formació ge directors 021116
TRANSCRIPT
GESTIÓ ECONÒMICA
FORMACIÓ DIRECTORSNovembre de 2016
2
ÍNDEX DE LA SESSIÓ Marc normatiu. Marc de la responsabilitat en la gestió econòmica dels
centres. Principis generals de la gestió econòmica. Pressupost del centre
Definició i característiques Elaboració Execució i modificació Liquidació
Tresoreria Obligacions tributàries Contractació Gestió del menjador i de les beques Ús social Relacions amb les AMPA Relleu en la direcció Actuacions específiques de la direcció a Esfer@ Primeres passes del 1r any d’utilització d’Esfer@
3MARC NORMATIU
4
MARC NORMATIU DE LA GESTIÓ ECONÒMICA DELS CENTRES
Ordre 16 de gener de 1990 (derogada en gran part)
LEC, Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (articles 90/99/103/142/148)
Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.
Decret 155/2010, de 3 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent (articles 3/9/33).
Instrucció 1/2014, de la secretària general, relativa a la gestió econòmica dels centres educatius públics del Departament d’Ensenyament.
5
MARC DE LA RESPONSABILITAT EN LA GESTIÓ ECONÒMICA DELS CENTRES
La competència i la responsabilitat de la gestió econòmica recauen en la
DIRECCIÓ DEL CENTRE
6
Dins de la responsabilitat de la direcció del centre es troben: L’adquisició i la contractació de bens i serveis.
La distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre.
El manteniment i la millora de les instal·lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària.
L’obtenció, o l’acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals.
MARC DE LA RESPONSABILITAT EN LA GESTIÓ ECONÒMICA DELS CENTRES
7
La direcció d’un centre educatiu ha de gestionar: Les assignacions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat i, si
s’escau, les procedents d’altres administracions.
Les quantitats obtingudes per la prestació de serveis gravats per preus públics.
Els ingressos obtinguts per la venda de productes generats per l’activitat normal del centre i per la venda de material i mobiliari obsolet o deteriorat.
La part que correspon a cada centre dels ingressos derivats de l’ús de les instal·lacions, els immobles i el material assignats.
Les quantitats i les rendes provinents de donacions o de llegats fets al centre amb finalitat docent.
MARC DE LA RESPONSABILITAT EN LA GESTIÓ ECONÒMICA DELS CENTRES
8
Òrgans de govern implicats en la gestió econòmica d’un centre Òrgans unipersonals de direcció
el director o directora el secretari o secretària, per delegació expressa del director. Ha de
constar a les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC)
Òrgan col·legiat de participació el consell escolar, que ha de:
Ser consultat preceptivament pel director abans que aquest aprovi el pressupost. Fer el seguiment del pressupost, comprovant l’aplicació dels recursos econòmics. Valorar la liquidació del pressupost.
MARC DE LA RESPONSABILITAT EN LA GESTIÓ ECONÒMICA DELS CENTRES
Article 33 “.... correspon al secretari/ària del centre l’exercici de les funcions que li delegui la direcció d’entre les previstes a l’article 147.4 de la Llei 12/2009 i totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en l’àmbit de la gestió econòmica, documental, dels recursos materials i de la conservació i manteniment de les instal·lacions, d’acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s’incorpori a les normes d’organització i funcionament del centre”
Elaborar el projecte de pressupost Obrir i mantenir comptes bancaris juntament amb el director Controlar la caixa de diners en efectiu Controlar i preparar la documentació relativa als contractes de serveis i
subministraments Dur a terme la comptabilitat del centre i custodiar la documentació relativa al
suport informàtic i llibres de comptabilitat
Decret 102/2010, de 2 d’agost, d’autonomia dels centres educatius
Funcions del secretari/ària en relació amb la gestió econòmica del centre:
MARC DE LA RESPONSABILITAT EN LA GESTIÓ ECONÒMICA DELS CENTRES
Les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC), han de recollir les funcions del secretari. Entre d’altres aquestes funcions poden ser:
9
10
Funcions del director/a en relació amb la gestió econòmica
Ésser l’òrgan de contractació del centre i, per tant, autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost aprovat.
Fer les actuacions necessàries per a l’adquisició i la contractació de serveis i subministraments necessaris per garantir el correcte funcionament del centre.
Custodiar la documentació econòmica. Comprometre despeses a realitzar en exercicis posteriors al
vigent únicament en els casos de tramitació d’expedients de despesa anticipada i en expedients pluriennals aprovats pel director del centre o pel Govern de la Generalitat de Catalunya o si una norma amb rang de llei ho permet.
MARC DE LA RESPONSABILITAT EN LA GESTIÓ ECONÒMICA DELS CENTRES
11
Tal i com es marca a l’apartat 3 de la Instrucció 1/2014 de la secretària general, relativa a la gestió econòmica dels centres educatius públics del Departament d’Ensenyament: ....“L’elaboració, el seguiment i la liquidació del pressupost s’han de fer amb el programari informàtic que el Departament d’Ensenyament posi a disposició dels centres en cada moment.”
Actualment és SAGA i a partir de l’1 de gener del 2017 serà Esfer@.
MARC DE LA RESPONSABILITAT EN LA GESTIÓ ECONÒMICA DELS CENTRESObligatorietat de l’ús de l’aplicació informàtica
Principis que regeixen la gestió econòmica dels centres públics de la Generalitat
Eficàcia
Eficiència
Economia
Caixa única
Pressupost únic
Pressupost anivellat
Retiment de comptes
Autonomia per a la contractació de serveis i recursos materials
PRINCIPIS DE LA GESTIÓ ECONÒMICA
12
13PRESSUPOST DEL CENTRE
14
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. DEFINICIÓ
És l’expressió xifrada de les despeses que com a màxim pot reconèixer un centre en un exercici, així com l’estimació dels ingressos que preveu obtenir durant el mateix període.
L’estat de despeses té un caràcter limitatiu.
L’estat d’ingressos és estimatiu.
15
ANUAL
CLAR
EQUILIBRAT
UNITAT DE CAIXA
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. CARACTERÍSTIQUES
16
FASES DEL PRESSUPOST
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. CICLE PRESSUPOSTARI
Mod
ifica
ció
• El pressupost ha d’incloure totes les activitats de caire econòmic del centre i tots els ingressos que es generen, així com les despeses associades. Ha de ser coherent amb la programació anual derivada del projecte educatiu i del de direcció.
• L’aprovació del pressupost la realitza el director del centre, abans del 31 de gener, prèvia consulta preceptiva al consell escolar.
• El consell escolar farà el seguiment del pressupost, comprovant l’aplicació dels recursos econòmics. Les modificacions les realitza el director del centre i les informa al consell escolar.
• S’aprova en sessió del consell escolar abans del 31 de març. S’enviarà al Servei Territorial, el qual la validarà i, realitzarà el posterior tancament de l’exercici econòmic.
• Cal definir indicadors que ajudin a treure conclusions del pressupost tancat amb la finalitat d’introduir millores en l’exercici següent.
17
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. ELABORACIÓ PRESSUPOST D’INGRESSOS
Conceptes a tenir en compte: L’aportació del Departament d’Ensenyament: Agafar com a estimació
la quantitat assignada l’exercici anterior (descomptant les aportacions extraordinàries) i adaptant-la si escau en el cas de modificació de grups d’alumnes.
La recaptació de preus públics si s’escauen. Fer servir la fórmula següent com a previsió:
El romanent: S’ha d’informar de la previsió de romanent de l’exercici anterior. Posteriorment es modificarà quan coneguem el definitiu.
Les aportacions de les famílies: Tant de sortides com de material. Altres ingressos derivats de programes, subvencions, indemnitzacions,
etc.
18
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. ELABORACIÓ PRESSUPOST DE DESPESES
Tenen caràcter prioritari en l’assignació dels recursos econòmics:
1. Les dotacions per als expedients amb despesa pluriennal aprovada.
2. Les despeses fixes: electricitat, gas, aigua,...3. Les dotacions per als procediments de contractació anticipats.4. Les despeses per al funcionament normal del centre.5. La resta de despeses que el centre tingui previst realitzar
durant l’any.
19
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. DESPESES PLURIENNALS
Els directors poden realitzar contractacions pluriennals d’acord amb l’establert a la DA dissetena de la Llei 2/2014, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.
Requisits de la normativa: Actuació d’abast d’un curs escolar i que tinguin com a objecte la
contractació de serveis de caràcter recurrent en la dinàmica del centre docent, sempre que l’import de les anualitats futures no superi els 150.000 euros.
Les despeses compromeses totals per a la primera anualitat futura no han de superar el 50% de l’import del pressupost de despeses del centre docent vigent en el moment de l’autorització.
Comuniquin al servei territorial corresponent per tal que es trameti la informació del compromís pluriennal al Servei de Gestió Pressupostària, que gestiona la base de dades de compromisos amb càrrec a exercicis futurs dels centres docents del Departament.
20
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. ESTRUCTURAAmb l’entrada en funcionament d’Esfer@ s’adapta la classificació econòmica de les partides del pressupost dels centres a l’actual de la Generalitat.
Partida d’ingrés: I/410000901 Del Departament d’EnsenyamentPartida de despesa: D/227000100/4210 Neteja i sanejament
Les partides de despesa inclouen la classificació per programes tot i que inicialment només hi ha partides del programa 421 (Educació general).
Els centres que treballen amb centres de cost també inclouen una classificació orgànica en el seu pressupost (determinen qui gasta). En el cas que no es creïn centres de cost específics s’imputen totes les despeses a un centre de cost general.
Partides pressupostàries
NOVETAT
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. EXECUCIÓ
S’inicia l’1 de gener i finalitza el 31 de desembre de cada any, excepte quan es crea o es tanca un centre el qual tindrà una durada inferior a l’any natural.
És el registre de totes les operacions amb vessant econòmica que es fan al centre.
Tots els moviments registrats a la comptabilitat hauran de disposar de documentació que els justifiqui i s’haurà de portar un sistema d’arxiu que permeti la ràpida localització dels documents.
Els ingressos i les despeses es registren quan el centre disposi de documentació que els acrediti, independentment dels cobraments o pagaments que es poden donar en un moment posterior.
21
22
Aportacions del Departament d’Ensenyament per a funcionament Aportacions del Departament d’Ensenyament per a actuacions
específiques Aportacions d’altres departaments de la Generalitat Aportacions d’altres ens públics Aportacions de famílies Aportacions d’institucions sense finalitat de lucre Transferències d’empreses privades Ingressos per l’activitat del centre Indemnitzacions d’assegurances Romanent d’exercicis anteriors
Principals ingressos que pot tenir un centre a la seva comptabilitat
COMPTABILITZACIÓ D’OPERACIONS D’INGRESSOS I DE DESPESES
23
COMPTABILITZACIÓ D’OPERACIONS D’INGRESSOS I DE DESPESES
Principals despeses que pot tenir un centre a la seva comptabilitat
Subministraments i serveis bàsics Neteja Subministrament de material amb destinació al
funcionament del centre Subministrament de material didàctic Serveis de manteniment Conservació dels edificis Adquisició de material inventariable Treballs realitzats per empreses o professionals Despeses per desplaçaments
24
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. PROVEÏDORS I APORTADORS GENÈRICS Proveïdors varis. És un proveïdor definit per a la
comptabilització conjunta de despeses puntuals i de petit import (existirà un import màxim per apunt comptable): Dietes als professors produïdes a les sortides escolars
(tiquet restaurant) o per gestions de l’equip directiu (tiquet transport públic).
Compres de material en establiments no habituals. Aportadors genèrics. Per a la comptabilització de les
aportacions de les famílies o alumnes per diferents conceptes (material, sortides, llibres, dossiers, fotocòpies, preus públics, taxes, etc..). Existiran diversos aportadors genèrics en funció dels conceptes de les aportacions.
Es tracta d’operacions que implicarien molta feina de donar d’alta proveïdors o aportadors que potser no es tornarien a fer servir.
NOVETAT
25
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. RESERVES DE CRÈDIT
És una eina que facilita la tasca de control dels crèdits per gestionar el pressupost. S’utilitza per garantir que el centre disposa del crèdit suficient per a fer les contractacions.
Són retencions que es practiquen sobre el crèdit de les partides pressupostaries per tal de garantir la seva disponibilitat quan sigui necessari dur a terme l’execució d’una despesa. Una reserva no consumeix crèdit (contràriament al que fa una despesa), però minora l’import disponible en la partida pressupostària.
Exemple: El centre s’ha d’assegurar que disposarà del saldo suficient a la partida per a pagar el servei de neteja. Aleshores ha de crear una reserva a la partida de “Neteja i sanejament” (D/227000100/4210) per l’import anual del contracte de neteja.
NOVETAT
26
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. MODIFICACIONS
Són l’instrument que permet variar les dotacions del pressupost per adaptar-lo a les necessitats reals de l’exercici.
Sempre afectaran a més d’una partida perquè el pressupost sempre ha d’estar equilibrat.
El director o directora del centre aprova les modificacions del pressupost.
Exemples de modificacions del pressupost: Obtenció de nous ingressos que no estaven previstos al pressupost. Insuficiència de saldo a una partida que impedeix imputar una despesa
o un ingrés. Disminució de la previsió d’ingressos. Modificació de la partida del romanent.
NOVETAT
27
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. LIQUIDACIÓ Es realitza un cop finalitzat l’any i és el moment en el qual es dóna per tancada
la comptabilitat de l’any. Per a realitzar-la cal seguir el següent procediment:
a) Fer la conciliació bancària dels comptes corrents del centre.b) Fer l’arqueig de la caixa de metàl·lic.c) Fer el traspàs de fons de l’estructura extrapressupostària. Aquesta
operació implica : El traspàs dels saldos dels comptes extrapressupostaris de l’exercici
actual al següent , i El traspàs dels sobrants dels comptes extrapressupostaris que el
centre determini, a la partida de romanent pressupostari.d) Tancar les reserves.
e) Aprovar la liquidació en sessió del Consell Escolar. f) El Servei Territorial verificarà i comprovarà la seva correcció i tancarà el pressupost. Si no és correcta, canviarà l’estat del pressupost perquè el centre faci les modificacions oportunes i torni a realitzar el procés.g) Presentar al Servei Territorial o al CEB abans del 31 de març els documents de la liquidació del pressupost.
NOVETAT
28
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. DOCUMENTS DE LIQUIDACIÓ
Compte general de rendes públiques. Compte general de despeses. Compte general d'operacions extrapressupostàries. Compte general de tresoreria. Excés de fons. Liquidació del pressupost. Acta d'arqueig en data de 31 de desembre. Certificat de saldo de cada compte bancari o extracte a nom del
centre i el de totes les caixetes de diners en metàl•lic a 31 de desembre.
Certificat del director en funció de la seva responsabilitat en referència a la gestió econòmica.
29
Certificat del director assumint la seva responsabilitat en referència a la gestió econòmica
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. CERTIFICAT DE LA LIQUIDACIÓ
Document format per diferents blocs relatius a la gestió econòmica (pressupost, comptabilitat, tancament, etc.), cadascun dels quals conté una sèrie d’ítems bàsics de com s’ha de dur a terme la gestió econòmica d’un centre educatiu públic.
Document amb el qual el director corroborarà que en el centre s’està fent una correcta gestió econòmica, aplicant la normativa vigent.
Document que facilitarà als Serveis Territorials el seguiment tant de les liquidacions econòmiques dels centres com del relleu en la direcció del centre.
S’haurà de presentar per primera vegada al 2018, acompanyant a la liquidació de l’exercici 2017.
NOVETAT Certificat GE
30
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. ROMANENT
Representa la part d’ingressos que ha tingut el centre durant l’exercici que no han estat aplicats a cap despesa. Incrementa la capacitat pressupostària del centre per a l’exercici següent.
Es calcula com el romanent de tresoreria però només tenint en compte la part pressupostària:
Pot incorporar una part o el total del superàvit dels comptes extrapressupostaris, però per a calcular-lo cal:
a) Determinar el sobrant real dels comptes extrapressupostaris a data 31 de desembre. Un bon indicador seria prendre com a referència el saldo de cadascun d’ells quan finalitza el curs.b) Tenir en compte que només es pot considerar que disposem d’un sobrant si el centre sap que aquest no pot ser aplicat a la finalitat concreta que va motivar l’ingrés, i a més, que l’òrgan que els va atorgar ja no el pot reclamar (normalment caldria esperar 4 anys). Exemple: Beques menjador.
TRESORERIA 31
32
TRESORERIA. COMPTES BANCARIS Tots els comptes bancaris han de tenir doble signatura
conjunta (una de les quals sempre serà la del director). Tots els comptes bancaris han d’estar reflectits a l’aplicació de
gestió econòmica: Compte bancari principal: és on es reben les assignacions del Departament i es
gestionen els pagaments. Compte bancari auxiliar: per facilitar el control dels ingressos procedents de les
famílies o alumnes. Compte bancari de gestió de menjador en el cas que hi hagi un pressupost del
menjador diferenciat.
El mitjà de pagament habitual ha de ser la transferència. Cal limitar les domiciliacions bancàries a les empreses de
subministraments bàsics. Es preveu que es pugui ampliar a un nombre limitat de proveïdors i amb un màxim sobre l’import del pressupost de despeses.
33
Totes les caixes de diner en efectiu han d’estar reflectides a l’aplicació de gestió econòmica.
Cal garantir el control permanent i la correcta incorporació a la comptabilitat de les transaccions que s’hi facin. S’han de fer periòdicament, actes d’arqueig i integrar tots els pagaments i cobraments a la comptabilitat general del centre.
En cas d’existir més d’una caixa d’efectiu al centre, s’haurà de designar el responsable de cada caixa, que serà qui haurà de facilitar la documentació justificativa dels moviments al responsable de la comptabilitat. Aquesta persona serà la responsable dels diners existents a la caixa i serà a qui es demanarà responsabilitats en cas de desquadrament.
TRESORERIA. CAIXA D’EFECTIU
34
TRESORERIA. TARGETES BANCÀRIES
Preferentment targetes de dèbit. Targetes de prepagament. Es pot utilitzar targetes de crèdit sempre, i un cop feta
l’operació s’avança el pagament. Cal defugir el màxim possible les compres realitzades pels
professors. Per evitar-ho es pot obrir un compte a les botigues habituals, que facturin a final de mes i pagar per transferència.
Es pot comprar a proveïdors per Internet sempre que es compleixin els requisits legals.
35
TRESORERIA. ALTRES CONSIDERACIONS
Pagaments a proveïdors Pel que fa al pagament amb xec bancari, cal que en el xec estigui
identificat el receptor i que el seu ingrés es faci a través d’entitats bancàries. En cap cas es faran pagaments a proveïdors amb xec bancari estès a favor de “qui el porti”, excepte els fets per personal autoritzat en el compte per tal de disposar en efectiu.
Excepcionalment, i per quantitats petites, es podran fer pagaments en efectiu.
De tots els pagaments a proveïdors, el centre n’obtindrà el rebut corresponent.
Quan el centre efectua un pagament subjecte a retenció a compte de l’IRPF, s’especificaran tant la quantitat que es percep directament com l’import de la retenció que legalment ha d’efectuar el centre. Posteriorment, el centre liquidarà la retenció a l’Agència tributària.
36
TRESORERIA. ACTA D’ARQUEIG
L’acta d’arqueig permet comprovar que el saldo real de la tresoreria del centre (comptes bancaris + caixetes en efectiu) coincideix amb el saldo anotat a la comptabilitat.
Inclou també una relació dels diferents comptes bancaris de l'entitat.
Quan l'import dels saldos comptables i els saldos bancaris no coincideixen exactament, l‘acta d‘arqueig ha d'anar acompanyada d'una Conciliació Bancària on es justifiquin les diferències.
És obligatori fer una acta d’arqueig anual (a 31 de desembre) i recomanable fer-la en períodes més curts.
TRESORERIA. CONCILIACIÓ BANCÀRIA
Cal fer-la periòdicament per comprovar que els saldos de les entintats financeres i els de la compatibilitat són equivalents, i quan els saldos dels comptes que ens faciliten les entitats financeres amb què treballem no coincideixen exactament amb els saldos d'aquests comptes segons la nostra comptabilitat a la mateixa data.
En cas d’existir diferències, cal conèixer quines són les operacions que les motiven i justificar-les.
Quan la conciliació bancària hagi d'acompanyar una acta d‘arqueig de confecció obligatòria (anual ordinària, extraordinària per canvi de mandat, etc.) cal acompanyar-la d’un certificat/extracte bancari del saldo per a cadascun dels comptes en la data corresponent.
37
38OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES
39
OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES. IVA
Grava l’adquisició de béns i serveis pel consumidor final. L’educació és una activitat exempta de la tributació de l’IVA (article 7 de la Llei
37/1992) Alguns ingressos del centre donen lloc a l’emissió de factures, les quals han
d’incloure l’IVA cobrat pel centre:- Les possibles factures de caràcter habitual emeses pel centre en la
realització d’una activitat econòmica- La venda de l’excedent d’energia produïda per plaques solars
Trimestralment es computarà el deute per IVA, que resulti de la diferencia entre l’IVA repercutit (recaptat o cobrat als clients) i l’IVA suportat (pagat als proveïdors). Si la diferència és positiva s’ingressarà a l’Agència Tributària dins dels 20 dies següents a l’acabament del període impositiu (abril, juliol, octubre i 30 de gener). En cas contrari es demanarà la compensació per al trimestre següent fins a un màxim de 5 anys
Es presenta a l’Agència Tributària- Declaració trimestral d’IVA - Declaració resum anual, que es presenta de l’1 al 30 de gener de l’any següent
40
OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES. IRPF
Qualsevol pagament que es realitzi a una persona física exercint una activitat de tipus professional (per exemple un conferenciant), està sotmès a la retenció en concepte d’IRPF (actualment 15% amb caràcter general i 7% en determinats supòsits).
Retenció de l’1% o 2% (aquest només per a activitat agrícoles o ramaderes) als empresaris (autònoms) que tributen mitjançant estimació objectiva. L’empresari té l’obligació de fer constar la retenció a les factures.
Liquidació trimestral. Període: de l’1 al 20 d’abril, juliol, octubre i gener. En el cas d’haver presentat alguna liquidació trimestral és obligatori presentar també el
resum anual de retencions i ingressos a compte. Es presenta de l’1 al 20 de gener de l’any següent.
Presentació de les liquidacions a l’Agència Tributària.
S’ha de lliurar certificació a l’interessat sobre la retenció efectuada, abans de l’inici del període
establert per a la liquidació de l’impost Declaració de la renda(maig i juny de l’any següent)
41
OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES. DECLARACIÓ D’OPERACIONS AMB TERCERS (MODEL 347)
És obligatòria per a totes les empreses privades i organismes públics que en cada exercici anual hagin efectuat operacions amb tercers (normalment pagaments a proveïdors) per un import, acumulat per a cadascun d’aquests proveïdors, superiors a 3.005,06 euros, que inclou l’IVA
Les operacions s’entendran produïdes en el període en el que s’hagin anotat en els llibres de registre de l’IVA (data de la factura)
Declaració anual desglosada per trimestres Cal relacionar tots els proveïdors que superin el límit anual
de facturació Termini de l’1 al 29 de febrer de l’any següent.
Declaració únicament informativa i no comporta cap despesa S’ha de presentar per via telemàtica.
42
OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES. ALTRES
Impost sobre transmissions patrimonials (en el cas d’adquisicions de productes usats a persones o entitats que no puguin emetre una factura amb IVA)
Taxes municipals: Escombraries, gual, taxes ambientals, ... IBI – Impost de béns immobles-. l’article 62 del Real Decret Legislatiu
2/2004 pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals n’estableix l’exempció
“queden exempts els següents immobles:a) Els que siguin propietat de l’Estat, Comunitats Autònomes o entitats locals que estiguin directament afectats a la seguretat ciutadana i als serveis educatius i penitenciaris....”
Si el centre no presenta les diferents declaracions fiscals obligatòries, podrà ser requerit i multat , per l’Agència Tributària.
CONTRACTACIÓ43
44
CONTRACTACIÓ. MARC NORMATIU Directiva 2004/18/CE, de 31 de març, que regula la coordinació dels procediments dels
contractes públics d’obres, de subministraments i de serveis. Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014,
sobre contractació pública. Constitució: art 149.1.18 Estatut d’Autonomia: art. 159.3 Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de
la Llei de Contractes del Sector Públic ( en endavant TRLCSP). Reial Decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007,
de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic. Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament General de la Llei
de Contractes de les Administracions Públiques. Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació
pública. Competències en centres educatius:
Llei 12/2009 de 10 de juliol d’Educació (art.90). Decret 102/2010 de 3 d’agost, d’autonomia de Centres Educatius (art.51).
45
CONTRACTACIÓ. PRINCIPIS
Principis general Legalitat Eficàcia Eficiència Economia
Principis específics Publicitat i transparència Llibertat d’accés a les licitacions i concurrència Igualtat i no discriminació Existència de crèdit Lliure competència i selecció de l’oferta econòmicament més
avantatjosa Confidencialitat
46
CONTRACTACIÓ. TIPUS DE CONTRACTES
Contractes típics: Obres Concessió d’obra pública Serveis Gestió de serveis públics Subministrament Col·laboració entre el sector públic i el sector privat.
Contractes atípics: Contracte administratiu especial (contractes d’objecte diferent als
anteriors però vinculats al gir o tràfic específic de l’Administració).
47
CONTRACTACIÓ. CONTRACTE DE SERVEIS
És un contracte que té per objecte prestacions de fer consistents en el desenvolupament d’una activitat o dirigides a obtenir un resultat diferent d’una obra o d’un subministrament. Art.10 TRLCSP
Peculiaritats:- Subrogació de personal (art.120 TRLCSP)- Recomanació: no donar instruccions directes al personal extern
que presta el servei. Utilitzar la figura del coordinador tècnic o responsable de l’empresa.
- Durada màxima per als centres: 1+1
48
CONTRACTACIÓ. TIPUS DE TRAMITACIÓ
ORDINÀRIA ( Art. 109 TRLCSP)
URGENT ( Art. 112 TRLCSP. Cal informe justificatiu de la urgència)
ANTICIPADA (Art. 110.2 TRLCSP. )
49
CONTRACTACIÓ. PROCEDIMENTS EN FUNCIÓ DE LA QUANTIA
Contracte menorOberts
(Decret llei 3/2016, de 31 de maig)
Oberts no subjectes a regulació
harmonitzada
Oberts subjectes a regulació
harmonitzada.
Subministraments i serveis inferiors a 18.000 €
Subministraments i serveis entre 18.000 i 99.999 €
Subministraments i serveis entre 100.000 € i 208.999 €
Subministraments i serveis a partir de 209.000 €.
• Aquests valors s’expressen amb IVA exclòs i fent referència al valor estimat del contracte (VEC).• El VEC= import de licitació + import pròrrogues+ import possibles modificacions.• Contractes subjectes a regulació harmonitzada:
• Publicitat DOGC,BOE i europea DOUE• Recurs especial en matèria de contractació. Resol òrgan administratiu independent . La seva
Interposició suspèn l’adjudicació.
CONTRACTACIÓ. CONTRACTES MENORS
Expedient molt simplificat en els termes previstos en el TRLCSP. (Art.111 i 138.3). El requisit per a la seva utilització es defineix exclusivament per
la quantia:17.999,99 € IVA exclòs en serveis i subministraments
Requisits de tramitació: Pressupost, consignació de crèdit, aprovació de la
despesa i incorporació de la factura a l’expedient. Duració màxima d’un any.
Prohibició de pròrroga i de revisió de preus.
Model contracte menor
Notificació contracte menor
50
51
Procediment negociat sense publicitat: Per manca d’ofertes en un procediment obert Únic proveïdor, per motius tècnics o drets
exclusivitat ( cal informe justificatiu) Per imperiosa urgència (no s’accepta supòsits de
no planificació). Per declaració de secret o reservat La Directiva 2014/24/UE suprimeix el
procediment negociat per quantia.
Procediment obert: Art.157 i següents. Simplificat (<100.000 €) (Art. 8 Decret llei 3/2016, de 31 de maig)
No subjecte a regulació harmonitzada (<209.000 €) Subjecte a regulació harmonitzada (≥ 209.000 €)
CONTRACTACIÓ. PROCEDIMENT NEGOCIAT I OBERT
52
CONTRACTACIÓ. EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ
1. El centre educatiu té una necessitat de contractació i cal iniciar la tramitació. Elecció del procediment.
2. L’òrgan de contractació (director del centre) realitza la resolució d’inici i paral·lelament cal consignar el crèdit suficient.
3. Redacció del plec de clàusules administratives i prescripcions tècniques (capacitat, solvència i garantia).
4. Resolució aprovació expedient (òrgan contractació)5. Licitació : En procediments oberts anuncis al diaris oficials
i perfil del contractant. Fins a 60.000 euros, només al perfil del contractant
(Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública).
53
CONTRACTACIÓ. EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ
6. Obertura pliques per part de la mesa de contractació (3 sobres en procediments oberts ordinaris). Meses.
7. A proposta de la mesa de contractació, l’òrgan de contractació (Director/a del Centre), resol l’adjudicació del contracte, prèvia constitució garantia.
8. Un cop adjudicat i signat el contracte, ja es pot iniciar l’execució.
9. Publicitat: les formalitzacions dels contractes (excepte contractes menors).- Perfil contractant: < 100.000 €
- Perfil contractant + DOGC: ≥ 100.000 €
54
CONTRACTACIÓ. DOCUMENTACIÓ DE SUPORT
El circuit dels processos de contractació i els models de documents, els podeu trobar a l’enllaç de la intranet següent:
http://educacio.gencat.cat/portal/page/portal/EducacioIntranet/Inici/PortalCentres/pcContractacio
GESTIÓ DEL MENJADOR I BEQUES
55
56
GESTIÓ DEL MENJADOR ESCOLAR. COMPETÈNCIA
Diferents supòsits en la gestió del menjador escolar
Decret 219/89. Competència de la gestió del servei de menjador escolar delegada als Consells Comarcals.
En el cas de renúncia expressa a la competència pels Consells Comarcals recau en la direcció dels serveis territorials (Art. 11 Decret 160/1996).
La direcció dels serveis territorials pot delegar la gestió d’un determinat menjador escolar d’un centre públic al seu director.
57
GESTIÓ DEL MENJADOR ESCOLAR. COMPETÈNCIA CONSELL COMARCAL O ST
En els casos de gestió pels consells comarcals o pels serveis territorials, el centre pot intervenir en la gestió del pagament del servei dels alumnes amb beca menjador, sempre que hagi estat ingressada prèviament al centre a tal efecte.
Aquestes beques es tractaran en el pressupost general del centre com un concepte extrapressupostari. Els cobraments i pagaments es faran des d’un dels comptes corrents del centre per a la seva gestió ordinària.
58
GESTIÓ DEL MENJADOR ESCOLAR. COMPETÈNCIA DEL CENTRE
Menjador escolar gestionat des del centre:
Cal disposar de la resolució de delegació de competència del ST
S’ha de contractar d’acord amb els procediments de la Llei de Contractes
S’ha de portar una comptabilitat totalment diferenciada de la del funcionament del centre. Això implica:
Pressupost diferenciat Comptes corrents i caixes de metàl·lic diferenciades En el cas de gestionar beques menjador transferides pels consells
comarcals o altres entitats, aquestes s’integraran com ingrés en el pressupost del menjador (no seran un concepte extrapressupostari)
59
BEQUES O AJUTS
Els centres poden rebre beques amb destinació al seu alumnat per a la seva gestió.
Si la beca està destinada al pagament de material escolar o altres conceptes que el centre gestioni per a la totalitat de l’alumnat, aquests ingressos s’hauran d’integrar en el pressupost general del centre i, si cal, identificar-los separadament per a la seva posterior justificació o liquidació.
En la resta de supòsits el centre només fa d’intermediari. Es tractaran com un concepte extrapressupostari.
Si el centre rep un import total per un alumne que inclou una part que s’ha de tractar dintre del pressupost i una altra que ha de ser extrapressupostària, caldrà realitzar una doble anotació diferenciant les dues situacions.
ÚS SOCIAL DELS CENTRES 60
61
ÚS SOCIAL DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS
La finalitat de l’ús social és la realització d'activitats educatives, culturals, artístiques, esportives o altres de caràcter social per part de persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre i no compreses en l'ús propi del centre, no discriminatòries i que no suposin l'establiment d'obligacions jurídiques contractuals o de qualsevol altra mena. Aquestes activitats poden ser puntuals o tenir caràcter continuat.El Departament d’Ensenyament, els ajuntaments i els centres educatius públics poden promoure el seu l’ús social atès que constitueixen un patrimoni públic al servei de la ciutadania.
62
ÚS SOCIAL DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS. MARC NORMATIU
LOE: art. 122.3, art.127.h
LEC: art 103.d, art. 165
Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres: art. 53 i 54
63
ÚS SOCIAL DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS. CONDICIONS PER A L’ÚS SOCIAL
Cal conèixer qui té la propietat demanial de l’edifici i la instal·lació del centre públic. Pot ser el Departament d‘Ensenyament o l’ajuntament.
L’ús social s’ha de realitzar preferentment fora de l’horari escolar. Podrà ser dins l’horari escolar, en condicions excepcionals i sempre que no interfereixi en les activitats pròpies del centre.
La persona física o jurídica autoritzada per a l’ús d’edificis, instal·lacions o serveis han de contractar una pòlissa d’assegurances que cobreixi la seva responsabilitat civil i la del personal al seu servei.
64
Procediment d’actuació en cas de centres públics de propietat municipal:
ÚS SOCIAL DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS. PROCEDIMENT
1. Sol·licitud de persones físiques o jurídiques adreçada a l’Ajuntament amb la conformitat prèvia del director del centre.
2. L’Ajuntament resol la sol·licitud d’acord amb la regulació establerta al municipi a aquest efecte.
65
Consideracions en el procediment d’actuació en el cas de centres públics de propietat municipal:
ÚS SOCIAL DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS. PROCEDIMENT
I. En cas que s’hagi de fer ús dels equipaments o materials del centre que siguin de propietat de la Generalitat de Catalunya, cal la conformitat expressa del director.
II. L’ajuntament respon del perfecte estat d’ús dels equipaments o materials del centre utilitzats.
III. L’ajuntament garanteix que qui fa l’ús compensi econòmicament les despeses generades (corrents o inventariables).
IV. L’Ajuntament adopta mesures de vigilància, manteniment i neteja.
V. L’interessat podrà recórrer la resolució de l’ajuntament en cas de disconformitat.
66
ÚS SOCIAL DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS. PROCEDIMENT
Procediment d’actuació en el cas de centres públics de propietat de la Generalitat de Catalunya:
1. Sol·licitud de persones físiques o jurídiques adreçada al director del centre.
2. El director resol la sol·licitud motivadament, mitjançant conveni o resolució, prèvia consulta al consell escolar ja sigui l’ús dins o fora de l’horari escolar. El director pot revocar l’autorització quan no es respectin les condicions del seu atorgament o no s’apreciï ús social.
Conveni ús social
67
ÚS SOCIAL DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS. PROCEDIMENT
Consideracions en el procediment d’actuació en el cas de centres públics de propietat de la Generalitat de Catalunya:
I. La direcció dels centres fixa l’import de la compensació econòmica derivada de l’activitat a desenvolupar que ha de respondre a la finalitat de cobrir tota la despesa generada, tant corrent com de reposició de material, i de reparació d’instal·lacions i equipaments eventualment malmesos, d’acord amb els criteris aprovats pel consell escolar i recollits a les NOFC.
II. El director adopta les mesures oportunes en matèria de vigilància, manteniment i neteja dels locals i comprova que un cop acabat l’ús social, els equipaments i materials del centre eventualment emprats per a l'exercici de l'activitat romanen en perfecte estat d'ús.
68
ÚS SOCIAL DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS. PROCEDIMENT
III. Cal definir l’actuació concreta i temporitzar-la.
IV. Si les activitats tenen caràcter de continuïtat, el director pot subscriure un conveni amb persones físiques o jurídiques sense afany de lucre.
V. En cas de recurs contra la resolució, serà davant la direcció dels serveis territorials o l’òrgan competent del CEB, la resolució dels quals posa fi a la via administrativa.
Conveni ús social
69
ÚS SOCIAL DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS. PROCEDIMENT ALS CENTRES DEL CONSORCI
Les instruccions per a la gestió de l’ús social de les instal·lacions dels centres públics que depenen del Consorci d’Educació de Barcelona, es regeixen per l’Acord del Consell de Direcció el qual es dóna publicitat en la Resolució del Consorci d’Educació de Barcelona (Núm. 5587 – 15.03.2010), en relació amb la gestió de l’ús social de les instal·lacions dels centres públics depenents del Consorci d’Educació de Barcelona.
Resolució CEB ús social
70
ÚS SOCIAL DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS. COMPENSACIÓ PER L’ÚS DE LES INSTAL·LACIONS
Els centres poden obtenir una compensació per les despeses que comportin, al centre, l'ús social de les seves instal·lacions o equipaments.
L’import és la quantitat estipulada al conveni (a la clàusula tercera) i que ha fixat la direcció del centre d’acord amb els criteris aprovats pel consell escolar i recollits a les NOFC.
Model nota càrrec
RELACIÓ AMB LES AMPA71
72
RELACIONS DELS CENTRES DOCENTS AMB L’AMPA
Com pot col·laborar econòmicament l’AMPA amb el centre? Pot pagar les despeses d’una activitat realitzada al centre si la
factura d’aquesta despesa va a nom de l’AMPA. Pot fer aportacions econòmiques en diners o béns amb caràcter
finalista, d’acord amb el procediment de donació establert: S’ha de dirigir a la Subdirecció General de Suport als Centres
Públics del Departament d’Ensenyament, que serà la responsable de requerir els informes tècnics i la documentació necessària per a la tramitació d’aquests expedients de donació.
Es podrà tramitar un sol expedient de donació per cada centre docent, de caràcter anual, i, per anys naturals, en el que hi consti la relació detallada de totes les aportacions de béns i diners rebudes.
RELLEU EN LA DIRECCIÓ 73
74
RELLEU EN LA DIRECCIÓ DEL CENTRE
Marc normatiu: Apartat 5.1 de la Instrucció 1/2014 de la secretària general,
relativa a la gestió econòmica dels centres educatius públics del Departament d’Ensenyament i l’annex incorpora:
Model 1. Acta del traspàs de la gestió econòmica en el relleu del director/a del centre.
Model 2. Model de diligències.
El relleu en la direcció d’un centre es produeix en cas de canvi del director del centre.
El traspàs de documentació i informació s’ha de fer en el termini de quinze dies des de la data del relleu.
Model 1 Model 2
75
RELLEU EN LA DIRECCIÓ DEL CENTRE. TASQUES DE LA DIRECCIÓ SORTINT
• Traspàs de la informació pressupostària. Ha de lliurar al director entrant: Còpia del pressupost vigent per a l’any natural. Còpia de les actes del consell escolar que informen del
pressupost i les seves modificacions. L’estat d’execució del pressupost en el moment del canvi
(informar dels ingressos i de les despeses que ja s’han fet).
76
RELLEU EN LA DIRECCIÓ DEL CENTRE. TASQUES DE LA DIRECCIÓ SORTINT
• Traspàs dels documents comptables i del fons de tresoreria: Llibres comptables actualitzats. Conciliacions documentals i arqueig de caixa: Documents que
acreditin que els comptes corrents i la caixa es troben conciliats. Obligacions de pagament ja contretes: Relació de les factures
compromeses i de les obligacions de pagament derivades dels contractes de serveis subscrits pel centre.
Previsió de pagaments periòdics: Relació de les factures corresponents a subministraments i serveis que tenen establert el seu pagament periòdic mitjançant domiciliació bancària.
Ingressos pendents de realitzar. Acreditar que s’han complert amb les obligacions tributàries. Presentar els contractes vigents i la relació de l’inventari.
77
RELLEU EN LA DIRECCIÓ DEL CENTRE. TASQUES DE LA DIRECCIÓ ENTRANT
Verificar la documentació comptable lliurada per l’equip directiu sortint.
Acta de traspàs: cal estendre acta en la qual es farà constar l’estat de comptes, la relació de factures pendents de pagament i la situació de l’inventari.
En cas de disconformitat amb la documentació traspassada, cal que trameti immediatament un informe sobre la situació a la secretaria dels serveis territorials corresponents.
Canviar les signatures autoritzades als comptes corrents del centre, així com les claus i contrasenyes de la banca electrònica i de la caixa forta.
78
RELLEU EN LA DIRECCIÓ DEL CENTRE. NOU MODEL DE RESPONSABILITAT EN EL RELLEU
Proper canvi en l’acta de traspàs:Per tal de donar-li més valor i sigui una eina més efectiva, l’equip directiu sortint podrà certificar (com fins ara) que aporta tota la documentació requerida i que és correcta, però, en canvi, l’equip directiu entrant, només signarà conforme l’ha rebut.
Si en el termini de 6 mesos l’equip directiu entrant no ha presentat cap al·legació als ST, l’acta de traspàs passa automàticament a ser definitiva i validada. És a dir, l’equip directiu entrant disposarà de 6 mesos per revisar la documentació aportada a l’acta de traspàs, detectar possibles mancances o informació no facilitada, i comunicar la seva disconformitat a la secretaria del ST.
ACTUACIONS ESPECÍFIQUES DE LA DIRECCIÓ A ESFER@
79
80
ACTUACIONS DEL DIRECTOR/A
Administració de Paràmetres de centre
81
ACTUACIONS DEL DIRECTOR/A
Aprovar el pressupost i canvis d’estats
Per fer canvis d’estat el pressupost sempre ha d’estar equilibrat
En Elaboració Provisional Aprovat Liquidat
pendentLiquidat aprovat
82
ACTUACIONS DEL DIRECTOR/A
Quan passem d’Aprovat a Liquidat Pendent fem el traspàs de fons
Liquidat Pendent: reversible – Liquidat aprovat: bloquejat
83
ACTUACIONS DEL DIRECTOR/A
Modificacions de pressupost
Modificar les partides
Imprimir les modificacions
Tramitar les modificacions
El director/a aprova les modificacions
PRIMERES PASSES DE GESTIÓ ECONÒMICA EL PRIMER ANY D’UTILITZACIÓ D’ESFER@
CAL INTRODUIR ELS APORTADORS I ELS PROVEIDORS
CAL DONAR D’ALTA TOTES LES CAIXETES I COMPTES BANCARIS DEL CENTRE
CAL INFORMAR DEL ROMANENT DE L’EXERCICI 2016
CAL COMUNICAR ELS SALDOS DELS COMPTES BANCARIS I DE LES CAIXETES EN EFECTIU
REGISTRAR COBRAMENTS I PAGAMENTS DE L’EXERCICI ANTERIOR
NO S’IMPORTA CAP DADA DE SAGA
84Instruccions 1r any Esfer@
