqüències dels seus actes? Llavors per què no comencem a ajudar-los a fer-ho, entre tots, quan el nen o nena és petit?

Sembla més fàcil, ¿no?

Encarna Laguna

a les barriades #8

Documents