projecte directors 2012

Maria Antònia Duran Aguiló

CEIP Jaume Vidal i Alcover

02 d'abril de 2013

PROJECTE DE

DIRECCIÓ

Projecte de direccióCEIP Jaume Vidal i Alcover

INDEX

PROJECTE DE DIRECCIÓ ......................................................................................................................... 3

1. INTRODUCCIÓ..................................................................................................................................................3

1.1. ESPAI FÍSIC I ENTORN SOCIAL DEL CENTRE...........................................................................................................3

1.2. ANÀLISIS I VALORACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU I DE L'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE............................4

1.3. ANÀLISIS I VALORACIÓ DE LES DADES I RESULTATS DELS DARRERS ANYS..................................................................6

2. PROJECTE ESTRATÈGIC....................................................................................................................................7

2.1. ÀMBITS D'INTERVENCIÓ (FONAMENTACIÓ)...........................................................................................................7

2.2. OBJECTIUS....................................................................................................................................................9

2.3. INDICADORS DE L'ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS..................................................................................................10

2.4. LÍNIES D’ACTUACIÓ......................................................................................................................................11

3. AVALUACIÓ DEL PROJECTE..............................................................................................................................17

3.1. AVALUACIÓ INICIAL.....................................................................................................................................17

3.2. AVALUACIÓ FORMATIVA................................................................................................................................17

3.3 AVALUACIÓ SUMATIVA...................................................................................................................................18

4. PROPOSTA D'EQUIP DIRECTIU.........................................................................................................................18

BIBLIOGRAFIA.............................................................................................................................................19

2


Projecte de direcció

1. Introducció

1.1. Espai físic i entorn social del centre

CEIP Jaume Vidal i Alcover se situa al municipi de Manacor. Manacor té una població de

41.000 habitants, aproximadament i és cap de municipi i de comarca. L’escola se situa en una

barriada de l’extraradi de Manacor anomenada Es Serralt. També limita amb la barriada de

Fartàritx. Les dues barriades tenen una població de nivell socio-cultural mig. Els seus recursos estan

poc desenvolupats, tot i que hi ha presència d’alguns comerços, tallers i petites indústries. Aquestes

barriades destaquen per la seva participació ciutadana. La nostra ciutat està en costant creixement,

cosa que implica l’arribada continua d’immigrants i per poder fer front a aquest creixement de

població, en els darrers anys s'ha ampliat l'oferta de places educatives.

L’escola es va posar en funcionament durant el curs 1990-91, per tant té una antiguitat de 23

anys. La precarietat econòmica i social d’un elevat nombre d’alumnes que assistia al centre durant

els primers anys obligà que l’equip directiu d’aquell moment es plantejàs unes intervencions molt

específiques de caire socio-emocionals (tal i com es reflexa en el PEC), que ajudaren a potenciar

una determinada línia metodològica de la qual se n’ha beneficiat tot l’alumnat en general.

Les característiques de l’alumnat que actualment s’hi matricula han canviat molt des dels seus

inicis (des de tots els punts de vista: social, econòmic i cultural), ja que ara a més d’atendre els

alumnes de la pròpia barriada també s’hi ha afegit d’altres indrets del poble de nivell socio-cultural

mig-alt. El curs 2007-2008 després de finalitzades les obres d'ampliació del centre, aquest passà de

ser un centre d'una sola línia a un centre de doble línia amb tots els canvis metodològics i

organitzatius que això implica.

La plantilla de professorat actual és de 36 mestres per atendre un número total de 501

alumnes, amb doble línia completa a infantil i primària i tres grups del 2n nivell del primer cicle de

Primària.

3


1.2. Anàlisis i valoració del projecte educatiu i de l'organització i funcionament del

centre.

En el Projecte Educatiu i Curricular del centre i partint de la realitat social que allà s’exposa, es

desenvolupa la línia metodològica i els objectius educatius per donar-hi resposta. En ells es prioritza

bàsicament poder aconseguir un aprenentatge significatiu i que l’alumnat tengui una actitud curiosa

i investigadora. També es vol fomentar l’esperit crític i l’aprenentatge de la Llengua Catalana com a

vehicle de comunicació dins l’escola.

Per a l’aprenentatge de la Llengua Catalana es desenvolupa un projecte lingüístic que inclou la

participació en el programa de Suport de l'Ensenyament de la Llengua Catalana . Aquest programa

ens proporciona eines i estratègies dinàmiques que permet l’aprenentatge dels continguts de la

llengua i l’expressió oral que són molt diferents del llibre de text i que resulten engrescadores i

pràctiques.

Per altra banda per fomentar que l’alumnat desenvolupi un pensament obert i creatiu es duen a

terme diversos projectes d’Innovació Educativa:

1. Filosofia 3/12: aquest programa ensenya a l’alumnat una sèrie d’estratègies per tenir un

pensament crític i per aprendre a aprendre de manera reflexiva i significativa. Es dur a terme en les

hores de tutoria a Primària i en un horari determinat a principi de curs dins Ed. Infantil.

2. Programa Cos i Consciència: va néixer arrel de determinats problemes conductuals i de

relació que trobàvem a dins les aules. Es treballava amb l'orientació d'un expert. Vàrem considerar

que si oferíem als grups la possibilitat de prendre consciència dels seus sentiments i aprenien a

conèixer-se a ells mateixos i als altres seria més fàcil després resoldre els problemes que es troben

diàriament. A més el projecte també treballava activitats de relaxació, concentració i atenció,

aspectes fonamentals per a l’aprenentatge de totes les àrees. A partir de la formació que rebérem les

mestres ens vàrem veure amb la possibilitat de dur a terme aquest programa sense l'ajuda de l'expert

i per això actualment està inclòs en l'àrea d'Educació Física i Tutoria.

4


3. Programa de Centres Ecoambientals: és un projecte que se va iniciar el curs passat al segon

cicle i que va encaminat a la conscienciació de l'alumnat sobre el respecte i cura del medi ambient.

A través d'aquest programa s'ha posat en funcionament un hort ecològic, i periòdicament es fan

recollides selectives de residus, activitats puntuals de salut, menjar saludable, reutilització, etc.

4. Consciència Fonològica i tallers d’estimulació del llenguatge: aquests tallers serveixen per

prevenir possibles dificultats en el llenguatge i la lecto-escriptura, els du a terme la mestra d'audició

i llenguatge del centre en petits grups i desdoblaments. A més cada tutor i cada tutora integra

activitats d'aquests tipus en el procés d'ensenyament-aprenentatge de les àrees de llengües a través

de la Franja Taronja que era un projecte que implicava tutors i especialistes votat per majoria a

claustre i que encara continua vigent. El professor nouvingut rebia una introducció al projecte per

part de la mestra d'audició i llenguatge. Ara aquesta formació no és du a terme. S'aplica per part

dels tutors formats a les aules, de forma molt desigual. És un projecte que s'ha de reactivar.

5. Anglès, Psicomotricitat i Fang a Educació Infantil: les especialistes d’anglès i ed. Física

destinen part del seu horari a introduir l’aprenentatge d’aquestes àrees dins els tres nivells

d’Infantil. A més tenim una monitora de fang per fer tallers que ajuden a desenvolupar la

psicomotricitat fina dels infants.

6. Seccions Europees: és un projecte que en un principi proporcionava al centre un auxiliar de

conversa natiu i formació pel professorat. Actualment ja no reben el suport del natiu però gràcies a

la formació rebuda es pot impartir l'àrea de plàstica en llengua estrangera. El curs que ve aquest

projecte ja estarà inclòs a tota l'etapa de Primària.

Tots aquests projectes es gestionen des de la direcció del centre, organitzant els horaris i fent

d’enllaç entre l’escola, els serveis externs i l’APIMA. A més informen a principi de curs a tot el

professorat nou del seu funcionament. La participació del claustre consisteix en treballar-los dins

l’aula i integrar-los en les programacions de les àrees instrumentals. És una funció del/de la cap

d'estudis vetllar per la seva correcta aplicació.

5


Pretenc seguir desenvolupant aquests projectes, perquè consideram molt important educar de

manera global i tenint en compte tots els aspectes de l’alumnat: físic, emocional i intel·lectual. La

dificultat major de tot aquest procés radica en la continuïtat i la integració de la Innovació Educativa

en les programacions anuals de cada tutor i cada tutora, especialment quan arriba professorat nou

que no està familiaritzat amb aquestes tècniques. Per aquest motiu pens que s'haurien de fer unes

activitats concretes amb el professorat del centre per formar al personal nou en el seu coneixement i

orientar a tot el claustre i ajudar-los a integrar els projectes en les seves programacions anuals

d’aula. Aquest propòsit és molt ambiciós i hi ha una possible proposta de com dur-ho a terme en

l’apartat 2.4.

1.3. Anàlisis i valoració de les dades i resultats dels darrers anys.

Les dues proves de diagnòstic que s'han realitzat en el nostre centre revelen que els resultats

acadèmics no són els desitjats si tenim en compte els projectes d'innovació que hem detallat en

l'apartat anterior.

La meva valoració respecte a aquest fet és que amb l'ampliació del centre durant el curs 2007-

08 varen arribar un gran nombre d'alumnat nou-vinguts amb una perfil i una problemàtica molt

concreta que ha influït molt en el còmput d'aquestes proves.

No vull amb això justificar aquests resultats però sí que es vera que els processos

d'aprenentatge són efectius a llarg plaç i la seva influència es pot valorar després de varis anys de

pràctica educativa. Per aquest motiu pens que l'alumnat que ha començat la seva escolarització amb

nosaltres des de el primer curs d'infantil, tendrà, a nivell general, unes característiques i capacitats

molt diferents que si arriba d'un país estranger amb una història escolar molt diferent a la nostra i

comença, per exemple, a 3r de Primària. El mateix passa amb l'alumnat que prové de la nostra

comunitat autònoma o del nostre país i que arriba a mitjan Primària i que, per regla general, és un

alumnat amb una història socio-familiar poc favorable i amb un historial acadèmic de dificultats

d'aprenentatge.

6


Si tenim en compte que la meitat, aproximadament, dels nostres alumnes dels darrers anys han

arribat amb aquestes condicions no és d'estranyar que els resultats siguin els que són.

A més, podem afirmar que dins de les nostres possibilitats, la feina feta amb aquest alumnat

nou-vingut és lloable perquè la seva integració ha estat molt positiva i, si no tenim en compte els

resultats acadèmics, el desenvolupament de les seves capacitats i estratègies personals per resoldre

conflictes o per afrontar les tasques acadèmiques ha estat significativa.

Si analitzam les avaluacions internes, diria que l'alumnat que trobam fins el 4t curs de primària

(alumnes que ja varen començar amb nosaltres des dels 3anys) tot i ésser divers i complex, té uns

resultats molt bons i que el desenvolupament de les competències bàsiques, que és el nostre objectiu

principal, va per bon camí, encara que es pot, fins i tot, millorar i perfeccionar amb nous programes

d'innovació que consolidin i englobin tot el que ja s'ha iniciat.

2. Projecte Estratègic

2.1. Àmbits d'intervenció (fonamentació)

“Diguem-ho i ho oblidaré, ensenyam-ho i ho recordaré, involucra'm i ho aprendré”.

(Benjamín Franklin)

Les activitats escolars han de promocionar i fomentar les relacions entre companys i

companyes i l’aprenentatge significatiu implicant a tota la comunitat educativa dins de les pròpies

possibilitats i limitacions, englobant el treball cooperatiu en el marc de la pedagogia sistèmica. De

tots és sabut que l'activació de la intel·ligència no depèn només d'activitats estrictament

acadèmiques sinó que també tenen un paper fonamental els següents àmbits:

• Estimulació primerenca dels prerequisits per a l'aprenentatge (etapa d'educació Infantil)

7


• Aprofitament dels períodes sensitius (el nostre cervell és més capaç d'aprendre determinades

coses a unes edats concretes). Hem de saber programar tot el currículum segons aquests

etapes sensitives.

• Adquisició de molts coneixements previs que fan que l'aprenentatge nou sigui significatiu i

s'interioritzi.

• Plantejament de l'aprenentatge com un procés de resolució de problemes, crear en els infants

qüestions, incògnites que estimulin les seves inquietuds i les seves ganes de pensar i

d'actuar.

• Creure en les capacitats del nostre alumnat (tots en tenen). Que se sentin valorats, acollits ,

escoltats i estimats.

• Ajudar-los en el pas de la motivació extrínseca cap a la motivació intrínseca per esforçar-se i

superar-se a un mateix.

• Respectar els ritmes individuals de l'alumnat, tenir en compte sempre les seves possibilitats i

limitacions i adaptar-nos als seus estils d'aprenentatge (pedagogia lenta)

• Implicació familiar . L'èxit escolar depèn en gran mesura de la implicació de la família en el

guiatge dels seus fills i filles en tot el seu procés maduratiu. L'escola ha de promoure i

facilitar aquesta implicació, no posar-hi traves, mostrar-se accessible, acostar-se a la realitat

de les famílies i proporcionar eines, espais i estratègies als pares i mares per a que puguin

identificar-se amb els objectius de l'escola i sentir-se part d'ella.

La millor manera de treballar tots aquests àmbits és a través de una programació dels nostres

objectius basada en les competències bàsiques, ja que aquestes s'han enfocat a aconseguir que tots

els nins i les nines es converteixin en adults madurs i responsables, amb una bona autoestima i

estabilitat emocional.

La meva intenció és actualitzar i seguir promovent la línia de treball impulsada per l’equip

directiu actual, però adaptant-nos a les noves formes d'ensenyar i aprendre per donar resposta a les

8


necessitats i demandes de la societat actual, que requereix ciutadans creatius i equilibrats, que

dominin les noves tecnologies i que creguin en un desenvolupament sostenible.

Per aconseguir tot això, a més de prioritzar l’atenció directa del professorat a l'alumnat, pretenc

consolidar unes vies de comunicació entre docents més àgils (ex:entorn digital) que permetin el

coneixement i la potenciació de la línia pedagògica de centre que fonamentarà totes les

intervencions dins i fora de l’aula.

Així que l’equip directiu haurà de cercar estratègies de treball i gestió , eficaces i eficients, que

permetin un consens del claustre evitant sempre que sigui possible el desgast del recursos humans i

optimitzant el treball de coordinació en el mínim de temps possible.

2.2. Objectius.

Consultant el marc legal que actualment estan en vigència i per tant, d’acord amb el que

s’atribueix com a funcions de l’equip directiu1, el objectius que me marc complir són els següents:

1. Fomentar que les programacions de tutors i especialistes segueixin la línia metodològica i

ideològica que es reflexa en el PEC del centre i la que ara expòs en aquest projecte, a partir dels

objectius marcats a la Programació General Anual. (Competències del director b) i c), LOE,

Tasques equip directiu a) i g), competències del director a), g) i j) ROC)

2. Promoure i gestionar la participació de tota la comunitat educativa (professorat, alumnat,

personal no docent i famílies) (Competències del director e) i i) LOE, competències del director d),

e), h), i), m), n) i s) ROC).

3. Servir de pont d’unió i cooperació entre l’Administració Educativa i la comunitat educativa del

centre i amb altres serveis externs. (Competències del director a), d), g) i j) LOE, tasca b) i f),

competències del director b), c), e), k) , l) i r) ROC)

1Llei Orgànica d’Educació 2/2006, de 3 de maig, Títol V, capítol IV article 132 i Decret 119/2002, de 27 de setembre,

capítol III article 26 i 34.

9


4. Potenciar la igualtat d’oportunitat i un bon clima de convivència entre tot l’alumnat,

consensuant amb el claustre de professorat un marc disciplinari que fomenti la normalització de

relacions entre ells. (Competències del director f), LOE, competències del director o) ROC).

5. Gestionar la formulació, aplicació i avaluació de projectes d'innovació educativa dirigits a

millorar la intervenció educativa i socio-emocional que cada professor o professora fa amb el grup-

classe (Competències del director c) i h), LOE, tasques g) i c), competències del director j) i p)

ROC).

2.3. Indicadors de l'assoliment dels objectius.

Seran indicadors de un bon assoliment d'aquests objectius els següent fets:

• Que ens coneguin dins l'àmbit educatiu per la nostra línia de centre, com ja són coneguts

altres centres.

• Que acabem per realitzar programacions d'aula conjuntes entre tot el professorat on es

reflecteixi una continuïtat d'intervenció al llarg de les dues etapes educatives (a Educació

Infantil aquest fenomen ja es dóna)

• Que davant qualsevol proposta feta per l'equip directiu, o qualsevol altre docent, hi hagi

gran implicació per part del claustre. Que aquest s'engresqui, hi participi de forma voluntària

i gaudeixi de dur a terme aquest objectiu comú.

• Que s'estableixin com a trets d'identitat una sèrie de projectes basats en la pedagogia

sistèmica i que serien un reflex del nostre tarannà. Per exemple: hort ecològic, la mascota

del reciclatge, espai de trobada, franja taronja, treball per projectes i ambients, etc.

• Que es tornin costums dins el centre una sèrie d'accions vinculades a les famílies i als

serveis externs.

• Que les famílies manifestin sentir-se part de la comunitat educativa.

• Que es millorin els resultats en les proves de diagnòstic que la Conselleria d'Educació té

previst aplicar en els propers cursos.

10


• Que hi hagi una bona adaptació en el pas a l'etapa de secundària.

• Que en el futur ens trobem amb un bon percentatge d'èxit laboral i social del nostres antics

alumnes i de les nostres antigues alumnes.

2.4. Línies d’actuació2.

2.4.1. Consecució de l’objectiu 1:

Per complir aquest objectiu tenc clar que s’ha de veure tot el claustre de professorat com un

equip de treball, amb les seves diferències personals vistes com un enriquiment del plantejament

global del centre. Així que s’han de programar unes activitats dirigides a potenciar i aprofitar

aquestes capacitats i coneixements individuals en el conjunt de l’escola.

1. A principi de curs s’informarà personalment a tot el personal nou de la línia pedagògica del

centre així com de les activitats que s’organitzen i de les vies de comunicació i actuació establertes

en els Projectes Curricular d’Etapa del centre. Al mateix temps s’informarà i es delimitaran les

funcions de cada membre de la comunitat educativa.

2. Actualitzarem i reformarem tota la informació i documents necessaris per a realitzar la tutoria

de manera més àgil i pràctica, i segons la línia de centre establerta, aprofitant com a recurs

principals l'entorn digital (ex: Moodel, gmail...)

3. Elaborarem unes graelles a principi de curs on desglossarem per cursos els objectius generals

de la programació anual, juntament amb una proposta d’activitats de centre seqüenciades de manera

lògica durant tota l’Educació Infantil i Primària.

4. Segons el calendari que es presenta a principi de curs facilitarem que cada tutor i tutora

programi totes les àrees de cada curs a partir de la graella anterior, tenint en compte el material i les

estratègies metodològiques que s’han previst per aquell curs.

2 Les activitats aquí explicades són molt generals però aquestes s’han d’anar desglossant en activitats específiques que

es reflectiran en el dia a dia de l’escola.

11


5. Proposarem una millora del projecte de centre actual (per fomentar l’esperit crític, creatiu i

l’enriquiment cultural) a partir del treball durant tot el curs d’un centre d’interès, que guiarà

després les intervencions personals del tutor o de l’especialista dins la seva aula.

6. Organitzarem un horari de treball per a la coordinació intercicle i intracicle de les

programacions presentades a principi de curs.

7. Gestionarem la posada en pràctica i el bon desenvolupament de les propostes fetes a principi de

curs, a través de reunions periòdiques amb els tutors, amb l’equip de suport i amb les juntes

d’avaluació.

8. Organitzarem en la mesura del possible seminaris de formació relacionats amb aspectes

pedagògics i metodològics dins el centre, informarem de les activitats que realitza el CEP i

realitzarem xerrades i sessions de formació amb tot el claustre de professorat relacionades amb els

diferents projectes que estan plantejats en la Programació Anual del Centre.

9. Amb la utilització de grups de treball (comissions, dinàmiques de grup...) pretenc agilitzar les

diferents tasques o activitats que es realitzen al centre (festes, ecocentre, biblioteca...).

2.4.2 Consecució de l’objectiu 2:

1. Nomenarem diferents coordinadors d’acord al que permet la llei per tal d’agilitzar les tasques de

comunicació: per exemple coordinadors de cicle, coordinador d’equip de suport (que participen de

la Comissió de Coordinació Pedagògica), coordinador de la comissió de normalització lingüística,

coordinador de serveis, d’activitats complementàries i extraescolars, coordinador de TICS, etc.

2. La participació de la comunitat educativa en les diferents reunions de coordinació permet fer

una bona gestió de les decisions que s’hi prenen i facilita la comunicació entre els diferents grups

que d’altre manera no tenen cap punt d’unió.

3. Podem tenir un horari destinat a l’atenció personal de les famílies, del professorat o l’Apima,

per atendre consultes, dubtes i suggeriments.

12


4. A principi de curs, cada any i a través de les CCP s’acordaran les activitats a realitzar al llarg

del curs relacionades amb una o diverses temàtiques que s’hauran decidit per consens de tot el

claustre. A partir d’aquesta decisió es pensaran diferents activitats en moments puntuals al llarg de

l’any que atenguin a les diferents competències bàsiques, per tal de fer un treball global de totes

elles. La coordinadora d’activitats complementàries serà l’encarregada de:

• Marcar un calendari.

• Dinamitzar la recerca d’activitats a través de la seva participació a les CCP

• Organitzar horaris pels dies que s’hauran marcat en el calendari.

• Posar-se en contacte amb els serveis externs que s’han de contractar en funció de les

activitats programades.

• Avaluar anualment el procés seguit amb les activitats complementàries.

Alguns exemples d'activitats que es poden fer en funció d'actes concrets són: Organització d’actes i

manualitats relacionades amb les festes de Nadal (Competència cultural i artística), Sant Antoni

(Competència cultural i artística), Sant Blai Competència cultural i artística), Dia de la Pau

(Competència social i ciutadana), Jornada Esportiva (Competència matemàtica, social i ciutadana,

autonomia i iniciativa personal i coneixement i interacció amb el món físic), Setmana Cultural

(Competència per aprendre a aprendre, en comunicació lingüística, matemàtica i autonomia i

iniciativa personal), Pasqua (Competència cultural i artística), Activitats d’altres entitats

(Ajuntament, Consell Insular, Entitats bancàries, excursions, …) (Competència en el

coneixement i interacció amb el món físic, autonomia i iniciativa personal)


Si tenim en compte que és competència de la directora i com a conseqüència de tot el seu equip

directiu el representar al centre davant altres institucions, consider molt important tenir clar que les

opinions i actituds a demostrar no han de ser mai personals i s’han d’objectivar a partir dels desitjós

13


i necessitats que reclamen els diferents estaments de la comunitat educativa, fent arribar a l’entitat

corresponent les demandes d’aquests de la següent manera:

1. Participarem de les propostes de gestió i avaluació que organitzen diferents administracions

educatives aportant la informació que se sol·licita del centre, avaluant la seva funcionalitat i

demostrant una opinió crítica i constructiva a les diferents intervencions (avaluació de velocitat i

comprensió lectora, reunions d’equips directius, coordinació amb l’Inspecció Educativa,

participació dels projectes d'Implementació de sistemes de gestió de qualitat de la Direcció General

de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, Proves de diagnòstic, etc.)

2. Escoltarem i transmetrem l’opinió de les famílies sobre la gestió que l’Administració Educativa

i altres institucions públiques fan del centre i de tots aquells aspectes que influeixen en el benestar

dels seus fills i filles, defensant els seus plantejaments dins el marc de la democràcia, i després

d’haver reflexionat sobre el que es considera més just per al bon funcionament del centre.

3. Organitzarem les activitats dels diferents grups d’alumnes de tal manera que poguem participar

de les activitats i recursos que ofereixen altres institucions com per exemple: Ajuntament (activitats

del departament de Cultura i Educació, Infraestructura i Recursos Humans: mediadora intercultural

i educadora de medi Obert, tallers per a famílies, materials, visites, etc.) Programes educatius oferts

per la Conselleria d’Educació i/o del Consell de Mallorca (ex.: programa d’educació mediambiental

amb Educ4r) , Serveis Sanitaris (xerrades sobre aspectes de consum i sanitat, vacunació dels nins i

nines), activitats de l'EOEP i de l'equip d'Atenció Primerenca...


La falta d’identificació d’un sector de l'alumnat amb els objectius educatius del centre provoca

que aquests no se sentin atesos per el centre i responen o bé amb manca de motivació o bé amb una

actitud desafiant. És important que entenguem que no es tracta de cercar culpables d’aquesta

situació sinó intentar donar resposta a les inquietuds d’aquests infants i de les seves famílies a partir

14


d’unes estratègies de relació basades en el model social de l’entorn de referència. Per això serà

necessari:

1. Conjuntament amb tot el claustre de professorat actualitzarem el Reglament de Règim Intern i

les normes de disciplina i convivència, intentant que aquestes siguin el menys restrictives possible i

tenguin com a finalitat modelar les conductes distorsionats, d’aquesta manera pretenem que

l’individu tengui l’oportunitat d’aprendre a comunicar-se de manera assertiva amb la resta de

companys. Al mateix temps pretenem tenir un protocol d’intervenció que permeti detectar el focus

que origina el problema i planifiqui una intervenció amb les famílies per poder erradicar aquesta

situació conflictiva.

2. En tot cas i sempre que aquest plantejament no sigui suficient o bé la conducta disruptiva sigui

molt greu s’haurà de fer una proposta al Consell Escolar a partir de l’obertura d’un expedient

disciplinari que tengui com a finalitat la resolució del conflicte i no la sanció injustificada de l’acte

aïllat com a venjança per les conseqüències originades.


Consider que aquest és l’objectiu final de tot centre educatiu, és a dir, tot el que s’organitzi i es

programi dins del centre ha d’anar dirigit a aconseguir donar resposta a la formació i educació de

l’alumnat que hi assisteix. Tot això inclou no només garantir el coneixement i assimilació de

continguts dins del currículum ordinari sinó donar resposta a les necessitats educatives específiques

i fomentar la consecució dels objectius educatius de les dues etapes (Infantil i Primària) dins un

marc d’actuació el més normalitzat possible.

1. Es fan necessaris molts tipus d’intervencions que en aquest centre ja s’han anat elaborant i per

tant el nou equip directiu no haurà de fer més que continuar la tasca iniciada per l’equip anterior:

2. Actualitzarem el pla d’atenció a la diversitat cada any en funció de la valoració i avaluació de

l'anterior, partint de les pautes que l’equip directiu donarà a l’equip de suport, després d’arribar a un

consens amb l’EOEP.

15


3. Seguirem gestionant els diferents projectes que es duen o es duien a terme al centre després

d’avaluar la seva funcionalitat i beneficis que han aportat en cursos anteriors i intentarem integrar-

los en una sola línia de centre: filosofia 3/12, Programa Cos i Consciència, Programa Educació

Alimentària (no vigent), Consciència Fonològica i tallers d’estimulació del llenguatge, Franja

Taronja, Biblioteca (no vigent), Programa de Suport de l'Ensenyament de la Llengua Catalana,

anglès i seccions europees, psicomotricitat i fang a Ed. Infantil, Espai de Trobada Familiar (no

vigent), treball per projectes i en ambients (que actualment no són projectes de centre), etc.

4. Amb les activitat programades pel primer objectiu intentarem poder aportar suggeriments de

com fer programacions d’aula de manera àgil i al mateix temps que es doni resposta a la línia

marcada dins el Projecte Educatiu i Curricular.

5. Aprofitarem la participació de les famílies per a què col·laborin en la consecució dels nostres

objectius de centre, establint una línia de comunicació permanent i estable amb l’APIMA del centre,

amb intervencions específiques de les famílies en activitats programades, o bé a nivell de centre o

bé, dins les aules.

2.4.6 Recursos humans, materials i econòmics

• Recursos Humans : Comptam amb 34 professors adscrits al centre i 1 adscrita al CEIP Mitjà de

Mar, a més comptam amb la mestra de religió, personal no docent (3 AT, conserge i personal de

neteja), famílies, el propi alumnat, voluntaris d'altres institucions com Creu Roja, col·laboracions

amb altres centres (APROSCOM...)

• Recursos Materials : el centre disposa de menjador escolar, pavelló d'esports propi, sala de

psicomotricitat, aula de música, aula d'anglès, aules de suport per cicles, aula d'informàtica, un pati

cobert, un pati per infantil i un altre per a primària que disposa de pista de futbol, de bàsquet, de

jocs i d'arener, hort escolar, zona lliure, aparcament per a bicicletes i molt espai aprofitable. A més

gairebé totes les aules disposen de projector, algunes de pissarres digitals, totes connexió a la xarxa

d'internet i intranet, un ordinador per aula. El tercer cicle disposa de netbooks per a tot l'alumnat. Ja

16


que el centre no disposa d'espai de biblioteca, els llibres es troben repartits per totes les aules.

Finalment, disposam del material fungible i d'us habitual necessari.

• Recursos econòmics : dotació de la Conselleria d'Educació, una partida anual variable que prové

de l'APIMA i aportacions voluntàries dels pares i mares dels alumnes.

3. Avaluació del projecte.

El projecte no es pot dur a terme en un sol curs acadèmic i molt menys en uns quants mesos,

així que la seva execució s’ha de fer de manera progressiva i a mesura que vegem que les diferents

actuacions tenguin èxit anirem ampliant i modificant els nostres objectius com a equip directiu.

Entenem per tant l’avaluació com una eina de reflexió i millora ja que ha de servir per fer l’evolució

i el creixement que desitjam de manera positiva. Les activitats d’avaluació han de ser continues per

poder modificar el més ràpid possible les actuacions que no han estat eficaces o no han estat

correctes i intensificar aquelles que resulten exitoses, en benefici de tota la comunitat educativa i en

especial de l’alumnat del centre.

3.1. Avaluació Inicial

A partir de les propostes de millora de la memòria del curs anterior, a principi de curs farem

una primera reunió exposant les nostres intencions i demanant al professorat quines són les seves

necessitats i què espera de nosaltres com equip directiu. Amb les respostes obtingudes (per escrit)

elaborarem uns objectius específics a partir del objectius d’aquest projecte i es donaran a conèixer a

tot el professorat.

3.2. Avaluació formativa

A mesura que anem desenvolupant les diferents activitats proposades a principi de curs,

l’equip directiu farà una revisió periòdica del calendari que ens haurem establert a principi de curs

17


per assegurar-nos que seguim el plantejament que ens havíem proposat. A mitjan curs farem una

recollida d’impressions amb el claustre de professorat, amb l’APIMA del centre i el personal

d’administració i serveis per tal de valorar la necessitat de canvis en el nostre calendari. A més

establirem unes reunions a principi de cada més dels tres membres de l'equip per analitzar les

tasques a realitzar, valorar les que ja s'han fet i les que tenen continuïtat i planificar un calendari

individual i un de l'equip per dur a terme totes les feines relacionades amb cada tasca.

3.3 Avaluació sumativa

A partir de l’avaluació que l’Administració Educativa fa del centre i de la memòria del curs

reflexionarem sobre la nostra tasca i farem les propostes de millora que considerem necessaris per a

propers cursos. Tot i així hem de tenir en compte que en un sol curs no podrem avaluar tot aquest

projecte ja que algunes de les propostes que si fan són molt ambicioses i necessiten de temps i

canvis per dur-se a terme amb èxit.

Més a llarg plaç i seguint els indicadors d'èxit que he formulat a l'apartat 2.3. podrem anar

valorant si aquest projecte va per bon camí, canvis que s'han de realitzar i noves metes a plantejar-

nos.

4. Proposta d'Equip Directiu

Tot i que aquest projecte sembla molt ambiciós, jo el consider perfectament viable ja que he

pres com a referent altres centres que dins el nostra país ja fan coses similars.

En moltes ocasions utilitz la primera persona del singular però aquest jo en realitat fa

referència a tres persones que creim i estimam per igual aquest projecte ja que ha sorgit de les

llargues converses i reflexions que hem tengut en moltes ocasions. Elles m'han ajudat a seguir

endavant amb il·lusió i han inspirat cada una de les paraules que aquí s'han escrit i crec que entre les

18


tres podem fer un gran treball. També sé que no estam totes soles en aquest projecte i que una bona

part del claustre del professorat comparteix les nostres inquietuds, i entre tots podem fer que això

sigui possible.

La meva proposta d'equip directiu és la següent: Maria Antònia Duran Aguiló (directora),

Maria Antònia Perelló Galmés (cap d'estudis) i Maria Magdalena Lladó Plazas (secretària)

BIBLIOGRAFIA

1. Llei Orgànica d’Educació 2/2006, de 3 de maig, Títol V, capítol IV article 132

2. Decret 119/2002, de 27 de setembre, capítol III article 26 i 34.

3. Projecte Educatiu de Centre del CEIP Jaume Vidal i Alcover.

4. ANTONI ZABALA I VIDIELLA (1999) Enfocament globalitzador i pensament complex.

Barcelona, Graó.

5. GREGORIO CASAMAYOR (coord) (2007) Los trucos del formador. Barcelona, Graó.

6. MANEL GÜELL (2008) El món des de Nova Zelanda. Barcelona, Graó.

7. GUNTER PAULI (2009) Fábulas de Gunter (col·lecció). Colombia, Zeri.

8. DANIEL GABARRÓ i CONXITA PUIGARNAU (2010) Bona ortografia sense esforç amb

PNL. Barcelona, Boira Editorial.

9. FERNANDO ALBERCA (2011) Todos los niños pueden ser Einstein Ediciones El

Toromítico.

10. VICTORIA CARDONA (2012) ¿Quien educa a mi hijo? Barcelona, Viceversa.

19

projecte directors 2012

Documents