Apunts sobre...

Pri

me

ra e

dic

i: m

ar

de

l 20

00

. Dis

seny

gr

fic:

Pe

re C

anal

s. E

dic

i i

pro

du

cci

: In

stit

ut

dE

dic

ion

s d

e la

Dip

uta

ci

de

Bar

celo

na.

DL

: B-4

89

01-

99

Passeig de Grcia, 55, 5 6a08007 BarcelonaTel. 934 876 661Fax 934 881 158a/e: vinasbd@diba.eswww.diba.es/dona

Diputacide BarcelonaOficina Tcnicadel Pla dIgualtat

Les donesi les filosofies

Lexposici Les dones i les filosofies vol reflectirel pensament de les dones en el mn occidental i trencaramb labsncia femenina en aquest mbit i tamb ambla idea duna sola filosofia. Utilitzar el plural t una dobleintenci: suggerir la diversitat de dones i de perspectivesfilosfiques.

Les dones i les filosofies recull una mostra dalgunesde les dones que al llarg de la histria han fet aportacionsen lmbit del pensament i de la reflexi filosfica icientfica. Aix inclou disciplines com ltica, la sociologia,la poltica, la pedagogia o la psicologia.Sha de dir, per, que algunes daquestes pensadores forentamb dones dacci que van voler canviar el mn,van crear escoles, formaren part dassociacions i vanparticipar en lluites revolucionries.

SABEU QUE...Aspsia de Milet fou professora de Scrates alAtenes del segle v aC?

Caterina d'Alexandria va ser durant segles la patronade la filosofia?

La vida monacal va ser una de les poques viesdaccs a la cultura per a les dones?

Christine de Pizan va ser la primera dona que delescriptura en va fer una professi i va ser la primeraautora duna utopia renaixentista lany 1405?

Olympe de Gouges proclam la Declaraci dels Dretsde la Dona i la Ciutadana lany 1791 i que va serguillotinada per les seves idees?

Passeigs per Londres i Uni obrera, de Flora Tristan,estan considerades com a precursores de les obresde Marx i Engels?

ANTOLOGIA DE PENSADORES1. ASPSIA DE MILET (Milet, 470 aC-Atenes, 410 aC)2. CATERINA DALEXANDRIA (Alexandria, 289-307)3. HIPATIA DALEXANDRIA (Alexandria, 370-415)4. ROSWITA O HROSVITHA (Saxnia, 935-aprox. 975)5. HELOSA DEL PARCLIT (Pars, 1101-Nogent-sur-Marne, 1164)6. HILDEGARDA DE BINGEN (Bermersheim, 1098- Rupertsberg, 1179)7. CHRISTINE DE PIZAN (Vencia, 1365-Poissy, 1431)8. TERESA DE VILA (vila, 1515-Alba de Tormes, 1582)9. MARIE DE GOURNAY (Pars, 1566-1645)10. Mme. de SVIGN (Pars, 1626-Grignan, 1696)11. OLYMPE DE GOUGES (Montauban, 1748-Pars, 1793)12. MARY WOLLSTONECRAFT (Londres, 1759-1797)13. FLORA TRISTAN (Pars, 1803-Bordeus, 1844)14. CONCEPCIN ARENAL (El Ferrol, 1820-Vigo, 1893)15. ROSA LUXEMBURG (Zamosc, Polnia, 1871-Berln, 1919)16. ROSA SENSAT (El Masnou, 1873-Barcelona 1961)17. CLARA CAMPOAMOR (Madrid, 1888-Lausanne, 1972)18. EDITH STEIN (Breslau, 1891-Auswitz, 1942)19. FREDERICA MONTSENY (Madrid, 1905-Toulouse, 1994)20. HANNAH ARENDT (Hannover, 1906-Nova York, 1975)21. MARA ZAMBRANO (Vlez-Mlaga, 1907-Madrid, 1991)22. SIMONE DE BEAUVOIR (Pars, 1908-1986)23. SIMONE WEIL (Pars, 1909-Londres, 1943)24. MARIA AURLIA CAPMANY (Barcelona, 1918-1991)

Grcies a Clara Campoamor les dones vanvotar per primera vegada el 1933 a la RepblicaEspanyola?

Frederica Montseny va ser la primera donaministra de lEstat espanyol i que, en el seumandat durant el govern republic, es vaaprovar la llei davortament i la de divorci?

Mara Zambrano va estudiar la relaci entrefilosofia i poesia?

Lobra de Simone de Beauvoir El segon sexe vaser qualificada en el seu temps dobrapornogrfica?

Simone Weil va deixar de ser professora defilosofia per viure lexperincia de ser unaobrera a la fbrica Renault?

EXPOSICI LES DONES I LES FILOSOFIES

Realitzadores:Conxa Llins, Anna Mas i M. Jos Snchez

Propietat de la Diputaci de Barcelona.Oficina Tcnica del Pla dIgualtat.

La petici sha de fer des dels programes municipalsper la promoci de les dones.

Per itinerar preferentement per:Casals de dones.Les biblioteques de la Xarxa.Els instituts de segon ensenyament.

Es pot preparar un treball previ de sensibilitzaci a partir del material ressenyat.El perode previst ditineraci s de 15 dies.A la inauguraci o a la cloenda soferir una taula rodona amb les autores.

La petici sha dadrear alOficina Tcnica del Pla dIgualtat de la Diputaci de Barcelona

LEXPOSICI RESPON A LA VOLUNTAT DE RESCATAR DE LOBLIT ELQUE HA ESTAT IGNORAT SISTEMTICAMENT: EL FET QUE LA REFLEXIFILOSFICA HA ESTAT PRACTICADA PER AMBDS SEXES.

AIX, HEM FET UN ESFOR DE MEMRIA AMB UN TRIPLE OBJECTIU:FER JUSTCIA A LES DONES DEL PASSAT.OFERIR MODELS INTELLECTUALS A LES DONES DEL PRESENT.CORREGIR LA MANCA DE RIGOR CIENTFIC DELS CONTINGUTSPEDAGGICS, ELS QUALS PATEIXEN ENCARA UN BIAIX ANDROCNTRIC.

Reflexions en femen s una publicaci bimestralde lOficina Tcnica del Pla dIgualtat.Mar del 2000

Per a ms informaci:

Apunts sobre...

Pri

me

ra e

dic

i: m

ar

de

l 20

00

. Dis

seny

gr

fic:

Pe

re C

anal

s. E

dic

i i

pro

du

cci

: In

stit

ut

dE

dic

ion

s d

e la

Dip

uta

ci

de

Bar

celo

na.

DL

: B-4

89

01-

99

Passeig de Grcia, 55, 5 6a08007 BarcelonaTel. 934 876 661Fax 934 881 158a/e: vinasbd@diba.eswww.diba.es/dona

Diputacide BarcelonaOficina Tcnicadel Pla dIgualtat

Les donesi les filosofies

Lexposici Les dones i les filosofies vol reflectirel pensament de les dones en el mn occidental i trencaramb labsncia femenina en aquest mbit i tamb ambla idea duna sola filosofia. Utilitzar el plural t una dobleintenci: suggerir la diversitat de dones i de perspectivesfilosfiques.

Les dones i les filosofies recull una mostra dalgunesde les dones que al llarg de la histria han fet aportacionsen lmbit del pensament i de la reflexi filosfica icientfica. Aix inclou disciplines com ltica, la sociologia,la poltica, la pedagogia o la psicologia.Sha de dir, per, que algunes daquestes pensadores forentamb dones dacci que van voler canviar el mn,van crear escoles, formaren part dassociacions i vanparticipar en lluites revolucionries.

SABEU QUE...Aspsia de Milet fou professora de Scrates alAtenes del segle v aC?

Caterina d'Alexandria va ser durant segles la patronade la filosofia?

La vida monacal va ser una de les poques viesdaccs a la cultura per a les dones?

Christine de Pizan va ser la primera dona que delescriptura en va fer una professi i va ser la primeraautora duna utopia renaixentista lany 1405?

Olympe de Gouges proclam la Declaraci dels Dretsde la Dona i la Ciutadana lany 1791 i que va serguillotinada per les seves idees?

Passeigs per Londres i Uni obrera, de Flora Tristan,estan considerades com a precursores de les obresde Marx i Engels?

ANTOLOGIA DE PENSADORES1. ASPSIA DE MILET (Milet, 470 aC-Atenes, 410 aC)2. CATERINA DALEXANDRIA (Alexandria, 289-307)3. HIPATIA DALEXANDRIA (Alexandria, 370-415)4. ROSWITA O HROSVITHA (Saxnia, 935-aprox. 975)5. HELOSA DEL PARCLIT (Pars, 1101-Nogent-sur-Marne, 1164)6. HILDEGARDA DE BINGEN (Bermersheim, 1098- Rupertsberg, 1179)7. CHRISTINE DE PIZAN (Vencia, 1365-Poissy, 1431)8. TERESA DE VILA (vila, 1515-Alba de Tormes, 1582)9. MARIE DE GOURNAY (Pars, 1566-1645)10. Mme. de SVIGN (Pars, 1626-Grignan, 1696)11. OLYMPE DE GOUGES (Montauban, 1748-Pars, 1793)12. MARY WOLLSTONECRAFT (Londres, 1759-1797)13. FLORA TRISTAN (Pars, 1803-Bordeus, 1844)14. CONCEPCIN ARENAL (El Ferrol, 1820-Vigo, 1893)15. ROSA LUXEMBURG (Zamosc, Polnia, 1871-Berln, 1919)16. ROSA SENSAT (El Masnou, 1873-Barcelona 1961)17. CLARA CAMPOAMOR (Madrid, 1888-Lausanne, 1972)18. EDITH STEIN (Breslau, 1891-Auswitz, 1942)19. FREDERICA MONTSENY (Madrid, 1905-Toulouse, 1994)20. HANNAH ARENDT (Hannover, 1906-Nova York, 1975)21. MARA ZAMBRANO (Vlez-Mlaga, 1907-Madrid, 1991)22. SIMONE DE BEAUVOIR (Pars, 1908-1986)23. SIMONE WEIL (Pars, 1909-Londres, 1943)24. MARIA AURLIA CAPMANY (Barcelona, 1918-1991)

Grcies a Clara Campoamor les dones vanvotar per primera vegada el 1933 a la RepblicaEspanyola?

Frederica Montseny va ser la primera donaministra de lEstat espanyol i que, en el seumandat durant el govern republic, es vaaprovar la llei davortament i la de divorci?

Mara Zambrano va estudiar la relaci entrefilosofia i poesia?

Lobra de Simone de Beauvoir El segon sexe vaser qualificada en el seu temps dobrapornogrfica?

Simone Weil va deixar de ser professora defilosofia per viure lexperincia de ser unaobrera a la fbrica Renault?

EXPOSICI LES DONES I LES FILOSOFIES

Realitzadores:Conxa Llins, Anna Mas i M. Jos Snchez

Propietat de la Diputaci de Barcelona.Oficina Tcnica del Pla dIgualtat.

La petici sha de fer des dels programes municipalsper la promoci de les dones.

Per itinerar preferentement per:Casals de dones.Les biblioteques de la Xarxa.Els instituts de segon ensenyament.

Es pot preparar un treball previ de sensibilitzaci a partir del material ressenyat.El perode previst ditineraci s de 15 dies.A la inauguraci o a la cloenda soferir una taula rodona amb les autores.

La petici sha dadrear alOficina Tcnica del Pla dIgualtat de la Diputaci de Barcelona

LEXPOSICI RESPON A LA VOLUNTAT DE RESCATAR DE LOBLIT ELQUE HA ESTAT IGNORAT SISTEMTICAMENT: EL FET QUE LA REFLEXIFILOSFICA HA ESTAT PRACTICADA PER AMBDS SEXES.

AIX, HEM FET UN ESFOR DE MEMRIA AMB UN TRIPLE OBJECTIU:FER JUSTCIA A LES DONES DEL PASSAT.OFERIR MODELS INTELLECTUALS A LES DONES DEL PRESENT.CORREGIR LA MANCA DE RIGOR CIENTFIC DELS CONTINGUTSPEDAGGICS, ELS QUALS PATEIXEN ENCARA UN BIAIX ANDROCNTRIC.

Reflexions en femen s una publicaci bimestralde lOficina Tcnica del Pla dIgualtat.Mar del 2000

Per a ms informaci:

Apunts sobre...

Pri

me

ra e

dic

i: m

ar

de

l 20

00

. Dis

seny

gr

fic:

Pe

re C

anal

s. E

dic

i i

pro

du

cci

: In

stit

ut

dE

dic

ion

s d

e la

Dip

uta

ci

de

Bar

celo

na.

DL

: B-4

89

01-

99

Passeig de Grcia, 55, 5 6a08007 BarcelonaTel. 934 876 661Fax 934 881 158a/e: vinasbd@diba.eswww.diba.es/dona

Diputacide BarcelonaOficina Tcnicadel Pla dIgualtat

Les donesi les filosofies

Lexposici Les dones i les filosofies vol reflectirel pensament de les dones en el mn occidental i trencaramb labsncia femenina en aquest mbit i tamb ambla idea duna sola filosofia. Utilitzar el plural t una dobleintenci: suggerir la diversitat de dones i de perspectivesfilosfiques.

Les dones i les filosofies recull una mostra dalgunesde les dones que al llarg de la histria han fet aportacionsen lmbit del pensament i de la reflexi filosfica icientfica. Aix inclou disciplines com ltica, la sociologia,la poltica, la pedagogia o la psicologia.Sha de dir, per, que algunes daquestes pensadores forentamb dones dacci que van voler canviar el mn,van crear escoles, formaren part dassociacions i vanparticipar en lluites revolucionries.

SABEU QUE...Aspsia de Milet fou professora de Scrates alAtenes del segle v aC?

Caterina d'Alexandria va ser durant segles la patronade la filosofia?

La vida monacal va ser una de les poques viesdaccs a la cultura per a les dones?

Christine de Pizan va ser la primera dona que delescriptura en va fer una professi i va ser la primeraautora duna utopia renaixentista lany 1405?

Olympe de Gouges proclam la Declaraci dels Dretsde la Dona i la Ciutadana lany 1791 i que va serguillotinada per les seves idees?

Passeigs per Londres i Uni obrera, de Flora Tristan,estan considerades com a precursores de les obresde Marx i Engels?

ANTOLOGIA DE PENSADORES1. ASPSIA DE MILET (Milet, 470 aC-Atenes, 410 aC)2. CATERINA DALEXANDRIA (Alexandria, 289-307)3. HIPATIA DALEXANDRIA (Alexandria, 370-415)4. ROSWITA O HROSVITHA (Saxnia, 935-aprox. 975)5. HELOSA DEL PARCLIT (Pars, 1101-Nogent-sur-Marne, 1164)6. HILDEGARDA DE BINGEN (Bermersheim, 1098- Rupertsberg, 1179)7. CHRISTINE DE PIZAN (Vencia, 1365-Poissy, 1431)8. TERESA DE VILA (vila, 1515-Alba de Tormes, 1582)9. MARIE DE GOURNAY (Pars, 1566-1645)10. Mme. de SVIGN (Pars, 1626-Grignan, 1696)11. OLYMPE DE GOUGES (Montauban, 1748-Pars, 1793)12. MARY WOLLSTONECRAFT (Londres, 1759-1797)13. FLORA TRISTAN (Pars, 1803-Bordeus, 1844)14. CONCEPCIN ARENAL (El Ferrol, 1820-Vigo, 1893)15. ROSA LUXEMBURG (Zamosc, Polnia, 1871-Berln, 1919)16. ROSA SENSAT (El Masnou, 1873-Barcelona 1961)17. CLARA CAMPOAMOR (Madrid, 1888-Lausanne, 1972)18. EDITH STEIN (Breslau, 1891-Auswitz, 1942)19. FREDERICA MONTSENY (Madrid, 1905-Toulouse, 1994)20. HANNAH ARENDT (Hannover, 1906-Nova York, 1975)21. MARA ZAMBRANO (Vlez-Mlaga, 1907-Madrid, 1991)22. SIMONE DE BEAUVOIR (Pars, 1908-1986)23. SIMONE WEIL (Pars, 1909-Londres, 1943)24. MARIA AURLIA CAPMANY (Barcelona, 1918-1991)

Grcies a Clara Campoamor les dones vanvotar per primera vegada el 1933 a la RepblicaEspanyola?

Frederica Montseny va ser la primera donaministra de lEstat espanyol i que, en el seumandat durant el govern republic, es vaaprovar la llei davortament i la de divorci?

Mara Zambrano va estudiar la relaci entrefilosofia i poesia?

Lobra de Simone de Beauvoir El segon sexe vaser qualificada en el seu temps dobrapornogrfica?

Simone Weil va deixar de ser professora defilosofia per viure lexperincia de ser unaobrera a la fbrica Renault?

EXPOSICI LES DONES I LES FILOSOFIES

Realitzadores:Conxa Llins, Anna Mas i M. Jos Snchez

Propietat de la Diputaci de Barcelona.Oficina Tcnica del Pla dIgualtat.

La petici sha de fer des dels programes municipalsper la promoci de les dones.

Per itinerar preferentement per:Casals de dones.Les biblioteques de la Xarxa.Els instituts de segon ensenyament.

Es pot preparar un treball previ de sensibilitzaci a partir del material ressenyat.El perode previst ditineraci s de 15 dies.A la inauguraci o a la cloenda soferir una taula rodona amb les autores.

La petici sha dadrear alOficina Tcnica del Pla dIgualtat de la Diputaci de Barcelona

LEXPOSICI RESPON A LA VOLUNTAT DE RESCATAR DE LOBLIT ELQUE HA ESTAT IGNORAT SISTEMTICAMENT: EL FET QUE LA REFLEXIFILOSFICA HA ESTAT PRACTICADA PER AMBDS SEXES.

AIX, HEM FET UN ESFOR DE MEMRIA AMB UN TRIPLE OBJECTIU:FER JUSTCIA A LES DONES DEL PASSAT.OFERIR MODELS INTELLECTUALS A LES DONES DEL PRESENT.CORREGIR LA MANCA DE RIGOR CIENTFIC DELS CONTINGUTSPEDAGGICS, ELS QUALS PATEIXEN ENCARA UN BIAIX ANDROCNTRIC.

Reflexions en femen s una publicaci bimestralde lOficina Tcnica del Pla dIgualtat.Mar del 2000

Per a ms informaci:

ALL QUE DIUEN ELLES MATEIXES...ARENAL, ConcepcinLa mujer del porvenir. La mujer de su casa.Barcelona: Orbis, 1989.El visitador del preso.Madrid: Asociacin de colaboradores con laspresas, 1991.ARENDT, HannahLa condicin humana. Barcelona: Paids, 1996.Los orgenes del totalitarismo. Madrid: Taurus,1974.

Cal aclarir que no s vell tothom quet vuitanta anys, ni jove tot el que en tquinze. Lactitud prpia del vell s lamandra davant tota possibilitat de canvi.Lordre al preu de la injustcia. Maria Aurlia Capmany, Cosesde teatre, a Dia s, dia no

Em preguntava quines podien ser les causes i les raonsque impulsaven tants dhomes, clergues o no, a parlarmalament de les dones i a vituperar-ne la conducta,b de paraula, b en els seus tractats i els seus escrits[...] filsofs, poetes i moralistes -i la llista seria ben llarga-,tots semblen parlar a lunson per concloure que la donas intrnsecament dolenta i inclinada al vici.Christine de Pizan, La ciutat de les dames

Lobjectiu de tota associaci poltica sla conservaci dels drets naturals i imprescriptiblesde la dona i de lhome. Aquests drets sn la llibertat,la propietat, la seguretat i, sobretot, la resistnciaa lopressi.Olympe de Gouges, Declaraci dels Drets de la Dona ila Ciutadana, art. II

Lhome ms oprimit pot oprimir un altre sser, ques la seva esposa. La dona s el proletari del mateixproletari.Flora Tristan, Uni obrera

Odia el delito y compadece al delincuente.Concepcin Arenal, Obras completas

Labsncia de pensament s en realitat un factorimportant de lexistncia humana, estadsticamentel ms important de tots, i no noms en la conductaduna majoria, sin en la de tots.Hannah Arendt, Pensar, a La vida del espritu

La vida slo precisa de la conciencia de ser vividapara constituir la ms peligrosa y fantstica aventuraque puede pensarse.Mara Zambrano, Hacia un saber sobre el alma

No sc persona que vulgui imposar la meva manerade viure a totes les dones; ans al contrari, militoper la seva llibertat: llibertat per a la maternitat,per a lanticoncepci, per a lavortament.Simone de Beauvoir, Resposta a algunes donesi a un home

La llibertat s una conquesta a qu lsser humarriba per mitj de leducaci i la cultura.Rosa Sensat, Vers lescola nova

Recull de pensaments de les filsofes

Aix, doncs, digues el que veus i el que sents.No a la teva manera, ni a la dalgun altre, sin segonsla voluntat daquell que sap, veu i disposa totesles coses en el secret del seu misteri.Hildegarda, Scivias, aprn els camins

MS SUGGERIMENTSCercar, investigar noves pistes filosfiques potportar-te a descobrir insospitats enigmes o atrobar una altra histria...Sha dit que lactitud filosfica consisteixa interrogar-se:

Thas preguntat per qu no es coneixenles filsofes?Per qu no sesmenten a les aules?Per qu no apareixen als llibres de text?

BEAUVOIR, Simone deEl segundo sexo. Buenos Aires: Siglo XX, 1989.La vejez. Barcelona: Edhasa, 1989.CAMPOAMOR, ClaraEl voto femenino y yo. Mi pecado mortal.Barcelona: laSal, edicions de les dones, 1981.Sor Juana Ins de la Cruz. Madrid/Gijn: Jcar,1983.CAPMANY, Maria AurliaLa dona a Catalunya.Barcelona: Ed. 62, 1966.

HELOSACartas de Abelardo y Heloisa. Historiacalamitatum. Mallorca: Hesperus, 1997.HILDEGARDA DE BINGENScivias: Conoce los caminos. Madrid: Trotta, 1999.LUXEMBURG, RosaLa Liga Spartakus. Barcelona: Anagrama, 1976.La crisis de la socialdemocracia. Barcelona:Anagrama, 1976.MONTSENY, FredericaPasin y muerte de los espaoles en Francia.

Toulouse: Universo, 1950.Cent dies de la vida duna dona. Barcelona:Galba, 1977.PIZAN, Christine deLa ciutat de les dames. Barcelona: Edicions delEixample, 1990.SENSAT, RosaVers lescola nova. Vic: Eumo, 1996.STEIN, EdithEstrellas amarillas. Madrid: De espiritualidad,1992.

TERESA DE VILALas fundaciones. Las moradas. Madrid: Edaf, 1970.TRISTAN, FloraPeregrinaciones de una paria. Madrid: Istmo,1986.Unin obrera. Barcelona: Fontamara, 1977.WEIL, SimoneReflexiones sobre las causas de la libertad y de laopresin social.Barcelona: Paids, 1995.Escrits sobre la guerra. Alzira: Bromera, 1997.

WOLLSTONECRAFT, MaryVindicacin de los derechos de la mujer.Madrid: Tribuna feminista, 1977.ZAMBRANO, MaraObra reunida. Madrid: Aguilar, 1969.Algunos lugares de la pintura. Madrid:Espasa Calpe, 1991.

MS SOBRE ELLES... ALL QUE ENS DIUENDELLESALONSO, I., y BELINCHN, M. 1789-1793 La voz de las mujeresen la revolucin francesa. Barcelona: laSal, edicions deles dones, 1981.ALIC, M. El legado de Hipatia. Madrid: Siglo XXI, 1991.ALCALDE, C. Federica Montseny. Palabra en rojo y negro.Barcelona: Argos Vergara, 1983.AUBET, M. J. Rosa Luxemburg y la cuestin nacional.Barcelona: Anagrama, 1977.BRUZZESE, M. i MARTINO, G. de. Las Filsofas. Madrid:Ctedra, 1996.CIRLOT, V., y GAR, B. La mirada interior. Madrid: MartnezRoca, 1999.GONZLEZ SUREZ, A. Aspasia. Madrid: Ediciones delOrto, 1997.MIRIBEL, E. de. Edith Stein. Madrid: Taurus, 1956.PERNAUD, R. Hildegarda de Bingen. Una conciencia inspiradadel s. XII. Barcelona: Paids, 1998.RODRGUEZ, R. M. Mujeres en la historia del pensamiento.Barcelona: Anthropos, 1997.ROSSI, R. Teresa de vila. Biografia de una escritora.Barcelona: Icaria, 1984.SOLANA DUESO, J. Aspasia de Mileto, testimonios ydiscursos. Barcelona: Anthropos, 1994.SOLSONA I PAIR, N. Mujeres cientficas de todos lostiempos. Madrid:Talasa, 1997.TOMALIN, C. Vida y muerte de Mary Wollstonecraft.Barcelona: Montesinos,1993.

CINEMA, MSICA, TEATRE, CD-ROMM Luisa Bemberg. Yo, la peor de todas, 1990 (pellculasobre sor Juana Ins de la Cruz).Margarethe von Trotta. Rosa Luxemburg, 1986 (pellcula).Else Lidegaard. Trobada amb Simone de Beauvoir, 1983(documental).L. Berger i C. Mazea. ...de toda la vida, 1986 (documentalsobre anarcosindicalistes espanyoles).Anne-Marie Miville. Nous sommes tous encore ici, 1997(pellcula sobre Hannah Arendt).TV3, Converses (sobre Catalunya). 29-7-91 (entrevista aMaria Aurlia Capmany).Hildegarda von Bingen. Ordo virtutum, (msica, 1990,en CD) Canticles of ecstasy (msica, 1994, en CD).Aristfanes. Lisstrata, Les Assembleistes (teatre).Peter Hacks. Roswitha suea, 1975 (teatre).Llins, C., Mas, A. Snchez, M.J., Dones Filsofes.Barcelona, ICE, UB, CD-ROM (en preparaci).

Apunts sobre...

Pri

me

ra e

dic

i: m

ar

de

l 20

00

. Dis

seny

gr

fic:

Pe

re C

anal

s. E

dic

i i

pro

du

cci

: In

stit

ut

dE

dic

ion

s d

e la

Dip

uta

ci

de

Bar

celo

na.

DL

: B-4

89

01-

99

Passeig de Grcia, 55, 5 6a08007 BarcelonaTel. 934 876 661Fax 934 881 158a/e: vinasbd@diba.eswww.diba.es/dona

Diputacide BarcelonaOficina Tcnicadel Pla dIgualtat

Les donesi les filosofies

Lexposici Les dones i les filosofies vol reflectirel pensament de les dones en el mn occidental i trencaramb labsncia femenina en aquest mbit i tamb ambla idea duna sola filosofia. Utilitzar el plural t una dobleintenci: suggerir la diversitat de dones i de perspectivesfilosfiques.

Les dones i les filosofies recull una mostra dalgunesde les dones que al llarg de la histria han fet aportacionsen lmbit del pensament i de la reflexi filosfica icientfica. Aix inclou disciplines com ltica, la sociologia,la poltica, la pedagogia o la psicologia.Sha de dir, per, que algunes daquestes pensadores forentamb dones dacci que van voler canviar el mn,van crear escoles, formaren part dassociacions i vanparticipar en lluites revolucionries.

SABEU QUE...Aspsia de Milet fou professora de Scrates alAtenes del segle v aC?

Caterina d'Alexandria va ser durant segles la patronade la filosofia?

La vida monacal va ser una de les poques viesdaccs a la cultura per a les dones?

Christine de Pizan va ser la primera dona que delescriptura en va fer una professi i va ser la primeraautora duna utopia renaixentista lany 1405?

Olympe de Gouges proclam la Declaraci dels Dretsde la Dona i la Ciutadana lany 1791 i que va serguillotinada per les seves idees?

Passeigs per Londres i Uni obrera, de Flora Tristan,estan considerades com a precursores de les obresde Marx i Engels?

ANTOLOGIA DE PENSADORES1. ASPSIA DE MILET (Milet, 470 aC-Atenes, 410 aC)2. CATERINA DALEXANDRIA (Alexandria, 289-307)3. HIPATIA DALEXANDRIA (Alexandria, 370-415)4. ROSWITA O HROSVITHA (Saxnia, 935-aprox. 975)5. HELOSA DEL PARCLIT (Pars, 1101-Nogent-sur-Marne, 1164)6. HILDEGARDA DE BINGEN (Bermersheim, 1098- Rupertsberg, 1179)7. CHRISTINE DE PIZAN (Vencia, 1365-Poissy, 1431)8. TERESA DE VILA (vila, 1515-Alba de Tormes, 1582)9. MARIE DE GOURNAY (Pars, 1566-1645)10. Mme. de SVIGN (Pars, 1626-Grignan, 1696)11. OLYMPE DE GOUGES (Montauban, 1748-Pars, 1793)12. MARY WOLLSTONECRAFT (Londres, 1759-1797)13. FLORA TRISTAN (Pars, 1803-Bordeus, 1844)14. CONCEPCIN ARENAL (El Ferrol, 1820-Vigo, 1893)15. ROSA LUXEMBURG (Zamosc, Polnia, 1871-Berln, 1919)16. ROSA SENSAT (El Masnou, 1873-Barcelona 1961)17. CLARA CAMPOAMOR (Madrid, 1888-Lausanne, 1972)18. EDITH STEIN (Breslau, 1891-Auswitz, 1942)19. FREDERICA MONTSENY (Madrid, 1905-Toulouse, 1994)20. HANNAH ARENDT (Hannover, 1906-Nova York, 1975)21. MARA ZAMBRANO (Vlez-Mlaga, 1907-Madrid, 1991)22. SIMONE DE BEAUVOIR (Pars, 1908-1986)23. SIMONE WEIL (Pars, 1909-Londres, 1943)24. MARIA AURLIA CAPMANY (Barcelona, 1918-1991)

Grcies a Clara Campoamor les dones vanvotar per primera vegada el 1933 a la RepblicaEspanyola?

Frederica Montseny va ser la primera donaministra de lEstat espanyol i que, en el seumandat durant el govern republic, es vaaprovar la llei davortament i la de divorci?

Mara Zambrano va estudiar la relaci entrefilosofia i poesia?

Lobra de Simone de Beauvoir El segon sexe vaser qualificada en el seu temps dobrapornogrfica?

Simone Weil va deixar de ser professora defilosofia per viure lexperincia de ser unaobrera a la fbrica Renault?

EXPOSICI LES DONES I LES FILOSOFIES

Realitzadores:Conxa Llins, Anna Mas i M. Jos Snchez

Propietat de la Diputaci de Barcelona.Oficina Tcnica del Pla dIgualtat.

La petici sha de fer des dels programes municipalsper la promoci de les dones.

Per itinerar preferentement per:Casals de dones.Les biblioteques de la Xarxa.Els instituts de segon ensenyament.

Es pot preparar un treball previ de sensibilitzaci a partir del material ressenyat.El perode previst ditineraci s de 15 dies.A la inauguraci o a la cloenda soferir una taula rodona amb les autores.

La petici sha dadrear alOficina Tcnica del Pla dIgualtat de la Diputaci de Barcelona

LEXPOSICI RESPON A LA VOLUNTAT DE RESCATAR DE LOBLIT ELQUE HA ESTAT IGNORAT SISTEMTICAMENT: EL FET QUE LA REFLEXIFILOSFICA HA ESTAT PRACTICADA PER AMBDS SEXES.

AIX, HEM FET UN ESFOR DE MEMRIA AMB UN TRIPLE OBJECTIU:FER JUSTCIA A LES DONES DEL PASSAT.OFERIR MODELS INTELLECTUALS A LES DONES DEL PRESENT.CORREGIR LA MANCA DE RIGOR CIENTFIC DELS CONTINGUTSPEDAGGICS, ELS QUALS PATEIXEN ENCARA UN BIAIX ANDROCNTRIC.

Reflexions en femen s una publicaci bimestralde lOficina Tcnica del Pla dIgualtat.Mar del 2000

Per a ms informaci: