les dones i les fonts d’arxiuculturaeducacio.gencat.cat/admin/uploads/docs/20151015154340xx… ·...
TRANSCRIPT
1FITXA
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
La història de les dones
Fins no fa gaire temps, les dones no eren tingudes en compte per les persones que es dedicaven ainvestigar el passat. Tampoc comptaven altres col·lectius, com, per exemple, les classes treballadores.
Va ser especialment després de la Segona Guerra Mundial, a partir de 1945, que alguns historiadorsi historiadores van començar a rescatar de l’oblit tots aquells individus i col·lectius –entre ells, lesdones– que no formaven part dels grups dirigents, i als quals no se’ls havia reconegut capprotagonisme en la construcció de la història.
La vida de les dones, habitualment, s’ha desenvolupat en la marginalitat sociopolítica, privades engeneral de poder. Però la realitat és que les dones han estat sempre presents en la història a través dela seva participació en els diferents treballs, en els moviments socials, en l’elaboració de tot tipus depensament: religiós, polític, social, etc.
Cal, doncs, aproximar-se a aquestes experiències femenines i aprendre a escoltar les veus de les do-nes per tal de reconduir la història cap a una visió més global i integradora de tots els seusprotagonistes.
L’origen de les fonts d’arxiu
Com ja saps, els arxius custodien fonts primàries per a l’elaboració de la història i d’altres ciènciessocials, com la geografia, l’antropologia, la sociologia, etc. En els arxius es poden guardar un o diver-sos fons documentals. Sovint, darrere de la producció de documents d’arxiu hi ha persones i grupsque manen, dirigeixen i organitzen els organismes que els produeixen, com, per exemple, un ministeri,un ajuntament, una associació, una família, etc. Per aquesta raó és més fàcil trobar documents sobreels que manen que sobre els que han d’obeir, sobre els vencedors que sobre els vençuts, i també ésmés fàcil trobar documents sobre els homes que sobre les dones.
Buscant les dones en les fonts dels altres
Les dones difícilment han exercit el poder, han dirigit, llevat de casos molt excepcionals i concrets,com les reines, les abadesses, etc. Això ha estat així fins a èpoques molt recents. Però les dones hanparticipat en col·lectius diversos, dedicats a la religiositat, com els convents i les associacions religioses;a la cura dels altres, com les juntes de beneficència, d’atenció a la infància, etc. Fins i tot, en algunsmoments han fet o han impulsat una obra molt rellevant. Però això no sempre s’ha reflectit en ladocumentació corresponent ni en els llibres d’història.
Sovint els documents d’arxiu, com, per exemple, les estadístiques que es creen a partir del segle XIX,amaguen la realitat de les dones, perquè són les fonts del poder, el qual, normalment, ha estat enmans dels homes. És a dir, no són documents del tot precisos per estudiar les dones en el passat,perquè són el resultat de models socials que situen les dones sota la dependència dels homes. Però,com que aquest tipus de documents són la majoria dels que es conserven, a vegades són els únicsque podem fer servir per aproximar-nos a la història. Per això, s’ha d’anar en compte a l’hora deconsultar els documents d’arxiu i s’ha de procurar buscar fonts alternatives, que contrastin i completinla informació sobre les dones en el passat.
Les dones i les fonts d’arxiu
1FITXA
Veus i escriptura de dones en les fonts d’arxiu
Les dones acostumen a aparèixer en les fonts que afecten l’esfera de la vida privada, com és el casdels fons notarials, que donen fe del patrimoni, entre altres aspectes. A través d’aquests documentses pot anar resseguint la petjada de les dones. Les dones es fan visibles en els capítols matrimonials(acords previs al matrimoni que es prenien entre les famílies dels cònjuges), els testaments, elsinventaris de les cases, etc.
Els fons personals i familiars també acostumen a conservar cartes, escrits literaris, religiosos, etc. Enconcret, la correspondència ens permet una aproximació molt viva als desigs, pensaments, sentiments,etc., de les dones. Són expressions directes de la seva vida. Aquests fons permeten una visió de lahistòria a partir de la vida quotidiana i de la llar, espais on les dones han creat sempre cultura.
Els fons d’institucions amb important presència femenina –com els produïts pels convents, monestirs,escoles, etc.– són també una bona font per a l’estudi de les dones en el passat.
Progressivament, a partir del segle XX, les dones comencen a participar en les institucions –ajuntaments, Govern– i tenen una major presència en les entitats –partits polítics, associacions deveïns, grups de dones, sindicats, etc.– i aquesta major visibilitat es reflecteix en la documentació.
Les fonts judicials
Una altra font que també permet aquesta aproximació, són els fons judicials, a partir dels quals podemconèixer més dades sobre el treball, la família, els conflictes, etc. Molt sovint acostumen a facilitarinformació sobre fets i circumstàncies concretes de persones que altres fonts amaguen. Els documentsjudicials s’apropen a la realitat des de la veu de tots els implicats en un procés, sense silenciar classessocials ni sexes. Els testimonis s’hi recullen en primera persona. A més a més, solen incorporar altresdocuments –com impresos, cartes, referències i còpies d’altres documents, etc.– que enriqueixenenormement la informació.
Es tracta de buscar les fonts en les quals les dones aporten el seu propi testimoni. D’aquesta forma espot mirar de corregir els errors i les mancances de les fonts que emanen d’una societat organitzadades del poder masculí.
Per curiositat…
· Consulta els teus llibres de text d’història i digues quines persones i col·lectius acostumen a serels protagonistes.
· Hi ha referències concretes al paper específic que han desenvolupat les dones al llarg de lahistòria? Esmenta’n algunes?
· Hi ha referències concretes sobre el paper destacat d’alguna dona en concret? Esmenta’n algu-na i el motiu pel qual es parla d’ella.
· Consulta en el glossari les paraules fonts primàries de la història, arxiu, fons documental idocument d’arxiu. Qui produeix un fons documental?
· A quins fons documentals pertanyen els documents del dossier, d’acord amb la llegenda queapareix en el peu del document?
· Com és, a vegades, la informació que apareix sobre les dones en els documents? Per què?
· Quines fonts s’aproximen més i millor a les dones? Per què?
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
2
Un procés de divorci és un conjunt de documents d’arxiu que es creen per fer possible la dissoluciód’un matrimoni. Quan un matrimoni vol divorciar-se, un dels dos membres de la parella, o bé tots dosde comú acord, presenta una demanda de divorci al jutjat. A partir d’aquí, les dues parts aportendocuments i testimonis que justifiquen les seves accions o declaracions. Amb el temps, aquest conjuntde documents deixa de tenir valor per a qui va protagonitzar el divorci i passa a ser un testimoni delpassat, és a dir, una font per a la història.
El procés que analitzarem ara és el que emana del divorci d’una parella de l’Hospitalet de Llobregatdurant la dècada dels anys trenta del segle XX.
Llegeix el certificat de la inscripció del matrimoni canònic (document 1) per tal d’obtenir lesdades de la parella. Consulta en el glossari totes les expressions que hi apareixen en negreta
- Nom d’ella: ........................................................................................................................................................
- Edat: .....................................................................................................................................................................
- Estat civil: ...........................................................................................................................................................
- Nom d’ell: ...........................................................................................................................................................
- Edat: .....................................................................................................................................................................
- Estat civil: ...........................................................................................................................................................
- Data d’inscripció del matrimoni: ..............................................................................................................
- Institució que va fer aquest document: .................................................................................................
- Acte de què dóna prova i motiu pel qual s’aporta aquest document en el procés de divorci:
...............................................................................................................................................................................
Ara llegeix el certificat de la inscripció del naixement de l’única filla que van tenir (document 2):
- Nom .....................................................................................................................................................................
- Data de naixement: ........................................................................................................................................
- Lloc de naixement: .........................................................................................................................................
- Institució que va fer aquest document: .................................................................................................
- Acte de què dóna prova i motiu pel qual s’aporta aquest document en el procés de divorci:
...............................................................................................................................................................................
La història de Regina i Amadeu
·
·
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
FITXA
Llegeix també la demanda de divorci que va presentar l’advocat del marit (document 3) i mira desaber les informacions següents:
- Any de la demanda: .......................................................................................................................................
- Raons de la demanda: ..................................................................................................................................
- Sol·licitud que consta en la demanda: ...................................................................................................
Fes el mateix amb la reconvenció (document 12) que va presentar l’advocat de la dona, Regina:
- Any de la reconvenció: .................................................................................................................................
- Raons de l’oposició: .......................................................................................................................................
- Sol·licitud que consta en la reconvenció ..............................................................................................
·
·
FITXA
2
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
A través dels documents que has analitzat, com són la demanda de divorci presentada per l’advocatd’Amadeu i la reconvenció feta en nom de Regina, has pogut conèixer algunes de les acusacions queel marit va fer a la muller, com són l’incompliment de les obligacions conjugals, l’adulteri il’abandonament de la família, entre d’altres.
Llegeix la carta de Regina a Amadeu datada a Buenos Aires l’11 de març de 1932 (document 7) ibusca l’opinió d’ella sobre com era el matrimoni abans de la Segona República i sobre els canvisque acabava d’introduir el nou règim polític.
Llegeix la demanda d’Amadeu a Regina i les cartes que escrivia a la seva esposa (documents 3, 6,8 i 10), i digues què creus que ell esperava del matrimoni. Si tens alguna dificultat per llegir ientendre les cartes, llegeix les transcripcions (materials de suport 3).
Per què el marit deia que no podien viure plegats, d’acord amb la carta de 30 de maig de 1932(document 10)?
3
Drets de les dones i matrimoni
·
·
·
És interessant saber que…
L’article 57 del Codi civil de 1889, vigent durant el període de la Segona Repú-blica, diu que el marit protegirà la dona i aquesta l’obeirà. L’article 60 afegeixque el marit és l’administrador dels béns de la dona i dels del matrimoni i larepresenta. A Catalunya, l’administració dels béns de les dones era diferent dela resta de l’Estat espanyol, perquè hi regia el dret civil català, que sempre hapermès les dones administrar el seu patrimoni, tot i que era l’home quiadministrava la dot de les dones i gaudia dels seus fruits. Malgrat això, sovintes demanava a les dones el permís del marit perquè els que contractaven ambelles preferien no tenir conflictes i assegurar-se la validesa dels actes, encaraque aquesta llicència no era necessària. I l’article 154 diu que la pàtria potestatés de l’home i únicament en el seu defecte –mancança– pot exercir-la la dona.També cal tenir present que a Catalunya l’1 de gener de 1935 va entrar envigor la Llei sobre la capacitat jurídica de la dona i dels cònjuges, de 19 dejuny de 1934, que va fer canviar aspectes de la legislació vigent.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
FITXA
·
·
A la llum dels articles del Codi civil vigent en aquell moment, rellegeix els punts setè i vuitè de lareconvenció presentada per l’advocat de Regina (document 12) i descriu i comenta la situació enquè es trobava ella en el moment de la separació.
Busca en el glossari el significat de pàtria potestat i digués per què la filla no vivia amb la sevamare.
També és interessant saber que…
La religió catòlica reforçava una imatge de la dona ideal circumscrita en l’àmbitprivat, com a mare i esposa, i, en conseqüència, no veia amb bons ulls que lesdones participessin en el treball remunerat. Des de l’àmbit científic, concretamentdel biològic, també s’argumentava la superioritat del baró.
Lògicament, les primeres reivindicacions feministes van anar en la línia dedemanar el reconeixement de drets que els homes ja tenien.
Per curiositat…
· Explica com creus que podia afectar la vida de les dones el fet que les lleis els neguessin aquestsdrets.
· Llegeix els articles de l’1 al 6 del document dels materials de suport núm. 2 i exposa quins dretsvan aconseguir les dones casades a Catalunya a partir de 1935, durant el període de la SegonaRepública.
· Posa algun exemple d’actes de la vida quotidiana que van poder fer les dones a partir de la Lleisobre la capacitat jurídica de la dona i dels cònjuges, de 19 de juny de 1934.
· Per què creus que es feien aquests tipus de lleis?
· Penses que quan canvien les lleis també canvien sempre les situacions de desigualtat en la vidareal de les dones? Per què?
FITXA
3
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
4FITXA
Llegeix la carta de Regina (document 7) i recull totes les referències a la Llei de divorci de 2 demarç de 1932, i a com es veia anteriorment la possibilitat de divorciar-se.
Revisa les motivacions que fonamenten la demanda de divorci d’Amadeu i els arguments de lapart demandada (fitxa núm. 2). Llegeix també els fonaments legals de la demanda (document 3, p.6 i 7) i els de l’escrit de resposta de la part demandada (document 12, p. 34 i 35).
Quins són els documents que aportà Amadeu amb la demanda de divorci? Per què?
Llegeix el document 12 i digues quins documents aportà Regina per defensar-se de la demanda?Per què?
Torna a les cartes que Regina escrigué al marit i digues quina era la seva màxima preocupació i enquin cas hauria acceptat el divorci (relaciona la informació amb la fitxa Dones i educació).
És interessant saber que...
La primera llei de divorci que va haver-hi a l’Estat espanyol va ser la que es vaaprovar l’any 1932. Fins aleshores només hi havia la possibilitat de separació.A Barcelona es van presentar un total de 628 demandes entre els anys 1932 i1936, i això indica que l’impacte del divorci va ser reduït.L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat guarda el fons del Jutjat de PrimeraInstància i Instrucció de Sant Feliu núm. 1, que conté 25 processos de divorcide parelles dels municipis del seu partit judicial.
Un cop acabada la Guerra Civil, l’any 1939, es va derogar el divorci i no es vatornar a implantar fins a la democràcia, amb la llei de 1981.
Busca en la reconvenció presentada per l’advocat de la dona (document 12), les raons per lesquals la Regina va decidir anar-se’n de casa.
En quines condicions econòmiques va quedar Regina després de la separació? Quina va ser laprimera feina que va fer un cop va marxar de casa?
Dones i divorci
··
···
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
··
FITXA
4
També és interessant saber que...
Moltes dones no podien iniciar un procés de divorci perquè des del punt devista econòmic eren absolutament dependents dels marits.
En una situació de manca de drets i de falta de recursos econòmics, és a dir, dedesigualtat, el divorci no sempre beneficiava les dones.
Per què creus que Amadeu demanava el divorci?
Per què creus que Regina dubtava d’acceptar el divorci?
D’acord amb els fonaments legals de la demana d’Amadeu i els de la reconvenció de Regina, quècomportava que un membre de la parella fos declarat culpable?
Per curiositat...
· Després de llegir alguns dels articles, què penses de la Llei de divorci de 1932?
· Per què creus que el divorci no era permès durant l’època de la dictadura franquista?
· En el franquisme quin creus que va ser l’únic tipus de matrimoni possible?
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
···
5FITXA
El matrimoni, sovint, no va ser un camí fàcil per a les dones. Socialment s’acceptava la doble moralsexual, que permetia les relacions sexuals extramatrimonials per als homes, però que les negava pera les dones.
Busca en la demanda de divorci d’Amadeu (document 3) els arguments que fan referència al’adulteri.
És interessant saber que…
A principis del segle XX, a Espanya, si el marit descobria la dona i el seu amanten un acte d’adulteri i la matava, només se’l castigava amb l’allunyament de25 km. En cas de ferides, si eren lleus, no hi havia càstig. En el cas que fos ladona qui matés l’home per adulteri, el càstig que rebia era cadena perpètua.La dona casada que tenia un amant era sentenciada amb presó de 2 a 6 anys;per contra, la infidelitat del marit no es considerava delicte, llevat ques’acompanyés d’escàndol públic. A l’Estat espanyol l’adulteri, especialment elfemení, va estar castigat per la legislació fins a l’any 1978.
Per curiositat…
· Per què creus que era delicte l’adulteri femení i no ho era el masculí?
· Encara ara, en alguns països, es castiga les dones per adulteri. Busca a Internet, mitjançant uncercador, la paraula adulteri i mira de trobar el cas d’alguna dona castigada per aquest motiu.Recull i valora la informació.
Relacions sexuals i adulteri
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
·
6FITXA
Llegeix el document de reconvenció de Regina (document 12) i recull-ne les referències sobre laviolència.
Llegeix la demanda presentada per Amadeu (document 3) i explica què s’entén per deuresconjugals.
És interessant saber que…
El marit tenia dret a pegar la dona, sempre que no fos massa fort. Es permetiaa l’espòs exercir el dret de copejar suaument la dona per corregir-la i peraconseguir d’ella el “dèbit matrimonial” –tenir relacions sexuals– si ella l’hinegava.
Només en el cas de violència extrema –anomenada sevícia– la dona podiainiciar un procés de separació en un tribunal eclesiàstic –l’únic possible aEspanya abans de la Llei del divorci de 1932.
Per curiositat…
· Per què creus que la llei i el costum tolerava la violència del marit cap a l’esposa?
· Quines idees creus que poden estar en l’origen de la violència vers les dones?
· Actualment a l’Estat espanyol les lleis emparen les dones davant la violència, especialment des dela Constitució de 1978, però fins llavors no les emparaven. Recentment s’han creat els jutjats deviolència vers les dones, que intenten ajudar a resoldre aquest problema.
· Per què creus que persisteix la violència vers les dones a l’Estat espanyol, ara que les lleis ja no latoleren?
Violència conjugal
·
·
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
7FITXA
Torna a la reconvenció (document 12), llegeix la carta de Regina del 30 d’abril de 1932 (document9) i fes una llista de totes les feines que va fer Regina des que es va casar, i digues també el nom dequi creus que devia anar a la botiga i per què.
Quines feines retributives feia en l’àmbit domèstic i quines fora de casa?
Quines són les feines de cura que esmenta Regina en les seves cartes? Creus que llavors esconsiderava que eren treballs?
Contrasta la vida laboral de Regina amb la informació que apareix sobre ella en el padró munici-pal d’habitants de 1924 del fons de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (document 17).
Per què creus que el padró d’habitants no recull aquesta informació i sí que ho fan les cartes queRegina va enviar a Amadeu?
És interessant saber que…
El model social impulsat per la burgesia del segle XIX amb la industrialitzaciói per l’Església, separava clarament els espais públics –revaloritzats–, on situavaels homes com a “guanyadors del pa”, i els espais privats –infravalorats–, onhi havia les mestresses de casa. Aquest pensament va quedar reflectit en lesestadístiques, com ara els padrons municipals d’habitants, de manera que sovintles dones hi apareixen amb la professió de “su sexo” o “sus labores”, quan enrealitat treballaven al camp, a la botiga familiar, a la fàbrica, a casa, tenint curad’hostes i dels membres de la família, etc. Fins i tot, a vegades, el treball assalariatde les dones a la indústria tampoc surt en els padrons, perquè es consideravaque aquest treball, com els altres que feien les dones, era complementari iaccessori.
Per curiositat…
· Comenta les conseqüències que té el fet de fer invisible la feina de les dones i els errors que potplantejar aquest fet a l’hora de fer la història.
· Comenta els diversos valors que per a la societat actual tenen els treballs que tradicionalmenthan desenvolupat les dones a la llar i en el nucli familiar. I tu com els valores?
Dones i treball
·
····
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
També és interessant saber que…
A finals del segle XIX i a principis del XX, els salaris dels obrers barons adults,en la seva majoria, estaven lluny d’arribar a cobrir les necessitats familiars. Lesclasses treballadores havien de recórrer a tots els seus esforços per assegurar lasubsistència. Una font d’aquests ingressos provenia de les dones i també deltreball infantil.
Per curiositat…
· Fins i tot ara les dones fan feines que no deixen rastre documental i que seran invisibles per alshistoriadors i historiadores del futur. Fes una llista de les feines que creus que no deixen testimonis,perquè no hi ha un contracte, no són remunerades, etc. Esbrina si dins de la teva família hi hahagut alguna dona que, tot i participar en feines remunerades, no ha estat mai donada d’alta a laSeguretat Social o a la mútua del ram corresponent.
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
FITXA
7
8FITXA
Un cop més la correspondència entre Regina i el seu marit són els documents bàsics per tractartambé el tema de l’educació
Revisa la correspondència escrita per Regina (documents 4, 5, 7, 9 i 11) i recull les frases que facinreferència a:
- la seva formació
- la formació de la seva filla.
Quin valor dóna a la formació, tant d’ella com de la filla? Què n’opina el marit?
Quins projectes tenia Amadeu per a la seva filla? Per què volia que visqués amb ell? Què esperavad’ella?
És interessant saber que…
L’educació de les dones era diferent de la dels homes, i s’entenia com uninstrument d’ordenació social, a través del qual els nois i les noies aprenien adesenvolupar els rols que la societat esperava d’ells i d’elles. En general,l’educació de les noies reforçava un conjunt de pràctiques sobre feinesdomèstiques i d’hàbits. Per bé que històricament sempre hi ha hagut sabers ihabilitats propis de les pràctiques individuals i col·lectives de les dones ques’han transmès de mares a filles i que sovint estan relacionats amb la cura delsaltres, com la medicina tradicional, l’economia familiar, etc.
Per curiositat…
· Coneixes alguns sabers que poden ser transmesos de mares a filles, que poden ser d’utilitat per ala vida de la comunitat i que no s’acostumen a ensenyar a l’escola? Quins són?
També és interessant saber que…
Sembla que la formació a la qual Regina va tenir accés mentre va ser a BuenosAires anava dirigida a la capacitació professional. A l’Argentina, des de l’any1880 i fins ben entrat el segle XX, es va potenciar l’escola gratuïta, obligatòriai laica, perquè creien en l’educació com a camí cap al progrés. A Espanya i aCatalunya, l’escola no va agafar prou embranzida fins a la proclamació de laSegona República. Tot i que l’ensenyament femení a primària era obligatorides de la llei Moyano de 1857, sovint les noies deixaven l’escola abans que elsnois per atendre les tasques de la llar o per treballar a la fàbrica. Fins a unareial ordre de 1910, les dones no van poder exercir professionalment els estudisuniversitaris; no obstant això, durant el primer terç del segle XX les universitàriesmai no van superar el 10% del total de població universitària.
Dones i educació
·
··
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
Per què creus que Regina diu: ”[...] en una palabra, una educación que ahora no puede aspirar ella”.Document núm. 9.
També és interessant saber que…
Les primeres reivindicacions feministes a Espanya feien referència a l’accés deles dones a l’educació, perquè pensaven que era un camí cap a la sevaemancipació; també lluitaven per l’accés al treball remunerat.
L’analfabetisme entre les dones, que a Catalunya era d’un 69,7% l’any 1900,va passar a un 32,2% l’any 1930. Amb tot, eren poques les dones que superavenl’ensenyament primari, perquè es creia que la seva educació no era prioritària.
Per curiositat…
· Busca a la pàgina web IDESCAT les dades sobre el nivell d’instrucció de la població d’avui aCatalunya que és universitària –ha cursat la llicenciatura i el doctorat–, diferenciada per sexes i peredats. Fes una valoració de les dades tenint en compte els grups d’edat i els sexes. Quinesconclusions en treus? Quina és la taxa de les universitàries amb relació al total de poblacióuniversitària? Compara-la amb la que hi havia en el primer terç del segle XX.
· En aquesta mateixa pàgina busca les dades d’analfabetisme d’ara mateix, calcula’n el percentatgei compara-les amb les de les dones de l’any 1930.
· Creus que noies i noies haurien de tenir igual formació? Raona la teva resposta.
· Als centres d’ensenyament les noies fan activitats d’esbarjo diferents dels nois? Creus que lesnoies poden necessitar espais diferenciats dels nois als centres d’ensenyament? Argumenta-ho.
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
FITXA
8
·
9FITXA
Tot sovint, les migracions han constituït per a les dones i les seves famílies una estratègia fonamentalde mobilitat social i d’adquisició de major autonomia.
Després d’haver llegit les cartes de Regina, què creus que va significar per a ella la migració cap al’Argentina?
Quins estudis va poder cursar Regina a l’Argentina?
Quines feines va fer a l’Argentina?
Quins eren els seus desitjos cap a la seva filla?
Per curiositat…
· Quan has estudiat el tema de les migracions, s’ha diferenciat entre els homes i les donesprotagonistes dels fluxos migratoris? Creus que caldria fer-ho? Per què?
· Ben segur que tens companys a la teva escola que han vingut d’altres països. Demana’ls qui haprotagonitzat la migració, el pare o mare? Anota també els països als quals pertanyen. És possibleque les cultures d’origen influeixin en el fet que siguin les dones o els homes els protagonistesdel flux. Amb què creus que pot estar relacionat?
És interessant saber que…
En l’actualitat són moltes les dones que inicien el procés migratori de les sevesfamílies, fonamentalment procedents d’Amèrica Llatina. En molts casos deixenles seves pròpies famílies per anar a tenir cura d’altres.
Dones i migracions
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
····
Per curiositat…
· Per què creus que són les dones les que emigren?
· Com afecta les seves famílies i els països receptors el fet que siguin les dones les que emigren?
· Entra a la pàgina web de l’INE o IDESCAT i comprova si les dades sobre migracions apareixenclassificades per sexes.
· Regina va fer dos viatges a l’Argentina, tal com es constata a través dels bitllets expedits al seunom. Documents 13, 14, 15 i 16. Observa aquesta documentació per tal d’obtenir la informaciósegüent:
· Data dels viatges d’anada i tornada i mitjà de transport utilitzat.· Durada del viatge, segons el document núm. 14.· Classe en què viatjava Regina i com era el seu allotjament, d’acord amb el document núm. 14.· Llengua en què està escrit aquest document i país al qual pertany la companyia del vaixell.· Ciutats on va fer escala. Amb l’ajut d’un atles, marca el recorregut i localitza-les i esbrina a quins
països pertanyen.· En qualitat de què viatjava Regina.· Els passatges què permetrien estudiar si es conservessin tots els bitllets lliurats per aquesta
companyia durant un temps?· Són una font per a la història de les dones? Quina informació sabríem d’elles?
També és interessant saber que…
L’Argentina, des de finals del segle XIX, va viure una etapa força pròspera desdel punt de vista econòmic, basada en la producció i l’exportació de productesagrícoles i ramaders, i això va donar un fort impuls al desenvolupament desistemes de transport com el ferrocarril i el vaixell. Aquesta bonança econòmicava atreure molta població immigrada, fonamentalment italians i espanyols.
Recordes el comte d’Edmondo De Amitis, sobre un nen italià, Marco, queanava a l’Argentina a buscar la seva mare que havia emigrat?
Per curiositat…
· Com era la situació econòmica d’Espanya en els anys trenta del segle passat?
· Com veus, els europeus vam emigrar a l’Argentina fa molt de temps i sovint amb molt bons resultats.Ara, molts dels seus descendents vénen a Europa. Creus que aquests viatges de retorn mereixenla nostra acollida com a agraïment? Què penses d’aquesta qüestió?
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
FITXA
9
10FITXA
La sentència: El 3 de juliol de 1934 el jutge va atorgar el divorci a la parella, perquè feia més de tresanys que, a la pràctica, estaven separats per pròpia voluntat (causa 12 de l’article de la Llei de divorcide 1932). Tot i que no va condemnar com a culpable cap dels dos membres, Amadeu va poder con-servar la custòdia de la seva filla. Després de la sentència, Regina va iniciar un procés per aconseguirque el seu home li pagués una quantitat en concepte d’aliments, que va guanyar. El 26 de juny de1935 el jutge va condemnar Amadeu al pagament de 125 pessetes mensuals a Regina. Posteriorment,ell va apel·lar la sentència. Després va començar la Guerra Civil i perdem el rastre d’ambdósprotagonistes.
Torna a la fitxa 4, sobre el divorci, i reflexiona sobre la sentència. El divorci va beneficiar Regina?Regina va aconseguir el que esperava?
Fes una reflexió sintètica del que t’ha semblat la història de la parella?
A través dels documents que has consultat, quins canvis socials has observat que s’estaven produinten la societat durant la Segona República?
És interessant saber que…
El franquisme va posar fi a l’equiparació legal entre l’home i la dona i vasuprimir tots els drets que les dones havien aconseguit durant el breu períodede la Segona República i la Guerra Civil (1931-1939). Fins i tot l’any 1938,abans de l’acabament de la guerra, Franco va derogar la Llei sobre el matrimonicivil i, de manera retroactiva, la Llei del divorci. Entre els anys 1941 i 1946 vaaugmentar el nombre de delictes del Codi penal pels quals les dones podienser acusades i condemnades, entre ells, l’avortament, l’adulteri i el concubinat.Tanmateix, la prostitució va continuar sent legal. El Codi civil va elevar a 25anys la majoria d’edat de les dones. Una nova legislació va intentar expulsarles dones dels tallers i les fàbriques i es va prohibir que les dones casadestreballessin a l’Administració pública.Les dones casades van tornar a necessitar el permís del marit per poder treballar,viatjar a l’estranger, etc. En els arxius judicials hi ha consentiments dels maritsfins a l’any 1981!
Per curiositat…
· Quin important dret polític van aconseguir les dones durant l’època de la Segona República queno s’esmenta en els documents que has llegit?
· Aquest dret polític de la pregunta anterior, els homes a l’Estat espanyol el van aconseguir abans:quin any?
· Mira d’entrevistar alguna dona de la teva família que fos jove durant els anys del franquisme idemana-li informació sobre: la feina, l’educació, el que estava bé i mal vist socialment, com haviende vestir, si es podien divorciar, si podien votar, etc.
Què se’n va fer de Regina i Amadeu?
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
···
També és interessant saber que…
Disposar dels mateixos drets que els homes és imprescindible per a la vida deles dones, però freqüentment no és suficient. Com has pogut comprovar en elprocés de divorci entre Regina i Amadeu, sovint les circumstàncies, els desitjosi les aspiracions de les dones són diferents de les dels homes. També cal tenirpresent que els drets aplicats a les dones sota criteris d’igualtat a vegades do-nen lloc a situacions injustes, perquè les dones parteixen de situacions desiguals.Per exemple, el dret al treball s’ha estès a les dones, però no ha anat acompanyatd’una corresponsabilització de les feines domèstiques per part dels homes, iaixò ha provocat que la jornada laboral de les dones sigui molt més llarga quela dels homes. És el que s’ha anomenat doble presència.
Per curiositat…
· Tenir igualtat de drets comporta sempre igualtat d’oportunitats? Raona la resposta.
· Busca un altre exemple de la vida quotidiana que demostri que tenir els mateixos drets no semprecorregeix les situacions de desigualtat.
· Pren com a exemple la teva família i les de quatre o cinc amics i amigues que tens més a prop.Observa, o bé pregunta-ho a aquests amics i amigues, les feines que fan els homes i les donesdins i fora de casa. Fes una relació de les feines que fan i del nombre d’hores que cadascú hidedica. En general, qui té una jornada laboral més llarga?
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
FITXA
10
11FITXA
La feina que has estat fent fins ara, a banda de treballar una font poc habitual com són els processosde divorci, que ens ha permès escoltar la veu de les dones en primera persona, va una mica mésenllà.
Ara aclarirem una mica més tota aquesta qüestió analitzant alguns termes que ens ajudaran aentendre-la millor.
Patriarcat: És la manifestació i institucionalització del domini masculí sobre les dones i els infantsd’una família i l’extensió d’aquest domini a totes les dones de la societat (definició de Gerda Lerner).Això implica que els homes tenen el poder en totes les institucions importants de la societat i queles dones sovint estan privades de la possibilitat d’accedir a aquest poder o bé tenen dificultatsper fer-ho. No vol dir que les dones siguin totalment impotents, ni que estiguin totalment privadesde drets, influències i recursos. L’ordre de la relacions que s’estableixen entre els membres d’unasocietat, dones i homes, es fa en funció del parentiu, que situa la figura del pare en el lloc més altde la jerarquia. Un exemple clar el trobem en el fet que el primer cognom que portem és el delpare. En altres societats, la dona perd el seu cognom quan es casa.
Androcentrisme: Es parla d’androcentrisme quan una anàlisi o recerca s’enfoca des de la pers-pectiva únicament masculina, presentant les experiències i necessitats dels homes com a pròpiesde tota l’experiència humana, sense diferenciar entre homes i dones. En fer-ho d’aquesta manera,la masculina esdevé l’única experiència vàlida. Un exemple molt clar el trobem en el llenguatgeque eleva l’home a la categoria d’universal, obligant les dones a sentir-se identificades quan esparla dels “homes”. L’androcentrisme és, doncs, prendre l’home com a mesura de totes les coses.L’enfocament androcèntric distorsiona la realitat perquè torna invisibles les dones. El cas mésextrem el troben en la misogínia o negació de tot allò femení.
Teoria del gènere-sexe: Al terme de gènere s’associa el conjunt de característiques o papers socialsque s’atribueix a un sexe en una societat i en un temps concret, mentre que sexe és la realitatbiològica. Aquestes característiques, papers i comportaments no són fruit d’un fet biològic, sinód’un fet social i, per tant, es poden canviar. No és el mateix el sexe biològic que el gènere, que és laidentitat, ja sigui assignada o adquirida per aquell sexe –sigui masculí o femení.
Perspectiva de gènere: Significa tenir en compte en l’anàlisi, en la planificació, en el disseny i enl’execució de les polítiques públiques i de les iniciatives privades, les diferències socioculturalsentre els homes i les dones en qualsevol activitat o àmbit (urbanisme, ocupació, educació,participació ciutadana...).
Transversalitat: Aquest concepte té un doble vessant: d’una banda, implica incorporar la pers-pectiva de gènere en totes les polítiques i actuacions de les administracions públiques o de lesentitats privades; de l’altra, tracta de promoure mesures específiques envers la igualtatd’oportunitats des de tots els poders públics o privats.
Sexisme: És el conjunt d’actituds que es caracteritzen pel menyspreu o la desvaloració de tot elque són o fan les dones.
Parlem de feminismes
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
·
·
·
·
·
·
Poder i autoritat: Hi ha dos conceptes que són importants i que creiem que és necessari redefinir,perquè no són el mateix. Mentre que el poder es basa en les relacions de força i en el domini, demanera que implica un cert grau de jerarquia i per tant de desigualtat, l’autoritat es construeix apartir d’unes relacions de llibertat, basades en el reconeixement i la legitimitat de l’altre. Algunesfeministes donen molta importància a les relacions d’autoritat entre les dones perquè els permetencréixer, tot recuperant l’etimologia llatina de augere: que és ajudar a desenvolupar-se. Des d’aquestfeminisme es creu que és important buscar noves formes de fer política, que neixen de les relacionsentre les dones, on l’exercici del poder no sigui important, sinó que l’important siguin lesmediacions.
Mediacions femenines: És l’acció positiva d’una dona en un altra dona, que li atorga autoritat enel sentit que hem explicat anteriorment. En el cas de les dones els permet créixer a partir d’ellesmateixes sense copiar mimèticament models o rols estrictament masculins, que sovint subordi-nen i tenen mancances.
Ordre simbòlic de la mare: Ha estat definit per algunes feministes com aquells valors que lesmares transmeten a les filles i als fills en la infantesa, com la fluïdesa de la llengua que els ensenya;les formes de relacionar-se amb els altres, etc. Suposa estimar i donar importància a tot un tipusde valors molt vinculats a la producció de la vida, com aquells treballs que sovint han fet les donesde cura dels altres, de manteniment de la llar, de no violència, etc.
És interessant saber que…
El patriarcat ha estat i és el tipus de societat predominant en el món; tot i així,ha anat evolucionant al llarg del temps i és molt diferent en l’espai. Per exemple,el patriarcat no és el mateix en els diversos països d’Occident, que en els païsosde l’islam; i, dins d’Europa, no és igual a Noruega que a Grècia o a Itàlia. Al’Estat espanyol, les dones han tingut més drets i oportunitats en períodesconcrets de la història, com, per exemple, durant la Segona República i elperíode de la Guerra Civil (1931-1939), que en altres, com en el franquisme(1939-1975). A partir de la segona meitat de la dècada dels setanta, a l’Estatespanyol les dones es van equiparar progressivament amb els homes davantla llei.
Per curiositat…
· Llegeix atentament les explicacions dels termes patriarcat i androcentrisme, i mira de trobarsituacions dins del procés de divorci analitzat (fitxes anteriors) que s’identifiquin amb cada undels conceptes.
· Fes el mateix que en l’exercici anterior, però aquest cop amb la realitat que ens envolta.
· Busca i explica a partir de la teva vida, situacions d’exercici de poder i d’autoritat en el sentit quees recull en les definicions.
· Quina diferència creus que hi ha entre aquests dos parells de conceptes?
igualtat-desigualtat
igualtat-diferència
· Explica quins valors creus que has rebut a través del teu pare i de la teva mare?
· Quins valors creus que val la pena aportar al projecte col·lectiu de la humanitat des de les donesi des dels homes?
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
FITXA
11
·
·
·
Actor: Persona que inicia un procés exercint una acció legal.
Apel·lació: Recurs judicial que la part que no està d’acord amb la decisiód’un jutge o d’un tribunal interposa davant un jutge o un tribunal superiorper tal que aquest resolgui novament sobre l’afer.
Arxiu: Amb aquest mateix terme es designa a:1. Organisme o institució des d’on es fan específicament funcions
d’organització, de tutela, de gestió, de descripció, de conservació i dedifusió de documents i de fons documentals.
2. Fons o conjunt de fons documentals.3. Dipòsit on s’instal·la el fons o els fons d’una persona física o jurídica.
Document d’arxiu: Qualsevol expressió –en llenguatge oral, escrit, d’imatgeso de sons, natural o codificat– recollida en qualsevol mena de suport mate-rial, i qualsevol altra expressió gràfica, que constitueix un testimoni de lesfuncions i activitats de les persones i dels grups humans.
Dot: Conjunt de béns o patrimoni que portava la dona en casar-se o bé eningressar en una institució com a religiosa.
Fons documental: Conjunt de documents aplegats en un procés natural quehan estat produïts o rebuts per un col·lectiu o per una persona en eldesenvolupament de les seves funcions, competències i activitats. N’hi ha dediferents tipus: fons de l’Administració autonòmica, fons de l’Administraciólocal –ajuntaments, diputacions, consells comarcals–, fons notarials, fonsjudicials, fons d’institucions, fons d’associacions, fons d’empreses, fonspatrimonials, fons personals, etc. Els arxius poden custodiar un o diversos fons.
Font primària de la història: Testimoni del passat que permet conèixer deforma directa com vivien els homes i les dones d’altres temps. És la matèriaprimera a partir de la qual s’elabora la història. Per exemple, són fonts primàriesuna peça de ceràmica, un edifici, un document d’arxiu, un diari, etc.
Incoació: Acció d’iniciar, començar. S’utilitza per iniciar un procésadministratiu.
Litigant: Persona que pledeja o disputa sobre una cosa en un judici.
Matrimoni canònic: Matrimoni celebrat per l’Església catòlica.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
MATERIALS DE SUPORT
1
Glossari de termes jurídics i arxivístics
Pàtria potestat: Obligació que tenen el pare i la mare de vetllar pels fills,tenir-los en companyia seva, alimentar-los, procurar-los una plena i íntegraformació i representar-los i administrar els seus béns mentre són menorsd’edat i sempre que no siguin emancipats o hagi estat declarada la sevaincapacitat. En l’època del procés de divorci d’Amadeu i Regina, els fills i lesfilles havien de viure a la casa del pare. En cas de separació matrimonial, erael pare qui s’ocupava de les criatures a partir de l’edat de tres anys.
Procurador dels tribunals: Persona que, per ofici, representa en els tribunalsuna de les parts per raó d’haver rebut un poder legal. És qui fa les sol·licitudsi altres diligències necessàries per a la defensa.
Poderdant: Persona que dóna poder a una altra perquè la representi en unjudici o fora d’ell.
Reconvenció: Acció per la qual una persona que ha estat demandada, de-manda la que l’ha demandat, per tal de destruir o limitar els efectes de lademanda inicial.
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
MATERIALS DE SUPORT
1
Llei catalana sobre la capacitat jurídica de ladona i dels cònjuges, de 19 de juny de 1934
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
MATERIALS DE SUPORT
2
Document 6
15-10-1931Sra. Regina (...)El motibo des gribirte es para decirte que ya recibido las cartas que tu medises pero yo también te mandéhotra carta saguramente que se abrá es trabiado porque tu no medises dada de ella.Pero de lo que disen tus cartas yo me alegro mucho que piensas con nuestra chica y cies que teganes la vidamecor parati y ci puedes reguarte al gún dinero guárdelo que puede llegar el gún tiempo que te aga falta joasaber tu que mientra yo puede mi chica no le faltará nada yo por la ducasión eré lo que puede asta muririr y tubibe bien tranquila y no te procupes de nuestra chica soi bastante yo para subirla grasias de la tanción y tu chiasabes que te marchastes y la de castes lanena en ferma con el catarro en tanto que te abías preocupado antecomo no la podías berla y por lo tanto bibe tranquila que la nena es tá bien y se ase mui grande y también teago saber que se murió mi madre esto hia te lo desia alotra carta eso no tenporta nada pero ciotras personastes griben hia lo sabes porami y a ora bibo solo con la nena y mi dependenciaAdios una buena suerte te deseoAmadeo (...).[Transcripció literal]
15-10-1931Sra. Regina (...)
El motivo de escribirte es para decirte que ya he recibido las cartas que me dices pero yo también te mandéotra carta, que seguramente se habrá extraviado porque tu no me dices nada de ella.Pero según dicen tus cartas, me alegro mucho de que te acuerdes de nuestra chica y de que te ganes la vida,mejor para ti y, si puedes, guárdate algún dinero, que puede llegar el tiempo que te haga falta, a saber tu.Mientras yo pueda, a mi chica no le faltará nada. Yo por su educación haré lo que pueda hasta morir y vive bientranquila y no te preocupes de nuestra chica, yo me basto para subirla. Gracias por tu preocupación. Tu chicasabe que te marchaste y la dejaste enferma con un catarro, en tanto que antes no te habías preocupado deverla y por lo tanto vive tranquila que la nena está bien y se hace muy mayor.Y también te hago saber que se murió mi madre, esto ya te lo decía en la otra carta. Eso no te importa nada,pero si otras personas te escriben, ya lo sabes por mí. Ahora vivo solo con la nena y mis propios medios.Adiós. Te deseo buena suerte.Amadeo (...)[Reelaboració de la carta anterior]
Document 8.
Sra. ReguinaArrecibido la tuia 11-3-193 y menterado de ella y todo mesta mui bien es toi mui setisfecho que te preocupesde nuestra chica pero tu comprendes que hio tambien bibio porella y lo que tu me pides es mui difícil a horaque ya la tengo bastante grande y me ase tanto goso no estaría mal después que nos decado a los dos solos teperese bien.Reguina no lo tomas amal: esto es abeneficio mío y de nuestra chica hio aguardo mucho tiempo hintencionestuias yo aguardando lo respectos del matrimonio estoi aora pero a nuestra casa conbiene una muguer y nolaquiero poner cino es en condiciones de matrimonio como lalei en para y por eso te lo ago saber ati no te lotomas a mal.Ci tubiera la desgrasia de estar uno de los dos en fermos tendía de de carla casa amanos de uno y otro ya leadecado bastante y decearía que decides tus hintentos pero que fuesen de razón estoi guardando tus contestastu ya sabes mi en teciones cualas son.Muchos besos de nuestra chica Enriqueta y de cearía que recibir la presente ten cuentras con la más perfectasalut como la nuestra es buena me despido de ti.Amadeo
Y te recumando que tienes 1 carta antes de la presente, en fecha 27 enero 1932 cinó la tenes te alegras muchoen berlo fácil que se aia es trabiado por el cambio de tu domicilio[Transcripció literal]
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
MATERIALS DE SUPORT
3
[Sense data, escrita entre l’11 de març i el 30 d’abril de 1932.]Sra. ReginaHe recibido la tuya 11-3 193[2] y me he enterado de ella y todo me parece muy bien. Estoy muy satisfecho deque te preocupes de nuestra chica pero comprenderás que yo también he vivido por ella y lo que me pides esmuy difícil ahora que ya la tengo bastante mayor y me da tantas satisfacciones. No estaría mal, que despuésque nos dejaste a los dos solos, te parezca bien. Regina no te lo tomes a mal: esto es en beneficio mío y denuestra chica. Esperé mucho tiempo para conocer tus intenciones. Yo ahora aún respeto nuestro matrimonio;pero a nuestra casa le conviene una mujer y no la quiero poner si no es en condiciones de matrimonio, como laley ampara. Y por eso te lo hago saber a ti. No te lo tomes a mal. Si tuviéramos la desgracia de estar uno de losdos enfermos tendríamos que dejar la casa a unos y otros, y ya la he dejado bastante. Desearía que decidas loque quieres pero que fuese razonable. Estoy esperando tu respuesta. Ya conoces cuales son mis intenciones.Muchos besos de nuestra chica y desearía que al recibir la presente te encuentres en perfecta salud, como lanuestra, que es buena. Se despide de ti.Amadeo.
Tienes una carta antes de la presente, fechada el 27 de enero de 1932, si no la tienes, es porqué es fácil que sehaya extraviado por el cambio de tu domicilio.[Reelaboració de la carta anterior]
Document 10
30-5-1932Sra. Reguinaarrecibido la tuia 30- 4-1932 menteré de ella y con bencido de todo de lo que medises tu no tienes ningunarasón tu quieres que nuestra chica esté cin padre o cin madre te niéndolo todo pues paracadasre aia astabiencon migo oi le atenido asta ahora no me ase ningún des torbo el contrario es toi mui setisfecho de tenerlaamilado y abiera estado más orgulloso de estar todos cuntos pero beo que esto no puede ser porque bariasbeses te lo abia pro puesto cuando estabas aquísebe que llebas otros planes para vivir quieres otras libertadesesto no te lotomas amal piensa que tienes huna chica que creo que no te conseria y desto de la aducación note preocupes más le deré toda la que puede porque oi nosoi ningún millonario paradarle lo que tu dises des demui lecos yo como pobre aré todo lo que puedey esto que mepides del rratrato te mandé uno con una arta en fecha 28 enero 1932Reguinalo cinto mucho dercírtelo desearía que buscastes otra persona que te mande las noticias de nuestra chica queslo que tu de seasporque esta duraría muchos años yo no lo quiero consentir más discutir nuestra bidauna buena suerte y felicidades y por muchos años te deseo salutSe despideAmadeo.[Transcripció literal]
30-5-1932Sra. ReginaHe recibido la tuya 30-4-1932. Me enteré de ella y estoy convencido de que no tienes ninguna razón en todo delo que me dices. Quieres que nuestra chica esté sin padre o sin madre, teniéndolo todo, pues para quedarse así,esta bien conmigo. Yo la he tenido hasta ahora. No me estorba, al contrario, estoy muy satisfecho de tenerla a milado y habría estado más orgulloso de estar todos juntos, pero veo que esto no puede ser porque varias veceste lo había propuesto cuando estabas aquí. Se ve que llevas otros planes, para vivir quieres otras libertades. Estono te lo tomes a mal, piensa que tienes una chica que creo que no te conocería y de esto de la educación no tepreocupes más, le daré toda la que pueda porque hoy no soy ningún millonario para darle lo que tu dicesdesde muy lejos. Yo como pobre haré todo lo que pueda. Y esto que me pides del retrato, ya te mandé uno conuna carta en fecha de 28 de enero de 1932. Regina, siento mucho decírtelo, desearía que buscases a otra perso-na para que te mande las noticias de nuestra chica que deseas porque eso duraría muchos años y yo no loquiero consentir más ni discutir sobre nuestra vida. Buena suerte y felicidades y que por muchos años tengassalud.Se despide.Amadeo.[Reelaboració de la carta anterior]
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
MATERIALS DE SUPORT
3