REFUGIATS AL SEGLE XXISOM CAPAÇOS D’APORTAR SOLUCIONS?

Lluís Magriñà, s.j.

INTRODUCCIÓ: MOVIMENT DE PERSONES ....................................................................1. ELS CONFLICTES COM A PRINCIPAL MOTIU DE DESPLAÇAMENT

1.1. Conflictes actius al món ....................................................................................1.2. Causes i tipologia dels conflictes .....................................................................1.3. Conflictes futurs ...............................................................................................

2. QUI ÉS UN REFUGIAT? UNA PROPOSTA MÉS ÀMPLIA

2.1. Refugiats i doctrina social de l’Església ..........................................................2.2. Refugiats i desplaçats interns (IDP) .................................................................2.3. Els refugiats als campaments ..........................................................................2.4. Refugiats i sol·licitants d’asil en àrees urbanes ...............................................2.5. Els joves refugiats i la importància de l’educació ..........................................2.6. Immigrants presos .............................................................................................2.7. Persones sense estat ...........................................................................................2.8. Retorn i reintegració ..........................................................................................

3. ALGUNS REPTES ACTUALS

3.1. Defensar els Drets Humans ..............................................................................3.2. Quan es relaciona refugiats i terrorisme ..........................................................3.3. El tancament de fronteres: la creació de l’Europa fortalesa ...........................3.4. Fons insuficients per als programes d’ajuda als refugiats ..............................

CONCLUSIÓ .........................................................................................................................PREGUNTES PER DISCUTIR EN GRUPS ...........................................................................APÈNDIX .............................................................................................................................. 31

292826242322

1918171616141311

9

67

3

INTERNET: www.fespinal.com • Dibuix de la portada: Roger Torres • Edita CRISTIA-NISME I JUSTÍCIA • R. de Llúria, 13 - 08010 Barcelona • tel: 93 317 23 38 • fax:93 317 10 94 • info@fespinal.com • Imprimeix: Edicions Rondas, S.L. • ISSN: 0214-6495 • ISBN: 84-9730-134-X • Dipòsit legal: B-1865-2006 • Maig 2006

Lluís Magrinà, s.j. És director internacional del Servei Jesuïta al Refugiat (JRS).

Aquesta dona és només una dels mi-lions de persones que han deixat els seusllocs d’origen i que, avui, viuen en unaltre país o regió. Segons estimacionsrecents de l’ONU i de l’OIT, hi ha gai-rebé 200 milions de persones en movi-ment, de les quals, 120 milions són emi-grants laborals i les seves famílies. Vintmilions de treballadors africans viuen itreballen fora dels seus països d’origeni, segons els mateixos càlculs, un de ca-da deu treballadors africans viurà i tre-ballarà fora del seu país el 2015.

Hi ha hagut tres grans moviments depersones durant els primers anys del se-gle XXI: de l’Est a l’Oest d’Europa, enun procés que va començar amb la cai-guda del comunisme i l’esfondramentde la Unió Soviètica; de l’AmèricaCentral i del Sud cap als Estats Units, i,evidentment, els moviments internsdins de l’Àfrica. L’abaratiment delstransports internacionals, l’arribada deles comunicacions i de les indústries in-formatives a les regions d’ingressos bai-xos i mitjans, l’eclosió de la indústria

INTRODUCCIÓ: MOVIMENT DE PERSONES

Fa uns mesos vaig conèixer, a Madrid, una dona boliviana que haviaemigrat a Espanya, on vivia sense documents, per la qual cosa estavafora de la llei a la seva nova llar. Li vaig preguntar per què va abando-nar Bolívia. “A Bolívia -em va contestar- ningú no es preocupava per mi.L’Estat no proporciona cap tipus de protecció als ciutadans de més edati, si m’hi hagués quedat, hauria passat la resta de la vida en la misèriai la inseguretat”.

3

del tràfic de persones, unit a la necessi-tat dels països més rics de mà d’obra fo-rània que compensi l’estancament de-mogràfic, han convertit la immigracióen el fenomen més important dels da-rrers anys.

La immigració és, avui en dia, un as-sumpte de dimensions globals que no espot tractar país per país. El moviment depersones és, doncs, un dels aspectesmarcats per la globalització.

un de cada deutreballadors africans

viurà i treballaràfora del seu país

el 2015

En aquest context, cada vegada re-sulta més difícil delimitar la línia que se-para els moviments de població “volun-taris” dels “involuntaris”, de personesque fugen perquè les seves vides estanamenaçades i/o que tracten d’escapar dela pobresa i de la injustícia social, delsqui han estat desplaçats per la força idels qui s’han exiliat per decisió pròpia.En molts països, no només no es donenles condicions de supervivència, sinóque aquestes condicions són extremes.La gent es desplaça d’un lloc a un altrebuscant una vida millor o buscant segu-retat enfront d’un medi hostil. Aixídoncs, no podem simplificar la situaciói quedar-nos amb la idea que aquella do-na que va deixar Bolívia, patint per la

seva supervivència, tenia una altra op-ció o elecció, i que res ni ningú no la vaforçar a abandonar el seu lloc d’origen.

El desplaçament forçósDe totes maneres, no tractarem aquí

els 200 milions de persones que hanemigrat, sinó dels gairebé 50 milionsd’individus que es poden classificarcom a persones desplaçades forçosa-ment, segons la concepció tradicional ilegal del terme; és a dir, refugiats i per-sones desplaçades internes. No obstantaixò, cal tenir en compte que aquesta ca-tegorització col·loquial de les personesque han abandonat la seva llar, per unaraó o per una altra, no sempre és possi-ble. De fet, hi ha un maremàgnum de de-finicions i identificacions que, de vega-des, es solapen fins a permetre establirun “nexe entre immigració i refugi”.

Avui, més que mai, els refugiats for-men part d’un fenomen migratori com-plex en el qual es combinen factors po-lítics, ètnics, religiosos, econòmics,mediambientals i de drets humans.

El concepte de refugiat que utilitza-ré aquí el prenc de la definició feta perl’Església, “refugiat de facto” (vegeu lapàg. 12), que conté una visió més àm-plia que la definició elaborada per laConvenció de Ginebra sobre Refugiatsdel 1951. És una definició que encaixamés en el treball que realitza el ServeiJesuïta al Refugiat (JRS): abunda sobreles causes principals del desplaçamentforçat, alhora que recomana formesd’actuar en la defensa i la protecció delsrefugiats i les persones desplaçades a laforça.

4

5

Definició de la Convenció de les Nacions Unidessobre el status dels Refugiats i dels apàtrides (Ginebra, 28.07.51)

“El terme refugiat s’aplicarà a tota persona... que, degut a fonamentats temorsd’ésser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinatgrup social o opinions polítiques, es troba fora del país de la seva nacionalitat i no pu-gui, o, per causa de l’esmentada por, no vulgui acollir-se a la protecció de tal país; oque, no tenint nacionalitat o trobant-se, fora del país on abans hi tingués residència,no pugui o no vulgui tornar-hi” (Art. 1,A.2).

Definició de treball de les Nacions Unidessobre els Desplaçats Interns

“Persones que han estat forçades a fugir de casa seva de sobte o inesperada-ment en gran nombre, com a resultat de conflictes armats, lluites internes, violacionssistemàtiques dels DDHH, o desastres naturals o provocats per l’home, i que estandins del territori del seu propi país”.

1.1. Conflictes actius al mónEn l’actualitat hi ha, com a mínim,

31 grans conflictes actius al món. Cadaun tindrà les seves causes específiques iparticulars i la seva manera de desen-volupar-se, però, a la llum del que

veiem, sí que podem dir que són estran-yes les guerres genuïnament internacio-nals i que la majoria de conflictes armatsactuals són guerres civils. És a dir, con-flictes en els quals un grup organitzat, odiversos, s’enfronten a l’Estat usant laviolència.

1. ELS CONFLICTES COM A PRINCIPAL MOTIUDE DESPLAÇAMENT

Els conflictes continuen sent la causa principal del desplaçament:expulsen de les seves llars milions de persones cada any, destrueixencases i arrasen terres de conreu. La xifra ingent de persones refugia-des i desplaçades -50 milions a tot el món- es deu, principalment, alsconflictes. Molt sovint, els civils es converteixen, de forma deliberada,en objectius militars, encara que el més freqüent és que, senzillament,quedin atrapats en el foc creuat de les diferents faccions combatents, ales quals sembla que el seu patiment els importi poc o gens. De lessituacions de refugi en les quals el JRS treballa en 52 països, nomésels refugiats de Butan, dels quals en viuen més de 100.000 al Nepal,no són el resultat directe d’un conflicte armat.

6

Fent un recompte ràpid, en trobem aColòmbia, Libèria, Sri Lanka, el Sudan,la República Democràtica del Congo,Burundi, Indonèsia i Angola, que hanpatit conflictes civils armats llargs. Ésobvi que es tracta d’una llista reduïda i,en absolut, exhaustiva. La majoria delsconflictes civils no són fets aïllats: nor-malment hi ha una dependència d’a-gents externs i cal que el subministra-ment d’armes procedents de l’estrangertoqui d’una manera o altra els païsosveïns.

La Guerra a la República Democrà-tica del Congo, per exemple, encara quees va originar a partir d’un conflicte ci-vil entre govern i grups rebels, va atrau-re exèrcits estrangers de la regió delsGrans Llacs, i fins i tot de més enllà: tro-pes d’Uganda, Ruanda, Zimbabwe,Angola i Namíbia han participat, en unmoment o en un altre del conflicte, se-guint els seus interessos polítics i eco-nòmics.

El conflicte civil a Colòmbia tambéha tingut conseqüències als païsosveïns, especialment a Veneçuela, on es-tan operant grups armats, fet que és unafont de tensió entre ambdós països, ambconseqüències desestabilitzadores a totsdos costats de la frontera. Cada vegadahi ha més refugiats que creuen la fron-tera colombiana intentant fugir de laviolència per trobar refugi en altres paï-sos veïns.

1.2. Causes i tipologia delsconflictes

En la base de la majoria dels con-flictes es troba la lluita pel control, ja si-gui del govern o del territori. Les raons

que s’amaguen rere un enfrontamentpoden variar d’un conflicte a un altre,encara que hi ha causes comunes en lamajoria dels casos:

la majoriade conflictes armats

actualssón guerres civils

A. La inestabilitat política i el fracàsde l’Estat

L’ensorrament de la seguretat nacio-nal i el debilitament de l’Estat nacionalsón situacions comunes que viuen elspaïsos en conflicte. Els conflictes ar-mats es caracteritzen per la fragmenta-ció de l’autoritat política. Com més dè-bil sigui l’Estat, més inestable serà, jaque no tindrà els recursos necessaris perfer imperar la legalitat. I aquest fet s’a-greuja quan l’Estat pren dels seus ciuta-dans més que no el que els torna en for-ma de serveis, quan explotaeconòmicament certs sectors de la po-blació o quan la corrupció es generalit-za i no desenvolupa la legalitat. Sotacondicions com aquestes, sorgeix el res-sentiment contra l’Estat, fet que, en elcas d’estats dèbils, serà contrarrestat desdel govern amb mesures molt dures,creant el caldo de cultiu que fa que certsgrups s’aixequin contra el que conside-ren un govern sense legitimitat. Aquestaés la situació viscuda recentment aHaití.

7

No són pas pocs els estats nacionalsque s’han ensorrat: Somàlia, l’antigaIugoslàvia, Libèria, Sierra Leone i, perdescomptat, l’extingida Unió Soviètica,en serien exemples als quals es podrienafegir en un futur altres Estats. En moltspaïsos, els ciutadans han perdut la con-fiança en la capacitat del govern per po-der-los o voler-los protegir. A Rwanda iBurundi, l’aparell governamental haquedat en mans de faccions minoritàriesque han fet diferències entre uns ciuta-dans i els altres. Quan l’economia escomença a debilitar o hi ha un canvi enl’equilibri de forces dins del país, els go-verns cauen en la temptació de recórrera l’ús de la força per controlar el poble.

Els estats debilitats també tenen latendència a implicar-se en conflictes ex-terns per desviar, d’aquesta manera, lapressió internacional, o bé per fer-seamb els recursos d’altres països.Aquesta teoria permet explicar, en part,la causa de la guerra entre Etiòpia iEritrea.

entre lescauses comunesdels conflictes

trobem ladesigualtat econòmica

B. Les aspiracions històriques d’ungrup ètnic

Els conflictes que impliquen grupsarmats en guerra contra un estat per as-solir la independència de la seva regió o

nació han estat molt comuns els darrerstemps. Quan un grup té una identitat na-cional diferent, es pot sentir molest deformar part d’un estat més ampli. I en-cara més si percep que el govern centralno respecta els seus drets com a mino-ria cultural, religiosa o social.

Una vegada més, entra en joc laqüestió de com es legitima un estat alsulls d’altres grups o sectors. Només calfer un cop d’ull a les sagnants guerresque van devastar l’antiga Iugoslàvia du-rant els 90 per veure que hi ha un con-flicte en potència quan grups ètnics di-ferents refusen acceptar el mandat d’ungovern central. Als Balcans, els poderscentrals, a Sèrbia, van negar la indepen-dència primer a Croàcia i després aBòsnia-Herzegovina, pel simple fetque, en aquests territoris, la poblaciód’ètnia sèrbia era important.

C. La motivació econòmica

Entre les causes comunes dels con-flictes trobem les diferències econòmi-ques, l’ús i la distribució desigual delsbeneficis dels recursos naturals i la cob-dícia. La presència de recursos mine-rals, como ara petroli, diamants o altres,és un esperó perquè grups o regionstractin de fer-se amb el control d’aque-lles matèries primeres, especialment sies té en compte que els beneficis eco-nòmics d’aquests recursos no es distri-buiran ni amb justícia ni amb equitat.

Aquest ha estat un dels factors clauque s’amaga rere la llarga guerra seces-sionista a la província indonèsiad’Atjeh, on un moviment independen-tista està lluitant contra el govern cen-tral des del 1976, en una guerra que ja

8

s’ha saldat amb 12.000 morts i desenesde milers de persones desplaçades. Ambgrans reserves de petroli, gas natural,fusta sense explotar, pesca i plantacionsde palma i cautxú, la província ha ge-nerat una gran part dels ingressosd’Indonèsia.

Polítics i activistes locals s’han ado-nat que Atjeh s’hauria de beneficiar mésde l’explotació dels seus recursos eco-nòmics. Abans del 2003, exceptuant unpetit percentatge dels beneficis generatsa la zona, tot anava a parar a les arquesdel govern central, en comptes de dis-tribuir-se a l’empobrida Atjeh. Barrejatsamb un sentiment històric i d’identitatdels habitants, aquests factors econò-mics s’han convertit en un dels estímulsprincipals d’aquest llarg conflicte.

D. Conflictes específics postcolonialsPrincipalment a l’Àfrica, encara que

també en altres parts del món comIndonèsia i Timor Oriental, molts con-flictes apareixen durant els procesos dedescolonització. La retirada dels poderscolonials, entre les dècades de 1940 i1970, es va fer unes vegades sense te-nir en compte les realitats nacionalsdels països que abandonaven, d’altres,de forma precipitada, deixant enrere unbuit que van omplir lluites pel poderd’uns grups ètnics contra els altres.

Així va succeir en molts països afri-cans, on les fronteres dels nous estatss’havien establert sense considerar lesrealitats ètniques o les fronteres tradi-cionals, i on les metròpolis havien atiatdeliberadament les divisions entre elsdiferents grups, seguint l’estratègia del“divideix i venceràs”.

El conflicte de Burundi, que encaradura, té les arrels en les seqüeles imme-diates de la retirada del règim colonialbelga, el 1962. A continuació va explo-tar la rivalitat entre hutus i tutsis. Nomésdurant els darrers deu anys, unes300.000 persones han mort en el con-flicte de Burundi, i en l’actualitat hi haunes 800.000 persones desplaçades deles seves llars com a conseqüència de laguerra.

el denominador comúen tots els conflictes

és que la inmensa majoriade les víctimes

són civils

A aquesta anàlisi superficial sobreles causes dels conflictes, n’hi podríemafegir més: la facilitat d’adquirir armeslleugeres, els conflictes mediambien-tals -per exemple, les lluites per l’aigua,i els conflictes per raons religioses.

No obstant això, el denominador co-mú en tots els conflictes és que la im-mensa majoria de les víctimes són civils.

1.3. Conflictes futursSegons l’Institut Internacional

d’Investigació per la Pau d’Estocolm(SIPRI), els conflictes del futur estaranmarcats per disputes locals entre identi-tats enfrontades, per reclamacions terri-torials i pel control de les institucionspolítiques. Els conflictes comunitarissón el resultat de la crisi dels estats, del

9

fonamentalisme radical, de la manca derecursos i de les desigualtats objectiveso subjectives. Allà on el tribalisme, l’et-nonacionalisme o les diferències reli-gioses són evidents, el conflicte arribafomentat per l’ambició d’uns líders quellancen les seves arengues en nom d’u-na identitat ètnica o religiosa. Quan elpoder està en discussió, els problemes

econòmics faciliten l’aparició de capsde turc, com constatem, avui en dia, enels països on es va esfondrar el comu-nisme i els imperis, on la dislocació eco-nòmica és una realitat i on les identitatsètniques han ressorgit.

Aquests conflictes provoquen movi-ments forçats de la població a l’interiori cap a l’exterior del país.

10

Glossari bàsic

Sol·licitant de asil: Tot aquell que fuig del seu país i demana que se li atorgui lacondició de refugiat en un altre país.

Emigrant per motius econòmics: Tot aquell que deixa la seva llar per cercar un tre-ball i un nivell de vida millors en un altre lloc.

Immigrant: Tot aquell que ingressa en un altre país per arrelar-s’hi.

Desplaçat intern: Tot aquell que abandona la seva llar per por a ser perseguit, pe-rò sense creuar cap frontera internacional.

Refoulement o deportació: Tot aquell sol·licitant d’asil o refugiat que és repatriat ala força.

Refugiat: Tot aquell que abandona el seu país o no hi pot tornar degut a fona-mentats temors de ser perseguit per motius de raça, religió, nacionalitat, per-tinença a determinat grup o opinions polítiques.

Repatriació: Les persones poder tornar al seu país d’origen voluntàriament. Si sónobligades a fer-ho en contra de la seva voluntat es coneix com “repatriacióforçosa” i i és equivalent a refoulement o deportació.

2.1. Refugiats i doctrina social del’Església

Els ensenyaments socials catòlicsincorporen l’expressió “refugiat de fac-to”, que és “qualsevol persona perse-guida a causa de la raça, religió, perti-nença a grups socials o polítics;qualsevol víctima dels conflictes ar-mats, de les polítiques econòmiqueserrònies o a causa de desastres naturals

i, per raons humanitàries, qualsevol des-plaçat intern, és a dir, qualsevol civil tretper la força de casa seva pel mateix ti-pus de violència que genera refugiats,però que no ha creuat les fronterers na-cionals”.

Aquestes persones desplaçades for-çosament solen ser víctimes de les ma-teixes forces que són a l’origen dels re-fugiats, tot i que no s’ajusten a la

2. QUI ÉS UN REFUGIAT? UNA PROPOSTA MÉS ÀMPLIA

En la llei internacional i del refugiat, el concepte “refugiat” es descriud’acord amb el que proposa la Convenció de les Nacions Unides del1951 relativa a l’Estatut dels refugiats. La definició no abasta les per-sones que romanen desplaçades dins del seu país mateix, ni té encompte els desplaçaments massius de població a causa del col·lapseprovocat per un conflicte o pels abusos dels drets humans. Moltes deles causes que legitimen la fugida no estan previstes a les definicionsactuals (cf. les definicions de la pàg. 5).

11

definició de l’ACNUR. En aquestaproposta més àmplia desenvolupadapels ensenyaments socials catòlics, elsrefugiats no són només els qui es tro-ben als campaments, sinó que tambéinclouen els desplaçats interns, els quidemanem asil, els estrangers “sense

sostre” als assentaments urbans, els quiestan presos als centres de detenciód’immigrants i les persones senseEstat, els apàtrides. Aquesta definiciómés àmplia de “refugiat” és la que guiala tasca i la missió del Servei Jesuïta aRefugiats (JRS).

12

El document de "Cor Unum", de 1992, "Refugiats: un repte de solidaritat"desenvolupa aquest punt

Refugiats reconeguts legalment3. Els conflictes humans i altres situacions que amenacen la vida són l'arrel de di-

versos tipus de refugiats. Molts són objecte de persecució per causa de la raça, de lareligió, de la pertinença a un grup social o a una opció política. Aquest tipus de refu-giats, i només aquest, són els que reconeixen explícitament dos importants documentsde l'Organització de les Nacions Unides. Aquests textos jurídics no emparen moltes al-tres persones els drets humans de les quals són, igualment, trepitjats.

Refugiats 'de facto'4. D'aquesta manera, no entren a les categories de la Convenció internacional les

persones víctimes de conflictes armats, de polítiques econòmiques errònies o de de-sastres naturals.

Encara es nota actualment una tendència cada vegada més gran a reconèixer al-tres categories de persones com a refugitats de facto, per motius humanitaris, consi-derant la naturalesa involuntària de l'emigració... En el cas dels anomenats "emigrantseconòmics", la justícia i l'equitat requereixen que es facin les distincions adequades. Elsqui fugen de condicions econòmiques que n'amenacen la vida o la integritat física s'-hauran de tractar d'una manera diferent dels qui emigren simplement per millorar la si-tuació.

Pròfugs a l'interior del país mateix5. Un nombre elevat de persones s'han vist expulsades per la força de casa seva,

però no han creuat les fronteres nacionals. De fet, a causa de les revolucions i les con-trarevolucions, la població civil es troba moltes vegades atrapada entre el foc creuat deles forces guerrilleres i de les forces governamentals que s'enfronten per motius ideo-lògics o per la possessió de terres o recursos naturals. Per motius humanitaris, aquestsfugitius la Convenció del 1951 els hauria de considerar com a refugiats, ja que són víc-times del mateix tipus de violència.

2.2. Refugiats i desplaçats interns(IDP)

Les tendències actuals indiquen que,mentre que el nombre de refugiats almón no creix gaire, el nombre de des-plaçats augmenta sense parar (vegeul’Apèndix, al final del Quadern). Unaexplicació possible és que els països im-plicats són més contraris que mai a re-bre refugiats i a permetre que puguinabandonar el país, tancant fronteres ofent-los la vida més difícil. Quan aixòpassa, la persona, encara que romanguidins de les fronteres del seu país, no repla mateix atenció o reconeixement queun refugiat acollit a la definició de laConvenció de Ginebra.

Això sol fer més difícil i delicada latasca de les organitzacions humanitàriesque treballen amb desplaçats interns,com és el cas del JRS. Els desplaçats in-terns normalment no criden l’atenció.Se’ls exclou de la majoria de les esta-dístiques dels refugiats i tendeixen a serinvisibles per als mitjans de comunica-ció i els governs. Això els fa molt mésvulnerables. Són els refugiats oblidats,per dir-ho d’aquesta manera, el clamdels quals s’ha d’escoltar, i el patimentdels quals cal pal·liar com el de qualse-vol altre persona que s’ha vist obligadaa fugir de casa seva per la violència.

Per tots aquests motius, el ServeiJesuïta a Refugiats dóna una gran im-portància a la tasca que desenvolupaamb els desplaçats, en sintonia amb elnostre mandat de servir, especialment,qui més ens necessita i aquells la veudels qual no atén la resta del món. ElJRS treballa amb IDP a Indonèsia, elSudan, Colòmbia, Angola, Burundi,Libèria, Costa d’Ivori, Sri Lanka, la

República Democràtica del Congo i amolts altres indrets.

Hi ha una gran diferència entre tre-ballar amb refugiats i fer-ho amb des-plaçats interns. Quan algú es converteixen refugiat vol dir que ha escapat del seupaís i ha entrat en una terra veïna en laqual espera rebre suport legal i materialde l’ACNUR, de governs i d’altres or-ganitzacions el mandat i l’obligació deles qual és protegir-los. No obstant ai-xò, quan una persona roman desplaçadadins de la seva mateixa nació, ha de con-tinuar vivint sota el mateix règim, quesol ser el que va causar el problema quela va obligar a anar-se’n.

Una organització que treballa ambdesplaçats n’ha de cobrir totes les ne-cessitats, ja que no disposen de cap me-na de protecció física o legal. És més,quan les víctimes d’un conflicte es tro-ben als països afectats pel conflicte, lespossibilitats de respondre a les seves ne-cessitats és molt reduïda, ja que el sis-tema humanitari internacional té menyspossibilitats i, tot sovint, menys volun-tat d’intervenir.

Alguns exemples de refugiats i des-plaçats interns (IDP)

Un repàs ràpid a les xifres estimadesde refugiats i de desplaçats interns en al-guns països on hi és present el ServeiJesuïta a Refugiats revela la magnitudd’aquesta tragèdia humana:

1. El Sudan, a l’Àfrica Oriental, ésel país del món amb el nombre més altde desplaçats interns (IDP), amb una xi-fra d’entre 5 i 7 milions de persones des-plaçades forçosament com a conse-qüència de la guera entre les forces del

13

govern i l’Exèrcit d’Alliberament delSudan (SPLA).

2. Colòmbia: la llarga i cruel guerracivil, que enfronta les forces del govern,les guerrilles i els paramilitars, ha tingutefectes devastadors entre la població delpaís. Moltes persones s’han vist obliga-des a desplaçar-se en nombroses oca-siones, i tot i que és difícil fer-ne el càl-cul, s’estima que a la regió hi ha 2,9milions de desplaçats.

3. Angola: quan es va signar l’alto alfoc entre el govern angoleny i els rebelsd’UNITA l’abril del 2002, després degairebé trenta anys de guerra civil, escalculava que dins del país hi havia mésde 3 milions de persones desplaçades, abanda de 400.000 més refugiades a lesnacions veïnes. Avui dia, estan en mar-xa els programes de repatriació i reas-sentament, malgrat que el país encaraestà infestat de mines antipersona i noté les infraestructures bàsiques, com aconseqüència dels efectes devastadorsde dècades de conflicte.

4. Indonèsia: a començaments del2003, hi havia 1,4 milions de desplaçatsa Indonèsia, principalment a lesMoluques i Atjeh. Les Moluques hanpatit, des de fa quatre anys, enfronta-ments sectaris que han desplaçat cente-nars de milers de persones, mentre queel conflicte a Atjeh ha estat testimonid’abusos flagrants als drets humans dela població civil, tant per part del governcom dels rebels secessionistes. El 2004quedaven en la zona al voltant de500.000 desplaçats.

5. La República Democràtica delCongo, després d’anys de conflicte, témés de 2 milions d’IDP i també és l’o-rigen d’un gran nombre de refugiats que

viuen als països veïns. Fa ben poc, hasaltat l’alarma davant de noves violèn-cies ètniques a l’est del país, que po-drien degenerar en un genocidi a granescala si no hi intervé una força inter-nacional de pau.

A aquests exemples, hi podem afe-gir la guerra de Burundi, que va provo-car prop de 400.000 IDP, reassentats en226 campaments repartits per tot el pa-ís, així com 300.000 refugiats a la veï-na Tanzània. Actualment estan en mar-xa processos de repatriació. El conflictea Libèria també va provocar que cente-nars de milers de persones fugissin decasa, uns cap al Monròvia, la capital delpaís; altres cap a les regions frontereresamb Guinea, i milers més han creuat lafrontera, buscant refugi ja sigui aGuinea o a Sierra Leone. Al nordd’Uganda, a l’Àfrica Oriental, el con-flicte civil, que enfronta el govern i for-ces rebels, es va intensificar, i les sevesconseqüències han estat, d’una banda, eldeteriorament de la seguretat i, de l’al-tra, més desplaçaments de la poblaciócivil: actualment, més d’un milió depersones viuen desplaçades a causa delconflicte (vegeu l’Apèndix al final delQuadern).

2.3. Els refugiats als campamentsLa feina clàssica d’un organització

humanitària d’ajuda als refugiats és as-sistir-los en campaments i assenta-ments. Qui pateix un desplaçament dellarga durada necessita aliments, recer,aigua, sanejaments, educació, formaciód’educadors, serveis socials, activitatsde desenvolupament i dispensaris de sa-lut. Els campaments de refugiats van

14

des de petits emplaçaments per a 50 per-sones -hi ha més de 1.000 petits assen-taments per als refugiats de Sri Lanka,a l’Índia- fins als de 150.000 o més, comels que trobem per als refugiats burun-desos a Tanzània.

Alguns refugiats es troben en pre-sons controlades per forces de segure-tat, com els va passar als vietnamites ials cambotjans a Tailàndia i Malàisia.D’altres s’hostatgen en pobles als paï-sos veïns, com molts dels liberians quevan arribar a la Costa d’Ivori o a Guinea,o els colombians a Veneçuela. D’altres,com els karen de Birmània, han estatmantenint una guerra contra la majoriabirmana durant més de 50 anys. Els ka-ren viuen al llarg de la frontera tailan-desa com a refugiats.

No obstant això, quan un refugiataconsegueix abandonar el seu país i de-manar asil i protecció en una altra na-ció, el seu destí sol ser un campamentde refugiats i no la integració a la so-cietat del país d’acollida, la qual cosa elcondemna a viure els anys d’exili en lescondicions menys ideals.

El camp de refugiats de Kakuma ésun paradigma de com en pot arribar aser, de dura, la vida per als refugiats.Kakuma es troba a les terres desèrtiquesdel nord de Kenya. És un lloc aïllat, d’u-na bellesa aspra, però gens acollidora.Tempestes de sorra i pols recorden la na-turesa inhòspita i hostil d’un desert ques’ha convertit en la llar de 90.000 ho-mes, dones i nens refugiats.

La majoria dels refugiats dels cam-paments van arribar a Kenya procedentsde les veïnes Sudan, Somàlia, Etiòpia,Uganda, Burundi i Rwanda, després defugir dels seus països d’origen per la

guerra, el temor a les persecucions i, finsi tot, a morir. No poden tornar a casa perla situació que s’hi viu, i estan obligatsa continuar al campament, en unes con-dicions que comporten riscos i dificul-tats propis. Molts refugiats han estatllanguint, durant anys, en el mitjà aciacde Kakuma.

les agències humanitàriesestan sent testimonis

de la naturalesadeshumanitzadoradels campaments

de refugiats

Les agències humanitàries i d’ajudaestan sent testimonis, a la major part delcontinent africà, de la naturalesa deshu-manitzadora dels campaments de refu-giats. En molts casos, l’accés està com-pletament bloquejat, la qual cosa vol dirque els refugiats no es poden arriscar asortir a recollir llenya per cuinar. Tambétenen vedat comerciar als mercats lo-cals. Treballar fora del campament estàprohibit estrictament. Aquestes condi-cions i restriccions ajuden a crear i a in-terioritzar encara més el sentiment demisèria entre els refugiats. Als campa-ments de Kiziba i Gihembe per a refu-giats del Congo, a Rwanda, per exem-ple, ara tenen prohibit cultivar les terresque els envolten i, com passa en moltsaltres campaments a l’Àfrica, les ra-cions alimentàries han disminuït tem-poralment a un 60%. Totes aquestescondicions tenen com a efecte la des-

15

moralització dels refugiats, fins al puntque alguns acaben abandonant el paísd’acollida i tornant al seu, malgrat queles causes que els van obligar a fugir nohagin estat resoltes.

2.4. Refugiats i sol·licitants d’asilen àrees urbanes

Un grup, invisible relativament, depersones desplaçades forçosament sónels refugiats estrangers que, com a pro-tecció, proven de passar inadvertits enalguna àrea urbana del món.S’incorporen al ben conegut movimentde camperols pobres que intenten so-breviure a les ciutats. El Servei Jesuïtaa Refugiats treballa amb refugiats ur-bans proporcionant-los assistència legali social. Entre aquestes ciutats hi haBangkok, Phnom Penh, Roma, Nairobi,Kampala, Johannesburgo, Pretoria,Harare, Lusaka i Addis Abeba, entre al-tres. Tractem de pal·liar-ne el patimentamb beques i formació vocacional, mi-croprojectes, així com amb assistènciaalimentària, mèdica i allotjament.D’altra banda, els acompanyem amb as-sessoria legal, mitjançant procedimentsperquè se’ls atorgui l’estatut de refu-giats i també treballem en l’educació del’opinió pública davant d’aquest feno-men.

2.5. Els joves refugiats i laimportància de l’educació

Cada any, el 20 de juny, organitza-cions i persones compromeses en la tas-ca amb els refugiats celebren el DiaMundial del Refugiat. Fa tres anys, el2003, la celebració es va consagrar als

refugiats joves, amb el lema oficial “Lajoventut refugiada, construint el futur”.La decisió d’incidir en aquest grup derefugiats, particularment vulnerable, téuna gran importància i significació.Segons l’ACNUR, el terme “joventut”abasta les persones entre els 13 i els 25anys, des dels adolescents fins als pri-mers anys de l’edat adulta. Aquest grups’enfronta a perills molt específics i ésvulnerable especialment en temps deguerra i conflicte, la causa principal,com ja hem vist, de desplaçament.

Quan una nació sucumbeix a un con-flicte, provocant un desplaçament agran escala, l’educació dels joves que-da interrompuda, i es priva, de vegades,tota una generació d’un dret bàsic. Ésper això que considerem que l’educacióen situacions d’emergència és un delspilars de l’assistència humanitària, jun-tament amb la provisió d’aliments, el re-cer i el tractament mèdic. L’educaciómanté viva l’esperança dels refugiatsd’un futur per a ells i per als seus fills.L’educació desenvolupa també un paperen el foment de la pau, de la justícia i dela reconciliació: l’escolarització implicaun procés de socialització que dóna alsrefugiats els coneixements necessarisper viure junts en comunitat. És una for-ça d’integració que no només dóna es-tabilitat social, sinó que també els en-senya a aprendre, a fer i adesenvolupar-se personalment. Senseeducació, disminueix l’autoestima de lagent jove, a la vegada que senten no ha-ver tingut oportunitats en aquesta vida.Per això, l’educació s’ha de considerarcom una part vital i integral de l’ajudad’emergència als refugiats i als despla-çats interns.

16

Els joves refugiats s’han d’enfrontara altres perills associats al conflicte.Sovint, se’ls separa de la família o, enel pitjor dels casos, queden traumatit-zats per la pèrdua dels pares, germans igermanes. Estan exposats a l’explota-ció, l’abús sexual i una violència quedeixa cicatrius profundes, molt difícilsde guarir. El reclutament forçós engrups armats o els treballs forçats entemps de conflicte s’associen, en parti-cular, als joves, malgrat que les con-vencions i els tractats internacionals handeclarat il·lícites aquestes pràctiques. ElServei Jesuïta a Refugiats és un delsmembres fundadors de la Coalició peraturar l’ús dels nens i les nenes soldats,un moviment que està posant l’atenciósobre els 300.000 nens que, segons ques’estima, estan implicats en conflictesarmats.

El cost d’aquests abusos és molt alt.Quin futur pot tenir una societat on lajoventut s’ha vist arruïnada per la gue-rra i el desplaçament? Quina oportuni-tat de desenvolupament futur té una co-munitat amb un jovent sense educació ila vida del qual ha quedat marcada peltrauma, l’abús i el reclutament en exèr-cits?

És un deure i un mandat per a les or-ganitzacions com el Servei Jesuïta aRefugiats protegir els joves refugiatsd’aquests abusos i ajudar-los a recupe-rar el dret a l’educació i a la salut entemps de desplaçament. Cal també faci-litar-los activitats alternatives com araprogrames formatius i sobretot ocupa-cions que els permeti generar ingressos,a fi que puguin tenir l’oportunitat d’unfutur millor.

2.6. Immigrants presosA banda de la manca de serveis bà-

sics i de llibertat de moviment, que s’as-socien a la vida als campaments, moltsrefugiats i sol·licitants d’asil que viuenen altres assentaments s’enfronten aamenaces com la detenció, l’assetja-ment i la discriminació. Moltes perso-nes que han creuat les fronteres acabenals centres de detenció, necessitats d’as-sessoria laboral i cures pastorals.Aquestes detencions són, com a mínim,un símptoma que alguna cosa falla en elsistema internacional de protecció alsrefugiats, i un indicatiu del fracàs demolts països en la gestió de la immigra-ció.

Es recorre a la detenció perquè se’lsescapa de les mans donar una solucióconstructiva al problema real (o imagi-nari) que suposa la presència d’estran-gers. L’estrès agreuja quasevol proble-ma previ a escala social, psicològica,espiritual o mèdica del detingut.

negar la ciutadania és,en molts casos,

una forma de racismei discriminació racial

A la regió de l’Àfrica austral, la fei-na amb sol·licitants d’asil detinguts hacentrat una gran part de la tasca del JRS.A Zimbabwe, els sol·licitants d’asil so-len ser detinguts i reclosos en presonsproperes a la frontera. A Zàmbia, hi hahagut un gran nombre de casos de refu-giats que han entrat al país per demanar

17

asil sense la documentació adequada ique han estat arrestats. Fins i tot aNamíbia, més recentment, s’ha disparatla pràctica de la detenció de les perso-nes sense la documentació necessària.El Servei Jesuïta a Refugiats també tre-balla activament assistint a presoners encentres de detenció d’immigrants a LosAngeles, El Paso, Bangkok, Berlín,Austràlia, Malta i l’Àfrica austral. Lanostra atenció als destinguts consisteixa visitar-los i oferir-los suport legal odocumental, si és possible i útil, educa-ció i atenció sanitària, així com progra-mes de nutrició, cerca de parents... Devegades podem dur a terme accions peraconseguir que se’ls alliberi. D’altres,treballem perquè canviïn les lleis per lesquals han estat detinguts inhumana-ment.

la més profundade les tasques,la reconciliació

i la construcció de la pau,es poden perllongar

durant dècades

2.7. Persones sense estatEl fenomen dels apàtrides demana

una resposta més coherent. Hi ha unaconnexió clara entre la disputa per la na-cionalitat i el desplaçament forçós. Lespersones sense estat pateixen la dobleferida de veure com se’ls nega el retorna la llar i, a la vegada, se’ls nega la na-

cionalitat. Molts dels butanesos refu-giats al Nepal pertanyen, actualment, aaquesta categoria o estan en risc de con-vertir-s’hi. A la República Dominicana,a molts joves d’ascendència haitianase’ls nega el certificat de naixement i ladocumentació, la qual cosa impedeixque accedeixin als serveis públics bàsicscom l’educació i la salut, i els deixa ambel temor permanent a ser deportats del’únic país que han conegut. I això pas-sa malgrat que la constitució dominica-na declara clarament que tots els infantsnascuts a la República Dominicana te-nen dret a la ciutadania dominicana.

L’article 15 de la DeclaracióUniversal dels Drets Humans declarasense ambigüitats que “totes les perso-nes tenen dret a una nacionalitat”.Encara avui s’està negant aquest dretbàsic a un nombre important de perso-nes. Es tracta d’un problema tan invisi-ble que fins i tot es desconeix el nom-bre d’apàtrides. El que sí que se sap ésque les persones sense estat, tant si sónrefugiades com si no, s’enfronten solesa una lluita diària perquè no es podenacollir a cap protecció. Necessiten queels estats, altres organitzacions ol’ACNUR es comprometin a trobar unasolució als problemes que comporta l’a-patrídia.

L’ACNUR, últimament, ha fet es-forços per posar el focus d’atenció i ofe-rir formació sobre aquest tema, tant dinsl’ACNUR com fora. Per bé que encaraqueda un llarg camí per recórrer, s’hanfet passos que han permès treure aquestproblema de l’oblit.

Qualsevol anàlisi del problema del’apatrídia ha de tenir en compte que ne-gar la ciutadania és, en molts casos, una

18

forma de discriminació racial (ja siguinels dominicans d’ascendència haitiana oels refugiats butanesos al Nepal). La pri-vació de la ciutadania permet discrimi-nar poblacions considerades racialmento ètnicament indesitjables. És més, devegades, despullar de la ciutadania al-guns grups és el preludi d’una persecu-ció a gran escala.

L’apatrídia també és el resultat de lamanca de voluntat d’alguns estats d’in-tegrar els grups que s’han assentat d’u-na manera permanent al seu territori du-rant generacions, per prejudicis i pors.

2.8. Retorn i reintegracióUna altra activitat en la qual les or-

ganitzacions humanitàries estem adqui-rint una experiència notable és a acom-panyar els refugiats en la tornada a casa,ja sigui en la fase preparatòria o durantel procés de retorn i reintegració. Ambla tornada, deixen de ser refugiats, peròcontinuen sent persones necessitades deprotecció, ja que segueixen estant forade casa. Els retorns després d’un con-flicte i la rehabilitació i la reconstruccióque acompanyen el procés de transicióque va de la guerra a la pau requereixentemps, perícia, voluntat política, un su-port financer sòlid i una inventiva con-siderable. Mentrestant, moltes d’aques-

tes tornades es continuïn fent amb pre-cipitació i provocades pels governsabans que hi hagi les condicions bàsi-ques per fer-les serà necessari acom-panyar les poblacions en aquest reco-rregut. Entre les gran repatriacions, enles quals hem participat, que han tingutlloc els últims anys, hi la les de Namíbia,Etiòpia, el Salvador, Guatemala, Cam-bodja, Moçambic, Rwanda, Libèria,Kosovo i el Timor Oriental. Actual-ment, el procés de repatiració i reassen-tament més important està tenint lloc aAngola, animat per un procés de pauque avança des de l’alto al foc de l’abrildel 2002, després de 30 anys de guerra.Repartits per tota l’Àfrica austral, cen-tenars de milers de refugiats angolenyss’estan preparant per tornar a la seva te-rra després d’aquest llarg exili. Desprésde qualsevol conflicte, el procés d’unexitosa reintegració i rehabilitació ésllarg i difícil.

Cal reconstruir el sistema legal i l’e-ducatiu i que es creïn llocs de feina. Calpotenciar la creació de llocs de treball.Cal assegurar la supervivència de les ví-dues i orfes que ha deixat el conflicte.La més profunda de les tasques, la re-conciliació i la construcció de la pau, espot perllongar durant dècades i iniciarnomés quan els greuges es comencen aresoldre.

19

20

Només podíem portar el que cabia dins una petita bossa. Ens van avisar, a més, queno carreguéssim gaires coses. Durant uns quants dies vaig anar cremant documents,papers i escrits, sense pensar en cap altra cosa que desfer-me de tot allò que poguéscomprometre’m. A mesura que les cendres volaven amb el vent, jo sentia que haviacremat la meva vida.

Tran Thi Nga, Vietnam del Sud

Passen els anys i un dia és igual al següent. I vas perdent fins i tot la capacitat de sor-presa pel que ens pot passar. Va haver-hi un moment en què crèiem possible el retornal nostre país, però no serà possible mentre continuïn allà les tropes estrangeres.(...)Aquí no passem gana i sabem que hi ha molta gent solidària que ens ajuda des del’exterior i els estem molt agraïts. Tanmateix, no és normal dependre dels altres, per-què un vol decidir per si mateix i fer-se càrrec de la seva família, com ho ha fet sem-pre. És una cosa en la qual penso contínuament.

Saineng, Laos

La vida d’una refugiada no és fàcil. El que voldria dir a la gent que treballa amb refu-giats és que haurien de ser prou pacients i escoltar amb molta atenció totes les co-ses que els diuen. Molts refugiats senten que les seves necessitats i opinions no im-porten. I las dones, de manera especial, estan plenes de temors i frustracions. A partde ser sobreexplotades, estan discriminades.

Christine (refugiada sudanesa)

... Malgrat que som refugiats, estem autoritzats a sortir del camp si tenim alguna ges-tió a fer a la ciutat. Però sé que hi ha altres camps on els refugiats estan tancats adins i no tenen cap mobilitat. Les autoritats varen començar a tancar els camps des-prés de la nostra arribada, sort que hem tingut. En realitat anem molt poc a la ciutat.Però quan hi anem és excitant veure totes aquestes llums i sentir la vida al carrer.Aleshores tenim la sensació de ser una veritable família i oblidar que haurem de tor-nar a les nostres gàbies.Cap al tard, sovint, vaig a seure i a llegir a la biblioteca del camp. Hi ha molts llibres.Quan sigui gran m’agradaria tenir molts llibres, però no estic gaire segura de voler-me fer gran.Estimat pare, la carta s’acaba. Si hem de marxar cap a un altre país, faré tot el quepugui perquè tu ens retrobis. Mentrestant hauré d’acontentar-me somiant.Amb tot el meu amor,

Nhue

Parlem en nom dels apàtrides i de-fensem els drets dels nens forçats a anara la guerra. Alertem de la minva de laprotecció dels refugiats als campa-ments, com és el cas dels que han estatmilitaritzats, o dels que no tenen la na-turalesa civil protegida d’una maneraadequada; cridem l’atenció del món

quan les dones estan en situació de risco quan, per la seva posició fronterera,els campaments estan exposats a atacsde grups que creuen la frontera.

Les organitzacions humanitàriesofereixen valoracions crítiques respectedels governs o de la política i la pràcti-ca de l’ACNUR, per exemple, pel que

3. ALGUNS REPTES ACTUALS

A banda del servei directe sobre el terreny, una part molt important dela missió del Servei Jesuïta a Refugiats és advocar per la causa de lespersones desplaçades forçosament. La connexió amb la protecció delsrefugiats és evident. Campanyes, projectes d’investigació i educaciópública s’impulsen a fi de defensar els drets dels refugiats. Des de l’ex-periència pròpia sobre el terreny, per exemple, moltes organitzacionshumanitàries s’han unit per oposar-se a la circulació d’armes lleugeres,especialment de les mines antipersona.

21

fa als sol·licitants d’asil urbans, a la de-tenció dels sol·licitants i als tràmits perdeterminar l’estatut de refugiat.

el tema dels refugiatsno s’ha tractat

de forma sistemàticadins dels organismes

de drets humans

3.1. Defensar els Drets HumansTradicionalment, el tema dels refu-

giats no s’ha tractat d’una manera siste-màtica dins dels organismes de drets hu-mans. D’entrada, s’han considerat laresponsabilitat d’altres agències, comara l’ACNUR pel que fa a la proteccióo el Programa Mundial d’Aliments(PMA) pel que fa a les necessitats ali-mentàries. Aquestes organitzacions, noobstant això, cada vegada tenen dificul-tats més grans per trobar els fons neces-saris. És vital promoure un debat sobrea qui correspon la responsabilitat d’as-segurar que els refugiats disposin, sensecap mena de discriminació, de tots elsdrets humans inclosos en normes i re-gles universals, i no només dels que pro-posen les lleis humanitàries i sobre re-fugiats.

Les greus i llargues conseqüènciesfísiques, mentals i psicosocials per lanegació dels drets humans de les perso-nes desplaçades forçosament, especial-ment entre les dones, els nens, la gentgran refugiada i els sol·licitants d’asil

s’han d’abordar amb urgència. A talld’exemple, com a casos flagrants de lainjustícia social tenim aquells nens re-fugiats sense accés a l’educació en elsanys de formació i les dones refugiadesembarassades sense una atenció pre ipostnatal adequada. Els efectes combi-nats de la manca de drets humans es re-sumeixen molt bé en les paraules d’uncompany kenyata: “els refugiats esqueixen que és impossible aprendreamb l’estómac buit”. Això seria així sicertament tinguessin l’oportunitat d’a-nar a l’escola o rebre algun tipus d’edu-cació. L’ACNUR ha fet alguns passospositius pel que fa a la provisió d’edu-cació primària als nens refugiats. El44% dels infants, el 2000, van tenir ac-cés a l’educació primària. En canvi, no-més el 3% dels nens a càrrec del’ACNUR en edats compreses entre els12 i els 17 anys van rebre educació, jasigui professional o secundària, mentreque les xifres per a aquest segment d’e-dat en els països menys desenvolupatssón del 17%.

Molts Estats no creuen que sigui res-ponsabilitat seva garantir que les perso-nes desplaçades forçosament gaudeixinde tots els drets humans fonamentals.Aquest compromís és ignorat o delegata les agències de l’ONU. Tot i quel’ACNUR i altres organismes tenenl’important paper de donar suport i pro-tegir aquestes persones, queda més en-llà dels seus mitjans assegurar que elsdesplaçats puguin disposar de tots elsseus drets fonamentlas, i tampoc no ésla seva prioritat legal.

No totes les persones desplaçades,en una situació semblant a la dels refu-giats, queden emparades sota la protec-

22

ció de l’ACNUR. En alguns casos, aixòpassa perquè l’Estat no s’ha incorporatni a la Convenció del 1951 sobre els re-fugiats ni al seu protocol opcional (enparticular, la majoria dels Estats asiàticsno ho han fet) o bé perquè l’individu oel grup no és considerat com a refugiat.D’altres estan desplaçats a l’interior delseu país, en circumstàncies en les qualsels límits de la “frontera” s’estan liti-gant. Molts desplaçats interns no estanassistits o protegits per l’ACNUR o al-tres agències de l’ONU.Addicionalment el mandat de proteccióde l’ACNUR ha enfatitzat la protecciólegal, tot sovint en detriment de la pro-tecció dels drets econòmics, socials iculturals.

La majoria de les situacions de des-plaçament, més que ser situacions a curttermini, es perllonguen durant anys.Fins i tot quan els programes són per as-sistir i protegir refugiats i desplaçats in-terns, tendeixen a adreçar-se, essencial-ment, a respondre emergències. Enparticular per als nens, ja que l’impacteque implica la privació perllongada delsdrets més fonamentals necessita que estracti amb més atenció.

3.2. Quan es relaciona refugiats iterrorisme

Des dels atacs terroristes als EUA,l’11 de setembre de 2001, estem mésamoïnats que mai per la protecció delsdrets dels refugiats. Des dels atacs es-mentats, el tracte a les persones despla-çades forçosament s’ha deterioritat, iencara més la protecció social als refu-giats a moltes bandes del món, espe-cialment a les nacions més riques. Molts

governs han endurit els controls sobre laimmigració i n’hi ha hagut, fins i tot, quehan arribat a fer declaracions satanitzantels refugiats i els sol·licitants d’asil coma terroristes potencials. Aquesta menad’expressions de xenofòbia amenacenel dret bàsic de qualsevol persona a cer-car asil.

la detenció d’immigrantss’ha incrementati l’opinió públicasembla disposada

a acceptar polítiquesmés férries

per raons de seguretat

Als EUA, per exemple, els atacs te-rroristes van modificar completament elcontext en el qual treballava el ServeiJesuïta a Refugiats. El programa oficialde reassentament dels Estats Units es vareduir dràsticament: dels 70.000 que,d’entrada, estaven autoritzats, només esva donar permís a 27.000 durant l’any2002. Si bé no hi ha hagut canvis nota-bles en l’opinió pública nord-americanasobre les polítiques antimmigratòries, ladetenció d’immigrants s’ha incrementati l’opinió pública sembla disposada aacceptar polítiques més fèrries per raonsde seguretat. El febrer del 2002, el pre-sident Bush va aprovar una nova políti-ca sobre embarcacions amb immigrants,amb l’objectiu de desanimar l’arribadad’haitians als EUA. La nova política es-tableix la detenció indefinida per a totesles arribades de vaixells amb immi-

23

grants, fins i tot per als sol·licitants d’a-sil. A finals de març del 2003, el recent-ment creat Departament de SeguretatNacionals dels Estats Units (DHS) vaanunciar l’aplicació d’una nova políticaper la qual procediria a detenir els sol·li-citants d’asil procedents de 33 païsosconsiderats d’alt risc. En un gir que haestat criticat per les organitzacions dedrets humans, els sol·licitants d’asil sónportats a dependències de seguretat du-rant tot el temps que duri el procés de lasol·licitud.

els estats membresde la UE

han posat una gran partde l’atenció

a enfortir el controlde les fronteres exteriors

3.3. El tancament de fronteres: lacreació de l’Europa fortalesa

La Unió Europea està treballant so-bre l’establiment d’unes polítiques co-munes d’immigració i asil, amb la reso-lució ferma d’assolir aquesta fita durantel 2004, el mateix any en què la UE hau-rà passat de 15 a 25 membres, i expan-dit les fronteres exteriors. Amb l’aboli-ció dels controls fronteres interiors, elsestats membres de la UE han posat unagran part de l’atenció a enfortir el con-trol de les fronteres exteriors, que, des-prés del 2004, seran comunes amb lesde diverses nacions de l’antiga Unió

Soviètica, i molts temen que això farà laUE més vulnerable a l’entrada d’immi-grants il·legals tant de l’Est com delSud.

El canvi cap a una política migratò-ria comuna és un assumpte delicat polí-ticament. En la seva comunicació del 22de novembre de 2000 al Consell i elParlament europeu, la Comissió euro-pea va reconèixer que “un canvi cap auna política proactiva demanarà un li-deratge fort i un compromís clar perdesenvolupar societats plurals i con-demnar el racisme i la xenofòbia”. Lapresència d’immigrants a la societat eu-ropea occidental ha estat, de vegades,acompanyada de tensions racials, quehan aprofitat les organitzacions d’extre-ma dreta, que estan guanyant força amolts països de la UE.

Per desgràcia, la resposta dels estatsmembres de la UE està sent lenta, i sem-blen més amoïnats a construir el que jas’anomena l’”Europa fortalesa” que adesenvolupar polítiques comunes queajudin a protegir els sol·licitants d’asil iels immigrants.

Un exemple d’aquesta dinàmica eltenim en la recent proposta britànicad’establir centres de processament per asol·licitants d’asil a les rutes de trànsit ala UE, així com centres de tràmit regio-nals a prop dels països d’origen.Aquestes propostes han estat criticadesper moltes organitzacions de drets hu-mans, perquè són impracticables, i s’hadenunciat que la detenció rutinària delssol·licitants d’asil és contrària a les nor-mes internacionals. Segons la propostabritànica, als sol·licitants d’asil que arri-bessin a la UE se’ls duria fora del terri-tori, a centres de processament, en una

24

actuació que seria com una “política dedetenció offshore”. L’ús rutinari de ladetenció posa en dubte que es protegei-xin els drets dels sol·licitants d’asil.

Finalment no es va arribar a capacord sobre aquestes propostes a la tro-bada del Consell d’Europa del juny del2003, després de no aconseguir el suportd’altres estats membres, tot i que és pos-sible que alguns estiguessin d’acordamb la proposta i poguessin buscar fór-mules per dur a terme aquesta iniciati-va, unilateralment, al marge de les es-tructures de la UE.

Hi han hagut converses preocupants,a Brusel·les, que suggereixen vincularl’ajuda de la UE al desenvolupament ala signatura, per part de les nacions méspobres, d’acords de repatriació i perquèacceptin a aquells demandants d’asilque han estat refusats. La creació de“santuaris”, els acords de readmissió,l’estatut de protecció temporal, les llis-tes de tercers països segurs, procedi-ments d’exclusió sumària als aeroports,l’eliminació dels beneficis socials perals sol·licitants d’asil i la pressió per a larepatriació són instruments de conten-ció.

D’altra banda, els mitjans de comu-nicació, a molts llocs d’Europa, han es-tat molt hostils cap als sol·licitants d’a-sil, ignorant-ne els patiments osimplificant-ne les lluites.

Tràfic d’éssers humansAtès que tant els sol·licitants d’asil

com els immigrants es poden veure enla situació de no poder trobar la manerad’entrar legalment a les riques nacions-fortalesa, la desesperació els llança als

braços de les màfies que trafiquen ambéssers humans, i que cobren milersd’euros per cap, amb la promesa d’unanova vida a Occident. El descobriment,a Dover, dels cossos de 58 ciutadans xi-nesos que van morir asfixiats en el viat-ge a la Gran Bretanya, el juny del 2000,va fer saltar el tema als titulars dels mit-jans de comunicació, tot i que la realitatés que es continua ignorant quantes per-sones més hauran mort ja per aquest trà-fic cap a Occident, especialment entreels que han naufragat al mar.

la desesperacióels llança als braços

de les màfiesque trafiquen

ambéssers humans

Molts dels “afortunats” que van as-solir la destinació final són forçats a sot-metre’s a certes formes d’esclavitud, perreemborsar els diners que deuen aaquests traficants sense escrúpols. Ésmolt preocupant el fet que moltes de lespersones que han entrat il·legalment através dels traficants siguin obligades asubmergir-se en el submón de la prosti-tució com a preu del “passatge”. Posarles coses difícils perquè els sol·licitantsd’asil puguin arribar a Occident per tro-bar-hi refugi, només alimentarà les ban-des de traficants que han desenvolupatestructures molt sofisticades capaces deburlar la vigilància.

25

3.4. Fons insuficients per alsprogrames d’ajuda als refugiats

Les organitzacions humanitàries quetreballem amb els refugiats ens trobemcada vegada amb més dificultats per as-segurar el finançament de molts delsnostres projectes. En part, això és per-què ha augmentat el nombre de perso-nes desplaçades i les seves necessitats,però també té a veure amb la manca devoluntat d’algunes nacions riques acomprometre’s amb l’ajuda al desenvo-lupament i amb els programes d’accióhumanitària.

les retalladesen el finançament

es percebenamb més severitat

des de les organitzacionsque no solen treballar

en situacionsd’interès mediàtic

L’Alt Comissionat de les NacionsUnides per als Refugiats mateix, RuudLubbers, s’ha queixat per la disminuciódels recursos destinats a assistir els re-fugiats. L’alegat més vehement el va ferLubbers a les nacions més riques en eltranscurs de la 58a sessió anual de laComissió de les Nacions Unides per alsDrets Humans, a Ginebra, el 19 de marçde 2002. “Si ja és prou negatiu que unacinquena part de la humanitat consu-meixi les quatre cinquenes parts dels in-gressos globals -va dir Lubbers a la

Comissió-, permetre que els programeshumanitaris, l’objectiu dels quals és as-sistir les persones més vulnerables delmón (els refugiats) romanguin finançatsprecàriament un any rere l’altre és unavergonya”. En el seu discurs Lubbers varecalcar que “a la comunitat internacio-nal ens hem de preguntar si potser no es-tem violant els drets humans dels refu-giats, i d’altres grups vulnerables, en nofacilitar-los l’assistència necessària pera què visquin amb un mínim de digni-tat”.

L’informe global de l’ACNUR del2002 dóna més detalls sobre les retalla-des al finançament que, segons diu, enva continuar limitant les operacions du-rant l’any. L’informe revela que “es vanretallar uns 100 milions de dòlars alPrograma Financer Anual, la qual cosava implicar reajustar els programes a labaixa, molts dels quals ja estaven afec-tats pels recursos limitats”. En termesabsoluts, les contribucions governa-mentals i no governamentals al’ACNUR per al 2002 van créixer lleu-gerament respecte de l’any anterior. Noobstant això, des de l’any 1992,l’ACNUR ha estat testimoni d’una dè-cada marcada per la reducció constantde les contribucions anuals per als seusprogrames d’ajuda als refugiats (vegeul’UNHCR Global Report 2002, pàgina20). En termes reals, les contribucions al’ACNUR no s’han incrementat des del’any 1980, tot i que durant aquell perí-ode la “població d’incumbència” d’a-questa agència de l’ONU va passar de8,4 milions de persones a 20,8 milions.

Les retallades en el finançament esperceben amb més severitat des de lesorganitzacions, com el Servei Jesuïta a

26

Refugiats, que no solen treballar en si-tuacions d’interès mediàtic, ja que esconcentren més en els escenaris deldesplaçament a llarg termini, al costatdels refugiats oblidats, els que no cri-den l’atenció dels mitjans de comuni-cació ni són a les agendes internacio-nals. En part, això és perquè elsdonants, els privats en especial, s’esti-

men més que les seves donacions va-gin als refugiats que han vist a la tele-visió o de qui han llegit alguna cosa alsdiaris, malgrat que, ocasionalment, hipugui haver un excés de fons i d’orga-nitzacions humanitàries en un paísd’alt interès, i una absència completade les dues coses en una regió molt ne-cessitada.

27

Por què no tornes?(fragment)

Sisplau, no em preguntis més“Per què no tornes?”Ho faria, si pogués.

Comunitat Humana mundial:has d’entendre que

no és gens senzill ni fàcild’evitar els records del passat.No em puc treure de la mentla meva cultura tradicional,la meva tortura sentimental,

els contes de la meva infància,qua mai es fan vells ni mai moren,

estampats a la meva memòria.

Yilma Tafere (Etiòpia)

Després d’aquesta repassada gene-ral, arribem a una conclusió: la gentcontinuarà, per una miríada de raons,abandonant casa seva i les seves regionsd’origen cercant ja sigui seguretat o pro-tecció, ja sigui una vida millor. I ja siguien forma de desplaçament forçós, talcom l’hem entès tradicionalment (perexemple, les persones que estan esca-pant clarament d’un conflicte i de la per-secució) o be en forma de migracionsdes d’un país pobre a un país ric, els mo-viments de població continuaran sent unfenomen d’una gran magnitud en el fu-tur.

El que no és tan clar, però, és comles regions i els països de recepció ges-tionaran el tema, ja sigui en termes decom manejar l’assumpte o de quin trac-te dispensaran als immigrants. Hem in-tentat mostrar la complexitat que supo-sa identificar i classificar els diferentsgrups i individus que emigren. No obs-tant això, el que, ara com ara, és clar ésel tema de la justícia, o millor dit de lainjustícia, i el dret de cada individu aabandonar el seu lloc d’origen quan lescondicions en aquest lloc suposin unaamenaça per a la seva vida. Hem vistque els conflictes són la causa principaldel desplaçament forçós. El que tambéés clar és que, tant conflictes com gue-rres tenen lloc, majoritàriament, a les

regions subdesenvolupades. En conse-qüència, hi ha una connexió evident nonomés entre conflicte i desenvolupa-ment (o pobresa) sinó també entre des-plaçament i desenvolupament. La gentabandona la seva terra fugint de la po-bresa extrema i del subdesenvolupa-ment que aboquen a condicions de vidainsuportables i inacceptables.

Es tracta, així doncs, d’una qüestiód’injustícia ja que, en aquest momenthistòric, l’esquerda entre el món desen-volupat i el subdesenvolupat, o entrerics i pobres, s’està ampliant.Paradoxalment, en un moment en què lamillora dels nivells de benestar i elsavenços tecnològics, la cooperació po-lítica entre les nacions en el marc del’ONU i altres organismes internacio-nals ens ofereix el potencial necessariper enfrontar-nos i resoldre els proble-mes de desigualtat i injustícia. També heparlat de les retallades en els fons d’a-juda per als projectes de suport als refu-giats, que només és un exemple del fetque, en les prioritats de les nacions mésriques, no hi ha les necessitats de les po-blacions més vulnerables i marginadesdel món. Mentre les nacions subdesen-volupades continuïn sent pobres i notinguin més suports, els moviments depoblació seguiran. Aquest és el quid dela qüestió.

CONCLUSIÓ

28

29

PREGUNTES PER DISCUTIR EN GRUPS

1. Avui, al món global, 190 milions de persones no viuen al lloc on van néi-xer. Això vol dir que un de cada 37 habitants del planeta ha emigrat.(és unemigrant):

– Què ens diu aquesta estadística?

– Què hi ha darrera d'aquest moviment humà, voluntari o forçat?

2. Després de la II Guerra Mundial, hi ha hagut més de 160 conflictes o gue-rres. Actualment, hi ha al voltant de 30 conflictes o guerres actives.

– Quines són les causes?

– Quines són les conseqüències?

3. Fins a la I Guerra Mundial, només el 5 % eren víctimes de la població civil;a la II Guerra Mundial, el 50 % van ser víctimes civils; en les guerres actuals,el 95 % són víctimes civils.

– Què suposa aquesta realitat?

– Quines ferides deixa?

– Quin futur tenen els pobles després d'un llarg conflicte?

– Com es pot refer un poble després d'un llarg conflicte?

30

4. La vida dels refugiats és una llarga espera pel retorn. Hi ha, emperò, no-ves generacions, nascudes als campaments, que només han experimentatel desarrelament i el patiment injust.

– Com es poden refer les seves vides?

– Quins traumes hauran de superar?

– Tindran confiança en el seu futur?

– Què volen dir per a ells els drets humans o la dignitat de tota perso-na humana?

5. Els processos de pau són llargs, fràgils i, a vegades, reversibles.

– Com s'aconsegueix la reconciliació?

– Com es reconstrueix la pau?

– Qui vetlla pel futur d'aquests pobles?

– Quin paper hi juguen, o quin paper haurien de jugar els organismesinternacionals (ONU, UA, ...)?

6. Europa i, en general, els països del nord, van restringint cada vegada mésel dret d'asil amb la por al terrorisme i l'obsessió per la seguretat. "Seguretat,justícia i llibertat" és el nou lema de la Unió Europea.

– S'aplica un doble criteri segons els moviments humans vinguin delnord o del sud?

– El capital no té fronteres, ¿les persones sí? ¿Com és això? ¿Quinfutur té aquest món?

31

APÈNDIX

Refugiats i sol·licitants d’asil arreu del món en els anys 1996 a 2004font: World Refugee Survey 2005. U.S. Comitee for Refugees and Immigrants

32

PalestinaAfganistanSudanMyanmarBurundiCongo-KinshasaIraqLibèriaSomàliaVietnamColòmbiaAngolaEritreaXinaBhutan

2.985.5002.088.200

703.500691.800482.200469.100366.100328.300324.900310.300263.600223.300204.200158.100120.500

SudanColòmbiaCongo-KinshasaUgandaIraqMyanmarAzerbaidjanCosta d’IvoriÍndiaIndonèsiaLibèriaAlgèriaSomàliaKenyaSri Lanka

5.300.000-6.700.0002.900.0002.330.0001.330.0001.000.000

550.000-800.000528.000

500.000-800.000500.000500.000464.000

400.000-600.000400.000360.000353.000

RefugiatsPaïsos que han generat elnombre més gran de refugiatsi sol·licitants d’asil

Desplaçats internsPaïsos en els que les persecucions,els conflictes armats o la violènciageneralitzada han desplaçat dinsdel país major nombre de poblaciócivil

Principals fonts d’origen de refugiats i de deplaçatsinterns fins a 31 de desembre de 2004

font: World Refugee Survey 2005. U.S. Comitee for Refugees and Immigrants