nosaltres - col·legi sant vicenç · 2017-11-17 · pÀg. 20 concurs literari mostrari de treballs...

PÀG. 20 CONCURS LITERARI

MOSTRARI DE TREBALLS

PREMIATSPÀG. 22

ACPF

MOR EL SALESIÀ ESTEVE CASALS

núm. 132EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ

ANY: XXXVMARÇ 2012

PÀG. 9 COL·LEGINOTÍCIES

EL CARNAVAL DELS OFICIS

PÀG. 29 QUART CREIXENT

HISTÒRIA I LITERATURA,

UN BINOMI FANTÀSTIC!

PÀG. 35

AGENDA DE PRIMAVERA

PÀG. 16 CARRER DELS GEGANTS

EN JOAN MIRÓ ENTRA A LES

NOSTRES CLASSES

PÀG. 12 ENTREVISTA

ROGER BARTÉS ENS OBRE EL COR

Hem admirat la

bellesa

nosaltres

La pau comença amb un somriure

SUMARI

29Quart creixent

32Cicle superior

04Benvinguts a la vida

03Editorial

20Concurs literari: Mostrari de treballs premiats (II)

12Entrevista: Roger Bartés

36Cruïlla de narradors

06Col·leginotícies

22Mor el salesià Esteve Casals

35Agenda de primavera

39Entreteniments

11Biblioteca Ramon Folch

26Obrim camí

38Bon dia, Sr. Kaspàrov

15Carrer dels Gegants

24Departament Psicopedagògic i d’Orientació

25Nadal de 2011

La nostra portadaPer primera vegada en la seva història, el Col·legi Sant Vicenç es va adherir al Dia Escolar de la No-violència i la Pau, celebrat arreu del món el 30 de gener de 2012, de què trobareu informació gràfica i escrita en la secció “Col·leginotícies”, pàg. 6-10.

Equip de redaccióConsell de redacció:Jaume Folqué, Joaquim Pastor i Antoni PratsInformació i documentació: Francisco López, Carmina Botellas, Glòria Roig i Yolanda ArtigasFotografies: Lluís Bosch, Mònica Biel, Cristina Sanchís, Luis Oriol Castilla i AMPACol·laboradors/es d’aquest número: Pilar Díaz, Esteve Fradera, Montse Bigas i equips de mestres d’educació infantil i primàriaDisseny i maquetació: Joan PastorImpressió: La Comercial, Soc. Coop. C. Ltda. (Molins de Rei)

XXII Pessebre ViventLa foto que acompanya aquesta informació ens ajuda a rememorar l’últim Pessebre Vivent, el vint-i-dosè, que, acollit al pati de l’escola, va congregar una nombrosa concurrència el 21 de desembre passat, penúltim dia del primer trimestre. Dels onze quadres que el formaven -dividits en quatre grups o blocs-, deu es van muntar al voltant de la pista poliesportiva del pati, i un (Els cantaires de nadales), al teatre del “submarí”. Per la seva complexitat i nombre de figurants, en destacaven tres: La masia el dia de Nadal, El carrer dels oficis i Balls (de dimonis i pastors). La representació, que va durar una hora (15.30 – 16.30 h), va culminar el reguitzell d’actes amb què el nostre centre va preparar la celebració del Nadal de 2011.

Informació: Montse Bigas

S’apropa un aniversariEl 13 de setembre de 2012 es compliran vint anys de la inauguració de l’anomenada -i tan desitjada- “escola nova” del carrer Antoni Gaudí, que d’aleshores ençà ha anat creixent tant pel que fa a espais com a serveis. El nou edifici es va construir en menys d’un any. Concebut per l’arquitecte com un petit poble -amb places i carrers-, va merèixer de seguida l’aprovació de tots els qui hi entraven per primera vegada, sobretot si venien de l’escola vella del carrer Barcelona (1964-1992), estreta, mal il·luminada i impossible d’ampliar.

Les fotos de les marietesTornem a publicar en aquest número la pàgina núm. 16 de la revista anterior, en què, per error, ens vam oblidar d’incloure la fotografia d’una alumna de la classe de les marietes.

2NOSALTRES

EDITORIAL

La tràgica i prematura mort, l’11 de febrer passat, de la cantant i actriu Whitney Houston (1963-2012), que ha commocionat el món de la música, ens ha dut

a la memòria altres casos de personatges del mediàtic univers de l’espectacle i l’es-port que han deixat perdre la possibilitat de gaudir plenament d’una vida que, si més no aparentment, els ho havia posat tot al seu abast per assolir la felicitat: dots excepcionals, fama, èxit, riquesa... Tal com ha recordat en un esplèndid escrit Jesús Sanz Montes (1), la cantant de Nova Jersey es preguntava en una cançó How Will I Know (“com podria conèixer?”), “i això és el que a les palpentes ha anat bus-cant”, errant i incapaç de sortir per ella mateixa de les tenalles de la droga i l’al-cohol. Cantava a l’amor més gran (Greatest Love of All), corria al seu encontre (Run to You), però va ser incapaç de trobar-lo. Ulle-rosa i demacrada, el seu comportament dels últims anys presagiava la tragèdia que la tarda de l’11 de febrer es consumà inevitablement quan doblegà el seu cos “enfonsat en un naufragi de banyera”.

Què deuen pensar els infants -ens pregun-tem- quan els mitjans de comunicació divulguen notícies com la de la mort de Houston? (I els milions de joves que ado-ren els seus ídols i els imiten?...) Ells, que traspuen vitalitat i, fins i tot, demostren en moltes ocasions que són capaços de so-breposar-se a les adversitats i recuperar-se ràpidament del cansament i els fracassos, de segur que els costa entendre que la vida pugui rodolar, de sobte, cap a l’abis-me, segada per la dalla de la desesperació i la fatiga. Pensant en els nois i noies que

cada dia tenim davant, i a la llum de la re-flexió esmentada, hom revalora l’enorme importància de la nostra comesa d’educa-dors cridats a inculcar el respecte pel do de l’existència i, en paraules del nostre Caràcter propi, el foment dels valors de la gratitud i l’alegria, “sense deixar-nos aba-tre per les dificultats de la vida” (pàg. 13).

Estimar la vida vol dir conèixer i estimar el propi cos, raó per la qual alguns pensa-dors reclamen, d’un temps ençà, que l’es-cola desplegui una “pedagogia del cos”, de les seves possibilitats i dels seus límits, de les seves fortaleses i també de les seves febleses. Una pedagogia que alerti sobre els perills de sotmetre el cos a l’imperi de la moda i on tinguin cabuda les paraules respecte, comunió, pudor i modèstia.

La pràctica moderada i distesa de l’es-port -exempta de l’agressivitat generada per l’esperit competitiu-, el foment d’uns hàbits d’alimentació saludables, les cam-panyes de prevenció de l’alcohol i les dro-gues i, en resum, els programes de l’edu-cació per a la salut són uns bons exemples de com l’escola pot contribuir a crear en els alumnes una consciència de respecte envers el propi cos. Però hom intueix que, sense desmerèixer-la, aquesta pedagogia no és suficient. Com tampoc no ho és re-lacionar en una pàgina web els telèfons on els joves poden trucar per demanar informació sobre temes de sexualitat i anticoncepció, ni la documentació sobre els perills que comporta el consum de drogues, ni la frase que la introdueix (“Et donem prou dades perquè la teva elecció sigui lliure”). No n’hi ha prou a informar. Altrament, com s’explica el “macrobote-

El cor abans que el cosJoaquim Pastor Font

llón” que recentment hem vist a Granada (16 i 17 de març) per celebrar l’arribada de la primavera, amb uns 15.000 joves al car-rer i 100 policies vigilant-los? I els controls d’alcoholèmia? I l’extensió dels serveis de transport públic, pensats per al joves que surten de les discoteques, amb què es pretén frenar el degoteig constant de morts els caps de setmana? I l’augment del consum d’alcohol i estupefaents entre el sector juvenil de la població?...

Sense una dimensió espiritual, orientada a la vida, l’educació per a la salut -sobre-tot entre els preadolescents i adolescents- resulta incompleta, com es desprèn dels exemples posats. Com també és insufici-ent la coneguda afirmació que “el cos és meu, i en faig el que vull”. Més aviat “con-vé un retorn a la dignitat del cos com a dipositari d’un do de bellesa i de bondat, que són font de felicitat compartida”, en paraules d’Armand Puig i Francesc Tor-ralba (2), que ens guien en aquest darrer paràgraf del nostre escrit. El cos és molt més que instint sexual i matèria orgànica en moviment; el cos és també cor que hi veu i paraula que dialoga. “Allò que el cos viu i allò que fa ho deu al centre de la persona”, allà on es juga “el ser o no ser de cadascú”. És el cor el que ha de merèi-xer una atenció, una cura, una vigilància més gran. Al cap i a la fi, el cos -que porta gravada una marca humana i divina- ac-tua “amb la llibertat i l’amor que li arri-ben del cor”

(1) Jesús Sanz Montes, arquebisbe d’Oviedo, va dedicar la seva carta pastoral de la 3ª setmana de febrer de 2012 a la cantant desapareguda.

(2) Armand Puig i Francesc Torralba: La saviesa del cos. Proa, 2006.

3NOSALTRES

BENVINGUTS A LA VIDA

“Som germans bessons”Ens diem Martina i Gerard Talón Cuadrado, fills d’Eduard, que treballa a la

construcció, i Sheila, que és administrativa. Som germans bessons nascuts a

l’Hospital General de Catalunya el dia 1 de desembre de 2011 (1). La mare vol

agrair a la doctora Martínez, que li va practicar la cesària, les atencions que va

rebre durant el part, que va anar bé. Tenim dos germans que es diuen Dídac

(6 anys) i Paula (4), alumnes del Col·legi Sant Vicenç, que, segons el parer

dels pares, “estan molt contents i col·laboren molt”. També volem ressenyar

els noms dels nostres besavis i avis: Laura, Antonia, Armand (besavis), Josep,

Margot (avis paterns), Diego i Laura (avis materns). Haver-los conegut suposa

per a nosaltres un motiu d’agraïment i de joia. I un últim apunt sobre el

significat dels nostres noms: Martina és, com és obvi, el femení de Martí,

d’origen llatí, que significa “relatiu al martell” o “relatiu a Mart”; Gerard, del

germànic, vol dir “llança forta” o “guardià valent”

(1) La Martina, amb un pes de 2,960 kg; el Gerard, amb 3,080 kg.

“La Gala és la nostra musa”Mireu-me bé a la foto: sóc la Gala Calvo Pérez, filla d’Alfonso i Gema, administratius, i germana de la Maria, que té tres anys i és alumna de la classe de la Begoña Molinero. Vaig arribar al món, amb un pes de 3,055 kg, el dia 25 de gener de 2012, en el decurs d’un part que, tot i la cesària, es va desenvolupar sense incidents. Em van atendre dos metges de l’Hospital de Barcelona, els doctors Bassols i Marcet, força competents. Només he conegut un avi, el patern, que es diu Jesús i que em tracta amb tant d’afecte que, segons que assegura la mare, “sembla que no en falti cap (dels altres tres)”. Un afecte diferent i, alhora, semblant del que em manifesta la Maria, molt contenta, que ha reaccionat “molt i molt bé” i que espera que jo sigui gran per jugar amb mi i deixar-me totes les joguines (això, si més no, és el que creuen els pares). M’agrada dir-vos que hem tingut moltes visites (familiars, amics i companys de la feina dels pares), que ens han fet molts regals, els més valorats dels quals han estat... els bombons. I acabo amb un comentari sobre el meu nom, escollit per la mare. “Gala va ser la musa de Salvador Dalí, i aquest senyor va ser tot un geni”, afirma abans de concloure: “Ella és la nostra musa: la del papa, la mama i la Maria”

Informació: Glòria Roig i equips de mestres

Benvinguts a la vida

NASCUTS ENTRE DE LA BONANÇA DE LA TARDOR I EL FRED DE L’HIVERN, ELS CINC BEBÈS QUE ACOLLIM EN AQUESTA SECCIÓ UNEIXEN LES SEVES VEUS PER AGRAIR EL DO I EL MIRACLE DE LA VIDA.

4NOSALTRES

BENVINGUTS A LA VIDA

“Sóc una filla esperada amb il·lusió”El meu nom és Ada Calvo Vilaseró, i sóc filla de David, que és

enginyer de telecomunicacions, i Isabel, infermera. Vaig néixer

a les 10:25 h del dia 10 de febrer de 2012, amb un pes de 3,100

kg, a la Clínica Sagrada Família de Barcelona. A la mare li havien

programat la cesària, raó per la qual al quiròfan tot estava preparat

i ens esperaven cinc professionals: un metge, una llevadora, un

cirurgià, un anestesista i una infermera, entre els quals, “hi havia

molt bona relació, segons l’opinió de la mare, que afegeix: “Tot

va transcórrer amb normalitat”. Tinc una germana de 3 anys

i 9 mesos, la Carlota, que està molt contenta i té moltes ganes

de cuidar-me. També m’agrada relacionar els noms de la meva

besàvia, Antonia, i dels meus avis, que, il·lusionats, em vénen a

veure sempre que poden: Adolfo, Dolores (paterns), Carles i Mª

Isabel (materns). Estem molt agraïts amb totes les persones que

ens han vingut a veure, però la mare diu que hi ha una visita que

mai no oblidarà: “La de la Carlota, que va entrar a l’habitació de la

clínica il·lusionada, somrient i amb un ram de tulipes”, desitjosa de

conèixer-me. Ha estat precisament ella qui ha triat el nom, que ve

de l’hebreu i significa “adorn, bellesa”. I com a cloenda d’aquesta

ressenya, unes formoses paraules dels pares, que estimo moltíssim:

“És una experiència fantàstica. L’Ada és una filla que esperàvem

amb il·lusió, igual que la Carlota”.

Jo sóc la Joana Pastor Folqué, nascuda a les 00:38 h del 20 de gener de 2012, amb un pes de 2,800 kg, a l’Hospital Sant Joan de Déu. El pare, dissenyador gràfic, es diu Joan, i la mare, mestra del Col·legi Sant Vicenç, es diu Núria. M’encanta el relat que la mare, experta en aquests temes, fa del part: “Normal, sense complicacions, molt bonic, el millor part”, i acompanyats d’una lle-vadora “que en tot moment m’indica-va com havia de passar aquesta estona de dolor de la millor manera possible”. Però espereu, que a la narració encara li falta un dolç final: “El moment de néi-xer va ser molt íntim, amb la llevadora, el Joan i jo. Vaig poder agafar la Joana just quan sortia, i el seu primer plor el va fer entre els meus braços. Va ser tot molt natural” (mare, que ens faràs plorar...). Tinc dos germans, Francesc (3 anys) i Elena (2), que han reaccionat molt bé en veure’m a casa, atès que l’un i l’altra “ens ajuden, la vigilen i estan a l’aguait per si plora”. Quant als besavis

(Vicenç i Florentina) i avis (Joaquim, Maria Carme, Joan i Rosa), “estan molt contents, tot i tenir molts bes-néts i néts”. I és que “un nouvingut sem-pre els omple d’alegria i felicitat”. Ens ha visitat molta gent, sobretot a casa. Tothom duia un regal sota el braç, “i això és molt d’agrair”, reconeix la mare, que també vol apro-fitar aquesta ressenya per a donar les gràcies als companys i companyes de la feina que “han vingut a veure la Joana, com també als pares i mares de l’escola que ens han mostrat el seu afecte”. Pel que fa al nom, a més de ser el femení del nom del pare, “ens agrada pel seu significat: ‘Déu és misericordiós’”. Està previst que em bategin durant la vet-lla pasqual d’aquest any a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua, on els meus padrins -Maria del Mar i Joan Francesc, germans de la mare- viuen la seva fe.

“Va ser un part molt bonic”, diu la mare

“Quanta feina!”Núria Folqué Giménez

El Joan i jo estem molt contents per aquest nou regal de Déu. Nosaltres apostem per la família i la vida perquè hem experimentat en cada fill un amor immens. Tothom ens comenta: “Quanta feina!”, i és veritat, però si aquesta feina la fas amb l’amor de Jesús, hi surts guanyant.

Una fe que esdevé, a més del familiar, “un altre llaç que ens uneix”. La fe és justament “el que volem per a la Joana i els nostres fills” (Núria)

5NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Col·leginotícies

El Dia de la Pau

l’actualitat de l’escola

El passat 30 de gener, i coincidint amb l’aniversari de la mort de Mahatma Gand-hi, a partir de les 11.15 h, tots els alumnes i mestres del nostre centre, convocats al pati, van adherir-se per primera vegada al Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). El fred de l’hora no va impedir que la trobada tingués el to festiu que hom pre-veia. Ben al contrari, l’aire fredós tal volta va contribuir que la “mobilització o ac-ció instantània” (en anglès, flashmob) que s’havia assajat en dies anteriors es desen-volupés amb una naturalitat i vivor fran-cament lloables. L’acte, breu però emotiu, va tenir dues parts: l’esmentat flashmob, al ritme de la cançó Mensajes del agua, i la lectura del poema La festa de la pau, molt ben declamat pel mestre del cicle superior Toni Prats, després de la qual s’enlairaren uns quants globus de color blanc. (Curio-sament, i gairebé al mateix temps, un es-tol de coloms va travessar repetidament el cel, d’un blau pur que enamorava.) Val a dir que, durant l’última setmana de gener,

alumnes i mestres, a més d’assajar la cançó de Macaco, havien engalanat l’escola amb manualitats, murals i poemes relatius a la pau, una decoració que va causar l’admi-ració dels assistents a la Jornada de Portes Obertes del dissabte anterior al Dia de la Pau (28 de gener de 2012).

Luis Oriol Castilla ha manifestat a Nosal-tres que, segons el seu parer, “l’activitat ha estat un èxit”. I ha afegit: “La meva valora-ció personal és d’excel·lent, atès el sentit que han transmès els mestres de religió als alumnes, l’acolliment d’aquests i el re-forç per part de la resta de mestres, espe-cialment els tutors i tutores i els mestres d’educació física”. L’actual cap d’estudis, impulsor de la iniciativa, juntament amb l’Equip de Pastoral, ens ha dit que “està previst instaurar aquest dia dins de la pro-gramació anual i celebrar-lo cada any”, per bé que “no amb el mateix format”. El que no canviarà, però, és el missatge: “Pau i no-violència”

La festa de la pauSi tingués la màgia d’un mag,

de les bales faria flors, dels fusells, trombons i fagots i dels trons, poemes d’amor.

Si tingués la màgia d’un mag, de la gana faria blat,

dels canons, prismàtics gegants i dels tancs, camions de gelats.

Si tingués la màgia d’un mag, dels soldats en faria clowns, dels tinents, ocells de paper,

ballarines o castellers.

Si tingués la màgia d’un mag, de les mines faria daus,

de les bombes, jocs malabars i dels corbs, coloms de la pau.

Dàmaris Gelabert

01

6NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

01Els alumnes de sisè enlairen la pancarta amb el lema del Dia de la Pau.

02Una bella instantània del flashmob.

03 - 04 - 05Detalls dels murals relatius a la pau que durant molts dies han adornat la planta baixa de l’escola.

02

03

04

05

7NOSALTRES

Amb només 24 anys i la carrera de magis-teri tot just estrenada, Cristina Sanchís Capella (l’Hospitalet, 28 de desembre de 1988) ha estat cridada dues vegades per fer substitucions al nostre centre: la primera, el gener de 2011; la segona, a l’inici del curs actual. L’experiència li fa dir, esperan-çada: “M’agradaria quedar-me en aquesta escola”. Filla de Vicente, transportista de mobles, i Ascensión, treballadora en una empresa de neteja, té quatre germans més grans que ella: Sergio, Juan Carlos, Vicente i Miguel, “de més petit a més gran”. Viu a Sant Vicenç dels Horts, a casa dels seus pares, i és soltera. Es considera una perso-na “oberta, alegre, endreçada. organitzada i respectuosa amb l’espai dels altres”. Asse-gura que sempre intenta “tenir una bona relació amb els amics i companys” i, alho-ra, “fomentar un bon ambient tant a la vida quotidiana com a la feina”.

Va cursar els estudis primaris, secunda-ris i el batxillerat a dos centres públics de Sant Vicenç: el CEIP Joan Juncadella i l’IES Gabriela Mistral. L’any 2006, empesa per una vocació que sentia des de petita, es matriculà a la Universitat de Barcelona per seguir els estudis de magisteri, que va aca-bar el 2009. També té estudis superiors de llengua anglesa, un excel·lent nivell d’in-formàtica, “i he fet -i faig- diversos cursets de formació del professorat”. Enamorada de la muntanya, que forneix de llum els seus ulls grossos, practica l’excursionisme, convençuda que, com diuen, “estar envol-tat de natura és molt saludable”. La resta del seu temps lliure el dedica a estar amb els amics, anar al cinema i viatjar. Se sent cofoia d’haver recorregut quatre països europeus: Escòcia, Irlanda, Itàlia i França, una nació, aquesta última, que va visitar l’estiu passat i de la qual coneix París i

Carcassonne. Val a dir que a Irlanda (més en concret, a Dublín) s’hi va desplaçar, “fa quatre anys”, gràcies a una beca d’estudis que li va permetre fer un curset de tres setmanes. Afirma que no pertany a cap club ni associació, per bé que “tinc pensat marxar a un altre país per fer un volun-tariat d’un mes, una experiència que no la puc deixar escapar”. Ens recomana, per aquest ordre, qualsevol llibre de l’escriptor Jorge Bucay, la pel·lícula El código Da Vinci, “que em va semblar molt interessant”, i el programa de TV3 Mestres (“la televisió no la miro gaire”), “que està molt bé perquè pots veure les diferents experiències de mestres d’arreu de Catalunya”.

Recorda que la primera incorporació al Claustre del Col·legi Sant Vicenç va ser el gener de 2011, cridada per substituir la mestra Maria Carme Morales durant dos mesos. Reconeix que del nostre cen-tre “n’havia sentit a parlar, ja que visc al poble i molta gent del meu voltant hi havia anat”. I matisa: “I estaven sempre contents de la seva escola”. Convocada novament, a començament del curs 2011-12, “he fet la jornada completa durant el primer trimestre”. Ara, però, inserida en l’etapa infantil i arran de la reincorpo-ració de la Maria Carme, “faig la jorna-da reduïda”. Contenta de la seva comesa, admet que “avui dia és complicat trobar un lloc de treball”. El que més li agrada del Col·legi Sant Vicenç és que “hi ha molt bons companys, que sempre que poden et donen un cop de mà”. I és que “educar no és tan fàcil, sempre cal la coordinació d’un equip.” Un altre aspecte que valora molt positivament és “el treball i el gran esforç que es fa per innovar dia rere dia i

EducarCristina Sanchís Capella

Des de ben petita jugava a ser mestra amb els nens i nenes del meu carrer, m’agradava ensenyar, sobretot matemàtiques. La meva mare diu que jo sempre deia que volia ser mestra. Així que vaig decidir iniciar els meus estudis de magisteri. He fet diferents feines amb infants, des de professora parti-cular fins a educació en el lleure. La veritat és que és molt gratificant veure com un grup de petites persones es van fent grans, aprenen a conviure juntes i cada dia van millorant en el seu aprenentatge.

Per a mi educar és proporcionar un ventall de recursos i coneixements als infants, tant en l’àmbit cognitiu com so-cial i emocional, perquè el dia de demà siguin autosuficients i puguin desenvo-lupar-se en la societat que els envolta. El secret d’això és que tant a l’escola com en l’entorn familiar se’ls acompanyi des de ben petits, guiant-los de manera cohe-rent i coordinada en aquest camí que és l’educació. És com quan aprenen a anar amb bicicleta: primer els poses les rodes petites, després, quan ja en saben, els les treus, però continues agafant-los de la bici mentre ells criden “no em deixis”; fi-nalment deixes anar la bicicleta, però mai no deixes de córrer al seu costat. Sempre he treballat amb infants. Fa cinc anys que faig casals d’estiu, colònies, esplais, caus, extraescolars, acollides o menjadors.

PERFIL

COL·LEGINOTÍCIES

Cristina Sanchís, alegre i amb llum als ulls

poder donar una educació de qualitat als infants”. I conclou, sincera: “M’he sentit molt còmoda i acollida. Estic molt satis-feta, penso que he aportat tot el que he pogut a aquesta escola, he après molt, i ara és quan tinc més ganes de seguir fent el que faig, ser mestra”.

La jove mestra -inquieta i estudiosa- ja ha planificat el seu futur més immediat: “El curs vinent començaré a la UNED (Univer-sitat d’Estudis a Distància) un màster de tractament de la diversitat a l’aula”. Des del punt de vista laboral, voldria continuar treballant al Col·legi Sant Vicenç, tal com hem dit més amunt, una decisió que se sustenta en tres raons: “En primer lloc, perquè m’he sentit molt ben acollida, tant pels companys com pels nens i nenes: en segon lloc, perquè m’agrada el funciona-ment de l’escola en si, s’està fent un tre-ball molt important per a l’educació dels infants; per últim, és una escola que està a prop de casa, i això també és important”

Foto:Cristina Sanchís al parc Disneyland París.

8NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

La imatge que acompanya aquesta informació correspon a la rua de Carnestoltes que el passat 17 de febrer, entorn de les 15.30 h, va pintar de color, vida i somriures els voltants de la nostra escola, on, com cada any, s’havia aplegat un nombrós grup de curiosos -la majoria, familiar dels alumnes- desitjosos de veure la desfilada. El tema d’enguany -els oficis- va desvetllar d’allò més la imaginació dels mestres de tots els cicles, que, amb bosses de plàstic, cartró, cartolines, ceres i colors, van ser capaços de transformar els seus alumnes en simpàtics figurants del món del treball:Pintors (etapa infantil) Esportistes (cicle inicial) Cuiners i cambrers (cicle mitjà) Músics (cicle superior).

La segona part de la festa va tenir dos escenaris: el pati, lloc de trobada dels alumnes d’educació infantil i cicle inicial, que van gaudir dels balls i les cançons d’un grup d’animació, i el teatre del “submarí”, espai adequat per a les actuacions musicals que havia preparat l’alumnat dels cicles mitjà i superior. Abans d’anar-se’n a casa (17 h), educadors i educands van assaborir la tradicional i dolcíssima xocolata amb melindros, cloenda exquisida d’una tarda de climatologia benigna i somriures sense fi

El carnaval dels oficis

3ª Mostra de PessebresUn total de 25 concursants van participar en la 3ª Mostra de Pessebres organitzada per l’AMPA del nostre col·legi, que, per tercer any consecutiu, demanava als inscrits que fessin un pessebre dins una capsa de sabates. Un cop vistos i exposats els treballs, Yolanda Artigas reconeix que “n’hi havia de molt ben elaborats i originals”, per la qual cosa els components del jurat ho van tenir difícil a l’hora de determinar els guanyadors, un mèrit que finalment va recaure en José García Rubio (categoria dels més petits), Julia i Elena Ricardo (categoria dels mitjans) i Natàlia Nicolau (tercera categoria). Els premis -un xec d’Abacus per un import de 20 €- i els records per a tots els participants -unes tisores que fan formes- es van lliurar en el decurs d’un acte tan senzill com esperat que va tenir lloc el 13 de gener passat

9NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

El dissabte 28 de gener de 2012, d’11 a 13 h, va tenir lloc a la nostra escola la Jorna-da de Portes Obertes del curs 2011-12, que va congregar un significatiu nombre de famílies vicentines deleroses de conèi-xer l’ideari, la pedagogia i els serveis que ofereix el Col·legi Sant Vicenç. Aplegats al teatre del “submarí”, els assistents van veure el vídeo que s’estrenà el curs pas-sat amb motiu d’aquesta trobada infor-mativa: un curt documental que, com és sabut, fa una ràpida i encertada aproxi-mació al funcionament del nostre cen-tre al llarg d’un dia. Tot seguit, s’adreça-ren als pares i mares, per aquest, ordre, Francesc Chavarria, president de l’ACPF, Jaume Folqué, director pedagògic (que ampliaren la informació sobre alguns punts que s’apunten en el vídeo), i Joan Nicolau, tresorer de la Junta Rectora, que, amb el suport de Francisco López, l’administrador del centre, va comentar algunes qüestions relatives a les quotes d’ensenyament, obres i els serveis d’aco-llida i de menjador. A continuació, s’obrí un torn de precs i preguntes que alguns dels presents aprofitaren per a demanar aclariments sobre el tema de les quotes i per a interessar-se per qüestions relati-ves al procés de preinscripció. En aquest sentit, es constata que hi ha una preocu-pació pel sistema que es fa servir per a

atorgar els punts a les famílies dels pre-inscrits.

Durant la segona part de la Jornada, els pares i mares tingueren l’oportunitat de visitar les diverses dependències d’una escola endreçada i esplèndidament en-galanada amb motiu de la celebració del Dia de la Pau (30 de gener), de què par-lem en aquesta mateixa secció.

Mònica Español Esquirol, que, com a membre de l’Equip Directiu, col·laborà en l’organització i bon desenvolupa-ment de la Jornada, ha manifestat a Nosaltres que, una vegada més, s’adonà que “la impressió que la nostra escola causà a les famílies és força positiva”, i afegeix que “les famílies fan comentaris al voltant de les bones instal·lacions del centre, l’amplitud i la quantitat d’espais, la llum natural de què disposem, etc.” La responsable del Departament Psicopeda-gògic va quedar sorpresa tant de l’elevat nombre d’assistents com de la seva pun-tualitat, atès que “una mica abans de les 11 h ja s’esperaven a la porta de l’escola”. Finalment la Mònica considera un encert que “s’obrís la sala de psicomotricitat del submarí perquè els més petits juguessin mentre els pares i mares escoltaven les explicacions” de les persones esmenta-des anteriorment

Jornada de Portes Obertes

25 anys fent teatreL’obra nadalenca Anem tots cap a Betlem, representada pels alumnes del cicle superior els dies 15 i 16 de desembre de 2011 (vegeu foto adjunta), va encetar el XXV Cicle de Teatre i Expressió del Col·legi Sant Vicenç, que s’anirà desplegant al llarg d’aquest curs. L’actuació dels nois i noies més grans de l’escola (1) ens va fer pensar en la primera Setmana de Teatre del nostre centre, que va tenir lloc el mes de juny de 1988 en una aula del primer pis de l’escola del carrer Barcelona, la popular “Acadèmia”, convenientment adaptada per Lluís Bosch Vendrell, aleshores director pedagògic. Colpits per l’emoció, vam buscar l’arxiu de Nosaltres i vam trobar aquella primera crònica d’una activitat que s’ha dut a terme, ininterrompudament, al llarg de 25 anys. L’escrit de la revista a què ens referim el podeu veure en el bloc Bons Lectors de la biblioteca Ramon Folch [bibliopalau.blogspot.com]

L’APUNTL’opinió d’un exalumneAvui he vingut a la Jornada de Portes Obertes el Col·legi Sant Vicenç.

Mare meva...! De cop s’han ensopegat munts de records, gent coneguda, esperances... m’he sentit més exalumne que mai!

Inevitable de fullejar una revista (que encara es diu igual!) que jo mateix havia ajudat a fer els divendres a la tarda amb el Joaquim Pastor.

Recordar que fa 30 anys de la Lina Ribas, jo era un d’aquells primers marrecs als quals es va haver d’enfrontar quan va començar substituint en Jesús Getán!

Jo què sé: companys, hores de bàsquet, treballs manuals, deures que no s’acabaven mai, el meu pare que col·laborava a les tardes arreglant una porta o canviant un fluorescent a l’escola vella de ca l’Aragall...

En fi, m’ha vingut de gust escriure i dir-vos que feu una gran tasca de país, juntament amb els pares.

Una abraçada,Jordi Torras, exalumne del Col·legi Sant Vicenç

(1) Per primera vegada, l’obra nadalenca va comptar amb la col·laboració d’un grup musical format per amics

del mestre Manel Vidal Portillo, un bon guitarrista.

10NOSALTRES

“Aquestes sessions donen vida a la biblioteca”

Mònica Biel Tres tutora de cicle mitjà

“Personalment penso que sessions com les del 9 de febrer passat donen vida a la biblioteca i a l’escola. Els contes obren la imaginació dels més menuts i des-perten sentits que altres coneixements o àrees no ofereixen.

La selecció de contes va ser molt encer-tada i destaco, sobretot, que els matei-xos alumnes puguin participar-hi. Fer-los partícips d’aquests esdeveniments els fa créixer.

També, cal agrair la participació de la Coral Xerinola perquè deixen fer un tastet de l’esforç i dedicació d’un grup d’infants del poble i de l’escola, i acom-panyen la vetllada amb alegria.”

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

Esperem l’escriptor Miquel DesclotQUIN HONOR, PER A TOTS NOSALTRES, QUE UN ESCRIPTOR TAN PRESTIGIÓS COM MIQUEL DESCLOT (BARCELONA, 1952) HAGI ACCEPTAT LA INVITACIÓ DE VENIR-NOS A VEURE EL PRÒXIM MES DE MAIG! MENTRE L’ESPEREM, LA NOSTRA SALA DE LECTURA CONTINUA FORNINT EL SABER, LA IL·LUSIÓ I LA FANTASIA DE TOTS ELS USUARIS, JOVES I GRANS, QUE CADA DIA ENS VISITEN.

Ens visitarà Miquel DesclotEl pròxim 9 de maig visitarà el Col·legi Sant Vicenç Miquel Creus i Muñoz (Bar-celona, 1952), més conegut com a Mi-quel Desclot, que ha acceptat la invi-tació de compartir dues hores del seu temps (de 9 a 11 h) amb els alumnes del

nostre centre. Creador d’una extensa obra poètica, Desclot també ha cultivat amb encert el gènere teatral i narratiu, i ha traduït al català poemes i obres de teatre d’autors de cultures diverses. L’any 2002 el Ministeri de Cultura li concedí el Premio Nacional de Literatu-ra Infantil y Juvenil pel seu llibre Més música, mestre!, publicat per La Galera, un aplec de poemes i endevinalles de-dicats a cadascun dels instruments de l’orquestra.

Atrapa un regalEnmig d’una gran expectació, va co-mençar a la biblioteca, el 12 de març passat (17.15 h), la primera sessió d’un concurs, Atrapa un regal -ideat pel mes-tre Toni Prats a partir del programa de televisió Atrapa un millón-, que pre-tén enriquir el bagatge lèxic del nostre alumnat. Hi participen els nois i noies del cicle superior.

Contes d’hivernLa foto adjunta recull una instantània de la sessió de contes que va tenir lloc a la biblioteca Ramon Folch el passat 9 de febrer, un marc idoni per a l’estrena de l’obreta teatral El ninot de neu, en què intervingueren quatre alumnes del cicle mitjà, cinc del superior i tres mestres (1). Abans de la representació, Toni Prats explicà, amb el suport d’imatges, el conte El petit avet, que fou seguit amb força atenció per part del nombrós públic que assistí a la vetllada. L’acte el tancà el grup de petits de la Coral Xerinola, dirigida per Ester Castellón, que presentà un petit mostrari del seu repertori.

Molt ben valorats pels assistents -que sortiren força satisfets de la trobada-, els anomenats “contes d’hivern” s’insereixen en la programació d’activitats que la nostra sala de lectura ofereix als usuaris en horari no lectiu.

Novetats editorialsEntre les últimes adquisicions de la biblioteca Ramon Folch, cal destacar els llibres que relacionem a continuació, la lectura dels quals recomanem vivament:

(1) Daniel Sangüesa, Climent Tuset, Paula Rodríguez, Enya Belsué (cicle mitjà), Ainhoa García, Victòria Escobar, Mar Bosch, David Prats, Marc Morante (cicle superior), Mònica Español, Joaquim Pastor i Toni Prats (mestres).

Morpurgo, Michael Cavall de guerra (Estrella Polar) Alumnes del cicle superior i d’ESO

Desclot, Miquel Poesies amb suc (La Galera) Alumnes dels cicles mitjà i superior i mestres

Tortajada, Anna Rondalles merave-lloses que no hem de perdre (Columna) Alumnes del cicle superior i educadors

Dalmau, Antoni Les tradicions que no hem de perdre (Columna) Educadors

11NOSALTRES

ENTREVISTAROGER BARTÉS

El Col·legi Sant Vicenç Fins ara, en quins cicles has impartit classe?Durant els cinc anys que fa que sóc a l’es-cola, he passat per tots els cicles menys el mitjà, i he impartit psicomotricitat a l’etapa infantil, educació física als cicles inicial i superior; en aquest cicle he im-partit altres matèries: matemàtiques, català, castellà i coneixement del medi natural i social.

Quins càrrecs has ocupat?He estat coordinador d’educació física, i actualment ho sóc del cicle superior i d’activitats extraescolars.

Com a coordinador de les activitats ex-traescolars, quina és la teva comesa?Sóc el coordinador de totes les activitats extraescolars, les quals són gairebé totes esportives (futbol sala, handbol, bàsquet, iniciació als esports, aeròbic) exceptuant l’expressió creativa (expressió corporal + manualitats) i escriptura digital (ús de les noves tecnologies + mecanogra-fia). Aquesta última és una innovació d’aquest any i, impartida pel Manel Vi-dal Portillo, una necessitat que els pares van demandar a l’acabament de l’any anterior a través de les enquestes que passem a les famílies per tal de copsar quines són les seves prioritats i peticions a l’hora d’inscriure els seus fills i filles en les nostres activitats extraescolars.

A les envistes del 50è aniversari del centre (1964/2014), com veus el futur del Col·legi Sant Vicenç?Veig un col·legi en creixement i movi-ment constants, que es va adaptant als diferents canvis que s’hi van produint i que evoluciona cap on els pares, nens i nenes i mestres el volen dur. Crec que som una escola oberta, on hi ha una es-treta relació entre els professionals que hi treballen i els infants que hi assistei-xen diàriament, una proximitat que, si tenim en compte els grans canvis que la societat està patint, veig totalment necessària per tal de poder posar al seu abast tots els instruments i les eines que, en el futur, els caldran per a arribar on ells decideixin.

Quina valoració fas del teu pas per la comissió que va estudiar el canvi de règim jurídic de l’ACPF?Crec que la comissió va fer una gran tas-ca. Vàrem intentar veure, des de tots els punts de vista, quins serien els canvis i si aquests serien bons i positius per a la nostra escola. La meva opinió, tot i que humil i desinteressada, va procurar do-nar resposta a qüestions que en alguns casos se’ns escapaven de les mans. Entre tots, però, vam aconseguir el nostre pro-pòsit i vam continuar endavant un canvi que serà pel bé de la nostra escola, si el futur així ens ho permet.

M’agradaria també dir -i crec que parlo en nom de tots els mestres que formà-vem part d’aquesta comissió- que el nos-tre punt de vista també serà important en el futur. Cal remarcar que la nostra confiança és plena en els futurs mem-bres d’esdevenidores comissions, i que sabem que miraran sempre pel bé de la nostra escola.

Ara que ja hi estàs del tot integrat, què és el que més t’agrada de la nos-tra escola?Crec que no m’equivocaria si digués que és la relació que hi entre tots els qui en formem part. El tracte amb els nens i nenes, els pares i mares i, sobretot, amb els companys de feina fa que, ara com ara, pugui dir que tinc la gran sort de treballar del que m’agrada, fent el que m’agrada i amb qui m’agrada. Em sento un privilegiat de poder compartir tants moments, bons i dolents, amb tanta gent de qui em sento molt a prop.

Quins canvis i innovacions proposari-es amb vista a millorar la qualitat del nostre ensenyament?Considero que actualment fem tot allò que cal per tal d’ajudar a madurar els nostres infants, tant des d’un punt de vista social com acadèmic. D’altra banda, tant pel que fa al personal com a les no-ves tecnologies, tenim uns recursos que fan de la nostra escola un referent, tal com diuen els resultats de les competèn-cies bàsiques i els diferents indicadors.

Sé, però, que en el moment en què es vegi necessari un canvi o convingui dur a terme una innovació, l’escola farà el que calgui per a continuar donant una qualitat d’ensenyament d’acord amb les necessitats dels nens i nenes.

El Cicle Superior Per què vas acceptar el càrrec de co-ordinador?Va ser una necessitat del centre i un rep-te personal.

Com valores la feina del flamant equip de coordinadors/es?Crec que estem fent una bona tasca en bé del nostre centre. Val a dir que, tot i que alguns som novells en aquest tipus de càrrec, intentem coordinar els mes-tres amb l’Equip Directiu de la millor manera possible.

Roger Bartés ens obre el cor

COORDINADOR DEL CICLE SUPERIOR D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA DES DEL MES DE SETEMBRE DE 2011 I MÀXIM RESPONSABLE DE LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS, ROGER BARTÉS SÁNCHEZ ÉS MOLT EXPLÍCIT A L’HORA D’EXPLICAR-NOS TANT LES SEVES IDEES PEDAGÒGIQUES COM EL TREBALL DE L’EQUIP HUMÀ QUE COORDINA, ON L’EXPERIÈNCIA DELS MESTRES DE MÉS EDAT S’AJUNTA AMB “ELS NOUS CONCEPTES I TENDÈNCIES” QUE APORTEN ELS JOVES. CONCILIADOR I SATISFET DE LA FEINA QUE FA, VEU AMB OPTIMISME EL FUTUR DEL COL·LEGI SANT VICENÇ, UNA ESCOLA “EN CREIXEMENT I MOVIMENT CONSTANTS, QUE ES VA ADAPTANT ALS DIFERENTS CANVIS QUE S’HI VAN PRODUINT”.

12NOSALTRES

En el meu cas, compto amb l’ajuda i su-port d’un cicle que treballa de manera conjunta i on la feina es fa entre tots.

Com són els alumnes del cicle?No sorprendré ningú dient que hi ha una mica de tot. Però si hagués de destacar una característica que els definís a tots, diria que són nens i nenes que s’impli-quen amb i per l’escola. Són fàcils d’en-grescar i de motivar i, sovint, ens mos-tren i ensenyen actituds i aptituds que molts hauríem d’aprendre.

Estàs satisfet del clima de treball i de l’ambient del cicle?Crec que som un cicle on tots els punts de vista tenen cabuda. Gaudim del privi-legi de tenir mestres que fa molts anys que imparteixen coneixements als nos-tres infants, valedors d’una experiència i un bagatge que fa del seu ensenyament un valor afegit. També hi ha mestres més joves que aporten nous conceptes i ten-dències que no fan més que millorar la qualitat del nostre centre i contribuir a l’evolució de la nostra manera d’educar. En definitiva, entre tots fem que el nos-tre cicle sigui un lloc on cadascú sigui valorat de la mateixa manera.

Metodologies de treball i innovacions Quins són els objectius bàsics de l’edu-cació física en el cicle superior? Els alumnes, en general, els assoleixen?Tant en el cicle superior com en els altres cicles, l’objectiu de l’educació física és desenvolupar en els infants tots aquells àmbits que conformen la seva persona-litat. Una de les tasques que els mestres d’educació física promovem dia rere dia és que els infants madurin físicament, socialment i psicològicament, per a la qual cosa els posem en nombroses situ-acions de moviment. Superació, ajuda, constància, esforç, compartir i gaudir... serien alguns dels valors que es treballen dins de l’educació física.

Com es tracta en el teu cicle la diversitat?En algunes assignatures es fan grups partits, en d’altres s’organitzen grups co-operatius. Treballs tutoritzats o reforços dins i fora de l’aula serien també algunes de les metodologies emprades. També es fan adaptacions i grups reduïts per tal de tractar la diversitat, tant de reforç com d’ampliació.

Quin ús fan els alumnes de les noves tecnologies?Intentem utilitzar al màxim tots els re-cursos que l’escola ens posa a l’abast. Des de l’ordinador, per elaborar textos i presentacions, passant pel projector, per mostrar els treballs que ells matei-xos produeixen, i acabant per la pissarra digital, amb un ús més interactiu i ex-perimental, els infants usen tots aquests elements per tal d’assolir els diferents coneixements d’una manera més signi-ficativa.

Quins hàbits bàsics s’inculquen als alumnes?Procurem que els infants adquireixin hà-bits d’estudi i de treball (tant a casa com a l’escola), d’espera i de respecte, però sobretot tractem d’inculcar valors com l’empatia, la companyonia o la solidari-tat, que, avui en dia, són tan necessàries com imprescindibles.


Crec que som una escola oberta, on hi ha una estreta relació entre

els professionals que hi treballen i els infants que hi assisteixen diàriament

Em plantejo el fet de seguir formant-meEm dic Roger Bartés Sánchez, i vaig néixer a Martorell l’any 1980. Sóc fill de Manel (69 anys) i Gabriela (66). Tinc dos germans més grans que jo: Manel (39 anys) i Jordi (36). Visc a Barcelona. M’agraden l’esport, la música, el cinema i la lectura. Em vaig incorporar al Claustre del Col·legi Sant Vicenç el mes de setembre de 2007, un any després d’haver acabat els estudis de magisteri a la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna. Reconec que sóc d’aquelles persones que necessiten tenir la ment ocupada, no sé parar quiet! Així, per exemple, encara m’agrada fer alguna “sortideta” amb exalumnes, intentant que la natura sigui el que ens rodegi. Ara com ara només em plantejo seguir formant-me en tots els àmbits que em sigui possible per tal de fer la meva tasca de mestre tan bé com pugui. Penso que aquest és el camí per a anar creixent professionalment i també de manera personal, i opino que la feina d’un educador no és només ensenyar o transmetre uns coneixements, sinó que també cal mostrar als infants uns valors i unes actituds que els faran viure d’acord amb uns ideals tan necessaris en la societat que els envolta. Ensenyem el que som i som el que ensenyem.

p

13NOSALTRES


L’equip de mestres del cicle superiorTutors/es: Lluís Bosch, Manel Vidal, Toni Prats, Maite Casanova, Roger BartésEspecialistes: Jaume Folqué (música), Rosa Masana (anglès), Maite Casanova (anglès), Mònica Español (taller d’anglès)Professionals: Mònica Español (psicopedago-ga i mestra d’educació especial)Altres mestres: Joaquim Pastor, Jesús Churio, Luis Oriol Castilla.

Com valores (valoreu) els últims re-sultats de les proves de competències bàsiques i de l’avaluació diagnòstica?Tenint en compte els bons resultats en tots dos indicadors, crec que mostren que tota la feina que es fa, ja des d’infan-til i passant pels restants cicles, és bàsi-ca i fonamental. És el resultat de molts anys treballats, de molts llapis gastats, de moltes gomes empetitides, de molts fulls plens de nombres i lletres, de tan-tes hores emprades a aprendre, a saber, a conèixer...

Considero que aquestes proves avaluen tant els infants com a nosaltres matei-xos i, per tant, són el reflex de la feina ben feta per molts mestres i altres nens i nenes que, directament o indirecta, tam-bé els han ajudat.

Com es fomenta la consolidació de l’apre-nentatge de la lectura i l’escriptura?En totes i cadascuna de les assignatures es treballa l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, ja sigui fent medi social o treballant problemes matemàtics, per bé que és en llengua catalana i castellana on posem més èmfasi en la consolidació d’aquests aprenentatges. Pel que fa a les eines que diàriament s’empren a l’escola per tal de iniciar, millorar i perfeccionar tot allò que està relacionat amb la lectu-ra i l’escriptura, m’agradaria relacionar les següents: lectures comprensives de poemes, narracions, còmics, obres de teatre...; elaboració de tot tipus de tex-tos i de produccions escrites; tallers de lectura, etc.

Lectura i escriptura es complementen, alhora que es necessiten; és un procés conjunt que, des del cicle superior, cre-iem que ajuda els infants a entendre tot allò que els envolta.

Quines metodologies de treball són les més emprades en el cicle (grups co-operatius, grups flexibles de lectura, treballs de cerca, reforços...)? Aquest curs, heu posat en pràctica alguna in-novació?Normalment treballem amb el grup classe conjuntament, però tenim el su-port i el reforç dels mestres del cicle i de la Mònica durant força hores. En algu-nes assignatures partim grups i tractem de treballar de manera més concreta aquells aspectes que creiem que, mitjan-çant aquesta metodologia, poden ajudar més els nostres nens i nenes.

Posant un exemple, l’assignatura de medi natural ens permet treballar la recerca, tant de manera individual com en grups cooperatius, de temes molt propers als in-fants, motivant així la seva capacitat de cercar informació, d’extreure-la, de sinte-titzar-la i de posar-la en comú mitjançant les presentacions als altres companys.

Les altres assignatures tenen també di-ferents metodologies, però jo destacaria la de medi social, la qual ens permet, a més de treballar i adquirir nous coneixe-ments, el fet d’aprendre a resumir i trac-tar la informació, a fer esquemes i a posar en pràctica mètodes d’estudi que facilitin els aprenentatges dels nens i nenes.

Durant el segon trimestre, hem posat un pràctica uns tallers, que tenen una duració d’una hora setmanal, per treba-llar de manera més específica les mate-màtiques, la comprensió lectora (català i castellà), la poesia i el teatre. S’han bar-rejat els grups de manera que tots treba-llin, de la millor manera possible, allò en què necessiten més ajuda.

Quina importància doneu a la tutoria (d’alumnes i de pares)?Considero, personalment, que la tutoria amb alumnes és bàsica per a conèixer les

seves inquietuds, per a tractar valors que són necessaris per a saber viure i conviu-re, per a solucionar problemes i aspectes que, durant la setmana, van sorgint. És el moment per a valorar la seva tasca com a grup, quins són els seus punts forts i en què s’ha de millorar.

És el moment per a treballar amb di-ferents metodologies, actituds i compor-taments que es necessiten polir per tal d’anar acord amb una edat o una situa-ció, apropar-nos als sentiments i a l’afec-te que ells mostren i que nosaltres hem de saber llegir com a indicador del seu estat d’ànim i de les seves idees.

Quant als pares, la tutoria ens serveix per a poder valorar i analitzar millor l’es-forç i les ganes d’aprendre dels infants, intercanviar punts de vista, a vegades enfrontats, però que sempre busquen el millor per als nens i nenes, ja siguin alumnes o fills.

El treball en equip, la cerca contínua de propostes innovadores, la dedicació a la tutoria i la relació propera amb les famílies: heus ací el programa d’un mes-tre jove que ha sintonitzat perfectament amb el tarannà de la nostra escola

14NOSALTRES

De color blancSobre un fons blau, groc i vermell, el blanc ha estat el color predominant als carrers de l’etapa: blanc de l’hivern i, so-bretot, blanc de la pau, bandera universal del Dia de la Pau, que vam celebrar el 30 de gener, tal com s’explica en una altra secció d’aquesta publicació. Molts pares se n’han adonat, és clar, i han quedat me-ravellats en veure l’esplèndida decoració preparada per les mestres i la mainada. Una decoració que, d’altra banda, va ser-vir per a acollir les persones que, el 28 de

gener passat, van visitar el nostre col·legi per primera vegada arran de la Jornada de Portes Obertes, molt concorreguda.

Festa MajorVicenç i Coloma, gegants de Sant Vicenç, van sojornar a la nostra escola durant l’úl-tima setmana del mes de gener. Es tracta d’una visita que ja comença a ser tradicio-nal i que els alumnes esperen i agraeixen. D’altra banda, i coincidint amb els dies de la Festa Major d’hivern, els més petits de Informació: Montse Bigas, cap d’estudis

GUIATS PER LA PAU -REFLEXIVA I BLANCA- I PEL VELL HIVERN -QUE NO ENS HA DEIXAT TOCAR LA NEU-, LES MESTRES I ELS ALUMNES DE L’ETAPA INFANTIL HEM ENCETAT EL CAMÍ DEL 2N TRIMESTRE D’AQUEST CURS 2011-12, TAN FARCIT DE SORPRESES, AMB ACTIVITATS I PROJECTES DE TREBALL FORÇA IL·LUSIONADORS. LA RUTA L’HEM FETA MÉS ACOMPANYATS QUE MAI: AL NOSTRE COSTAT, SOMRIENTS, HEM CONEGUT ELS GEGANTS DE SANT VICENÇ, EL MAMUT VENUX, HANSEL I GRETEL, EL REI CARNESTOLTES, LA VELLA QUARESMA, EL PINTOR JOAN MIRÓ....

La pau de l’hivern

La Marina fa de GretelAmb motiu de la visita a Can Massallera (22-02-12), centre cultural de Sant Boi de Llobregat, els alumnes de P-4 i P-5 van tenir l’oportunitat de pujar a l’escenari on s’havia representat l’obra “Hansel i Gretel” i saludar els quatre actors que hi havien intervingut. Un d’ells és la Marina Pastor, exmestra del nostre centre, que interpreta el paper de Gretel. Va ser un moment idoni per a fer-se unes quantes fotos de record.

la imatge

l’escola van apropar-se al mamut Venux, que ja els esperava, aparentment ferotge, però més amistós que mai.

Sara i Maria CarmeLa Sara, tutora de P-4, i la Maria Carme, mestra especialista d’anglès, s’han rein-corporat a l’equip de mestres de l’etapa a partir del mes de gener de 2012. La primera, recuperada de la lesió que la va tenir reclosa a casa tot un trimestre; la segona, radiant de felicitat després d’ha-ver posat al món el seu primer fill, que es diu Robert (24-08-11). La cap d’estudis de l’etapa, Montse Bigas, destaca que l’una i l’altra “han tornat a iniciar la docència amb moltes ganes i il·lusió”. Benvingudes!

ProjectesLa represa de les activitats acadèmiques, a partir del 9 de gener, ha desvetllat pro-postes d’aprenentatge engrescadores en els tres nivells d’educació infantil, de què volem destacar, pel seu interès, un projecte sobre Joan Miró (P-3), el treball previ i pos-terior a la representació modernitzada i musical de Hansel i Gretel escenificada a Can Massallera (P-4) i, finalment, a P-5, un pro-jecte sobre el cos humà i una investigació sobre l’univers amb un tret de sortida fasci-nant, segons que ens han explicat les tuto-res: “Anirem d’excursió a Canyelles (Garraf) i durant tot un dia farem d’astronautes!”

Els pintors del CarnestoltesEls alumnes de P-3, P-4 i P-5 es van dis-fressar de pintors amb motiu de la festa de Carnestoltes d’enguany, el passat 17 de febrer. Amb bosses d’escombraries de tres colors (rosa, lila i taronja), pintures, ceres, un tros de goma eva blanca -que representava la paleta- i una diadema (que els infants van dur de casa) n’hi va haver prou per a confeccionar unes dis-fresses tan alegres com vistoses

15NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP3

Tot va començar una tarda, quan les nostres mestres ens van dir que arribava en Carnestoltes. Nosaltres estàvem molt contents/es i el vam rebre amb una gran emoció. Aquella setmana ens vam divertir molt, però el rei Carnestoltes una disfressa ens va demanar. De sobte, la Begoña i l’Anna ens van proposar de fer-nos la disfressa de pintor. Quina alegria!!! Ens va agradar molt. Un dia, quan ja teníem la disfressa preparada, en Joan Miró ens va descobrir i tot d’una vam saber qui era i quins quadres havia pintat. Ens va captivar tant que vam voler saber moltes coses d’ell, i aquest ha estat el resultat de la nostra investigació.

ENENTRA A LES CLASSES

DE LES MARIETES I ELS CONILLETS

JOAN MIRÓ

FERRAN S.

CLOE

MARIA C.

FERRAN C.

IVAN

ÉRIC

16NOSALTRES


17NOSALTRES


El divendres 17 de febrer va arribar a l’escola el rei Carnestoltes, i amb ell els esperats “MANAMENTS”, que ens van fer passar estones molts divertides. Aquí en teniu una mostra:

I per acabar, el DIVENDRES, la disfressa de pintor/a, la rua i el gran BALL de CARNESTOLTES.

DILLUNSPintar-se un bigoti i unes galtes

DIMECRES Portar el pijama posat

DIMARTS Un pentinat divertit

DIJOUSUna sabata i un mitjó de cada color

ELS LLEONS I ELS HIPOPÒTAMS ENS HO PASSEM MOLT BÉ QUAN ARRIBA

EL CARNESTOLTES

SERGIO

ALEIX

CLASSE DELS HIPOPÒTAMSCLASSE DELS LLEONS

NIL

ONA

FERRAN

PAULA

JUDIT

JÚLIA G.

18NOSALTRES


Els nens i les nenes de les classes de les foques i de la lluna hem anat a veure l’obra de teatre “Hansel i Gretel” a Can Massallera (Sant Boi de Llobregat).

Us volem ensenyar els dibuixos que hem fet de la caseta de xocolata i del Hansel i la Gretel, com també la fotografia que ens vàrem poder fer a l’escenari del teatre amb els actors!

ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ

AL TEATRE!

19NOSALTRES

CONCURS LITERARI

D’ACORD AMB LES BASES DEL CERTAMEN, INSERIM EN AQUESTA SECCIÓ LES NARRACIONS GUANYADORES DEL GRUP D’ALUMNES DEL V CONCURS LITERARI COL·LEGI SANT VICENÇ, QUE ES VA CONVOCAR EL MES D’ABRIL DE 2011. RECORDEM ALS NOSTRES LECTORS QUE ELS TREBALLS GUANYADORS DE POESIA -TANT DEL GRUP D’ALUMNES COM D’EXALUMNES I ADULTS- ELS VAM PUBLICAR EN EL NOSTRE NÚMERO DEL PASSAT MES DE DESEMBRE.

En Joan “El Raret”

Hi havia una vegada un nen que es deia Joan. Era un noi una mica estrany perquè portava pantalons curts a l’hivern i pantalons llargs a l’estiu. Un dia va sortir a comprar, era un dia que feia molt fred, i en Joan anava vestit amb pantalons curts. Quan va entrar a la botiga, va veure que tothom anava vestit amb pantalons llargs, amb jaquetes de màniga llarga, bufandes, guants... En Joan va pensar:

– Què fa tota aquesta gent tan tapada?, però si fa molta calor!

La gent se’l mirava, però ningú no li deia res.

Quan va arribar a casa, després d’haver comprat un venti-lador, es va posar a fer una migdiada. Durant la migdiada va tenir un somni. Un follet del país del Revés li havia fet un encanteri: sentir fred a l’estiu i calor a l’hivern. Quan en Joan es va despertar, ho va entendre tot i ja mai més no va fer el ridícul quan canviaven d’estació.

Climent Tuset (guanyador del cicle inicial)

El monstre de la foscor

Hi havia una vegada un mons-tre que espantava la gent a la nit. Ell no volia espantar ningú, només volia saludar la gent, explicar-los coses, jugar amb els nens... però res. El món de la Terra no era per a ell.

– Marxaré de la Terra! Viatjaré per l’espai.

Però, després de donar voltes i voltes entre els planetes, es va cansar i va decidir tornar a la Terra. Un dia va conèixer un nen diferent. En Marco no s’espantava quan el mirava i llavors tots dos es van fer amics. El monstre vivia sota el llit d’en Marco i, a la seva habitació, quan ningú no els veia, jugaven i jugaven. Un vespre la mare d’en Marco va estar a punt de descobrir-lo, però el monstre era tan llest que quan la mare va mirar sota el llit es va convertir en un osset de peluix.

Un dia en Marco va tornar de l’escola molt enfadat. Un nen de la seva classe havia explicat les seves vacances i ell estava gelós.

– Fa quatre estius que els meus pares treballen i no vaig de vacances. M’he de quedar a casa tot el dia.

– Vaja! I a on t’agradaria viatjar? –va preguntar el monstre.

– No ho sé... a Egipte, per exemple –va contestar en Marco.

– Doncs, vinga, anem-hi!

I llavors el monstre i en Marco van sortir al carrer, van anar a una fira abandonada, van pujar dins d’una barca i van sortir disparats, volant, entre els núvols.

– A Egipte! –va cridar el monstre.

En Marco i el seu amic van viatjar a Egipte, van veure les piràmides, les mòmies, els escorpins verinosos, fins que... CATAPLAF!

En Marco va caure del seu llit! Tot havia estat un somni? No existia el seu amic monstre? No havia viatjat a Egipte? Llavors va sentir que la seva mare el cridava per esmorzar. Es va vestir i va baixar les escales. Tot havia estat un somni, la seva vida era la de sempre, res no havia canviat. Però en Marco es va fixar en la paret i va veure... una fotografia d’ell a Egipte, amb una dedicatòria que deia:

“Fins al proper viatge! A reveure! El teu amic (ja saps qui)”

Álex Álvarez(guanyador del cicle mitjà)

20NOSALTRES

CONCURS LITERARI

Para empezar era verano, en la montaña hacía frío, pero aun así era verano. Las ventanas estaban abiertas de par en par para que entrase el sol. Los niños jugaban en el verde prado, sin miedo del tráfico ni de la gente… En la montaña era todo sereno y bonito.

–¡Buenos días! –gritó el padre de Laura por la ventana princi-pal a los cuatro vientos.

La familia de la pequeña Laura era muy amiga de sus ami-gos y apreciaba la naturaleza en sí. Tenían gallinas en un pequeño corral, patos en el lago del jardín, ovejas para tener leche y lana durante todo el año y, claro, lo que no podía faltar eran perros para vigilar el rebaño. Dentro de la ha-bitación de Silvia, la hermana mayor de Laura, había un gallo de aquellos que te despiertan al amanecer.

¡”Quiquiriquí!”, se oía cada maña-na a la misma hora.

Justamente el gallo Urin des-pertaba siempre a los vecinos del pequeño pueblo a la misma hora, siempre a las 8:30 h. Todo el mundo quería mucho al pequeño gallo, aunque también se fascina-ban al oír su peculiar nombre.

Laura era una niña sutil y tenaz, tam-bién era muy fiel. Un día se fue de paseo, después de comer, con sus amigos: Carlos, Carolina, Paola, María, Eufemia y José.

Según Laura, sus amigos son así:

Carlos es un niño regordete, si se puede decir así, con gafas redondas y pequeñas. Su corazón es muy grande, tanto como él, bajito, moreno y con ojos azules como el río.

Carolina es hermana de Carlos, aunque ella es todo lo con-trario de su hermano. Es delgada como un espárrago, muy alta, rubia y con ojos negros como el carbón. Cuando quiere es buena, pero si se enfada mejor no meter leña al fuego.

Paola es hija única. Sus padres son abogados, y, cuando quie-re algo, lo tiene inmediatamente. Es la más bajita de toda la clase. Pero tiene un gran corazón. Es muy morena de ojos, piel y pelo. Su familia es sudamericana menos la familia de parte de madre.

María es la típica niña andaluza de pelo rizado. Es cariñosa, le gusta ir siempre a la moda, no sé por qué. Lo más im-portante no es lo de fuera, es lo de dentro. Aunque le guste todo a la última, es bonita por dentro y por fuera. Tiene los ojos negros, igual que su pelo.

Eufemia es una niña con padres ya mayores. Su madre tiene 56 años y su padre, 59. Aunque son mayores, tienen un espíritu joven. Eufemia es pelirroja, con pecas en la cara. Es

delgada, alta y muy cariñosa.

José es hermano de Eufemia. Son exactamente iguales en todo, pero él es chico y su hermana es chica.

Un día, mientras Laura estaba en el colegio, el gallo Urin, de repente, dejó de cantar, no decía “quiquiriquí” ni “quiquiri-có”.

Cuando Laura y su hermana Silvia llegaron del colegio, se pusieron muy, pero que muy tristes.

Pasaron días y días, pero el gallo no cantaba. La familia de la pequeña Laura estaba muy preo-

cupada porque no sabían quién les desper-taría cada mañana. Los primeros días se

despertaban solos por la rutina, pero, a medida que pasaban los días, se

despertaban más tarde.

La mamá, Ariel, llevó el gallo Urin al veterinario del pueblo. Jason, el veterinario, dijo que al gallo le faltaban vitaminas en las cuerdas vocales. Laura, en cuanto se enteró de que el gallo tenía

que tomarse unas cápsulas con la comida para recuperar la voz,

se puso inmediatamente a hacer el tratamiento. Cada día, a la hora del

desayuno, de la comida y de la cena, Laura ponía la cápsula dentro del pienso

del gallo. El gallo, que era muy espabilado, siempre se comía el pienso y dejaba la cápsula sin

morder, sin masticar.

Jason fue un día a ver si el gallo evolucionaba, y cuando vio que Urin no se tomaba las cápsulas, le dijo a Laura:

–Laura, tú que eres la que te interesas más por el gallo, vigi-la que se coma siempre sus cápsulas, ¿entendido?

Laura, que era muy obediente, hizo caso a la primera.

Laura hizo caso desde que el veterinario le dijo que vigilara mucho a Urin. Gracias a eso el gallo Urin volvió a cantar. El alcalde, que era muy buena persona, hizo un monumento al gallo Urin.

Todas las personas del pequeño pueblo se despertaban con-tentas y felices gracias a que el gallo volvió a cantar.

Cuando el gallo Urin murió, toda la gente lo recordó, corri-endo feliz por el corral, comiéndose las cápsulas…

Según Laura, el gallo Urin nunca murió porque ella lo oía cada día en su corazón.

Victòria Escobar (guanyadora del cicle superior)

El gallo Urin

21NOSALTRES

ASSOCIACIÓ CATÒLICA DE PARES DE FAMÍLIA

Mor el salesià Esteve Casals, promotor de l’ACPF

A LES 18 H DEL DIUMENGE 29 DE GENER PASSAT, A LA RESIDÈNCIA SALESIANA DE MARTÍ CODOLAR (BARCELONA), LLIURÀ LA SEVA ÀNIMA A DÉU EL SACERDOT ESTEVE CASALS I HUMET (1913-2012), EL “GERMÀ GRAN” DE LA PROVÍNCIA SALESIANA DE CATALUNYA, BALEARS, ARAGÓ I ANDORRA. L’ACTE RELIGIÓS DE COMIAT DEL PARE ESTEVE, CELEBRAT A LA PARRÒQUIA DE MARIA AUXILIADORA DE SARRIÀ, CONSTITUÍ UNA EMOTIVA MANIFESTACIÓ D’ESTIMACIÓ I AGRAÏMENT ENVERS UNA PERSONA SERVICIAL I BONA QUE, ENTRE MOLTES ALTRES INICIATIVES, IMPULSÀ LA FUNDACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ CATÒLICA DE PARES DE FAMÍLIA, TITULAR DEL COL·LEGI SANT VICENÇ.

La notícia La trista notícia del comiat del “germà Esteve” fou divulgada per mitjà del correu electrònic el mateix dia 29 de gener. La signava el sacerdot Francesc Riu, director de la comunitat salesiana de Sarrià. Co-mençava amb aquestes sentides paraules:Als membres del Consell InspectorialAls directors de les comunitats salesianesBona tarda, germans.Aquesta tarda, a les 18.00 hores, el nostre germà ESTEVE CASALS I HUMET ha estat cridat pel Pare a participar plenament del seu amor per sempre. Ell desitjava i esperava aquesta crida, que ha donat satisfacció al seu anhel de gaudir d’una vida nova que ja mai no s’acabarà.

Després d’una informació sobre les gesti-ons que s’estaven fent amb vista a poder convocar la pregària de Vespres al tana-tori de les Corts i celebrar el funeral al santuari de Maria Auxiliadora, l’escrit continuava així:Uniu-vos cordialment i amb la pregària a la nostra joia fraterna. El nostre ‘germà gran’ ja gaudeix de Déu per sempre, després d’una vida llarga i intensa totalment dedicada al servei de l’Amo de la vinya. Ell és bon pagador.Us prego que ho comuniqueu a totes les per-sones que han tingut la sort de conèixer i esti-mar l’Esteve.

El comiat Jaume Folqué Nicolau, director pedagògic del Col·legi Sant Vicenç, i Jesús Churio

Ruiz, mestre del cicle superior, acudiren, en nom de l’ACPF i de la comunitat edu-cativa de la nostra escola, a les exèquies que se celebraren el dia 31 de gener, a les 11 h, a la parròquia de Maria Auxiliadora de Sarrià, atapeïda de fidels. Al costat del fèretre hi van poder veure, entre d’altres, la corona de flors enviada per la Junta Rec-tora de l’ACPF. L’acte litúrgic el presidí Án-gel Asurmendi Martínez, juntament amb Francesc Riu, director de la comunitat a què pertanyia el pare Casals, i una trente-na de capellans, la majoria salesians.

Per al Jesús va ser significatiu que la cele-bració coincidís amb la festivitat de Sant Joan Bosco. A l’excap d’estudis li cridà força l’atenció la semblança del difunt que, abans de començar l’eucaristia, va llegir l’esmentat Francesc Riu, en què, entre altres aspectes, valorava l’etapa com a formador dels estudiants salesi-ans a Sant Vicenç, entre 1952 i 1962, uns anys en què “va animar la formació de l’Associació Catòlica de Pares de Família”. El pare Riu també va ressaltar, explica

en Jesús, “la delicadesa en el tracte per-sonal i la seva disponibilitat a qualsevol hora del dia”. Commogut per l’ambient de pietat i pau que es respirava al tem-ple, confessa: “A mi em va agradar poder celebrar la festivitat de Sant Joan Bosco amb una eucaristia en què recordàvem una llarga vida de fidelitat al Senyor i de servei a les persones”, tot això “sense fer massa soroll”. A en Jesús, finalment, no li va passar per alt que el salesià Faustí Gutiérrez Díez, exdirector de la comu-nitat de Sant Vicenç, se’ls acostés “per agrair-nos tant el detall de la corona de flors com la nostra presència”

PERFIL

Informació: Francesc Riu i Rovira de Villar (SDB) / Alberdi, Ramón:

Los salesianos en Sant Vicenç dels Horts. 1895-1995. Escuela Salesiana de Sant Vicenç dels Horts

(Barcelona), 1994.

L’últim fundadorAmb la mort del salesià Esteve Casals, desapareix l’únic fundador que queda-va d’aquella primera Junta de l’ACPF que, presidida per Vicenç Peixó, inicià la seva singladura amb la mirada po-sada en la formació de tots els nois i noies que l’any 1959 s’educaven a les cinc escoles que hi havia a Sant Vicenç dels Horts. (Aleshores encara no es pensava a crear cap col·legi.) Ara han quedat sols, molt propers al grup dels anomenats “fundadors”, Agustí Caralt i Munné i Jaume Pallerola, que el 6 d’octubre de 1959 entraren a formar part de la primera Junta. El senyor Agustí recorda que “ens reuníem a les ‘escuelitas’ dels salesians (carrer Ramon Camps) el diumenge al matí” i que el pare Esteve Casals “sempre hi era”. De les activitats del primer quin-quenni (1959-64), abans de la creació de la popular “Acadèmia” del carrer Barcelona, el cronista local (Sant Vi-cenç dels Horts, 1924) destaca les colò-nies a la Nou del Berguedà i la creació del grup de minyons escoltes (vegeu “Nosaltres” núm. 124, juny de 2009).

Esteve Casals visità la nostra escola per última vegada amb motiu del primer acte commemoratiu del 50è

aniversari de l’ACPF (19-04-2009)

22NOSALTRES

ASSOCIACIÓ CATÒLICA DE PARES DE FAMÍLIA

98 anys de servei“Una llarga vida de servei incondicional i generós a la vinya del Senyor Jesús”

(Francesc Riu, 31-01-12).

La cronologia que segueix repassa les etapes i els moments més significatius de l’extensa i fecunda vida del sacerdot

salesià que el 29 de gener passat ens va deixar per sempre.

30-08-1913 Esteve Casals i Humet neix a Cardona. El seu pare, que

era metge, “devia mostrar-li, amb la seva pròpia vida, què comportava estar a disposició de les persones” (Francesc Riu).

8-10-1931 Professa com a salesià al noviciat de Girona

30-05-1942 Juntament amb Pere Tarrés i Claret (*), és ordenat sacerdot.

L’endemà celebra la seva primera eucaristia a Mataró.

1952-62 A Sant Vicenç dels Horts promou una important

i fructífera acció social, pastoral i educativa: - Imparteix classes de matemàtiques,

física i química al seminari salesià. - Exerceix de vicari a la parròquia de Sant Vicenç Màrtir (l’única que aleshores hi havia a Sant Vicenç) i fa de viceconsiliari del Centre Catòlic, abocat principalment a la formació del jovent.

- Atenent la sol·licitud feta per un grup de pares vicentins, impulsa (1958-59) la creació de l’Associació Catòlica de Pares de Família (fundada el 19 d’abril de 1959), de què és el

primer consiliari entre 1959 i 1962.

1978-2012 Exerceix plenament el seu ministeri sacerdotal a la parròquia de

Maria Auxiliadora de Sarrià (Barcelona). En paraules del salesià Francesc Riu, llegides el dia de la missa exequial

(31-01-12), durant trenta-quatre anys “l’Esteve hi ha dedicat la seva vida amb una generositat sense límit. La gent del barri ho

sabia. El despatx de l’Esteve estava obert a totes hores, tots els dies, totes les setmanes i tots els mesos de l’any. Si ell no era al despatx, els motius podien ser diversos: la visita als malalts, el

ministeri sacerdotal en el confessionari, el servei a les comunitats religioses de l’àmbit de la parròquia, l’acompanyament de

les persones que participaven en els viatges a Terra Santa i a santuaris d’arreu, que ell personalment organitzava com a mitjà

d’evangelització i de creació de la comunitat cristiana, etc.”

1930Acabat el batxillerat al col·legi salesià de Mataró, decideix ingressar a la congregació salesiana.

1936-39 La Guerra Civil espanyola interromp el seu procés de formació (havia acabat els estudis de filosofia i es trobava novament al col·legi de Mataró). Destinat als serveis d’intendència de Girona, aprofita les circumstàncies que li permeten ajudar moltes persones necessitades.

1942-52 Compagina la seva tasca d’educador als col·legis salesians de Sarrià, Horta i Girona amb els estudis a la Universitat de Barcelona, on va cursar la carrera de ciències físiques.

1962-78 Fidel als seus compromisos com a fill de Don Bosco i prevere de l’Església de Jesús, desplega una intensa activitat apostòlica, sempre disposat a servir:- Assumeix la responsabilitat de delegat regional dels Antics Alumnes Salesians, la qual cosa li permet eixamplar el seu camp d’acció més enllà dels límits propis de la nostra província religiosa. Els seus col·legues de les altres regions d’Espanya valoraven la riquesa de la seva espiritualitat, i van donar-li l’oportunitat de dirigir tandes d’exercicis espirituals a diverses obres salesianes. - Es vincula a les comunitats neocatecumenals -de les quals admira el seu esperit evangelitzador- que, a Barcelona, fan els seus primers passos a la parròquia de Maria Auxiliadora en la dècada dels 70.

29-01-2012 Mor a Martí Codolar (Barcelona), abatut pel pes dels anys. Dos dies després, festa de Sant Joan Bosco, una gernació de fidels, salesians, familiars i amics li diu l’últim adéu en el decurs de la missa exequial que es va celebrar a la parròquia de Maria Auxiliadora de Sarrià (11 h) i que presidí Ángel Asurmendi Martínez, provincial dels salesians de Catalunya, Balears, Aragó i Andorra.

(*) Beatificat per l’Església catòlica a Loreto (Itàlia) el 5 de setembre de 2004.

23NOSALTRES

DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

L’APUNT

Pilar Díaz Psicòloga

> Quan els pares tenen una imatge de si mateixos idealitzada o idealitzen l’in-fant, acostumen a sentir-se malament perquè allò que reben és poc.

> Educar també implica frustrar. Una bona relació hauria de tenir certes ca-racterístiques de porositat: ni massa dur per a rebotar, ni massa tou per a confondre’s.

> Si l’adult és més sensible a les seves pròpies necessitats que a les del nen, en certa manera l’abandona.

> L’adult madur, que ja sap que no tots els desitjos són realitzables, tolera les frustracions i accepta que les coses no resultin com tenia previst.

> Hi ha pares que volen transformar el seu fill o filla en una prolongació de si mateixos com si fos un ninot. S’ha de pensar si són les potencialitats del nen les que s’estan estimulant perquè es desenvolupin o si són els desitjos insatisfets dels pares els que impulsen que el nen compleixi allò que ells no van poder dur a terme.

> La culpa minva les forces i fa vulnera-bles els pares. Els infants de vegades ex-ploten aquests sentiments i provoquen

L’AUTORA D’AQUEST ESCRIT REFLEXIONA EN VEU ALTA SOBRE ALGUNS ASPECTES DEL TRACTE ENTRE L’ADULT I L’INFANT. LES SENTÈNCIES, PER BÉ QUE CONCISES, SÓN UNA SERIOSA INVITACIÓ A EXAMINAR COM ENS RELACIONEM AMB ELS NOSTRES FILLS I/O EDUCANDS.

Reflexions sobre les relacions entre els adults i l’infant

Elaborar el fracàs

Cal elaborar correctament el propi fracàs. No és fàcil pair-lo psicològicament, i, menys encara, evitar que tingui efectes en la nostra circumstància i vida social. El fracàs és un procés evolutiu, un peculiar historial dels diversos quefers que realitzem al llarg de la nostra vida. De fet, el fracàs conviu amb les nostres emocions i experiències des del naixement fins a la mort, i, precisament per això, en gran part s’aprèn.

Estem tan obsessionats per l’èxit, per la comoditat i pel reconeixement dels altres, que no se’ns educa el més mínim per a aquest altre esforç, tan inestimable com sa, que consisteix a aprendre a suportar els intents fallits, les frustracions, els fracassos que, malgrat tot, arriben fins i tot quan planifiquem els nostres esforços amb subtilesa i atenció.

Només si acceptem els propis límits i el pes del dolor inherent a la pròpia condició humana, podrem descobrir i transformar la desesperació i la culpa en serenitat i esperança. Elaborar psicològicament el fracàs és estimar-se i acceptar-se a si mateix sense restriccions: ombres i llums, dolçors i irritacions, arestes i suavitats, somriures i llàgrimes, èxits i fracassos. Armand Puig i Francesc Torralba La força de la feblesa. Proa, 2008

que els adults tinguin dificultats per a posar límits. Sota la culpa es pensa en un mateix. Quan predomina la respon-sabilitat, el centre d’atenció és l’altre.

> És important aguantar moments de cert descontrol emocional. Per ajudar els nens a abordar les seves emocions no calen crits, com fan ells, sinó adults que puguin contenir-los i entendre’ls. L’elaboració sobre aquest moment tur-bulent es fa després.

> Per afavorir un vincle saludable con-vé tenir en compte que:

1| Hom ha de ser capaç de contenir les dificultats sense rebotar-les ni amplificar-les.

2| Només les modificacions de la conducta permeten els canvis.

3| Cal poder entendre i acceptar l’altre, però també limitar i diferenciar.

4| En un vincle ideal, a més d’amor, a vegades també hi ha moments en què se sent ràbia per l’altre.

5|Els participants gaudeixen d’estar junts.

6|El vincle és una font de satisfacció

24NOSALTRES

Un arbre de Nadal molt especialUNA ORIGINAL INICIATIVA -CONEGUDA AMB EL NOM DE L’”ARBRE DELS DESITJOS”- VA DONAR UNA ORIENTACIÓ DIFERENT AL PROGRAMA D’ACTIVITATS NADALENQUES DEL NOSTRE CENTRE, VISTOSES I NOMBROSES, QUE, COM JA ÉS HABITUAL, ES VAN CLOURE AMB EL TRADICIONAL PESSEBRE VIVENT, EL VINT-I-DOSÈ (21-12-11), QUE VA RETORNAR AL PATI I QUE VA COMPTAR AMB LA PRESÈNCIA D’UN PÚBLIC NOMBROSÍSSIM.

L’arbre dels desitjosJuntament amb Luis Oriol Castilla, cap d’estudis, la jove mestra Mònica Biel Tres va ser una de les impulsores d’una nova activitat nadalenca que ha estat molt ben valorada per la comunitat educativa.

“Des de la Comissió de Pastoral -ex-plica la Mònica- va sorgir la idea de fer alguna activitat que afavorís la parti-cipació de totes aquelles persones que passen per l’escola, a més dels alum-nes, una iniciativa en la qual fos present l’esperit del Nadal i que donés caliu i es-perança”. I continua: “Es va proposar fer aquesta activitat a l’entrada de l’escola perquè fos visible i accessible a tothom: alumnes, pares, avis, tiets, mestres i tot el personal no docent”.

Un avet de Nadal -l’”arbre dels desit-jos”- va ser el centre d’atenció durant les setmanes que precediren les vacan-ces de Nadal. Els qui s’hi acostaven po-dien llegir aquest text: “Tal com van fer els Reis Mags, nosaltres oferim l’or del

nostre amor, l’encens de la nostra gene-rositat i la mirra del nostre esforç”.

Tot el qui ho desitjava podia escriure en un post-it (nota, petit paper autoadhesiu) una pregària o un desig per al Nadal de 2011. La tutora del cicle mitjà explica que “l’objectiu era potenciar la participació de tothom en aquelles dates assenyala-des i decorar entre tots un arbre ple de solidaritat, amor, tendresa i oració”. En total es van adherir uns 370 desitjos, escrits per alumnes -des de P4 (“que tot just comencen a reconèixer les lletres”) fins a 6è-, pares, mares, avis i personal docent i administratiu.

Des de l’àrea de religió es va impulsar la proposta i “es va demanar als alumnes que pensessin el que desitjaven, què volien canviar o tot allò que realment anhelaven en aquells dies”. Els infants “es van engres-car molt” i, uns dies més tard, en el decurs d’una celebració de la Paraula, els nois i noies més grans de l’escola van transmetre tots els desitjos en una pregària universal a la parròquia de Sant Vicenç Màrtir.

NADAL DE 2011

La Mònica reconeix, satisfeta, que la ini-ciativa “ha estat un èxit rotund i molt ben acollida per tothom; la valoració és molt positiva, cal continuar promovent activitats d’aquesta índole”.

El programa nadalencL’esperit del Nadal també va trobar altres rutes per a infiltrar-se, delicat i entranya-ble, pels carrers, les places, les aules i el pati de la nostra escola al llarg del mes de desembre. Ens va alegrar retrobar-lo, per exemple, en aquestes activitats: la Mostra de Pessebres organitzada per l’AMPA, la representació dels “Pastorets”, molt musicals, a càrrec dels alumnes del cicle superior (15 i 16 de desembre), el “cagatió”, la visita dels patges dels Reis d’Orient, les cantades de nadales al te-atre del “submarí”, els regals de l’”amic invisible”, els pessebres instal·lats a la biblioteca i a les places Major i de l’Aplec -francament bonics- i, finalment, el XXII Pessebre Vivent (21 de desembre, 15.30 h), que, després de dos anys d’haver es-tat reclòs a l’edifici escolar per culpa de la pluja, va retornar al seu escenari habitu-al, el pati, al voltant del qual es muntaren amb molt d’encert i poques variacions els quadres que tots coneixem

L’APUNTEls desitjosTranscrivim a continuació alguns dels desitjos formulats per alum-nes, educadors, personal no docent i familiars:

Que el meu pare i/o mare trobi feina.Que es guareixin determinades

malalties.Pau en el món i felicitat

per a tothom.Que tothom tingui alguna cosa

per a menjar.Que alguna persona coneguda

torni a ser com abans.Que tinguem el nen Jesús ben a prop.

Que tots els nens tinguin uns pares que els estimin.

Treure bones notes.Que el Barça guanyi.

Que els Reis d’Orient no es cansin gaire repartint les joguines.

Que tothom pugui tenir una llar.Que algun familiar deixi de fumar.

Que no es burlin de mi.Que millorin els problemes econòmics.

Que s’acompleixin tots els desitjos que hem escrit a l’arbre...

25NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

Quin trimestre més farcit d’emocions, el nostre! Ens han vingut a veure un rondallaire i una meteoròloga. Hem presenciat una obra de teatre musical i hem visitat la biblioteca municipal de Sant Vicenç. I encara hem tingut temps per a tenir cura de l’hort del pati i acollir els nostres companys de P5, entre altres activitats. En el cicle inicial obrim camí, cada cop més llarg i ample, perquè tenim moltes ganes d’aprendre.

El 22 de febrer 1r i 2n vam anar a Sant Boi amb tren. Després, fins a “Can Masallera” i vam veure Hansel i Gretel.Al teatre vam veure la Marina que abans estava al col·legi, i també vam veure una actriu molt lletja, no la coneixíem, però li vam treure les ulleres i les vam amagar a la motxilla de la Laia, la professora de 1r B. Vam dinar al parc de la Muntanyeta. Ens ho vam passar molt bé!LAURA M., JON, LAURA S., DANI, SANDRA (2N A)

El dia 25 de gener ens va visitar el Cesc Serrat.I ens va llegir quatre llibres que feien molta gràcia.Havíem de fer la caixa museu.Els quatre llibres són: MATRIOSKA, TABALET, BUFALLETRES i LA POMA.El dia 21 de març tornarà el Cesc Serrat.Les caixes museu, que divertit ha estat!, el Cesc Serrat vindrà a veure-les. ÀLEX, MARC R., MARC M., PABLO, ARAN (2N A)

Bufalletres

L’hort i el planter

Hanseli Gretel

BERNAT, 1r B MONTSERRAT, 1r B

26NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

El dia 19 de desembre vam donar la carta als Reis d’Orient. Vam demanar coses per a la classe i també la visita d’una meteoròloga .I quan vam tornar al col·legi, després de les vacances de Nadal, vam veure que hi havia alguns regals i una carta dels Reis que deia que encara faltaven regals per a repartir. Uns quants dies després, una altra carta de part dels Reis d’Orient ens deia que ens visitaria la meteoròloga Gemma Puig, la de TV3. EDU, IGNASI, ÀUREA I RAQUEL (2n A)

Ja fa gairebé dos trimestres que estem a primer, i com que ja som uns experts, les mestres ens van dir que podríem ajudar els nens de P5, que l’any que ve faran primer, a conèixer els racons de les nostres aules i el passadís, perquè l’any vinent comencin amb bon peu! Així, doncs, una tarda els nens de P5 ens van venir a visitar i vam estar jugant una estona amb ells. Les nostres impressions de la visita són les següents:Vam jugar a la classe amb els nens de P5 i els vam deixar les nostres joguines. Cadascú de nosaltres s’encarregava d’un nen de P5. També vam baixar a veure les seves classes.Ens van deixar pintar les pissarres. Ens van deixar les seves joguines. Vam jugar a cuinetes i cuiners. Ens ho vam passar molt bé. ALUMNES DE 1r

Gemma Puig

Juguem amb P5

El divendres dia 10 de febrer va venir la Gemma Puig. La Gemma Puig ens va explicar com sabia quin dia faria demà i la setmana que ve. Vam sortir nens i nenes, com per exemple l’Helena i més nens, i vam fer de meteoròlegs de la TV, i nosaltres explicàvem i ella canviava de pantalla. Li hem regalat una planta especial per a meteoròlegs, un penjoll i un dibuix i darrere un escrit. HELENA RICARDO, GISELA PANCORBO, MÁXIMO ALBERO

27NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

Els nens i nenes de primer vam visitar la biblioteca del nostre poble el passat 8 de febrer. Els gossos i les gosses recorden aquell dia:Vam veure molts llibres, el que més em va agradar va ser el d’Indiana Jones. Ens van ensenyar revistes i un llibre d’endevinalles d’animals molt divertit.Vam veure una pel·lícula sobre la biblioteca fa molts anys, que era un mercat. I vam saber que es diu Biblioteca Municipal Les Voltes perquè abans la façana tenia uns arcs en forma de voltes. Allà es protegia la gent quan plovia.La bibliotecària ens va deixar veure uns quants contes. Els que més ens van agradar van ser: els de 3D, un de superherois i un d’animals del mar.

Els cavalls i les eugues hi afegeixen:Tenen molts llibres que ens poden ajudar a fer les feines de l’escola. Hi havia llibres de 3D, d’endevinalles, llibres de l’espai, llibres del passat, llibres d’animals del bosc, llibres de taurons i del mar, contes de dinosaures, etc.El més important que vam aprendre, però que ja sabíem, és que a les biblioteques s’hi ha d’estar en silenci per no molestar l’altra gent que hi està treballant!

ALUMNES DE 1r

Visita a

“Les Voltes”la Biblioteca El dia

de la Pau

Carnestoltes

28NOSALTRES

LA LECTURA D’EL ZOO D’EN PITUS, A 3R, I LA VISITA AL MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA I AL BARRI ANTIC DE SANT VICENÇ, A 4T, HAN DEIXAT UNA EMPREMTA DIFÍCIL D’ESBORRAR EN ELS NOIS I NOIES DEL CICLE MITJÀ. UN BON RECORD. LITERATURA I HISTÒRIA, FICCIÓ I REALITAT, PRESENT I PASSAT S’HAN REPARTIT L’ESPAI EN UN CICLE ON BATEGA, CONSTANT, L’ESPERIT DE LA INNOVACIÓ.

Història i literatura, un binomi fantàstic!

QUART CREIXENT

Una gimcana escritaUna de les activitats que hem fet a classe és la de pensar i escriure diferents proves per fer una gimcana. Aquí teniu les instruccions d’algunes possibles proves. Recordeu que és un joc d’equip i que cal controlar el temps.

Ana, Marina, Juan P., Ferran, Marc, Marta M., Paula G., Paula R., Judith, Berta, Anna, Anna L.,

Aïna, Marina, Elena i Clara, 4t A i B

1. Saltar a corda a peu coix i aguantar saltant un minut. Ho han d’aconseguir superar tots els membres de l’equip.

2. Dibuixar un monstre en menys de cinc minuts (el monstre ha de ser inventat i fet amb les idees de tot l’equip).

3. Dos membres de l’equip han de fer riure els altres. Si els altres com-ponents de l’equip aguanten el riure durant dos minuts, superen la prova.

4. Agafar de dos en dos amb el front una poma i aconseguir caminar deu metres sense que caigui. Superen la prova si ho fa tot l’equip en menys de cinc minuts.

5. Dibuixar la cara d’un dels membres del grup en un paper i en cinc minuts. L’un fa de model i els altres dibuixen.

6. En un cubell ple de farina buscar el màxim de caramels en menys d’un mi-nut. S’ha de fer amb la boca i ho han de fer tots els membres de l’equip.

7. Resoldre mentalment un problema matemàtic en menys d’un minut i entre tot l’equip.

8. Fer una pintura mural entre tots els membres de l’equip durant dos minuts.

9. Fer parelles amb els membres del grup i escenificar una escena d’amor entre tots els components. Si algú que-da sense parella, ha de ballar i cantar una cançó romàntica.

29NOSALTRES

QUARTCREIXENT

Cartes als personatges de la novel·la El zoo d’en PitusArran de la lectura de la conegudíssima novel·la El zoo d’en Pitus, del desaparegut Sebastià Sorribas, els alumnes de 3r hem escrit unes cartes als components de la colla d’en Tanet i els hem proposat què estaríem disposats a fer per a en Pitus, el nen malalt. Ens acompanyeu en la lectura de les nostres propostes?....

Sant Vicenç dels Horts, 27-1-12Estimat Tanet,M’he assabentat del que li passa a en Pitus i m’agradaria molt ajudar-te.Em dic Àlex i he pensat anar pels carrers de la ciutat i posar cartells que anunciïn “Nou Zoo al solar”. Em fa il·lusió poder-te ajudar.Jo quin treball podré fer? Se’m dóna bé fer gàbies. He pensat que per aconseguir més diners podem anar per les escoles anunciant el nou zoo.Desitjo que el Pitus es curi. Adéu, Tanet, ÀlexÀlex Pérex, 3r A

Sant Vicenç dels Horts, 31-1-2012Estimat Pitus,Ja sé que estàs malalt i que els teus amics t’estan fent un zoo. Jo aniré al teu zoo i compraré més entrades.Els animals m’encanten, sobretot els gossos i els gats, els hàmsters i tota la resta d’animals.Com et trobes? Bé? Perquè jo m’estic preocupant perquè te n’has d’anar a Suècia a curar-te i val molts diners. No pateixis que amb la meva entrada t’ajudaré. Avisa’m quan estiguis molt bé. Una abraçada, ÓscarÒscar Sanz, 3r A

Sant Vicenç dels Horts, 6-2-2012Estimat Tanet,Estic una mica trist pel que li passa a en Pitus. Però us vull ajudar.Mira, Tanet, he pensat que jo us podria ajudar en qualsevol dels grups. Podria fer propaganda amb la Mariona perquè sé dibuixar bé i retallar també. Potser us puc ajudar amb la neteja i l’ordre perquè m’agrada tenir-ho tot ordenat. I fins i tot amb les gàbies, perquè de gran vull ser arquitecte. També puc estar a caceres perquè m’agrada fer excursions.Ja em faràs saber on us vinc a ajudar. Adéu, AndreuAndreu Solano, 3r A

Sant Vicenç dels Horts, 2-2-12Estimada Mariona,T’estic ajudant a trobar una manera d’aconseguir diners i allà vaig. Bé, el que t’he dit és que t’ajudarem a recollir més diners. Podríem, per exemple, vendre samarretes o muntar un circ, aprofitant que ja tindrem els animals. Ja m’he assabentat que en Pitus està malalt i jo vull que es posi bé.Adéu, i desitjo que en Pitus pugui anar a Suècia, Elsa Elsa Ladevesa, 3r B

Sant Vicenç dels Horts, 26-1-12Estimat Fleming,Sóc un nen que em dic David. M’està agradant molt el teu llibre i m’encantaria ajudar-te. Jo faria un circ amb molts pallassos i molts tigres i també serps. Així segur que vindria molta gent. Espero que em contestis aviat, DavidDavid Ríos, 3r B

Sant Vicenç dels Horts, 26-1-12Estimada Mariona,Em dic Andrea i t’escric aquesta carta perquè estic llegint el llibre. Jo faria un hotel però penso que el zoo està molt bé. Mariona, m’està agradant molt el llibre. Us he de dir que sou una bona colla. A mi m’agrada ballar, cantar i també m’agraden molt els animals. A casa meva hi tinc un gos, un gall, peixos. Jo proposo de fer un hotel, un zoo o un circ. M’agradaria treballar amb tu, Mariona. Adéu, AndreaAndrea Ribera, 3r B

30NOSALTRES

QUARTCREIXENT

El Museu d’Història de CatalunyaEl passat 10 de febrer els alumnes del cicle mitjà vam anar al Museu d’Història de Catalunya, que es troba al Palau del Mar de Barcelona. A la classe havíem llegit la informació que des de la pàgina web del Museu informa de la funció d’aquest centre i altres dades, com ara el preu, les exposicions i les activitats i tallers que s’hi fan.

Itinerari històric per Sant VicençEls passats 21 i 28 de febrer els alumnes de 4t vam fer un recorregut històric pel barri antic de Sant Vicenç. A continuació us resumim les dades més significatives dels edificis que vam visitar.

Els alumnes de 4t vam fer un taller de tecnologia anomenat “Del sílex al xip”. Ens va semblar un taller molt interessant, i en David -el noi que ens va acompanyar durant el taller- ens va explicar com la tecnologia ha anat evolucionant al llarg de la història, com hem canviat el nostre entorn perquè la nostra vida sigui més cò-moda. Però la tecnologia també té una part negativa. Al final del taller vam arribar a la conclusió que la tecnologia ens ha ajudat molt, però també ha contaminat el medi ambient.Visitar aquest museu us agradarà molt, i nosaltres, els alumnes de 4t, us recoma-nem que hi aneu amb les vostres famílies.

Clara Soto i Gerard Sánchez, 4t A

El Museu d’Història de Catalunya va ser inaugurat l’any 1996 i es troba en un antic edifici del port de Barcelona que abans era un magatzem.Els nens i nenes de 4t vàrem fer un taller anomenat “Del sílex al xip”. Consistia a fer un recorregut per diferents etapes de la història fixant-se en alguns avenços tecnològics. Els més importants van ser:- Ús de la pedra de sílex a la prehistòria.- La sínia andalusina dels segles VIII-XIII.- El molí hidràulic del segle XI.- La farga catalana dels segles XVI-XVIII.- Màquina de vapor dels anys 1832-1900.- Energia elèctrica dels anys 1900-1925.- Ús del xip dels ordinadors, segle XX.

Marina Pastor, Albert Zapata, Pablo Delgado i Juan Pedro Lozano, 4t B

EL FORN ROMÀComencem la visita, i els guies es diuen Roger i Joel, que ens expliquen que tot el que hi ha a la sala són restes. Al forn romà hi ha uns forats on es posa la ceràmica perquè així s’escalfa, es refreda i es posa dura. Al forn hi ha com un túnel que és de pedra, i per allà passa la gent. Estem parlant del segle I. El forn és com una fàbrica de ceràmica. Per agafar llenya han d’anar al bosc a tallar els arbres i portar-los al forn romà. Per fer ceràmica es necessita fang, aigua i foc.El forn romà està emplaçat al museu de la Biblioteca Municipal Les Voltes. Es tracta d’un forn romà, convertit en museu, en el qual s’expliquen i es mostren les àmfores de vi i la seva producció. Allà s’hi feien àmfores que servien per a traslladar el vi que s’elaborava al poble (aleshores, una vil·la romana) amb vaixells fins a Roma. Al museu es conserven la premsa de vi i diversos lacus o dipòsits de vi.El forn romà era un lloc on feien peces de ceràmica, sobretot àmfores, que eren uns recipients que servien per a guardar vi. Funcionava amb foc i necessitaven fang i aigua. El forn havia centrat la seva producció en l’elaboració d’àmfores de vi. Es componia de tres parts. Una primera s’anomena praefurnium, i consistia en el corredor on se situaria la fogaina. Malauradament no se’ns ha conservat. A fora de la boca s’hi acumularia la llenya, combustible indispensable per a iniciar el procés de cocció. El praefurnium es bifurcava en dos corredors paral·lels d’1,5 m d’amplada.

L’ESGLÉSIA PARROQUIALL’església actual la van construir l’any 1725 i s’hi va fer una gran reforma l’any 1998. L’antiga es va cremar arran d’un incendi. Datava del 955, segons la primera documentació trobada, i probablement era visigòtica o pre-romànica. Fa pocs anys es va descobrir la tomba del baró de Cervelló. Han trobat ossos del baró, i els ossos els han guardat en un altre lloc.Del 1927 al 1936 es va engrandir el Santíssim i es va construir una nova capella de-dicada a Nostra Senyora de Montserrat.El 1936 va ser saquejada i durant la Guerra Civil esdevingué un magatzem.

Enya Belsué, Marina Pastor, Laura, Marta C., Víctor, Paula G. i Mario, 4t A i B

31NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

L’HIVERN HA CRESCUT CRU I SEC. AIXÒ, PERÒ, NO HA ESTAT PAS DESTORB PERQUÈ A LES NOSTRES AULES -OASIS SEMPRE PRIMAVERALS-, HI HAGIN FLORIT GRAPATS D’ACTIVITATS. HEUS-NE AQUÍ UNS ACOLORITS RAMELLS.

Diari d’un trimestre inoblidable

El dilluns 30 de gener va ser el Dia Escolar de la No-violència i la Pau. Tots els alumnes de l’escola vam sortir al pati. Tots junts vam ballar una dansa que es diu “Mensajes del agua”. Pau Antonio, Martí Boloix i Josep Folqué

Es van decorar els passadissos de l’escola. També vam fer un flashmob i es va penjar una pancarta que deia: “LA PAU COMENÇA AMB UN SOMRIURE”. A mi em va agradar tot, el flashmob va ser divertit, tot i que hi havia gent a qui no li agradava ballar.Núria Pérez

Ens donaren un colom de paper i la paraula “pau” escrita en diferents idiomes, i vam fer un acròstic. Maria González

Tots portàvem la jaqueta de l’escola i, a sota, una samarreta blanca. En acabar el ball, els nens petits van deixar anar un globus que va volar fins a perdre’s de la nostra vista. Ariadna López Gainza i Laura Moya

Durant una setmana el rei Carnestoltes ens va fer portar coses poca-soltes: bigotis, galtes vermelles, pentinats divertits, pijames i sabates desparellades. També vam preparar un ball. Mentre els alumnes d’etapa infantil i cicle inicial cantaven i ballaven a la pista, nosaltres vam fer una divertida festa al “submarí”. Finalment hi va haver una xocolatada per a tothom. Mar Bosch, Laia Devesa i Jairo Escobar

Jo em vaig disfressar de piano. Just a l’acabament de la rua, se’ns va trencar la disfressa. Andrea Burgos

Una festa a favor de la pau30 de gener de 2012

Carnestoltes17 de febrer de 2012

32NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac29 de febrer de 2012Dia amb un blau immaculat, primaveral. Els grans del cicle anem cap a la serra de l’Obac. La serra pertany al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aquest parc té una superfície protegida de 13.694 ha (hectàrees). El singular paisatge del parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya. El monestir de Sant Llorenç del Munt, bastit al cim de la Mola -no hi vam pas arribar!- és el monument més emblemàtic d’un massís on també són abundants les restes arqueològiques neolítiques i les masies. Precisament va ser a prop d’una masia, Casa Nova de l’Obac, que uns ametllers, abillats amb flors blanques, ens van donar la benvinguda.

Ens ho vam passar molt bé, encara que en el viatge d’anada alguns ens vam marejar; però quan vam arribar i veiérem tot allò tan bonic i vam poder respirar aire pur, ens va passar el mareig de cop. Vam anar per la muntanya a veure antigues

masies que ara estan en ruïnes, però que abans havien servit de molt. També anàrem a una serra anomenada Alts de la Pepa; curiós, el nom. Ens vam cansar bastant, i fins a l’hora de dinar no vam parar; després ens van deixar temps lliure, i ens van donar el dossier que havíem anat completant al llarg de tot el dia. Tornàrem al “col·le” tot cantant cançons. Jo, almenys, en guardo molts bons records, d’aquest dia magnífic.

Oriol Moreno

Sortida a Sant Antoni14 de març de 2012Vam sortir de l’escola i ens vam encaminar cap a l’estació. Quan vam travessar l’estació, el guia ens va explicar moltes coses. Clara Chavarria i Núria Barreto

Ens acompanyava el monitor Juan Carlos. Vam pujar altes pujades. Quan vam arribar a l’ermita, alguns estàvem rebentats i amb cruiximents a les cames. Des de dalt de tot es veia una vista al·lucinant. Vam jugar a fer caus secrets. Gerard Rovira

Ens vam passar dues hores per pujar. Un cop vaig haver esmorzat, vaig escalar tres parets molt inclinades amb el David. Quan baixàvem, em vaig esgarrinxar la cama esquerra. A la tarda encara vam anar al parc de la Foneria. Oriol Aymerich

La meva amiga Helena i jo avançàvem, totes dues, xino-xano. Ens vam marejar perquè teníem gana i el recorregut era de 4,4 km. Natàlia Jornet

En acabar d’esmorzar, vam anar a buscar coses. Vam trobar una figura

dibuixada en una pedra: hi havia un sol i un cargol. Quan vam baixar, ens vam trobar amb precipicis i, fins i tot, ens vam perdre. Vam veure un gat que es va donar un cop al cap quan volia amagar-se sota un cotxe. Vam riure. Sergi Fumadó

De tornada, ens vam equivocar i vam caminar més del compte. Vam parar en dos parcs a jugar. En arribar al col·legi, estàvem cansats però contents. Josep Bladé

33NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

Un alumne de sisè, Gerard Pérez, ens ha regalat aquests dos dibuixos d’animals.

Un bon il·lustrador

Tallers dels divendresTots els divendres, a última hora, el cicle superior es reuneix per fer tallers. Els tallers són els següents: teatre, poesia, Cavall Fort, matemàtiques, llengua catalana i llengua castellana. Gala Gil

Aquests tallers ens ajuden a preparar-nos per a les competències bàsiques. Ens ho passem bé i, de passada, repassem coses que hem après durant tota la primària. Álex Capdevila, Marc Morante i Alba Rosique

Recerques de coneixement del mediLes recerques de coneixement del medi natural que fem amb el Lluís Bosch continuen essent tan educatives com sempre. Ens agrada buscar informació sobre un tema concret. El dia de la presentació hem de saber-nos-ho tot de memòria i fer experiments. Isaac Besé

Tortell de paraulesEn el bloc Xampimentols hi ha preparades unes activitats que consisteixen a trobar la paraula que correspon a una definició donada. Nosaltres hem d’intentar que “no passi la paraula”, és a dir, l’hem d’endevinar. Olga Catalán, Elia Moreno i Maria-Pei Roig

Ja portem vuit tortells i és molt emocionant perquè aprens coses que no sabies abans. Joan Martínez

Atrapa un regalEl concurs es fa a la biblioteca Ramon Folch a partir de les cinc de la tarda. Per tal de participar en aquest concurs, els alumnes de cicle superior hem escollit el dia de la setmana que ens va bé per a quedar-nos a jugar. Hem fet parelles. Cada ronda consta d’onze preguntes. Resumint, m’ha agradat molt. El premi per al guanyador és el llibre Cavall de guerra, de Michael Morpurgo. Judith Sánchez

Aquest joc està basat en el concurs d’Antena 3 Atrapa un millón. Hi poden venir espectadors. Cada participant aposta sobre dues de les tres cartolines de colors que hi ha sobre la taula. Si la resposta és correcta, el jugador continua amb les mateixes peces. Si la resposta és incorrecta, les peces es perden. Les preguntes poden ser de temes diferents. David Prats i Gerard Vélez

Tenim vint peces per a concursar i quaranta-cinc segons per a respondre la pregunta. Ha estat una experiència molt divertida. Adrià Expósito

A part de ser un joc divertit, també aprenem coses molt interessants. Eduard Puga

És molt educatiu i difícil, tot i que la gent falla per ximpleries. Job Sales

Un torneig de futbol molt disputatA les hores de pati hem organitzat un emocionant torneig de futbol. A la final hi van arribar els dos cinquens. 5è B va guanyar a 5è A, 1 a 0. Quines cares més tristes, les nostres!Pau Dolz i Adrià Santana

34NOSALTRES

AGENDA DE PRIMAVERA

NOSALTRES HA FET UNA TRIA DE LES NOMBROSES ACTIVITATS CULTURALS, RELIGIOSES I ESPORTIVES QUE SANT VICENÇ ACOLLIRÀ DURANT EL MES D’ABRIL DE 2012.

Rams, silenci, llibres i roses

Informació:regidoria de Cultura

Diumenge 1 d’abril (diumenge de Rams)

Firaestoc i Firatapes De les 10 a les 20 h i de 12 a 21 h, respectivamentAls carrers de Vila Vella

Organitzadors: Unió de Botiguers i Ajuntament

Benedicció de rams A les 12 h, a la plaça de Sant Jordi

Organitzador: Església de Sant Vicenç Màrtir

Col·laborador: Ajuntament

Diumenge 15 d’abril

Espectacle infantil La XarxaA les 12 h, al Centre CatòlicOrganitzador: La Xarxa del Centre Catòlic

Dilluns 23 d’abril

(Sant Jordi)

Durant tot el dia, venda de llibres i roses a la plaça de la Vila

Diumenge 8 d’abril (Pasqua Florida)

Celebració del Centenari de l’Atlètic Vicentí Camp municipal de futbol de La GuàrdiaA les 11 h, partit de futbol entre els equips Veterans Vicentins – Veterans de l’EspanyolOrganitzador: Unió Esportiva Sant Vicenç-Atlètic VicentíCol·laborador: Ajuntament

Divendres 27 d’abril

(festa de la Mare de Déu de Montserrat)

Especial Club de lectura Prometeu El cant de la mallerenga, de Joaquim Pastor. Amb visita de l’autorA les 19 h, a la Biblioteca Municipal Les Voltes


Hora del conte especial Sant Jordi a càrrec de la companyia Vivim del Cuento, que presenta l’espectacle Contes de Sant JordiA les 18 h, a la Biblioteca Municipal Les VoltesOrganitzador: Ajuntament


(Divendres Sant)

Desfilada d’armats del Cos de Portants del Sant Crist A les 16.30 h, sortida del Casal Parroquial Organitzador: Cos de Portants del Sant Crist

Representació de l’Auto Sacramental A les 18.30 h, a l’església de Sant Vicenç MàrtirOrganitzador: Cos de Portants del Sant CristCol·laborador: Ajuntament

Processó de Silenci del Sant Crist A les 21 h, sortida de l’Església de Sant Vicenç MàrtirOrganitzador: Cos de Portants del Sant Crist

35NOSALTRES

Rudyard Kipling (1865-1936) Traducció de Ramon Folch i Camarasa

El cangur no ha estat sempre tal com ara el veiem; abans era un Animal Diferent, amb les quatre potes igualment curtes. Era gris i llanut, i d’allò més fatxenda, i un bon dia, després de ballar una estona al cim d’un

greny, al bell mig d’Austràlia, se n’anà a trobar el Petit Déu Nqa. El va anar a trobar a les sis, abans d’esmorzar, i li va dir:– Fes que a les cinc d’aquesta tarda jo sigui diferent de tots els altres animals.

Nqa s’aixecà d’un bot, de la sorra on seia, i cridà:– Fora d’ací!

El Cangur era gris i llanut, i d’allò més fatxenda: ballà una estona sobre unes roques, al bell mig d’Austràlia, i se n’anà a trobar el Déu Mitjà Nquing.

L’anà a trobar a les vuit, havent esmorzat, i li va dir:– Fes que a les cinc d’aquesta tarda sigui diferent de tots els altres animals; ah, i que, a més a més, sigui meravellosament popular.

Nquing saltà fora del seu cau que tenia entre les gato-ses, i cridà:– Fuig-me d’ací!

El Cangur era gris i llanut, i d’allò més fatxenda: es posà a ballar en uns sorrals, al bell mig d’Austràlia, i se n’anà a trobar el Gran Déu Nqong.

L’anà a trobar a les deu, abans de l’hora de dinar, i li va dir:– Fes que a les cinc d’aquesta tarda sigui diferent de tots els altres animals, i fes-me ben popular, i que tot-hom em corri al darrere.

Nqong saltà fora de la salina on estava en remull i cri-dà:– Ja ho crec que ho faré!

La cançoneta del vell cangur

CRUÏLLA DE NARRADORS

Nqong cridà Dingo, el Gos Groc, sempre afamat i co-bert de pols sota el sol ardent, i li presentà el Cangur.

– Dingo! –digué Nqong–. Ull viu, Dingo! Veus aquest senyoràs que balla damunt la cendrera? Vol ser popular i que li corrin al darrere. A veure si ho fas!

Dingo, el Gos Groc, saltà i va dir:– Com s’entén? Aquesta mena de barreja de gat i conill?

I Dingo, sempre afamat, arrencà a córrer, badant una boca com una galleda de carbó, darrere el Cangur.

I el fatxenda del Cangur arrencà a córrer, saltant sobre les seves quatre potetes, com un conill.

El Cangur es llançà a través del desert, i de les munta-nyes, i de les salines, i de les jonqueres, i dels boscos d’arbres blaus de la goma, i de les gatoses, i vinga cór-rer, fins que les potes de davant li feien mal i tot.

I darrere seu corria Dingo, el Gos Groc, sempre afamat, amb una bocassa oberta com una ratera, sempre a la mateixa distància del Cangur, ni més ni menys.

I el Cangur, el Vell Cangur, no parava de córrer: a través dels boscos, a través de les herbes altes i de les herbes baixes, a través dels tròpics de Capricorn i Càncer, i vinga córrer, fins que les potes del darrere li feien mal.

I darrere del Cangur, Dingo, el Gos Groc, cada vegada més famolenc, amb una bocassa oberta com una colle-ra de cavall, sempre, però, a la mateixa distància; fins que van arribar al riu Wollgong.

Ara bé: allà no hi havia pont de cap mena, ni barca de passatge de cap mena, i el Cangur no sabia com fer-s’ho per passar el riu; de manera que, posant-se dret sobre les potes del darrere, va fer un gran salt.

I continuà saltant, entre les Arestes i els Cremallots, pels deserts del mig d’Austràlia, saltant com un Can-gur.De primer saltava un metre; després tres metres, des-prés cinc, i les potes se li anaven fent molt més fortes i més llargues cada vegada. Ni temps tenia de refrescar ni de reposar, i això que se’n moria de ganes.

I darrere seu corria Dingo, el Gos Groc, que ho veia i no ho creia, amb una fam que l’aixecava, i que es pregun-

36NOSALTRES

CRUÏLLA DE NARRADORS

tava què dimonis o què àngels feia saltar el Vell Cangur d’aquella manera.Perquè el Cangur saltava com un grill; com un pèsol a la cassola, o com una pilota de goma nova de trinca en el terra de la cambra de les joguines.

Arronsava les curtes potes de davant i saltava amb les de darrere, posant la cua ben recta, horitzontalment, per mantenir l’equilibri, i vinga saltar, pels pujols Dar-ling.

I darrere seu Dingo, el Gos Cansat, cada vegada més famolenc, que ho veia i no ho creia, i es preguntava què dimonis o què àngels podria deturar mai el Vell Cangur.

Llavors Nqong sortí del seu bany a la salina i digué:– Són les cinc!

Dingo, el Pobre Gos, es va asseure, sempre famolenc, cobert de pols sota la solellada, llenguapenjant, i llançà un udol.

També el Cangur, el Vell Cangur, es va asseure, passant la cua darrere seu com un escambell de munyir vaques, i va dir:– Gràcies a Déu que s’ha acabat, això!

Llavors Nqong, que és tot un cavaller, va dir.– Que no li estàs ben agraït a Dingo, el Gos Groc? Com és que no li dónes les gràcies, després de tot el que ha fet per tu?

Llavors digué el Cangur, el Vell Cangur:– A còpia de perseguir-me, m’ha foragitat dels paratges de la meva infantesa, m’ha privat de menjar a les hores habituals, m’ha canviat de forma fins al punt que mai més no tornaré a ser el que era, i m’ha fet una mala jugada a les potes.

Llavors digué Nqong:– Potser estic equivocat, però no m’havies demanat que et fes diferent de tots els animals, i que fes que et cor-

Glossari

Greny: sortint, ple de caires i esquerdes, d’una vena de pedra.Gatoses: petits arbustos fortament espinosos, intensament verds, de fulles escasses i molt petites i flors grogues i abundants.Fatxenda: home vanitós, ostentós, bravejador.Salina: lloc on es recull sal.Collera: coixí que hom posa al coll de l’animal per junyir-lo a l’arada, a la carreta, etc.Pujols: puigs petits.Escambell: seient petit sense braços ni respatller.Païdor: ventrell, estómac.

reguessin al darrere? Doncs bé, ara ja són les cinc de la tarda.

– Sí que t’ho havia demanat –digué el Cangur–. I prou que me’n penedeixo. Jo em pensava que ho faries amb màgia i encanteris, però això ha estat una broma molt pesada.

– Una broma? –exclamà Nqong, des del seu bany, en-tre els arbres blaus de goma–. Si ho tornes a dir, xiulo Dingo i et perseguirà fins que se’t gastin les potes del darrere.

– No, no! –féu el Cangur–. No he dit res, no he dit res! Les potes sempre són potes i, per a mi, no cal pas que les modifiquis. Jo només volia dir a Vostra Senyoria que no he menjat res des del matí, i que tinc el païdor buit.

– Sí –féu Dingo, el Gos Groc–. El mateix em passa a mi. Ja l’he fet diferent de tots els altres animals; i ara, què puc menjar per berenar?

Des del seu bany a la salina, Nqong digué:– Valdria més que vinguis a preguntar-m’ho demà, per-què ara m’he de rentar.

De manera que el Vell Cangur i Dingo, el Gos Groc, es van quedar al bell mig d’Aus-tràlia, i cada un d’ells va dir a l’altre:– La culpa és teva!

37NOSALTRES

Bon dia, Sr. KaspàrovHistòria dels escacs (LVI)

Si algú pensa que les noies no saben jugar a escacs, està molt equivocat. Tot seguit ho podeu comprovar amb la partida que us proposem avui. Aquesta interessant partida ha estat protagonit-zada per la campiona del món, la xine-sa Yifan Hou, una noia de disset anys, actualment de gira per Europa. Yifan Hou gaudeix de l’admiració general: és la gran mestra més jove de la història.

Vegem, a continuació, una partida seva jugada al festival de Gibraltar 2012 con-tra la campiona d’Eslovènia Mariya Muzychuk

BON DIA, SR. KASPÀROV

Esteve Fradera

1. e4, c5

2. Cf3, d6

3. d4, cxd4

4. Dxd4, ... (El més normal és 4. Cxd4.)

4. ... , Cc6

5. Ab5, Ad7

6. Axc6, Axc6

7. Cc3, e5

8. Dd3, h6

9. Cd2, Cf6

10. Cc4, b5

11. Ce3, Db6

12. Ccd5, Cxd5

13. Cxd5, Db7

14. Ae3, Axd5

15. exd5, Ae7

16. 0-0-0, ... (L’enroc llarg. Les blanques tenen l’alfil més actiu.)

16. ... , Tc8

17. f4, 0-0

18. f5!?, ... (Sembla millor 18. fxe5, dxe5; 19. g4)

18. ... , Tc4!

19. b3, e4!

20. De2, Tc7

21. Rb1, Tfc8

22. Thf1!?, ... (L’atac blanc és lent.)

22. ... , Da6

23. Tf2, Da5

24. Ad4, Txc2!

25. Dxc2, Txc2

26. Txc2, b4! (Les negres han canviat les dues torres per la dama blanca, a canvi de millorar la posició.)

27. Ae3, Db5! (Si 27. Ab2, Db5; 28. Tc4, e3! és molt perillós.)

28. Tc4, Af6

29. Af4, ... (La captura 29. Txe4??, De2!! i guanyen.)

29. ... , Db6!

30. Td2, ... (Les blanques ja no tenen defensa. Si 30. Txe4, De2; 31. Td2, Df1+)

30. ... , Ac3!!

31. Te2, Dg1+

32. Rc2, ... (Les blanques tenen problemes i ja podrien plegar.)

32. ... , Da1

33. Texe4, Dxa2+

34. Rd3, Dxb3

35. Re2, Dc2+

36. Rf3, Dd1+

37. Rf2, Dxd5

38. g4, ... (Les blanques ja no tenen gaires jugades més.)

38. ... , Rh7

39. Re2, b3!

Les blanques es rendeixen. Si 40. Ac1, b2; 41. Txc3, Dxc3+; 42. Rd1, b1=D.

Defensa siciliana

la partida

Blanques: MuzychukNegres: Yifan Hou

Open de Gibraltar2012

Yifan HouDe tan sols 17 anys, Yifan Hou gaudeix

de l’admiració general: és la gran mestra més jove de la història.

38NOSALTRES

ENTRETENIMENTS

VOLEU CÓRRER UNA MIQUETA DARRERE EL VELL CANGUR? APA, DONCS, NO US HI CANSEU PAS! UNA AUSTRÀLIA DE MAPA NO COSTA GAIRE DE TRAVESSAR. LLEGIU ATENTAMENT EL CONTE DE LA SECCIÓ “CRUÏLLA DE NARRADORS” I EMPAITEU AMB EL GOS GROC UNA MENA DE BARREJA DE GAT, DE CONILL I D’ENTRETENIMENTS.

Entreteniments amb un vell cangur

Sudoku amb horesCompleta aquest sudoku. A quina fila o columna surten les hores amb el mateix ordre que el text? Pinta-la.

Cangur per a totA quina d’aquestes expressions no ens referim quan diem “cangur”? • animal mamífer

• teixit impermeable

• persona que vigila

• sofà molt tou

• proves matemàtiques

Jeroglífic àridAl mig d’Austràlia n’hi ha.

Anagrama d’un NobelEscriptor.

PLINIGK

Mapes muts. Països desconeguts.Quin d’aquests mapes correspon a Austràlia?I l’altre, a quin país correspon?

Enigmes fàcilUn cogatnill és una barreja de gat i de conill.Quina barreja d’animals són aquests?

Una suma del segle XXEt veus amb cor de sumar cent vint-i-una vegades el setze?Et sona el seu resultat?

A la vora de...Passeja la vista, a poc a poc, sobre el text del conte i cerca el que se’t demana.

5 8

10 6

A prop del pèsol hi ha un insecte.

Sobre el seient petit del glossari es troben puigs petits.

No gaire lluny de la bocassa s’hi troba un mamífer amb “v baixa”.

A quatre mots del cau n’hi ha.

De la mà de la “i” acompanya els encanteris.

D

3

S

(Solució)

(Solució)

(Solució)

(Solució)

cavavallca

àesguitruçla

fopincagüí

Solució:

Antoni Prats

39NOSALTRES

PÀG. 9 COL·LEGINOTÍCIES

EL CARNAVAL DELS OFICIS

PÀG. 29 QUART CREIXENT

HISTÒRIA I LITERATURA,

UN BINOMI FANTÀSTIC!

PÀG. 35

AGENDA DE PRIMAVERA

PÀG. 16 CARRER DELS GEGANTS

EN JOAN MIRÓ ENTRA A LES

NOSTRES CLASSES

AJUNTAMENT Sant Vicençdels Horts

AMB EL PATROCINI DE:

CENTRE CONCERTAT DE DOBLE LÍNIA D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.TITULARITAT: Associació Catòlica de Pares de Família.SERVEIS: escola oberta, menjador, escola d’estiu, activitats extraescolars i biblioteca.

C/ Antoni Gaudí, 808620 Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)Telèfon: 93 656 15 69Fax: 93 656 41 [email protected]

nosaltres - col·legi sant vicenç · 2017-11-17 · pÀg. 20 concurs literari mostrari de treballs...

Documents