nÚm.: Òrgan: sessiÓ: data: hora: document

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 16/29-11-2016 1

NÚM.: 16 ÒRGAN: Ple SESSIÓ: Ordinària DATA: 29-11-2016 HORA: 18:00 DOCUMENT: Acta Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de l’Ajuntament de Badalona, a 29 de novembre de 2016, es reuneix en primera convocatòria el Ple de l’Ajuntament. ASSISTENTS: Alcaldessa M. Dolors Sabater i Puig Regidors/es José Antonio Téllez Oliva Eulàlia Sabater Díaz Fàtima Taleb Moussaoui Francesc Duran i Vilalta Oriol Lladó i Esteller Francesc Ribot i Cuenca Agnès Rotger i Dunyó Àlex Mañas Ballesté Ma. Ángeles Gallardo Borrega Ramón Riera Macia Ma. Jesús Hervàs Mínguez Sònia Egea Pérez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Rosa Bertran Bartomeu Daniel Gràcia Álvarez Joan Walter Fibla Cristina Agüera Gago Alejandro Pastor López Concepció Botey i Teruel Rubén Guijarro Palma Teresa González Moreno Ferran Falcó Isern Jordi Subirana Ortells Juan Miguel López González Secretari general Isidre Martí i Sardà Interventor Julián Álamo Guijarro El regidor Xavier Garcia Albiol no assisteix a la sessió. El regidor Ferran Falcó i Isern és absent en iniciar la sessió i s’incorpora en el punt 12 de l’ordre del dia i abans de la votació. En acabar el punt número 22 de l’Ordre del dia, la regidora Mª Jesú Hervás Minguez abandona el Saló de Sessions. En acabar el debat i després de la votació de la moció número 7, surten del Saló de Sessions el regidor Ramon Riera Macia i la regidora Maria Gallardo Borrega. En acabar el debat i després de la votació de la moció número 1, entra al Saló de Sessions la regidora Maria Gallardo Borrega. En acabar el debat i després de la votació de la moció número 5 entra al Saló de Sessions el regidor Ramon Riera Macia. En acabar el debat i després de la votació de la moció número 4, el regidor Ramon Riera Macia surt del Saló de Sessions.

Secretaria General


ORDRE DEL DIA

Aprovar les actes números 13 i 14 corresponents a la sessió extraordinària de 10 d’octubre de 2016 i a la sessió ordinària de 25 d’octubre de 2016. Declaració institucional per donar suport al manifest del Consell Municipal de la Dona en el dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. I.- PART RESOLUTIVA

Comissió Informativa de Badalona Democràtica

1. Aprovar inicialment la modificació del Reglament Orgànic Municipal de l'Ajuntament de Badalona en relació a l'enregistrament en vídeo de les sessions plenàries. 2. Aprovar la sol·licitud de compatibilitat d'un funcionari municipal per exercir una segona activitat en el sector públic. 3. Aprovar diversos reconeixements extrajudicials de crèdit d'exercicis anteriors. 4. Aprovar la rectificació de les bases d'execució del pressupost de l'Ajuntament 2016.

Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa I Inclusiva

5. Aprovar el compte justificatiu i pagament a la Fundació Roca i Pi, del restant 50% de la subvenció finalista i nominativa per a la realització del projecte Atenció a les persones sense sostre, per a l'any 2015. 6. Aprovar el compte justificatiu i pagament a ESABAR Saharaui Badalona Cooperación, del restant 50% de la subvenció finalista i nominativa per a la realització del el projecte "Vacances en Pau" per a l'any 2015. 7. Aprovar el compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista concedida a l'entitat Centro Aragonés de Badalona, per participar amb el Festival de Jotes, en el marc de les Festes de Maig. 8. Aprovar el compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista concedida a l'entitat Associació del Lleure el Gipau Blau (Bufons del Foc) per participar en el Correfoc i en el Seguici, en les Festes de Maig. 9. Aprovar el compte justificatiu i acceptació de la renúncia de l'import de 1.531,91 euros per part de l'entitat Miquelets de Badalona Colla Trabucaire i aprovació del pagament del restant pendent de cobrar de la subvenció finalista. 10. Aprovar el compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista concedida a l'entitat Castellers de Badalona, per participar amb les actuacions castelleres, en el marc de les Festes de Maig. 11. Aprovar el compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista concedida a l'entitat Colla de Geganters de Badalona, per participar amb les ballades de gegants 'Badagegants' i Faldilles Enlaire, en les Festes de Maig. 12. Aprovar el document de la Política de Col·lecció de la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona. 13. Aprovar un reconeixement de crèdit a favor de l'empresa Atlas Sport Consulting, SL. 14. Aprovar un reconeixement de crèdit a favor l'empresa Telefònica de España, SAU.

Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible

15. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa de 31/10/2016 declarant la urgència que

Secretaria General


justifica l'aprovació del conveni signat amb la Diputació de Barcelona per al desenvolupament i consolidació de la Reempresa a nivell local a través IMPO. 16. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa declarant la urgència que justifica l'aprovació d'acceptar la subvenció atorgada pel SOC, i ordena l'execució de la contractació de persones joves a l'IMPO. 17. Aprovar l’encàrrec de gestió a l'IMPO actuació "Recull d'activitats de suport al teixit productiu 2016" Pla Xarxa de Governs Locals 2016-2019, objecte de l'ajut aprovat per la DIBA en data 15/09/2016. 18. Aprovar un reconeixement de crèdit per diverses factures d'exercicis anteriors. 19. Aprovar un reconeixement de crèdit pel subministrament elèctric de l'any 2011-2012 del local de l'Associació de Dones del Mil·lenni. 20. Aprovar provisionalment la Modificació del PERI de Sistrells a la Unitat d'Actuació número 5. 21. Aprovar la certificació final i factura de les obres de Reurbanització de la Plaça Espanya.

Propostes (Art. 97.2 ROF i 36.b ROM)

22. Prendre coneixement de la renúncia presentada per la senyora M. Jesús Hervàs Mínguez a l'acta de regidora d'aquesta Corporació. 23. Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció finalista i nominativa a Cruz Roja Española, per a la realització de "Programes socials que desenvolupa a la ciutat de Badalona" per a l'any 2015. 24. Aprovar la rendició del compte justificatiu d'import 46.077,98 €, de la subvenció finalista presentada per el Club Esportiu Seagull BDN, per import de 23.000 euros.

Proposicions urgents

1. Aprovar la modificació del criteri Especial Rendiment ER, del complement de productivitat aprovat per acord de Ple de data 22/12/2015, amb la introducció d'un segon tram vinculat al grau d'assoliment dels objectius assignats als programes del Pla d'actuació municipal. 2. Aprovar la modificació del pressupost de l'Ajuntament 2016. II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN

Mocions dels Grups Polítics Municipals

1. Moció que presenten els grups municipals Ciutadans-Ciudadanos-C's, Partit Popular i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, per afavorir l'accés dels joves a vivendes de lloguer a preus assequibles a Badalona. 2. Moció que presenta el Grup Municipal Ciutadans- Ciudadanos- C's contra la violència de gènere i la igualtat, amb motiu del dia 25 de novembre. 3. Moció que presenta el Grup Municipal Socialista amb motiu del 25N, Dia Internacional per a l'Eliminació de la violència envers les dones. 4. Moció que presenta el Grup Municipal Socialista per reclamar mesures urgents per pal·liar els efectes i eradicar la pobresa energètica. 5. Moció que presenta el Grup Municipal d'ERC-Avancem-MES a favor de la reforma horària. 6. Moció que presenta els grups municipals de Convergència i Unió i el Partit Popular de suport a adaptar parcs infantils per a nens amb dificultats motores. 7. Moció que presenten els Grups Municipals de Guanyem Badalona en Comú i ERC-Avancem-MES sobre el dret de vot als 16 anys.

Secretaria General


8. Moció que presenta el Grup Municipal d'ICV-EUiA per a incloure com a clàusula essencial dels contractes públics que el contractista no tingui relació econòmica ni financera il·legal amb un país considerat paradís fiscal. 9. Moció que presenta el Grup Municipal d'ICV-EUiA per uns pressupostos socials i una fiscalitat progressiva.

Torn obert de paraules

Precs i preguntes

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ SENYORA ALCALDESSA: Molt bona tarda a tothom, tant a les persones que ens seguiu des de la Plaça de la Vila, per streaming o directament al Saló de Plens, regidores i regidors, comencem el Ple ordinari de novembre fent aquest minut de silenci en contra de la violència masclista i amb un record a les víctimes de violència. El Ple guarda un minut de silenci. Aprovar les actes números 13 i 14 corresponents a la sessió extraordinària de 10 d’octubre de 2016 i a la sessió ordinària de 25 d’octubre de 2016. Per la Presidència es formula proposta d’aprovació de les actes números 13 i 14 corresponents a la sessió extraordinària de 10 d’octubre de 2016 i a la sessió ordinària de 25 d’octubre de 2016.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). SENYORA ALCALDESSA: Només un aclariment abans de donar lectura a aquesta declaració institucional. Inicialment hi havia hagut diferents mocions per donar suport a l’eliminació de la violència envers les dones, i finalment, s’han retirat aquestes mocions en pro de fer una única declaració com a Ple, una declaració institucional, que en aquest cas també és la que va subscriure la Diputació. Llavors, com és tradició sempre, en el Ple que és proper al 25 de novembre 2016 i en el que aprovem donar suport a la proposta del Consell de la dona, donaré lectura a aquesta declaració del Dia internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones. Declaració institucional per donar suport al manifest del Consell Municipal de la Dona en el dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Avui, 25 de novembre, les administracions i la societat civil tornem a aplegar-nos per manifestar, una vegada més, el nostre rebuig a les violències masclistes i per fer pública la nostra ferma voluntat de treballar fins eradicar-la. Un any més som aquí per fer palès que els drets de les dones són drets humans i que el fet de vulnerar-los, més enllà de la irracionalitat, la injustícia i la crueltat, significa una manca de reconeixement de l’autoritat i de la llibertat de les dones. És imprescindible, per tant, posar en valor el paper històric i pioner dels moviments feministes i dels grups de dones que van denunciar públicament les violències masclistes i van crear grups

Secretaria General


de suport i d’assessorament a les dones que la patien. D’aleshores ençà, el rebuig social no ha parat de créixer i les mesures impulsades des de les administracions públiques per donar-hi resposta han augmentat. Així, a Catalunya, ens hem dotat com a país de la Llei 17/2015 d’Igualtat efectiva de dones i homes, que defineix els canvis a fer per eliminar tot allò que ens allunya de l’equitat entre homes i dones en els diferents ordres de la vida, pública i privada. Tot i això, lamentablement una sentència del Tribunal Constitucional ha anul·lat alguns articles concebuts per promoure la igualtat al món laboral. Aquesta sentència és un entrebanc en la promoció dels drets de les dones perquè a Catalunya volem avançar respecte a les nostres competències. En aquest sentit, no podem obviar que és en l’àmbit de les relacions laborals on encara perviuen, a dia d’avui, moltes discriminacions que allunyen les dones d’una situació d’igualtat efectiva respecte els homes. És per això, que les polítiques d’igualtat de gènere són un eix estratègic del país que construïm conjuntament des de les institucions públiques i la societat civil. També, l’acompliment de la Llei catalana 5/2008, del dret de les dones a eradicar les violències masclistes, aprofundeix en l’aplicació d’un model que aposta per la creació i enfortiment d’una xarxa pública de recursos i serveis i amb una sèrie de drets reconeguts per a totes les dones que es troben en situació de violència masclista. El desplegament normatiu d’aquests darrers anys ha permès desenvolupar un model d’abordatge integral adreçat a millorar l’atenció i la recuperació de les dones i també a avançar en la detecció de casos i en la prevenció de la problemàtica. Aquest any, les institucions signants volem denunciar, de manera especial, les violències sexuals, perquè són la màxima expressió de la dominació patriarcal envers les dones. En aquest sentit, i malgrat els progressos respecte de la igualtat formal entre dones i homes, les violències sexuals no són socialment contestades de manera contundent, ans al contrari, la prevalença del sexisme en l’ordre simbòlic hegemònic de la nostra societat indueix a qüestionar la dona víctima de l’agressió. Mostra d’això, són les dades i estudis que indiquen que una part de la joventut no percep l’existència de desigualtats entre homes i dones i no identifica determinades conductes d’abús i control com a formes d’exercir violència masclista. Actituds d’imposició, de menyspreu, amenaces, humiliacions, gelosia... s’instal·len com a pràctiques normalitzades en les relacions i les creences tradicionals al voltant de l’amor romàntic afavoreixen aquesta tolerància juvenil cap a la violència masclista. Respecte de les violències sexuals, tots els missatges han coincidit en la necessitat que les dones vigilem, perquè l’imaginari actualment vigent ens responsabilitza. En aquest moment històric, però, és imprescindible construir models culturals que reprovin les violències sexuals en totes les seves manifestacions i desautoritzin l’apologia d’aquestes violències . Així, la denuncia a la Fiscalia de deu blocs i cinc vídeos d'internet que incitaven a la violència masclista i que acumulaven més d'un milió de visites, per part del Consell Audiovisual de Catalunya i del govern, és un pas molt important que ens encoratja a treballar en aquesta línia. Per això, és imprescindible un canvi de valors que permeti superar l’androcentrisme que nega la presència i les aportacions de les dones a la societat, i que imposa uns estereotips i rols de gènere basats en la infravaloració de tot el que està relacionat amb la feminitat. És necessari que sumem les voluntats i els sabers dels moviments feministes i grups de dones, i que comptem amb la implicació de tota la ciutadania, que a través d’accions col·lectives i individuals, actuen per eradicar aquesta xacra social. Les institucions i administracions públiques hem de cooperar per implantar un model d’abordatge respectuós amb la llibertat de les dones, reparador del dany i innovador amb la difícil tasca de prevenir la violència masclista fins eradicar-la definitivament. I avui, 25 de novembre, ens fem nostra la frase de la reconeguda vocalista Nina Simone que afirmava: la llibertat per a mi és no tenir por. La ciutat de Badalona va viure l’assassinat d’una ciutadana a mans de la seva parella el passat mes de juny, que recordem avui amb gran indignació. Així mateix posem sobre la taula la diversitat de formes de violència cap a les dones com les agressions viscudes per una parella de noies fa uns mesos en l’espai públic.

Secretaria General


Des de l’Ajuntament de Badalona apostem per la prevenció i la sensibilització com a eines fonamentals per afrontar la necessitat d’un canvi de models de les feminitats i masculinitats imperants a la nostra societat. Uns models que estableixen un paradigma de l’amor i de les relacions que s’amaguen darrera de les violències de gènere. En la vessant de l’atenció, és cabdal atorgar uns serveis que reconeguin l’especificitat de les violències vers les dones i com a Ajuntament apostem per un abordatge que camini cap a l’empoderament i l’autonomia de les dones en tots els àmbits de la vida i no a ser permanentment tractades com a víctimes. L’Ajuntament de Badalona manifesta el seu més profund rebuig a tota forma de violències vers les dones i crida a la ciutadania a continuar qüestionant-la i denunciant-la, i treballant de forma coordinada perquè aquest missatge de zero tolerància i la necessària aposta per la coeducació i el canvi de models sigui un objectiu de ciutat compartit. Per tot i això, l’Ajuntament Ple dóna suport a la moció presentada pels grups municipals abans mencionats i proposa el següents: ACORDS: PRIMER I ÚNIC: Donar suport al manifest del Consell Municipal de la Dona de Badalona.

Votació La urgència i la declaració institucional s’aproven per assentiment de tots els assistents. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). I.- PART RESOLUTIVA

Comissió Informativa de Badalona Democràtica

1. Aprovar inicialment la modificació del Reglament Orgànic Municipal de l'Ajuntament de Badalona en relació a l'enregistrament en vídeo de les sessions plenàries. Identificació de l’expedient Assumpte: Modificació del Reglament Orgànic Municipal Expedient: 226/OGOV-34/16 Òrgan que resol: Ple ANTECEDENTS i JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de Procediment Administratiu Comú de las Administracions Públiques (LPACAP) i la Llei 40/2015, d’1 de octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic (LRJSP), instauren la tramitació electrònica com a l’única forma de substanciar el procediment administratiu, exigint el ple funcionament electrònic en l’organització, funcionament i actuació de les Administracions, de manera que la e-Administració integral, la transparència, l’accés i reutilització de la informació del sector públic conformen el nou model d’Administració Pública. De conformitat amb la disposició final setena de la LPAC i la disposició final divuitena de la LRJSP, les esmentades lleis van entrar en vigor el passat 2 de octubre d’enguany, excepte les previsions de la LPAC relatives al registre electrònic d’apoderaments, registre electrònic, registre d’ empleats públics habilitats, punt d’accés general electrònic de l’Administració i arxiu únic electrònic, les quals produiran efectes el 2 d’octubre de 2018 i, pel que fa a la LRJSP excepte les previsions referents a determinada normativa que és objecte de modificació. El nou model d’Administració haurà de garantir el compliment dels principis generals que han de regir l’organització, el funcionament i l’actuació de l’Administració Pública establerts a l’art. 3 de la LRJSP i, haurà de garantir també que l’ordenament de les relacions “ad intra” que aquestes es dugui a terme a través de mitjans electrònics que assegurin la interoperabilitat i seguretat dels sistemes, la protecció de les dades de caràcter personal. En aquest context s’ha considerat convenient la incorporació d’un sistema d’enregistrament en

Secretaria General


vídeo de les sessions del Ple municipal que garanteixi l’autenticitat i integritat de les gravacions i es pugui utilitzar, en tot o en part, com a nou suport documental per a les actes que estén el secretari general de la Corporació i per al llibre d’actes en el qual aquestes són transcrites. Amb aquesta mesura s’aconseguirà, a més un ús més eficient dels mitjans personals i materials de què disposa l’Administració municipal, donat que es podran alliberar recursos personals i materials destinats a la transcripció manual dels enregistraments en àudio de les sessions del Ple per a incorporar-ho a les actes en paper, únic suport en el qual tenien validesa legal. FONAMENTACIÓ JURÍDICA Atès que la LPACAP i la LRJSP, exigeixen el ple funcionament electrònic en l’organització, funcionament i actuació de les Administracions L’aprovació del ROM, i per tant la de les seves modificacions com és el cas que ens ocupa, de conformitat amb l’article 178 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, i l’article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, s’ajustarà al següent procediment: Correspondrà l’aprovació inicial de la modificació al Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa corresponent, obrint-se un període d’informació pública, per un termini mínim de trenta dies, a través d’un anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un dels mitjans de comunicació escrita diària, en el taulell d’anuncis de la Corporació, i al Portal de Transparència de la pàgina web de l’Ajuntament perquè els interessats puguin examinar l’expedient i formular les reclamacions i suggeriments que estimin pertinents. Conclòs el període d’informació pública, en cas que s’hagin presentat reclamacions i/o suggeriments s’haurà de sotmetre a nou dictamen de la Comissió Informativa, i acte seguit es sotmetrà la resolució de les reclamacions i suggeriments, i l’aprovació definitiva de la modificació del ROM a la seva aprovació definitiva per acord del Ple de la Corporació. En el supòsit de que no es presentin reclamacions o suggeriments contra l’aprovació inicial de l’esmentada modificació del ROM en el termini d’informació pública, l’acord d’aprovació inicial s’entendrà aprovat definitivament, estenent-se per aquesta Secretaria una certificació que acrediti aquesta circumstància. Produïda l’aprovació definitiva, es publicarà íntegrament el text de la modificació del ROM per al seu coneixement general en el Butlletí Oficial de la Província, no produint efectes jurídics en tant no hagin transcorregut quinze dies contats des del dia següent al de la publicació; i s’insereix en el taulell d’anuncis de l’Ajuntament i al Portal de Transparència de la pàgina web de l’Ajuntament. L’Ajuntament ha de remetre a l’Administració de l’Estat i a la de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l’aprovació, l’acord d’aprovació definitiva i còpia íntegra fefaent del text de la modificació del ROM o, en el seu cas, la certificació que acrediti l’elevació a definitiva de l’aprovació inicial, així com còpia integra autenticada d’aquests. Els acords d’aprovació inicial i definitiva s’hauran d’adoptar amb el quòrum de la majoria absoluta, de conformitat amb els articles 47.2.f. LRBLRL i 114.3.a) TRLMRLC. Proposta de Resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’alcaldessa, previ dictamen de la Comissió informativa de Badalona Democràtica, proposi al Ple de l’Ajuntament l’adopció de la següent proposta: PRIMER.- Aprovar inicialment la modificació del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Badalona, amb la introducció de la següent variació: Incloure un nou apartat a l’art. 38 deI ROM, amb el següent tenor literal: “38.6 Establir l’enregistrament en vídeo de les sessions del Ple, mitjançant un sistema que garanteixi l’autenticitat i integritat de les gravacions, com a nou suport documental per a les actes i llibres d’actes de les referides sessions.” SEGON.- Sotmetre l’aprovació d’aquesta modificació del ROM a informació pública i audiència als interessats per un termini de trenta dies, a través d’un anunci publicat en el Butlletí Oficial

Secretaria General


de la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un dels mitjans de comunicació escrita diària, en el taulell d’anuncis de la Corporació, i al Portal de Transparència de la pàgina web de l’Ajuntament perquè els interessats puguin examinar l’expedient i formular les reclamacions i suggeriments que estimin pertinents. En el supòsit de que no es presentin reclamacions o suggeriments contra l’aprovació inicial de l’esmentada modificació del ROM en el termini d’informació pública, l’acord d’aprovació inicial s’entendrà aprovat definitivament, estenent-se per aquesta Secretaria una certificació que acrediti aquesta circumstància. TERCER. Aprovada definitivament aquesta modificació del Reglament, es publicarà íntegrament el seu text, per al seu coneixement general, en el Butlletí Oficial de la Província, no produint efectes jurídics en tant no hagin transcorregut quinze dies contats des del dia següent al de la publicació; i s’insereix en el taulell d’anuncis de l’Ajuntament i al Portal de Transparència de la pàgina web de l’Ajuntament. QUART. Comunicar a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l’aprovació definitiva, l’acord d’aprovació i còpia íntegra fefaent del text de la modificació del ROM o, en el seu cas, la certificació que acrediti l’elevació a definitiva de l’aprovació inicial, així com còpia integra autenticada d’aquests. CINQUÈ.- Notificar el present acord a la resta d’interessats.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 2. Aprovar la sol·licitud de compatibilitat d'un funcionari municipal per exercir una segona activitat en el sector públic. Tipus de resolució: Sol·licitud d’autorització de compatibilitat instada pel senyor Ricard Brotat Jubert per exercir una segona activitat en el sector públic. Òrgan que resol: El Ple de l’Ajuntament. Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: Ricard Brotat Jubert; Unitat de Gestió de Nòmines i Seguretat Social; Universitat Autònoma de Barcelona. Núm. expedient: 138/D-2/16 Fets Declaració d’activitats efectuada en data 21 de gener de 2016 per part del senyor Ricard Brotat Jubert, funcionari de carrera d’aquest Ajuntament, amb DNI 37323374D que ocupa un lloc de treball de Cap del Servei Jurídic i Administració General adscrit a la Secretaria General, per mitjà de la qual demana la compatibilitat per a l’exercici d’una segona activitat en el sector públic per a la prestació de serveis docents a la Universitat Autònoma de Barcelona en qualitat de professor universitari associat, durant el segon semestre del curs 2015-16, amb una dedicació de 6 hores setmanals en horari de tarda. En data 18/03/2016 la cap del Departament de Recursos Humans de l’Ajuntament de Badalona tramet ofici a l’esmentada universitat mitjançant el qual i d’acord amb la sol·licitud de compatibilitat instada pel Sr. Ricard Brotat Jubert demana que emetin el seu pronunciament als efectes de tramitar la compatibilitat sol·licitada tot d’acord amb el que preveu la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques i el Decret 214/1990, de 30 juliol, pel qual s’aprova reglament del personal al servei de les entitats locals. En data 26 de setembre de 2016 té entrada en el Servei d’Organització i Recursos Humans informe de data 12/09/16 emès pel Vicerector de Personal Acadèmic de la Universitat Autònoma de Barcelona, per delegació de signatura de la rectora, que informa favorablement

Secretaria General


sobre la concessió per part de l’Ajuntament de Badalona de l’autorització de compatibilitat instada del senyor Ricard Brotat Jubert. L’esmentat informe detalla que el Sr. Ricart Brotat Jubert té una relació contractual amb l’esmentada Universitat com a professor associat nivell L03 del Departament de Ciència Política i Dret Públic pel període comprès de l’01/03/2016 al 31/08/2016 amb una jornada setmanal de 6 hores en horari de tarda de les quals el 50% són lectives i la resta d’assistència i tutoria a l’alumnat. Fonaments de dret Articles 3 a 10 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, en quant a la compatibilitat per a l’exercici d’activitats públiques. Article 4.1 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, que estableix la possibilitat d’autoritzar la compatibilitat dins de l’exercici d’activitats públiques pel desenvolupament d’un lloc de treball en l’àmbit docent com a professor universitari associat en règim de dedicació no superior a la de temps parcial i amb duració determinada. Articles 4 a 10 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, pel que fa a la possibilitat d’autoritzar el personal inclòs en l’àmbit d’aquesta Llei en l’exercici d’activitats públiques. L’article 326.1 lletra a) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, disposa que és un supòsit de compatibilitat d’una segona activitat en el sector públic la d’ocupar un lloc de treball com a professor universitari associat amb dedicació a temps parcial i amb duració determinada. L’article 344 del Decret 214/1990 esmentat, preveu que l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és el Ple de la Corporació. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari, proposo al tinent d’alcalde i regidor de l’Àmbit de Badalona Democràtica que proposi, conforme a les previsions dels articles 82.2 i 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, a l’Ajuntament ple, previ dictamen de la comissió informativa de l’Àmbit Badalona Democràtica, l’adopció del següent acord: PRIMER.- Autoritzar al senyor Ricard Brotat Jubert la compatibilitat entre el lloc de treball que desenvolupa en aquesta corporació com a Cap del Servei Jurídic i Administració General adscrit a la Secretaria General i una segona activitat declarada el 21 de gener de 2016, per a l’exercici d’activitats docents en la Universitat Autònoma de Barcelona en qualitat de professor associat en el departament de Ciència Política i Dret Públic amb una dedicació a temps parcial de 6 hores setmanals en horari de tarda, de les quals el 50% lectives i la resta d’assistència i tutoria a l’alumnat, pel període comprés de l’01.03.2016 al 31.08.2016 tot d’acord amb els fets i fonaments de dret que s’han exposat i que integren aquesta proposta. SEGON.- Aquesta autorització restarà sense efectes en el supòsit de vulnerar la legislació vigent i en els supòsits següents: Si l’activitat impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en comprometés la

seva imparcialitat o independència. Si l’activitat tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del

càrrec. Si la dedicació horària de la segona activitat coincidís amb la jornada laboral.

TERCER.- Qualsevol modificació que afecti a la realització de les esmentades activitats o de les seves descripcions deixarà sense efectes la present declaració de compatibilitat. QUART.- El senyor Ricard Brotat Jubert està obligat a posar en coneixement d’aquest Ajuntament qualsevol modificació que es produeixi en les condicions de l’activitat pública declarada.

Secretaria General


CINQUÈ.- Notificar aquesta resolució al senyor Ricard Brotat Jubert, i comunicar a la resta d’interessats i donar compliment als tràmits procedimentals que en dret procedeixin en ordre al bon fi i execució dels precedents acords.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 3. Aprovar diversos reconeixements extrajudicials de crèdit d'exercicis anteriors. Identificació de l'expedient Tipus d’acte: Aprovació col·lectiva de reconeixements de crèdit d’exercicis anteriors Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter: Definitiu. Exhaureix la via administrativa Expedient: 020700-CONJ-DIVFRA2016/000010 Ref. addicional: Ple 11.16 Interessat: Diversos Fets 1. Les factures/despeses relacionades a continuació han estat conformades pels serveis/departaments municipals gestors i, posteriorment, la Intervenció Municipal ha informat les corresponents autoritzacions de despesa amb càrrec a les partides i els números d’operació que es detallen:

Interessat NIF Factura Data Concepte Núm. Exp. Partida

Núm. operació Import (euros)

Banco Santander, SA A39000013 093189 31.12.15

Adquisició terminals RESCAT (lot 1

contracte rènting)

020723-GE-EXT2016/ 000015

441-1322-62314 12016000035197/1 1.695,85



contracte rènting)

020723-GE-EXT2016/ 000015

441-1322-62314 12016000035197/1 1.148,27



contracte rènting)

020723-GE-EXT2016/ 000015

441-1322-62314 12016000035197/1 205,75

Núria Torres Antolí 38618316M 2007

Indemnització derivada de reclamació patrimonial

020791-GE-EXT2016/ 000006

210-9202-22404 12016000038223/1 1.490,00

CP Àngel Guimerà, 55 H58752262 2015 Quotes comunitàries

extres

021025-GE-EXT2016/ 000011

214-3200-20200 12016000017264/1 253,82

Fonaments de dret 1. L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques permet l’acumulació de procediments, amb unicitat en la seva resolució, quan presentin característiques que guardin identitat substancial o íntima connexió, sempre que sigui el mateix òrgan qui hagi de tramitar i resoldre el procediment, com ara els expedients relacionats en els antecedents. 2. D’acord amb l’article 58 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, l’aprovació d’aquestes despeses constitueix un acte de reconeixement o liquidació de l’obligació derivada de l’efectiva prestació dels serveis o subministraments, acreditada als expedients. 3. A la vista dels fets ressenyats, també s’han acomplert els tràmits que indica l’article 59 del Reial decret esmentat quant a l’acreditació de les despeses generades i la conformitat que n’han prestat els departaments municipals gestors. 4. D’acord amb l’article 23.1 e) del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i l’article 50.12 del Reial Decret

Secretaria General


2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l'òrgan competent per a l'aprovació d’aquests reconeixements de crèdit d’exercicis anteriors és el Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, de conformitat amb l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, abans esmentat. 5. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Conclusió i proposta de resolució En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica que, previ dictamen favorable de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, validi i ordeni la tramitació al Ple de la següent proposta: ÚNIC.- Aprovar els expedients de despesa i factures que es relacionen a continuació, en haver estat conformades pel servei gestor corresponent, i satisfer el seu import amb càrrec a les partides pressupostàries i operacions que s’indiquen del pressupost municipal de despeses del 2016:





contracte rènting)

020723-GE-EXT2016/ 000015

441-1322-62314 12016000035197/1 1.695,85



contracte rènting)

020723-GE-EXT2016/ 000015

441-1322-62314 12016000035197/1 1.148,27



contracte rènting)

020723-GE-EXT2016/ 000015

441-1322-62314 12016000035197/1 205,75

Núria Torres Antolí 38618316M 2007

Indemnització derivada de reclamació patrimonial

020791-GE-EXT2016/ 000006

210-9202-22404 12016000038223/1 1.490,00

CP Àngel Guimerà, 55 H58752262 2015 Quotes comunitàries

extres

021025-GE-EXT2016/ 000011

214-3200-20200 12016000017264/1 253,82

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 4. Aprovar la rectificació de les bases d'execució del pressupost de l'Ajuntament 2016. En relació amb l'expedient relatiu a l'aprovació de l'expedient de rectificació de les bases d’execució del Pressupost en vigor, i de conformitat amb el que estableix en l'article 175 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals aprovat pel Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, s’emet el següent informe-proposta, amb base als següents: FETS En data, 1 de març de de 2016 es va aprovar el pressupost de l’Ajuntament de Badalona per l’exercici 2016, que incloïa les bases d’execució, d’acord amb allò que estableix l’article 165 del TRLRHL. Que les bases d’execució és el document on es realitza l l'adaptació de les disposicions generals en matèria pressupostària a l'organització i circumstàncies de la mateixa entitat, així

Secretaria General


com aquelles altres necessàries per a la seva encertada gestió, establint totes les prevencions es considerin oportunes o convenients per a la millor realització de les despeses i recaptació dels recursos, sense que puguin modificar el que hagi legislat l'administració econòmica ni comprendre preceptes d'ordre administratiu que requereixin legalment procediment i solemnitats específiques diferents del previst per al pressupost. Atès que a dia d’avui, i una vegada revisada les bases d’execució, i per tal d’adequar-les, per una banda, per matisar i concretar alguns aspectes de les mateixes, i per l’altre, millorar aspectes de la gestió en matèria pressupostària, aquesta intervenció, proposa la rectificar de les bases d’execució del pressupost de l’Ajuntament de Badalona per a l’exercici 2016, de tal forma que aquestes quedin modificades de la següent manera: S’afegeixen aplicacions pressupostàries i un nou apartat a l’article 13. Ampliació de crèdits En quadre de l’apartat 1 s’afegeixen:

Subconcepte econòmic Recurs afectat

Codi aplicació pressupostària Clau econòmica

Codi Concepte Descripció Concepte

421/1340/21900 Altre immobilitzat material 000/39902 Indemnitzacions 421/1530/22603 Publicacions diaris oficials 000/39901 Recursos Eventuals

2 bis. Les aplicacions pressupostàries dels de les partides 22100 (energia elèctrica), 22101 (aigua), 22102 (gas) i 22200 (serveis de telecomunicacions), es consideraran ampliables per a l’ajuntament, sent el seus recursos afectats per totes les partides mencionades, el subconcepte econòmic d’ingressos 36004 (repercussió consums). Es suprimeix l’últim paràgraf de l’article 28. Contractes menors, que diu: “En tots els casos, per les despeses superiors a 3.000,00 €, les factures hauran d’estar conformades pel tinent d’alcalde de l’àmbit que correspongui.” S’afegeix un article 32. Bis amb el següent redactat: “Article 32. Bis. Tramitació de factures a nom de l’ajuntament i amb obligació de pagament per part d’un tercer. 3 Les factures de subministraments (aigua, llum i gas) i de telèfons a nom de l’Ajuntament, emeses correctament i entrades pel registre d’entrada de factures, que segons un contracte de cessió d’ús, una concessió o mitjançant una resolució on s’estableix que el consums aniran a càrrec de l’entitat que ocupa el local, pel concessionari o d’un tercer, es tramitaran de la següent manera: a Es demanarà un certificat a l’entitat, al concessionari o al tercer que manifesti que les factures han estat pagades. b Es realitzarà la comprovació amb l’empresa subministradora que les factures es troben pagades, per exemple mitjançant amb un correu electrònic. c Com a mínim una vegada a l’any , sempre i quan es compleixin els apartats anteriors, i mitjançant una resolució d’alcaldia única s’aprovaran el reconeixement d’un dret per l’import de les factures a tramitar, l’expedient d’ampliació de crèdit i finalment les factures. d Finament, es procedirà a fer l’ingrés i el pagament mitjançant formalització.” S’afegeix un concepte a l’article 45. Concepte d’aplicació CONC. DENOMINACIÓ CONCEPTE 359 Altres despeses financeres (*) (*) Només aquelles despeses financeres que s’originin en el compte associat a la caixa fixa És modifica l’import de l’article 47.1. Import màxim de les despeses a satisfer On diu: “Les àrees de l’ajuntament que disposin de caixa fixa hauran de tramitar totes les despeses d'import fins a 600,00 EUR, el concepte de les quals figuri en el decret de concessió, única i exclusivament amb càrrec a la caixa fixa. En el cas dels organismes autònoms aquest import es considerarà orientatiu, podent tramitar pel procediment habitual despeses d’import inferior als 600,00 EUR.” Es modifica per: “Les àrees de l’ajuntament que disposin de caixa fixa podran tramitar totes les despeses d'import fins a 3.000,00 €, el concepte de les quals figuri en el decret de concessió, única i exclusivament

Secretaria General


amb càrrec a la caixa fixa. En el cas dels organismes autònoms aquest import es considerarà orientatiu, podent tramitar pel procediment habitual despeses d’import inferior als 3.000,00 EUR.” És modifica l’article 59. De la liquidació del pressupost en els seus apartats 5 i 6. Apartat 5 On diu: “5. Els criteris a seguir per quantificar els drets pendents de cobrament que es considerin de difícil o impossible recaptació s’ajustaran al quadre següent:

Exercici Percentatge Exercici al que es refereix la liquidació (N) 3 % Exercici N-1 20 % Exercici N-2 40 % Exercici N-3 60 % Exercici N-4 80 % Exercici N-5 i anteriors 100 %

Les sancions en general es provisionaran el 70% a l’exercici N-1 i el 100% a l’exercici N-2.” Es modifica per: 7 Els criteris per a calcular l’import dels drets de dubtós cobrament que es considerin de difícil recaptació s’ajustaran als recomanats per la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor (DGPFAT). Aquests coeficients proposats són:

Exercicis

% DGPFAT (Drets pendents cob. cap. 1 a 3 liquidats, llevat de les multes de circulació)

n 10% n-1 30% n-2 60% n-3 90% n-4 100% n-5 100% n-6 i anteriors 100%

En la taula adjunta es detallen els percentatges en funció de l’antiguitat dels drets pendents de cobrament originats en el procediment de recaptació tributària, capítols 1 a 3, llevat de les multes de circulació en què s’aplicarà un percentatge diferent en els exercicis n i n-1 del 50%. Apartat 6 On diu: “6. L’amortització de l’immobilitzat es realitzarà d’acord amb els percentatges màxims previstos a l’annex del RD 1777/2004 de 30 de juliol.” Es modifica per: 6 L’amortització de l’immobilitzat es realitzarà d’acord amb els criteris següents: El mètode serà el sistema lineal en funció de la vida útil estimada de cadascun d’ells. Per defecte, la base amortitzable de cada element coincideix amb el seu valor comptable, donat que es consideraran nuls els valors residuals. El procés d’amortització s’inicia en el moment de la posada en funcionament o posada en servei, essent els anys de vida útil estimats els següents:

Anys de vida útil estimada Terrenys i bens naturals (*) Construccions 50 Infraestructures 14,25 Instal·lacions tècniques i maquinària 8 Elements de transport 5 Mobiliari 6

Secretaria General


Equips per al procés d’informació 4 Fons bibliogràfic i altres 8 Aplicacions informàtiques 3 Concessions administratives Igual al període de concessió Cessions d’ús Igual al període de cessió

* Els terrenys no s’amortitzen i el bens naturals s’amortitzen a raó d’un 10%. En cas que s’hagués de fer la dotació a l’amortització d’algun element que no figura en aquest llistat es realitzarà d’acord amb els coeficients lineals màxims de l’article 12 de la Llei 27/2047, de l’impost sobre societats. FONAMENTS DE DRET - L’article 165 del Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març. - L’article 9 del Reial Decret 500/1990, de 20 d'abril, pel qual es desenvolupa el capítol I, del títol VI, de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, en matèria de pressupostos. - L'article 22.2.e) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local. - L'Ordre EHA / 3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s'aprova l'estructura de pressupostos de les entitats locals. - L'article 28.j) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. - L’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local. - Un cop adoptat l’acord inicial de rectificació de les bases d’execució, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l’Ajuntament Ple, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- Rectificar les bases d’execució del pressupost de l’Ajuntament de Badalona per a l’exercici 2016, de tal forma que aquestes quedin modificades de la següent manera: S’afegeixen aplicacions pressupostàries i un nou apartat a l’article 13. Ampliació de crèdits En quadre de l’apartat 1 s’afegeixen:

Subconcepte econòmic Recurs afectat

Codi aplicació pressupostària Clau econòmica

Codi Concepte Descripció Concepte

421/1340/21900 Altre immobilitzat material 000/39902 Indemnitzacions 421/1530/22603 Publicacions diaris oficials 000/39901 Recursos Eventuals

4 bis. Les aplicacions pressupostàries dels de les partides 22100 (energia elèctrica), 22101 (aigua), 22102 (gas) i 22200 (serveis de telecomunicacions), es consideraran ampliables per a l’ajuntament, sent el seus recursos afectats per totes les partides mencionades, el subconcepte econòmic d’ingressos 36004 (repercussió consums). Es suprimeix l’últim paràgraf de l’article 28. Contractes menors, que diu: “En tots els casos, per les despeses superiors a 3.000,00 €, les factures hauran d’estar conformades pel tinent d’alcalde de l’àmbit que correspongui.” S’afegeix un article 32. Bis amb el següent redactat:

Secretaria General


“Article 32. Bis. Tramitació de factures a nom de l’ajuntament i amb obligació de pagament per part d’un tercer. 5 Les factures de subministraments (aigua, llum i gas) i de telèfons a nom de l’Ajuntament, emeses correctament i entrades pel registre d’entrada de factures, que segons un contracte de cessió d’ús, una concessió o mitjançant una resolució on s’estableix que el consums aniran a càrrec de l’entitat que ocupa el local, pel concessionari o d’un tercer, es tramitaran de la següent manera: a Es demanarà un certificat a l’entitat, al concessionari o al tercer que manifesti que les factures han estat pagades. b Es realitzarà la comprovació amb l’empresa subministradora que les factures es troben pagades, per exemple mitjançant amb un correu electrònic. c Com a mínim una vegada a l’any , sempre i quan es compleixin els apartats anteriors, i mitjançant una resolució d’alcaldia única s’aprovaran el reconeixement d’un dret per l’import de les factures a tramitar, l’expedient d’ampliació de crèdit i finalment les factures. d 21Finalment, es procedirà a fer l’ingrés i el pagament mitjançant formalització.” S’afegeix un concepte a l’article 45. Concepte d’aplicació CONC. DENOMINACIÓ CONCEPTE 359 Altres despeses financeres (*) (*) Només aquelles despeses financeres que s’originin en el compte associat a la caixa fixa És modifica l’import de l’article 47.1. Import màxim de les despeses a satisfer On diu: “Les àrees de l’ajuntament que disposin de caixa fixa hauran de tramitar totes les despeses d'import fins a 600,00 EUR, el concepte de les quals figuri en el decret de concessió, única i exclusivament amb càrrec a la caixa fixa. En el cas dels organismes autònoms aquest import es considerarà orientatiu, podent tramitar pel procediment habitual despeses d’import inferior als 600,00 EUR.” Es modifica per: “Les àrees de l’ajuntament que disposin de caixa fixa podran tramitar totes les despeses d'import fins a 3.000,00 €, el concepte de les quals figuri en el decret de concessió, única i exclusivament amb càrrec a la caixa fixa. En el cas dels organismes autònoms aquest import es considerarà orientatiu, podent tramitar pel procediment habitual despeses d’import inferior als 3.000,00 EUR.” És modifica l’article 59. De la liquidació del pressupost en els seus apartats 5 i 6. Apartat 5 On diu: “5. Els criteris a seguir per quantificar els drets pendents de cobrament que es considerin de difícil o impossible recaptació s’ajustaran al quadre següent:

Exercici Percentatge Exercici al que es refereix la liquidació (N) 3 % Exercici N-1 20 % Exercici N-2 40 % Exercici N-3 60 % Exercici N-4 80 % Exercici N-5 i anteriors 100 %

Les sancions en general es provisionaran el 70% a l’exercici N-1 i el 100% a l’exercici N-2.” Es modifica per: 7 Els criteris per a calcular l’import dels drets de dubtós cobrament que es considerin de difícil recaptació s’ajustaran als recomanats per la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor (DGPFAT). Aquests coeficients proposats són:

Exercicis

% DGPFAT (Drets pendents cob. cap. 1 a 3 liquidats, llevat de les multes de circulació)

N 10% n-1 30%

Secretaria General


n-2 60% n-3 90% n-4 100% n-5 100% n-6 i anteriors 100%

En la taula adjunta es detallen els percentatges en funció de l’antiguitat dels drets pendents de cobrament originats en el procediment de recaptació tributària, capítols 1 a 3, llevat de les multes de circulació en què s’aplicarà un percentatge diferent en els exercicis n i n-1 del 50%. Apartat 6 On diu: “6. L’amortització de l’immobilitzat es realitzarà d’acord amb els percentatges màxims previstos a l’annex del RD 1777/2004 de 30 de juliol.” Es modifica per: 8 L’amortització de l’immobilitzat es realitzarà d’acord amb els criteris següents: El mètode serà el sistema lineal en funció de la vida útil estimada de cadascun d’ells. Per defecte, la base amortitzable de cada element coincideix amb el seu valor comptable, donat que es consideraran nuls els valors residuals. El procés d’amortització s’inicia en el moment de la posada en funcionament o posada en servei, essent els anys de vida útil estimats els següents:

Anys de vida útil estimada Terrenys i bens naturals (*) Construccions 50 Infraestructures 14,25 Instal·lacions tècniques i maquinària 8 Elements de transport 5 Mobiliari 6 Equips per al procés d’informació 4 Fons bibliogràfic i altres 8 Aplicacions informàtiques 3 Concessions administratives Igual al període de concessió Cessions d’ús Igual al període de cessió

* Els terrenys no s’amortitzen i el bens naturals s’amortitzen a raó d’un 10%. En cas que s’hagués de fer la dotació a l’amortització d’algun element que no figura en aquest llistat es realitzarà d’acord amb els coeficients lineals màxims de l’article 12 de la Llei 27/2047, de l’impost sobre societats. SEGON.- Sotmetre el seu contingut a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, perquè puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari. SENYOR FERNÁNDEZ: Se’ns pot explicar el punt? SENYOR TÉLLEZ: Bona tarda-nit a tothom. És una modificació de les bases d’execució del pressupost, fomentada pel Departament d’Intervenció, tal i com es va informar a la Comissió Informativa, si hi hagués algun dubte del que explicaré ara, l’interventor gustosament podrà ampliar la informació. Bàsicament intento resumir en què implica i si m’equivoco l’interventor em rectificarà perquè és el que motivat aquesta modificació i són temes una mica tècnics. Bàsicament es tracta de tal i com s’està acabant el pressupost d’aquest any, ampliar, tenir la capacitat de poder ampliar les partides per gestionar algun subministrament d’algun equipament esportiu per tal que es pugui pagar, en el cas que hagi superat la partida pressupostària. Les despeses superiors a 3.000 euros, per tal d’agilitzar la signatura, no caldrà

Secretaria General


la signatura del tinent d’alcaldes, sinó que un mateix regidor delegat podrà signar aquestes despeses, i així ens estalviarem una signatura i podríem agilitzar els processos de pagament. I també, millora els criteris de pagament dels subministraments de les entitats que tenen locals de l’Ajuntament per tal que puguin també, agilitzar la seva tramitació. S’amplia la definició, s’amplien els criteris de l’amortització dels béns immobilitzats. I també s’amplien els criteris per calcular l’import de dubtós cobrament, s’amplia també els criteris de morositat per poder calcular millor els ingressos. No sé si l’interventor tingués algun aclariment, de tota manera a la Comissió Informativa ja es va informar degudament del que suposaven aquests criteris de les bases d’execució. Moltes gràcies.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran). Abstencions 9, del grup municipal del Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa I Inclusiva

5. Aprovar el compte justificatiu i pagament a la Fundació Roca i Pi, del restant 50% de la subvenció finalista i nominativa per a la realització del projecte Atenció a les persones sense sostre, per a l'any 2015. Antecedents 1. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 89.244,00 €. 2. En data 19/11/2015 per resolució de l’alcaldessa es va atorgar una subvenció de 89.244,00 € i es va aprovar l’abonament del primer 50% de l’esmentat import, d’acord amb el projecte presentat a la sol·licitud de subvenció i que consta al corresponent expedient. 3. En data 30/11/2015 el representat legal ha presentat l’acceptació de la subvenció atorgada, d’acord amb les normes reguladores de la concessió de subvencions de l’Ajuntament de Badalona. 4. En data 27/10/2016 el cap del Departament de Programes i Producció de Serveis ha emès l’informe que consta a l’expedient, segons el qual l’entitat ha presentat la documentació, memòries, factures i justificacions necessàries, que acrediten el compliment de la justificació de la subvenció atorgada, i es proposa el següent:

L’entitat ha acreditat la destinació de la subvenció al projecte pel qual va ser atorgada, i en conseqüència es proposa l’aprovació del compte justificatiu presentat, consistent en la memòria del projecte, memòria econòmica i justificants de despesa, d’acord amb els requeriments establerts per a la concessió de la subvenció.

5. Consta a l’expedient document signat pel cap del Serveis de Serveis Socials, amb el vist i conforme de la regidora de Serveis Socials, al qual fa constar que l’entitat ha presentat els documents justificatius de la subvenció atorgada, que s’ha revisat i que s’ajusta en la seva totalitat als conceptes, i programes d’actuació continguts en la memòria presentada, i que els tècnics responsables han informat favorablement. 6. En data 4 de novembre de 2016 l’intervenció municipal ha fiscalitzat favorablement l’aprovació del compte justificatiu de la present subvenció finalista. Fonaments de dret 1. L’annex IV Regulació transitòria de les subvencions de les Bases d’execució del pressupost vigent (en endavant BEP) en relació amb els articles 24.5 i 34.3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant LGS), estableix que el pagament de les subvencions es realitzarà prèvia la seva acceptació i justificació per part dels beneficiaris de les

Secretaria General


mateixes en els termes previstos a les abans esmentades BEP. 2. L’article 23 de l’Annex IV de les Bases d’execució de pressupost general per a l’exercici actual, estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. 3. L’article 27 BEP Comprovació de les subvencions i pagament estableix que la justificació haurà d’ésser aprovada per l’òrgan competent, que serà el que va concedir la subvenció, arxivant-se pel Servei gestor i comunicant-se a la Intervenció General adjuntant-se tots els documents que conformen el compte justificatiu i, en tot cas, el document de conformitat previ de l’òrgan gestor. 4. L’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions nominatives i finalistes, és l’Ajuntament Ple, atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la Llei 5. La proposta d’aprovació d’aquest expedient haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). Proposta de resolució En conseqüència no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari perquè la regidora de Serveis Socials, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit Badalona Educadora, Justa i Inclusiva conforme, a les previsions de l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF), proposi la inclusió a l’ordre del dia de l’Ajuntament Ple, a fi i efecte de que adopti els següents acords: PRIMER.- Aprovar la rendició del compte justificatiu, de la subvenció nominativa i finalista, per l’import de 180.665,44 €, presentat per l’entitat FUNDACIO PRIVADA LLEGAT ROCA I PI (G0831793-5) corresponent a l’execució de la totalitat del projecte presentat a la sol·licitud de subvenció i destinat a garantir l’atenció a persones sense sostre, subvencionat amb un import de 89.244,00 €. SEGON.- Satisfer a l’entitat FUNDACIO PRIVADA LLEGAT ROCA I PI NIF-G0831793-5 el 50% restant de l’import total de 89.244,00 €, corresponent a la subvenció atorgada per resolució de l’alcaldia. TERCER.- La quantitat indicada serà satisfeta amb càrrec a l’aplicació pressupostària següent: Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm.Op Import 2015 N 312 231002 48908053 AD 12015000047043/1 89.244,00 € QUART.- Notificar el present acord als interessats a la Intervenció Municipal i a la Tresoreria Municipal.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Secretaria General


6. Aprovar el compte justificatiu i pagament a ESABAR Saharaui Badalona Cooperación, del restant 50% de la subvenció finalista i nominativa per a la realització del el projecte "Vacances en Pau" per a l'any 2015. Antecedents 1. En el pressupost de despeses 2015, es va aprovar una modificacio pressupostària per tal d’incloure una subvenció nominativa i finalista, per import de 5.000,00 €, a favor de l’entitat ESABAR SAHARAUI BADALONA COOPERACIÓN G6560125-4. 2. En data 29/12/2015 per resolució de l’alcaldessa, a proposta de la Junta de Govern Local es va atorgar una subvenció de 5.000,00 € i es va aprovar l’abonament del primer 50% de l’esmentat import a l’entitat ESABAR SAHARAUI BADALONA COOPERACIÓN amb CIF G6560125-4, destinada per dur a terme el projecte “Vacances en Pau” presentat a la sol·licitud de subvenció i que consta al corresponent expedient. 3. En data 18/01/2016 el representat legal ha presentat l’acceptació de la subvenció atorgada, d’acord amb les normes reguladores de la concessió de subvencions de l’Ajuntament de Badalona. 4. En data 29/01/2016 el representat legal de l’entitat MANUEL ANTONIO FERNANDEZ PACHON ha lliurat al departament gestor la documentació justificativa, d’acord amb l’art. 11 de les bases específiques, per l’import de 10.920,00 €, la qual ha estat revisada pels serveis municipals, segons informe tècnic emès en data 30/09/2016, d’acord amb el qual ,s’ajusta als conceptes i programes d’actuació continguts a la sol·licitud de la subvenció. Així mateix s’informa que l’entitat no ha justificat la totalitat de la despesa contemplada en el seu pressupost d’activitat (11.905,20 €) i requerida com a justificació en la resolució d’alcaldia d’atorgament d’aquesta subvenció, sino que ha justificat la quantitat de 10.920,00 € que suposen un 91,72% del total de la justificació, del que se’n desprén que la quantitat que falta per percebre es de 2.086,23 €, que correspon al 41,72%. 5. Acceptada la subvenció pel beneficiari i acreditat el compliment de la justificació de la mateixa, es podrà ordenar el segon pagament de 2.086,23 € que representa el 41,72% restant de la subvenció d’acord amb el que es precepte a les Bases d’Execució del Pressupost. 6. En data 14/11/2016 l’interventor municipal ha fiscalitzat favorablement l’aprovació del compte justificatiu de la present subvenció finalista. Fonaments de dret 1. L’annex IV Regulació transitòria de les subvencions de les Bases d’execució del pressupost vigent (en endavant BEP) en relació amb els articles 24.5 i 34.3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant LGS), estableix que el pagament de les subvencions es realitzarà prèvia la seva acceptació i justificació per part dels beneficiaris de les mateixes en els termes previstos a les abans esmentades BEP. 2. L’article 23 de l’Annex IV de les Bases d’execució de pressupost general per a l’exercici actual, estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. 3. L’article 27 BEP Comprovació de les subvencions i pagament estableix que la justificació haurà d’ésser aprovada per l’òrgan competent, que serà el que va concedir la subvenció, arxivant-se pel Servei gestor i comunicant-se a la Intervenció General adjuntant-se tots els documents que conformen el compte justificatiu i, en tot cas, el document de conformitat previ de l’òrgan gestor. 4. L’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions nominatives i finalistes, és l’Ajuntament Ple, atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la Llei

Secretaria General


5. La proposta d’aprovació d’aquest expedient haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). Proposta de resolució En conseqüència no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari perquè el 5è tinent d’alcalde i regidor de Badalona Justa i Inclusiva, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit Badalona Educadora, Justa i Inclusiva conforme, a les previsions de l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF), proposi la inclusió a l’ordre del dia de l’Ajuntament Ple, a fi i efecte de que adopti els següents acords: PRIMER.- Aprovar la rendició del compte justificatiu per l’import de 10.920,00 € presentat per l’entitat ESABAR SAHARAUI BADALONA COOPERACIÓN G6560125-4 corresponent a l’execució de la totalitat del projecte presentat a la sol·licitud de subvenció i destinat a dur a terme el projecte “Vacances en Pau”, import que suposa proporcionalment un 91,72 % del total requerit a justificar, fet pel qual la quantitat total a percebre és de 4.586,23 €. SEGON.- Satisfer a l’entitat ESABAR SAHARAUI BADALONA COOPERACIÓN G6560125-4 la quantitat de 2.086,23 € corresponent al 41,78% restant de l’import total de 5.000,00 €, corresponent a la subvenció atorgada per resolució de l’alcaldia.

Aplicació pressupostària Id.Op Num.Operació Import

2015 N 440 92440 48908065 AD 12015000064525/1 5.000,00 €

TERCER.- Alliberar la quantitat de 985,20 € amb càrrec a l’aplicacio mencionada en el punt anterior. QUART.- Notificar la present resolució als interessats, al departament d’Intervenció i tresoreria Municipals.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 7. Aprovar el compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista concedida a l'entitat Centro Aragonés de Badalona, per participar amb el Festival de Jotes, en el marc de les Festes de Maig. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista per participar amb el Festival de Jotes, en el marc de les Festes de Maig. Òrgan que proposa: 4ª tinenta d’alcalde i regidora de Badalona Educadora Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: CENTRO ARAGONES DE BADALONA – NIF G-08489205 Antecedents 1. L’entitat CENTRO ARAGONES DE BADALONA, amb NIF G-08489205, va presentar una sol·licitud de subvenció per tal de participar amb els actes de les Festes de Maig, que es concreten en la participació en el Festival de Jotes. 2. En dates 23/02/16 i el 18/03/16, el cap del Departament d’Acció Cultural va emetre informes tècnics on, a la vista de la sol·licitud presentada pel CENTRO ARAGONES DE BADALONA, va proposar atorgar una subvenció finalista de 3.750,00€ a l’esmentada entitat sol·licitant, restant justificat que aquesta subvenció no estigui contemplada a les bases de les subvencions

Secretaria General


ordinàries. A la vista que el projecte va estar pressupostat en la quantitat de 4.075,00€, per la qual cosa, es compleix el que s’estableix a l’art.19 de la LGS, segons el qual, en cap cas la subvenció atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada i es fa constar expressament que serà aquesta la quantitat a justificar, no la quantitat de la subvenció concedida. 3. En dates 24/02/16 i 31/03/16, es va emetre els corresponents informes jurídics d’adequació de l’actuació, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat CENTRO ARAGONES DE BADALONA, amb NIF G-08489205, per import de 3.750,00€, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 4. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 3.750,00€, a favor de l’entitat CENTRO ARAGONES DE BADALONA, amb NIF G-08489205, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 29/03/2016 i publicada definitivament al BOPB el 26/04/2016. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació: Aplicació pressupostària Id.Op Num.Operació Import

2016 N 331 3347 48908070 AD 12016000013650/1 3.750,00 € 5. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 28 d’abril de 2016 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 6. En data 28/04/2016 l’alcaldessa, va dictar una resolució aprovant el pagament anticipat del 50 % de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos. 7. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 8. En data 14 d’octubre de 2016 el cap del servei de Cultura, amb el vist i conforme de la 4a tinenta d’alcalde i regidora de Badalona Educadora, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de l’entitat CENTRO ARAGONES DE BADALONA. Fonaments de Dret 1. Segons disposa l’art. 25.2.m de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en la redacció donada pel numero vuit de l'article primer de la Llei 27/2013, 27 desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, el Municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes, les matèries següents: [...] m) Promoció de la cultura i equipaments culturals. 2. L’art. 2 de la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, una de les lleis sectorials que desenvolupa les competències de cultura, expressa que s’entén per cultura popular i tradicional el conjunt de les manifestacions de la memòria i de la vida col·lectives de Catalunya, tant passades com presents. I segons disposa l’article 3 del mateix cos legal, les administracions públiques de Catalunya han de fomentar la cultura popular i tradicional catalana en llur àmbit territorial. A aquest efecte, les administracions públiques han de: a) Fomentar i conservar les manifestacions de la cultura popular i tradicional i donar suport a les entitats que les mantenen i les difonen. b) Vetllar per la documentació de les festes i les tradicions ja desaparegudes. c) Vetllar pel manteniment de les festes i les celebracions tradicionals.

Secretaria General


d) Documentar, recollir i conservar els materials etnològics, en col·laboració amb els museus i altres entitats. e) Impulsar la difusió de la cultura popular i tradicional, d'acord amb la normativa vigent. 3. L’annex IV les Bases d’execució de pressupost general de 2016,(d’ara endavant BEP) estableix la regulació transitòria de les subvencions, el règim jurídic de la concessió de les subvencions; - La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant LGS). - RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara endavant

RLGS). - La legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració Local (art. 72 de la Llei

7/1985,de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i arts. 189.2, (d’ara endavant LRBRL); i 214.2. del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, (d’ara endavant TRLRHL).

- La legislació autonòmica (arts. 239 i 240 del Text refós de la llei municipal de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de 2003, d’ara endavant TRLMRLC; i arts. 118 a 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, (d’ara endavant ROAS).

- Les Bases d’execució del pressupost general. 4. Segons el que disposa l’art. 118 del ROAS, les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’art. 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 5. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP, estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Atès el que disposa l’article 22.2.c) de la LGS, en relació amb l’article 23c) de les BEP, es podran concedir de forma directa les següents subvencions, c) Amb caràcter excepcional, aquelles altres subvencions en que s’acreditin raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari, i altres degudament justificades que dificultin la seva convocatòria. Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. 6. Segons es desprèn de l’expedient administratiu instat als efectes, per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa, modificació que no altera la quantia global del Pressupost general de despeses vigent. 7. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP, estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 8. L’art. 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 9. Segons disposa l’article 214 del TRLRHL, l’article 9.4 de la LGS, i l’article 5 de l’Annex IV de les BEP, la Intervenció municipal ha de fiscalitzar prèviament l’expedient. 10. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de

Secretaria General


les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 4.305,00€ de la subvenció nominativa i finalista presentada per l’entitat CENTRO ARAGONES DE BADALONA, amb NIF G-08489205, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 3.750,00 €, per l’execució del projecte de participar amb el Festival de Jotes, en el marc de les Festes de Maig, d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 29 de març de 2016, publicada definitivament al BOPB en data 26 d’abril de 2016, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 331- 3347- 48908070. SEGON.- SATISFER, a l’entitat CENTRO ARAGONES DE BADALONA, amb NIF G-08489205, el 50% restant de la quantitat de 3.750,00 € de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 331-3347-48908070, número d’operació AD 12016000013650/1. QUART.- NOTIFICAR el present acord a l’entitat interessada.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 8. Aprovar el compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista concedida a l'entitat Associació del Lleure el Gripau Blau (Bufons del Foc) per participar en el Correfoc i en el Seguici, en les Festes de Maig. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista per participar en el Correfoc i en el Seguici, en el marc de les Festes de Maig 2016 Òrgan que proposa: 4ª tinenta d’alcalde i regidora de Badalona Educadora Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució Exhaureix la via administrativa Interessat: Associació del Lleure El Gripau Blau (Secció Bufons Del Foc) – NIF G-60953932 Antecedents 1. L’entitat ASSOCIACIÓ DEL LLEURE EL GRIPAU BLAU (SECCIÓ BUFONS DEL FOC), amb NIF G-60953932, va presentar una sol·licitud de subvenció per tal de participar amb els actes de les Festes de Maig, que es concreten en la participació en el Correfoc i en el Seguici. 2. En dates 23/02/16 i el 18/03/16, el cap del Departament d’Acció Cultural va emetre informes tècnics on, a la vista de la sol·licitud presentada per ASSOCIACIÓ DEL LLEURE EL GRIPAU BLAU (SECCIÓ BUFONS DEL FOC), va proposar atorgar una subvenció finalista de 2.100,00€ a l’esmentada entitat sol·licitant, restant justificat que aquesta subvenció no estigui contemplada a les bases de les subvencions ordinàries. A la vista que el projecte va estar pressupostat en la quantitat de 2.190,00€, per la qual cosa, es compleix el que s’estableix a l’art.19 de la LGS, segons el qual, en cap cas la subvenció

Secretaria General


atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada i es fa constar expressament que serà aquesta la quantitat a justificar, no la quantitat de la subvenció concedida. 3. En dates 24/02/16 i 31/03/16, es va emetre els corresponents informes jurídics d’adequació de l’actuació, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat ASSOCIACIÓ DEL LLEURE EL GRIPAU BLAU (SECCIÓ BUFONS DEL FOC), amb NIF G-60953932, per import de 2.100,00€, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 4. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 2.100,00€, a favor de l’entitat ASSOCIACIÓ DEL LLEURE EL GRIPAU BLAU (SECCIÓ BUFONS DEL FOC), amb NIF G-60953932, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 29/03/2016 i publicada definitivament al BOPB el 26/04/2016. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació: Aplicació pressupostària Id.Op Num.Operació Import

2016 N 331 3347 48908071 AD 12016000013705/1 2.100,00 € 5. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 28 d’abril de 2016 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 6. En data 28/04/2016 l’alcaldessa, va dictar una resolució aprovant el pagament anticipat del 50 % de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos. 7. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 8. En data 2 d’octubre de 2016 el cap del servei de Cultura, amb el vist i conforme de la 4a tinenta d’alcalde i regidora de Badalona Educadora, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de l’entitat ASSOCIACIÓ DEL LLEURE EL GRIPAU BLAU (SECCIÓ BUFONS DEL FOC). Fonaments de Dret 1. Segons disposa l’art. 25.2.m de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en la redacció donada pel numero vuit de l'article primer de la Llei 27/2013, 27 desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, el Municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes, les matèries següents: [...] m) Promoció de la cultura i equipaments culturals. 2. L’art. 2 de la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, una de les lleis sectorials que desenvolupa les competències de cultura, expressa que s’entén per cultura popular i tradicional el conjunt de les manifestacions de la memòria i de la vida col·lectives de Catalunya, tant passades com presents. I segons disposa l’article 3 del mateix cos legal, les administracions públiques de Catalunya han de fomentar la cultura popular i tradicional catalana en llur àmbit territorial. A aquest efecte, les administracions públiques han de: a) Fomentar i conservar les manifestacions de la cultura popular i tradicional i donar suport a les entitats que les mantenen i les difonen. b) Vetllar per la documentació de les festes i les tradicions ja desaparegudes. c) Vetllar pel manteniment de les festes i les celebracions tradicionals. d) Documentar, recollir i conservar els materials etnològics, en col·laboració amb els museus i altres entitats. e) Impulsar la difusió de la cultura popular i tradicional, d'acord amb la normativa vigent.

Secretaria General


3. L’annex IV les Bases d’execució de pressupost general de 2016,(d’ara endavant BEP) estableix la regulació transitòria de les subvencions, el règim jurídic de la concessió de les subvencions; - La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant LGS). - RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara endavant




- Les Bases d’execució del pressupost general. 4. Segons el que disposa l’art. 118 del ROAS, les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’art. 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 5. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP, estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Atès el que disposa l’article 22.2.c) de la LGS, en relació amb l’article 23c) de les BEP, es podran concedir de forma directa les següents subvencions, c) Amb caràcter excepcional, aquelles altres subvencions en que s’acreditin raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari, i altres degudament justificades que dificultin la seva convocatòria. Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. 6. Segons es desprèn de l’expedient administratiu instat als efectes, per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa, modificació que no altera la quantia global del Pressupost general de despeses vigent. 7. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP, estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 8. L’art. 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 9. Segons disposa l’article 214 del TRLRHL, l’article 9.4 de la LGS, i l’article 5 de l’Annex IV de les BEP, la Intervenció municipal ha de fiscalitzar prèviament l’expedient. 10. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que

Secretaria General


aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 2.656,02€ de la subvenció nominativa i finalista presentada per l’entitat ASSOCIACIÓ DEL LLEURE EL GRIPAU BLAU (SECCIÓ BUFONS DEL FOC), amb NIF G-60953932, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 2.100,00 €, per l’execució del projecte de participar en el Correfoc i en el Seguici, en el marc de les Festes de Maig 2016, d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 29 de març de 2016, publicada definitivament al BOPB en data 26 d’abril de 2016, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 331- 3347-48908071. SEGON.- SATISFER, a l’entitat ASSOCIACIÓ DEL LLEURE EL GRIPAU BLAU (SECCIÓ BUFONS DEL FOC), amb NIF G-60953932, el 50% restant de la quantitat de 2.100,00 € de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 331- 3347-48908071 número d’operació AD 12016000013705/1. QUART.- NOTIFICAR el present acord a l’entitat interessada.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran). Vots en contra 9, del grup municipal del Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 9. Aprovar el compte justificatiu i acceptació de la renúncia de l'import de 1.531,91 euros per part de l'entitat Miquelets de Badalona Colla Trabucaire i aprovació del pagament del restant pendent de cobrar de la subvenció finalista. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i acceptació de la renúncia de l’import de 1.531,91€, per part de l’entitat Aprovació del pagament del restant pendent de cobrar de la subvenció nominativa i finalista per participar en els actes de les Festes de Maig. Òrgan que proposa: 4ª tinenta d’alcalde i regidora de Badalona Educadora Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: MIQUELETS DE BADALONA COLLA TRABUCAIRE – NIF –G63388805 Antecedents 1. L’entitat MIQUELETS DE BADALONA COLLA TRABUCAIRE, amb NIF G63388805, va presentar una sol·licitud de subvenció per tal de participar amb els actes de les Festes de Maig, que es concreten en la participació en els actes de les Festes de Maig, que es concreten en: organització de la Diada Trabucaire, i la participació en els següents actes: Sigues la Festa, Pregó, Seguici de la Ciutat i Passada de Sant. 2. En dates 23/02/16 i el 18/03/16, el cap del Departament d’Acció Cultural va emetre informes tècnics on, a la vista de la sol·licitud presentada per MIQUELETS DE BADALONA COLLA TRABUCAIRE, va proposar atorgar una subvenció finalista de 4.455,00€ a l’esmentada entitat sol·licitant, restant justificat que aquesta subvenció no estigui contemplada a les bases de les subvencions ordinàries.

Secretaria General


A la vista que el projecte va estar pressupostat en la quantitat de 4.755,00€, per la qual cosa, es compleix el que s’estableix a l’art.19 de la LGS, segons el qual, en cap cas la subvenció atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada i es fa constar expressament que serà aquesta la quantitat a justificar, no la quantitat de la subvenció concedida. 3. En dates 24/02/16 i 31/03/16, es va emetre els corresponents informes jurídics d’adequació de l’actuació, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat MIQUELETS DE BADALONA COLLA TRABUCAIRE, amb NIF G63388805, per import de 4.455,00€, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 4. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 4.455,00€, a favor de l’entitat MIQUELETS DE BADALONA COLLA TRABUCAIRE, amb NIF G63388805, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 29/03/2016 i publicada definitivament al BOPB el 26/04/2016. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació: Aplicació pressupostària Id.Op Num.Operació Import

2016 N 331 3347 48908074 AD 12016000013701/1 4.455,00 € 5. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 28 d’abril de 2016 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 6. En data 28/04/2016 l’alcaldessa, va dictar una resolució aprovant el pagament anticipat del 50 % de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos. 7. Que l’entitat en el moment de justificar econòmicament el projecte aprovat per import total de 4.755,00€ no disposa de documents que puguin demostrar de forma fefaent la despesa efectuada, i només pot justificar un total de 3.119,96€, motiu pel que ha renunciat a percebre la quantitat de 1.531,91€, mitjançant escrit amb entrada al nostre departament núm.111, en data 24/10/16. 8. En data 25 d’octubre de 2016 el cap del servei de Cultura, amb el vist i conforme de la 4a tinenta d’alcalde i regidora de Badalona Educadora, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de l’entitat MIQUELETS DE BADALONA COLLA TRABUCAIRE, amb NIF G6338880-5 i amb l’acceptació de la renúncia de l’import de 1.531,91€. Fonaments de Dret 1. Segons disposa l’art. 25.2.m de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en la redacció donada pel numero vuit de l'article primer de la Llei 27/2013, 27 desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, el Municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes, les matèries següents: [...] m) Promoció de la cultura i equipaments culturals. 2. L’art. 2 de la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, una de les lleis sectorials que desenvolupa les competències de cultura, expressa que s’entén per cultura popular i tradicional el conjunt de les manifestacions de la memòria i de la vida col·lectives de Catalunya, tant passades com presents. I segons disposa l’article 3 del mateix cos legal, les administracions públiques de Catalunya han de fomentar la cultura popular i tradicional catalana en llur àmbit territorial. A aquest efecte, les administracions públiques han de:

Secretaria General


a) Fomentar i conservar les manifestacions de la cultura popular i tradicional i donar suport a les entitats que les mantenen i les difonen. b) Vetllar per la documentació de les festes i les tradicions ja desaparegudes. c) Vetllar pel manteniment de les festes i les celebracions tradicionals. d) Documentar, recollir i conservar els materials etnològics, en col·laboració amb els museus i altres entitats. e) Impulsar la difusió de la cultura popular i tradicional, d'acord amb la normativa vigent. 3. L’annex IV les Bases d’execució de pressupost general de 2016,(d’ara endavant BEP) estableix la regulació transitòria de les subvencions, el règim jurídic de la concessió de les subvencions; - La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant LGS). - RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara endavant




- Les Bases d’execució del pressupost general. 4. Segons el que disposa l’art. 118 del ROAS, les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’art. 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 5. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP, estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Atès el que disposa l’article 22.2.c) de la LGS, en relació amb l’article 23c) de les BEP, es podran concedir de forma directa les següents subvencions, c) Amb caràcter excepcional, aquelles altres subvencions en que s’acreditin raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari, i altres degudament justificades que dificultin la seva convocatòria. Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. 6. Segons es desprèn de l’expedient administratiu instat als efectes, per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa, modificació que no altera la quantia global del Pressupost general de despeses vigent. 7. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP, estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 8. L’art. 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 9. Segons disposa l’article 214 del TRLRHL, l’article 9.4 de la LGS, i l’article 5 de l’Annex IV de

Secretaria General


les BEP, la Intervenció municipal ha de fiscalitzar prèviament l’expedient. 10. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 3.119,96 € de la subvenció nominativa i finalista presentada per l’entitat MIQUELETS DE BADALONA COLLA TRABUCAIRE, amb NIF G63388805, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 4.455,00 €, per l’execució del projecte de participar amb els actes de les Festes de Maig, que es concreten en la participació en els actes de les Festes de Maig, que es concreten en: organització de la Diada Trabucaire, i la participació en els següents actes: Sigues la Festa, Pregó, Seguici de la Ciutat i Passada de Sant, d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 29 de març de 2016, publicada definitivament al BOPB en data 26 d’abril de 2016, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 331 3347 48908074. SEGON.- ACCEPTAR la renúncia presentada per l’entitat MIQUELETS DE BADALONA COLLA TRABUCAIRE, amb NIF G63388805, de l’import de 1.531,91€, quantitat que es minorarà de l’import pendent de percebre corresponent al segon 50% de la subvenció atorgada. TERCER.- ALLIBERAR la quantitat de 1.531,91€, amb càrrec de l’aplicació pressupostària 2016 N 331 3347 48908074, mitjançant l’operació núm. 12016000013701/1 del pressupost municipal de despeses de l’any 2016. QUART.- SATISFER a l’entitat MIQUELETS DE BADALONA COLLA TRABUCAIRE, amb NIF G63388805 l’import de 695,59€ pendent de cobrar del segon 50% i desprès de restar la part de la renuncia presentada per l’entitat, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 2016 N 331 3347 48908074, del pressupost municipal de l’any 2016, amb núm. d’operació 12016000013701/1. CINQUÈ.- NOTIFICAR aquesta resolució a l’entitat MIQUELETS DE BADALONA COLLA TRABUCAIRE, com part interessada.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 10. Aprovar el compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista concedida a l'entitat Castellers de Badalona, per participar amb les actuacions castelleres, en el marc de les Festes de Maig. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista per participar amb les actuacions castelleres en el marc de les Festes de Maig Òrgan que proposa: 4ª tinenta d’alcalde i regidora de Badalona Educadora

Secretaria General


Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució Exhaureix la via administrativa Interessat: CASTELLERS DE BADALONA – NIF G61562435 Antecedents 1. L’entitat CASTELLERS DE BADALONA, amb NIF G61562435, va presentar una sol·licitud de subvenció per tal de participar amb els actes de les Festes de Maig, que es concreten en la participació de les actuacions castelleres. 2. En dates 23/02/16 i el 18/03/16, el cap del Departament d’Acció Cultural va emetre informes tècnics on, a la vista de la sol·licitud presentada per CASTELLERS DE BADALONA, va proposar atorgar una subvenció finalista de 3.300,00€ a l’esmentada entitat sol·licitant, restant justificat que aquesta subvenció no estigui contemplada a les bases de les subvencions ordinàries. 3. En dates 24/02/16 i 31/03/16, es va emetre els corresponents informes jurídics d’adequació de l’actuació, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat CASTELLERS DE BADALONA, amb NIF G61562435, per import de 3.300,00€, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 4. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 3.300,00€, a favor de l’entitat CASTELLERS DE BADALONA, amb NIF G61562435, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 29/03/2016 i publicada definitivament al BOPB el 26/04/2016. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació: Aplicació pressupostària Id.Op Num.Operació Import

2016 N 331 3347 48908079 AD 12016000013634/1 3.300,00 €

5. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 28 d’abril de 2016 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 6. En data 28/04/2016 l’alcaldessa, va dictar una resolució aprovant el pagament anticipat del 50% de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos. 7. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 8. En data 27 d’octubre de 2016 el cap del servei de Cultura, amb el vist i conforme de la 4a tinenta d’alcalde i regidora de Badalona Educadora, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de l’entitat CASTELLERS DE BADALONA. Fonaments de Dret 1. Segons disposa l’art. 25.2.m de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en la redacció donada pel numero vuit de l'article primer de la Llei 27/2013, 27 desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, el Municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes, les matèries següents: [...] m) Promoció de la cultura i equipaments culturals. 2. L’art. 2 de la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, una de les lleis sectorials que desenvolupa les competències de cultura, expressa que s’entén per cultura popular i tradicional el conjunt de les manifestacions de la memòria i de la vida col·lectives de Catalunya, tant passades com presents. I segons disposa l’article 3 del mateix cos legal, les administracions públiques de Catalunya han de fomentar la cultura popular i tradicional catalana en llur àmbit territorial. A

Secretaria General


aquest efecte, les administracions públiques han de: a) Fomentar i conservar les manifestacions de la cultura popular i tradicional i donar suport a les entitats que les mantenen i les difonen. b) Vetllar per la documentació de les festes i les tradicions ja desaparegudes. c) Vetllar pel manteniment de les festes i les celebracions tradicionals. d) Documentar, recollir i conservar els materials etnològics, en col·laboració amb els museus i altres entitats. e) Impulsar la difusió de la cultura popular i tradicional, d'acord amb la normativa vigent. 3. L’annex IV les Bases d’execució de pressupost general de 2016,(d’ara endavant BEP) estableix la regulació transitòria de les subvencions, el règim jurídic de la concessió de les subvencions;

- La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant LGS).

- RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara endavant RLGS).

- La legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració Local (art. 72 de la Llei 7/1985,de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i arts. 189.2, (d’ara endavant LRBRL); i 214.2. del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, (d’ara endavant TRLRHL).


- Les Bases d’execució del pressupost general. 4. Segons el que disposa l’art. 118 del ROAS, les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’art. 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 5. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP, estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Atès el que disposa l’article 22.2.c) de la LGS, en relació amb l’article 23c) de les BEP, es podran concedir de forma directa les següents subvencions, c) Amb caràcter excepcional, aquelles altres subvencions en que s’acreditin raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari, i altres degudament justificades que dificultin la seva convocatòria. Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. 6. Segons es desprèn de l’expedient administratiu instat als efectes, per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa, modificació que no altera la quantia global del Pressupost general de despeses vigent. 7. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP, estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 8. L’art. 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat

Secretaria General


pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 9. Segons disposa l’article 214 del TRLRHL, l’article 9.4 de la LGS, i l’article 5 de l’Annex IV de les BEP, la Intervenció municipal ha de fiscalitzar prèviament l’expedient. 10. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 3.397,36€ de la subvenció nominativa i finalista presentada per l’entitat CASTELLERS DE BADALONA, amb NIF G61562435, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 3.300,00 €, per l’execució del projecte de participar amb les actuacions castelleres en el marc de les Festes de Maig, d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 29 de març de 2016, publicada definitivament al BOPB en data 26 d’abril de 2016, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 331- 3347-48908079. SEGON.- SATISFER, a l’entitat CASTELLERS DE BADALONA, amb NIF G61562435, el 50% restant de la quantitat de 3.300,00 € de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 331-3347-48908079, número d’operació AD 12016000013634/1. QUART.- NOTIFICAR el present acord a l’entitat interessada.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 11. Aprovar el compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista concedida a l'entitat Colla de Geganters de Badalona, per participar amb les ballades de gegants 'Badagegants' i Faldilles Enlaire, en les Festes de Maig. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista per participar amb les ballades de gegants Badagegants i Faldilles Enlaire, i participar en el Seguici de la Ciutat de la Nit de Sant Anastasi, en el marc de les Festes de Maig Òrgan que proposa: 4ª tinenta d’alcalde i regidora de Badalona Educadora Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: COLLA DE GEGANTERS DE BADALONA – NIF G-59692681 Antecedents 1. L’entitat COLLA DE GEGANTERS DE BADALONA, amb NIF G-59692681, va presentar una sol·licitud de subvenció per tal de participar amb els actes de les Festes de Maig, que es concreten en la participació amb les ballades de gegants Badagegants i Faldilles Enlaire, i

Secretaria General


participar en el Seguici de la Ciutat de la Nit de Sant Anastasi, en el marc de les Festes de Maig. 2. En dates 23/02/16 i el 18/03/16, el cap del Departament d’Acció Cultural va emetre informes tècnics on, a la vista de la sol·licitud presentada per la COLLA DE GEGANTERS DE BADALONA, va proposar atorgar una subvenció finalista de 3.740,00€ a l’esmentada entitat sol·licitant, restant justificat que aquesta subvenció no estigui contemplada a les bases de les subvencions ordinàries. A la vista que el projecte va estar pressupostat en la quantitat de 3.740,00€, per la qual cosa, es compleix el que s’estableix a l’art.19 de la LGS, segons el qual, en cap cas la subvenció atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada i es fa constar expressament que serà aquesta la quantitat a justificar. 3. En dates 24/02/16 i 31/03/16, es va emetre els corresponents informes jurídics d’adequació de l’actuació, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat COLLA DE GEGANTERS DE BADALONA, amb NIF G-59692681, per import de 3.740,00€, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 4. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 3.740,00€, a favor de l’entitat COLLA DE GEGANTERS DE BADALONA, amb NIF G-59692681, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 29/03/2016 i publicada definitivament al BOPB el 26/04/2016. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació:

Aplicació pressupostària Id.Op Num.Operació Import

2016 N 331 3347 48908080 AD 12016000013631/1 3.740,00 €

5. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 28 d’abril de 2016 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 6. En data 28/04/2016 l’alcaldessa, va dictar una resolució aprovant el pagament anticipat del 50% de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos. 7. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 8. En data 19 d’octubre de 2016 el cap del servei de Cultura, amb el vist i conforme de la 4a tinenta d’alcalde i regidora de Badalona Educadora, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de l’entitat COLLA DE GEGANTERS DE BADALONA. Fonaments de Dret 1. Segons disposa l’art. 25.2.m de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en la redacció donada pel numero vuit de l'article primer de la Llei 27/2013, 27 desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, el Municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes, les matèries següents: [...] m) Promoció de la cultura i equipaments culturals. 2. L’art. 2 de la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, una de les lleis sectorials que desenvolupa les competències de cultura, expressa que s’entén per cultura popular i tradicional el conjunt de les manifestacions de la memòria i de la vida col·lectives de Catalunya, tant passades com presents. I segons disposa l’article 3 del mateix cos legal, les administracions públiques de

Secretaria General


Catalunya han de fomentar la cultura popular i tradicional catalana en llur àmbit territorial. A aquest efecte, les administracions públiques han de: a) Fomentar i conservar les manifestacions de la cultura popular i tradicional i donar suport a les entitats que les mantenen i les difonen. b) Vetllar per la documentació de les festes i les tradicions ja desaparegudes. c) Vetllar pel manteniment de les festes i les celebracions tradicionals. d) Documentar, recollir i conservar els materials etnològics, en col·laboració amb els museus i altres entitats. e) Impulsar la difusió de la cultura popular i tradicional, d'acord amb la normativa vigent. 3. L’annex IV les Bases d’execució de pressupost general de 2016,(d’ara endavant BEP) estableix la regulació transitòria de les subvencions, el règim jurídic de la concessió de les subvencions; - La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant LGS). - RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara endavant




- Les Bases d’execució del pressupost general. 4. Segons el que disposa l’art. 118 del ROAS, les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’art. 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 5. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP, estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Atès el que disposa l’article 22.2.c) de la LGS, en relació amb l’article 23c) de les BEP, es podran concedir de forma directa les següents subvencions, c) Amb caràcter excepcional, aquelles altres subvencions en que s’acreditin raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari, i altres degudament justificades que dificultin la seva convocatòria. Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. 6. Segons es desprèn de l’expedient administratiu instat als efectes, per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa, modificació que no altera la quantia global del Pressupost general de despeses vigent. 7. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP, estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 8. L’art. 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat

Secretaria General


pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 9. Segons disposa l’article 214 del TRLRHL, l’article 9.4 de la LGS, i l’article 5 de l’Annex IV de les BEP, la Intervenció municipal ha de fiscalitzar prèviament l’expedient. 10. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 3.849,73€ de la subvenció nominativa i finalista presentada per l’entitat COLLA DE GEGANTERS DE BADALONA, amb NIF G-59692681, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 3.740,00 €, per l’execució del projecte de participar amb les ballades de gegants Badagegants i Faldilles Enlaire, i participar en el Seguici de la Ciutat de la Nit de Sant Anastasi, en el marc de les Festes de Maig, d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 29 de març de 2016, publicada definitivament al BOPB en data 26 d’abril de 2016, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 331- 3347-48908080. SEGON.- SATISFER, a l’entitat COLLA DE GEGANTERS DE BADALONA, amb NIF G-59692681, el 50% restant de la quantitat de 3.740,00 € de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 331-3347-48908080, número d’operació AD 12016000013631/1. QUART.- NOTIFICAR el present acord a l’entitat interessada.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (sr. Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 12. Aprovar el document de la Política de Col·lecció de la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona. Identificació de l’expedient Tipus: Resolució d’aprovació del document de Política de Col·lecció de la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució:Exhaureix la via administrativa Expt. 104/DV-16/16 Antecedents 1. La Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona està formada per sis biblioteques: Can Casacuberta, Canyadó i Casagemes-Joan Argenté, Llefià-Xavier Soto. Lloreda, Pomar i Sant Roc. Totes elles estan gestionades per l’Ajuntament de Badalona, que n’és el titular, amb conveni amb la Diputació de Barcelona.

Secretaria General


2. En data 21 de setembre de 2016, el cap del departament de Serveis Territorial, ha emès un informe tècnic, segons el que conclou que per a la gestió i desenvolupament del fons documental de les biblioteques de la Xarxa, és bàsic disposar d’un document on s’especifiqui la política de col·lecció municipal que concreti la dimensió, la composició i la distribució temàtica i per suports de la col·lecció entre els diferents punts de servei així, com els processos que té associats al seu tractament, proposant l’aprovació d’un document de política de col·lecció de la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona que annexa al seu informe. Fonaments de dret 1. Segons disposa l’art. 25.2.m de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en la redacció donada pel numero vuit de l'article primer de la Llei 27/2013, 27 desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, el Municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes, les matèries següents: [...] m) Promoció de la cultura i equipaments culturals. 2. La Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya, en el seu article 39, competències municipals, indica que corresponen als municipis les competències següents: a) Crear, regular, organitzar i gestionar les biblioteques de titularitat municipal, d’acord amb les normes establertes per llei o reglament i d’acord amb el Mapa de Lectura Pública. b) Coordinar i promoure la lectura pública al municipi 3. L’òrgan competent per aprovar aquest expedient correspondrà al Ple de l’Ajuntament, ja que segons disposen els articles 4.1.c de la Llei 7/1985, de 2 abril, reguladora de les bases de règim local i 8.1.c) del Decreto Legislativo 2/2003, de 28 abril, municipal i de règim local de Catalunya, en la seva qualitat d’administracions públiques de caràcter territorial, i dintre de l’esfera de les seves competències, corresponen en tot cas als Municipis, les Províncies i les Illes, la potestat de programació o planificació. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 26 de novembre (ROFRJEL), no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament a proposta de la regidora de Badalona Educadora adopti de la resolució següent: PRIMER.- Aprovar el document de la Política de Col·lecció de la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona que s’annexa. SEGON.- Publicar el document aprovat de la Política de Col·lecció de la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona al taulell d’anuncis municipal, a la web i notificar-ho a la Diputació de Barcelona. En aquest moment, s’incorpora al Saló de Sessions el regidor Ferran Falcó Isern, el qual passa a ocupar el seu escó. SENYOR FERNÁNDEZ: Jo només volia preguntar si s’ha corregit aquella frase que explicava que s’havia de fer una esporga dels llibres religiosos a les biblioteques de Badalona. SENYORA LAIA SABATER: Sí, vaig fer la consulta, i sí, hi havia una paraula que certament hi sonava molt dura i em van comentar que era el llenguatge que feien servir, que era esporga, en aquells documents que s’han d’eliminar de les biblioteques perquè estan fets malbé o fora d’ús. A la Comissió Informativa va sonar com que era... però em van comentar que era un terme d’ús freqüent, que la connotació en general era negativa però que s’utilitzava en aquest sentit i em van dir que era d’ús habitual i que tècnicament no ho veien necessari, que si ho consideren molt, molt necessari canviar-lo, però que no hi havia cap connotació d’aquest terme. SENYOR FERNÁNDEZ: Entenc que no s’ha canviat. SENYORA LAIA SABATER: No, no s’ha canviat. SENYOR FERNÁNDEZ: Nosaltres en aquest cas, tot i que sigui necessari tècnicament o sigui d’ús habitual, com que al final la redacció d’aquest document de política de correcció de la Xarxa municipal de biblioteques és un document tècnic, però al final, no ens enganyem, també pot haver-hi una part discrecional de la política, i per tant, com que nosaltres creiem que això és així, nosaltres votem en contra.

Secretaria General


SENYORA LAIA SABATER: D’acord. No hi ha en absolut intervenció política en aquest informe, però en tot cas, està en el seu dret de votar-hi en contra. Em sap greu, és una llàstima.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 17, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran). En contra 9, del grup municipal del Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 13. Aprovar un reconeixement de crèdit a favor de l'empresa Atlas Sport Consulting, SL. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació de reconeixement de crèdit d’exercicis anteriors Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter del document: Exhaureix la via administrativa Interessat: Atlas Sport Consulting, SL - NIF: B63393987 Objecte de l’expedient redacció d'un informe jurídic-econòmic que determini la viabilitat econòmica de la concessió administrativa del complex Esportiu Municipal de Sistrells. Expedient: 082200-GE-EXT2016/000005 Ref. Addicional: 198/K67-2016

Fets 1. En data 29 de juny de 2015 es va signar el full d’encàrrec pel qual s’adjudicava a Atlas Sport Consulting, SL - NIF: B63393987 el contracte menor per a la redacció d'un informe jurídic-econòmic que determini la viabilitat econòmica de la concessió administrativa del complex Esportiu Municipal de Sistrells, per un import de 9.317,00 euros. 2. L’empresa Atlas Sport Consulting, SL - NIF: B63393987 va presentar la següent factura corresponent al subministrament realitzat d’acord amb l’encàrrec efectuat:

Núm. Factura Data Import

34 18/04/16 9.317,00

3. El cap del Servei d’Esports va conformar aquesta factura i consta a l’expedient l’informe tècnic del mateix favorable a la seva aprovació. 4. La Intervenció municipal ha informat l’expedient amb càrrec a la partida 322-3400-22799, operació núm. 2016000034857, del pressupost municipal de 2016. Fonaments de dret 1. D’acord amb l’article 216 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, el contractista tindrà dret a l’abonament de la prestació realitzada en els termes establerts en la llei i en el contracte, de conformitat amb el preu convingut. 2. L'objecte d'aquest expedient és l'aprovació de la despesa d’exercicis anteriors per import total de 9.317,00 euros per al seu abonament a l’empresa Atlas Sport Consulting, SL - NIF: B63393987 corresponent a la factura detallada en l’antecedent segon, la qual, d’acord amb l’informe tècnic, s’ajusta al subministrament contractat. 3. En el present cas s’han acomplerts els tràmits que indica l’article 59 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, quant a l’acreditació de la despesa generada i la conformitat que n’ha prestat el departament municipal gestor del contracte. 4. D’acord amb l’article 23.1 e) del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i l’article 50.12 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les

Aplicació pressupostària Id. Op. Núm. Op. Import

2016 N 322 3400 22799 A 12016000034857/1 9.317,00

Secretaria General


entitats locals, l'òrgan competent per a l'aprovació d’aquest reconeixement de crèdit és el Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva, de conformitat amb l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, abans esmentat. 5. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Conclusió i proposta de resolució En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo a la 4ª tinent d’alcalde i regidora de Badalona Educadora que, previ dictamen favorable de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva validi i ordeni la tramitació al Ple de la següent proposta: ÚNIC.- Aprovar la despesa i la factura que es relacionen a continuació, en haver estat conformada pel departament gestor corresponent, i satisfer el seu import amb càrrec a la partida pressupostària i operació que s’indiquen del pressupost municipal de despeses de 2016:



Atlas Sport Consulting, SL – NIF: B63393987

34 18/04/16

Redacció d'un informe jurídic-econòmic que determini la viabilitat econòmica de la concessió administrativa del complex Esportiu Municipal de Sistrells

082200-GE-EXT2016/000005

322-3400-22799 12016000034857/1 9.317,00

Votació S’aprova per majoria simple. Vots a favor 12, dels grups municipals de Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran). Abstencions 14, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 14. Aprovar un reconeixement de crèdit a favor l'empresa Telefònica de España, SAU. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació de reconeixement de crèdit d’exercicis anteriors Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter del document Exhaureix la via administrativa Interessat: TELEFÓNICA - NIF: A82018474 Objecte de l’expedient Consum telèfon diverses escoles públiques Expedient: 082200-GE-EXT2016/000004 Ref. Addicional: 185/U10-2016

Fets 1. L’empresa TELEFONICA DE ESPAÑA, SAU (NIF: A82018474) va presentar les següents factures corresponents al onsum de telèfons realitzats durant l’any 2014 a diverses esoles públiques de la ciutat:

Registre factura Data Import 1865 19.01.14 66,09 1866 19.02.14 96,40

Aplicació pressupostària Id. Op. Núm. Op. Import

2016 N 323 3231 22200 A 12016000034033/1 15.271,27

Secretaria General


1867 19.03.14 102,99 1868 19.04.14 133,99 1981 19.04.14 159,45 2251 20.05.14 4.024,01 2589 20.06.14 3.847,16 3454 21.07.14 3.785,21 3591 29.08.14 2.109,18 3814 22.09.14 946,79

3. La cap del Servei d’Obres, Projectes i Manteniment va conformar aquestes factures i consta a l’expedient l’informe tècnic de la mateixa favorable a la seva aprovació. 4. La Intervenció municipal ha informat l’expedient amb càrrec a la partida 323-3231-22200, operació núm. 2016000034033, del pressupost municipal de 2016. Fonaments de dret 1. D’acord amb l’article 216 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, el contractista tindrà dret a l’abonament de la prestació realitzada en els termes establerts en la llei i en el contracte, de conformitat amb el preu convingut. 2. L'objecte d'aquest expedient és l'aprovació de la despesa d’exercicis anteriors per import total de 15.271,27 euros per al seu abonament a l’empresa TELEFONICA DE ESPAÑA, SAU (NIF: A82018474) corresponent a la factura detallada en l’antecedent segon, la qual, d’acord amb l’informe tècnic, s’ajusta al subministrament contractat. 3. En el present cas s’han acomplerts els tràmits que indica l’article 59 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, quant a l’acreditació de la despesa generada i la conformitat que n’ha prestat el departament municipal gestor del contracte. 4. D’acord amb l’article 23.1 e) del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i l’article 50.12 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l'òrgan competent per a l'aprovació d’aquest reconeixement de crèdit és el Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva, de conformitat amb l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, abans esmentat. 5. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Conclusió i proposta de resolució En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo a la 4ª tinent d’alcalde i regidora de Badalona Educadora que, previ dictamen favorable de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva validi i ordeni la tramitació al Ple de la següent proposta: ÚNIC.- Aprovar la despesa i les factures que es relacionen a continuació, en haver estat conformada pel departament gestor corresponent, i satisfer el seu import amb càrrec a la partida pressupostària i operació que s’indiquen del pressupost municipal de despeses de 2016: Interessat

NIF Registre Factura Data Concepte Núm. Exp. Partida


TELEFÓNICA -NIF: A82018474 1865 19/01/14 Consum telèfon

escoles públiques 082200-GE-EXT2016/000004

323-3231-22200 12016000034033/1 66,09

TELEFÓNICA - NIF: A82018474 1866 19/02/14 Consum telèfon


323-3231-22200 12016000034033/1 96,40



323-3231-22200 12016000034033/1 102,99



323-3231-22200 12016000034033/1 133,99



323-3231-22200 12016000034033/1 159,45

Secretaria General




323-3231-22200 12016000034033/1 4.024,01



323-3231-22200 12016000034033/1 3.847,16



323-3231-22200 12016000034033/1 3.785,21



323-3231-22200 12016000034033/1 2.109,18



323-3231-22200 12016000034033/1 946,79

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible

15. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa de 31/10/2016 declarant la urgència que justifica l'aprovació del conveni signat amb la Diputació de Barcelona per al desenvolupament i consolidació de la Reempresa a nivell local a través IMPO. Tipus d’acord: Donar compte de la resolució del l'alcaldessa de 31 d’octubre de 2016 per la qual s’acorda declarar la urgència que justifica l’aprovació d’aquesta resolució i ordenar l’execució de les actuacions establertes i derivades del conveni signat entre l’Ajuntament de Badalona i la Diputació de Barcelona per al desenvolupament i consolidació de la Reempresa a nivell local a través de l’IMPO Òrgan al que s'adreça: Ple Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcaldessa, en data 31 d’octubre de 2016, ha dictat una resolució que transcrita literalment diu el següent: “Antecedents i fets. 1.- En data 22 de setembre de 2016 l’alcaldessa de Badalona va signar una resolució, prèvia la fiscalització de la Intervenció General, per la qual s’aprovava la minuta d’un conveni amb la Diputació de Barcelona per al desenvolupament i consolidació de la Reempresa a nivell local a través de l’IMPO. Aquest conveni establia com a data de presentació de la primera justificació de tota l’activitat acumulada el dia 30 de setembre de 2016. En aquesta data, però, el conveni es trobava a la pròpia Diputació per a la seva signatura, un cop signat per l’alcaldessa. Així, fins al 20 d’octubre de 2016 l’ajuntament no ha estat notificat de la fitxa annexa al conveni ressenyat a l’encapçalament per al seu registre, i la data d’acusament efectivament es del dia 21 d’octubre d’ enguany de l’ esmentat conveni. Per aquestes raons, òbviament, era impossible presentar la justificació requerida el dia 30 de setembre de 2016. 2.- Davant aquesta situació, es va sol·licitar per part de l’Ajuntament en aquell mateix moment (el dia 30 de setembre, que és quan es va presentar el conveni a la Diputació per a la signatura) una pròrroga en el termini de presentació de tota la documental en relació a aquesta justificació. 3.- L’escrit de sol·licitud de pròrroga va ser acceptat per la DIBA i en conseqüència es va atorgar una pròrroga per 15 dies hàbils més a contar des del dia 21 d’octubre, data en que va ser recepcionat l’ esmentat conveni. 4.- La Resolució del 22 de setembre de l’alcaldessa per la qual s’aprovava la minuta del conveni, ordenava a més la incoació d’un expedient per tal d’aprovar un encàrrec de gestió a l’ IMPO per a l’execució material d’aquest conveni. El fet que la tramitació de l’encàrrec de gestió

Secretaria General


té un procediment ineludible, i a més es tracta d’un assumpte de competència del Ple de la Corporació, comporta que resultaria impossible presentar la documentació justificativa en la data requerida (9 de novembre de 2016), per la qual cosa es fa imprescindible declarar la urgència que justifica l’aprovació d’aquesta resolució i ordenar l’execució de les actuacions establertes i derivades del conveni signat entre l’Ajuntament de Badalona i la Diputació de Barcelona per al desenvolupament i consolidació de la Reempresa a nivell local a través de l’IMPO. 5.- El conveni en vigor té el contingut següent: “CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA I L’AJUNTAMENT DE BADALONA PER AL DESENVOLUPAMENT I CONSOLIDACIÓ DE LA REEMPRESA A NIVELL LOCAL (2016-2019). ENTITATS QUE INTERVENEN DIPUTACIÓ DE BARCELONA, representada pel vicepresident 2n i president delegat de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local, Il·lm. Sr. Marc Castells i Berzosa, i facultat d’acord amb la Refosa 1/2016, sobre nomenaments i delegació de competències i atribucions dels òrgans de la Diputació de Barcelona, diferents del Ple, publicada al BOPB de 22 d’abril de 2016; assistit per la secretària delegada, Sra. Beatriz Espinàs Vijande, en virtut de les facultats conferides pel Decret de la Presidència de la Diputació de Barcelona número 10481/15, de 13 de novembre de 2015 publicat al BOPB de 26 de novembre de 2015. I de l’altra, l’Ajuntament de Badalona, amb NIF P0801500J representat en aquest acte per l’alcaldessa, la Il·lma. Sra. Dolors Sabater Puig, facultada per acord de plenari de 13 de juny de 2015, i assistida pel secretari, el Sr. Isidre Martí Sardà. ANTECEDENTS I MOTIVACIÓ I. La Diputació de Barcelona, a través de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local (en endavant ADEL), dóna suport a les polítiques locals de creació, consolidació i creixement de les empreses, que desenvolupen els ens locals de la província de Barcelona. II. Un dels objectius del Servei de Teixit Productiu (en endavant STP) de l’ADEL, sempre des d'una perspectiva territorial sostenible i competitiva, és donar suport als ens locals de la província per la realització d'accions destinades a afavorir la consolidació d'activitat econòmica, apropant i proveint dels recursos i serveis adequats a les necessitats dels ens locals. III. Els Centres Locals de Serveis a les Empreses (en endavant CLSE) de la província de Barcelona posen a disposició de les persones emprenedores i empreses dels seus territoris, personal i recursos destinats a donar suport a la creació, consolidació i creixement empresarial. Segons dades corresponents a l’any 2015, hi ha 96 ens locals proveïdors de serveis a les empreses que han atès prop de 29.000 empreses i a gairebé 64.000 persones emprenedores, prestant serveis de sensibilització empresarial, assessorament i informació. IV. En els darrers anys s’han dedicat molts esforços a fomentar i facilitar la creació d’empreses, així com l’emprenedoria. Malgrat l’efectivitat d’aquests esforços no es pot oblidar que, tan important com la creació, si no més, és el fet d’afavorir la continuïtat i creixement de les empreses ja existents. Un dels aspectes a considerar, en relació a aquesta tasca de recolzament a empreses ja constituïdes, és l’orientació i el suport en el seu procés de cessió de l’activitat, quan les circumstàncies ho requereixin. V. A la província de Barcelona hi ha empreses que malgrat estar en correcte funcionament, finalitzen la seva activitat per la manca de persones que agafin el relleu en la seva gestió, amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball i de riquesa per al territori. Aquest podria ser el cas de moltes empreses familiars, de les quals tan sols un 15% arriben a la tercera generació. VI. L’experiència permet concloure que el 17% de les persones emprenedores ateses pels CLSE són de perfil reemprenedor. VII. Segons un estudi del Consejo Superior de Cámaras de Comercio, s’estima que en els propers 10 anys unes 90.000 empreses i prop de 193.000 treballadors estaran en processos de Reempresa a la província de Barcelona. VIII. La Diputació de Barcelona i CECOT, impulsora del Centre de Reempresa de Catalunya, van signar un conveni de col·laboració el 20 de setembre de 2012 per desenvolupar el projecte d’implantació local de la Reempresa als CLSE de la província de Barcelona, amb un termini de vigència fins al 31 de desembre de 2015.

Secretaria General


IX. De forma complementària, es van signar 35 convenis de col·laboració entre la Diputació de Barcelona, CECOT i cadascun dels ens locals participants en aquest programa. X. A través dels esmentats convenis de col·laboració s’han assolit molt satisfactòriament els objectius previstos en relació a la implantació de la Reempresa al territori:

35 punts locals Reempresa plenament operatius. Creació d’un únic mercat a Catalunya suportat per un sol portal web. 2.248 nous usuaris atesos i candidats a iniciar processos de Reempresa. 256 empreses salvades que representen 947 llocs de treball i prop de 14M € d’inversió induïda.

XI. La Diputació de Barcelona i CECOT han signat un nou conveni de col·laboració per al desenvolupament del servei Reempresa a través dels centres locals de serveis a les empreses (CLSE) de la província de Barcelona (2016-19). XII. Un cop finalitzat el període d’implantació, i d’acord amb les consideracions de millora recollides per totes les parts, ara cal afrontar una nova etapa per consolidar el model de la Reempresa, aportant nous mecanismes de suport als CLSE adients a aquest nou període. XIII. Per al nou període de consolidació i creixement del programa Reempresa cal fer un nou i intens impuls que asseguri una demanda que es preveu que es triplicarà en els propers anys, que permeti incrementar la dedicació del personal dels punts locals Reempresa, que la contribució als resultats sigui menys desigual entre ells i que finalment asseguri la total cobertura territorial de la província. XIV. La Diputació de Barcelona preveu destinar 4.000.000 € en el període 2016-2019, a raó d’1.000.000 € anual per donar suport econòmic als punts locals Reempresa de la demarcació en la consolidació de la Reempresa, quantitat condicionada a la disponibilitat pressupostària i conseqüent aprovació. XV. Que la minuta del conveni va ser aprovada per Decret 6120/16 de la Presidència de la Diputació de Barcelona, de data 23 de juny de 2016. XVI. L’Ajuntament de Badalona és un dels 35 punts locals Reempresa i vol continuar oferint els serveis Reempresa dins del catàleg del seu CLSE. Les parts es reconeixen recíprocament competència per a subscriure el present conveni i de comú acord, i reconeixent-se plena capacitat per aquest acte, el formalitzen amb els següents PACTES Primer. OBJECTE L’objecte del present conveni és la regulació de les relacions i compromisos entre Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Badalona per tal de portar a terme el desenvolupament del projecte de consolidació local de la Reempresa en l’àmbit territorial d’actuació del punt local Reempresa de l’Ajuntament de Badalona. Segon. ACTIVITATS Les activitats que s’inclouen en el marc del present conveni i que ha de realitzar el CLSE com a punt local Reempresa són les de comercialització, prescripció i difusió del servei a possibles persones usuàries i agents, la posterior atenció de persones reemprenedores i empreses cedents i l’acompanyament en el procés de compra-venda de l’empresa. Aquestes activitats s’operativitzen de forma modular, existint un mòdul bàsic i diferents mòduls d’activitat que es descriuen en l’annex d’aquest conveni. Tercer. ÀMBIT TERRITORIAL L’àmbit territorial d’actuació del punt local Reempresa de l’Ajuntament de Badalona a efectes d’aquest conveni és el del municipi de Badalona Quart. TERMINI D’EXECUCIÓ Les activitats que es vulguin incloure en aquest conveni han de ser realitzades per part del punt local Reempresa des de l’1 de gener de 2016 al 31 de desembre de 2019. Cinquè. DOTACIÓ ECONÒMICA La Diputació de Barcelona col·laborarà en les activitats del punt local Reempresa donant suport econòmic a la realització de les mateixes, dins els límits pressupostaris aprovats per al conjunt de punts locals Reempresa de la província. La dotació econòmica corresponent al punt local Reempresa anirà en funció de l’activitat realitzada i els resultats obtinguts, així com de la valoració econòmica de cada mòdul segons el

Secretaria General


que estableix l’annex d’aquest conveni. La Diputació de Barcelona, en funció de les seves disponibilitats pressupostàries, aprovarà d’ofici una subvenció cada any a l’Ajuntament de Badalona que inclourà la part corresponent al mòdul bàsic i una part corresponent a una estimació de realització dels diferents mòduls d’activitat. Aquest atorgament es realitzarà als anys 2017, 2018 i 2019 durant el primer trimestre de cada any. La Diputació de Barcelona reservarà una determinada quantitat del pressupost anual destinat a aquest programa per, si escau, realitzar una regularització a l’alça de la subvenció atorgada a l’Ajuntament de Badalona, fruit de la distribució d’aquesta quantitat entre tots els punts locals Reempresa segons la relació existent entre l’estimació feta, la projecció de la mateixa i l’activitat realitzada per cada punt local Reempresa fins aquell moment. Sisè. JUSTIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS La justificació de les activitats es farà a través de mòduls, d’acord amb allò previst a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. L’Ajuntament de Badalona haurà de presentar periòdicament la documentació justificativa de la seva activitat dins el mes immediatament posterior a la finalització de cada quadrimestre natural. No obstant, per a l’any 2016, en la primera justificació que es pugui fer atenent a aquesta periodicitat, es podrà acumular tota l’activitat realitzada des de principis d’any. La primera justificació de cada any inclourà el mòdul bàsic. La documentació i condicions per considerar acreditat cada mòdul es descriuen a l’annex d’aquest conveni. En qualsevol cas, la documentació acreditativa haurà d’estar disponible per a la seva comprovació al CRM, plataforma de gestió del programa Reempresa. La Diputació de Barcelona facilitarà els formularis necessaris per a la justificació que hauran d’anar signats pel secretari/ària i/o interventor/a de l’Ajuntament de Badalona, i que, en tot cas, inclouran la declaració sobre el número d’operacions i/o registres realitzats per mòdul, la quantia de la subvenció calculada d’acord amb els paràmetres de l’annex i el detall d’altres ingressos o subvencions que hagin finançat l’activitat, amb expressió d’import i procedència. En cas que l’activitat realitzada per l’Ajuntament de Badalona sobrepassi l’estimació prevista i, per tant, es superi la quantitat atorgada durant l’any, aquest major nivell d’activitat serà susceptible d’incloure’s en justificacions corresponents a l’any immediatament posterior. Tanmateix, en cas que l’activitat realitzada per l’Ajuntament de Badalona no esgoti l’estimació prevista, la subvenció no justificada podrà ser aplicada, a criteri de la Diputació de Barcelona, per a finançar activitats de l’any immediatament posterior. Setè. PAGAMENT El pagament de les aportacions es tramitarà per a cada justificació quadrimestral un cop comprovada i validada la documentació i justificació per part de la Diputació de Barcelona. Així mateix, abans del pagament l’Ajuntament de Badalona haurà d’acreditar fefaentment trobar-se al corrent de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social. Vuitè. COMPROMISOS DE LES PARTS Compromisos de l’Ajuntament de Badalona: L’Ajuntament de Badalona es compromet a realitzar les activitats del programa Reempresa seguint els criteris i pautes establerts per la Diputació de Barcelona i pel Centre de Reempresa de Catalunya, i en concret es compromet a:

1. Organitzar un acte públic de presentació de la Reempresa al seu territori, anomenat La Gira de la Reempresa, amb la participació de Cecot i Diputació de Barcelona. 2. Col·laborar amb altres punts locals Reempresa en la realització de la Matinal de la Reempresa amb l’objectiu de propiciar, amb caràcter supramunicipal, el contacte entre empreses cedents i persones reemprenedores. 3. Participar activament de les activitats de capacitació, formació i intercanvi proposades per la Diputació de Barcelona. 4. Dinamitzar i captar oferta i demanda de les potencials persones cedents i reemprenedores del seu territori. 5. Canalitzar oferta i demanda a través de les eines i instruments que es posen a la seva disposició, a través dels materials i utilitzant els recursos informàtics del CRM i web de Reempresa (Market place).

Secretaria General


6. Incrementar les relacions amb els agents socioeconòmics locals i supramunicipals, tals com patronals, associacions de comerciants, col·lectiu de gestories, etc. amb l’objectiu de difondre, comunicar i captar potencials empreses cedents i persones reemprenedores 7. Utilitzar, quan sigui menester, els mecanismes d’assistència tècnica previstos: Help Desk i assistència als processos d’acompanyament.

Compromisos de la Diputació de Barcelona: 1. Garantir que l’Ajuntament de Badalona estigui informat sobre l’evolució general del projecte. 2. Fer el seguiment de les activitats realitzades. 3. Posar a disposició de l’Ajuntament de Badalona la capacitació i formació necessària pel correcte desenvolupament de l’assessorament i acompanyament en la transmissió empresarial entre empreses cedents i persones reemprenedores. 4. Proporcionar el material i elements de comunicació previstos, tals com tríptics, roll up, plaques i guies pels usuaris. 5. Col·laborar en la difusió dels actes i jornades realitzades per l’Ajuntament de Badalona amb l’objectiu de difondre el programa i captar potencials empreses cedents i persones reemprenedores. 6. Proporcionar els mitjans d’acompanyament i assessorament previstos, tan presencials com a distància: Help desk i assistència als processos d’acompanyament. 7. La Diputació de Barcelona es compromet a pagar les aportacions econòmiques en els termes establerts en el present conveni i pels imports resultants de l’aplicació dels mòduls, dins les seves disponibilitats pressupostàries.

Novè. OBLIGACIONS DEL BENEFICIARI El perceptor de subvencions concedides per la Diputació de Barcelona, s’obliga a executar les activitats subvencionades de conformitat amb els principis de bona administració, bona fe i presumpció de legalitat, així com a la seva justificació. El beneficiari d’una subvenció està obligat a sotmetre’s a les actuacions de comprovació i de control financer que realitzi la Intervenció General de la Diputació de Barcelona, i a aportar tota la informació que li sigui requerida en l’exercici de les actuacions anteriors i en relació a la subvenció concedida. Els documents de qualsevol mena justificatius de l’aplicació dels fons rebuts, s’hauran de conservar per un període no inferior als 6 anys, comptadors des de la finalització del termini de presentació de les justificacions. El beneficiari haurà de fer constar la col·laboració de la Diputació de Barcelona en l’execució del projecte o de l’activitat, en tota la documentació impresa i en cartells o mitjans electrònics i audiovisuals. El beneficiari s’obliga a adequar la seva activitat als principis ètics i a les regles de conducta que permetin assegurar el compliment dels principis d’igualtat, d’objectivitat i de transparència i, en particular, s’obliga a:

- Facilitar a la Diputació de Barcelona la informació establerta per la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i qualsevol d’altra que li sigui requerida d’acord amb la normativa vigent.

- Comunicar a la Diputació de Barcelona les possibles situacions de conflicte d’interessos o d’altres anàlogues de les què tingui coneixement que afectin, directa o indirectament, a la present subvenció i puguin posar en risc l’interès públic.

- Abstenir-se de realitzar, fomentar, proposar o promoure qualsevol mena de pràctica corrupta que afecti o pugui afectar la relació subvencional en els termes previstos en el Codi Penal vigent en cada moment.

Desè. COMPATIBILITAT AMB D’ALTRES INGRESSOS L’Ajuntament de Badalona haurà de comunicar l’obtenció de qualsevol ingrés per les activitats incloses en aquest conveni. Les aportacions de la Diputació de Barcelona seran compatibles amb qualsevol altre ingrés provinent d’altres administracions o ens públics o privats. No obstant això, seran incompatibles

Secretaria General


amb qualsevol altra aportació de la pròpia Diputació de Barcelona. Tanmateix, l’import total dels ingressos no podran superar el cost total de les activitats a desenvolupar. Onzè. CONFIDENCIALITAT Totes les dades relacionades amb les persones reemprenedores i empreses participants en la Reempresa i llur activitats seran tractades confidencialment per ambdues parts. Dotzè. PROTECCIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL Ambdues parts s’obliguen, en relació a totes les dades o informacions de caràcter personal tractades al llarg del programa, a complir amb les prescripcions que es prevegin a la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal, en especial el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i al Reglament de desenvolupament de la Llei de protecció de dades, aprovat per Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre. Tretzè. RESOLUCIÓ DEL CONVENI Seran causes de resolució del present conveni, les següents:

- Per la realització del seu objecte o expiració del seu termini. - Per la desaparició sobrevinguda de l’objecte del conveni per causes

objectives. - Per mutu acord de les parts. - Per impossibilitat manifesta legal o material de portar a terme el

compliment de les seves previsions. - Per incompliment manifest dels pactes convinguts entre les parts

interessades. - Qualsevol altra determinada per la legislació vigent.

Catorzè. RÈGIM JURÍDIC Aquest conveni es regeix, per a la seva interpretació i desenvolupament, per les presents clàusules, i en tot allò no previst en les mateixes per l’article 108 a 112 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya, així com pels articles 303 a 311 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny. Quinzè.- VIGÈNCIA Aquest conveni serà vigent des de la seva signatura i fins al 30 d’abril de 2020. I en prova de conformitat, les persones que l’atorguen signen el present conveni, per duplicat en el lloc i data que s’assenyalen. ANNEX . MÒDULS I ACREDITACIÓ MÒDUL BÀSIC Mòdul dimensió <petita/mitjana/gran> Aquest mòdul té en compte les accions i activitats que promouen i eixamplen el mercat de compravenda de Reempresa en l’àmbit territorial del punt local Reempresa. Les principals tasques incloses es poden agrupar en els següents blocs:

Apoderament del personal tècnic: participació en la formació bàsica i continuada, així com en les sessions d’intercanvi i de teambuilding.

Gestió i monitorització de l’activitat: gestió de la informació i documentació. Difusió i sensibilització: accions de prescripció del programa, contribució en

l’organització de la Gira i la Matinal de la Reempresa, accions de difusió i comunicació i altres accions comercials.

Valor: <5.000/7.500/10.000> euros. Acreditació del mòdul: Aquest mòdul es considerarà acreditat per la pròpia participació de l’ens local en el projecte, donat que sense la realització de les tasques anteriorment citades no es pot prestar adequadament el servei Reempresa. Tot i així, si a criteri de la Diputació de Barcelona el nivell de realització d’aquestes tasques no és el suficient des del punt de vista quantitatiu i/o qualitatiu, es podrà instar la resolució del conveni per incompliment sens detriment, si escau, del requeriment de reintegrament de la quantitat percebuda per aquest mòdul. MÒDULS VARIABLES

Secretaria General


Mòdul: A Persona reemprenedora Aquest mòdul té en compte a cada persona reemprenedora correctament atesa i incorporada al mercat de la Reempresa. Aquesta persona reemprenedora ha de ser atesa pel personal tècnic donat d’alta al CRM de gestió de Reempresa, en una reunió individual i presencial a realitzar a les instal·lacions del punt local Reempresa. L’atenció d’aquesta persona reemprenedora, conté com a mínim, l’explicació del servei, la presentació del Centre de Reempresa de Catalunya, la presentació del diagrama de procés de Reempresa, l’alta al CRM de les entitats “Persona”, “Compte” i “Projecte Reempresa” i finalment la cerca de potencials empreses cedents a la web de Reempresa. Valor: 90 euros Acreditació del mòdul: Es considerarà com a necessari per acreditar aquest mòdul:

- El codi PR associat a aquesta persona reemprenedora, amb el registre al CRM de totes les reunions realitzades amb aquesta.

- Inclusió -a l’entitat “Persona”- de la fotocòpia del DNI de la persona reemprenedora donada d’alta, així com la fulla relativa a la LOPD signada per aquesta el dia de la reunió.

D’altra banda caldrà tenir present que: - Un codi PR només podrà ser justificat una sola vegada. - Només podran ser justificats codis PR amb data de creació al CRM de gestió de

Reempresa entre l’1/1/2016 i el 31/12/2019. - Un mateix DNI no es podrà utilitzar per la justificació de més d’un codi PR.

Mòdul: A+ Pla de Reempresa Aquest mòdul es refereix al pla de Reempresa assessorat pel personal tècnic de Reempresa a una persona reemprenedora d’èxit. El pla de Reempresa és un document que s’orienta a analitzar la viabilitat de la transmissió empresarial i haurà de seguir un guió proposat en un model facilitat per la Diputació de Barcelona. Només podran ser justificats els plans de Reempresa associats a persones reemprenedores que hagin acabat amb èxit un procés de compravenda; tant si l’empresa cedent i la persona reemprenedora formen part de Reempresa com si només en forma part la persona reemprenedora. L’assessorament i tutoria del mateix la realitza el personal tècnic titular d’aquesta persona reemprenedora. Valor: 300 euros Acreditació del mòdul: Es considerarà com a necessari per acreditar aquest mòdul:

- El codi RDE associat a aquesta persona reemprenedora d’èxit. - Registre –a l’entitat “Projecte Reempresa”- de totes les reunions realitzades per

l’assessorament i tutoria del pla de Reempresa. - Inclusió -a l’entitat “Projecte Reempresa”- del document del pla de Reempresa

finalitzat. D’altra banda caldrà tenir present que: - Només podrà ser justificat un Pla de Reempresa per codi RDE. - La data de finalització del Pla de Reempresa, així com la data de creació del codi

RDE haurà de ser entre l’1/1/2016 i el 31/12/2019. Mòdul: B Empresa Cedent Aquest mòdul té en compte a cada empresa cedent correctament atesa i incorporada al mercat de la Reempresa. Aquesta empresa cedent ha de ser atesa pel personal tècnic donat d’alta al CRM de gestió de Reempresa, en una reunió individual i presencial a realitzar a les instal·lacions del punt local Reempresa. L’atenció d’aquesta empresa cedent, conté com a mínim, l’explicació del servei, la presentació del Centre de Reempresa de Catalunya, la presentació del diagrama de procés de Reempresa, l’alta al CRM de les entitats “Persona”, “Compte” i “Projecte Cedent” i finalment la cerca de potencials persones reemprenedores a través de l’eina del cercador.

Secretaria General


Valor: 180 euros Acreditació del mòdul: Es considerarà com a necessari per acreditar aquest mòdul:

- El codi PC associat a aquesta empresa cedent, amb el registre al CRM de totes les reunions realitzades amb aquesta.

- Inclusió -a l’entitat “Persona”- de la fotocòpia del DNI de la persona donada d’alta, així com la fulla relativa a la LOPD signada per aquesta el dia de la reunió.

- Inclusió –a l’entitat “Projecte Cedent”- de tota aquella documentació sol·licitada a l’empresa per la seva verificació i posterior publicació de l’anunci a la web de Reempresa.

D’altra banda caldrà tenir present que: - Un codi PC només podrà ser justificat una sola vegada. - Només podran ser justificats codis PC amb data de creació al CRM de gestió de

Reempresa entre l’1/1/2016 i el 31/12/2019. - Un mateix DNI no es podrà utilitzar per la justificació de més d’un codi PC, a no

ser què correspongui a un altre empresa associada a la mateixa persona cedent.

Mòdul: B+1 Pla de Cessió Simplificat Aquest mòdul es refereix al pla de cessió simplificat assessorat pel personal tècnic de Reempresa a una empresa cedent. Aquest document s’orienta a presentar, de forma simplificada, l’activitat i estructura de l’empresa cedent i haurà de seguir un guió proposat en un model facilitat per la Diputació de Barcelona. L’assessorament i tutoria del mateix la realitza el personal tècnic titular d’aquesta empresa cedent. Valor: 120 euros Acreditació del mòdul: Es considerarà com a necessari per acreditar aquest mòdul:


- Inclusió -a l’entitat “Projecte Cedent”- del document de pla de cessió simplificat finalitzat.

D’altra banda caldrà tenir present que: - Només podrà ser justificat un pla de cessió per codi PC. - La data de finalització del pla de cessió, així com la data de creació del codi PC

haurà de ser entre l’1/1/2016 i el 31/12/2019. Mòdul: B+2 Pla de Cessió Aquest mòdul es refereix a cada pla de cessió assessorat pel personal tècnic de Reempresa a una empresa cedent. Aquest document s’orienta a presentar, de forma complerta i detallada, l’activitat, estructura i evolució de l’empresa cedent i haurà de seguir un guió proposat en un model facilitat per la Diputació de Barcelona. L’assessorament i tutoria del mateix la realitza el personal tècnic titular d’aquesta empresa cedent. Valor: 300 euros Acreditació del mòdul: Es considerarà com a necessari per acreditar aquest mòdul:


- Inclusió -a l’entitat “Projecte Cedent”- del document de pla de cessió finalitzat. D’altra banda caldrà tenir present que:

- Només podrà ser justificat un pla de cessió per codi PC. - La data de finalització del pla de cessió, així com la data de creació del codi PC

haurà de ser entre l’1/1/2016 i el 31/12/2019. - Un pla de cessió no podrà fer-se addicionalment a un pla de cessió simplificat ja

fet. Mòdul: C1 Èxit per posada en contacte Aquest mòdul es refereix a la consecució de la Reempresa d’Èxit mitjançant la posada

Secretaria General


en contacte de les parts realitzant un seguiment de les negociacions esdevingudes fora de les instal·lacions del punt local Reempresa. La posada en contacte entre les parts, es considerarà exclusivament entre una persona reemprenedora i una empresa cedent correctament introduïdes al CRM de Reempresa. Les parts han d’haver estat presentades a través del programa Reempresa i acompanyades com a mínim fins a la signatura de l’acord de confidencialitat. Aquest acompanyament ha de ser prestat pel personal tècnic encarregat de gestionar el procés entre les parts, tasca que s’adjudica al tècnic responsable de l’empresa cedent. Valor: 330 euros Acreditació del mòdul: Es considerarà com a necessari per acreditar aquest mòdul:

- El codi RDE associat a aquest procés, amb el registre al CRM de totes les reunions presencials realitzades amb les parts.

- Inclusió –a l’entitat “Procés”- de l’acord de confidencialitat signat per les parts. - Acreditació de la transmissió empresarial mitjançant algun dels següents

documents que s’adjuntarà a l’entitat “Reempresa d’Èxit” del CRM: - Contracte de compravenda signat. - Declaració responsable (model facilitat per la Diputació de Barcelona) de

l’esdeveniment de la transmissió empresarial signada per totes les parts. - Altres com per exemple: canvi de nom de la llicència, documents

notarials, contractes, registres mercantils, etc. D’altra banda caldrà tenir present que:

- Un codi RDE només podrà ser justificat una sola vegada. - Només podran ser justificats els codis RDE amb data de creació entre l’1/1/2016

i el 31/12/2019. Mòdul: C2 Èxit per posada en contacte i acompanyament Aquest mòdul es refereix a la consecució de la Reempresa d’Èxit mitjançant la posada en contacte i acompanyament integral en tot el procés de compravenda. La posada en contacte entre les parts, es considerarà exclusivament entre una persona reemprenedora i una empresa cedent correctament introduïdes al CRM de Reempresa. Les parts han d’haver estat presentades a través del programa Reempresa i acompanyades en el procés de negociació i tancament dels acords definitius de compravenda. Aquest acompanyament ha de ser prestat pel personal tècnic encarregat de gestionar el procés entre les parts, tasca que s’adjudica al tècnic responsable de l’empresa cedent. Valor: 630 euros Acreditació del mòdul: Es considerarà com a necessari per acreditar aquest mòdul:

- El codi RDE associat a aquest procés, amb el registre al CRM de totes les reunions presencials realitzades amb les parts.

- La inclusió –a l’entitat “Procés”- de l’acord de confidencialitat signat per les parts. - En cas de disposar-ne, qualsevol altre document acreditatiu de l’acompanyament

realitzat pel personal tècnic del punt local Reempresa en aquest procés: carta d’intencions, contracte d’arres, precontractes, actes de les reunions realitzades, etc.

- Acreditació de la transmissió empresarial mitjançant algun dels següents documents que s’adjuntaran a l’entitat “Reempresa d’Èxit” del CRM: - Contracte de compravenda signat. - Declaració responsable (model facilitat per la Diputació de Barcelona) de

l’esdeveniment de la transmissió empresarial signada per totes les parts. - Altres com per exemple: canvi de nom de la llicència, documents

notarials, contractes, registres mercantils, etc. D’altra banda caldrà tenir present que:

- Un codi RDE només podrà ser justificat una sola vegada. - Només podran ser justificats els codis RDE amb data de creació entre l’1/1/2016

i el 31/12/2019.” Fonaments de dret.

Secretaria General


Primer.- Correspon a l’alcaldessa, en ús de les facultats que l’article 21 de la LRBRL li atribueix, la direcció del govern i de l’administració municipal, així com la representació de l’ajuntament. Segon.- L’article 21.1.k de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, atribueix a l’alcaldia l’exercici d’accions administratives i la defensa de l’ajuntament en les matèries de la competència del Ple en cas d’urgència, donant compte a aquest òrgan en la primera sessió que tingui lloc per a la seva ratificació. Tercer.- En contenir el conveni actes de naturalesa econòmica (percepció de subvencions per l’Ajuntament), l’expedient va estar fiscalitzat favorablement per la Intervenció Municipal, conforme al que disposen l’article 214 i ss. del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. Quart.- Per les raons indicades en els antecedents d’aquesta resolució, atenent la impossibilitat per raó de temps de la tramitació i aprovació d’un encàrrec de gestió a l’IMPO, es dedueix la necessitat d’ordenar directament l’execució del conveni i la realització de tots els compromisos que se’n deriven a l’IMPO. CInquè.- L’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació és un organisme autònom que, a l’empara dels articles 199 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (Decret 179/1995, de 13 de juny) i els seus estatuts, es configura com una forma de gestió directa d’un servei públic local que té per objecte, entre d’altres, exercir les competències que la legislació vigent atribueix al municipi en matèria de promoció del treball, formació ocupacional i inserció professional al mercat laboral, mitjançant l’execució dels programes que li siguin assignats des de l’Ajuntament, la gestió dels centres de titularitat municipal corresponents a aquestes matèries que li adscrigui l’Ajuntament (Escoles-taller, cases d’oficis...) i qualsevol altra que se li encarregui, tot plegat d’acord amb l’article cinquè dels seus Estatuts. Conclusions. D’acord amb el que preveu la Resolució d’Alcaldia de 23 de juny de 2015, entenent que, en atenció als informes precedents, no hi ha obstacle legal ni reglamentari, proposo al 2n tinent d’alcalde i regidor de Badalona Pròspera i Sostenible que elevi a l’alcaldessa, per a la seva aprovació si s’escau, la següent proposta: PRIMER.- Declarar la urgència que justifica l’aprovació d’aquesta resolució, per les raons indicades en els antecedents. SEGON.- Deixar sense efectes l’acord segon de la part dispositiva de la resolució de l’alcaldessa de data 22 de setembre de 2016, que textualment diu: “SEGON.- Ordenar la incoació d’un expedient per tal d’aprovar un encàrrec de gestió a l’IMPO per a l’execució material d’aquest conveni.” TERCER.- Aprovar amb caràcter extraordinari un encàrrec de gestió a l’IMPO per tal d’ordenar l’execució material d’aquest conveni en favor de l’IMPO, el contingut literal del qual s’ha reproduït als antecedents d’aquesta resolució, donant compte al Ple de la Corporació d’aquesta resolució en la primera sessió ordinària que tingui lloc, per a la seva ratificació si escau. QUART.- Notificar aquesta resolució a la Diputació de Barcelona, a la Intervenció Municipal i a la Gerència de l’ IMPO.” SENYOR LÓPEZ: ¿Por qué el IMPO y no REBASA? Es una cuestión de empresa. SENYOR MAÑAS: Això ho fa l’IMPO perquè a Reactivació Badalona Societat Anònima en aquests moments crec que té cinc o sis persones treballant i no tenim els mitjans humans necessaris. I pensem que si tenim un organisme que ho pot fer, i a més el programa és el programa reempresa, és un programa que ve d’antic, que funciona amb èxit i del que es tracta és que gent que té el seu negoci, la seva empresa i que es jubilen, es formen, es detecten persones que vulguin autoocupar-se en projecte empresarial i des de l’IMPO se’ls ajuda, se’ls assessora, també amb la col·laboració de gent experta, de gent que ha estat empresària o emprenedora i que estat jubilats o que estan en una altra activitat i que fan tota la tasca d’assessorament. És a dir, és un programa molt vinculat més a l’ocupació i a l’autoocupació que no pas al desenvolupament econòmic, per això ho fa l’IMPO. Els regidors resten assabentats.

Secretaria General


16. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa declarant la urgència que justifica l'aprovació d'acceptar la subvenció atorgada pel SOC, i ordena l'execució de la contractació de persones joves a l'IMPO. Tipus d’acord: Donar compte de la resolució del l'alcaldessa de 31 d’octubre de 2016 per la qual s’acorda declarar la urgència que justifica l’aprovació d’aquesta resolució, acceptar expressament la subvenció atorgada pel SOC a l’ Ajuntament de Badalona – dins de la convocatòria de 2016 per a la concessió de subvencions destinades a incentivar la contractació en pràctiques de persones joves beneficiàries del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya, per un import de 330.000,00.- euros conforme la Resolució TSF/1911/2016, d'1 d'agost - , i ordenar amb caràcter urgent i extraordinari la gestió total i execució de l’ esmentada contractació de les persones joves beneficiàries a l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (IMPO). Òrgan al que s'adreça: Ple Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcaldessa, en data 14 de novembre de 2016, ha dictat una resolució que transcrita literalment diu el següent: “Antecedents 1.-Atès l’informe tècnic i de proposta emès en data 5 de setembre d’ enguany pel gerent de l’ Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació de l’Ajuntament de Badalona,( en endavant IMPO) en relació a la participació de l’Ajuntament Badalona en la convocatòria de 2016 per a la concessió de subvencions destinades a incentivar la contractació en pràctiques de persones joves beneficiàries del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya (Resolució TSF/1911/2016, d'1 d'agost). 2.- Atès que aquesta convocatòria té com a objectiu incentivar la contractació laboral en pràctiques de joves amb formació beneficiaris del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya per tal de millorar la seva ocupabilitat amb l'adquisició de les aptituds i les competències derivades de la pràctica laboral, de manera que sigui possible la seva incorporació al mercat laboral de forma estable i duradora en el temps. 3.- Tanmateix aquesta convocatòria va dirigida als ajuntaments de Catalunya; els consells comarcals de Catalunya, i les entitats sense ànim de lucre legalment constituïdes i amb centre de treball a Catalunya. 4.- L’ esmentat informe tècnic de data 5 de setembre de la gerència de l’IMPO igualment hi consta i detalla a les persones que va dirigida la convocatòria i els terminis, de conformitat amb les bases recollides a la Resolució TSF/213/2016, d'1 d'agost, tal com: “Que les persones destinatàries han de disposar de les següents condicions:

- Menors de 30 anys. - Ser beneficiàries del Sistema Nacional de Garantia Juvenil; - Estar inscrites com a demandants d'ocupació no ocupades (DONO) al Servei Públic

d'Ocupació de Catalunya; - Acreditar la possessió d'un títol universitari o de formació professional de grau mig o

superior o títols oficialment reconeguts com equivalents, o d'un certificat de professionalitat, que els habilitin per a l'exercici professional;

- Complir els requisits que exigeix la modalitat del contracte de treball en pràctiques. Que el número de contractes subvencionats per Entitats amb més de 1.000 persones menors de 30 anys aturades en el seu territori es de 30 contractes en pràctiques. A Badalona el número de persones aturades menors de 30 anys al mes de juliol de 2016 va ser de 2.512 persones. El termini de presentació de sol·licituds va del 5 d’agost de 2016 fins al 15 de setembre de 2016. El termini màxim per iniciar les actuacions és l'15 de novembre de 2016 (inclòs). El termini d'execució de les actuacions és de 6 mesos; els contractes han de finalitzar com a màxim el 14 de maig de 2017 i s’ha de nomenar un tutor i establir i presentar ’un pla de pràctiques per a cada contracte.” 5.- A la vista de la resolució d’atorgament de la subvenció, sol·licitada en data 14 de setembre de 2016, mitjançant resolució de l’ Alcaldessa de la nostre Corporació, i de conformitat amb la

Secretaria General


Resolució TSF/1911/2016, d'1 d'agost, referent a la convocatòria de 2016 per a la concessió de subvencions destinades a incentivar la contractació en pràctiques de persones joves beneficiàries del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya, en favor del nostre ajuntament notificada en data 25/10/16, per un import de 330.000.-euros, d’acord amb la resolució TSF/1911/2016,d’ 1 d’agost. 6.- L’atorgament dels 330.000,00.-euros estan destinats a la realització de 30 contractes de treball en pràctiques de durada de 6 mesos, en favor de 30 persones joves beneficiaries que ostentin els requisits recollits a l’antecedent quart. 7.- L’ urgència ve justificada en el fet que la tramitació d’un encàrrec de gestió a favor de l’IMPO, té un procediment ineludible, i a més es tracta d’un assumpte de competència del Ple de la Corporació, la qual cosa comporta que resultaria impossible poder dur a terme la contractació de les persones joves beneficiaries abans del dia 15 de novembre d’ enguany, en atenció al calendari de sessions plenàries, per la qual cosa es fa imprescindible declarar la urgència que justifica l’aprovació d’aquesta resolució, per la qual s’accepta la subvenció atorgada a l’ajuntament i ordenar l’execució de les actuacions establertes i derivades en la resolució notificada d’atorgament de la subvenció Resolució TSF/1911/2016, d'1 d'agots a nivell local a través de l’ IMPO. 8.- L’ ordenació urgent d’aquest encàrrec extraordinari en la gestió de la contractació per part de l’IMPO queda condicionada a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de referència addicional 61/MODPR-18/16 i que s’ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’ incorporar en el pressupost municipal, mitjançant generació de crèdit, l’import de 330.000,00.- euros, fiscalització de conformitat amb el que preveu l’article 214 i següents del RDLEG 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Fonaments jurídics Primer.- Resolució TSF/1911/2016, d'1 d'agost, per la qual s'obre la convocatòria per a l'any 2016 per a la concessió de subvencions destinades a incentivar la contractació en pràctiques de joves beneficiaris del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya. Segon.-Ordre TSF/213/2016, d'1 d'agost, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions destinades a incentivar la contractació en pràctiques de persones joves beneficiàries del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya. Tercer.- Correspon a l’alcaldessa, en ús de les facultats que l’article 21 de la LRBRL li atribueix, la direcció del govern i de l’administració municipal, així com la representació de l’ajuntament. Quart.- Procedeix declarar la urgència en aquesta tramitació, atenent al detallat als antecedents quart i setè d’aquesta resolució, davant els terminis marcats (data l’imit 15 de novembre d’enguany) i el calendari de sessions plenàries. L’alcaldessa te la competència per acceptar aquesta subvenció de 330.00,00.-euros, i ordenar amb caràcter urgent i extraordinari l’ execució de les actuacions contemplades en la resolució notificada d’atorgament de la subvenció Resolució TSF/1911/2016, d'1 d'agost a nivell local a través de l’ IMPO, OOAA de l’Ajuntament de Badalona, donant compte de l’adopció d’aquests acords a la propera i immediata sessió que dugui a terme l’Ajuntament Ple per a la seva ratificació. Cinquè.- L’article 21.1.k de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, atribueix a l’alcaldia l’exercici d’accions administratives i la defensa de l’ajuntament en les matèries de la competència del Ple en cas d’urgència, donant compte a aquest òrgan en la primera sessió que tingui lloc per a la seva ratificació. Sisè.- L’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació és un organisme autònom que, a l’empara dels articles 199 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (Decret 179/1995, de 13 de juny) i els seus estatuts, es configura com una forma de gestió directa d’un servei públic local que té per objecte, entre d’altres, exercir les competències que la legislació vigent atribueix al municipi en matèria de promoció del treball, formació ocupacional i inserció professional al mercat laboral, mitjançant l’execució dels programes que li siguin assignats des de l’Ajuntament, la gestió dels centres de titularitat municipal corresponents a aquestes matèries que li adscrigui l’Ajuntament (Escoles-taller, cases d’oficis...) i qualsevol altra que se li encarregui, tot plegat d’acord amb l’article cinquè dels seus Estatuts. Setè.- D’acord amb el que disposa l’article 214 i següents del Text refós de la Llei reguladora

Secretaria General


de les Hisendes Locals, l’expedient ha estat informat favorablement per la Intervenció General. Conclusions. D’acord amb el que preveu la Resolució d’Alcaldia de 23 de juny de 2015, entenent que, en atenció als informes precedents, no hi ha obstacle legal ni reglamentari, proposo al 2n tinent d’alcalde i regidor de Badalona Pròspera i Sostenible que elevi a l’alcaldessa, per a la seva aprovació si s’escau, la següent proposta: PRIMER.- Declarar la urgència que justifica l’aprovació d’aquesta resolució, per les raons indicades en els antecedents. SEGON.- Acceptar expressament la subvenció atorgada pel Servei d’Ocupació de Catalunya- (SOC) a l’ Ajuntament de Badalona – dins de la convocatòria de 2016 per a la concessió de subvencions destinades a incentivar la contractació en pràctiques de persones joves beneficiàries del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya, per un import de 330.000,00.- euros conforme a la Resolució TSF/1911/2016, d'1 d'agost. TERCER.- Aprovar amb caràcter extraordinari un encàrrec de gestió a l’IMPO per tal d’ordenar l’execució material de les actuacions en les quals consisteix aquest atorgament, bàsicament en les actuacions enfocades a la contractació en practiques de les 30 persones joves beneficaries a través de l’IMPO, de conformitat tant amb les bases reguladores de l‘Ordre TSF/213/2016, d'1 d'agost, que regulen la concessió de subvencions destinades a incentivar la contractació en pràctiques de persones joves beneficiàries del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya, com de la Resolució TSF/1911/2016, d'1 d'agost, donant compte al Ple de la Corporació d’aquesta resolució en la primera sessió ordinària que tingui lloc. QUART.- Condicionar l’eficàcia de’aprovació d’ aquest encàrrec urgent i extraordinari de gestió a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de referència addicional 61/MODPR-18/16 i que s’ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’ incorporar en el pressupost municipal, mitjançant generació de crèdit, l’import de 330.000,00.-euros. L’IMPO haurà de justificar l’execució de cadascuna de les accions objecte del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya, que es finança mitjançant la subvenció atorgada i l’Ajuntament, en haver acceptat la subvenció, haurà d’acomplir amb allò establert a la normativa per la qual s’aprovà les bases reguladores bases reguladores de l ‘Ordre TSF/213/2016, d'1 d'agost, que regulen la concessió de subvencions destinades a incentivar la contractació en pràctiques de persones joves beneficiàries del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya, com de la Resolució d’atorgament TSF/1911/2016, d'1 d'agost. CINQUÈ.- Donar compte d’aquesta resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que tingui lloc, a efectes de la seva ratificació. SISÈ.- Notificar aquesta resolució al Servei d’Ocupació de Catalunya- (SOC), a la Intervenció Municipal i a la Gerència de l’ IMPO. Els regidors resten assabentats. 17. Aprovar l’encàrrec de gestió a l'IMPO actuació "Recull d'activitats de suport al teixit productiu 2016" Pla Xarxa de Governs Locals 2016-2019, objecte de l' ajut aprovat per la DIBA en data 15/09/2016. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Proposta d’ aprovació de l’encàrrec de gestió a l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (IMPO) del desenvolupament de l’ actuació “Recull d’activitats de suport al teixit productiu 2016” en el marc del Pla Xarxa de Governs Locals 2016-2019, objecte de l’ajut aprovat per la Diputació de Barcelona en data 15 de setembre de 2016. Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Núm. Expedient: 65/EGT-12/16 Antecedents 1. El dia 26 de novembre de 2015 el Ple de la Diputació de Barcelona aprovà el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, que és l’ instrument preferent per a l’ exercici de les funcions d’assistència i cooperació local de la Diputació de Barcelona, així com també el seu Protocol

Secretaria General


general, que té com a finalitat establir el marc general i el procediment d’ implementació de les actuacions i dels recursos que es comprenguin al Pla de referència. L’ esmentat Protocol general preveu que els recursos tècnics, econòmics i materials del Pla es posin a disposició dels seus destinataris a través de tres instruments principals: Meses de concertació, Catàlegs de serveis i Programes complementaris. 2. La Junta de Govern de la Diputació de Barcelona, en sessió de 17 de desembre de 2015, va aprovar, en el marc del Protocol General del Pla a què s’ha fet abans referència, el Catàleg de serveis de l’ any 2016, el seu règim i la convocatòria per a la concessió de recursos. 3. L’ Ajuntament de Badalona, entre d’ altres ens, van sol·licitar a l’ esmentada Diputació, a través del Portal Municipal de Tràmits (PMT), la seva cooperació per a diverses actuacions objecte del recurs “Recull d’ activitats de suport al teixit empresarial del Servei de Teixit Productiu”, en que l’ ens instrumental per a la seva execució seria l’ Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (en endavant, IMPO), organisme autònom d’ aquest Ajuntament. 4. En data 15 de setembre de 2016 la Vicepresidència 2a i Presidència Delegada de l’ Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona va dictar un decret (número 8.808/16), pel qual s’ aprovà, entre d’ altres, el recurs a què s’ha fet abans referència, tenint un cost total de 7.960 euros, dels quals 7.164 euros són subvencionats per la Diputació de Barcelona (el que representa un 90% del cost total) i 796 euros (el que representa el 10% restant) seran atesos mitjançant aportació de fons propis de l’ entitat local a través de l’IMPO, que és qui es proposa que executi l’ actuació subvencionada. 5. En data 3 d’ octubre de 2016 el cap del Servei de Promoció de l’ Ocupació i Desenvolupament Local de l’ IMPO va emetre un informe tècnic en què sol·licita a l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible poder gestionar eficaçment les actuacions que han estat objecte de subvenció i que s’ engloben dins el Recurs “Recull d’ Activitats de suport al teixit productiu 2016” que són les que es detallen a continuació, pels imports que per a cadascuna d’aquestes també s’ indiquen: Bloc 2: TALLERS DE CONSOLIDACIÓ D’ EMPRESES I CREIXEMENT D’ EMPRESES Codi XGL Ens destinatari Nom de l’ actuació Import de la subvenció 16/Y/227944

Ajuntament de Badalona

Vull vendre per internet, però, per on començo? Pautes per començar en el món de l’ e-commerce

864,00 euros

16/Y/227946


Aspectes fiscals i comptables que els autònoms han de conèixer sobre el seu negoci

792,00 euros

16/Y7227948 Ajuntament de Badalona Claus per internacionalitzar una petita empresa

1.296,00 euros

16/Y/227949 Ajuntament de Badalona Gestió financera i negociació bancària, avui

792,00 euros

16/Y/227951


Impulsant la competitivitat de les PIMES innovant en clau de model de negoci

828,00 euros

Bloc 3: SESSIONS INFORMATIVES Codi XGL Ens destinatari Nom de l’ actuació Import de la subvenció 16/Y/227943


L’ economia del bé comú

432,00 euros

16/Y/227945


No en surten els números ? Revisa i reinventa el teu model de negoci

432,00 euros

16/Y/227947 Ajuntament de Badalona Macrotendències al servei de la innovació

324,00 euros

16/Y/227952


(Re)dissenyar un web que sigui compatible amb mòbils

432,00 euros

16/Y/227953 Ajuntament de Badalona

Tècniques teatrals per comunicar i vendre millor

432,00 euros

Bloc 4: DINAMIQUES DE NETWORKING Codi XGL Ens destinatari Nom de l’ actuació Import de la subvenció

Secretaria General


16/Y/227950 Ajuntament de Badalona Speed Networking. Coneix 25 empreses amb qui fer negoci, en sols 4 hores!

540,00 euros

6. En data 13 d’ octubre de 2016 el cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç va emetre un informe tècnic en què, a la vista d’ allò exposat anteriorment, posa de manifest la conveniència d’ aprovar un encàrrec de gestió a favor de l’ IMPO per a la realització del “Recull d’ activitats de suport al teixit empresarial del Servei de Teixit Productiu”, que engloba les actuacions abans descrites. 7. Consta també en l’ expedient providència – del mateix dia - del segon tinent d’ alcalde, regidor de l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible en què s’ ordena la tramesa de les actuacions i documentació a aquest Departament als efectes exposats anteriorment. 8. A la vista de la documentació tècnica antecedent, la cap del Servei de Contractació de l’Àmbit de Badalona Democràtica va dictar una resolució d’ incoació de l’expedient administratiu corresponent per tal de tramitar un encàrrec de gestió a l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció a l’Ocupació (IMPO) de les actuacions englobades dins del “Recull d’ activitats de suport al teixit empresarial del Servei de Teixit Productiu”, que han estat subvencionades per la Diputació de Barcelona amb un import total de 7.164,00 euros. 9. L’ aprovació d’ aquest encàrrec de gestió queda condicionada a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient i que s’ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’ incorporar en el pressupost municipal (aplicació pressupostària d’ ingressos número 000-241537-22799 i aplicació pressupostària de despeses número 000-2410-22699), mitjançant generació de crèdit, l’import de 7.960,00 euros, import que correspon al cost total d’ aquest Projecte i que per tant inclou l’ import amb què s’ ha subvencionat aquest per part de la Diputació de Barcelona (90% del cost) i el 10 % restant del cost total de l’ actuació, per import de 796 euros, el qual, amb els termes de l’ informe tècnic emès en data 3 d’ octubre de 2016 pel cap del Servei de Promoció de l’ Ocupació i Desenvolupament Local de l’ IMPO, és una aportació dinerària que s’ ha d’ atendre amb càrrec a la partida pressupostària número 000-2410-22699 destinada al finançament de programes del pressupost municipal vigent d’ aquest organisme autònom. 10. De conformitat amb el que preveu l’article 214 i següents del RDLEG 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aquest expedient de contractació s’ ha sotmès per a la seva fiscalització prèvia a l’ Intervenció Municipal, essent informat favorablement en data 15 de novembre de 2016. Fonaments de dret 1. La normativa específica reguladora del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019” està constituïda pel Protocol General, aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona, en sessió de 26 de novembre de 2015. 2. En data 15 de setembre de 2016 la Vicepresidència 2a i Presidència Delegada de l’ Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona va dictar un Decret (número 8.808/16), pel qual s’ aprovà, entre d’ altres, el recurs “Recull d’ activitats de suport al teixit empresarial del Servei de Teixit Productiu”, dins del Catàleg de Serveis de l’ any 2016 del Pla a què s’ha fet referència, el qual havia estat sol·licitat per l’ Ajuntament de Badalona, per un import de 7.164 euros (el que representa un 90% del cost total de l’ esmentat recurs),a raó del detall per actuacions que figura en l’ antecedent cinquè d’ aquest document. 3. D’ acord amb l’ acord segon del Decret abans esmentat, “(...) el recurs s’ ha d’entendre acceptat per l’ ens destinatari si en el termini d’ un mes, comptat a partir de la recepció de la notificació, l’ ens no manifesta expressament la renúncia. L’ acceptació comporta la conformitat amb tots els termes de la concessió i les condicions de la seva execució.” Cal posar de manifest en aquest sentit que la notificació d’ aquest Decret va tindre entrada al registre general d’ aquesta corporació en data 23/09/2016, la qual va ser registrada amb el número 26376 i que transcorregut el termini d’ un mes, no s’ ha presentat renúncia. 4. En data 3 d’ octubre de 2016 el cap del Servei de Promoció de l’ Ocupació i Desenvolupament Local de l’ IMPO va emetre un informe tècnic en què sol·licita a l’ Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible poder gestionar eficaçment les actuacions que han estat objecte de subvenció i que s’ engloben dins el Recurs “Recull d’ Activitats de suport al teixit

Secretaria General


productiu 2016”, ja que entre les finalitats d’ aquest organisme autònom, recollides als seus estatuts (veure article cinquè), consta la d’ “Exercir les competències que la legislació vigent atribueix al municipi en matèria de promoció del treball, formació ocupacional i inserció professional al mercat laboral; la gestió dels centres de titularitat municipal corresponents a aquestes matèries que li adscrigui l’ Ajuntament (Escoles-taller, cases d’ oficis...)”, entre d’altres, que l’ IMPO és un organisme autònom que, a l’empara dels articles 199 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (Decret 179/1995, de 13 de juny) i els seus estatuts, es configura com una forma de gestió directa d’un servei públic local que ha estat promovent i gestionant aquesta mateixa acció en anteriors convocatòries de la Diputació de Barcelona i que a la pròpia sol·licitud de subvenció a l’ esmentada Diputació, ja es va indicar que aquest organisme autònom seria l’ ens instrumental de l’Ajuntament de Badalona per a l’execució de l’ esmentat Recurs 5. L’ article 11 de la Llei 40/2015, d’ 1 d’ octubre, de règim jurídic del sector públic, regula l’encàrrec de gestió, indicant que la realització d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de la competència dels òrgans administratius o de les entitats de dret públic, pot ser encarregada a altres òrgans o entitats de la mateixa o d’una altra Administració, per raons d’eficàcia i quan no es disposi de mitjans tècnics idonis per executar-ho, com és el present supòsit. En aquest àmbit d’actuacions, l’encàrrec de gestió no suposa cessió de titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici, mantenint-se la responsabilitat de l’òrgan o entitat que encarrega de dictar els actes o resolucions de caràcter jurídic que li donin suport o que integrin la concreta activitat material objecte de l’encàrrec. 6. L’encàrrec de gestió entre òrgans administratius o ens de dret públic pertanyents a la mateixa administració, com el present cas, ha de formalitzar-se en els termes que estableixi la seva normativa pròpia i, en el seu defecte, per acord exprés dels òrgans o ens que intervinguin. En tot cas, l’instrument de formalització i la seva resolució haurà de ser publicat per a la seva eficàcia en el butlletí oficial corresponent. En aquest sentit, i atenent al que disposa l’esmentat precepte, cada Administració regularà els requisits necessaris per a la validesa dels acords a adoptar que inclouran, com a mínim, l’expressa menció a l’activitat que s’ha de satisfer, el termini de vigència i la naturalesa i abast de l’encàrrec. En aquest cas concret, els requisits seran els següents: a) Les actuacions objecte d’ aquest encàrrec a què s’ha fet referència en l’ antecedent cinquè d’aquest document, les quals han estat subvencionades per la Diputació de Barcelona amb un import de 7.164,00 euros, es regiran pel Protocol General, aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona, en sessió de 26 de novembre de 2015 així com pel règim jurídic específic establert per al Catàleg de Serveis corresponent a l’ any 2016 aprovat per la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona, en sessió de data 17 de desembre de 2015. L’ encàrrec de gestió es materialitzarà en la realització de les actuacions descrites en l’ antecedent cinquè d’ aquest document i amb els mateixos termes en l’ acord primer del Decret dictat en data 15 de setembre de 2016 per la Vicepresidència 2a i Presidència Delegada de l’ Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona – decret número 8.808/16 – i en l’ informe tècnic de data 3 d’ octubre de 2016 emès pel cap del Servei de Promoció de l’ Ocupació i Desenvolupament Local de l’ IMPO. b) L’encàrrec de gestió haurà de ser acceptat expressament per l’ IMPO. En els acords d’acceptació, aquest organisme autònom haurà d’indicar els tècnics amb titulació adequada de la seva plantilla que supervisaran i conformaran les actuacions objecte d’aquest encàrrec. c) La vigència de l’encàrrec, comptada de la seva acceptació per part de l’ IMPO, comprendrà la total execució de les actuacions que han estat subvencionades per la Diputació de Barcelona amb un import de 7.164,00 euros. d) En qualsevol cas, les funcions de vigilància, direcció i control del compliment de la gestió encarregada correspondran a l’ Ajuntament com a ens local que les té atribuïdes, d’acord amb les previsions de l’article 85 bis.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del regim local (LRBRL), d’acord amb la redacció aprovada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local. e) Les actuacions, serveis o altres negocis jurídics que l’ IMPO hagi de contractar amb tercers a

Secretaria General


resultes de les actuacions encarregades, s’hauran de subjectar al Text Refós de la Llei de contractes del sector públic i normativa concordant, així com a la legislació laboral i social que resulti d’aplicació. f) L’ import màxim de les actuacions objecte d’ aquest encàrrec de gestió és de 7.960,00 euros, dels quals 7.164,00 euros són subvencionats per la Diputació de Barcelona d’ acord amb l’ exposat en l’ apartat c) precedent i 796,00 euros s’ hauran d’ atendre amb càrrec a la partida número 000-2410-22699 del pressupost vigent de l’ IMPO. La participació financera de l’IMPO en aquesta actuació d’ acord amb l’ exposat és dinerària. g) Aquest encàrrec de gestió obliga l’ IMPO al compliment de les condicions específiques establertes per a l’encàrrec en qüestió així com al seu règim de justificació. 7.Conforme el que preveu l’article 4.1.n del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP), s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, els negocis jurídics en virtut dels quals s’encarregui a una entitat que tingui atribuïda la condició de mitjà propi i mitjà tècnic la realització d’una determinada prestació, sens perjudici que els siguin aplicables els seus principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir (article 3.2). No obstant això, resultarà íntegrament d’aplicació als serveis i demés negocis jurídics que l’ IMPO hagi de contractar amb tercers de resultes de la realització de les actuacions que se li encarreguen. 8. Atenent el contingut econòmic de l’ encàrrec de gestió que es proposa, aquest expedient s’ha sotmès al preceptiu informe previ de l’ interventor municipal conforme les previsions de l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, essent informat favorablement el dia 15 de novembre de 2016. 9.La competència per establir els sistemes de gestió dels serveis locals, així com les potestats de direcció i gestió dels mateixos, correspon a l’ Ajuntament Ple, segons disposen els articles 22.2 f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), 52.2 g) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 189.2 i 211.3 del ROAS. No obstant això, l’aprovació dels actes o resolucions de caràcter jurídic i d’execució material de la concreta activitat material objecte de l’encàrrec (llevat que es refereixin a facultats enumerades a l’article 22.4 de la Llei 7/1985 com a no delegables) es poden delegar en l’alcalde o la Junta de Govern Local sempre i quan així s’indiqui expressament. 10. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se l’ acord se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. 11. Per a l’ adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 12.D’ acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari es proposa al segon Tinent d’alcalde i regidor de Badalona Prospera i Sostenible per tal que inclogui a l’ordre

Secretaria General


del dia de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Habitable, Prospera i Sostenible, la següent proposta: PRIMER.- APROVAR l’encàrrec de gestió a l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (en endavant, IMPO) de la realització de les actuacions objecte del Recurs “Recull d’ Activitats de suport al teixit empresarial del Servei de Teixit Productiu”, en el marc del Catàleg de Serveis de l’ any 2016 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, el qual ha estat subvencionat per la Diputació de Barcelona amb un import total de 7.164,00 euros, a raó del detall que per a cadascuna de les actuacions hi figura a continuació. Bloc 2: TALLERS DE CONSOLIDACIÓ D’ EMPRESES I CREIXEMENT D’ EMPRESES Codi XGL Ens destinatari Nom de l’ actuació Import de la subvenció 16/Y/227944


Vull vendre per internet, però, per on començo? Pautes per començar en el món de l’ e-commerce

864,00 euros

16/Y/227946


Aspectes fiscals i comptables que els autònoms han de conèixer sobre el seu negoci

792,00 euros

16/Y7227948 Ajuntament de Badalona Claus per internacionalitzar una petita empresa

1.296,00 euros

16/Y/227949 Ajuntament de Badalona Gestió financera i negociació bancària, avui

792,00 euros

16/Y/227951


Impulsant la competitivitat de les PIMES innovant en clau de model de negoci

828,00 euros

Bloc 3: SESSIONS INFORMATIVES Codi XGL Ens destinatari Nom de l’ actuació Import de la subvenció 16/Y/227943


L’ economia del bé comú

432,00 euros

16/Y/227945


No en surten els números ? Revisa i reinventa el teu model de negoci

432,00 euros

16/Y/227947 Ajuntament de Badalona Macrotendències al servei de la innovació

324,00 euros

16/Y/227952


(Re)dissenyar un web que sigui compatible amb mòbils

432,00 euros

16/Y/227953 Ajuntament de Badalona

Tècniques teatrals per comunicar i vendre millor

432,00 euros

Bloc 4: DINAMIQUES DE NETWORKING Codi XGL Ens destinatari Nom de l’ actuació Import de la subvenció 16/Y/227950


Speed Networking. Coneix 25 empreses amb qui fer negoci, en sols 4 hores!

540,00 euros

SEGON.- CONDICIONAR l’aprovació d’ aquest encàrrec de gestió a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient i que s’ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’ incorporar en el pressupost municipal (aplicació pressupostària d’ ingressos número 000-241537-22799 i aplicació pressupostària de despeses número 000-2410-22699), mitjançant generació de crèdit, l’import de 7.960,00 euros, import que correspon al cost total d’ aquest Projecte i que per tant inclou l’ import amb què s’ ha subvencionat aquest per part de la Diputació de Barcelona (90% del cost) i el 10 % restant del cost total de l’ actuació, per import de 796 euros, el qual, amb els termes de l’ informe tècnic emès en data 3 d’ octubre de 2016 pel cap del Servei de Promoció de l’ Ocupació i Desenvolupament Local de l’ IMPO, és una aportació dinerària que s’ ha d’ atendre amb càrrec a la partida pressupostària número 000-2410-22699 destinada al finançament de programes del pressupost municipal vigent d’ aquest organisme autònom. TERCER.- L’ encàrrec de gestió objecte d’ aquests acords haurà de ser acceptat mitjançant acord exprés de l’ IMPO i per a la seva eficàcia s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, d’acord amb el que es disposa a l’article 11 de la Llei 40/2015, d’ 1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

Secretaria General


QUART.-Sens perjudici que aquest encàrrec de gestió quedi fora de l’àmbit d’aplicació del Text Refòs de la Llei de contractes del sector públic, li’n resultaran d’aplicació els principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir. Això no obstant, els negocis jurídics i serveis que l’ IMPO hagi de formalitzar amb tercers de les resultes de les actuacions encarregades se subjectaran a les normes de contractació pública d’aquell Text i a la normativa concordant i sectorial que resulti d’aplicació, d’acord amb la condició d’ Administració pública que té l’organisme autònom a aquests efectes. CINQUÈ.- NOTIFICAR aquests acords a l’organisme autònom IMPO, publicar-los en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i comunicar-los a la Intervenció municipal. SISÈ.- D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se els acords precedents se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL).

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 18. Aprovar un reconeixement de crèdit per diverses factures d'exercicis anteriors. Identificació de l'expedient Tipus d’acte: Aprovació d’expedient de reconeixement de crèdit. Òrgan que resol: L’ajuntament Ple Expedient: 0443104-GE-EXT2016/000011 - 0443104-GE-EXT2016/000012 - 0443104-GE-EXT2016/000013 Caràcter: Definitiu. Exhaureix la via administrativa Ref. Addicional: 1135/ME-55/16 - 1136/ME-56/16 - 1646/ME-89/16 Procediment d’adjudicació GE-EXT GE-EXT Despeses exercicis Tancats Objecte de l’expedient - Reconèixer un crèdit per les factures presentades per reparacions diverses en les instal·lacions de lampisteria i electricitat de diferents locals municipals, administratius, Guàrdia urbana i medi ambient realitzats per urgència durant el 2015. - Reconèixer un crèdit per la factura presentada corresponent al manteniment mensual de les dos calderes de calefacció de l'ed. EL Viver durant el mes de desembre 2015. - Reconèixer un crèdit per les factures presentades corresponents reparacions de lampisteria i electricitat en els edificis administratius realitzades per part del servei d’urgència 24 hores durant l'any 2014. Fets i antecedents 1.- En relació a l’expedient de reconeixement de crèdit de referència, s’han portat a terme, i consten a l’expedient, les següents actuacions: Expedient : 0443104-GE-EXT2016/000011 ref. Addicional : 1135/ME-55/16 Informe tècnic de data 13/05/2016. Informe jurídic de data 08/06/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 21/06/2016. Expedient : 0443104-GE-EXT2016/000012 ref. Addicional : 1136/ME-56/16 Informe tècnic de data 18/05/2016. Informe jurídic de data 08/06/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 21/06/2016. Expedient : 0443104-GE-EXT2016/000013 ref. Addicional : 1646/ME-89/16 Informe tècnic de data 07/07/2016. Informe jurídic de data 16/09/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 30/09/2016.

Secretaria General


2. Vistos els diferents informes tècnics emesos s’han informat que els treballs desenvolupats durant l’any 2015 i 20114, van ser encarregats a les esmentades empreses. 3. En les diferents dates que ja consten en l’apartat primer d’aquest antecedents, els tècnics municipals van emetre els seus informes que recullen detalladament els imports reclamats –informes que consten als diferents expedients administratius i en el que donen conformitat als preus aplicats en les corresponents factures incorporades als expedients. 4. En compliment d’allò previst als articles 213 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març que aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i tractant-se d’un acte de repercussió econòmica per la corporació, aquest expedient s’ha de sotmetre a la seva fiscalització prèvia a l’Intervenció Municipal. 5. Consta a l’expedient 0443104-GE-EXT2016/000011 informe d’Intervenció comptabilitzant la despesa, pels imports i a les partides abans detallats, i posant de manifest als efectes oportuns, que malgrat tractar-se de contractes menors dels que segons la normativa de contractació n’hi hauria prou amb la incorporació de la factura a l’expedient i la seva aprovació, l’incompliment dels procediments interns a l’haver realitzat l’encàrrec de paraula, a més de no garantir l’existència de crèdit, no justifica la idoneïtat, la conveniència i la necessitat de la contractació. Consta a l’expedient 0443104-GE-EXT2016/000013 informe de la intervenció comptabilitzant la despesa, pels imports i a les partides abans detallats, i posant de manifest als efectes oportuns que la empresa esta treballant sense existència de contracte signat entre les parts i que per tant que s’esta incomplint reiteradament la normativa prevista a la Llei de Contractes del Sector Públic, així com a l’incompliment dels procediments interns. No obstant això i als efectes de regularitzar aquesta situació, que es produís des de fa molt temps, cal dir que, en data 30 de desembre de 2015, el regidor delegat d’Espais Públics va emetre i ordenar el corresponent document d’incoació per tal d’escometre els expedient de contractació de tots els serveis i subministraments que es troben en aquesta situació i donar per acabada amb la pràctica irregular esmentada. 6. Vistos els informes tècnic emesos, amb el conforme del cap del Servei, en el qual es justifica i proposa la tramitació de les factures incorporades als expedients i que es detallen a continuació:

Núm. Fra Data Import Aplic NIF Tercer 23/16 28/04/2016 715,96 ES-036497686-K GARCIA*GOMEZ,PERE 24/16 28/04/2016 432,09 ES-036497686-K GARCIA*GOMEZ,PERE 25/6 28/04/2016 1.126,27 ES-036497686-K GARCIA*GOMEZ,PERE

Núm. Fra Data Import Aplic NIF Tercer 860001689 01/04/2016 177,46 ES-B6457056-7 MARTIN HIDALGO

INDUSTRIAS,S.L.U

Núm. Fra Data Import Aplic NIF Tercer 001- 71620197

20/06/2016 7.609,87 ES-A0800118-2 SOCIEDAD ESPAÑOLA DE CONSTRUCC ELECTRICAS SA

L’Import total de les factures ascendeix a 10.061,65 Euros Fonaments jurídics 1. L’’objecte d’aquests expedients són aprovacions de factures pels treballs desenvolupats durant l’any 2015 i 2014 relatius a instal·lacions de lampisteria i electricitat de diferents locals municipals, administratius, Guàrdia urbana i medi ambient realitzats per urgència durant el 2015, per la factura presentada corresponent al manteniment mensual de les dos calderes de calefacció de l'ed. EL Viver durant el mes de desembre 2015 i per les factures presentades corresponents reparacions de lampisteria i electricitat en els edificis administratius realitzades per part del servei d’urgència 24 hores durant l'any 2014. L’Ajuntament resta obligat en dret al pagament a les empreses que han prestat i/o realitzat els serveis esmentats, ja que en cas contraries produiria un enriquiment injust o sense causa de l’hisenda municipal que l’ordenament jurídic no pot acollir i així ho té declarat de forma reiterada la jurisprudència del Tribunal Suprem. Tot això, sens perjudici, evidentment, de les responsabilitats en què s’hagi pogut incórrer durant

Secretaria General


la tramitació de l’expedient que provoca l’incompliment del procediment administratiu intern per realitzar l’encarrec de paraula i l’emissió de factures indicades conforme les previsions de l’art. 41 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 2. D’acord amb el que preveuen els articles 213 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), en tractar-se l’aprovació de les factures que es corresponen a un acte de repercussió econòmica per la corporació, l’expedient s’ha de sotmetre a informe previ de la Intervenció municipal. 3. D’acord amb el cartipàs municipal vigent, la competència per tal d’aprovar les despeses derivades d’obligacions de pagament concretes en exercicis anteriors és el Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2.f) del Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat per DL 2/2003, de 28 d’abril, així com la resolució d’alcaldia de data 10/07/15 en que es va deixar sense efecte la delegació de Ple de 12/07/2011 de competència a la JGL en el seu acord Primer Respecte de la normativa aplicable, ens hem de remetre al Text refós de la llei d’hisendes locals i al RD 500/1990, de 20 d’abril, que desenvolupa el capítol I del Títol VI de la Llei. Concretament, l’article 26.2 b) del RD 500/1990 (i en els mateixos termes l’article 176 TRLHL) estableix que “S’aplicaran als crèdits del pressupost vigent, en el moment del seu reconeixement, les obligacions, (…) derivades de compromisos de despeses degudament adquirits en exercicis anteriors.” CONCLUSIONS En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que es proposi a l’Ajuntament Ple l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Aprovar l’expedient de reconeixement de crèdit a favor de PERE GARCIA GOMEZ ,amb NIF 36497686-K i a favor de MARTIN HIDALGO INDUSTRIAS,S.L.U ,amb NIF B6457056-7, i a favor de SOCIEDAD ESPAÑOLA DE CONSTRUCC ELECTRICAS SA ,amb NIF A0800118-2 i les despeses corresponents contrets a les aplicacions pressupostàries següents: Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import 2016 N 421 1322 21200 A 12016000016597/2 715,96 2016 N 421 1701 21200 A 12016000016597/1 432,09 2016 N 421 9208 21200 A 12016000016597/3 1.126,27 Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import 2016 N 421 9208 21200 A 12016000016599/1 177,46 Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import 2016 N 421 9208 21200 A 12016000034941/1 7.609,87 Vista les factures incorporades a l’expedient, les quals corresponen a l’execució del treballs realitzats, que han estat conformades pel tècnic municipal competent responsable dels serveis, i atès que segons l’informe jurídic, precedent a l’expedient s’ha complert la normativa de pertinent aplicació, procedeix aprovar les factures següent:

Núm. Fra Data Import Aplic NIF Tercer 23/16 28/04/2016 715,96 ES-036497686-K GARCIA*GOMEZ,PERE 24/16 28/04/2016 432,09 ES-036497686-K GARCIA*GOMEZ,PERE 25/6 28/04/2016 1.126,27 ES-036497686-K GARCIA*GOMEZ,PERE

Núm. Fra Data Import Aplic NIF Tercer 860001689 01/04/2016 177,46 ES-B6457056-7 MARTIN HIDALGO

INDUSTRIAS,S.L.U

Núm. Fra Data Import Aplic NIF Tercer

Secretaria General


001-71620197 20/06/2016 7.609,87 ES-A0800118-2 SOCIEDAD ESPAÑOLA DE CONST. ELECTRICAS SA

SEGON.- Comunicar aquesta resolució a les empreses interessades, amb el detall de recursos escaients a la Intervenció municipal i a tresoreria.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 19. Aprovar un reconeixement de crèdit pel subministrament elèctric de l'any 2011-2012 del local de l'Associació de Dones del Mil·lenni. Fets En relació a l’expedient de reconeixement de crèdit de referència, s’han portat a terme i consten a l’expedient, les següents actuacions: Informe tècnic de data 27/06/2016. Informe jurídic de data 27/06/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 08/07/2016. Fonaments de dret 1. El Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLHL) i el Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, estableixen que l’exercici pressupostari coincidirà amb l’any natural i a ell s’imputaran les obligacions reconegudes durant el mateix. 2. L’article 176 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals (en endavant TRLRHL) i l’article 26.2 b), del RD 500/1990, de 20 d’abril, que desenvolupa el capítol I del Títol VI de l’esmentada Llei, estableixen que “s’aplicaran als crèdits del pressupost vigent, en el moment del seu reconeixement, les obligacions, (…) derivades de compromisos de despeses degudament adquirits en exercicis anteriors.” 3. D’acord amb l’article 58 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, l’aprovació d’aquestes despeses constitueix un acte de reconeixement o liquidació de l’obligació derivada de l’efectiva execució de les obres i la prestació dels serveis, acreditada als expedients. 4. A la vista dels fets ressenyats, també s’han acomplert els tràmits que indica l’article 59 del Reial decret esmentat quant a l’acreditació de les despeses generades i la conformitat que n’han prestat els departaments municipals gestors. 5. Tot això, sens perjudici, evidentment, de les responsabilitats en què s'hagi pogut incórrer en la tramitació d’alguns dels expedients que provoquen l'emissió de les factures relacionades conforme les previsions de l'article 41 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim, jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 6. D’acord amb l’article 23.1 e) del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i l’article 50.12 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l'òrgan competent per a l'aprovació d’aquests reconeixements de crèdit d’exercicis anteriors és el Ple de l’Ajuntament. 7. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Proposta de resolució: En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 26 de novembre

Secretaria General


(ROFRJEL), no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució. Primer.- Aprovar l’expedient de reconeixement de crèdit a favor de Endesa Energia SA, amb NIF A8194807-7, i la despesa corresponent contreta a l’aplicació pressupostària següent:

Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import

2016 N 431 3332 22100 A 12016000022090/1 114,71

Segon.- Aprovar la factura incorporada a l’expedient, la qual correspon a l’execució del subministrament elèctric realitzat, i que ha estat conformada pel cap d’Ecologia Urbana, i atès que segons l’informe jurídic, precedent a l’expedient s’ha complert la normativa de pertinent aplicació:

Núm. Fra Data Import NIF Tercer 2196851-SA64 01/02/2016 114,71 ES-A8194807-7 Endesa Energia SA

Tercer.- Comunicar aquesta resolució a: Endesa Energia SA (A8194807-7), a la Intervenció Municipal i Tresoreria Municipal.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 25, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López). 20. Aprovar provisionalment la Modificació del PERI de Sistrells a la Unitat d'Actuació número 5. PROPOSTA D’ACORD de l’aprovació provisional de la modificació del PERI de Sistrells a la Unitat d’Actuació 5 de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 3 de novembre de 2016 pel Departament Planejament Urbanístic que reproduït literalment diu: “I N F O R M E La Junta de Govern Local, en sessió ordinària de data 18 de juliol de 2016, va aprovar amb caràcter inicial la Modificació del PERI de Sistrells a la Unitat d’actuació núm. 5. Aquest acord es va publicar en data 4 d’agost de 2016 al diari El Periódico i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB). Durant el preceptiu període d’exposició pública no s’ha presentat cap al·legació. Objecte La formulació de la Modificació del PERI de Sistrells a la Unitat d’actuació núm. 5 es planteja amb l’objectiu d’ajustar els usos, per tal d’incrementar l’ús d’habitatge transformant el sostre comercial de planta baixa i destinar tot el sostre de la unitat a habitatge protegit (HP) així com el canvi del sistema d’actuació urbanística. Àmbit L’àmbit d’aquest planejament correspon a la Unitat d’actuació núm. 5 del PERI de Sistrells, situada a la cantonada del carrer de l’Escultor Manolo Hugué amb l’avinguda de Catalunya. Aquests sòls estan qualificats de zona de renovació urbana, rehabilitació (clau 16). Actualment aquesta Unitat d’actuació correspon a les parcel·les cadastrals 59892.01, 59892.03, 59892.04, 59892.05, 59892.50, 59892.52 i 59892.53 totes elles de titularitat privada i una parcel·la sobrant de vial de titularitat municipal, amb front a l’avinguda de Catalunya, propietat de l’Ajuntament de Badalona i actualment en tràmit d’inscripció com a parcel·la cadastral, amb una superfície total de l’àmbit de 766,40 m². Iniciativa D’acord amb l’article 76 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text

Secretaria General


refós de la Llei d’urbanisme, l’Ajuntament formula per iniciativa pública la present modificació de PERI. Planejament vigent El planejament vigent en aquest àmbit correspon a la Modificació del PERI del Barri de Sistrells per a l’ajust de la zonificació a al plaça de l’Alcalde Manent i les condicions d’edificació al carrer de l’Estrella i l’adaptació dels paràmetres d’alçada reguladora i densitat a les NU del Pla general metropolità. Data aprovació: 22/07/2010 Data publicació: 15/02/2011 Aquesta modificació tenia un doble objectiu: D’una banda es proposava ajustar la zonificació a la plaça de l’Alcalde Manent i les condicions d’edificació al carrer de l’Estrella. D’altra banda, es proposa l’adaptació del paràmetres d’alçada reguladora i densitat a la Modificació de les Normes urbanístiques de PGM de Badalona, aprovada el 6 de juny de 2006, així com l’aclariment en la interpretació de les Normes urbanístiques per a la construcció de plantes soterrani en l’espai lliure interior d’illa. Per tal d’aplicar la normativa general del PGM, l’increment d’habitatges serà el que doni compliment al mòdul d’espais verds públics de 18 m² de sòl per habitatge,atenent a les determinacions del PERI i de l’article 364 de les NU. L’increment d’espais verds resultant de l’ajust de superfície de la plaça de l’Alcalde Manent de 786,06 m² d’espai lliure permet incrementar el nombre màxim d’habitatges global del barri en 43. Per tant dels 998 habitatges del PERI aprovat el 26/02/1987 a 1041habitatges. El mòdul per establir el nombre d’habitatges per parcel·la és : 93.286,70/1041= 89,61 m²st/h. Per a totes les determinacions no modificades en el present planejament seran d’aplicació les contingudes en el PERI de Sistrells i totes les modificacions que afectin l’àmbit de la Unitat d’actuació núm. 5. Justificació de l'interès públic de la Modificació del PERI de Sistrells L’interès públic de la proposta de la present modificació de Pla especial es justifica al considerar que la transformació urbanística proposada participa plenament dels principis informadors de la legislació urbanística de Catalunya: l’articulació del territori català com una realitat ambientalment sostenible, funcionalment eficient, econòmicament competitiva i socialment cohesionada, principis que han d’ésser l’objectiu principal de l’acció dels poders públics i de la normativa en matèria d’urbanisme i ordenació del territori. La proposta d’actuació pública d’impulsar una operació de creació d’habitatge protegit 100% transformant la previsió vigent d’habitatge lliure, per no existir en el moment de la redacció del planejament vigent les exigències socials d’habitatge assequible i locals comercials, valorant l’oportunitat que la peça de sòl públic ajuda a incrementar el sostre per a habitatge públic amb una operació de reduïda dimensió i de fàcil execució. Aquesta proposta compleix amb un dels objectius principals de l’Ajuntament, donat que la gestió de les polítiques de sòl i habitatge públics són una línia prioritària en què es centra el planejament urbanístic actual a Badalona en concordança amb la voluntat del Govern. Tot i que es troba en fase de diagnòstic la revisió del Pla Local de l’Habitatge de Badalona, el Govern no ha de deixar d’atendre l’obligació d’actuar diligentment per actuar en les oportunitats d’obtenir sòl destinat a habitatge assequible. La voluntat pública local de dirigir efectivament els processos de desenvolupament urbà mitjançant el planejament respon a permetre assolir una cohesió territorial adequada, mitjançant la distribució equilibrada sobre el territori de les necessitats de sòl. Descripció de la proposta La proposta de Modificació de PERI consisteix en reordenar el sòl de la Unitat d’Actuació 5 d’acord les qualificacions existents, per tal de permetre l’ampliació d’habitatge protegit en règim concertat i general (clau S1/HPO) i complir així doncs amb les necessitats d’habitatge protegit en que es troba actualment la ciutat. Així doncs per implementar aquesta necessitat de la ciutat, es proposa un ajust de qualificacions en l’àmbit per tal d’adequar l’ús actual de comercial en la planta baixa a ús d’habitatge HPO, i per altra banda, el total de sostre d’habitatge en règim lliure es transforma en habitatge HPO. El PERI de Sistrells a l’UA5 defineix una edificabilitat total sobre rasant de 2.616 m². El present planejament destinarà a l’ús d’habitatge protegit en règim general i concertat tot el sostre

Secretaria General


previst en el planejament vigent. Per tal de permetre aquest ajust de qualificacions es mantenen les condicions d’edificació del sector: Ordenació: Alineació a vial - PB+3 i obligació d’edificar amb projecte unitari de tota la unitat, permetent els habitatges en planta baixa.

PLANEJAMENT VIGENT PLANEJAMENT PROPOSAT Sup. Sup.

Habitatge liure 1.962 m² - m² HPO - m² 2.616 m²

Comercial 654 m² - m²

Sup. Total 2.616 m² 2.616 m² La distribució de tipologies serà 50% HPO règim general i 50% HPO de preu concertat. En el cas de no assolir el núm. màxim d’habitatges en el projecte d’edificació es destinarà com a mínim les 2/3 parts d’habitatges a HPO general. Gestió Es manté la delimitació de la Unitat d’actuació UA.5 i el seu objectiu de solucionar els conflictes parcel·laris i edificacions actuals, mitjançant l’aprofitament del terreny lliure de titularitat municipal i proposant el canvi del sistema d’actuació: reparcel·lació per compensació bàsica en substitució del sistema de reparcel·lació per cooperació vigent. Dades bàsiques (segons cadastre i mesures de la base topogràfica) - Superfície de UA.5: 766,40 m² Superfície sòl privat: 478 m² Superfície sòl públic: 288,40 m² - Parcel·la resultant: 766,40 m² - Edificabilitat màxima: 2.616 m² - Us proposat: habitatge protegit HPO Núm. d’habitatges màxim: 2.616 m²/ 89,61 = 30 La proposta està subjecta a cessió de zones verdes: compensació per transformar sostre comercial a residencial: 654m² a habitatge resultant (654 m²/100 x20 m²szv) 130,80 m²szv. El valor d’aquesta cessió es podrà fer amb l’equivalent dinerari. Modificacions d’ofici al document tècnic S’ha ajustat i completat el capítol 12 de la Memòria, Agenda i avaluació econòmica financera. Informe de sostenibilitat econòmica, i s’han corregit errades materials del text de la Memòria i quadres numèrics d’acord els resultats del capítol 12 modificat. Conclusió Atès que els canvis introduïts en el document aprovat inicialment no són substancials ja que no modifiquen cap dels paràmetres bàsics de la proposta (superfícies de les zones i sintemes, aprofitament, densitat i condicions d’ordenació) i un cop analitzada la documentació s’informa que compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el seu Reglament, i el Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del Sòl i la Rehabilitació Urbana. Per tant, s’informa favorablement a procedir amb la tramitació proposada de la Modificació del PERI de Sistrells a la Unitat d’actuació núm.5.” Així mateix, en data 14 de novembre de 2016 el Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme ha emès informe favorable a l’aprovació provisional de la proposta presentada, amb la conformitat de la Secretaria General, d’acord amb l’article 179 del Text Refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, que es transcriu literalment a continuació: En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Tinent d’Alcalde de Badalona Habitable, a proposta del Cap del Servei d’Ordenació del Territori, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Aprovar amb caràcter provisional la modificació del PERI de Sistrells a la Unitat

Secretaria General


d’Actuació núm. 5 de Badalona, amb incorporació de les modificacions fetes d’ofici a la memòria i que es transcriuen a l’informe tècnic que consta a l’expedient. Aquesta figura derivada de planejament urbanístic d’iniciativa pública es tramita per aquesta Corporació Municipal a l’empara de l’article 78 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, en el ben entès que els canvis introduïts al document aprovat inicialment no tenen la naturalesa de canvis substancials, en els termes que s’expressa l’article 112.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya. SEGON.- Donar trasllat de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona per tal d’assolir l’aprovació definitiva, d’acord amb l’article 80 del TRLUC. SENYOR LLADÓ: Bona tarda a tots i a totes. Estem parlant de Sistrells, concretament del triangle que estaria entre l’avinguda Salvador Espriu, l’avinguda Catalunya, el carrer Marià Benlliure i el carrer Numància o el carrer Manolo Hugué. En tot cas, és un espai de la ciutat on sabeu que ja hi ha una operació en marxa d’habitatge protegit, que és la que fa façana amb l’avinguda Catalunya i l’avinguda Salvador Espriu, i el que estem parlant és d’una modificació de PERI, de PERI de Sistrells que afectaria a una Unitat d’Actuació que queda just a tocar d’aquesta que ara mateix està en marxa. Per tant, una mica una de les idees és aprofitar aquesta sinèrgia que ja tenim en aquesta part de la ciutat. El que portem a consideració del Ple és una modificació puntual del PERI, com us deia, en aquesta unitat d’actuació que estaria a l’avinguda Catalunya entre numància i Manolo Hugué, ho fem amb tres objectius que comparteixo molt breument. D’una banda és contribuir a desbloquejar aquesta unitat d’actuació que ja té uns anys de vida sense que s’hagués executat com a tal. Entenem que això ha d’ajudar a cosir teixit de ciutat i a millorar una de les façanes més complicades de l’avinguda Catalunya i d’aquesta part de Sistrells, on tenim situacions amb clara situació de desatenció. D’altra banda ens proposem, i creiem que amb aquesta modificació de PERI, ho aconseguirem, millorar l’oferta d’habitatge de protecció pública en aquest àmbit de la ciutat, després us explicaré una mica les xifres. I finalment, creiem que a través d’aquesta operació, amb modèstia però de forma clara, també podríem començar a contribuir a aquest parc municipal d’habitatge del qual no disposem i que sabeu que és urgent de poder disposar. Com fem això i una mica el que caracteritza aquesta proposta de modificació de PERI? D’una banda passem del sistema de gestió urbanística passaria de cooperació a compensació, aquí tots els habitatges finalment que sortirien en aquesta operació, inicialment el PERI et marca que són de règim lliure i nosaltres, en la seva totalitat passaríem a règim de protecció oficial, aquí seria 50 % règim general i 50 % concertat. Estem parlant aproximadament d’una trentena de pisos. El que permetrem aquí, és una altra de les modificacions del PERI, és que inicialment hi havia previst un sostre comercial d’uns sis-cents metres quadrats aproximadament, i que passem a habitatge. Per tant, aquí es permetria l’habitatge en planta baixa, una mica seguint també una política que estem seguint en altres operacions de la ciutat. En tot cas, aquí l’Ajuntament aporta un 30 % d’aquesta unitat d’actuació a través d’una parcel·la municipal i de vials, això també és un altre dels canvis que hi ha en aquest PERI, que té l’acord de la majoria de propietaris, és un altre fet que entenem que és important. Finalment, la voluntat, com us he dit, és contribuir a teixir aquesta part de la ciutat, aquesta part de Sistrells, millorar-hi l’oferta d’habitatge assequible, i a través dels pisos que en el còmput de la Junta de Compensació podrien recaure en mans municipals, poder sumar en un parc d’habitatge social de la ciutat. SENYOR LÓPEZ: Gràcies senyora alcaldessa. Bona tarda a tothom. En la Comisión Informativa de se trató el tema y dio idea para que ciudadanos presente una moción al respecto del régimen de uso de viviendas. Pensamos nosotros que esto es una oportunidad para poner vivienda de alquiler en lugar de vivienda de protección oficial de compra. Pensamos que la realidad actual, sobre todo de la gente joven con salarios precarios, temporalidad en el empleo y difícil acceso a la vivienda de compra, debemos hacer una apuesta por el alquiler. Y en este caso, que es un suelo 30 % público, y aunque estamos de acuerdo que esa unidad de actuación necesita desarrollarse, vemos bien que sea una promoción pública que se haga por compensación en lugar de cooperación, pero creemos que debemos trabajar para buscar una

Secretaria General


gestión pública o privada de la vivienda en alquiler y nos parece que es una oportunidad, esta promoción, junto a la que ya se está haciendo, que a lo mejor ya no se puede redirigir, pero en este casa deberíamos plantearnos o analizar la posibilidad de hacer vivienda social de alquiler en lugar de vivienda social de compra. SENYOR JURADO: Gràcies. Aclarir-li senyor Lladó, que m’ha descol·locat, perquè jo pensava que l’àmbit d’actuació era del carrer Escultor Manolo Huguet i l’avinguda Catalunya, no Salvador Espriu, perquè sinó seria immens. SENYOR LLADÓ: He situat el context general on hi ha l’altra promoció, i en concret el PERI, com he dit, és avinguda Catalunya, Manolo Huguet, ho he dit. SENYOR JURADO: Estem totalment d’acord en què és important passar l’habitatge lliure a habitatge protegit, el que no veiem és un avantatge són els preus que ara tenen, tant l’habitatge de règim general, que és el 50 %, com el 50 % de preu concertat. Però el que no estem d’acord, és que en la part d’afectació de la qualificació d’ús de comercial a habitatge, que generarà uns beneficis, és que digui el punt que aquesta cessió es pot fer amb equivalent dinerari. O sigui, que l’Ajuntament, enlloc de quedar-se amb aquells habitatges que li tocaria pel percentatge d’aquesta qualificació, pot percebre diners, i passar que en acabar-se la promoció també les pugui vendre en el règim lliure. Jo entenc que els habitatges que tocaria per aquesta compensació, hauria de quedar-se-les l’Ajuntament i ser precisament, dedicades a habitatges de règim social, que és el que més falta ens fa. Per tant, si no s’elimina que el valor comercial es pot pagar en diners, nosaltres ens abstindrem d’aquest dictamen. Entenem que la política de l’aprofitament urbanístic, econòmic que li toca a l’Ajuntament, que a més, és propietari, crec que des set-cents metres de sòl o el 30 % d’aquest sòl, hauria de revertir en què aquests habitatges quedessin en propietat de l’Ajuntament i no vendre el seu aprofitament per dedicar-les a habitatge social. Si vostè ho entén així nosaltres votarem a favor, sinó ens abstindrem. SENYOR LLADÓ: Primer responc al Juna Miguel de Ciudadanos. Molt d’acord en la importància de promoure l’habitatge de lloguer social, és un dels principals problemes que tenim a la ciutat en quant a habitatge i en quant, fins i tot diria que a cohesió social. Una altra cosa són les eines que tenim per fer això, i les eines que tenim des d’un municipi, i no sempre és fàcil amb la iniciativa privada convèncer-los que la millor opció en una promoció és el lloguer, perquè no és el mateix el marge de benefici del promotor, els riscos associats, etc. I quan no estem parlant de sòl públic, i per tant, una promoció executada des d’allò públic, realment aquí necessitem convèncer i insisteixo que això no sempre és fàcil. En tot cas, sí que s’està treballant a nivell nacional, a nivell del Parlament, amb tota la qüestió del lloguer i de les polítiques que es poden fer per fer més atractiva la construcció i la posada en el mercat de nou habitatge de lloguer social. A veure, responent al senyor Jurado, efectivament es parla d’aquest equivalent dinerari i jo entenc que això és una possibilitat, perquè nosaltres com a Govern, una de les coses que contemplem és precisament el que comentava, que serveixin aquests, no sabem encarament encara perquè aquest càlcul s’ha d’acabar d’afinar, d’aquesta trentena caldria veure quina seria la part en habitatge que correspondria al municipi, per poder-lo posar i poder començar a fer aquest parc municipal d’habitatge. Per tant, és una de les opcions que tenim damunt la taula, jo de fet, quan he presentat a aquest punt, m’he referit a això com un dels aspectes. Jo entenc que en el dictamen queda obert tant una opció com l’altra, i en tot cas, la intenció del Govern, és anar, més que no pas amb l’obtenció de l’equivalent dinerari, en tenir els pisos en propietat. SENYOR JURADO: Si vostè accepta en ple, que l’objectiu, sent a més sòl públic i generant unes plusvàlues pel canvi de qualificació, el primer objectiu és que quedi com a habitatge municipal per aconseguir habitatge social, votaré a favor. Però indubtablement mai votaré a favor si el que s’entén és que es cobrarà el diners i es vendran aquests drets, tal com posa aquí. Si vostès entenen això, que crec que és la política que tots hem anat defensant, comptin amb el nostre vot a favor. Però vull saber exactament i escoltar que vostè va per aquest camí, no per recaptar els diners. Ho dic perquè ho posa aquí, sinó no li diria res. SENYOR LLADÓ: Sí, sí, en tot cas, la meva exposició ha anat en el sentit que vostè comenta, si vol, torno a reiterar-ho o a insistir, que el nostre objectiu és que aquests pisos que sortirien d’aquesta plusvàlua serveixin perquè el municipi tingui pisos a disposició i per tant, puguin servir pel lloguer social, això li torno a dir. L’altra cosa és que, també per situar-nos una mica,

Secretaria General


quan parlem de recaptar, de vendre, en tot cas, quan l’Ajuntament fa això, aquests diners van al patrimoni de sòl i habitatge, definit públicament, i serveixen sempre per fer transformació urbanística a través d’expropiacions, a través de la promoció de l’habitatge social. És a dir, que al final, l’Ajuntament sempre garanteix que tota l’obtenció dinerària de la seva activitat va a l’interès públic. Però en tot cas, coincidim, ja li he dit dues o tres vegades que aquest és l’objectiu i els agraeixo el sentit del vot. SENYOR JURADO: Per tant votarem afirmativament.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 21. Aprovar la certificació final i factura de les obres de Reurbanització de la Plaça Espanya. Identificació de l’expedient Tipus de document: Resolució aprovació certificació final d’obres i factura com a reconeixement de crèdit. Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Objecte: Liquidació del contracte de les obres de Reurbanització de la plaça Espanya Interessat: CONSTRUCCIONES Y SERVICIOS FAUS, SA, NIF A5886989-2 Núm. expedient: 093072-GE-EXT2016/000019 Expedient relacionat: 093072-CNT-COBNS2014/000004//093072-CNT-LICI2014/000012 Ref. addicional: 17/C5/14 Antecedents de l’expedient Projecte tècnic: Aprovat definitivament per Diligència de no al.legacions en data 1 de març de 2014 Licitació: Resolució de Junta de Govern de data 27 de maig de 2014 Contractació: Adjudicació Junta Govern Local en data 22 d’octubre de 2014 Contracte de data 31 d’octubre de 2014 Import total contractat: 10.009,19 € Recepció d’obres: 6 d’agost de 2015 Medició General: 7 d’agost de 2015 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ Dins de l’expedient identificat i com a resultat de la medició general realitzada la direcció facultativa de l’obra i el responsable municipal del contracte han presentat la certificació final de les obres executades que es detalla:

Amb aquesta certificació final, la qual representa un increment de 5,012 % respecte del preu primitiu del contracte, i segons informe tècnic justificatiu que obra a l’expedient, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit amb l’empresa contractista. El contractista, per tal que l’Ajuntament aprovi el pagament derivat de la certificació de referència, ha presentat la corresponent factura, i que s’indica a continuació: Num.Fra Data Import Nif Tercer 274 FEF15 06-10-2015 10.009,19 A5886989-2 CONSTRUCCIONES Y SERVICIOS FAUS, SA,

NIF A5886989-2 Aquesta factura correspon a un exercici tancat i ha estat conformada per la cap del departament gestor, atenent que s’ajusta a l’objecte del contracte i a la normativa que li és

Data certificació Núm. Cert Import Concepte Observacions 08/2015 Final 10.009,19 Liquidació del contracte de les obres de

Reurbanització de la plaça Espanya

Secretaria General


d’aplicació. Per tant, procedeix la seva aprovació d’acord amb l’article 58 del RD 500/1990, de 20 d’abril. L’informe jurídic de data 07/04/2016 assenyala que la certificació final presentada i la corresponent factura del contractista són l’acte administratiu final de compliment del contracte subscrit a satisfacció d’aquesta administració, i que compleix amb la normativa de contractació aplicable al cas. Atenent a l’increment del preu contractat que suposa la certificació presentada s’ha sotmès l’expedient a fiscalització de la Intervenció municipal; i en data 21 d’octubre de 2016 s’ha realitzat la corresponent anotació comptable a càrrec de la següent aplicació pressupostària: Aplicació pressupostària Id.Op Núm.Op Import Euros 2016 N 411 1533 60100036 ARC 12016000017914/1 10.009,19 Atès que la certificació final de les obres executades està regulada en l’article 235.1 del TRLCSP i art. 166 del Reglament general de la LCSP i representa el compliment total del contracte subscrit amb el contractista. Atès que l’aprovació de la certificació final és una facultat inherent a l’òrgan de contractació però, essent la factura presentada d’exercicis tancats, en aplicació de les atribucions previstes a l’article 23.e) del Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local i article 50.12) del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals la competència és de l’ajuntament Ple. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al primer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Habitable que s’inclogui en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme, previ informe de la Comissió Informativa corresponent d’acord amb el previst en l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l’adopció del següent ACORD Primer.- Aprovar la certificació final i la corresponent relació valorada de la Liquidació del contracte de les obres de Reurbanització de la plaça Espanya, relacionada a continuació:

Amb aquesta certificació, presentada per la direcció facultativa i el responsable municipal del contracte, de conformitat amb l’empresa contractista, s’entén que s’ha complert el contracte subscrit a l’efecte amb l’empresa adjudicatària en la seva totalitat i a satisfacció d’aquesta administració.

Segon.- Aprovar la factura relacionada a continuació: presentada per l'empresa CONSTRUCCIONES Y SERVICIOS FAUS, SA, NIF A5886989-2 corresponent a la certificació final d’obres de referència, i abonar-la en els termes que determina la Llei, a càrrec de la següent aplicació pressupostària: Aplicació pressupostària Id.Op Núm.Op Import Euros 2016 N 411 1533 60100036 ARC 12016000017914/1 10.009,19 Tercer.-Comunicar a la intervenció municipal que, atenent a que el contracte de referència s’ha complert en la seva totalitat, el saldo resultant de la operació de reserva de crèdit inicialment contreta al pressupost municipal per l’esmentat contracte s’ha d’alliberar i passar a disponible en la mateixa aplicació pressupostària.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Data certificació Núm. Cert Import Concepte Observacions 08/2015 Final 10.009,19 Liquidació del contracte de les obres de

Reurbanització de la plaça Espanya

Num.Fra Data Import Nif Tercer 274 FEF15 06-10-2015 10.009,19 A5886989-2 CONSTRUCCIONES Y SERVICIOS FAUS, SA, NIF A5886989-2

Secretaria General


Propostes (Art. 97.2 ROF i 36.b ROM)

Votació de la inclusió les punts 22, 23 i 24 S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Hervàs, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 22. Prendre coneixement de la renúncia presentada per la senyora M. Jesús Hervàs Mínguez a l'acta de regidora d’aquesta Corporació Identificació de l’expedient Assumpte: Prendre coneixement de la renúncia presentada per la senyora M. Jesús Hervàs Mínguez al seu càrrec de regidora de l’Ajuntament de Badalona. Expedient:276/OGOV-41/16 Òrgan que resol: Ple Fets 1. Vist l’escrit presentat en el Registre General d’aquest Ajuntament, en data 21 de novembre de 2016, per la senyora M. Jesús Hevàs Mínguez, mitjançant el qual renúncia a l’acta de regidora de l’Ajuntament de Badalona, càrrec que exerceix en l’actualitat i del què va prendre possessió en la sessió constitutiva de la Corporació el dia 13 de juny de 2015, per haver estat proclamat electe amb la candidatura presentada pel Partit Popular, segons consta a la documentació electoral corresponent a les eleccions municipals del 24 de maig de 2015. 2. En data 22 d’abril de 2015 es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província l’anunci de proclamació de les candidatures de la circumscripció electoral de Badalona, on hi consta la llista de la candidatura del Partit Popular 3. Com a resultat de les eleccions municipals celebrades el 24 de maig de 2015 van esdevenir regidors els 10 primers candidats de la candidatura presentada pel Partit Popular, figurant en la posició número 11 el senyor Salvador Lerma Timonel. 4. Després de la renúncia de la senyora M. Jesús Hervàs Mínguez, correspon proposar a la Junta Electoral Central l’expedició de la corresponent credencial, per tal que pugui prendre possessió del càrrec de regidora d’aquesta Corporació, la persona que figura en la posició 11 de la candidatura, en concret a favor del senyor Salvador Lerma Timonel. 5. Atès que la referida renúncia s’ha de fer efectiva davant el Ple municipal. Fonaments de dret Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases del règim local. Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general. Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Reial Decret 2568/2003, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. Instrucció de 10 de juliol de 2003, de la Junta Electoral Central, sobre substitució dels càrrecs representatius locals. Article 9 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, que aprova el reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. Vist el que preveuen els articles 19.1) i 182 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, en relació a la substitució de càrrecs representatius locals, atribuint-se a la Junta Electoral Central l’expedició de credencials als regidors en casos de vacant per renúncia, quan hagin finalitzat el seu mandat les Juntes Electorals de Zona, en relació al procés electoral de renovació de càrrecs municipals, com és el cas. Proposta de Resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament

Secretaria General


i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’alcaldessa proposi al Ple de l’Ajuntament l’adopció de la següent proposta: PRIMER.- Prendre coneixement, per a la seva efectivitat, de la renúncia formulada per la senyora M. Jesús Hervàs Mínguez a l’acta de regidora de l’Ajuntament de Badalona i a qualsevol altre càrrec que pogués ocupar en els diferents ens dependents d’aquest Ajuntament. SEGON.- Comunicar aquest acord a la Junta Electoral Central per tal que expedeixi credencial acreditativa de la condició d’electe a favor del candidat del Partit Popular que ocupa la posició número 11 de la candidatura que, segons les dades que obren a la Secretaria General, és el senyor Salvador Lerma Timonel, d’acord amb els fets detallats a la part expositiva d’aquesta proposta. TERCER.- Notificar el present acord al Servei de Recursos Humans i a la resta d’interessats. SENYORA ALCALDESSA: Senyora Ma. Jesús Hervàs, a part d’agrair-li molt sincerament la seva aportació en els anys que s’ha dedicat, que ha fet la seva aportació a la ciutat, li passo la paraula. SENYORA HERVÀS: Gràcies alcaldessa. Com sabeu, el destí professional i polític em situa ara en un altre lloc, com sabeu presto servei a la Diputació de Barcelona. La meva marxa dóna pas un dels meus companys en Salvador Lerma, persona ben estimada a bona part de la ciutat, que formarà part els propers dies del grup municipal que avui deixo, i que la seva aportació serà cabdal ja que és un gran coneixedor dels barris de la nostra ciutat. Gairebé vint anys han passat d’ençà del desembre de l’any 96, en què vaig prendre possessió del càrrec de regidora, que jurés el meu càrrec de regidora en aquesta institució. He estat al servei de la ciutat, justament, la meitat de la meva vida, i per tant, crec que he obert i he tancat, el cicle vital més important de la meva vida. Per tant, avui és un dia ple de records i carregat també de sentiments. Un jurament que vaig fer en el seu moment i que he fet durant sis vegades en aquest Consistori, la ciutat, i he jurat el meu càrrec davant de la Constitució i l’Estatut de Catalunya, i des de l’inici, aquest compromís va comportar-me dedicar-me en cos i ànima a treballar per la ciutat, sota les sigles del Partit Popular, durant tos aquests anys, anteposant sempre la ciutat per damunt o per sobre de la família, els fills o els amics, i qualsevol que s’hagi dedicat amb veritable vocació per aquesta ciutat, sap perfectament del que li parlo. I aquest compromís del que us parlava a tots, he procurat complir-lo sempre amb honestedat, en la tasca de regidora he intentat servir humilment, però de la millor manera possible a la ciutat. Si durant aquesta dedicació he pogut ferir algú o molestar-lo, aquí el que manifesto és que en qualsevol cas no ha estat la meva voluntat. He format d’aquest Consistori amb cinc alcaldes diferents, des de l’alcalde Joan Blanch, del que recordo alguna anècdota divertida si més no, i també bons moments. Passant òbviament per l’alcalde García Albiol, al que li agraeixo l’oportunitat i la confiança que ha dipositat tantes vegades en mi, per formar part del seu grup municipal i per haver-me donat la grandíssima oportunitat de formar part del seu Govern com a segona tinent d’alcalde i regidora de l’àmbit de govern. De la seva mà he de reconèixer que puc dir que he après bona part del que sé fer i que ell, més que ningú, sap que sempre he actuat amb lleialtat i en interès d’allò que he cregut just i lloable i bo per a la ciutat. Per tant, la meva més sincera gratitud cap a ell, per permetre que l’hagi acompanyat durant aquest viatge al llarg d’aquests anys, un viatge que he de reconèixer que ha estat molt llarg, també en moltes ocasions força dur, però també ha estat carregat de bons moments i hem pogut gaudir en moltes ocasions d’assolir grans fites per a la nostra ciutat. Sens dubte i al meu parer, és que ell ha estat el millor alcalde d’aquesta ciutat, que aquesta ciutat ha tingut, i li reitero, malgrat no sigui aquí, li reitero la meva lleialtat al projecte i acompanyament al projecte que durant tants anys hem pogut treballar junts. Vull també agrair als meus companys regidors del grup, que de tots, us ho asseguro, he après moltes coses al llarg d’aquests vint anys, temps on hem pogut forjar confiances i també alguna que altra bona amistat. En especial em vull referir al meu company i amic Ramon Riera, sóc molta afortunada de poder continuar treballant amb tu, colze a colze, ara en el nou destí de la Diputació de Barcelona. I el meu, també company i amic Juan Fernández, avui president del grup municipal Popular, del que estic profundament orgullosa que així sigui, i saps que estic a la teva disposició per qualsevol cosa que poguessis necessitar.

Secretaria General


També voldria agrair a tot l’equip d’assessors que ha tingut al llarg d’aquest temps el grup municipal, i en especial aquesta darrera etapa a la Rosa i el Dani, per la seva companyia i també ajuda en moltes qüestions. Sí que voldria fer menció a dues persones en especial, una és la Batriz Díaz del Río, que va ser la meva gerent en l’àmbit de Govern, perquè a ella li he d’agrair especialment la seva gran professionalitat, els seus savis consells i sobretot, la seva amistat condicional. I a l’Albert Fernández, per la gran feina feta al capdavant dels mitjans públics de comunicació local, per la gran transformació feta i també per la seva amistat sincera. Vull deixar constància també del meu agraïment a tot conjunt de coordinadors, a tot l’equip de coordinadors del govern anterior per la gran feina feta i la seva dedicació incondicional a la ciutat, tant a la Elisa de Mata, al Jose Rodríguez, a la Cris Calvet, i a tota la resta, de veritat, pels sacrificis que van fer per aquesta ciutat. I també no puc deixar-me de donar les gràcies als funcionaris d’aquesta casa, el conjunt dels empleats d’aquesta casa, perquè la seva ajuda ha estat indispensable per poder desenvolupar la tasca de regidora, tant en moments d’etapa a l’oposició, com al Govern. I avui, no puc deixar de tenir un record cap a la meva família, en especial als meus fills, que han estat els grans damnificats de la meva dedicació durant aquests anys a la ciutat, a ells la meva màxima gratitud perquè ells han patit la solitud durant molt de temps i en moltes circumstàncies, i malgrat tot, he rebut d’ells, el seu ànim, el seu suport, quan l’únic que han rebut a canvi ha estat la meva absència. I res més, vull finalitzar la meva intervenció manifestant la confiança que tinc en la resta de companys de grup municipal perquè de ben segur, ells sabran continuar la gran tasca que suposarà tornar a estar al capdavant d’aquesta ciutat. De veritat, a tots, moltíssimes gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Molt bé, reiterar l’agraïment pel servei prestat a la ciutat, desitjar-li, donar-li l’enhorabona per la nova etapa professional i política, i desitjar-li molta sort. Els regidors resten assabentats de la renúncia de la regidora Ma Jesús Hervás Mínguez, que seguidament, abandona el seu escó. 23. Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció finalista i nominativa a Cruz Roja Española, per a la realització de "Programes socials que desenvolupa a la ciutat de Badalona" per a l'any 2015. ANTECEDENTS 1. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 19.500,00 €, a favor de l’entitat CRUZ ROJA ESPAÑOLA, NIF Q2866001-G. 2. En data 19/11/2015 per resolució de l’alcaldessa es va atorgar una subvenció de 19.500,00 € i es va aprovar l’abonament del primer 50% de l’esmentat import, d’acord amb el projecte presentat a la sol·licitud de subvenció i que consta al corresponent expedient. 3. En data 30/11/2015 el representat legal ha presentat l’acceptació de la subvenció atorgada, d’acord amb les normes reguladores de la concessió de subvencions de l’Ajuntament de Badalona. 4. En data 27/09/2016 el cap del Departament de Programes i Producció de Serveis ha emès l’informe que consta a l’expedient, segons el qual l’entitat ha presentat la documentació, memòries, factures i justificacions necessàries, que acrediten el compliment de la justificació de la subvenció atorgada, i es proposa el següent:

L’entitat ha acreditat la destinació de la subvenció al projecte pel qual va ser atorgada, i en conseqüència es proposa l’aprovació del compte justificatiu presentat, consistent en la memòria del projecte, memòria econòmica i justificants de despesa, d’acord amb els requeriments establerts per a la concessió de la subvenció.

5. Consta a l’expedient document signat pel cap del Serveis de Serveis Socials, amb el vist i conforme del regidor de Badalona Justa i Inclusiva, al qual fa constar que l’entitat ha presentat els documents justificatius de la subvenció atorgada, que s’ha revisat i que s’ajusta en la seva totalitat als conceptes, i programes d’actuació continguts en la memòria presentada, i que els tècnics responsables han informat favorablement. 6. En data 13 d’octubre de 2016 l’intervenció municipal ha fiscalitzat favorablement l’aprovació del compte justificatiu de la present subvenció finalista.

Secretaria General


Fonaments de dret 1. L’annex IV Regulació transitòria de les subvencions de les Bases d’execució del pressupost vigent (en endavant BEP) en relació amb els articles 24.5 i 34.3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant LGS), estableix que el pagament de les subvencions es realitzarà prèvia la seva acceptació i justificació per part dels beneficiaris de les mateixes en els termes previstos a les abans esmentades BEP. 2. L’article 23 de l’Annex IV de les Bases d’execució de pressupost general per a l’exercici actual, estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. 3. L’article 27 BEP Comprovació de les subvencions i pagament estableix que la justificació haurà d’ésser aprovada per l’òrgan competent, que serà el que va concedir la subvenció, arxivant-se pel Servei gestor i comunicant-se a la Intervenció General adjuntant-se tots els documents que conformen el compte justificatiu i, en tot cas, el document de conformitat previ de l’òrgan gestor. 4. L’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions nominatives i finalistes, és l’Ajuntament Ple, atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la Llei 5. La proposta d’aprovació d’aquest expedient haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). 6. L’article 82.3 del Reglament d’organització i funcionament i règim jurídic de les entitats locals estableix que l’alcalde o el president, per raons d’urgència degudament motivada, pot incloure en l’ordre del dia, a iniciativa pròpia o a proposta d’algun dels portaveus, assumptes que no hagin estat prèviament informats per la respectiva Comissió Informativa. 7. D’incloure’s la proposta en l’ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’aprovar-se l’acord se n’haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). 8. De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. Proposta de resolució En conseqüència no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal què la regidora de Serveis Socials, conforme a les previsions de l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF), proposi a l’Ajuntament Ple, què prèvia declaració d’urgència, adopti el següent acords. PRIMER.- Declarar la urgència per a la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia. SEGON.- Aprovar la rendició del compte justificatiu, de la subvenció nominativa i finalista, per l’import de 40.306,43 €, presentat per l’entitat CRUZ ROJA ESPAÑOLA corresponent a l’execució de la totalitat del projecte presentat a la sol·licitud de subvenció i destinat a garantir la cobertura de necessitats de caràcter social, subvencionat amb un import de 19.500,00 €. TERCER.- Satisfer a l’entitat CRUZ ROJA ESPAÑOLA- NIF Q2866001-G el 50% restant de l’import total de 19.500,00 €, corresponent a la subvenció atorgada per resolució de l’alcaldia.

Secretaria General


QUART.- La quantitat indicada serà satisfeta amb càrrec a l’aplicació pressupostària següent: Aplicació pressupostària Id.Op Num.Operació Import

2015 N 312 231002 48921 AD 12015000047045/1 19.500,00 € CINQUÈ.- Notificar el present acord als interessats a la Intervenció Municipal i a la Tresoreria Municipal. SISÈ.- Donar compte d’aquest acord a la propera sessió de la Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 24. Aprovar la rendició del compte justificatiu d'import 46.077,98 , de la subvenció finalista presentada per el Club Esportiu Seagull BDN, per import de 23.000 euros. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50 % de la subvenció nominativa i finalista per la competició i promoció de futbol base durant l’any 2016. Òrgan que proposa: La 4ª tinent d’alcalde i regidora de Badalona Educadora Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: Club Esportiu Seagull BDN – NIF – G60577772 Antecedents 1.-El Club Esportiu Seagull BDN, amb NIF G60577772, ha presentat una sol·licitud de subvenció com ajuda a una entitat federada de futbol femení per la competició i promoció d’aquest esport. 2.-La documentació que l’entitat adjunta amb la sol·licitud reuneix els requisits exigits a la Llei general de subvencions i a les Bases d’execució del pressupost en vigor. 3 El 14/07/2016, la cap del Departament Tècnic, ha emès un informe tècnic on, a la vista de la proposta realitzada per l’esmentada associació, proposa que per l’interès esportiu, per la seva excepcional i singularitat, i per tal de subvencionar les activitats de promoció del futbol femení, s‘atorgui una subvenció finalista d’import 23.000,00 € a l‘entitat sol·licitant, restant supeditada a l’aprovació definitiva d’aquesta modificació pressupostària. 4.-Declaració responsable amb data 15/07/2016, de compliment de les obligacions establertes a l’article 13.5 de la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del Menor, per la qual el representant de l’entitat es compromet sota la seva responsabilitat, que disposa de les certificacions negatives legalment establertes per a l’accés i exercici de professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb menors que acrediten que les persones que treballaran en el projecte subvencionable no han estat condemnades per sentència ferma per algun delicte contra la llibertat e indemnitat sexual. L’incompliment per part del beneficiar podrà ser causa de revocació de la subvenció atorgada sens perjudici de les altres conseqüències que legalment se’n puguin derivar. 5. L’expedient administratiu es va trametre a Intervenció i el 28 de juny de 2016 va ser aprovat inicialment per l’Ajuntament Ple, publicada definitivament al BOP del 6 de juliol de 2016, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 322-3411-48908059. 6. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 26 de setembre de 2016 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat Club Esportiu Seagull BDN que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 7. En data 26/09/2016 l’alcaldessa, va dictar resolució aprovant el pagament anticipat del 50 %

Secretaria General


de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos. 8. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària en data 10 de novembre de 2016. . 9. En data 14 de novembre de 2016, el cap del servei d’Esports, amb el vist i conforme de la regidora d’Esports, ha emès certificat acreditatitu del compliment fidel de la justificació de la subvenció referenciada a l’antecedent segon, per part de Club Esportiu Seagull BDN. Fonaments de Dret 1. L’article 3 de l’Annex IV les Bases d’execució de pressupost en vigor (d’ara endavant BEP) estableix el règim jurídic de la concessió de les subvencions, i que literalment és el que segueix: - La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant LGS). - RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara endavant




- Normativa europea (Tractat de la Unió Europea, arts. 92 i 93, Reial decret 1755/1987, de 23 de desembre, i disposicions concordants).

- Les Bases d’execució del pressupost general. - Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, accés a la informació pública i bon

govern (d’ara en endavant LTAIPBG). 2. Segons el que disposa l’article 118 del ROAS, les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’article 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 3. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP, estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. Així mateix, de conformitat amb l’art. 15.2 de la LTAIPBG, si l’import de les subvencions que es puguin atorgar és superior a 10.000 euros, el conveni o, en el seu cas, la resolució de concessió, haurà d’incloure l’obligació dels beneficiaris, si són persones jurídiques, de comunicar als subjectes obligats la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció o administració, a l’efecte de fer-les públiques. 4. Segons es desprèn de l’expedient administratiu instat als efectes, per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa. D’acord amb l’article 35 i 36 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, de desenvolupament de la Llei 39/1988, reguladora de les hisendes locals, en relació a l’art.177 del TRLRHL, ens trobem

Secretaria General


davant un crèdit extraordinari, és a dir, una modificació de pressupost de despeses mitjançant la qual, s’assigna crèdit per a la realització d’una despesa específica i determinada que no pot demorar-se fins a l’exercici següent i pel qual no existeix crèdit. 5. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 6. L’article 7 de l’Annex IV de les BEP estableix que, com a regla general, l’import de la subvenció no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliqui, en aquest cas es compleix aquesta recomanació. 7. L’article 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 8. Amb relació a la competencia municipal, amb carácter general, l’Ajuntament de Badalona pot promoure de manera general l’activitat física i l’esport en llur àmbit territorial, especialment en l’àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya, construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives en llur territori, gestionar i supervisar l’ús de les instal·lacions esportives d’ús públic. En aquest sentit, l’art. 25.1.l) LRBRL d’acord amb modificació operada per LRSAL, estableix que els Ajuntaments exerciran com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, “la promoció de l’esport i instal·lacions esportives i d’ocupació del temps lliure” i són un servei mínim de caràcter obligatori per tenir un nombre d’habitants superior amb 20.000, d’acord amb l’art. 26 c) LRBRL de conformitat amb modificació operada per LRSAL, les instal·lacions esportives d’ús públic. L’art. 84.2 lletres d) i k) EAC estableixen que els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies, en els termes que determinin les lleis, sobre la regulació i la gestió dels equipaments municipals i la regulació i la gestió dels equipaments esportius i d’oci i promoció d’activitats. Finalment, l’art. 39 TULE desenvolupa la competència autonòmica i estableix les competències pròpies dels municipis en matèria esportiva: “1 Correspon als municipis: a) Promoure de manera general l’activitat física i l’esport en llur àmbit territorial, especialment en l’àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya. b) Construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives en llur territori. c) Vetllar per la plena utilització de les instal·lacions esportives existents en llur terme municipal. d) Portar un cens de les instal·lacions esportives de llur territori. e) Vetllar pel compliment de les previsions urbanístiques sobre reserva d’espais i qualificacions de zones per a la pràctica de l’esport i l’emplaçament d’equipaments esportius. f) Cooperar amb altres ens públics o privats per al compliment de les finalitats assenyalades per aquesta Llei. 2 Els municipis de més de cinc mil habitants han de garantir l’existència en llur territori d’instal·lacions esportives d’ús públic.” 9. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP “in fine” regula que resultarà d’aplicació a les subvencions finalistes el règim establert al present annex en allò que resulti compatible amb la seva naturalesa. 10. Segons disposa l’article 214 del TRLRHL, l’article 9.4 de la LGS, i l’article 5 de l’Annex IV de les BEP, la Intervenció municipal ha de fiscalitzar prèviament l’expedient. 11. L’òrgan competent per a l’establiment de subvencions previstes singularment en el pressupost de l’Ajuntament, mitjançant una assignació nominativa i directa, és el Ple de l’Ajuntament, en el moment d’aprovar-se o modificar-se el mateix, d’acord amb l’article 125 del ROAS. 12. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte

Secretaria General


justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. En el mateix sentit cal indicar que l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local preveu que és competència del Ple, en tot cas, l’aprovació i modificació dels pressupostos, dels instruments de regulació de caràcter general com les ordenances i de les que expressament li confereixin les lleis. Proposta d’acord En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb les previsions dels articles 82.3 i 126.2 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, que aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 46.077,98 €, de la subvenció nominativa i finalista presentada per el Club Esportiu Seagull BDN, amb NIF G60577772, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 23.000,00 €, per l’execució del projecte de – promoió i el desenvolupament del futbol femení durant l’any 2016 -d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 28 de juny de 2016, publicada definitivament al BOP en data 6 de juliol de 2016, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 322- 3411-48908059. SEGON.- SATISFER, a l’entitat Club Esportiu Seagull BDN, amb NIF G60577772, el 50% restant de l’import total de la subvenció que representa la quantitat de 23.000,00 € de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 321-3411-48908059, número d’operació O-39091.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Proposicions urgents

1. Aprovar la modificació del criteri Especial Rendiment ER, del complement de productivitat aprovat per acord de Ple de data 22/12/2015, amb la introducció d'un segon tram vinculat al grau d'assoliment dels objectius assignats als programes del Pla d'actuació municipal. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Modificació del criteri Especial Rendiment ER, del complement de productivitat aprovat per acord de Ple de data 22/12/2015, amb la introducció d’un segon tram vinculat al grau d’assoliment dels objectius assignats als programes del Pla d’actuació municipal, PAM, en desenvolupament de Pla de Govern 2015-2019, durant el segon semestre de 2016 i pel primer semestre de l’exercici 2017, per a la implementació gradual de l’avaluació del compliment a l’Ajuntament de Badalona. Òrgan que resol: El Ple de l’Ajuntament Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Antecedents

Secretaria General


La Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2016 regula la política retributiva per al sector públic local per a l’any 2016, i els casos d’adequacions retributives singulars i excepcionals, en el seu article 19. L’acord de Ple de data 22/12/2015 aprova l’acord formalitzat entre la seva representació i la de les organitzacions sindicals que integren la Mesa general de Negociació en data 17/12/2015 en seu de comissió de negociació en relació amb el complement de productivitat especial rendiment 2016 El Ple de l’Ajuntament en data 31/05/2016 ratifica l’acord marc entre les representacions de l’Ajuntament de Badalona i les organitzacions sindicals Plataforma Sindical Unitària (PSU), Sindicat Professional de Policies (SFP) i Unió General de Treballadors (UGT), presents a la Mesa General de Negociació conjunta constituïda a l’efecte, sobre determinades matèries comunes previstes al TR-EBEP, signat en data 26/05/2016. En aquest acord s’argüeix, pel que fa a la modificació del criteri de productivitat, especial rendiment, que l’Ajuntament aprova l’acord formalitzat entre la seva representació i la de les organitzacions sindicals que integren la Mesa general de Negociació en data 17/12/2015 en seu de comissió de negociació en relació amb el complement de productivitat especial rendiment 2016 en els termes que es relacionen al punt dispositiu primer de l’acord de Ple de data 22/12/2015, expedient que és informat per la Intervenció municipal en data 21 de desembre de 2015. Amb posterioritat, el Servei d’Organització i Recursos Humans tramita i resol l’expedient d’assignació individual de la productivitat acordada, en el què és incorporat l’informe preceptiu de la Intervenció municipal. En ambdós casos es genera una situació de dret que és necessari abordar en seu de negociació col·lectiva. En data 08/11/2016 les representacions de l'Ajuntament i de les organitzacions sindicals PSU, SFP, CATAC i UGT, en l'exercici de les competències que legalment tenen atribuïdes, en desenvolupament de l’acord marc de data 26/05/2016, en el si del procés negociador acorden la introducció d’un nou factor puntual per a la implementació gradual de l’avaluació de l’acompliment a l’Ajuntament de Badalona amb l’objecte de mesurar el grau d’assoliment dels objectius aprovats en el Pla de Govern 2015-2019 i, en el seu desenvolupament, en el Pla d’actuació municipal -PAM-, per al segon semestre de 2016 i per a l’exercici 2017. El present acord s’adopta per majoria de vots favorables de la representació sindical en el si de la Mesa general de negociació conjunta (PSU, SFP, CATAC i UGT), d’acord amb la representativitat de les seccions sindicals determinada a l’acta del Comitè Unitari de Personal de data 05/10/2015 i conforme a l’article 36.3 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TR-EBEP). La secció sindical de CCOO s’absté en els termes recollits a l’acta de la sessió de la Mesa general de negociació pendent d’aprovació. Informe del coordinador de Govern relatiu al procés de modernització i d’aplicació del Pla de Gestió del Canvi, el Pla d’actuació municipal i el Pressupost dinversions, així com a la consecució d’objectius programàtics per l’exercici 2016, consistents en l’assoliment del 100% pel que fa a l’elaboració del Pla d’actuació municipal i la posada en marxa del procés participatiu, emès el mes de novembre de 2016. L’alcaldessa adopta una resolució per la qual aprova el Pla de govern municipal 2015-2019 i el Pla d’actuació municipal -PAM- en data 11/11/2016. Informe emès per la tècnica mitjana adscrita al Servei d’Organització i Recursos Humans amb data 10/11/2016 en relació amb l’existència de consignació pressupostària suficient per a continuar la tramitació de l’expedient i el compliment en relació als crèdits màxims a destinar a complement de productivitat, d’acord amb l’article 175 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals Fonaments de Dret En relació amb la Mesa General de Negociació conjunta i el procediment. Negociació col·lectiva duta a terme en el si de la Mesa General de Negociació conjunta constituïda conforme a l’article 36.3 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TR-EBEP) pels representants de l’Ajuntament de Badalona i pels de les organitzacions sindicals PSU, SFP i UGT, materialitzades en l’acord marc de data de 26/05/2016.

Secretaria General


Conforme a l’article 38 del TR-EBEP en relació amb l’article 52.2 j) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim local de Catalunya, és necessari, per tal que aquest acord resulti vàlid i eficaç, sigui aprovat expressa i formalment per l'Ajuntament Ple. En relació amb les matèries objecte de negociació. La mesa comuna al personal funcionari i laboral és competent per negociar totes aquelles matèries i condicions de treball comunes al personal funcionari, estatutari i laboral de la corresponent Administració local (art. 36.3 EBEP), això és, aquelles matèries o condicions de treball del personal funcionari i laboral que rebin un tractament unitari i, fins i tot, paral·lel a l’EBEP i a altres normes administratives. Consegüentment, la mesa comuna negociarà les següents matèries: Els criteris generals en matèria de plans i instruments de planificació de recursos humans, sistemes de classificació de llocs de treball, ofertes d’ocupació pública, accés i avaluació del desenvolupament. L’increment de les retribucions del personal al servei de l’ Administració corresponent . La formació contínua. La salut laboral. Els plans de previsió social complementària. Aquestes matèries, que constitueixen el «nucli dur» del règim estatutari de l’empleat públic, estan regulades al TR-EBEP per normes comunes al personal funcionari i laboral i, per tant, permeables a la relació del treball públic. Quant al procediment de negociació de les meses comunes al personal funcionari i laboral, aquest haurà d’ajustar-se a les previsions de l’EBEP. Finalment, en relació amb els pactes i acords. L’article 38.8 del TR-EBEP preveu que els pactes i acords que, de conformitat amb allò que estableix l’article 37, continguin matèries i condicions generals de treball comunes al personal funcionari i laboral, tindran la consideració i els efectes previstos en aquest article per als funcionaris i, en l’article 83 de l’ET, per al personal laboral. Així doncs, es reconeix la naturalesa jurídica dual dels pactes i acords assolits en aquests tipus de meses de negociació, sense que s’exigeixi que es formalitzin en instruments negocials separats. Les condicions de treball establertes en els pactes o acords comuns s’aplicaran directament als funcionaris i personal laboral, sense necessitat de ser incorporades als pactes o acords o als convenis col·lectius, la qual cosa significa que, després de la subscripció del pacte o acord comú, no s’ha d’obrir una segona fase de negociació en el si de la mesa de negociació específica dels funcionaris o en la comissió negociadora, que es veuran jurídicament impedides d’alterar-les. Els límits a la negociació en matèria retributiva Segons l’art. 37.1 del TR-EBEP “seran objecte de negociació, en el seu àmbit respectiu i amb relació amb les competències de cada Administració pública i amb l’abast que legalment sigui procedent en cada cas, les següents matèries: (...) La determinació i aplicació de les retribucions complementàries dels funcionaris”. Per tant, s’haurà de negociar col·lectivament en matèria retributiva la determinació de les concretes quanties de les retribucions complementàries que no vénen predeterminades en les lleis de pressupostos (STS de 24/09/1994). Els límits de la normal negociació col·lectiva en matèria retributiva dels funcionaris públics estaran constituïts per: Les quanties de les retribucions bàsiques fixades anualment en la Llei de pressupostos. Els increments de les quanties globals de les retribucions complementàries fixades, anualment, en la Llei de pressupostos. L’estructura retributiva establerta a l’EBEP i referida a les retribucions bàsiques (sou i triennis) i l’estructura retributiva establerta a la corresponent Llei de cada Administració pública, referida a les retribucions complementàries. Respecte de l’increment retributiu al sector públic local per a l’exercici 2016. Regla general. Les adequacions retributives singulars i excepcionals.

Secretaria General


L’article 19.dos de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2016 fixa un increment global de les retribucions dels empleats que no podrà superar l’1 per cent en relació amb les retribucions de l’any 2015 “en termes d’homogeneïtat pels dos períodes de la comparació, tant pel que respecta a efectius de personal com a l’antiguitat del mateix”. La mateixa llei preveu a l’article 19.set que la limitació de l'increment màxim de les retribucions amb caràcter global (1) (article 19.Dos) i de la massa salarial (article 19.Quatre) en termes d'homogeneïtat per als dos períodes de comparació s'ha d'entendre sense perjudici de les adequacions retributives que, amb caràcter singular i excepcional, resultin imprescindibles pel contingut dels llocs de treball, per la variació del nombre d'efectius assignats a cada programa, o pel grau de consecució dels objectius fixats. L’article 19.set preveu doncs la possibilitat d’una adequació retributiva que superi aquest percentatge sempre que es donin les següents circumstàncies específiques perquè sigui una adequació “excepcional”. El terme “excepcional” suposa també una especificitat concreta per la que la llei fixa tres possibles circumstàncies que avalen la singularitat i l’excepcionalitat: Que aquesta adequació sigui “imprescindible” pel contingut del lloc de treball. Suposa això un lloc preexistent, amb un contingut i retribució concreta que es veu afectat per una nova valoració tècnica que deriva un contingut diferent que implica una retribució superior, mitjançant una modificació de la RLT que implica una adequació retributiva. Que es produeixi una variació del número d’efectius de personal assignats a cada programa. Que l’adequació sigui imprescindible per a aconseguir els objectius fixats al programa. En relació a si aquestes adequacions, encara que compleixin els requisits, permeten en termes globals superar la massa salarial en termes d’homogeneïtat, per 2016 en l’1 per cent, i per anys anteriors (2012-2015, el 0 per cent), cal citar la consulta efectuada per la Diputació Provincial de Huesca a la Subdirecció general de la Funció Pública del Ministeri d’Hisenda de data 15/02/2012. Aquesta última davant la pregunta literal de si “este artículo (...) ¿significa que los incrementos que se produzcan por esas adecuaciones retributivas no estarían sujetos a las limitacions del art. 2.2”, la siguiente respuesta: “en cualquier caso, el RDL (para ese año fue un real decreto ley, pero la respuesta es trasladable a la Ley de Presupuestos actual) especifica claramente que el no incremento de retribuciones, en el año 2012, lo es sin perjuicio de las adecuaciones retributivas a que se refiere” el precepto de ese año. En aquest sentit Xavier Boltaina al seu estudi Aspectos fundamentales de la política retributiva en la Administración y sector público local para el 2016 a LAP, núm.3, 2016 (pàgs. 59-76), conclou que les adequacions singulars i excepcionals són una eina que encara que s’inserta en l’àmbit de la potestat d’autoorganització de l’entitat local i pot suposar un increment superior al límit de l’1 per cent, per ser una norma d’excepció, la seva interpretació ha de ser restrictiva i justificar-se sempre en tot cas la seva necessitat. Pel que fa al complement de productivitat: Concepte i regulació. El complement de productivitat, amb caràcter general, és el que retribueix l’especial rendiment, l’activitat extraordinària i l’interès o la iniciativa amb què el funcionari desenvolupa el seu treball. L’article 24 lletra c del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TR-EBEP) estableix com a factor retribuïble el grau d’interès, d’iniciativa o d’esforç aplicat al desenvolupament del lloc de treball o al rendiment o resultats obtinguts en el mateix. Amb això pretén que cada Administració determini per a cada branca, sector i nivell dels seus empleats públics les formes d’avaluació, els criteris a tenir en compte i les seves conseqüències, favorables o desfavorables, en relació amb la percepció del complement de productivitat. En el mateix sentit, l’article 5 del Reial decret 861/1986, de 25 d’abril, pel que s’estableix el règim de les retribucions dels funcionaris d’Administració Local, regula el complement de productivitat. L’article 172 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, preveu que: L’apreciació de la productivitat s’ha de realitzar en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb l’exercici del lloc de treball i els objectius que li siguin assignats. En cap cas les quanties assignades per complement de productivitat durant un període de

Secretaria General


temps originaran cap tipus de dret individual respecte de valoracions o apreciacions corresponents a períodes successius. Les quantitats que percebi cada funcionari per aquest concepte seran de coneixement públic, tant dels altres funcionaris de la Corporació com dels representants sindicals. Correspon al Ple determinar en el pressupost la quantitat global destinada a l’assignació de complement de productivitat als funcionaris, amb el límit màxim del 30% de la massa retributiva. Correspon a l’alcalde o president la distribució d’aquesta quantia entre els diferents programes o àrees i l’assignació individual del complement, amb subjecció als criteris que, si s’escau, hagi establert el Ple. L’article 175 del mateix reglament disposa que els crèdits destinats a complement específic, complement de productivitat, gratificacions i, si s'escau, complements personals transitoris, seran els que resultin de restar a la massa retributiva global pressupostada per a cada exercici econòmic, exclosa la referida al personal laboral, la suma de les quantitats que al personal funcionari li correspongui pels conceptes de retribucions bàsiques, ajuda familiar i complement de destinació. La quantitat que en resulti, d'acord amb el que disposa el punt anterior, es destinarà: a) Fins un màxim del 75%, per al complement específic, en qualsevol de les seves modalitats; b) Fins un màxim del 30% per al complement de productivitat i c) Fins un màxim del 10% per a gratificacions. Conveni i Pacte de condicions del personal al servei de l’Ajuntament de Badalona i normativa municipal complementària aprovada. L’avaluació i el complement de productivitat L’avaluació. Conceptes bàsics. La proposta tècnica per a la modificació del criteri Especial Rendiment ER del complement de productivitat aprovat per acord de Ple de data 22/12/2015, amb la introducció d’un segon tram vinculat al grau d’assoliment dels objectius assignats als programes del Pla d’actuació municipal, PAM, en desenvolupament de Pla de Govern 2015-2019, durant el segon semestre de 2016 i per l’exercici 2017, per a la implementació gradual de l’avaluació del compliment a l’Ajuntament de Badalona, s’articula a partir de l’article 20 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TR-EBEP) que defineix l’avaluació de l’acompliment com “el procediment mitjançant el qual es mesura i valora la conducta professional i el rendiment o l’assoliment de resultats”. En relació al marc teòric, Cortés Carreras (2007) ens defineix l’avaluació del compliment com el procés habitual que permet determinar l’actuació de cadascuna de les persones que s’avaluïn en l’organització en relació a una sèries de factors o objectius i indicadors establerts per endavant, que es trobin sota control del propi treballador, amb la finalitat d’aconseguir la consecució de les metes individuals, departamentals i del conjunt de l’organització. L’exposició de motius de l’EBEP fixa una sèrie de canvis substancials respecte de l’anterior norma de la funció pública que determinen o generen com a conseqüència lògica el fet que s’introdueixin conceptes nous en el nostre entorn, en les relacions entre l’empleat públic i l’Administració, com són l’avaluació del compliment, la carrera horitzontal i la vinculació d’aquests amb la retribució. En aquest sentit resulta crucial l’article 20, amb el que es desenvolupa l’avaluació del compliment. L’article 20 TR-EBEP disposa, pel que fa a l'avaluació de l'acompliment, que: 1. Les administracions públiques han d'establir sistemes que permetin l'avaluació de l'acompliment dels seus empleats. L'avaluació de l'acompliment és el procediment mitjançant el qual es mesura i valora la conducta professional i el rendiment o l'èxit de resultats. Els sistemes d'avaluació de l'acompliment s'adequaran, en tot cas, a criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no discriminació i s'aplicaran sense detriment dels drets dels empleats públics. Les administracions públiques han de determinar els efectes de l'avaluació en la carrera professional horitzontal, la formació, la provisió de llocs de treball i en la percepció de les retribucions complementàries que preveu l'article 24 del present Estatut. La continuïtat en un lloc de treball obtingut per concurs queda vinculada a l'avaluació de

Secretaria General


l'acompliment d'acord amb els sistemes d'avaluació que cada Administració pública determini, donant-se audiència a l'interessat, i per la corresponent resolució motivada. L'aplicació de la carrera professional horitzontal, de les retribucions complementàries derivades de l'apartat c) de l'article 24 del present Estatut i el cessament del lloc de treball obtingut pel procediment de concurs requeriran l'aprovació prèvia, en cada cas, de sistemes objectius que permetin avaluar l'acompliment d'acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2 d'aquest article. A partir de l’EBEP, l’empleat públic ha de ser avaluat d’una manera transparent, objectiva, imparcial i no discriminatòria per la seva conducta i per com rendeix, per allò que assoleix. I aquesta avaluació no està concebuda com una garantia social, com un mecanisme de control amb el qual vigilar als empleats manifestament incomplidors, sinó que s’ubica dins del capítol II del Títol III de la norma, capítol que desenvolupa els drets de carrera professional. És a dir, ser avaluat és un dret de l’empleat públic. Dret que, sens dubte, ajudarà a evidenciar als que incompleixen els seus deures. El problema en el que ha situat el legislador a tots els responsables de personal de les administracions públiques és què mesurar i com mesurar-ho. Respecte a què mesurar al valorar la conducta professional (Quesada Lumbreras, 2009), el propi EBEP ens dóna pistes en el seu article 53, que ens enumera els principis ètics, i sobre tot en el 54 que desglossa els principis de conducta. Tanmateix, un cop coneguts els indicadors que ens parlen de la conducta, segueix pendent com mesurar aquests principis. Alhora, i és crític, cal determinar quins indicadors –i com quantificar-los– són els que determinen el rendiment o l’assoliment dels resultats. No en va, aquesta pretesa dinàmica avaluadora afecta, com hem advertit, a la conservació del lloc de treball obtingut en concurs, i també a la carrera horitzontal del treballador en el seu lloc de treball i a les retribucions complementàries. L’EBEP instaura l’avaluació com a incentiu per a un millor rendiment dels empleats públics i, per tant, per a un increment de la productivitat de les administracions públiques. Article 54. Principis de conducta. Han de tractar amb atenció i respecte els ciutadans, els seus superiors i la resta d’empleats públics. L’acompliment de les tasques corresponents al seu lloc de treball s’ha de fer de forma diligent, complint la jornada i l’horari establerts. Han d’obeir les instruccions i ordres professionals dels superiors, llevat que constitueixin una infracció manifesta de l’ordenament jurídic, cas en què les han deposar immediatament en coneixement dels òrgans d’inspecció procedents. Han d’informar els ciutadans sobre les matèries o assumptes que tinguin dret a conèixer, i facilitar l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions. Han d’administrar els recursos i béns públics amb austeritat i no utilitzar-los en profit propi o de persones pròximes. Així mateix, tenen el deure de vetllar per la seva conservació. S’ha de rebutjar qualsevol regal, favor o servei en condicions avantatjoses que vagi més enllà dels usos habituals, socials i de cortesia, sense perjudici del que estableix el Codi penal. Han de garantir la constància i permanència dels documents per a la seva transmissió i lliurament als seus responsables posteriors. Han de mantenir actualitzada la seva formació i qualificació. Han d’observar les normes sobre seguretat i salut laboral. Han de posar en coneixement dels seus superiors o dels òrgans competents les propostes que considerin adequades per millorar el desenvolupament de les funcions de la unitat en què estiguin destinats. A aquests efectes es pot preveure la creació de la instància adequada competent per centralitzar la recepció de les propostes dels empleats públics o administrats que serveixin per millorar l’eficàcia en el servei. Han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori. Article 17.Carrera horitzontal dels funcionaris de carrera. Les lleis de funció pública que es dictin en desplegament del present Estatut poden regular la carrera horitzontal dels funcionaris de carrera i poden aplicar, entre altres, les regles següents: S’ha d’articular un sistema de graus, categories o esglaons d’ascens i fixar la remuneració en

Secretaria General


cadascun d’aquests. Els ascensos han de ser consecutius amb caràcter general, llevat dels casos excepcionals en què es prevegi una altra possibilitat. S’ha de valorar la trajectòria i actuació professional, la qualitat dels treballs realitzats, els coneixements adquirits i el resultat de l’avaluació de l’acompliment. S’hi poden incloure així mateix altres mèrits i aptituds per raó de l’especificitat de la funció exercida i l’experiència adquirida. Article 24. Retribucions complementàries. La quantia i estructura de les retribucions complementàries dels funcionaris s’han d’establir a les corresponents lleis de cada Administració pública atenent, entre altres, els factors següents: La progressió assolida pel funcionari dins el sistema de carrera administrativa. L’especial dificultat tècnica, responsabilitat, dedicació, incompatibilitat exigible per a l’acompliment de determinats llocs de treball o les condicions en què es desenvolupa la feina. El grau d’interès, iniciativa o esforç amb què el funcionari desenvolupa la feina i el rendiment o resultats obtinguts. Els serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball. En aquest sentit ens trobem davant de dues necessitats (i) s’ha de combatre l’absentisme i (ii) s’ha de construir un sistema avaluador que permeti optimitzar el funcionament de l’administració al detectar puntes i valls de rendiment i que pugui establir, en la mesura de les disponibilitats econòmiques, una retribució complementària de productivitat. Aquest darrer és el repte que impulsa aquest treball. En aquest sentit a partir de l’acord marc assolit amb la representació sindical el 26/05/2016, ratificat pel Ple municipal en sessió de data 31 de maig, s’ha iniciat un procés de redacció d'un Pla d’ocupació integral, de mesures organitzatives i de polítiques de personal del sector públic local amb l’objectiu d’obtenir un instrument tècnic, consensuat amb les seccions sindicals constituïdes a l’Ajuntament, per a la determinació de les polítiques de personal a partir de l’anàlisi de la situació de la plantilla i dels recursos humans i la seva integració en l’estratègia i els objectius del pla de govern municipal. En el sí d’aquest pla, com a política d’actualització retributiva, per tal d’assolir l’objectiu de modernització i qualitat de la prestació dels serveis públics als ciutadans, en seu de comissió de valoració s'està estudiant l’actualització de la valoració d’aquells llocs de treball de la RLT vigent en els què s’acrediti objectivament una especial necessitat d’adequació retributiva per motius organitzatius, de contingut dels llocs de treball i/o sobre la base de la mitjana de les retribucions dels Ajuntaments de la província de Barcelona conformant sempre una situació singular i excepcional, procés que en aquest moments no ha finalitzat per les dificultats que està comportant en la valoració tècnica la no existència en alguns casos de criteris de migració de valoració de determinats llocs entre els diferents manuals de valoració que s’han utilitzat. Així mateix, l’estudi determinarà quins d’aquells factors que conformen actualment la distribució del complement de productivitat són realment factors de retribució del complement específic de cada lloc, per determinar el marge real fins al qual es podria dotar la borsa de productivitat pels casos que es tracti d’adequacions imprescindibles fixades als programes municipals i no als llocs de treball. El benefici d'un estudi d’aquest tipus és el seu caràcter consolidable en relació amb l’estructura retributiva perquè afecta als complements específics dels llocs de treball i no al complement de productivitat que, per definició, no és consolidable. En relació al criteri de productivitat Especial Rendiment (ER) s’establia: “TERCER.- MODIFICACIÓ DEL CRITERI DE PRODUCTIVITAT, ESPECIAL RENDIMENT. El punt de partida en relació amb la reglamentació vigent dels diferents factors que conformen el factor de productivitat, ha de ser el treball conjunt vers una modificació del que retribueix el factor especial rendiment, segons acord de Ple de l’Ajuntament de 22 de desembre de 2015, que reproduïa per l’exercici 2016, el mateix acord adoptat que pels exercicis 2014 i 2015. En aquest sentit, el complement d’especial rendiment, haurà de tenir com a finalitat establir un model inicial d’avaluació de resultats en connexió directa amb objectius clarament identificats en el Pla de Govern municipal, des del compliment de la legislació vigent, i el seguiment dels procediments establerts, fins a la realització efectiva eficaç i eficient d’un servei públic adaptat a les necessitats reals dels ciutadans.

Secretaria General


L’aplicació de l’incentiu de l’especial rendiment entès com a incentiu de productivitat, en una estructura com la municipal exigeix la introducció de mesures de rendiment que resultin senzilles d’aplicar, amb pocs factors de valoració, comprensibles i objectius, i que en el nostre cas prenguin com a punt de partida el desenvolupament del cor del Pla de Govern en el què es fixen de manera clara i sistemàtica les línies estratègiques que informaran el conjunt d’actuacions municipals pel conjunt del mandat i dins de cada línia els programes d’actuació anuals que a la vegada han de ser desenvolupats a través de les àrees corresponents. El complement d’especial rendiment ha d’estar destinat a incentivar les condicions objectives d’especial rendiment, d’activitat extraordinària i d’interès o iniciativa amb els quals l’empleat desenvolupa el seu treball en connexió directa amb el grau d’assoliment dels objectius del Pla de Govern per part de cada servei de l’organització. En aquest sentit, mantenint la quantia actual destinada a aquest factor del complement de productivitat, les parts negociadores es comprometen a desenvolupar l’àmbit personal, el temporal i l’element d’avaluació d’aquest en les properes sessions que s’estableixin a tal efecte.” L’objecte de valoració. Productivitat al sector públic. L’objectiu de la proposta tècnica que s’informa és la d’actualitzar els mecanismes que actualment s’utilitzen a l’Ajuntament per valorar la productivitat factor Especial Rendiment (ER) basats únicament en criteris de presència, i proposar, amb caràcter general, com a indicadors globals per tots els empleats públics, aquells conceptes que contribueixin a una avaluació de qualsevol empleat públic del seu rendiment i ens permeti premiar, si és el cas, la seva productivitat i contribuir, en la resta, a l’increment de l’eficiència. En aquest sentit considerem necessària la introducció d’un “segon tram” d’aquest complement per avaluar la productivitat en concret el grau de consecució dels objectius de l’organització. En un moment posterior, durant l’exercici 2017, s’haurà d’ampliar al component personal d’aportació individual. De les diferents vinculacions de personal de l’Ajuntament, considerarem el personal funcionari de carrera, el personal funcionari interí i el personal laboral. No considerem al personal eventual per la naturalesa més discrecional de les seves funcions ni al personal directiu que restarà subjecte a contractes programa o d’altres fórmules similars. En el camí per definir el model al que volem arribar no podem obviar sota el nostre criteri que la productivitat en l’àmbit públic i en el privat no són, ni probablement poden ser, el mateix. Aquesta afirmació marca les especificitats del model que proposem. L’Administració és més complexa que l’àmbit privat perquè també s’ha d’atendre als drets dels usuaris; s’ha de procurar equitat en la distribució dels béns i serveis, paràmetres com redistribució de la renda no troben parangó a l’esfera privada; s’ha de vetllar per la legalitat del procediment, molts processos estan sotmesos a tràmits que poden estar fins i tot fixats per llei, i que poden també requerir el sotmetiment a controls previs i posteriors. La peculiaritat de l’Administració ve a més reafirmada perquè una productivitat baixa, des de paràmetres d’eficiència, no implicarà pèrdua de clients i encariment del producte, com en l’àmbit privat, sinó, sense ànim d’exhaustivitat, pèrdua de confiança ciutadana, descrèdit polític, creixement del dèficit públic i enduriment de la fiscalitat. Estem parlant de dificultats que arriben al Govern i, fins i tot, al mateix Sistema Polític. Una de les tècniques específiques per fer créixer la productivitat al sector públic és la de l’establiment de programes. Això suposa tres accions consecutives: (i) previsió, en funció de la qual (ii) es formarà un pla que pot estar articulat en etapes i que (iii) suposa convergència d’esforços, i per tant comporta actuar en diversos camps a la vegada per aconseguir allò que es pretenia. Davant de la gestió ordinària, els programes suposen decisions difícils, doncs pretenen canviar inèrcies i es plantegen modificacions però són irrenunciables. Ara bé la introducció de l’avaluació (i) ha de ser gradual per adaptar-se a les capacitats de la nostra organització, (ii) el sistema ha de ser objectiu i transparent per no perdre la credibilitat dels treballadors i (iii) hem de poder treballar amb un marge de flexibilitat per adaptar progressivament el sistema a la nostra realitat administrativa, i finalment (iv) necessita un sòlid lideratge polític que avali la institucionalització de les avaluacions i (v) consensuar amb els representants dels treballadors els mecanismes avaluatius. L’avaluació ha de formar part del sistema integrat de gestió de personal, que arranqui d’una bona definició del lloc de treball, de les funcions -responsabilitats- que s’han de desenvolupar

Secretaria General


en el lloc, conformant un model, que juntament amb la tradicional carrera vertical, preveu la carrera horitzontal, en la qual sense canviar de lloc de treball s’evoluciona segons incrementen les competències del treballador. Competències que seran verificades mitjançant el sistema avaluatiu que, alhora, donarà pas a una millor gestió de subsistemes com el formatiu o el retributiu. En la definició els llocs de treball treballa la comissió de valoració en l’actualitat. La proposta tècnica que s’informa combina indicadors de presència (prorroga com a tram 1 el sistema actual) amb indicadors d’assoliment d’objectius (introducció del tram 2), per avaluar a més de la presència, el grau d’assoliment d’objectius de l’organització en l’elaboració i execució del Pla d’Actuació Municipal i Pla d’Inversions per a la legislatura actual i indicadors d’avaluació del desenvolupament personal (pla de carrera a desenvolupar en Mesa de Negociació durant l’exercici 2017). Es defineix de forma gradual un nou sistema de productivitat adaptat a la realitat de la nostra organització, passant d’un sistema d’avaluació de l’assistència, únicament motivat pel control (lluita contra l’absentisme que deriva en una compensació econòmica per aquells que tenen un menor nombre de faltes), a un sistema assolidor/valorador d’objectius. La definició dels objectius. El procés de modernització i d’aplicació del Pla de Gestió del Canvi a l’Ajuntament de Badalona, el Pla d’Actuació Municipal i el Pressupost d’Inversions Municipal. La missió d’una Corporació és el concepte que defineix la seva raó de ser, la finalitat i el propòsit fonamental que s’ha d’assolir davant dels diferents grups d’interès. La visió consisteix en una projecció, una imatge de futur de la Corporació a llarg termini. Els valors són les referències de l’organització i la clau del model de gestió, les actituds de les persones que permeten assolir els mandats estratègics de manera eficient. El model inicial d’avaluació de resultats estarà en connexió directa amb objectius clarament identificats en el Pla de Govern municipal, des del compliment de la legislació vigent, i el seguiment dels procediments establerts, fins a la realització efectiva eficaç i eficient d’un servei públic adaptat a les necessitats reals dels ciutadans. El Pla de Govern 2015-2019 aprovat per l’alcaldessa en data 14/11/2016, tal com s’autodefineix, és el que el Govern vol que passi a la ciutat durant el mandat, concretant els seus propòsits per als propers 4 anys, és un full de ruta del Govern en el què es defineixen les orientacions d’actuació prioritària, és un mapa estratègic que serveix de guia al Govern, és el pas previ per al desenvolupament de la participació de la ciutadania en l’elaboració del Pla d’actuació municipal -PAM- i, finalment, és el projecte del Govern que vol ser treballat amb tots els membres i grups municipals que formen el Consistori. El Pla de govern reflecteix les orientacions prioritàries, els eixos estratègics i els objectius de ciutat que dirigiran la gestió municipal al llarg del mandat. Pel que fa als eixos estratègics, desenvolupa l’essència d’allò que es vol assolir a llarg termini, la visió de la Badalona que es vol. L’Alcaldessa i l’equip de govern han definit el que ha de guiar i inspirar l’acció de l’organització en aquests tres eixos estratègics: Drets socials. Una Badalona de les persones, capdavantera en la reducció de les desigualtats, que garanteix els drets fonamentals de la ciutadania per al seu desenvolupament integral, que reconeix les diversitats i promou la cohesió social de totes les Badalones existents a la ciutat. Una ciutat on l’educació i la cultura són els pals fonamentals de la qualitat de vida de les persones. Lideratge i oportunitats de ciutat. La ciutat que converteix les fronteres en frontisses sent un clar motor de l’àrea metropolitana al servei de la reactivació econòmica i la cohesió territorial que generi oportunitats per a tothom. La Badalona que desenvolupa dels potencials turístics i culturals des dels valors de la inclusió, la sostenibilitat i la cohesió social. Governança compartida. Un Ajuntament que funciona, innovador i obert en gestió pública, que coopera i construeix polítiques públiques de forma compartida contribuint d’aquesta manera a l’apoderament ciutadà i la coresponsabilitat de la ciutadania en el bé comú. Una nova participació de la ciutadania en allò públic que recuperi la il·lusió per la ciutat i el prestigi que la institució ha perdut. Respecte dels objectius de ciutat, desenvolupa que són les 15 prioritats en les què s’enfocarà

Secretaria General


l’acció municipal al llarg del mandat, definits i consensuats amb tot l’equip de govern. Aquests objectius contribueixen de forma prioritària a algun dels tres eixos estratègics. Aquestes prioritats no reflecteixen tot el que realitza l’Ajuntament, sinó que constitueixen les línies prioritàries que indiquen la direcció del govern i el model de ciutat per al proper mandat. Drets socials. Una Badalona capdavantera en la inclusió i la reducció de les desigualtats socials Una ciutat educadora on la cultura sigui motor de desenvolupament integral de les persones Una Badalona que reconegui les diversitats sexuals, culturals, religioses i funcionals Una Badalona que garanteix la igualtat entre homes i dones L’espai públic de la ciutat com a espai democràtic, de relacions compartides, amable i accessible Una ciutat que garanteix el dret a l’habitatge digne per a les persones Una ciutat segura Una ciutat que promou l’esport com a eina de cohesió social Lideratge i oportunitats de ciutat. Una ciutat que aprofita els propis recursos i oportunitats per a la reactivació econòmica, la reindustrialització i la creació d’ocupació Una ciutat present al mapa polític, social i institucional de l’àrea metropolitana i del país; que estima el que és i el que representa Una ciutat sostenible mediambientalment Una ciutat cohesionada territorialment Governança compartida. Una Badalona referent en participació i apoderament ciutadà Un Ajuntament transparent, dialogant i proper a la ciutadania Un Ajuntament eficient, dinàmic i obert a les realitats ciutadanes El Pla d’actuació municipal comprèn els 40 programes següents: EIX DRETS SOCIALS Objectiu de ciutat: Capdavantera en la inclusió i la reducció de desigualtats socials.

PROGRAMES: Atenció a la infància i adolescència en risc i suport a famílies. Pla local de joventut. Acció contra la pobresa i suport en situacions de vulnerabilitat social. Programa d’acció social i territorial. Promoció de l’autonomia de persones grans i persones amb diversitat funcional. Envelliment actiu i saludable. Badalona Cap a una ciutat saludable. Pla local de prevenció de drogodependències. Taula local de salut mental i addiccions. Entorn saludable i protecció de la salut.

Objectiu de ciutat: En la qual l’educació i la cultura sigui clau en el desenvolupament integral de les persones.

Promoció de l’èxit educatiu. Cultura i territori: fent ciutat. Promoció i regulació dels usos dels teatres municipals.

Objectiu de ciutat: Diversa i que faci de la diferència (sexual, cultural, religiosa i funcional) un valor, un bé col.lectiu que genera riquesa.

Pla de convivència i civisme. Objectiu de ciutat: Potenciadora de la plena igualtat entre homes i dones.

Pla estratègic Badalona Feminista. Objectiu de ciutat: Amb un espai públic democràtic, relacional, amable i accessible.

Manteniment de les infraestructures i els espais públics. Pla de mobilitat sostenible. Pla d’usos de l’espai públic.

Secretaria General


Objectiu de ciutat: Compromesa en fer efectiu el dret de tothom a un habitatge digne. Polítiques públiques d’habitatge 2016-2019.

Objectiu de ciutat: On les polítiques de seguretat siguin més properes i preventives. Nou model de seguretat ciutadana. Pla de resiliència i adaptació als riscos infraestructurals.

Objectiu de ciutat: Promotora de l’esport com a eina de cohesió social. Pla d’usos i gestió dels equipaments esportius municipals.

EIX LIDERATGE I OPORTUNITATS DE CIUTAT Objectiu de ciutat: Capaç d’aprofitar tot potencial i recursos com a motor reactivació i desenvolupament econòmic, i creació d’ocupació.

Ciutat comercial i turística Indústries i espais d’activitat econòmica. Ocupació i empresa.

Objectiu de ciutat: Apostant decididament per ser un referent polític, social i institucional en el marc de l’Àrea metropolitana i del país.

26. Badalona al projecte estratègic de l’Eix Besòs. Objectiu de ciutat: Sostenible mediambientalment.

Millora de la qualitat de l’aire de Badalona. Agència Local de l’Energia i canvi climàtic. Manteniment, millora i recuperació del medi natural de Badalona.

Objectiu de ciutat: Cohesionada territorialment. Pla d’equipaments municipals.

EIX GOVERNANÇA COMPARTIDA. Objectiu de ciutat: Compromesa amb la participació social i l’apoderament de la ciutadania.

Govern obert i participació. Badalona Ciutat Intel·ligent.

Objectiu de ciutat: Gestionada des d’un Ajuntament transparent, dialogant i proper a la ciutadania.

Comunicació i atenció ciutadana. Pla de qualitat i e-administració. Transparència i bon govern.

Objectiu de ciutat: Gestionada des d’un Ajuntament eficient, dinàmic i obert a les realitats ciutadanes.

Observatori de Badalona Pla de Sistemes d’Informació i Tecnologies de la Informació i el coneixement (TIC). Sistemes d’Informació de Base. Oficina pressupostària.

Programa de caràcter intern: Pla operatiu de Recursos Humans: Pla d’ocupació integral, de mesures organitzatives i de polítiques de personal del sector públic local de l’Ajuntament de Badalona.

L’informe del coordinador de Govern: Els instruments operatius d’anàlisi per valorar el compliment dels objectius estratègics de l’organització. L’establiment d’indicadors i el grau d’assoliment/nivell de compliment per 2016. Aquest informe incorpora annexes els següents documents: Pla de Govern, Informe de diagnosi encarregat a la Universitat Pompeu Fabra sota la direcció dels professors Carles Ramió i Miquel Salvador, Pla Gestió del Canvi i Pla d’actuació municipal (PAM). “Informe que emet Ricard Vilaregut i Sáez, com a coordinador de Govern, en relació amb el procés de modernització i d’aplicació del Pla de Gestió del Canvi, el Pla d’actuació municipal i el pressupost d’inversions municipal. Introducció, objectius, estructura i procediment El govern municipal, des de l’inici de l’actual mandat, està impulsant una sèrie de mesures organitzatives adreçades a la implantació i impuls de determinats canvis organitzatius i projectes d’actuació per part del mateix Ajuntament que es consideren, en ambdós casos, estratègics, prioritaris i essencials per part d’aconseguir una administració local més eficient, participativa i adaptada als reptes de la societat actual.

Secretaria General


Les accions que successivament s’han anat realitzant aquest any 2016, amb continuïtat als propers 3 anys, sorgeixen del diagnòstic encarregat a la Universitat Pompeu Fabra sota la direcció dels professors Carles Ramió i Miquel Salvador. Els objectius que es plantejaven, que es defineixen com en un marc de planificació estratègica, són, tant des de la perspectiva del ciutadà com des de la mateixa organització: Elaborar un pla estratègic de ciutat i d’Ajuntament (PAM). Definir un model d’ajuntament de

caràcter institucional i intel·ligent. Posicionar-se de manera clara sobre alguns dels grans reptes de la gestió pública actual

com ara els següents quatre eixos: a) model polític versus model professional, b) model professional clàssic versus model gerencial, c) externalització versus recuperació de la gestió pública dels serveis, d) centralització o descentralització territorial (districtes). També s’han de definir els models en relació a la participació ciutadana, la transparència i el retiment de comptes i l’avaluació de polítiques públiques.

Impulsar canvis en l’estructura administrativa de caràcter polític. Fer reformes en l’estructura administrativa de caràcter professional per tal de donar coherència, simplificar-la i facilitar la gestió per projectes.

Establir un àmbit (o diferents àmbits) d’intel·ligència institucional i que operin com a motors de la transversalitat: gestió d’informació interna i externa, disseny i seguiment del pla estratègic, disseny i seguiment d’un quadre de comandament institucional (polític y macro organitzatiu), potenciar el rol de “principal”: control de les externalitzacions, control de l’Administració funcional o instrumental, avaluació de polítiques públiques, impuls de la transparència (inclou open data), participació ciutadana i administratió electrònica (inclou smart city).

Ordenar l’Administració funcional o instrumental: supressió o no, fusió o agregació o no, reincorporació o no als serveis centrals dels diferents organismes autònoms i empreses públiques.

Estratègies en matèria de gestió de recursos humans. Impulsar un sistema meritocràtic per l’accés de nous empleats públics, definir la plantilla de noves necessitats de personal (tenint present piràmide d’edat, necessitat e tecnificació i nous perfils professionals), definir àmbits funcionals, definir una carrera administrativa horitzontal vinculada a mapa de competències, començar a definir un sistema per l’avaluació de l’acompliment. Abordar de forma decidida la gestió de l’elevat índex de temporalitat existent i les dificultats que, en termes de promoció professional i de gestió de persones, aquesta precarietat representa.

Pla de formació de directius, de comandaments i d’empleats públics vinculat als nous valors i al nou model institucional i de gestió.

Per afrontar aquests enunciats estratègics s’ha impulsat un procés que ha comptat amb la participació transversal de tota la plantilla professional de l’ajuntament, a través del que s’ha batejat com a Pla de Gestió del Canvi ( a partir d’ara PGC), concretat amb la creació de diferents nivells i grups de treball per elaborar la diagnosis del mateix PGC, portar a terme la construcció i execució del Pla d’acció Municipal i vetllar pel compliment del Pressupost d’Inversions. Per tot això, ha calgut iniciar un procés de recuperació de les capacitats del conjunt de l’organització, formalitzat organitzativament en els següents nivells:

A través del gabinet de planificació estratègica, encarregada de dur a terme el Pla de Gestió del Canvi, i liderada per la coordinació de govern, que marca les fases operatives de cada procés concret, i avalua el grau de compliment. Amb una estructura creada ad-hoc, anomenada Oficina de Suport al PGC. formada per referents de cada àmbit organitzatiu, que aporta el seguiment i la metodologia general del procés. Amb la implicació dels diferents caps de servei, caps de departament i caps d’unitat de tota l’organització, que lideren el procés concret en el propi àmbit a través dels diferents grups de treball. I amb la participació de tota la plantilla, que executen les tasques pels anteriors tres nivells esmentats.

A fi i efecte de dur a terme el PGC amb la qualitat i eficàcia prevista, s’han establert un seguit

Secretaria General


d’indicadors de compliment d’uns objectius que s’han determinat per la Coordinació del govern al principi d’any, a partir de variables estructurals i cojunturals. Els indicadors, de caràcter objectiu i subjectiu, ens porten a una valoració de compliment del PGC en tres nivells:

Nivell de compliment alt: haver assolit el 85% o més dels objectius predeterminats de forma anual

Nivell de compliment mitjà: haver assolit entre el 60 i el 84% dels objectius predeterminats de forma anual

Nivell baix de compliment: haver assolit menys del 60% dels objectius predeterminats de forma anual

El model de gestió proposat per l’Ajuntament de Badalona (PGC) A partir de les conclusions del diagnòstic de la Pompeu Fabra, però també de la pròpia feblesa del model preexistent i la bona expectativa de canvi de les persones que treballen a l’Ajuntament, es proposa una estratègia per encarar la reforma institucional i administrativa de l’Ajuntament, que com hem apuntat, té tres parts: l’elaboració i execució d’un PLG, d’una PAM i d’un pressupost d’Inversions Municipal. Tal i com es reconeix a l’estudi, impulsar políticament una reforma organitzativa és una tasca complexa. Per aquest motiu s’han d’escollir un llistat molt curt d’estratègies reformadores amb l’objectiu que es puguin dominar i implementar i que aquestes operin com un catalitzador de la resta d’estratègies i propostes de reforma que es poden fer més tard i de manera incremental. Les estratègies i propostes que s’haurien de prioritzar son els següents: Un model que rebutja de forma radical i bel·ligerant qualsevol manifestació de caràcter clientelar mitjançant la imposició de sistemes totalment meritocràtics en la selecció dels nous empleats públics i en la seva carrera administrativa (carrera horitzontal, caps de projectes i caps de serveis). Que introdueix el criteris de competències professionals pels llocs de directius públics professionals. També rebutja el clientelisme mitjançant sistemes estrictament tècnics en la contractació pública i en les relacions amb les entitats i moviments socials i amb els sindicats. Un model que combina el model burocràtic amb un model gerencial de caràcter eficientista. El model burocràtic clàssic no es pot obviar del tot a l’Administració pública contemporània en el sentit que els valors weberians aporten predictibilitat, objectivitat i sistematització als processos administratius amb la finalitat que el sistema públic generi seguretat institucional i jurídica a la societat. La seguretat jurídica afavoreix el creixement econòmic, que és únicament un mitjà per aconseguir el benestar i el desenvolupament humà. Però el model burocràtic també genera unes externalitats negatives com ineficiències, una vinculació excessiva als processos més que als resultats, etc. que s’han de limitar mitjançant un model gerencial de caràcter eficientista que es preocupi en assegurar uns bons resultats de les polítiques i dels serveis públics de manera eficient. El rol gerencial aporta una visió transversal i orientada als resultats i a l’eficiència. Es tracta, en definitiva d’una combinació del millor dels models burocràtic i gerencial que dona com a resultat un model institucional que combina la seguretat jurídica i administrativa amb l’economia, eficàcia i eficiència. Un model que respecta i separa l’àmbit polític de l’àmbit professional en el sentit que aposta per un model polític fort, repolititzat ja que del mateix en depèn la legitimitat política de l’Ajuntament. Però el model també defensa la independència del criteri tècnic de gestió basat amb el mèrit de les competències professionals. El punt de contacte i intersecció entre la política i l’administració serà la direcció pública professional fonamentada bàsicament amb el mèrit però complementada amb unes justes dosis de nivell de confiança política i personal. Un model amb fortalesa institucional i amb valors públics: la combinació dels models burocràtic i gerencial aporten fortalesa i eficiència institucional però aquestes s’han de potenciar amb la defensa i promoció de valors públics: valor en la defensa del interès general o del bé comú, valor de servei públic cap a la ciutadania, promoció dels elements de la infraestructura de l’ètica pública, transparència i retiment de comptes. Un model de gestió relacional de caràcter democràtic: el govern de l’Ajuntament té tota la legitimitat democràtica per portar a terme el seu programa polític però es busca una doble legitimitat en bona part de les polítiques públiques mitjançant el foment de la participació en la

Secretaria General


definició dels problemes públics i en les seves vies de solució. La participació serà plural, oberta i igualitària a totes les formacions polítiques, organitzacions i moviments socials, a les empreses, els sindicats i a les corporacions de caràcter professional. Un model de gestió que informa i escolta als empleats públics: la participació política té plenament sentit amb els agents externs a l’Ajuntament però no ha de ser, en canvi, tan oberta i plural amb els empleats públics. Aquests son uns professionals retribuïts per la societat i una part interessada i no pot ser un agent de participació més ja que manté una posició privilegiada. En aquest col·lectiu s’ha d’incentivar que faci arribar a l’equip de govern la seva opinió informada, que sigui escoltada per l’estament polític i que aquest prengui la seva decisió sense cap mena de condicionant. En tot cas tant les decisions com els seus processos han de ser objecte d’informació i de justificació cap als empleats públics. Els sindicats, en la a seva dimensió interna, participen en les processos de decisió en els que tenen competències formals però en la resta dels temes poden opinar i ser informats però en cap cas influir d’una manera privilegiada. En definitiva s’ha de lluitar contra (i de cap manera incentivar) les lògiques corporatives que estan presents de manera natural a l’Administració pública Un model d’elevada intel·ligència institucional: el model de gestió ha de ser intel·ligent en el sentit que l’organització municipal ha de tenir bases de dades de gestió interna, dades d’impacte de polítiques i serveis i els empleats públics han de tenir capacitat per elaborar documents que detectin de forma activa problemes i que tinguin la capacitat de presentar als càrrecs electes alternatives de solució als mateixos. El Pla d’Actuació Municipal i el Pressupost d’Inversions Com ja s’ha dit anteriorment, el govern municipal ha volgut que la planificació (preveure allò que es vol fer, fer-ho seguin una metodologia raciona, fer un seguiment de la seva execució, avaluar el seu grau d’assoliment i donar comptes d’aquest resultat) sigui un dels eixos que ha de caracteritzar la seva actuació i que aquesta metodologia signifiqui un canvi en la forma de treballar de l’organització municipal i s’incorpori a la cultura i els valors municipals que de fet són el pilar del PGC. El catalitzador d’aquest camí es proposa que sigui el Pla d’Actuació Municipal. El PAM és l’instrument de planificació de l'activitat municipal del mandat que fixarà els programes i actuacions prioritàries proposats pel govern de la ciutat. Aquests programes i actuacions són elaborades per l’organització municipal i es validen, contrasten, completen i prioritzen mitjançant la participació activa de la ciutadania de Badalona. El PAM serveix també, sempre que sigui possible, per ajustar el pressupost municipal i el programa financer municipal, i és complementa amb el pla d'inversions municipal (PIM). L’alineament d’aquestes eines d’ordenació de l’activitat municipal és un factor rellevant que indica el grau de maduresa d’una organització proactiva i predictiva, que defineix allò que vol fer, i que valora el seu grau d’assoliment, permetent així retre comptes de forma objectiva a la ciutadania, a la vegada que s’inicia un procés d’empoderament de les persones que treballen a l’organització municipal, fent-los sentir protagonistes i responsables de la gestió dels serveis i projectes municipals. El punt de partida per a determinar quins han de ser els programes i projectes prioritaris és el Pla de Govern, un document de caràcter polític que està conformat per tres nivells de contingut que van de la mirada més estratègica i global a la més particular: La visió i els eixos estratègics de l’acció de govern. Recull l’essència d’allò que es vol assolir a llarg termini, la visió de la Badalona que es vol. L’alcaldessa i l’equip de govern han definit allò que ha de guiar i inspirar l’acció de l’organització. Els objectius de ciutat. Són les 15 prioritats en les què s’enfocarà l’acció municipal al llarg del mandat, definits i consensuats amb tot l’equip de govern. Aquests objectius contribueixen de forma prioritària a algun dels tres eixos estratègics. Aquestes prioritats no reflecteixen tot el que realitza l’Ajuntament, sinó que constitueixen les línies prioritàries que indiquen la direcció del govern i el model de ciutat per al proper mandat. Els objectius dels àmbits de govern. Són les prioritats en les què s’enfocarà l’acció de cadascun dels àmbits de govern definits en l’organigrama municipal aprovat per Plenari. Al mateix temps contribueixen als objectius de ciutat i defineixen les línies prioritàries que han de dirigir l’acció de cadascun dels àmbits de govern.

Secretaria General


Els eixos estratègics Recull l’essència d’allò que es vol assolir a llarg termini, la visió de la Badalona que es vol. L’Alcaldessa i l’equip de govern han definit el que ha de guiar i inspirar l’acció de l’organització en aquests tres eixos estratègics. DRETS SOCIALS. Una Badalona de les persones, capdavantera en la reducció de les desigualtats, que garanteix els drets fonamentals de la ciutadania per al seu desenvolupament integral, que reconeix les diversitats i promou la cohesió social de totes les Badalones existents a la ciutat. Una ciutat on l’educació i la cultura són els pals fonamentals de la qualitat de vida de les persones. LIDERATGE I OPORTUNITATS DE CIUTAT. La ciutat que converteix les fronteres en frontisses sent un clar motor de l’àrea metropolitana al servei de la reactivació econòmica i la cohesió territorial que generi oportunitats per a tothom. La Badalona que desenvolupa dels potencials turístics i culturals des dels valors de la inclusió, la sostenibilitat i la cohesió social. GOVERNANÇA COMPARTIDA. Un Ajuntament que funciona, innovador i obert en gestió pública, que coopera i construeix polítiques públiques de forma compartida contribuint d’aquesta manera a l’apoderament ciutadà i la coresponsabilitat de la ciutadania en el bé comú. Una nova participació de la ciutadania en allò públic que recuperi la il·lusió per la ciutat i el prestigi que la institució ha perdut. Els objectius de ciutat Són les 15 prioritats en les què s’enfocarà l’acció municipal al llarg del mandat, definits i consensuats amb tot l’equip de govern. Aquests objectius contribueixen de forma prioritària a algun dels tres eixos estratègics. Aquestes prioritats no reflecteixen tot el que realitza l’Ajuntament, sinó que constitueixen les línies prioritàries que indiquen la direcció del govern i el model de ciutat per al proper mandat. Drets Socials � Una Badalona capdavantera en la inclusió i la reducció de les desigualtats socials � Una ciutat educadora on la cultura sigui motor de desenvolupament integral de les persones � Una Badalona que reconegui les diversitats sexuals, culturals, religioses i funcionals � Una Badalona que garanteix la igualtat entre homes i dones � L’espai públic de la ciutat com a espai democràtic, de relacions compartides, amable i accessible � Una ciutat que garanteix el dret a l’habitatge digne per a les persones � Una ciutat segura � Una ciutat que promou l’esport com a eina de cohesió social Lideratge i oportunitats de ciutat � Una ciutat que aprofita els propis recursos i oportunitats per a la reactivació econòmica,

la reindustrialització i la creació d’ocupació � Una ciutat present al mapa polític, social i institucional de l’àrea metropolitana i del país;

que estima el que és i el que representa � Una ciutat sostenible mediambientalment � Una ciutat cohesionada territorialment Governança compartida � Una Badalona referent en participació i apoderament ciutadà � Un Ajuntament transparent, dialogant i proper a la ciutadania � Un Ajuntament eficient, dinàmic i obert a les realitats ciutadanes Els objectius dels àmbits de govern Són les prioritats en les què s’enfocarà l’acció de cadascun dels àmbits de govern definits en l’organigrama municipal aprovat per Plenari. Al mateix temps que els objectius de ciutat, contribueixen als eixos estratègics del mandat i defineixen les línies prioritàries que han de dirigir l’acció de cadascun dels àmbits de govern. De la determinació dels objectius polítics de cada àmbit han sorgit els programes, projectes i actuacions prioritàries que es recullin al PAM El treball d'elaboració del PAM s'estructura en tres fases:

Secretaria General


Primera: elaboració dels programes i actuacions claus de la legislatura per part de l'organització municipal a partir de les prioritats marcades pel govern de la ciutat. Aquesta fase haurà de comptar amb la màxima implicació del equips de professionals de l’organització municipal i donarà com a resultat el document base per a iniciar les fases següents.

Segona: participació activa de la ciutadania: directament, a través de les entitats de la ciutat, i mitjançant els espais de participació sectorials i territorials. Una participació tant en la definició i/o priorització d'actuacions, com en la priorització i millora dels programes.

Tercera: participació dels òrgans municipals, concretament dels grups municipals, tant en el debat polític de les propostes i llur millora com, si s'escau, per a l'aprovació del PAM per part del Plenari.

Badalona aposta així per treballar amb l’eina de planificació estesa a l‘àmbit local anomenada Pla d’Actuació Municipal (PAM), que, com s’ha vist, recollirà el conjunt d’accions, projectes i iniciatives prioritàries que impulsarà el govern per als anys 2016-2019 i servirà com un dels catalitzadors de la millora de la ciutat i de la modernització i reforma de l’administració municipal. Compliment d’objectius 2016 Aquesta metodologia vinculada al Pla de Gestió del Canvi ha generat, i és una de les seves condicions, un flux d’intercanvi, de coneixement i de cooperació inter-organitzacional, que s’ha concretat, en una primera fase, amb la articulació del Pla d’Acció Municipal, però amb voluntat de continuïtat per desenvolupar les diferents fases del PGC (s’adjunta documentació), i que necessita de la implicació dels diferents nivells de l’organització detallats al punt 1. Alhora, el fet de disposar d’un Pla de Gestió del Canvi, contribuirà a optimitzar els recursos de gestió destinats a l’activitat inversora, no només els econòmics o financers, sinó especialment els recursos humans i organitzatius. Del desenvolupament de les condicions i tasques anteriors es deriva una necessitat relacionada amb la motivació de l’organització i el reconeixement de l’assoliment dels objectius marcats. Si bé és cert que fins ara no ha existit una fórmula que contemplés la productivitat i l’assoliment dels objectius per tal d’instaurar mesures d’avaluació de la productivitat, aquest marc de treball ja definit i plenament operatiu (Pla d’actuació municipal, Pla d’inversions municipal, organització per àmbits, etc) possibilita mesurar i avaluar constantment la productivitat de les treballadores i treballadores de la corporació municipal. Així mateix, es disposen d’elements de coneixement de la mateixa organització que permeten ajustar aquesta productivitat a l’aportació real que fa cada servei i cada professional al desenvolupament de la tasca encomanada, que hauran de ser concordants amb el nivell de consecució dels objectius assenyalat en el punt 1. Des d’aquesta definició la productivitat s’hauria de descompondre en dos valors: el de consecució dels objectius marcats, definits pel sistema d’indicadors predeterminats anualment, i el component personal d’aportació individual, que s’hauran de valorar subjectivament els diferents caps de servei per la via passiva, és a dir, a través d’un informe negatiu referent a la tasca realitzada per qualsevol treballador/a de l’organització municipal. Com hem assenyalat, el desenvolupament del PGC, del PAM i del Pressupost d’Inversions Municipal serán elsinstruments operatius d’anàlisi per valorar el compliment dels objectius estratègics per part del conjunt de l’organització. Uns indicadors que fer-los operatius, per tant objectivables i definibles, hauran de ser predeterminats a principis d’any per la coordinació de govern a través del Gabinet de Planificació Estratègica, òrgan responsable de fer-ne el seguiment. Pel que fa a l’any 2016, els tres indicadors per valorar el grau de compliment han estat:

- Grau de realització de la diagnosi per fer el PGC. Tant per cent d’execució: 100% - Grau de realització del disseny intern del PAM. Tant per cent d’execució: 100 % - Grau de realització del procés de participació del pressupost d’inversions. Tant per

cent d’execució 80% Així doncs, en l’actual moment de desenvolupament dels encàrrecs del PGC, del Pla dactuació municipal, el Pressupost d’inversions, i de la consecució dels objectius enunciats en el mateix, i

Secretaria General


de la dinámica que l’organització ha posat en marxa, cal considerar que a dia d’avui, el grau d’acompliment de les fites es situen en el nivel alt de la proposta d’indicadors, disposant de documentació objectiva que o acredita.”. seguiment. Pel que fa a l’any 2016, els tres indicadors per valorar el grau de compliment han estat:

- Grau de realització de la diagnosi per fer el PGC. Tant per cent d’execució: 100% - Grau de realització del disseny intern del PAM. Tant per cent d’execució: 100 % - Grau de realització del procés de participació del pressupost d’inversions. Tant per

cent d’execució 80% Així doncs, en l’actual momento de desenvolupament dels encàrrecs del PGC, del Pla dactuació municipal, el Pressupost d’inversions, i de la consecució dels objectius enunciats en el mateix, i de la dinámica que l’organització ha posat en marxa, cal considerar que a dia d’avui, el grau d’acompliment de les fites es situen en el nivel alt de la proposta d’indicadors, disposant de documentació objectiva que o acredita.”. En síntesi, l’informe del coordinador de Govern exposa el procés de modernització i d’aplicació del Pla de gestió del canvi a l’Ajuntament, el Pla d’actuació municipal i el Pressupost d’inversions, com a accions sorgides del diagnòstic encarregat a la Universitat Pompeu Fabra sota la direcció dels professors Carles Ramió i Miquel Salvador i, entre d’altres, enunciats estratègics que han suposat l’impuls d’un procés que ha comptat amb la participació transversal de tota la plantilla professional de l’Ajuntament, a través del que s’ha batejat com a Pla de gestió del canvi (a partir d’ara PGC), concretat amb la creació de diferents nivells i grups de treball per elaborar la diagnosis del mateix PGC, portar a terme la construcció i execució del Pla d’acció municipal (en endavant PAM) i vetllar pel compliment del Pressupost d’inversions (en endavant PIM). En aquest sentit, en relació als criteris per a valorar el grau d’assoliment d’objectius organitzacionals resulten els següents ítems:

Els instruments operatius d’anàlisi per valorar el compliment dels objectius estratègics de l’organització són el desenvolupament (i) del PGC, (ii) del PAM i (iii) del Pressupost d’Inversions Municipal. S’estableixen tres nivells de compliment:

Nivell de compliment alt: haver assolit el 85% o més dels objectius predeterminats de forma anual Nivell de compliment mitjà: haver assolit entre el 60 i el 84% dels objectius predeterminats de forma anual Nivell baix de compliment: haver assolit menys del 60% dels objectius predeterminats de forma anual

Indicadors any 2016: Grau de realització de la diagnosi per fer el PGC. Tant per cent d’execució: 100% Grau de realització del disseny intern del PAM. Tant per cent d’execució: 100 % Grau de realització del procés de participació del pressupost d’inversions. Tant per cent d’execució 80%

Indicadors any 2017: S’hauran de predeterminar a principis d’any per la coordinació de govern a través del Gabinet de Planificació Estratègica.

Finalment, l’informe del Coordinador de Govern conclou que a la data d’emissió de l’informe, novembre de 2016, el grau d’acompliment de les fites (instruments operatius d’anàlisi de l’apartat a)) és situa en el nivell alt de la proposta d’indicadors, disposant de documentació objectiva que ho acredita. Motivació tècnica de la implantació del sistema. La proposta tècnica per a la modificació del criteri Especial Rendiment (ER) del complement de productivitat aprovat per acord de Ple de data 22/12/2015, amb la introducció d’un “segon tram” vinculat al grau d’assoliment dels objectius assignats al desenvolupament del Pla de Gestió del Canvi (PGC), del Pla d’actuació municipal (PAM) i el Pla d’Inversions Municipal (PIM), en desenvolupament de Pla de Govern 2015-2019, durant el segon semestre de 2016 i per l’exercici 2017, per a la implementació gradual de l’avaluació del compliment a l’Ajuntament de

Secretaria General


Badalona, acordada entre les representacions de l'Ajuntament i de les organitzacions sindicals PSU, SFP, CATAC i UGT, en sessió de MGN de data 08/11/2016, en desenvolupament de l’Acord Marc dedata 26/05/2016 pretén instaurar un model d’avaluació del compliment assolidor d’objectius, no només objectius de presència sinó també objectius organitzacionals i cojunturals, i es compromet a l’inici dels treballs durant el primer semestre de 2017 per al desenvolupament del Pla de carrera, que les parts s’han obligat a negociar per a l’avaluació del component personal d’aportació individual. Aquesta proposta té caràcter singular i excepcional, als efectes del que determina l’article 19.7 de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2016 precisament pel seu caràcter puntual, retribuirà assoliment d’objectius durant el segon semestre de 2016 i el primer semestre de 2017, així com perquè comporta la implementació gradual a l’Organització, tal i com ja s’ha argumentat en el cos de la proposta, d’un sistema d’avaluació del compliment que s’articula a partir de l’article 20 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TR-EBEP), dins del marc de l’autonomia municipal, i amb la finalitat de donar resposta a la necessitat de disposar d’un marc fidel als criteris que estableix el propi EBEP, que ajudi a regular el concepte retributiu complement de productivitat, en tant no existeix normativa autonòmica de desenvolupament en matèria de sistemes avaluatius (Capítol III del Títol III d’aquest cos legal) que ens permeti una posada en pràctica efectiva i generalitzada. En relació al manteniment de la presència, tram 1, com a mecanisme de control per tal de lluitar contra l’absentisme (sense perjudici de l’aplicació del règim disciplinari quan escaigui), justifica el mantenir una part del sistema dedicat a l’avaluació de l’assistència que deriva en una compensació econòmica per aquells que tenen un menor nombre de faltes. La Jurisprudència ha reconegut expressament que l’assistència al treball pot ser un dels objectius que pot retribuir la productivitat conjuntament amb d’altres de caràcter generals i comuns. En aquest sentit podem destacar les següents sentències: La sentència núm. 54/2005 de 7 d’octubre de la Sala Contenciosa-Administrativa, Secció 1ª del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Canàries, Santa Cruz de Tenerife, JUR\2005\278596 disposa literalment “que el complemento de productividad tiene carácter subjetivo e individual siendo su concesión y cuantificación ajenos a las condiciones objetivas del puesto tales como acreditar la participación en la consecución de los objetivos mediante certificación emitida, habiéndose acogido previamente a dicho plan, cumpliendo horario, actividad extraordinaria o el interés o iniciativa en el desempeño de su trabajo”. La sentència núm. 1180/2007 de data 1/10/2007 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (Sala Contenciosa-Administrativa, Secció 6ª), JUR\2008\95149 en quant al complement de productivitat: “Esto es, se trata de un auténtico complemento retributivo en atención al directo desempeño de las funciones (…), por lo que la determinación de que se retribuye la productividad de acuerdo con unos objetivos generales y comunes para todo el personal del Ayuntamiento y de sus organismos autónomos, primero desincentivando el absentismo y el incumplimiento del horario, y después de acuerdo con los objetivos concretos de cada tarea, es adecuada a la normas retributivas de los funcionarios. (…) Tales Acuerdos se remiten por lo demás, dentro de las propias potestades de autoorganización de la Corporación Local, también a las comisiones mixtas y a los criterios de los órganos competentes de cada área municipal, así como a los demás criterios de distribución obrantes en el expediente: el cumplimiento del horario y la asistencia al trabajo.

Y en cuanto al procedimiento legalmente establecido que se haya regulado en el referido artículo 5º del R.D. 861/1986 por el que se regula el régimen de retribución de los funcionarios de la Administración Local, no se ha acreditado el incumplimiento de alguno de sus requisitos en cuanto a:

- la fijación del complemento de productividad a través de circunstancias objetivas, y a través de criterios del Pleno consensuados con las fuerzas sindicales,

- a la imposibilidad de la vinculación de la cuantía del mismo para periodos sucesivos, como a su publicidad,

- y por último en cuanto a la competencia del Pleno de la Corporación para la determinación de los criterios de adjudicación y de la cantidad global destinada a

Secretaria General


la asignación del mismo a través de una concreta consignación presupuestaria dentro del límite del 30% a que hace referencia el artículo 7,2, b) del RD 861/1986 de 25 de abril .

La sentència núm.838/2001 de 12 de juliol del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (Sala Contenciosa Administrativa Secció 2ª) JUR\2001/308716 disposa literalment i en part suficient el següent:

“ (…) el devengo del complemento de productividad se hace depender de la relación entre la tasa de absentismo individual y la general de la totalidad de la plantilla en atención a las ausencias por enfermedad o accidente no laboral, otras licencias o permisos (excluyendo el accidente laboral o enfermedad profesional, la asistencia a juicios, las horas sindicales, los reconocimientos médicos obligatorios y la asistencia a cursos) y las ausencias injustificadas; se va a prever que los ertzainas cuya media individual sea igual o inferior a la general percibirán el complemento, en tanto los que tengan una tasa individual superior no lo percibirán; (…) y su cuantía estará ligada a la medida del nivel de absentismo obtenido por la Ertzaintza en los cuatro meses anteriores con la previsión de que cada cuatrimestre se considera un período independiente y asimismo en relación con el abono del complemento de productividad una vez vencido el año queda ligado al nivel de absentismo obtenido en el conjunto de los 12 meses. (…) es evidente que la regulación del complemento de productividad no viene a retribuir el no desempeño del puesto, dado que lo que pretende es que efectivamente se desempeñe el puesto el mayor tiempo posible en relación con la jornada anual establecida, dado que el complemento de productividad referido no está retribuyendo el absentismo sino todo lo contrario, el no absentismo, esto es, la presencia física, la disponibilidad de los miembros del cuerpo (…) (…) no puede considerarse sino acertado el considerar que dentro de esa previsión legal del complemento de productividad en cuanto a la retribución de especial rendimiento (…) tenga cobertura esa previsión dirigida a retribuir la efectiva disponibilidad y presencia en el puesto de trabajo por los miembros de la Ertzaintza, esto es, dirigida a evitar ausencias aunque puedan ser en determinados casos justificadas en los términos en que viene regulado (…) hemos de decir que la regulación no equipara productividad con inasistencia sino que en el fondo equipara productividad con asistencia efectiva de los miembros del cuerpo policial, con independencia de que, como luego veremos, determinadas ausencias no se computan en la tasa de absentismo que no serán relevantes a estos efectos en perjuicio de los afectados, con independencia de que no se esté ante una presencia física. (…) el complemento que estamos tratando lo que trata es, no sólo de no desconocer que las licencias deban ser retribuidas, sino llegar a una retribución superior como consecuencia de la presencia física (…)

La sentència número 601/1999 de 2 de juny, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Sala Contenciosa-Administrativa Secció 2ª, RJCA\1999\4208, no existeix cap motiu legal per excloure la retribució per productivitat en els supòsits d’absència al treball per malaltia comú.

El disseny del complement estableix a més una fórmula garantista, les parts acorden que durant la vigència del present pacte, els treballadors i les treballadores que hagin obtingut una reducció de jornada per motius vinculats a la conciliació de la vida familiar i laboral, en exercici del drets de conciliació, gaudiran dels drets econòmics que conté d’aquest acord de manera complerta sense detriment d’aquests de manera proporcional a la seva jornada efectiva treballada. En aquest sentit el període per a totes les absències relacionades amb la millor conciliació de la vida personal, familiar i laboral, serà considerat període de desenvolupament del lloc de treball e efectes de l’esmentat complement ER tram 2. L’anterior sens perjudici que aquest complement tindrà caràcter proporcional en el cas de personal amb contracte/nomenament a temps parcial, deduint-ne en valors econòmics d’assignació individual proporcionals en la data de meritació econòmica.

Secretaria General


En relació a la possibilitat de retribuir la productivitat en el cas de reduccions de jornada que tinguin per causa la conciliació de la vida familiar i laboral, cal recordar que malgrat la pròpia naturalesa del complement de productivitat que el relaciona directament amb l’especial rendiment, l’activitat i la dedicació extraordinària, així com l’interés o la iniciativa apreciada en el desenvolupament del lloc de treball, fa que sigui incompatible la seva percepció i l’absència al lloc de treball, la jurisprudència (STC 151/2006, de 22 de maig) ha reconegut expressament que determinades situacions de no desenvolupament del lloc de treball com ara la maternitat, els alliberats o rellevats de la prestació de serveis per realitzar funcions sindicals, no produeixen l’exclusió de la seva percepció, degut a les seves característiques i a la transcendència dels drets que es protegeixen, si bé aquestes circumstàncies han de justificar-se oportunament a l’expedient. És obligació de l’Administració introduir mecanismes de política retributiva igualitaris. En aquest sentit, la llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes regula a l’art. 44 els drets de conciliació de la vida personal, familiar i laboral i a l’art. 56, els permisos i beneficis de protecció a la maternitat i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, indicant que “sens perjuici de les millores que poguessin derivar-se d’acords subscrits entre l’Administració General de l’Estat o els organismes públics vinculats o dependents d’ella amb els representants del personal al servei de l’Administració Pública, la normativa aplicable als mateixos establirà un règim d’excedències, reduccions de jornada, permisos i altres beneficis amb la finalitat de protegir la maternitat i facilitar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.” En el mateix sentit, la Llei catalana 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes regula al capítol IV les polítiques públiques per a promoure la igualtat efectiva de dones i homes i, de manera particular, la promoció de mesures d’igualtat efectiva en els convenis col·lectius al seu article 38 indicant que el Consell de Relacions Laborals, per mitjà de la Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya, ha d’analitzar i avaluar periòdicament el contingut dels convenis col·lectius des d’una perspectiva de gènere, emetre dictàmens de recomanacions i propostes, si escau, i promoure la inclusió de mesures d’igualtat en els convenis col·lectius. Informe preceptiu en exercici de la funció interventora crítica o prèvia. Ratificació de l’acord marc entre les representacions de l’Ajuntament i les seccions sindicals pel Ple en data 31/05/2016 comportava, necessàriament, la dotació d’un fons addicional, amb una previsió inicial, de 450.000 euros per l’any 2016. Aquell pacte quedava supeditat a l’habilitació dels crèdits pressupostaris necessaris en el moment en què es materialitzin els actes administratius que acreditin l’excepcionalitat en cada cas i s’aprovin per l’òrgan de Govern corresponent. De conformitat amb l’article 214 del Reial decret legislatiu 2/2204, de 5 de març, que aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, procedeix la fiscalització prèvia de la Intervenció municipal. Òrgan competent per resoldre. L’Ajuntament Ple és l’òrgan competent per aprovar aquesta proposta. Atesa la competència atorgada a l'Ajuntament Ple de conformitat amb el que disposa l’article 22.2 lletra i) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les bases del règimen local, l’article 52.2 lletra j) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova la Llei municipal i de règim local de Catalunya regula que correspon al Ple fixar la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris i l'article 54.h) del Decret 214/1990 de 30 de juliol pel que s'aprova el Reglament del personal al servei de les Entitats Locals. De conformitat amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL), aquesta proposta haurà de ser informada per la comissió d’estudi, informe o consulta corresponent, amb caràcter previ als acords plenaris i un cop fiscalitzat l’expedient per la Intervenció municipal. De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’article 47.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les

Secretaria General


bases de règim local. D’incloure’s la proposta en l’ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’aprovar-se l’acord se n’haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). Proposta d’acord En conseqüència, a resultes de l’acord de data 08/11/2016 en seu de negociació col·lectiva entre les representacions de l'Ajuntament i de les organitzacions sindicals PSU, SFP, CATAC i UGT, per al segon semestre de 2016 i per al primer semestre de l’exercici 2017 es dóna compliment al pacte tercer de l’acord marc de data 26/05/2016 que, entre d’altres, disposa que el complement d’especial rendiment ha d’estar destinat a incentivar les condicions objectives d’especial rendiment, d’activitat extraordinària i d’interès o iniciativa amb els quals l’empleat desenvolupa el seu treball en connexió directa amb el grau d’assoliment dels objectius del Pla de Govern per part de cada servei de l’organització, i d’acord amb l’art. 172 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROFJEL), s’informa que no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’Ajuntament Ple, prèvia declaració d’urgència conforme a l’art. 82.3 del mateix reglament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- DECLARAR la urgència per a la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia. SEGON.- RATIFICAR l'acord de les representacions de l'Ajuntament i de les organitzacions sindicals PSU, SFP, CATAC i UGT, de data 08/11/2016, que, en desenvolupament de l‘acord marc de data 26 de maig de 2016 i, en l'exercici de les competències que legalment tenen atribuïdes, en el si del procés negociador, pacten la modificació del criteri Especial Rendiment, ER del complement de productivitat, aprovat per acord de Ple de data 22/12/2015, amb la introducció d’un segon tram vinculat al grau d’assoliment dels objectius assignats als programes del Pla d’actuació municipal, PAM, en desenvolupament de Pla de Govern 2015-2019, durant el segon semestre de 2016 i per l’exercici 2017, per a la implementació gradual de l’avaluació del compliment a l’Ajuntament de Badalona, que, transcrit de manera literal, disposa el següent: <<ACORD PER A LA INTRODUCCIÓ DE NOU FACTOR PER A LA IMPLEMENTACIÓ GRADUAL DE L’AVALUACIÓ DE L’ACOMPLIMENT A L’AJUNTAMENT DE BADALONA AMB L’OBJECTE DE MESURAR EL GRAU D’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS APROVATS EN EL PLA DE GOVERN 2015-2019 I, EN EL SEU DESENVOLUPAMENT, EN EL PLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL -PAM-, PER AL SEGON SEMESTRE DE 2016 I PER A L’EXERCICI 2017 A Badalona, en data 8 de novembre de 2016, les representacions de l'Ajuntament i de les organitzacions sindicals PSU, SFP, CATAC i UGT, en l'exercici de les competències que legalment tenen atribuïdes, en el si del procés negociador per a la introducció d’un nou factor per a la implementació gradual de l’avaluació de l’acompliment a l’Ajuntament de Badalona amb l’objecte de mesurar el grau d’assoliment dels objectius aprovats en el Pla de Govern 2015-2019 i, en el seu desenvolupament, en el Pla d’actuació municipal -PAM-, per al segon semestre de 2016 i per a l’exercici 2017, els representants esmentats, en l'àmbit de la Mesa General de Negociació per a matèries comuns, adopten el present ACORD: Antecedents El Ple de l’Ajuntament de Badalona aprova en data 22/12/2015 l’acord formalitzat en data 17/12/2015 entre la representació de la Corporació i les organitzacions sindicals que integren la Mesa general de negociació respecte al complement de productivitat especial rendiment ER 2016. Aquest acord desplega efectes mensualment al llarg de l’any 2016 en la nòmina dels treballadors de l’Ajuntament a través del complement de productivitat i està fonamentat en objectius de presència. El Ple de l’Ajuntament aprova l’acord marc signat en data 26/05/2016 entre les representacions municipal i de les organitzacions sindicals PSU, SFP i UGT, presents a la Mesa general de negociació conjunta constituïda a l’efecte, sobre determinades matèries comuns previstes a l’article 36.3 TR-EBEP. L’esmentat acord marc de la Mesa general de negociació conjunta signat en data 26/05/2016 preveu la dotació d’un fons addicional per tal d’assolir l’objectiu de modernització i qualitat de la

Secretaria General


prestació dels serveis públics als ciutadans i la modificació del criteri de productivitat, especial rendiment. Aquests pactes, transcrits en la part suficient, disposen el següent: << SEGON.- DOTACIÓ DE FONS ADDICIONAL PER TAL D’ASSOLIR L’OBJECTIU DE MODERNITZACIÓ I QUALITAT DE LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS ALS CIUTADANS. L’Ajuntament està treballant, en el si de l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal, en la redacció d'un Pla d’ocupació integral, de mesures organitzatives i de polítiques de personal del sector públic local amb l’objectiu d’obtenir un instrument tècnic, consensuat amb les seccions sindicals constituïdes a l’Ajuntament, per a la determinació de les polítiques de personal a partir de l’anàlisi de la situació de la plantilla i dels recursos humans i la seva integració en l’estratègia i els objectius del pla de govern municipal. En el sí d’aquest pla, com a política d’actualització retributiva, per tal d’assolir l’objectiu de modernització i qualitat de la prestació dels serveis públics als ciutadans, s'estudiarà l’actualització de la valoració d’aquells llocs de treball de la RLT vigent en els què s’acrediti objectivament una especial necessitat d’adequació retributiva per motius organitzatius, de contingut dels llocs de treball i/o sobre la base de la mitjana de les retribucions dels Ajuntaments de la província de Barcelona conformant sempre una situació singular i excepcional. Així mateix, l’estudi determinarà quins d’aquells factors que conformen actualment la distribució del complement de productivitat són realment factors de retribució del complement específic de cada lloc, per determinar el marge real fins al qual es podria dotar la borsa de productivitat pels casos que es tracti d’adequacions imprescindibles fixades als programes municipals i no als llocs de treball. L’aprovació d’aquest pla comportarà, necessàriament, la dotació d’un fons addicional, amb una previsió inicial, de 450.000 euros per l’any 2016, fons que, precisament pel caràcter singular i excepcional de les adequacions que en resultin no suposarà en cap cas increment de la massa salarial i retributiva per sobre de les limitacions establertes per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’exercici 2016. Aquest pacte quedarà supeditat a l’habilitació dels crèdits pressupostaris necessaris en el moment en què es materialitzin els actes administratius que acreditin la singularitat i l’excepcionalitat en cada cas i s’aprovin per l’òrgan de Govern corresponent. La quantificació del fons serà possible a partir del moment en què es disposi de la primera informació de liquidació trimestral, donat que el Pressupost va ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament el 13 d’abril i publicat al BOP en data 20 d’abril. El benefici d'un estudi d’aquest tipus és el seu caràcter consolidable en relació amb l’estructura retributiva perquè afecta als complements específics dels llocs de treball i no al complement de productivitat que, per definició, no és consolidable. TERCER.- MODIFICACIÓ DEL CRITERI DE PRODUCTIVITAT, ESPECIAL RENDIMENT. El punt de partida en relació amb la reglamentació vigent dels diferents factors que conformen el factor de productivitat, ha de ser el treball conjunt vers una modificació del que retribueix el factor especial rendiment, segons acord de Ple de l’Ajuntament de 22 de desembre de 2015, que reproduïa per l’exercici 2016, el mateix acord adoptat que pels exercicis 2014 i 2015. En aquest sentit, el complement d’especial rendiment, haurà de tenir com a finalitat establir un model inicial d’avaluació de resultats en connexió directa amb objectius clarament identificats en el Pla de Govern municipal, des del compliment de la legislació vigent, i el seguiment dels procediments establerts, fins a la realització efectiva eficaç i eficient d’un servei públic adaptat a les necessitats reals dels ciutadans. L’aplicació de l’incentiu de l’especial rendiment entès com a incentiu de productivitat, en una estructura com la municipal exigeix la introducció de mesures de rendiment que resultin senzilles d’aplicar, amb pocs factors de valoració, comprensibles i objectius, i que en el nostre cas prenguin com a punt de partida el desenvolupament del cor del Pla de Govern en el què es fixen de manera clara i sistemàtica les línies estratègiques que informaran el conjunt d’actuacions municipals pel conjunt del mandat i dins de cada línia els programes d’actuació anuals que a la vegada han de ser desenvolupats a través de les àrees corresponents. El complement d’especial rendiment ha d’estar destinat a incentivar les condicions objectives

Secretaria General


d’especial rendiment, d’activitat extraordinària i d’interès o iniciativa amb els quals l’empleat desenvolupa el seu treball en connexió directa amb el grau d’assoliment dels objectius del Pla de Govern per part de cada servei de l’organització. En aquest sentit, mantenint la quantia actual destinada a aquest factor del complement de productivitat, les parts negociadores es comprometen a desenvolupar l’àmbit personal, el temporal i l’element d’avaluació d’aquest en les properes sessions que s’estableixin a tal efecte.>> Informe del coordinador de Govern relatiu a l’aprovació del Pla de Govern i de l’establiment del Pla d’actuació municipal de novembre de 2016. L’alcaldessa aprova en 14/11/2016 el Pla de govern municipal 2015-2019 i el Pla d’actuació municipal -PAM-. La present proposta d’introducció de nou factor per a l’aplicació dels incentius de productivitat en l’avaluació del grau d’assoliment dels objectius del Pla de Govern 2015-2019 durant els exercicis 2016 i 2017 s’aplicarà durant el segon semestre de l’exercici 2016 simultàniament a l’acord de Ple de data 22/12/2015 respecte al complement de productivitat especial rendiment ER 2016. El nou factor que s’introdueix per a l’aplicació dels incentius de productivitat en l’avaluació del grau d’assoliment dels objectius es perllongarà, duplicant la seva dotació, al trimestre semestre de 2017. El factor d’especial rendiment relatiu a objectius de presència s’integra com a tram 1 en la fórmula que es proposa per al primer semestre de l’any 2017. Marc teòric i normes aplicables Cortés Carreras (2007) defineix l’avaluació de l’acompliment com “el procés habitual que permet determinar l’actuació de cadascuns de les persones que s’avaluïn en l’organització en relació amb una sèrie de factors o objectius i indicadors establerts per endavant, que es trobin sota control del propi treballador, amb la finalitat d’aconseguir la consecució de les metes individuals, departamentals i del conjunt de l’organització”. A l’exposició de motius de l’EBEP (any 2007) es fixen una sèrie de canvis substancials respecte de l’anterior norma de la funció pública que generen que s’introdueixin conceptes nous com són l’avaluació del compliment i la vinculació d’aquestes amb la retribució: L’orientació a la ciutadania “servei als ciutadans i a l’interès general” i “Les administracions i entitats públiques de tot tipus han de comptar amb els factors organitzatius que els permetin satisfer el dret dels ciutadans a una bona administració”. L’orientació a la qualitat “la finalitat primordial ... ha de ser millorar la qualitat dels serveis que el ciutadà rep de l’Administració”. L’orientació als resultats pretén “estimular els/les empleats/des per la compliment eficient de les seves funcions i responsabilitats”. S’introdueix, doncs, la responsabilitat sobre els resultats, aquest concepte de responsabilització es troba a la base de l’avaluació del rendiment i del compliment. L’article 20 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TR-EBEP) defineix l’avaluació del compliment com “el procediment mitjançant el qual es mesura i valora la conducta professional i el rendiment o l’assoliment de resultats”. La definició parla de procés, és a dir, un mètode que pressuposa temps per captar o generar informació i sistema d’avaluació establerta, la qual cosa implica el disseny d’algun instrument que orienti, estructuri i faciliti l’observació i captació dels elements que seran objecte d’avaluació. Seguidament diu mesura i valora, és a dir, implica una puntuació respecte d’un element del compliment, que es tradueix en un judici avaluador en relació amb una escala que mesuri, de millor a pitjor, el contingut de l’acompliment objecte d’avaluació. Finalment, la definició de l’EBEP parla d’èxit i rendiment, és a dir, pretén que tot el què s’avaluï sigui tangible i efectiu, mesurable, objectivable, contrastable i centrat en l’eficàcia de productes o serveis que els/les empleats/des públics/ques generen o presten en els seus treballs. La regulació bàsica de l’EBEP permet que cada administració pública dissenyi el seu propi sistema d’avaluació del compliment, sempre que aquests s’adeqüin als principis i criteris que recull l’article 20.

Secretaria General


L’objecte de valoració. Productivitat al sector públic. L’objectiu de la proposta tècnica que s’informa és la d’actualitzar els mecanismes que actualment s’utilitzen a l’Ajuntament per valorar la productivitat factor Especial Rendiment (ER) basats únicament en criteris de presència, i proposar, amb caràcter general, com a indicadors globals per tots els empleats públics, aquells conceptes que contribueixin a una avaluació de qualsevol empleat públic del seu rendiment i ens permeti premiar, si és el cas, la seva productivitat i contribuir, en la resta, a l’increment de l’eficiència. En aquest sentit considerem necessària la introducció d’un “segon tram” d’aquest complement per avaluar la productivitat en concret el grau de consecució dels objectius de l’organització. En un moment posterior, durant l’exercici 2017, s’haurà d’ampliar al component personal d’aportació individual. De les diferents vinculacions de personal de l’Ajuntament, considerarem el personal funcionari de carrera, el personal funcionari interí i el personal laboral. No considerem al personal eventual per la naturalesa més discrecional de les seves funcions ni al personal directiu que restarà subjecte a contractes programa o d’altres fórmules similars. En el camí per definir el model al que volem arribar no podem obviar sota el nostre criteri que la productivitat en l’àmbit públic i en el privat no són, ni probablement poden ser, el mateix. Aquesta afirmació marca les especificitats del model que proposem. L’Administració és més complexa que l’àmbit privat perquè també s’ha d’atendre als drets dels usuaris; s’ha de procurar equitat en la distribució dels béns i serveis, paràmetres com redistribució de la renda no troben parangó a l’esfera privada; s’ha de vetllar per la legalitat del procediment, molts processos estan sotmesos a tràmits que poden estar fins i tot fixats per llei, i que poden també requerir el sotmetiment a controls previs i posteriors. La peculiaritat de l’Administració ve a més reafirmada perquè una productivitat baixa, des de paràmetres d’eficiència, no implicarà pèrdua de clients i encariment del producte, com en l’àmbit privat, sinó, sense ànim d’exhaustivitat, pèrdua de confiança ciutadana, descrèdit polític, creixement del dèficit públic i enduriment de la fiscalitat. Estem parlant de dificultats que arriben al Govern i, fins i tot, al mateix Sistema Polític. Una de les tècniques específiques per fer créixer la productivitat al sector públic és la de l’establiment de programes. Això suposa tres accions consecutives: (i) previsió, en funció de la qual (ii) es formarà un pla que pot estar articulat en etapes i que (iii) suposa convergència d’esforços, i per tant comporta actuar en diversos camps a la vegada per aconseguir allò que es pretenia. Davant de la gestió ordinària, els programes suposen decisions difícils, doncs pretenen canviar inèrcies i es plantegen modificacions però són irrenunciables. Ara bé la introducció de l’avaluació (i) ha de ser gradual per adaptar-se a les capacitats de la nostra organització, (ii) el sistema ha de ser objectiu i transparent per no perdre la credibilitat dels treballadors i (iii) hem de poder treballar amb un marge de flexibilitat per adaptar progressivament el sistema a la nostra realitat administrativa, i finalment (iv) necessita un sòlid lideratge polític que avali la institucionalització de les avaluacions i (v) consensuar amb els representants dels treballadors els mecanismes avaluatius. L’avaluació ha de formar part del sistema integrat de gestió de personal, que arranqui d’una bona definició del lloc de treball, de les funcions -responsabilitats- que s’han de desenvolupar en el lloc, conformant un model, que juntament amb la tradicional carrera vertical, preveu la carrera horitzontal, en la qual sense canviar de lloc de treball s’evoluciona segons incrementen les competències del treballador. Competències que seran verificades mitjançant el sistema avaluatiu que, alhora, donarà pas a una millor gestió de subsistemes com el formatiu o el retributiu. En la definició els llocs de treball treballa la comissió de valoració en l’actualitat. La proposta tècnica que s’informa combina indicadors de presència (prorroga com a tram 1 el sistema actual) amb indicadors d’assoliment d’objectius (introducció del tram 2), per avaluar a més de la presència, el grau d’assoliment d’objectius de l’organització en l’elaboració i execució del Pla d’Actuació Municipal i Pla d’Inversions per a la legislatura actual i indicadors d’avaluació del desenvolupament personal (pla de carrera a desenvolupar en Mesa de Negociació durant l’exercici 2017). Es defineix de forma gradual un nou sistema de productivitat adaptat a la realitat de la nostra organització, passant d’un sistema d’avaluació de l’assistència, únicament motivat pel control (lluita contra l’absentisme que deriva en una compensació econòmica per aquells que tenen un menor nombre de faltes), a un sistema assolidor/valorador d’objectius.

Secretaria General


El model d’avaluació: l’avaluació per objectius Per avaluar com responen les persones als seus llocs de treball és prioritari tenir identificades les activitats i objectius que s’hi ha de desenvolupar. És, doncs, imprescindible que tant avaluador com avaluat coneguin els criteris qualitatius i quantitatius amb els què seran mesurats els resultats. Per resultat s’entén el producte del treball. Els resultats han d’estar relacionats amb els objectius del lloc de treball i aquests amb els objectius del Servei/Departament, que alhora ho estan amb les línies estratègiques de l’acord polític de govern de l’Ajuntament de Badalona. D’entre els diferents procediments que s’utilitzen, proposem un sistema que té com a component principal l’avaluació del compliment per objectius. Amb aquest sistema s’avalua el grau de consecució dels diferents objectius que en el seu moment s’estableixin per cada lloc, departament i/o servei, es comparen els resultats aconseguits amb els què s’esperaven, analitzant les causes que han pogut intervenir en la diferència. És el mètode més flexible de tots ja que facilita variar els criteris al llarg del procés i no compara amb altres avaluats. Per aplicar-ho els/les empleats/des han de conèixer des d’un principi els objectius o resultats que han d’aconseguir.

Amb aquest sistema s’aconsegueix: Alts nivells d’objectivitat. Que l’avaluació no se centri en l’anàlisi de la persona sinó en les seves fites. És personalitzada, considera funcions per llocs i/o col·lectius. Potencia la iniciativa en la persona avaluada, ja que s’adona dels progressos i deficiències. Fomenta la planificació dels recursos. Fa que es desenvolupi la comunicació entre responsable i col·laborador.

Tot i que l’avaluació dels objectius són l’eix en el qual centrarem el complement, creiem necessari no oblidar altres aspectes relacionats amb el desenvolupament del treball que no per ser més secundaris són menys importants, i que donen suport a poder assolir els objectius. Per tant, són 3 els eixos a avaluar: absentisme, assoliment d’objectius i desenvolupament. Amb la fórmula proposada s’avaluen els factors absentisme i assoliment d’objectius. La definició dels objectius La missió d’una Corporació és el concepte que defineix la seva raó de ser, la finalitat i el propòsit fonamental que s’ha d’assolir davant dels diferents grups d’interès. La visió consisteix en una projecció, una imatge de futur de la Corporació a llarg termini. Els valors són les referències de l’organització i la clau del model de gestió, les actituds de les persones que permeten assolir els mandats estratègics de manera eficient. El model inicial d’avaluació de resultats estarà en connexió directa amb objectius clarament identificats en el Pla de Govern municipal, des del compliment de la legislació vigent, i el seguiment dels procediments establerts, fins a la realització efectiva eficaç i eficient d’un servei públic adaptat a les necessitats reals dels ciutadans. El Pla de Govern 2015-2019 aprovat per l’alcaldessa en data 14/11/2016, tal com s’autodefineix, és el que el Govern vol que passi a la ciutat durant el mandat, concretant els seus propòsits per als propers 4 anys, és un full de ruta del Govern en el què es defineixen les orientacions d’actuació prioritària, és un mapa estratègic que serveis de guia al Govern, és el pas previ per al desenvolupament de la participació de la ciutadania en l’elaboració del Pla d’actuació municipal -PAM- i, finalment, és el projecte del Govern que vol ser treballat amb tots els membres i grups municipals que formen el Consistori. El Pla de govern reflecteix les orientacions prioritàries, els eixos estratègics i els objectius de ciutat que dirigiran la gestió municipal al llarg del mandat. Pel que fa als eixos estratègics, desenvolupa l’essència d’allò que es vol assolir a llarg termini, la visió de la Badalona que es vol. L’Alcaldessa i l’equip de govern han definit el que ha de guiar i inspirar l’acció de l’organització en aquests tres eixos estratègics: Drets socials. Una Badalona de les persones, capdavantera en la reducció de les desigualtats, que garanteix els drets fonamentals de la ciutadania per al seu desenvolupament integral, que reconeix les

Secretaria General


diversitats i promou la cohesió social de totes les Badalones existents a la ciutat. Una ciutat on l’educació i la cultura són els pals fonamentals de la qualitat de vida de les persones. Lideratge i oportunitats de ciutat. La ciutat que converteix les fronteres en frontisses sent un clar motor de l’àrea metropolitana al servei de la reactivació econòmica i la cohesió territorial que generi oportunitats per a tothom. La Badalona que desenvolupa dels potencials turístics i culturals des dels valors de la inclusió, la sostenibilitat i la cohesió social. Governança compartida. Un Ajuntament que funciona, innovador i obert en gestió pública, que coopera i construeix polítiques públiques de forma compartida contribuint d’aquesta manera a l’apoderament ciutadà i la coresponsabilitat de la ciutadania en el bé comú. Una nova participació de la ciutadania en allò públic que recuperi la il·lusió per la ciutat i el prestigi que la institució ha perdut. Respecte dels objectius de ciutat, desenvolupa que són les 15 prioritats en les què s’enfocarà l’acció municipal al llarg del mandat, definits i consensuats amb tot l’equip de govern. Aquests objectius contribueixen de forma prioritària a algun dels tres eixos estratègics. Aquestes prioritats no reflecteixen tot el que realitza l’Ajuntament, sinó que constitueixen les línies prioritàries que indiquen la direcció del govern i el model de ciutat per al proper mandat. Drets socials.

Una Badalona capdavantera en la inclusió i la reducció de les desigualtats socials Una ciutat educadora on la cultura sigui motor de desenvolupament integral de les persones Una Badalona que reconegui les diversitats sexuals, culturals, religioses i funcionals Una Badalona que garanteix la igualtat entre homes i dones L’espai públic de la ciutat com a espai democràtic, de relacions compartides, amable i accessible Una ciutat que garanteix el dret a l’habitatge digne per a les persones Una ciutat segura Una ciutat que promou l’esport com a eina de cohesió social Lideratge i oportunitats de ciutat. Una ciutat que aprofita els propis recursos i oportunitats per a la reactivació econòmica, la reindustrialització i la creació d’ocupació Una ciutat present al mapa polític, social i institucional de l’àrea metropolitana i del país; que estima el que és i el que representa Una ciutat sostenible mediambientalment Una ciutat cohesionada territorialment Governança compartida. Una Badalona referent en participació i apoderament ciutadà Un Ajuntament transparent, dialogant i proper a la ciutadania Un Ajuntament eficient, dinàmic i obert a les realitats ciutadanes

El Pla d’actuació municipal comprèn els 40 programes següents: EIX DRETS SOCIALS Objectiu de ciutat: Capdavantera en la inclusió i la reducció de desigualtats socials.

PROGRAMES: Atenció a la infància i adolescència en risc i suport a famílies.

Pla local de joventut. Acció contra la pobresa i suport en situacions de vulnerabilitat social. Programa d’acció sicial i territorial. Promoció de l’autonomia de persones grans i persones amb diversitat funcional. Envelliment actiu i saludable. Badalona Cap a una ciutat saludable. Pla local de prevenció de drogodependències. Taula local de salut mental i addiccions. Entorn saludable i protecció de la salut.

Secretaria General


Objectiu de ciutat: En la qual l’educació i la cultura sigui clau en el desenvolupament integral de les persones. Promoció de l’èxit educatiu. Cultura i territori: fent ciutat. Promoció i regulació dels usos dels teatres municipals. Objectiu de ciutat: Diversa i que faci de la diferència (sexual, cultural, religiosa i funcional) un valor, un bé col.lectiu que genera riquesa.

Pla de convivència i civisme. Objectiu de ciutat: Potenciadora de la plena igualtat entre homes i dones.

Pla estratègic Badalona Feminista. Objectiu de ciutat: Amb un espai públic democràtic, relacional, amable i accesible. Manteniment de les infraestructures i els espais públics. Pla de mobilitat sostenible. Pla d’usos de l’espai públic. Objectiu de ciutat: Compromesa en fer efectiu el dret de tothom a un habitatge digne. Polítiques públiques d’habitatge 2016-2019. Objectiu de ciutat: On les polítiques de seguretat siguin més properes i preventives. Nou model de seguretat ciutadana. Pla de resiliència i adaptació als riscos infraestructurals. Objectiu de ciutat: Promotora de l’esport com a eina de choesió social.

Pla d’usos i gestió dels equipaments esportius municipals. EIX LIDERATGE I OPORTUNITATS DE CIUTAT

Objectiu de ciutat: Capaç d’aprofitar tot potencial i recursos com a motor reactivació i desenvolupament econòmic, i creació d’ocupació. Ciutat comercial i turística Indústries i espais d’activitat econòmica. Ocupació i empresa. Objectiu de ciutat: Apostant decididament per ser un referent polític, social i institucional en el marc de l’Àrea metropolitana i del país.

Badalona al projecte estratègic de l’Eix Besòs. Objectiu de ciutat: Sostenible mediambientalment. Millora de la qualitat de l’aire de Badalona. Agència Local de l’Energia i canvi climàtic. Manteniment, millora i recuperació del medi natural de Badalona. Objectiu de ciutat: Cohesionada territorialment.

Pla d’equipaments municipals. EIX GOVERNANÇA COMPARTIDA.

Objectiu de ciutat: Compromesa amb la participació social i l’apoderament de la ciutadania. Govern obert i participació. Badalona Ciutat Intel.ligent. Objectiu de ciutat: Gestionada des d’un Ajuntament transparent, dialogant i proper a la ciutadania. Comunicació i atenció ciutadana. Pla de qualitat i e-administració. Transparència i bon govern. Objectiu de ciutat: Gestionada des d’un Ajuntament eficient, dinàmic i obert a les realitats ciutadanes. Observatori de Badalona Pla de Sistemes d’Informació i Tecnologies de la Informació i el coneixement (TIC). Sistemes d’Informació de Base. Oficina pressupostària. Programa de caràcter intern: Pla operatiu de Recursos Humans: Pla d’ocupació integral, de mesures organitzatives i de polítiques de personal del sector públic local de l’Ajuntament de Badalona.

Secretaria General


El procés de modernització i d’aplicació del Pla de gestió del canvi a l’Ajuntament, el Pla d’actuació municipal i el Pressupost d’inversions, com a accions sorgides del diagnòstic encarregat a la Universitat Pompeu Fabra sota la direcció dels professors Carles Ramió i Miquel Salvador i, entre d’altres, enunciats estratègics que han suposat l’impuls d’un procés que ha comptat amb la participació transversal de tota la plantilla professional de l’ajuntament, a través del que s’ha batejat com a Pla de gestió del canvi (a partir d’ara PGC), concretat amb la creació de diferents nivells i grups de treball per elaborar la diagnosis del mateix PGC, portar a terme la construcció i execució del Pla d’acció municipal (en endavant PAM) i vetllar pel compliment del Pressupost d’inversions (en endavant PIM). En aquest sentit, en relació als criteris per a valorar el grau d’assoliment d’objectius organitzacionals resulten els següents ítems:

Els instruments operatius d’anàlisi per valorar el compliment dels objectius estratègics de l’organització són el desenvolupament (i) del PGC, (ii) del PAM i (iii) del Pressupost d’Inversions Municipal. S’estableixen tres nivells de compliment: Nivell de compliment alt: haver assolit el 85% o més dels objectius predeterminats de forma anual Nivell de compliment mitjà: haver assolit entre el 60 i el 84% dels objectius predeterminats de forma anual Nivell baix de compliment: haver assolit menys del 60% dels objectius predeterminats de forma anual

Indicadors any 2016: Grau de realització de la diagnosi per fer el PGC. Tant per cent d’execució: 100% Grau de realització del disseny intern del PAM. Tant per cent d’execució: 100 % Grau de realització del procés de participació del pressupost d’inversions. Tant per cent d’execució 80%

Indicadors any 2017: S’hauran de predeterminar a principis d’any per la coordinació de govern a través del Gabinet de Planificació Estratègica.

Segon semestre de 2016: Proposta d’introducció de nou factor ER, tram 2, per a la implementació de l’avaluació de l’acompliment a l’Ajuntament de Badalona amb l’objecte de mesurar el grau d’assoliment dels objectius aprovats en el pla de govern 2015-2019 i, en el seu desenvolupament, en el pla d’actuació municipal -PAM-

Àmbit personal L’abonament del complement de productivitat, d’acord amb el factor d’especial rendiment, es farà efectiu al personal assignat a programes i inclòs en els següents col·lectius: - Funcionaris de carrera - Funcionaris interins - Funcionaris en pràctiques - Personal laboral fix - Personal laboral temporal - Personal que ocupa lloc de treball a l’Ajuntament procedent d’una altra Administració sempre i quan es reuneixi les següents condicions: Trobar-se d’alta a l’empresa l’últim mes del període previst en l’apartat d’àmbit temporal. Haver estat en actiu un mínim de dos mesos en el període previst a l’apartat abans esmentat durant l’any 2016. Àmbit temporal i estratègia d’implantació Un cop definit el model d’avaluació de l’acompliment es fixen, com a estratègia d’implantació, les següents dates: Aprovació pel Ple de l’Ajuntament de l’acord marc signat en data 26/05/2016 entre les representacions municipal i de les organitzacions sindicals PSU, SFP i UGT, presents a la Mesa general de negociació conjunta constituïda a l’efecte, sobre determinades matèries comuns previstes a l’article 36.3 TR-EBEP.

Fase d’assoliment d’objectius aprovats en el Pla de Govern 2015-2019 i desenvolupament:

Secretaria General


Mesos maig a 31 d’octubre de 2016 Pel que fa a l’àmbit temporal, l’avaluació del grau d’assoliment dels objectius del Pla de Govern 2015-2019 i, en el seu desenvolupament, del Pla d’actuació municipal -PAM-, durant l’any 2016 es fixarà de forma motivada en els informes emesos pel coordinador de Govern i els referents d’Àmbit i es realitzarà el mes de novembre d’enguany respecte de les activitats o comeses realitzades durant els mesos de maig a 31 d’octubre de 2016. L’aplicació dels incentius de productivitat d’acord amb l’avaluació del grau d’assoliment dels objectius del Pla de Govern 2015-2019 es realitzarà, per a l’exercici 2016, en la nòmina del mes de desembre. Quantia destinada al complement de productivitat d’acord amb el nou factor que s’estableix en funció del grau d’assoliment dels objectius aprovats en el Pla de govern 2015-2019 i, en el seu desenvolupament, en el Pla d’actuació municipal –PAM-, per al segon semestre de 2016 6.3.1. La quantia que es destinarà al nou factor que s’estableix en funció del grau d’assoliment dels objectius aprovats en el Pla de govern 2015-2019 (i, en el seu desenvolupament, en el Pla d’actuació municipal -PAM-), dins de la borsa de productivitat, per a l’any 2016, serà de 450.000 euros. Aquesta quantitat està subjecta al respecte dels límits quantitatius globals establerts a l’article 175 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, per tots els conceptes per al complement de productivitat i als informes que s’emetin en la fiscalització per la Intervenció municipal i el compliment de la legislació vigent en cada moment. Element d’avaluació La productivitat del Servei serà el resultat assignat pel coordinador de Govern, als diferents serveis en funció de l’assoliment dels objectius marcats en el Pla de Govern 2015-2019, de conformitat amb la fórmula més avall indicada. Per a cada empleat d’aquesta Corporació, la quantia anual de la paga de productivitat (Q) corresponent al factor d’especial rendiment, tram 2, per al segon semestre de 2016 serà el resultat d’aplicar la següent fórmula, d’acord amb els criteris fixats en l’apartat regulador de l’àmbit personal d’aquest informe:

Q ERTRAM 2 = G x CG x CC En la qual: G = Grau d’assoliment per a un determinat servei dels objectius del Pla de Govern 2015-2019, i en el seu desenvolupament, el Pla d’actuació municipal i Pla d’inversions municipal, i quantitat corresponent en euros a assignar a cada empleat; aquell grau serà fixat pel responsable màxim de cada direcció d’Àrea i/o cap de Servei d’acord amb els següents trams: De 0% a 19% 90 euros De 20% a 49% 180 euros De 50% a 79% 250 euros De 80 a 100% 328 euros CG = Coeficient multiplicador a la quantitat assignada en l’apartat G, segons el grup al qual pertanyi cada treballador: Grup A1 1,40 Grup A2 1,30 Grup C1 1,20 Grup C2 1,10 Grup AP 1 CC = Coeficient multiplicador a la quantitat assignada en l’apartat CG en funció de què es tracti d’un lloc base o d’un lloc de comandament: Caps d’Unitat i d’altres càrrecs 1,10 Llocs base 1

Als efectes d’aplicació d’aquest coeficient per comandament a les diferents escales i categories del cos de la Guàrdia Urbana establertes a l’article 24 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les Policies Locals, els anteriors coeficients s’aplicaran de la següent manera:

Secretaria General


Escala superior 1,10 - Superintendent - Intendent major - Intendent Escala executiva 1,10 - Inspector Escala intermitja 1,10 - Sots-inspector - Sergent Escala bàsica 1 - Caporal - Agent

Primer semestre de 2017: Proposta de nova regulació de l’especial rendiment ER per a la implementació de l’avaluació de l’acompliment a l’Ajuntament de Badalona amb l’objecte de mesurar el grau d’assoliment dels objectius aprovats en el pla de govern 2015-2019 i, en el seu desenvolupament, en el pla d’actuació municipal -PAM-

Àmbit personal L’abonament del complement de productivitat, d’acord amb el factor d’especial rendiment, es farà efectiu al personal assignat a programes inclòs en els següents col·lectius: - Funcionaris de carrera - Funcionaris interins - Funcionaris en pràctiques - Personal laboral fix - Personal laboral temporal - Personal que ocupa lloc de treball a l’Ajuntament procedent d’una altra Administració

Element d’avaluació La productivitat del Servei serà el resultat assignat pel coordinador de Govern els referents d’Àmbit, als diferents serveis en funció de l’assoliment dels objectius marcats en el Pla de Govern 2015-2019, de conformitat amb la fórmula més avall indicada. Per a empleat d’aquesta Corporació, la quantia anual de la paga de productivitat (Q) corresponent al factor d’especial rendiment per a l’exercici 2017 serà el resultat d’aplicar la següent fórmula, d’acord amb els criteris fixats en l’apartat regulador de l’àmbit personal d’aquest informe:

ER = ERTRAM 1 + ERTRAM 2 La fórmula d’aplicació de manera desglossada és la següent: ER = ( P * ( 1272,6 + P2017 CP ) + ( G x CG x CC ) En la qual: P = Grau d’assoliment dels objectius de presència article 7 annex II del Conveni col·lectiu i pacte de condicions. Resultarà exclusivament dels informes que justifiquin el grau d’assoliment d’objectius que es fixa en la presència de l’article 7 annex II del Conveni col·lectiu i pacte de condicions a 31/12/2016. Amb valor 1 quan s’assoleixin els objectius i amb valor 0 en cas contrari. El factor P afecta als dos termes del primer sumand d’ERTRAM 1 de la següent manera. Al primer sumand, 1272,6, amb un màxim de 106,05 Euros assignable per períodes de 12 mensualitats de forma transitòria. Al segon sumand, P 2017 * CP, amb una diferència percentual del 3% per grup professional. P 2017 = 803,96

Grup Factor A1 1,12 A2 1,09 C1 1,06 C2 1,03 AP 1,00

Secretaria General


G = Grau d’assoliment per a un determinat servei dels objectius del Pla de Govern 2015-2019, i en el seu desenvolupament, el Pla d’actuació municipal i Pla d’inversions municipal, i quantitat corresponent en euros a assignar a cada empleat; aquell grau serà fixat pel responsable màxim de cada direcció d’Àrea i/o cap de Servei d’acord amb els següents trams: De 0% a 19% 90 euros De 20% a 49% 180 euros De 50% a 79% 250 euros De 80 a 100% 328 euros CG = Coeficient multiplicador a la quantitat assignada en l’apartat G, segons el grup al qual pertanyi cada treballador: Grup A 1 1,40 Grup A2 1,30 Grup C1 1,20 Grup C2 1,10 Grup AP 1 CC = Coeficient multiplicador a la quantitat assignada en l’apartat CG en funció de què es tracti d’un lloc base o d’un lloc de comandament: Caps d’Unitat i d’altres càrrecs 1,10 Llocs base 1 Als efectes d’aplicació d’aquest coeficient per comandament a les diferents escales i categories del cos de la Guàrdia Urbana establertes a l’article 24 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les Policies Locals, els anteriors coeficients s’aplicaran de la següent manera: Escala superior 1,10 - Superintendent - Intendent major - Intendent Escala executiva 1,10 - Inspector Escala intermitja 1,10 - Sots-inspector - Sergent Escala bàsica 1 - Caporal - Agent

Els factors de grup, de comandament i de proporció de jornada seran els corresponents als que tinguin l’empleat l’últim dia del període meritat. Normes específiques aplicables a ERTRAM 1 7.3.1. Es retribuirà l’especial dedicació del personal per l’acompliment individual dels criteris de presència establerts en l’article 7 Annex II del Conveni Col·lectiu i Pacte de Condicions. 7.3.2. El complement especial rendiment tram 1 s’assignarà en l’exercici 2017 en el període comprès en la primera quinzena del mes de febrer - prenent la referència de meritació (jornada i temps de treball) en data de nòmina de mes de gener de l’exercici 2017. El primer sumand de la fórmula del complement especial rendiment s’assignarà en l’exercici 2017 per períodes mensuals màxims de 106,05 Euros i el factor P 2017 * CP s’assignarà en un sol terme prenent la referència de meritació el 01/01/2016 en la primera quinzena del mes de febrer – nòmina complementària gener- . 7.3.3. Aquest complement tindrà caràcter proporcional en el cas de personal amb treball a temps parcial, jornades reduïdes, deduint-ne en valors econòmics d’assignació individual proporcionals en la data de meritació econòmica 01/01/2017. Aquest complement no s’aplicarà al personal que sent alta en nòmina gener 2017 no hagi acomplert per absència o per incompliment els objectius de valoració factor P (no s’aplicarà a nou personal exercici 2017 i tampoc es deduirà en cas de baixa).

Secretaria General


Aquest complement també s’assignarà als empleats que hagin permutat (serveis en altres administracions) el lloc de treball amb un empleat d’aquest Ajuntament, i els que accedeixen per altres sistemes de provisió de lloc de treball, comissió de serveis sempre i quan l’administració d’origen determini si compleix els requisits que estableix l’acord de l’Ajuntament Ple de 28/01/2014. Respecte als casos de jubilació parcial de l’any 2016 s’acorda l’assignació íntegre d’aquest complement d’especial rendiment tenint en compte la proporcionalitat de la jornada realitzada la major part de l’any. Normes específiques aplicables a ERTRAM 2. Àmbit temporal i estratègia d’implantació Un cop definit el model d’avaluació de l’acompliment es fixa, per a l’any 2017, com a estratègia d’implantació, les següents dates: Fase d’execució dels programes aprovats en el desenvolupament del Pla de Govern 2015-2019: Mesos gener a juny de 2017 Pel que fa a l’àmbit temporal, l’avaluació del grau d’assoliment dels objectius del Pla de Govern 2015-2019 i, en el seu desenvolupament, del Pla d’actuació municipal -PAM-, durant l’any 2017 es fixarà de forma motivada en els informes emesos pel coordinador de Govern i es realitzarà el mes de juny d’enguany respecte de les activitats o comeses realitzades durant els mesos de gener a juny de 2017. L’aplicació dels incentius de productivitat d’acord amb l’avaluació del grau d’assoliment dels objectius del Pla de Govern 2015-2019 es realitzarà, per a l’exercici 2017, en la nòmina del mes de setembre. Quantia destinada al complement de productivitat pel 2017 ER, tram 1 i tram 2. La quantia màxima destinada a retribuir el factor especial rendiment tram 1 (fonamentat en objectius de presència) serà la mateixa que s’ha pressupostat per 2016 actualitzada, si escau, sens perjudici dels increments que pugui establir la llei de pressupostos per a 2017. La quantia màxima a destinar a retribuir el factor especial rendiment tram 2 (assoliment d’objectius en funció del grau d’assoliment dels objectius aprovats en el Pla de govern 2015-2019 i, en el seu desenvolupament, en el Pla d’actuació municipal -PAM-), dins de la borsa de productivitat, serà de 450.000 euros. Aquesta proposta està sotmesa a condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost municipal corresponent. Aquesta quantitat respecta els límits quantitatius globals establerts a l’article 175 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, per tots els conceptes per al complement de productivitat. Altres consideracions d’actualització retributiva que incideixen en la configuració del complement de productivitat segons els compromisos adoptat en Mesa general de negociació de data 26/05/2016. Tot l’anterior, sens perjudici de la posada en marxa de l’actualització de la valoració d’aquells llocs de treball de la RLT vigent en els què s’acrediti objectivament una especial necessitat d’adequació retributiva per motius organitzatius i/o de contingut dels llocs de treball així com del reajust de les retribucions complementàries que suposi el resultat de l’estudi que s’engegarà per determinar quin d’aquells factors que conformen actualment el factor de productivitat són realment factors de retribució del complement específic de cada lloc. Aquest estudi no es podrà finalitzar l’any 2016 per les motivacions tècniques exposades a la Comissió de valoració de llocs de treball de data 26/09/2016 consistents en la detecció de la necessitat d’establir un criteri de migració de la valoració de determinats llocs entre els determinats catàlegs aprovats per aquesta Corporació, així com la necessitat de respectar els límits globals de pressupostació total de la massa salarial destinada al complement específic, que es preveu, inicialment, dur a terme durant el primer semestre de 2017. Acords addicionals en aplicació de les normes reguladores de la conciliació de la vida familiar i laboral i del desenvolupament d’un pla de carrera. Les parts acorden que durant la vigència del present pacte, els treballadors i les treballadores que hagin obtingut una reducció de jornada per motius vinculats a la conciliació de la vida familiar i laboral gaudiran dels drets econòmics que conté d’aquest acord de manera complerta sense detriment d’aquests de manera proporcional a la seva jornada efectiva treballada.

Secretaria General


L’anterior sens perjudici que aquest complement tindrà caràcter proporcional en el cas de personal amb contracte/nomenament l a temps parcial, jornades reduïdes, deduint-ne en valors econòmics d’assignació individual proporcionals en la data de meritació econòmica. La present proposta quedarà lligada al desenvolupament del Pla de carrera que les parts s’obliguen a negociar per a l’avaluació de l’acompliment dels objectius a nivell de cada treballador en desenvolupament de l’acord marc entre les representacions de l’Ajuntament de Badalona i les organitzacions sindicals Plataforma Sindical Unitària (PSU), Sindicat Professional de Policies (SFP) i Unió General de Treballadors (UGT), presents a la Mesa General de Negociació conjunta constituïda a l’efecte, sobre determinades matèries comunes previstes al TR-EBEP, signat en data 26/05/2016.>> TERCER.- MODIFICAR el criteri Especial Rendiment ER del complement de productivitat, aprovat per acord de Ple de data 22/12/2015 amb la introducció d’un segon tram vinculat al grau d’assoliment dels objectius assignats als programes del Pla d’actuació municipal en desenvolupament de Pla de Govern 2015-2019 durant el segon semestre de 2016 i APROVAR, per l’exercici 2017, la fòrmula del càlcul del criteri Especial Rendiment ER del complement de productivitat en el sentit de prorrogar el tram 1 aprovat per acord de Ple de data 22/12/2015 corresponent a objectius de presència i incorporar el segon tram vinculat al grau d’assoliment dels objectius assignats als programes del Pla d’actuació municipal en desenvolupament de Pla de Govern 2015-2019, en els termes de l’acord transcrit en el punt dispositiu primer. QUART.- APROVAR els criteris, nivells de compliment i indicadors per a valorar el grau d’assoliment d’objectius organitzacionals durant l’any 2016, de conformitat amb l’informe emès pel coordinador de Govern transcrit al fonament de Dret 5.2:

Els instruments operatius d’anàlisi per valorar el compliment dels objectius estratègics de l’organització són el desenvolupament (i) del Pla de gestió del canvi, PGC, (ii) del Pla d’actuació municipal, PAM i (iii) del Pressupost d’inversions municipal, PIM. Els nivells de compliment són els següents:

- Nivell de compliment alt: haver assolit el 85% o més dels objectius predeterminats de forma anual

- Nivell de compliment mitjà: haver assolit entre el 60 i el 84% dels objectius predeterminats de forma anual

- Nivell baix de compliment: haver assolit menys del 60% dels objectius predeterminats de forma anual Els indicadors per l’any 2016 són els següents:

- Grau de realització de la diagnosi per fer el PGC. - Grau de realització del disseny intern del PAM. - Grau de realització del procés de participació del PIM. CINQUÈ.- DETERMINAR que els indicadors per l’any 2017 es determinaran per la coordinació de govern a través del Gabinet de Planificació Estratègica. SISÈ.- FIXAR la quantia màxima que es pot destinar a retribuir al personal d’aquesta Corporació, en concepte de complement de productivitat, d’acord amb el criteri d’assignació individual ER tram 2 per l’exercici 2016 en 450.000 euros i per l’exercici 2017 en la mateixa quantia, subjecta a condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient. SETÈ.- COMUNICAR al coordinador de Govern, i/o caps de programa i comandaments de Servei segons escaigui, el present acord als efectes de la seva implementació i de l’emissió de l’informe corresponent a la valoració individual de l’acompliment dels objectius acordats per part de cadascun dels treballadors municipals assignats a programes. VUITÈ.- ENCARREGAR al Servei d’Organització i Recursos Humans el càlcul de l’assignació de la retribució individual que correspongui de conformitat amb l’acord de les representacions de l'Ajuntament i de les organitzacions sindicals PSU, SFP, CATAC i UGT, de data 08/11/2016 i ENCARREGAR a la Unitat de gestió de nòmines i Seguretat Social del Servei d’Organització i Recursos Humans l’aplicació individual a la nòmina de desembre dels efectes econòmics que es deriven del present acord pel que fa a l’abonament dels complements salarials esmentats. NOVÈ.- COMUNICAR el present acord de Ple a les seccions sindicals participants de la Mesa general de negociació.

Secretaria General


DESÈ.- DONAR compte d’aquest acord als serveis encarregats de la formulació del Pressupost municipal de 2017 per tal que siguin coneixedors dels compromisos municipals en relació amb la implementació de l'acord de les representacions de l'Ajuntament i de les organitzacions sindicals PSU, SFP, CATAC i UGT, de data 08/11/2016, per a la modificació per afegir un nou factor per a la implementació gradual de l’avaluació de l’acompliment a l’Ajuntament de Badalona amb l’objecte de mesurar el grau d’assoliment dels objectius aprovats en el Pla de Govern 2015-2019 i, en el seu desenvolupament, en el Pla d’actuació municipal -PAM-, per al segon semestre de 2016 i per a l’exercici 2017. ONZÈ.- DONAR compte d’aquest acord a la propera Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica (CIA BDN Democràtica). DOTZÈ.- DONAR compliment als tràmits procedimentals que en dret procedeixin en ordre i bon fi de l’execució del precedent acord. SENYOR LÓPEZ: Tengo que decir que no lo veo claro el tema porque estamos de acuerdo en que hay que corregir la linealidad con la que se pagaba el complemento de productividad para adecuar-lo a la normativa. Sin embargo, en el documento que se nos entrega se divide en dos partes, una es la productividad de 2016, que posiblemente no se puede hacer nada ahora que estamos en noviembre, casi diciembre, y que se razona o se justifica a través del desarrollo del Plan de Acción Municipal. Pero sí que tengo objeciones al documento que habla del primer semestre de 2017 y de los años posteriores, donde se regula el complemento de especial rendimiento para el complemento de productividad y se basa en la medida del cumplimiento del plan de gobierno y del plan de acción municipal, y además, en ese punto, se dice que la productividad de servicio será el resultado asignado por el coordinador de Gobierno en los referentes ámbitos. Por lo tanto, me parece un complemento de productividad que tiene un carácter político. Ciudadanos, cuando fui a la reunión con la responsable de Recursos Humanos yo esperaba que se tuviera una valoración de lo que se está haciendo en cada ámbito, en cada área, en cada unidad o en cada departamento, depende del grado de especificación que se le quiera hacer, y a partir de ahí ver qué procesos administrativos o qué servicios de los que damos, se pueden mejorar. Es decir, si ahora estamos, por poner un ejemplo, tardando 5 meses en dar una licencia de actividad o una media de quince días en arreglar un problema de urbanismo, pues el objetivo que pudiera ser un objetivo técnico y no político, sería mejorar, y en lugar de responder en quince días a un problema de urbanismo responder en siete días o en diez, de acuerdo con el personal y los recursos que tenemos. Pero eso no es así, en ningún punto del documento se habla de agilizar la administración, de mejorar los procesos de trabajo, de mejorar la productividad y el servicio público que damos, y sólo se habla de los objetivos generales de un Plan de acción municipal que todavía no está presentado, y que van a ser valorados por un criterio político. Por eso Ciudadanos, su voto inicial sería en contra, pero respetamos que el documento ha sido votado a favor por todos los sindicatos del Ayuntamiento, con la abstención de uno de ellos, y por ese motivo nos abstenemos, pero no compartimos, ni mucho menos, el espíritu de un complemento específico de rendimiento y productividad, donde no aparece por ningún lado criterios técnicos y criterios no políticos. SENYOR SUBIRANA: Només manifestar el vot a favor, però com deia el companys, quan se’ns va explicar faltava el vot d’un dels sindicats, que era Comissions Obreres, que per falta de temps, segons se’ns va explicar, suposo jo, a l’hora d’informar a aquest sindicat, no van poder valorar degudament, o participar d’aquesta negociació. Ens hagués agradat que tots i cadascun dels sindicats estiguessin d’acord. Això fa que, nosaltres ho votarem a favor com no pot ser d’una altra manera, però que en posteriors acords, intentem que el màxim possible d’acord amb els sindicats sigui possible. SENYOR GUIJARRO: Sí, però tampoc crec que hi ha gaire a dir. El tema està en què hi ha acord sindical, que creiem que tot el que sigui al respecte de millorar les condicions econòmiques i laborals dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament, hi estarem a favor. Sí que hi ha aquesta mancança pel tema de Comissions Obreres, que explicava el portaveu de Convergència i Unió, per un tema més de formes que de fons, felicitar-nos que això es pugui portar a Ple i votar a favor.

Secretaria General


SENYOR FERNÁNDEZ: Vagi per endavant que estem absolutament d’acord amb aquesta proposta, bàsicament i només pel motiu que al final els sindicats han estat d’acord i si la representació sindical dels treballadors està d’acord amb aquesta proposta nosaltres, evidentment, hi hem de votar a favor. Només dir com a crítica que en moment en les que les finances municipals estaven molt més compromeses, en la que hi havia una pitjor situació econòmica que ara, les xifres que estaven a sobre de la taula sobre aquesta proposta eren molt majors, per no dir el doble, exactament, i ara ens sembla que aquesta xifra s’ha reduït a la meitat, i per tant, la nostra crítica és només per la quantitat d’aquesta productivitat. SENYOR TÉLLEZ: Bona tarda, i saludo també a la representació sindical que hi ha a la Sala, i vull començar felicitant precisament, tant la representació sindical, per les seves aportacions de a la negociació, i sobretot també als tècnics i tècniques del departament de Recursos Humans, que han treballat molt i s’han trencat el cap, per dir-ho en paraules informals, per poder arribar a aquest acord. És un acord que agraeixo la majoria de vots afirmatius del Ple municipal perquè ha resolt en seu de negociació col·lectiva, la situació que havia generat les objeccions de la Intervenció General durant aquest pagament de la productivitat durant l’any passat. Per tant, resolem un desacord amb la representació sindical arrel d’aquestes objeccions, justificades, de la Intervenció General. Per tant, la feina conjunta del Departament de Recursos Humans amb la Intervenció General i la representació sindical, jo crec que ha arribat a bon port. I jo crec que el senyor López confon els termes, jo crec que ja li va explicar clarament la cap de servei de Recursos Humans com funcionava això. Evidentment, no està fet amb criteris polítics, jo crec que si hagués estat així no tindríem la unanimitat, amb l’abstenció de Comissions Obreres, per motius formals, que ho van explicar també ells mateixos, i jo crec que hem de respectar que sigui així, amb un email massiu a tota la plantilla i vostès també ho tenen. I que simplement, l’acord que portem avui a Ple i que s’ha arribat a aquest consens en seu de negociació col·lectiva, és la introducció d’un segon tram, que està vinculat al grau d’assoliment d’objectius assignats al Pla d’actuació municipal, per tal de poder garantir d’afegir un emparament jurídic a l’acord que no hi era l’any passat. És a dir, aquest acord, aquesta proposta tècnica combina els indicadors de presència, que era el que teníem fins ara, amb indicadors d’assoliment d’objectius, per tal de poder acomplir la Llei de pressupostos generals de l’Estat i que tingui l’emparament jurídic, per tal de no posar en risc la capacitat adquisitiva de la plantilla municipal. Per tant, és un criteri tècnic, precisament per poder emparar jurídicament aquest acord que estava en risc tal i com estava fins ara. Per tant, amb aquests agraïments que vull reiterar, a la representació sindical i al Departament de Recursos Humans, perquè no era un tema fàcil, agrair que s’hagi treballat conjuntament i que sigui la manera de treballar a partir d’ara. SENYORA ALCALDESSA: Per tant, agrair també el vot favorable de tots els grups excepte l’abstenció de Ciutadans, i per tant queda aprovat per majoria absoluta el punt.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Votació de la proposta S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 24, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). Abstencions 1, del grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López).

Secretaria General


2. Aprovar la modificació del pressupost de l'Ajuntament 2016. Fets L’Alcaldessa-Presidenta ha formulat la proposta de modificació del pressupost municipal i/o de l’annex d’inversions municipal vigent que consta en aquest expedient, en base a consideracions d’eficàcia i eficiència en la gestió municipal. Fonaments de dret La modificació proposada és expressió de la manifestació de les potestats que atorguen als ajuntaments els articles 179 i concordants del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, i s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles 34 a 51 del RD 500/1990, de desenvolupament del Títol VI de la pròpia Llei, i als requisits i criteris marcats pel Capítol tercer del Títol primer de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal. D’acord amb l’article 12 de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article [22.2.e] de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal dels membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d'acord amb l’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Conforme al que preveu l’article 179.4 del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, el procediment d'aprovació de les modificacions proposades haurà de seguir les normes sobre informació, reclamacions, recursos i publicitat previstes en els articles 169, 170 i 172 del mateix text refós. Un cop adoptat l’acord inicial de modificació, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. Amb relació a la subvenció finalista que es proposa atorgar, només s’informa favorablement la proposta de modificació pressupostària però no és possible manifestar-se sobre l’expedient de subvenció, per tant, la concessió quedarà supeditada al compliment de la normativa vigent en matèria de subvencions i a la seva posterior fiscalització. Pel que fa als increments dels projectes d’inversió que es financen amb transferències provenint del pressupost corrent, cal tenir en compte que aquests imports no seran operatius si no s’han executat a 31/12/2016. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, prèvia declaració d’urgència, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- MODIFICAR l’annex d’inversions municipals tal com es detalla a continuació: Expedient Aplicació

pressupostària Descripció Projecte Increments Disminucions

082200-MC2016/000016

322-3265-62309 Material inventariable Joventut

2016-6-I 4.000,00

093073-MC2016/000010

414-1513-60002 Expropiacions diverses 2014-5 92.049,84

093073-MC2016/000010

411-1513-60002 Expropiacions diverses 2008-276

92.049,84

013209-MC2016/000003

102-4910-62606 Xarxa informàtica i comunicació - telecomunicacions

2013-008

1.000,00

Secretaria General


Expedient Aplicació pressupostària Descripció Projecte Increments Disminucions

0639-MC2016/000020

331-3321-63307 Reposició maquinària, instal·lacions i utillatge Cultura

2008-329

2.190,00

SEGON.- APROVAR les propostes de modificació de Pressupost de l’Ajuntament 2016, tal com es detalla a continuació: Modificació de despeses Increments: Expedient Aplicació

pressupostària Descripció Projecte Import

051800-MC2016/000006 431-1722-45391 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya –

Estudis energètics 22.493,20

0745-MC2016/000016 221-4310-48929 Associació de Marxants de Badalona 15.000,00

TOTAL 37.493,20

Disminucions: Expedient Aplicació

pressupostària Descripció Projecte Import

051800-MC2016/000006

431-1722-22706 Estudis i treballs tècnics 22.493,20

0745-MC2016/000016 221-4310-22799 Altres treballs realitzats per altres empreses

15.000,00

TOTAL 37.493,20

TERCER.- SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 15 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, perquè tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari. SENYOR TÉLLEZ: Primer, disculpar-me perquè ha arribat a darrera hora aquesta modificació de pressupost, tal com ho he pogut explicar via whatsapp als presidents dels grups municipals i també amb un email que s’ha enviat a darrera hora i que espero que hagin pogut rebre. Els motius de tancament pressupostari de vegades fan anar a corre-cuita. Es tracta sobretot d’una modificació de l’annex d’inversions que tal com ha pogut explicar l’interventor en un email que ha reenviat i que en tot cas, si hi ha algun dubte l’interventor, aquí present, també el podria aclarir. No es tracta de canvi de projectes, sinó que es tracta de canvis comptables perquè es puguin executar aquests projectes. I l’altra modificació pressupostària és una modificació promoguda per l’Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible que el senyor tinent d’alcalde Mañas, ha pogut parlar amb els grups municipals per explicar-ho, si vol explicar aquí també de què es tracta. SENYOR MAÑAS: Sí, jo crec que a més, és prou important com per, més enllà que ho hagi explicat als representants dels grups, per informar al Ple. El primer que vull fer és donar les gràcies, tot i que sé que no vol aquest agraïment, al senyor Ferran Falcó, que és el president de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Ell ens va fer una proposta aquest estiu, una bona proposta, que era oferir que l’Institut Cartogràfic, com empresa pública de cartografia de la Generalitat de Catalunya podia realitzar uns mapes aeris sobre la ciutat de Badalona, hem estat treballant el tema amb els seus tècnics. I la veritat és que, amb aquesta modificació pressupostària, sí que m’agradaria destacar-ho i ho volíem explicar en el Ple, perquè podem dir que Badalona farà allò que molt sovint hem posat als papers o que es parlava, per exemple, fa un parell de setmanes, quan hi havia el Congrés de les smarts city a Barcelona, que és no només tenir informació sinó tenir coneixement i posar aquest coneixement a l’abats de la ciutadania, i ser una ciutat intel·ligent, no en el sentit d’aplicacions que puguem tenir en el telèfon mòbil, sinó una ciutat intel·ligent en l’aspecte que recava informació i aquesta informació la converteix en coneixement, que pot ser útil tant per l’Administració com per la ciutadania, com pel sector privat. Què estarem fent amb aquests 22.493 euros, doncs un encàrrec de

Secretaria General


gestió a l’Institut Cartogràfic de la Generalitat, que a més, és mitjà propi de tots els ajuntaments de Catalunya, i entrem en la era de la geoinformació. Què farem? Farem quatre mapes amb vols aeris. Un és un mapa tèrmic de la ciutat, això és especialment important, perquè a partir d’aquest mapa tèrmic es farà un mapa de l’eficiència energètica de tota la ciutat, finca per finca de la ciutat. O sigui, cada ciutadà de Badalona, sigui d’un immoble o sigui d’una nau industrial o de qualsevol altre tipus d’activitat, hi haurà penjada al web de l’Institut Cartogràfic un mapa aeri de la ciutat on li dirà si la seva finca és eficient energèticament o no, si té pèrdues de calor o fred o no, i no només això, sinó que disposarà de tota una eina informàtica associada en el mapa, que li dirà la capacitat que té la seva teulada de generar energia fotovoltaica, el cost d’inversió que hauria de realitzar per poder generar aquesta energia, i una petita simulació del retorn d’aquesta inversió en l’estalvi de la factura energètica. Aquesta és una eina que s’està utilitzant en alguns municipis del Vallès, i per converses que hem tingut ens consta que els empresaris l’han agraït molt i l’estan utilitzant, i que els privats també. I que a més a més, com a administració, ara que parlem i estem posant també en marxa nous programes de pobresa energètica ens permetrà conèixer al detall l’estat de l’eficiència energètica dels nostres immobles. Farem un mapa de l’impacte tèrmic de l’autopista a la nostra ciutat, hem demanat al Cartogràfic que ens mesuri quin impacte sobre la qualitat de l’aire i sobretot, sobre l’augment de les temperatures té la C31 a la nostra ciutat, per tenir també informació i coneixement en la vella demanda i proposta que tenim de transformació d’aquesta via. I hi ha un tema que jo crec que també pot ser especialment interessant, i jo estava mirant el web, no hi entenc, no sóc geògraf i no hi entenc de cartografia, i realment els mapes són espectaculars. El de les zones verdes, he etat veient alguna ciutat on s’ha fet, és espectacular. També els hem demanat que ens facin un mapa rea, no d’allò que diu el planejament urbanístic, sinó un mapa real del verd existent a la ciutat i del seu impacte, tant en la regeneració de la qualitat de l’aire, com amb la baixada de les temperatures, o sigui, quin impacte tèrmic té. Per tant, tindrem també una foto aèria de la ciutat que ens dirà l’estat existent i real de les zones verdes a la nostra ciutat, més enllà del que digui el planejament, perquè també comptaran les zones verdes privades que hi puguin disposar. Per tant, els agraeixo el vot, si el fan a favor d’incloure la proposta i d’aprovar-ho. Ha anat amb retard, sí és veritat, vam parlar-ne al mes de juny, vostès saben que l’administració de vegades és complexa, aquesta era una empresa pública que mai havia fet cap encàrrec per a l’Ajuntament de Badalona i sovint, definir quin ha de ser el model de gestió, quin és el tipus d’encàrrec que es fa, tot això és lent, acabar de polir l’informe de motivació. No em vull excusar, però sé que va segurament un pèl tard a Ple i per urgència, però els agraeixo el suport. I em venia de gust explicar l’impacta de la mesura perquè serà molt interessant, estarà ja vigent al 2017. I sobretot, agrair també la col·laboració del senyor Ferran Falcó en tota aquesta aventura que avui portem a Ple. SENYOR FALCÓ: Només per, el meu grup votarà a favor, no sé si puc votar o no o m’he d’abstenir i sortir de la Sala, no ho sé. En tot cas, no és una qüestió menor, perquè és clar, aquest és un encàrrec que rep l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, del qual no sóc president, sóc vicepresident, en funció de la responsabilitat que tinc com a secretari general d’aquest Departament. La veritat és que el regidor ho ha explicat bé, a mi se’m va acudir venir a explicar això a l’Ajuntament de Badalona, el primer dels ajuntaments de Badalona, quan vaig saber que hi havia la possibilitat de fer uns vols aeris nocturns amb uns avions que són de l’Institut Cartogràfic, que tenen uns sensors que permeten generar molta informació, jo crec, d’altíssima qualitat. Això ho vaig conèixer quan em van explicar els projectes que ja s’havien realitzat a Rubí i a Sant Cugat del Vallès, i en aquell moment vaig tenir la idea de pensar, si jo fos govern d’un ajuntament, si jo fos un ajuntament, ho voldria o no ho voldria, i jo als companys regidors als quals crec que puguem explicar això el dia que hi hagi la comissió informativa perquè crec que és un projecte molt interessant, estic segur que qualsevol govern de qualsevol ajuntament, especialment els metropolitans, aquesta informació és una informació molt útil, de molta qualitat, que li pot donar molt de relat de cara a la ciutadania, que pot donar joc per ser explicat i compartit en molts dels àmbits de participació que tenen oberts els diferents ajuntaments. I crec que és una bona decisió, si la pren aquest Ple, la d’encarregar un projecte que com deia el regidor, aportarà informació sobre el potencial que tenen les taulades dels nostres edificis, especialment dels edificis industrials i els plans o les potencialitats que

Secretaria General


tenen per a la instal·lació d’energies renovables. Sabrem també la salut dels nostres edificis, quins edificis són amb més bones condicions de retenir l’escalfor i quins menys, i per tant, veurem les diferencies i veurem si això casa amb les situacions socioeconòmiqes diferents dels diferents barris de Badalona a l’hora de valorar també accions polítiques i plans d’acció a fer en matèria per exemple, de pobresa energètica i d’ajuts i d’impulsos públics o privats que hi pugui haver en aquesta matèria. Coneixerem el nivell de contaminació lumínica. Sabrem del cert quin és l’impacte real de la C31 des d’una perspectiva tèrmica i no només sonora. I coneixerem també la qualitat del nostre verd urbà, perquè tenim vegetació diversa, però aquesta vegetació diversa compleix una funció, però hem de veure si és del tot eficient des de la perspectiva del que interessa en termes d’ecologia urbana. I jo crec que serà molt interessant i molt bo saber la qualitat del nostre verd urbà, és a dir, la seva eficàcia i la seva eficiència. Jo de veritat, penso que és un bon projecte, l’adoptaran, espero, altres ajuntaments, com han fet Rubí i Sant Cugat del Vallès, i em sembla que donarà un relat molt compartit de l’actuació que en termes ambientals hem de poder fer a la ciutat de Badalona de manera comuna i coneixent-ho tots. SENYOR MAÑAS: Secretari, pot votar el senyor Falcó? SENYOR SECRETARI: Entenc que el que s’aprova és una modificació del pressupost, no hi veig cap incompatibilitat. L’encàrrec suposo que serà posterior amb execució de pressupost, que es podria donar o no, però en aquests moments no ho veig. SENYOR GUIJARRO: Simplement volia saber, perquè s’ha comentat que les modificacions són comptables i no de projectes. I pel que fa a les expropiacions diverses, que és un tema que hem comentat a la Junta de Portaveus d’aquest matí, el tema seria si això per fi, desencalla l’expropiació que queda del lateral de l’autopista perquè havíem dit a premsa que era així. SENYORA ALCALDESSA: Sí, sí, en el moment que ho heu preguntat no ho hem sabut respondre.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera).

Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN

Mocions dels Grups Polítics Municipals Es modifica l’ordre de debat de les mocions d’acord amb el que s’ha decidit en Junta de Portaveus. SENYORA ALCALDESSA: Demanaria un canvi en l’ordre de les mocions, donat que la moció de la reforma horària, que l’hem situat la primera, va associada a una paraula i la persona ens ha fet arribar que arribava una mica tard. Com que inicialment era el punt cinc, la mantindríem la cinquena si arriba a l’hora.

Secretaria General


6. Moció que presenten els grups municipals de Convergència i Unió i Partit Popular de suport a adaptar parcs infantils per a nens amb dificultats motores. Actualment, la importància del joc durant els primers 6 anys de vida està reconeguda tant en àmbits científics com a nivell popular. La vida infantil no es pot concebre sense joc. Jugar és la principal activitat de nens i nenes i respon a la seva necessitat de mirar, tocar, tafanejar i experimentar, és aquest impuls primari que ens empeny des del naixement a descobrir, explorar, dominar i estimar el món que ens envolta, possibilitant un sa i harmoniós creixement del cos, la intel·ligència, l'afectivitat i la sociabilitat. Jugar és una de les fonts més important de progrés i aprenentatge i adquireix en la infància un valor psicopedagògic evident. En les grans ciutats un dels llocs on els infants poden jugar a l’aire lliure i sense perill és en els parcs infantils i els nens amb diversitat funcional han de tenir les mateixes oportunitats de fer-ho com qualsevol altre infant i en la majoria de parcs infantils de la ciutat de Badalona no hi ha jocs per a nens amb diversitat funcional Per tot el que s’exposa, el grup municipal de Convergència i Unió proposem al Ple l’adopció dels següents ACORDS 1. Anar implantant, mica en mica, jocs infantils adaptats a tots els parcs de la ciutat, a càrrec de la partida pressupostaria que contempla el pressupost d’inversions participatiu per import de 600.000 per a la millora de jocs. 2. Informar d’aquests acord a la FAVB, a totes les associacions de veïns de la ciutat i a col·lectius que treballen amb nens amb diversitat funcional. SENYORA ALCALDESSA: Aquesta moció té associada una paraula, per part del senyor Sergi Rabadán. Si és tan amable, agrair-li la seva intervenció, recordar-li només que té cinc minuts.

Paraula senyor Sergi Rabadán. Assumpte: Moció de suport a adaptar parcs infantils per a nens amb dificultats motores. SENYOR RABADÁN: Bona tara, el meu nom és Sergi Rabadán, i prenc la paraula en nom de Javier Cabrera, el president de l’Associació de Veïns Turó de’n Carig, que me l’ha cedit per explicar la necessitat de fer els parcs de la ciutat de Badalona accessibles i inclusius. He agafat la paraula encantat perquè visc aquesta realitat en primera persona, sóc pare de dos nens precisos, l’Èric de set anys i en Pol que en té cinc. En Pol pateix una malaltia minoritària anomenada síndrome CDG i entre moltes altres coses, és una malaltia que afecta moltíssim a la seva capacitat motora, per tant, es desplaça amb cadira de rodes. Com a qualsevol nen li agrada jugar al parc, però aquest és un moment per ell i pels pares, ja que el pare quan va al parc amb els seus fills vol gaudir del moment i no patir veien que el seu petit vol jugar amb la resta de nens i no pot per la seva discapacitat. Això al nen, li porta un estat de frustració molt difícil de reconduir, llavors, com a pare has de deixar la teva salut de banda per fer-lo feliç i fas l’impossible perquè ell pugui gaudir, encara que la teva esquena o cervicals, es ressentin. En Pol vol jugar com la resta de nens, amb tots els aparells que hi ha al Parc, però normalment no són al seu abast. Evidentment, tant la seva mare com jo, creiem molt en la inclusió i volem que el nostre fill es relacioni de tu a tu amb tots els nens, així que si vol pujar al gronxador, el puguem agafant-lo nosaltres, però la seva posició no és l’adequada per a la seva esquena, o si vol baixar pel tobogan l’asseiem i el fem lliscar, però desgraciadament hi ha molts aparells que ni agafant-lo nosaltres els pot fer servir, com per exemple, qualsevol pac infantil, ja sigui en forma de vaixell, de caseta, rocòdrom etc., ja que no pot entrar amb la seva cadira de rodes. Entenem que el joc és importantíssim en el desenvolupament dels nens, tinguin o no discapacitats, i el que un parc estigui adaptat no implica que sigui un parc exclusiu sinó tot al contrari, un parc adaptat és inclusiu perquè qualsevol nen el pot fer servir, si no està adaptat, hi ha nens que per desgràcia, no el podran fer servir mai. He portat un parell d’exemples del que es podria posar en un parc infantil adaptat i evidentment hi ha moltes més coses, són aquestes fotos, que les he fet amb una cartolina. Això és un gronxador on es pot ficar amb la cadira de rodes, i això seria ja un parc infantil. Ja per concloure demanem que escoltin la nostra veu i

Secretaria General


aprovin la moció de suport d’adaptar parcs infantils per a dificultats motores i moltíssimes gràcies per la seva atenció. SENYOR FERNÁNDEZ: Només dir que no s’ha mencionat que nosaltres també presentem aquesta moció. SENYORA ALCALDESSA: Sí el senyor secretari, just quan l’intervinent començava la paraula, me’n feia esment i jo ara ho hauria anotat que vostès se sumaven i presentaven conjuntament aquesta moció, que el Partit Popular també és presentant d’aquesta moció. SENYOR DURAN: Bona nit a tothom, agrair la presentació d’aquesta moció als dos grups municipals que la presenten i també la intervenció que hem tingut en primera persona, i manifestar el vot favorable dels grups de Govern. Comentar que així com en altres àmbits, com podria ser el transport públic o l’accessibilitat ja s’ha avançat més, tot i que encara queda feina per fer, amb el tema de persones amb mobilitat reduïda, és cert que a nivell de parcs infantils és un tema bastant incipient, però amb el que ens posem a treballar des d’avui mateix. Avui s’han donat a conèixer els resultats del procés participatiu i jo crec que cal celebrar que la proposta d’ampliar i adaptar les zones de joc, de sis-cents mil euros, ha sortit aprovada. Per tant, més enllà de la partida ordinària de manteniment de parcs, que són uns dos-cents cinquanta mil euros, tenim aquest impuls extra per invertir en els, aproximadament 180 parcs que tenim a la ciutat. Com molt bé ha dit la persona que ha parlat, no es tracta de fer uns parcs diferenciats dels altres, sinó de fer-los inclusius, és a dir, que qualsevol nen, qualsevol nena pugui jugar-hi, sense necessitat del suport d’una persona adulta. Per tant, treballar tant per l’accessibilitat al parc, perquè es pugui accedir a l’àrea de jocs sense barreres arquitectòniques, com perquè la pròpia àrea de jocs sigui inclusiva, utilitzable i que en pugui gaudir qualsevol infant. Per tant, prenem nota i ens posem a treballar. SENYOR SUBIRANA: Perquè nosaltres vam presentar aquesta moció, jo en tot cas, ja s’ha fet, però voli fer l’esment que es va incorporar el Partit Popular a la presentació, però ens venia donada per aquesta sol·licitud per part d’una associació de veïns, en aquest cas d’en Caritg que ell pertany, i que millor que ell, la persona que m’ha precedit la paraula i que ha exercit per explicar de què anava enfocada aquesta moció, sí que nosaltres agraïm les paraules del regidor que ha precedit ara, de Via Pública, que nosaltres farem aquest seguiment, que esperem que en els parcs, nosaltres vam posar i vam creure oportú que en aquesta partida de sis-cents mil euros podien encabir-hi la possibilitat d’anar fent canvis als pacs per incorporar jocs infantils per aquests nens que tenen tot el dret del món, com els altres, a participar d’aquests jocs, i que per tant, sí que nosaltres ens comprometem, ja que hem presentat aquesta moció, a fer aquest seguiment i que es compleixi aquest compromís que per part del Govern avui queda reflectit. SENYOR FERNÁNDEZ: Només traslladar el nostre suport incondicional a l’Associació de Veïns del Turó d’en Carig, per veure si s’aconsegueixen aquests reptes que ens hem marcat avui al Ple, jo crec que uns reptes que aconsegueixen unanimitat. Només reivindicar i dir-li al Govern que quan jo tenia responsabilitats de Govern com a regidor d’Educació, vaig tenir diverses trobades amb l’AMPA de l’Escola Llevant, de l’Escola Can Barriga, i que si volen recuperar aquestes converses que es van tenir i que se’n va parlar i que ja havíem començat a acordar coses sobre parcs adaptats, que és una oportunitat i que es pot seguir aquesta feina que encara estava, evidentment inacabada, però que s’havia començat una mica a caminar i a parlar d’aquest tema. SENYOR BOTEY: Jo només volia donar-li les gràcies al senyor Rabadán, si m’ho permeteu, perquè de vegades sembla que tinguem tots plegats una bena en els ulls i de vegades necessitem que alguna persona anònima, com és el teu cas, vingui a obrir-nos els ulls. Perquè és ben cert que el joc forma del creixement dels infants i el fet que moltes criatures no puguin accedir a molts espais de lleure perquè no ho hem adequat prou bé no és just. Per tant, si volem una ciutat inclusiva, nosaltres evidentment hi estarem a favor, però no és que estiguem a favor d’aquesta proposta, sinó que li agraïm al senyor Rabadán aquest iniciativa. Per tant, moltes gràcies des del nostre grup. I tal com deia el senyor Subirana, nosaltres també farem un seguiment seriós d’aquesta inversió, si ara està aprovada encara millor. I el que sí que demanaria al regidor de Via Pública és que ens hi posem ja, ara que passarem una època de més foscor i un temps no tan favorable, a veure si per l’estiu podem alguns d’aquests 180

Secretaria General


parca ja adequats. Moltes gràcies. SENYOR LÓPEZ: Quería intervenir brevemente porque lo han hecho todos los grupos. Sumarme al agradecimiento de todos los grupos a la moción presentada por Convergència i Unió Y el Partido Popular, que Ciudadanos también da apoyo y reivindica el que la movilidad de todas las personas, en cualquier sitio de la ciudad sea posible. SENYOR RIBOT: Jo crec que amb la primera intervenció del senyor Sergi ja ens haguéssim sentit tots representats perquè el sentit de vot de tots els grups és per unanimitat, però allò perquè no sigui que qui calla no atorga, en aquest cas, que quedi constància que el nostre grup, ja en l’any 2010 va fer un estudi de totes i cadascuna de les zones infantils de la ciutat, que va presentar en aquell moment el que era titular de la regidoria d’espais públics i en aquest estudi que havíem fet havien trobat dues mancances, una, espais de joc per a la gent gran, que no n’hi havia a la ciutat, posteriorment algun se n’ha fet. I precisament, zones de joc habilitades i inclusives per a totes les critatures. Per tant, benvinguda la proposta, gràcies al senyor Sergi, gràcies a l’Associació de Veïns del Turó d’en Carig per fer-se portaveu d’un sentiment que crec que és unànime en tota la ciutat, dubto molt que hi hagi cap família que no li agradi veure que aquest espai de jocs on els nens poden començar a socialitzar-se amb les persones que són diferents, perquè tots som diferents, puguin avançar. Hi haurà nous espais, la ciutadania de vegades és molt més intel·ligent que no pas nosaltres, a l’hora de fer el procés participatiu ha posat l’accent i ha votat de forma favorable reformes de diversos espais de zones de joc, i hi ha una partida específica. Per tant, progressivament i allà on es pugui, jo estic convençut que entre tots i havent escoltat al senyor Jordi Subirana que ens farà una mica de garantia perquè no ens n’oblidem, segur que tot això avança i per tant, agrair a la persona que ha presentat la pregunta. SENYOR MAÑAS: Bé, com que han intervingut tots els grups, reiterar els agraïments i el suport a la moció. SENYORA ALCALDESSA: És una moció que s’aprova per unanimitat i que com ha passat amb altres moments, posa accent a aquesta clara unanimitat que té aquest Ple municipal, més enllà de discrepàncies polítiques quan es tracta d’avançar cap a la justícia i la inclusió i no oblidar que sempre, quan més inclusiva és una acció, quan pensem amb les persones que tenen especials capacitats, que tenen dificultats en especial en algun aspecte, quan la ciutat s’adapta es fa una ciutat molt més útil per a tothom. És a dir, quan adaptem un element del mobiliari urbà o de l’espai urbà perquè sigui accessible la mobilitat reduïda, és molt més còmode i molt millor per a tothom, sense exclusió. I per tant, agrair i felicitar-nos que com a Ple tinguem aquesta capacitat d’unanimitat quan pensem en aquesta ciutat que ha de ser més justa i inclusiva. Moltíssimes gràcies. Té dret a un segon torn, si vol fer ús de la paraula. SENYOR RABADÁN: Només vull agrair a tots la disponibilitat que teniu per portar a terme això, que és molt important per un pare, de veure que el teu mal d’esquena quan l’has d’agafar, pot tenir la solució de veure el teu nen com gaudeix com un altre més, només. Així que moltes gràcies a tot i espero que estigui ben aviat això. Gràcies.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 7. Moció que presenten els Grups Municipals de Guanyem Badalona en Comú i ERC-Avancem-MES sobre el dret de vot als 16 anys. ATÈS que l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar l’any 2011 la Resolució 1826 sobre l’enfortiment de la democràcia mitjancant la reducció de l’edat per a votar als 16, en què s’instava als Estats membres a permetre el dret a vot a partir dels 16 anys. ATÈS que l’esmentada Resolució vincula els principis de la democràcia, que exigeixen la

Secretaria General


participació del major nombre possible de persones en el procés polític i en la presa de decisions, amb la necessitat d’ampliar el dret a vot als 16 anys; i assenyala que l'evolució demogràfica a Europa podria portar a la creixent marginació del jovent en el procés polític, que corre el risc de ser dominat per questions principalment d'interès per a les persones de més edat. ATÈS que l’any 2007 Àustria es va convertir en el primer estat membre de la Unió Europea en reconèixer el dret a vot a partir dels 16 anys; i que actualment ja són diversos els estats que ja reconeixen el dret a vot al jovent a partir d’aquesta edat, en són alguns exemples: Alemanya, Nicaragua, Brasil, Equador, Hongria, Eslovènia, Noruega, Argentina o Cuba. ATÈS que a l’Estat espanyol, el jovent d’entre 16 i 18 anys no té dret a vot però sí que té responsabilitats penals, dret a treballar, obligatorietat de pagar impostos, ple consentiment en els tractaments mèdics i dret al matrimoni, entre altres. ATÈS que el Parlament de Catalunya va aprovar en el ple monogràfic sobre joventut celebrat el 24 i 25 de juliol de 2013, a petició del mateix Consell Nacional de Joventut de Catalunya, una proposta de resolució en què es manifestava la necessitat d’avancar cap al reconeixement del vot als 16 anys. ATÈS que el 19 d’abril el ple del Congres dels Diputats va aprovar per amplia majoria la tramitació del projecte de llei per garantir el dret a vot a partir dels 16 anys. ATÈS que en el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya del 9N es va reconèixer el dret a vot al jovent d’entre 16 i 18 anys i la Llei de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana reconeix com a persones legitimades a participar en dites consultes a les persones majors de 16 anys. ATÈS que considerant l’èxit de mobilització i implicació de la gent jove en els processos participatius del Pla d’Actuació Municipal i Pressupost d’Inversions de Badalona de l’actual mandat on se’ls ha permès votar. ATÈS que les plataformes juvenils de referència com són el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Fòrum Europeu de la Joventut donen suport al reconeixement del vot als 16 anys doncs és una reclamació història del teixit associatiu juvenil de Catalunya. Per tot això, el ple de l’Ajuntament de Badalona s’aproven els següents: ACORDS: PRIMER.- Manifestar la necessitat d’avancar cap al reconeixement del dret a vot a les persones majors de 16 anys. SEGON.- Instar al Parlament de Catalunya i al govern de la Generalitat que incloguin el dret a vot de les persones majors de 16 anys en una llei electoral catalana que afronti les conteses electorals, referèndums i processos participatius. TERCER.- Instar al govern espanyol i als grups parlamentaris catalans al Congrés dels Diputats i al Senat a realitzar les modificacions legals oportunes per permetre el dret a vot a les persones majors de 16 anys. QUART.- Comunicar aquests acords al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, al departament de Governació de la Generalitat de Catalunya i als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya. SENYORA ALCALDESSA: Aquesta moció ve acompanyada de dues paraules, si no ho tinc malentès, de dues entitats diferents, Consell de la Joventut i Espurna, el senyor Guillem Vidanya i el senyor Enrique Alexander, han de compartir el temps de paraula, crec que ja els han informat sobre això. Poden prendre la paraula, agraïm moltíssim tenir representants dels joves al Ple perquè ens facin conèixer la seva opinió. Moltes gràcies. Paraula senyor Enrique Alexander Rosero Pardo. Assumpte: Moció sobre el dret a vot als 16 anys. SENYOR ALEXANDER: Bon dia regidors i regidores, els i les joves de 16 anys sí que tenim responsabilitats penals, dret a treballar, obligatorietat de pagar impostos, ple consentiment en tractament públic, dret al matrimoni. Si tenim totes aquestes obligacions i aquests dret per què no podem votar? En relació amb el dret al vot als setze anys a alguns països han fet proves

Secretaria General


pilot o les tenen previstes, i Àustria ja ha reformat la llei electoral en aquest sentit. Un exemple és Escòcia, quan al juny del 2015 el Parlament va aprovar per unanimitat rebaixar als 16 anys l’edat mínima per votar a les eleccions escoceses i les municipals. En d’altres països els i les joves ja voten als 16 anys, com ara al Brasil, Cuba, Nicaragua i algunes regions del Regne Unit, l’illa de Mann i de Jersey. L’assemblea parlamentària del Consell d’Europa va aprovar l’any 2011 la resolució 1826 sobre l’enfortiment de la democràcia mitjançant la reducció de l’edat per votar als 16 anys, en què s’insta als estat membres a permetre el dret a vot a partir dels 16 anys. Un dels aspectes destacats de la resolució vincula els principis de la democràcia que exigeixen la participació del major nombre possible de persones en el procés polític i en la presa de decisions, amb la necessitat d’ampliar el dret de vot a partir dels setze anys. I s’assenyala que l’evolució demogràfica a Europa podria aportar a la creixen marginació dels joves en els diferents processos polítics amb el risc de ser dominats per qüestions principalment d’interès per les persones de més edat. Les entitats juvenils de referència, com som el Fòrum Europeu de la Joventut i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, donem suport al reconeixement del vot als 16 anys. El Parlament de Catalunya va aprovar al juliol del 2013 una resolució sobre la situació de la joventut que establia entre altres punts, qualitat de democràcia que el Parlament de Catalunya manifesti la necessitat d’avançar cap al reconeixement del dret del vot als setze anys, que el Parlament de Catalunya insti al Govern a posar en marxa programes d’augment de la participació democràtica, social, cultural, política, educativa i associativa, especialment destinats als joves. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies Enrique. SENYOR FERNÁNDEZ: Només un matís sobre la intervenció que ha fet, i és que a Cuba no voten. I després, el vot del nostre grup serà en contra. SENYOR TÉLLEZ: El meu grup evidentment votarà a favor, i li dedico aquest vot a favor a la senyora Pilar Rahola.

Paraula senyor Guillem Vidaña Ruiz en representació de L'Espurna. Assumpte: Moció sobre el dret a vot als 16 anys. SENYOR VIDAÑA: Moltes gràcies per deixar-me ser aquí. Primer per començar volia dir que aquesta moció va ser presentada des de l’Espurna Assemblea de Joves Independentistes de Badalona conjuntament amb Joves d’Esquerra Verda, amb les Joventuts d’Esquerra Republicana i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, el nucli aquí a Badalona, perquè va ser una moció que es va presentar amb molta immediatesa i la intenció era poder traslladar-ho a través del Consell de Joventut de Badalona, que no va haver-hi temps perquè són més de cinquanta entitats. Avui ens ha arribat la notificació del Consell de Joventut de Badalona, està a favor d’aquesta moció, perquè ho tinguin en compte tots els grups municipals. A tot això, també volem destacar que creiem que des del jovent, i segurament molts regidors se sentin interpel·lats, que des de ben joves ja molts cops ens impliquem en la política, per tant, no trobem el per què ha d’haver-hi aquest límit dels 18 anys, quan està marcat, quan com deia abans el meu company, sí que tens drets penals, sí que tens dret a matrimoni, sí que tens drets laborals, actues com un adult, però no tens dret a vot, no tens dret a la participació política perquè se’ns vol obviar. Ampliar l’edat per votar suposa més interès, i per tant, una major implicació d’una part de la societat. Això, a la llarga, a la llarga, pot suposar també una millora en la cultura política, que en aquest país és bastant negativa. En aquest sentit la Unió Europea ha fet una aposta, la Unió Europea de la qual en formem part ha fet una aposta perquè hi hagi aquesta ampliació, ja que cada cop la mitjana d’edat està baixant, i per tant, som una part de la societat cada cop més gran i se’ns està obviant en aquest sentit. És evident que hi ha uns interessos a les elits que no hi hagi una participació en el jovent, ja que el jovent de per si, normalment acostuma a ser més progressista, revolucionari i aquí s’ha pogut reflectir en qui ha volgut no donar suport a aquesta moció, també s’ha donat la mateixa situació al Congrés dels Diputats en què en aquest mateix mes no s’ha aprovat el projecte de llei perquè hi hagi el vot a partir dels setze anys, cosa que sí que es va aprovar a l’abril d’aquest mateix any, que hi havia una majoria més progressista al Congrés dels Diputats. I bé, per no allargar-me, dir que observem que no es vulgui generar implicació entre el jovent sobre política, i bé, això va per alguna gent que desgraciadament no hi és avui, i que a l’escola hem après que quan faltes

Secretaria General


molts cops a classe suspens i repeteixes curs. I bé, crec que des del jovent tenim una mica més d’implicació i potser se’n podria aprendre aquest concepte. Hi ha una interpel·lació que ha dit el company del Partit Popular, i és que potser que s’informi una mica millor perquè tot i que no hi hagi partits polítics a Cuba sí que hi ha votacions cada cinc anys, només hi ha un partit únic, però la gent s’hi pot presentar i allà votes a la persona, no votes el partit. Per tant, sí que hi ha eleccions, l’únic que d’un altre caràcter, però bé, primer va la informació, després ja podem comentar-ho. Moltes gràcies per donar-me la paraula. SENYORA ALCALDESSA: Molt bé, moltes gràcies, en tot cas, la moció queda aprovada, només agrair als joves la implicació, i en tot cas recordar també que aquets Govern que fa unes polítiques de participació no només representatives, sinó de democràcia participativa, hem aplicat ja en les votacions que són de processos participatius, ho vam fer en les votacions del procés de participació del pressupost ordinari, com ho hem fet ara en el de pressupost d’inversions, sabeu que des dels 16 anys heu pogut participar. Aquesta és una moció que celebrem, que treballarem per complir-la per la part que com a administració podem empènyer, però que aquí, en la política local, per tot el que té a veure amb la democràcia participativa, des del primer moment, aquest compromís és una realitat i els processos participatius estan oberts als joves a partir dels 16 anys.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran). Vots en contra 9, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En aquest moment surten del Saló de sessions el regidor Ramon Riera Macia i la regidora Maria Gallardo Borrega. 1. Moció que presentena els grups municipals de Ciutadans-Ciudadanos-C', Partit Popular i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, per afavorir l'accés dels joves a vivendes de lloguer a preus assequibles a Badalona. La situación económica de los últimos años, ha estado inmersa en un contexto de crisis económica, que no ha facilitado el acceso laboral y habitacional de la gente joven. Según algunos estudios, se cifra en más de un 50% de los jóvenes con edades comprendidas entre 20 y 35 años que conviven con sus padres. Las leyes básicas protegen el derecho a una vivienda: Art. 47 de la Constitución Española - “Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de

una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos”.

Art. 26 del Estatuto de Autonomía – “Las personas que no disponen de los recursos suficientes tienen derecho a acceder a una vivienda digna, para lo cual los poderes públicos deben establecer por ley un sistema de medidas que garantice este derecho, con las condiciones que la ley determine.”

Art. 7 de la Carta TUE d’aplicació de la Directiva 93/13 – “En el derecho de la Union, el derecho a la vivienda es un derecho fundamental garantizado”

Art. 31 de la Carta Social Europea – “Debe hacerse accesible el precio de la vivienda a quienes no disponen de recursos adecuados”

Art. 34.3 de la Carta de Derechos Fundamentales de la UE / Carta Europea de Vivenda/ otras normativas e informes se desprende y reconoce de manera innegable la adopción de

Secretaria General


políticas en materia de vivienda, para disolver las problemáticas de acceso a los ciudadanos.

El coste del acceso a la vivienda en propiedad o alquiler para un joven asalariado en Cataluña en 2013, es del 59,1% y del 47,2%, respectivamente. Solamente superado en las comunidades autónomas de Madrid y el País Vasco. En la encuesta de población activa (EPA) del tercer trimestre de 2016 se indica que la tasa de paro entre los menores de 30 años, en toda España, es del 31,46%, el 23,95% en Cataluña. Siendo, la tasa de temporalidad en el empleo de estos jóvenes es del 59,09%. Según los datos oficiales del Instituto Nacional de Estadística (INE) para 2015, el 67,9% de los asalariados menores de 25 años recibió un salario mensual bruto (12 pagas) inferior a 1.215,7 euros. Dados los datos precedentes, de coste de la vivienda, y temporalidad y salario del juvenil, es evidente, que el acceso a una vivienda en propiedad es difícil y que la opción del alquiler a los precios de mercado complicada. En Badalona, no existe prácticamente un parque de vivienda público, ni privado, en alquiler, en condiciones de accesibilidad para la población joven. Es por esto, que corremos el riesgo de que muchos jóvenes que no pueden emanciparse en condiciones adecuadas, puedan caer en la sensación de exclusión y dejen de participar como ciudadanos en la sociedad. En nuestra ciudad, tenemos oportunidades de realizar una política de vivienda, respetando la libertad y la propiedad privada, que permita a los jóvenes acceder en mejores condiciones a viviendas de alquiler. Por ejemplo en el ARE de La Estrella – Sto. Cristo sería posible estudiar y analizar la posibilidad de que la vivienda de protección oficial en lugar de ser de propiedad fuera en régimen alquiler para jóvenes. O por ejemplo, en la unidad de actuación número 5, del PERI de Sistrell, en la que se plantea la creación de vivienda protegida en un zona con un 38 % de suelo público, sea de alquiler para jóvenes. Así mismo existe en la ciudad, vivienda libre y de protección oficial en régimen de venta por lo que sería conveniente estudiar la posibilidad de transformar su uso a alquiler. Y también es posible, promover a vivienda dotacional de alquiler, parte del espacio de equipamientos. Para que la vivienda en alquiler para jóvenes sea rentable económica y socialmente, tomando la experiencia de otros países occidentales, es conveniente en algunos casos establecer sistemas de gestión que faciliten el mantenimiento, la vigilancia y la comercialización. En la política de vivienda, por tanto, el alquiler es una pieza fundamental, pero para que los precios de estas viviendas sean adecuados y puedan disminuir, poniendo, por ejemplo, en el mercado más vivienda de este tipo a un precio asequible, es necesario proteger adecuadamente a la propiedad, ya sea esta pública o privada. Propuesta de acuerdos: 1. Analizar, antes de aprobar, en los desarrollos urbanísticos de promoción pública de vivienda la realización de vivienda protegida en régimen de alquiler para jóvenes. 2. Agilitzar les negociacions amb els grans tenedors de vivenda privada per aconseguir inserir-les en el parc d’habitatge de lloguer de la ciutat. 3. Instar al departamento de Arquitectura, vivienda y suelo del Ministerio de Fomento , al departamento de Governació, Administracións Públiques i Habitatge de la Generalitat de Cataluña, a estudiar los sistemas de gestión públicos y privados de grupos de viviendas en alquiler para jóvenes a precios asequibles, instalados en países occidentales de nuestro entorno. 4. Estudiar con las empresas públicas y privadas de promoción de vivienda, y la administración, los cambios normativos y fiscales necesarios para hacer posible una política de vivienda pública y privada de alquiler que permita a los jóvenes su emancipación. 5. Estudiar la reconversió d’edificis municipals en desús en habitatge dotacional de lloguer social per joves. 6. Trasladar los acuerdos a las asociaciones juveniles de Badalona, a la Oficina Local de l’Habitatge de Badalona, a l’Agència Catalana de l’Habitatge, al dpto. de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Cataluña y al dpto. de Arquitectura, Vivienda y Suelo del Ministerio de Fomento, a la Pataforma d’Afectats per la Hipoteca, la PAC i la Plataforma Sant Roc som Badalona.

Secretaria General


SENYOR LÓPEZ: Esta moción nace de la modificación del Peri de Sistrells y ver que en un cambio de uso donde hay un 30 % de suelo público, se promueve una actuación de vivienda protegida. Ciudadanos piensa que, somos liberales pero progresistas, y hay veces que el mercado no funciona señor Mañas, y en este caso es evidente que la crisis económica ha repercutido mucho en las posibilidades que tiene la juventud de emanciparse, creo que eso es un hecho que todos compartimos. Y en estos casos donde el mercado no funciona, respetando siempre la libertada económica y la libertad individual para actuar, penamos que sí que hace falta una regulación, una actuación pública, para promover viviendas de alquiler para jóvenes. En este sentido, todas las leyes, la Carta de Derechos Europeos, la Constitución Española, el Estatut d’Autonomia, pero si analizamos los datos objetivos de nuestra juventud, vemos que para un joven asalariado la vivienda en propiedad supone en Catalunya un 60 % de su salario, en cambio, la vivienda de alquiler solamente un 47 %, un poquito menos. También vemos que la tasa de paro en la juventud ronda en estos momentos el 24 % según la encuesta de población activa. Vemos que el salario real mensual bruto, doce pagas, de un joven menor de 25 años, es inferior casi en el 70 %, a 1.200 euros. Es decir, el mercado no está funcionando, nuestros jóvenes no se pueden emancipar, y tenemos que actuar sobre ese mal que es el acceso a la vivienda. Nosotros pensamos, desde Ciudadanos, en una política de viviendas de alquiler y en ese sentido y teniendo en cuenta esos antecedentes, pensamos que para mejorar ese acceso tenemos, por un lado que proteger la propiedad privada, porque hay veces que no se alquila porque no se tiene la certeza que en el caso de que no pueda pagar al propietario él pueda mantener la propiedad o volverla a poner en alquiler. Pero también debemos actuar porque normalmente no tenemos el hábito como en toros países europeos, de promocionar viviendas de alquiler para jóvenes. Yo creo que a veces las viviendas se gestionan individualmente en sitios diferentes, no hay una gestión de una promoción. Tampoco hay un mantenimiento de la vivienda y tampoco hay una vigilancia. Yo creo que en otros países funcionan, en otros países del norte de Europa o del centro de Europa, la promoción pública o privada de viviendas para jóvenes. Entonces, creo que desde el mundo local y posiblemente desde otros ámbitos autonómicos y estatales seguro que también, podemos actuar en aquellas desarrollos urbanísticos que supongan una intervención pública o privada, y facilitar la vivienda de alquiler para jóvenes. SENYORA GONZÁLEZ: Bona nit regidores, regidors, ciutadans. Nosaltres, primer de tot, voldríem agrair la presentació de la moció, tenint en compte que és un tema que tenim molt present, que és la manca d’habitatge de lloguer, però no només de lloguers per a joves, sinó és que no hi ha habitatges de lloguer ni per perfils que no siguin joves. Tenim un problema, tenim un problema a la ciutat. Partim de la base que tenim municipis com a Barcelona que estan fent una campanya brutal per captar habitatges de lloguer, perquè no hi ha habitatges de lloguer buits en el mercat privat per destinar-los als serveis municipals per poder fer lloguer. Però aquí hauríem de diferenciar dues coses, per una banda, habitatges de protecció oficial destinats al lloguer que pot fer l’administració pública, i per altra banda, habitatges del mercat privat en les que podem aplicar polítiques socials perquè aquesta habitatges els seus propietaris els destinin al lloguer. Mireu, aquí a la ciutat de Badalona en el 2004-2005 vam començar un programa pioner, que van fer també a Sabadell i altres ajuntament, que va ser el tema de la borsa jove d’habitatge, captar propietaris privats perquè els seus habitatges es destinessin a la borsa i llogar-ho a particulars, oferint-los unes mesures i unes garanties. Aquests programes s’han anat incrementant en el PAC i han tingut la xarxa de lloguer social, va fer-se tota una sèrie de polítiques que en aquella època cobria i pal·liava una probablement que teníem, però a dia d’avui tenim una problemàtica totalment diferent, ja no només hem de donar sortida a la gent que vol anar-se’n de lloguer, sinó que també hem de donar sortida a la gent que veritablement no pot pagar el lloguer ni la compra i que són desnonats. Per tant, tenim tot un catàleg i tota una sèrie de polítiques a aplicar que moltes vegades estem parlant de voluntat política dels municipis. Que hi ha programes de la Generalitat d’ajuts al lloguer, però hi molta gent que es queda fora d’aquests ajuts al lloguer, per tant, nivell municipal hauríem d’implantar, no programar. Perquè sí que per exemple en el desembre del 2015 es va presentar un projecte de polítiques d’habitatge a portar a terme i aquesta setmana se’ns ha fet arribar un estudi sobre el

Secretaria General


compromís per l’habitatge a la ciutat, però hem de posar terminis i dates. Tenim una aportació pressupostària de la Diputació de Barcelona del junyo juliol i hem de començar a actuar. Que la voluntat és de tots de portar polítiques endavant, sí, però per exemple l’Ajuntament de Barcelona estan fent una campanya brutal per captar habitatges. Han posat en marxa el tema de la finestreta única, finestreta única que es vol fer, que portem molts anys parlant-ho però que l’únic que hem de fer és unificar l’Oficina Local d’Habitatge, els serveis socials i Ofideute i destinar uns serveis socials allà. Que ho volem fer? Sí. Però quan? Tenim la partida, tenim la voluntat, per tant, hem de començar a activar depèn de quines coses. Mireu, ens heu passat des del Departament d’Habitatge un informe parlant dels habitatges de titularitat municipal que tenim, que són els únics que podem destinar per lloguer per situacions d’emergència, per exemple, tenim tres habitatges. Aquí en l’informe doneu la comparativa amb Terrassa o Sabadell, però hi ha d’altres municipis que tenen molts més habitatges de patrimoni municipal, jo ho dic per l’experiència, a Hospitalet per exemple, en teníem molt més. Amb aquests habitatges no podem donar sortida a la necessitat, és irrisori, és un tema d’emergència. Què ens passa, doncs amb el tema dels desnonaments, si tenim deu desnonaments de mitjana a la setmana, estem gastant uns diners que estàvem parlant de 123.000 o 124.000 euros anuals en pal·liar un problema, però no en tenir la solució. Per tant, hem de buscar eines i mecanismes. Que a dia d’avui el mercat privat no ens ho ofereix? Clar, però la inversió pública que es destina a habitatges de lloguer, és molt complicat. Des de l’administració pública ho podem fer, i tant que sí, però jo no puc obligar un privat a què destini una promoció d’habitatge a lloguer. Per tant, el que sí demanem al Govern és que ja se’ns va presentar en el desembre del 2015 i estem al novembre del 2016 i encara no estem veient res sobre la taula, que se’ns va presentar tota una sèrie d’accions, doncs que tirar endavant un programa municipal que doni, per exemple, garanties de cobrament als propietaris, que s’instauri de nou els ajuts a la restauració per exemple, com s’està fent a l’Ajuntament de Barcelona que hi ha un programa per rehabilitar habitatges que cedeixin els propietaris a l’Ajuntament amb un màxim de 5 anys i aquesta rehabilitació arriba fins a 15.000 euros. O que es faci un treball conjunt amb entitats socials, associacions de veïns i professionals del sector. Mobilitzar el parc d’habitatge buit, se’ns va presentar el llistat d’habitatges buits de la Generalitat i van enviar-nos 1.331 habitatges, quines mesures des de Disciplina Urbanística per sancionar els pisos tancats s’ha fet fins ara? Són moltes coses que estan sobre la taula, però sí que ens agradaria saber quin és el calendari d’actuacions que hi ha ara mateix sobre la taula. SENYOR SUBIRANA: Nosaltres voldríem saber l’opinió sobre aquesta moció per part del Govern per manifestar-nos en la posició del vot. SENYOR LLADÓ: En primer lloc, agrair al Juan Miguel, el regidor de Ciutadans, la presentació de la moció, crec que està bé que de tant en tant, destinem una estona del Ple a parlar de temes que potser sovint no trobem la manera de parlar-ne en sessió plenària però que en canvi són molt importants perquè com bé comentava la Teresa l’emergència habitacional és un dels drames que viuen els nostres veïns cada dia, i entre aquests hi ha molts joves, per no parlar dels infants. En tot cas, agraïm això, la presentació d’aquesta moció, ens convida a fer un debat, a contrastar idees i a poder respondre algunes preguntes com les que feia la Teresa. Nosaltres anunciem ja de partida que hi votarem a favor, tenim algunes consideracions però entenem que són menors i que en tot cas, no invaliden els acords, sobretot els acords, no tant les consideracions de la moció. En tot cas, sí que en la moció es parla en diversos moments d’estudiar, valorar, sí que ens agradaria aquí que això es pogués fer en el marc del Consell Municipal de l’Habitatge i que l’utilitzéssim perquè crec que és un instrument que pot ser útil. Malauradament estem en un context d’emergència habitacional claríssima, aquesta de fet, i això ho sap molt bé la regidora de Serveis Socials, està sent una setmana realment molt complicada amb aquests temes, i aquest és el context amb el que ens toca treballar, i no és fàcil sovint poder reservar i poder treballar estratègicament per alguns col·lectius com el dels joves, que evidentment necessiten polítiques públiques especials i específiques. En quant a l’emergència habitacional i responent a les preguntes que feia la regidora del PSC, en el pressupost ordinari vigent es va aprovar, precisament a consideració del Partit dels Socialistes, una partida, si no recordo malament de 70.000 euros, precisament destinada habitacional, i aquesta l’estem ara mateix destinant a un programa que hem recuperat amb la Generalitat que

Secretaria General


es diu 40-60, precisament per oferir solucions de lloguer social amb les famílies pendents d’assignació de pis de la Mesa d’emergència social. Finalment, la Teresa feia aquestes preguntes, què hem fet des de desembre de 2015, doncs jo crec que hem fet bastants coses. D’una banda hem assegurat un pressupost per a l’Oficina Local d’Habitatge que ha d’implicar augment clar dels serveis i les necessitats realment de l’habitatge a la ciutat, que multiplica gairebé per tres el pressupost que hi havia fins ara. Per tant, això ja és una política que s’ha de poder destacar. D’altra banda hem convocat i el vam aprovar i el vam aprovar entre tots i jo crec que per unanimitat, el Reglament de la mesa local d’emergències que ha d’entrar ja en funcionament en poques setmanes, amb el canvi de l’any. I finalment, l’Ordenança de pisos buits que també va passar per Ple diria que fa un parell de mesos. Per tant, s’han anat fent coses però és evident que la feina és moltíssima. Comentaris que feia el Juan Miguel també, que m’han semblat interessants, aquest d’aprofitar amb tema de rehabilitació d’equipaments o edificis municipals, aquí hem parlat molt en aquests mesos amb diferents cooperatives que es dediquen a aquests temes. Deixeu-me reivindicar, parlàvem abans dels joves, i recordar-li al regidor de Ciutadans que no veia bé aquest exercici del vot als 16 anys, que un dels documents i una de les línies de treball més interessants precisament en noves tinences d’habitatge, ve precisament del Consell Nacional de la Joventut, i per tant, aquests joves que suposadament no estan preparats per votar en unes eleccions, mira, són capaços de en un document establir un full de ruta factible, real, progressista de com abordar les necessitats de l’habitatge de la gent més jove. Recordar-li finalment per coses que s’han comentat en l’exposició, que tan de bo aquesta valentia que demostrava el Juan Miguel, aquest sentit progressista, també el seu partit el treballés, el negociés i el promogués amb els seus socis habituals del Partit Popular. Finalment, en els acords de la moció es parla d’enviar la moció un cop aprovada a diferents col·lectius i nosaltres aquí suggerim afegir-hi, com a mínim, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que entenc que és una entitat i un col·lectiu que està al cas i que treballa i està darrera molts casos, a la PAC i al a Pataforma Sant Roc Som Badalona. Aquest era una mica l’intent de respondre en part al Juan Miguel, de respondre, espero, a la regidora del Partit dels Socialistes, i en tot cas, reitero que com a Govern, nosaltres votarem a favor. Espero haver-lo convençut senyor Subirana, o no? SENYOR SUBIRANA: En tot cas votaré a favor, però no gaire, perquè el que m’ha dit ja m’ho va dir quan vam fer la proposta aquesta de taxa. Recordo aquest discurs que ara estava intentant recordar una altra vegada, que jo li vaig plantejar un Pla d’habitatge, que hi havia diners de la Diputació, que no sé si han vingut o no han vingut, pel Pla local d’habitatge. En tot cas, ja en parlarem en una altra ocasió, però votarem a favor de la moció. SENYORA ALCALDESSA: S’aprova per unanimitat, demostrant una vegada més la sensibilitat d’aquest Ple per temes de polítiques públiques realment vinculades a les necessitats de les persones, que celebro.

Votació S’aprova per unanimitat la moció amb la incorporació de l’esemena presentada in voce pel grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES. Vots a favor 23, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En aquest moment entra al Saló de Sessions la regidora Maria Gallardo Borrega, la qual passa a ocupar el seu escó. 5. Moció que presenta el Grup Municipal d'ERC-Avancem-MES a favor de la reforma horària. La desorganització horària a Catalunya és resultat de la superposició dels vells horaris fabrils, agreujats per transformacions patides pel creixement econòmic durant el franquisme i l’impacte

Secretaria General


de les demandes pròpies dels anys de creixement desordenat, especialment del sector dels serveis, i també sovint, de la cultura del presencialisme al treball, o bé per la necessitat de realitzar llargues jornades de treball per assolir salaris adequats al cost real de la vida. Aquesta situació deriva en seriosos obstacles per a la competitivitat i la producció empresarial, en l’augment de riscos psicosocials de les persones treballadores, la persistència de la divisió sexual del treball amb el manteniment de la desigualtat de gènere, els problemes de salut derivats de la manca de son en adults i infants, els baixos rendiments educatius, la manca de temps familiar i personal per al lleure i la cultura, l’activisme social i en una disminució del benestar de la societat en general. En aquest sentit, al llarg dels darrers anys s’ha aprofundit en la recerca, i els estudis dels quals disposem demostren que es fa del tot necessari i urgent desfer-se de la rèmora que representa la desorganització horària actual, incapaç de fer front a la complexitat del moment present. A gairebé tota Europa, l'horari laboral és de 8-9h a 17-18h, parant un màxim d'una hora per dinar a meitat de la jornada. A l'Estat espanyol –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que la població treballadora s’aturi dues hores per dinar. A l’àmbit escolar poden ser tres-, i que la jornada laboral s’allargui fins a les 19h o les 20h del vespre, o més enllà. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 21h en el millor dels casos, dificulta el temps de cura d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el consum i gaudi de la cultura i per descomptat baixa l’eficiència de les organitzacions. El prime time televisiu s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En definitiva se solapa el temps personal i el temps de descans. A més, aquesta organització del temps de vida quotidiana no té l’origen en el clima, un mite que es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia se sopa a les 19-20h del vespre. Per altra banda, a Europa fa algunes dècades que va començar la substitució dels horaris nascuts amb l’era industrial per uns altres adaptats i flexibles a les necessitats d’igualtat, productivitat i participació de la ciutadania. Diversos estudis de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound), amb dades d’Eurostat, mostren que estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre estats segons els models adoptats. Al nostre país el debat tot just s’inicià fa uns anys i ara sembla que se’n pren consciència de manera més àmplia en un context de crisi en què cal trobar fórmules d’optimització dels recursos escassos, però sobretot, en què cal proposar estils de vida no determinats exclusivament per una compulsió productivista i consumista. L’ordre horari hauria de ser la norma, i la flexibilitat individualitzada l’excepció en tots els àmbits. Establir un horari racional generalitzat, hauria de ser la norma a aplicar en tots els àmbits socials i econòmics, públics i privats, sense perjudici de que es reconeguin després determinades situacions de flexibilització horària, i per tant, excepcions a les normes generals, per atendre determinades situacions personals o de determinats col·lectius En aquest context és on s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma horària- Ara és l’hora, reconeguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya com a la plataforma interlocutora en aquesta qüestió. L’objectiu fonamental és impulsar uns horaris beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva, passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement i del consum, amb més complexitat social i augment progressiu de les desigualtats. Per això, proposem que el Ple de l’Ajuntament de Badalona aprovi els següents acords: 1. Donar suport a les mesures que facin possible fer la transició cap a la reforma horària. 2. Cercar mesures legislatives i de promoció i sensibilització que abordin el canvi a tres nivells: a nivell macro (de la societat), a nivell meso (de les organitzacions, empreses i institucions que la componen) i a nivell micro (de les persones). Debatre la viabilitat de retornar Catalunya als horaris anteriors al franquisme, adaptats a la nova realitat social, econòmica i cultural. 3. Incidir, en la mesura del possible, sobre els horaris laborals, els escolars, els comercials, els culturals, els esportius, els televisius i els associatius, així com en les infraestructures públiques i privades que els puguin permetre. SENYORA ALCALDESSA: Aquesta moció té associada una paraula i agrairem que prengui la

Secretaria General


paraula el senyor Fabian Mohedano Morales, diputat i promotor d’aquesta reforma horària. Moltes gràcies. Té cinc minuts. Paraula senyor Fabian Mohedano Morales. Assumpte: Moció a favor de la reforma horària. SENYOR MOHEDANO: Seré més breu alcaldessa, perquè no voldria que el Ple s’allargués justament per una moció sobre la reforma horària. Regidors i regidores de Badalona, gràcies per haver-nos convidat, nosaltres som una iniciativa que vam començar al 2014 que ens vam plantejar l’existència de la mateixa durant tres anys, estem arribant al final i estem a punt de tancar la paradeta, deixant creiem, bastant de la feina feta que vam dissenyar al 2014. Vam dir que s’havia de fer un plantejament de Llei al Parlament de Catalunya, que s’havia de fer tot un treball de concertació per construir un pacte nacional i que s’havia de fer molta pedagogia, i justament ahir, el Govern de la Generalitat de Catalunya va començar a difondre una campanya La vida que t’espera, una mica amb la voluntat de començar a explicar quines són les bondats d’aquest canvi horari. Les conseqüències són devastadores sobre els horaris que tenim. Som l’únic país del món que dinem a les tres de la tarda, que sopem a les deu de la nit, que hem perdut una hora sencera de son, no esmorzem a primera hora del matí i que ho fem a mig matí quan això no existeix enlloc. Jo avui he estat a un congrés d’usos del temps a Vila-real i ens donat esmorzar a la una i de dinar a les tres, en un congrés d’usos del temps, precisament. Tenim molt arrelats uns horaris que fa trenta, quaranta, cinquanta anys no existien, i per tant, producte del desevolupamentisme, les hores extres, el pluriocupació, es van anar modificant aquest horaris i ara tenim una oportunitat de poder-ho fer. La ciutadania ens espera i els ajuntaments sou un element troncal. La llei contemplarà el que seran els pactes del temps, que seran els instruments locals per fer la reforma horària. La reforma horària gaudeix d’una transversalitat absoluta al Parlament, i tots els grups polítics hi estan d’acord. El text aquest que s’aprova avui és el mateix text que es va aprovar al Parlament de Catalunya, i per tant, pregaria que de manera unànime també hi hagi el suport d’un Ajuntament que és molt important, donat que en gran part és l’Àrea Metropolitana qui pateix més aquests horaris. SENYORA BERTRAN: Senyora alcaldessa, nosaltres, la nostra postura, tot i estar a favor de qualsevol mesura que pugui anar en benefici de la salut de la gent, de la felicitat, de totes aquestes meravelles que sembla que ens augura aquesta reforma horària, a nosaltres ens creen certs dubtes, no veiem que el fet d’implantar aquest nou model d’horari vagi amb un increment tan gran, que tot siguin beneficis. Aquí ens podem trobar amb l’inconvenient dels horaris comercials, dels horaris dels col·legis, de les hores punta, que es puguin agreujar més els col·lapses circulatoris perquè s’intensifica molts els horaris. També una de les coses que no ens agrada és aquest sacrifici de les hores de migdia, nosaltres, tot i que sé que en aquesta reforma horària el tema de la climatologia no es contempla com a tal, no s’hi vol fer especial esment, però sí que som mediterranis, ho som, ens agrada al migdia parar. Avui m’ha vingut a la memòria fins i tot un anunci d’una cervesa que tots devem conèixer que diu per continuar, atura’t, i és un anunci que justament està gravat aquí al Pont del Petroli, que diu per continuar atura’t i gaudeix d’aquest mini cap de setmana que et brinda cada dia aquest migdia, per pedalar, per córrer, per nedar, per fer esbarjo... llavors, aquest gran felicitat que ens estarà esperant a partir de les set, que l’hem de sacrificar en hores de migdia. Un altre dels inconvenients que jo també vull fer notar és que aquest horari escolar de plegar a les quatre jo, difícilment veig que tots els pares puguin estar a les quatre de la tarda esperant els nens a l’escola, perquè qui es pot acollir a aquesta reforma jo crec que no hi ha inconvenient és a qui ja ho fa, que és tota l’administració, tant sigui pública com privada, quan es treballa aquí a l’Ajuntament, tot el que és l’administració aquests horaris ja hi són. I el conflicte jo crec que vindrà quan plantegem que aquesta reforma ha d’arribar al comerç, aleshores, jo penso que hem d’anar amb una mica de cautela amb aquesta nova implantació d’horari perquè el que potser no seria de rebut seria anar a encetar un altre meló de la discòrdia que pot ser que sigui, perquè mai hi haurà unanimitat cent per cent en què aquests siguin els horaris ideals. No veig jo que perquè a tota Europa siguin així aquí també hagin de ser d’aquesta manera, a Catalunya i a més, diferenciar-nos de la resta d’Espanya, no ho veiem. Per tant, nosaltres, tot i no estar en contra que qualsevol cosa que pugui ser una millora per a la societat, en aquest cas votarem

Secretaria General


abstenció perquè hi veiem uns dubtes seriosos. SENYOR LÓPEZ: Evidentemente, Ciudadanos votará a favor porque se puede optimizar el tiempo que es uno de los recursos más importantes que tenemos, sí que compartimos lo que acaba de decir la regidora del Partido Popular en que no se puede imponer una reforma horaria sobre todo desde el punto de vista comercial o industrial pero sí que entendemos como ha dicho bien la persona que ha intervenido en primer lugar que podemos mejorar la administración pública y los medios de comunicación son muy importantes porque a veces fijan unos horarios de noticias que determinan… pues decía que aunque coincido con que no hay que imponer un uso horario determinado pero sí que podemos mejorar la Administración Pública y la educación en los colegios, en los institutos el horario y los medios de comunicación a qué hora se darán noticias, a que hora se cierra la televisión y los programas, votaremos a favor. SENYORA ALCALDESSA: Molt bé doncs Ciutadans votarà a favor, el Partit Popular en contra, ai perdó, abstenció, senyora Rotger té la paraula. SENYORA ROTGER: Bona tarda a tothom, jo només volia dir una cosa que el vaig sentir dir al Fabian Mohedano no fa gaire quan va venir a presentar un llibre que el recomano molt sincerament, em sembla que es diu “Cent raons per a una reforma horària” o una cosa similar, de veritat que val la pena llegir-ho, i ell comentava recorden la Llei del Tabac, recorden quan es va començar a parlar que no es podria fumar als llocs, semblava una cosa impossible perquè estava tant arrelada a la nostra manera de fer des de feia moltíssims anys que semblava que no podia ser. La reforma horària és qüestió d’anar-s’ho creient perquè el dia que l’apliquem estic segura que l’endemà ens semblarà el més normal del món i ens semblarà de bojos el que estem fent ara. Tots en nascut, perdó o molts jo diria tots, si vaja, segurament tots els que estem aquí hem nascut ja amb aquesta cultura d’anar molt tard incorporada que ens sembla part de la nostra cultura que quasi bé forma part igual que altre costum que tinguem però les raons que explicava el senyor Mohedano eren claríssimes tant clars que ja dic un dia ens semblarà mentida d’actuar de manera contrària. El primer és la salut està claríssim que estem actuant d’una manera contrària a les lleis de la natura, del dia amb la nit, anem totalment desmarxats. El tema comercial és clar és una de les primeres coses que se t’acudeixen però si a tot el món funciona amb en un horari comercial diferent i els hi surten els números, estic segura que aquí també ho aconseguiríem. No es tracta d’obligar a ningú, la gent que es vulgui continuar anant a dormir d’hora, a menjar a l’hora que els hi doni la gana, evidentment, podran continuar-ho fent. Però es tracta donar una oportunitat de les persones que vulguin viure més d’acord amb els ritmes naturals del cos i que no només vulguin passar el dia a la feina i potser una migdiada molt llarga o aprofitar molt més el migdia sinó plegar el més aviat possible per poder després fer altres activitats que també ens enriqueixen com a persones o estar amb la canalla, doncs, que ho puguin fer. Per tant, realment, nosaltres estem molt convençuts que és una cosa que val la pena, que sembla una cosa titànica en aquest moment però estic convençudíssima de què d’aquí a uns anys ho veurem doncs com la cosa més natural del món. I que ens beneficiarem en tots els aspectes de la nostra vida. Gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, senyora Rotger, algun altre grup?. Tenim la abstenció del Partit Popular, algun vot en contra?. Per tant, entenc que la resta de grups... SENYORA BELTRAN: Em deixa fer un petit incís?. SENYORA ALCALDESSA: Sí. SENYORA BERTRAN: Sí, això ha d’anar endavant jo una cosa que posaria sobre la taula és que s’avancin les hores del Ple perquè començar a les sis per acabar a les onze i a les dotze com ens passa. Això el que potser hauríem de replantejar i ara el que potser seria un bon moment. És que ho volia dir i se m’ha descuidat. Gràcies. SENYORA ALCALDESSA. Gràcies, moltes gràcies. Bé serà un tema a tenir present, evidentment. Tothom a favor? La resta de grups a favor?. D’acord. SENYOR TÉLLEZ: No que dic, recordar que es fa a les sis de tarda perquè pugui participar la ciutadania en el Ple. Fins que no s’apliqui aquesta reforma horària el que no podem fer és avançar l’hora del ple i impedir així que molta ciutadania que plega a l’hora que plega no pugui accedir al ple. O sigui recordar perquè es fa les sis de la tarda i no a una altra hora. SENYORA BERTRAN: Puc contestar?

Secretaria General


SENYORA ALCALDESSA: Si, però ja aniríem acabant el debat. SENYORA BERTRAN: Difícilment la ciutadania aguanta fins a última hora. Acabem els plens sols. Jo crec que la ciutadania justament el que els aniria bé. És assistir en el moment de les mocions que és el que és interessant. O sigui, començar a les quatre la gent podria venir a les sis i viuria el moment bo dels plens. O sigui, que ningú es queda fins la dotze de la nit, ens queden sols. SENYORA ALCALDESSA: Val en tot cas, m’anoto que aquest és un tema col·lateral respecte a la reforma horària. La moció que és sobre la reforma horària queda aprovada amb els vots favorables de tots els grups i amb la abstenció del Partit Popular. I en tot cas, prenen nota del seu suggeriment per tenir-ho, per estudiar-ho en un altre moment.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 17, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran). Abstencions 7, del grup municipal de Partit Popular (srs./sres. Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En aquest moment entra al Saló de Session el regidor Ramon Riera Macia, el qual passa a ocupar el seu escó. 4. Moció que presenta el Grup Municipal Socialista per reclamar mesures urgents per pal·liar els efectes i eradicar la pobresa energètica. El Grup Municipal Socialista d’acord amb allò que preveu l’article 103 de la Llei 8/87, Municipal i de Règim Local de Catalunya, presenta, a fi de què sigui debatuda i, si s’escau, aprovada en el decurs del proper ple ordinari de l’Ajuntament la següent La pobresa energètica és una de les conseqüències més devastadores de la greu crisi econòmica que bona part de la societat està patint. Malauradament, aquesta tràgica situació que massa llars suporten i que tants col·lectius han denunciat, s'ha vist agreujada pels esdeveniments ocorreguts el passat dilluns, 14 de novembre, a la ciutat de Reus, on una dona de 81 anys va morir en un incendi provocat per una espelma. Gas Natural li havia tallat el subministrament de la llum per l'impagament dels rebuts de dos mesos. Aquest fet dramàtic ens posa en alerta davant situacions intolerables que es poden evitar, simplement amb el compliment de les lleis que garanteixen els subministraments bàsics a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat. Segons informa l'observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), 6 de cada 10 dels incendis amb víctimes mortals que es produeixen a Catalunya tenen a veure amb la pobresa energètica. És palès l'esforç que les administracions locals estan fent per atendre totes aquelles famílies que no poden abastir-se dels subministraments bàsics per trobar-se en el llindar de la pobresa. Però sens dubte, tota la càrrega no la poden assumir les administracions locals i els Serveis Socials Municipals. Aquesta no pot ser l'única solució a aquestes situacions tan dramàtiques que estan patint moltes llars. Cal el compromís real i ferm per part de la resta d'administracions, com són l'estatal i l'autonòmica i de les companyies subministradores, especialment les elèctriques, que vulneren la llei escudant-se en subterfugis administratius. A Catalunya disposem de la Llei 24/2015 de mesures urgents contra l'emergència habitacional i la pobresa energètica, en vigor des de l'agost de l'any passat. Però no s'ha desplegat el reglament corresponent, per tant no és efectiva ni eficaç quant al seu el compliment per part de les companyies subministradores. S'han de prendre les mesures necessàries urgentment per aturar la situació de pobresa energètica que agreuja encara més la situació de les famílies més vulnerables. És del tot irresponsable i temerari, per part de la Generalitat, deixar passar un hivern més, sense resoldre aquesta problemàtica administrativa.

Secretaria General


Per tot això sol·licitem al ple l’adopció dels següents: ACORDS 1. Aprovar immediatament el Reglament que ha de desenvolupar la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. 2. Recolzar les polítiques públiques municipals que s'estan duent a terme per combatre la pobresa energètica i l'exclusió residencial els Ajuntaments, independentment de les accions que contra la Llei 24/2015, de 29 de juliol, el Govern de l'Estat va emprendre i que van tenir com a conseqüència la suspensió de la vigència d'alguns dels articles fonamentals per combatre l'emergència i l'exclusió residencial, per part del Tribunal Constitucional. 3. Demanar al Govern de la Generalitat la signatura de convenis amb les empreses subministradores amb la finalitat que condonin el deute familiar i assegurin els subministraments bàsics a totes les llars en situació de risc d'exclusió residencial. Fer públic a la pàgina web de la Generalitat, els acords i convenis signats així com, les aportacions de les empreses subministradores. 4. Ampliar els llocs de presentació de sol·licituds dels ajuts del Fons d'atenció solidària de subministraments bàsics, per tal que es puguin tramitar des de qualsevol de les oficines de Benestar Social i Família i no solament des de les seus de l'Agència Catalana del Consum a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. 5. Garantir els recursos i mecanismes suficients per aconseguir la tramitació àgil i flexible de les acreditacions de la condició de risc d'exclusió residencial. 6. Instar el Govern de la Generalitat a donar suport econòmic a les administracions locals per crear oficines d'eficiència energètica que assessorin la ciutadania per estalviar en el consum d'energia, i alhora auditin i assessorin sobre la implementació de mesures d'estalvi energètic a les llars en situació de pobresa energètica. 7. Reclamar al Govern de l'Estat que adopti les recomanacions de la Resolució del Parlament Europeu, del 14 d'abril de 2016, sobre la consecució de l'objectiu de lluita contra la pobresa davant de l'augment de les despeses de les famílies. 8. Donar trasllat d'aquest acord al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya, a la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, a l'Aliança Contra la Pobresa Energètica, a les entitats socials del municipi que treballen per a les persones en situació de vulnerabilitat, i a les empreses subministradores. 9. Instar a les companyies subministradores a donar compliment de la carta proposada per l’ACM i Comarques i tenir en compte els treballs realitzats per la Federació de Municipis. SENYORA ALCALDESSA: La regidora Rotger crec que volia fer una esmena in voice. SENYORA ROTGER: Sí, és un parell de paraules que hem parlat amb el Partit Socialista, des d’Esquerra Republicana-Avancem-MES ens hem posat d’acord i és al segon acord quan diu: “Recolzar les polítiques públiques municipals que estan duent a terme per combatre pobresa energètica i l’exclusió residencial els Ajuntaments, sense perjudici de les accions contra la Llei 24/2015, perdó, sense perjudici de les accions que contra la Llei 24/2015, el 29 de juliol, el Govern de l'Estat va emprendre... etc”, canviaríem “sense perjudici” per “independentment”. I l’altre petit canvi és que en el punt 3 quan diu “Exigir al Govern de la Generalitat la signatura de convenis” diríem “Demanar al Govern de la Generalitat la signatura de convenis”, i ja està. SENYORA ALCALDESSA: Val, moltes gràcies. Senyor Subirana té la paraula. SENYOR SUBIRANA: Sí, nosaltres com a Convergència i Unió també hem passat unes esmenes que també hem pactat que les faríem in voice. Una és la que acaba d’anunciar Esquerra Republicana en el punt número 3, que també demanàvem en lloc de “Exigir”, doncs “Demanar”, per tant en aquesta coincidim. I una altra que seria afegir un paràgraf que digués “Instar a les companyies subministradores a donar compliment de la carta proposada per l’ACM i Comarques i es tindrà en compte treballs realitzats per la Federació de Municipis”. Aquestes dues serien les esmenes in voice.

Secretaria General


SENYORA ALCALDESSA: Entenc que els proposants de la moció les accepten aquestes esmenes?. Sí, val llavors com a proposants de la moció voleu fer... teniu la paraula per a intervenir. SENYOR PASTOR: Molt breument, una de les conseqüències més devastadores d’aquesta crisis econòmica, que està patint molt bona part de la societat, evidentment, és la pobresa energètica. El passat dilluns 14 de novembre, una dona de 81 anys de Reus va morir en un incendi provocat per una espelma i això venia produït també perquè Gas Natural li va tallar el subministrament de la llum per impagament de rebuts que va tenir durant dos mesos. Segons l’Observatori de drets econòmics, socials i culturals sis de cada deu dels incendis amb víctimes mortals que es produeixen a Catalunya tenen a veure amb la pobresa energètica. Per tant, nosaltres valorem l’esforç que es fa des de la Administració Local i des dels Serveis Socials Municipals per abastir els subministraments bàsics a aquelles famílies dins dels llindars de pobresa però no hi ha prou. I donat que això no és l’única solució que es pot donat el que volem és el compromís de l’Administració Estatal, Autonòmica i també de les companyies subministradores. I la conclusió seria els acords llegits. SENYORA ALCALDESSA: Moltíssimes gràcies, hi ha alguna abstenció en aquesta moció?, algun vot en contra?. Per tant, sí regidora… SENYORA ROTGER: Sí, només volia afegir una cosa però ara de fet amb el que acabo de sentir ja menys o menys anem per aquí. Que nosaltres donem suport a la moció. El que trobàvem a faltar una mica, complementàriament, era l’exigència a les empreses subministradores perquè assumissin la seva responsabilitat social ja que amb el que estan treballant no és un producte de consum qualsevol sinó un dret bàsic de la ciutadania i que a més a més això els hi comporta uns beneficis estratosfèrics, de fet. No és qüestió de treure dades però si que recentment ha sortit que Gas Natural és la companyia dels Països Catalans que més ha facturat, però molt per sobre de tots els altres. De manera que amb un petit esforç dintre d’aquests beneficis podríem resoldre gran part de la pobresa energètica. I també un altre punt molt breu i és que a part de pal·liar els efectes de la pobresa energètica que no són més que una branca de la pobresa en general ens sembla molt important i ara parlo com a regidora de Serveis Socials anar a la prevenció dels problemes. I llavors, només voldria esmentar un programa que em sembla que ja s’ha comentat en aquest ple, que estem fent conjuntament amb Medi Ambient, i és de les Auditories Energètiques que s’han començat a fer aquest any de manera pilot, fins al desembre agafarem o hem proposat 65 famílies en risc d’exclusió perquè hi vagin uns tècnics a casa i vagin mirant doncs si els aparells funcionen correctament, si el contracte de lloguer, perdó, de subministraments és el més adequat, si les finestres tanquen bé, tota aquesta mena de coses. I la idea és continuar l’any que bé en 300 famílies més aproximadament en aquest programa de manera que les famílies ja es puguin estalviar directament diners i si fa falta algun tipus d’arranjament probablement es vehicularà a través del Projecte Àngels. O sigui, que simplement volia destacar aquests dos punts, un la prevenció i la exigència a les companyies perquè compleixin la seva part. Gràcies. SENYOR MAÑAS: Només complementar un apunt si la regidora Rotger m’ho permet que és que amb aquestes xifres que maneguem teòricament perquè quan es parla de situacions de vulnerabilitat i de pobresa sempre s’ha de posar la precaució pel mig. Teòricament atendrem al cent per cent de les famílies que estan en situació de vulnerabilitat pel fa a la pobresa energètica, dic el teòricament perquè segur que hi ha famílies que ho pateixen i que no han anat a Serveis Socials i que la administració no n’és coneixedora. SENYOR LÓPEZ: Se refiere a Badalona, que se atenderá a todo el mundo que tenga .., está todo el mundo atendido?. SENYOR MAÑAS: Sí, les dades de Serveis Socials, si no la regidora Rotger que em corregeixi, és que aquest any les persones que s’han atès, que tenien l’informe de vulnerabilitat i que se’ls ha tramitat una ajuda per pobresa energètica eren 261 famílies. Per tant, com que al 2017 a part d’aquestes 61 auditories que realitzen per aquest any, al 2017 la previsió es poder tenir recursos per assessorar 300 famílies, el que pressuposem és que podrem cobrir l’assessorament energètic, l’auditoria energètica individual de cada família del cent per cent de les famílies que tinguin situació de vulnerabilitat. Segurament podrem arribar més perquè la idea és són 261 rebuts pagats que en molts casos molts són de la mateixa família i que la idea

Secretaria General


és que a la que se li faci la auditoria a una família deixi de tenir un determinat tipus de rebut perquè li canvies la tarifa, perquè li poses el bonus social. Hi haurà un Pla d’Ocupació que ja s’està posant en marxa vinculat al Projecte Àngels per fer algun tipus de reforma en aquests domicilis. Per tant, torno a dir amb la precaució de saber que segur que hi ha situacions de vulnerabilitat de la qual l’administració no n’és coneixedora atendrem al cent per cent de les famílies al 2017. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies doncs per les aportacions i els aclariments queda aprovada doncs per unanimitat aquesta moció que una vegada més doncs demostra aquesta voluntat del ple, més enllà de les discrepàncies de caire, de signe polític doncs per estar al costat de la emergència i de les necessitats vitals que té la nostra ciutadania.

Votació S’aprova per unanimitat la moció amb la incorporació de les esemenes presentades in voce pels grups municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES i Convergència i Unió. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González), Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran) i Partit Popular (srs./sres. Riera, Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). En aquest moment surt del Saló de Sessions el regidor Ramon Riera Macia. 9. Moció que presenta el Grup Municipal d'ICV-EUiA per uns pressupostos socials i una fiscalitat progressiva. Els darrers estudis realitzats al nostre país ens indiquen que la situació de pobresa, no s’ha redreçat, malgrat les crides a l’optimisme basades en un presumpte creixement econòmic, que en cap cas està comportant millores en les condicions materials de vida per a la majoria de la ciutadania. Sens dubte les xifres més colpidores són de pobresa entre els menors de 16 anys, avui a Catalunya hi viuen 492.000 infants en risc de pobresa, un 7,2% més que l’any 2008. La taxa AROPE ens indica que a Catalunya el 23’5 % de la població es troba en risc de pobresa i d’exclusió social, més de 1 milió i mig de persones. La realitat és que patim una situació d’emergència social que s’expressa a través d’unes dades molt alarmants causades per l’atur, la precarietat dels llocs de treball de nova creació i per la consolidació de les retallades en drets socials i laborals. També ens indiquen que, a més a més de pobresa i risc d’exclusió social, s’incrementen les desigualtats i apunten a una cronificació de la pobresa severa: A Catalunya : Hi ha 603.600 persones a l’atur, de les quals el 58,3% corresponen a atur de llarga durada.

Només el 27,8% de les persones en atur rep algun tipus de prestació. Hi ha 218.000 llars catalanes on tots els seus membres són a l’atur. Hi ha 103.000 famílies que viuen sense ingressos S’ha incrementat la taxa de risc de pobresa en el treball ja que l’11,7% de les persones que

treballen a Catalunya cobren salaris per sota del llindar del risc de pobresa 43 famílies desnonades cada dia i 480.000 pisos buits. Un 8,7% de la població no pot escalfar casa seva. Tanmateix, la societat catalana és cada vegada més desigual. Es dóna una creixent polarització social: els rics són cada vegada més rics, els pobres cada vegada més pobres, i les classes populars i treballadores s’afebleixen. En xifres, el 20% de la població més rica acumula 6,5 vegades més recursos que el 20% més pobre. Això no havia estat mai així ja que abans de la crisi i de les retallades, els nivells de desigualtat a Catalunya eren inferiors a la mitjana europea. La desigualtat i la manca de polítiques públiques per fer-hi front augmenten la vulnerabilitat entre els col·lectius que ja ho patien: les dones, especialment les que tenen cura dels seus fills,

Secretaria General


les persones migrades, les persones joves que ja no és que no es puguin emancipar sinó que estem assistint al seu exili per manca d’oportunitats laborals. Constatem doncs, que la crisi no està afectant-nos per igual a totes les catalanes i catalans. Hi ha un clar biaix que s’explica, no per la crisi sinó perquè aprofitant-la s’ha apostat per l’aplicació de retallades en polítiques socials i d’una fiscalitat injusta que ha beneficiat a qui més te . A Catalunya les rendes altes paguen menys impostos que les rendes baixes com indica el tram autonòmic de l'IRPF, Catalunya manté una pressió fiscal més baixa que la mitjana de comunitats autònomes per a les rendes superiors a 100.000 euros. Fins a nou autonomies tenen uns tipus d'IRPF més alts per a les rendes superiors a 100.000 euros. Per contra, les rendes catalanes més baixes si que pateixen una pressió fiscal dos punts més alta que la mitjana autonòmica. Catalunya és, amb diferència, la comunitat on paguen més IRPF: en el tram autonòmic de rendes fins a 20.000 euros el tipus ascendeix al 12%. En termes generals la pressió fiscal a Catalunya és del 31,8%, a Espanya del 32,4 i a la UE-28 del 39,1%. A la vegada, la despesa en protecció social sobre el PIB és a Catalunya (21,0%) inferior a la de Espanya (25,5%) i queda molt per sota de la Unió Europea (28,6%). En aquest context, els Ajuntaments han estat i són el dic de contenció que ha permès aturar els impactes de la crisi sobre les persones i han abordat les situacions de pobresa a través d’uns Serveis Socials, avui desbordats, i aplicant amb valentia plans de rescat social destinats als col·lectius de risc social. Actuacions molt sovint en la soledat institucional amb l’objectiu de cobrir els drets fonamentals de les persones en situació de risc d’exclusió: el dret a l’alimentació, el dret a l’habitatge, el dret a l’educació, el dret al treball i el dret a l’autonomia personal i a la salut. Per contra la resposta per part del Govern català a les necessitats de la població més vulnerable no són prou adequades, ni suficients. S’evidencia doncs una manca d’equitat en el repartiment dels costos socials i institucionals de la crisi i cal redreçar-ho. En aquest context social la necessitat de l'aprovació de la llei de la Renda Garantida de Ciutadania adquireix un caràcter de prioritat, d'aquí deriva el seu caràcter de mandat al Parlament, i d'obligació inexcusable per al govern de la Generalitat com a mesura estructural i urgent. Volem una Catalunya on la vida sigui digna de ser viscuda on les necessitats bàsiques estiguin cobertes i garantides per drets i amb pressupost. En virtut d’aquestes consideracions, el grup ICV-EUIA de l’ajuntament de de Badalona proposa al ple els següents ACORDS: 1) Demanar al Govern de la Generalitat que en els pressupostos del 2017 es presenti un projecte de Reforma fiscal per canviar la política fiscal actual injusta i generadora de desigualtat per una fiscalitat justa i progressiva amb l’objectiu que qui més te més pagui, orientat a assolir un sistema fiscal més just i progressiu que permeti ampliar els recursos fiscals propis per atacar l’emergència social i la desigualtat a partir de: a) Modificació del tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques amb l’objectiu de reduir els tipus mínims, suavitzar els tipus de les rendes mitjanes i incrementar els tipus de les rendes més altes. b) Modificació de l’Impost de Successions i Donacions per a retornar als nivells d’ingressos del 2008, a partir d’una reducció significativa i selectiva dels beneficis fiscals derivats de la normativa catalana. c) Modificació de l’Impost de Patrimoni, establert en el Decret Llei 7/2012, per tal que gravi de manera més intensa els grans patrimonis com a pas previ i transitori a l’establiment d’un Impost de grans fortunes. d) Millora de les figures impositives i de la seva capacitat de recaptació pel que fa referència a la imposició mediambiental, amb una especial incidència en el desenvolupament de les previsions de la Llei de Finançament del Transport Públic de Catalunya. e) Revisar els diversos beneficis fiscals que aplica la Generalitat i eliminar aquells que són clarament regressius. f) Millorar la gestió tributària amb relació a l’impost sobre els habitatges buits establert per la Llei 14/2015.

Secretaria General


g) Recuperar l’impost sobre dipòsits bancaris, definit per la Llei 4/2014, de 4 d’abril, de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit. 2) Aprovar la llei de la Renda Garantida de Ciutadania per a la seva implementació durant el 2017 i que el pressupostos 2017 incloguin partida suficient per a la seva aplicació efectiva. 3) Traslladar els presents acords al Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, els grups polítics del Parlament de Catalunya i les entitats municipalistes de Catalunya. SENYORA GALLARDO: Moltes gràcies senyora alcaldessa i molt bona tarda a tothom. Bé com tenim un ple amb mocions destinades a les persones, principalment a les persones, i això és el que pretén diguem la demanda que es fa amb aquesta moció a la Generalitat de Catalunya en els propers pressupostos. He de dir que probablement alguna de les xifres puguin variar perquè s’han presentat els pressupostos i m’alegro el creixement en les partides socials proposats pel Govern de la Generalitat. Però com tots sabem els últims anys la classe treballadora i la ciutadania en general ha patit una brutal crisi que ha asumit a les persones, a les famílies en la més absoluta misèria i exclusió social. D’aquí la necessitat de reformar precisament tots els pressupostos, que tinguin un caràcter molt més social, per fer front doncs a totes les necessitats i tots els drets que al llarg d’aquests anys hem anat perdent la ciutadania en termes generals. Dir també que hem perdut una oportunitat per fer que els que més tenen més paguin. Catalunya avui està per sobre del conjunt de l'Estat en tres punts en el que diríem la fiscalitat, l'IRPF el que es paga per IRPF. Per part de les rendes més altes està tres punts per sota i per part de les rendes més baixes està tres punts per sobre. És a dir que els que més tenen paguen menys i els que menys tenen paguen més. Per tant fem aquesta reflexió també en base a les dades que hi ha a la part del preàmbul de la moció. No gaire més, després en qualsevol cas, després de les intervencions, en qualsevol cas replicarem, però que reitero dir la reclamació o la presentació d’aquesta moció ve donada per l’oportunitat que se li dóna als governs actuals d’aprovar una fiscalitat més progressiva, uns pressupostos més socials per recaptar més i fer front precisament a tota aquesta emergència i necessitats que hem anat doncs transmetent al llarg d’aquest ple i en totes aquestes mocions. Moltes gràcies. SENYOR LÓPEZ: Sí, para explicar el voto. Nosotros nos abstendremos en la votación de la moción porque en el punto uno que habla de la reforma fiscal de varios impuestos no dice los baremos ni los tramos porcentuales concretos. Por tanto, no podemos pronunciarnos sobre el punto. En el punto dos, creemos que la Ley de Renta Garantizada de la Ciudadanía ya está aprobada por el Parlament de Catalunya por tanto no podemos exigir que se apruebe porque ya está aprobada. Y éste será nuestro voto, nuestro voto será abstención. SENYOR SUBIRANA: Sí, el nostre vot serà en contra. SENYORA ALCALDESSA: El vot en contra de Convergència i Unió. De petit a gran tocaria Esquerra Republicana. SENYORA ROTGER: Nosaltres per explicar una mica el sentit del vot podríem estar d’acord amb tot pràcticament. De fet hi ha coses com s’ha comentat ara que ja s’estan fent com el tema de la renda mínima. També cal recordar el percentatge d’euros gastats en temes socials del pressupost que es presenta que és... ara no recordo, 74,7 em diuen, doncs això. També cal dir que el que ens falta són eines legals per fer canvis econòmics rellevants des del Parlament. Vull recordar, per exemple, un tema que s’esmenta aquí que és l’impost sobre dipòsits bancaris que es va aprovar al Parlament i després el Tribunal Constitucional doncs el va anular de manera que com deia podríem estar totalment d’acord amb les coses que es diuen aquí però creiem que amb les eines que tenim actual a dintre del Govern Espanyol que no ens dóna les competències per actuar de manera eficaç doncs no té gaire sentit per tant el meu grup d’Esquerra Republicana-Avancem-MES hi votarem en contra. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, senyors del Partit Socialista, senyor Guijarro a favor, Senyor Téllez. SENYOR TÉLLEZ. Votarem a favor. SENYORA ALCALDESSA: Partit Popular. SENYOR FERNÁNDEZ: Sí, jo crec que aquesta és una moció de postureig, d’aquelles mocions que agrada presentar per fer semblar el que no són, una moció d’aquelles en les que es vol deixar la imatge als ciutadans de Robin Hood de què “pugem els impostos als rics i baixem als

Secretaria General


pobres”. Jo crec que això s’ha de començar a aplicar-ho des d’on es governa. És a dir, està molt bé demanar-li a l’Estat i demanar-li a la Generalitat doncs tot això però hi ha que començar a baixar l’IBI aquí en Badalona a tothom, a tots el ciutadans. Hi ha que començar a deixar de pujar-li impostos a les petites i mitjanes empreses com es va a fer o com es pretén fer aquí a Badalona, sense apujar impostos, sense crear impostos als petits comerciants com es va a fer o com pretén fer aquí a Badalona. Per tant, aquests discursos de Robin Hood i de postureig serveixen de poc quan aquí a Badalona es fa exactament el contrari. SENYORA ALCALDESSA: Per tant vostè votarà en contra. Per tant... ah, perdó senyor Téllez. SENYOR TÉLLEZ: És que no puc deixar de prendre la paraula en tot cas em sembla que ja farem el debat quan pertoqui amb les ordenances fiscals però precisament les noves ordenances fiscals que es van aprovar fa poc, precisament, feien això que paguin més els establiments més grans i que paguin menys, o sigui, hi ha molt més petits comerços que pagaran menys amb la nova proposta de ordenances fiscals i els grans comerços pagaran més. Per tant, que pagui més qui més té i pagui menys qui menys té. En tot cas, ja debatrem com pertoca en el debat d’ordenances fiscals. SENYORA ALCALDESSA: Val, en principi doncs, tenim a favor els quatre vots del Partit Socialista, els cincs vots de Guanyem, els dos vots d’Iniciativa per Catalunya Esquerra Unida, que això sumen onze vots a favor, la abstenció de Ciutadans i els vots en contra dels set vots si no m’he descomptat, set vots del Partit Popular, tres d’Esquerra Republicana i dos Convergència i Unió que sumen dotze vots en contra per tant, no s’aprovaria.

Votació No s’aprova. Vots a favor 11, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (sr. Mañas i sra. Gallardo), Partit dels Socialistes (srs./sres. Pastor, Botey, Guijarro i González) i Guanyem Badalona en Comú (sres./srs. D.Sabater, Téllez, L.Sabater, Taleb i Duran). Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos) (sr. López). En contra 12, dels grups municipals de Convergència i Unió (srs. Falcó i Subirana), Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES (srs. Lladó i Ribot i sra. Rotger) i Partit Popular (srs./sres. Egea, Jurado, Fernández, Bertran, Gràcia, Walter i Agüera). 2. Moció que presenta el Grup Municipal Ciutadans- Ciudadanos- C's contra la violència de gènere i la igualtat, amb motiu del dia 25 de novembre. (RETIRADA)

3. Moció que presenta el Grup Municipal Socialista amb motiu del 25N, Dia Internacional per a l'Eliminació de la violència envers les dones. (RETIRADA)

8. Moció que presenta el Grup Municipal d'ICV-EUiA per a incloure com a clàusula essencial dels contractes públics que el contractista no tingui relació econòmica ni financera il·legal amb un país considerat paradís fiscal. (RETIRADA) SENYORA ALCALDESSA: En tot cas aclarir que les mocions que eren sobre el 25 de novembre han quedat, s’han retirat perquè les hem sumat totes en la Declaració Institucional, d’acord.

Torn obert de paraules Totes les persones que havien sol·licitat la paraula al Ple han intervingut durant el transcurs de la sessió. Precs i preguntes SENYOR LÓPEZ: Bien, en primer lugar en el pleno pasado yo hice una pregunta que he recibido la respuesta hoy sobre una convocatoria de la Diputación de subvenciones para la adquisición de pisos utilizando el tanteo y el retracto. Y se me ha contestado que no se ha

Secretaria General


pedido porque se considera que en otro servicio que ofrece la Diputación más adelante se pedirá. Yo creo que es un error porque muchos miembros de aquí estamos en la Diputación sabemos que la Diputación no reparte dinero de acuerdo con la población, el territorio si no que hay la Xarxa de Governs Locals pero también hay el Catálogo de Servicios, así si tu pides y resulta que eres el único que ha pedido pues a lo mejor te llevas una gran parte de la subvención, es decir en este caso el no pedirlo nos impide tener unos recursos para el tanteo y el retracto en la compra de viviendas. Por lo tanto, creo que es un error, la primera pregunta. La segunda cuestión también va por la Diputación porque hace poco se aprobó una disminución de una ayuda económica de ciento cincuenta ocho mil euros de reurbanización de calles del Ayuntamiento de Badalona en el marco de la gestión de la concentración del Plan de Gobiernos Locales, o sea ciento cincuenta y ocho mil euros, tengo aquí el dictamen, entonces me gustaría saber porque hay esa disminución de la ayuda económica que recibimos de la Diputación, estoy hablando de ciento cincuenta y ocho mil euros. Y en tercer lugar, es una preocupación porque en el barrio, ruego también, en el barrio de Pep Ventura, en el Progrés, sabemos que existen dos asociaciones de fumadores de cannabis y parece ser que hay la posibilidad de que se abra otra asociación de fumadores de cannabis y estamos preocupados porque es una zona donde hay varios institutos y varios colegios y pensamos que, no sabemos si cumplen la legalidad, por tanto estaría bien comprobar que cumplen la legalidad, y en cualquier caso mostramos nuestra preocupación porque la gente joven que acude a estos institutos de alguna manera pues está al lado de asociaciones donde se consume cannabis. SENYOR JURADO: Sí gràcies, fa com un any vostès van dir públicament, per televisió, que estaven estudiant remunicipalitzar els serveis de neteja de l'Ajuntament. Li hem preguntat en diverses ocasions i ens van dient s’està estudiant, s’està valorant, s’està estudiant. Mentrestant per exemple, el mes que ve surt un altre concurs extern d’adjudicació de la gent del SAV, que ho està prestant ara l’empresa Valoriza, val. Per tant anem veient que vostès van prometre fer un treball, i que no obstant això, es continuen fent els concursos per adjudicar a empreses externes els serveis socials i de manteniment i de neteja, de l’Ajuntament i empreses municipals. Llavors, jo li vull dir que em contesti per escrit si és tan amable, perquè en el ple ja hi ha hagut quaranta respostes i sempre diu el mateix, com està el seu compromís de remunicipalitzar aquests serveis, què s'ha fet, què estudi hi ha, i si segueixen tenint intenció de complir el seu compromís. El segon tema que volia dir, i abundant, és que jo ja vaig presentar fa una setmana dues instàncies, precisament denunciant que s’estan fent obres al carrer General Weyler, 123, sense llicència per posar aquest tercer local de cànnabis, demanant la intervenció de l'Ajuntament, d'Urbanisme i també de Guàrdia Urbana no sé si han fet vostès alguna cosa, m’agradaria saber que em contestin a les instàncies i si s’han fet ja les inspeccions que va demanar el Grup Municipal Popular. SENYORA BOTEY: Aquest és un tema menor, li voldria comentar o preguntar al senyor Mañas quin criteri s’ha seguit perquè a la Fireta de Nadal de la Plana sembla ser que els caps de setmana hi ha paradetes de menjar, és a dir des de formatges passant per coques, arribant a les olives, cosa sorprenent no, perquè arribes a la Fira de Nadal i en comptes de trobar un arbre i un pessebre, doncs, el primer que trobes és una parada d’olives, aleshores m’agradaria saber quin criteri s’ha seguit per portar aquestes paradetes a terme. SENYOR FERNÁNDEZ: La meva pregunta és, igual ha estat un oblit meu, però perquè no l’he sentit, perquè s’havia avançat de que és possible i a més varies entitats esportives m’ho havíem comentat, que era possible que avui es portés una modificació pressupostària per fer una sèrie d’actuacions de calderes en camps de futbol i pavellons de bàsquet. S’ha portat aquesta modificació i quan hi ha previsió que es porti aquesta modificació perquè vull recordar,doncs, que a Bufalà des de fa nou mesos esperem aigua calenta. Aigua, perquè no hi ha ni aigua calenta ni aigua freda. SENYORA GONZÁLEZ: Bona nit, volíem saber com està la cessió del terrenys de La Estrella i el projecte d’edificabilitat del nou Ventós Mir, gràcies. SENYORA ALCALDESSA: Els terrenys de L’Estrella i ... SENYORA SABATER: i el projecte Ventós Mir. SENYORA ALCALDESSA: Ah, la Ventós Mir, Val hi ha alguna pregunta més?. Val doncs, en tot cas, anem per ordre o sí vol senyor Lladó que en té unes quantes.

Secretaria General


SENYOR LLADÓ: Sí, a veure respecte al tanteig i retracte que deia el regidor de Ciutadans, efectivament, hi va haver una convocatòria per Catàleg, sabem perquè amb el senyor López compartint junt amb altres regidors que són diputats de la Diputació, i vostè sap que el meu grup està al govern de la Diputació, que s’està treballant en un programa complementari, precisament de tanteig i retracte, que ajudi a diferència del que era el Catàleg que per la quantitat estava més orientat a ciutats mitjanes o pobles més petits, doncs, que reconegui una mica les necessitats de les ciutats metropolitanes com seria el cas, per tant és un tema que està parlat, perquè és evident que és una oportunitat que l’hem d’aprofitar. El tema dels cent cinquanta-vuit mil euros d’aquesta partida d’urbanitzacions, ha dit ? SENYOR LÓPEZ: (No se sent la intervenció del regidor). SENYOR LLADÓ: Val, bé això en tot cas li respondre per escrit perquè crec que té una explicació que no és de què aquí surti perjudicada la ciutat si no que déu ser és algun tema més de tipus administratiu però en tot cas això li respondré per escrit. Finalment, en el tema dels clubs de cannabis i aquí enllaço amb les dues consideracions tant del senyor Jurado com les del senyor López, a veure estem parlant d’uns establiments que són establiments legals, si tenen la seva llicència si compleixen doncs tot el que marca la llei i si estan més a prop o més lluny d’un centre educatiu, doncs, és una altra qüestió que la llei actual doncs permet d’incidir-hi però insisteixo que si compleixen el reglament i en tenen la seva llicència no ha de suposar un problema que estiguin ni més a prop ni més lluny d’un centre educatiu. SENYOR JURADO: Està a cinquanta metres. SENYOR LLADÓ: O sigui, que està recollit. En tot cas, la instància que va presentar o el registre que va presentar el senyor Jurado, a mi em va arribar ahir tot just, i ara ho comentava amb el regidor responsable també dels temes de disciplina que és un tema que evidentment tractarem i mirarem evidentment doncs que tinguin tots papers en regla perquè malgrat són establiments reconeguts per llei és evident que hi ha una sensibilitat que hem de tenir i que hem d’assegurar que tot estigui al cent per cent. Crec que no m’he deixat cap cosa i en tot cas el compromís a respondre. SENYOR LÓPEZ: Si puedo decir algo, en estos establecimientos se puede regular el horario, el horario se puede regular supongo desde el punto de vista de les ordenances municipales. SENYOR LLADÓ: L’altra tema és que amb el tema del cannabis alguns municipis l’han regulat a través d’una ordenança específica i és una cosa que en tot cas podríem valorar però a hores d’ara no en tenim. SENYOR LÓPEZ: Solamente que se regule el horario para que cuando estén abiertos los centros educativos no esten abiertos los establecimientos podemos ahorrarnos problemas. SENYOR JURADO: Em contestarà per escrit, veritat, les instàncies?. Em contestarà per escrit les instàncies? SENYOR LLADÓ. Evidentment, evidentment. SENYOR JURADO: Gràcies. SENYORA SABATER: Sí, pel tema de l’ARE de l’Estrella com que és un ARE que engloba diversos solars, a banda del que hi va l’escola, ara estem a l’espera de que si, regidor Lladó si m’equivoco em corregeix, que la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat aprovi el projecte de l’ARE, que serà la del mes de desembre, i llavors nosaltres ja la podrem disposar per oferir-la al Departament per tal de que s’hi pugui construir l’escola. Per tant, això està a punt de desencallar-se. Comentar també que en tot moment tant l’AMPA com les escoles que tenen obres i reformes pendents en fan seguiment amb una reunió bimensual que tenim a l’Àrea, en la qual doncs se’ls informa de totes aquestes obres, i per tant doncs segueixen la informació el més actualitzada possible. SENYOR LLADÓ: Un aclariment, de fet el Pla Director de l’Estrella es va aprovar recentment per tant tenim ja finalment el planejament aprovat, i ara estem treballant en el que seria un cop ja està el planejament doncs ferm, doncs, en fer ja la cessió del solar d’equipament. SENYOR MAÑAS: A la Fira de La Plana, enguany, hi ha una parada d’olives, una d’embotits, una de coca, una de licors i una d’artesania, no es preocupin no els hi detallaré parada per parada, i una d’artesania andina, la resta de parades fins arribar a una trentena són d’artesanies i de productes nadalencs. Jo crec que el destacable de la Fira de Nadal de la Plana d’aquest any és que per primer cop, i això ho diuen els venedors de la Fira, no ho dic jo,

Secretaria General


tenen una il·luminació que mai havien tingut nadalenca, els convido a visitar l’espai, realment sembla una altra fira molt diferent a la que hi ha hagut anys anteriors. Tenen equip de so, tenen música, tenen dinamització infantil que es farà cada cap de setmana, està a la programació de Nadal, que es presenta demà en roda de premsa, i haurà una dinamització infantil cada cap de setmana. I per tant, jo, vostè sap senyora Conxita perquè ho fet públic i notori era dels que opinava que hem d’intentar limitar la venda de productes alimentaris en determinades fires. Però tots vostès em van criticar per aquest fet, preguntant als venedors del Mercat Maignom ens van dir que no tenien inconvenient en què es col·loquessin aquests tipus de parades, per tant, per això ho hem autoritzat. També ara estem en condicions, ja que aquest any per primer cop hi ha hagut un suport, una organització i una implicació municipal que abans no n’hi havia, doncs, de cara a l’any vinent de poder-los exigir més coses, inclús de seleccionar més el tipus de parada, hem intentat, ho dic de debò que es col·loqués Patates Coromines, que es col·loqués algun torroner famós de Badalona, no vull dir cap marca, o sigui perquè ja n’he dit una, i ens ha costat moltíssim. Intentarem perquè la condició que jo tenia amb ells era de productes alimentaris però vinculants amb el Nadal, que així ho sigui. És aquest el motiu. Ah!, per cert només les paredes alimentaries només estaran els caps de setmana. SENYOR TÉLLEZ: Sí, senyor Jurado jo crec que ja té vostè, perquè ho vaig entregar a la darrera Junta de Portaveus, no a la darrera a la del dijous, el treball que s’havia fet per fiscalitzar el contracte de neteja, o sigui que el nostre compromís de fiscalitzar com s’estan executant el nous contractes de neteja que hi ha a l’Ajuntament ho estem fent. Hi ha el compromís d’una Comissió Informativa de poder explicar al detall d’això, d’aquest treball que s’ha fet. A la darrera Junta de Govern es va incoar un expedient per a veure quina investigació interna i elevar aquest treball als òrgans jurídics corresponents. I sobre el contracte de la neteja d’edificis, doncs, s’estan realitzant els treballs econòmics previs per a poder veure la viabilitat de la seva municipalització. Llavors, en tot cas, jo li trasllado de poder continuar aquest debat a la Comissió Informativa que s’han compromès a fer per poder-ho continuar treballant. SENYOR JURADO: Li agrairia que m’ho passés per escrit. SENYOR TÉLLEZ: I tant, i tant. SENYOR JURADO: Perquè ja porto un any preguntant-li. SENYOR TÉLLEZ: Sí. SENYORA GALLARDO: Senyor Fernández li contestaré per escrit amb tots els detalls. SENYORA ALCALDESSA: Crec que no ens queda cap pregunta per respondre, si no m’he descomptat. Per tant, agrarir a tothom les seves intervencions, el to del debat i a totes les persones que han seguit el Ple, les que han intervingut i tots els regidors i regidores. Avui acabem el Ple a una hora mitjanament raonable, sembla que ens ha anat bé tenir la mocó del temps. Moltes gràcies. Final La Presidència dóna pera acabada la sessió a les vint hores i quaranta-cinc minuts, de la qual com secretari general, dono fe. El secretari general Isidre Martí i Sardà

nÚm.: Òrgan: sessiÓ: data: hora: document

Documents