E

GARTA

* LA LLENGUA CATALA-NA AL NOSTRE POBLE

Enquesta i comentarisde les gra fiques de les 7 dar-reres preguntes.

(Planes 6 i 7)

* UNA XERRADA AMB...Sebastià Massanet o el

desig de fer sentir.(plana 2)

* PASSAT FESTESUn repas a /a festa de

Sant Antoni.(plana 10)

* RAC() DE L'ARTExposició de Joan Sarassa-

te i del seu fill Miguel.(plana 9)

* NOTICIARI

* XERRIM XERRAM

* ESPORTS

* DE LA COLONIA

* MESADA DE LA NATURASolidaritat amb un entom

degradat.(plana 3)

30 GENER 1988 No. 64 -V EPOCA - ANY XXIX- REVISTA QUINZENAL

sumari

252 BELLPUIG 30 gener 1088

SEBASTA MASSANET

una xerrada amb

0 EL DESIG DE FER SENTIR.Saber manejar els pinzells

com ho fa Sebastià Nrassanetsense haver tengut cap mes-tre al darrera des dels ca-torze anys ença, em semblaun fet realment increTble.Qui surt d'una exposició sevatal com hi ha entrat, o béés un mac, o no s'hi ha fixatbé.

Carregada d'intenci6, laseva pintura és un cúmulde proposicions, un sens fide camins a trescar on nohi compta el retorn, sine)el continuar l'aventura i fertotes les dreceres. Satisfetde la seva darrera exposició,a En Sebastià se'l veu opti-mista de cara a continuaramb la seva pintura.- "D'infant -em conta- totem semblava una muntanya;la pintura suposa una portaoberta, una sortida".

L'intent d'expresssar-seés l'objectiu que es proposaEn Sebastià: ria presentacióno interessa, el que si inte-ressa és el reflexe d'una pro-testa, convidar als especta-dors a ésser particips delteu missatge. Aquesta és,per a mi, una preocupacioconstant.- Aixi doncs, l'èxit de vendaen aquesta darrera exposiciódemostra que la teva inten-ció s'ha vist compensada?- Sí, i ho agraeesc. Pere) lavenda d'un quadre no suposaguanyar cap gran batallatampoc. La batalla està ser-vida, la lluita segueix.- I de l'obra venuda, que se-ra?

- Per ventura molt i perventura res. Entorn d'aixòes crea aquesta preocupaci6.Malgrat els camins de l'artd'avui no semblin ésser a-ctuests a la llarga crec ques haura de reconèixer unaintenció, una inquietud soli-daria. Si vols, diguesli lapintura clàssica ofel segleXXI, éssent necessari co-mençar de res altra vegada,començar per valorar lescoses positives de cada un.L'home mor, però l'obra per-dura i, amb ella, el senti-ment que aquesta aporta.

'Em sedueix l'aplicació defecniques visuals i sonores

a la meva pintura.'

- Surrealisme, onirisme, abs-tracció, evassi6... i moltsd'elements autobiogràfics?- Si, es dóna una mescla d'e-lements amb la intenci6 decomposar un missatge. D'au-tobiogràfic reconec que hiha bastant, sobretot remi-niscències de la meva infan-tesa. Per() en qualsevol obra,el condicionament autobio-gràfic sorgeix en un momento l'altre. En el meu cas, éscert.- Un missatge que cal cercari que, en mortes ocasions,no es fàcil de trobar...- Potsér si, es tracta d'unaescena amb el teló baixat,

el qual cal penetrar per veu-re què hi ha darrere, quinselements s'hi moven i hi ju-guen. Escoltar la músicaque hi sona, veure-hi l'har-monia i que aquesta t'embri-agui. Em sedueix la idead aplicar tècniques visualsi cinematogràfiques per do-nar-me a expressar encaramillor.- Tal vegada la cámara etsigui mês útil que els pin-zells?- M'encanta el cinema, m'a-grada molt. La idea de ferun muntatge visual amb soi moviment no la trob gensdisbaratada. De fet, el con-tingut es podria fer mês en-temdor que amb la simpleplasmacio d'elements enel quadre.- Això em dóna a entendreque de projectes en tensel sac ple...- Ui! Això si que no s'acabamai, sempre hi ha per fer,sempre hi ha per dir i t'es-forces per fer-Tio.- I de proposicions interes-sants, que n'hi ha hagudes?- N'he tengudes moltes, al-gunes molt temptadores,per-6 no m'han seduit massa;suposa fer feina semprependent d'unes exigènciesexternes que et condicionen,crec que negativament, decara a la teva obra. Pensque l'autèntic art esta persobre de la seva prostitució,la creació no pot ésser maicondicionada, el missatgees desvirtua.

Caldrà seguir aixi i nocaure en la temptaci6. Vigi-lar constantment, com elmoix o l'ull que observa,recelós, per tal de no des-torbar el so d'aquella al.lotaque sura dins els somni, d'a-quelles barques que s'engro-cen a merce de la tenebrosi-tat profunda i suggerentde les aigües. Cal vetllar,estar expectant, perquè nocessi aquell raig de llumque, com els camins queens ofereix Sebastià Massa-net, passa, s'allunya i esperd dins la immensitat.

Montserrat Santandreu

,B. ELLPUI111,1111011111■111“ Timinni•MariP lofts

REVISTA QUINZENALNg 64 V EPOCA 30 GEN. 1988

REDACCIOI ADMINISTRACIO:

C. Rafel Blanes, 10, 1Q ARTA

Dipòsit legal: P.M. 57-1969.

IMPRIMEIX:Gràfiques LlevantCarrer Ciutat, 55. ARTA.

30 gener 1988 BELLPUIG 263 3

editorial mes de la natura:solidaritat amb un entorn degradat.

Donar a conèixer l'entorn natural que ens vo/ta, significafer girar els ulls cap a un món que tenim molt prop, persque desconeixem força. Conèixer aquest món natural és co-mençar a estimar-lo i a respectar-lo.

Pensam que la recuperació de les nostres muntanyes éspossible, i que perquè es faci realitat aquest somni és neces-sària la col.laboració de tots, de tot un poble. Llavors, elque realment pretenem és enfortir una responsabilitat col.-lectiva per a un objectiu col.lectiu. Solidaritat amb un en-torn degradat, solidaritat amb les generacions futures, digni-tat per a un poble que estima el seu entorn natural. Aquestés l'objectiu del MES DE LA NATURA A LA PENINSULADE LLEVANT: l'inici d'una gran tasca, llarga i dificil.

Les persones que vendran a donar les conferències, (acom-panyades de videos o diapositives) són persones que fa anysdescobriren la realitat natura/ de les nostres illes, i comen-çaren a treballar per modificar el futur negre que ens espe-rava. Molta altra gent s'ha unida en aquesta lluita per salvarel món salvatge que encara viu: el voltor negre, Sa Dragone-ra, Cabrera, S'Albufera, els alzinars, les plantes, la faunai flora marines, les dunes, els yells marins...

No és tan sols un treball cientific necessari i divulgatiuel que ens mostraran en aquest mes de la natura, sinó tambéuna realitat amenaçadora, una esperança de lluita, una soli-daritat amb la bellesa del món salvatge.

Les plantes, tan necessaries per a la vida a la terra: elshabitants de la mar i de les albuferes; les muntanyes de Ma-llorca; els boscos; els misteriosos bolets; els envejatsaucells: donar-ho a conèixer per poder-ho estimar i respec-tar.

El Mes de la Natura a la Peninsula de Llevant tindrà coma objectiu sembrar aglans, pins i alzines perquè hi hagi bos-cos, enriquir el coneixement sobre la natura perquè hi hagimés gent al seu favor.

Aquest és l'objectiu basic i, sens dubte, el punt de partida.

CONSELL DE REDACCIO: R. Umbert, C. Obrador, G. Bis-querra, B. Lliteras, J. Mayol, S. Massanet, A. Esteva, M.Santandreu, J.Ma Massanet, E. Pins, M Gelabert, J.L. Mar-tin.

COL.LABORADORS: A. Genovart, J. Mayol, G. Bisquerra,T. Lliteras, C. Obrador, R. Umbert, P. Gmard, M.Santandreu, P. Vaguer.

FOTOGRAFIA I DIBUIXOS: S. Massanet j P. Torres.

ADMINISTRACIO: G. Bisquerra, A. Esteva, T. Esteva, C.Guerrero.

■110

PLUVIbMETRE

AREA URBANA

NOVIEMBRE

Jia 3 ltres m 2

('0Dia 4 ... 36'0Dia 7 5'0

Día 9Día .... 6'0

32442 ,: 055Día 14 Dia 23 Da 9 Día 228 3'0 20

TOTAL 123'5

DESEMBRE

Dia 1 1'5Día 2 3'0Día 7 60'0Día 9 84'0Día 10 05Dia 11 20Día 13 1,0Día 25 1'0Día 26 6'0Dia 31 1'5TOTAL 160'5

4264 BELLPUIG 30 gener 1988

notíciesSIMBOMBADA

A CA'S GERMANS PUJOLEl divendres passat dia

22, es celebrà Ia primerasimbombada organitzadaa can Rafel Ferrer Pujol,la qual va ser amenitzadaper -la Banda de Músicalocal.

També com cada any, a-questa casa pensa repetirla vetlada cada divendresdel carnaval.

EL "DARRER DIA"FESTA LOCAL

Per haver coincidit en-guany Sant Antoni en diu-menge, l'ajuntament ha dis-posat que sigui festa localel proper dia 16 de febrero sia "el darrer dia" de Car-naval.

NOVA INFERMERANom Josepa Jiménez i

dia primer de febrer comen-çara les tasques. Consultad'infermeria: hipertensióarterial, diabètics, puericul-tura i preparació al part.

Programa d'Educació sani-taria: salud escolar.

Campanyes de medicinapreventiva: detectacib pre-coç del cáncer de mama.

Per portar a terme aquestprograma, el personal sani-tan era insuficient. Ara ambla contractació de dita ATS,i l'equip ja existent, (Lleva-dora, Practicant i tres Met-ges) es podrà desenvoluparqualsevor activitat referenta la salud.

Arta és el primer poblede Mallorca que farà consul-ta d'infermeria independent-ment del Centre de Salut.

ASSOCIACIO JUVENIL

S'ha constituit la Di-rectiva de l'AssociacióJuvenil d'Artà, formadapels següents membres:

President: Nadal FerriolVice-president: Margalida

TousTresorer: Rosa CursachVocals: Jaume Alzamora,

Antònia Obrador, MonserratSantandreu, M AntòniaPalou, Elvira Pins.Intentarem més envant

donar informaci6 deisseus objectius i taso•les.

Des d'aquí els e - )ratjama treballar en bé del poble.

A

G-442.

I%

DEFENSADEL NOSTRE ENTORNDia 27 a les 11 hores tin-

gué Hoc una taula rodonaa Sa Llonja per a la conser-vació del medi ambient, ini-ciativa del famós pintor a-fincat a Sa Devesa.

Endemés formaren partd'aquesta taula en Biel Mes-quida i els nostres paisansen Jaume Sureda, en Monse-rrat Santandreu i en PepSilva.

Hi fou presentde la premsa, TV TVE iie radios.

En Miguel Barce16 ha di-buixat un cartell alusiu aSa Canova titulant-lo "SaCanova contra Ravena",que segurament haureu vistals diaris insulars. Aquestcartell serà el pioner perdefensar la nostra contrada.

TALLER DE PASTADE PAPER

Ara que arriba carnestol-tes s'ha organitzat un tallerde pasta de paper al nostrecasal de Cultura de Na Bat-lessa. Els interssats que sienmajors de 12 anys, podeninscriure's allá mateix. Elsdimecres i divendres de2030 a 21'30 hores i els dis-sabtes de 11 a 12 serà quans'ensenyarà a fer caparrotsi caps grossos.

SA CANO VA, DESPROTEGIDAEl respaldo a la utanizacién de Sa Canovaaclara los conceptos 'ecologistas' de UM y CDS

• El área natural de Artá acogerá un núcieo poblado de 3.000 habitantes y un campo de golf

Ahir divendres

els diaris manor-

quins aparegueren

amb aquests reituls.

Donarem més im-

formació al proper

número.

El nuevo proyecto de ley contempla la construcción de tres mil plazas

La marcha atrás de UM y CDSpermite urbanizar Sa Canova

El Parlament rechaza laprotección de Sa Canova

de la colôniaA. Genovart

UN POC DE TOT

Ara fa25 anys

Bellpuig, 8 de enero de 1963,rig 37.* SILUETA DEL MES dedicatoda su columna a resaltarla efemérides del terceraniversario de BELLPUIG."...BELLPUIG nació un pocoa la buena de Dios..., ha idoprecisando su fisonomía se-

las normas que sus pecu-liares circunstancias le im-ponen. Quiero decir que,de cada vez, se vuelve másartanense... Cuando digo"artanense" señalo a todala Comarca: Ara, Son Ser-vera, Capdepera, Cala Rat-jada y S-a. Colònia de SantPere".* De ECOS sacamos el Mo-vimiento de Población delafio 1962. Nacieron 43 varo-nes. y 38 hembras (81 en totalr." murieron 30 hombresy 30 mujeres sumando untotal de 60. Si los restamosde los nacimientos vemosque hubo un aumento de 21.También anota los matrimo-nios que fueron un total de35.* En TRAILER DEL MESleemos: "El día de San Anto-nio el Club R. de Ajedrezrendirá un acto de homenajea don Serafín Guiscafré...será nombrado Socio de Ho-nor... Esta misma personaestá realizando gestionespara que la Televisión Espa-nola capte las principalesincidencias de 'Sa Cavalca-da'..." También se recuerdaa los lectores que el dia 20de enero de 1945 se fundael Club Deportivo Arta, a-demás de que, con 5.407habitantes, Arta es el déci-mo pueblo de Mallorca porel nGmero de habitantes.* En DE LA COLONIA DESAN PEDRO el cronista re-cuerda que "...como de cos-tumbre esta tradicional fies-ta (S. Antonio) se celebraráel dia M.-%Dos desigs que no es compliren,

dos anhels no es desfermaren,quatre mans no desteixirencabdells de fosques i d'ànsies,dues bogues que no florirenen tèbies flors de besades.

Abrigat amb el maldolel desengany retornava.

Del mar pujaven perduats,saluets de cerdencia estranya,queixes de penediment?o veus certes de desaire?

Amb penes clavades fondesel desengany retornava.

Joan Mesquida

del 'libre "Entre el serrai i l'escuma".

30 gener 1968 BELLPUIG 265 5

Amb la nit teba o sensegens de vent, la vetla deSant Antoni es va veure delo mês concorreguda i ani-mada. Carrer ple, Obreria,banda de música, dimonisi poble, recorregueren unper un els devuit fogueronsd'enguany. Mês tard, els dis-tints grups i pandilles anarenpels foguerons a brufar latesta, tastar la coca i cantarles cançons que, com sem-pre, tenen el gust de lo po-pular. Ja sabeu que aquestvespre tot es pot dir i criti-car, això si, srha de fer can-tant i en glosa. Llàstimaperò que després, ja de ma-tinada, n'hi hagui alguns quesempre han de donar la notanegativa fent desastres idestrossa: un banc de la pla-ça fou arrabassat i tirat alfoc, un tamarell romput,i el rètol que prega es res-pectin les plantes, arrencat

doblegat.No comprenem per què

la festa i la sana alegria,cada any hagin d'acabar d'a-questa manera. Aquest tipusd'actes són certament depersones incivilitzades obegudes.

POEMA DELPersignat el front de dubtesel desengany retornava.

Havien caigut les horesde la nit lentes i llarguesfins que l'alba cloner avis

•

que l'espera era de bades.

Mussitant un nom de dona,el desengany retornava.

El dia del Sant, la festafou igualment viscuda: l'ofi-ci ben solemne, les carrossesvistoses i alguna ben origi-nal. L'Agrupació Arta ballai canta anima, també la des-filada i balla. l'Oferta.

Quan encara se'n duenles cendres dels fogueronsi romanen dins els cors elsdarrers crits de "Beneiu-nos Sant Antoni, l'any queve poguem tornar" es prepa-ren ja les festes del carnavalque enguany han vengut tot-seguit de Sant Antoni ja quela Quaresma comença el17 de febrer. Ja des d'aras'anuncien balls de disfrassosi desfilades, i és que les fes-tes d'hivern també tenenel seu encant i una llargatradició.

Pel dissabte dia 30 de ge-ner, el Centre Cultural téprevista la seva AssembleaGeneral en la que es tracta-ran els principals temes del'entitat, es donarà a conèi-

xer l'estat de comptes i pos-siblement es pensi en novesmillores a realitzar.

*

DESENGANY

Pels braços dels ametlersles quietuds es despullaven.els grill tallaven fanersvidres a la matinadai el rou tombava amb mans bulbesl'esbelt coll de la civada.

Baix el fanal de la llunael desengany retornava.

-race) del poeta

8. SI VIATJASSIS A LA RESTA DE L'ESTATESPANYOL, QUE DIRIES QUE E'TS9

Mallorqui: 81'8%Balear: 12'9%Català: 1'4%

Espanyol: 13'8%

9. SI VIATJ ASSIS FORA DE L'ESTATESPANYOL, QUE DIRIES QUE ETS?

Mallorquí: 51'0%Balear: 3'6%

CatalS: 0(07%Espanyol: 44'5%

10. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA

Gens: 0'0% — ENTENDRE LLEG1R

Poc: 9'5% Gens: 2 .9% Il

Bastant: 27'0% I Poc: 22.8% ,1

Bk: 63'5% IBastant: Z5'0% 1Bk: 49'2% I

Gens: 2'2%Poc: 11'0%

Bastant: 264iBk: 60'3%

Gens: 4 •4%Poc: 132%

Bastant: 251%Bk: 566%

HO FAS? LLEGIR

A vegades: 59'5%Sempre: 34'5% PARLAR

Mai: 5'9%

I .ESCRIUREA vegades: 41'3%

Sempre: 536NMai: 5'0%

A vegades: 72'8%Sempre: 11'0%

Mai: 16'2% J

11. QUINA SEGONA LLENGUA TR1ARLES 7

Alemany: 10'2%Anglès: 27'0%

Castella: 51'0%Francés: 10'2%

Altres: 1'4%

12. CONSIDERES QUE S'HAURIA DE VALORAREL CONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA

A L'HORA DE CONSEGUIR UNA FEINA?SI: 467%

No: 26'3%No ho sé, no contesta: 27'0%

13. ESTA RIES INTERESSAT

EN MILLORAR ELS TEUS CONEIXEMENTSDE LA LLENGUA CATALANA?

SI: 518%No: 309%

No ho sé, no contesta: 165%MallorquI: 0'07%

14. CREUS INTERESSANTQUE ELS NOMS DE LES BOTIGUESI TENDES EN GENERAL TENGUIN

ELS SEUS RETOLS EN LA NOSTRA LLENGUA?SI: 72'2%

No: 10'2%M'és igual: 13'8%

No ho sé, no contesta: 3'6%

6 2 6 BELLPUIG 30 gener

-

BarbarismeEmbragueFrenoAsientoMaleteroVentanillaSeguroPanelMandoFaroLimpiaparabrisas

Forma correctaEmbragamentF reSeientMoleterFinestretaAssegurançaPlafóComandamentFarEixuga-parabrisa

VOCABULARI RELACIONAT AMBCOTXES

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

30 gener 1988 267 7RELLPUIG -

CATALANA AL NOSTRE POBLE (II)

COMENTARIS DE LES GRÀFIQUES de les 7 darreres preguntes

8. La consciência de nacionalitat és ben cla-ra, si bé cal tenir en compte el condicio-nament geografic d'estar separats de la res-ta de l'estat espanyol. Quatre de cada cinces consideren mallorquins. Hem de pensarque els qui no s'hi consideren són aquellsque ni ef llegeixen ni el parlen (preguntan-Q 4).

9. La majoria ratifica la condici6 de mallor-qui expressada en la pregunta anterior, en-cara que el percentatge dels qui es conside-ren espanyols és elevat. Resulta cur-ids elfet d'aquest 3'6% que s'inclina cap al senti-ment d'arxipèlag.

10. Aqui es manifesta clarament quina haestat la trajectòria en l'ensenyament respec-te a la llengua. Ha estat molt el temps enquê el castellà és predominant sobre el cata-la. A més a més, s'ha d'afegir que la influên-cia de la televisi6 ha estat decisiva, aixfcom la dels altres mitjans de comunicaci6.Tant a l'hora d'escriure com a l'hora de Ile-gir, s'utilitza mês el castellà que el català.Aixi i totz hi ha un 5% que no utilitza maiel castella per a l'escriptura. Aquests resul-tats demostren que per aconseguir una equi-paració entre el català i el castellà hi hauna llarga tasca a fer.

11. Si el castellà sembla ésser la llenguamês utilitzada segons els punts 8 i 10, peraltra part, un 51% (equivalent al de la pre-gunta 9) li donen el caracter de 2-4 llengua,Ia qual cosa fa pensar que no el dominen.Els altres percentatges, sobretot l'apartatde l'anglès, demostren la influência del tu-risme en la nostra illa.

12. Que un 47'7% vulgui tenir en comptela llengua en el mercat de treball és relle-vant. Després, perd, mês d'una tercera partno ho troba oportú o no es defineix.

13. Mês de la meitat dels enquestats estandisposats a incrementar els seus coneixe-ments, la qual cosa demostra que és neces-sari continuar amb la tasca que s'està duenta terme de cara al domini dei català. Mésnegatiu és, per contra, que un 30% no s'inte-ressi per dominar la llengua i que a un 16'5%tant li faci una cosa com l'altra.

14. Un 72'2% de la gent agrairia que els rè-tols estassin en la- nostra llengua. Sols un10% s'hi oposen, que sumant al 3'6% que nocontesta, possiblement constitueix aquell13'8% que es consideraven "espanyols" (-pre-gunta 8).

NOTA: En el proper número es tractarà del'ús que fan de la nostra llengua els establi-ments públics del poble.

826B BELLPUIG 30 gener 1988

política local

ACLARIMENTSDegut a haver estat "victima“ de dos pe-

tits accidents, la passada quinzena, no ensfou possible la publicació de la historia delllarg ple de final d'any.

Com prometérem a la darrera crònica,a continuació vos donam a conèixer els dospunts que havien quedat pendents:

El primer era referent a l'aparcament alcarrer d'Antoni Blanes que a sol.licitud delspropis veins, a partir d'ara estarà prohibitaparcar-hi de dart a baix.

L'altre punt que ens havia quedat pendentera el referent a l'Administrador de la Resi-dência que, com sabreu, no hi va haver ma-nera per posar-se d'acord per nomenar-lodes de La Sala.

El Patronat de dita Residência va demanarde poder-lo nomenar ell i el Ple del nostreConsistori li otorgA aquest dret reservant-se, com és lògic, el dn-A de ratificar-lo.

Ara, a continuació, intentarem donar unaespinzellada al final del llarguissim Ple Mu-nicipal, fent-hi un petit comentari, encaraque no sia habituar per a nosaltres fer-n'hicap.

Com ja sabeu tots, el nostre Batle, dema-nava dedicació exclussiva a les tasques mu-nicipals. A la passada part d'aquesta Sessiója es veié ben clar 'clue no tenia la plena in-tend() de dimitir. No sabem si per no volerperdre la cadira, o si per poder dur a bonport les tant sovint anomenades NormesSubsidiaries. No ho sabrem mai, segurament.

Quan el Sr. Pastor que actua tot el tempscom a portaveu del seu grup, enlloc del queper a tal tasca fou nomenat, hagué exposatIa nova proposta, intervengueren els porta-veus deis distints grups minicipals. Fent-ho en primer Hoc el- d'AP que sabé rebatreal Sr. Pastor, dient-li ara ja no és tan im--,rescindible la dedicació exclussiva, ara

ja va bé un re-gim d'assistències. El portaveu,del PSOE digue que era partidari de la dedi-cació preferent i també que votarien a favorde la reforma administrativa. El Sr. Amo-rós del CDS, digué que votarien a favor delregim d'assistêncies.

Total molt de renou, per la Sala i pels car-rers i tot quedà gairebe igual. Esperem queencara que no s'hagi aclarit quasi res, siael darrer ple tan polemic que haguim de res-senyar als nostres lectors. Ja que per no a-clarir, ni quê havia de cobrar el Batle estracta.

Al final hi hagyé una votació de sorpresa.Els regidors d'AP no votaren el mateix queel seu portaveu, demostrant aixi no estard'acord amb el que havia exposat el Sr. Su-reda. Votaren pel règim d assistències 11dels 13 edils.

Si la memòria no ens falla, aquesta quin-zena, cumpleix un any, la Crdrica dels PlensMunicipals.

Des d'un principi, ja començArem per do-nar a conèixer a-ls nostres lectors, només,el que al nostre mode de veure succela real-ment dins la Sala de Sessions, fora fer-hicomentaris quasi mai. Perd ja des del co-mençament a la fi del nostre escrit, hi haviales nostres inicials que darrerament han es-tat substituides pel nostre nom sencer. Hau-ria estat més còmode usar un pseudònim,perd emprant un nom figurat o no signantde cap casta, al nostre haurem fetun acte de covardia i, endemés, hauria estatBELLPUIG el responsable dels nostres pos-sibles errors i si de qualque cosa no se'nspot acusar és de covards i per això seguimsota-signant les nostres cròniques.

Esperam que durant l'any que tot just aca-ba de començar, podrem seguir tenint in-formats els lectors de la nostra revista detot quant es cogui per La Sala.

Tomeu Lliteras

QUE ES EL SERVEI D'ASSISTENCIA SOCIAL?

1. Es un servei per informar i orientar a t o t!hom.2. Per ajudar i recolzar a les persones ambproblemes: maltractes infantils, problemesde delinqüència, problemes familiars quanestiguin en situacions que no puguin resoldreper si mateixos: separacions, dones maltrac-tades, mares fadrines, i altres.3. Per recolzar a les persones majors.4. Per afavorir la integració de les personesdisminuides.5. Per assessorar a joves i adults amb pro-blemes d'alcoholisme i drogues.6. Per afavorir i estimular la vida social delpoble.

ES UN SERVEI COMUNITARIOBJECTIUSInformar i orientar: per a que la gent cone-gui els seus drets i els recursos públics i pri-vats a quê pot accedir per resoldre les sevesnecessitats.Respondre a les demandes dels veins respec-te a temes concrets, informant sobre ells

- murmur D'ARTÀmateixos, orientant les actituds a prendresegons cada cas.En altres casos referents a la informaciósobre diferents assumptes: pensions, segure-tat social, subvencions, tràmits...

Impulsar i potenciar: l'associacionisme, faci-litant recolzament i assessorament tècnic,potenciant la participació de les Associa-cions, aixi com les organitzacions de volun-tariat social.Impulsar campanyes de divulgació i sensibi-lització sobre determinades problematiques(minusvalids, drogadicció, fracas escolar...)col.laborant amb els organismes i associa-cions.Estudiar: els problemes socials del poble,proposant programes i projectes concrets.Ajuda a domicili: Possibilitar l'atenció a lallar:

-a la vellesa: mitjançant l'atenció domici-liària: -higiene personal, ad-quisició d'aliments, rentatde roba...

- a minusvalids -dones- a families -a altres grups

`■•■■N

P. PUJOL ÈS NOTÍCIA

Per les passades festes de Sant Antonien Pere Pujol i la seva rondalla folkldricava ser premiada per l'Ajuntament de Ciutatamb el primer premi donat per dit organis-me.

Cal dir que en Pere va ser convidat a as-sistir a la covalcada de Palma per donaCarme Delgado de March, i ell va saber cor-respondre a dita cridada, fent acte de pre-sència i guanyant els aplaudiments dels es-pectadors.

Amb motiu de la celebració del 25 aniver-sari del col.legi "Raimundo Lulio" de Madrid,centre escolar que dirigeix el Pare GregoriMateu, conegut per tdts els artanencs i boncol.laborador de Bellpuig, es va descobriruna estatua del beat Ramon Llull, obra delnostre escultor en Pere Pujol.

Dita escultura mida 90 cms. d'altura i foucol.locada a un Hoc preferent de dit centreescolar.

30 gener 1988 BELLPUIG 260 9

0,••

race de l'art

Per Barbara Flaquer

"Juan Ginard, conocido como "Sarassate",es uno de los personajes que hacen historiaen un pueblo, que forma parte de su vidacultural. Su forma de expresarse l su arte,es el motivo. En el caso de Juan este se hahecho más conocido en el transcurso de losarios.

La obra de Sarassate es conocida y admi-rada en varios paises europeos, sus repetidasexposiciones en Finlandia, Dinamarca, Sue-cia y Holanda constituyen la muestra máspalpable de su éxito.

Pero Juan no es hombre que se contentefácilmente, él no para, busca y busca hastalo más profundo de su ser. Si damos una mi-rada retrospectiva a su obra, nos percibimosde su constante lucha. Si nos remontamosa 1972 vemos como nos presenta unas figu-ras muy expresivas, pero de movimientostoscos, bruscos tal vez. Mientras que en el75 se estilizan, en el 79 bailan. En 1981 sedecide por la monumentalidad y crea el mo-numento a Arta, del que todos nos sentimosmuy orgullosos. En 1982 culmina esta mo-numentalidad con "La Verge de la Pau". En1983 adquieren una fuerza extraordinaria,así vemos a sus Cristos que se rebelan, quehuyen de su cruz.

En 1984 la elegancia se adueña de sus fi-guras. Hasta que llegamos a la muestra quehoy nos ofrece y nos encontramos con unasfiguras que han heredado toda la expresión,la fuerza, el movimiento, la elegancia, lamonumentalidad, el surrealismo y, sobreto-do, la gran sensibilidad que solamente Saras-sate ha sabido dotarlos a lo largo de todosestos años.

Porque en sucesivas exposiciones podemosir sumando calificativos a tu obra, enhora-buena, Juan!

Y enhorabuena también a tu hijo que si-guiendo tu camino ha hecho de su sentir,un arte

Obra de E.Miquel Ginard

El passat diumenge, dia 24, es tanca l'exposició al Centre Social de la que foren au-tors en Joan Sarasate i el seu fill Emili-Mi-quel, i que s'havia inaugurada el dia 15 degener amb la presncia del Conseller de Cul-tura del CIM, Sr. Salgado.

Tothom ja coneix en Joan, tant personal-ment com artísticament i, per tant, són co-negudes les seves escultures de ferro forjati Cacer inoxidable. Pere) el que ens ha sor-près gratament ha estat el seu fill Miguelamb 12 talles de ferro i acer, exposades jun-tament amb les 17 del seu pare.

Bellpuig„ davant aquest fet, ha volgut sa-ber l'opinio d'en Miguel i ens ha dit que a-questa no és la primera vegada que exposa,ja que fa molts d'anys, concretament 18, ,va presentar algunes obres a "La Caixa',també amb una de les primeres exposicionsque feia el seu pare. Perd ens conta que lacritica li fou adversa i que des de flavorsha anat fent feina amb l'art per-6 només perfer regals i trofeus pels seus amics. Li pre-guntam si ha quedat satisfet amb aquestaexposició i ens contesta que el poble ha cor-respost del millor„ ha tengut molta de genti han valorat molt positivament totes lesobres exposades.Pregunt at si sent paral.lel amb el seu pareens con :esta que no. Que són molt diferentsen la fi rma d.e fer les escultures. Diu: "Lesmeves Jlares pens que han de reflexar el quevolen ser a l'opinio de qualsevol públic, cosaque el meu pare no fa. Jo vull obres originalsque no siguin vistes abans".- La gent diu que et cotitzes molt alt depreu.- "Si, es ver. però pens que el qui vulgui ad-quirir, ha de saber del meu esforç mentala l'hora d'estudiar el que serà la meva obrai el temps que hi dedic en la realització.- Miguel, ferro o acer?- Preferesc el ferro ja que es pot plasmarmillor i té més colors.- La millor obra que has realitzada i quanfaras una altra exposició?.- Les millors obres són el "Quijote" i el ca-van sense cames. Pens fer feina per prestpoder tornar exposar, ja que aquesta ha es-tat molt apressurada moltes obres són fe-tes de fa molts d'anys.

G. Bisquerra.

JOAN i E. MIQUEL "SARASATE"PRESENTACIÓ •

11111111111110110t11111

Telex 89585 VGOR wGA T. 820

Calk Illoicasella, 12- 2 S•3519/52 GALA itAILLOR

Carretera C Arena. I! • 964017 CALA RATJADA

FIN DE SEMANA EN MADRID: ... 13.500Salida. sábado 07.00 hrs. y regresodomingo noche. Incluye avión máshotel xxxx.

FIN DE SEMANA EN LONDRES:.. 25.600Incluye avión más 3 noches enhotel clase turista.

T'UNEZ: desde 32.500Ud. paga media pensión y nosotrosle regalamos pensión completa.

MINI TOUR POR MARRUECOSY COSTA DEL SOL: 49.900

CARNAVALES DE RIO DE JANEI-RO. 157.600Salida el 09 feb. 10 dias.Incluye avión, estancia en el hotely visita al corcovado.

OFERTA ESPECIAL LAS PALMASDE GRAN CANARIA: 9 dias 33.800Incluye avión, hotel xxx AID ytraslados.

VUELOS CHARTER NACIONALESMADRID 5.750TENERIFE 14.750LAS PALMAS 14.750BARCELONA 3.700GRANADA 9.900VALENCIA 4.000ALICANTE 5.500

PARA MAS INFORMACIONCONSULTENOS SIN COMPROMISO

HOTEL-APARTAMENTOS-RESTAURANTE

MINI GOLFCANYAMEL

Artanense: TU LOCAL!

1027 0 BELLPUIG 30 gener 18BB

passat festes

SANT ANTONI - 88Hem deixat a darrera la festa de Sant An-

toni. I altra vegada passada per aigua. I vantres anys seguits que la mos banya.

Pere) els artanencs volem festa, i més a-questa tan senyalada, malgrat el temps enssia advers. Comença com cada any el matide la víspera amb la tradicional "capta" enla que hi participaren, com ho fan cada any,la Banda -Municipal i l'Agrupació Arta bailai canta. Enguany„ per ésser dissabte, sem-blava hi havia mes gent per mig que els al-tres anys, ja que moita gent no feia feina.

A l'horabaixa, es celebraren les "comple-tes" i ben completes. L'Església va romandrequasi plena i malgrat n'hi bagué que diguerenque per massa no resulta tan participada-mês renous, més infants-manco que canta-ven- lo cert és que va ser mulfitudinariai la gent va assistir com mai ho havien fet.

Al vespre gran èxit dels foguerons, moltagent i molt de menjar. Foren 43 els fogue-rons que s'encengueren a la sortida de "com-pletes", i que duraren fins altes hores dela nit, una nit que acompanyava sense fredni gaire vent.

Enguany una novetat; el foguere) de NaBatlessa anà del mês animat. Un grup dejovent, emulant l'Estol del Fogoner que jafa cinc anys que fa el mateix al fogueró deSanta Catalina, donava coca, vi, sangria,llangonissa i botifarrons, fets a unes matan-ces que aposta es varen fer 15 dies abans.Tot s'acabà i la gent s'ho passa divertit.Molts d'altres foguerons tam-bé convidavenla gent a menjar i beure a rompre, aixi lamolta gent que rondava el poble és posà bo-na tripa.

Una altra nota positiva: els cafès estarenoberts, manco pocs, i la "carretera" estavade gom en gom de gent, sobretot de joven-tut, i que per cert guardaren ordre, cosamolt dificil per aquest dia. No faltaren lesgloses, algunes improvisades i altres ja pre-parades, o "l'enfrontament" tradicional alfoguer6 de Costa i Llobera, entre aquellsveins i l'Ajuntament, sobretot el grup Inde-pendent. Poguérem escoltar, entre altres,aquesta, dedicada a la manca de poda delspins de l'avinguda:Ara ja fa massa estona/ i a l'estiu hi cantengrins/ si no coronau es pins/ coronarem enCorona.

El dia de Sant Antoni es despertà plog,uer.Va fer brusca tot el temps de la covarcadai les beneides. Una vertadera llastima, jaque tothom anava ben banyat, sobretot elsparticipants a la festa. Així i tot es va fer1 encara sorti huida dins el possible.

A l'ofici, la Parròquia quedà mês que plenade gent i molta dreta. El sermó, a carrecde Mn. Llorenç Tous, canonge de la Seu ivel de Capdepera, fou molt acertat. Tambémolt hermós el ball de l'oferta a carrec de"Esclafits i castanyetes". Al final tothomentonar les cançons de Sant Antoni.

I per fer la cloenda de la festa, molta degent a la casa del "trui", enguany a ca l'amoen Jaume Gil, on es cantà bona part de s'ar-gument d'en Toni Butler, amb la massivaparticipació d'un nombrós públic que no "go-sava acabar".

A les completes enguany hi faltà "ranima"de la festa Mn. Gili, però si vengué a l'oficii a la casa del trui. A resaltar, entre altres,el foguer6 de Costa i Llobera, un dels mêsentonats de la vila. El dilluns es feu el "re-soparet" acabant amb una gran "xicolatada"mullada amb coca de Sant Antoni.

Molts d'anys i fins el que ve.G. Bisquerra.

ALTRESRESULTATS

ALEVINSLa Porcidricula 1AVANCE 0

INFANTILSAVANCE 1Margaritenc

JUVENILSPollença 5

Santanyí 1

AVANCE 3Porreres 1

ARTA 1(Vives)

ARTA 0

Porreres0 AVANCEZ

RESULTATSSantanyi 67VIALSA 62VIA LSAPorreres

8663

TOMEU GILI NADALBase del VIALSA.

alsa, Sant Llorenç i - LIucma-jor, per ocupar una sola pla-ça del grup on es jugarà Pas-cens de categoria. Els arta-nencs som eis qui ho tenimmés senzill, pero no cal con-fiar-nos. Aquest diumenge,precisament, es juga alcamp de Llucmajor, en unpartit que serà molt im-portant. Esperem que la sortens acompanyi.

Pedro Vaguer Brunet

Juveniles: EscanellasSans()

Casino

B. Riera - GinardM. Riera

Juveniles: EscanellasSansó

30 gener 1988 BELLPUIG 271 11

esports FUTBOL

RECUPERACI6 DE CARTPREFERENTMontuiri 4

ARTA 1ARTA 4

España 1

Comentari Un Artà sorprenent perd

per un rotund 4-1 a Montuiri(tal volta resaca antoniana)i després ens delita amb unesplèndid partit dins sesPesqueres. Partit que faafecció ja 9ue els 4 gols fetspogueren esser molts mêssi el Sr. Bouza (el referere)no hagués anul.lat un golde Quique i no hagués inci-tat tot el temps als jugadorslocals. Sobènbia actuacióde Damia que ens demostràque sap jugar, fer gols i quèsols ii manca un poc mêsde ganes de repetir-ho so-vint. Els seus gols juntamentamb el de Marce (quin altregol marca diumenge) ferenque el públic s'ho passàs be

per primera vegada -quesiguin mês- i sortís del campamb alegria i sense haverde patir. I fou amb una de-fensa sòlida, una mitja quecarburava sobretot Mar-ce i Remacho i menys Qui-que, i una davantera (com-posta per tres homes: Pins,Jordi i Damia) que ferenperill a partir del comença-ment del partit i això quetingueren estopa de per tot.

L'Artà va demostrar quepot sortir de la coa de lataula de classificació i potlluitar per indrets mês tran-quils. A veure si aquest dis-sabte amb el desplaçamenta Son Sardina se confirmaaquesta opinió. Això té unaltre aire, manca reafirmar-ho i, per això, també hemde conseguir puntuar a defo-ra.

J. Mayol

BASQUET JUVENIL

Tres equips per a una solaplaça. Aixo es el ctue mêsdestaca després cl aquestadarrera jornada. Al primerpartit, el de Santanyi, elVialsa va fer un gran joci va dominar el marcadorla majoria de temps. Peròal final, una serie d'accions

arbitrals i un parelld'encerts dels locals varenfer impossible la victòriaartanenca. Malgrat tot, elVialsa va fer un lion partit.

Davant el Porreres es vaproduir la confirmació d'a-quest bon joc artanenc i esva guanyar amb prou clare-tat. També s'ha de dir quel'equip de Porreres no eramassa cosa i això va influirbastant en l'alt tanteig quees va tenir al final der par-tit.

Ara, com ja hem ditabans, hi ha tres equips: Vi-

COLOMBõFILAEl Club Colombófilo de

Arta ha finalizado suscompeticiones terrestrescon ocho sueltas sobre laisla consideradas comoentreno/preparación paralas sueltas maritimas que,al salir esta edición, habránya comenzado con lassueltas de Ibiza.

La clasificación de estassueltas terrestres es comosigue:Cruce Petra

M. Riera - L. MestreJuveniles: Escanellas

MonroigColl de Sa Grava

B. Riera - Ginard -L. Mestre

Juveniles: EscanellasMonroig

MontuiriB. Riera - GinardL. Mestre

Juveniles: MonroigSansó

XorrigoM. Riera - N. Obrador

Juveniles: MonroigSansó

PalmaM. Riera - L. Mestre

Juveniles: MonroigSans()

Puerto PelairesL. Mestre - N. Obrador

Juveniles: MonroigSansó

Palma NovaG. FerrerB. Riera - Ginard

12272 BELLPUIG 30 gener 19813

- XERRAMTer de Sant Joan Baptista,batejant, per escrit, ads cli-ents més significatius, ambsimils de cinema estantis.Els al.ludits, riuen segonsels xiula el siurell de la befao xangleta.

ESTAM D'EN HORA BON A.L'Ajuntament ha dat ordresan en Biel, que no desmuntil'enllumenat de la CarreteraNova fins després de la RU-A. Aixi coneixerem d'aprop,els qui van a menjar cocavestits amb quinze butxa-ques per omplir-les de co-cum com si fossin bústiesde correus.

QUE VENEN ELS MOROS.Està tot a punt de Pastoramia per començar La Mesa-da Naturalista de la Penin-sula de. Llevant. Botau mes-tre Arnau! En voleu de cur-riculums i figures de la Na-tura? El premi Nobel de Me-dicina, D. Jean Dausset,ens farà. l'honor amb sa pre-sència i ciència. Artanencs:Cal assistir a tots els actes.Les dones que tensuin cos-siols "guapos", a 1 exposici6de la Residència s'ha dit.Del trull que duen els nos-tres capdavanters (quasitots barbuts), si en voleuuna mostra, afegirem que,sovint sovint, llegeixen ambel paper capgirat. En JoanLillo, fent la Paris-Dakarper devers la Duaia,_ no tétemps ni de sopar. De bonde veres, desitjam tengueuuna venturosa mesada.

XERRIMNO HI HA FESTA que nosigui feresta.Amb les festes passa el ma-teix que amb els bons dinars.El que la panxa escalfa, elcul ho refreda. Volem dirque dels festums provenenles ressaques. Una vera mos-tra la tenim amb la barbari-tat d'arena (perdó, sorra),que ha entepissat els carrersper on transcorria la caval-cada i els llocs dels fogue-rons. Com és natural, maiplou a gust de tothom, unservidor sospita que entreSant Pere i Sant Antoni nohi hagi quelcom més queamistança de parentescasantoral. Teniu en compteaquesta dada. El primer erap_escaire i el segon de secà.Un vol brou i l'altre eixute-sa. I si l'Obreria convocaun concurs de rogatives pertenir bon temps?

EL QUE SI VESSA per sobrefou l'acte de les C-ompletesa la Parròquia. Quina treca-lada de gent. I en voleu decantorums. Fins i tot un"quiset" volgué participar-hi. Un dimoni arribà tardi posà l'excusa de que solsamb la careta posada poriafer l'ullet a les famelles jo-ves. Ja ho val, Déu meu.Si tal cosa cadella, ja veimdeclaracions amoroses ambla corresponent disfressa.

PER DEVERS EL BAR Cen-tro pastura un anònim neo-poeta, el qual es dedica a

darrera notícia

CASETA DE LA ONCEDia 27 al mati es

col.locà una caseta

de la 0.N.C.E. a_ l'a-

cera de la Placa Con-

queridor. Dita cseta

és petita, per té-

aire acondicionat per

més comoditat dels

nostres venedors dels

cupons, els quals ens

comuniquen que l'ho-

rari serà el següent:

Matins:de 8'30'a-4 h.

Horabaixes: de 15'30

a 18'00 hores.

Enhorabona.

RECEPTA CULIN NARIAdel xeff fogo'

Ave, popule meus.Com vos ha anat S. Antonius?De bo, de bo, quél dimoniusdéj ose ils fariseus.Manca aqui un bon patroneque descifre la Canova,qiiesto casso molto cova,sin trobar solucione.No creim en parlamentosformats d'homs que dan penna,volen arreglar Ravennabramant come jumentos.Per Artà ser molt feo,tener fama d'esta guissa,arreglarlo se den prissao les dam un baldeo.Que se decidan presto,a darnos la solucionei el de turno camaleone,que desfaga l'entuerto.Opiniones disversas,hénlas i hAilas a tot pastolo ben cert és qu'el gros gastocorr a nostras dispensas.No queda altra remedio.Si no sirven, que dimitan,pos los pittos que no pitans'han de guitar d'enmedio.Germans. Sei gran dissorto,farfallar d'urbanizare.Sa Canova és un mortoque nessuno vol cargare.

endevinetesd'En Pere Xim

Sa solucie) vos puc darperquè tot esta en orde.Aquesta sempre se'n vai no és a Ca LiornaElla mai no s'ajornai sempre pensa a tornar.

Solució al proper número

Solucie) al passat número:els ermitans.