tarragona internet | la xarxa ciutadana de les comarques de ...- 3r torneig de nadal ..... aquest...

INSTITUT DE TORTOSA

2010/11

FEM

RO

GLE

nº 1

SumariINAUGURACIÓ DEL NOU CURS• Lliçó inaugural del professor de sociologia, Salvador Cardús ............................................................04• Carta de l’AMPA a la comunitat educativa de l’Institut de Tortosa ................................................06

CORRELLENGUA 2010• Llengua, cultura i llibertat .....................................................................................................................................................07

PROJECTES D’INNOVACIÓ EDUCATIVA• Escoles Verdes - Actuacions d’Escoles Verdes ............................................................................................................................09 - Reciclem l’oli per fer sabó ....................................................................................................................................09• Mediació - L’equip de Mediació participa en la I Jornada d’Educació Emocional ...........................11

EL CENTRE I L’ENTORN• Els pares coneixen de prop el projecte 1x1 .........................................................................................................12

SETMANA DE LA CIÈNCIA A L’INSTITUT• La Ciència en primera persona ......................................................................................................................................13• Estrelletes de Mig Camí: mite, llegenda, realitat… ............................................................................................14

BIBLIOTECA ACTIVA• Els blocs de la biblioteca ......................................................................................................................................................15

SETMANA D’ACTIVITATS CULTURALS I ESPORTIVES• Cap a Masella ...............................................................................................................................................................................16• Sortida de 4t i batxillerat al Museu de la Ciència i al musical ..............................................................17• L’alumnat de batxillerat visita l’ INEFC de Lleida ...............................................................................................18

TEATRE MUSICAL• Alumnes del nostre institut interpreten un musical basat en la pel·lícula Grease ................20• El musical Grease omple de gom a gom la sala d’actes de l’Institut ...........................................22

ACCIONS SOLIDÀRIES• L’institut de Tortosa amb la Marató de TV3 ......................................................................................................24• Recollida d’aliments per a Càritas ...............................................................................................................................26

CONCURSOS• Concurs d’idees per posar nom a la revista del nostre centre .........................................................27• Mostra de fotofilosofia ............................................................................................................................................................27• Participació en el Concurs de Podcast “Contes del Món” .....................................................................27• Concurs de microrelats de terror ................................................................................................................................28• Concurs de Cartells per anunciar el 1r Concurs de Contes Breus de l’Institut de Tortosa ........................................................................................................................29

COL·LABORACIONS DE L’ALUMNAT I PROFESSORAT• L’opinió de… - L’euro, èxit o fracàs? ................................................................................................................................................30 - La crisis de autoridad ...............................................................................................................................................31 - Reflexión de la situación de la sociedad .................................................................................................32• Halloween .........................................................................................................................................................................................32• La tectònica de plaques en models ..........................................................................................................................33• Can you guess who my favourite teacher is? .................................................................................................34• Concours de connaissance sur un personnage célébre ........................................................................35• Periodisme Juvenil .....................................................................................................................................................................36

ACTIVITATS ESPORTIVES• Els nostres esportistes - Més que un esport ....................................................................................................................................................37 - L’institut de Tortosa, un referent del cros ebrenc ............................................................................38• Sabies que… - Parkour a l’Institut de Tortosa ...........................................................................................................................38• Què hem fet? - 3r Torneig de Nadal ..................................................................................................................................................39• Activitat física i salut - Esport al pati ....................................................................................................................................................................41 - Pla Català d’Esport a l’Escola ...........................................................................................................................42

femrogle

EditorialAquest curs 2010-11 l’Insti-tut de Tortosa ha iniciat la seua activitat al servei dels tortosins i tortosines. Amb estudis d’ESO i Batxillerat volem oferir-nos a la ciutat com a un centre educatiu que siga referent en la seua qualitat d’ensenyar, edu-car i formar el seu alumnat. Un centre, en definitiva, al servei de tots aquells que formen part de la comunitat educativa de Tortosa.

Creiem en l’educació com un dels puntals de la nostra societat i volem acompanyar les famílies en aquest creixement. La joventut que hem d’atendre i que ens inspira ha d’entendre que els anys que passen amb nosaltres són la base per al seu desenvolupament futur.

Aquest primer número de la revista de l’Institut de Tor-tosa ens omple de joia i orgull. És una mostra més de la nostra arribada, de la nostra presència.

Aquest camí que hem engegat no té aturador. Naixem com a desglossament de l’Institut de l’Ebre, centre a qui agraïm l’ajut ofert en aquest camí i amb qui com-partim espais provisionalment, fins que ens ubiquem al marge esquerre de l’Ebre a la zona del Temple, a la zona de la Porta de Tortosa.

Apostem per un reequilibri educatiu de Tortosa per-què és possible: instituts públics a cada marge de riu, instal·lacions adequades, un bon repartiment de l’alumnat... No ha de ser una demanda més sinó una realitat a curt termini.

Us encoratgem en aquest procés engrescador i que cadascú el faça seu segons les seves aptituds i res-ponsabilitats.

Finalment, un agraïment a tots aquells que han fet possible la posada en marxa del nostre institut i a tots aquells que cada dia vetlen perquè formem alumnes excel·lents.

Consellde redacció

Equip directiu

Maria Josepa Altadill

Carme Segura

Col·laboradors i col·laboradores

Josep Ramon Subirats Mariló Sebastià

Xavi Rodríguez Helena Panisello

Jordi Gas Maite Chavarria

Marta Molinos Rosa Vallés

Àngel Martí Albert Aragonés

Cinta Cabrera Álvaro Arasa

Cinta Viladrich Pilar Gisbert

Susan Muria Enric Carbó

Àngela Creix Àngels Cid

David Benito Jamila Moussaoui

Mònica Blasco Bernat Navarro

Pau Polo Joan Roig

Jesús Arenós Desiré Cantador

Xavier Lluís Anna Colomé

Sara Moreso Albert Carles

Pilar Notivol Àlex Martínez

Ariadna Arasa Cinta Borrell

Miquel Ferré Rogerio Costa

Ez Zahra Ait Abou Maria Notivol

Rafa Carcellé Wendy Cabanes

Alba Martinez Ariadna Ferrer

Anna Segura Javi Pagan

Natàlia Arasa Alba Arenós

Disseny de la portada i contraportada

Susanna Castell

professora d’educació visual i plàstica

Amb la col·laboració de l'AMPA

04

| InstitutdeTortosa |

Un dels reptes plantejats per la comunitat educativa de l’Institut de Tortosa era començar el curs amb una lliçó inaugural de prestigi i amb poder de con-vocatòria.

Un tema atractiu i un conferenciant de renom van ser els ingredients d’aquest acte.

Salvador Cardús, doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor titular de sociologia a la facultat de Ciències Políti-ques i Sociologia de la UA, amb el tema “Educar en temps de crisi” va fer arribar als assistents, amb un llenguatge àgil i entenedor, tota una sèrie de reflexi-ons sobre l’educació en els moments actuals.

La lliçó de Salvador Cardús va anar precedida d’una presentació per part del Sr Caballol, regidor de cultura de l’ajuntament de Tortosa, del Sr. Jo-sep Ramon Subirats, director de l’Institut de Tortosa i de les intervencions d’alumnes del nostre centre que van posar una pinzellada artística a la con-ferència: Marcela Ochoa amb la lectura del poe-ma "Cant dels joves" de Joan Maragall" i amb la interpretació musical de The Entertainer d’ Scott Jo-plin per Miquel Ferré i Miquel Pallarés.

Lliçó inaugural del professorde sociologia, Salvador Cardús

FemRogle

L’acte dut a terme al Teatre-Auditori Felip Pedrell de Tortosa va comptar amb un nombrós públic, espe-cialment, del sector cultural i educatiu.

Començava Salvador Cardús la seva intervenció plantejant una paradoxa: en aquests darrers anys mai no hi havia hagut una preocupació tan gran per l’educació, mai com fins ara s’havien dedicat tants de recursos econòmics i humans a l’educació i, en canvi, és ara quan més ha sorgit el terme “fracàs escolar”, quan més desconcert hi ha en el tema de l’educació.

Actualment estem veient que als nostres escolars els costa seguir la forma tradicional d’aprenentatge: es-coltar una explicació, estudiar, revisar, fer els deures per fixar l’aprenentatge, planificar el temps d’estudi i d’elaboració de treballs. En canvi, la majoria domina les noves tecnologies, utilitza el mòbil com a mitjà de fàcil comunicació, el facebook o altres xarxes soci-als. Saben utilitzar la xarxa per descarregar-se jocs, música, vídeo, etc. En aquest àmbit, des de l’escola no se n’ha fet un ensenyament explícit i, tanmateix, són totalment autònoms.

Segons Cardús hi ha una gran diversitat d’agents educatius que entren en competició i a més no sem-

INAUG

URAC

IÓ D

EL N

OU C

URS

05


FemRogle

pre van en la mateixa direcció. Hem passat d’un model escolar i familiar on no es qüestionaven les decisions a un model actual on tot es qüestiona.

La societat actual és plural. No tothom pensa el ma-teix. En tota evolució social i generacional es produ-eixen canvis. Aquests canvis afecten la manera de ser i de fer. Podem dir que els fills no pensen com els pares. Potser és en aquests darrers anys quan més ràpid s’ha produït aquest canvi, aparellat amb la rà-pida evolució tecnològica. En aquest sentit posava Cardús un exemple prou gràfic: fa uns anys per fer una trobada amb els amics es planificava amb dies d’antelació i es demanava permís als pares; actual-ment els joves agafen el mòbil i queden per trobar-se en aquell mateix moment, sense ni preguntar als pares si poden o no sortir.

Una altra de les causes apuntades per Cardús en aquest desconcert educatiu seria la pretensió d’ator-gar a l’escola més expectatives de les que pot o ha d’assumir, la d’assignar-li tota una sèrie de funcions que potser no li pertoquen. Als centres escolars ar-riben tot tipus de propostes, des de l’educació vial, sexual, informació sobre violència de gènere, etc. fins a concursos o campanyes solidàries. Que l’es-cola no pugui entomar totes aquestes propostes, podria semblar una situació de fracàs. No hauria de ser així . Potser demanem massa a l’escola. L’escola no ho pot resoldre tot.

El ràpid creixement econòmic ha fet perdre de vis-ta un tipus d’organització social i familiar que d’una forma més pausada i tranquil·la anava transmetent valors, planificació, organització. Actualment el crei-xement accelerat ha fet augmentar el consum, la necessitat de consumir, de treballar més hores per tenir i fer més coses. Això ha desorganitzat la vida familiar. Mai tenim temps. Hem descuidat que els nois i les noies necessiten atenció i una planificació horària.

La família, l’escola, la societat, globalment, està en crisi i també l’economia. Afirmava el conferenciant que potser ara, quan l’economia ha sofert un alen-timent, sigui un bon moment per retornar a uns orí-gens més racionals i on la família torni a prendre el protagonisme en l’educació dels fills que semblava que havia traspassat a l’escola.

La projecció de futur i de millora social que tradici-onalment s’ha fomentat des de l’escola, ara ja no és així. L’ascensió social ha deixat de funcionar. A l’alumnat actual no li preocupa gaire ser el millor de la classe. Hi ha altres motivacions socials per a l’èxit. Molts programes televisius adreçats al públic jove no tenen precisament com a objectiu difondre entre la seva audiència la millora de la competència educa-tiva.

En tot aquest daltabaix econòmic i social, quin paper juga l’escola?

Segons el doctor, l’escola ha de reflexionar sobre com guanyar centralitat. És ben cert que als centres se'ls encomanen massa propostes des dels àmbits socials que no són estrictament instructius. El princi-pal problema és que els estímuls externs als centres són més atractius i, a més, l’estudi no és un al·licient per ell mateix. No podem pensar que els nostres joves mirin cap al futur per “arribar a ser”. Els joves viuen el present, la immediatesa: Ho vull, però ho vull ara mateix. Un dels factors més fàcilment detectat actualment és la dificultat d’atenció dels més joves per seguir el que s’està explicant a una classe. Sem-bla com si hagués augmentat el trastorn de dèficit d’atenció. Això té relació directa amb aquesta rapi-desa que suposa fer moltes coses diverses en molt poc temps. Dedicar temps a la reflexió del que fem sembla poc productiu i avorrit. L’escola, acollint totes les propostes que se li fan des de fora, pot produir aquest efecte de superficialitat i poca consistència d’aprenentatge.

Com a conclusió diríem, tal com indicava el pro-fessor Cardús, que l’escola no ha d’entomar totes les obligacions que la societat li vol transferir. No ha d’agafar les obligacions que corresponen a la família o a l’administració.

L’escola no pot continuar fent de moralitzadora. Les normes s’han de transmetre des de la família. L’or-dre, l’organització horària, de l’alumne i familiar, l’ha de fer la família.

La finalització del creixement econòmic esbojarrat pot ajudar a establir prioritats que comportin canvis en els nostres hàbits i en la nostra manera de fer.

L’escola i la família haurien de posar en comú el treball com a finalitat de vida, com a exploració dels propis límits i d’horitzons personals. No són les carre-res o uns estudis determinats els qui tenen sortides professionals, sinó que són les persones les qui te-nen sortides.

Per últim s’hauria de veure l’educació des d’una di-mensió política i de país. L’educació és un dret però també un deure. Tant la família com l’escola haurien de fer entendre als joves que han de retornar a la societat el que han après. L’educació no és per a l’enriquiment econòmic i personal de qui la rep, sinó per fer devolució a la societat del que se li ha trans-mès des de generacions anteriors.

I retornant al títol de la conferència,“educar en temps de crisi“, cal reivindicar el paper central de la família com a dipositària dels valors personals que haurien de conduir a una societat més justa i més solidària.

INAUG

URAC

IÓ D

EL N

OU C

URS

06


Benvolguts associats, pares, mares, tutors, amics.

Els nostres fills i filles tenen el privilegi d’inaugurar un nou centre d’educació secundària, de ser els primers alumnes de l’institut que porta el nom de la nostra estimada ciutat. I vet aquí que de la mateixa manera que el nom de Tortosa és inseparable de “Ebre”, els dos instituts que de moment hauran de conviure en un mateix edifici també s’anomenen així respectivament. I, com és lògic, un institut nou requereix nou professorat, encara que no tot, un nou equip directiu, que ja tots coneixeu, i per suposat una nova AMPA.

Quan naix un ésser, entitat o associació es creen moltes il·lusions i bons desitjos envers el seu futur. Nosaltres, l’AMPA de l’Institut de Tortosa també d’al-guna manera acabem de nàixer aquest curs 2010-2011. I el nostre desig més ferm és que en el curs dels anys els nostres successors mantinguin la ma-teixa il·lusió que ens mou avui a col·laborar amb els professors i professores a qui confiem l’educació de les nostres filles i fills per tal de potenciar en la mesu-ra que ens sigui possible la tasca educativa.

Si el nostres fills han d’assumir un REPTE quant a respecte, estudi, pulcritud, treball i entusiasme, les mares, pares i tutors acostumats a ajudar-los també ens identifiquem amb ells i per això, com a membres de l’associació de mares i pares d’alumnes de l’Insti-tut de Tortosa, creiem que nosaltres també tenim el nostre propi REPTE.

Recolzar, saber donar el suport adequat i necessari tant al centre com als alumnes i associats en totes les tasques que es necessita l’AMPA.Equànimes en tots els casos i amb tothom.Pacients perquè no sempre les administracions i la gent treballa a la velocitat que nosaltres voldríem quan tenim projectes entre mans.Transparents amb els comptes de l’associació i en totes les activitats que ens impliquem.Entusiasme necessari per avançar i portar els pro-jectes cap endavant, igual que el repte dels nostres fills, també és el camí per aconseguir l’èxit.

Espero i desitjo que junts i amb bona voluntat pu-guem crear una AMPA forta que ens faci sentir molt orgullosos de formar-ne part: l’AMPA de l’Institut TORTOSA.

Àngels CidPresidenta de l’AMPA

Carta de l’AMPA a la comunitateducativa de l’Institut de Tortosa

FemRogleIN

AUG

URAC

IÓ D

EL N

OU C

URS

La junta de l’AMPA de l’Institut de Tortosa, constituïda el dia 30 de setembre de 2010, està formada per

PresidentaÀngels Cid Lapeira,mare de Josep Pous Cid

VicepresidentCarlos Saura Ferrando, pare d’Adrià Saura Cid

SecretariJosé Luis Ruíz Prades, pare de Joan David Ruíz Subirats

TresoreraDolors Montoya Martínez, mare de Pepe Herranz Montoya

Vocal 1Cinta Viladrich Mayor, mare de Marc Pitarch Viladrich

Vocal 2Teresa Crisol Forcadell, mare de Cristina Chavalera Crisol

Vocal 3Silvana A. Scibilia Moyano, mare de Fabrizio Della Gaspera

Junta del’AMPA

CO

RRELLENG

UA 2

010

07


Llengua, cultura i llibertat

FemRogle

Sota el lema d’enguany llengua, cultura i llibertat el 22 d’octubre vam celebrar el Correllengua al nostre institut.

Uns minuts abans de les onze del matí dos alumnes de primer d’ESO, acompanyats pel so de les gralles i els timbals portaven la flama al pati del centre, sím-bol d’aquesta festa de la llengua i la cultura catala-nes arreu dels Països Catalans.

Després de la salutació del director, l’alumnat de 1r i 2n d’ESO ens oferiren unes jotes, compostes ex-pressament per a aquest dia.

Avui és el Correllengua jotes anem a cantar aquí estos cantadors que vos volen saludar als balladors i als músics i als que ens vulgueu escoltar. I tots estem molt contents un nou centre ens faran i a l’entrada de Tortosa es veu que ens ubicaran de l’altra banda del riu jotes seguirem cantant. La despedida donem a l’Institut de Tortosa desafinem una mica però la intenció és bona que és cantar la nostra jota i així posar-la de moda.

llenguacultura illibertat

08


FemRogleC

ORRELLENG

UA 2

010

L’any 2010 el Correllengua volia homenatjar l’escrip-tor Salvador Espriu, en el 25è aniversari de la seua mort. Per aquest motiu l’alumnat de l’optativa de tea-tre musical de 4t d’ESO ens va oferir la interpretació del poema Hem mirat aquesta terra amb l’acom-payament musical de Blai Subirats, Natxo Romero, Estebi Romero i Arnau Adell.

Després l’alumnat de batxillerat va llegir diversos po-emes de Salvador Espriu i finalment el manifest, es-crit per Patrícia Gabancho.

Des d’aquí volem agrair a tot l’alumnat i professorat el seu esforç per fet possible una vegada més la defensa de la nostra llengua i de la nostra cultura.

PRO

JEC

TES D

’INNO

VAC

IÓ E

DUC

ATIV

A

09


Actuacions d’Escoles Verdes

FemRogle

La primera activitat que hem realitzat ha sigut un taller de reciclatge d’oli adreçada als alumnes de 1r d’ESO, amb els quals van fer sabó.

Des d’aquestes línies volem agrair la gran col-laboració de l’alumnat de 2n i 1r de batxillerat salut a l’hora de realitzar aquest taller.

Aquest any, des d’Escoles Verdes, hem creat la fi-gura de l’ecodelegat, la funció del qual és vetlar per-què tots actuem correctament i respectem el nostre entorn. També ha de fer de portaveu del seu grup classe i mitjancer entre aquest i la comissió d’Escoles Verdes. La primera funció que té és la de complir i fer complir el decàleg mediambiental.

Com en els anteriors cursos, seguirem fent actuaci-ons per conscienciar-nos una mica més de diferents temes de salut mediambiental: tallerets, xerrades, sortides, etc.

Decàleg mediambiental

Evitar el consum de materials i productes conta-6 minants, tòxics o no biodegradables.

Utilitzar el transport públic i la bicicleta.7

Evitar els sorolls molestos (crits, arrossegament 8 de mobles, mitjans audiovisuals amb volum ele-vat) per aconseguir un ambient de treball ade-quat.

Reciclar totes les deixalles utilitzant els conteni-9 dors específics.

Estendre i difondre els compromisos anteriors en 10 tots els àmbits de la societat: a casa, al carrer, amb els amics, els companys…

Respectar el material i les instal·lacions del centre 1 per afavorir-ne la conservació.

Contribuir a mantindre nets tots els espais de 2 l’institut, no embrutant i col·laborant amb el per-sonal de neteja.

Estalviar energia, fent un ús raonable de la cale-3 facció, aprofitant la llum natural per evitar així l’ús innecessari d’electricitat.

Estalviar aigua fent un ús responsable de les 4 fonts i lavabos.

Reduir el consum de paper, reutilitzant-lo quan 5 siga possible, i consumint paper reciclat no clo-rat.

Reciclem l’oli per fer sabó

El passat 15 de desembre l’alumnat de batxillerat científic va realitzar un taller per als alumnes de 1r d’ESO per ensenyar-los a reciclar l’oli que fan servir dia a dia a casa per cuinar.

Helena Panisello, que, a més de ser professora de biologia, forma part del projecte d’innovació educa-tiva Escoles Verdes de l’Institut de Tortosa, va pro-posar de fer-lo.

Per a realitzar-lo, vam demanar als alumnes de 1r d’ESO que portessen oli utilitzat, cosa que van fer amb molt de gust.

ESCOLES VERDES

ESCOLES VERDES

ESCOLES VERDES

En principi teníem una hora i mitja per a cada grup. Com que eren molts alumnes, els vam posar en dues aules: uns van anar al laboratori de biologia i els altres al de química.

Després van fer grups de tres perquè tots tingues-sen la possibilitat de col·laborar en la fabricació del sabó. Cada grup disposava d’un parell d’ajudants per si tenien algun dubte i per manejar la sosa càus-tica (base forta), ja que és corrosiva i s’havia de manipular amb cura.

Abans de començar a realitzar el procés de fabrica-

10


FemRoglePRO

JEC

TES D

’INNO

VAC

IÓ E

DUC

ATIV

A

ció del sabó els alumnes de segon de batxillerat vam haver d’explicar els conceptes bàsics del procés de saponificació i els reactius utilitzats.

Des del nostre punt de vista, aquest taller ha es-tat una gran idea, ja que fabricant el nostre propi sabó no contaminem el medi ambient que ja està prou deteriorat; a més que tenim la seguretat que el nostre sabó no conté substàncies químiques in-necessàries.

Gràcies a la col·laboració dels alumnes de primer i segon de batxillerat, de les professores Helena Pa-nisello, Àngela Creix, Maria Josep Altadill, Carmen Segura i el vistiplau del director del centre, Josep Ramon Subirats, el taller va ser un èxit.

Si voleu fabricar els vostres propis sabons, aquí te-niu el material, el procediment i les quantitats neces-sàries.

una capsa de plàstic• per fer de motllo

un recipient de plàstic• (pot de pintura buit)

oli aromàtic•un bastó o cullera de•

fusta per remenarbàscula•gerra mesuradora•guants de plàstic o de goma•oli de cuinar (que ja s’haja fet servir)•

Procediment

Dissoleu la sosa càustica amb l’aigua dins del 1 recipient de plàstic i remeneu-ho a poc a poc vigilant que no us esquitxeu.

Quan la sosa càustica estiga dissolta, deixeu-2 la refredar una mica ( la sosa escalfa l’aigua). A continuació aboqueu lentament l’oli utilitzat i un parell de gotes d’oli aromàtic. Tot seguit aneu removent sense parar i sempre en el mateix sentit fins que es faça una massa pastosa i homogènia.

Quan vegeu que el sabó ja és una massa 3 consistent, aboqueu-lo al motllo i aneu pressionant amb la cullera de fusta, de manera que es distribuïsca per tot el motllo.

Utensilisutilitzats

PRO

JEC

TES D

’INNO

VAC

IÓ E

DUC

ATIV

A

11


FemRogle

Deixeu reposar el sabó unes hores fins que 4 estiga dur i després el podreu tallar a trossos de la mida que vulgueu. Abans de fer-lo servir s’ha de deixar assecar uns dies.

Qua

ntitats

Reactius Àcid gras (oli)300 ml Base forta(sosa càustica)41,6 grams L’aigua són 100 ml.

Jamila Moussaoui Jannati i Mònica Blasco Aixendri, 2n de batxillerat salut.

Durant el primer trimestre d’aquest curs, hem donat a conèixer el servei de Mediació entre iguals que tenim al nostre institut a altres centres i a professorat de primària i secundària de les Terres de l’Ebre.

El 20 de novembre de 2010, la intervenció va ser en el marc de la I Jornada d’Educació Emocional a les Terres de l’Ebre, celebrat a Tortosa, i organit-zada pel grup FES-TE’(Formació Emocional i Social - Terres de l’Ebre) que pertany a l’ICE de la URV. El 9 de desembre de 2010, la presentació del servei es va fer a Amposta en un curs interzonal i inter-nivells sobre Mediació i Convivència, organitzat pel CRP del Montsià. En ambdós casos, vam explicar els nostres objectius, la metodologia, les actuacions que se’n deriven pel que fa a la formació, al servei de mediació a l’inici, durant i en acabar el curs, i a

la informació a la comunitat educativa del centre, la valoració del servei i les propostes de millora per a aquest curs. També vam parlar de la normativa vigent en mediació i convivència en l’àmbit educatiu. Per acabar les dues intervencions, vam entrar a la pàgina web de l’Institut de Tortosa (www.instortosa.cat) on s’explica el procés de la mediació.

Vull aprofitar l’avinentesa per felicitar i donar les grà-cies a tot l’equip mediador del nostre centre per la seua formació, dedicació i eficàcia a l’hora d’ajudar la resta de l’alumnat en la resolució positiva de con-flictes, tot fent que “El poder de la paraula” que Pau-la, quan feia 2n d’ESO, va incloure en el seu magnífic dibuix, tinga plena vigència i sentit.

Vull agrair molt especialment, a Àngela Arasa, David Benito i Anna Villó, la seua col·laboració en la I Jorna-da d’Educació Emocional a les Terres de l’Ebre.

M. Àngela Creix Mestre, coordinadora

L’equip de Mediació participa enla I Jornada d’Educació Emocional

MEDIACIÓ

12


FemRogleEL C

ENTRE I L

’ENTO

RN

Els pares coneixen deprop el projecte 1x1

es té a les mans. Hem elaborat unes normes d’ús dels portàtils i hem convocat els pares per explicar-los amb detall què hi ha en aquests llibres digitals i com s’hi accedeix.

El passat dia 21 d’octubre ens vam reunir amb els pares i mares de 1r i 2n d’ESO; en van assistir uns 20 de primer i uns 30 de segon. Els vam explicar quin ús se’n fa a classe, com es treballa, quin control hi ha i els recursos que hi ha a l’abast.

La preocupació dels pares i mares és tenir uns fills massa enganxats a internet sense aprofitar-ho i l’ac-cés a continguts no adequats a la seva edat. Els vam informar que s’havia de fer un seguiment, que es necessita la seva col·laboració i que ja es fa, a l’institut, tot el control possible.

La reunió va anar bé i vam insistir que estem da-vant d’un procés nou d’adaptació i de treball, que és complementari amb els llibres, llibretes, dossiers i altres instruments més tradicionals que s’havien fet servir fins ara. També vam aprofitar per mostra-los els avantatges de les pissarres digitals instal·lades a les aules.

El projecte 1x1, un ordinador per cada alumne, im-pulsat pel departament d’Educació, ha arribat aquest curs 2010-11 al nostre institut.

L’experiència iniciada no ha estat exempta de difi-cultats per la immediatesa de la posada en marxa i per la novetat que significava, tant per a professorat com per a alumnat. No sempre s’ha treballat com s’hauria volgut, amb la rapidesa i amb tots els re-cursos a l’abast des del primer dia. L’empenta del professorat ha estat, una vegada més, determinant perquè s’anés avançant.

A poc a poc s’han anat solucionant els problemes tècnics però cal un major recorregut de l’experiència per valorar-la plenament. De totes maneres el fet de tenir a les aules llibres del programa de reutilització, ha comportat que es fes una adaptació pausada. També hem disposat de llibres en PDF per passar a l’alumnat per tal que poguessin treballar quan hi hagués problemes de connexió.

En tota aquesta experiència els pares i mares tenen un paper fonamental perquè amb els ordinadors s’obre la porta al món als seus fills i cal saber què

SETM

ANA D

E L

A C

IÈNC

IA A

L’IN

STITUT

13


La Ciència en primera persona

FemRogle

El passat 17 de novembre, dins del marc de la 15a Setmana de la Ciència a les Escoles organitzada pel departament d’Educació conjuntament amb la Fun-dació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i dins de l’activitat La Ciència en primera persona, es va realitzar una xerrada a càrrec del Dr. Xavi-er Barril, professor de recerca a ICREA (UB), sobre Les proteïnes: els engranatges de la vida. L’objectiu fonamental d’aquesta conferència era despertar i potenciar l’interès dels més joves vers la ciència i la tecnologia.

Aquesta xerrada anava dirigida a tot l’alumnat de batxillerat, i durant els, aproximadament, 90 minuts que va durar, ens va explicar d’una manera molt entenedora què són i com funcionen les proteïnes i com s’utilitza aquesta informació per dissenyar fàr-macs en un laboratori. D’aquesta manera l’alumnat van poder tenir una petita visió de la feina que es realitza en un laboratori i de la connexió que hi ha entre el món laboral i l’acadèmic.

Helena Panisello, professora de ciències naturals

14


Estrelletes de Mig camí:mite, llegenda, realitat...

FemRogleSETM

ANA D

E L

A C

IÈNC

IA A

L’IN

STITUT

Viuen enganxats al fons marí o a les algues, per la qual cosa es diu que són de vida sèssil. Són exclu-sivament marins, si bé alguns d’ells poden adaptar-se a aigües salobres. En l’actualitat viuen de forma més o menys solitària, si bé en el registre fòssil, les grans acumulacions d’estos organismes suggereixen que vivien agrupats en grans praderies sobre fons fangosos.

L’animalet està format per un peduncle que s’an-cora al fang, un calze i un conjunt de cinc braços ramificats. El màxim esplendor, el varen tindre a l’era primària o paleozoic, entre 500-300 milions d’ anys. A l’ era secundària o mesozoic comencen a presen-tar una certa regressió. Les estrelletes de Mig Camí correspon al gènere Pentacrinus neocomiensis; va-ren viure durant el Cretaci, concretament durant el Barremià, fa uns 115 milions d’anys.

A. Arasa TuliesaDepartament de Ciè[email protected]

A l’Institut de Tortosa hem dut a teme un taller per conèixer les estrelletes de Mig Camí o crinoïdeu i un seguit de restes fòssils que hem pogut identificar com parts d’ostres, crancs, gambes, esponges, pei-xos, eriçons, estrelles de mar, foraminífers, etc.

Segurament, també has buscat estrelletes. Quan era més jove, vaig sentir dir que el seu origen era d’un animal fòssil. Són parts d’un organisme marí, cosí germà dels eriçons i estrelles de mar. Es tracta d’un fòssil que va viure fa milions d’anys. En altres moments de la història se li ha volgut donar un ori-gen diví, però mai més lluny d’això.

Molt abans, els fòssils no existien com a tals. Es con-sideraven uns capricis de la natura o bé empremtes divines que testimoniaven la seua existència. Però els canvis de mentalitat no es produeixen d’un dia per a l’altre. Tant és així que, fins i tot en l’ actualitat, hi ha una certa creença en la divinitat i poders que exerceixen les estrelletes de Mig Camí. Encara avui es busquen estrelletes per menjar-se-les i es pensa que actuaran sobre mals que ens afecten. La seua presència no solament radica a Mig Camí, se’n tro-ben pertot arreu i de més grans.

Esquema d’uncrinoïdeu i unsegment delpeduncle en

forma d’estrelleta

Taller

Aspecte d’unamostra amb

diferents fòssilsde Mig Camí

BIB

LIO

TEC

A A

CTIV

A

15


FemRogle

Els blocs de la biblioteca

Al tercer bloc, Calaixó de sastre, és on publiquem textos i vídeos de creació. Hi podeu llegir tots els contes guanyadors dels concursos literaris que ha organitzat l’institut, però està obert a tothom: animeu-vos i envieu-nos els vostres poemes, contes i vídeos i els publicarem.

A la pàgina principal del web de l’institut trobareu l’enllaç per entrar a tots els blocs.

La biblioteca de l’institut disposa de tres blocs a In-ternet.

En el primer publiquem periòdicament avisos i crò-niques de les activitats que fem a la biblioteca (con-cursos, exposicions, tríptics informatius...) i notícies d’actes relacionats amb la lectura que se celebren a Tortosa (clubs de lectura, representacions teatrals, recitals, presentacions de llibres...).

A més a més, hi ha tota la informació sobre la bi-blioteca (l’horari, el catàleg en línia, el servei de prés-tec, etc.) i una bona selecció de recursos en línia (catàlegs d’altres biblioteques, agendes i culturals de Tortosa, premsa, ràdio i TV digital, etc.).

En el segon bloc de la biblioteca, Recomana’m un llibre, l’alumnat de l’institut publica ressenyes de les seues lectures de ficció. Fins ara ja hi ha gairebé cent comentaris de novel·les per a joves. És un es-pai ideal per saber quines lectures han agradat als companys i companyes.

16


FemRogleSETM

ANA D

’AC

TIVITATS

CULT

URALS

I ESPO

RTIVES

Els dies 15,16 i 17 de desembre un grup d’alumnes de l’Institut de Tortosa vam anar a esquiar a Masella acompanyats de tres professors, però que van ser com tres alumnes més.

Com que volíem aprofitar al màxim els tres dies que teníem per esquiar, el dia 15 vam haver d’agafar l’autobús a les 4:00h de la matinada a Tortosa per arribar sobre les 8:00h a Masella. A l’autobús vam començar a conèixer-nos tots i a riure molt. Com que l’alberg on dormíem estava al costat de les pis-tes vam deixar-hi les maletes i amb un tres i no res vam estar preparats per esquiar i repartir-nos en els grups segons el nivell. Encara que el primer dia gairebé tots vam caure més d’una vegada, estàvem entusiasmats amb el que apreníem a les classes i com anàvem millorant cada dia que passava; a la tarda en el temps lliure era quan millor ens ho pas-sàvem. En petits grups anàvem a esquiar pel nostre compte i d’aquesta forma posàvem en pràctica tot el que sabíem. També, a la tarda, hi havia gent que es dedicava a descansar. El primer dia alguns dels principiants es van precipitar a pujar amb el teleca-dires i després no s’atrevien a baixar, però l’últim dia tots junts vam baixar dos vegades una pista de les més fàcils i cap de nosaltres va caure.

Cap a Masella

Durant els dies a Masella vam tindre temps per par-lar amb els companys i relaxar-nos perquè, quan tancaven les pistes, anàvem cap a l’alberg i fèiem activitats fins que anàvem a dormir. L’alberg orga-nitzava activitats cada dia com la xocolatada o el concurs de preguntes que va guanyar un noi del nostre institut; però, a més a més, el segon dia els nostres professors ens van organitzar una classe d’estiraments perquè molts teníem cruiximents i ens feia mal tot. L’alberg estava ple de nois i noies d’altres instituts i a la nit anàvem a la discoteca. Hi havia força sarau. Nosaltres ens ho passàvem d’allò més bé mirant com discutien o es ballaven els altres. A la nit els passadissos eren corredisses de gent amunt i avall, però a l’habitació de les noies, les que més ens feien riure eren les dos més petites del grup que estaven tota l’estona parlant i fent-nos riure.

Els dies a Masella van ser pocs i gairebé a tots ens hauria agradat quedar-nos uns dies més ja que vam passar-nos-ho molt bé tant esquiant com amb els companys de l’institut.

Maria Notivol2n batxillerat

SETM

ANA D

’AC

TIV

ITATS C

ULTURALS I

ESPO

RTIV

ES

17


FemRogle

Sortida de 4t i batxillerat alMuseu de la Ciència i al Musical

Els alumnes de l’optativa teatre musical de 4t d’ESO havien de fer una interpretació de Grease a la sala d’actes de l’institut per recollir diners per al viatge de final de curs. Per aquest motiu, la professora de l’op-tativa, Susan Muria, va proposar de fer una excur-sió a Barcelona per veure el musical 40 El Musical, perquè pensava que això els ajudaria a l’hora de la interpretació. Però, com que no eren suficients per omplir l’autocar, van demanar als altres grups de 4t i de batxillerat si podien acompanyar-los.

Però aquesta sortida no només consistia a anar al musical, sinó també a veure la fàbrica tèxtil de Ter-rassa on hi ha situat el Museu de La Ciència i de La Tècnica, amb exposicions que ens mostren diversos temes lligats a la fàbrica.

Un cop allí vam fer dos grups. Els de lletres i ciències van anar a l’exposició anomenada Enérgeia, on els van explicar els diferents tipus d’energies, des de les primeres com, per exemple, les energies de sang, que eren energies a partir de la força d’algun animal que feia moure les màquines per fer la feina més ràpid i eficient, fins a l’última com és l’electricitat.

El grup dels tecnòlegs va anar a l’exposició anome-nada La Fàbrica Tèxtil, on els explicaven el procés de fabricació de la roba, el combustible utilitzat, les diferents estances on treballaven, es canviaven o cobraven els treballadors d’aquella fàbrica.

En finalitzar la visita a les exposicions, ens vam reunir els dos grups i ens vam dirigir cap a Barcelona.

En arribar a la gran ciutat, ens van indicar com s’ar-ribava al Teatre Victòria, que era on feien el musical dels 40. I com que ja tocava descansar, després d’ensenyar-nos el teatre, vam anar al centre comer-cial més popular de Barcelona, El Maremàgnum, on

pots trobar més de 50 botigues de tot tipus de roba, complements, i, el que tocava en aquell moment, menjar! Quan vam acabar de dinar, vam aprofitar per fer unes compres nadalenques per a pares, ia-ios, germans, i,sobretot, per a nosaltres.

Després, cap al Teatre Victòria, per anar a veure el musical. L’espera es va fer eterna, però va valdre la pena. El teatre era enorme. Ens van situar a l’amfite-atre, des d’on les vistes eren impressionants; podies veure el DJ que punxava les cançons que posava

18


FemRogleSETM

ANA D

’AC

TIV

ITATS C

ULTURALS I

ESPO

RTIV

ES

El passat 20 de desembre l’alum-nat de primer de batxillerat junta-ment amb el professorat d’edu-cació física, Maite Arasa, Xavi Rodríguez i Miquel Pinedo, van realitzar una sortida a Lleida, un cop acabats els exàmens, per vi-

sitar l’INEFC, Universitat d’Educació Física.

En arribar a la universitat dos estudiants ens van ex-plicar que l’INEFC de Lleida va nàixer l’any 1982 amb una clara voluntat de ser considerat com un dels centres capdavanters en la formació i la recerca en l’àmbit de l’activitat física i de l’esport. També ens van mostrar els diferents itineraris cur-riculars i sortides professionals a les quals es pot optar després de realitzar aquests estudis, Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE).

Després vam fer una visita per les instal·lacions: au-les, biblioteca, audioteca, piscines, pavellons, gim-nàs, bar, sales d’estudi per fer els treballs col·lectius, el tatami de judo, d’expressió corporal, pistes exteri-ors, rocòdrom, vestidors, etc.

Un cop acabada la visita, els alumnes de l’INEFC ens van fer una classe pràctica d’acroesport.

Un esport acrobaticocoreogràfic on s’integren tres elements fonamentals: formació de figures o piràmi-

per entretenir el públic abans de l’espectacle. Aquell DJ va aconseguir aixecar-nos, tot i que estàvem cansats d’aquell dia tan llarg. Vam ballar, cantar i riure, fins que va començar el musical. Durant el musical van posar unes cançons que et feien recor-dar. Recordar moments bons, dolents, divertits, amb

L’alumnat de batxilleratvisita l’INEFC de Lleida

des corporals, acrobàcies i elements de força, flexi-bilitat i equilibris com a transicions entre figures. Els alumnes de l’institut vàrem mostrar un gran interès a practicar aquest esport i va ser una experiència molt divertida per a tots.

En finalitzar l’activitat vam dinar al bar del recinte i descansar al campus que envolta les instal·lacions mentre els professors, alguns antics alumnes d’aquesta universitat, recordaven i parlaven amb els professors.

amics, amb familiars; que et feien recordar persones que ja no tornaràs a veure, però que sempre esta-ran dins teu, moments tristos, bonics... Un gran dia per recordar i un gran dia per divertir-nos

Rafa Carcellé, 4t d’ESO

SETM

ANA D

’AC

TIV

ITATS C

ULTURALS I

ESPO

RTIV

ES

19


FemRogle

A la tarda, vam fer un tomb per la ciutat de Lleida, pel carrer Major, per davant de la Paeria, la plaça de St. Joan i alguns alumnes van aprofitar el temps per realitzar algunes compres de Nadal.

Personalment, va ser un dia esperat amb molta il-lusió, ja que volia conèixer aquesta universitat perquè m’agradaria realitzar aquests estudis. A part de veure les instal·lacions vaig rebre molta informació de les diferents sortides professionals, les proves que has de superar per accedir-hi, els crè-dits que pots realitzar segons l’itinerari que elegeixis, l’estil de vida que porten els estudiant de CAFE…

Respecte als itineraris, em vaig assabentar que n’hi havia de 5 tipus diferents:

Ensenyament i Generalista:- amb la finalitat de ser professor.

Rendiment:- per poder ser entrenador o personal trainner.

Exercici Físic i Salut:- relacionat amb la cura del cos.

Activitats Físiques Esportives en- el Medi Natural: destinat a la gent que es vol especialitzar en esports de risc i aventura.

Direcció i Gestió Esportiva:- per gestionar clubs o ocupar càrrecs en les organitzacions esportives.

Aquesta sortida ens va ajudar a conèixer millor aquest món i em va servir per confirmar la meva decisió de realitzar aquests estudis. Anna Segura Vega, 1r batx. salut

20


FemRogleTEATRE M

USIC

AL

Alumnes del nostre institut interpretenun musical basat en la pel·lícula Grease

El passat 20 de desembre, a les 20h, un grup d’alumnes de 4t d’ESO van interpretar al saló d’actes de l’Institut el musical Grease. L’esforç que aquests joves havien estat realitzant durant un mes i mig, aproximadament, va culminar amb gran èxit el dia de la seva estrena.

La idea de muntar un musical va sorgir des de l’optativa de teatre musical, formada per quinze alumnes de quart d’ESO. Aquesta optativa, de tres hores setmanals, s’ha incorporat aquest curs al cen-tre. Des d’un primer moment els continguts han estat enfocats cap al muntatge d’una obra i l’objectiu prin-cipal ha estat motivar l’alumnat, a més d’aconseguir potenciar les seves capacitats artístiques.

I podem dir, sincerament, que ho estem aconse-guint.

El primer pas va ser l’elecció de l’obra que volíem interpretar. Abans de triar-la, vam fer un breu re-pàs als musicals i pel·lícules musicals més famoses de la història recent. I vam acabar decidint-nos per Grease.

El següent pas va ser dividir l’obra en escenes. Ha-víem d’explicar la història de manera entenedora, però sense excedir-nos en temps, perquè no es fes massa llarga. Això va costar, i, finalment, ho vam deixar en vuit escenes. Es va fer un programa de mà per a repartir entre el públic, on constava el títol de cada escena, els actors i actrius, la cançó i qui la interpretava.

Després vam adaptar els guions al català de les nostres terres. També vam posar el nom dels nos-tre institut i que Sandy venia de Barcelona, en lloc d’Austràlia.

Al moment d’escriure i d’interpretar els guions vam tenir molt en compte la vena còmica de l’obra i que en la representació el públic s’ho passés molt bé. Els alumnes van captar perfectament la idea i la van saber transmetre a un públic que no va parar de riure.

Com que el grup de teatre musical estava for-mat, majoritàriament, per noies, vam necessitar la col·laboració d’uns quants nois de tercer i quart, que es van afegir en els darrers assajos i, tot i no formar part del grup, ho van fer molt bé, perquè els altres alumnes els van posar ràpidament al dia.

Durant el muntatge del musical els alumnes havien d’aprendre els guions, les cançons i també mirar

moltes vegades la pel.lícula per agafar idees del per-sonatge que cadascú interpretava; però vam decidir que no havia de ser una còpia sinó que incorpora-ríem coses pròpies. Una d’elles va ser la proposta que em van fer els alumnes de gravar un vídeo per passar-lo al començament del musical. Però on po-díem anar a gravar-lo? Ja no feia temps de platja. Llavors el director del centre ens va propasar d’anar a la Xiquina i així ho vam fer. Vam agafar la perruca per a Sandy, vam passar per la perruqueria a fer-li el tupè a Danny, la càmera i cap allà. La gravació, la va realitzar una alumna. Val a dir que el públic veient-ho va disfrutar, però nosaltres també vam riure molt gravant-lo.

Realment s’ha aconseguit involucrar l’alumnat. Fins al punt que em demanaven més assajos i, si no podia ser, es convocaven ells mateixos per trobar-se a una plaça i assajar les coreografies al carrer amb un CD portàtil i unes temperaturas de ple hivern.

Particularment, penso que aquests tipus d’activitats són una vivència positiva per als alumnes en la seva memòria d’estudiants.

Els darrers dies abans de l’actuació es van com-partir moments de tot tipus: de tensió, d’emoció, d’amistat…Tota una sèrie de valors personals que hem de cuidar i tenir en compte a l’hora de realitzar la nostra tasca.

Al llarg de tota la preparació del musical i, sobretot, durant els intensos darrers assajos, he disfrutat veient els progressos que els alumnes estaven fent a una velocitat que ni jo em podia imaginar. Com era possible que aquella tímida noieta que feia menys de dos mesos no s’atrevia a cantar davant dels companys, fos capaç de pujar sola a un escenari i amb la sola companyia d’un micròfon ens deixés enamorats amb la seva expressivitat interpretant Hopelessly Devoted? Com em podia imaginar que aquell noi de qui no sabia gairebé res, dominava l’anglès a la perfecció i la seva veu era tan increïble per a la seva edat. Altres em van sorprendre amb la seves dots teatrals, amb tan poca experiència prèvia. Bé, i així podria dir moltes coses que m’han animat a seguir per aquest camí. El camí de motivar i descobrir a la vegada tot el que són capaços de fer els alumnes, tota la matèria primera que tenen i, nosaltres, els seus professors, podem guiar cap a bon port, a través de les nostres eines. Però, sobretot, amb molta dosi de paciència i d’insistència.

Susan Muria Beltri, professora de música

TEATRE M

USIC

AL

21


FemRogle

22


FemRogleTEATRE M

USIC

AL

TEATRE M

USIC

AL

23


FemRogle

El musical Grease omple de gom a gom la sala d’actes de l’Institut

22


FemRogle

TEATRE M

USIC

AL

TEATRE M

USIC

AL

23


FemRogle

El musical Grease omple de gom a gom la sala d’actes de l’Institut

24


FemRogleAC

CIO

NS S

OLID

ÀRIES

L’Institut de Tortosa ambla Marató de TV3

El passat 16 de desembre la comunitat educativa de l’Institut de Tortosa va voler solidaritzar-se amb la XIX Marató de TV3.

L’alumnat i el professorat van aprofitar l’hora de l’es-barjo per inflar globus i penjar una pancarta al pati per simbolitzar la nostra aportació econòmica.

Com sabeu la finalitat és recaptar diners per a la recerca científica i també conscienciar la gent dels efectes de les lesions cerebrals i medul·lars adquiri-des.

Amb les aportacions econòmiques podrem contribuir a trobar nous recursos per guarir i ajudar els malalts i les seues famílies.

Moltes gràcies a tots per la vostra participació.

Alumnat i professorat de l’Institut de Tortosa, 16 de desembre de 2010.

AC

CIO

NS S

OLID

ÀRIES

25


FemRogle

26


FemRogleAC

CIO

NS S

OLID

ÀRIES

Recollida d’aliments per a Càritas

El passat 17 de desembre, com cada any, es va dur a terme la recollida d’aliments per a Càritas Par-roquial. Una aportació solidària de l’Institut de Torto-sa, per a ajudar els qui ho passen més malament en la nostra ciutat.

Amb l’ajuda del coordinador d’activitats del centre vam proposar dues iniciatives. En primer lloc, els alumnes que volien participar en el torneig de futbol del dia 22 de desembre havien de portar un aliment

de primera necessitat (sucre, farina, oli, etc.) per po-der inscriure’s. L’altra proposta era que l’alumne que volgués pagués una entrada simbòlica (un euro o bé un aliment) per veure la pel·lícula que es va projectar per a cada curs d’ESO el dia 17 de desembre.

Agraïm a tot l’alumnat i i professorat la seva col-laboració

Pilar Gisbert

CO

NC

URSO

S

27


FemRogle

Des de la mateixa revista volem felicitar el guanyador del concurs d’idees per posar nom a la revista del nostre centre, Carlos J. Saura Ferrando, vicepresident de l’AMPA i pare de l’alumne Adrià Saura de 2n d’ESO.

Es van presentar 129 propostes.

Fem Rogle, el nom de la nostra revista

El jurat del concurs, que va emetre el veredicte dimarts 23 de novembre de 2010, estava format pel director del cen-tre Josep-Ramon Subirats, per Cinta Viladrich, en repre-sentació de l’AMPA, per Carmen Segura, en representació del professorat, i pels alumnes Gerard Rosselló i Francesc Piñol. Va actuar com a secretària Maria Josep Altadill, responsable de la nova revista.

Enguany el nostre centre ha participat en la 4a Mostra de Fotofilosofia. És un concurs que tracta de promocionar el pensament filosòfic a secundària aprofitant la creativitat de l’alumnat perquè l’apliqui a la fotografia.

Per recollir totes les fotos presentades i exposar-les a la vista de tothom, hem creat el blog http://fotoinstortosa.blogspot.com/ on podreu veure les fotografies presenta-des enguany.

En aquesta segona edició del concurs al nostre centre s’han presentat 11 fotos amb el seu títol corresponent, que

Mostra de Fotofilosofia 2011

és on es mostra la capacitat creativa del seu autor/a. El quanyador ha estat l’alumne Miloud Chakir, de 1r de batxi-llerat tecnològic, amb la foto que porta per títol Si no pots avançar un metre, avança un centímetre. Un centímetre pot estar molt bé. I la finalista ha estat l’alumna Tània Pe-rales, també de 1r de batxillerat tecnològic, amb la foto Qui som en realitat? Ambdues fotografies van representar el nostre centre a la 4t Mostra de Fotofilosofia.(Vegen les fotografies a l'interior de la contraportada).

Enric Carbó, professor de filosofia.

L’Associació COMSOC Co-municació Social va convo-car per al curs 2010-11 la segona edició del “Concurs de podcast Contes del Món”, que compta amb el patroci-ni del Departament de Cul-

tura, la Secretaria de Joventut i la col·laboració del De-partament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Explicar contes és un art molt antic que és viu encara a totes les cultures del nostre planeta. Aquest concurs vol contribuir al coneixement de les realitats socials d’aquestes cultures, en especial dels països en vies de desenvolupa-ment segons l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), a la potenciació de la tolerància entre qui llegeixin o escoltin els relats i, alhora, ajudar-nos a fer descobrir les semblances i diferències entre totes les persones que compartim la Terra. L’objectiu de la iniciativa es contribuir a donar a conèixer la infinita varietat de la cultura popular de tradició oral, la importància de la paraula i de les històries que expressen la manera de sentir i pensar de tots pobles, en especial dels esmentats.

Alumnat d’ESO participa per primera vegadaen el II Concurs de Podcast - Contes del Món

Aquest any hi han participat escoles i instituts de tot Cata-lunya. Del nostre centre, Clara Ormazabal, de 2n d’ESO, va enviar un conte sobre la cultura xinesa, Els déus des de l’alba dels temps; Àngela Cartil, de 2n d’ESO va escriure el conte Amics per un dia, en el qual tractava el tema de l’amistat i el va llegir amb Lídia Coronciuc, i Walid el khatbi, també de 2n d’ESO hi va enviar el conte El dia del miracle, de València.

La setmana del 20 al 24 de desembre de 2010 es va fer la votació dels contes on-line. I després un jurat, elegit per l’associació COMSOC, va triar d’entre els 50 més votats pels internautes els 24 finalistes, els quals seran publicats en el segon Llibre i disc dels contes del Món. Una obra col·lectiva en què seran presents 19 centres educatius de Catalunya. És un material pedagògic interessantíssim per llegir i sentir històries arrelades als pobles de la Terra nar-rades per infants i joves.

Aquí teniu l’adreça:

http://www.contesdelmon.org/news/ca_ES/2010/12/31/0001/ja-tenim-aqui-els-24-contes-finalis-tes-del-2on-concurs-de-podcast-contes-del-mon

28


FemRogleC

ONC

URSO

S

Concurs de microrelats de terror

Arran de la celebració de la Castanyada, les di-namitzadores de la biblioteca del nostre institut van convocar un concurs de microrelats de terror.El lliurament dels premis va tindre lloc el 22 de desembre a la sala d’actes de l’Institut. El jurat del Concurs de microrelats de terror format per les professores M. Josep Altadill, Araceli Aguiló, Carmen Segura i Cinta Cabrera van acordar donar per unanimitat els premis següents: Premi en llengua catalana: Àngela Cartil, de 2n d’ESO, pel relat El secret dels nens petits.

Premi en llengua castellana: Luziana Piazza, de 4t d’ESO, pel relat Fiel compañero.

Accèssit en llengua castellana: Cristina Chavalera, de 4t d’ESO, pel relat La leyenda del hada de los niños.

Premi especial del jurat: Albert Aragonés, professor de Llengua catalana i literatura, pel relat El profeta desobedient.

En l’acta de la deliberació del premi, el jurat va valo-rar positivament la participació en el concurs, al qual s’han presentat vint-i-cinc concursants en total, i la qualitat de la majoria de relats.

CO

NC

URSO

S

29


FemRogle

Com heu pogut comprovar a través de la pàgina web del nostre centre, els departaments de llengües (castellà, català, llengües estrangeres) han convocat el I Concurs de contes breus per al curs 2010-11. Del cartell anunciador, se n’ha encarregat la pro-fessora Susanna Castell, que, incorporant aquesta

I Concurs de contes breus

activitat en el currículum, ha incentivat l’alumnat de 3r d’ESO a fer propostes de cartells. Finalment l’alumna guanyadora ha estat Natàlia Arasa, la proposta de la qual ha servit com a cartell per fer difusió del con-curs de contes.

30


FemRogleC

OL·

LABO

RAC

IONS D

E L’ALU

MNAT

I PRO

FESSO

RAT

L’euro, èxit o fracàs?

d’actuar. Crec que la moneda també forma part de

les característiques pròpies de cada país. Així quan

nosaltres pensàvem en pessetes, tots teníem una

mesura molt encertada del que era car i el que era

barat. En canvi, en passar a l’euro els preus es van

apujar ja que un article que valia, per exemple, 3 €

no ens semblava gaire car comparat amb les 500

pessetes que valia abans. El preu és el mateix però

la concepció que tenim en termes de barat o car ha

canviat. Que el preu d’un article passi de 1.5 € a 2

€ no sembla molt però ,de fet, representa un 33%

d’augment.

Si volem que la Unió Europea vagi per bon camí,

crec que els dirigents haurien de tenir clar quins as-

pectes són factibles d’unificar-se i quines qüestions,

pròpies de cada país, s’han de respectar i deixar

que cada país les gestioni a la seva manera.

Penso que és bo unir-se, per exemple, en qüestions

que fan referència a la seguretat i a la defensa. En

termes econòmics, és positiu arribar a acords refe-

rents al lliure comerç i en qüestions socials també és

molt positiu arribar a unificar criteris.

Però, en canvi, crec que no ha estat una bona idea

la moneda única ja que el ritme econòmic de cada

país és diferent i cadascun d’ells ha de poder de-

cidir, per exemple, quan devaluar la seva moneda.

Ara això no és possible per als països de la zona

euro i més d’un d’aquests països, entre ells Espa-

nya, estan sofrint les conseqüències.

Jordi Gas, professor de matemàtiques

Quan el 1999 es va adoptar l’euro com a moneda

única, tothom es va mostrar favorable i ningú posa-

va en dubte que seria molt beneficiós per a tots els

països de la zona euro.

De fet, durant els primers anys semblava que la mo-

neda única era un encert total, però ara, en l’actual

crisi, hi ha economistes de prestigi que estan qües-

tionant les bonances de l’euro. Així, el premi Nobel

d’economia, Paul Krugman, en un article publicat al

The New York Times titulat “La presó espanyola”,

descriu la semblança entre els problemes econòmics

d’Espanya i els dels EUA, ja que als dos països es

va experimentar una enorme bombolla immobiliària

que, quan va esclatar, els va fer entrar en depressió

i l’atur es va disparar.

La solució per sortir de la crisi econòmica, segons

Paul Krugman, passa per ser més competitius i això

s’ aconsegueix devaluant la moneda.

D’aquesta manera, els preus dels articles que el país

fabrica són més baixos, les exportacions augmenten

i la indústria es revitalitza.

Els EUA poden devaluar la seva moneda, en canvi

Espanya no, ja que formem part de la zona euro per

la qual cosa no podem decidir la política monetària

d’una manera unilateral, no podem decidir nosaltres

sols devaluar l’euro.

Per aquest motiu, el prestigiós economista Paul

Krugman conclou el seu article amb la frase se-

güent: “Així doncs, Espanya és, de fet, una preso-

nera de l’euro”.

La qüestió de fons que planteja el premi Nobel d’eco-

nomia consisteix, al meu parer, en què, així com les

persones es poden unir en uns objectius comuns,

però, perquè aquesta unió sigui fructífera, cada per-

sona ha de conservar la seva personalitat, els paï-

sos també es poden unir però conservant cadascun

d’ells les seves característiques.

De manera semblant als individus, cada país té la

seva personalitat, és a dir la seva cultura, la seva

història i la seva manera d’expressar-se, de pensar i

L’OPINIÓ DE ...

CO

L·L

ABO

RAC

IONS D

E L

’ALUM

NAT I

PRO

FESSO

RAT

31


FemRogle

La crisis de autoridad

comentaran algún aspecto de la lectura que les hu-biera llamado la atención.

Cuando entré al día siguiente a clase los encontré muy animados. Les pregunté qué tramaban, como suelo hacer, y me dijeron que hablaban sobre cri-sis de autoridad. Por supuesto no iba a quedar ahí la cosa: ¿Y a qué conclusión habéis llegado? Y la respuesta fue lo que no tiene desperdicio: Que hay profesores que no deberían ser profesores

Desconozco las circunstancias que ocurrieron para que un alumno comentara esto en voz alta. Pero no importan en absoluto. Lo importante es que esto nos haga reflexionar con mayúsculas. ¿Somos capaces de transmitirles todo lo que debemos? Porque no nos engañemos, también este aspecto tiene que ver con muchos de los problemas a los que nos en-frentamos a diario. No sólo cerramos la puerta del aula para explicar no sé qué cosa de las integrales, la capa de ozono, la batalla de l’Ebre, els pronoms febles o Quevedo. Queramos o no para ellos somos en cierta forma un modelo de comportamiento y hay que llevar cuidado. Tenemos amigos, circunstancias e inquietudes que son privadas, por supuesto, pero cuando están a su alcance ellos son conscientes de todos los gestos y actitudes que tomamos. Y les ayudan a definirnos. Y después actúan en conse-cuencia.

Deberíamos, pues, tener como prioridad reforzar la autoridad institucional que nos dieron, ésa que se-gún J. Antonio Marina está perdiendo vigor. Para reforzarla lo mejor es hacerlo con nuestro comporta-miento personal, dentro y fuera del aula. Como de-cía Salvador Cardús en la lección inaugural de este curso, fomentemos virtudes universales como la res-ponsabilidad, la paciencia, la constancia, el respeto hacia uno mismo y hacia los demás, la pasión por lo que uno hace...y no pensemos en cómo transmitir nuestros valores, que son propios, intransferibles y que quizá para ellos estén obsoletos.

Con independiencia de comentarios más o menos profundos que podamos hacer sobre el sistema educativo, probablemente haya profesores que no deberían ser profesores. Igual que hay médicos, al-bañiles, fontaneros o electricistas que no deberían serlo, que deberían sencillamente dedicarse a otra cosa. Pero el problema no es que este tipo de profe-sionales existan porque siendo inteligentes podemos capear su existencia para intentar que afecte lo mí-nimo a nuestra vida diaria. El problema es si somos uno de ellos. ¿No?

Carmen Segura, professora de llengua castellana

L’OPINIÓ DE ...

Autoridad:

1. f. Poder que gobierna o ejerce el mando, de hecho o de derecho.2. f. Potestad, facultad, legitimidad.3. f. Prestigio y crédito que se reconoce a una persona o institución por su legitimidad o por su calidad y competencia en alguna materia.4. f. Persona que ejerce o posee cualquier clase de autoridad.5. f. Solemnidad, aparato.(...)

Diccionario de la RAEVigésima segunda edición, 2001

(...)En educación, como en el campo político, las nor-mas pueden imponerse mediante poder y mediante la autoridad. Y ésta puede ser autoridad institucional o personal. La autoridad institucional se recibe del status (parental o docente) y la personal se gana con el propio comportamiento. (...) Es la autoridad institucional la que ha perdido vigor, y es la que de-bemos recuperar con más rapidez, marcando bien sus límites y sus exigencias. Debe ser una autoridad socialmente conferida pero personalmente corrobo-rada.(...)

J. Antonio Marina, La recuperación de la autoridad

Ésta es la primera edición de Fem rogle, la revista de nuestro instituto. No sé qué habrá sugerido el título pero no voy a dedicar líneas y líneas a comentar lo que está en los medios de comunicación, en los pasillos de cualquier centro de enseñanza público o privado o en la calle. Además, queridos colegas, seamos realistas, el debate en torno al sistema edu-cativo, la calidad de la enseñanza y los informes PISA nos cansan ya un poco a todos. Porque la mayor parte de todos los que gobiernan, legislan, dictaminan y opinan no están día a día en la trinche-ra como lo hacemos nosotros. Que levante la mano quien no ha cambiado alguna vez de canal de TV (o de emisora de radio) cuando han empezado con el tema.

Pero sí me parece interesante compartir con voso-tros algo que me ocurrió en un aula hace poco y que podría haberle pasado a cualquiera. Habíamos leído en clase un fragmento de La recuperación de la autoridad de J. Antonio Marina. El libro de texto lo titulaba La crisis de autoridad y como tarea debían hacer un ejercicio de expresión escrita en el que

32


FemRogleC

OL·

LABO

RAC

IONS D

E L’ALU

MNAT

I PRO

FESSO

RAT

Reflexión de la situaciónde la sociedad

Habría que concluir en que hace falta revisar el con-cepto de autoridad. Además deberíamos explicar que es absolutamente necesaria si la entendemos como orden, jerarquía y disciplina, y no considera-mos estas palabras como pertenecientes únicamen-te a una actitud conservadora de la vida.

Bernat Navarro, Joan Roig y Pau Polo2 batx salut i tecnològic

La sociedad, y sobretodo la de este país, está en crisis. Este país parece de “chiste”: la derecha es cada vez más extrema y violenta y la izquierda ya casi es centro-derecha. Aparentemente los políticos son diferentes pero, al llegar al poder, son todos iguales. Hay muchos ciudadanos a los que les des-agrada la sociedad en la que viven. En estos casos veo comprensible la crítica y el descontento hacia la clase política, que se traduce a veces en un enfrenta-miento y desobediencia con respecto a la autoridad.

Halloween

We were carving pumpkins to create cool effects as you can see in these pictures.

We enjoyed a lot and after that each student took the pumpkin at home.

Halloween is one of the oldest celebrations in the world, dating back over 2000 years to the time of the Celts who lived in Britain.

Last October 29th we made Halloween pumpkins in the classroom to celebrate the day, because deco-rating pumpkins is one of the most fun parts of the Halloween.

L’OPINIÓ DE ...

La tectònica de plaques en models

de subducció, una falla transformant i una zona de col·lisió continental. El moviment de les plaques tectòniques i els fenòmens geològics associats són una mica difícils de visualitzar i així, amb models 3D, s’entén tot molt millor.

Marta Molinos, professora de biologia

Les alumnes de 4t d’ESO C, en l’assignatura de biologia i geologia i dins el tema de la tectònica de plaques, han creat models en tres dimensions que representen els diferents tipus de vores de placa.

Amb materials de rebuig, plastilina i molta imaginació les alumnes de 4t C han fet 4 magnífiques maquetes que representen: una dorsal, una zona

CO

L·L

ABO

RAC

IONS D

E L

’ALUM

NAT I

PRO

FESSO

RAT

33


FemRogle


FemRogle

34

CO

L·LA

BO

RAC

IONS D

E L’ALU

MNAT

I PRO

FESSO

RAT

Can you guess who myfavourite teacher is?

One of my favourite teachers isn’t very tall and he’s a bit absent-minded. Sometimes he’s thinking about many things and he forgets the important things he has to do. But his lessons are very ‘philosophical’, interesting and educational. Some days ago he had a problem in his left knee and he needed a stick to walk so he looked like Dr House. He’s a very funny man and a good person.(Albert Carles)

She’s a short woman and has a big brain inside her small body. She goes everywhere carrying a big bag on her back. She likes to talk about cells and things like our body. She’s really hard-working and doesn’t mind helping us in whatever we need. She doesn’t want us just to know things but also to understand what we are talking about.(Mónica Blasco i Pilar Notivol)

I don’t have a favourite teacher but if I had to choose one I would choose this one. He’s a ‘numbers’ man. He’s very tall and a bit strong. I think that one of his hobbies is playing tennis. He comes to school on his motorbike but he has got a car too.(Àlex Martínez)

He/She is a ‘technological’ teacher. He/She is al-ways joking and lessons are given in a relaxed way. He/She knows a lot about fixing computers and can solve any problem about PCs.(Pau Polo)

She works in Tortosa but she lives in a small town near Tortosa. In class she’s a good person and very hard-working. She speaks very quickly and her fa-vourite vowel is E! (in Catalan, of course). For her the most important thing is to teach her students and her favourite phrase is: “Come on, Come on. There’s not much time left before the exams”.(Ariadna Arasa)

She has been working at the institute for about four years. She’s a Catalan teacher and she’s also a tutor of some research projects. She’s not very tall and she has got brown hair. She has got brown eyes and a round face. She usually wears modern and eccentric clothes. She’s a very good teacher and person.(Àngela Arasa)

I’ll describe a teacher who does not belong to this world but to the ‘Ideas’ world. He’s not tall or short. He’s got blue eyes. He’s not good at drawing. How-

The teacher I’m going to talk about is not from Tor-tosa and she rarely speaks Catalan. She’s good-looking and likes to wear colourful clothes. She’s also brown-haired, clear-skinned and not too tall. Some of her hobbies are reading novels and walking along the beach. She loves the city where she was born, Valencia.(Jesús Arenós)

My favourite teacher teaches a rarely spoken lan-guage. She usually wears accessories related to the classical world. One of the characteristics about her that impresses me most is that she paints her nails in a different colour every day but always matching the colour of her clothes. We usually have problems to find a classroom and in the end we always get the tiniest one in the school. But, really, this isn’t a problem as she is a ‘close’ teacher. I like to be her ‘pearl’.(Desiré Cantador)

To be or not to be! That’s the question. Maybe this is the best way to describe him. He can teach you what is ethical or not and can answer your doubts about where we come from and where we are go-ing to. He’s not so tall and has got long hair. I think he’s so smart because instead of using an agenda to control the exams or whatever, he uses an I-phone. Maybe taking your I-phone to class isn’t very ethical…or yes?(Xavier Lluís)

My favourite teacher is very nice, she’s short and thin. Do you want to know who she is? More clues; she has got green eyes and short hair with a thin plait. She wears glasses and modern clothes. She has been a teacher for many years but she always tells us that she’s 18. Her lessons are very interesting and ‘scientific’ and not hard at all although when you have to work, she’s very demanding.(Anna Colomé i Bernat Navarro)

The person I’m going to describe is not just a teacher for me. She’s also a friend, well, more than this. She’s like a second mother. She’s the nicest person I’ve ever met. She’s kind, generous, pleasant, under-standing and very patient. Her appearance reminds me of a French woman. Her smart clothes, her short hair, her blue eyes… She also gave us the opportu-nity to go to France for an exchange. We met a lot of nice people thanks to her.(Sara Moreso)

ever, his writings are very appreciated. Indeed he collaborates regularly in the ‘Estel’. Memory is not his best quality.(Miquel Ferré)

She’s a ‘big’ woman. She has got black, short hair and occasionally she wears glasses. She’s like our mother. She likes the typical expressions of her lit-erature students and her favourite one is “Potorrom”!. She hates her neighbour’s dog; she has problems with it.(Cinta Borrell)

He has been a teacher for many years. He studied at UNED while he was working and nowadays he’s a teacher there too. He’s short, has got white hair and a beard; this is why he looks a bit older than what he really is. He’s very intelligent and if you ask him anything about the history of any country, he can always give an answer to you. He speaks loud-ly, especially when he’s explaining the lesson and has a ‘special laugh’. Finally when somebody in the class sneezes, he’s the first to say “Jesus”.(Rogerio Costa i Ezzahra Ait)

(Written by the 2nd of batxillerat students)

Concours de connaisance surun personnage célèbre

1.- Où est-il né?a.- En Franceb.- À Figueresc.- À New York

2.- Quelle est la date de sa nais-sance?a.- Le 5 décem-bre 1958b.- Le 11 mai 1904c.- le 26 février 1923

3.- Quelle est sa profession?a.- Chanteurb.- Peintrec.- Photographe professionnel

4.- Est-ce qu’il était enfant unique?a.- Oui.b.- Non, il avait un frère.c.- Non, il avait un frère et une soeur.

5.- Pourquoi il était différent aux autres peintres?a.- Parce qu’il était un peu fou mais il avait une grande imagination.b.- Parce qu’il peignait seulement en noir et blanc.c.- Parce qu’il était le peintre le plus célèbre du monde.

6.- Sa femme s’appelait comment?a.- Martineb.- Émiliec.- Gala

CO

L·L

ABO

RAC

IONS D

E L

’ALUM

NAT I

PRO

FESSO

RAT

35


FemRogle

7.- Combien de tableaux a-t-il peint?a.- 2050b.- Environ 1500c.- 1937

8.- Où se trouve son musée?a.- À Gironab.- À Barcelonac.- À Figueres

Wendy Cabanes, Alba Martínez i Ariadna Ferrer, de 3r d’ESO A

36


FemRogleC

OL·

LABO

RAC

IONS D

E L’ALU

MNAT

I PRO

FESSO

RAT

Periodisme juvenil

Periodisme Juvenil és un bloc de notícies de David Benito Llatge pensada per als joves que presen-ta l’actualitat d’una forma menys avorrida. Hi po-deu llegir notícies, reportatges, entrevistes, debats, concursos... Tot això i més, però ara ens falta que ens ajudes i que participes en els nostres debats. Visita el bloc i participa-hi!

http://periodismejuvenil.blogspot.com/

AC

TIV

ITATS E

SPO

RTIV

ES

37


Més que un esport

FemRogle

Practicant esport hem après a lluitar pel que volem sense rendir-nos, a treballar en equip, a valer-nos per nosaltres mateixes, hem crescut com a perso-nes, hem après a compaginar els estudis amb els entrenaments. Tot això ens fa ser més fortes l’en-demà.

Quan vam començar al campus i ens van fer sortir en esquif (bot d’una persona) per primera vegada, la majoria de gent tenia temor, també nosaltres. Et trobes molt inestable, et veus tu sola al mig del riu en un bot que quan remes es desestabilitza, però al cap del temps li agafes confiança i pots arribar a guanyar en esquif.

Un factor fonamental per a l’esportista és el paper del seu entrenador, el qual ens anima, ens malda, ens ajuda, ens corregeix... A les regates els entre-nadors estan allà cridant, animant-nos perquè ells la senten, viuen la regata com nosaltres la vivim, ja que sempre han estat als entrenaments, sofrint el que nosaltres sofrim, i guanyant el que nosaltres guanyem.

El club que tenim és petit i per això és familiar. A l’ho-ra de remar estàs damunt d’un tresor molt valuós, el riu Ebre. Estàs remant i et veus tota envoltada de natura, surant pel riu, envoltada d’animals marins i terrestres. Estàs com aïllada en la natura, només natura i tu, sense tecnologies avançades ni llibres per estudiar. A vegades tanquem els ulls i escoltem els animals, el vent... Això ens relaxa.

Natàlia ArasaAlba Arenós3r ESO A

Tots i totes alguna vegada hem practicat algun es-port.

Un que no és gaire conegut és el rem. A banda de remar, també convivim. El rem és un esport que ens ocupa moltes hores. Aquestes hores, les passem amb gent, que acaben sent amics.

Al rem entrenem dur per fer bons resultats a les competicions. Depèn de la categoria on estigues fas uns horaris o uns altres; com més gran ets més temps t’ocupa. Nosaltres som cadets i entrenem 5 dies a la setmana. És difícil compaginar-ho amb els estudis, però a les competicions es nota.

Hi ha dies que sortim a remar i altres ens quedem a terra. Quan sortim a remar, l’entrenador ens diu si sortim en quatre, en doble, en esquif... Baixem les pales i quan estem a l’aigua ens diu els treballs que hem de fer.

A moltes competicions ens toca viatjar molta esto-na amb l’autobús, però ens divertim molt: juguem a cartes, parlem...

Durant aquest temps que portem remant hem fet moltes amistats, tant dins al nostre club com en al-tres clubs; també hem conegut altres ciutats de l’es-tat espanyol. Per exemple, aquest estiu passat vam anar a Sevilla a celebrar el campionat d’Espanya. Ens ho vam passar molt bé, tot i que va fer molta calor. Vam conèixer les nostres contrincants...

És un esport on sofrim, guanyem, perdem, riem... però sempre hi ha més coses bones que no pas dolentes.

ELS NOSTRES ESPORTISTES

38


FemRogleAC

TIV

ITATS E

SPO

RTIV

ES

L’Institut de Tortosa,un referent del cros ebrenc

població de les nostres terres ha canviat, presen-tant-nos la immigració com una oportunitat i no com un problema com alguna gent ens vol fer creure.

Xavi Rodríguez, professor d’educació fisica.

Un any més el consell esportiu del Baix Ebre ha or-ganitzat el campionat de cros de la comarca. Són tres proves: Bítem, Jesús i Campredó.

De la participació del nostre centre cal destacar Mo-hamed Hajja, primer classificat en la categoria cadet i Mohamed Boukhbiza segon classificat en la matei-xa categoria.

També hi ha esperances que Miguel Ayora, en juve-nils, puga accedir a la final nacional que es farà al febrer a Banyoles.

Per equips, l’Institut de Tortosa també és el primer classificat en categoria cadet.

El cros és un dels esports més durs i sacrificats, i des de l’Institut de Tortosa volem felicitar aquests alumnes per l’esforç fet. Uns alumnes que amb orgull representaran la comarca del Baix Ebre al campio-nat nacional de Catalunya i que evidencien com la

ELS NOSTRES ESPORTISTES

Parkour a l’Institut de Tortosa

per això canvia els obstacles naturals per elements del mobiliari urbà com bancs, escales, baranes...

A nivell personal vaig començar a fer parkour als 14 anys després de veure una pel·lícula de David Belle, Districto 13.

Així que ja ho sabeu, si voleu aprendre o millorar el vostre parkour, informeu-vos-en i apunteu-vos-hi.

Javi Pagan, 3r ESO C

D’alguna manera el parkour ens apropa i ens fa retrobar-nos amb el nostre cos i capacitats, per mi-llorar el nostre coneixement del cos, les nostres pos-sibilitats i límits…

Personalment, veig el parkour com una filosofia per-sonal, altres però, el veuen com una eina per exhibir-se. Però siga quina siga la raó per practicar parkour, milloraràs la teua condició física i coneixeràs millor el teu cos.

I a partir d’ara, a l’Institut de Tortosa, començaré a ensenyar-vos una activitat física divertida, distreta... per poder xalar. Sempre amb la precaució necessà-ria perquè l’objectiu serà aprendre i divertir-se.

COM NAIX EL PARKOUR?

També conegut com “l’art du déplacement”, apareix a l’estat francès a finals dels vuitanta, en jocs de joves motivats per David Belle, que és considerat el pare del parkour (també influenciat pel seu pare Raymond Belle). L’origen del parkour està relacionat amb el mètode natural de George Herbert, un mèto-de d’entrenament realitzat al medi natural i que apro-fita els elements naturals per fer salts, carreres, grim-pades... El parkour es desenvolupa a l’entorn urbà, i

SABIES QUE...

AC

TIV

ITATS E

SPO

RTIV

ES

39


3r Torneig de Nadal

FemRogle

Abans del lliurament dels premis, alumnes que fan l’activitat extraescolar de funky van fer un ball da-vant del públic. També alumnes de 4t i de francès van fer parades amb entrepans, begudes, pastis-sos, creps... per guanyar diners que ajuden a pagar el viatge de final de curs i la sortida d’alumnes de francès.

Des del departament d’educació física volem agra-ir la col·laboració dels alumnes que van ajudar en l’organització: Vicki Aceituno, David Benito, Marc Pi-tarch, Josep Pous, Natàlia Arasa, Alba Arenós, Ed-gar Picón... i com sempre el company de l’institut de l’Ebre, Ricard Gonzàlez.

Xavi Rodríguez, professor d’educació física.

Aquest passat 22 de desembre més de cent alum-nes de l’Institut de Tortosa van participar en el tercer torneig de futbol de Nadal. En total es feren quatre competicions: futbol sala per a l’alumnat de 1r i 2n d’ESO, futbol 7 per a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, fut-bol 7 per a l’alumnat de batxillerat que va competir amb equips de cicles de l’Institut de l’Ebre, i futbol sala femení amb equips d’ESO, batxillerat i cicles. També va participar un equip amb professorat dels dos centres.

Una vegada més l’esport va servir per organitzar una jornada de convivència entre la comunitat edu-cativa dels dos centres, en la qual va destacar el respecte als equips i les regles.

QUÈ HEM FET?

40


FemRogleAC

TIV

ITATS E

SPO

RTIV

ES

AC

TIV

ITATS E

SPO

RTIV

ES

41


Esport al pati

FemRogle

ACTIVITAT FÍSICA I SALUT

Vam veure que l’esport al pati no es practicava molt, així que els que fem l'optativa de 3r d'ESO, gestió i organització esportiva, vam proposar a la direcció fer unes jornades d’esport al pati. Quan la direcció ens va aprovar la nostra idea, vam pensar quins esports es volien fer, a on i quan.

Una vegada fet això ens vam posar a fer la propa-ganda, anant classe per classe explicant qui érem i quin projecte volíem fer per a ells; per cert ,al principi, se’ns menjaven els nervis, però poc a poc ho vam anant fent millor i tots els professors ens felicitaven.

Ara ja sols ens faltava saber quanta gent s'apuntaria. Nosaltres vam ser molt optimistes i vam creure que s’apuntaria molta gent, i així va ser. L’èxit va ser molt gran, tot i que ha anat baixant el nombre de partici-pants amb el temps.

En aquest moment, el dia a dia de l’esport al pati està bastant bé, perquè estem complint els objectius que ens havíem proposat i això, moralment, ens ani-ma, tot i que també creiem que ens fa falta gent que hi participi i que nosaltres estem una mica esgotats a l’hora de fer les activitats.

Cada dia a l'hora del pati, a les 11 h, puntuals, prepa-rem les activitats que toquen aquell dia i a les 11.10 h, més o menys, comencem, i estem molt pendents de com està funcionant el joc per a després poder fer la posada en comú tots els dimecres a l’optativa.

Estem molt satisfets de fer la feina que estem fent, però, sobretot, el nostre professor Xavier Rodríguez, perquè veu que tots som unes persones que ens impliquem i que de seguida ens hem pogut enganxar a aquest projecte. Per últim, volem fer arribar a l’alumnat que encara volem més gent i que encara us podeu apuntar a qualsevol activitat, de totes maneres, tornarem a fer-vos un recordatori de totes les activitats que tenim a l’abast. També estaríem encantats que el profes-sorat es volgués apuntar i que pogués xalar com nosaltres ho estem fent.

David Benito Llatge, 3r ESO A

42


FemRogleAC

TIV

ITATS E

SPO

RTIV

ES

Pla Català d’Esport a l’Escola i elcurset CIATE Dinamitzadors/es

Curset CIATE Dinamitzadors/es

Dos alumnes del nostre centre vam anar el passat estiu a Tarragona per formar-nos com a dinamitza-dors d’esports. Vam agafar experiència per ajudar en les activitats esportives del nostre centre i, fins i tot, de la nostra ciutat.

Durant una setmana vam anar al complex educa-tiu de Tarragona on vam fer moltes activitats es-portives, però també vam dedicar unes hores a la teoria per aprendre gestió i organització (15 hores que convalidem en l’actual optativa de 3r d’ESO, gestió i organització esportiva).També vam fer lide-ratge i màrqueting. Cal dir que l’estada a Tarragona va ser totalment gratuïta i vam poder gaudir d’unes instal·lacions excel·lents, però el millor que ens vam emportar va ser l’experiència viscuda i els nous co-neixements que ja estem aplicant.

David Benito Llatge, 3r d’ESO

El Pla Català d’Esport a l’Escola Des de la Generalitat de Catalunya es va veure la necessitat de fer aquest Pla perquè hi havia molts pocs alumnes que feien

esport a l’escola. La segona raó era intentar reduir l’obesitat infantil i juvenil i l’ última, millorar la salut en general.

El Pla Català d’Esport a l’Escola té com a punts claus:•creació de les associacions esportives escolars als centres educatius (la del nostre institut és l’AEIT)• coordinació de les activitats, per mitja d’un professor/a del centre educatiu, principalment d’educació física.•col·laboració entre el centre educatiu, l’ajuntament i el consell esportiu corresponent.

ACTIVITAT FÍSICA I SALUT

Respostesendevinalles

1.- b) À Figueres 2.- b) Le 11 mai 1904 3.- b) Peintre 4.- c) Non, il avait un frère et une soeur 5.- a) Parce qu’il était un peu fou mais il avait une grande imagination. 6.- c) Gala 7.- b) Environ 1500 8.- c) À Figueres

43


FemRogle

Si no pots avançar un metre avança un centímetre.Un centímetre pot estar molt bé.

Qui som en realitat?

tarragona internet | la xarxa ciutadana de les comarques de ...- 3r torneig de nadal ..... aquest...

Documents