les dones d’eramprunyà: passat i present. «[…] que...

��

Les dones d’Eramprunyà: passat i present.

«[…] que ella amb sa indústria i soldada se ha guanyat». El treball femení ocult en les fonts. Sant Climent de Llobregat en el segle XVII

Jaume Vendrell Condeminas+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat

El treball de la dona en el món rural es més que evident, i és en l’ambient familiar on era més present, més significatiu i, alhora, estava més ocult en les fonts escrites. Tot i estar amagat perquè no es pot mesurar, ni està transcrit en els documents, el paper de la dona a la família, com a unitat productiva, era bàsic. La llar i l’heretat pagesa era un espai de vida i de treball comú i era imprescindible la participació de tots els seus membre en la seva dinàmica.

Si la feina dels homes al camp, i en les petites explotacions, en prou feines el trobem quantificat, el de les dones encara és més inexistent, a banda, és clar, de la infravaloració de les tasques més domèstiques que només elles portaven a terme.

Volem cercar la intervenció i implicació de la dona en les seves llars (entenent-la com a unitat de producció i de supervivència per a la majoria de famílies), fent una relectura de les dades i utilitzant els capítols matrimonials per aproximar-nos una mica més a la realitat de les nostres avantpassades.

OBJECTIU

L’objectiu d’aquesta comunicació es demostrar que, si bé les fonts quantitatives i fiscals pràcticament ignoren la relació de la dona amb el món del treball, la cerca en altres tipus de documentació ens apropa al seu paper i responsabilitat en les famílies pageses.

En 1617, Miquel Agustí, prior de l’ordre dels Hospitalers de Sant Joan de Perpinyà, va publicar El Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril en el que es detallava amb un llenguatges moralista i indulgent, «[…] la condició i l’ofici de la mare de família

��

XII Trobada de Centres d’Estudis i d’estudiosos d’Eramprunyà 2019

i agricultora». I, entre altres consells d’exemplaritat i comportament, s’asseverava que la dona havia de ser la primera en aixecar-se i la darrera en anar a dormir; la que havia de tenir cura de la gent gran de la llar i dels infants, a qui també havia d’ensenyar en el treball; la dona era la que havia de regir la casa, mantenir i tenir cura dels animals de l’heretat, d’ocupar-se del forn i el celler, de teixir el cànem i el lli; havia de ser la primera responsable de la salut de la família (amb els coneixements que havia de tenir de les herbes medicinals) i de la ramaderia; també estava al seu càrrec la venda dels excedents. Y, sobretot, havia ser la responsable de l’administració de la casa, sempre, és clar, rendint els comptes al seu al seu marit.

Evidentment, i sense obviar la moralitat simplista que es desprèn d’aquesta visió, s’ha de valorar la quantitat de feines que s’hi descriuen, encara que no incloguin la participació de la dona en les tasques directament relacionades amb l’agricultura de subsistència que es practicava a la nostra comarca en el segle XVII. FONTS

Tenint en compte que per el segle les fonts no són tan nombroses com per a segles posteriors, per aquesta investigació s’han utilitzat diferents registres documentals

1. Els Llibres d’Esposalles de la catedral de Barcelona, recollits en la Barcelona Historical Marriages Database (BHMD) ).[1]

Els Llibres d’Esposalles tenen el seu origen l’any 1409, quan el Papa Benet XIII, amb la finalitat de recaptar diners per poder finalitzar la construcció de la catedral de Barcelona, va concedir a la diòcesi l’autorització per al cobrament d’un impost per el que cada matrimoni celebrat en la diòcesi, pagaria una taxa, segons les seves possibilitats econòmiques. Aquest impost es va registrar i cobrar fins l’any 1905 i s’hi recollien la data, els noms i cognoms del marit i la muller, el seu estat civil, l’ocupació, els noms dels pares, la seva parròquia, procedència i la taxa que els corresponia segons el seu estatus. S’hi recullen 600.000 matrimonis de les 250 parròquies de la diòcesi.

2. Els llibres de registre de matrimonis i els de Capítols Matrimonials de l’Arxiu Parroquial de Sant Climent (APSC).

El Concili de Trento, l’any 1563 va imposar l’obligació de recollir en llibres de registres els baptismes, matrimonis i defuncions de cada parròquia. L’existència d’aquest fons documental permet seguir la pista dels nostres avantpassats des d’inicis del segle XVII i ajuda a explicar la nostra evolució demogràfica. A l’APSC es conserven, pràcticament integres, els llibres Sacramentals de Baptismes (des de 1609), de Matrimonis (des de 1607), d’Òbits (des de 1610) i de Confirmacions (des de 1773).

Com és ben sabut les parròquies del camp català exercien de notaries i els sacerdots o vicaris actuaven com a notaris públics. L’APSC conté documentació notarial des de principi del segle XV, corresponent als llibres de Testament, de Capítols Matrimonials (fins 1736) i als Manuals Notarials. També, com diu Elliot (1977), el notari i el rector «[...] eren les dues columnes que constituïen el suport de l’estructura familiar catalana, [...]», en les parròquies rurals, com Sant Climent, ambdós càrrecs eren exercits per la mateixa persona i la seva influència social era sovint determinant.

Que diuen les Fonts?

La cerca en fonts quantitatives en que es recullen bàsicament taxes i contribucions, la dona és ignorada pràcticament. En la Barcelona Historical Marriages Database (BHMD) es poden observar les tendències a registrar les dones de manera, si més no, especial. De fet, alguns investigadors parlen de la no informació femenina.

Si en el bateig, nenes i nens prenen el cognom del pare, al casar-se adopten el cognom del marit, sovint, feminitzant-lo: per exemple la vídua d’Antoni Martí és Elisabet Martina.[2]

De la mateixa manera que en el moment del matrimoni el registre de l’estat civil de les dones és especialment registrat (donzella o vídua), el de l’home és sovint ignorat, quan s’ha de fer constar l’ocupació, els homes són registrats pràcticament en la seva totalitat i les dones, semblen, no tenir-ne gairebé mai. Joana Maria Pujadas [3] ho analitza en les seves investigacions amb la BHMD: de 600.000 registres només en 995 (0.16 %) les dones tenen ocupació. I, sovint, només es tracta de la descripció del seu estatus: noble, pobra, muda, dona errade o ... teixidora de lli!

��


Davant d’aquesta manca d’informació, Gemma Tribó en el seu article El treball femení a l’agricultura (XVIII-XX),[4] ja proposava realitzar cerques en fonts menys convencionals i llegir les entre línies de la informació de que es disposa.

Estudiant, per exemple, els Capítols Matrimonials. Aquests documents són centrals per a la transmissió intergenercional i del patrimoni en la família catalana des de l’edat Mitjana. Després de segles de lleugeres transformacions i encaixos, en l’època moderna quedava molt clar que les dones aportaven al matrimoni un dot en forma de capital monetari o immobiliari que permetria a la nova família situar-se social i econòmicament.

El sistema hereditari català evitava el fraccionament del patrimoni, traspassant-lo a un únic fill amb la condició que tingués descendència. Era habitual que el fill primogènit es convertís en hereu i rebia l’heretat en el moment de signar els capítols matrimonials. Els altres germans rebrien els escreixos (el homes) i dots (les dones) en el moment de casar-se, també. El valor que podien rebre els fills no hereus no podia excedir de la quarta part del patrimoni familiar per evitar-ne la disgregació. Les dones (les pubilles) només accedirien a la possessió de l’heretat amb absència de germans homes i sempre amb la condició de no haver-n’hi en el futur.

Alguns historiadors europeus han defensat que aquest sistema dotal comú en l’Europa del Sud, incentivava els matrimonis dels joves i no facilitava l’entrada de les dones en el mercat del treball, perquè el dot ja venia determinada per la família d’origen com a part de l’herència i, a més, aquesta matrimonis es constituïen en règim de separació de béns. Contràriament, altres estudis han mostrat com les dones eren part activa en la constitució dels seus dots i que aquests no eren instituïdes només pels pares.

En la documentació quantitativa s’ha vist com el treball femení es invisible i ocult, potser perquè és en l’àmbit familiar on està més present i és més significatiu. En el món rural, la casa familiar suposava al mateix temps llar i treball, l’heretat era una unitat de producció agrícola (en general) i el treball que aportaven les dones (àvies, mares i filles, en les famílies troncals que eren majoritàries també a la baronia de l’Eramprunyà) era tan important com el que podien portar a terme els homes de la família.

En alguns capítols matrimonials, per exemple, es pot comprovar com s’utilitza la fórmula «pagesos» per indicar l’ocupació dels pares d’algun dels conjugues, definint clarament que l’ocupació és familiar i no exclusiva del marit: «[...] Josep Campderrós, pagès, fill legítim i natural de Esteve i de Magdalena, pagesos, difunts, [...]».[5] En altres casos podem observar com, per exemple, Caterina Pi, vídua de Montserrat Bartra, pagès i casats l’any 1609, en segones núpcies es casa amb Pere Rovira, també pagès, i aporta part del seu dot com «[…] diners que ella ha guanyat amb sa indústria en l’heretat del seu difunt marit, després de la seva mort […]».[6]

En el seu primer matrimoni, el cunyat i la germana de l’esposa, seguint les instruccions testamentàries del pare, atorgaren un dot de 169 lliures amb diners i propietats; en segones núpcies, Caterina va aportar 320 lliures. Queda clara, en aquest cas, la participació de l’esposa en el treball diari al camp i en l’evolució positiva de l’heretat. També Angela, vídua del pagès Joan Artigues, que quan es casa en segones núpcies amb Joan Merlí, també pagès, aporta un dot de 163 lliures «[…] que ella, dita Angela té en diners contant, guanyats per la seva industria en l’heretat i béns del seu difunt marit […]».[7]

En el cas de Caterina Camps, vídua de Joan Camps i filla de Nicolau Dillanch (teixidor de lli i migrant francès), quan es casa amb Antoni Seren (també migrant francès), aporta en el seu dot un augment, respecte del seu primer matrimoni, «[…] totes les robes de lli i els telers de teixir […]», heretats del seu pare i que indiquen la continuïtat del seu taller tèxtil. O Anna Coromines, vídua d’un paraire, que en segones núpcies aporta «[…] 30 lliures de dot que ella s’ha guanyat amb sa industria i soldada en el temps que ha estat vídua […]»,[8] a més de joies, caixes amb cabdells i fusos de lli i de llana.

��


Hi ha joves, també, que augmenten o paguen el seu dot amb el seu treball com a minyones: «[...] li aporta per a pagar a aquella, per los bons serveis que de ella ha hagut [...]» [9], o «[...] per a pagar la soldada que dita Margarida podia guanyar en el temps en que ha estat a casa seva i per a pagar els serveis que d’ella ha rebut [...]»[10], o «[...] l’amo de dita Caterina, per l’amor al servei i al treball que ha tingut a casa seva en el temps que els ha servit [...]».[11] Es pot observar aquest fet com l’agency que adquirien les dones en la formació dels dots dels seus matrimonis.

Des de ben petites les dones participaven en el treball de la llar com es pot observar en alguns matrimonis de vídues «[...] el marit promet tenir a casa seva a la filla, tan sana com malalta, vestida, calçada, com si fos la seva pròpia filla, amb tal de que ella treballi a casa sempre que tingui salut [...]»,[12] o «[...]… quan tingui edat de treballar, ho haurà de fer tot lo humanament possible que pugui [...]».[13]

Algunes historiadores del treball femení indiquen que les criatures s’incorporaven molt aviat al món del treball, i a partir dels 7 o 8 anys, participaven de les feines diàries (Carrasco, Borderias, Torn, 2011), com ho podem observar en els capítols matrimonials: «[...] l’hauran de tenir a casa seva sana i malalta i vestida, fins que la dita Eulàlia tingui l’edat dels set anys [...]»[14] i, fins i tot, abans de néixer «[...] haurà de criar al fill que la seva esposa esdevenidora porta al seu ventre, com si fos seu, calçat i vestit, sa i malalt, però aquest haurà de treballar a la casa [...]».[15]

A partir del treball de Xabier Gual i Carles Millàs (1999) La població del Baix Llobregat a l’època dels Àustries, es pot observar clarament la participació de les dones en les feines agrícoles, molt similar al que s’observa en tota la comarca, i que es traduiria amb un període de màxima natalitat en els mesos de febrer i març i el de mínima natalitat en els mesos de juny i juliol, mesos on les tasques agrícoles comencen a ser més intenses. Pel que fa a la mortalitat d’albats, els mesos amb més morts registrades són els compresos entre juliol i octubre, en que, a part de les malalties infeccioses pròpies de l’estiu en l’antic règim, la participació de les mares en les feines del camp podien suposar menor de temps en la cura dels fills i els mateixos trastorns que afectaven a les mares podien provocar deficiència en l’alimentació dels nadons. Aquestes dades indiquen que en els períodes de màxima intensitat de la feina agrícola, el treball de la dona esdevenia fonamental, perquè amb els homes no n’hi havia prou i en pocs dies s’havien de portar a terme determinades feines per evitar les condicions meteorològiques adverses que es podien produir. Com comenten els autors,

«[...] era evident que les famílies del Baix Llobregat regulessin, si més no, el període de la concepció per evitar donar a llum a les acaballes de la primavera i començament de l’estiu».[16]

VALORACIONS FINALS

Gràcies a les fonts s’han trobat noies joves que estaven treballant abans de casar-se i vídues de Sant Climent que aportaven dots superiors en les seves segones i terceres núpcies i, a més, en el cas

��


d’alguna artesana s’observa com, a més d’augmentar el dot essent vídues, el taller del pare havia continuat funcionant en mans femenines.

El treball de la dona en el món rural és evident, abans i després del matrimoni, i és en l’àmbit familiar on estava més present i era més significatiu. Encara que hagi estat ocult per no poder-se mesurar ni trobar registre de remuneracions, el paper de la dona en la família, com a unitat productiva, era bàsic. La llar i la hisenda camperola era un espai de vida i de treball comú, i era imprescindible la participació de tots els seus membres en la seva dinàmica, com s’ha comprovat en el cas d’algunes vídues de pagesos, que al casar-se en posteriors núpcies, descriuen la seva indústria en l’heretat familiar.

El XVII és un segle en que és difícil trobar salaris i valoracions del treball camperol en àmbits familiars de producció. I, encara més amagat està el femení, en el que mai es valoren les tasques domèstiques o la participació directa de les dones en tasques agrícoles. I encara que en fonts fiscals no apareguin gairebé mai, si que es troba la intervenció de la dona en les heretats, en els registres més qualitatius, com els capítols matrimonials.

Gemma Tribó (2002), i per al segle XVIII, demostra la participació femenina en les collites, en el transport de productes i en la seva venda directe al mercat urbà, sense oblidar la importància de la indústria de les puntes de coixí al Baix Llobregat, recollida en el Interrogatori de Francisco de Zamora de 1789.[17] I es pot suposar que aquestes tasques ja les feien anteriorment les dones de la nostra comarca amb tota naturalitat i sense reconeixement.

Teresa Vinyoles (1988) recollia que en els darrers segles medievals, les dones participaven en les tasques agrícoles, recollien llenya i es feien càrrec dels horts que produïen les verdures i fruites d’autoconsum o que les mateixes dones acabaven venen. Carbonell (1988), afegeix que s’observa clarament

«[…] la reducció de concepcions a la tardor o principis d’hivern, quan les dones participaven en la verema i la recollida d’olives, o en la reducció de naixements nou mesos després de la sega i la batuda, quan la feina les reclamava».

És evident, doncs, «[…] la multi-funcionalitat i sobreexplotació de les dones pageses i el seu pes decisiu en el sosteniment de les famílies […]», com assegura Carmen Rey (2015) i en el cas de Sant Climent o en el de les poblacions de l’Eramprunyà, la investigació de registres com els que es poden llegir de l’APSC, pot ajudar a continuar obrint les portes del paper de la dona en la formació de les famílies i en la seva participació en l’àmbit econòmic i laboral.

NOTES

01.- Construïda en el marc del projecte Five Centuries of Marriages - 5CofM (ERC-2010-Advanced Grant-269796, IP: Anna Cabré).

02.- APSC. Llibre Matrimonis, n. 2. Reg. 251. 1609.03.- Pujadas, J.M. 5 siglos de (no) información femenina en el área de Barcelona a través de la

Barcelona Historical Marroages Database. 2016. 04.- Tribó, G. (2002). «El treball femení a l’agricultura (XVIII-XX)», en Les dones i la historia al Baix

Llobregat. Vol. I. BORDERÍAS, C., (ed.).05.- APSC. Llibre de Capítols Matrimonials n. 4. Registre n. 590.06.- APSC. Llibre de Capítols Matrimonials n. 2. Registre n. 295.07.- APSC. Llibre de Capítols Matrimonials n. 2. Registre n. 324.08.- APSC. Llibre de Capítols Matrimonials n. 2. Registre n. 235.09.- APSC. Llibre de Capítols Matrimonials n. 2. Registre n. 239.10.- APSC. Llibre de Capítols Matrimonials n. 2. Registre n. 282.11.- APSC. Llibre de Capítols Matrimonials n. 3. Registre n. 43912.- APSC. Llibre de Capítols Matrimonials n. 2. Registre n. 237.13.- APSC. Llibre de Capítols Matrimonials n. 2. Registre n. 267.14.- APSC. Llibre de Capítols Matrimonials n. 2. Registre n. 326.15.- APSC. Llibre de Capítols Matrimonials n. 2. Registre n. 116.16.- Gual, X i Millàs, C. (1999). La població del Baix Llobregat a l’època dels Aústries. Barcelona.17.- En l’interrogatori de Zamora, es declara que a Sant Climent hi havia un mestre de primeres

lletres i una mestra de fer puntes per a les nenes.

�0


BIBLIOGRAFíA

BELLAVITIS, A. (2018). “Lavoro in famiglia, lavoro non remunerato”. En Ago, R. Storia del lavoro in italia: etá moderna. Roma. 175-198. Castelvecchi ed.

CARBONELL, M. (1998) “El treball de les dones a la Catalunya Moderna”. En NASH, Mary: Més enllá del silenci: Les dones a la Història de Catalunya Barcelona. (113-128).

CARRASCO, C, BORDERÍAS, C y TORNS, T (2011) (eds.) “El trabajo de cuidados: antecedentes históricos y debates actuales. Introducción”, en El trabajo de cuidados: historia, teoría y políticas. Madrid. Catarata.

CODINA, J. (1997): Contractes de matrimoni al delta del Llobregat. Segles XIV-XIX, Lleida, Pagès Editors.

CODINA, J. (1990): Els santboians de 1490. Barcelona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

CONGOST, R. (2010): “Els dots com a indicador de les desigualtats socials i de la seva evolución en el temps”, en ROS, R. (ed.) Els capítols matrimonials. Una Font per la historia social, Girona. Documenta Universitària, Universitat de Girona: 161-193.

CONGOST, R, FERRE, L.. GIFRE, P. (2003). Els masos a l’època moderna. Continutat i canvis. En L’organització de l’espai rural a l’Europa mediterrània. Ed. A cura de Congost R., Jover, G, Biaggioli, G. (65-96).

DE MOOR, T., & VAN ZANDEN, J. L. (2010). “Girl power: the European marriage pattern and labour markets in the North Sea region in the late medieval and early modern period”. The Economic History Review, 63(1): 1-33.

FELIU, G. (2012). Història Econòmica de Catalunya. Editorial Base. Barcelona.

FERRER, L. (1991), “Familia, Iglesia y matrimonio en el campesinado acomodado catalán (s. XVIII-XIX).” Boletín de la ADEH, IX (1) (1991): 27-64.

FERRER, LL. (2009). “Sobre la movilidad de los segundones en Cataluña. El ejemplo del mas Galobart de Navarcles”, en D.D.A.A. Historia y modernidad. Estudios en homenaje al profesor José M. Pérez García. Vigo. Universidad de Vigo. II (139-154).

FERRER, LL. (2010): Les clàusules dels capítols matrimonials, en ROS, R. (ed.) Els capítols matrimonials. Una Font per la historia social, Girona. Documenta Universitària, Universitat de Girona: 71-88.

FORT, J. (1981). Història de Sant Climent de Llobregat. Arxiu Marià. Sant Climent de Llobregat.

GIFRE, P. (2010): “El procés final d’implantació dels capítols matrimonials (Finals d segle XVI – començament de segle XVIII), en ROS, R. (ed.) Els capítols matrimonials. Una Font per la historia social, Girona. Documenta Universitària, Universitat de Girona:55-69.

GUAL, F y MILLÀS, C. (1999). La població del Baix Llobregat a l’època dels Àustria. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.

PUJADAS-MORA, J, VALLS, M., BREA, G. (2018) Matrimoni i població a Sabadell: Canvi social en els segles XV – XIX. 9a. ed. Beca d´història local Miquel Carreras (2017-2018). Ajuntament de Sabadell.

PUJADAS-MORA, J, M., BREA, G. JORDÀ, J.P., CABRÉ, A. (2018). “The apple never falls far from de tree: sibilings and generational transmisión among farmers and artisans in the Barcelona area in the sixteenth and seventeenth centuries”, en The History of the Family.

PUJADAS-MORA, J.M., ROMERO, J., VILLAR, C. (2014). “Propuestas para la aplicación de HISCO en el caso de Cataluña, siglos XV-XX”, en Revista de Demografía Histórica (XXXII). 181-219.

REY, O. (2015). “El trabajo de las mujeres rurales en la España Moderna. Un balance historiográfico, 1994-2013. Revista de Historiografía (22). 183-210.

SANAHUJA, D. (1998). Un món entre ombres: dones d’Eramprunyà. La Sentiu. Museu de Gavà. Gavà. (23-24).

TRIBÓ, G. (2002). “El treball femení a l’agricultura (XVIII-XX)”, en Les dones i la historia al Baix Llobregat. Vol. I. BORDERÍAS, C., (ed.).

VINYOLES, T. (1998) “El treball de les dones a la Catalunya Moderna”. En NASH, Mary: Més enllá del silenci: Les dones a la Història de Catalunya Barcelona. (113-128).

les dones d’eramprunyà: passat i present. «[…] que...

Documents