Juliol-agost 2017 Butlletí de l’Assemblea Nacional Catalana de Sarrià-Sant Gervasi | Núm. 7

El món ens mira,ens escolta i opina

Pàg. 3

Keep calmEl tren català accelera

Pàg. 4

Catalunya-Espanya 14 preguntes per situar-te

Pàg. 4

Entrevista Otto OzolsPeriodista i novel·lista letó

Pàg. 2

Per què no, votar Sí?

D’això va la democràcia. De deixar que la presa de deci-sions respongui a la voluntat

col•lectiva dels membres del grup. De votar lliurement l’opció preferi-da, i que decideixi la majoria. No el més poderós o el que més crida, sinó confiar que el sentit comú de la gent porta la solució als proble-mes de la societat.

I acceptar el resultat, perquè el que la majoria ha triat és el més adient i el més just per resoldre els conflictes. Cap altre sistema s’ha mostrat mi-llor que aquest “govern del poble” que varen inventar els grecs anti-cs, la Democràcia. El primer d’octubre votarem si vo-lem que Catalunya sigui un estat independent en forma de repúbli-ca.

Per què doncs, no votar “Sí”?

En aquest número de DesANCo-rem trobareu exposades moltes raons objectives per votar “Sí”, fonamentades en dades reals, en magnituds mesurables, en fets in-contestables.

Però el “Sí” també té l’avantatge emocional de l’afirmació, la càrre-ga positiva que el fa més atractiu.La resposta afirmativa és la il·lusió en el futur.

Votar Sí és afegir la nostra peça personal en el joc de construcció col·lectiu que entre tots edifiquem.

Votar Sí és la força individual que aixeca el castell humà, l’element que suma. I que cohesiona quan ens reconeixem dins d’un projecte comú i engrescador.

Votar Sí és el que ens fa aconse-guir fites que semblaven impossi-bles per a una persona sola. Som el feix de branquetes febles que, unides, esdevenen més fortes que una biga. Sí és “ja m’hi podeu comptar”.Sí és “hi estic d’acord”.Sí és “sí, vull”, i “sí, puc, podem”. El primer d’octubre votarem, i tant que votarem! Sí, votarem!Sí, votarem que sí!I sí, el “Sí” guanyarà!

Algú pensa que no cal votar en el referèndum de l’1 d’octubre?

EDITORIAL

desANCorem | Juliol-agost 20172

ENDAVANT LES ATXES

Titot i David Rosell, Crossing, Pastorets Rock, Joan Rovira, Xeic!, Buhos, Itaca Band, Pepet i Marieta, Meritxell Gené, Els Catarres, Gossos

Tots els llocs que hem trepitjat sentint la terraamb el nostre peu descalç.Cada poble i ciutat que ens han convidata estima’ls i ser-ne part.

Tots els que ens han preceditsembrant la idea que mai podrien collir.Els anònims i els que mai podrem ja oblidar,i els recent incorporats.

Dempeus i amunt,que tot ara es concentra en un sol punt.No se’ns esmuny,el somni duem ben clos a dins del puny.

Arriba el gran momentd’empènyer els engranatges,ser fortes i valentsi endavant les atxes.

Desperten tots els cors,moren els vassallatges,som valentes i fortsi endavant les atxes.

Tots els momentsque hem viscutels que ens han fet com somi els que hem compartit junts.

Els que hem brindat pel món,els que ens han dut al llocon començara caminar.

Dempeus i amunt,que tot ara es concentra en un sol punt.No se’ns esmuny,el somni duem ben clos a dins del puny.

Arriba el gran momentd’empènyer els engranatges,ser fortes i valentsi endavant les atxes.

Desperten tots els cors,moren els vassallatges,som valentes i fortsi endavant.

Que arriba el gran momentd’empènyer els engranatges,ser fortes i valentsi endavant les atxes.

Desperten tots els corsmoren els vassallatges,som valentes i fortsi endavant les atxes.

FENT BARRI

CAN SISSÍCan Sisí o Sissí són una masia

i una casa modernista que es troben en el vessant vallesà de Vallvidrera, prop de la riera que condueix cap al Llobregat les aigües recollides al cantó obac del Tibidabo. La vella església de Santa Maria de Vallvidrera i la Vil·la Joana són les construc-cions veïnes de can Sissí. Una mica més amunt trobem el vell pantà de Vallvidrera, obra d’Elies Rogent.Tant la masia com la casa mo-dernista són propietats parti-culars, no obertes al públic. La masia és de principis del segle dinou, la casa modernista és posterior, com és natural. Avui estan ocultes per la vegetació alta i es fa difícil veure-les des de la carretera si no en saps el lloc, però fa cent anys hi havia horts assolellats i espais oberts, com es veu a la foto de l’aplec de la sardana de 1907.

A Can Sissí hi va viure en Jo-sep Miracle des de 1935 i durant la guerra civil. Fou filòleg i deixe-ble “estimat” de Pompeu Fabra. També va escriure novel·les, bio-grafies i assaigs.El 1939, quan estava a l’exili, va escriure la Cançó d’enyorança, en la qual evoca aquell Can Sissí on va viure:

“ Un cel clar, ben blau, ben blaui una casa blanca, blancacom les veles d’una nau.Casa blanca i pins verds,ombra dolça de figuera,pous rodons com ulls obertsd’una noia finestrera,vell Pantà, camins deserts,majestàtica Drecera. ”

En tornar al país, pensant que les noves autoritats no tindrien

res contra ell, doncs no s’havia significat en cap lluita política, va ser empresonat i tancat en el camp de treballs forçats de Mi-randa de Ebro. Ser catalanista actiu i pacífic ja era prou delicte que mereixia el càstig del camp de concentració. Un cop allibe-rat va instal·lar-se de nou a Vall-vidrera, aquest cop a la part de la carena, on va viure fins a la seva mort el 1998, participant activa-ment en la vida cívica i cultural del barri. Va presidir l’Associació de Veïns de Vallvidrera i va recu-perar les ballades de sardanes, perdudes després de la guerra, aprofitant les escletxes del fran-quisme. La biblioteca del Centre Cívic de Vallvidrera porta el seu nom, com a reconeixement a la tasca cultural i catalanista del qui va ser veí d’aquest poble.

Les cases no voten, deia fa temps un polític conegut. Però les cases, els llocs, els paisatges, potser tenen l’ànima dels qui els han habitat durant anys. Per això em penso que sé el que vo-taria Can Sissí al Referèndum, si pogués votar. El seu nom ho diu tot..

1. Com estan d’informats, els letons, sobre el movi-ment independentista català, i què en pensen?

Crec que gràcies a la diplomàcia pública activa de la nació catalana, els letons estan ben informats sobre la voluntat del país de lluitar per la seva independència. No són pocs els que veuen la diferència entre Espanya i Catalunya. Hi ha moltes persones que entenen comple-tament que els catalans seran independents, perquè és una situació força semblant a la de Letònia, Lituània, Estònia, etc. a la dècada dels noranta. En aquest mo-ment, arreu del món, hi ha una gran simpatia per Cata-lunya. El govern letó ho sap, però sent molta pressió per la part d’Espanya. No obstant això, el suport final depèn de la votació de Catalunya en el referèndum.

Entrevista

Otto Ozols Periodista i novel·lista letó

2. Quins records especials tens de la teva Via Catalana de l’any passat?

Estic redactant un llibre sobre aquesta experiència. Crec que Via Catalana és el Camí de Sant Jaume de la democràcia europea. Mentre caminava aquests llargs quilòmetres, em va quedar molt clar que la indepen-dència és un objectiu prioritari per a tot el poble català. Em vaig enamorar de Catalunya i de la seva gent. Ca-talunya és una bella terra per a la inspiració. Aquesta va ser una de les experiències més meravelloses que he tingut en la meva vida. Vaig conèixer a tantes persones que seran els meus amics i quedaran en el cor per sem-pre. Voldria donar les gràcies a tothom, pel suport i la inspiració que em van donar.

3. Teniu plans per a l’1 d’octubre i un missatge al poble català?

El meu pla per a l’1 d’octubre és ser amb els catalans: una nació que complirà el seu somni més gran. Aquesta és una nació forta que redactarà una pàgina nova i bella en els llibres d’història.

El meu missatge als catalans? Que el vostre país arri-bi a la independència és l’objectiu més gran que pot tenir qualsevol nació. Aquesta és l’única manera de protegir la vostra llengua, cultura i identitat. La història rarament ofereix una oportunitat tan bona com aques-ta. Ara teniu una oportunitat realment única. Crec en els catalans i el seu esperit indestructible..

3desANCorem | Juliol-agost 2017

EL MÓN AMB SENSIBILITAT DEMOCRÀTICA ENS MIRA, ENS ESCOLTA... I TAMBÉ OPINA!

La fundació Konrad-Adenauer veu el referèndum de l’1-O

com un problema “seriós per a la unitat i l’estabilitat

d’Espanya”

ACN - Barcelona, 29 juny 2017

La fundació Konrad-Adenauer, el ’think tank’ de la CDU, defensa en un informe publicat aquest dijous que la situació a Catalunya és un “repte polític” que “no es pot resoldre únicament apel·lant a les lleis o regulacions constitucionals existents”. El text, que parla de l’anunci del referèndum de l’1-O, avi-sa que calen reformes abans que sigui “massa tard”. De fet, la Konrad-Adenauer preveu que el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol “continuï” en els pròxims anys, és incapaç de “predir” una solució “a curt termini” i avisa que les forces independentistes guanyaran més poder, especialment si l’1-O no es pot celebrar i es convoquen eleccions anticipades.

Pel ’think tank’ del partit d’Angela Merkel, la con-vocatòria del referèndum és un problema “seriós per a la unitat i estabilitat d’Espanya”. “És jurídicament correcte pel govern espanyol del president Rajoy cenyir-se a la constitució, però amb això no resoldrà el conflicte polític”, diu el text.

L’anàlisi de la fundació de la CDU, que fir-ma Wilhelm Hofmeister, vincula l’ascens de l’independentisme a les “desigualtats” dins del marc de la Constitució entre Catalunya i el País Basc, es-

pecialment en matèria econòmica, i diu que “ja no són tolerades”. Amb tot, afegeix que una reforma constitucional és “poc probable” pel rebuig del PP, tot i que rebria el suport del PSOE, Podem i fins i tot C’s.

Davant de la manca de solucions a les reivindica-cions catalanes, i tot i que diu que ara per ara no hi ha un suport majoritari per la independència, l’informe avisa que “és possible” que les forces in-dependentistes “arribin a tenir una clara majoria”. “Això escalfarà encara més el conflicte”, remarca. En aquest sentit, la fundació de la CDU diu que “si lla-vors aquells que avui encara s’oposen a les reformes es mostren disposats a fer cessions, podria ser mas-sa tard”.

El document repassa el conflicte entre Catalun-ya i Espanya i, entre d’altres, inclou els comentaris del president espanyol, Mariano Rajoy, acusant la Generalitat d’actuar com “en les pitjors dictadures”. A més, recorda que “pràcticament no hi ha hagut diàleg” entre el govern català i l’espanyol des que Rajoy és a la Moncloa pel “rebuig” a fer canvis en l’autogovern per part de l’executiu del PP. .

El ‘think tank’ del partit de Merkel avisa que Catalunya és un repte polític que cal resoldre

El diari considera que la millor opció per a Cata-lunya passa perquè els catalans rebutgin la indepen-dència en el plebiscit.

El rotatiu nord-americà assegura que es podria frenar el fervor independentista millorant el finança-ment

El New York Times ha publicat un editorial en el qual insta el govern espanyol a autoritzar el referèn-dum sobre la independència de Catalunya que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, té previst convocar l’1 d’octubre. A més, considera que la millor opció per a Catalunya passa perquè els ca-talans rebutgin la independència en aquest plebis-cit per no perdre els privilegis que suposa continuar dins d’Espanya, com la pertinença a la Unió Europea.

L’article, titulat El desafiament de Catalunya a Espanya, comença constatant la determinació de l’Estat de no permetre el referèndum. El diari recull

la consulta del 9-N i el judici a l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i la seva condemna per ha-ver permès la celebració de la consulta, un fet que el New York Times ha criticat perquè només va servir, des del seu punt de vista, per augmentar el nombre d’independentistes. Ara bé, també assegura que es podria frenar el fervor independentista millorant el finançament.

Carles Puigdemont ha celebrat la publicació d’aquest editorial amb una anotació a Twitter en el qual assegura que el New York Times “no acaba de comprar la idea del cop d’estat en forma de referèn-dum”.

El New York Times ja va publicar el passat mes

de gener un article de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en el qual instava a “defensar la lli-bertat a Catalunya” arran de la querella de la fiscalia contra els membres de la taula del Parlament per haver permès un debat sobre la independència..

L’editorial del ‘New York Times’ insta a Rajoy a permetre el referèndum

EL PUNT AVUI - Barcelona, 24 juny 2017.

desANCorem | Juliol-agost 20174

PROTEGEIX EL MEDI AMBIENT! T’ha agradat aquest butlletí? Ajuda el medi ambient, fent-lo circular entre més gent: deixa’l a la sala d’espera del metge, la dentista, el perruquer... o a aquell veí o veïna que saps que l’aprofitarà!

Contacta amb nosaltres:

sarriasantgervasi@assemblea.cat

ssgxi.cat

sarria-santgervasiperlaindependencia

@ANC_BCN_SSG

Recordeu seguir:

@DjRepubliCat

@assemblea

1. T’agradaria viure en un estat en què els dirigents polítics no miressin de convèncer al seu electorat amb promeses impossibles?

SÍ NO

2. T’agradaria viure en un estat que pogués dispo-sar de les inversions en estructures necessàries per continuar essent competitiu?

SÍ NO

3. T’agradaria viure en un estat en què els problemes polítics s’afrontessin cercant solucions mitjançant el diàleg i la democràcia en comptes d’interposar querelles judicials?

SÍ NO

4. T’agradaria viure en un estat que no permetés ni subvencionés la tortura d’animals vius com a espec-tacle?

SÍ NO

5. T’agradaria viure en un estat que fos implacable amb la mala praxi de les forces de seguretat i ac-tués sempre en defensa dels ciutadans i dels drets humans?

SÍ NO

6. T’agradaria viure en un estat on els processos ju-dicials no s’eternitzessin, gairebé sempre, en defen-sa dels més poderosos?

SÍ NO

7. T’agradaria viure en un estat que no paralitzés les lleis contra la pobresa energètica ni faltés als com-promisos econòmics signats per la llei de la depen-dència?

SÍ NO

8. T’agradaria viure en un estat que pogués disposar de la totalitat dels recursos que generen els seus habitants i no hagués de patir un espoli fiscal conti-nuat, inacceptable en qualsevol regió d’Europa?

SÍ NO

9. T’agradaria viure en un estat lliure per prendre les seves decisions i, així, poder atendre a les necessi-tats reals de la seva població i dels seus col•lectius més desafavorits i vulnerables?

SÍ NO

10. T’agradaria viure en un estat en què la separació de poders fos real i efectiva?

SÍ NO

11. T’agradaria viure en un estat que condemnés obertament el feixisme i no permetés la difusió i ex-hibició de simbologia relacionada?

SÍ NO

12. T’agradaria un estat que dissenyés i impulsés la seva xarxa de trens d’alta velocitat amb criteris d’eficiència i sostenibilitat, sempre en benefici del bé general?

SÍ NO

13. T’agradaria viure en un estat que prioritzés el co-rredor ferroviari del mediterrani per a mercaderies, projecte considerat de màxim valor geoestratègic i potencial generador de riquesa per a tots els ports mediterranis de la península?

SÍ NO

14. T’agradaria viure en un estat on el dret elemental de llibertat a través del vot fos garantit i respectat?

SÍ NO

14 PREGUNTES per situar-te respecte de la relació Catalunya-Espanya.

Si has dit que SÍ a la majoria d’elles, contribueix amb el teu SI a les urnes del referèndum de l’1-O, amb la voluntat de fer realitat el somni de poder viure en un nou estat sobirà: Catalunya.

Si has dit que NO a la majoria d’elles, contribueix amb el teu NO a les urnes del referèndum de l’1-O, amb la voluntat de seguir sent part de l’estat espanyol, però contribuint activament a la democràcia fent sentir la teva veu i exercint el teu dret a decidir el futur.

Total: SÍ / NO

Salvador Cot Periodista

Keep calm El tren català accelera

Equip de Redacció: Adrianna Casals, Albert Sant, Antoni Pujadas, Clara Ballart, May Gallén, Miquel Strubell, Pilar Soler, Xavier González Sanz.

Maquetació: Marc Baurier

Les biografies dels nous consellers deixen clar que no hi haurà marxa

enrere i que l’Estat haurà de triar entre admetre urnes o requisar-les.

Missatge en una ampolla de cava català: a totes amb el referèndum. Després d’uns dies de displicència madrilenya, posada en es-cena i sobreactuada gràcies a la caiguda del conseller Baiget, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han pitjat l’accelerador i la loco-motora catalana ha incrementat, de cop, la velocitat de xoc contra la legalitat espanyola. Les represàlies econòmiques anunciades pel Tribunal de Comptes han tingut l’efecte se-cundari de compactar el govern, que ara és conscient i assumeix, en bloc, que pot patir requises i confiscacions arbitràries, de la ma-teixa manera i amb el mateix estil que la llei de responsabilitats polítiques, de 1939, que va deixar sense casa desenes de milers de fa-mílies, sancionades per suposada desafecció respecte a la dictadura franquista.

L’estratègia repressiva de Madrid és mons-truosa, almenys des d’una perspectiva de-mocràtica. Només té una feblesa –decisiva–, que és que obliga les institucions catalanes a guanyar. O sigui que, a partir d’ara, tots i ca-dascun dels membres del govern, així com els alcaldes i funcionaris, saben que un hipotètic bloqueig del referèndum de l’1 d’Octubre equi-valdria no només a un desastre polític, sinó a la ruïna econòmica d’ells i les seves famílies, de la mateixa manera que va passar amb les confiscacions franquistes que, vuitanta anys després, encara no han estat retornades als seus legítims propietaris.

El fet és que la negativa a negociar res, su-mada a la guerra bruta de l’Estat, ha acabat generant el primer govern inequívocament in-dependentista des de 1714, amb tots i cadas-cun dels seus membres explícitament com-promesos amb l’objectiu de fer cas omís de la legalitat espanyola l’1 d’Octubre. Les biogra-fies dels nous consellers indiquen clarament que no hi haurà marxa enrere i que, per pri-mera vegada, serà l’Estat qui haurà d’assumir o bé la imatge de les cues davant de les urnes o bé la foto d’uns policies requisant, de forma coactiva, les urnes que simbolitzen la demo-cràcia. Espanya afronta el mirall turc..

EL PUNT AVUI - Dimecres, 19 juliol 2017.

Per si encara tens dubtes