memòria català (usb)

2011MeMÒria d’actiVitatS 2011

CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)Memòria d’activitats 2011 de l’associació empresarial innovadora sense ànim de lucre clúster d’efi ciència energètica de catalunya (ceec)

clúster d’efi ciència energètica de catalunya (ceec)Jardins de les dones de negre núm. 1 2n pis

08930 Sant adrià del Besòstel. 933 560 980fax 933 562 823

www.clusterefi ciencia.org@cluster ee

edició a càrrec del clúster d’efi ciència energètica de

catalunya (ceec)

Jardins de les dones de negre núm. 1 2n pis

08930 Sant adrià del Besòs

tel. 933 560 980

fax 933 562 823

www.clusterefi ciencia.org

@clusteree

edició 2011

Projecte i coordinació

departament d’imatge i comunicació del col·legi ofi -

cial d’enginyers industrials de catalunya (coeic)

clúster d’efi ciència energètica de catalunya (ceec)

fundació b_tec

Revisió lingüística

teresa Puig

alexa ferroni

Disseny i maquetació

anna carrió

Índex04// Introducció08// L’Associació22// Grups de treball 26// Màster en edifi cació 42// Màster en mobilitat 48// Màster en serveis públics 54// Màster en indústria 60// Màster en formació64// Comunicació74// Projectes europeus78// Resum de comptes84// Relació d’empreses del CEEC

01//Introducció

76

INTRODUCCIÓ

El Clúster d’Eficiència Energè-tica de Catalunya, una aposta per al present amb una mirada cap al futurno hi ha cap dubte de la important tasca que s’ha fet durant aquests 3 anys d’exis-tència del clúster. ni tampoc del fet que el clúster hagi ajudat a consolidar un sector que ha de ser la clau de volta d’un model econòmic sostenible.

aquest temps ha fet madurar l’associació, que ha crescut en nombre d’associats en un moment difícil, i que es consolida com el referent de l’efi ciència energètica a catalunya.

Justament per això s’ha defi nit un pla estratègic que permeti créixer l’entitat amb una visió clara de futur. Pla que defi neix cinc objectius: promoure la innovació col-laborativa, potenciar el negoci de les empreses associades, ser referent en efi ciència energètica, donar serveis als associats i, evidentment, gestionar de manera efi cient.

en especial volem fer una atenció particular als dos primers objectius, promoure la innovació col·laborativa i potenciar el negoci de les empreses associades.

en un moment en què l’economia està en hores baixes, el clúster aposta per projec-tes entre empreses complementàries, per treballar amb l’administració pel desenvo-lupament dels serveis energètics, sense deixar de banda altres qüestions que són importants, com ara les possibilitats d’internacionalització i la presència en projectes europeus per fomentar la innovació en matèria d’efi ciència energètica.

Prova d’això són els diferents grups de treball que pretenen donar un impuls a les empreses de serveis energètics (eSe) en temes com ara l’enllumenat públic, els cen-tres educatius, els consums elèctrics en edifi cis, la gestió energètica d’edifi cis, i la nova creació de serveis energètics en edifi cis de la Generalitat que té com objectiu defi nir el model dels concursos en concepte eSe que aviat es posaran en marxa.

d’altra banda, s’ha aconseguit participar en el projecte europeu Marie que facilita ja les relacions amb altres entitats afi ns de països europeus, i per tant, l’entrada en altres projectes futurs. de la mateixa manera s’han estret les relacions amb acc1ó de cara a facilitar la sortida a l’exterior de les empreses que ho desitgin.

Sense oblidar, evidentment, l’ampliació dels serveis que es donen als nostres associats.

en un altre àmbit, com a referent del sector, cal destacar l’entrada, com associats, de diferents administracions públiques, amb la fi nalitat de plantejar problemàtiques concretes per aprofi tar el coneixement de les empreses del clúster.

a més, s’estan generant relacions amb altres associacions, com ANESE i enerTIC, fet que aporta la possibilitat de tenir una veu més forta en temes clau a l’estat com ara els ja esmentats serveis energètics, o bé una relació més estreta amb el potencial que representen les tecnologies de la informació.

tota aquesta feina duta a terme pel clúster potencia el nostre sector, l’efi ciència energètica, un dels sectors clau, viables i creïbles per a una remuntada econòmica. aquesta és la nostra aposta que estem fent avui, i que ens permetrà, sens dubte, un futur econòmic més esperançador.

CARLES XAVIER ALBÀ

President del clúster d’efi ciència energètica de catalunya

JORDI ALEXANDRE SERRA

Vicepresident del clúster d’efi ciència energètica de catalunya

02//L’Associació

1110

L’ASSOCIACIÓ

el ceec és un ens que, a través de la col·laboració entre les empreses i les entitats associades procedents dels àmbits tecnològic, institucional, regulador, industrial, informatiu, de la recerca i del negoci, té per fi nalitat impulsar l’efi ciència energètica.

ELS OBJECTIUS DEL CEECel ceec es constitueix com a agrupació empresarial innovadora (aei) sense afany de lucre que agrupa les empreses i entitats que dins de les seves activitats promo-cionen o desenvolupen productes o serveis relacionats amb l’efi ciència energètica en els sectors següents: edifi cació, mobilitat, serveis públics, indústria i formació. concretament, els objectius del ceec són els següents:

• Promoure la innovació col·laborativa entre els associats.• Potenciar el negoci de les empreses associades.• Convertir el CEEC en referent en l’àmbit de l’efi ciència energètica i la sostenibilitat.• Donar serveis als associats (espais 2.0, realització d’actes, sistema d’alertes normati-ves, internacionalització, visites...).• Gestionar de manera efi cient els recursos de l’associació.

ACTUACIONSel ceec es basa en la col·laboració entre les empreses i entitats associades per obtenir els benefi cis derivats de la sinergia d’aquesta relació. Per això, es defi nei-xen diverses accions:

• Potenciar la qualitat dels grups de treball i identifi car-hi les mancances.• impulsar els emprenedors i la recerca en àmbits innovadors.• dur a terme projectes pilot en els grups treball.• establir aliances amb experts europeus per a la presentació dels projectes eu-

ropeus.• comercialitzar projectes pilot.• impulsar espais 2.0 (twitter, Linkedin, etc...).• Potenciar els vincles amb entitats fi nanceres i jurídiques per desenvolupar

models eSe.• combatre les barreres en l’àmbit de les eSe.• Potenciar visites institucionals des de l’associació.• desenvolupar un sistema d’alertes de normativa, convocatòries i concursos.• Promoure la internacionalització de l’associació i els seus associats.• fer visites periòdiques i presencials als associats del ceec.• augmentar el nombre de socis des de la perspectiva de la qualitat del ceec.

ESTRUCTURA ORGANITZATIVAel ceec compta amb l’estructura organitzativa següent:

BALANÇ DE L’ANY 2011el 2011 ha estat un any de creixement de les línies d’actuació del ceec i de focalització en els àmbits més rellevants de l’efi ciència energètica a catalunya.

destaca, per exemple, les gestions per tal de posar en marxa durant els propers anys projectes pilot on aplicar els dissenys i serveis projectats pels grups de treball. en aquest sentit, un dels objectius que el ceec s’ha marcat durant els exercicis 2011 i 2012 ha estat desenvolupar models provats i validats que apor-tin activitat i negoci en aquest mercat emergent que és l’efi ciència energètica.

durant el 2011, el nombre d’associats al ceec ha crescut fi ns els 108. Per tal que el major nombre possible d’associats pogués participar en els grups de treball, s’ha facilitat la creació de nous grups en diferents àmbits de l’efi ciència energètica, les energies renovables i la sostenibilitat, tot fent ús de la xarxa de relacions que s’estableixen entre ells dins l’associació.

Un altre aspecte a destacar és que s’ha impulsat intensament el treball amb les administracions i s’ha potenciat la difusió de l’associació davant d’organitza-cions i empreses per aconseguir que es reconegui el ceec com a referent en l’àmbit de l’efi ciència energètica i la sostenibilitat a catalunya.

PRESIDENT

COMITÈ EXECUTIU

JUNTA DIRECTIVAASSEMBLEA D’ASSOCIATS

GERENTSECRETARIA TÈCNICA

Objectiu. IndicadorsValor 2010

Objectiu 2011

Graud’assoliment

2011Seguiment 2011

Modificació Marc o entorn

(1) interlocució amb les admi-nistracions públiques. nombre d’administracions amb qui es manté relació

8 15 86,67%

1- Presidència2- departament d’economia i coneixement3- departament de territori i Sostenibilitat (dteS)4- icaen5- diputació de Barcelona6- ajuntament de Barcelona7- comissió central de Subministraments8- agència Local d’energia de Lleida9- agència de l’Habitatge de catalunya10- federació de Municipis de catalunya11- acc1ó12- cdti13- ico

(2) Participació en l’àmbit norma-tiu: proposta, redacció o esmena. nombre d’iniciatives en les quals es participa

2 4 100,00%

1- itc recàrrega vehicles elèctrics (Mityc)2- Proposta al Pla de Millora de Qualitat ambiental (dteS, dG Qualitat ambiental)3- Pla d’energia i canvi climàtic 2012-2020 de la Generalitat de catalunya (Pecac)4- Proposta de modificació del codi civil (concretament, de la Llei de Propietat Horitzontal)

(3) Signatura de convenis amb organismes o institucions

3 4 0,00 %Pendent de signatura: diBa, aneSe.S’ha col·laborat amb: innoVac, indeScat, raiLGrUP, coGen, oficina LiVe (aj. Bcn).el clúster innoVi deixa d’existir.

coMUnicació interna i eXterna

(4) Membres associats. nous membres incorporats en l’exercici (membres a l’inici de l’exercici)

31 (40)

20 (68) 200,00%51 noves altes: 3 numeraris, 31 col·laboradors, 17 emprenedors 11 baixes 2011108 socis a 31/12/2011

(5.1) Jornades de difusió eXter-na. nombre de jornades i fires amb participació del ceec.

10 12 133,33%

1- 20/01/2011 Jornada d’intercanvi clústers innoVacc i ceec (60 assistents)2- 15/03/2011 Pla d’acció en r+d+i innoVi (25 assistents)3 - 7/04/2011 eSe per a la gestió i estalvi de l’enllumenat públic (ponència del Gt guia licitacions eSe enllumenat públic) (80 assistents)4- 12-14/04/2011 eVBattery forum. Ponència Gt Ve (80 assistents)5- 16-21/05/2011 construmat. 3 taules rodones del ceec (120 assistents)6- 7/06/2011 Sessió informativa màster iL3 (20 assistents)7- 16/06/2011 Perspectives e-learning sector eficiència energètica (15 assistents)8- 29/06/2011 Jornada Ptee (27 assistents)9- 1/07/2011 iii cdti forum Smart cities (50 assistents)10- 7/07/2011 Jornada aenor (iSo 50001 sobre sistemes de gestió energètica) (70 assistents)11- 18/07/2011 Jornada ceec - indescat (clúster català de l’esport) (30 assistents)12- 27/07/2011 Jornada informativa ajuts icaen (120 assistents)13- 14/09/2012 fira ecoviure de Manresa (120 assistents)14- 24/10/2011 Presentació document eSe enllumenat (200 assistents)15 - 29/11/2011 international conference: Green energy clusters (50 assistents)16- 29/11/2011 Smart city expo

(5.2) Jornades de difusió eXter-na. nombre de persones a les quals s’arriba (aproximat)

1.000 1.000 100,00%

(5.3) Jornades de difusió inter-na. nombre de persones a les quals s’arriba (aproximat)

100 200 112,50%1- 15/02/2011: esmorzar de directius de les empreses associades (100 assistents)2- 8/06/11 Presentació del decàleg de Mesures d’eficiència energètica en el marc de l’assemblea General ordinària (assistents: 50)3-2/11/2011 Jornada interna grups de treball (75 assistents)

(6) newsletter. noves subscripci-ons en l’exercici

300 100 320,00% 320 altes en l’exercici 2011

(7) Presència en mitjans de co-municació. nombre d’aparicions durant l’exercici

4 10 60,00%

Mitjans generalistes: el Periódico de catalunya, aVUi, la Vanguardia, L’econòmicMitjans especialitzats: fulls dels enginyers, revista electra, web icaen, Butlletí de l’energia de l’icaen, blog d’energia del coeic,cupatges.cat, iL3-UB, energética, equipos y talentoMitjans locals: Penedès digital, canal terrassa

QUADRE DE COMANDAMENT

Objectiu. IndicadorsValor 2010

Objectiu 2011

Graud’assoliment

2011Seguiment 2011

LLotJa de neGociS. innoVació i accéS aL Mercat

(8) nombre de grups de treball actius (tenint en compte la creació de nous grups i el tancament d’altres que hagin assolit els objectius)

17 20 -

(9) documents ceec. nombre de documents elaborats i difosos

1 8 25,00%1- decàleg2- document eSe enllumenat

(10) Projectes de Gt amb accés al mercat

2 10 50,00%

1- auditoria energètica i estudi de la millora energètica d’un edifici singular via model eSe (Gt HVac)2- eSe indústria alimentària3- Gt Granges ramaderes4- Gt Microcogeneració5- Gt eSco centres educatius6- Gt eSco enllumenat

(11) nombre de contractacions al ceec per elaboració de projectes i estudis

0) 6 33,00%1- Projecte Marie2- Guia instal·lació de punts de recàrrega en aparcaments privats comunitaris

recerca i deSenVoLUPaMent en coL·LaBoració

(12) nombre de projectes pilot fets pels Gt

1 7 42,86%1- auditoria energètica edifici singular i anàlisi de la contractació de les millores, via model eSe (grup HVac)2- Gt granges ramaderes (desenvolupament de producte i prova en una granja experimental)

(13.1) nombre de projectes en r+d+i presentats

4 5 60,00%1- Marie2- e3UP3- Kit-e2B

(13.2) nombre projectes adjudi-cats

1 2 50,00% 1 - Marie

forMació

(14.1) nombre d’iniciatives de for-mació amb participació del ceec

1 2 100,00%

1- Màster en Gestió d’eficiència energètica de l’iL3 de la UBSessions pràctiques, curs 2010 - 201114/04/2011 Signatura del conveni de col·laboració entre iL3 i ceec. Participació a nivell acadèmic i de gestió, curs 2011-2012Juliol 2011: participació com a membre del tribunal per a l’avaluació dels projectes de l’edició 2010-2011 del màster2- eficiència energètica en el sector ferroviari (raiLGrUP)

(14.2) nombre total d’alumnes als quals s’arriba 0 100 136,00%

1- 60 alumnes (2 grups de 30 alumnes) en el màster en ee de l’iL3-UB2- 16 alumnes3- 60 assistents

(14.3) nombre d’hores impartides pel ceec

0 30 100,00% curs sector ferroviari

edificació:1- integració de les energies renovables en edificació (coMSa-eMte)2- HVac (SoLer&PaLaU)3- façanes intel·ligents (aLten oBraS)4- eSco per a centres educatius i de formació (enertiKa)5- Supermercats sostenibles (ecLiMan)6- eSe en consums elèctrics d’edificis7- eSe en la gestió energètica d’edificis (GaSSó aUditorieS)8- ee en el sector low-cost (iBinSer)9- ee i sostenibilitat en el sector hoteler10- ee en universitats i centres de recerca (arMenGoL enGinYerS) MoBiLitat:11- infraestructura per a la recàrrega del Ve (GM)

12- Mobilitat eficient (SieMenS) i subgrups13- Smart Grids (SieMenS)SerVeiS PÚBLicS:14- eSco enllumenat exterior (GM) 15- eSe en centres esportius municipals, GM Serveis Públics16- dHc (aGefred) 17- eficiència energètica en túnels (GPo)indÚStria:18- eficiència energètica en granges ramaderes (KroMScHroeder)19- ee en processos industrials (KroMScHroeder)20- Microgeneració en el sector industrial (SaLicrÚ)forMació:21- Gt formació (Schneider electric)

1716

L’ASSOCIACIÓ

PRIORITATS DEL CEEC A PARTIR

DE L’ANY 2012a fi nals de l’any 2011 i principis del 2012 el clúster d’efi ciència energètica de ca-talunya (ceec) va començar un procés de refl exió estratègica per tal de fer un Pla estratègic de l’associació per al període 2012-2014. en aquest sentit, el ceec ha defi nit els objectius i línies estratègiques següents que han de servir de marc de referència per desenvolupar i implementar el Pla estratègic 2012-2014:

1. Innovació col·laborativa a. desenvolupament de productes i serveis innovadors mitjançant els grups de treball.b. impuls de projectes pilot.c. Participació en projectes europeus.

2. Potenciar el negoci de les empreses associadesa. donar confi ança al mercat a través de projectes demostradors.b. creació d’espais de networking. c. assessorament a clients potencials de les entitats associades al ceec.d. desenvolupament dels serveis energètics.

3. Ser referent en efi ciència energètica i sostenibilitata. interlocució amb les administracions públiques.b. Participació en projectes europeus.c. comunicació externa.d. difusió i divulgació.

4. Serveis als associatsa. Networking. b. Visibilitat.c. informació sobre novetats normatives i licitacions públiques.d. ajut a la internacionalització de les empreses.e. comunicació interna.

5. Gestió efi cienta. nombre d’associats (procés qualitatiu).b. Principi d’equilibri pressupostari de resultat positiu.c. cerca de fi nançament.

MEMBRES ASSOCIATSel ceec ha tancat l’any 2011 amb un total de 108 associats, entre els quals hi ha 12 socis fundadors, 15 socis numeraris, 58 socis col·laboradors i 23 socis empre-nedors. al fi nal d’aquest document trobareu una relació dels associats del ceec durant el 2011.

SOCIS FUNDADORS SOCIS NUMERARIS

1918

SOCIS COL·LABORADORS

21

QUADRE DE COMANDAMENT

20

SOCIS EMPRENEDORS

ecoterm

daniel trisant

03//Grups de treball

2524

GRUPS DE TREBALL

GRUPS DE TREBALLels grups de treball són la matèria primera del ceec. a banda de les jornades puntuals que es van organitzant durant l’any, és a través del treball col·laboratiu i continuat dels associats que formen els grups, el que crea les sinergies i les col-laboracions estables entre tots els membres. aquestes noves relacions comercials generen oportunitats de negoci dins dels grups, però també a fora, com a conse-qüència de les bones relacions establertes.

el mapa dels grups de treball del ceec és un refl ex de les àrees d’interès dels asso-ciats, àmbits sobre els quals les empreses creuen que el mercat de l’efi ciència ener-gètica té un potencial de desenvolupament més elevat. i aquests són els camps on les empreses necessiten augmentar el seu Know-how mitjançant anàlisis teòriques i experiències pràctiques, aportant-ne el coneixement i aprofi tant alhora la perícia de la resta dels membres del grup.

els grups de treball es creen a iniciativa d’un membre associat al ceec; habitu-alment és una empresa però també ho pot fer un centre de recerca o una entitat pública. el requisit bàsic per crear el grup és que la temàtica abordada sigui una línia estratègica de màxim interès de qui proposa la creació, ja que aquest actuarà com a coordinador i líder del grup i establirà, amb la col·laboració de la resta de membres del grup, les línies de treball.

el procés de creació d’un grup de treball és el següent:

els grups de treball actius durant l’any 2011 han estat els següents:

a continuació es presenta un resum de les activitats d’aquests grups de treball durant el 2011.

ideadesenvolupament i defi -nició de la proposta

aprovació de la creació del Gt

creació del Gt

» detecció d’un àmbit o sector amb potencial d’estalvi energètic i d’interès estratègic per a l’empresa

» iniciativa d’un mem-bre associat del ceec

» estratègia» objectius» Línies de treball» Membres a integrar al grup

noves oportunitats de negoci:» Posicionament del sector empresarial» difusió d’una tecnologia o servei innovador» desenvolupament de solucions globals» Projectes comercials» etc.

» Presentació al comitè executiu ceec

» inici de l’activitat al grup

Integració de renovables en l’edifi cació

(COMSA-EMTE)

HVAC (SOLER&PALAU)

Façanes intel·ligents (ALTEN)

ESCO per a centres educatius i de for-

mació (ENERTIKA)

Supermercats sostenibles (ECLIMAN)

ESE en consums elèctrics (ISTEM)

ESE en la gestió energètica d’edifi cis

(Gassó Auditores)

EE en projectes del sector low-cost

(Ibinser)

EE i sostenibilitat al sector hoteler (Àbac

/ SaAs)

EE en Universitats i Centres de Recerca

(Armengol Enginyers)

ESE en residències (SOGESA)

Museu de la Pesca (Àbac)

Recuperació d’energia de l’aire de reno-

vació (IREC)

Infraestructura per a la

recàrrega del vehicle

elèctric (CEEC)

Mobilitat Efi cient

(SIEMENS)

Smart Grids (SIEMENS)

ESEs en l’enllume-

nat públic (ICAEN /

CEEC)

ESEs en Poliespor-

tius Municipals

DHC (AGEFRED)

Efi ciència energètica

en túnels (GPO)

EE en granges ramaderes

(KROMSCHROEDER)

EE en processos indutrials

(KROMSCHROEDER)

ESE en la Indústria alimentària

(Pàmies)

Formació (SCHNEIDER ELECTRIC)

EDIFICACIÓ MOBILITAT SERVEIS PÚBLICS INDÚSTRIA

FORMACIÓ

Edifi cació

GRUPS DE TREBALLGRUPS DE TREBALL

28 29

OBJECTIUS DEL GT

• Estalvi d’energia convencional (de xarxa) en l’edifi cació mitjançant l’aprofi -

tament d’energies renovables amb viabilitat econòmica en la implantació.

• Defi nició d’aplicacions per a la climatització i generació d’electricitat.

• Benefi cis econòmics i mediambientals.

• Millora del balanç energètic dels edifi cis en línia amb les directius europees

relatives als Near Zero Energy Buildings (NZEB).

• Millora de la gestió de la corba de demanda elèctrica.

TREBALLS REALITZATS 2011

• Identifi cació de barreres per a l’aplicació de les tecnologies FAT.

• Identifi cació de possibles aplicacions FAT viables i recerca d’emplaça-

ments en el sector terciari i en el sector industrial i agrari.

• Seguiment d’emplaçaments amb instal·lació FAT existent.

• Participació en la preparació del projecte en l’àmbit europeu EFFIBEST,

amb sol·licitud de subvenció a la comissió europea, programa SAVE.

Subvenció denegada.

• Participació en la preparació del projecte europeu ICT4E+, sol·licitud de

subvenció a la comissió europea, 7PM. Subvenció denegada.

• Reenfocament de l’objecte general del GT cap a la integració de les ener-

gies renovables en l’edifi cació en la línia amb les directius europees relati-

ves als Near Zero Energy Buildings (NZEB).

• Anàlisi del marc legal d’aplicació.

• Recerca de fi nançament i subvencions

TREBALLS PREVISTOS 2012

• Recerca d’edifi cis on implementar les solucions sostenibles estudiades.

• Participació en la «Plataforma para el impulso de la generación distribuida

y el autoconsumo energético en España».

• Identifi cació i anàlisi de possibles solucions en el dèfi cit tarifari com a me-

sura protectora de les tecnologies d’energies renovables.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GT

GRUP MÀSTER EDIFICIS

DATA DE CREACIÓ DEL GT: 2008 (inici IRE: abril 2011)

COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:Línies de treball GT IRE:

• Defi nició del valor afegit (productes, serveis o solucions) que pot aportar cada empresa del grup

als projectes per desenvolupar.• Identifi cació d’edifi cis tipus, tant d’obra nova

com de rehabilitació, i presentació de solucions paquetitzades.

• Estudi econòmic comparatiu entre les diferents tecnologies existents en el mercat sobre edifi cis

tipus.• Anàlisi de l’amortització de la inversió marginal

en base a l’estalvi generat.• Elaboració d’una guia per conèixer la viabilitat

tècnica i econòmica de la implementació de solucions basades en energies renovables en un

edifi ci existent.• Identifi cació d’edifi cis objecte d’estudi, valoració

econòmica i possible fi nançament.• Implantació de les tecnologies als edifi cis, man-

teniment i gestió.• Participació a projectes de R+D+i en l’àmbit

europeu.• Anàlisi de la normativa de referència.

• Transferència de coneixement entre empreses del grup i divulgació (jornades, formació, web,

publicacions...).

Fortaleses:• Varietat d’empreses i entitats per oferir solucions

integrals a clients fi nals.• Empreses i entitats amb llarga experiència en

les solucions que ofereixen.• Grans empreses amb capacitat de fi nançament

de grans projectes.

Aspectes a millorar:• Incorporar arquitectes com a prescriptors de sistemes de generació d’energia renovable en

l’edifi cació.• Incorporar més fabricants d’equips i sistemes

de control i gestió.

GT INTEGRACIÓ DE RENOVABLES EN L’EDIFICACIÓ (GT IRE)(Reenfocament del GT Fred activat tèrmicament, GT FAT)

OBJECTIUS DEL GT

Promoure solucions energèticament efi cients en l’àmbit de la renovació d’aire i la cli-

matització.


A mitjans de l’any passat es va observar que el Grup HVAC com a tal, era molt nombrós i

no era operatiu per fer treballs conjunts, per la qual cosa es va decidir que es treballaria en

base a subgrups. Hi ha actius els subgrups següents:Incorporació DIBA com alternativa

per a la posada en marxa del projecte (aturada i represa PEE Generalitat 2011)

• Aportació d’aire nou (Museu de Palamós), liderat per Àbac.

• Recuperadors, liderat per l’IREC.

• Low Cost, liderat per Ibinser, que de fet s’ha constituït com un grup pròpiament dit.


Veure fi txes corresponents als grups i subgrups esmentats.



DATA DE CREACIÓ DEL GT: 2010

COORDINADOR DEL GT:

GRUP HVAC (HEATING, VENTILATION AND AIR CONDITIONING)

ecoterm


30 31

OBJECTIUS DEL GT

• Promoure o participar en projectes de millora de l’efi ciència energètica de l’envolu-

pant tèrmica dels edifi cis.

• En els casos necessaris cercar nous productes, equips o sistemes per l’efi ciència

energètica de les façanes i la integració de diferents sistemes.

• Descobrir i potenciar les sinergies tècniques i comercials entre els diferents membres

del grup de treball.


Difusió de les tasques que pot desenvolupar el grup (participació a Construmat 2011).

Visites comercials als diferents agents del sector per poder trobar projectes en què

es pugui participar conjuntament (visites al Patronat Municipal de l’Habitatge, visita a

l’Agència d’Energia de Barcelona).


• Continuar potenciant les visites comercials i la difusió de les tasques del GT per de-

tectar possibles projectes on es pugui col·laborar.

• Participar en els diferents congressos, que es facin en el nostre país, del sector de

l’efi ciència energètica (s’ha enviat una comunicació nomenada: «La rehabilitación

energética de la envolvente» al congrés EECN «Edifi cios Energía Casi Nula» que es fa

a Madrid el mes de maig de 2012.

• Desenvolupar de manera detallada la metodologia de treball establerta per a la millo-

ra de l’envolupant tèrmica dels edifi cis.



DATA DE CREACIÓ DEL GT: Juliol 2010

COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:• Treball en grup i reunions bimensuals (segons neces-sitats) de posada en comú de l’avançament dels dife-rents projectes o treballs.

• Seguiment de visites comercials mitjançant llistat

penjat al web. Les vistes es fan en grups de dues

empreses.

FAÇANES INTEL·LIGENTS

OBJECTIUS DEL GT

Estudiar i desenvolupar solucions a mida per a la implementació del model de negoci

d’empreses de serveis energètics en centres educatius de diverses tipologies.


Descripció, assignació i avaluació econòmica de les activitats que s’han de fer:

• Incorporació de la DIBA com a alternativa per a la posada en marxa del projecte

(aturada i represa PEE Generalitat 2011).

• Selecció dels centres a Cornellà i Sant Boi.

• Visita inicial a la direcció dels centres.

• Edició Guia Control de Consums (defi nició paràmetres control per benchmarking).

• Edició Guia Control Monitoratge (defi nició prèvia dels elements de camp).

• Selecció equips monitoratge (col·laboració fabricant).

• Defi nició paràmetres de control.

• Visites tècniques i lay-out dels elements de camp.


Desenvolupament de les operacions del projecte:

• Diagnosi de la contractació i perfi l del consum.

• Inventari d’instal·lacions.

• Subministrament d’elements de camp de monitoratge.

• Instal·lació de l’element de camp de monitoratge.

• Implantació del sistema de gestió i control de registres.

• Defi nició dels paràmetres de control de monitoratge (indicadors clau).

• Control i seguiment dels indicadors clau.

• Establiment del pla de conducció i explotació de les instal·lacions.

• Establiment del programa d’actuacions (informació, formació, sensibilització i bones

pràctiques).

• Sessions de formació i planifi cació d’actuacions.

• Selecció d’inversions (low cost – normal cost).

• Avaluació de les inversions normal cost i la viabilitat ESCO.

• Implantació d’inversions low cost i normal cost viables.

• Avaluació dels resultats.




COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:• Defi nició clara de responsabili-tats i aportacions individuals dels membres del GT en el projecte.

Avaluació econòmica de les aportacions.

• Reunions periòdiques entre els membres del grup de treball.

• Avaluació dels resultats.• Comunicació contínua entre els membres sobre l’avanç del

projecte.• Interlocució i participació entre

el Clúster, els ajuntaments i la DIBA.

ESCO PER A CENTRES EDUCATIUS I DE FORMACIÓ


32 33

OBJECTIUS DEL GT

Millorar l’ús dels recursos dels supermercats, augmentant la seva competitivitat i el

medi ambient, mitjançant la reducció de la demanda energètica global. Aquesta de-

manda es concentra especialment en la refrigeració, climatització i il·luminació.


• Defi nició de la missió del grup i dels objectius.

• Preparació d’un tríptic de presentació del grup (en català i en castellà) i de les solu-

cions que aporta per als supermercats.

• Realització d’un cas pràctic (supermercat de 1.200 m2 en una nau aïllada) on s’apli-

quen tecnologies de les empreses del grup i s’aconsegueix una reducció de consum

del 38%.

• Desenvolupament d’un web de presentació del grup.


• Dur a termes dues jornades per presentar el grup i les solucions que aquest pot

aportar per reduir el consum energètic i l’impacte mediambiental dels supermercats

i centres comercials.

• Promoure supermercats pilot on s’apliquin tecnologies proposades pel grup en totes

les àrees i es mesurin amb els protocols apropiats els estalvis energètics.

• Ampliar els continguts del web del grup i convertir-lo en un portal de referència pel

que fa a l’estalvi energètic i la sostenibilitat dels supermercats i altres instal·lacions

comercials.

• Desenvolupar una guia – manual per a l’estalvi energètic i la millora de la sostenibilitat

en supermercats i centres comercials que sigui una referència a Catalunya i a l’Estat.

• Iniciar projectes de R+D per desenvolupar encara més les solucions tècniques més

interessants i innovadores proposades pel grup.



DATA DE CREACIÓ DEL GT: Abril 2011

COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:• Defi nició clara dels objec-tius generals i de l’objectiu

de cada reunió del grup.• Reunions periòdiques amb

representació de les 6 empreses del grup.

• Redacció d’una llista de tasques clara i concreta com a resultat de cada

reunió amb assignació del responsable de la seva

execució i d’una data de fi nalització.

SUPERMERCATS SOSTENIBLES

OBJECTIUS DEL GT

Assaig del model ESE en consums elèctrics d’edifi cis. L’abast de l’ESE que es vol

defi nir pretén la millora de qualsevol tipus de consum elèctric que no depengui de la

temperatura exterior. Les millores es faran sobre la il·luminació, la ventilació, els motors,

les bombes, la reactiva, els ascensors... i s’exclouran actuacions sobre la climatització

excepte aquelles que tinguin relació amb optimitzar horaris d’encesa i apagada en

funció de l’ús de l’edifi ci.


• Anàlisi del mercat de tecnologies efi cients en l’àmbit de la il·luminació interior.

• Estudi del potencial de millora dels consums en dos edifi cis.

• Realització de proposta tecnicoeconòmica amb format ESE de millora de l’efi ciència de

la il·luminació dels espais comuns de l’edifi ci Francesca Bonnemaison de Barcelona.


• Execució de la instal·lació proposada a l’edifi ci Francesca Bonnemaison i seguiment

dels estalvis realment obtinguts.

• Realització de propostes amb format ESE en 5 edifi cis.

• Instal·lació i seguiment de consums en 3 dels edifi cis analitzats.



DATA DE CREACIÓ DEL GT: Març 2011

COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:Reunions periòdiques per a l’es-tabliment d’estratègies, l’anàlisi de possibles clients i el tanca-ment de propostes tècniques.

Visites a instal·lacions i reunions amb clients segons requeri-

ments dels projectes.

ESE EN CONSUMS ELÈCTRICS


34 35

OBJECTIUS DEL GT

Impulsar un model nou d’externalització de serveis energètics basat en la gestió energè-

tica, a partir de l’optimització de la regulació, el manteniment i les bones pràctiques d’ús

en edifi cis del sector terciari, on l’estalvi faci sostenible les despeses de funcionament i

d’explotació del model.


• Constitució del grup de treball.

• Presentació del grup de treball.


FASE 1 : ANÀLISI DEL MERCAT I OPORTUNITATS I REPTES DE FUTUR

• Estat de l’art

- Situació estatal-català.

- Anàlisi d’altres mercats més madurs.

- Estàndards ja existents relacionats.

- Identifi cació de segments potencials de mercat.

• Anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) sobre un model ESE per

a la gestió energètica del mercat català-estatal segons els diferents segments.

- Oportunitats/Necessitats del mercat.

- Barreres per al desplegament del mercat (legals, culturals, tecnològiques…).

• Possibles elements per impulsar la creació del mercat (normatius-estandardització, fi -

nançament, legals, tècniques,…)

FASE 2 : DEFINICIÓ DELS MODELS

• Determinació dels criteris previs per a la viabilitat de l’ESE en la gestió energètica

- Defi nició dels aspectes que s’han d’analitzar per a la realització del model de contracte.

- Anàlisi de viabilitat del model d’externalització dels serveis energètics.

• Determinació de les eines TIC i consultoria

- Defi nició dels models de contracte.

- Elaboració del decàleg de presentació (document sintètic divulgatiu: presentació bàsi-

ca del concepte, abast, avantatges, fases...).

• Plantejament de possibles projectes exemplifi cadors.



DATA DE CREACIÓ DEL GT: Novembre 2011

COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:

Treball conjunt i reunions

mensuals (segons necessitats)

de posada en comú d’avança-

ment dels diferents projectes

segons calendari de treball

consensuat.

CONTRACTACIÓ ESE PER A LA GESTIÓ ENERGÈTICA EN EDIFICIS DEL SECTOR TERCIARI

OBJECTIUS DEL GT

• Potenciar solucions efi cients energèticament, amb una visió d’estalvi a mitjà i llarg

termini, respectant les necessitats d’ajustar la despesa inicial.

• Defi nir els conceptes principals en els quals una instal·lació pot obtenir uns estalvis

econòmics respecte a una instal·lació convencional.

• Justifi car canvis en la norma des de l’efi ciència energètica sense reduir els valors de

confort.


• Situació en el mercat dels operadors anomenats low cost. Sectors: RETAIL – GIM-

NASOS – ALBERGS. Tendències rígides poc focalitzades a l’estalvi energètic.

• Es proposa treballar les solucions de manera transversal però remarcant les aplica-

cions següents:

- Retail: recuperadors d’aire no efi cients, potenciar el free-cooling, control d’enllu-

menat i horari.

- Gimnasos: recuperació de calor en els sistemes de producció, alternatives efi ci-

ents a les plaques solars, aprofi tament de la llum natural.

- Albergs: sistemes centralitzats de volum variable, controls d’horaris.

• Estudi de les opcions i la normativa aplicable.


• Continuar amb els projectes relacionats amb els criteris d’efi ciència energètica en

projectes amb una inversió ajustada.

• Elaboració d’un estudi comparatiu entre totes les solucions proposades i una instal-

lació convencional.



DATA DE CREACIÓ DEL GT: Setembre 2011

COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:

Reunions mensuals per revisar

les tasques desenvolupades.

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN PROJECTES DEL SECTOR LOW COST


36 37

OBJECTIUS DEL GT

• Elaboració d’un protocol de treball per a la millora de l’efi ciència

energètica i la sostenibilitat en el sector hoteler, que familiaritza el

sector amb els contractes de col·laboració i la possibilitat d’exter-

nalització dels serveis d’efi ciència en els establiments (ESE).

• Implementació del protocol, a com a mínim 3 proves pilot, degu-

dament monitoritzades, per a la comprovació i l’ajust del protocol

inicial.


Reunions inicials, constitució i presentació del grup, primer esbor-

rany de protocol de treball.


Elaboració del protocol de treball i implementació de la primera prova

pilot.




COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:• Aportació de l’experiència de cada empresa

en el protocol de treball per tal de defi nir un nou model de renovació energètica profun-da i de sostenibilitat (SaAS – Arquitectura /

ÀBAC – Enginyeria / COMSA EMTE – Finan-çament i Execució i FM / SIEMENS – Control

i gestió) . • Establiment de contactes amb el sector

hoteler i oferta d’una actuació pilot segons el protocol de treball a empreses determinades.

Obtenció del fi nançament per a la imple-mentació de la prova pilot / alternativament a

través de l’accés a resultats de monitoritza-ció energètica de reformes existents.

• Avaluació del protocol segons resultats de la primera prova pilot i possible ajust per a la millora del protocol abans de la implementa-

ció en les altres proves pilots.

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I SOSTENIBILITAT EN EL SECTOR HOTELER

OBJECTIUS DEL GT

• Plans estratègics i d’acció per a la sostenibilitat i l’EE.

• Impuls de les tecnologies per a l’EE (actives/ passives).

• Models de negoci per a l’impuls de l’EE_ ESE.

• Projectes pilot/tipus per a l’estudi i validació de les necessitats plantejades en els

centres universitaris i de recerca.


• Defi nició de l’estratègia per presentar als centres universitaris i de recerca.

• Concertades les primeres reunions amb principals agents institucionals de Catalunya

en l’àmbit universitari i de la recerca per tal d’iniciar un primer estudi que validi les

necessitats expressades, o la redefi nició de l’estratègia plantejada.


• Sumar centres universitaris i de recerca presents en el CEEC.

• Sumar centres universitaris i de recerca no presents en el CEEC.

• Iniciar un projecte pilot/signifi catiu com a base d’estudi i coneixement.

• Límit d’èxit 1 any.




COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:Reunions amb els principals

agents institucionals de Catalu-nya en l’àmbit universitari i de la

recerca per tal d’iniciar un primer estudi que validi les necessitats expressades, i per tant el sentit

del nou GT.

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN CENTRES UNIVERSITARIS I DE RECERCA


38 39

OBJECTIUS DEL GT

• Estudiar les instal·lacions d’aquests edifi cis i proposar millores en termes d’efi ciència

energètica i sostenibilitat, a més de gestionar les modifi cacions necessàries i facilitar

el fi nançament de les obres en diferents modalitats.

• En base als resultats obtinguts es traslladarà a l’Institut Català d’Assistència i Serveis

Socials la necessitat d’incloure condicions que afavoreixin la implantació de mesures

per a la millora de l’efi ciència energètica i la gestió emprant el model ESE en els plecs

de clàusules per a la licitació d’obres.


• Recerca de l’edifi ci objectiu per a la implantació de millores d’efi ciència energètica.


• Realització de la prova pilot per a la implantació de millores en un edifi ci existent.




COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:• Auditoria exhaustiva de l’edifi ci.

• Proposta d’implantació de millores.

• Estudi de viabilitat econòmica.• Execució dels treballs propo-

sats.• Control d’estalvis i reducció de

consums.

ESE EN RESIDÈNCIES PER A GENT GRAN I PERSONES DISMINUÏDES

OBJECTIUS DEL GT

Creació d’un plec de contractació de la gestió energètica del Museu de la Pesca de

Palamós en model d’empresa de serveis energètics (ESE).


Redacció de la primera versió del plec a partir del qual es convoca a totes les ESE del

CEEC per a la reunió inicial. Aquesta es fa el 24 d’octubre a la seu d’Àbac enginyers,

hi assisteixen les 4 empreses que formaran part del grup de treball (formen part les

ESE que assisteixen a la reunió i que per tant tenen interès a treballar en el grup) i es

presenta la primera versió del plec.


Redacció de la segona versió del plec de condicions i validació d’aquest per part de

les ESE.




COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:Reunions mensuals des del maig

fi ns al juliol per a l’aprovació del Plec.

HVAC - MUSEU DE LA PESCA

ecoterm


40 41

OBJECTIUS DEL GT

• Avaluar les pèrdues d’energia tèrmica sensible i latent, tant en mode calor

com fred, associades a la climatització de l’aire de ventilació.

• Permetre una avaluació ràpida sobre l’impacte que pot tenir l’ús d’un siste-

ma de recuperació d’energia.


Estudi de les pèrdues energètiques associades a la climatització de l’aire de

renovació, el qual es va presentar a la jornada interna de grups de treball del

CEEC l’11 de novembre de 2011. També s’ha acabat un primer esborrany de

l’informe complet de l’estudi.


• Revisió de l’informe i publicació per a la divulgació (publicació interna del

CEEC, revistes especialitzades, etc.).

• Si no es troben oportunitats de fi nançament, no es preveu que aquest grup

de treball elabori nous estudis.




COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:• L’estudi s’ha fet en base als ob-jectius i la metodologia defi nits en la primera reunió del grup. A partir d’aquí, el treball ha estat individual

(cerca d’informació, elaboració de fulls de càlcul...) i amb comunicació per correu electrònic, amb només dues

reunions de treball addicionals.• Pel que fa a la comunicació del

mètode i dels resultats, el coordina-dor del GT ha preparat els primers

esborranys, que els altres membres del grup han comentat i complemen-

tat (novament via correu electrònic).• L’operativitat d’aquest grup de treball

(resultats aconseguits / volum de reunions) rau en dos factors:

- La claredat dels seus objectius i el curt abast del projecte.

- La reduïda mida del grup.

HVAC - RECUPERACIÓ D’ENERGIA DE L’AIRE DE RENOVACIÓ (VENTILACIÓ)

Mobilitat

4544

GRUPS DE TREBALL

INFRAESTRUCTURA DE RECÀRREGA PER AL VEHICLE ELÈCTRIC

GRUP MÀSTER MOBILITAT


COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:Treball en subgrups i reunions

mensuals (segons necessitats) de posada en comú d’avança-

ment dels diferents projectes.

OBJECTIUS DEL GT

• Detectar les barreres no tecnològiques en la implantació del vehicle elèctric a Catalu-

nya relacionades amb la infraestructura de la recàrrega necessària.

• Minimitzar aquestes barreres mitjançant la participació en les modifi cacions normati-

ves, la difusió de coneixement sobre la infraestructura del vehicle elèctric (elaboració

de guies, estudis...), etc.


• Participació en processos de modifi cacions de normativa relacionada amb el vehicle

elèctric:

1. Participació activa, en contacte directe amb el Ministeri d’Indústria i Comerç

(MITyC), en l’esborrany de la ITC- BT 52 relativa a la instal·lació de punts de recàr-

rega del vehicle elèctric. Actualment l’RD està en fase de revisió per part del MITyC.

2. Col·laboració amb el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida

en la proposta de modifi cació del Codi civil per facilitar la instal·lació de punts de

recàrrega en garatges privats. Actualment la proposta està en fase de revisió per

part de la Direcció de Dret i Entitats Jurídiques.

• Desenvolupament de la Guia de legalització d’una instal·lació de recàrrega en apar-

cament privat comunitari, formada per dos documents diferenciats segons el públic

objectiu: usuaris i instal·ladors. Detectar les possibles ubicacions on dur a terme els

3 projectes demostradors (legalització + implantació de punt de recàrrega en apar-

cament privat comunitari) per desenvolupar durant el 2012 i ser inclosos a la guia.

• Finalització del projecte IVEA (Implantació de Vehicles Elèctrics i Avançats): estudi

sobre mobilitat elèctrica que proposa solucions concretes i recomanacions d’ade-

quació de la política de mobilitat amb els requeriments del vehicle elèctric. Difusió del

projecte mitjançant un article als Fulls dels Enginyers i preparació d’altres propostes

de difusió.

• Publicació de l’article sobre «Anàlisi de solucions de recàrrega del vehicle elèctric en

aparcaments privats» a la revista especialitzada ELECTRA.


• Continuació dels treballs relatius al seguiment dels avenços de la ITC – BT 52 i de la

proposta de modifi cació del Codi civil. Promoure i/o participar en altres modifi cacions

normatives que es considerin oportunes.

• Publicació de la Guia de legalització d’una instal·lació de recàrrega en aparcament

privat comunitari. Dur a terme els 3 projectes demostradors en aparcaments privats

per ser inclosos a la guia. Difusió de la guia.

• Accions de difusió dels resultats del projecte IVEA.

• Participació a jornades i altres accions de comunicació.


4746

GRUPS DE TREBALL

OBJECTIUS DEL GT

• Detectar els problemes i confl ictes derivats de la mobilitat.

• Planifi car possibles actuacions de millora a les ciutats, aportant una sèrie de direc-

trius per fer del transport un sector més efi cient des del punt de vista energètic i del

medi ambient.


• Redacció del document Llibre Blanc de la Mobilitat Efi cient, format per diferents ca-

pítols on es presenten alternatives efi cients i sostenibles per disminuir els impactes

locals i globals del transport per superfície en entorns metropolitans.

• Proposta de projecte de la temàtica FP7 Regions of Knowledge, amb què es pretén

fer una acció per tal de crear sinergies i polítiques d’integració i alineament amb

l’estratègia d’Europa del 2020. EL CEEC participa en aquest projecte en l’àmbit de

la mobilitat efi cient.


• Acabar i publicar el Llibre Blanc de la Mobilitat Efi cient.

• Realització del projecte sobre FP7 Regions of Knowledge.




COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:• Pel Llibre Blanc de la Mobi-litat Efi cient, fer una sèrie de xerrades / col·loquis / reuni-ons amb agents claus de la mobilitat urbana en l’entorn

metropolità de Barcelona per tal que expressin les

seves opinions, els punts de vista i les idees sobre el concepte de mobilitat

efi cient. Posteriorment, fer un treball en subgrups i

posada en comú en altres reunions periòdiques.

• Per al projecte FP7 Regions of Knowledge, treballar en subgrups i fer la proposta

fi nal a partir de les diferents informacions, via correu

electrònic.

MOBILITAT EFICIENT

OBJECTIUS DEL GT

• Treballar en la defi nició d’actuacions i repercussions en l’àmbit de les Smart Cities

des del punt de vista energètic, amb una perspectiva global i integradora de les

diferents solucions.

• Defi nir quines necessitats i funcionalitats s’han de cobrir a curt, mitjà i llarg termini a

Catalunya en l’àmbit de les Smart Grids.

• Escriure un llibre blanc amb la relació dels projectes per considerar en l’àmbit de les

Smart Cities i el seu efecte en l’efi ciència energètica.


• Interrelació amb l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit de l’Smart City (Promoció

econòmica, hàbitat urbà).

• Participació en l’elaboració de la proposta E3UP de la convocatòria FP7. 8.8.1 sobre

planifi cació de ciutats en el model Smart Cities .

• Col·laboració en l’organització del Congres Smart City Barcelona del 2011.


• Reunions amb ajuntaments de Catalunya actius en l’àmbit Smart City.

• Seguir apostant per la participació en els projectes europeus en què Barcelona es

presenti.

• Col·laborar amb l’Ajuntament de Barcelona per tal de participar en la defi nició del

City Protocol.

• Identifi car Projecte Smart Grids.




COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:• Reunions bimensuals de tot

el grup.• Reunions bimensuals dels grups de treball específi cs.

• Reunions puntuals en petit comitè amb la resta d’actors

a l’entorn de les Smart Grids

– Smart Cities a Catalunya

SMART GRIDS

Serveis Públics

GRUPS DE TREBALL

50 51

OBJECTIUS DEL GT

• Establir un posicionament del sector empresarial respecte a les licitacions de serveis

energètics en els enllumenats públics.

• Escriure un document on quedi refl ectit el posicionament de les ESE respecte aquest

tipus de licitacions.

• Publicar i difondre el document redactat.


• Redactar i acabar el document de posicionament del sector empresarial respecte les

licitacions de serveis energètics en els enllumenats públics.

• Validació per part de la resta de membres associats del CEEC.

• Revisió i maquetació del document.

• Publicació i difusió del document resultat del GT (a partir del novembre 2011).


• Tornar a activar el grup per tractar aquells aspectes que s’han detectat i que cal apro-

fundir:

- Fórmula de revisió dels preus de l’energia.

- Diagnòstic energètic vinculant per a l’ajuntament.

- Implicacions dels diferents models de contractació.

- Diferents enfocaments del model ESE.

- Altres aspectes que vagin sorgint a mesura que es tinguin més experiències

d’ESE en enllumenats públics.

• Integrar nous membres al CEEC durant el 2012 que també tinguin un paper rellevant

en aquest sector.


GRUP MÀSTER SERVEIS

PÚBLICS


COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:Reunions (cada 3 o 4 setmanes)

entre els membres del grup on cada ESE expressi el seu

punt de vista sobre els diferents aspectes a considerar (tècnics,

legals, contractuals) i per arribar a consensuar un posicionament

comú.

ESE LICITACIONS DELS SERVEIS ENERGÈTICS EN L’ENLLUMENAT PÚBLIC

OBJECTIUS DEL GT

• Promoure el DHC en les administracions públiques (ajuntaments, consells comarcals,

diputacions...).

• Constituir en l’àmbit català un observatori de projectes DHC (dades, tendències, CO2

evitat,...)


• Elaboració d’un estudi comparatiu entre les solucions tradicionals de calefacció i clima-

tització i la connexió a una xarxa de districte (DHC). Aquest estudi contempla aspectes

econòmics, tècnics, normatius i mediambientals.

• Preparació de les fórmules matemàtiques que permeten obtenir els costos d’inversió

i explotació d’edifi cis (hotels, edifi cis residencials i ofi cines) per a la climatització i cale-

facció tant pels sistemes tradicionals (calderes de gas, plantes refredadores, bombes

de calor) com per la connexió a una xarxa de districte.

• Preparació d’una guia per a la utilització del software postCALENER.

• Estudi d’un projecte per a la creació d’una xarxa de calor per alimentar edifi cis munici-

pals d’una localitat de Lleida.


• Elaboració d’un software per fer estudis comparatius entre les solucions tradicionals i

les connexions a les xarxes de districte.

• Elaboració d’una guia que acompanyi el software per tal d’explicar la metodologia, els

avantatges mediambientals i els requisits per a la connexió a una xarxa de districte.

• Difusió de la guia postCALENER. Possible jornada d’explicació d’utilització d’aquest

software.

• Difusió del software i la guia d’ús.

• Creació d’un subgrup de treball per aprofundir en el concepte de les microxarxes.



PÚBLICS

DATA DE CREACIÓ DEL GT: Maig 2010

COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:Treball en grup i reunions tri-

mestrals (pot ser inferior segons necessitats) de posada en comú

de l’avançament dels diferents projectes.

XARXES DE CALOR I FRED DE DISTRICTE (DHC)

52

OBJECTIUS DEL GT

Introduir criteris de disseny i d’explotació a l’hora de projectar, construir i explotar túnels

no urbans per a vehicles perquè siguin efi cients energèticament.


Els quatre grups de treball han anat treballant en els temes que els corresponien:

• Il·luminació artifi cial: SNELLOPTICS, EMTE. Estudi de l’efecte del color i tipus de llum

de les parets i l’asfalt, per trobar el sistema més efi cient energèticament. Hores d’ara

encara no és defi nitiu.

• Ventilació: SIEMENS, CONAU. S’han fet proves en laboratori per a la comprovació

de l’aprofi tament energètic dels extractors treballant no com a elements impulsors,

sinó com a generadors elèctrics, aprofi tant els corrents naturals d’aire dins els túnels.

CONAU va enviar la documentació principal. Manca valorar i calcular el període de

retorn de la inversió. Hores d’ara encara no és defi nitiu.

• Electricitat i potència: ISTEM, EMTE i SIEMENS. Hores d’ara encara no és defi nitiu.

• Llum natural: ESPACIO SOLAR i GPO, s’han estudiat dues línies d’actuació. Estudiar

els sistemes de canons de llum natural per il·luminar les entrades del túnel i la prolon-

gació de les entrades del túnel il·luminades amb llum natural. El document lliurat ja és

defi nitiu.

• Per part de l’ICAEN s’ha fet la maqueta del document fi nal de manera que s’aniran

adjuntant els documents que es vagin entregant per part dels subgrups de treball.


Acabar abans de l’estiu el document, i per tant donar per acabat el projecte.



PÚBLICS

DATA DE CREACIÓ DEL GT: Juny 2010

COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:Treball en subgrups i reunions

periòdiques (segons necessitats) de posada en comú de l’avan-

çament dels diferents projectes.

ENERGITUNEL

Indústria

57

GRUPS DE TREBALL

56

OBJECTIUS DEL GT

Trobar les sinergies entre empreses amb productes i/o serveis per al sector, aprofun-

dint en el coneixement dels processos per oferir solucions adreçades a l’efi ciència

energètica.


Estudi de mercat de les necessitats de productes per a l’efi ciència energètica en el

sector ramader.


Desenvolupament d’un intercanviador de calor S&P / Kromschroeder per al mercat

de l’avicultura, per dur a terme una prova pilot:

• Proves comparatives d’intercanviadors de calor en una granja a Cervera (Lleida). Inici

abril 2012

• Anàlisi de l’estalvi energètic, càlcul de retorn de la inversió. Octubre 2012

• Difusió i presentació dels resultats al mercat, desembre 2012


GRUP MÀSTER INDÚSTRIA


COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:Reunions trimestrals (segons ne-cessitats) , visites a instal·lacions

i/o visites clients potencials en funció de la informació que es

necessiti.

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN GRANGES RAMADERES

OBJECTIUS DEL GT

Detectar oportunitats per aplicar solucions d’efi ciència energètica dins dels proces-

sos productius del sector industrial del metall.


• Reorientació del grup cap a la indústria metal·lúrgica.

• Reorientació dels membres del grup, amb baixes i noves incorporacions.

• Creació d’un cas teòric on els diferents membres apliquin les seves solucions i/o

serveis en efi ciència energètica.

• Creació d’un tríptic de presentació del grup.


Contactes amb una empresa del sector metal·lúrgic amb alts consums energètics,

per presentar-los el grup de treball i fer-los un estudi a mesura d’efi ciència energètica.




COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:• Estudi previ: presentem el GT i fem una primera valoració del

potencial d’estalvi.• Auditoria energètica: presa de

dades dels processos en estudi.• Informe: interpretació de da-

des i presentació de propostes concretes de millora.

• Execució: aplicar part o la totalitat de les millores proposa-

des i assessorar en l’obtenció de subvencions.

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN PROCESSOS INDUSTRIALS

58

OBJECTIUS DEL GT

• Estudiar la viabilitat de la implantació d’una empresa de serveis energètics en el sec-

tor privat industrial (alimentari) i analitzar i donar a conèixer els nous serveis que se’n

deriven.

• Donar a conèixer entre el teixit industrial català el model ESE de gestió energètica,

mitjançant el contacte directe amb el sector industrial.


• Reunions de coordinació.

• Preparació de documents de presentació del grup.

• Presentació del grup a les jornades INNOVAC.

• Visites per difondre el model a diverses indústries del sector.


• Reposicionament i rellançament del grup orientant-lo cap a la prestació de nous

serveis d’assessoria i enginyeria independents per a les PIMES i la gran empresa.

• Projecte pilot d’implantació d’una empresa de serveis energètics

- Es tractarà d’aconseguir un projecte pilot demostratiu que permeti simular i estudiar

tots els aspectes que infl ueixen en la viabilitat del model ESE en el món industrial.

• Redacció de la guia d’implantació d’una empresa de serveis energètics en el sector

privat industrial

- A partir de l’experiència adquirida es redactarà una guia que sigui d’utilitat per a les

indústries que demanin aquest tipus de servei i que alhora puguin utilitzar els oferents

de serveis energètics, els fabricants d’equips i els consultors i gestors de projectes

que intervinguin en aquest nou mercat.



DATA DE CREACIÓ DEL GT: Juny 2010

COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:• Reunions de coordi-

nació dels membres del grup.

• Entrevistes amb altres agents implicats

(bancs…).• Identifi cació i visita als interlocutors adients del

sector industrial.

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA

Formació

GRUPS DE TREBALL

62 63

OBJECTIUS DEL GT

• Garantir l’existència d’una oferta formativa enfocada a conèixer, comercialitzar i im-

plementar tecnologies i sistemes d’efi ciència energètica per a la indústria, el sector

terciari i el residencial.

• Participar en la formació de professionals en l’efi ciència energètica.


• Aproximació al màster en Gestió d’Efi ciència Energètica de l’IL3-UB mitjançant la

presentació de propostes de sessions pràctiques i la seva realització fora de conveni.

• Interlocució amb la direcció del màster en Gestió d’Efi ciència Energètica de l’IL3-UB,

per a l’establiment d’un conveni de col·laboració.

• Firma del conveni de col·laboració entre el CEEC i l’IL3-UB en l’àmbit del màster en

Gestió d’Efi ciència Energètica per tal de fomentar la formació de professionals en

l’efi ciència energètica i transmetre la visió empresarial de les necessitats formatives.

En aquest conveni de col·laboració es va establir, entre d’altres, la participació del

CEEC amb professorat provinent de les empreses sòcies, la formació d’una comissió

de seguiment formada pel CEEC i l’IL3-UB amb l’objectiu de gestionar acadèmica-

ment, administrativament i estratègicament el màster, i obtenir avantatges econò-

mics per als socis del CEEC.

• Primeres reunions de la comissió de seguiment CEEC – IL3.

• Avaluació de propostes formatives rebudes per agents externs al CEEC, i difusió

d’aquelles considerades d’interès per als socis.


• Treball periòdic de la comissió de seguiment amb entrega d’informes d’avaluació i

propostes de millora del màster, i així contribuir a l’adequació dels perfi ls dels nous

professionals en efi ciència energètica a les necessitats del sector i garantir que hi hagi

una relació entre els conceptes teòrics apresos i l’aplicació pràctica.

• Fer sessions, jornades i visites en l’àmbit del màster en Gestió d’Efi ciència Energètica

de l’IL3-UB.

• Establiment d’un protocol per a les diverses accions formatives en les quals participi

el GT de Formació.

• Identifi cació de les mancances formatives en el sector i la possibilitat de fer mòduls

formatius especialitzats, jornades o taules rodones en què es tractin temes d’actua-

litat en efi ciència energètica.

EMPRESES I ENTITATS QUE FORMEN EL GTGRUP MÀSTER FORMACIÓ


COORDINADOR DEL GT:

METODOLOGIA:• Reunions periòdiques

de seguiment segons les necessitats del grup:

posada en comú i anàlisi de noves propostes formatives

i informació sobre el grau d’avançament de la comis-

sió de seguiment. • Reunions de treball de la

comissió de seguiment.• Tasques individuals per a la preparació de sessions

formatives.

FORMACIÓ

04//Comunicació

6766

COMUNICACIÓ

durant aquest any 2011, el ceec ha tornat a comptar amb la col·laboració del col-legi d’enginyers industrials de catalunya (coeic) i amb la fundació b_tec –que també s’encarrega de la secretaria tècnica– per gestionar la comunicació interna i externa de l’associació.

el Pla de comunicació que es va elaborar durant l’any 2010 per planifi car els pri-mers passos del ceec en la comunicació de les seves iniciatives pel que fa a l’efi -ciència energètica en els mitjans, a les empreses integrants i a la societat ha estat la base sobre la qual s’han encaminat totes les accions durant l’any 2011.

Comunicació internaal llarg del 2011, el ceec ha seguit fent ús de les eines de comunicació que es van iniciar al 2010 per tal de difondre les diverses accions que va fent l’associació. La fundació b_tec ha desenvolupat una tasca activa en aquest sentit.

WEB: el principal canal emprat ha estat la pàgina web del ceec (www.clusterefi ci-encia.org), que va entrar en funcionament el setembre de 2010 i que està disponi-ble en català, castellà i anglès.

NEWSLETTER: el ceec elabora un butlletí bimensual que arriba a un total de 683 persones que estan interessades a saber quins són els actes, esdeveniments, jornades i presentacions que el ceec va realitzant durant l’any en curs. també s’utilitza per explicar els projectes de les diferents empreses associades, que són interessants per a la resta d’associats del ceec.

TWITTER: a fi nals del 2011, el ceec va llançar el seu twitter (@clusteree). actual-ment compta amb un total de 104 seguidors. a través d’aquest canal de comunica-ció aconseguim arribar als nostres associats i tercers amb immediatesa, i informem diàriament sobre els actes en què participa el ceec.

VÍDEOS: com a novetat de l’any 2011, cal fer referència a aquest nou apartat. en aquest espai es poden trobar els vídeos d’alguns dels actes duts a terme pel ceec l’any 2011.

Comunicació externael departament de comunicació del col·legi d’enginyers industrials de catalunya, en col·laboració estreta amb el ceec, ha organitzat accions per comunicar als mitjans i a la societat totes aquelles informacions susceptibles de fer-se públiques d’una manera més massiva i divulgativa.

aparició en els mitjans: llistat d’aparicions en els mitjans dels portaveus del ceec o d’informació relacionada amb el clúster d’efi ciència energètica de catalunya, i relació del material corresponent a cada aparició. darrera aquesta llista d’accions en els mitjans hi ha una intensa recerca de mitjans, empreses i institucions suscep-tibles de rebre informació del ceec i l’elaboració d’una base de dades, així com la recerca d’aquestes aparicions i la realització d’un recull de premsa, ràdio i televisió.

6968

COMUNICACIÓ

01/01/2011 reportatge sobre el ceec Fulls dels Enginyers

26/01/2011 com millorar l’efi ciència energètica a la inústria càrnia? Enginyers Energia’s Blog

01/03/2011 entrevista carles albà, president del ceec a partir del mes d’octubre de 2011 Beenergy

15/03/2011 Participació del ceec a la presentació del pla d’acció en projectes d’i+d d’in-novi Cupatges.cat

17/03/2011 Participació del ceec a la presentació

del pla d’acció en projectes d’i+d d’in-novi Penedès Digital

30/04/2011 el paper del ceec i el canvi de cicle econòmic L’Economic

17/06/2011 Premien un sistema de gestió urba-na a través de l’enllumenat públic Gencat

20/06/2011article d’opinió d’albert cot, president del ceec fi ns el mes de setembre de 2011 La Vanguardia

23/06/2011debat Montserrat Grima (aBB, vocal de la junta directiva del ceec) Canal Terrassa «Prismes»

01/07/2011article del mes signat pel ceec i presentació del decàleg Fulls dels Enginyers

20/07/2011taula rodona sobre l’efi ciència energè-tica i l’e-learning Equipo y talento

18/10/2011 Guia eSe enllumenat públic El Periódico

19/10/2011 entrevista-tertúlia carles albà, presi-dent del ceec a partir del mes d’octu-bre de 2011 Catalunya Ràdio

24/12/2011 entrevista carles albà, president del ceec a partir del mes d’octubre de 2011 L’Econòmic

Be energy entrevista a Carlos Albà Cortijo, presidente del Clúster d'Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), una de las mayores asociaciones locales en el ámbito de las eficiencia energética, que aglutina más de 100 asociados, como ingenierías, fabricantes, arquitectos, constructoras, empresas de servicios energéticos, entre otras. Su principal misión es velar por el desarrollo del mercado de los servicios energéticos a través de una veintena de grupos de trabajo en los principales áreas de interés de al eficiencia energética.

EntrEvista Carlos albà Cortijo, prEsidEntE dEl ClústEr d´EfiCiEnCia EnErgétiCa dE Catalunya (CEEC)

actividad. La distribución está bastante equilibrada, resumiendo hay un 35% de prescriptores -ingenierías, consultores y despachos de arquitectura-, 30% de fa-bricantes entre producto de monitorización y medi-

█ El ámbito de actuación del Clúster d'Eficiència Energètica de Catalunya es amplio. ¿Puede citar las áreas de actividad más importantes?

En estos momentos hay una veintena de grupos de trabajo activos o que ya han finalizado su cometido con éxito. Los grupos de trabajo son las herramien-tas clave para desarrollar la innovación colabora-tiva en proyectos concretos, mediante la aporta-ción del saber hacer de cada empresa de cada subsector que se integra en dicho grupo de trabajo -ingenierías, instaladores, fabricantes de producto, fabricantes de elementos para la monitorización, empresas de control y programación de software, mantenedores de edificios o de servicios urbanos, la Administración Pública o empresas públicas, gene-radores/distribuidores energéticos, etc-.

Existen diferentes grupos de trabajo dentro de cada uno de los cuatro ámbitos que diferenciamos en el Clúster, es decir, Edificación, Movilidad, Servicios Pú-blicos e Industria.

█ puede facilitarnos algunos datos en cuanto a vo-lumen conjunto de facturación y empleo de los aso-ciados si estos datos son correctos a 2012?

Esta cifra no es fácil de dar, ya que depende de las políticas de cada empresa, pero de las empresas que nos han facilitado estas cifras, la cifra de nego-cio anual es de 10.000 millones de euros y 280.000 trabajadores.

█ Se trata de uno de los mayores Cluster locales de España. ¿Qué características comunes tiene las em-presas asociadas y en que áreas se puede decir que hay una mayor representación de asociados?

En la actualidad, tenemos 112 asociados, y algo muy importante, la cifra va aumentando poco a poco, y lo mejor es que vamos cubriendo nuevos sectores de

be21

Equipo dE REdacción BE EnERgy

SERVICIOSPÚBLICOS

E l kilovatio (KW) más eficiente y sobre todo el más limpio es aquel que no se consume. Este principio guía el nego-

cio de la eficiencia energética, una de las tres patas del plan 20/20/20 en las que se sustenta la estrategia energética de la Unión Europea (UE) para el 2020 y la que más inversio-nes requerirá hasta el 2030 para cu-brir una demanda creciente y a la vez reducir la contaminación, se-gún las estimaciones de la Agencia Internacional de la Energía (AIE). Desde detalles como el cambio de las bombillas incandescentes por otras de bajo consumo hasta los proyectos integrales de eficiencia en edificios, existe un potencial de negocio que la Asociación de Em-presas de Eficiencia Energética ci-fra en un mínimo de 1.400 millo-nes de euros al año en España. En el conjunto de Europa la factura-ción anual se sitúa entre 10.000 y 15.000 millones de euros. El tercia-rio–comercio o turismo– es tercer sector económico más consumidor de energía –sin contar los hogares– y el segundo con mayor potencial de ahorro, con el 14%. Los dos pri-meros son el transporte y la indus-tria. Parte del negocio puede ex-perimentar una gran explosión

El desafío de crecer más con menos energíaLa presión por abaratar costes y reducir la contaminación abre la puerta a un negocio de unos 1.400 millones de euros que puede despegar gracias al alumbrado público más eficiente tras las elecciones municipales del 22-M

Agustí SALA

después de las elecciones m u n i c i p a l e s d e l 22-M después de un largo periodo de pa-

ralización. Solo Marto-relles (Vallès Occiden-tal) y Alcorcón (Madrid) se han animado hasta

ahora a sacar a concur-so un contrato de servicios

energéticos que proporcionará un ahorro de la factura de alum-brado de casi el 50%, en el marco del Plan 2000 ESE del Ministerio de Industria. El alumbrado se come el 45% de la factura ener-gética de los municipios, expli-ca Núria Cardellach, gerente del Clúster d’Eficiència Energè-tica de Catalunya (CEEC). Tam-bién en los domicilios particu-lares la iluminación supone, al

igual que el frigorífico, 18 de cada 100 euros de la factura. El CEEC, que agrupa 88 empresas, ha elaborado una guía para la licitación de alum-brado público con el fin de acabar con una de las trabas para este tipo de concursos. También trabajan pa-ra fomentar estos servicios en los polideportivos municipales, otra fuente de gasto. La ganancia de es-tas compañías procede de contra-tos a medio o largo plazo con parte de los ahorros obtenidos. Catalunya tiene asignados unos 20 millones de euros para subven-cionar proyectos de alumbrado efi-ciente y apenas se han usado, pese a que está impulsado por el denomi-nado Pacto de Alcaldes de la UE. La Generalitat tiene su propio progra-ma de eficiencia energética en edi-ficios públicos para ahorrar hasta el 11% de su consumo en el 2015, lo que reducirá su factura en unos 14 millones de euros. Este plan, más avanzado que el del Estado, ya se aplica en 341 edificios. Por ahora se han invertido 11,5 millones de los 34 millones previstos hasta el 2015. «Son medidas rentables por sí mismas» y, además «por cada uni-dad de energía que se ahorra se de-jan de producir otras tres, que si no se perderían en los procesos de generación, transporte y distribu-ción», explica Roger Casellas, direc-tor de Eficiencia Energética de Sch-neider Electric. Y es que por cada tres unidades de energía primaria

(por ejemplo, carbón) se obtiene so-lo una de energía útil. El potencial de ahorro es gigan-tesco, pero diferente por sectores. Javier Guerra, responsable de Inno-vación y Desarrollo de Eficiencia Energética de Gas Natural, afirma que la industria ha avanzado mu-cho, en especial la de mayor tama-ño. Es por ello que el margen medio de ahorro se estima en torno al 9%. En los edificios terciarios, en cam-bio, es mucho mayor el margen y se podría situar entre el 20% y el 30%, dado el peso que tienen elementos con un consumo intensivo como la iluminación. Con motivo de las medidas de ahorro anunciadas en marzo pasa-do en el marco del plan de eficien-cia que dura hasta el 2012, el Minis-terio de Industria aseguró que el au-mento de precio experimentado por el petróleo y el gas natural du-rante la primera parte del año podía suponer unos sobrecostes de 6.000 y 3.600 millones de euros anuales, respectivamente. El plan previsto, que afecta al transporte, la iluminación y la edi-ficación y que supone una inversión de 1.151 millones de euros, permiti-rá, según los cálculos oficiales, aho-rrar unos 2.300 millones de euros anuales y reducir en 12,5 millones de toneladas anuales las emisiones de dióxido de carbono. H

Dependenciaenergética

La importancia de la energía

PROPORCIÓNDE LAS IMPORTACIONES EN % SOBRE EL CONSUMO ENERGÉTICO TOTAL

CONSUMO ENERGÉTICO PARA OBTENER CADA UNIDAD DEL PIB

Evolución de la intensidad energética

DIN

AM

ARC

A

LUXE

MBU

RGO

REIN

O UN

IDO

HOLA

NDA

FRA

NCIA

MED

IA U

E-27

ALE

MA

NIA

ESPA

ÑA

ESPAÑA UE

ITA

LIA

81,4%

60,9

85,4

98,6

54,851,2

34,626,1

0

-22,3*

0,14

0,13

0,13

0,12

0,12

0,11

0,11

0,1097 99 01 03 05 07 09

Mayoreficiencia

Fuente: Ministerio de Industria y Eurostat. * Es negativo porque las exportaciones superan a las importaciones EL PERIÓDICO

15%

Televisor10%

Vitrocerámicay cocina eléctrica9%Lavadora

8%

Pequeños electrodomésticos7%

Hornoeléctrico

4%

Otros

Aire acondicionadoLavavajillasSecadoraMicroondasOrdenador

Aguacaliente3%

Consumo de energía final por sectores

Reparto del consumo eléctrico doméstico

8%

Transporte

40,2%

18%

Industria30,4%

Hogares16,7%

Servicios9,3%

Agriculturay otros3,4%

Nevera

18%Iluminación

Calefacción

En qué se gasta la luz

(media anual)

Potencia mediacontratada

3,3 kw-4,4 kw

Consumomediode un hogar

3.600-4000 kw

Vista desde satélite de alumbrado, uno de los mayores costes municipales.

2 17 DE MAYO DEL 2011

temA de portAdA

La eficiencia energética se puede practicar en los hogares con medidas muy simples que van desde los temporizadores o sensores hasta los cerramientos. Según el índice anual de Gas Natural, el potencial de ahorro de los hogares ronda el 8,5%, lo que equivale a más de 1.400 millones de euros. En los últimos años ha mejorado, como lo ha hecho la intensidad energética, lo que supone que se produce más con menos energía. En la industria también hay muchos proyectos. Uno de ellos, realizado por Siemens, permitirá a la fábrica de Arbora&Ausonia en Jijona (Alicante), fabricante de los pañales Dodot, reducir sus emisiones de CO2 en 294 toneladas. La compañía puede realizar un control en cascada del aire acondicionado y la ventilación y cuenta con un subsistema de alarmas que avisa de cualquier anomalía que se produzca. Además las bombas de circulación y suministro de agua regulan la capacidad en función de la carga de la demanda. Todo ello se realiza sin tener que cambiar los equipos de producción.

DEL HOGAR ALA FÁBRICA

15%

Televisor10%

Vitrocerámicay cocina eléctrica9%Lavadora

8%

Pequeños electrodomésticos7%

Hornoeléctrico

4%

Otros

Aire acondicionadoLavavajillasSecadoraMicroondasOrdenador

Aguacaliente3%

Consumo de energía final por sectores

Reparto del consumo eléctrico doméstico

8%

Transporte

40,2%

18%

Industria30,4%

Hogares16,7%

Servicios9,3%

Agriculturay otros3,4%

Nevera

18%Iluminación

Calefacción

En qué se gasta la luz

(media anual)

Potencia mediacontratada

3,3 kw-4,4 kw

Consumomediode un hogar

3.600-4000 kw

nasa

17 DE MAYO DEL 2011 3

L a Agencia Internacional de la Energía (AIE), que agrupa a los principa-les países consumidores del mundo, estableció 25

puntos básicos para estimular la efi-ciencia energética. Han avanzado a golpe de crisis del petróleo como la de este año y la del 2008. El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalun-ya (CEEC) ultima un decálogo propio en el que se incide en la edificación, el sector público y la movilidad (ve-hículos eléctricos) y que se su asam-blea aprobará el próximo 8 de junio. Los pasos genéricos que aconseja la AIE son los siguientes:

1Estímulos e incentivos por parte del sector público para aumen-

tar la inversión del capital privado en eficiencia energética.

2Estrategias y objetivos de eficien-cia energética a escala nacional.

3Medidas de seguimiento, evalua-ción y cumplimiento de los obje-

tivos establecidos.

4 Crear una serie de indicadores a partir de una buena organiza-

ción de la información para conocer los niveles de eficiencia energética de la economía.

5Emplear los criterios estableci-dos por la Agencia Internacional

de Energía (AIE) para determinar los avances que se produzcan.

6Códigos de la edificación que fi-jen estándares de eficiencia ener-

gética en inmuebles, ya que el ám-bito residencial y no residencial su-pone en torno al 40% del consumo total a escala mundial.

7Fomentar la edificación de in-muebles con cero emisiones o ni-

veles muy reducidos de las mismas.

8Paquetes de leyes y normas que incluyan estímulos para la efi-

ciencia energética en los edificios que ya están construidos.

9Establecer certificados energéti-cos para que los esfuerzos reali-

zados en este campo sean más visi-bles y reconocidos.

10 Mejorar la eficiencia en las ventanas y, en general, en las

zonas acristaladas de los inmuebles residenciales y de usos terciarios.

Ahorrar en 25 capítulosLa Agencia Internacional de la Energía estableció un marco básico de impulso de la eficiencia

11Etiquetados o certificados de eficiencia energética de los

electrodomésticos y otros dispositi-vos eléctricos.

12Incluir la modalidad de bajo consumo o de stand-by en los

aparatos electrónicos y los equipos conectados a una red.

13Fijar estándares de bajo con-sumo para los televisores y sus

complementos.

14Establecer protocolos y están-dares para el funcionamiento

de los dispositivos.

15Planes para retirar del mer-cado las bombillas incandes-

centes.

16Crear programas que estimu-len la retirada de la ilumina-

ción de baja eficiencia de los edifi-cios de oficinas y terciarios.

17Estimular el uso de neumáti-cos eficientes que permiten

un menor consumo de carburantes.

18Establecer estándares de efi-ciencia energética para los

vehículos ligeros.

19Establecer estándares de efi-ciencia energética para los

vehículos pesados.

20Fomentar desde las adminis-traciones la conducción eco-

lógica, que no ahorra solo carburan-te sino que produce menos emisio-nes de dióxido de carbono.

21Facilitar la recopilación de datos sobre alta eficiencia en

los procesos productivos para crear una buena base de conocimiento.

22Fijar unos estándares míni-mos de funcionamiento de

los motores y bombas eléctricas que se utilizan en las fábricas.

23Estimular actividades que tengan que ver con la gestión

eficiente de la energía.

24Los gobiernos deberían esta-blecer políticas con incenti-

vosy estímulos para que las medidas de eficiencia energética se generali-cen entre las pymes.

25Establecer programas y es-quemas retributivos para in-

centivar las energías de alta eficien-cia y el ahorro por parte de las com-pañías del sector energético.

AgustíSALA

L'ECONÒMIC 19DEL 24 AL 30 DE DESEMBRE DEL 2011

El Clúster d’Eficiència En-ergètica de Catalunya(CEEC), entitat formadaper un centenar d’empre-ses en què es donen la màsector públic i privat, tél’objectiu de canviar elmodel energètic del país,que forçosament haurà detransitar pel sender de nomalbaratar recursos.

Per què l’eficiència ener-gètica és una oportunitat?No és una cosa nova, l’efi-ciència energètica; fa 22anys ja hi havia enginye-ries que oferien reduir lareactiva de les fàbriques,amb unes bateries de con-densadors que reduïenl’energia que no uses peròque gastes. Aquestes engi-nyeries sufragaven la in-versió en les bateries decondensadors i es queda-ven la reducció de con-sums del primer i segonany. Ara que hi ha unacrisi ha guanyat en prota-gonisme, hi ha menys di-ners per gastar i el preu del’energia, sobretot del pe-troli, ha crescut exponen-cialment.

Cal que Catalunya tinguiuna clara estratègia d’es-talvi i eficiència energèti-ca?Tenim la sort que al país hiha moltes pimes especia-litzades en enginyeria iproductes relacionats ambl’eficiència energètica,com per exemple els quepermeten fer monitoritza-ció, saber on es gasta en-ergia; fabricants de llumi-nàries que donen la matei-xa llum gastant molta me-nys energia; fabricantsd’equips de climatitzacióque fan el mateix fred ocalor sense tanta despesaenergètica; instal·ladors,mantenidors d’edificis,companyies elèctriquesque produeixen electrici-tat i la venen. Un entorn

industrial preparat perafrontar un nou mercatcom l’eficiència energèti-ca, i no només a àmbit ca-talà, sinó també mundial,perquè hi ha moltes mul-tinacionals que s’han ins-tal·lat a Catalunya perdesenvolupar la qüestió del’eficiència energètica. Nonomés podem reduir con-sum i costos a Catalunya,sinó que també podem ge-nerar una indústria quepot ser capaç de lideraraquest nou mercat a àmbitcatalà, espanyol i mun-dial. Des del clúster inten-tem unir aquests esforços,per assolir innovació, ianar de la mà del govern,que és el que estem fentamb l’Icaen.

Seran les empreses de ser-veis energètics (ESE) unsector econòmic clau?Pots fer eficiència o bé perinversió de l’usuari final obé a través d’ESE, en què

la inversió en lloc de fer-lael propietari del centreque fa la despesa d’ener-gia, la fa una empresa ex-terna que cobra el serveique presta a través delsestalvis d’energia que esgeneren. Jo crec que lesempreses aniran més cap ala inversió directa si dis-posen de diners per inver-tir, i si no n’hi ha per fer lainversió prèvia, optaranper les ESE. Si jo sóc pro-pietari d’un hotel, puc fereficiència de dues mane-res, però serà la mateixa:fer jo la inversió per fereficiència i després dema-nar el servei d’una ESE ocontractar els serveis deles ESE perquè facin la in-versió.

Quines serien les funcionsdel Clúster d’EficiènciaEnergètica de Catalunya(CEEC)?El clúster és una agrupacióque suma empreses i ad-

ministracions públiques,que té com a objectiu des-envolupar el mercat d’efi-ciència energètica a Cata-lunya, fent innovació quesurt de la col·laboracióentre empreses. Hem dedonar confiança al mercatamb serveis madurs, pro-vats, que donin garanties.On es pot aplicar l’eficièn-cia? En l’enllumenat pú-blic, climatització d’edifi-cis, enllumenat interiord’edificis, etc... i tot unseguit d’àmbits.

És important donar ga-ranties als clients poten-cials.Si, és fonamental que hihagi resultats visibles perassolir nous clients. En undels grups de treball, quees dedica a la reducció deconsums elèctrics en unedifici, hi participen unaenginyeria, una instal·la-dora i mantenidora, un fa-bricant de producte i una

administració pública, laDiputació de Barcelona. Esva fer un estudi teòric perveure què cal fer en unedifici tipus per reduir elsconsums, amb l’objectiude pagar menys facturaamb un estalvi importantd’energia i tenir un perío-de de retorn curt detemps. Quan hem tingutun model teòric fet, hemfet una prova pilot en unedifici de la Diputació, enquè la reducció del con-sum serà del 80%. Desprésd’haver mesurat l’abans iel després, ja podem ense-nyar els resultats alsclients. Així dinamitzem idonem seguretat al mer-cat.

A banda del consumd’edificis, en quins altressectors hi ha mercat per al’eficiència i l’estalvi?Hem dividit el clúster enquatre grans grups: edifi-cació, que engloba tot elque té a veure amb con-sums elèctrics, consumsde climatització, aigua ca-lenta sanitària, protecciópassiva, façanes; indús-tria, processos d’eficiènciaen rams com l’agropecua-ri, alimentari, químic,etc...; infraestructures,com enllumenats i tota laxarxa d’informació que hiha a la ciutat per poderfer-la intel·ligent (smart-city), que consumeix lamateixa energia donantels mateixos serveis o més,i mobilitat, en què estementrant en la recàrrega delvehicle elèctric, en quèapostem clarament peruna recàrrega de nit, i enel pàrquing de l’usuari.

Quins projectes impor-tants heu tirat endavant?Quan l’anterior govern varebaixar de 120 a 110 km/hla velocitat a les carreteresi va fer un programa decanvi de pneumàtics, elclúster va fer un decàlegde mesures d’eficiènciaenergètica i, per demos-trar que eren viables, vammostrar un seguit de pro-jectes que s’havien desen-volupat al si del clúster:un estalvi de 3.826 eurosmensuals en un magatzemde cebes i patates, amb lainstal·lació de ventiladorseficients; un estalvi de38.000 euros mensuals encambres frigorífiques,amb la instal·lació de con-vertidors de freqüència;una cogeneració a les pis-cines Picornell; o un siste-ma de trigeneració en unainstal·lació de climatitza-ció de l’Ajuntament deBarcelona o un sistema degestió energètica al Teatredel Liceu.

Carles AlbàPRESIDENT DEL CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

“Podem generar un sectord’eficiència líder al món”

JORDI GARRIGABARCELONA

ENTORN“Catalunya téteixit industrialper afrontaraquest noumercat”

DINAMITZAR. L’entitat que presideix Albà té la missió de tirar endavant el sector econòmic de l’eficiència FOTO: J. Ramos

EQUIPS“Animem elmercat fentinnovació entrediversesempreses”

AVINENTESA“Ara l’eficiènciaés protagonistaper la crisi i lapujada del preudel petroli”

PÀGINES ESPECIALS Eficiència energèticaBREUS

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) elabora un decàleg de mesures d’eficiència energètica

entorn

54 JUNY/JULIOL/AGOST/SETEMBRE2011

El document, presentat oficialment el 8 de juny a Barcelona, recull mesures orien-tades als sectors més decisius en el futur de l’eficiència energètica: l’edificació, els serveis públics, la mobilitat i la indústria.El CEEC agrupa gairebé un centenar d’empreses i institucions catalanes i té com a objectiu fomentar sinergies entre elles per oferir al mercat solucions en eficièn-cia energètica.El passat dimecres 8 de juny, el Clúster d’Eficiència Ener-gètica de Catalunya (CEEC) va presen-tar a Barcelona el Decàleg de mesures d’eficiència energètica elaborat per l’enti-tat. Es tracta d’un document que recull les mesures que el CEEC consi-dera prioritàries per aconseguir que en el futur l’eficiència energètica, és a dir, donar el mateix servei consumint menys energia, implementi tot el seu potencial en el país. Inclou mesures orientades als sectors que, segons el punt de vista de l’entitat, són decisius en el futur de l’efi-ciència energètica: l’edificació, els serveis públics, la mobilitat i la indústria. Les mesures incloses en el decàleg recullen accions encaminades a:1. Accelerar la transposició de la Directiva europea 2010/31/CE i la implementació de la Directiva 2002/91/CE, relatives

a l’eficiència energètica i la qualificació energètica dels edificis de nova construc-ció i de rehabilitacions. 2. Tenir en compte tota la vida útil de l’edifici i fer un balanç energètic integral a l’hora de construir un nou edifici o fer una gran rehabilitació. 3. Millorar l’eficiència energètica dels

equipaments públics tal com s’està fent en altres sectors, per tal que l’Adminis-tració esdevingui referent en eficiència energètica.4. Impulsar les empreses de serveis ener-gètics (ESE) com a mitjà per incentivar inversions a través de l’estalvi i l’eficiència energètica en època de crisi. 5. Impulsar la introducció del vehicle elèctric. 6. Implantar criteris de mobilitat intel·ligent.

7. Fomentar la modernització, la regu-lació i el manteniment preventiu dels equips i sistemes productius existents a la indústria.8. Simplificació regulatòria per la lega-lització d’instal·lacions de generació d’energia distribuïda.9. Difusió de la problemàtica energètica

i foment de l’es-pecialització en l’àmbit de l’ener-gia, com a via per garantir l’estalvi i l’eficiència energè-tica. Dins d’aquesta mesura s’inclou el foment del model de contracte d’em-presa de serveis energètics (ESE), la figura del gestor energètic, mesures d’inspecció tèc-nica i verificació d’instal·lacions, i la realització de cam-panyes de difusió i conscienciació dels

usuaris sobre l’eficiència energètica.10. Impuls de la formació de professi-onals i d’accions de recerca i innovació en l’àmbit de l’eficiència energètica. L’objectiu del CEEC és que el decà-leg serveixi com a eina de consulta als governs, les administracions i la resta d’agents econòmics per a la definició i execució de les polítiques d’eficiència energètica del futur.

Globalment afrontem un escenari en el qual els preus energètics s’encareixen dia rere dia, i la demanda d’energia no para de créixer. Avui dia, els sectors domèstic i de serveis són responsables del 25% del consum d’energia final a Catalunya, raó per la qual una de les principals línies d’activitat del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), associació que compta amb quasi cent empreses i institucions as-sociades, se centra en l’eficiència ener-gètica en l’àrea de l’edificació. A més de comptar amb vuit grups de treball en aquesta àrea, l’entitat participa en pro-jectes d’innovació de caràcter europeu, com els projectes MARIE i IRH, per a la millora de l’eficiència energètica en els edificis de l’àrea de la Mediterrània i l’establiment de criteris comuns per a l’etiquetatge d’edificis.

La certificació energètica d’edificisLa certificació energètica dels edificis, és a dir, l’avaluació quantitativa del com-portament energètic de l’edifici i la seva presentació simplificada a l’usuari, ha de ser una de les eines fonamentals per a la millora de la seva eficiència energètica, com així ho mostren les darreres direc-tives europees relatives a l’eficiència i la certificació energètica dels edificis de nova construcció i de rehabilitacions.El concepte de certificació energètica d’edificis es pot segregar en dos vessants clarament diferenciats: la certificació obligatòria regulada per la normativa espanyola RD 47/2007, i la certificació

d’implantació voluntària, en la qual trobem algunes metodologies inter-nacionals en procés d’adaptació a les característiques pròpies de cada país juntament amb d’altres nascudes en l’àmbit nacional i que es troben en fases encara incipients.La certificació obligatòria de caràcter nacional per a edificis de nova construc-ció utilitza des del 2007 els programes informàtics oficials Lider, Calener-VYP i Calener-GT per a la qualificació d’edificis en funció de la seva tipologia. Pel que fa a les certificacions voluntàries, les més reconegudes internacionalment són l’americana LEED, la britànica BREEAM i l’alemanya DGNB, i en l’àmbit nacional han aparegut la Certi-ficación Verde, el Cener i el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental.Totes les certificacions estableixen una sistemàtica per valorar els diferents aspectes relacionats amb l’eficiència energètica als edificis: emplaçament, ma-terials, solucions constructives, consum d’aigua i energia, energia recuperada o produïda, regulació i control, qualitat ambiental interior, etc. La seva quantificació de-termina la categoria de la cer-tificació. A més, la certificació voluntària valora l’energia consumida abans (generació de materials) i després (ender-roc, residus) de la vida útil de l’edifici.

Pel que fa al parc d’edificis existents, que representen un gran potencial d’estalvi a Catalunya, està prevista a curt termini la publicació del nou reial de-cret de certificació d’edificis existents. Aquesta certificació serà d’obligat com-pliment en les operacions de transmis-sió d’edificis (compra o lloguer) i en els edificis que comptin amb instal·lacions centralitzades de generació de fred o calor de més de 400 kW.

experiències de certifi-cació Leed a cataLunyaLa certificació LEED, segell de referència mundial en qualitat ener-gètica i ambiental, és també una eina de màrqueting, d’identificació i de valoració de promocions singulars. Segons dades oficials, actualment hi ha, en més de quaranta països, més de 20.000 edificis certificats LEED i més de 90.000 en procés. De les diferents modalitats de certi-ficació, LEED Existing Buildings (EB) aborda edificis ja construïts. En concret,

Certificació energètica d’edificisLa certificació energètica dels edificis s’imposa arreu del món com a mesura d’avaluació quantitativa del comportament energètic de l’edifici i com a garantia de la seva qualitat energètica i ambiental

TEXT: Núria Cardellach Ramírez / Col·legiada núm. 14.793 i gerent del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) · David Pedrerol Lechuga / Col·legiat núm. 14.180 i director de Projectes d’Indus Ingeniería y Arquitectura, SA · Ivan Capdevila / Col·legiat núm. 10.523 i director tècnic de l’Estudi Ramon Folch (ERF)

figura 2. edifiiiiiciO, plaça d’europa, l’Hospitalet de Llobre-gat, qualificació Leed.

article del mes

50 JUNY/JULIOL/AGOST/SETEMBRE2011

Albert CotPresidente del Clúster d’Eficiència Energètica

de Catalunya

Esta solución implica una restricción excesiva ya que se deberían establecer mecanismos de gestión para la repercusión de los consumos que debería trasladarse a los administradores de la comuni-dad o a terceras empresas con la nueva figura del gestor de recarga para vehículos eléctricos. Habría que establecer fórmulas de repercusión de costes que incluyeran el término de potencia, el término de energía y los ocasionados por modificaciones en las tarifas contratadas debidas a las ampliacio-nes de potencia. En este caso, habría que pedir el consentimiento a la comunidad para gestionar la ampliación de potencia y el uso de este suministro común. Estos procedimientos pueden dificultar esta opción en algunos casos y, por tanto, enten-demos que se deben abrir los procedimientos de contratación de la recarga. En este punto, el CEEC pide que sea legalmente posible la segregación del aparcamiento en lugares individuales con abona-dos individuales en cada plaza y que se posibilitara los suministros múltiples en el aparcamiento.

Por otra parte, y en paralelo, hay un impulso en la implantación de soluciones de telegestión en contadores individuales que evite la ne-cesidad de reservar espacio para centralizar

los contadores nuevos y solos. De esta manera sería posible implantar las diversas opciones que ofrecen múltiples ventajas tales como el uso de la potencia ociosa en la vivienda y la elección de tarifas eléctri-cas entre otros. Creemos que estamos en un momento deci-sivo para abor-dar todos estos procedimientos y facilitar a los usuarios de los vehículos eléctricos la instalación de su punto de re-carga vinculada que será indis-pensable en el nuevo día a día de la movilidad eléctrica.

‘ ‘

La introducción de los vehículos eléctricos en sustitución de los de combustión interna es una de las principales medidas para avanzar hacia una nueva cultura energética en el sector

del transporte. Así lo establecen tanto la Directiva europea 2009/28/CE, como los objetivos fijados en el ámbito estatal a instancia del Ministerio de Industria y en el ámbito catalán por el plan IVECAT. A raíz de ello, en la actualidad, diversos modelos de vehículos eléctricos están llegando al mercado.

Sin embargo, desde el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) queremos señalar que una de las piezas angulares de estos objetivos es, sin duda, una infraestruc-

tura de recarga eléctrica adaptada y acompasada con la realidad del uso de estos vehículos. El des-pliegue de esta infraestructura deberá prever toda la cadena de suministro eléctrico, desde la generación, con estrategias de integración de oferta y demanda, pasando por el transporte, la distribución y el último desarrollo de los puntos de recarga. En este último punto se deberían tener en cuenta de manera prio-ritaria los puntos que den servicio a los vehículos eléctricos privados, en los que aparecen una serie de dificultades normativas a superar que pueden impo-sibilitar su desarrollo.

Desde el Clúster se han identificado posibles soluciones y la manera de adecuarlas al marco normativo actual para facilitar la configuración de la infraestructura de recarga en el ámbito de

los aparcamientos en edificios privados, en función de si el aparcamiento es de titularidad única o de titula-ridad múltiple. En este segundo caso se encuentran una serie de condicionantes específicos debidos al uso de espacios e infraestructuras eléctricas comunes que serán utilizados por particulares, que pueden suponer una barrera importante a la implantación del vehículo eléctrico, por lo que es el caso que se está abordando desde el CEEC con más intensidad.

Una vez analizados los diferentes escenarios y teniendo en cuenta el marco normativo actual, la interpretación del suministro único para el aparcamiento, basada en el

artículo 10 del Reglamento electrotécnico de baja tensión, dejaría como única opción válida el sumi-nistro colectivo de los servicios de aparcamiento.

En el CEEC

consideramos que es

necesaria una infraestructura

de recarga eléctrica

adaptada y acompasada

con la realidad del uso de los vehículos eléctricos

Pieza angular para la implantación del vehículo eléctrico

La infraestructura de recargaDesde el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) se han identificado posibles soluciones para facilitar la configuración de la infraestructura de recarga

en el ámbito de los aparcamientos en edificios privados

oPINIÓN

FULLS dels ENGINYERS 47

Projecte europeu per fomentar la innovació en l’eficiència energètica dels edificis de la Mediterrània

Núria Cardellach / Gerent del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya

Foment de la innovació Perseguint una de les línies estratè-giques de l’associació, la innovació col·laborativa, el CEEC participarà durant els anys 2012-2014 en el projecte europeu MARIE, liderat pel Depar-tament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i enfocat a la rehabilitació energètica d’edificis a la Mediterrània. El projecte pretén establir una estratègia d’inversions publicoprivades per al foment d’aquesta àrea de negoci, que s’anomenarà estra-tègia MEDBEES i que haurà d’estar basada en una anàlisi profunda del mercat, en l’experiència demostrativa i en el consens dels agents.La participació del CEEC s’emmarca dins del paquet de treball coordinat per ACC1Ó, també soci del projecte, en dos àmbits diferenciats: la coordinació d’una xarxa mediterrània d’agents del sector de l’eficiència energètica i la rea-lització d’un projecte demostrador d’un nou model de negoci.

XarXa de clústersLa creació i coordinació d’una xarxa de clústers i altres agents de l’àmbit de l’eficiència energètica de caràcter mediterrani haurà de promoure la cre-ació de sinergies entre aquests agents com a mitjà de generació d’oportuni-tats per als seus membres associats i de posicionament en l’àmbit mediterrani, així com establir un posicionament del sector empresarial respecte a l’estratè-gia MEDBEES.

Projecte PilotEl projecte pilot que es realitzarà a Catalunya en el marc del projecte MARIE consistirà a elaborar els plecs de condicions tècniques i econòmiques d’un concurs públic per a l’adjudicació d’un contracte de concessió d’obra pública i per a l’explotació d’un servei d’interès general, que consisteix en la construcció i explotació d’unes instal-lacions centralitzades de producció de fred i calor per a dos edificis, un d’ofici-nes i un altre d’habitatges. Es tracta d’utilitzar aquest projecte per desenvolupar un model de contra-ctació innovador, basat en un format d’empresa de serveis energètics (ESE) publicoprivat. Per això, una de les tas-ques principals del CEEC en aquest projecte serà no només desenvolupar aquest model de contractació, sinó validar-lo amb el sector empresarial implicat (les ESE) per tal d’assegurar que els diferents paràmetres inclosos als plecs s’ajusten a la realitat del sector.Aquesta serà la primera experiència del CEEC en un projecte de caràcter europeu, però l’objectiu de l’associació és promoure altres projectes similars per tal de fomentar la innovació de les seves empreses i entitats associades en el sector de l’eficiència energètica.

www.clustereficiencia.orgwww.marie-medstrategic.eu

El projecte Mediterranean Building Rethinking for Energy Efficiency Improvement, conegut pel seu acrònim MARIE, té com a objectiu principal coconstruir l’es-tratègia de millora de l’eficiència energètica dels edificis mediterranis (estratègia MEDBEES). El projecte constitueix la primera experiència europea del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC).

Presidida por el director general de IL3-UB, PedroVázquez, la mesa contó también con la participaciónde Albert Ginestà, miembro de la Junta directiva deCluster de Eficiencia Energética de Cataluña (CEEC);Mariano de las Heras, director de Soluciones Corpo-rativas de IL3-UB; y Anna Rubio, directora de Innova-ción de IL3-UB.

Tras las presentaciones por parte de Pedro Váz-quez, Albert Ginestà inició el turno de intervenciones

con su presentación “Las necesidades formativas enel sector de la eficiencia”. El representante del Clusterexplicó que lleva toda la vida formándose y que, ensu opinión, “gracias a la tecnología, ésta se ha demo-cratizado bastante”.

El sector de la eficiencia energética se encuentra,según Ginestà, ante un reto, tanto en las empresascomo en las escuelas. “La eficiencia energética es unpuzzle compuesto por varias disciplinas y no existe

una carrera que concentre todo este conocimiento”,expresó. La eficiencia energética ha creado la figuradel gestor energético, un profesional multidiscipli-nar experto en reducir y ahorrar energía. Una figuracrucial para muchas empresas, ya que en la coyun-tura actual hoy es más fácil reducir costes queaumentar las ventas.

Por otro lado, han surgido también empresas deservicios energéticos (ESE), que proponen proyec-tos de mejora y eficiencia energética a clientes y amenudo los financian. Y necesitan profesionales quesean capaces de gestionar estos ahorros. El 1 de ene-ro de 2010 se creó en Madrid la Asociación Nacionalde Empresas de Servicios Energéticos compuestapor más de cien empresas.

El Cluster de Eficiencia Energética de Cataluña(CEEC) fue constituido hace tres años y es un com-

equipos&talento 13

Mesa redonda en IL3-UBMónica Gálvez

Conocimiento, negocio yexperiencia: valores IL3-UB,en eficiencia energética

El pasado día 16 de junio, el Instituto de Formación Continua IL3, de la Universitatde Barcelona, organizó una mesa de debate que, bajo el título “Perspectivas delelearning en el sector de la eficiencia energética” reunió a profesionales y expertosdel área.

Mesa redonda_seg_report conciliacion.qxd 07/07/11 16:12 Página 13

A ra fa dues dècades que es parla del canvi climàtic i de la importància de poten-ciar les energies renovables per aturar

l’escalfament del planeta. Tot i així, en els últims anys ha guanyat força la idea que és més impor-tant ser eficients que utilitzar fonts sostenibles.Amb aquesta filosofia va néixer el Clúster d’Efi-ciència Energètica de Catalunya (CEEC), una plataforma pionera a Espanya que vol crear sinergies entre el sector públic i el privat per tal d’oferir al mercat solucions integrades mitjan-çant un sistema d’innovació col·laborativa.“Som davant d’un repte mediambiental d’una magnitud mai vista fins ara”, explica Albert Cot, president del CEEC. “Si no fem res per evitar-ho, l’any 2050 s’haurà doblat la demanda de consum i alhora haurem de reduir a la meitat les emissions de CO2. Tots els estudis indiquen que l’eficiència energètica, per damunt de les renovables, serà el principal contribuïdor a la resolució d’aquest dilema”, afegeix.Malgrat que la creació del CEEC és un clar pas endavant, Catalunya encara ha de donar alguns passos importants per millorar la seva eficièn-cia energètica. Per Albert Cot, cal potenciar el

sector de les empreses de serveis energètics com una aposta de gestió eficient del consum d’ener-gia; impulsar noves tecnologies en el sector del transport –referents al vehicle elèctric, la gestió intel·ligent de trànsit o el gas natural vehicular–, i, finalment, fer una aposta decidida per la for-mació i la innovació dins del sector.

Més enllà de qüestions mediambientals, Cot també reivindica el paper de l’eficiència ener-gètica “com una de les disciplines que poden contribuir a accelerar el canvi cap a un model econòmic més productiu i sostenible”. De fet, segons l’opinió del president del CEEC, amb la generació d’un nou sector d’activitat es generen també llocs de feina, sobretot amb els projectes d’innovació que atrauen nous recur-sos econòmics.

69FULLS dels ENGINYERS

El CEEC, una oportunitat d’or per al país a través de l’eficiència energètica Un conglomerat d’empreses privades, públiques i fundacions vinculades al sector de l’energia treballa de manera conjunta per tal de convertir Catalunya en un país més eficient i competitiu. La innovació col.laborativa és el secret del seu èxit.

“Som davant d’un repte mediambiental d’una magnitud mai vista fins ara”

68 GENER/FEBRER/MARÇ2011

informeTEXT: Meritxell Mir FOTO: Arxiu

7170

COMUNICACIÓ

Projectes, jornades i documents PROJECTES

Guia de Recomanacions per a la Licitació de l’Enllume-nat Públic amb Contracte d’Empresa de Serveis Energè-tics (ESE)• document dirigit a ajuntaments, consensuat pel sector

empresarial (les eSe) i l’administració pública (local i Ge-neralitat).

• recull de recomanacions sobre paràmetres per incloure als plecs de licitació per tal de minimitzar riscos i garantir l’èxit del concurs.

Aprofi tament del biogàs com a combustible en el sector industrial mitjançant microturbines de 100kW.adjudicació de la millora energètica de l’estació depuradora d’aigües residuals (edar) de Sitges - Sant Pere de ribes.

Document d’anàlisi de solucions per a la recàrrega del vehicle elèctric en aparcaments privats• identifi cació de solucions possibles per facilitar la instal-

lació d’infraestructura de recàrrega del Ve en l’àmbit dels aparcaments en edifi cis privats.

• identifi cació de barreres normatives.• Presentació en el Ministeri d’indústria.

Esmena de la Llei de la propietat horitzontal«el establecimiento de instalaciones de puntos de recarga del vehículo eléctrico en comunidades de vecinos como ele-mento privativo de éstas con el voto de 1/3 partes de los propietarios».

Projecte d’Implantació de Vehicles Elèctrics i Avançats (IVEA)estudi sobre mobilitat elèctrica a càrrec de l’institut cerdà.Proposa solucions concretes i recomanacions d’adequació de la política de mobilitat amb els requeriments del vehicle elèctric.

Participació a l’elaboració de la ITC-BT-52 específi ca so-bre la infraestructura de recàrrega de vehicles elèctricsinterlocució amb el Mityc en representació del sector em-presarial.

Participació en el procés d’elaboració del Pla de Qualitat Ambiental 2011-2014 de la Generalitat de CatalunyaProposta relativa al foment del Gas natural Vehicular.

Acord de col·laboració amb l’IL3, l’institut de formació contínua de la Universitat de Barcelona.• conveni referent al Màster en Gestió de l’efi ciència ener-

gètica.• Participació en la gestió acadèmica, administrativa i es-

tratègica a través de la comissió de seguiment del Màster.• contribució amb personal especialitzat en les sessions

tant tècniques com pràctiques i en el jurat d’avaluació de projectes del màster.

Sessió formativa de 2 dies en col·laboració amb el clús-ter del sector ferroviari (Railgrup) sobre efi ciència ener-gètica en el sector ferroviariMés de 80 assistents procedents de l’àmbit públic i privat.

Projecte pilot d’implantació del model ESE en un edifi ci singulardefi nició dels plecs de la contractació segons el model d’empresa de serveis energètics.

Anàlisi de la viabilitat del model ESE en centres educatiusimplementació experimental i avaluació de resultats en 4 es-coles de Primària.

Projecte pilot d’implantació del model ESE en l’enllume-nat interior d’edifi cisdisseny i execució del projecte i seguiment de resultats.

Guia d’instal·lació de punts de recàrrega en aparcaments privats comunitaris• document dirigit a usuaris de Ve i tècnics municipals.• eliminació de barreres no tecnològiques a la implantació

del Ve.• inclusió de 3 proves pilot.

Llibre Blanc sobre mobilitat efi cienten el marc de la ciutat de Barcelona.

Guia d’efi ciència energètica en túnelsavaluació tècnica i econòmica de les mesures.

Anàlisi de la viabilitat d’instal·lacions de xarxes de calor i fred de districte• anàlisi amb dades d’explotació reals.• difusió de la tecnologia: creació d’una eina d’accés públic

per al càlcul preliminar de viabilitat d’una instal·lació de dHc.

DINAMITZACIÓ DEL MERCAT

Publicació del Decàleg de Mesures d’Efi ciència Energè-tica• acompanyat de referències de projectes en efi ciència

energètica de les empreses del ceec.• eina de consulta per als governs, les administracions i

la resta d’agents econòmics, que els orienta en el que el ceec considera que haurien de ser les polítiques d’efi ci-ència energètica del futur.

Participació en l’àmbit normatiu• infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric.• Pla de Qualitat ambiental 2011-2015.• Pla d’energia i canvi climàtic de catalunya 2012-2020.

Foment del networking entre agents del sector de l’efi ci-ència energètica• organització de la primera jornada de networking a nivell

directiu d’empreses del ceec.• Participació en la primera jornada d’immersió estratègica

de gerents de clústers.

Organització de jornades d’intercanvi entre clústers• clúster de la indústria càrnia (innoVacc)• clúster Vitivinícola català (innoVi)• clúster català de l’esport (indeScat)• clúster del sector ferroviari (raiLGrUP)

Publicació del document Licitació dels serveis energètics de l’enllumenat públic municipal elaborat pel CEEC. criteris per a la licitació de l’enllumenat públic en un model de contractació d’empresa de serveis energètics (eSe).objectiu: orientar els organismes licitadors dels serveis ener-gètics de l’enllumenat públic per adequar els plecs de lici-tació a la realitat del mercat de les eSe, inclou els aspectes tècnics i de model de negoci més rellevants a tenir en comp-te en aquest tipus de contractació:• criteris previs per a la viabilitat del servei energètic• característiques del procés de licitació• documentació de licitació• Model i característiques del servei

Trobada dels membres del CEEC i una delegació de Co-lòmbia de l’empresa «Empresas Públicas de Medellín» a la seu de COGEN, per tal de veure i analitzar com s’està desenvolupant la cogeneració a nivell espanyol. • explicar què s’està fent des d’aquí, com s’ha fet, quines

barreres hi ha i com es pensen desenvolupar aquests tipus de projectes en el futur.

• el benefi ci per als membres del ceec és la possibilitat de poder col·laborar, en un futur, amb eMP en projectes de cogeneració a colòmbia (país en el qual hi ha molt gas però la cogeneració encara està completament per desen-volupar).

El CEEC va formar part del comitè organitzador de l’Smart City Expo World Congress que es va celebrar a Barcelona i es van tractar temes relacionats amb el coneixement i les solucions per a ciutats intel·ligents.

7372

Agenda 2011

GENER 2011

Dijous 20 - Jornada d’in-tercanvi entre els clústers ceec i

innnoVacc: com millorar l’efi ciència energètica a la indústria càrnia?

Divendres 21 - Ja estan disponibles les po-nències de la jornada sobre efi ciència energèti-ca a la indústria càrnia.

Divendres 28 - Segona reunió sobre la licitació per al contracte de subministrament de l’ener-gia elèctrica i el servei de manteniment de l’enllumenat públic i semàfors de l’ajunta-

ment de Martorelles, el primer projecte a catalunya d’enllumenat públic

dintre del pla 2000eSe.

FEBRER 2011

Dimecres 2 - Jel ceec es reuneix amb el clúster vitiviní-

cola català innoVi.

Dimarts 15 - esmorzar de networ-king de les empreses del ceec.

Dimarts 22 - Ja està disponible el vídeo sobre la jornada de networ-

king del ceec.

Dimarts 22 - reunió GM formació.

ABRIL 2011

Dimecres 6 - Jornada inter-national district Heating, Seasonal

Storage, Solar thermal & Heat Pumps.

Dijous 7 - Jornada tècnica: Gestió i estalvi de l’enllumenat públic: empreses de serveis

energètics.

Dimarts 12-el ceec i l’iL3 de la Universitat de Barcelona signen un conveni de col·laboració per fomentar la formació de professionals en efi ciència energètica.

dijous 14 - La tercera edició de l’eV Battery forum a Barcelona compta

amb la participació del ceec

MARÇ 2011

Dimecres 9 - Jor-nada de presentació de

l’energy intelligent europe ii.

Dijous 10 - Primera reunió del Grup Màster en edifi cació.

Dimarts 15 - Presentació del Pla d’acció en r+d+i d’in-

noVi amb la participació del ceec.

MAIG 2011

Dimecres 18 - taula rodona ceec - construmat 2011: envolvents

transparents més sostenibles.

Dijous 19 - taula rodona ceec - construmat 2011: climatització i renovació sostenible de l’aire dels

habitatges .

Divendres 20 - taula rodona ceec – construmat: empre-ses de serveis energètics com a variable d’èxit en l’optimit-zació dels consums energètics dels edifi cis.

Dimarts 24 - Jornada tècnica icaen - idae: ajuts a projec-tes estratègics 2011.

Dimarts 24 - enginyers matí. Joaquim Boixareu. La indústria: clau pel futur de catalunya

Dimecres 25 - el document sobre les eSe en en-llumenat públic entra en fase de revisió fi nal.

Dijous 26 - Jornada Wind to Wheel (W2W) citcea

JUNY 2011

Dimarts 7 - Sessió informa-tiva Màster en Gestió d’efi ciència

energètica iL3-UB.

Dimecres 8 - assemblea General ordinària ceec 2011.

Dimecres 15 - taula rodona Saló de l’emprenedor: noves tendències en el sector Cleantech.

Dijous 16 - taula de debat: Perspectives de l’e-lear-ning en el sector de l’efi ciència energètica.

Divendres 17 - Sessió informativa sobre el Pla estratègic enginyers 2020 del coeic.

Dimarts 21 - enginyers Matí. carles Sumar-roca. President de feMcat.

Dimecres 29 - efi ciència ener-gètica en equipaments i

il·luminació.

JULIOL 2011

Divendres 1 - el ceec participa

al ii cdti forum. Smart cities and com-

munities initiative.

Dijous 7 - curs d’efi ciència energètica en ferrocarrils

urbans i interurbans organitzat pel ceec i raiLGrUP.

Dijous 7 - Sistemes de gestió energètica. norma iSo

50001.

Dimecres 13 - 7PM - Jornada informativa presentació con-

vocatòries enerGia 2012.

Dijous 14 - Jornada de treball: Preparació de propostes de

projectes europeus en energia.

Dilluns 18 - Jornada d’intercanvi entre el ceec i el

clúster català de l’esport, indeScat.

Dimecres 27 - Jornada informativa

subvencions icaen 2011 en

efi ciència energètica.

SETEMBRE 2011

Dijous 20 - eXPo elèctric.

Dijous 15 - Sessió informativa del Màster en Gestió d’efi ciència energètica iL3-UB.

Divendres 16 - el ceec es reuneix amb el departament de territori i Sostenibilitat.

Dilluns 19 - reunió de la Junta directiva del ceec.

Dimecres 21 - Jornada connect-eU acc1ó. impulsa el teu projecte de r+d a europa.

Dijous 22 - Mobilitat sostenible. acords voluntaris en el sector del transport .

Dilluns 26 - fons d’emprenedors de la fundació repsol: sessió informativa amb l’institut cerdà.

Dimecres 28 - reunió de la Junta directiva del ceec.

Dimecres 28 - formació coeic: Gestió del servei d’enllu-menat públic.

Dimecres 28 - formació coeic: elaboració de projectes d’edifi cis energèticament efi ci-

ents. Més enllà de les eines ofi ci-als obligatòries.

OCTUBRE 2011

Dimarts 4 - efi ciència energètica en ascen-sors. ascensors d’última generació que generen

energia per a l’edifi ci

Dimarts 11 - reunió del comitè executiu del ceec.

Divendres 14 - el ceec participa a la fira ecoviure 2011 de Manresa.

Dimarts 18 - el ceec es reuneix amb la comissió central de Subministra-ments de la Generalitat de catalunya.

Dimarts 18 - formació coeic: Microcogeneració: normativa, instal·lació i avalua-ció de la rendibilitat.

Dimarts 18 - trobada B2P amb empreses i compradors públics.

Dimarts 18 - Seminari: Pimes i compra pública innovadora - potencial win win.

Dimecres 19 - KiMconference: Boosting innovation through cooperation and internationalization in the Mediterranean.

Divendres 21 - L’edificació i el canvi climàtic. eines d’avaluació ambiental.

Dimarts 25 - Jornada de presentació del document Licitació dels Ser-veis energètics de lenllumenat Públic Municipal.

Dimecres 26 - Global clean energy forum.Barcelona.

Dijous 27 - formació COEIC: Curs de certifi -cació energètica residencial mèto-

de abreviat (CERMA).

NOVEMBRE 2011

Divendres 11 - Jornada interna ceec de grups de treball.

Dimarts 15 - acc1ó: trobada de centres de promo-ció de negocis.

Dijous 17 - observatori de la competitivitat dels eic.

Dimarts 22 - reunió del comitè executiu del ceec.

Dimarts 22 - el ceec participarà com a ponent a la conferèn-cia «Plan de acción de ahorro y efi ciencia energética: Sector transporte».

Dijous 24 - renovació de la Junta del coeic.

Dijous 24 - trobada amb delegació de colòmbia a la seu de coGen.

Dimarts 29 - Smart city expo World congress 2011.

Dimarts 29 - international conference Green

DESEMBRE 2011

Dilluns 12 - reunió de la Jun-ta directiva del ceec

Dilluns 12 - formació coeic: instal-lacions tèrmiques de biomassa.

Dilluns 12 - fukushima: conseqüències i perspectives.

Dimarts 13 - Jornada financiación de empresas de Servicios energéticos.

descompte per als socis del ceec.

05//Projectes europeus

7776

PROJECTES EUROPEUS

Projecte MARIE• LÍDER: DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENI-

BILITAT (DTES)

el departament de territori i Sostenibilitat, de la Ge-neralitat de catalunya, lidera el projecte europeu en-focat a la rehabilitació energètica d’edifi cis en l’àrea de la Mediterrània i que pretén establir una estratègia d’inversions publicoprivades per al foment d’aquesta àrea de negoci (anomenada estratègia MedBeeS). el projecte es diu Mediterranean Building: Rethinking for Energy Effi ciency Improvement i es coneix amb el seu acrònim Marie.

el ceec hi participa des del 2011, en dos àmbits dife-renciats del paquet de treball coordinat per acc1ó.:

1. creació i coordinació d’una xarxa de clústers de l’àmbit de l’efi ciència energètica a nivell europeu que permeti crear sinergies entre aquests agents i els seus membres associats, així com establir un posiciona-ment del sector empresarial respecte a l’estratègia MedBeeS.

2. elaborar i validar els plecs de condicions tècniques i econòmiques, que han de regir la convocatòria d’un concurs públic per a l’adjudicació d’un contracte de concessió d’obra pública i per a l’explotació d’un ser-vei d’interès general, que consisteix en la construcció i explotació d’unes instal·lacions centralitzades de pro-ducció de fred i calor per a, com a mínim, dos edifi cis: un, d’ofi cines i l’altre, d’habitatges. el model de con-tractació d’aquesta licitació ha de ser en format eSe publicoprivat.

aquesta és la primera participació del ceec en un projecte europeu; de cara al 2012 tenim l’objectiu de poder seguir participant en altres projectes d’aquest estil que permetin fomentar la innovació de les nostres empreses i entitats associades en el sector de l’efi ci-ència energètica.

Projecte Knowledge and Innovation Transfer in Energy Effi cient Buil-dings in EU (KIT-E2B)• LÍDER: KIM BCN

La fi nalitat d’aquest projecte és potenciar i facilitar la transferència de bones pràctiques i mètodes a través de l’elaboració i disseminació de línies mestres de trans-ferència de coneixement, específi cament adaptables al sector de l’edifi cació, amb especial èmfasi en la millora del rendiment energètic dels edifi cis.

els objectius essencials del projecte són: (a) implemen-tar l’adopció de les millors tecnologies i detectar-ne les més efectives mitjançant l‘elaboració d’un mapa de ruta amb les metodologies de vigilància tecnològica de re-ferència; (b) establir una infraestructura de comunicació que tingui com a nucli principal el consorci d’empreses i entitats per impulsar el projecte i els diferents stake-holders als quals està dirigit; (c) desenvolupar noves ei-nes efi caces i efi cients, fàcils i ràpides d’utilitzar, amb la implementació d’un mercat obert inspirat en les plata-formes existents d’innovació oberta, per tal de superar les barreres actuals; (d) fer activitats de coaching, amb especialistes en pràctiques de transferència de conei-xement sectorials i no sectorials en entorns d’innovació oberta, i especialment adreçades als stakeholders de l’àmbit de l’edifi cació.

encara està pendent l’adjudicació d’aquest projecte.

Projecte Embedding Energy Effi ciency in Ur-ban Planning (E3UP)• LÍDER: AJUNTAMENT DE BARCELONA

aquest projecte es basa en una nova visió i modelització del planejament urbanístic en què l’efi ciència energètica esdevé el motor del canvi com a resultat de la creixent preocupació de transformar les ciutats dels socis del projecte d’acord amb aquest model.

L’objectiu europeu de reduir els gasos d’efecte hiverna-cle en un 20% i de reduir també en un 20% el consum energètic l’any 2020 és un objectiu ambiciós, que es pre-tén implementar a través de plans d’acció recolzats per compromisos polítics. el projecte e3UP considera que l’acompliment del 80%-90% d’aquesta reducció l’any 2050 només es podrà aconseguir mitjançant l’adopció radical de noves perspectives en l’estructura i gestió de les ciutats. cal comptar amb una nova perspectiva en la construcció de les ciutats, incloent-hi la implementació de models innovadors, efi cients energèticament, de pla-nejament urbanístic.

La visió del projecte passa per un canvi radical en la pro-posta urbanística que considera que l’àrea de la Mediter-rània és un laboratori apropiat per tal d’analitzar, replicar i testejar aquests objectius, també alhora que cal comptar amb una metodologia per arribar a un model de ciutat més autosufi cient.

encara està pendent l’adjudicació d’aquest projecte.

06//Resum de comptes

8180

RESUM DE COMPTES

BALANÇ DE LA SITUACIÓPeríode: de gener a desembre

ACTIU 2011

a) actiU no corrent ii. immobilitzat material

217 eQUiPS Per a ProceSSoS d’inforMació 281 aMortitZació acUMULada de L’in

Vi. actius per impost diferit 474 actiUS Per iMPoSt diferit

B) actiU corrent ii. deutors comercials i altres comptes per cobrar 1. clients, vendes i prestació de serveis b) clients, vendes i prestació de serveis cP

430 cLientS 436 cLientS de coBraMent dUBtóS 490 deter. VaLor credi. oP. coMer.

3. altres deutors 440 deUtorS 470 HP, deUtora

iV. inversions fi nanceres a curt termini 566 diPÒSitS conStitUÏtS a cUrt terMini

V. Periodifi cacions a curt termini 480 deSPeSeS anticiPadeS

Vi. efectiu i altres actius líquids equivalents572 BancS i inStitUcionS de crÈdit

T O T A L A C T I U

a) PatriMoni net a-1) fons propis V. resultats d’exercicis anteriors

120 reManent

Vii. resultat de l’exercici

B) PaSSiU no correntii. deutes a llarg termini3. altres deutes a llarg termini

c) PaSSiU correntiV. creditors comercials i altres comptes a pagar 2. altres creditors

410 creditorS Per PreStacionS475 HiSenda PÚBLica, creditora Po 47510000 HP, cred. reten. PracticadeS 476 orGani.de La SS.SS.

Vi. Periodifi cacions a curt termini 485 inGreSSoS anticiPatS

T O T A L PATRIMONI NET I PASSIU 684,51579,62656,00-76,38

104,89

42.433,8921.646,854.433,334.433,334.433,337.791,67

-7.791,67

17.213,5217.212,06

1,46

2.443,002.443,00

-6.000,00-6.000,00

24.344,0424.344,04

43.118,40

PASSIU 2011

24.167,3624.167,3667.934,4667.934,46

43.767,10

18.951,0419.851,0419.851,0415.393,9716.644,77

3.244,301.212,77

-900,00-900,00

43.118,40

Pel caràcter d’una associació sense ànim de lucre com és el ceec, el seu balanç anual ha de ser aproximadament zero. a causa de les subvencions que inicialment va rebre l’entitat, principalment per impulsar-ne la creació, es va creure oportú fer una anàlisi del pressupost de l’entitat a tres anys, preveient en els dos primers anys un cert romanent per cobrir el tercer any. això també és degut al caràcter triennal que té algun tipus concret de subvencions (minimis). Per això, l’any 2011, el tercer de l’existència del ceec, s’ha consumit el roma-nent dels primers dos anys.

de cara al 2012, però, i en un context de crisi com l’actual, el ceec està duent a terme una política de reducció de costos, treballant sobre un pressupost 2012 proper a zero, mantenint-se l’entitat únicament amb les quotes dels associats i amb els encàrrecs per a projectes ja signats. en cas que fi nalment el ceec pogués accedir a subvencions també durant l’any 2012 o guanyés algun dels projectes europeus en els quals està treballant, s’invertirien aquests nous in-gressos en més serveis per als associats.

8382

RESUM DE COMPTES

COMPTE DE PÈRDUES I GUANYSPeríode: de gener a desembre

1. import net de la xifra de negocis 705 PreStacionS de SerVeiS

5. altres ingressos d’explotació 747 aLtreS SUBVencionS, donacionS

6. despeses de personal 640 SoUS i SaLariS 642 SeGUretat SociaL a cÀrrec de L’aSSociació / eMPreSa 649 aLtreS deSPeSeS SociaLS

7. altres despeses d’explotació 621 LLoGUerS i cÀnonS623 SerVeiS ProfeSSionaLS indeP. 626 SerVeiS BancariS i SiMiLarS 627 PUBLicitat, ProPaGanda Y reLa 629 aLtreS SerVeiS 634 aJUStoS neGatiUS en La iMPoSició. 650 PÈrd. crÈd. coMer. incoBraBLeS 694 PÈrd. deter. cred. oP. coMerciaLS 794 reVer. deter. cred. oP. coMerciaLS

8. amortització d’immobilitzat 681 aMortitZació de L’iMMoBiLitZat

11. deteriorament i resultat per alineació d’immobilitzat671 PÈrd. Proced. iMMoB. MateriaL

a) reSULtat d’eXPLotació 13. ingressos fi nancers b) altres ingressos fi nancers

769 aLtreS inGreSSoS financerS 14. despeses fi nanceres

669 aLtreS deSPeSeS financereS

B) reSULtat financer

c) reSULtat aBanS d’iMPoStoS 19. impostos sobre benefi cis

630 iMPoSt SoBre BeneficiS

d) reSULtat de L’eXercici

Comptes de pèrdues i guanys

132.319,99132.319,99

6.125,966.125,96

-55.650,84-37.509,84-12.141,00-6.000,00

-126.454,34-2.465,23

-75.409,30-996,23

-2.512,00-28.397,17-14.657,74-1.750,00-8.291,67 8.025,00

-176,17-176,17

-642,53-642,53

-44.477,93720,09720,09720,09

-104,40-104,40

615,69

-43.862,2495,1495,14

-43.767,10

07//Relació d’empreses del

CEEC

8786

RELACIÓ D’EMPRESES DEL CEEC

EMPRESA TIPUS DE SOCI ÀREA D’ACTIVITAT DADES DE CONTACTE

Àbac enginyers emprenedorServeis

enginyers

Unió, 46, 3r 1ª

08203 Sabadell

abantia col·laborador

industrial

instal·lació

construcció

astúries, 8-10

08830 Sant Boi de Llobregat

aBB numerariindustrial

elèctric

San romulado, 13

28037 Madrid

acieroid, S.a. col·laboradorServeis

construcció

avda. Gran Via, 179

08908 L’Hospitalet de Llobregat

acm-tbk 2020, SL. emprenedorServeis

consultoria

cremat, 29, 2n 6a

08221 terrassa

agefred numerari

industrial, Serveis

instal·lació, facilities manage-

ment

Bonsoms, 15-17

08028 Barcelona

alenta Medio ambiente, S.L. emprenedorServeis

consultoria

c/rosselló, 188, 4º d

08008 Barcelona

alpiq energía españa, S.a.U. col·laboradorServeis

energètic

c/ Balmes, núm. 89, 2n 2a

08008 Barcelona

alten obras col·laboradorServeis

energètic

c/ astúries, 8-10

08830 Barcelona

applus energy,

S.L. numerari

indústria, serveis

energètic, enginyeria

campus UaB apt. 156 ctra. facultat

Medicina

08193 Bellaterra

arelsa col·laboradorindústria

equipaments elèctrics

c-155 Sabadell-Granollers, Km. 13,3

08185 Lliçà de Vall

armengol enginyers, S.L.P. col·laboradorServeis

enginyeria

c/ Pau claris, núm. 97, 1r 2a

08009 Barcelona

asistencia técnica industrial

S.a.e.

(atiSae)

col·laboradorServeis

consultoria

ronda can fatjó, núm.13 (Parc tec-

nològic del Vallès)

08290 cerdanyola del Vallès

auditorías e ingenierías, S.a.U

(auding)col·laborador

Serveis

enginyeria i consultoria

av. Baix Llobregat, núm. 3-5

08970 Sant Joan despí

aussie Ue, S.L. emprenedorServeis

enllumenat

Pl. d’espanya, núm. 14

08301 Mataró

Baxi calefacción numerariindustrial

equipaments HVac

c/ Salvador espriu, 9

08908 l’Hospitalet de Llobregat

Bosch termotecnia col·laborador

industrial

equipament, HVac, renova-

bles

c/Hnos. García noblejas, núm. 19

28037 Madrid

Bureau Veritas iberia, S.L.U. col·laboradorServeis

certifi cació i auditories

Valportillo Primera núm. 22-24 (P.i.

La Granja)

28108 alcobendas

c.M. Salvi, S.L. col·laboradorServeis

enllumenat públic

ctra. Sabadell a Granollers Km. 12

Lliçà de Vall

cespa Gestión de residuos,

S.a. (Grupo cespa)col·laborador

Serveis Mediambientals i gestió

i tractament de residus

av. catedral núm. 6-8, 1a

08002 Barcelona

cimelsa, S.L. col·laborador

Serveis

instal·ladora, mantenidora i

enginyeria d’instal·lacions

Gran Bretanya, 5

08700 igualada

circutor col·laborador

industrial

equipaments i components

elèctrics

Vial Sant Jordi, s/n

08232 Viladecavalls

citcea-UPc col·laboradorServeis

recerca

av. diagonal, 647, 2ª

08034 Barcelona

citelum ibérica, S.a. col·laborador

Serveis

Gestió integral

enllumenat

ronda Universitat, núm. 16

08007 Barcelona

cofely fundadorServeis

facilities Management

Plaça europa núm. 41-43, 12a


col·legi ofi cial d’enginyers in-

dustrials de catalunya (coeic)numerari col·legi ofi cial

c/Via Laietana núm. 39

08003 Barcelona

comsa-emte fundador

industrial, Serveis

construcció i instal·lació,

enginyeria

edifi ci numància, 1

c/Viritat, núm. 47, 10a

08014 Barcelona

conau col·laborador

industrial, Servei

disseny, fabricació i comercia-

lització de ventiladors

Polígon industrial

Gelidense, nau 11a

08790 Gelida

construcciones Solius, S.a. col·laborador

Serveis

construcció,

edifi cació i obra civil

c/Sicília, núm. 93-97

08013 Barcelona

cubic estudi d’enginyeria emprenedor Serveis enginyeriac/Portugal núm. 1, local

08027 Barcelona

daniel trisant Montal emprenedorServeis

Projectes geotèrmics

c/Heura, núm. 27

17800 olot

delta dore col·laboradorindustrial

control i automatismes

c/antoni Borja, 13, semi-soterrani,

local 1 i 2

08191 rubí

dexma Sensors, S.L. emprenedorindustrial


technova Barcelona (planta 2), c/

Sant Joan de la Salle, 42

08022 Barcelona

dset Solutions emprenedorServeis

Gestió energètica

Parc científi c de la Universitat de

Girona.

ed. Jaume casademont. desp. 21

17003 Girona

e3ener enginyeria, S.L. emprenedor

Serveis

enginyeria i consultoria ener-

gètica

ronda de Sant Pere, s/n, Polígon

industrial Les Verges

08215 Santpedor

e-controls col·laboradorindustrial


Murcia, 35-f

08830 Sant Boi de Llobregat

edenway, S.L. emprenedor

Serveis

consutloria en desenvolupa-

ment sostenible

c/ Sicília, núm. 212-214 entr. 3a

08013 Barcelona

efi bau S.L. col·laboradorServeis

consultoria

c/Balmes, núm. 191, 1r 3a

08006 Barcelona

efi ener enginyeria, S.L.P. empreneorServeis

enginyeria

c/General Prim, núm. 3, 1r 4a

08940 cornellà de Llobregat

efi ner Servicios energeticos,

S.L.col·laborador

Serveis

Solucions energètiques

Paseo txingurri núm. 28-30 Lc 4

20017 donostia

endesa ingeniería, S.L. fundadorindustrial

energètic

c/Llacuna núm. 166, 1r 1a

08018 Barcelona

8988


enertika col·laborador

Serveis

consultoria,

enginyeria

c/Llacuna núm. 162

08018 Barcelona

enginyeria de Serveis, S.L.

(ibinser)col·laborador

Serveis

enginyeria

Passeig de la Zona franca, núm.

83-95, 1r

08038 Barcelona

enginyeria i assessoria energè-

tica, S.L.col·laborador

Serveis

enginyeria

c/ 11 de Setembre núm. 43 baixos

1a

08520 Les franqueses del Vallès

enginyeria i comercial termoe-

nergètica, S.L.emprenedor

Serveis

consultoria

ramon turró, núm. 89 4t 4a

08005 Barcelona

eoenergia, S.L. emprenedor

Serveis

consultoria estratègica sector

energètic

c/comte Borrell, núm. 240, 2n 1a

08029 Barcelona

equipos efi cientes Gest. clima,

S.L. (ecliman)col·laborador

Serveis

control del clima

can cabañes, 60-72 PLG Gran. Mon

08400 Granollers

espacio Solar col·laboradorServeis

enginyeria i consultoria

c/Violant d’Hongria reina d’aragó

núm. 71

08028 Barcelona

estudi ramon folch i associats,

S.l.col·laborador

Serveis

consultoria

c/Balmes, 18 1r 1a

08007 Barcelona

ferrovial Servicios, S.a. numerariServeis

edifi cis i instal·lacions

c/Príncipe de Vergara, núm. 135

28002 Madrid

fundació b_tec fundadoradministració pública

energia, aigua, Mobilitat

Jardins de les dones de negre núm.

1, 2a

08930 Sant adrià de Besòs

fundació ctM centre tecno-

lògicnumerari

Serveis

recerca

av. Bases de Manresa, núm. 1

08242 Manresa

fundació Privada ascamm col·laboradorServeis

centre tecnològic

Parc tecnològic del Vallès

av. Universitat autònoma, 23


fundació Privada i2cat col·laborador

Serveis

centre d’investigació i innova-

ció

Gran capità, 2-4

08034 Barcelona

Gas natural Soluciones numerariServeis

energia

Plaça del Gas, 1

08003 Barcelona

Gestión y optimización de Siste-

mas energéticos, S.L.col·laborador

Serveis

energia

av. diagonal núm. 586, 4t 1a

08021 Barcelona

GPo ingeniería, S.a. col·laborador

Serveis

consultoria,

enginyeria,

arquitectura

c/aragó núm. 390, 5a

08013 Barcelona

Gremi d’instal·ladors Barcelonès

i Maresmecol·laborador

Gremi

instal·lació

av. President companys, núm. 9 1a

08911 Badalona

Grupo General cable Sistemas,

S.a.col·laborador

industrial

cablejat

c/casanova, núm. 150

08036 Barcelona

Grupotec Servicios de ingenie-

ría, S.L.col·laborador

Serveis

arquitectura i enginyeria

c/Llull núm. 321

08019 Barcelona

Gt Sistemas de información,

S.a.col·laborador

Serveis

enginyeria

Passeig de Garcia faria, 17

08005 Barcelona

Hitecsa aire acondicionado,

S.L.U.col·laborador

industrial

equipament energètic

Masia torrents, 2

08800 Vilanova i la Geltrú

iberdrola numerariindustrial

energètic

c/cardenal Gardoqui, núm. 8

48008 Bilbao

icaen fundadoradministració pública

foment energètic

av. diagonal, núm. 453 bis, àtic

08036 Barcelona

idoM col·laboradorServeis enginyeria, arquitectura

i consultoria

c/Sabino de arana, núm. 34 bis

08028 Barcelona

idP ingeniería y arquitectura

iberia, S.L.col·laborador

Serveis

enginyeria, medi ambient i

arquitectura

av. francesc Macià, núm. 60, 3a

08208 Sabadell

indus col·laborador

Serveis

enginyeria, arquitectura i con-

sultoria

Via augusta, 4

08006 Barcelona

initzia renovables, S.L. col·laboradorindustrial, serveis components,

enginyeria

c/General Prim, núm. 3 1r

08940 Barcelona

innov. tecn. efc. S.L. (inteeSa) col·laboradorindustrial

components d’i·luminació

c/Josep irla i Bosch, núm. 1

08029 Barcelona

inpal energía, S.L.U. emprenedorindustrial

tubs pre-aïllats i accessoris

c/París, núm. 71, 5è 1a

08029 Barcelona

institut cerdà, fundació Privada col·laboradorServeis

consultoria

c/numància, núm. 185 4t 2a

08034 Barcelona

institut de recerca en energia

de catalunya (irec)fundador

administració pública

recerca

Jardins de les dones de negre, núm.

1 2a

08930 Sant adrià de Besòs

istem-copcisa industrial fundadorindústria

construcció

c/anglí, núm. 31 4t 2a

08017 Barceloa

isuno energy S.L.n.e. empreneorServeis

consultoria, enginyeria

c/Pau claris, núm. 97 1r 2a

08009 Barcelona

Kromschroeder fundador

industrial

equipaments,

components gas

c/Santa eulàlia, 213


Lavola 1981, S.a. col·laborador

Serveis

consultoria,

enginyeria,

comunicació

avinguda de roma, 252-254

08560 Manlleu

Leitat technological center col·laboradorServeis

recerca

c/de la innovació, núm. 2

085225 terrassa

MH industrias, S.L.U. col·laboradorServeis

facilities management

av. roma, núm. 12


Mimaven eléctrica, S.a. col·laborador

industria

equipaments,

components elèctrics

c/chopin, núm. 6-8

PLG can Jardí

08012 rubí

Muntanya 96, S.L. col·laboradorServeis

arquitectura i construcció

Muntanya, núm. 96, 2n

08026 Barcelona

nissan ibérica, S.a. numerariindustrial

fabricant de cotxes

Juan Gris, núm. 2-8

08014 Barcelona

normalización y Gestión técni-

ca, S.L.emprenedor

Serveis

Serveis tècnics d’enginyeria -

ofi cina tècnica

cardenal reig, núm. 17 baixos

08028 Barcelona

optima energy Management,

S.L.emprenedor

Serveis

Manteniment, instal·lacions,

eSe

treball, núm. 26 P i almeda


Pamias col·laborador Serveis enginyeriaMontnegre, núm.14 - 16 baixos

08029 Barcelona

9190


Petra inventum, S.L. col·laboradorindustrial

equipaments renovables

c/amposta, núm. 14-18 2n 2a B

08174 Sant cugat del Vallès

PGi Grup numerariServeis

enginyeria

c/Galileu núm. 303 3a

08028 Barcelona

Productors forestals de la cata-

lunya central, S.c.c.L.emprenedor

Serveis

Serveis energètics i producció

d’estella forestal efi cient

Passeig Gallifa, núm. 1 2a planta -

despatx 5

08250 Sant Joan de Vilatorrada

Proisotec enginyeria, S.L.P. emprenedorServeis

enginyeria

G (Pol. ind. Pont Xertmar) núm. 49

17844 cornellà del terri

reynaers alumiium, S.a. col·laborador

Serveis

distribució d’alumini i els seus

derivats

c/Medes, núm. 1 (cantonada Me-

norca)

08192 Sant Quirze del Vallès

rSM Gassó col·laboradorServeis

auditoria

c/teodor roviralta, núm. 9-11

08022 Barcelona

rubatec col·laboradorServeis

instal·lació

doctor trueta, núm. 13

08005 Barcelona

S*concept, S.L.P. numerari

Serveis

consultoria, enginyeria, arqui-

tectura

c/València nú. 207 3-2B

08007 Barcelona

Sabaté associats col·laboradorServeis

arquitectura

c/Balmes, núm. 439 1r 1a

08022 Barcelona

Salicrú fundador

industrial

equipaments i components

elèctrics

av. de la Serra, 100

08460 Palautordera

Sauter ibérica col·laborador

industrial, Serveis

components HVac,

facility management

Jacint Verdaguer, 34-38


Schneider electric fundadorindustrial

components elèctrics

Bac de roda, 52, edifi ci a

08019 Barcelona

Sece col·laborador

Serveis

Manteniment i conservació

d’enllumenat

Passeig Zona franca, núm. 142

08038 Barcelona

Sedna enginyeering, S.L.P. emprenedor Serveis enginyeriac/Bobinaora, núm. 1-5, 2n , local 22

08302 Mataró

Sener, ingeniería y Sistemas,

S.a.col·laborador

Serveis

enginyeria

construcció i integració de

sistemes

c/Provença núm. 392

08030 Barcelona

Sensing&control Systems, S.L. col·laboradorServeis

facilities management

c/d’aragó, núm. 208, 5è 1a

08011 Barcelona

Siemens numerari industrial elèctricLuis Muntades núm. 5


Sige, Gestión informática, S.L. col·laborador

Serveis

enginyeria,

consultoria de sistemes de

monitorització i control

c/Llull, núm. 63-69 3r 5a

08005 Barcelona

Simon fundadorindustrial

Material elèctric

c/diputación, núm. 390-392

08013 Barcelona

Sistemes avançats d’energia

Solar tèrmica, S.c.c.L.col·laborador

Serveis

consultoria energètica

c/roger de Llúria, núm. 29 3r 3a

08009 Barcelona

Smart energy, S.L. emprenedor

industrial

disseny i producció de dispo-

sitius ee

c/Mallorca núm. 214, 6è 1a

08008 Barcelona

Snelloptics col·laboradorindustrial

components òptics

c/Prat de la riba, núm. 35 local 3

interior, 08222 terrassa

Sofos energia col·laboradorServeis

instal·lacions elèctriques

Polígon ciM - els frares, Vial a, nau

5

25191 Lleida

Sogesa col·laaborador instal·lacions integralsc/Potosí, núm. 20

08030 Barcelona

Soler energy Services, S.L. col·laboradorServeis

empresa de serveis energètics

onze de Setembre núm. 10 a

08650 Sallent

Soler & Palau fundadorindustrial

Maquinària

Llevant, núm. 4

Polígon industrial

Llevant

08150 Parets del Vallès

Somfy españa, S.a. col·laboradorequipaments (motors i automa-

tismes)

P. dels ferrocarrils catalans, núm.

290


Stoeu numerariindustrial

façanes, interiors i formigó

Pol. ind. Les Hortes del camí ral,

Via Sergia, núm. 32, nau 1

08302 Mataró

Sud energies renovables, S.L. col·laborador

Serveis

disseny, construcció i explota-

ció de projectes er

ramon Soler, núm. 2 entresòl B

08500 Vic

Sun nest S.L. col·laboradorindustrial

equipaments

c/Monistrolet, s/n

08241 Manresa

telegestión integral de instalaci-

ones técnicas, S.L. (WinteL)emprenedor

Serveis

enginyeria, regulació i control

c/Sierra de aloña, nº7 bajos

20014 San Sebastián

test tecnología de Sistemas,

S.L.U.col·laborador

Serveis

enginyeria

c/Urgell núm. 240, 1a

08036 Barcelona

tondo energies, S.L. emprenedorServeis

instal·lació sistemes energetics

Sot dels Pradals, núm. 30

08500 Vic

Urbe Bcn col·laborador

Serveis

enginyeria,

instal·lacions

c/diputació, núm. 251 5è

08007 Barcelona

Urbis Ludex et causidicus, S.a.

(Urbicsa)numerari

Serveis

Manteniment i control d’instal-

lacions i consums

av. carrilet, núm. 3, 11a

08902 L’Hospitalet de Llobregat

Xpresa Bioenergy, S.L. col·laborador

Serveis

consultoria i facilities mana-

gement

c/ del Vall, núm. 67 1a 1a

08221 terrassa

memòria català (usb)

Documents