memòria 2015 - versió català

of 37 /37
memòria d’activitats 2015

Author: centre-destudis-africans

Post on 30-Jul-2016

219 views

Category:

Documents


1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Memòria de les activitats desenvolupades pel Centre d'Estudis Africans i Interculturals (CEA) de Barcelona durant l'any 2015

TRANSCRIPT

  • memria dactivitats2015

  • Memria dactivitats - 2015 del Centre dEstudis Africans i InterculturalsRonda de Sant Pere, 23, 1er 4a

    08010 Barcelona93 412 39 37 [email protected]w.facebook.com/centredestudisafricans/www.twitter.com/estudisafricans

    Disseny i maquetaci: Carlos Bajo Erro

  • ndex

    sumariel CEAserveis als socis i comunica-ciactivitats de formaci i sen-sibilitzaciactivitats relacionades amb la migraci i la intercultura-litatparticipaci en altres activi-tats, cursos i seminarisannexos

    46

    8

    12

    20

    2628

  • Ja fa 29 anys que va comenar aquesta aventura. A la memria que teniu a les mans podreu veure un resum de les activitats ms destaca-des de l 2015.

    Aquest any ha estat un any ben es-pecial pel CEA. Diverses persones de lequip tcnic i directiu han passat a participar activament en la poltica de les nostres ciutats. Els trobem a faltar en el dia a dia de la nostra entitat, per ens sentim molt orgullosos de saber que treballen de valent per a que la nostra societat sigui ms inclusiva, heterognia i oberta.

    El recorregut de la memria comena amb la presentaci dels principis actius del CEA, tant de les lnies de treball i el que ens caracteritza com a cen-tre com de les persones que formen lorganigrama, la direcci i lequip de collaboradores.

    Les segents etapes de la Memria ens porten a conixer la dimensi virtual i de recursos del centre, les publicacions, les diferents activitats de formaci i sen-sibilitzaci sobre el continent afric i les activitats relacionades amb les migra-cions i la interculturalitat. Cal destacar en aquest darrer apartat dues activitats

    noves com sn la Mostra de Cinema Documental Farafina, ms enll de les fronteres i la tasca dincidncia a Euro-pa que ens ha portat a la possible parti-cipaci del CEA com a Impact Partnetr en dos projectes europeus relacionats amb la Interculturalitat.

    Evidentment, el CEA no seria res sense les relacions i el treball en com amb entitats, institucions que generen inicia-tives africanistes de formaci, recerca, sensibilitzaci i visibilitzaci dfrica a Catalunya i lEstat Espanyol. A la me-mria trobareu un petit recull del con-junt creixent de collaboracions en xar-xa amb multiplicitat dagents pblics i privats. Una de les collaboracions ms destacades daquest any s la inclusi del CEA com a membre del Collectiu i+. Aquest collectiu uneix les diferents capacitats de treball de les entitats i persones que el formen per tal doferir serveis a tota mena dorganitzacions i administracions interessades a desenvo-lupar en les seves comunitats un treball integral des de lenfocament intercultu-ral i la perspectiva de gnere.

    Finalment, com a Secretari General vull agrair de tot cor a lequip tcnic i les

    sumari

    4

  • persones participants en els projectes i serveis, perqu han fet possible amb el seu esfor i dedicaci mantenir viu lesperit africanista i intercultural del CEA. Les fites aconseguides i la conti-nutat del CEA sn grcies a elles.

    Fins al proper any,

    Rafael Crespo UberoSecretari General Centre dEstudis Afri-cans i Interculturals

    5

  • Qui som?

    El Centre dEstudis Africans i Intercul-turals s una associaci dedicada a lestudi i la divulgaci sobre el con-tinent afric. Creat lany 1987 per limpuls dun grup de debat dins la Universitat de Barcelona es constitu, dos anys desprs, en associaci sense nim de lucre.

    El CEA realitza estudis i projectes sobre les realitats africanes, amb un especial mfasi en la divulgaci i la sensibilitza-ci.

    Lnies de treball

    Estudi, formaci i sensibilitzaci sobre societats africanes.

    Anlisi de la imatge dfrica i dels africans i deconstrucci destereotips i prejudicis.

    Les migracions i els reptes que impli-ca per a les societats europees, aix com la interculturalitat com a resultat daquestes transformacions socials i com a objectiu a assolir.

    El CEA collabora amb institucions, universitats, associacions i col. lectius,

    tot cercant leficcia i la potenciaci de les actuacions que desenvolupa. En lmbit ms acadmic, s membre fun-dacional de la Xarxa Europea de Cen-tres dEstudis Africans (AEGIS) que agru-pa institucions de recerca africanista de diversos estats de la Uni Europea.

    El que ens diferencia

    25 anys dexperincia en lestudi co-neixement de les societats africanes.

    Un equip despecialistes de tots els mbits que afavoreix una aproximaci pluridisciplinar.

    Una relaci de dileg amb les socie-tats africanes que ens permet revisar valors i conceptes dOccident i incor-porar una visi crtica de les relacions Nord Sud.

    Aposta per un model intercultural en labordatge de la diversitat cultural que tamb inclogui visi crtica de les rela-cions Nord-Sud.

    El CEA compta amb personal adminis-tratiu per al seguiment de la gesti i el funcionament diari del Centre.

    el CEA

    6

  • El CEA compta tamb amb una jun-ta directiva, escollida anualment per lAssemblea de Socis. Els crrecs ac-tuals sn els segents:

    Parallelament i de forma permanent el CEA compta amb un equip tcnic composat per:

    Directora del Centre: Lola Lpez (fins el mes de setembre de 2015). Tcniques de projectes: Mnica Puig, Jessica Gonzlez i Ana Moya. Gesti i Administraci: Fama Zra.

    Les altres persones que componen lequip tcnic, participen dels diferents projectes i realitzen reunions peridi-ques de coordinaci i seguiment. Sn: Carlos Bajo, Xavier Muoz, Maria Ma-teu, Albert Farr, Jordi Toms, Maria Grande, Shanti Valls, Maria Tobea i Rosa Cards.

    Tamb volem agrair la collaboraci un any ms de lequip de voluntaris i voluntries del CEA. Aquest 2015 volem agrair especialment a les persones que shan incorporat a aquest equip: Noelia Domnguez i Parishia Barker.

    7

    PresidentAlbert RocaSecretari GeneralRafael CrespoTresoreraMireia Veh

    VocalJordi SantVocalEduard GargalloVocalOriol Andres

  • Comunicaci, Nova Web i Xarxes So-cials

    Lestratgia de comunicaci del CEA sha mantingut estable durant lany 2015. La lnia de difusi sha refermat com un dels pilars dels diferents projec-tes, amb la conscincia ja completa-ment acceptada que aquests treballs de comunicaci amplifiquen i inten-sifiquen limpacte transformador dels projectes en si mateix.

    Gaireb tots els projecto i totes les ac-tivitats del CEA incorporen sistemtica-ment aquesta vessant. I parallelament el CEA continua sent un dels principals referents en temes africanistes com a font. En tot cas, s previsible que aquest protagonisme shagi de compartir als prxims temps amb altres organitza-cions eminentment comunicatives que han anat naixent i creixent als darrers anys a lombra de la disponibilitat de nous canals digitals.

    Pel que fa a lactivitat comunicativa del centre, sha mantingut la utilitzaci de diferents eines, fonamentalment, digitals. Els canals a les xarxes socials, bsicament, Facebook i Twitter sn fonaments daquesta estratgia i per-meten duna banda difondre de ma-

    nera massiva missatges, arribant a un pblic ms nombrs que a les activitats presencials. Daltra banda, representen una eina de difusi de les activitats per tal daconseguir una major participa-ci.

    Als perfils de xarxes socials safegeixen les eines digitals per millorar la comuni-caci, des de les orientades a presen-tacions, fins a les que milloren el disseny o les que monitoritzen lactivitat a les mateixes xarxes.

    Definitivament, diversos membres de lequip tcnic shan implicat tant al manteniment de la web com a les ac-tualitzacions a les xarxes. Aquesta nove-tat millorar, sense dubte, lactivitat del CEA en aquests canals, ja que aquesta activitat estava presentant alguns dfi-cits.

    Biblioteca i Fons Documental Audiovi-sual

    Reuneix la documentaci en llibres, retalls de premsa, revistes especialit-zades i accs a Internet. La consulta

    serveis als socis i

    comunicaci

    8

  • daquests materials, daccs lliure, ha de ser realitzada en hores dobertura del Centre, i s recomanable contactar amb el personal del CEA per a qualse-vol petici. No obstant aix la pgina web disposa dun espai per a la consul-ta del material existent.

    La organitzaci de les Jornades Pobles, identitat i Estat a lfrica: els moviments secessionistes i rees protegides, bio-diversitat i comunitats: aprenent de les experincies de conservaci a lfrica durant lany 2015 ens ha perms enri-quir la nostra biblioteca amb nous ttols sobre aquestes temtiques.

    Daltra banda sha pogut millorar el servei amb un treball de reorganitzaci i indexaci dels continguts, grcies a la collaboraci de lequip de voluntaris.

    Butllet

    Lany 2015 ha estat un any dassentament del butllet. Hem pu-blicat 3 Butlletins del Centre dEstudis Africans i Interculturals. Laportaci dels quals al debat sobre lactualitat africana poltica, social i daltres n-doles- ha estat molt bona, tant per la qualitat com pel nombre de les collaboracions.

    Com s habitual, els articles shan fet arribar per correu electrnic als socis i scies del CEA, per a ms a ms shan publicat als dos blocs (un en castell i un altre en catal) i, per tant, s una informaci que est a labast de totes les persones interessades. El butllet sha enviat aproximadament a unes 150 adreces de correu.

    La novetat daquest any, en quant a seccions noves dins el butllet, ha estat lapertura duna finestra sobre historia africana. A ms a ms, hem incorporat una nova collaboradora a la secci dactualitat poltica, que escriu des de Nairobi. Les signatures convidades han estat, de nou aquest any, molt ben rebudes tant dins del CEA com en els debats generats a les xarxes socials.Nova AfricaDurant lany 2015 shan publicat dos nmeros. El nmero 31 dedicat a la pu-blicaci de les ponncies de les Jorna-des Escriure sobre frica: el deure de la llibertat i el nmero 32 dedicat a la publicaci de les ponncies de les Jor-nades rees protegides, biodiversitat i comunitats: aprenent de les experin-cies de conservaci a lfrica.

    9

  • 10

  • 11

  • Postgrau en Societats Africanes. Singu-laritats i Mundialitzaci, 2015

    Com cada any, amb la intenci dampliar els espais de coneixe-ment sobre el mn afric, la Facultat dHumanitats de la Universitat Pompeu Fabra i el Centre dEstudis Africans van oferir el Curs i Diploma de Postgrau per a tots aquells alumnes interessats en descobrir noves realitats des duna perspectiva pluridisciplinar. Lobjectiu de la formaci s donar una visi ge-neral i alhora aprofundida sobre els aspectes ms destacats del passat i el present del continent afric. Sanalitzen les caracterstiques de les societats africanes mitjanant lestudi de la seva histria, poltica, economia i diversitat cultural.

    Entre el mes de gener i el mes de juny de lany 2015 el CEA i la UPF van realit-zar una nova edici del Curs i Diploma de Postgrau en Societats Africanes, co-dirigit per la Lola Lpez i lEduard Gargallo. El curs ha constat de 130 ho-res lectives. Ms de vint docents shan encarregat de les 40 sessions. Aques-ta edici, amb una assistncia de 19 alumnes provinents de disciplines molt diverses (Publicitat i Relacions Pbliques, Humanitats, Histria, Cincies Politiques,

    Periodisme, Enginyeria Tcnica Agr-cola, Comunicaci Audiovisual, Belles Arts, Dret, Antropologia, Treball Social, Magisteri i Arqueologia), ha comptat duna banda amb el format de Curs, amb una duraci de 104 hores lectives (10 crdits), i que inclou els tres primers mduls: el de Geografia i Histria, el de Poltica i Economia i, finalment, el de Societat, Art i Cultura; i daltra banda, el format Diploma, que dura 130 hores lectives (12 crdits) i 200 hores de prc-tiques (8 crdits), i compta amb el quart mdul de Societats Africanes, Singulari-tats i Mundialitzaci.

    Per tal que els alumnes puguin involu-crar-se en la prctica diria del mn de la Cooperaci al desenvolupament en lmbit afric i daltres mbits de treball, realitzen unes prctiques de 200 hores de dedicaci efectiva a les tas-ques en una ONGD, entitat o instituci prviament concertada per lalumne i aprovada per la direcci del Curs. Les prctiques compten amb un sistema de seguiment i avaluaci propi. Com a prctiques tamb es pot fer una investi-gaci relacionada amb els temes trac-

    activitats de formaci i

    sensibilitzaci

    12

  • tats al Postgrau i que pot estar dirigida per un coordinador/a acadmic o pel responsable duna ONG, entitat o insti-tuci en collaboraci amb el respon-sable acadmic del Postgrau.

    Amb aix es vol incentivar la recerca sobre el continent i la recerca aplica-da.

    La valoraci global per part dels i les estudiants del postgrau ha estat molt positiva, i les valoracions dels estudiants es tenen sempre en compte a lhora de configurar el programa de les noves edicions.

    Jornada frica Negra: Noves mirades 2015

    El 9 de juliol es va celebrar al Centre Cvic Urgell de Barcelona una nova edi-

    ci de la Jornada frica Negra: Noves mirades 2015.

    Des de la seva creaci, el Centre dEstudis Africans i Interculturals (CEA) treballa per a la superaci del desco-neixement i la visi estereotipada que sovint des de Catalunya, com des de la resta dEuropa, es t dfrica. En aquesta lnia semmarca la Jornada frica Negra. Noves mirades, que lany 2015 va celebrar la seva cinquena edi-ci. Lacte est vinculat al Postgrau en Societats Africanes. Singularitats i Mun-dialitzaci, del CEA i la Universitat Pom-peu Fabra i el seu objectiu s donar a conixer les recerques dinvestigadors novells. Leix central de la Jornada s, doncs, la presentaci per part dels seus autors dels treballs de recerca ms des-tacats realitzats en el marc de lanterior edici del postgrau.

    13

  • La Jornada vol ser a la vegada un espai de troba-da de persones interessades en la recerca en el marc de lfrica Negra per tal de compartir experincies, coneixements i contactes. En aquesta ocasi, el pblic assistent estava format per ms de trenta perso-nes.

    A la Jornada es van presentar tres tre-balls:

    Ins Segu La cobertura meditica de las elecciones nacionales de Sud-frica 2014

    Eila Lpez Caos en lagricultura glo-bal: el cas concret del Senegal

    Toni Lpez La justcia transicional en Sierra Leona, xito o fracaso?

    Desprs del torn de preguntes, i seguint la lnia de les anteriors edicions, es va fer una activitat addicional, enguany la presentaci de la recerca Una mirada a la migracin africana en la Frontera Sur:deconstruyendo el imaginario co-lectivo, de Xon Vzquez.

    La presentaci de la Jornada va anar a crrec dEduard Gargallo, co-director del Postgrau en Societats Africanes. Conferncia: Management of Natural Resources in Sub-Saharan Africa: wil-dlife, minerals and borders. Confern-cia realitzada al Parlament Europeu (Brusselles).

    Lobjectiu del CEA amb aquesta con-ferncia ha estat sensibilitzar als actors europeus clau sobre la realitat de la gesti dels recursos naturals a lfrica Sudsahariana, amb un mfasi especial en tres aspectes: els recursos minerals, la gesti de la fauna i els projectes/con-flictes transfronterers. Amb aquest mo-tiu sha profunditzat en el debat sobre les diferents formes de gesti i explota-ci dels recursos, sobre els possibles be-neficis que les poblacions i comunitats en poden obtenir i sobre una realitat sovint plena de conflictes i tensions. La conferncia ha promogut la necessitat de tenir en compte la realitat histrica i present de les comunitats implicades o afectades per lexplotaci dels recursos naturals en els projectes de cooperaci que es dissenyen i/o implementen, ja si-

    14

  • guin projectes de conservaci comuni-tria dels recursos o de suport a pobla-cions properes a les rees dexplotaci.

    Els exemples triats en la conferncia abastaven diversos Estats i diferents situacions: la conservaci comunitria de la fauna a Nambia, experincia so-vint mostrada com a un model a seguir; els problemes de la cooperaci entre Estats en temes de conservaci, exem-plificats per les tensions entre Moam-bic i Sud-frica al Great Limpopo Trans-frontier Park; i els efectes econmics, socials i poltics de lexplotaci del petroli a la Guinea Equatorial.

    La Conferncia Management of Natu-ral Resources in Sub-Saharan Africa: wil-dlife, minerals and borders es va realit-zar el 29 de gener de 2015 a la sala ASP 5E1 del Parlament de 9:30 a 12:30 del

    mat i va comptar amb assistents euro parlamen-taris, especialistes del Royal Museum for Central Africa, professors univer-sitaris i personal dongs (Protection International).

    La Direcci de Relacions Internacionals i Cooperaci de lAjuntament de Barcelona va fi-nanar la proposta i ens va permetre donar-nos a conixer en el context europeu com a entitat amb ms de 25 anys dexperincia en lestudi i coneixe-ment de les societats africanes i poder comenar a accedir a fons europeus.

    Jornades rees protegides, biodiversi-tat i comunitats: aprenent de les expe-rincies de conservaci a lfrica.

    Els dies 14, 15 i 16 dabril de 2015 el CEA va realitzar les Jornades rees protegi-des, biodiversitat i comunitats: aprenent de les experincies de conservaci a lfrica. Les Jornades pretenien tractar el tema de la gesti de les rees prote-gides, la biodi-versitat i les comunitats a lfrica. Lanomenada Conservaci

    15

  • Comunitria sha implementat en les darreres dcades a molts pasos afri-cans, i vol trencar amb les prctiques conservacionistes implementa des fins aleshores, i que prioritzaven la delimita-ci despais protegits oficialment, dels quals sexcloen les poblacions locals i en les quals es prohibia qualsevol tipus

    ds danimals o plantes. La Conserva-ci Comunitria, en canvi, es basa en incloure les comunitats en la gesti dels espais naturals, en permetre un s limi-tat dels recursos i, per tant, en combinar la conservaci amb ls sostenible del medi.

    Es volia reflexionar sobre els coneixe-ments que ens poden aportar aquestes iniciatives i experincies, i com en po-dem extreure llions que puguin ajudar en lelaboraci i implementaci de poltiques de conservaci a casa nostra

    Es va convidar especialistes en la matria que van venir dEuropa i de lfrica. Les ponncies van ser:

    Conservaci Comunitria a lfrica. xits i Fracassos Llions per a la Crisi de Cacera Furtiva Actual. Brian Jones, Consultor Mediambiental i de Desenvo-lupament, Nambia

    El Parc Nacional del Limpopo a lombra del Kruger Park : sn compati-bles la conservaci transfronterera i el desenvolupament comunitari? Albert Farrr, Investigador PNPD- CAPES, De-partament dAntropologia, Universitat de Braslia.

    Preservar la integritat dun espai na-tural en el cor de lrea Metropolitana de Barcelona: els reptes del Parc de Collserola. Sr. Mari Mart, Director Ge-rent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.

    La protecci i la gesti del Parc Na-cional de Nairobi. Viabilitats, futurs i estratgies per a la conservaci de lrea Urbana Protegida. Teresa Mba-tia, Departament de Geografia i Estudis Mediambientals, Universitat de Nairobi (Kenya)

    De la Conservaci Fortalesa a la Conservaci Comunitria? Qu sabem sobre les tendncies a les rees Prote-gides a lfrica? Daniel Brockington, Professor de Conservaci i Desenvolu-pament, Universitat de Manchester.

    Els textos de les ponncies es van pu-blicar al nmero 32 de la revista Nova Africa, i es poden consultar en angls al

    16

  • web del CEA.

    Les Jornades van comptar amb la collaboraci de lAjuntament de Sant Just Desvern i del Consorci del Parc Natural de Collserola, i amb el suport de lrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

    Estudis africans, creant xarxes de rela-ci amb les entitats catalanes

    Aquesta iniciativa s un nou projecte vinculat al Postgrau en Societats Africa-nes (CEA-UPF) i finanat per la Direcci de Relacions Internacionals i Coopera-ci de lAjuntament de Barcelona.

    El projecte t com a objectiu promoure un canvi a nivell collectiu i educatiu que porti a la creaci duna Xarxa de relaci i treball entre les entitats catala-nes de desenvolupament i els alumnes dels postgraus i cursos despecialitzaci sobre frica Negra a Catalunya que ofereixi als i les alumnes eines per mos-

    trar la complexitat de les societats africanes i fomenti la realitzaci dinvestigacions que tinguin la seva aplicaci prctica i de millora en el treball de les ONGs.

    El projecte comenar les seves activi-tats el 2015, entre elles treballar per la creaci duna plataforma ciutadana que demani lexistncia a les Universi-tats catalanes dun departament uni-versitari que es dediqui als estudis afri-cans, visibilitzar la necessitat daquests estudis i reivindicar-los.

    Participaci a la Xarxa AEGIS

    Els objectius de la xarxa AEGIS sn compartir els recursos intellectuals per a la recerca i lensenyament, contribuir a lemergncia de nous conceptes i temes de investigaci, valoritzar i di-fondre els coneixements sobre lfrica, acompanyar la recerca i afavorir els intercanvis institucionals destudiants, professors i investigadors i promoure les tcniques interdisciplinaris destudis africans. AEGIS organitza un Plenari Annual i mbits de debat i trobada internacionals, les ECAS (European Con-

    17

  • ferences on African Studies), que es realitzen en diferents ciutats europees. Enguany estan previstes 4 conferncies internacionals en diferents ciutats euro-pees (veure http://www.aegis-eu.org/index.php/thematic-conferences.html). La darrera ECAS sha realitzat durant el mes de juliol a Paris. (veure http://www.aegis-eu.org). Grcies a lajut que ens ha atorgat aquest any 2015 la Federa-ci dOrganitzacions Catalanes Interna-cionalment Reconegudes (FOCIR), dos representants del CEA han pogut par-ticipar en la reuni anual dAEGIS i en la conferncia ECAS (a Pars), aquest any dedicada a les mobilitzacions collectives a lfrica: protesta, resistn-cia i revolta. Aix mateix, un membre de la Junta del CEA ha pogut viatjar a Lis-boa per reunir-se amb la nove directora de la Xarxa AEGIS i discutir possibles collaboracions.

    Mdul despecialitzaci frica negra, reinventant lespai urb

    Del 29 de maig al 27 de juny de 2015 es va realitzar a la Universitat Pom-peu el Mdul dEspecialitzaci frica Negra, reinventant

    lespai urb. Es pretenia realitzar un Mdul despecialitzaci en temtiques sobre fenmens urbans de lfrica Ne-gra, quasi inexistents a loferta formati-va catalana. El Mdul es podia realitzar com a una formaci especialitzada independent, o b permetia als alum-nes del Postgrau que van optar inicial-ment per la modalitat de Curs, accedir al Diploma. Ms concretament, es volia aportar formaci especialitzada sobre nous fenmens urbans a lfrica Negra, per tal de dotar als alumnes deines que reflexin la complexitat de les socie-tats urbanes africanes, alhora que faci-litar la formaci i reflexi de les persones que treballen amb lfrica, oferint-los continguts que sadeqessin a les ne-cessitats i reptes de la seva feina.

    A lhora de fer el programa es va dis-senyar un bloc introductori en qu es parlaria de la llarga histria de la

    18

  • urbanitzaci a lfrica, aban-donant la idea que les ciutats sn un fenomen recent o importat des de fora, i es posar un mfasi especial en la ciutat colonial lherncia de la qual s encara molt present. Tamb es do-naria una visi general dels processos durbanitzaci, migraci i lligams entre la ciutat i el mn rural. En les sessions de temtica ms especfica, sabordarien qestions com els serveis, els transports pblics, leconomia informal, la cultu-ra o els moviments socials. Aix mateix, es posava una atenci especial a la realitat dels joves en el medi urb. Sanalitzaven de forma ms aprofundi-da els casos de les ciutats de Dakar, al Senegal, i Maputo, a Moambic, dues ciutats on la presncia dentitats cata-lanes s especialment destacada, i que tenen relacions significatives amb la ciutat de Barcelona.

    Com s habitual en les activitats for-matives del CEA, es van convidar es-pecialistes en les diverses temtiques i/o mbits geogrfics, incloent profes-sors catalans, de lEstat Espanyol i, en

    aquest cas, de Portugal.

    Per complementar la formaci, i aix com els estudiants del Postgrau fan prctiques en entitats lligades al treball amb lfrica, els matriculats en el Mdul despecialitzaci havien de fer un tre-ball de recerca sobre un tema relacio-nat amb els continguts del Mdul. Aix els permetia aprofundir en temtiques tractades en les classes i, a aquells que ja tinguessin el Curs en Societats Africa-nes, accedir al Diploma.

    El Mdul ha comptat amb 10 alumnes, de perfil divers, principalment ex-alum-nes del Postgrau en Societats Africanes del CEA-UPF i arquitectes o persones provinents de lurbanisme, i amb expe-rincia de treball a lfrica.

    El Mdul va comptar amb el suport de la Direcci de Relacions Internacionals i Cooperaci de lAjuntament de Bar-celona.

    19

  • Dones dorigen pakistans: visibles i amb drets

    Des de fa anys i amb continuitat, el CEA oragnitza i coordina el projecte Do-nes dOrigen Pakistans: Visibles i amb Drets.

    Durant aquest curs 2014-2015, el pro-jecte ha continuat mantenint moltes de les alumnes de cursos anteriors, i ha comptat amb la incorporaci dun nombre elevat de dones.

    Els objectius del projecte, finanat per lajuntament de Barcelona, sn propor-cionar eines daprenentatge lingstic, fomentar el coneixament de la ciutat de Barcelona i els recursos que aquesta proporciona, per tal de generar una major participaci i una utilitzaci de lespai pblic aix com facilitar la reali-tat diria i quotidiana de la comunitat pakistan de dones.

    El projecte est adreat a les dones dorigen pakistans de les entitats de Faizane Medina i Minhaj ul Quran, dels barris de Poble Sec i el Raval.

    Com a resultats del projecte, sha con-seguit un gran aprenentatge de la llengua Castellana, tant oral com escrit,

    la construcci dun espai segur i cmo-de on poder compartir inquietuds, problemes i experincias i un coneixa-ment dels recursos i entitats de la ciutat de Barcelona, i sobretot dels barris del Raval i el Poble Sec.

    Daltra banda les sortides i les xerra-des informantives, han generat espais de participaci activa mitjanant la llengua Castellana, per sobretot han creat una motivaci i unes ganes per conixer tant lentorn on vivim com la mateixa llengua.

    La valoraci tant per part nostra com per part de les alumnes, s totalment positiva, recalcant un gran aprenen-tatge de la llengua que es tradueix de manera prctica en el quotidi de les dones que hi assisteixen.

    Aquest any 2015 el projecte ha comp-tat amb el suport de lAjuntament de Barcelona, la Diputaci de Barcelona i el departament de Benestar Social de

    activitats relacionades

    amb la migraci i la

    interculturalitat

    20

  • la Generalitat de Catalunya.

    Xarxa Barcelona Antirumors

    El CEA continua collaborant de manera molt activa en les activi-tats i el funcionament de la Xarxa Barcelona Antirumors. Forma part del grup de Formaci, que s el grup dentitats i persones encarre-gades delaborar, dissenyar i imple-mentar les activitats formatives de la Xarxa. Daltra banda diferents professionals del CEA collaboren com a formadors en la Curs dAgents Antirumors que la Xarxa ofereix. Aquesta collaboraci amb la Xarxa es realitza des dels seus inicis, lany 2010. Com a gran no-vetat. aquest 2015 la Lola Lpez, membre del CEA, ha estat nome-nada Commissionada dImmigraci, Interculturalitat i Diversitat.

    Projecte Cricket Jove Bcn

    El projecte cricket jove a Barcelona, es va iniciar el curs 2009/2010, arran dun estudi etnogrfic i de dinamitza-ci comunitaria realitzat pel Centre d Estudis Africans als comeros regentats per poblacin paquistanesa al barri del

    Poble sec de Barcelona.

    Entre les necessitats detectades al collectiu hi van trovar la demanda reiterada despais ldics propis per a que els i les ms joves pratiqussin el criquet a la ciutat. Finanat al seu inici pel districte de Sants montjuc, el 2013/2014 sinclou en la mesura de govern Convivim Esportivament (Ajun-tament de Barcelona), mitjanant la collaboraci amb la Fundaci per a lEsport i lEducaci de Barcelona. El projecte en la present edici compta amb els segents objectius:

    a) Generar les condicions necessries per a consolidar espais de prctica educativa del cricket juvenil a Barcelo-na dins els canals reglats a la ciutat.

    b) Formaci de joves referents, per a ser tutors/educadors de cricket a centres educatius i equips.

    c) Promoci del cricket a les escoles com a esport educatiu, intercultural i intergnere.

    Durant aquest curs 2014/2015 hem comptat amb fins a 6 equips de cricket a la ciutat, dos dells femenins, i hem

    21

  • aprofundit en la vessant ms educativa del projecte, on 4 dels 6 grups eren di-rigits per joves paquistanesos referents, els quals han realitzat tamb diferents xerrades explicant la seva experiencia, en collaboraci amb el projecte jo-ves referents tamb del CEA.

    De la mateixa manera, seguim fomen-tant el criquet infantil i juvenil a dife-rents centres educatius on nois i noies dorigen ben divers, aix com Mestres, comencen a coneixer i integrar el cri-quet com a esport de referencia a la ciutat.

    Dileg amb referents culturalment di-versos per la igualtat i lxit educatiu

    El projecte Dileg amb referents cul-turalment diversos per la igualtat i lxit educatiu sorgeix de la constataci, a travs destudis realitzats per experts, de lelevat ndex de fracs escolar entre els joves de famlies dorigen migrant. Per fer front a aquesta pro-blemtica, el CEA proporsa una inter-venci basada en el treball amb grups de joves de comunitats migrades que presenten alts ndexs de fracs escolar i amb joves de les mateixes comunitats que han tingut xit escolar i/o professio-nal, i que han actuat com a referents

    positius per als primers. Els objectius del projecte han estat: 1. canviar els este-reotips negatius cap a aquests joves i lauto imatge que tenen de si mateixos. 2. apoderament daquests joves per mi-llorar els seus resultats escolars. 3. impli-car als joves referents en la problemti-ca daltres joves de la seva comunitat i fomentar per tant lestructura comuni-tria. Aquest projecte es realitzava de manera voluntria des de linici del curs 2013-14 i sha continuat en el curs 2014-15. El treball sha realitzat en tres instituts de Barcelona amb joves dorigen pakis-tans i marroqu. Els joves referents han donat tamb suport als professors del centre en les reunions de pares i mares, traduint butlletins i altres activitats del centre. La valoraci per part del profes-sorat de linstitut i dels joves i les seves comunitats ha estat molt positiva. El projecte sha realitzat amb el suport de lAjuntament de Barcelona i de la Fun-daci la Caixa. Taller Rimant Rumors

    El taller Rimant Rumors s una activitat que t per objectiu com-batre els rumors i estereotips sobre les persones immigrants que poden tenir els joves catalans i que difi-culten la convivncia, les relacions

    22

  • interculturals i el respecte cap a diferents formes de veure el mn. Tot aix es treballa a travs del hip hop i les seves diferents mani-festacions, en aquest cas, el rap i la dansa. Es tracta duna activitat pensada per a joves de 12 a 22 anys que sadequa en funci del grup per tal de fomentar la parti-cipaci dels joves i poder generar un espai de debat i enriquiment collectiu a partir de les pr-pies experincies. Al llarg del 2015 shan realitzat 50 tallers a diferents centres educatius de secundria, casals de joves i diferents equi-paments de barri de Barcelona, Montcada, Cervera, Guissona i Mo-lins de Rei. Lactivitat ha comptat amb molt bones valoracions per part de les participants i professionals i amb un ajut concedit per Benestar So-cial de la Generalitat de Catalunya.

    Mirades Creuades

    Aquest curs pertany al una lnia dInterculturalitat i Gnere creada fa tres anys amb la collaboraci de lAssociaci Candela per lAcci Co-munitria. La formaci Mirades Creua-des est dirigit a professionals i tcnics/es que treballen a ladministraci, en

    equipaments pblics, entitats i altres organismes dinters, per oferir-los re-cursos terics i prctics per al treball dintervenci i de gesti en un context intercultural amb perspectiva de gne-re.

    Tant el CEA com Candela aposten per a generar una eina com que abordi la transformaci social des dun pris-ma que integri els biaixos de gnere i dorigen. El programa del curs inclou temes com la perspectiva de gnere com a eina pel canvi, la perspectiva intercultural als anlisis de gnere i di-verses dinmiques amb casos prctics.

    Durant el 2015 sha realitzat una edici pel CNJC.

    Cartografia de coneixements. Carto-grafia de saberes: Segona Fase. Cons-trucci de la interculturalitat des duna perspectiva de participaci

    El projecte Cartografia de Coneixe-ments s una iniciativa de trobades entre persones migrades de diferents orgens i persones catalanes per tal dintercanviar i compartir estratgies i formes de gesti de recursos. En aques-ta segona fase del projecte, el nostre objectiu ha estat donar continutat a la

    23

  • celebraci de Workshops i actualitzar la web del projecte amb nous continguts i cartografies.

    Els Workshops sn una de les activitats centrals del projecte ja que impliquen un intercanvi dexperincies directe i vivencial, generant coneixement de manera collectiva entre participants i ponents, i catalitzant-lo desprs gr-cies a la publicaci daquests a la web per tal darribar al pblic general. Sn espais de taller, de proba i dileg, un altaveu directe per a prctiques i veus daltres orgens culturals.

    Durant el 2015 hem realitzat dos Works-hops centrats en temtiques especfi-ques. El primer va ser concebut com un taller experiencial dinamitzat per Ma-madou Diol, gran representant i mestre del teatre social senegals. El segon va plantejar-se com un espai de coneixe-ment i dileg amb mares dorgens culturals diversos, que apropaven la seva manera de concebre i practicar la criana a un pblic majoritriament femen format per mares i professionals de la salut i leducaci infantil.

    En ambdues ocasions lxit de convo-catria va superar les expectatives de lorganitzaci i per aquest motiu ens

    plantegem seguir treballant amb ms profunditat en la lnia de Diferents maneres dentendre la criana i poder oferir ms tallers tant pel pblic general com per sectors especfics que ja ens han expressat la seva demanda.

    El projecte ha comptat amb el suport de lAjuntament de Barcelona.

    Projecte Formaci Intercultural. Com fer negocis a lfrica. Octubre-Novembre 2015 a Sant Cugat del Valls

    Aquesta formaci sha dut a terme durant els mesos doctubre i novembre per a lempresa DABA (Distribuidores Automticos de Bebidas y Alimentos S.A.U), distribudora oficial de Nespres-so a Espanya i amb seu a Sant Cugat del Valls. Lactivitat formativa sha dirigit al personal de diversos depar-taments de lempresa que est tre-ballant en projectes dobertura de botigues Nespresso en diferents pasos del Nord dfrica i de lfrica de lOest. Lobjectiu de la formaci era facilitar coneixements sobre les diferncies cul-turals que fan referncia a lmbit labo-ral i social en aquests pasos, aix com adquirir habilitats per poder comunicar-se i interactuar de forma apropiada i efica en aquests contextos culturals.

    24

  • El programa incloa una primera sessi sobre competncia i comunicaci in-tercultural i quatre sessions sobre infor-maci cultural especfica dels segents pasos on opera lempresa: Marroc i Al-gria, Ghana, Gabon i Senegal. Shan format 45 persones dividides en quatre grups amb una durada de 12 hores per grup.

    Cicle de cinema documental Farafina, ms enll de les fronteres

    El continent afric sempre ha inte-ressat a productors i professionals de laudiovisual. Per durant molt de temps el tractament que es feia del continent en la majoria dels documen-tals sassemblava molt: paternalista i/o catastrofista. Afortunadament, a casa nostra ha nascut una nova fornada de professionals interessats en presentar una nova mirada, ms correcte i acu-rada, ms realista, del continent i de la seva gent, aix com del procs migratori a Europa i de les relacions entre afri-cans i europeus. s grcies a aquesta nova generaci de productors i profes-sionals de laudiovisual que avui po-dem apropar-nos a aquestes realitats a travs dels seus documentals. El treball daquests especialistes sha convertit en una eina ms moderna, artstica i

    entretinguda darribar al coneixement a travs dun enfoc rigors.

    s per aquest motiu que durant el 2015 hem iniciat la proposta Mostra de Ci-nema Documental Farafina. Ms enll de les fronteres, que compta amb un fil argumental que pretn contribuir no noms a la desaparici de les fronteres fsiques que ens separen dels altres, en aquest cas dels africans i africanes aqu i all, sin tamb i sobre tot la desapa-rici de les fronteres mentals. Aquets any hem pogut gaudir dels seguents documentals: Ksuumaay, Port Trade Portrait, Expressions de lfrica Negra a Barcelona, AKIYAY, Rwanda, la Re-conciliaci obligada, Retorn al pas de les nimes, Sobren Raons i Per una vida digna.

    I hem comptat amb el suport i al collabcoraci dels directors i direc-tores dels documentals, diferents artis-tes que han acompanyat les sessions, lequip de voluntaris del CEA, lEspai Aviny, lAjuntament de Barcelona, el Departament de Benestar i Famlia de la Generalitat de Catalunya i els Cine-mes Girona de Barcelona.

    El cicle es reiniciar el mar de 2016.

    25

  • Durant el 2015 el CEA ha continuat for-mant part de la Mesa per a la Diversitat en lAudiovisual del CAC, de la xarxa AEGIS - African studies in Europe i de la Fede i del grup Diverscat. Tamb s membre del Cens dEntitats de Volun-tariat i de Joventut de la Generalitat de Catalunya i de lOficina del Codi tic de les Associacions de Barcelona.

    En aquest apartat tamb volem desta-car la inclusi un any ms duna acti-vitat del CEA (Taller de Hip Hop afric) en la Maleta pedaggica dfrica educa, un projecte pedaggic dEspai frica-Catalunya pensat per a lalumnat deducaci formal i el pblic infantil i juvenil de les biblioteques i els centres cvics de Catalunya. Aquest projecte sha dut a terme amb diverses entitats vinculades a lfrica: Etnosiste-ma, Fundaci Contes pel mn, Funda-ci Irnia, Son Guewel i el CEA.

    Aix mateix, destaquem la participaci del CEA en la presentaci, juntament amb Wiriko, Radio frica i la productora Doble Banda, duna projecci del do-cumental Tchindas, als Cinemes Girona de Barcelona. Tchindas s un film diri-git pel Pablo Garca Prez de Lara i el Marc Serena que explora lunivers trans a Cabo Verde mitjanant tres prota-

    gonistes que preparen el carnestoltes de Mindelo, la capital de lilla cabover-diana de So Vicente, famosa per ser el bressol de la cantant Cesria vora. Tchindas demostra la naturalitat amb la qual es viu la transsexualitat en aquest petit rac afric de lAtlntic. La pro-jecci daquest documental, que va guanyar el premi al millor documental espanyol al festival MiradasDoc, es va celebrar el 21 de novembre i va comp-tar amb la participaci dels directors i del pblic.

    Tamb en la mateixa lnia de collaboraci amb altres entitats, du-rant el mes de juliol de 2015 els socis del CEA van poder gaudir dun descompte de 5% en el curs Cinc novelles afri-canes: puns de connexi en un mapa literari de lEscola dEscriptura de lAteneu Barcelons. Aquest curs va ser realitzat per Carlos Bajo, de lequip del CEA i de Wiriko.

    participaci en altres

    iniciatives, cursos

    i seminaris

    26

  • Per ltim volem destacar que durant el 2015 el CEA va decidir for-mar part dun somni anomenat Collectiu i+, un grup de professio-nals comproms amb lentorn i la comunitat que cooperen i compar-teixen coneixements i experincia per impulsar i acompanyar projec-tes de foment de la interculturali-tat arreu de Catalunya, a lEstat espanyol i a nivell internacional. La igualtat, el reconeixement de la diversitat, el dileg, el coneixement, la perspectiva decolonial i de g-nere sn les eines amb les que comptem, i la convivncia intercul-tural el nostre horitz. El Collectiu i+ est format per entitats amb les quals el CEA porta treballant des de fa molts anys, com sn La Xixa Teatre, elParlante i QSL. Espe-rem que el 2016 porti molts pro-jectes per aquest collectiu del que formem part!

    27

  • annexos

    28

  • 29

    annexos

  • annexos

    30

  • 31

    annexos

  • annexos

    32

  • 33

    annexos

  • annexos

    34

  • 35

    annexos

  • annexos

    36